1

ÍNDEX

Pròleg...........................................................................3

Joan Salvat Papasseït, “La casa que vull”................................ 4

Joan Salvat-Papasseït, “L'ofici que més m'agrada”......................5

Pere Quart, “Assaig de plagi a la taverna”................................6

Gabriel Ferrater, “Dits”......................................................7

2

PRÒLEG

Aquesta publicació totalment gratuïta sortirà a la llum el darrer divendres de cada

mes i s'hi recolliran textos d'autors rellevants del segle XX. En el “Retalls” que teniu a les

mans hi trobareu poemes de tres autors catalans: Joan Salvat-Papasseït, Pere Quart i

Gabriel Ferrater.

3

Joan Salvat Papasseït, “La casa que vull”

La casa que vull

que la mar la vegi,

i uns arbres amb fruit

Que hi dugui un camí

lluent de rosada,

no molt lluny dels pins

que la pluja amainen.

Per si em cal repòs

que la lluna hi vingui;

i quan surti el sol

que el bon dia em digui.

Que al temps d'istiu

niui l'orenella

al blanc del calç ric

del porxo amb abelles.

Oint la cançó

del pagès que cava;

amb la salabror

de la marinada.

Que es guaiti ciutat

des de la finestra,

i es sentin els clams

de guerra o de festa:

per ser-hi tot prest

si arriba una gesta.

4

Joan Salvat-Papasseït, “L'ofici que més m'agrada”

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,Mireu l'ésser fuster- serra que serraràs i els taulons fan a miques,i de cada suada deu finestres ja han tret.Gronxada d'encenalls et munten una taula;si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.i caminen de pla –damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans Oh, els manyans!De picar mai no es cansen:pica que picaràs i s'embruten els ditsperò fan unes reixes i uns balcons que m'encanteni els galls de les teuladesque vigilen de nits.I són homes cepatscom els qui més treballin. ¿I al dic? oh, els calafats?tot el Port se n'enjoia car piquen amb ressòi es diu si neix un peix a cada cop que donen- un peix cua daurada, blau d'escata pertot.Penjats de la coberta tot el vaixell enronden:Veiéssiu les gavines com els duen claror.I encara hi ha un oficique és ofici de fest el pintor de parets:si no canten abans, no et fan una sanefasi la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:un pis que hom veu al sostre.que el feien i cantaven:tots porten bata llarga de colors a pleret.I encara méssi us deia l'ofici de paleta: de paleta que en sap i basteix aixoplucs.El mateix fan un porxo com una xemeneia- si ho volen sense escales pugen al capdamunt;fan també balconades que hom veu la mar de lluny- els finestrals que esguarden tota la serralada,i els capitells i els sòcols i les voltes de puntVan en cos de camisa com gent desenfeinada! Oh! Les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!

5

Pere Quart, “Assaig de plagi a la taverna”

Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes.

Oh, que avingut estic amb la meva

petita, esclava, poc sortosa terra

i com em recaria d'allunyar-me'n,

sud avall,

on sembla que la gent és bruta

i pobra, accidiosa, inculta,

resignada, insolvent!

Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien

fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja,

així el lluç que pica un ham sense esquer",

mentre jo, encara prop, pensaria

en les velles fretures i confiances

d'aquest meu tossut poble.

I, ja tot sospesat, recularia

per a restar aquí fins a la mort.

Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase

i estimo a més amb un

irrevocable amor

aquesta meva -i nostra-

bastant neta, envejada, bonica pàtria.

6

Gabriel Ferrater, “Dits”

Lleugera, s'iniciava

la pluja d'una nit.

Lleugers, es confiaven

els teus dits entre els meus dits.

Un instant menut d’adéu.

Oh, només per dos dies.

Em somreies a través

del llagrimeig que plovia

damunt el teu abric de cuir.

Tremolor dels bruscos túnels

per on te'm perds: cor confús,

aquesta nit faig engrunes

amb la traça del record

que tinc als dits. Buits dos dies,

van prémer l'ombra del toc

dels teus dits, quan te'm perdies.

7

Al proper número..... Avantguardes

8