Recursos per al professor Matemàtiques 5 - edebe.com€¦ · L’activitat es pot plantear a...

116148

Atenció al client902 44 44 41

[email protected]

www.edebe.com

5primària

Matemàtiques

Recursos per al professor

116148_CG_MATES_5EP_CAT_TALENTIA_coberta.indd 1 19/02/14 17:16

Les essències del talentEl nostre projecte estimula i integra totes les formes de talent:

Talent analític i críticAprendre a pensar, utilitzar rutines de pensament, valo-rar el pensament… Tota una actitud davant la vida.

Talent creatiuDeixar aflorar la imaginació, l'expressivitat... en la reso-lució de problemes i reptes.

Talent emprenedorIniciativa, imaginació, treball en equip, comunicació, constància… Persegueix els teus somnis.

Talent emocionalTalent que permet gestionar de manera eficaç les emo-cions i les fa fluir adequadament.

Talent socialSensible a la justícia social per tal d'aconseguir un món millor.

Talent cooperatiuPer a aprendre amb els altres i dels altres, i generar pro-ductes de valor.

Programació i Orientacions didàctiques

Material complementari

Recursos per al professor

116148_CG_MATES_5EP_CAT_TALENTIA_coberta.indd 2 19/02/14 17:17

TALENTIA: és l’hora del talentEls professors i professores sou el motor del talent a les aules. Des d’edebé us aportem recursos i materials que facilitin el vostre treball docent. Aquest quadern és una guia explicativa del contingut de la Carpeta de recursos: Programació i orientacions didàctiques i Material complementari.

Confiem que us sigui d’utilitat i us agraïm la confiança que dipositeu en nosaltres.

Mostra de la Programació i Orientacions didàctiques d’una unitat ....................................................... 2-13

Mostra de diferents recursos del Material complementari ................................. 14-21

Mostra de Programació didàctica-docent i Programació d’aula ...................................... 22

Glossari ........................................................... 23

A més...

116148_CG_MATES_5EP_CAT_TALENTIA_interior.indd 1 19/02/14 18:00

2

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

TempsPàgines 182-183 Unitats de tempsPàgines 16-17 El sistema sexagesimal Pàgina 20 Valors en forma complexa i en forma incomplexaPàgina 21 Suma en forma complexa Pàgines 22-23 Resta en forma complexa Pàgines 24-25

La nostra manera d’organitzar el temps Pàgina 192 Mou el pensamentPàgina 195 Per acabar

Mesurem el temps. P

C

C

CP

C

P

P

P

C

Posa en pràctica

P Emprèn

Re�exiona

Avaluació pàg. 101. pàg. 158-159. -

pàg. 106-121.

Una escola per a tots

pàg. 68-70. pàg. 65-67.

pàg. 15.

Cultura del pensament

pàg. 195.

Metodologies interactives-

pàg. 140.

Creativitat

Emprenedoriapàg. 197.

Valors per a una nova societat

Competències

pàg 178-197.

Intel·ligències múltiples

pàg. 185.142

i 143.

Eines TIC

-

11TEMPS

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

POD: MC: LA:

CONTINGUTS

138

C2201_R27479_138 110720.BK.indd 138 03/02/2014 9:59:44

1. PLANIFICACIÓ / PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Mapa amb els recursos disponibles a la unitat didàctica.


3

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

1. Conèixer les unitats de temps i les seves relacions i utilitzar les més adients en cada situació. (Competència matemàti-ca i competències en ciència i tecnologia / Intel·ligència lògica i matemàtica)

2. Conèixer les unitats del sistema sexagesimal i les seves relacions per a aplicar-les en situacions reals. (Competència matemàtica i competències en ciència i tecnologia / Intel·ligència lògica i matemàtica)

3. Expressar mesures de temps en forma complexa i incomplexa i efectuar sumes i restes en situacions reals, descrivint de manera �dedigna la realitat. (Competència matemàtica i competències en ciència i tecnologia / Intel·ligència lògica i matemàtica)

4. Resoldre problemes contextualitzats sobre mesures de temps presentant de forma clara i ordenada els passos i les solu-cions. (Competència matemàtica i competències en ciència i tecnologia / Intel·ligència lògica i matemàtica)

5. Utilitzar el coneixement sobre les mesures de temps per a explicar situacions del món natural. (Competència matemàti-ca i competències en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

6. Treballar en grup i participar de forma activa i constructiva en projectes comuns. (Competències socials i cíviques / Intel·ligència interpersonal)

Objectius en termes de competències / Intel·∙ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

seves relacions.

-plexa a incomplexa, i viceversa.

-dre i els passos establerts.

ESTÀNDARDS

139

C2201_R27479_139 110720.BK.indd 139 03/02/2014 10:00:26

•Recursos disponibles per al desenvolupament dels talents a l’aula.

• Intenció educativa de la unitat. Interrelació dels elements curriculars de la unitat.

Interrelació d’elements curriculars.

Referents per a l’avaluació per competències.


4

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Unitat 11 El temps

CLA

US

PER

A M

OTI

VAR

DET

ECCI

Ó A

TEM

PS…

!!!

Amb la �nalitat de preveure les possibles di�cultats que puguin sorgir respecte del contingut i la metodologia de la unitat i anticipar-nos-hi, podem utilitzar diverses propostes:

Per a millorar la comprensió del sistema sexagesimal

Quadern d’adaptació curricular: proposta de manipulació de rellotges.

sis hores i mitja (6,5 h) no corresponen a 6 h 5 min. Ajudar-se de suports visuals com poden ser els rellot-

Per a agilitar i consolidar les transformacions horàries

-nuació si han de multiplicar o dividir.

Per a agilitar les operacions amb mesures de temps

Quadern d’adaptació curricular: -

i els inconvenients de cadascun dels sistemes.

-

-

propicien aquestes sensacions.

arreu al mateix temps, etc.

-lluna (utilitzada

’olimpíada

unitat.

Pàgines182 i 183

140

www.youtube.com

C2201_R27480_140 110720.BK.indd 140 03/02/2014 10:01:21

2. MOTIVACIÓ INICIAL: HO DETECTEM A TEMPS• La motivació aporta una bona disposició envers l’aprenentatge.• «Ho detectem a temps!», pensada per a prevenir les dificultats i

actuar-hi.

Orientacions pràctiques per a la motivació inicial.

Recursos per a prevenir i atendre la diversitat.


5

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

TA

SCA IN

TEGRA

DA

141

www.timelety.com.ar

www.profesorenlinea.cl answers.yahoo.com

Mesurem el tempsDescripció

L’objectiu �nal de la tasca és que cada grup d’alumnes pugui fer una presentació sobre el tipus de rellotge triat comparant-lo amb els altres tipus de rellotge i amb diferents instruments de mesura del temps. Tot això es podria plasmar en una gran làmina o plafó el contingut del qual haurien d’exposar a la resta dels com-panys.

Amb la realització d’aquesta tasca els alumnes:

(llum, aigua, sorra, fusta, mecànica, electricitat...).

-ques dels rellotges.

-nes.

Procés

1.

s’hauran de distribuir les tasques.

Equip d’investigació: -tar i sobre com funciona.

Equip d’anàlisi: amb els dels altres tipus de rellotge.

Equip de disseny: alguna curiositat que hi estigui relacionada.

2. l’escola, seran útils aquests enllaços de la xarxa:

– http://www.timelety.com.ar/historia.htm

– http://www.profesorenlinea.cl/mediosocial/relojhistoria.htm

– http://answers.yahoo.com/question/index?qid=20130127121245AAnDZQy

3.

A partir de les dades obtingudes, els dos grups que hagin treballat el mateix tipus de rellotge poden posar

Exposició

Tipus de rellotge

Època d'origen Inventor Tipus de

funcionament

Incon- venients

Comparació amb altres rellotges

C2201_R27481_141 110720.BK.indd 141 03/02/2014 10:01:52

3. TASCA INTEGRADA. ORIENTACIONS•Una proposta dinàmica i creativa per a ensenyar/aprendre.•Canvi metodològic. Treball per competències.

Procés pautat per a realitzar la tasca integrada a l’aula.


6

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Solucionari

Unitats de temps

Com dinamitzo l’aula?

1. a. Anys / b. Hores o dies / c. Segles / d. Mi-nuts / e. Hores o dies.

2. a. 1.000 anys / b. 100 dècades / c. 1 segle / d. 48 h / e. 7.200 s / f. 3.600 s.

3. a. Resposta suggerida: Si internet es va in-ventar fa uns 50 anys, el Sol deu haver sortit 50 x 365 = 18.250 vegades. / b.

Resposta suggerida: Si la impremta es va inventar el 1450, deuen haver passat unes 560 primaveres (tantes com anys). / c. Res-posta suggerida: Si es considera que cada 20-30 anys hi ha una generació nova, hi deu haver hagut unes 20-30 generacions.

4. Resposta oberta de re�exió.

Unitat 11Pàgines184 i 185

142

IM

AC

CB

Convé recordar les equivalències conegudes entre les unitats de temps, excepte les corresponents al sistema sexagesimal, ja que es tractaran posteriorment. Recalcar que algunes són �xes (1 set-mana = 7 dies) i d’altres, encara que les considerem exactes (1 mes = 4 setmanes), no ho són exactament.

A l’hora de tractar la unitat del segle és convenient repassar la numeració romana, ja que aquesta és la forma habitual d’expressar-la.

Activitats complementàries

Buscar informació sobre unitats de temps que s’utilitzaven antigament i a què equivaldrien amb les unitats actuals conegudes.


L’activitat 1 es pot plantejar a partir d’imatges projectades (d’animals, edi�cis històrics, accions quotidianes…) en les quals els alumnes hauran d’identi�car les unitats de temps que assignarien a cada imatge (mil·lennis, segles, anys...). (I. visual i espacial)

Activitats competencials

El nom dels dies

El nom d’alguns dies de la setmana té l’origen en el dels cinc planetes o satèl·lits que es coneixien fa uns 6.000 anys. Endevina quins són.

Lluna: ............................... Mart: ............................... Mercuri: ...............................

Júpiter: ............................ Venus: ...............................

El nom dels altres dos dies de la setmana té un origen posterior. Descobreix-lo.

Sàbat (dia de descans per als jueus): ...............................

Die Domini (dia dedicat a Déu): ...............................

C2201_R27482_142 110720.BK.indd 142 03/02/2014 10:02:44

4. NUMERACIÓ I OPERACIONS. ORIENTACIONS I PROPOSTES

Proposta d’activitats complementàries per a dinamitzar l’aula.

Solucionari de les activitats proposades en el llibre de l’alumne.


7

•Treballar les unitats de temps en contextos reals.

•Enfocament competencial del sistema sexagesimal.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Solucionari

El sistema sexagesimal


5. a. 180 min / b. 360 min / c. 600 min / d. 300 s / e. 480 s / f. 720 s.

6. a. 3 min / b. 5 min / c. 8 min / d. 4 h / e. 6 h / f. 10 h.

7. 3 h + 2 h = 5 h. 5 x 60 = 300 min. 8. La bateria dura 4 x 60 = 240 min. 240 min –

– 35 min – 50 min = 155 min. Li queden 155 min.

9. Per passar d’hores a segons hem de mul-tiplicar dues vegades per 60: 60 x 60 = = 3.600, de manera que per passar direc-tament d’hores a segons cal multiplicar per 3.600. Per passar de segons a hores cal fer

l’operació contrària, és a dir, dividir entre 3.600.

10. a. 120 min / b. 180 min / c. 240 min / d. 21.600 s / e. 28800 s / f. 72000 s.

11. a. 45 + 32 + 55 + 54 + 35 + 115 + 100 + + 44 = 480 min.

480 / 60 = 8 hores. 480 x 60 = 28.800 s.

b. Si hem sortit a les 9:05 i hem estat 8 hores fora, haurem arribat a les 9:05 + + 8:00 = 17:05 h.

12. 23 + 63 + 80 + 14 = 180 s 180 : 60 = 3 min de pausa.


143

CB

IM

És important fer entendre als alumnes que el sistema sexagesimal de numeració segueix les matei-xes normes que el sistema decimal però canviant la quantitat que ens permet accedir d’una unitat a una altra (60 en lloc de 10), així com el nom d’aquests ordres.

Com a ampliació es pot tractar el canvi d’unitats com a factors de conversió, encara que de ma-nera molt intuïtiva (vegeu la �txa d’ampliació).


Intel·ligència interpersonal; intel·ligència intrapersonal; intel·ligència naturalista

L’activitat número 8 pot donar peu a la recerca d’informació i comparació de les característiques de diferents models de cotxes elèctrics, re�exionant sobre les implicacions ambientals i aportant idees sobre la preservació i la cura del medi ambient. Es podria establir un debat centrat en els avantatges i els inconvenients dels automòbils elèctrics enfront dels convencionals i quines conse-qüències pot tenir l’ús de cadascun en un futur.


Va de cinema...

La saga de les pel·lícules ja realitzades de la Guerra de les galàxies es compon de sis episodis la dura-da dels quals es podrà trobar en l’enllaç següent: http://es.wikipedia.org/wiki/Categoria:Pel·lícules_de_Star_Wars. Per això els alumnes es poden organitzar en grups i repartir-se la tasca d’emplenar aquesta taula:

Calcular la durada total de les sis pel·lícules, expressada primer en segons i després, de forma aproximada, en hores.

Episodi I II III IV V VI

Títol

Any d'emissió

Durada (min)

es.wikipedia.org

C2201_R27483_143 110720.BK.indd 143 03/02/2014 10:05:51

Integració de les diverses intel·ligències en experiències d’aprenentatge cooperatiu / compartit.


Solucionari

Expressions en forma complexa i en forma incomplexa


13. a. 2 h 32 min = 9.120 s / b. 3 h 56 s = 10.856 s / c. 4 h 45 min = 285 min / d. 32 min 23 s = = 1.943 s.

14. a. 5 h 32 min 48 s = 156.275 s / b. 43 h 24 min 35 s = 19.968 s.

15. 2 h 15 min = 135 min. 135 x 0,05 = 6,75 ∑. 16. En Màrius ha conduït 8.004 s; per tant, la

Laura ha conduït més. 17. a. 4 min 45 s / b. 6h 56 min / c. 17h 52 min

/ d. 23 min 6 s.

18. a. 12532 s = 3 h 28 min 52 s. b. 10235 s = = 2 h 50 min 35 s.

19. 135 min = 2 h 15 min 350 s = 5 min 50 s 270 min = 4 h 30 min. 150 s = 2 min 30 s 215 s = 3 min 35 s.

20. Vol 4 > vol 1 > vol 3 > vol 2.

21. a. 1 h 39 min 58 s < 6.986 s / b. 59 min 59 s > > 2.678 s / c. 3 h 32 min 29 s > 10.949 s.

22. Resposta oberta.


144

CB

AC

S’han de diferenciar clarament les dues formes d’expressió i els seus avantatges i inconvenients: la complexa és més útil perquè aporta més informació, mentre que la incomplexa és necessària per a comparar temps donats en diferents unitats. Cal aclarir que una mesura de temps donada en hores i minuts o en minuts i segons també és una expressió en forma complexa.

Convé aplicar l’algorisme de càlcul en casos de la vida real que siguin propers als alumnes.


Aplicar aquestes formes d’expressió de mesures a temps coneguts pels alumnes: partits de futbol, de bàsquet..., o a altres proves esportives: atletisme, natació...

Obrir un debat a classe sobre els avantatges de cadascuna de les formes d’expressió, complexa i incomplexa.


Els dies dels planetes

El dia a la Terra dura 24 h, però a la resta dels planetes no. Fixa’t en aquesta taula:

Converteix aquestes mesures a forma incomplexa de manera que a continuació les puguis com-parar totes entre si:

Quin planeta té el dia més llarg? I el més curt?

Ordena de més petita a més gran la durada dels dies d’aquests cinc planetes.

Planeta Mart Júpiter Urà Neptú Saturn

Durada del dia 139.968 s 9 h 50 min 24 s 1.074 min 16 h 6 min 36 s 36.828 s

C2201_R27484_144 110720.BK.indd 144 03/02/2014 10:07:27

8

5. EXPRESSIONS DE TEMPS. ORIENTACIONS I PROPOSTES

•Recursos per a una classe més dinàmica i diversificada.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Itinerari alternatiu per a l’aprenentatge dels continguts atenent la diversitat d’intel·ligències presents a l’aula.


Solucionari

Suma d’expressions en forma complexa. Multiplicació en forma complexa


23. a. 8 h 16 min + 4 h 31 min = 12 h 47 min / b. 3 h 25 min + 4 h 53 min = 8 h 18 min / c. 6 h 32 min + 5 h 44 min = 12 h 16 min.

24. a. 33 min 25 s + 12 min 45 s = 46 min 10 s / b. 24 min 15 s + 32 min 50 s = 57 min 5 s / c. 8 min 54 s + 46 min 34 s = 55 min 28 s / d. 2 h 32 min 12 s + 1 h 38 min 57 s = 4 h 11 min 9 s.

25. a. 3 h 12 min + 1 h 50 min = 5 h 2 min / b. 2 h 53 s + 3 h 3 min 12 s = 5 h 4 min 5 s.

26. a. 2 h 43 min x 5 = 13 h 35 min / b. 4 h 32 min x 6 = 27 h 12 min / c. 32 min 12 s x

x 3 = 1 h 36 min 36 s / d. 47 min 30 s x 8 = = 6 h 20 min / i. 2 h 32 min 43 s x 5 = 12 h 43 min 35 s / f. 5 h 44 min 26 s x 2 = 11 h 28 min 52 s.

27. a. 1 h 25 min 32 s x 5 = 7 h 7 min 40 s / b. Són 5.132 s; per tant, més de 3.000 s.

28. a. 12 min 30 s x 5 = 1 h 2 min 30 s / b. 4 h 15 min 20 s x 4 = 17 h 1 min 20 s.

29. a. 8 x 1 min 21 s = 10 min 48 s / b. 64 x 1 min 21 s = 1 h 26 min 24 s.


145

AC

CB

Recordar que només es poden sumar entre si unitats de temps del mateix ordre.

Consolidar que 60 unitats d’un ordre formen una unitat immediatament superior.

Formalitzar el resultat �nal de l’operació de manera que la di�cultat sigui gradual: primer que l’ordre dels segons sigui igual o superior a 60, després la mateixa situació amb els minuts i, �nalment, que els ordres de minuts i segons siguin, simultàniament, iguals o superiors a 60.

Com a ampliació es poden plantejar sumes en què un dels sumands vingui donat en forma incomplexa, o multiplicacions en les quals el factor principal també estigui expressat en forma incomplexa.


Repartir les 24 h d’un dia lectiu entre les diferents activitats que realitza un alumne, especi�cant en hores i/o minuts el temps que dedica a jugar, a menjar, a estudiar, a fer els trajectes cap a l’escola, etc., de manera que la suma total d’aquests temps coincideixi amb les 24 h del dia. Al �nal es poden posar en comú els resultats tenint en compte que hi haurà temps de dedicació que seran iguals per a tots; per exemple, les hores de classe.

Agrupar els alumnes per parelles i proposar que mentre un d’ells fa una activitat de poca durada (construir un vaixell o un avió de paper senzill, completar un quadrat màgic de nombres que si-gui fàcil,...), l’altre cronometri el temps emprat. A continuació es poden plantejar quant trigaria l’alumne en qüestió a realitzar quatre vaixells iguals, o a resoldre tres quadrats màgics de di�cultat semblant consecutivament. Després es poden intercanviar els papers i comparar els resultats ob-tinguts per cada parella.


Cada ciutat té la seva hora

Per a tots els punts d’Espanya, l’hora de sortida i posta del sol no és la mateixa. Com més a l’est sigui una ciutat, més d’hora clarejarà, i, com més a l’oest, més tard fosquejarà. Busca un mapa d’Espanya i contesta:a. En un mateix dia, on fosquejarà abans, a Càceres o a Barcelona?

b. En un mateix dia, on clarejarà abans, a Madrid o a Vigo?

c. En un dia de tardor, el sol es pon a Girona a les 17 h 19 min, mentre que a Vigo es pon 48 minuts més tard. A quina hora fosquejarà a la ciutat gallega?

C2201_R27485_145 110720.BK.indd 145 03/02/2014 10:09:04

9

6. OPERACIONS. ORIENTACIONS I PROPOSTES•Per a una implicació més gran de l’alumnat, que és

responsable del seu propi aprenentatge.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Diversitat d’activitats per a un treball sistemàtic de les competències.


7. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS. ORIENTACIONS I PROPOSTES

Solucionari

La nostra manera d’organitzar el temps


30. Mil·lenni > segle > dècada > any > trimestre >

> mes > dia.

31. 12 x 10 = 120 mesos en una dècada. 12 x x 100 = 1.200 mesos en un segle. 12 x 10.00 = = 12.000 mesos en un mil·lenni.

32. a. 9 mesos / b. 3 anys / c. 10 triennis / d. 100 anys = 1 segle / e. 200 anys = 2.400 mesos / f. 2 dècades.

Unitat 11Pàgina192

146

CB

Convé recordar altra vegada que hi ha algunes unitats de temps la conversió de les quals no és �xa (1 mes ~ 4,5 setmanes) i que la durada dels mesos varia (28, 29, 30 o 31 dies). És bon moment per a introduir la idea de l’any de traspàs i explicar per què existeix.

Es poden relacionar les estacions de l’any amb els mesos en què transcorren, quantes setmanes duren...

Com a ampliació del tema es pot presentar l’organització del temps amb altres tipus de calendari, per exemple, el xinès: quan comença l’any, quan acaba, etc.


Buscar a la xarxa quins criteris se segueixen per a determinar si un any és de traspàs i quants anys de traspàs hi haurà durant el segle XXI.

Descompondre l’edat que té cada alumne i els seus famliars en lustres, triennis, biennis, semestres, trimestres, mesos, etc.


Dues dates importants de la història

La primera vegada que l’home va trepitjar la Lluna va ser el 21 de juliol de 1969, a les 3 h 56 min, mentre que Barcelona va ser proclamada ciutat olímpica el 17 d’octubre de 1986, a les 13 h 31 min. Cal calcular el temps que va transcórrer entre una data i l’altra.

Preparar una llista dels fets històrics més importants que han passat, principalment a Espanya, entre els anys de les dues dates anteriors. Per fer-ho els alumnes es poden organitzar en grups de quatre persones de manera que cada grup busqui la informació corresponent a períodes d’uns tres o quatre anys (1969-1972, 1973-1975, etc.). Per ajudar-se podran utilitzar l’enllaç següent: http://www.hechoshistoricos.es/html/eventosanuales1.html. Al �nal es pot realitzar una exposició oral dels resultats obtinguts per cada grup.

www.hechoshistoricos.es

AC

C2201_R27486_146 110720.BK.indd 146 03/02/2014 10:10:59

10

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Proposta d’activitats alternatives per a obrir l’aprenentatge fora de l’aula.


•Una proposta dinàmica i creativa per a ensenyar/aprendre.

•Canvi metodològic. Treball per competències.

Solucionari

Exercicis/Practica


33. 586 h + 10 dies 14 h = 586 h + 254 h = 840 h. 840 h : 24 = 35 dies; 35 dies : 7 = 5 setmanes.

34. Resposta oberta.

35. Resposta suggerida: No tots els anys són iguals; els múltiples de 4 tenen un dia més, és a dir, 366. Es repeteixen cada 4 anys. La Terra triga aproximadament 365,25 dies a fer una volta al voltant del Sol, de manera que cada 4 anys cal afegir un dia a l’any.

36. Aproximadament 183 dies.

37. 365 : 7 = 52 setmanes i un dia. Una data concreta, com ara un aniversari, sempre caurà un dia després que l’any anterior. Per exemple, passarà de dijous a divendres, de dimarts a dimecres o de diumenge a dilluns.

38. 3 anys 6 mesos x 3 = 10 anys 6 mesos. Cor-respon a 3.833 dies aproximadament.

39. a. El primer vol en globus va ser al se-gle XVIII, i la primera volta al món al segle XX. b. Van passar 216 anys, és a dir, 216 : 5 = = 43,2 lustres.

40. Les dues primeres xifres de l’any són el nom-bre del segle menys un. a. s. XV. b. s. XIX. c. s. V

41. Van passar 4 segles, és a dir, 40 dècades.42. a. 150 min / b. 45 min / c. 84 h / d. 81,33

trimestres / e. 54 mesos. 43. a. 2 h 35 min 28 s = 9.328 s / b. 5 h 42 min 56 s =

= 20.576 s / c. 7 h 12 min 15 s = 25.935 s / d. 23.893 s = 6 h 38 min 13 s / e. 23.500 s = = 6 h 31 min 40 s / f. 38.293 s = 10 h 38 min 38 s.

44. a. 3h 25 min 43 s + 5 h 34 min 35 s = 9 h 18 s b. 7 h 38 min 44 s + 8 h 35 min 37 s = 16 h

13 min 21 s c. 6 h 32 min 25 s - 4 h 42 min 30 s = 1 h

49 min 55 s d. 3 h 20 min 14 s - 1 h 15 min 27 s = 2 h

4 min 47 s 45. Resposta oberta. 46. a. 08:23 – 05:15 = 03:08 / b. 17:12 – 12:30 =

= 04:48 / c. Hem de calcular el temps entre les 17:03 i les 24:00, i després afegir el temps entre les 00:00 i les 02:05: 24:00 – 17:03 = = 06:57; 02:05 – 00:00 = 02:05; 06:57 + + 02:05 = 09:02 / d. 28 dies / e. 2 anys i un mes.

47. 25 min + 40 min 19 s = 65 min 19 s = 1 h 5 min 19 s

48. 10 x 17 = 170 min = 2 h 50 min49. 18 anys són 18 : 3 = 6 triennis. Si per cada

trienni guanya 10 euros més, en concepte d’antiguitat guanyarà 10 x 6 = 60 € mensuals. Si cada mes són 60 euros més, hem de mul-tiplicar aquesta quantitat per 12 per saber quant guanya de més en un any: 60 x 12 = = 720 € anuals.

50. a. Va enviar el senyal el 20 de febrer. / b. Va arribar a Mart el 16 de maig de 2015. / c. La càpsula arribarà a la Terra el dia 16 de desembre de 2016.

51. Temps que està fora de casa: 36 min 13 s + + 2 h 36 min 45 s + 7 h 38 min 40 s + 2 h 36 min 45 s + 36 min 45 s = 14 h 56 min 36 s. Arribarà a casa: 6 h 15 min 12 s + 14 h 56 min 36 s = 21 h 11 min 48 s.

52. a. 9 h 26 min – 7 h 12 min = 2 h 14 min b. 13 h 42 min – 11 h 35 min = 2 h 7 min c. 18 h 3 min – 16 h 50 min = 1 h 13 min

Càlcul mental

53. a. 144 / b. 246 / c. 296 / d. 450 / e. 145 / f.

Unitat 11Pàgines

193-195

147

en la unitat.

treballats, de manera que la resta de la classe els puguin resoldre.

C2201_R27487_147 110720.BK.indd 147 03/02/2014 10:11:54

11

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues


8. CULTURA DEL PENSAMENT. ORIENTACIONS• Les rutines de pensament, un recurs privilegiat per a ensenyar

a pensar.•Cap a una «aula pensant».

Aquesta rutina permet explorar tot allò que es consideri d’interès, fer observacions acurades i interpretar de forma re�exiva el que apareix en la imatge.

L’observació de la imatge pot estimular la curiositat dels alumnes sobre el tema que s’està tractant i �ns i tot fomentar la investigació de noves idees a partir dels seus pensaments.

Pas 1: Demanar als alumnes que observin la imatge seleccionada.

Pas 2: Preguntar als alumnes: «Què veieu en la imatge?». A continuació els alumnes hauran d’escriure un o més elements que vegin de forma objectiva en la imatge.

Pas 3: Preguntar als alumnes: «Què és el que penseu?». Hauran d’escriure el que pensen a partir de l’observació de la imatge.

Pas 4: Preguntar als alumnes: «Què us pregunteu?». Hauran d’escriure quines preguntes o dubtes els sor-geixen a partir del que han vist i pensat sobre la imatge.

Pas 5: Posar en comú el que ha escrit cada alumne. És recomanable que, en compartir el que han escrit, els alumnes comencin amb les frases: «Jo veig…», «jo penso…», «jo em pregunto…».

El mestre/a ha de posar una cura especial a fer que els alumnes diferenciïn el que es veu en la imatge del que la imatge expressa. Per això a partir de les seves respostes els ha de fer més preguntes que els ajudin a destriar si el que han dit es veu objectivament o si potser han escrit interpretacions subjectives.

En la posada en comú és convenient que l’alumne/a exposi les tres idees juntes començant amb les frases «Jo veig...»,«jo penso…», «jo em pregunto…».

El mestre/a ha de recollir totes les respostes en una taula com la següent:

Aquesta taula ha de quedar exposada en un lloc visible de l’aula de manera que s’hi pugui fer referència a me-sura que es desenvolupa la unitat.

148

Rutina

Temps

Unitat 11Pàgina195

Veig - Penso - Em pregunto

Recomanacions

Veig - Penso - Em pregunto Veig Penso Em pregunto

Què és el que observes? Quins pensaments et sorgeixen? Què et preguntes? Quins dubtes tens?

C2201_R27488_148 110720.BK.indd 148 03/02/2014 10:13:02

12

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Explicació dels passos de la rutina.

Orientacions per a l’aplicació de la rutina a l’aula.


13

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

9. PÀGINES FINALS. ORIENTACIONS•Models de proves PISA adaptats als continguts de la unitat

didàctica.•Activitats per a promoure la cultura emprenedora.

Posa en pràcticaA partir d’un exemple concret de la vida quotidiana, com el fet de ser auxiliar de vol, es plantegen una sèrie de qüestions, en les quals l’alumne/a haurà de posar en pràctica el que ha après en la unitat de temps (competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia). A més, en entendre la infor-mació que se li proporciona i interpretar alguna de les dades que s’ometen entren en joc la competència lingüística i la d’aprendre a aprendre.

EmprènAmb la resolució d’aquesta situació es pretén desenvolupar habilitats personals que potenciïn les actituds i capacitats emprenedores: l’observació i recerca d’informació, la comunicació, la presa de decisions i res-ponsabilitats, així com l’organització i la plani�cació.

Per dur-la a terme en petits grups hauran de decidir quines ciutats prendran com a referència, buscar infor-mació de les diferències horàries entre les ciutats, posar en comú la informació i decidir com serà el disseny de l’horari que proposaran.

Re�exionaDe manera individual, cada alumne/a ha de respondre a les preguntes plantejades en l’apartat. Es proposa una re�exió sobre el procés d’aprenentatge, la validesa del que ha après i la perspectiva de futur.

149

Posa en pràctica

Per acabar


Solucionari

1. 86 min; 1h 26 min. 2. Barcelona - Santiago de Compostel·la. 3. 7h 45 min – 6h 54 min = 51 min 4. 18 h 30 min – 6h 45 min = 11h 45 min;

11h 45 min – 7h 45 min = 4h; cada dia es

passa 4 h en el trajecte, 2 h per anar i dues per tornar.

5. 24 anys són 24 : 3 = 8 triennis; 8 x 16 = = 128 €; 128 € x 12 = 1.536 €. Guanyaran 1.536 € per antiguitat.

149

C2201_R27489_149 110720.BK.indd 149 03/02/2014 10:13:55

Una proposta detreball/avaluació per competències.

Orientacions per adesenvolupar el talent emprenedor.

Aprendre a aprendre. Reflexió sobre el procés del propi aprenentatge.


Factors de conversió

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(am

plia

ció)

. Uni

tat

1.

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Per saber quants segons hi ha en 1 hora, haurem de multiplicar per 60 per passar a mi-nuts (1 h = 60 min) i a continuació altra vegada per 60 per passar de minuts a segons (1 min = 60 s).

Recorda:

1 segle = 10 dècades 1 dia = 24 h

1 dècada = 10 anys 1 h = 60 min

1 any = 365 dies 1 min = 60 s

1 h = 1 × 60 min = 1 × 60 × 60 s = 3.600 s

1 Quants segons hi ha en 4 hores? Completa:

4 h = 4 × .... min = 4 × .... × .... s = 4 × .... s = .... s

Els factors de conversió permeten expressar magnituds en diferents unitats equivalents.

2 Completa:

a) 5 dies quants minuts tenen?

5 dies = 5 x .... hores = 5 x .... x .... min = 5 x .... min = .... min

b) Quants dies hi ha en 3 segles?

3 segles = 3 x .... dècades = 3 x .... x .... anys = 3 x .... x .... x .... dies = .... dies

c) Quantes hores són 7 segles?

7 segles = 7 x .... dècades = 7 x .... x .... anys = 7 x .... x .... x .... dies = 7 x .... x .... x .... x .... h = ....

3 Transforma:

a) 150 anys en h. b) 2 dècades en dies. c) 5 dies en s.

65

C2201_R26875_065 Adapt_Curr 110721.BK.indd 65 07/02/2014 9:03:43

Sumes en forma complexa

Sumem expressions de temps en forma complexa en blocs: les hores amb les hores, els minuts amb els minuts i els segons amb els segons.

— Si tots els resultats són més petits que 60 no hem de realitzar cap transformació.

4 Resol les sumes següents:

a. 3 h 12 min 5 s + 8 h 3 min 12 s c. 30 h 36 min 16 s + 16 min 35 s

b. 12 h 15 min 30 s + 15 h 15 min 13 s d. 42 min 27 s + 7 h 5 min 19 s

— Si algun resultat és més gran que 60, ho passem a forma complexa i ho sumem a la mateixa unitat.

5 Efectua les sumes següents:

a. 10 h 20 min 55 s + 3 h 50 min 12 s c. 54 h 2 min 45 s + 6 h 25 min 21 s

b. 3 h 55 min 22s + 8 h 18 min 36 s d. 22 h 31 min + 58 min

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(am

plia

ció)

. Uni

tat

1

+

20 10 s

min 14 27 s

3 h

2 h

34 min 37 s5 h

+

28 min 39 s

45 min 30 s

5 h

2 h

73 min 69 s7 h

+

+

73 min

14 min

69 s

9 s

73 min

1 min

1 h

9 s

14 min

7 h

8 h

7 h

74 min 9 s

9 s

69 s = 1 min 9 s

74 min = 1 h 14 min

7 h

7 h

66

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

C2201_R27800_066 Adapt_Curr 110721.BK.indd 66 07/02/2014 9:04:11

10. ADAPTACIÓ CURRICULAR• Treball amb els continguts principals de la unitat i fitxes

d’ampliació.•Procés d’aprenentatge més visual i pautat, en seqüències més

curtes, per a estimular l’alumne i facilitar l’aprenentatge.

14

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Selecció delsprincipals contingutsde la unitat didàctica.

Suport visual i gràfic en la presentació dels continguts.

Inclou solucionaris.


15

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

11. AVALUACIÓ. FITXES•Avaluació completa dels continguts de la unitat didàctica.•Valora l’aprenentatge i facilita la presa de decisions.

1 Relaciona els conceptes equivalents en aquestes dues columnes:

1 mil·lenni 100 anys

1 dècada 1.000 anys

1 segle 10 anys

2 Completa:

a. 6 h són ....... min. c. 120 s són ....... min. e. 15 min són ....... h.

b. 7 min són ....... s. d. 9 h són ....... h. f. 3.000 s són ....... s.

3 Passa a forma incomplexa les expressions següents:

a. 12 h 9 min 15 s b. 600 min 12 s c. 3 h 214 s

4 Resol aquestes operacions en forma complexa:

a. 10 h 30 min 12 s + 12 h 10 min 40 s

b. 6 h 10 min 4 s – 1 h 4 min 2 s

c. 12 h 45 min × 2

Fitx

a d'

aval

uaci

ó. U

nita

t 11

.

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

159

C2201_R26877_159 Rec_eval 110721.BK.indd 159 07/02/2014 14:35:58

Fitxes per a l’avaluació dels continguts curriculars.


Inclou: • Diversosmodels

per a l’avaluació dels continguts curriculars.

• Propostesper a les avaluacions inicial i final.

• Observació d’adquisició de continguts.


16

12. AVALUACIÓ. RÚBRIQUES DE LA UNITAT • Instruments per a l’avaluació per competències.• L’alumne pren consciència dels criteris de la seva avaluació.

4

Unitat 11: El temps

Indicadors Nivells d’assoliment

1 2 3 4

Coneix les unitats de temps i les seves relacions utilitzant les més adequades en situacions i con-textos reals. (MCT)

Té dificultats en en-tendre les unitats de temps i les se-ves relacions.

Entén les unitat de temps més co-m u n e s p e rò t é dificultats en relaci-onar-les i utilitzar la més adequada en cada situació.

Coneix i relacions les unitats de temps més comunes, però té dificultats en la comprensió ‘unitats d’ús poc comú.

Coneix les unitats de temps i les seves relacions i utilitza les més adequades en situacions i con-textos reals.

Utilitza correcta-ment les estratègies de càlcul en opera-cions matemàti-ques senzilles en las que intervenen unitats de temps. (MCT)

No utilitza estratè-gies de càlcul per a resoldre operacions senzilles on apa-reixen unitats de temps.

Utilitza algunes es-tratègies de càlcul però no lli permeten resoldre operacions matemàtiques sen-zilles on apareixen unitats de temps.

Usa estratègies de càlcul para resoldre operacions senzi-lles en las que apa-reixen unitats de temps però sense la correcció ade-quada.

Usa estratègies de càlcul en la reso-lució d’operacions senzilles amb l’ efi-càcia adequada.

Expressa i interpre-ta les solucions de problemes quotidi-ans. (MCT)

Mostra dificultats en expressar i inter-pretar les solucions de problemes quo-tidians.

Expressa però in-terpreta amb alguna dificultat les soluci-ons a problemes quotidians.

Expressa i interpre-ta las solucions a problemes quotidi-ans però no de la manera adequada.

Expressa i inter-preta correctament les solucions dels problemes quotidi-ans i proposa altres alternatives de so-lució.

Aplica els coneixe-ments adquirits a problemes reals de temps per a resul-tar més competent i autònom. (AA)

No aplica els co-neixements adqui-rits a problemes de temps.

Aplica de manera guiada els conei-xements adquirits a problemes reals de temps.

Aplica els coneixe-ments adquirits als problemes reals de temps tot i que amb errors.

Aplica correctament els coneixements que adquireix a pro-blemes de temps.

A juda a l s seus companys de grup en la resolució de tasques. (SC)

Acostuma a ser molt independent en la resolució de tasques de grup.

En alguna ocasió ajuda als seus com-panys de grup en la resolució d’un pro-blema o tasca.

Acostuma a ajudar als seus companys de grup en la reso-lució d’un problema tasca.

S’involucra total ment en la resolució de tasques o pro-blemes en grup de manera molt activa.

Recu

rsos

per

a l’

aval

uaci

ó. U

nita

t 11

Indicadors de les competències avaluades.

Nivells d’acompliment seqüenciats segons la lògica de l’aprenentatge.

A més, s’hi inclouen:• Unregistreindividual

i de grup

• Rúbriquesdelsprojectes i habilitats generals.

• Planificacióde competències iintel·ligènciesmúltiples.


17

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

13. AVALUACIÓ. DOSSIER D’APRENENTATGE• Instrument d’avaluació que integra les evidències del procés•d’aprenentatge realitzat i la seva justificació.•Diferents formats: carpeta, dossier electrònic, etc.

Por

tfol

io i

e-p

orfo

lio

54

El portfolio (dossier d’aprenentatge): una potent eina d’avaluació

Durant els darrers anys s’està generalitzant l’ús de portfolios, tant en l’àmbit empresarial com educatiu. Un portfolio és un sistema d’avaluació integrat en els processos d’ensenyament i aprenentatge que habi-tualment es desenvolupen a les aules. Consisteix en una selecció refl exiva d’evidències/produccions, que formen un dossier o una carpeta, aportades per l’estudiant al llarg d’un període de temps determinat i que respon a un objectiu concret. La presentació es pot fer en suport paper, o en format electrònic, en aquest cas es parla d’e-portfolio.

Els treballs presentats (presentacions, murals, treballs escrits, fi lmacions...) permeten a l’alumne demostrar els seus aprenentatges, habilitats o competències, alhora que possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge.

Un aspecte molt interessant dels portfolios és que l’estudiant ha d’acompanyar les seves «evidències d’aprenentatge» amb una refl exió (intrapersonal) en la qual justifi qui la seva selecció i valori el procés que ha seguit en el seu recorregut d’aprenentatge (metacognició, aprendre a aprendre, regulació...). Aquesta refl exió l’ajuda a prendre consciència de què i com va aprenent, alhora que li permet regular el seu procés d’aprenentatge i d’estudi.

Les TAC aporten moltes potencialitats en el disseny i en la pròpia elaboració del portfolio. Poden ajudar en l’elaboració de les evidències que conformen el portfolio i també poden actuar com a plataforma base del procés d’ensenyament i aprenentatge; en aquest cas, el portfolio quedaria implementat en la mateixa plataforma.

Elaboració del portfolio

Treball: tasques, projectes, activitats

Selecció(refl exiva i estratègica)

Arxiu-classifi cació

Refl exió sobre assoliments i processos

(metacognició)

Presentació: exposició pública

103485 Competències bàsiques 3.indd 54 05/03/12 15:10

S’ofereix un dossier electrònic en línia per a recopilar els treballs dels alumnes.

Plantilla en línia amb orientacions per a la seva personalització.


18

Mat

eria

l com

plem

enta

ri14. AVALUACIÓ. INFORME PER A LA FAMÍLIA •Recursos per a avaluar per competències.•Per a les famílies, informació detallada de l’evolució de l’alumne.

Avaluació de totes les competències exigides en el currículum.

Pautes per a integrar la informació de les diversesrúbriquesi emetre un informe de competències.

Informe d'Avaluació de

les competències bàsiques

i intel·ligències múltiples

Educació Primària

Alumne/a: ............................

..........................

..........................

..........................

..........................

....................

Nivell: ............................

..........................

..........................

..........................

..... Grup: ...........................

.

Curs: 20 ......... – 20 .........

Logo

centre

escolar

Logo

centre

escolar

103485 Competències bàsiques 3.indd 56

05/03/12 15:10


19

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

El PlanetariAvui visitem el Planetari amb la mestra de Coneixement del Medi. La primera sala és la del sis-tema solar:

Planeta Distància al Sol en milions de km Diàmetre en kmJúpiter 741 142.984Mart 205 6.794

Mercuri 46 4.880Neptú 4.450.000 49.500Saturn 1.350.000 120.536Terra 147 12.576Urà 2.750.000 51.118

Venus 107 12.103

1 Observa la taula i escriu en el dibuix el nom de cada planeta segons la informació obtingu-da de la seva distància respecte del Sol.

2 Ordena de més gran a més petit els planetes segons el seu diàmetre i aproxima el seu dià-metre a la unitat de mil més pròxima.

Planeta Distància al Sol en milions de km Diàmetre en kmJúpiter 741 142.984Mart 205 6.794

Mercuri 46 4.880Neptú 4.450.000 49.500Saturn 1.350.000 120.536Terra 147 12.576Urà 2.750.000 51.118

Venus 107 12.103

3 Calcula la mitjana dels diàmetres dels planetes del nostre sistema solar.

Com

petè

ncie

s. F

itxa

10.

196

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

C2201_R26878_196 Comp_bas 110721.BK.indd 196 07/02/2014 9:04:18

15. COMPETÈNCIES•Propostes d’avaluació per competències.•Contextualització de l’aprenentatge.

Les proves segueixenel model PISA.

Proves basades en contextos reals d’aprenentatge.



20

Mat

eria

l com

plem

enta

ri16. ACTIVA L’ENGINY/MATHS VISUAL DICTIONARY•Reptes per a pensar.• Fitxes per a crear una atmosfera plurilingüe.

22 Ordena del més petit al més gran segons els nombres. Cronometra't per saber quant has tri-gat.

Agu

ditz

a l'e

ngin

y

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

23 Completa les piràmides numèriques següents tenint en compte que tots els nivells han de sumar el mateix:

a. ............. < ............. < ............. < ............. < .............

b. ............. < ............. < ............. < ............. < .............

51

125 19

12

93

356 350358

359365

5

2 14 1 102 20

610 10

50

213

C2201_R26879_213 Ingenio 110721.BK.indd 213 07/02/2014 9:04:28

Time

Mat

hs V

isua

l

clock

Activity– What time is it?

hand hour

minute hand

second handO'CLOCKTwelve o'clock

HALF PASTHalf past twelve

A QUARTER PASTA quarter past twelve

FIVE PAST Five past twelve

FIVE TO Five to twelve

TWENTY TO Twenty to twelve

TWENTY TOTwenty to twelve

TEN PAST Ten past twelve

TEN TO Ten to twelve

TWENTY-FIVE TO Twenty-five to twelve

TWENTY-FIVE TOTwenty-five to twelve

A QUARTER TOA quarter to twelve

226

Diccionari visual en anglès dels principals conceptes de l’assignatura.

Activitats motivadores per a estimular l’aprenentatge.


Inclou activitats.


21

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

17. EDUCACIÓ EMOCIONAL•Programa graduat per a millorar la gestió de les emocions.•Proposta d’activitats per a desenvolupar l’autonomia emocional.

Educ

ació

em

ocio

nal:

ENS

EMO

ICIO

NEM

Dibuixem emocions

Objectius• Reconèixer les emocions per mitjà d'expressions i adquirir vocabulari emocional.

• Identifi car emocions en diverses situacions.

• Aprendre a expressar emocions.

• Comprendre les emocions d'ells mateixos i dels altres.

Material: llapis, goma, ceres, fulls.

Participants: individual-gran grup. Temporalització: 1 hora.

Desenvolupament de l'activitat:• Explico als nens que escoltaran tres històries en les quals els protagonistes sentiran emocions

que hem de distingir entre tots. Reparteixo a cada nen un full, ceres, llapis i goma perquè cadascú imagini i dibuixi lliurement l'expressió facial de l'emoció que hem identifi cat en cada història.

Història núm. 1: un grup de nens i nenes juga al pati de l'escola. En un racó hi ha una nena asseguda amb qui no juga ningú. La nena mira a terra amb mirada trista, amb les mans s'aguanta els genolls i no somriu. — Pregunto: com se sent la nena que està sola? per què? — Dibuixarem la seva tristesa al full i hi posarem el número 1.

Història núm. 2: la Maria vol jugar amb l'ordinador de la seva ger-mana però en aquests moments no el pot fer servir perquè la seva germana el necessita. La Maria crida a la seva germana i sent molta calor a la cara. Els ulls i la boca denoten enuig i té els punys tancats.— Pregunto: com se sent la Maria? per què? — Ara dibuixarem l'enuig de la Maria al full hi posarem el nú-

mero 2.

Història núm. 3: avui és l'aniversari d'en Jaume. Celebra una festa a casa seva amb els seus amics. En Jaume no deixa de somriure, els seus ulls brillen i diu a tots els seus amics que és una festa meravellosa.— Pregunto: com se sent en Jaume? per què? — Ara dibuixarem al full l'alegria que sent en Jaume i hi posarem el

número 3.

Tancament d'activitatAbans de donar per acabada la sessió, caldrà demanar als alumnes que completin en veu alta algunes d'aquestes oracions. Es poden escriure a la pissarra.

• He après aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• M'he sentit aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• M'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• No m'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

242

010_ED_EM_GL_MC_1EP_CAT.indd 242 30/01/14 13:55

Activitats per a identificar les emocions i afavorir l’autoconsciència emocional.


22

Prog

ram

ació

didà

ctic

a-do

cent

i Pro

gram

ació

d’au

laPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA-DOCENT I PROGRAMACIÓ D’AULA El professor disposarà de les Programacions d’aula i Programacions didàctiques-docents a www.edebe.com Aquestes estan adaptades a la normativa i són editables.

Programació didàctica

1. Introducció1.1. Justificació i contextualizació de la programació1.2. El projecte de l'assignatura

2. Objectius2.1. Objectius d'etapa2.2. Objectius de l'assignatura. Relació amb les competències2.3. Objectius del tercer curs de l'assignatura. Relació amb les competències2.4.

3. Ensenyaments transversals

4. Relació entre Continguts - Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge

5. Continguts5.1. Organització i distribució dels continguts per unitats didàctiques.

6. Unitats didàctiques6.1. Distribució temporal de les unitats didàctiques

7. Avaluació7.1. Criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge.7.2. Criteris d'avaluació mínims exigibles per superar el curs.7.3. Procediments i instruments d'avaluació7.4. Criteris de qualificació7.5. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenenatatge

8. Atenció a la diversitat8.1. Propuestas para la adaptación curricular, refuerzo, profundización, actividades multinivel...8.2. Contenidos mínimos exigibles para el tercer curso.

9. Iniciativa emprenedora9.1. Capacitats emprenedores.9.2. Activitats per promoure el desenvolupament de la cultura emprenedora.9.3. Avaluació.

10. Metodologia

11. Organització d'espais

12. Materials i recursos didàctics

13. Estratègies per incorporar les TAC a l'aula

14. Estratègies per estimular l'interès i l'hàbit de la lectura i desenvolupar l'expressió oral i escrita

15. Activitats complementàries i extraescolars16. Procediments per valorar l'ajustament entre la Programació didàctica i els resultats

Programació d'aula

UNITAT DIDÀCTICA...1. Objectius en clau de competències.2. Relació de Continguts – Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge.3. Ensenyaments transversals4. Activitats d'aprenentatge5. Altres activitats

• Avaluació Inicial• Activitats de motivació• Competències i Intel·ligències Múltiples• Activitats Complementàries• Atenció a la diversitat• Avaluacióa) De la unitat didàcticab) De les competències i intel·ligències múltiples

6. Activitats de promoció de la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita.7. Activitats TIC.8. Cultura emprenedora: Capacitats, activitats i propostes per a l'avaluació.9. Mínims exigibles per a una avaluació positiva10. Criteris de qualificació11. Metodologia

• Materials i Recursos• Espais i temps• Estratègies metodològiques

12. Procediments i Instruments d'avaluació• Escrits• Orals• Altres

13. Avaluació de la pràctica docent14. Programació de Suports a NEE

Eines per a la planificació de l’assignatura.

Documents disponibles al web i modificables pel professor.


GLOSSARI

23

Glos

sari

Activitats competencialsTipologia d’activitats per al treball específic de les compe-tències. Són activitats pràctiques, situades en contextos reals que inciten l’alumne a posar en pràctica les seves ca-pacitats.

Competències Saber fer. Activitats rellevants, situades en contextos reals que integren capacitats de naturalesa diversa.

Dossier d’aprenentatge / Dossier electròni Document personal de l’estudiant en el qual incorpora els seus treballs, controls, produccions audiovisuals, etc. Resul-ta molt útil per a avaluar processos i resultats d’aprenentatge, alhora que estimula l’autoavaluació i la reflexió sobre el pro-cés seguit.

Dossier electrònicDossier d’aprenentatge en suport digital.

EstàndardsEspecificacions dels criteris d’avaluació que permeten defi-nir els resultats dels aprenentatges i que concreten, per mitjà d’accions, el que l’alumne ha de saber, i saber fer, amb rela-ció a cada assignatura. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment de l’acompliment assolit.

Habilitats generalsCapacitats més comunes i interdisciplinars que es desenvo-lupen a l’aula i estan estretament vinculades a les compe-tències (comunicació oral/escrita, treball en equip...).

Indicadors de competències i intel·ligències múltiplesLes competències es refereixen a «capacitats». Per a ava-luar-les, calen uns indicadors que descriguin la conducta «observable» i manifesta d’aquesta capacitat.

Informe d’avaluacióModel de comunicació a les famílies dels resultats d’aprenentatge dels seus fills amb relació a les competèn-cies. Permet situar sobre una línia de progrés continu la si-tuació de l’alumne respecte de l’adquisició de les diverses competències. Integra les avaluacions de les diverses àrees.

Intel·ligències múltiples (H. Gardner)La intel·ligència no és una cosa única i estàtica; es pot tre-ballar i desenvolupar. Existeixen diverses maneres de ser intel·ligent (Gardner va identificar fins a vuit tipus d’intel- ligència).

Mapa competencialDocument en el qual figura el desplegament i la concreció de les vuit competències en «dimensions» i «subcompetències».

Nivells d’acomplimentExpressen el grau de qualitat mostrat per l’alumnat en l’execució de la capacitat objecte d’avaluació.

Programació d’aulaPlanificació de les intencions educatives de la unitat didàctica. Eina imprescindible de planificació del treball diari a la classe.

Programació didàctica-docentPlanificació anual del treball i avaluació dels diversos

elements que componen el currículum. És un dels docu-ments bàsics per al treball del professorat.

Programar «per competències»Incorporar les competències en la planificació docent: iden-tificar-les, preveure com es poden treballar i com s’han d’avaluar.

ProjectesEl treball per projectes constitueix una estratègia educativa integral que utilitza un enfocament interdisciplinar i promou l’aprenenatge cooperatiu. Solen respondre a l’estructura: elecció del tema, planificació, desenvolupament, avaluació.

Registre classeTaula de doble entrada que relaciona el treball de les compe-tències amb els alumnes de la classe.

Instrument eficaç perquè el professor pugui controlar el pro-grés dels seus alumnes en l’adquisició de les competències.

Registre individual Matriu que relaciona el mapa competencial (competències i dimensions) amb les unitats didàctiques, tasques i projectes que es desenvolupen a la classe. Permet registrar les quali-ficacions obtingudes per l’alumne (en les diverses rúbriques) i facilita la gestió de l’avaluació de les competències.

Rúbriques d’avaluacióMatriu que permet relacionar els indicadors d’avaluació amb els nivells d’acompliment, integrant les valoracions qualitati-va i quantitativa.

Tasques integradesSeqüències didàctiques organitzades al voltant de l’execució d’una activitat complexa, relacionades amb diverses àrees, en un context al més real possible i pròxim a l’experiència dels estudiants. Solen respondre a l’estructura: producte fi-nal, context i justificació, seqüència d’activitats, síntesi.


24


Recursos per al professor Matemàtiques 5 - edebe.com€¦ · L’activitat es pot plantear a...

Documents

Transcript of Recursos per al professor Matemàtiques 5 - edebe.com€¦ · L’activitat es pot plantear a...