7/28/2019 reformisme dinastic

1/2

TEMES DHISTRIA DESPANYALa fallida del reformisme dinstic (1901 1917)

El Reformisme dinstic i les seves oposicions

Crisi poltica i moral coma conseqncia delDesastre de Cuba de

El 1902 es produeix la coronaci delrei Alfons XIII (fill pstum dAlfons

Sinicia un nou perode dins de la Restauraci marcat pelREGENERACIONISME POLTIC, com un intent de reforma delsistema des dels propis partits dinstics.

Fracs del primer govern

Silvela Polavieja(polmica delTancament de CaixesaCatalunya ...)

Relleu generacional dels lders poltics:Antonio Maura pel Partit Conservador i

Jos Canalejas pel Partit Liberal

Fou essencialment un reformismesuperficial que no pretenia aprofundiren una veritable democratitzaci delsistema.

Manteniment del torn

GOVERNS DEL PARTIT

1903-1905 i 1907-1909 Antonio Maura i Francisco Silvela Ampliaci de la base social del rgim: apropament a les classes

mitjanes urbanes i poltica reformista (revoluci des de dalt). Llei de Reforma de lAdministraci Local i de Reforma Electoral Fort des resti i com a conse ncia de la Setmana Tr ica

GOVERNS DEL PARTIT LIBERAL

1902 Sagasta; 1905-1907 Moret; 1909-1914 Canalejas iRomanones. Aprofundiment en la poltica de reformes socials i en la limitaci de

la vinculaci entre Esglsia i Estat. Llei del Candau (1910) Poltica tributria: nous impostos progressius sobre la renda en lloc

de limpost de Consums. Conferncia dAlgesires (1906); Protectorat del Marroc (1912) Llei de Lleves i abolici de les quotes de redempci 1912 Assassinat de Canalejas i crisi del reformisme dinstic.

7/28/2019 reformisme dinastic

2/2

TEMES DHISTRIA DESPANYALa fallida del reformisme dinstic (1901 1917)

Fora dels partits dinstics, nombroses forces i grups poltics es varenmantenir al marge del sistema i van constituir les oposicions alreformisme dinstic.

ELS REPUBLICANS

Constituen la fora ms important de loposici al sistemadinstic.Participaven del joc electoral, i tenien una creixent representaciparlamentria. Estaven fortament dividits i sovint enfrontats enfaccions. Destaca la creaci el 1903 de la Unin Republicana(N. Salmern) i lescissi del Partido Radical (A. Lerroux)

ELS SOCIALISTES

Mantenien objectius revolucionaris, per a la prcticaparticipaven del joc electoral i van obtenir la primerarepresentaci parlamentria (Pablo Iglesias, 1910), en coaliciamb els republicans. Mantenien la seva forta influncia a Madrid,Astries i el Pas Basc.

ELS CARLINS

Van afeblint-se progressivament, i es redueix a grups moltminoritaris, que abandonen la via insurreccional. El 1909 mor a

ELS NACIONALISTES

Liderats per F. Camb i E. Prat de la Riba, sorgeixen discrepncies pelseu grau de conservadorisme i les relacions collaboracionistes amb elgovern de Madrid.Lhostilitat de la premsa i els poltics de Madrid, els incidents del Cu-Cut(1905) i la Llei de Jurisdiccions (1906) van portar a la formaci de laSolidaritat Catalana, com a gran coalici de forces catalanistes queamb el Programa del Tvoli van obtenir un aclaparadora victriaelectoral el 1907.Les contradiccions ideolgiques internes porta a la crisi la Solidaritat