(PRIMÀRIA)

CURS 2013-2014

ESCOLA INTERNACIONAL LAIE

LA VANGUARDIA LITERARIA

1

CONTINGUT

HIMNE

DISCURS DE GRADUACIÓ DE 6È

DE PRIMÀRIA

HALLOWEEN

JOCS FLORALS SANT JORDI

CONTES EN CASTELLÀ

CONTES EN CATALÀ

POESIES

2

L’HIMNE

L’esperit de la nostra escola

Construirà la il·lusió del futur

Pas a pas ens formem per la vida

Que demà haurem d’afrontar

No oblidem els valors que ens ensenyen

No oblidem els amics de veritat

Treballem tots units a les aules

Professors i alumnes plegats

Endavant companys, endavant

Enllacem les nostres mans

Caminem cap a un nou món que ajudarem a millorar

Caminem cap a un nou món perquè tothom en formi part

L’esperit de la nostra escola

Construirà la il·lusió del futur

Ser persones és la nostra fita

Això és el més important

Lluitarem fermament per difondre

Els principis que ens han ensenyat

De treball, amistat i honradesa

Que aprenem les escoles Sas

Endavant companys, endavant

Enllacem les nostres mans

Caminem cap a un nou món que ajudarem a millorar

Caminem cap a un nou món perquè tothom en formi part

GRUP D’ESCOLES SAS

3

LA GRADUACIÓ

Algun company ho ha dit en el seu discurs. Som una gran familia i, per això, no

podem acabar la primària sense dedicar unes paraules a unes persones que s´ho

mereixen de veritat per la seva paciència i dedicació, pel seu esforç per convertir-

nos en millors persones i per tots els moments que hem viscut amb ells.

Això és per vosaltres:

Hoy sexto acabamos

y una nueva etapa empezamos

Creemos que es hora de agradecer

todo lo que hemos podido aprender

A los cocineros las gracias les daremos

por el trabajo que requiere lo que cada día comemos

Gracias al Sr Alberto por hacernos despertar

la alegría que todos tenemos al cantar

Gràcies al Sr Xavi i els seus jocs divertits

que són ideals per grans i petits

4

FELICITATS A TOTS ELS ALUMNE DE SISÈ!

Gràcies a la Srta Marta perquè ens ha ajudat

amb el companyerisme i l´amistat

Gracias a la Srta Glòria y su UCMAS

con el que las operaciones mejorarás

Gracias a la Srta Maria y al Sr Shang por su amabilidad

y enseñarnos chino con gran profesionalidad

Gracias a la Srta Isabel y a Madame Catherine

porque con ellas la diversión en alemán y francés no tiene fin

Gràcies a la Srta Esperança

per ensenyar-nos Català amb molta perseverança

Gracias a la srta Esther y a sus cuentos para pensar

muchos de ellos con nosotros se van a quedar

Gràcies a la Srta Sònia i al Sr Marrasé perquè bons directors han sigut

i d´ells sempre bones paraules hem obtingut

Thanks Miss Bea for making us improve our presentations

and always with her smile and congratulations

Gracias al Sr Josep por contagiarnos su alegría

y hacernos reir cada día

Thanks Miss Debra for the good English she´s taught us in many

ways

we are happy to have enjoyed her classes these days

A todos, mil gracias por todo lo que nos habéis dado

con vosotros cada uno de nosotros se ha sentido afortunado.

5

HALLOWEEN

A SCARY DAY Last year on 31st October, the night of Halloween, I was walking with my cousin, when I looked up and I saw a zombie that wanted to catch us.

I ran quickly to the campsite and my cousin wasn’t scared, but I was.

When we shouted zombies were coming, nobody listened to us. Then I saw that blood came out of the door. When my cousin saw that, he was also scared. I said:

What can happen now?

I don’t know, said my cousin. Then a ghost came and we saw that he had a knife. We ran quickly because we

thought that he was going to kill us. We went to a cave. We stayed for some minutes there, and then we also ran because we heard a very strange noise.

Then I woke up and I thought that it was only a little, but terrible, nightmare … My cousin also had the same nightmare. BY ALVARO TÁRRAGA SOLÉ 6 º A

6

HALLOWEEN RECIPES

A HALLOWEEN RECIPE INGREDIENTS

Nenuco

Red eyes

One night with blood

A brain of zombie

Electricity

INSTRUCTIONS

Put the Nenuco in the pot

With red eyes.

Take one night.

With a brain of zombie

And electricy.

TIP. Don’t come to him. He is a monster.

RAFA DE LA ROCHA 4TH c

A HALLOWEEN RECIPE

INGREDIENTS

1st a cup of pumpkin juice.

2nd half of a zombie’s brain.

3rd a little bit of hair of Dracula.

4th a hand of a human.

5th a cup of a witches potion.

INSTRUCTIONS

1st put the pumpkin juice and the half of

zombie’s brain in a pot.

2nd wait two minutes with the pot in the fire

and put the little Dracula’s hair.

3rd cut the human hand and put it in the

pot.

4th cook it all with the witches potion.

5th you are nearly finished, mix it all and

eat it!

TIP: Cut the human hand with a little of witch po-

tion.

ANNA RIERA 4TH B

A HALLOWEEN RECIPE

INGREDIENTS

First we need a face of a dead person.

Then we need saliva of a human.

A potion of a golden apple.

Two kilos of snake venom.

Two spider`s eyeballs.

INSTRUCTIONS:

Put all the ingredients in this order:

First we put the two eyeballs. Then we put two

kilos of snake venom, the potion of the golden

apple, the saliva of human.

You put it in the pot and then you mix it all.Then

you put the pot on the fire, you wait two hours.

And you have a baby mutant zombie.

TIP: Find a spider with the red eyeballs because

the mutant zombie it going to be stronger!

PABLO LORENZO 4th A

7

THE SCARY NIGHT

Last Halloween my friend and I went to the cemetery and we had a

scary adventure. It was 31st October and after school we went to our

houses to prepare ourselves for the night. We wanted to go to the

cemetery.

When the night came we were scared, but we wanted to go there. When we arrived we did-

n’t see anything because there was fog. We walked, and for one moment I didn’t see

my friend.

It was dark and I heard a wolf howling, then I saw skeletons and the living dead sur-

rounding me. One of the skeletons had my friend, I wanted to rescue her but I didn’t

know how.

Finally I had an idea, I kicked him and he broke up, I took my friend and we run out

of the cemetery. We explained everything to all our friends and we didn’t go out ever

again.

MARTINA RIBAS 6B

Day three, Because I fell from the helicopter forty-eight hours ago, I'm now in a sinister cave with only fish to eat. I am very cold but I've made a fire. My mission is called ¨FY¨, Find Yeti, but I haven't found anything yet. This, and fishing, is my only distraction. But... Day eight, I found it, I found it! I can't believe it! It's here sleeping by my side! It left me unconscious five days ago when I was writing in my diary. But, I have no communication with the people living in the Pole either because I'm on an iceberg one hundred miles away from land. This place looks like a cemetery. The Yeti is waking up! I have to hide! Day eleven, I've been investigating the ¨monster¨. It's fascinating! But..., I have no escape so, if anybody finds this, don't get into trouble! ¨Will anybody find this?- thought the explorer ¨Well, I don't mind, it's not my problem.

MISSION ¨FY¨ Marcos Fernández 6C

8

Death Doll

Once upon a time there was a girl called Ann. Ann always played with her doll until that

fateful night. The poor little girl was killed accidentally by her brother with a rifle. The doll

was so sad that she destroyed herself with a knife.

20 years later the doll was found by a little boy who felt sorry for her, so he took her home

and fixed her. When she recovered she felt a feeling that she had never felt:

revenge. She escaped, got her scythe and started looking for Ann’s brother. She started hurt-

ing everyone on her way, she would do a very long cut or even cut a leg off. Still, the doll

wasn’t conscious that 20 years had passed. Then, a man noticed the doll:

- Isn’t that Miss Binky? – said the man.

The doll was about to go until he said:

- I feel really sorry for Ann…

Then the doll understood that he was Ann’s brother and she left.

At night, the doll climbed to the man’s bed, she shot him like a maniac, and people still say

that the doll is still wandering around with her bloodthirsty sickle. THE END????

Òscar Valencia 6C

It was a cold day. After school, me, Jonny and Sally were going to the candy shop. When we bought the sweets we saw the sky was cloudy. We went into the forest to look at it. Then we saw a castle that was scary. We thought for a moment and we decided to go in. Inside it looked bigger than outside, it was dark and there were spiders webs all around. Next we saw a knight that was moving. Then we escaped and went up on the second floor. It was an enormous dragon. I have a secret that is that I am a wizard. With my su-perpower I killed the dragon making him disappear. On the last floor there was another wizard!!! Finally me and the bad wizard fought for the earth, with a little luck I won the fight and I saved the planet, now this is a normal Halloween - I said.

A SCARY ADVENTURE Daniel Oranias 6ºB

9

10

THE WITCH IN THE MIRROR

A hundred years ago a family moved to a creepy house. It was made up

of wood and it was full of spider’s webs .The family was made up of the

father, mother, and a little girl that was six years old ,she was called

Anne .The house had a garden and a beautiful bib tree in the mid-

dle .Anne was excited .

-Mum,can I go to my new bedroom ?

-Yes you can. -said mum

Anne ran down the corridors. Then she stopped for a moment in front of the dining room .There was a very

big mirror. Next Anne came to the bedroom, and she fell asleep.

At midnight a noise woke Anne up. She walked to the dining room and she saw that the mirror shone very

hard and then she could hardly see .Then gas came out of it . When the gas was out a pretty young girl

came out of the mirror. She had long brown hair, a cute little nose and two buttons as eyes.

-Hello Anne – said the girl.

-How do you know my name?-asked Anne.

-I know everything- answered the girl.

-You cannot know everything!- said Anne furiously.

Then, the strange girl changed into a witch!

Anne was horrified. Before she could start to run, the witch pushed her through the mirror and then she

was falling, falling and falling. Then, she heard a voice say:

-Wake up, wake up!

Then she knew she had been dreaming.

Isis Stoops Lugo 6C

11

THE HAUNTED

HOUSE

Once upon a time in 1832, on a Halloween night it was stormy.

Two little girls were coming back from the shopping centre.

On the way home they saw a very big house with some bats

around it. It was very scary but they thought it would be daring

to go inside. Once they were inside they could hear a wolf howling

and floorboard creaking. One of the two girls was horrified, but

the other one wasn’t so scared because she was brave.

While they were walking, they heard some witches laughing. It

was a terrible sound. After they stood on a floorboard and a tun-

nel appeared. They decided to go in, it was like a very long cham-

ber of horrors.

There were witches, ghosts, vampires and also some creepy dolls.

It was really terrible. When the tunnel finished they landed in a

Halloween party. But not with real monsters or vampires, with

some of their friends. They were having a party in the haunted

house.

They didn’t recognize the house, but it was a friend’s house. They

all ended up laughing about it.

By: Alexandra Arara 6 A

12

THE HALLOWEEN NIGHT

Ciristina Laseca 4th A

On the night of Halloween be Careful on your way. There is a big black Bat behind the enormous cat. Who is looking at you because He wants to eat you.

And a very scary ghost who wants to pick your nose. So be careful on the night If you want to survive.

13

JOSCS FLORALS

SANT JORDI 14

EL SUEÑO DE MARÍA JANA LÒPEZ 5º B

Había una vez una niña que se llamaba María, era una niña rubia con unos ricitos de oro como los de la niña

del cuento.

A María le encantaba viajar y disfrutaba mucho soñando, aunque sabía que no era real. Esa misma noche,

María soñó algo que le dio una lección que todos los niños deberíamos tener en cuenta. El sueño era así:

La aventurera María se propuso dar la vuelta al mundo en un solo día pasando por África, Asia, Europa,

China... Por todo el mundo se subió en trenes, coches, aviones, barcos e incluso ¡caballos! Cuando a María solo

le quedaban un par de horas para terminar el viaje, se encontró a una pobre niña sola y abandonada. Como

María era una buena chica la ayudó. Se propuso dejar atrás el viaje sólo para ayudarla. Se hicieron muy

amigas. Aunque María no consiguió la vuelta al mundo en un día consiguió algo mejor: una maravillosa amistad

que nunca olvidaría.

Cuando María se despertó pensó que a veces los sueños y la imaginación te pueden enseñar más de lo que nos

pensamos.

La amistad y ayudar a los demás es el tesoro que todo niño desearía tener

14

PEDRO, EL NIÑO BLANCO TEA STORA 5º A

Había una vez, en un país de colores, un niño que se llamaba Pedro y era muy

bueno. Estaba muy triste porque era blanco, demasiado blanco. Él tenía un co-

lor demasiado soso, no como sus compañeros de clase como Júlia, Pablo, Carlo-

ta, Hugo, Martina... Ellos tenían colores muy bonitos como el rosa, azul, lila, na-

ranja y también ¡Había gente de dos colores! Un día que Pedro estaba en su

casa, su madre, que se llamaba Juana, le preguntó a Pedro:

- ¿Qué te pasa hijo mío, te veo muy triste hoy? -

- Que mis amigos me tratan mal –Le contestó Pedro llorando.

- Y… dime un ejemplo de lo que te dicen -

- Me dicen que soy un feo y que mi color es muy soso - dice Pe-

dro.

-Pedro no les escuches. Ten, una moneda para que vayas a la

fábrica de todos los colores y te pongas los

colores que quieras -.

El muy contento se dirigió a la fábrica y se puso todos los colores sobre él y le

quedó un color marrón o algo así.

El día siguiente estaba en la escuela y sus amigos seguían riéndose.

El día siguiente se puso color y se dirigió a la escuela. Por el camino vio un mag-

nífico y pequeño arcoíris. El saltó y tocó el arcoíris y se convirtió en el chico más bonito de su país.

¡Para siempre fue feliz!

15

NUEVO HOGAR, NUEVOS AMIGOS

DANIEL VIDAL 5º C

Había una vez un niño de diez años, que vivía en Jaén, que se tuvo que mudar a Madrid

por el trabajo de sus padres.

Allí donde vivía, tenía un montón de amigos.

Cuando se mudó, en el colegio nadie le hablaba ni quería jugar con él.

Hasta que un día, vio a un niño que estaba sentado en un rincón del patio, y se fue a hablar

con él. Le preguntó si le pasaba algo, y el niño solitario le contestó que no tenía con quién

jugar. A partir de ese momento, se hicieron amigos y siempre jugaban juntos. Aunque a

veces se peleaban, enseguida volvían a ser amigos.

Poco a poco fueron conociendo a otros niños del colegio, y a veces quedaban para jugar los

fines de semana. De esta manera, también empezó a conocer la ciudad. Cada día estaba

más contento. Ahora tenía dos pandillas. La de Jaén, para sus vacaciones, y la nueva de Ma-

drid.

Como empezaba a sentirse mejor, la idea de cambiar de ciudad ya no le disgustaba tanto.

Madrid tenía muchas cosas nuevas, y él tenía nuevos amigos para divertirse.

Sus padres, que al principio estaban un poco preocupados por su soledad, ahora también

estaban más contentos.

No hay que tener miedo a los cambios. En todos los sitios hay gente buena, amigos para

divertirse y cosas bonitas para visitar...

16

MI MEJOR AMIGO ES UN PEZ LAIA XARRIÉ 4º B

Hola, yo soy Tim y en casa mis padres nunca me entienden , son

un poco tontos. Mi madre se llama María y mi padre Juan . Bien ,

ahora os voy a contar una historia, empecemos. Un buen día yo pa-

sé por la feria y gané un premio. ¡Era un pez! Lo miré y me fui a

casa. Cuando se lo dije a mis padres me compraron una pecera. ¡Era

enorme! Yo puse mi pez. Él me miraba, yo le seguía mirando y esa

tarde él se convirtió en mi mejor amigo. Al día siguiente, lo llevé al

zoo, el mono quiso cogerlo pero el pez le mordió. El martes lo llevé a

ver una película en casa de Marc. Un buen día al despertarme el

pez me miraba y oí algo, creo que él me dijo hola, y sí , no me

equivocaba, ¡podía hablar! Era muy listo por lo que se veía. Yo que-

ría decírselo a mis padres, pero el pez me dijo que no.

¿Os ha gustado la historia? He escrito un libro para no olvidarla. Os

he de dejar, pe- ro no olvidéis que

vuestro mejor amigo puede no ser

una persona.

Adiós.

17

EL CHICO DE LAS RIMAS FRANCESC XARRIÉ 4ºC

Había una vez un chico que sólo podía hablar con rimas. Por

ejemplo, decía "hoy es domingo, a comer Bimbo". Siempre

ganaba los concursos de poemas. Era muy amable y tenía mu-

chos amigos, pero su mejor amigo era Melo. Una vez en el

autobús le dijo a una anciana que estaba de pies: "Si quieres

sentarte, me levanto en un instante". La abuela le sonrió y se

sentó.

Una vez el chico estaba durmiendo y, de repente, sintió frío y

unos segundos después se encontraba dentro de una bolsa que querían coger y llevarlo a una

casa secreta. El gritó: "Se me están llevando y no estoy bromeando". Sus padres llamaron a

la policía, pero nada, ya se lo habían llevado.

Poco después se encontró en un calabozo con el alcalde y

el alcalde dijo "Eres más famoso que yo, no puede ser. Así

que te encerraré hasta que se olviden de ti". El chico le res-

pondió: "La policía me salvará y a ti a la prisión te lleva-

rá". El alcalde se fue riendo, pero lo que el chico había di-

cho era verdad. La policía lo encontró y al alcalde encerró.

El chico fue a ver al alcalde y le dijo: "Yo te lo advertí y

ahora estás aquí" y se fue. El alcalde arrepentido pidió a

los guardias que trajeran al chico de las rimas. El alcalde le

dijo: "Lo siento" y el chico le respondió: "Yo te sacaré de aquí, pero una cosa tendrás que

cumplir". El alcalde dijo "¿Qué cosa?" y el chico le

respondió: "Ser alegre, para siempre".

El alcalde lo prometió, el chico pago la multa y los

dos fueron felices para siempre.

FIN

18

El diamant de l'egipci

MARIA CUNIT 5è A

Un dia tranquil. El famós arqueòleg Johnson Heigh va anar a les grans

piràmides egípcies. Quan va desenterrar una de les mòmies que hi

havia dintre de la piràmide, la mòmia portava un pergamí enrotllat ¡

ple de pols.

El pergamí deia que:

Si el meu tresor vols trobar

una esfinx necessitaràs,

una clau que guarda la reina

Cleopatra i la gran corona

del déu Osiris, déu de la vida.

Però qui toqui el meu tresor amb

las mans equivocades...

El pergamí estava trencat i no es podia llegir l'última part. En Johnson

Heigh no podia saber el que passaria però sabia perfectament on po-

dia trobar aquestes coses que deia el pergamí:

L'esfinx es referia a que a la gran esfinx hi havia una petita esfinx in-

crustada.

La clau es trobava en el museu de “El Cairo” on hi havia una clau

amb el símbol de Cleopatra, a més en venien repliques al Museu a un

preu molt baix. La clau era d'un vermell robí brillant, amb símbols d'or.

Per últim, la corona d'Osiris es trobava dintre de la piràmide dels déus

19

on els egipcis sacrificaven persones i animals, perquè els poderosos

tinguessin totes aquestes propietats a l'altra vida, després de la mort.

Quan en Johnson va trobar l’esfinx petitona uns lladres el vigilaven. En

Johnson se'n va adonar i va fer com si res. Va anar al museu i va com-

prar la clau. Els lladres encara el seguien. Però quan estava a punt

d'entrar dintre de la piràmide dels déus, de sobte, els lladres el van

atacar. El van lligar i li van agafar les coses. Però en Johnson sabia

perfectament el que passaria. Hi ha una antiga llegenda que diu "Qui

gosi barallar-se dins de la piràmide dels déus rebrà les set plagues".

Immediatament va aparèixer un gran núvol de grills. Els lladres van fu-

gir espantats, deixant les coses d'en Johnson tirades per terra.

En Johnson es va alliberar, va recollir les seves coses i va entrar

dins de la piràmide. A continuació va agafar la corona d’Osi-

ris, el terra es va moure i va tornar a sortir un pergamí . Aquest

deia:

Aquest és el meu tresor,

Si vols agafar-lo és teu,

Però recorda

Si e toques amb les mans equivocades

Moriràs en un etern infern.

El tresor és un diamant de vuitanta centímetres d’alçada! –

Va exclamar en Johnson.

Els lladres van tornar a aparèixer, érem massa per en Johnson,

20

que es va deixar agafar el diamant, però al entrar en contac-

te amb els lladres. Quan els lladres van tacar-lo, es van fondre

en aigua.

En Johnson va recollir el diamant i se’n va anar corrent cap al

museu egipci per a dipositar el diamant dintre d’una . D’a-

questa manera la joia estaria lluny de mans perilloses.

Estimat diari,

Em vaig quedar amb un pam de nas... no sabia que era tan bona actriu! Vaig pensar que

era la millor de tots els presents en el càsting. Però quan va sortir ella ens va

deixar a tots al·lucinats. T'ho explicaré des d'un principi.

Era un bon matí. M'havia aixecat amb ganes de donar-ho tot al càsting de l'obra de

teatre de l'escola: "Me'n vaig de viatge a buscar l’èxit ". Jo volia ser la protago-

nista perquè l’àvia venia de lluny a veure'm actuar i volia fer-ho perfecte. Vaig

baixar corrents a esmorzar amb la meva roba preferida perquè em dones sort. I cor-

rents vaig sortir al pati i al carrer. Allà estava esperant-me l'autocar per anar a

l'escola.

A la porta de l’entrada hi havia la Laia, la meva millor amiga, esperant-me neguito-

sa per entrar al teatre. Quan vàrem entrar hi havia la Sara, una companya d'alemany,

l'Elena, l'amiga de la cosina de l'Eva que també hi era, el grup de teatre de l'esco-

21

la i una nena nova. Em sentia confiada perquè havia vist al grup de teatre alguna ve-

gada i no em semblaven massa bons actors.

L'Elena i l'Eva podien ser bones contrincants, però la nena nova no sabia com actuava.

Per tant havia d'estar amb els cinc sentits activats. De la Laia no me n’havia de

preocupar perquè ella volia ser un altre personatge. Va sortir a fer la prova el grup

de teatre però la Glòria, la directora, no va quedar massa contenta. Després em tocava

a mi. Estava una mica nerviosa però pensava en la il·lusió que li faria a l'àvia...

Em tremolaven les cames i em suaven les mans però em va sortir bastant bé; pensava que

se me n'aniria el text del cap però no em va passar. M'havia lluït!

Llavors l'Elvira, la nena nova, va sortir. Va ser quan tots vam al·lucinat: cantava

com els àngels!

Tenia por que ella fos la protagonista. He de reconèixer que ho havia fet molt millor

que jo. La directora ens va dir que anéssim a la següent classe i que ja ens informa-

ria a l'endemà: "Demà us explico el que he decidit", va dir.

Jo sempre em desperto d'hora, però aquell dia no sé què em va passar que em vaig ador-

mir. De cop em vaig despertar i haver d'afanyar perquè, realment, feia tard! La prime-

ra assignatura del dia era Teatre, i no estava disposada a perdre'm l'elecció de la

directora Glòria. Em vaig vestir ràpidament i vaig sortir al pati. Havia perdut l'au-

tocar! La mare em va portar amb cotxe a l'escola. La porta de l'entrada estava tanca-

da, per tant, vaig haver de trucar al timbre i el porter de l'escola, el senyor Rodri-

go, em va obrir. Li vaig donar les gràcies i vaig anar corrents cap al teatre. Em vaig

asseure al cantó de la Laia, just a temps per sentir corn la directora anunciava el

nom de la protagonista. Va anunciar que la protagonista seria l'Elvira. La veritat és

que una mica trista si que estava, però havia d'admetre que també estava contenta per-

què sabia que s'ho mereixia.

Jo seria un personatge secundari, no m'agradava tant com ser la protagonista però no

em podia queixar. Vaig arribar a casa i em vaig estirar al llit, pensant si havia de

trucar a l'àvia perquè no vingués, però no ho vaig fer. L'obra era el dissabte, així

22

que havia d'espavilar i aprendre’m el paper del meu nou personatge. L'Àvia va arri-

bar divendres i va venir a sopar amb nosaltres. El fet és que no li vaig dir que jo

no era la protagonista perquè vaig pensar que ja ho veuria. Els pares tampoc ho sa-

bien.

Per fi va ser dissabte i jo vaig anar una mica més d'hora a l'escola per poder-me

preparar bé. De sobte, el telèfon va sonar: ring, ring, ring. Era l'Elvira. S'havia

trencat la cama patinant amb les seves amigues i no podia fer l'obra!

Em demanava si jo podia fer el seu paper de protagonista i jo li vaig dir que sí. La

veritat és que no tenia moltes ganes de fer-ho perquè no m'ho havia guanyat però ho

vaig fer.

L'àvia i els pares varen aplaudir molt i no sabien que jo havia substituït l'Elvira,

i que jo era la protagonista i la realitat és que jo no em sentia bé. Arran de tot

això, he après una lliçó: no has de donar mai per fet res fins l’últim moment perquè

mai saps si allò que vols ho acabaràs aconseguint o no, però síi que és ben cert que

no fa la mateixa il·lusió aconseguir-ho per casualitat que fer-ho des del principi,

tu sol.

ANNA CANALS 6è A

23

EL DOLOR DE LA VIDA

Va intentar obrir la porta, però estava tancada. A primera vista semblava vella i fluixa, però ell sabia que no era així. Estava tancat en una casa i una persona estava a punt d'aconseguir venjar-se d'ell. - "Marti, on ets? Vine a jugar." Va dir una veu femenina i melodiosa enmig d'unes riallades histèriques. En Martí sabia que segurament no sortiria viu d'allà, però si hi havia una mínima possibilitat havia que conservar- la i estar en silenci. Quan les riallades es van apagar completament i ja no se sentien les passes, va pensar que el seu perseguidor havia marxat, però aquell pensament sols va durar un o dos segons, perquè quasi al mateix instant d'aquell pensament, una figura femenina va aparèixer al fons del pas-sadís amb un ganivet a la mà.

La dona era guapíssima, tenia el cabell llarg i ros, la cara amb faccions fines i delicades, els seus ulls eren verds com la gespa a la tardor, però també es veia dintre d'ells que ella havia perdut la raó.

En Martí sabia que ara li havia arribat l'hora, ara moriria. Li va passar tota la seva vida per davant: quan era nen, al dia del seu casament, el dia del naixement del seu fill....

De sobte la dona va parar-se i ja no hi havia un somriure a la seva cara, ara hi havia una ex-pressió de dolor, un dolor infinit, i a la seva panxa una taca de sang. El ganivet va relliscar-li d'entre les seves mans. Moments després, la dona estava estesa al terra amb un ganivet clavat a la seva esquena. Al darrere de la dona i havia un nen de tres anys amb els ulls foscos i el cabell ros. Era el fill d'en Martí. - "Pare, per què la mare intentava matar-te?"- va dir el nen. I en Martí, va abraçar el seu fill, i va plorar, va plorar per la seva dona morta i per tot el dolor que en Martí podia haver- li fet. Va plorar pel el seu fili i va plorar per ell mateix.

GUILLERMO SAENZ 6è B

24

BONA DECISIÓ!

Hi havia una vegada, un nen que es deia Roc. Es portava sempre molt malament a l'escola:

el castigaven, el feien fora de classe, es distreia... en resum, feia coses que no havia de fer i

sempre tornava a casa amb notes a l'agenda. Molta gent, inclosa la família li preguntava si

havia tingut algun proesperanza

blema amb algú o si ho feia perquè sí. En Roc sempre ho negava i els seus pares sempre es

preguntaven: per què feia tot allò sense motiu? Però mai responia a aquests tipus de pre-

guntes i no se sabia el perquè. Tothom sospitava que amagava alguna cosa.

Al dia següent, l’arribar a casa després de les classes, en Roc li va dir a la seva mare que

es volia canviar d'escola. La mare li va preguntar el motiu una altra vegada. Aquella vega-

da, el fill va contestar sense negar res! Va explicar-li, a la mare que era perquè un altre nen

de l'escola li feia "bulling" i ell s'intentava defensar. La causa dels càstigs era que sempre

l’enxampaven a ell.

El canvi d'escola va anar-li molt bé, el van acollir amb els braços oberts i ningú no feia cara

desagradable ni de mal educat. En Roc no va tornar mai més a casa amb notes a l'agenda,

ja no tenia mal comportament... Cada dia anava millorant i en Roc se sentia millor, més

lliure i més ben tractat.

FI

BERTA ALBIAC 6è A

LA MOTXILLA EMBRUIXADA CARLA OLLÉ 4t A

La motxilla de l'Aina estava molt destrossada i li havia demanat a la mare que volia una

nova, però li va dir que si volia una motxilla nova se l'havia de comprar ella. L'Aina va

pujar a la seva habitació i va comptar els diners i tenia 8€.

A la tarda se la va comprar.

Al dia següent ,quan era l'hora de dinar va sentir un soroll a dalt. Va pujar i...i la motxi-

lla estava cantant ! Quan va anar a l'escola hi havia un dictat sorpresa i la motxilla li

deia les lletres. Des d'aquell dia van ser molt amigues, però quan ja havia passat un mes

25

l'Aina va pensar, com és que la motxilla parla? Va anar al poble, però mai va veure la boti-

ga on la va comprar. Va anar cap a casa corrents pensant que era una motxilla embruixa-

da. Quan va arribar es va adonar que no tenia la motxilla, va tornar i ja no hi era. Aquell

dia va assegurar que estava embruixada.

LA FLOR SARA FREAN 4tB

H¡ havia una vegada una flor que estava en el camp. Una nena pas-

sava pel camp i la va arrencar i la va dur cap a casa.

La va posar en un gerro rosa i blau. Li va dir a la seva mare i la seva mare li va dir: - Està malament ar-

rencar les flors! Deixa-la on estava. La nena es volia quedar la flor però l'havia de deixar.

La nena va anar corrents cap al camp i allà hi havia un nen arrencant flors i li va dir: -

No està be arrencar flors, si t’ho fessin a tu no et faria tanta grácia!. El nen li va contestar: - és veritat!

La nena i el nen es van posar a plantar totes les flors però com no creixien el sol

commogut va llançar un raig de sol i totes les flors van créixer de nou. La nena i el nen es van posar molt

contents.

Ells nens van aprendre que arrencar les flors estava

malament i cada dia anaven

al camp a veure les flors i vigilar que ningú les arrenqués

26

L'ULL DE LA VIDA

RAFA DE LA ROCHA

Hi havia una vegada una mare que es deia "Marta" i el seu fill que es deia "Marc". EI

Marc i la Marta anaven a la jornada de portes obertes de la escola. Tots els nens de la

classe van riure de la Marta perquè no tenia un ull. El Marc s’avergonyia. Quan el Marc

es va fer gran i va tindre filis, la Marta volia veure’ls i els fills van riure de la Marta.

La Marta es va sacrificar i li va donar una carta al Marc. En aquella carta posava:

Fill meu:

Sento posar-te en ridícul amb tot el món i amb els teus fills, només et volia dir que

quan eres petit vas tindre un accident de cotxe i jo et vaig donar el meu ull.

UN PETÓ BEN FORT.

MARTA

27

EL CACTUS PARLANT

Fa molt de temps en el desert de Bombai hi havia un cactus parlant. El cactus

parlava tant que inclús el poble el sentia parlar. Era horrorós! Cada nit el cactus

parlava i cantava tant fort que molta gent del poble no podia dormir.

Un dia com la gent protestava tant, el senyor Caries va decidir anar a trobar

aquell cactus parlant i fer que no parlés mes. Durant el viatge al desert havia de

portar menjar, una tenda i el mes important era l'aigua, perquè en el desert hi

havia poca aigua. Quan va arribar al desert era ja de nit, doncs va posar la tenda

i es va adormir. Aquella nit no podia dormir perquè el cactus no parava de par-

lar. Al dia següent, el senyor Caries va anar a trobar el cactus, però va ser molt

fàcil perquè com parlava tant fort podia seguir la seva veu. Quan el va trobar li

va preguntar per què parlava tant i tant fort. El cactus el va respondre: - Es que

jo necessito aigua i fa molt de temps que no bec. El Caries li va donar una ampo-

lla d'aigua i va tornar al poble. Des d’aquell dia i aquella nit ningú el va sentir

mai més.

HELENA KANU 4t A

28

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

La Guerra Civil Espanyola va durar tres anys: 17de juliol del 1936 fins al 1 d'abril del

1939. Va ser horrorosa, ja que es van enfrontar espanyols contra espanyols. Això va ser

horrible, però el pitjor va ser que es van enfrontar germans contra germans, cosins contra

cosins, etc. Les ultimes batalles de la Guerra Civil Espanyola van tenir lloc a Catalunya.

Hi havien dos costats: la banda republicana i la banda sublevada. Van morir un milió de

persones i les que van sobreviure es van tenir que amagar. Al final va guanyar la banda

sublevada i es va posar a manar com a dictador el general Francisco Franco. El dictador

Franco va néixer el quatre de desembre a El Ferrol, i va morir el vint de novembre a Ma-

drid el 1975.

Quan al dictador no se li feia cas o et matava o et posava a la presó. Al principi, tothom

era pobre després de la guerra, i també perquè es va canviar la moneda a la pesseta. Porta-

ven la cara del Franco al darrere de la moneda i a les escoles sempre havia d'haver la seva

fotografia. El Franco va prohibir parlar en català. A les escoles només es feia castellà. Si

algú et sentia parlar en català al carrer et ficaven a la presó. La gent parlava a casa en ca-

talà però no escrivia per això molts avis ara no saben escriure bé el català. El Franco va

tenir una dona que es deia Carmen Polo i una filia que es deia Carmen Franco i Polo. Va

tenir com "amigues" a en Mussolini i a en Hitler, els dos també dictadors. Jo tot això ho

sé perquè el meu besavi m'ho va explicar abans de morir als 101 anys. Ell va lluitar a la

banda republicana i li van passar coses inimaginables: va explotar una bomba al seu cos-

tat i el va deixar sord d'una orella, i quan la guerra es va acabar es va tenir que posar a

dintre d'un pou perquè no el matessin, i després tenia una tos horrible. I vet aquí un gat i

un gos que aquesta historia ja s'ha fos.

CRISTOFER HARRINGTON 5è A

29

QUÈ PASSARIA SI...

Vivim en una vida que és una mica dura de vegades. A vegades

penso que passaria si ... no hi hagués crisi, per exemple, o direc-

tament si no hi hagués política, potser seria millor, no hi hauria

tantes discussions, però llavors, qui s’encarregarà dels diners?. I

si no hi haguessin diners, com abans? i llavors féssim intercanvis,

bé, la veritat és que no ho sé.

I si ... No manés ningú? llavors la meva opinió seria que millor

manés algú, perquè si no tothom aniria a la seva. També hi ha

gent que es creu que per ser famosa pot estar més amunt, però

en realitat segueix sent una persona normal com tothom. El món

està molt mal repartit, hi ha gent molt rica i gent molt pobra,

per a mi que tothom és igual, però hi ha gent que això encara

no ho entén.

JOAN MARTIN CORTACANS 5è A

30

Mi visión de la vida

Cada día me pongo a pensar que la vida es un laberinto donde se avanza al azar.

Tus acciones marcaran tu camino por mucho que creas tener un destino.

Cada día me pongo a pensar que la gente muere y eso no se puede evitar.

Que no existe nada ni nadie inmortal y que la gente muere con una cierta edad.

Cada día me pongo a pensar en los niños de África que siguen sin poder estudiar.

Que a nadie se le ocurra poderlos ir a ayudar.

Cada día pienso en que todo esto está mal que tendríamos que pensar en que solo juntos

podremos estar y que vale la pena ayudarnos ya que al final somos todos hermanos.

GUILLERMO SÁENZ 6º B

31

AQUÍ ESTOY, CUANDO ME NECESITES

Si algún día te dan ganas de llorar

aquí estoy.

No te prometo hacerte reír.

Más puedo llorar contigo. Si algún día decides huir, no dudes en venir, no prometo pedir que te detengas, nás puedo huir contigo. Si un día no tienes

ganas de escuchar a nadie,

aquí me tienes,

o llámame,

prometo quedarme bien quietecito. Pero... Si un día me llamas y no respondo...

Ven corriendo a mi encuentro... T

al vez yo necesite a ti.

Aquí me tienes para lo que necesites.

Por eso existen los amigos.

ELIA HESSEL 6º C

32

POEMA

Cada día nuevo

mi sonrisa renuevo,

para poder contagiarla

y mis amigos amarla.

Estamos todos juntos.

Pasándolo bien,

Somos todos amigos.

Como hermanos, también.

Nos gusta jugar

reír y cantar.

Pero siempre entre nosotros,

se encuentra la bondad.

No somos amigos porque sí.

Importante en una relación es

cosas en común tener,

respeto estés donde estés.

Este poema termina.

Y con un gran final estalla,

para que te quites de esa esquina,

Y pases con tus amigos todo el día.

A. MARTÍNEZ 6º C

33

LOLA

¡Oh! Lola Lola Tu cara me emociona.

Eres bella y juguetona. ¡Oh ¡Lola Lola.

Lola es tan bella que hasta las flores se fijan en

ella.

No hay gente tan bella como una chica como ella.

Oh Lola Lola tus besos me saben a Pepsi cola.

No eres un girasol ni tampoco una rosa eres,

como una mariposa.

Tus ojos azules me recuerdan a Formentera

son tan grandes que parecen la luna entera.

Me encantaría describirte,

pero no hay palabras para decirte

que eres tan grande por dentro.

ROGER PARADELL 6ºB

EL MIEDO

Miedo, miedo, miedo

¿Porque me das tanto miedo?

Eres horroroso triste y sin con-suelo.

Cuando te miro

me tiembla todo el cuerpo.

Me persigues

en mis días y en mis sueños.

Miedo, miedo, miedo

¿Porque me das tanto miedo?

Me haces sentir pequeño

en cada instante y en cada mo-mento

Por mucho que lo intento

No te olvido, ni en la escuela,

ni en el juego

Miedo, miedo, miedo ¿Porque me das tanto miedo?

Me pones nervioso,

me dejas descompuesto

Y yo me pregunto:

¿Qué he hecho yo para mere-cer esto? ALEXANDRA ARARÁ 6ºA

34

ADIÓS A PRIMARIA

Sexto se acaba, ya tenía ganas. De tanto examen

cansada estoy, “projects”, “presentations” o

“power points”.

Amigos y profesores dejaré, sin duda de menos

les echaré. Algunos en la ESO volverán, pero

los profesores en sexto se quedarán. Con Miss

Bea ya no conversaré.

Las historias y canciones del Sr. Josep siempre

recordaré

¡y su ukelele también!

Miss Debra “Tortula” no me llamará.

Y la Srta. Esperança ¿quién sabe dónde estará?

El Sr. Alberto un concierto compondrá.

Y la Srta. Marta sensible continuará.

¡Del UCMAS me libraré! Aunque a la Srta.

Gloria la añoraré. Buenos momentos quedarán

atrás.

Otros mejores quizás vendrán.

Todos en mi memoria siempre vivirán.

EVA TÓRTOLA 6º A