REPÀS DE CONCEPTES PRÀCTICS: DIAGNOSI,...
Transcript of REPÀS DE CONCEPTES PRÀCTICS: DIAGNOSI,...
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
REPÀS DE CONCEPTES PRÀCTICS:DIAGNOSI, DEFICIÈNCIES I ACTUACIÓEN REHABILITACIÓ D’ESTRUCTURES.
3. Deficiències que afecten les estructures – II
Fosa i Acer
1
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
2
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
Índex
• Introducció
• Fosa– Reconeixement del sistema
– Comportament estructural
– Patologies i possibles causes
– Mesures correctores
• Acer– Reconeixement del sistema
– Comportament estructural
– Patologies i possibles causes
– Mesures correctores
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Introducció
3
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Aliatges Ferro-Carboni
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
4
• ACERS (%C<2%)
- Ferro dolç (%C≈0’012%)
- Ferro forjat (%C≈0’06%)
- Acers al Carboni (%C<2%)
• FOSA (2%<%C<6’67%)
- Fosa blanca (C comb.- Cementita)
- Fosa gris ( C sense combinar-grafit )
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
5
Ordres de magnitud
resistència a tracció (𝑓𝑈):
- Acer al carbó: ~ 400 Mpa
- Acer alta resistència: ~ 760 Mpa
- Acer inoxidable: ~ 860 Mpa
- Cable pretesat: ~ 1800 Mpa
- Acer forjat: ~ 240-350 Mpa
- Fosa (4’5%C): ~ 200 Mpa
- Fusta (pi): ~ 40 Mpa
- Marbre: ~ 15 Mpa
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Fosa: Reconeixement del sistema
6
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
• La fosa gris (2’5-4% C i 1-3%Si)
• Material dur
• Resistent a compressió, fatiga, abrasió i a la corrosió.
• Baixa capacitat a tracció i trencament fràgil.
• El carboni apareix pur en forma de grafitdins una matriu ferrítica o perlítica. Lespropietats exactes depenen de la proporcióferrítica/perlítica.
• Molt fluides en estat líquid i de baixaretracció. Facilitat per modelar formescomplicades i canvis sobtats de secció.
• La presencia del carboni facilita elmecanitzat . Actua de lubricant per l’einade tall i forma discontinuïtats queafavoreixen el despreniment dels encenalls.
LA FOSA (ferro colat)
7
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
8
- Material molt emprat en els segles XVIII,
XIX i començaments del XX.
- Les tipologies més comuns van ser
edificis industrials, baixos comercials,
hivernacles, quioscs o galeries amb
balcons.
- Element comú de molts locals i façanes
de l’Eixample de Barcelona. Elements
protegits.
- Bon comportament a compressió però
regular a tracció i de ruptura fràgil.
L’element característic es el pilar.
- Sovint s’empraven recursos geomètrics
per centrar al màxim la càrrega per
evitar traccions.
- Considerat durant molt anys en
edificació com un material per elements
secundaris (elements de mobiliari urbà,
peces de maquinària i elements
decoratius) darrerament té utilització en
el cas d’unions (AESS).
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
9
Chatsworth – Paxton (1841)
Biblioteca de Sainte Geneviève (1850) -
Labrouste
Biblioteca Imperial (1855) -
LabrousteGerberette – Pompidour Musée
Peter Rice (1974)
Coalbrookdale Bridge (1779)
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
10
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
• Els elements de fosa es fabricaven vessant l’aliatge fos en motlles conformats d’arena o de fosa.
• Els pilars balmats (més de 10-15cm de diàmetre) es realitzaven normalmentintroduint un eix de directriu recta dins del motlle. Aquest es fixava només enels extrems i podia presentar deformacions o imprecisions per la qual cosa elgruix de les parets dels pilars pot presentar variacions importants.
Fabricació tradicional de la fosa
11
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
12
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
QRC West – Toronto
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
13
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Fosa: Comportament Estructural
14
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Consideracions Estructurals
15
• Els pilars arribaven a l’obra
completament acabats la qual cosa
demanava que les unions estiguessin
completament resoltes.
• Les unions eren fonamentalment de
dos tipus:
- Unions de caixa i espiga.
- Unions cargolades.
• Considerant tractats de construcció de
l’època s’observa que aquestes unions
sempre presentaven un cert joc fet
que motiva a considerar-les com
articulacions imperfectes.
• A efectes de càlcul aquests pilars es
consideren biarticulats.
• Donada l’esveltesa d’aquests
elements cal fer un èmfasis especial
en l’estudi del vinclament.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
16
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
17
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
• No hi ha cap normativa d’edificació actual que consideri la fosa com a element estructural.• La norma americana ASTM A48: Standard Specification for Gray Iron Castings. Considera la fosa des
d’un punt de vista de material d’enginyeria genèric. Allí trobem:
Una possible via de caracterització d’una fosa existent es per mitjà d’un assaig de duresa.
Norma SAE J431. Cal tenir en compte els factors de seguretat propis de la edificació.
• Es pot recórrer a normes de l’època. DIN 1051 de 1937 o taules de fabricants.
• Una pràctica habitual es emprar els criteris de càlcul d’autors reconeguts. (Saliger, Tetmajer, Rankine,…)
Marc Normatiu
18
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
• Comprovació de pilars de fosa: S’ha de verificar que
19
𝑬𝒅 ≤ 𝑹𝒅 → 𝜸𝟏 𝑵 ≤𝑹
𝜸𝟐
Resistència d’un pilar de fosa:
- Mètode de Rankine: La resistència considerant el vinclament és:
𝑹𝒅 =𝟓𝟎𝟎 .𝑨
𝟏+𝟎.𝟎𝟎𝟐.𝑨.𝒉𝟐
𝑰
si 𝟎.𝟎𝟎𝟐 .𝑨 .𝒉𝟐
𝑰≤ 𝟑
𝑹𝒅 =𝟐𝟓𝟎 .𝑨
𝟎.𝟎𝟎𝟐.𝑨.𝒉𝟐
𝑰−𝟏
si 𝟎.𝟎𝟎𝟐 .𝑨 .𝒉𝟐
𝑰> 𝟑
A= àrea de la secció menor del pilar.
I= Moment d’inèrcia menor de la secció.
h= Alçada total del pilar
Es considera que els valors de resistència 500 i 250 Kg/cm2 ja contenen
els coeficients de seguretat.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
20
- Mètode de Tetmajer:
si 𝝀 ≤ 𝟖𝟎 𝑵𝒌,𝒅 = 𝟗𝟎𝟎 − 𝟎′𝟏𝟎𝟎𝟓 𝝀𝟐
si 𝝀 > 𝟖𝟎 𝑵𝒌,𝒅 =𝟏′𝟔𝟒𝟓.𝟏𝟎𝟔
𝝀𝟐
𝝀 = esveltesa mecànica = long. de vinclament/radi de gir menor
𝜆 = ℎ/𝐼
𝐴En aquest cas cal considerar un coeficient de seguretat 𝜸 = 2
- Mètode del coeficient de vinclament ω:
En aquest mètode primer s’obté el coeficient de vinclament ω segons:
𝝀 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
ω 1’01 1’05 1’11 1’22 1’39 1’67 2’21 3’50 4’43 5’45
i després es comprova la flexocompressió:
𝝈𝒅 =𝝎 . 𝑵𝒅
𝑨+
𝑴𝒅,𝒙
𝒘𝒙+
𝑴𝒅,𝒚
𝒘𝒚< 𝟗𝟎 𝑵/𝒎𝒎𝟐
No es consideren esvelteses per damunt de 100.
Cal considerar un coeficient de seguretat 𝜸 = 2
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
21
Antics promptuaris de fabricants:
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
22
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
23
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
24
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Fosa: Patologies i possibles causes
25
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
• Cavitats:
Patologies
26
Pròpies del procés de fabricació es solien reparar
amb plom fos. Només representen pèrdues de
secció poc rellevants. Es poden detectar per
líquids penetrants o per ultrasons.
Poden ser degudes a la retracció durant la
fabricació o per la fallada davant de càrregues
excessives. Tenint en compte el comportament
fràgil del material cal adoptar mesures de caràcter
urgent. S’observen a simple vista o amb l’ajuda de
líquids penetrants.
No és un problema comú de la fosa gris però pot presentar-se en
determinats cassos i cal tenir cura de mirar especialment la cara interior
dels pilars balmats.
Degut a deficiències en la fabricació és un
problema molt comú dels pilars balmats. A l`hora
de verificar pilars de fosa cal prendre un mínim
de tres mesures equidistants. Aquestes mesures
poden fer-se mercès a petits taladres o per
ultrasons. La conseqüència habitual es una petita
baixada de la capacitat del pilar.
• Fissuració:
• Corrosió:
• Variació del gruix:
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Fosa: Mesures correctores
27
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS… • Nivells d’intervencions en pilars de fosa:
28
- Manteniment:
- Reparació:
- Reforç:
- Substitució:
Nivell més bàsic. Verificar el correcte estat del pilar i establir un
pla que asseguri que aquest segueixi així durant la seva vida
útil.
El pilar compleix amb la seva funció però es detecten
incidències que podrien malmetre el pilar i que cal corregir. Ens
referim a incidències en la geometria, el segellat o la protecció.
El pilar es insuficient per donar resposta als nous requeriments
i surt més a compte introduir un element nou. Retirant l’element
vell (substitució total) o preservant-lo per qüestions no
estructurals (substitució funcional).
Com a resultat del procés de verificació arribem a la conclusió
de que el pilar no es suficient per l’estat de càrregues que rebrà
ja sigui degut a un canvi d'ús, a l’adaptació a una nova
normativa o en general a un augment en els requeriments sobre
l’element.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Intervencions d’urgència
29
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramón Freixes – Consultor d'Estructures
Si es detecta un alguna patologia o
mancança cal adoptar mesures
preventives de seguretat mentres no es
dugui a terme la solució definitiva.
Aquestes mesures pasen per una
substitució funcional.
Es aconsellable la utilització de suports
que apuntalin el capitell amb anell de
recalç.
Cal comprovar que els punts d’entrega
dels suports son capaços de suportar la
càrrega que els arriba.
En cas contrari pot ser necessari
apuntalar tota l’estructura.
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
30
• Reforç de pilars de fosa:
− Quan reforcem un pilar existent afegim un element nou a un de vell. Cal remarcar que les
cargues existents se les seguirà enduent l’element existent. Seran les noves càrregues les
que es repartiran entre els dos elements i de forma proporcional al seu mòdul elàstic.
− Aquest pilars acostumen a tenir un alt valor patrimonial i sovint tenen algun nivell de protecció
per tant qualsevol intervenció te que ser contrastada i negociada amb el responsables de
patrimoni de l’administració pertinent.
a) Reomplir l’interior del fust:
De fàcil aplicació, consisteix en practicar un forat a la part baixa del fust i
un altre a la part alta. Després s’injecta, a pressió i des de la part baixa, un
morter d’alta resistència o formigó en massa fins que vessa per la part
superior.
Es considera que l’increment de resistència és:
∆𝑵𝒅𝒓 = 𝟎′𝟐𝟐𝟓. 𝑨𝑯 𝒇𝒄𝒌
𝑨𝑯= Àrea interior que s’ha reomplert.
𝒇𝒄𝒌= Resistència característica del material introduït.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
31
b) Encamisat exterior del fust amb formigó:
Aquesta solució passa per embolcallar tot el pilar amb una
camisa de formigó armat. Cal resoldre bé la transmissió de
càrregues tant a la zona del capitell com a la base.
Tant l’armat com l’encofrat acostumen a ser complexes i per
assegurar quanties i recobriments els gruixos finals estaran
entre els 7 i els 15 cm.
La connexió entre el formigó i la fosa pot materialitzar-se
mitjançant barres encaixades en forats realitzats al pilar. No
es recomanable la soldadura, ja que si bé és possible,
demana de personal molt qualificat i amb coneixement del
material pel risc de fragilització.
Tot i no ser imprescindible es aconsellable reomplir l’interior del
pilar amb formigó.
El càlcul segueix l’EC4 al ser un pilar mixt:
𝑵𝒌𝒅 =𝑨𝒇𝒇𝒇
𝜸𝒇+ 𝟎′𝟖𝟓 .
𝑨𝒄𝒇𝒄𝒌𝜸𝒄
+𝑨𝒔𝒇𝒔𝒌𝜸𝒔
Aquesta solució, si no considerem l’aportació de la fosa,
permet una substitució funcional del pilar. Cal recordar que el
nou pilar només substituirà el vell després de la fallada
d’aquest a menys que s’activi amb gats hidràulics.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
32
c) Encamisat exterior del fust amb morters d’alta resistència :
Conceptualment idèntic a l’anterior es substitueix el formigó per morters
d’alta resistència sense retracció tipus GROUT o amb base epoxídica.
Aquests morters d’alta resistència permeten gruixos molt inferiors (4-
5cm) fet que porta a que les armadures s'hagin de protegir amb
imprimacions.
Es recomanable decapar el pilar, aplicar ponts d’unió i utilitzar connectors.
El mètode de càlcul es el mateix que en el cas anterior:
𝑵𝒌𝒅 =𝑨𝒇𝒇𝒇
𝜸𝒇+ 𝟎′𝟖𝟓 .
𝑨𝒄𝒇𝒄𝒌𝜸𝒄
+𝑨𝒔𝒇𝒔𝒌𝜸𝒔
El coeficient c fa referència al morter.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
33
d) Encamisat exterior amb acer:
El pilar es folra amb xapes d’acer laminat d’un gruix
d’uns 8-12mm .
L’espai entre la xapa i el pilar es reomple amb
morters d’alta resistència sense retracció.
L’encontre entre el reforç i el capitell i la base es
resol normalment reomplin els cantells del reforç
contra la fosa amb morter.
A nivell de càlcul la secció del reforç es considera
complementària a la de la fosa. Aquest criteri és
conservador ja que no te en compte un possible
efecte de cèrcol al menys en seccions circulars.
Un avantatge afegit és la possibilitat de considerar
la flexocompressió.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
34
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
e) Reforç / substitució amb acer:
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
35
f) Omplir el pilar amb formigó i acer:
g) Soldadura de pletines de fosa:
Es tracta desmuntar el pilar (amb el corresponent apuntalament) i després s’introdueix acer en
el seu interior ja sigui en forma de perfil laminat o en forma d’armadura.
Aquest procediment és costos i complicat i només es justifica en cassos d’intervenció en
edificis de gran valor patrimonial on la conservació dels elements originals i la seva aparença
es obligatòria.
El reforç del fust per soldadura de pletines de fosa, si bé es una operació possible, no es gaire
recomanable ya que demana de personal molt qualificat. La soldadura idònia es la
oxiacetilènica (OAW) fent anar fosa silicosa (3-5% Si) com a material d’aportació.
El problema està en que si el refredament no es prou suau apareix fosa blanca que pot
fragilitzar encara més el pilar.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Acer: Reconeixement del sistema
36
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
• Aliatge de ferro i carboni fins al 2%.
• Són acers dúctils, poc resistents a l’oxidació,
generalment soldables i laminables en calent.
• Denominació actual: (EN 10025-2)
S-XXX YY
XXX – Límit elàstic (235, 275, 355 N/mm2)
YY – Grau ( JR, J0, J2, K2, N, NL, M i ML)
• És el més utilitzat en construcció des de fa uns cent anys.
• Propietats insensibles als tractaments tèrmics i mecànics:
Mòdul d’elasticitat E = 210 000 N/mm2
Mòdul d’elasticitat transversal G = 81 000 N/mm2
Coeficient de Poisson ν = 0’3
Coeficient de dilatació tèrmica α = 1’2.105(ºC-1)
Densitat ρ = 7 850 Kg/m3
• La majoria de les característiques mecàniques ( resistència a tracció, ductilitat, tenacitat, ...) depenen dels
tractaments tèrmics, mecànics i de la composició exacta. La determinació de les propietats mecàniques es fa
mitjançant l’assaig normalitzat de tracció. (ISO 376:2006)
L’ACER
37
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
38
Seccions habituals en rehabilitació:
• Perfils reblonats
• Tècnica d’unió de xapes molt estesa
des del s.XVIII fins el primer quart del
s.XX.
• S’escalfava el reblo amb un cap
conformat, s’introduïa en el taladre de
les dos xapes i es conformava el
segon cap. El rebló al refredar-se es
contreia i pressionava les dues xapes
entre si de forma molt eficaç.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
39
• Perfils d’ala estreta
• Al començament de la laminació
cada fabricant tenia el seu catàleg
i es tendia, per facilitat, a fer perfils
relativament similars als IPN però
amb ales més estretes.
• Genèricament anomenem aquests
perfils com ‘d’ala estreta’.
• Cal buscar en catàlegs o fer
mesures directes. A la zona
catalana son freqüents els perfils
de TORRAS i Altos Hornos de
Vizcaya
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
40
• Perfils laminats
• Són els perfils emprats actualment. Les dimensions venen
normalitzades. (UNE-EN 10034:1994 per perfils I i H).
• Cada fabricant té publicat el seu catàleg on es troben totes
les propietats.
• Malgrat trobar múltiples perfils la seva disponibilitat pot
estar condicionada a la quantitat.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Acer: Comportament Estructural
41
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
42
Tipologies en rehabilitació:
• PILARS
• JÀSSERES
• SOSTRES
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
43
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
44
SOSTRES
Tipologies
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
45
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
Malgrat ja s’empraven abans en balcons, els perfils
metàl·lics es comencen a utilitzar en sostres a partir
del 1890 .
S’utilitzaven perfils IPN d’ala estreta, amb una lleu
protecció antioxidant (o no) i revoltons ceràmics de
rajola doblada i collada amb morter de calç. Es
pressuposava que el morter de calç protegia l’acer de
les zones cobertes i es protegien les ales inferiors
amb mini de plom.
Als anys 40 apareix el sistema Torras que ja fa
col·laborar el formigó aconseguint reduir els cantells
dels perfils laminats.
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
46
Jàsseres:
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
- Solució típica a l’hora d’alliberar espais en
baixos i soterranis.
- Elements que suporten estintolaments i
l’estructura interior de l’edifici a partir de la
primera planta.
- Molt emprat a partir de la primera meitat del
s.XX a l’Eixample.
Tipologies:
Jàsseres amb gelosia (3.60)
Jàsseres de palastre (3.61)
Jàsseres de palastre reforçades (3.62)
Jàsseres de caixó (3.63)
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
47
Pilars
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
48
MARC NORMATIU I GENERALITATS
• Normativa en vigor estructura metàl·lica: CTE, EAE, EC-3 i EC-4.
• Per estructures anteriors al CTE trobem l’EA-95.
• L’EA-95 era la mateixa (amb petits canvis) des de els anys 70. Agrupava les normes NBE
MV-102 a 111. Fins a uns 40 anys enrere podem prendre aquesta norma com a referència.
La diferència principal amb al codis moderns es que no acceptava el càlcul plàstic.
• Per estructures anteriors:
- Normalment no compliran a fletxa ja que aquest càlcul no es feia.
- El coeficient de seguretat era global i de l’ordre del 2.0
- Les càrregues d’ús que es consideraven eren molt inferiors podent arribar a
relacions de 1 a 5 respecte de les considerades actualment.
- No eren molt considerats els criteris d’estabilitat davant d’accions horitzontals.
• Si es coneix l'edat exacta de l’edifici podem caracteritzar el material segons la norma
seguida si no cal analitzar-lo i això implica:
- Un anàlisis químic que doni la proporció de cada mineral i molt especialment
la proporció de carboni.
- Un assaig de trencament que ens caracteritzi les propietats mecàniques (límit
elàstic, tensió de ruptura i mòdul d’elasticitat).
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
49
• Anàlisi Químic: • Assaig de Trencament:
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
50
• L’anàlisi químic ens permet:
- Caracteritzar l’aliatge Ferro-Carboni- Mesurar l'índex de carboni equivalent (CEV):
𝑪𝑬𝑽 = 𝑪 +𝑴𝒏
𝟔+
𝑪𝒓+𝑴𝒐+𝑽
𝟓+
𝑵𝒊+𝑪𝒖
𝟏𝟓(Valors expressats en %)
Si 𝑪𝑬𝑽 < 𝟎′𝟒 l’acer es soldable.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
• Mètodes d’assaig no destructius:
- Líquids penetrants.
- Partícules magnètiques.
- Radiografies (Rajos X o mètodes electrònics).
- Ultrasons.
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Acer: Patologies i possibles causes
51
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
52
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
• Patologies:
- Oxidació : Els acers al carboni, si no estan convenientment protegits, tenen tendència
a la corrosió. Els òxids que es generen no son adherents i comporten un
increment de volum important. Aquests fets fan que els perfils metàl·lics es
consumeixin i que els materials que estan en contacte es trenquin.
Antigament, en el cas de perfils d’ala estreta, es pensava que el morter de
calç protegir el perfils. En ambients humits això no ha estat així i es
freqüent l'aparició de perfils oxidats i exfoliats. És una patologia greu que
sovint queda oculta. Cal fer una campanya exhaustiva de cales.
Cal mirar si s’ha produït alguna variació respecte del traçat
original. Pot donar-se el cas de bolcades de perfils o el
vinclament d’aquests.
- Alteracions geomètriques:
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
53
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
Acer: Mesures correctores
54
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
55
Intervencions:• Per degradació dels perfils : Cal valorar la reparació o la substitució ja sigui funcional
o física de la part degradada
• Per variació dels requeriments normatius i/o per canvi d’ús : En aquest cas la
intervenció consistirà en el reforç o en l’alteració de les condicions de contorn (en el cas
de sostres) per, aprofitant l’element existent, millorar la capacitat portant.
• Càlcul previ incorrecte o per manipulació geomètrica de l’edifici.
Cal valorar la necessitat de mesures provisional d’estabilització.
Reparacions de sostres:
a) Després de deixar al descobert el perfil cal eliminar tot el rovell i les capes exfoliades
fins arribar a l’acer en bon estat mercès a un raspat energètic.
b) Cal valorar l’eficàcia mecànica de la secció romanent (geometria i paràmetres
mecànics).
c) Passivació de tota la superfície raspada, i ulterior imprimació antioxidant.
d) Aquestes operacions afecten a tot el perímetre, per tant, caldrà estintolar els perfils per
poder deixar a la vista els caps de les bigues rovellades.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
56
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
• Reparació de pilars
Es segueixen els passos indicats pels
sostres.
El problema principal és la corrosió
especialment en llocs propers al mar i
en zones humides.
En el cas de pilars cal tenir especial
cura amb els que arrenquen de
fonamentació i aquells que conviuen
amb baixants i desaigües.
Cal valorar la secció afectada i sempre
procedir a un sanejament eliminant tot
el material afectat per raspat amb
raspall de pues o per projecció d’arena
o granalla.
Després del sanejament cal valorar
l’aportació de nou material i la protecció
a disposar.
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
57
Reforç de sostres:
• Transformació biga mono-material en biga mixta
Ens plantegem el reforç quan, si bé el sostre es troba en bones condicions de
conservació, aquest no compleix amb els ELU o ELS als que està sotmès o
amb els resultants d’un canvi en l’exigència estructural d’aquest.
Hi ha diferents estratègies en funció del tipus de resposta a millorar.
Si posem una capa de formigó en la part superior del sostre i la
connectem eficaçment (connectors capaços d’absorbir el
tallant) obtenim un sostre mixt que millora molt la capacitat.
Mercès a aquest sistema s’obté un efecte de diafragma que
millora el comportament de l’edifici a les accions horitzontals. A
més, el formigó actua també com a capa regularitzadora.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
58
• Millora de la capacitat del perfil per addició de peces metàl·liques.
− Consisteix afegir peces metàl·liques per soldadura a les biguetes existents per
complementar-les estructuralment.
− És un sistema car per la demanda de mà d’obra.
− Ens permet actuar amb precisió sobre la mancança específica dels perfils.
Reforç a flexió
Per incrementar la capacitat a flexió
de les biguetes cal incrementar la
inèrcia dels perfils en les zones més
sol·licitades. Es a dir, en la meitat de
la llum.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
59
Hi ha diferents possibilitats per poder respondre a les diferents situacions que es donen en
rehabilitació.
Ara bé, cal valorar la diferent eficàcia de cada disposició. Cal no oblidar que es tracta de
millorar la inèrcia del perfil.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
60
Reforç a tallant
− Cal analitzar el diagrama de
tallants i complementar la
bigueta on aquesta es
insuficient.
− Tenint en compte que és l’ànima
del perfil la que dona resposta
als tallants cal augmentar la
secció d’aquesta.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
61
Reforç a torsió
− Malgrat no ser habitual la presència de
torsions en aquest tipus de sostres pot
donar-se el cas en balconades o
càrregues excèntriques.
− Els perfils de secció oberta tenen molt
mal comportament a torsió per tant la
intervenció a realitzar sempre passa per
tancar els perfils.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
62
Reforç a inestabilitats locals
− És una problemàtica infreqüent en aquest
tipus d’elements però cal comprovar-la.
− Cas d’haver de reforçar el perfil cal posar
rigiditzadors en les zones afectades per la
inestabilitat.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
63
• Alteració de la situació de contorn
Col·locació de trencallums
Es busca reduir la llum de les
biguetes. Amb això es redueixen el
esforços (amb un factor quadràtic) i
les deformacions (amb un factor
elevat a 4).
Hi ha diverses disposicions que
passen per disposar un nou perfil
cada 3 o 4m i paral·lel a les biguetes.
Aquest recollirà els perfils que actuen
de trencallum a una fracció de la llum.
(L/2, L/4-L/2-L/4, ...)
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
64
Rigidització de nusos
En aquest cas no es modifica el
perfil sinó la forma de treball
d’aquest mercès a l’encastament en
el suports formalitzant així un
sistema de biga contínua amb els
sostres contigus.
És una solució complexa ja que
constructivament és difícil assegurar
la continuïtat.
Una possibilitat és emprar platines
de reforç.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
65
• Postesat / Biga Fink
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
És una tècnica activa de reforç estructural.
La idea es introduir tensions sobre la biga
de signe contrari a les que es produiran
quan aquesta entri en càrrega.
El mecanisme de Fink introdueix forces
verticals i cap amunt en diferents punts de
la llum de la biga mitjançant uns tensors
que s’activen en els extrems d’aquesta.
La força que s’introdueix als tensors
acostuma a ser la necessària per introduir
forces verticals que contrarestin el pes
propi de l’estructura.
Cal tenir en compte que s’introdueix una
compressió sobre la biga existent que
caldrà comprovar.
Mecanisme molt eficaç ja que implica una
important millora amb la introducció de
molt poc material.
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
66
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
Reforç de pilars
Per addició de material
Es tracta d’afegir material de
característiques similars i de la forma
que doni millor rendiment estructural.
Cal comprovar la soldabilitat.
Una possibilitat és la formació de
perfils mixtes.
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
67
Substitucions de Sostres
• Substitució funcional total o parcial:
En aquesta intervenció un altre element farà la funció portant però la bigueta existent
quedarà embeguda dins del sostre per la qual cosa, i per evitar que aquest perfil sigui
origen de problemes futurs, s’ha de realitzar un sanejat exhaustiu i s’ha de procedir a la
seva passivació i protecció.
Doble perfil paral·lel a la bigueta existent:
− L’aprofitament de l’espai entre biguetes permet estalviar alçada i el fet de fer anar
dos perfils permet dimensions més petites.
− En l’execució dels suports no correm el risc de descalçar la bigueta vella en cas de
necessitar daus de repartiment.
− El sanejat de la bigueta existent pot fer-se després del suport.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
68
Perfil únic sota la bigueta existent:
− Es col·loca un perfil nou enrasat sota del vell. Per diferència de fletxa només podrà
enrasar-se per la part central, a la resta es posen unes falques que n’assegurin el
contacte.
− La unió amb les parets és per plaques d’ancoratge ja que qualsevol altra opció
descalçaria la bigueta antiga.
− L’impacte visual és menor que en el cas anterior però la pèrdua d’alçada útil major.
− Com en el cas anterior el sanejat de la bigueta existent cal fer-lo per trams i després
d’haver executat el reforç.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
69
Substitució del cap de la bigueta existent:
− Indicat quan la part afectada és el cap de les biguetes.
− Primer es realitzen els nous suports descobrint el vell perfil. D’aquesta manera podem
accedir a la part afectada d’aquest.
− Es saneja el cap de la bigueta i es solden dos perfils UPN a banda i banda que arriben
fins a la part sana.
− En aquest cas el sanejat és previ al reforç per la qual cosa és aconsellable actuar primer
en un costat i després en l’altre.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
70
• Substitució física:
− Mètode indicat quan la patologia afecta a un
nombre molt limitat de biguetes.
− Procés constructiu: S’han d’estudiar amb
detall els estintolaments i les fases de
construcció per evitar situacions d’inestabilitat
o de risc .
− Condicions d’enllaç: És important reconstruir
correctament les condicions d’enllaç amb la
resta d’elements del sostre.
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
71
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
La substitució integral d’un pilar és molt
més complexa que en el cas de bigues i
biguetes.
Aquesta complexitat va lligada a que
sovint les càrregues que suporten
afecten a àrees més extenses de
l’estructura.
Caldrà apuntalar total o parcialment
l’estructura amb tot el que això porta
implícit.
Aquesta actuació és més factible quan
tractem amb pilar d’última planta o bé
que no formen part de cap entramat.
En el cas de pilars d’entramats de
diverses plantes l’apuntalament haurà
d’anar molt més enllà de la pròpia planta
del pilar afectat.
Substitucions de Pilars
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
72
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
Reparació/ Substitució de reblons
Propietats habituals de l’acer dels reblons:
Tensió ruptura a tracció: 400-440 N/𝑚𝑚2
Tensió ruptura a tallant: 250-300 N/𝑚𝑚2
Límit elàstic: ≈ 215 N/𝑚𝑚2
Allargament: ≈ 25%
La resistència dels reblons es solia comprovar a
tall simple, a l’aixafament per compressió
excessiva i a l’esquinçada de les xapes.
Sovint molt reblons presenten d’anys importants.
Tenint en compte la seva importància estructural
cal substituir-los
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
73
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
Primer cal retirar el rebló existent. Amb
aquesta finalitat, primer s’elimina un cap, es
realitza un taladre de diàmetre inferior al fust
del rebló i finalment s’elimina la part restant
amb un punxo. Si el rebló és recalcat en
comptes de picar amb el punxó s’elimina tot
amb un taladre axil.
Un cop eliminat el rebló existent aquest pot
substituir-se mitjançant un nou rebló per un
cargol d’alta resistència o bé per cargols
d’injecció.
El cargols d’injecció presenten un orifici
excèntric que permet la injecció de resina
per reomplir l’espai existent entre el fust del
cargol i les xapes a unir.
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
74
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
REP
ÀS
DE
CO
NC
EPTE
S P
RÀ
CTI
CS…
75
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – II : FOSA i ACER
Ramon Freixes – Consultor d'Estructures
Bibliografia
• Robert Brufau - Rehabilitar con acero – Publicaciones APTA
• Antonio Paricio Casademunt – Secrets d’un sistema constructiu L’Eixample –
Edicions UPC
• Apunts Càlcul d’estructures en Rehabilitació – Escola Sert
• Apunts Postgrau Rehabilitar des de l’Estructura – Escola Sert
• Apunts Master en Rehabilitación – Zigurat. (www.e-zigurat.com)
• Domingo Sugrañes – Tratado completo de arquitectura y construcción –
Marcelino Bordoy.
• La Barcelona de ferro – A proposit de Joan Torras Guardiola – MUHBA
• Terri Meyer Boake - Architectural Exposed Structural Steel – Birkhauser
• Josep Baquer – Perfils d’ala estreta: Final de la seva vida útil- CAATEEB- 2012