Reflexions a l'entorn de la llengua, la immigraciói la planificació lingüística a Catalunya

Llengua ; L\

Ja és prou sabut i a bastament comentatque Catalunya té tradició pel que fa a la re­buda de fluxos migratoris d'un cert volum(per exemple el de persones procedents del'Estat espanyol als anys cinquanta i sei­xanta). Al que no estem tan acostumats,d'ençà del segle XVII, és que aquest volumestigui format per persones procedents dediversos països amb cultures més o menysdiferents de la nostra.

Així, tant el factor quantitatiu -el vo­lum- com el qualitatiu -els països d'ori­gen- de la immigració actual han fet queels anomenats nouvinguts (d'ara endavantm'hi referiré com a immigrants, sense afe­gitons com ara el d'estrangers) hagin pro­vocat en els darrers cinc anys, tant en elsector públic com en el privat , debats in­tensos, polèmiques a voltes molt assenya­des, a voltes carregades d'estereotips i mal­entesos .

Un d'aquests debats és el de la llengua ila immigració a Catalunya, que és objected'atenció i interès per part de l'Administra­ció de la Generalitat de Catalunya. D'aquí,doncs, que des de fa uns quants anys elGovern de la Generalitat esmerci esforçosen la qüestió de la integració lingüística ique el Consorci per a la Normalització Lin­güística ofereixi cursos de català per a im­migrants. Afegim, a més, que des del De­partament de Cultura s'ha volgut tractar eltema amb la seriositat que es mereix, raóper la qual la Direcció General de PolíticaLingüística, el passat mes de juliol, va or­ganitzar les Jornades Llengua i Immigra­ció: Ensenyament de la Llengua Catalana aImmigrants Adults.

Identitat·multiculturalitat

Tenint en compte la perspectiva naciona­lista, integració lingüística vol dir que elsimmigrants han de poder conèixer i usar lallengua catalana, atès que la llengua cata­lana queda associada a la parella nació-cul­tura catalanes (la llengua és el tret més de­finitori de la personalitat catalana). Aquestés el plantejament que sosté i defensa elGovern de la Generalitat des del naixe­ment de la democràcia, a finals dels anyssetanta.

La identificació nacionalista llengua-na­ció-cultura s'ha començat a qüestionar afavor d'un concepte postmodern de cultu­ra lligat al que és la identitat, molt mésplural i que fa una clara aposta per la diver­sitat cultural, resultat de la convivència decol·lectius procedents de països ben diver­sos amb la població autòctona del territorid'acollida.

D'aquí se sosté que aprendre català siguiclau per integrar-se a Catalunya. Si bé aixòés cert, no és menys cert que la integracióno es farà mai efectiva mentre l'immigrantno se senti volgut i acollit per la societatcatalana ni mentre no se li reconeguin elsdrets Ci correlativament se li han d'exigirels deures) que la ciutadania catalana té.

D'una banda entra en crisi el trinomillengua-nació-cultura; d'una altra, la socie­tat catalana reclama com a dret una pre­sència i un ús més decidit de la llengua ca­talana al carrer i en totes les manifestacionsde la vida pública (organismes oficials dequalsevol pertinença administrativa, àmbitlaboral, noves tecnologies, cinema, etc.) iveu en les migracions estrangeres un pe­rill per la pervivència de la llengua, talcom s'ha manifestat darrerament en di­versos espais i mitjans de comunicació. Pe­rill totalment infundat perquè no depènd'aquests immigrants, la pervivència de lallengua, sinó de la política lingüística quees plantegi i s'executi aquests propers anysi de l'actitud dels catalanoparlants vers laseva pròpia llengua.

Conèixer és avançar

A Catalunya tenim un bon nombre d'es­trangers procedents de la Unió Europea.Representen el segon col-lectiu de residentsmés nombrós (un 18,3 % de tots els im­migrants a Catalunya, d'acord amb les da­des del 31 de desembre de 2001 facilitadesper la Direcció General de Policia). Sem­bla que aquests no són objecte de la mira­da dels poders públics ni acaparen l'inte­rès dels mitjans de comunicació. Aquestsacostumen a tenir estudis superiors i càr­recs qualificats en empreses, a més de te­nir un bagatge de coneixements de sego­nes llengües, especialment l'anglès. Aquest

Autora

Montserrat Aguilera

Dirccd àGeneral dePolítica Lingiiística

maguil era@gencat.net

Aquestes reflexions hanestat fetes a l'entorn dela participació d'expertsa les Jornades Llengua iImmigració: Ensenyamentde la Llengua Catalana aImmigrants Adults dutesa terme el 18 i 19 de juliolde 2002 a l'Auditori de lPalau de la Generalitat,de les persones que vancompondre la taula ro·dona, de les que vanfer presentacionsd'experiències i del pú.blic assistent.

11

12

grup tampoc no queda inclòs en els es­tudis sobre alumnat assistent a cursos decatalà del Consorci. Al meu entendre, elcriteri seguit d'exclusió adduint que sónciutadans de la Unió Europea i que, pertant, comparteixen amb nosaltres un ma­teix marc de ciutadania no em sembla ri­gorós i genera connotacions negatives perals «altres» de difícil justificació. El criteri aseguir en aquest cas hauria de ser estricta­ment el lingüístic.

Deixant de banda el grup comunitari,centrem-nos en els «altres immigrants».Hom creu, mogut sovint per sentimentspaternalistes i de beneficiència, que sónimmigrants pobres -tant econòmicamentcom culturalment parlant. Cal, doncs , sercurós i no caure en generalitzacions su­pèrflues que comporten distorsions impor­tants respecte a la percepció de la seva for­mació i coneixements.

Cal no oblidar el bagatge cultural (ensentit clàssicdel terme cultura) de l'alumnatimmigrant. Cal discernir entre els alumnesalfabetitzats dels que no n'estan. Dels pri­mers, cal conèixer-ne quina llengua(gües)primera (es) tenen, quin coneixement entenen d'altres, i si són romàniques o no.Els coneixements lingüístics del alumnesno han de ser men ystinguts o ignorats pelprofessorat, ans al contrari: han de servirper reforçar el procés d'aprenentatge de lanova llengua i ajudar a dibuixar les estratè­gies d'ensenyament.

Cal tenir en compte, a més, que els im­migrants sovint procedeixen de comuni­tats nacionals, culturals o lingüístiques mi­noritzades. Això facilita que hi hagi mésductilitat per aprendre una nova llengua,alhora que perceben el fet lingüístic catalàcom un fenomen pròxim i, per tant, fàcil­ment comprensible.

El coneixement d'estructures lingüísti­ques de les parles dels alumnes ha d'aju­dar a conèixer, comprendre i cercar estra­tègies per superar aquelles deficiències quees palesen en el procés d'aprenentatge dela llengua catalana. En aquest cas són in­teressants els treballs lingüístics elaboratsamb el suport del Departament de Benes­tar Social.

Qüestió de voluntats i possibilitats

Afegim a tot aquest panorama un altrecomponent de gran pes que és l'opinió delmateix col- lectiu d'immigrants i pregun­tem-los si tenen interès per aprendre la

llengua catalana i quines motivacions te­nen per fer-ho. I encara: hi ha immigrantsque l'aprenen? En quin moment ho fan?

Respondre les dues primeres preguntesnoés gens fàcil perquè partim de trajectò­ries immigratòries i d'històries de vida bendiferents segons els individus i, una vegadaa Catalunya, de situacions personals diver­ses.

Des que un immigrant arriba a un nouterritori fins a la seva integració a la novasocietat ha de passar i superar diferents eta­pes del procés migratori. En primer lloc hahagut de viure la fase d'acollida , on ha fetfront i ha hagut de superar aspectes bàsicsde subsistència i dotar-se d'estratègies queli hagin permès aconseguir els permisos deresidència, obtenir una feina, accedir a unhabitatge... La segona etapa és l'assenta­ment: l'individu palesa la necessitat de co­nèixer les regles del joc de la nova socie­tat . Finalment ve la fase d'integració, en laqual aprofundeix en els elements de convi­vència i d'intercanvi social, etapa que s'as­soleix passats uns quants anys d'estada enla societat receptora.

L'enfocament de l'aprenentatge lingüís­tic -i per extensió comunicatiu- had'anar, per tant, en consonància ambaqueste s tres fases, i els agents responsa­bles, planificadors i executors d'aquestaformació han de tenir ben clar què volen icom ho volen.

No sembla que aprendre una llengua (lacatalana, en especial) sigui una prioritat pera un cert nombre d'immigrants estrangers,sobretot quan aprendre vol dir dedicació.Contràriament al que succeeix en l'apre­nentatge espontani, el que es produeix ambel contacte dia a dia amb població que usahabitualment el català -més propi per lacomposició sociolingüística de les comar­ques de fora del cinturó de Barcelona-, elqual no requereix un sobreesforçd'hores dededicació, un aprenentatge acadèmic com­porta per a qualsevol alumne un determi­nat volum d'hores i força de voluntat queés un plus d'esforç després d'una jornada la­boral. Si a això afegim que la llengua no éstan present socialment com seria desitjablei no es percep com una necessitat de primerordre, quina motivació o interès tenen elsestrangers per aprendre el català?

Moltes vegades l'alumne cerca, amb laseva assistència als cursos, un espai de com­prensió i acolliment que no troba en altresentorns socials, o bé els cursos esdevenenl'única ocasió d'entrar en contacte amb lasocietat receptora.

Els immi grants que aprenen català voleni els agrada que la població autòctona quesap parlar català els parli en català, perquèen la majoria d'ocasions o l'han après o bétenen interès a aprendre'I o millora r-ne lacompetència, fet que respon més a raonsafectives que no pas per necessitat . Pertant, la llengua catalana els aporta un fac­tor emocional i afectiu que fa que apren­dre-la sigui una experiència vital per a quivol el català per viure. A més, cerquen unoptimisme i un a fermesa cultura l que nosempre troben en les actituds sociolingüís­tiques dels parlants autòctons.

Amb diferents intensitat s reben la pres­sió de l'entorn per aprendre castellà, ja queels serà útil per comunicar-se a Catalunyai rendible, si mai decideixen canviar de re­sidència i marxar cap a una altra destina­ció din s de l'Estat espanyol. En el cas delsoriginaris de Llatinoamèrica o els que hanaprès el castellà en primera instància sabenque poden viure a Catalunya perfectamenten castellà.

Sovint es cau en l'autocompl aença de fercursos, com més millor, sense valorar su­ficientment els contingu ts socioculturalsque intervenen en tot procés d'aprenen­tatge lingüístic. Es detecta la necessitat decercar continguts atractius i motivadors del'aprenentatge del català basats en enfoca­ments comunicatius (que abastin aspectesdiscursius, socioculturals - i sociolingüís­tics- i estratègics).

Cal, finalment, disposar d'un nou plante­jament de l'estratègia global d'aprenentatgeque aposti per la formació per a tothom ial llarg de tota la vida, és a dir, la formaciócontínua en què els elements comunicatiusi lingüístics siguin presents, per exemple,en la formació laboral; incorporar les novestecnologies com a instrument per a la for­mació, adaptades als públics diversos i per anecessitats no homogènies; bandejar el bi­aix que es crea quan es pensa que l'analfa­bet nom és pot aprendre a partir de mètodestradiciona ls; i substituir la figura del docentclàssic pel dinam itzador de xarxes de for­mació, facilitador de recursos més que nopas instructor.

D'ara endavant

La primera constatació és que queda mol­ta feina per fer. Ens trobem a l'inici de lapujada de la carena . De l'equip amb quècomptem, del plànol de ruta que tinguemdissenyat -i els reajustaments que anem

fent, segons els imprevistos- i dels recur­sos de què disposem dependrà que aconse­guim o no assolir el cim.

Esduen a terme moltes iniciat ives tant ainstància de l'Admini stració públi ca (comara el Consorci per a la Normalització Lin­güística, amb experiències com la de l'es­pai SISA del Centre de Normalització Ter­rassa-Rubí o els curs d'acolliment lingüísticdel Centre de l'Hospitalet de Llobregat)com d'organismes i entitats privades, queno són gens menyspreables. Més encaraquan moltes d'elles no tenen com a raóde ser ni com a object iu prioritari l'ens e­nyament lingüístic, però aboquen esfor­ços perqu è la integraci ó lingü ística siguiuna realitat . Aquest ha estat el cas de lesentitats que, amb entusiasme i sinceritat,han participat en les Jornades Llengua iImmigració: Càritas, Comissions Obreres aCatalunya i la Unió General de Treballa­dors, explicant les seves experiències, in­quietuds i preocupacions.

Per part de la Generalitat de Catalunyales actuacions en matèria de llengua ca­talana que es recullen en el Pla interde­partamental d'immigració 2001-2004 sónvàlides i positives, però la realitat sociolin­güística a les acaballes de l'any 2002 ha su­perat amb escreix els programes de norma­lització lingüística que s'hi plantegen. Calun eix vertebrador que lideri i guiï la polí­tica lingüística que s'ha de dur a terme enmatèria d' immigració en els propers 10 o15 anys prenent com a base uns objectiusestratègics (de naturalesa política) i que si­gui capaç d'incorporar o rendibilitzar elsrecursos (materials, humans i pressuposta­ris) de què es disposa coordinant de mane­ra eficaç els diferents departament s de laGeneralitat i altres organismes i entitats.

Agrans trets: aquest eix vertebrador hau­ria de con tenir diferents objectius que rao­nablement es poguessin desen volupar ique fossin verificables, és a dir que se'n po­guessin derivar resultats. A parti r dels ob­jectius es faria el disseny d'actuacions quedefinirien allò que s'hi vol assolir i la in­clusió d'indicadors que permetrien de va­lorar-ne el grau de compliment. Un ele­ment que queda fora de la determinaciód'objectius i programes, però necessari sies vol fer la feina ben feta, és la definiciódels grups als quals es vol adreçar l'acció,d'acord amb criteris rigorosos (entre elsquals els lingüístics, laborals i temporals),tal com he apuntat a l'apartat anterior.

Alguns objectius i actuacions que es po­drien incloure en aquest programa i que

13

14

considero sostenibles amb la dotació de re­cursos adequada són:

Centrats en els nouvinguts1. Assegurar l'existència i la difusió de

material pràctic de supervivència lingüísti­ca, com ara lèxics i guies de conversa.

2. Garantir que els immigrants tinguininformació sobre què és Catalunya i espe­cialment sobre la seva realitat lingüística,per tal que hi arribin amb unes nocionsbàsiques sobre llengua catalana. En aquestsentit, el COPCA (Consorci de PromocióComercial de Catalunya) del Departamentd'Indústria i el Departament de Treball tin ­drien un clar protagonisme.

3. Sensibilitzar els immigrants vers la uti­litat i els avantatges d'aprendre català, mit­jançant material que els esperoni a apren­dre'l i a usar-lo.

Centrats en els autòctons4. Sensibilitzar la població autòctona i els

immigrants a Catalunya mitjançant unacampanya -amb missatges especials perals empresaris catalans. Aquesta campanyaserviria perquè els primers s'adrecessin encatalà als nouvinguts i perquè els altres esmobilitzessin a aprendre català. En el casdels empresaris, perqu è prenguessin cons­ciència de formar laboralment els seus tre­balladors en llengua catalana.

S. Lligat al punt anterior, estudiar la via­bilitat econòmica d'obrir línies d'ajut ambels empresaris catalans per formar els tre­balladors en llengua catalana. En aquestaqüestió, patronal i sindicats haurien de fersentir la seva veu.

Centrats en l'aprenentatge6. Preveure l'ordenació dels currículums

formatius, on s'adeqüin metodologies, ei­nes didàctique s, etapes d'aprenentatge,continguts, durada, avaluacions i que tin­guin en compte les necessitats formativesdel professorat.

7. Garantir que els alumnes que haginseguit els cursos d'alfabetització depen­dents del Departament de Benestar Socialsiguin capaços d'adquirir un aprenentatgeinstrumental de la llengua catalana.

8. Auspiciar la creació de materials didàc­tics adequats a les necessitats d'aprenentat­ge dels immigrants, adequant-los a les di­ferents branques professionals . En aquestalínia seria bo continuar treballant en lesprogramacions de llengua adaptades a lesnecessitats de diferents sectors laborals, es­pecialment aquells en què la presència detreballadors/es immigrants sigui notable(restauració, comerç, per exemple).

9. Garantir que la formació ocupacionaloferta des del Departament de Treball iagents socials sigui vehiculada en llenguacatalana i que contingui formació lingüís­tica amb un enfocament comunicatiu enllengua catalana .

La creació d'un grup de treball formatper l'Administració i els agents socials, quecomptés amb un necessari i imprescindiblelideratge polít ic, podria ser un bon punt departida per anar elaborant aquest progra­ma i començar a posar en ordre les inicia­tives que ara per ara es duen a terme. LesJornades Llengua i Immigració van ser unreferent en què es va constatar que el dià­leg és possible i positiu. De fet, van anarmés enllà dels objectius que les personesque les vam organitzar teníem previstos.Esperem que siguin una bona oportunitatper començar a treballar tots plegats.

•