(Re)vers: la revolta poètica
-
Upload
pilar-m-alsina -
Category
Documents
-
view
238 -
download
0
description
Transcript of (Re)vers: la revolta poètica
~ 2 ~
Treball original de l’alumnat de segon de Secundària de la
SI Turó d’en Baldiri.
Curs 2014-2015
Teià, març del 2015
~ 3 ~
Avís
Al començament fou la paraula. Les paraules. Després el vers. Versos que sovint
no són versos. Poesia i florilegi de mots, que és elegant bruta de fang. N’hem
espigolat alguns i els hem desenvolupat, sense embut, extravagants. Tendències?
Triem la música, la lletra, Vinyoli, Marçal, Raspall, llegir-los de cap a cap, aquí,
oberts al mar. Escrivim, esborrem, estripem, tornem a escriure i pensem que no
sempre ens agrada la poesia. A vegades ho diem en veu alta, moltes vegades no, i
hem enganxat tres versos a la pissarra. No tenim mètode. No procedim de cap
manera sistemàtica ni amb cap fi determinat. Sols hi ha intenció: dir la lluna a la
muntanya i udolar amb boca humana.
(Re)vers: la revolta poètica només ocorre, succeeix en tant que som i som en tant
que paraula dita, trena d’escoltes i d’aire enmig. Només diu de l’aire aquest de
prop, que diu de nosaltres i d’un jo que els mira a ells des d’un lloc que és el
mateix, aquestes aules. No hi ha cap salt —o potser n’hi ha una pila—, no hi ha
deliri, no hi ha cap ordre.
Són corrandes i haikus, cruïlla de tradicions, poemes, en vers, retallats, comptats i
descomptats, tocats per la veu popular, de colors, sí senyor. I no fugiu esperitats.
Us agraden les bombolles de sabó? Jaspiades, lleugeres... i ben plenes de no
sabem què que crèiem perdut. En podria dir de mil maneres, ara ganes de
comprendre les coses com són nues. Cal una gran llibertat, la que els ha creat, i
una gran exigència: creure molt en la fantasia i moltíssim en la serietat. I és que ha
estat un joc seriós. Fareu el favor de volar?
En definitiva, és un llibre fet de trinxes, fet de bombolles, fet d’espurnes. I també
és un llibre que fa miracles, que fa fer somnis, que fa, fins i tot, fer esglais. Si te’l
llegeixes tot i si te’l mires de dalt a baix, de biaix i d’esquerra a dreta, o del revés, et
durà bona sort, perquè et durà sempre, lliurement, per un camí mental, que és el
que menys costa de gambar. El pots copiar, si t’avorreixes, poema a poema, fins a
~ 4 ~
aprendre-te’l de memòria i fins a fer-te gran. O pots, si tens curolla de ser poeta,
mirar d’anar-hi una mica més enfora. Hem après que la poesia ve sola, que mai no
avisa.
~ 5 ~
Corrandes i cançons
~ 6 ~
El somni
Quan el sol s'amaga poruc
perseguit per grapats d'estels,
quan la nit té lluna plena
i amors de tota mena,
brillen baix la seva llum,
tu i jo tornem a néixer
aquí dins la meva ment,
dins el meu somni etern.
Vaig néixer dotada de somnis
que m'alimentaven de fe
i ara moro enverinada de pena,
que només jo els puc recordar.
Vaig néixer dotada de somnis
que m'alimentaven de fe
i ara moro enverinada de pena
perquè només jo els puc recordar.
Joana Felipe
~ 7 ~
La vida
La vida pot ser dura,
però igual pot ser pura.
Si no li segueixes la corrent,
tot pot anar contra el vent.
La vida pot ser dura,
però igual pot ser pura.
Dies pots desaparèixer,
altres vas ser quan vas néixer.
La vida pot ser dura,
però igual pot ser pura.
Si tu l’aprofites bé,
tot et pot anar perfecte.
Si tu fas el que jo sé
et trobaràs alguns defectes.
Aleix Lázaro
~ 8 ~
L'amor fa mal
Plora i no sap si pot creure'l,
en veure l'amor perdut.
No pot viure sense veure'l,
és son tresor més volgut.
És la flama de sa vida,
la llum que encén la foscor,
qui provoca l'alegria:
si està amb ell ja no té por.
Amor que la protegeix,
l'estrella que més la cuida.
Quan el mira no pateix,
ja no se sentirà mai buida.
Però el somni ja ha acabat,
tot això ja gens importa.
Hem de deixar el passat
i tot el que això comporta.
~ 9 ~
Ja mai no tornarà a veure'l ?
Mai sentirà sa presència ?
Ja mai tornarà a creure'l ?
Ho superarà amb paciència.
Alèxia Effa
~ 10 ~
Lluny d’un cor
Vas mentir-me a la cara,
ploro desesperada.
Cada cop més lluny d’un cor:
t’allunyes en la foscor
Gèlid està el meu cor
perquè te’n vas amb temor.
I si encara t’estimo?
Ja no puc ni decidir-ho.
Que les mirades ens diuen
i les paraules no surten.
El negre és el color
que defineix el dolor.
Ruth Larraga
~ 11 ~
L´odi
L´odi transmet ràbia i por,
i penses en allò bo,
i en allò meravellós.
Et fa treure allò que tu
ni pensar-ho voldries.
L´odi et dóna por i
frustració per algú.
Pau Massana
~ 12 ~
Fem-ho junts
Cada dia veig al cel
un somriure ple de mel.
Esperances i record
fins el dia de la mort.
La vida és un regal:
gaudeix-la fins el final.
Aprofita tot moment,
sigues lliure com el vent
Amic meu, crida el meu nom,
t’ensenyaré el camí.
Sent fidel al teu destí
tu faràs canviar el món.
Roger Tejerina
~ 13 ~
La soledat
Quan ets sol arreu n’hi ha,
sempre està al nostre costat.
És molt dur de superar
tot i estar acompanyat.
Un somriure pot costar
més de mil activitats.
Un esforç per superar
i aquesta soledat.
Ivet Casanovas
~ 14 ~
Un comiat no realitzat
Un adéu i una paraula,
un somriure, una mirada,
paraula d’enyorança:
mai perds l’esperança.
T’estimo amb tot el cor,
sense tu tot és foscor.
Aquell comiat especial
que no he pogut realitzar.
Et vull tornar a abraçar,
ja t’has alçat cap al cel.
Un comiat no realitzat,
sempre et trobaré a faltar.
Segur que has pogut creuar?
Per fi estàs feliç allà?
Aquell últim comiat
que no he pogut realitzar.
Carla Pizán
~ 15 ~
Confessió inconfessable
Avui a la tarda quan
ja se n’ha anat i al tren ha
pujat, el seu perfum de
roses ja trobava a
faltar. No puc seguir, ja
l’he perdut, torna enrere
i vine un altre cop amb
mi. Jo sé que vols però
ja no pots tornar aquí
Torna amb mi, t’haig de dir
el que jo sento per tu.
Papallones tinc a dins,
jo no puc viure així.
M’és igual el que puguin
dir, jo t’haig de confessar
l’amor que sento per tu.
Andrea Altafaja
~ 16 ~
Estacions de l’any
Espero l’arribada
d’un d’aquells estius més vius
perquè un cop acabada
no trobarem cap més niu.
A l’hivern tothom bada
i es glacen tots els rius,
l’estufa engegada
i patates al caliu.
Primavera escalfada,
surt una bona perdiu.
Si agafa l’ alçada,
escoltes el seu piu piu
A la tardor, la tardor la fada
corre, balla i viu.
Un cop finalitzada
ja no sentim el que diu.
Sergi Charles
~ 17 ~
Contra el racisme
Blanc, negre… què hi fa?
No existeixen races,
l’única la humana.
No mires com és ell,
només veus la seva pell
Massa odi i ràbia,
massa tristor injusta
i saber que hi ha qui
menysprea pel sexe,
pel color o religió.
Nil Soler
~ 18 ~
Amistat
Mai t'oblidaré,
sempre et voldré.
En el fons del meu cor
sempre estarà el teu amor.
Ets un somni fet realitat
que a la meva vida ha arribat.
Clàudia Macias
~ 19 ~
Cel infinit
Amors impossibles són com
l’aigua i el desert, que
sempre volen estar junts
però els separa el cel.
Amors impossibles són aquells
que sempre vols aconseguir
amb amor i tristesa:
una fi amb amor infinit.
Nora Vila
~ 20 ~
Dolor ocult
Que no plori no vol dir
que no em faci mal, i
quan somrigui no t'enganyis,
que en el fons estic fatal.
Que no expressi el meu
dolor o la ràbia interior
no significa que no
sigui com la resta del món.
Sali Sanyang
~ 21 ~
Perdó
Perdona per trencar-lo,
el teu cor, cada dia,
fins pensar que no en tenia,
per haver-te ocultat
la persona que tens dins.
Perdona per haver-te
fet mal i destruir-te
l’alegria que tenies.
Núria Adarve
~ 22 ~
Amor impossible
És com el fred i el foc,
s‘intenten enamorar
encara que sigui poc.
Entre ells s’han d’estimar.
En somnis et somia
i en la realitat
no et deixa estar tranquil·la.
Ell només desitja
tornar al teu costat.
I quant estic amb ella
em sento afortunat.
El meu cor s’accelera
i tot canvia al teu costat.
Cèlia Carbonell
~ 23 ~
La llibertat
La vida és com un colom:
has d’emprendre el vol ben alt
per conèixer tot el món.
Per viatjar, cal un salt.
Roc Carbonell
~ 24 ~
L’amistat
Som inseparables,
sempre estem units.
Hem de ser amables
i no fer-nos crits.
Costa temps guanyar-la
i es perd en un moment
Procura d’encertar-la
o t’enganyaran fàcilment.
Si som bons amics
viatjarem plegats.
Escalarem pics
i veurem ciutats.
Costa temps guanyar-la
i es perd en un moment
Procura d’encertar-la
o t’enganyaran fàcilment.
Pau Toquero
~ 25 ~
La felicitat
Felicitat és ser lliure,
un espai obert on viure
ple de somnis increïbles
i records inoblidables.
Felicitat, orgull sincer
com l’olor a flors d´un roser,
clar sentiment d’ alegria
i que per re canviaria.
Èric Nicolàs
~ 26 ~
Salvatge
Seré salvatge, ho sé,
com un cavall al galop
que no beu tant sols un glop,
jo no hi soc cap presoner
No em sentiré malament si res no faig bé
Seré lliure com l’ocell,
viatjaré com un segell,
em moure amb rapidesa,
marxaré a tota presa.
No em sentiré malament si res no faig bé
He aprés a fugir d’ella
com un llop de lluna plena.
Seré un ànima lliure
que per fi podrà viure
Pablo Refolio
~ 27 ~
La noia de l’escala
Una barca va embarcar,
i com l'ocell que pren rem,
va escapar per volar
i escoltà el mar bramar.
Lliure com l'aigua del mar i pètals de roses flotant.
Asseguda a l'escala,
escoltant el so de la sala,
i penso en la soledat
que ma vida m'ha donat
Lliure com l'aigua del mar i pètals de roses flotant
Nerea Geira
~ 28 ~
Llibertat
Fins a dalt de la muntanya,
amb el vent de tramuntana,
un cavall va galopant
fins trobar la llibertat.
Lliure era, però un dia
un pagès el va agafar.
El cavall estava trist,
l’animal no era feliç.
Un cavall va galopant
fins trobar la llibertat
Però un dia es va escapar
i va pujar dalt la muntanya.
L’animal està corrent
al ser lliure com el vent.
Un cavall va galopant
fins trobar la llibertat
Joana March
~ 29 ~
La felicitat
Sóc un ocell blanc en vol
que batega fora reixes.
Cap amo ni presó vull,
sempre volar cap el sol.
~ 30 ~
Els quatre elements
Quatre elements de la terra
que la descriuen tal com és.
Obren portes a la vida
i ho seguiran eternament.
Suau, fred i t’acaricia;
ferma i forta igual que un soc;
densa i tova que et submergeix;
nerviós rogenc que ho crema tot.
Quatre elements de la terra
que la descriuen tal com és.
Obren portes a la vida
i ho seguiran eternament.
Vinyet Plantà
~ 31 ~
Sinceritat
La sinceritat està basada en la confiança
i és una eina clau per poder gaudir
d’una relació amb esperança.
La sinceritat és imprescindible,
en una amistat
hi cal la confiança
i no perdre mai l’esperança.
A l’hora de ser sincera, no t’haurà de fallar
si de veritat és bona amistat,
l’amiga de confiança que per tu ha de vetllar.
Millor que amb les paraules
la sinceritat es demostra amb accions
que d’aquestes sempre en tindràs bons records
i sempre et portaran a bons acords.
Sandra Macias
~ 32 ~
Pau i tranquil·litat
Pau és tranquil·litat i tranquil·litat és pau.
Les busquem totes dues per fer del nostre món
un lloc millor. Nosaltres som pau i pau és nosaltres.
Els cinc continents buscant pau
per fer de casa seva un lloc millor
on viure-hi, conviure-hi i estar-hi be.
I vivim per fer-nos lliures
buscant pau i tranquil·litat.
Entre tots i totes podem fer d'aquest
món un lloc sense guerres, lluites i baralles.
I vivim per fer-nos lliures
buscant pau i tranquil·litat.
Suma la teva alegria i resta la teva crueltat.
Pau és amor i amor és pau.
Pau sense fi, pau veritable .
Pau que a l'alba neixi
i que a la nit no es mori .
Isfa Kamaso
~ 33 ~
Amor
Només amb una mirada,
amb una rialla
i una abraçada
ja em sento estimada.
Siguis on siguis
sempre penso en tu,
vagis on vagis
sempre penso en tu.
Només amb una mirada,
amb una rialla
i una abraçada
ja em sento estimada.
Júlia Carbonell
~ 34 ~
L’amor
Amor, sentiment prou intens,
mai saps per on et sortirà.
Amor sentiment del que no pots escapar.
El meu cor porta el teu nom
gravat, no es pot esborrar.
Amor sentiment del que no pots escapar.
La felicitat que em dóna
no té preu, sinó el teu nom.
Amor sentiment del que no pots escapar.
Ana Juste
~ 35 ~
Què és allò?
Allò que hi ha al fons.
Què és allò tan bonic?
Un avió o un estel ben bonic
se m’acosta cada vegada més
i brilla com la llum del sol
Vine, vine, ja està més a prop:
té ombres i té corbes.
Què serà allò tan bonic?
És com un àngel que ve cap a mi.
M’il·lumina els ulls,
però no ho puc agafar.
Sento com m’acaricia,
què és allò tan bonic?
Veig algú, però no veig res
Vine, vine, ja està més a prop.
Té ombres i té corbes.
Què serà allò tan Bonic?
És com un àngel que ve cap a mi.
Míriam Cantero
~ 36 ~
La diversitat
Aix, la diversitat,
ha de ser alguna cosa amb dignitat.
Diversitat? Amb què rima?
Aquest tema ha de tenir molt d'autoestima
Un poema amb autoestima i dignitat...
Això tindrà molta originalitat
Ja m'he inspirat!
Per algú, aquest tema he triat.
No pretenc guanyar res;
expresso els meus sentiments, res més!
Que me’n vaig del tema!
Molt extens serà aquest poema
Divers, divers, divers...
Amb aquesta paraula puc fer més d'un vers,
rimar i jugar amb les paraules
em fa bona sensació,
és la meva reflexió!
~ 37 ~
Aquí s'acaba...
el que jo anomeno art,
això de mi només
una petita part és...
Steven-Harley Eugeni
~ 38 ~
L’amor per tu
Jo m’estimo una dona
que em dóna la llum del dia
en el regne de la fosca.
És la llum que em fa de guia.
Jo m’estimo una dona
que em dóna felicitat.
El seu riure m’emociona:
és un amor de veritat
Jo m’estimo una dona
de bellesa singular,
que em fa millor persona
i em manté ben animat.
Pol Gaspar
~ 39 ~
L’amor de la teva vida
Algú que et fa riure,
que al caure t’ajuda,
que et treu un somriure
quan més forta és la pluja.
L’amor de la teva vida
que et doni confiança.
Estaràs molt agraïda
si et dóna esperança.
Algú que t’estima molt,
massa per deixar-te anar,
que t’abraça quan tens por:
mai més de tu marxarà.
Què passaria si marxés?
Mai tu et recuperaries,
doncs tu sens ell no ets res:
tu sens ell moriries.
Abril Carmé
~ 40 ~
Haikus
~ 41 ~
La complexitat de la cultura japonesa s’ha simplificat en formes d’art delicades i
carregades de sensibilitat. L’atemporalitat que caracteritza els paisatges orientals
s’ha apoderat també de les seves creacions. El batec d’una cultura reflexiva talla
amb cura les peces que conformen el seu art. I és així com neix l’haikú, un poema
breu, de tres versos i amb mètrica oriental. Els seus orígens es remunten al segle
XIV tot i que no és fins el segle XVI que es consolida en els models de poesia
oriental, en què segueix essent molt popular.
La senzillesa d’aquests textos és el resultat d’un delicat procés que recull l’herència
del món religiós i filosòfic zen, budista, confucionista i taoista, l’art de la cal·ligrafia
japonesa i la tradició poètica oral, amb totes les seves evolucions.
L’haikú ens recorda la filosofia espiritual i el simbolisme d’una cultura mística,
d’expressió de pensament i de reflexions sota l’aparença de mites, de símbols, de
paradoxes i , de fons, d’imatges altament poètiques. És, doncs, una poesia
contemplativa, que valora la natura, els seus colors i contrastos, la sorpresa que
genera. Enregistra o indica un moment, una sensació, impressió o drama a d’un fet
específic de la natura. Estructuralment, els dos primers versos són un apunt al
natural, que fa un salt transcendental al tercer i darrer vers cap a una lectura més
simbòlica i universal.
La seva composició implica un procés de descoberta personal i íntima. Més que
inspiració, el que es necessita per compondre un veritable haikú és meditació,
esforç i percepció.
~ 42 ~
Rosa, doble cara.
Et fa sentir bé, l’amor,
i fan mal les punxes.
Anna Pérez
~ 43 ~
Em sento lliure:
el mar és gran com un cos
tot el mar és gran.
Andrea Espinosa
~ 44 ~
La llibertat
La llibertat d'un felí
com el tigre, és la llibertat
d'un ésser com l'humà.
Gerard Sevillano
~ 45 ~
Quanta tranquil·litat
La tranquil·litat
que em dóna l'ocell és molta
quan canta i piula.
Irene García
~ 46 ~
Molta por
Jo tinc molta por
com si el lleó seguís
darrere meu sempre.
Juanki Esteban
~ 47 ~
~ 48 ~