RELIGIÓ EGIPCIA

24
RELIGIÓ EGIPCIA

description

RELIGIÓ EGIPCIA . KHNUM. En la mitologia egípcia Khnum era el déu del delta del riu Nil i el creador de la canalla humana a partir de peces de terrissa en els ventres de les mares. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of RELIGIÓ EGIPCIA

Page 1: RELIGIÓ EGIPCIA

RELIGIÓ EGIPCIA

Page 2: RELIGIÓ EGIPCIA

KHNUM

En la mitologia egípcia Khnum era el déu del delta del riu Nil i el creador de la canalla humana a partir de peces de terrissa en els ventres de les mares. Aquesta divinitat estava considerada com el déu creador i es representava com un alfarer que amb el seu torn modelava dos imatges: la del home i la del seu Ka.

Page 3: RELIGIÓ EGIPCIA

AMON

Ammon era un déu gairebé desconegut en els llunyans períodes de la història de l'Egipte faraònic; va anar prenent un lloc cada vegada més preponderant a mesura que els prínceps de Tebes varen guanyar en poder. Estava associat a una gran quantitat de llegendes. Sota el nom d'Amon-Re, se l'ha identificat amb el déu solar, Ra. Es representava en forma d'un home en el qual es posava una corona que portava dues altes plomes verticals. Es trobava sovint amb la pell pintada de blau.

Page 4: RELIGIÓ EGIPCIA

TEMPLO DE KARNAK

El temple de Karnak és un complex religiós de l'Antic Egipte construït a Karnak, significa "ciutat fortificada", és una ciutat d'Egipte a la riba del Nil, a uns 2 km al nord de Luxor. Està format per quatre parts de les que només una, el temple principal (la més gran de les quatre), es pot visitar.

Page 5: RELIGIÓ EGIPCIA

MUTMut és una de les deesses més destacades de la mitologia egípcia i el seu origen procedeix de la ciutat de Tebes. Se sol representar com una dona o amb cos de dona i cap de lleona. El seu principal centre de culte es troba en Karnak, en el temple de Isheru, al costat del temple d'Amón.

Page 6: RELIGIÓ EGIPCIA

KHONSUÉs el déu de la lluna. Formava part de la tríada de Tebes al costat dels seus pares Amón i Mut. es mostra amb cap de falcó, identificat amb el déu Horus.

Page 7: RELIGIÓ EGIPCIA

MITE D’HELIÒPOLIS En els Anys Foscos el món no existia, la mort no havia estat creada i el cel, la terra, els déus, els homes, i els animals encara no havien nascut. Tot es trobava confós en un caos amorf i fosc, sumit per un oceà caòtic on es trobava el potencial de vida però sense tenir consciència de la seva existència.Només Atum estava diluït en ell amb la seva força creadora.

Page 8: RELIGIÓ EGIPCIA

PTAHÉs un déu creador i deïtat patrona de Memfis, així com dels artesans. Ptah estava associat amb alguns artesans basats en la pedra. Era conegut com a un déu de les ànimes.

Page 9: RELIGIÓ EGIPCIA

NUTÉs la deessa del cel, filla de Tefnut i Shu, germana de Geb, de qui és esposa i amb qui va engendrar Isis i Osiris.

Page 10: RELIGIÓ EGIPCIA

HATHORHathor, el nom del qual significa Casa d'Horus, és en la mitologia egípcia deessa de l'amor, la beguda i les arts sonores. Habitualment identificada amb Afrodita i Venus, oferia libacions als morts.

Page 11: RELIGIÓ EGIPCIA

HORUS I SETH Durant el tercer mil·lenni aC, Seth esdevingué el déu patró dels faraons (reemplaçant Horus en forma d'Har-mau o Harsomtus) després de derrocar Seth en forma d'Har-wer o Haroeris, però com la història de l'assassinat de Seth del seu germà es tornà popular, Har-mau va canviar. Hi va haver una guerra entre Seth i Horus durant vuitanta anys. Har-mau va tallar una cama i els testicles de Seth, que li va treure l'ull esquerre de de Har-mau.

Page 12: RELIGIÓ EGIPCIA

HORUS I SETH Horus va guanyar la guerra (amb el suport de Neith) i va ser el governant de l'Alt Egipte i el Baix Egipte. Seth es castrava o matava o s'instal·lava amb Re i es convertia en la veu del tro.Horus era el pare dels quatre déus associats amb els vasos canòpics de les creences funeràries egípcies: Imset, Hapi, Duamutef, i Kebechsenef.

Page 13: RELIGIÓ EGIPCIA

ANNUBIS En la mitologia egípcia Annubis, fill d'Osiris i Neftis, era el déu de la mort. Se'l representava com un xacal o com un home amb cap de xacal i era l'encarregat de pesar les ànimes i conduir-les al regne d'Osiris. Fou absorbit per la civilització grega com a Hermes.

El seu cap s'acostuma a representar de color negre perquè aquest era el color de la vida a l'Egipte antic i Anubis podia fer ressuscitar els morts.

Page 14: RELIGIÓ EGIPCIA

4 FILLS DE HORUS

Els quatre fills d'Horus són Imset, Hapi,Duamutef, i Kebechsenef, fills del déu egipci Horus el Vell i de la deessa Isis. Provenen segurament de la mitologia autòctona de la zona de Buto, al delta del Nil Aquests déus van néixer sobre una flor de Lotus, símbol del renaixement i la resurrecció, aleshores Ra, el déu solar, ordenà a Sobek, el déu cocodril que els rescatés de les aigües de Nun.

Page 15: RELIGIÓ EGIPCIA

RA En la mitologia egípcia, Ra és des de ben enllà déu del Sol d'Heliòpoli, creador suprem. Podia aparèixer en forma de qualsevol altre déu, però es distingia en qualsevol d'aquestes formes pel disc solar al seu cap.

Ra fou pare de les dues primeres divinitats, Shu i Tefnut, i avi de Geb i Nut, els fills dels quals eren Osiris i Isis, Seth i Nephthys, respectivament..

Page 16: RELIGIÓ EGIPCIA

OSIRIS En la mitologia egípcia Osiris era un dels Déus més importants. Era pare d'Horus i marit. Era el Déu de la mort i del "més enllà" encara que també era un Déu agrari però, sobretot, se l'anomenava Déu de la resurrecció.

Page 17: RELIGIÓ EGIPCIA

ISIS Isis és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'Egipte Antic. És una divinitat de la vida, mort i renaixement, així com una de l'Ennèade. Més tard, adquiria la deessa Sopdet.

Originalment, era una deessa de la reialesa. Posterior encara ,era la deessa patrona dels mariners.

Page 18: RELIGIÓ EGIPCIA

KA Ka és la "força vital", un component de l'esperit humà, un pessic del principi universal i immortal de la vida, segons la mitologia egípcia .

Ka podia perdurar en el cos del difunt si es conservava momificat, per això era necessari embalsamar els cadàvers, i s'havien de dipositar ofrenes d'aliments als difunts, tot i que era els kau de les ofrenes que es consumia, no la part material.

Page 19: RELIGIÓ EGIPCIA

BA Ba era una espècie de mediador entre el món dels déus i la Terra, doncs tenia mobilitat i feia possible que tots dos mons es relacionaran. Era el mitjà que tenia el difunt per desplaçar-se i reunir-se amb el seu Ka que romania a la tomba. La representació del ba en jeroglífic és una cigonya africana o Jabiru, o bé un au amb cap humà, en l'Imperi Nou com falcó amb cap i braços humans, com moltó, grua, etc.

Page 20: RELIGIÓ EGIPCIA

AMMIT En la mitologia egípcia, Ammut era un dimoni femella, en part lleó, hipopòtam i cocodril.Ammut vivia sota les balances de justícia a Duat, l'inframón. Thoth comparava el cor d'una persona amb una ploma, el símbol de Ma'at. la deessa de la veritat. Si el cor es considerava impur, Ammut el devorava i a la persona que sofria judici no se li permetia d'entrar al paradís etern, Aaru.

Page 21: RELIGIÓ EGIPCIA

SERKET En la mitologia egípcia, Serket era una deessa dels escorpins, patró dels faraons, de les ànimes mortes i dels pots canòpics. Protegia la gent de les mossegades i fiblades verinoses dels animals, incloent-hi les serps i els escorpins.

Page 22: RELIGIÓ EGIPCIA

BES Geni nan, barbut i amb melena que ensenya la llengua. Sol estar representat nu o cobert amb una pell de lleó. Subjecta a les seves mans instruments musicals o ganivets. En ocasions se li pot identificar amb l'amor sexual i els plaers llibertins, però també se li s'interpreta com el protector de les llars de tot mal.

Page 23: RELIGIÓ EGIPCIA

CIPO DE HORUS Un home amb el peu avançat en posició d'ofrena subjecta una estela coneguda com "el cipo d'Horus" A la petita estela apareix Horus de petit agafant amb força una serp, un escorpí i trepitjant a una parella de cocodrils com si tingués tota la naturalesa i els perills que comporta sota el seu control.

Page 24: RELIGIÓ EGIPCIA

HEKET

Heket, o Hequet, deessa benèfica, símbol de vida i fertilitat que presideix els naixements i com llevadora ajudava en el part, segons la mitologia egípcia. Generalment, Heket va ser representada com una granota, o una dona amb cap de granota.