Revista 50tb

SUMARI

EDITORIAL 3

DIES DE NEU 4

L'lES OBEEIX EL CARNESTOLTES 5

LES XARXES, UN MÓN PLE DE LLIGAMS 6

UNA TARDA AL TEATRE 7

VIATGE A ITÀLIA 8

OPINIÓ 10

ENTREVISTA ALS GERMANS CASTELLS 12

PREMIS SANT JORDI 14

TANKES 22

LA PREGUNTA INDISCRETA 23

NO FA GRÀCIA 25

ENTRETENIMENTS 26

UN QUART DE SETRevista de l'Ins/i/UI Arquitecte ManuelRaspall.

Número SO - Segon semestre del curs 2005106.

Equip de redacció: Nuria Cambero. IsabelCorretjer, Nadine Cortina. Carol Escobar, CèliaMéndez. Ruben Ruiz. Estefania Serras i AaronTruj;1I0.

2

Coordinació: Teresa Pou

Portada: Estefania Serras.

CoHaboradors: Els i les dianes de4t A, Neus Barraneo, els premiats en elconcurs de Sant Jordi, Josep Homs (perles fotografies), els aulors i autores detankes. Guillem Jané, Ana López, SoniaLópez, Ana Belén Porta, Albert Pros(com a ordenador de dibuixos) i AidaSunyol (per la recopilació d'anècdotes).

Edita: lES Arquitecte Manuel Raspall

EDITORIAL

HEM FET EL 50!

Un quart de set ha fet cinquantanúmeros, tot i que li ha costat una mica:tant, com vint anys. Perquè la revista del'Institut va sortir amb aquest nom el curs85/86 i d'una manera una mica...curiosa: no va néixer una vegada sinótres. A l'arxiu de la biblioteca hi ha tresnúmeros un, tres números dos i tresnúmeros tres. En el darrer intent vacontinuar... fins ara.

50!

50!

d'entrenamentd'inquietuds. I una

quedat retratats moltsl'Institut. Per si algú no

totes les revistes juntescentre com a la de

gràcia i es deixen mirar.

Un quart de set ha estat un campd'alumnes àvids d'escriptura omena d'instantània on hanalumnes i professors des'ho creu, es poden veuretant a la biblioteca delCardedeu. Encara fan

Un quart de set es mantindrà? Què hifa refiant-se del tacte dels dits sobreel paper si hi ha revistes digitals?Seguirà enllaçant idees, encara quemodestes? Continuarà sent la capsa

on trobem el record de moments quehem viscut? Callarà? Canviarà? La

solució: a la revista 51.

3

CRÒNICA

DIES DE NEU

Els alumnes de primer de batxillerat van marxar d'esquiada del 16 al 20 de gener. Entotal, quaranta-quatre alumnes i quatre professors. Durant el viatge d'anada vam ferdues parades, a deixar les maletes a l 'hotel i a buscar material._____________Nadine Conina i Rubén RUlZ _

LocalitzacióL'Institut havia llogat les pistes de PORTE-PUYMORENS, a 18 Iem de Puigcerdà; cadadia van anar allà, menys un dia que el mal temps els va portar a Sant Pere dels Forcats.

Estada a les pistes

Cada matí de 10:00 a 12:00 hi haviacurset amb monitors; els alumnesestaven dividits, principalment, endos grups: els d'esquí i els d'snow.També hi .havia altres grupssecundaris depenent del nivell decadascú, segons si eren debutants o jaen sabien. Sempre, al final, esdisposava d'una hora lliure perpracticar el que havíem après al matí.El dinar era acceptable i bastantvariat; a I!! tarda, esquí fms a dosquarts de cinc i després tocaval'activitat lliure.

L'hotelL'estada a l'hotel va ser millor del que ens pensàvem perquè les habitacions erenespaioses i tenien bany propi. El sopar es servia entre 20:30-21 :00 i era bastant bo jaque cada dia variaven els plats. L'hotel tenia futbolí, ping-pong, billar i la gent hipassava l'estona fins l'hora de sopar.

Activitats després de la neuCada dia els professors tenien pensada una activitat diferent, menys el primer dia. queja hi havia prou feina a desfer maletes, i això va ocupar tota l'estona fins a l'hora desopar; el segon, tothom va anar en unes termes a l'aire lliure: era una activitat original jaque et trobaves banyant-te en plena muntanya, a fora, sense passar fred. En el tercer, elsprofessors van oferir diferents opcions: anar a fer piscines o patinatge, anar al poble oestar-se al bar del pavelló. Molta gent va triar la segona opció. En el quart, ja va serobligatori anar al poble i la gent va aprofitar per comprar menjar i records dePuigcerdà. Per aquella nit els professors havien organitzat una sortida a la discotecaO-H~-SÉ; va anar-hi bastant de gent però també va haver-n'hi molta que es va quedar

a l'hotel jugant a billar o a qualsevol altre joc perquè no tenien ganes de ballar, o depagar. L'últim dia, en acabar-se l'esquí, vam tomar cap a Cardedeu.En definitiva, va ser una bona esquiada, no va haver-hi gaires coni1ictes amb elscompanys, encara que de lesions sí: una per dia. Ara bé, tothom s'ho va passar bé i vaesquiar molt, que era l'objectiu d'aquesta sortida

4

CRÒNICA

L'lES OBEEIX LES ORDRES DE CARNESTOLTES

El divendres 24 de febrer es va celebrar el Carnestoltes a l 'lES Arquitecte ManuelRaspall. En aquesta ocasió els organitzadors eren una colla de nois i noies de quart,sobretot, coordinats per la Fina Dan/i.

Isabel Correljer i Cèlia Mêndc:z

Tots els alumnes, disfressats o no, es vanreunir a les seves respectives aules a les9h per a passar llista i organitzar els grupsper poder començar la festa. Seguidamentvan començar les transformacions, i elsque havien entrat com a persones normalses van convertir en personatges de SalsaRosa, xinesos, de nenes petites, déusgrecs, de fregones, de caputxetesvermelles, de noies de l'oest, de cabaret...però no només els alumnes van seguir lesordres del Carnestoltes: els professors,aquest any sí, es van disfressar de hippiesrecordant, alguns, bells moments imanifestant missatges propis d'aquestcol'lectiu com el "NO a la guerra", "Pau" id'altres que actualment tornen a estar enboca de tothom.A les 9,30 els grups formats per sis

persones de cada classe (que s'havienproposat o els havien proposat elscompanys) es van reunir al gimnàs percomençar la gimcana, que consistia a anarde déu en déu, o de deessa en deessa, ambproves tan entretingudes com agafar uncigró d'un pot ple de farina, fer unadeclaració d'amor, fer una cadena de robaben llarga amb el que portes a sobre... finsque et quedes amb les pecesimprescindibles.....EI grup que va guanyarva ser el format per Sarai Planes, LauraMartínez, Anna Rubio i Júlia Trias desegon de batxillerat.Mentrestant, els altres comptaven fer jocsde fua al pati, perquè estaven anunciats,però els encarregats de fer-ho no ho vantirar endavant.

Un concurs animatA les 11,00, un cop finalitzada lagimcana, tots els alumnes van seral gimnàs i va començar elconcurs de disfresses. Molta gentes va animar a pujar a la tarimaper desfilar davant dels altresalumnes i del jurat. El jurat erenels déus grecs organitzadors de lafesta i de la gimcana.Un cop acabada la desfilada,mentre el jurat deliberava el nomdels guanyadors del concurs, elgrup d'alumnes que anaven depunl<s, van fer un petit concert amb guitarres elèctriques, i seguidament un alumne dequart d'ESa B, Abel Martínez, tot so! va tocar la guitarra elèctrica, que sonava molt bé.El veredicte va donar el primer premi a gent de quart que anava punl<, el segon premiva ser per a dos professors de l'lES, Miquel Mencía i Santi Calvo, que anavendisfressats de hippies, i el tercer premi va anar per a dues noies de segon d'ESa, queanaven de dones de fer feines.Finalment, el dia va acabar amb una mica de ball i música al gimnàs.

5

CRÒNICA

LES XARXES, UN MÓN PLE DE LLIGAMS

El dia 2-1 de març va venir en Bernat Coromines, llicenciat en Física i ~ingziística

(exalumne del nostre institut) a parlar sobre el món de les xarxes. La conferència vatenir lloc a la biblioteca i hi va assistir l'alumnat de 2n de balXil/erat.

Carol Escobar

g¡ ~

~Q

ê • ~

~e #

~ ~6

" ~lli

et:J() ~

lí (;)~ • ©, , G

-. Illl';

©

r-----------¡Podríem definir el saber com ungran conj unt de cosesrelacionades entre elles. Gràciesa les xarxes podem obtenir unavisió global de problemes queimpliquen molts protagonistes iles seves relacions.Per poder parlar d'aquestesxarxes, necessitem poder definiruna unitat bàsica (nodes) idefinir què entenem per relacióentre aquests nodes escollits. Perexemple, si agafem per unitatuna persona i com a relacióentre aquestes, una amistat,estarem parlant d'una xarxasocial.

Bernat Coromines, com a introducció, va explicar-nos que constantment, fem servirxarxes: al parlar amb qualsevol persona canviem de tema insconscientment, ja quetrobem relacions en el que estem dient per poder fer-ho; també al veure la televisió, alnavegar per internet i visitar pàgines diverses a través dels "links", i ho fem senseadonar-nos que les xarxes tenen una gran importància a l'hora d'entendre les coses irelacionar-les.

Aquestes xarxes permeten tractar els problemes de la mateixa manera (buscant nodes iles seves relacions), però no tot al món són xarxes ja que aquestes només són unaabstracció que ens ajuda a entendre alguns aspectes de la realitat. Sembla com siinsconscientrnent haguem de crear un sistema matemàtic (xarxes) per tal d'entendre elmón i resoldre els nostres problemes.

Les xarxes no són completament ordenades ni completament desordenades. A les xarxestrobem pocs nodes molt connectats i la resta de nodes menys connectats, tot i això moltssón imprescindibles. Els pocs nodes més connectats són més importants ja que si es fanmalbé aquests, la xarxa es perdria. El fet de que aquests nodes siguin una minoriadisminueix la possibilitat que els nodes que es facin malbé siguin aquests.

La majoria de xarxes que trobem són denominades com móns petits, ja que encara quesiguin molt grans, és facil accedir d'un punt de la xarxa fins a un altre punt si aquestaxarxa és desordenada.

6

CRÒNICA

UNA TARDA AL TEATRE

El dilluns 27 de març els alumnes de l 'lES Arquitecte Manuel Raspall vam anar a veurecom els nostres companys interpretaven l'obra Qllan tanco els III/S, de la dramaturgaVictòria Szpunberg. Aquesta obra forma part de la 25" Mostra de Tallers de Teatre pera Centres d'Ensenyament Secundari.

Guillem Jané _

Fórem citats a l'institut a les 15:30 h, per agafar un autocar que ens duria al CentreCultural de la Fundació "La Caixa", a Granollers.Aquest tipus d'activitats sempre són un bon mètode per apropar els joves al teatre de laforma més interactiva i dinàmica possible. El fet de veure els nostrespropis companys en escena fa de l'obra un entreteniment molt més assequible pertothom, encara que n'hi ha que ni això.

Aquest any hi havia onzeactors: Tània Cervera, debatxillerat, FranciscoFemandez, Aida Sunyol,Mònica Vila i Cristina Moret(de 4t), Luciano Santecchia iHajar El Jebari (de 3r) iCerasela Barbulescu, MartaCapdevila, Laia Cervera i NoraLlanas, de 2n.

L'obra pretén ser una críticadels desitjos immediats -o notant- i egoistes que solem tenirels adolescents. El relat és elreflex d'una realitat. L'amor,els desitjos, la diversió, elscompanys i els estudiss'ajunten per formar el miralld'una societat complicada. AIfinal, un personatge abstracte,l'autenticitat, posa ordre entreels desitjos possibles i elsimpossibles.El riure també hi va serpresent, gràcies a lainterpretació acurada delsactors, que es van ficar en elpaper òptimament.

Finalment, el ja típic debat entre intèrprets i espectadors, un bon sistema per donar peracabada la sessió teatral.

7

CRÒNICA

VIATGE A ITÀLIA___________________ Laura Duarte, 2n BaIX _

31 de marçEls alumnes de segon de batxillerat vàremmarxar cap a Itàlia, de viatge de final decurs. La trobada era a les 20.00 a la portade l'institut. Els nervis i la il'lusió espodien olorar en l'ambient. L'autocar va

1 d'abrilVerona. Primera parada del nostresviatge, on vam visitar l'amfiteatre. Vamtenir temps per dinar i visitar la ciutat,abans de sortir cap a Venècia a la tarda. Abanda de l'amfiteatre, els llocs visitatsque ens varen fer més gràcia, en general,van ser la casa i la tomba de Julieta(l'enamorada de Romeo).Arribàrem a Venècia al vespre, amb eltemps just d'instal·lar-nos (cadascú a la

2 d'abrilDesprés d'esmorzar, el "Vaporetto" ensportà a Venècia (el nostre hotel era alsafores). Vàrem tenir tot el dia per visitarIa, dinar i comprar souvenirs. En general,la ciutat ens va agradar a tots, que en vam

3 d'abrilCap a Pisa, i la torre famosa, que ens vaimpressionar a tots. Vam dinar allà, ambtemps de visitar la catedral, el baptisteri ila torre. Després de fer-nos les típiquesfotos subjectant la torre i de comprar els

8

deixar enrere pares, mares, familiars iarnics que ens havien vingut a acomiadar.Començava el viatge. Vàrem passar la niten ruta, però amb les parades d'estirar lescames i fer les necessitats convenients.

seva habitació... i), baixar a sopar, i buscarun lloc on poder veure el gran derbi FCBarcelona-R.Madrid. Estranyament, vamtrobar un local on ens van posar el partit.A més de gaudir del futbol, hi vàrempoder escollir música, ballar i fer unescopes (sense alcohol, evidentment... i).Com bons alumnes, i fent cas a lesindicacions dels professors, a la una jaérem a I'hotel.

sortir encantats, un altre cop amb el"Vaporetto". Vàrem sopar i dormir almateix hotel que la nit anterior (noméssopar i dormir, eh! Res de festes a leshabitacions!).

souvenirs, vam partir cap a Florència. Hiarribàrem al vespre. Ens vàrem instal'lar idesprés vam visitar l'entorn natural onestava situat l'hotel (enmig d'unamuntanya!). I... cap a dormir!

CRÒNICA

4 d'abrilVisita al Museu d'Història de laCiència (que, tot i ser un museu, ensva agradar prou) i després a lagaleria de l'Acadèmia, on vàrempoder gaudir, entre d'altres coses,del gran David de Miquel Àngel.Després de dinar, teníem tempslliure per a passejar per la ciutat.Havent sopat, vam anar a unadiscoteca (o, més ben dit, discotecakaraoke). Després de ballar unabona estona, vam tornar cap a1'hotel a dormir.

I.-.,~~ .......... '" e .......r... , 'I,

5 i 6 d'abrilVisita de la Galeria degli Uffizzi on,entre milers de quadres, vam poderveure el famós Naixement de Venus,de Sandro Botticelli. Altre cop,vàrem tenir temps Itiure per donar i -seguir visitant la ciutat.A la tarda sortírem cap aCivitavecchia on, després de fer elstràmits d'embarcament, vam pujar alvaixell que ens tornaria aBarcelona. Sortia a les 20.30h.Disposàvem de nou hores per ainspeccionar l'enorme vaixell,sopar, ballar a la discoteca (els pocsque quedàvem en condicions, ja quela majoria es va marejar per la malamar que vam ensopegar a les costesitalianes), pujar a coberta a mitjanita jugar amb el vent, visitar lesmàquines recreatives, veure lasortida del sol, dormir una miqueta,esmorzar, i passar el matí prenent elsol a la vora de la piscina (tot i queno hi havia aigua). Mentre ensacostàvem a Barcelona, ens anàvemmentalitzant que el viatge s'acabava.Un cop a port, vam tornar aCardedeu en el mateix autocar queens havia acompanyat sempre. Allà ens hi esperaven, novament, els pares, maresfamiliars i amics. Un altre cop la mateixa situació que el primer dia, però una mica méstristos, una mica més cansats i amb moltes experiències viscudes. Un viatge que maioblidarem.

9

OPINIÓ

A FAVOR I EN CONTRA DEL MESSENGER

El messenger és un bon invent, pots estalviar telèfon perquè té l'opció de telefonar, potsveure Ca través del monitor) persones que viuen lluny... però és clar, és un programa"egoista", has d'estar per ell si molts dels teus contactes estan connectats. Si volstreballar paral'lelament amb altres programes com el Microsoft Word... , la feina se't fadificultosa per manca de concentració. És també un programa viciós, molta gent es passahores i hores davant del monitor, sembla ser que aquesta gent ha substituït la "caixatonta" per l'ordinador.

_.---- _._-

Capficada en la pantalla del meuordinador, desenes de finestretes sem'obren a la vegada i em fan senyalsamb l'intermitent blau fosc. Atabalada,no sé quina obrir primer. Llavors n'obrouna qualsevol i les altres conversesqueden plasmades a la barra d'eines.Quan acabo de parlar amb un, començoamb l'altre, i així successivament o, sino, vaig alternant.Paral'lelament, em baixo música amb elprograma E-mule; quan se'm descarrega

alguna cançó, poso en marxa elsaltaveus per comprovar que està enbones condicions, és a dir, que estiguisencera, se senti bé... Aleshores, unaaltra persona em saluda i, a més deveure la finestreta blava intermitent,escolto el "tuntún" que no s'aturaperquè aquesta persona no parad'escriure'm missatges. Li dic "unmoment", aleshores faig un "copiar ypegar" i envio el mateix missatge a totsels meus contactes.

o seria mala idea que el messenger se'ns tanqués automàticament i que no ens deixésobrir-lo fins l'endemà, ja que costa prendre aquesta decisió, sobretot quan t'estan parlant,perquè sembla que els deixes penjats.

Ana Belén Porta Bonillo, 4t A

10

OPINIÓ

U A PEQUEÑA REFLEXIÓN

En general, formarnos parte de una sociedad de consumo conslante. o nos damoscuenta de lo que llegamos a consumir, y ya no hablo de en un año, sino en un solo día.

o sólo se trata de supervivencia mutua, y todo lo referente a comida, hogar... hay otrasmuchas maneras de consumir, pero la nuestra, no es, sin duda, la mas apropiada.Teniendo en cuenta la gran cantidad de gente pobre en el mundo, me preocupa pensar,que de golpe y porrazo podamos ser como ellos. Sin nada que corner, ni vestir, sin unlriste juguete para los niños. Sabiendo esto, me da repelús pensar que nosotros mismos,por ejemplo, cuando no nos gusla la comida la tiramos o a veces despreciamos la grasade la came, o 00 apuramos bien la raspa del pescado, pero es que hay gente, que dariacualquier cosa por corner lo que nosotros tiramos. También, la ropa que debemos usar,liene que ser de marca, y tenemos que ir a la moda... pero esto, ¿quién lo elige?Debemos ser nosotros rnismos los que digamos como nos vestimos. Esto parece pocológico si lo comparamos con, los países del tercer mundo. Allí si que no pueden elegirqué ropa quieren llevar, y eso si tienen dinero, porque muchos no pueden vestirdecenlemente. Por suerte, poco a poco nos vamos dando cuenta de que no hay derechode que en el mundo en el que Iodos vivimos, haya tanta desgracia, y se estan destinandoalgunas ayudas a estos paises. Las ONG, por ejemplo. Las personas que las forman sehan dado cuenta de lo que esta pasando, pero, ¿y el resto de la población? Seguimosigual. En esta parte de la sociedad, en cada casa debe haber un par de coches, comomínimo, para cada hijo un ordenador tijo, y uno de portatil, la "play station", untelevisor en cada cuarto, entre otros muchos juegos que todos pedimos con ilusión, yque pasados los primeros días, quedan abandonadas en un rincón. Estamosacostumbrados a tener cosas para dar y regalar, pero sin embargo, y dejando un poco debanda los países con pocos recursos, no damos ni regalamos nada a nadie. Me pareceeXlraño el hecho que, desde pequeños, empezamos a ser egoístas, y seguimos siendoincapaces de compartir, hasta nos cuesta hacerlo con los hermanos. Y siempre queremostener lo que tienen los demas, de manera que nos acostumbramos a pedir y tener. Lagran mayoría de los padres, compran todo lo que sus hijos les piden; cualquier capricho,por caro que sea, lo obtenemos.Mi pregunta, entonces es: ¿Qué nos pasara cuando nuestros padres no puedan, o noquieran compramos algo?¿Y cuando no haya dos coches por familia, y un televisor encada cuarto? Y ¿cuando no podamos vestir a la moda ni corner tanto como queramos?

/: ;Y~

~ ~ '(>'}!)~>:JV4-: __-.... .:Todas eslas preguntas, creo que se podran responder en un futuro, que espero que nopueda pasar, pero, si imaginamos por un momento, que los países pobres se vuelvenricos y los ricos pobres... entonces seriamos nosotros los que tendríamos queacoslumbrarnos a vivir como ellos, y aunque pidamos ayuda, como nosotros no hemosni estamos ayudando, dudo que ellos quieran hacerlo.

Neus Barraoco Muñoz, 20 A

11

ENTREVISTA A... GENT DE CARDEDEU

"Pots viure del teatre sense ser una primera actriu"

JORDI I JOSEP CASTELLS construeixenels decorats que veiem en moltes sèries detelevisió, teatres i espectacles "mundials"com inauguracions de jocs olímpics oexposo Surten d'una empresa petita aSanta Agnès. El seu taller és ple de,figures, pianos i escultures que utilitzarano han utilitzat en algun projecte. El seudespatx també està ple de maquetes ifotografies de decorats que s 'han poglllveure. Tot i fer un ofici tan modern, vancomençar com a pintors de parets.

Nadine Cortina

-Vosaltres éreu pintors de cases, com vau passar de pintar amb brotxa a pintardecorats de teatre?-Érem pintors de cases, però a casa nostra feien una pintura decorativa. El nostre pare iel nostre avi ja pintaven sanefes, tiraven filets, posaven badocs ...

-Qui us va ensenyar aquesta professió?-Ho vam aprendre a casa, tenint en compte que a casa nostra no es feia una pintura facilsinó que s'intentava fer una pintura més treballada. També val a dir que el nostre pareva tenir molt interès que aprenguéssim aquesta part més artística aplicada a la pintura.D'aquí vam anar, primer als salesians a fer retaule, i en allà vam poder tocar una mical'escultura i llavors a l'escola Massana, on vam fer pintura, retaule, escultura i esmalt.

-Vosaltres éreu del GAT, una companyia de teatre d'afeccionats? Quant vadurar?-Hi ha la vinculació de la nostra família amb el món cultural: de petits a I'hivern sortíemde l'escola i ja anàvem a veure el nostre pare com pintava els decorats dels Pastorets alteatre Esba~o i el nostre tiet forma part de la tramoia. Ens agradava molt anar veure elsPastorets, reconeixent la gent de Cardedeu, el paleta, el fuster. .. fent de dimonis, deLluquet o de Rovelló. Això t'atrau i quan comences a fer-te una mica gran t'hienganxes. I va durar del 69, que es va crear amb un muntatge que tractava de posar enescena El petit príncep, fins a l'any 80, amb un festival de jazz als Pinetons. Durant totsaquests anys es van fer moltes coses.

-Qui n'era membre, que sigui conegut per nosaltres?Érem bona colla que, perquè van coincidir moltes coses que van fer que la gent que feiateatre aquell moment, o organitzava concerts o activitats parateatrals, formés un nuclimolts dens i amb moltes ganes de trobar-hi la professió. D'aquest grup n'han sortitquinze persones que s'han dedicat a tots els vessants possibles del món del espectacle:actrius com la Rosa Vila, tècnics de so i il'luminació, gent que fa manegement: l'AntoniAlbadalejo i en Toni Coll, que estan a empreses importants de Barcelona, ANEXA,FILA SET, van sortir de Cardedeu.

12

ENTREVISTA A... GENT DE CARDEDEU

-Per que li van posar aquest nom al grup?-Eren les inicials del Grup d'Amics del Teatre, que històricament hi havia a Cardedeu.

osaltres vam ser una escissió d'aquest grup. Hi havia els grans i els joves. Nosaltres,els joves, vam començar a caminar paral'lelament, sense dependre dels grans. Ens vasemblar bé que es digués GAT perquè els gats són autosuficients, no depenen de ningú,tenen una gran llibertat i, sobretot perquè surten de nit, són entremaliats ...

-Actualment, quina vinculació teniu amb el teatre d'afeccionats?-No hem deixat de tenir-ne: a Santa Agnès col·laborem ara amb la cavalcada de reis, enles postes a escena, cada vegada menys perquè ara ja ho saben fer ells però alcomençament de ser nosaltres aquí ens van demanar que els ajudéssim a fer el PessebreVivent, en totes aquestes coses que es fan a un poble. A Cardedeu en tot el que se'ns hademanat hi hem col'laborat: amb l'Olga Vinyals i amb els muntatges que fa amb gentvinguda de diversos llocs i de diferents edats, o també vam fer l'escenografia per a lapresentació del llibre La maternirat d'Elna.

-Quins decorats hem pogut veure que s'hagin fet el taller dels germans Castells?-A televisió i al cine, actualment hi hauria Ventdelplà, Porca misèria del qual estempreparant la tercera temporada, Temps de silenci, Setze dobles, Majoria absoluta, Lamemòria dels cargols, Sitges, Poble nou.Pel que fa al teatre, ara hi ha les Aigües encantades, Panorama des del pont, Hòpera, inormalment tots els decorats de la sala gran del Teatre Nacional com Falsesconfidències, els del grup Dagoll Dagom, com els dels musicals Mikado i Mar, Les mili una nits dels Comediants...

-Vosaltres sempre trehalleu junts, o a vegades feu projectes per separat?-Ens repartim la feina per poder donar cap a tres o quatre projectes simultàniament,sense interferències. Cadascú agafa un encàrrec i el tira endavant.

-Amb quins materials treballeu?-Fem servir roba, ferro, fusta, porespan, plàstic, làtex... tot allò que pugui servir per feruna construcció, depèn de la idea que es vulgui realitzar. Ara cada vegada és més difícilperquè la majoria dels teatres ho han de fer tot ignífug, és a dir, no inflamable, i això voldir que si tu treballes, per exemple, amb canyes de bambú, les has d'envernissar ambuna substància especial perquè, en cas d'incendi, no es cremin o bé, costi més.

-De què esteu contents?-Estem contents que hi hagi gent que els agradi com treballem i vulguin tomar a fer-nosun encàrrec després de molts anys: això ens passa amb el Tricicle, la Cubana,Comediants, Dagoll dagom ... Això vol dir que el que ens van ensenyar a casa, a fer lafeina ben feta i no només treballar per treballar o per fer calés, ens ha anat bé. I tambés'ha de tenir en compte que el material de teatre és una mica complicat perquè sónestructures que, quan van de gira, s'han de desmuntar, carregar en camions i muntar. ..Això vol dir que els materials, tot i ser fràgils, han d'aguantar dues-centes o tres-centesrepresentacions i més d'un any o de dos voltant. Cal pensar a buscar materials resistentsi donar-hi capes de protecció.I cal pensar que pots viure del teatre sense ser una primera actriu.

13

PREMIS de SANT JORDI

DE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA

14

desert.

primer: Laberiflt de para¡.[eles de Carlos Ortiz Diaz.segon: Palmera bòlica d'Alba Jiménez Gutiérrez.tercer: Cubs eflformació de Roger Roman Albaredo.

primer: Rectes al cel de Marti Casadevall.segon: Esferes Gafludes de Joan Casanova.tercer: Tempesta d'esferes de Josep Homs L1ach.

desert.CATEGORIAC

CATEGORIA D

CATEGORIA A

CATEGORIA B

DE FOTOGRAFIA DE LA NATURA

CATEGORIA PROFESSORAT I PERSONAL NO DOCENTprimer: Lola Estévez.

CATEGORIA C primer: Laura Dominguez.desert.desert.

CATEGORIA B primer: Myrna Tió Codina.segon: Roger Roman.tercer: Alba Jiménez.

CATEGORIA A primer: Oriol Rodilla Colomer.desert.desert.

DE CARTELLSpnmer: Salvador Clemente.segon: Roger Benavent.

Ana López.


DE LITERATURA

CATEGORIA A

NARRATIVA

POESIA

RECITACIÓ

CATEGORIA B

NARRATIVA

POESIA

primer: El camino invisible de Marta ViIlalta.desert.tercer: El violí que no sona de Neus Barranco iWolfang Amadeus Mozart i el monstre de Sevàndan de FerranBlanché.

primer: Poema de Sant Jordi d'Antoni Blanché.segon: Les vegades que t'estimo d'Oriol Rodilla.tercer: Les notes musicals de Joan Vilà Reus.

primer: Aroa Porta.segon: Miriam el Madem.tercer: Laia Cervera.

primer: Un dia de Sant Jordi de Roger Sanjaume.segon: Mi monólogo interior d'Ana Belén Porta.desert.

primer: Coses romàntiques de Víctor Truj iIIo.segon: El valor de la música de Víctor Castellà.tercer: La rata èbria d'Héctor Llanas.

desert.

RECITACIÓ

CATEGORIA C

NARRATIVA

POESIA

RECITACIÓ

primer: Minerva Balanyà.segon: Carlos Ortiz.tercer: Mònica Vila.

~

,- I-~primer: Por qué de Tània Cervera. "'l!:;....._..~.:,,:/~~.rI!~~~~~'-----"" \Segon: Per a tu de Joana Riera. :..-----) 1\

) \1 ~

desert. ' " ~,

~

15


Antoni Blanché

POEMA DE SANT JORDI

1r premi de la categoria A

La historia de Sant Jordiara us explicaré,va sobre una bella princesai un gentil cavaller.

Per aquelles contradeshi ha la cova d'un drac,i tots els del pobleestan ben espantats.

El drac menja personesté molta fam,ells fan un sorteigper saber els que moriran

Un dia en el sorteiga la pri ncesa va tocar,i aquell drac ferotgese la volia menjar.

Quan aquella tragèdiaestava a punt de passar,va aparèixer un cavallerque al drac derrotà

Li va clavar l'espasaal fons del negre cor,i la bella princesapel cavaller va sentir amor

D'aquella sang vermella. en va sortir una flor,

. que el cavaller donà a la princesaen senyal del mutu amor

I cavaller i la princesapoc després es van casar,i aquesta gran històriaamb ells ja se'n va.

16


Marta Villalta

EL CAMINO INVISIBLE

1r premi de la categoria A

En un pequeño pueblo del Pirineo, vivia una familia con una hija lIamada Carol y suherrnano Juan. Vivian en una casa de madera al lado de un rio a las afueras del pueblo.Carol, a pesar de su pobreza, era una chica feliz, inquieta y aventurera. Compartiajuegos con su herrnano Juan, a menudo pesado y gruñón. A los dos les gustaba muchodibujar, sobretodo caricaturas. Un dia en pleno inviemo, Carol fue a buscar leña albosque. Iba tan despistada que se perdió. Estaba anocheciendo y no había manera deencontrar el camino de vuelta. Cuando ya no podía mas, vio a lo lejos una cabinatelefónica. Se extrañó mucho al verla, pera estaba tan cansada y desesperada que selimitó a entrar con la esperanza de poder lIamar a sus padres. Den\fO no habia ningúnteléfono, únicamente una lista con nombres de diferentes caminos: "el caminoencantado", "el camino infinito", "el camino invisible"...

Cada camino tenia un botón allado del nombre. A Carol le lIamó la atención el caminoinvisible, pulsó el botón blanco que habia al lado y al instante apareció en un lugarabsolutamente vació donde la nada se vestia de blanco niveo. Carol decidió investigar yempezó a andar y andar sin llegar a ninguna parle.Cansada de andar se sentó y escuchó una voz:¡Corre, intenta huir antes de que tevuelvas invisible como nosotros'Carol se asustó: ¿Quien eres?-Me llamo Andrea -contestó la voz.-¿Pero como es que te has vuelto invisible?-Me perdí por el bosque y no encontré el camino de vuelta a casa.-A mi me ha pasado lo mismo -contestó Carol.-Es una trampa, no sólo yo me he quedado, sino mucha gente mas. Debes salir cuantoantes.Carol, nerviosa y angustiada, met ió las manos en sus bolsillos, i sin darse cuenta sacó lacajita de lata donde guardaba los carboncillos de dibujo. De pronto un fuerte vientosopló y Carol escuchó: "Si el camino quieres derrotar, la sombra de tu destino debesdibujar". Carol, sin perder tiempo, cogió un carboncillo y dibujó la puerta de su casa, alinstante se abrió y vio al fin a su hermano y a sus padres, pera antes de entrar dejó lacajita de los carboncillos en el camino, para que los demas pudiesen escapar.

17


Roger Sanjaume

UN DIA DE SANT JORDI

1r premi de la categoria B

Restava assegut a prop de la tanca del pati. Em varen donar uns copets a l'esquena i emvaig girar.-Això és per a tu! És d'una admiradora anònima- em digué aguantant una rialla.Em parlava un noi de batxillerat que només conec de vista. M'ho digué de tan a propque gairebé li podia comptar les minúscules pigues que tenia repartides al nas. Duiaunes ulleres de muntura de pasta de color blau elèctric i un pentinat que volia sermodern. M'allargava una rosa amb un sobre enganxat. Ho vaig arreplegar ràpid i emvaig posar vermell. De qui devia ser. Vaig anar al racó més allunyat i amagat per llegirla nota tranquil.T'e~timo. Si vo/~ ~aber qui ~óç. quedem avui a le~ on=e a la plaça de l'Ajuntament.Això és el que hi deia. Tot era molt estrany. Em vaig passar la resta del dia donant-livoltes. Qui pot ser? I si és una broma. Vaig pensar dir-ho a algun amic però ho vaigdescartar. Segur que voldrien venir a la quedada...

A l'hora de sopar gairebé no vaig menjar res, no tenia gana. Tenia un nus a l'estómac.Per fi va arribar l'hora. Vaig arribar a la plaça mitja hora abans.Les parades estaven tancant i encara hi havia algú rondant pels voltants. L'aire feia olorde rosa, i bufava un vent tranquil, escampant primavera per aqui i per allà. Als balconss'hi veien senyeres, i les parades que eren obertes lluïen els llibres més nous.Vaig decidir caminar una mica per escampar els nervis, sense allunyar-me gaire del llocde la cita. A la cantonada, vaig veure un home que plegava un Sant Jordi enorme decartró. Era una escena curiosa. El gran cavaller Sant Jordi, el mateix que va derrotar eldrac, es veia reduït per un home sol. Això em va fer pensar.Hi ha un monstre capaç de matar Sant Jordi. És elmonstre de l'oblit, el monstre de Id'imperialisme cultural, un monstre que ~

t'enlluerna amb tradicions estrangeres'banalitzades. Aquest monstre és capaç de ¡matar Sant Jordi, la nostra cultura. Només ~.nosaltres, el poble, el podem salvar. Ell ens &'alliberà del drac, ara ens toca a nosaltres.Un soroll fort em va despertar de la mevareflexió, eren les campanes i jo n'era tant aprop que em ressonaven dins el pit. Vaigcórrer per tornar a la plaça de'l'Ajuntament. No hi havia ningú.

Vaja... em vaig esperar deu minuts i ~~~~~~¡~~ningú no hi va aparèixer. . ~., _

Potser el drac s'havia menjat la donzella que ~.;j."se m'havia de declarar, o potser, més -..,..;.' ~probable, només era una broma d'un mal amic .. - -""-:!ò.. lt (meu. Vaig tomar a casa sense donzella, però amb "-,¡\\i'''' 'III . \una raó més per matar el drac. :¡ / -,.

.7./' ....""_....._

18


Tània Cervera

¿POR QUÉ?

1r premi de la categoria C

Un lugar, un objeto, un recuerdo...Una esperanza, un amor, una ilusión...

En medio de la nadasolo sabemos recordar una cosa

y haciéndonos la misma preguntanos acordamos de aquellos momentos;

de las situaciones que se podían haber evitadode la gente que siempre hemos querido

hasta las personas que odiamos;Pera siempre es la misma pregunta.

Una situación confusa,una mala conversación,

una mentira,o quizas una buena verdad,

nunca se sabe lo que ha falladoo lo que se podia haber evitado;pero todo lleva a la misma duda:

¿Podia haber cambiado algo?Aquí solo hay una respuesta:

NOPorqué no hay marcha atras,

o esta el botón rebobinar,

La oportunidad sólo se presenta una vez,y el destino te quedara marcado para siempre.

El mejor consejo:No hagas lo que nunca te gustaria recibir.

19

Myrna Tió

Oriol Rodilla

1r premi de la categoria B (Fotografia de la natura)

20

LA CIGALA

lr premi de la categoria A (Fotografia de la natura)

SÓC UN CARDO



PAU, AMOR I LLIBERTAT Lola Estévez

lr premi de la categoria e (Fotografia de la natura)

LABERINT DE PARAL·LELES . Carlos Ortiz

lr premide la categoria B(Fotografiamatemàtica)

21

PREMIS de SA T JORDI

RECTES AL CEL Martí Casadevall

1r premi de la categoria e (Fotografia matemàtica)

"~~Q L'aigua està quietai el reflex de la lluna,blanc igual que ella,l'acompanya al trajectede la seva tristesa.

Patricia Garcia

KES

L'ENAMORADACom li agradapassar les hores sola;enamorada...dels seus ulls de color blaude la seva mirada. '

~:J¡,&!b-'''''

NO SÉ,:,. el pas del temps~ No sé SI es de cada dia,loése\pas

. r costum nispera pe els meUs som ,

Pareixes en It sola,a ò em desperto ma Olga Llamas

per .'"4)jj¡:¡¡~'.",""'.~"~'

ESCENA MARINAOnes salades,pops, rogers i calamars.La vela blanca,despuntant. Una alimara

Per als fallits navegants.Aida Sunyol UNA MÀ AMIGA

Per camins foscos,a cegues, sense cap llum,

~~~~~ sols la seva mà\~~i:§j~~~~~¡;:t¡:i~1! em guia en el silenci,

_ sempre hi és, sense dir res.

;~~t::::~~~~~~~~~~~~~~~~=~~~~~!:b~~~~;;;~;)i'J~na~u~IIé:JS

22

LA PREGUNTA INDISCRETA

Què t'hauria agradat ser, si no haguessis sigut professor/a?____________ Guillem Jané i la brigada d'I/4 de 7 _

Antonio Alonso: De petit tenia les Dori Bonillo: M'hauria agradatidees molt boges, volia ser astronauta, estudiar medicina perquè m'agradavenactor, cantant o un gran músic. A mi les ciències i treia molt bones notes enm'hauria agradat dirigir una ONG que química.

tingués algun tipus d'importància Joan Buldó: Veterinari, perquèsocial, com per exemple treballar en la m'agradaven molt els animals i de petitdifusió de l'ensenyament (no com a no me'n deixaven tenir.professor si no promovent la igualtat oalgun tipus de justícia). Martí Casadevall: Jo volia ser

enginyer, per saber com funcionen lesFina Ayats: A mi m'hauria agradat ser màquines, saber de què es fonamentencantant d'òpera perquè m'agrada molt i com arreglar-les. M'interessen molt.la música, o infermera perquè semprem'ha atret. Vicenç Castelló: Volia ser físic de

petit perquè passava molt de tempsMontse Bachs: Jo volia fer mates amb el meu tiet (ell era físic) i volia serperquè m'agradaven. com ell.

Montserrat Barceló: De petita, Imma Coll: Jo volia ser pediatram'agradava molt fer paquets, pensava perquè m'agradaven molt els nensque era una bona feina. Jo volia petits.estudiar genètica però, quan vaigcomprendre que hauria d'experimentar Montse Escapa: Veterinària, perquèamb rates, se me'n va anar la vocació. els animals m'agradaven, però al final

vaig trobar les ciències molt pesades, iRosa Bech: Jo volia ser genetista, vaig començar a fer lletres i com que laperquè quan estudiava em vaig trobar història també m'havia agradat. ..amb dificultats mentals i em vaencantar, però per les circumstàncies Mònica FernlÍndez: Jo, professora,no va ser possible. perquè m'agradava tractar amb gent

jove i ajudar-la.Maitc Benavides: A mi m'hauriaagradat ser directora d'una empresa Josep Galera: A mi no m'interessava

financera. ~-IIIIil&........ res.

23

LA PREGUNTA lNDISCRETA

.......- -

Toni Giner: Jo volia ser capellà, perquènomés treballen el diumenge.

Toni Gràcia: Volia ser músic, perquèm'agrada la música i tocava el teclat i laguitarra.

Jaume Guinovart: De petit jo volia sermestre d'escola bressol, perquè elsalumnes es porten bé i no protesten.

Josep Homs: Jo volia ser conductor detrens, perquè de petit anava amb tren i elconductor em va permetre entrar a lacabina. Era el dia de Sant Josep i em vaagradar molt.

Àngels López: Jo professora operiodista;

Jordi López: No m'interessava res.

Maria Carme Marin: Sempre hevolgut ser mestre, al sis anys ja feiaclasses a les meves nines. Também' hauria agradat ser psicòloga, ho trobomolt interessant.

Margarida Martí: Jo volia serprofessora, o treballar en un museu o enunes excavacions arqueològiques.

Frederic lartínez: De fet, jo sócescriptor d'obres de teatre. De petit, jono sabia què volia ser. Encara no ho sé.M'agrada escriure.

Núria Martínez: Ostres, jo sempre hevolgut ser professora! Tot i que potsertambé m.hauria agradat ser-ho defilosofia.

liguel Mencía: Yo siempre habíaquerido ser oculista, porque mi padre sequedó ciego durante la guerra y yoquería curarlo.

Mercè Oriach: M'hauría agradat sermestressa de casa, perquè m'agradamolt cuidar-me de les feines de casa.

J~~~ -..... --

'-~..... ~-

24

Teresa Pou: De petita, volia ser cantanti ara, lectora a domicili, perquèm'agrada molt llegir per algú.

Armand Prado: Investigador, perquèm'agrada la ciència i saber el perquè deles coses.

Clara Prat: Il·lustradora de contes,perquè m'agrada molt dibuixar i escriurecontes.

Albert Pros: Bé, quan algú fa unacarrera és per alguna cosa, jo vaig ferbelles arts en l'especialitat d'esculturaperquè m'agradava, per tant jo volia serescultor; en part ho sóc.

Magda Pujol: Jo conductora d'autocar,perquè de petita envejava el conductorque ens portava, perquè creia que si jotambé ho fos sempre aniria d'excursió imai hauria d'anar al col·legi.

Rosa S:íiz: Sempre he volgut serprofessora, mai ho he dubtat.

Jesús Sancho: Jo volia ser aventurerperquè m'agradava molt conèixer món.

Fina Sanglas: De fet, jo sóc enginyeratècnica agrícola, però volia mésemoció... M'hauria agradat ser científica(així tindria més tranquil·litat).

Domingo Sanmartín: Jo volia sermetge, perquè volia ajudar a la gent.

Montse Tirbió: o ho sé, jo no teniavocació i va ser el primer que vaigtrobar i ja em va anar bé. De fetm'agrada molt.

Francesc Vilalta: Futbolista!

Francesc Viñas: Jo, professor, perquèadmirava la feina que feien. I também'hauria agradat ser locutor de ràdioperquè de petit l'escoltava molt iadmirava la gent que hi parlava.- --- -----

NO FA GRÀCIA

LLOC: 2n de Batx B.CLASSE: Castellà.ACTORS: Miguel Mencía i alumnes.Miguel Mencía: El otro dia medijeron: Miguel, tienes que venir a laclase de segundo B y panorar elcontemplama.(La classe riu).

LLOC: 4t A.CLA SE: Matemàtiques.ACTORS: Marc Baizan i Magda PUJol.(La classe acaba de resoldre unproblema sobre un pare i unajilla).Marc 8aizan: I la filla està bona?Magda Pujol: I el pare ho està?

LLOC: Laboratori de química.CLASSE: Química.ACTORS: Sergi Díaz i Jordi López.Sergi Díaz: L'aigua amb gas és unàcid?Jordi López: Depèn del gas que hipOSIS.

Sergi Díaz: Gas gasós.

(Més endavant)SITUACIÓ: Fent una llista dels àcids.ACTORS: Joan Soler i Adrià Campo.Joan Soler: La birra! (Fent broma).Adrià Campo: (AI cap d'una estona,realment sorprès) La birra és àcida?

LLOC: 4t A.CLASSE: Química.ACTORS: Sergi Díaz, Amanda Garciai Jordi López.Sergi Díaz: El carboni i el silici sóngasos a temperatura ambient?Jordi López: Clar! Si fonen a 3000graus, òbviament són gasos.Sergi (Al Víctor): ¿Lo ves? ¡La hascagado tú!Amanda (A I Sergi): ¿Aprovaste elexamen?

LLOC: 2n de Barx B.CLASSE: Català.ACTORS: Francesc Viñas i MarcelGalera.(Parlant de la mida del diari).Marcel Galera: (Riem) La mida ésimportant?Francesc Viñas: Marcel!! Semprepensant el mateix. De què rius? A tut'importa la mida? La mida del diari ésimportant?Marcel Galera: Jo crec que no ésimportantFrancesc Viñas: La mida depèn deltipus de gent .....Marcel Galera: No!

LLOC: 4t A:CLASSE: Matemàtiques.SITUACIÓ: Estan parlant d'unproblema d'una tal senyora Clara queensopega i trenca 50 pots de vidre.ACTORS: Marc Baizan i Magda Pujol.Marc 8aizan: Que torpe!Magda Pujol: .Ei.' Que ~'ha fet mal!

... ',. -,

. _. -.':\,:; I: :..':: ~ ....

4" \O! ;

o

25

ENTRETENIMENTS

EMBRUTES O ESTUDlES?

Ets realment net o només ho fas veure? Et plantegem un qüestionari senzill perquèresolguis aquesta pregunta. Ara és cosa teva ser realista i dir la veritat.______________ RUI Villegas i Mireia Duran _

1. Sols tirar el paper d'esmorzar ala paperera?

a. Sempre.b. Quan me'n recordo.c. Mai.

2. Quantes vegades la Lola del bart'ha fet fora per embrutar?

a. Mai.b. Algun cop.c. Ja no m'hi deixa entrar.

6. Què sols fer amb la llauna,després d'haver begut el que hiha a dins?

a. Guardar-la per tirar-la alfi1 contenidor que li pertoca.b. Tirar-la a la paperera de

l'Institut.c. Aixafar-la amb el peu, i

donar-li una cossa. És moltdivertit!

ft!W1

8. Cada vegada que fan unacampanya nova per reduirdeixalles pense ...

a. És una llàstima que hagin defer campanyes per promoureuna cosa que ja hauríemd'estar fent tots.

b. Estan bé, n'hauríem de fermés cas.

c. Són una bestiesa, no serviranper res, a la gent no li agradareciclar.

7. Com estan distribuïdes lesdeixalles a casa teva?

a. En una bossa les restesorgàniques, en una altra elvidre, en una altra el plàstic...

b. En dues bosses: orgànic i laresta.

c. Ho llencem tot a la mateixabossa. Igualment, desprésels escombriaires ho acabenbarrejant.

5. Has fet servir mai les papereresnoves de paper?

a. D'ençà que hi són, sempre.b. Quan la veig.c. Hi han papereres per tirar el

paper?

-t. Quin paper fas servir perembolicar l'esmorzar?

a. El tapervare.b. Paper de cuina.c. Paper de plata, és el que va

millor per fer boles i tirarIes; a més queda mésgalàctic.

3. Si ets fumador/a, tens percostum llençar les burilles a lapaperera?

a. Sí, ho faig sempre.b. Només quan me'n recordo.c. No ho faig mai. S'han de

tirar a la paperera?

26

ENTRETENIMENTS

SOLUCIONS

Per saber les solucions només has de mirar quina és la lIelra que predomina a les levesresposles:

Les as: ADMIRABLE. Ets realment net. Fas les coses tal com toquen i com les hauriade fer tothom. Si tothom fos com tu, el món enlluernaria amb la seva brillantor!

Les bes: BÉ, ets correcte, però podries millorar. Has fet un gran pas però et falta unapetita empenta per ser un ciutadà polit. Si continues així estem segurs que aprendràs afer-ho del tot bé.

MO SSERIATS

Les ces: CARALLOT! o n'encertes ni una; si haguéssim de seguir el teu exemplel'Institut seria la deixalleria més important del Vallès Oriental. Planteja-t'ho i prova demillorar ue sabem que pots fer-ho! Ànims!!

~'r-----------------------_....J

La realilal és moll dura No permel fer gaires canvis. La llengua sí: un peu POlIransformar-se en Ull dir o POlS canviar la lleI per un suc, si no l'agrada.

Passa d'una paraula a una altra, canviant cada cop un so. Cada paraula intermèdia ha detenir sentit.

PEU- -oIT

LLET- , -SUC

SET- -005

POP- -GAT

27

Revista 50tb

Documents

Transcript of Revista 50tb