Recapte n 24
-
Upload
moviment-de-mestres-de-les-terres-de-lebre -
Category
Documents
-
view
227 -
download
1
description
Transcript of Recapte n 24
RECAPTEL A R E V I S TA
1
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
2
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
3
RECAPTE
PODEU AFILIAR-VOS A LA NOSTRA ASSOCIACIÓ DES DE LA PÀGINA WEB.
RECAPTE REVISTA NÚM. 24
Redacció:
Moviment de Mestres
de les Terres de l’Ebre
Camí de Betània, 5
43500 TORTOSA
Tel. 628445802
www.usuaris.tinet.org/mrpte
Director:
Àngel Ismael i Hierro
Coordinador:
Tomàs Camacho Molina
Consell de redacció:
Joaquim Bonfill Lapeira
Lluís Cabello Barcelona
Anna Pilar Izuel Nadal
José Carlos Pobes
Consol Sagrera Vilaplana
Joaquim Vallespí
Col·laboracions:
Mari Carme Boqué Torremorell
Carla Boyer Gómez
Josep Joaquim Buj Alfara
Ramon Casals
Montse Castellà Espuny
Josep Maria Eguren Querol
Tere Izquierdo Salom
Llibres ebrencs
Javi Rodríguez Gallego
Joan-Josep Rovira Climent
Jesús M. Tibau
Àgueda Verge Sancho
Assessorament lingüístic:
Tere Izquierdo Salom
Edita: MRP TERRES DE L’EBRE
Disseny gràfic coberta:
J. Francesc Ferré
Disseny basat en el logo del programa del
Departament d’Educació i Universitats
Maquetació
i disseny capçaleres:J.F.F.F.
Contraportada: Núria Prades
Impressió: Impremta Costa i Borràs
D.L.: 125-89
ISSN: 1138-6207
RECAPTE no fa necessàriament seues
les opinions o els criteris exposats en les
diferents col·laboracions.
Distribució gratuïta a les persones
associades.
PVP: 5 Euros
Aquesta publicació compta amb el suport de les següents institucions: Generalitat de Catalunya-Departament d’Educació i Universitats
Editorial
Josep Panisello Chavarria, la seua llavor queda, Junta MRP
DOSSIER: MEDIACIÓ ESCOLAR
Mediació Escolar. Jornada MRP, 26.2.2005, M. C. Boqué Torremorell
Un cas de mediació en el món dels adolescents:
Els bons criteris i els bons models
sempre donen fruit, Josep M. Eguren Querol
La meua experiència en la mediació escolar, Àgueda Verge Sancho
Experiències
La història i l’art més a prop, Pilar Vidal
Del Baix Ebre al Baix Cinca, de l’Ametlla de Mar
a la Mequinensa de Moncada, Tere Izquierdo Salom
El CEIP Jaume I de la Sénia realitza un taller de reciclatge
de paper durant tot el curs escolar, J. Joaquim Buj Alfara
Actes
Jornada pedagògica de l’MRP Terres de l’Ebre dedicada a Jesús
Moncada: El seu record, els seus llibres, Tomàs Camacho Molina
Llibres a la lleixa
CASALS CIENFUEGOS-JOVELLANOS, Ramon, Ser pares:
l’aventura diària, Ed. Cossetània, col. Prisma, 14, Valls, 2006
TIBAU, Jesús M, Postres de músic, Ed. Empúries, Barcelona, 2005
Llibres rebuts
JOAN ARINYÓ, MP, una vida de llegenda, Ed. Alfaguara-Voramar,
Madrid, 2005
ORIOL CARAZO, Carme, El patrimoni oral a les comarques
de Tarragona.
Relats tradicionals, Ed. Diputació de Tarragona, Tarragona, 2005
TIBAU, Jesús M, Tens un racó dalt del món, Ed. Montflorit,
Barcelona, 2001
ROVIRA CLIMENT, Joan-Josep, L’estrella del Che,
Ed. Cinctorres Club, Tortosa, 2006
Taula de remissions
El portal llibres ebrencs.org
SUMARI
3
4
5
5
7
8
9
9
11
13
14
16
17
17
18
18
19
RECAPTEL A R E V I S TA
2
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
3
RECAPTE
EDITORIAL
El Recapte del curs 2005-2006, surt amb la xifra 24 a la portada, la qual cosa vol dir que
aviat, l’any 2007, assolirem la xifra de vint-i-cinc exemplars editats en format paper. És una
fita per fer els preparatius com cal, a l’igual que fa un any les efemèrides de les 25 escoles
d’estiu al nostre territori, a part de fer totes les commemoracions possibles, produïren un
canvi en l’organització de l’Escola d’Estiu.
El curs actual l’hem de qualificar d’històric. No utilitzem amb massa freqüència aquesta
paraula, però només cal repassar els esdeveniments succeïts per adonar-se’n que no es
repetiran en moltes dècades.
Tenim un nou Estatut a Catalunya, que comportarà una Llei d’Educació catalana. A l’estat
espanyol tenim una nova Llei Orgànica d’Educació i a Catalunya s’ha assolit un Pacte Na-
cional per l’Educació, recolzat per moltes entitats, entre les quals es troba la Federació de
Moviments de Renovació Pedagògica.
Els models escolars, estan canviant, a l’igual que la societat. Ara cal un treball més
col·lectiu que mai i respondre als reptes amb il·lusió i ganes. No poden caure en la rutina
d’esquemes del segle passat. L’autèntica renovació pedagògica del segle XXI, va per aquest
camí, més que mai la nostra reflexió ha d’anar cercant el punt, on tothom estiga convençut
de que el que es fa portarà a la millora de l’educació al nostre país.
El final de curs ens ha sorprès amb la trista notícia de la mort de Marta Mata, fundado-
ra de Rosa Sensat i ànima de tot el Moviment de Renovació Pedagògica que s’ha produït
a Catalunya. Des d’aquí deixem constància del nostre homenatge i admiració.
Un altre fet de traspàs, en aquest cas, molt més proper, ha estat la mort de Josep Pani-
sello, mestre de molts mestres i soci actiu fins els darrers moments de l’MRP. Hem mostrat
el còndol públicament als mitjans de comunicació.
No oblidarem mai a les persones que han treballant d’una manera exemplar dins del món
educatiu, la seua llavor quedarà per sempre.
I com tenim costum, el Recapte ve associat a la celebració de l’Escola d’Estiu de les Te-
rres de l’Ebre, enguany la 26a edició, es pot dir que ha assolit uns objectius i una participa-
ció, com feia molt de temps que no teníem. El model adoptat des de l’edició dels 25 anys,
creiem que ha donat el fruit que esperàvem. Enguany, molt abans del termini d’inscripció,
s’ha tancat la matrícula a 4 dels 8 cursos impartits. Les més de 200 persones inscrites han
sobrepassat les places previstes.
Una vegada més us donem les gràcies i us animem a continuar amb el vostre treball per
la renovació.
Àngel Ismael
director
RECAPTEL A R E V I S TA
4
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
5
RECAPTE
Josep Panisello Chavarria va nàixer el 1928
a Tortosa i ens ha deixat aquest maig del
2006. El seu aspecte era el d’una perso-
na dinàmica i activa i res ens feia pensar
en aquest prematur desenllaç. Des de
l’MRP Terres de l’Ebre volem transmetre
el condol de la nostra entitat a la família–
de la qual va ser un soci molt actiu– i ex-
pressar a l’opinió pública el nostre reco-
neixement a la seua faena pedagògica i
en favor de la llengua i la cultura catala-
nes a les Terres de l’Ebre.
Va fer el Batxillerat Universitari i Ma-
gisteri i després va exercir cinc anys a es-
coles públiques de diferents pobles.
Un cop va aprovar les oposicions es va di-
plomar en Ciències l’any 1968 i en Català
el 1975 i va exercir aquestes especialitats
a diferents centres de Tortosa.
Durant la dècada dels 80, contrac-
tat per la Universitat de Barcelona, va fer
classes de Didàctica i de Llengua en els
cursos del reciclatge de català per a mes-
tres.
Des de l’any 1981 fins al 1990 va ser
membre de la Junta Permanent de Ca-
talà d’adults.
Va fer més de dos centenars de con-
ferències sobre Llengua, Pedagogia i Cul-
tura Catalana.
El juliol de 1990 va rebre la medalla
del president Macià, segons declarava a
l’entrevista que va aparèixer a la revista
Recapte, número 5, segurament amb ella
es volia premiar el Magisteri de Tarrago-
na i per aquest motiu van triar una per-
sona amb experiència a diferents camps
de l’educació: escola, reciclatge, classes
de d’adults i junta permanent del català.
A la mateixa entrevista recordava els
mestres que l’havien marcat en la seua
trajectòria professional, recordant Emilio
Sanz deia: Donde no hay amor, pon amor
y sacarás amor. A continuació confessa-
va: Ciència jo us en podia donar poca i
ho dic de tot cor, i amb humilitat, perquè
és així.. L’adquiria el dia abans, però jo
hi posava el cor, això sí.
Una de les fites més destacades de
la seua vida professional és la gramàtica
de la llengua catalana, en dos volums: Aï-
nes i Cruïlla, que va escriure amb J. Bel-
tran.
Aquesta gramàtica, editada per Alam-
bor, de Benicarló, pensem que no està
suficientment utilitzada als centres de les
nostres comarques, per això podem aca-
bar aquesta nota, de la mateixa manera
que acabava aquella –amb una lleuge-
ra modificació– entrevista: La teua llavor
queda... i l’afecte i admiració que et te-
nim, també.
PANISELLO CHAVARRIAJOSEP
LA SEUA LLAVOR QUEDA La Junta de l’MRP
RECAPTEL A R E V I S TA
4
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
5
RECAPTE
La inquietud creixent pel deteriorament de
la convivència en els centres educatius no
deixa ningú indiferent. Docents, alumnat,
famílies i autoritats educatives constaten
que els objectius d’ensenyament i apre-
nentatge no poden limitar-se als continguts
merament acadèmics. Educar consisteix,
bàsicament, a formar persones capaces
de viure i conviure en les nostres societats
plurals enriquint-se mútuament.
La mediació contribueix a regular la
convivència en el centre desenvolupant
actituds i habilitats relacionals positives,
prevenint la violència, intervenint cons-
tructivament enfront dels conflictes i pro-
piciant la reparació responsable i la recon-
ciliació entre persones que passen molt
de temps juntes. De retruc, la millora en
el clima del centre incideix positivament
en la resta d’activitats educatives.
Què cal saber sobre la mediació
escolar?
• La mediació escolar té per objectiu edu-
car la convivència.
• Es basa en el diàleg, la cooperació i
la responsabilitat de cada persona en el
manteniment d’un clima pacífic.
• Accepta les diferències, no intenta canviar
les persones, ni les seves idees. Tan sols
contribueix a evitar enfrontaments inútils
i a crear consens.
• Parteix del fet que quan es produeix un
conflicte no es tracta de “jo” o “tu”, sinó
de “jo” i “tu”, és a dir, “nosaltres”.
• Es dirigeix al conjunt de la comunitat edu-
cativa: alumnat, professorat, famílies i per-
sonal de serveis i d’administració.
• Tothom que s’hagi format pot fer de
mediador/a.
• La mediació no s’aplica quan el con-
flicte requereix intervenció terapèutica
o legal.
• Els processos de mediació resulten
especialment efectius a l’hora de regu-
lar els conflictes que es produeixen en-
tre persones que mantenen una relació
quotidiana.
• Quan en un conflicte, la decisió final com-
porta que una persona “guanyi” i l’altra
“perdi” no es pot dir mai que s’ha “solu-
cionat” el conflicte.
• La mediació suposa una aportació a la
cultura del diàleg, el consens i la pau en
contrast a la cultura dominant del litigi, la
controvèrsia i la guerra.
Què aporta la me-
diació als alum-
nes?
• La mediació contri-
bueix a la formació
integral dels alum-
nes.
• Ajuda a crear grup
i caliu humà en un
context d’aula on to-
thom és acceptat.
• Afavoreix la construcció d’actituds, va-
lors i normes de manera efectiva i pràc-
tica: no es tracta de dir què és correcte
o no, ja que les activitats són participa-
tives i s’utilitzen com a base per a la re-
flexió i acció.
• S’aprèn a defensar les pròpies idees (as-
sertivitat), a posar-se en el lloc dels altres
(empatia), a tenir en compte els respec-
tius interessos (col·laborar), a escoltar per
comprendre (escolta activa), a pensar (re-
flexivament, creativament i críticament),
a implicar-se en la millora del propi en-
torn (participació activa), a comprendre,
expressar i regular els sentiments (edu-
cació emocional), a defensar els drets de
les persones (justícia social)...
• Les nenes i els nens desenvolupen habi-
litats per fer front per si mateixos als con-
flictes que, de manera natural, viuran al
llarg de la seva vida.
Com s’implementa la mediació
a l’escola?
• Hi ha tres tipus d’actuacions possibles:
activitats de tutoria, servei de mediació i
projecte col·lectiu.
• Les activitats de tutoria són tasques molt
senzilles que acostumen a tenir una fase lú-
dica, una de reflexió i una d’aplicació a no-
ves situacions. El/la mestre/a accepta totes
les opinions i evita donar solucions.
• El servei de mediació és una instància de
regulació de conflictes que no substitueix
les normes de convivència de l’escola. Ac-
tua educativament i preventivament ja que
es fonamenta en la responsabilització i re-
paració, més que no en la sanció.
• El servei de mediació pot oferir-se a
tots els membres de la comunitat o tan
sols a l’alumnat. En el darrer dels casos,
són el mateixos alumnes els que fan de
mediadors/es.
• El projecte col·lectiu és un treball coope-
ratiu que realitzen els/les alumnes d’un
grup de cara a millorar algun aspecte del
seu entorn immediat.
DOSSIER: MEDIACIÓ ESCOLARMEDIACIÓ ESCOLAR - Jornada MRP. 26/ 02/ 2005
M. Carme Boqué i Torremorell
RECAPTEL A R E V I S TA
6
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
7
RECAPTE
Quin és el rol del mediador/a?
• En els centres on existeix un servei de
mediació les persones que es troben en
una situació conflictiva poden optar per
demanar la intervenció del mediador.
• El mediador reuneix les persones en
conflicte i els explica que treballaran per
canviar la situació. La participació és sem-
pre voluntària i allò que es diu és confi-
dencial.
• El mediador no jutja, ni dóna consells,
ni pren decisions: no té poder.
• Hi ha tres normes: parlar sense interrom-
pre, evitar les desqualificacions i cooperar
en la recerca d’una via de sortida.
BOQUÉ, M. C. (2002). Guia
de mediació escolar. Progra-
ma comprensiu d’activitats.
Educació primària i secun-
dària obligatòria. Barcelo-
na: Associació de Mestres
Rosa Sensat.
* Els mòduls corresponents a
l’educació infantil (m3: DES-
COBERTA; m4: OBSERVA-
CIÓ; m5: EXPLORACIÓ) es
presenten a l’obra:
BOQUÉ, MC.; COROMINAS,
Y.; ESCOLL, M. i ESPERT, M.
(2003). Fem les paus. Me-
diació 3-6 anys. Propos-
ta de gestió constructiva,
creativa, cooperativa i crí-
tica dels conflictes. Pane-
ta_CEAC (en premsa).
• Els protagonistes del conflicte deci-
deixen per ells mateixos allò que més
els satisfà, el poder de decisió és a les
seves mans.
• Un cop comença la trobada, el media-
dor escolta cada persona per separat i
mira de posar-se en el seu lloc per tal
d’entendre com veu la situació, com la fa
sentir i què li suposa.
• A continuació treballa per elaborar una
definició conjunta del conflicte que reculli
les preocupacions de cada part.
• Després convida a formular el màxim
d’idees creatives i suggeriments per can-
viar la situació. Els protagonistes del con-
flicte n’escolliran les dues o tres més inte-
ressants i les exploraran, cooperant a la re-
cerca d’una via satisfactòria per als dos.
• Finalment, es pren una decisió de comú
acord, el futur compliment de la qual de-
pèn que, durant la trobada, s’hagin trans-
format les actituds negatives d’una perso-
na envers l’altra en reconeixement i reva-
loració mútues.
• És usual i recomanable el treball en co-
mediació (2 mediadors), això permet que
quan el conflicte és entre dos alumnes els
mediadors siguin, també, alumnes; en can-
vi, entre docent i alumne els mediadors
serien un/a docent i un/a alumne.
PROGRAMA DE
MEDIACIÓ ESCOLARE. PRIMÀRIA
1r, 2n i 3r cicle
M2
CA
PA
CIT
AC
IÓ
M3
AP
RO
FU
ND
IME
NT
M4
M5
EX
TE
NS
IÓ
M. F
OR
MA
CIÓ
DE
E.S.O.1r i 2n cicle
Presentació
Coneixement
Comunicació
COMPRENSIÓ DEL CONFLICTE
COMUNICACIÓ OBERTA
PARTICIPACIÓ ACTIVA
SERVEI DE MEDIACIÓ
PR
OJE
CT
E C
OL·LE
CT
IU
RECAPTEL A R E V I S TA
6
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
7
RECAPTE
Amics
Si tu vols pertànyer al nostre grup, t’has
de fumar aquest “porro”. Si no ho fas, no
seràs dels nostres i et quedaràs sol.
Adolescent
Ja m’ho pensaré. (I se’n va de la reunió)
(L’adolescent li explica a la seva tutora
el seu problema, i aquesta l’escolta amb
atenció i, alhora, li fa pensar)
Tutora
Quin tipus de pares tenen els teus amics?
Què diuen quan parlen
d’ells?
Adolescent
El Joan només té mare,
el pare de la Sílvia pega a
la seva mare, i els pares
del Marc el van deixar a
un centre d’acollida des
de molt petit.
Tutora
I, ara, explica’m, com són
els teus pares?
Adolescent
Són bons i es porten molt
bé entre ells i amb mi.
M’han ensenyat sempre
bons criteris i m’ajuden amb
tot allò que poden.
Tutora
Doncs, adona’t que molts cops la droga
és només una “sortida” a problemes de
desestructuració familiar. T’ho dic perquè
en lloc de caure tu també en un forat molt
negre, potser que l’única sortida per a ells
(a banda de la droga) siguis tu i la teva
conducta. Pensa-t’ho bé!.
(L’adolescent una altra vegada davant
dels seus amics, però en aquesta ocasió
la iniciativa la pren primer)
Adolescent
Mireu: he pensat molt bé la vostra propos-
ta de l’altre dia. Jo tinc els meus criteris i
aquests són els de dirigir bé la meva prò-
UN CAS DE MEDIACIÓ EN EL MÓN DELS ADOLESCENTS:ELS BONS CRITERIS I ELS BONS MODELS
SEMPRE DONEN FRUITJosep Maria Eguren Querol
pia vida, i, vosaltres, podeu fer el mateix.
Si voleu, ens podem ajudar els uns als al-
tres per aconseguir-ho. Hem de fer front
als problemes amb totes les nostres for-
ces i no donar-nos mai per vençuts.
Amics
Aquesta vegada qui ens ho pensarem
som nosaltres...
Aquest és un cas més, encara que de
vegades tenim altres realitats. Trobem fa-
mílies que han intentat educar els seus
fills en valors, però que es
troben amb el mateix pro-
blema. Com a pares tenim
el deure i la responsabili-
tat de transmetre als nos-
tres fills la idea que SER
DIFERENT ÉS UNA VIR-
TUT QUE CAL MANTE-
NIR I POTENCIAR. Cal
saber dir que NO. Que se
n’adoni que NO SEGUIR
CERTS TIPUS DE COM-
PANYS, SER CRÍTIC ÉS
EL MILLOR CAMÍ A ES-
COLLIR.
Alguns exemples pràc-
tics de pautes per a edu-
car adolescents...
• Recordem que hem de
ser ferms en poques coses, només en les
importants. En la resta hem de negociar
per a triomfar.
• Estiguem sempre disponibles com a pa-
res. Davant de qualsevol problema do-
nem al nostre fill sempre el nostre suport
incondicional. Això l’ajudarà, sens dub-
te, a solucionar-lo. Fem-li una proposta
adequada als seus problemes per a po-
der-lo ajudar.
• Exposem-li amb claredat què pensem
sobre les drogues, l’alcohol, les relacions
sexuals... Que siguem una referència cla-
ra per a ell.
• Dialoguem amb ell i busquem-li nous i
bons plans, que li resultin positius. Per
exemple, fer una convivència amb ell amb
tendes de campanya ens oferirà una mag-
nífica oportunitat per al retrobament per-
sonal i familiar.
• Respectem la seva habitació i la seva in-
timitat. Que l’ordeni ell, però que respecti
l’ordre de la resta de la casa.
• Si sempre està estirat al sofà veient la
tele, canviem el sofà a la nostra habita-
ció i situem davant la tele unes cadires
de fusta.
• Fomentem la lectura i els esports a l’aire
lliure. També amb el nostre exemple.
• Pactem amb l’adolescent: NO a la mú-
sica a les hores d’estudi, de dormir o de
menjar, però SÍ a la música la resta del
temps, sempre que no molesti per al diàleg
familiar, i amb baix volum o cascos per a
no molestar ningú.
• Quant al telèfon, que posi part de la seva
“paga” o un limitador. I el mòbil que sigui
de “targeta” pagada per ell.
• Fer-lo responsable d’algunes tasques
de casa.
• Explicar-los que dient paraules malso-
nants tenen menys personalitat. I donem
exemple de bon lèxic.
• Coneguem les seves aficions, els seus
gustos, els seus interessos, encara que
no els compartim. Pensem que es tracta
d’una altra persona.
• Que aprengui a administrar la seva “paga”,
sense “extres”. Eduquem en l’austeritat.
• Acostumem-lo a l’esforç: vacances a l’aire
lliure amb sacs de dormir, calor de 40º i
menjar el just enmig de la muntanya.
• Donem-li suficient activitat (competicions,
esports...) durant el dia, per a que no hagi de
recórrer a esplaiar-se sempre a les nits.
• Davant de problemes greus amb l’alcohol
o les drogues, no dubtem a acudir a un
especialista.
(Assistim a una conversa entre adolescents)
RECAPTEL A R E V I S TA
8
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
9
RECAPTE
Per a mi fer un curset de Mediació Esco-
lar ha significat una formació com a per-
sona molt important.
M’ha ensenyat a ser una mica més per-
sona a nivell de sentiments i d’actituds.
Ara, quan veig dos persones o més ba-
rallant-se, no passo de tot com ans, sinó
que ara els intento separar o intento que
reflexionen sobre el que estan fent.
M’he adonat de com pateix la gent que
és assetjada, i pel que fa a mi, ara inten-
to posar-me a la seua pell i intento que
els assetjadors reflexionen i que senten
empatia envers l’assetjat.
Fent algunes mediacions al meu cen-
tre m’he pogut adonar que PARLANT LA
GENT S’ENTÉN i per això, ara, ans de ba-
LA MEUA EXPERIÈNCIA EN LA MEDIACIÓ ESCOLARÀgueda Verge Sancho, alumna de 3r d’ESO de l’IES Sòl-de-Riu d’Alcanar
rallar-me amb algú intento pensar en les
repercussions que això pot comportar.
Quan a algú de la meua colla d’amics
se li retrau algun defecte i jo veig que se
sent incòmode en aquella situació, intento
fer el defecte menys important, això és un
dels exemples en què aplico alguns dels
coneixements que m’ha aportat el curset
de Mediació.
Pel que fa a les trobades també m’han
ajudat, però d’una manera diferent. Jo he
anat a una trobada de Mediació que van
fer a Tarragona i allí vaig poder compar-
tir vivències i anècdotes amb altres com-
panys mediadors. Una de les coses que
vam fer va ser formar grups i exposar les
nostres particulars mediacions sense des-
vetlar cap secret (perquè la mediació és
confidencial) i allí vaig poder corregir al-
gunes de les coses que feia malament
com a mediadora, per això cal dir que va
ser molt positiva.
El curset va ser molt didàctic perquè
a part de fer teoria també fèiem pràctica,
fèiem coses com, per exemple, fer grups
de quatre persones, dos eren les parts en
conflicte i dos eren els mediadors, també
fèiem activitats per a saber com se sen-
tien les parts en conflicte.
A l’hora d’aplicar la mediació a un
cas, jo, com a alumna, tenia un profes-
sor que també havia fet el curset, i que
m’ajudava.
Penso que per al meu centre és molt
positiu que hi haja un servei de mediació
perquè així s’eviten molts d’informes.
Haver fet aquest curset no només m’ha
influït en les relacions de fora de casa
sinó també amb la família o en altres si-
tuacions de la vida.
Jo crec que aquest curset de Media-
ció l’haurien de fer totes les persones, no
només per a saber fer de mediadors sinó
per a aprendre a relacionar-nos, en defi-
nitiva, a ser millors persones.
Potser així evitaríem molts de conflic-
tes, tot i que si no hi ha la col·laboració
per part de les persones, la Mediació no
ho pot fer per art de màgia.
RECAPTEL A R E V I S TA
8
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
9
RECAPTE
Aristòtil ja va dir que el principal objectiu
que té el mestre és incitar la curiositat de
l’alumnat, una frase tan senzilla i tan difícil
d’aconseguir en el nostre món contempo-
rani, on la informació ho inunda tot, tot és
present i immediat. Dins d’aquest supò-
sit, el professorat podem intentar que els
continguts de l’aula no es queden només
en temes que estan al llibre sinó que de
vegades ho podem traslladar al seu en-
torn més immediat. Aquesta ha estat la
pretensió que han guiat les diverses ex-
periències didàctiques que he pogut fer
al llarg d’aquest curs. Cal dir que açò ha
estat possible gràcies a diverses circums-
tàncies com són: la col·laboració desin-
teressada d’una Llicenciada en Geogra-
fia i Història d’Alcanar, Helena Fibla, que
em va assessorar sobre el patrimoni lo-
cal; d’un pare que va vindre a explicar-
nos el carlisme a Alcanar, i d’una àvia
que va voler ser a l’aula per parlar de la
guerra civil. L’altre element important que
vull reconèixer ha estat l’alumnat, no tots
els alumnes i les alumnes tenen la ma-
teixa predisposició, molts cops els pro-
fessionals volem però no podem dur a
terme diverses experiències perquè els
receptors ni estan madurs ni tenen cap
interès a participar. La valoració que jo
faig és positiva, i molt enriquidora, i es-
pero poder continuar amb aquest tipus
d’experiències.
Explicaré breument en què han con-
sistit aquestes experiències didàctiques,
parlaré de la sortida a Alcanar –la locali-
tat on imparteixo classes– per gaudir del
patrimoni local, de la presentació del lli-
bre sobre el carlisme, del col·loqui sobre
la guerra civil, de la ruta que vàrem fer
pel Baix Empordà i del viatge fi d’estudis
a Itàlia.
Al mateix temps, aquest any l’alumnat de quart van proposar de realitzar un
viatge fi d’estudis a Itàlia i van tenir la sort que el professorat va estar predisposat a
acompanyar-los, fet que cada dia és més difícil per les dificultats i responsabilitats
que comporta. M’agrada dir que l’art del Renaixement i del Barroc italià juntament
amb l’art romà no serà oblidat pels participants. En total van participar 36 alumnes
i 3 professores acompanyants, en aquest cas jo vaig participar com a tutora d’un
grup. Es va realitzar entre l’última setmana de gener i la primera de febrer, apro-
fitant la Setmana de la Neu. La seua mirada va passejar per les ciutats de Pisa,
Florència, Roma, Siena, Venècia i Verona. De segur que un dels llocs que més els
va impactar va ser la ciutat veneciana, a més la vam gaudir en un dia solejat molt
agradable d’hivern. Un viatge d’aquesta mena representa per a ells una experièn-
cia en molts aspectes: l’aprenentatge de continguts fora de l’aula, la convivència
L’alumnat de quart d’ESO va realitzar una sortida per la localitat d’Alcanar, des de
l’àrea de Socials, el mes de desembre. L’objectiu era conèixer el patrimoni local.
Cal dir que també es va fer aquesta visita cada trimestre amb l’alumnat del crèdit
variable de Socials. El recorregut va començar per l’església de Sant Miquel, nu-
cli inicial de la població, on es va parlar de l’estil de l’edifici, de la seua ampliació i
dels fets de 1835. En segon lloc, l’atenció es va centrar en la Torre del Carrer Nou,
la muralla que existia i els carrers d’extramurs per continuar fins al Mirador on es
divisa tot el pla. D’allí es va baixar a admirar la casa O’Connor i la Cisterna. Al ma-
teix temps, van poder observar el pla urbà, on es veu clarament la diferència entre
el nucli més antic i els carrers nous. Tots i totes coneixien els indrets, però aque-
lla vesprada van descobrir moltes curiositats i detalls del patrimoni local, i és una
bona manera de començar a estimar-lo. Aquest disseny del recorregut i la infor-
mació que es va treballar va ser possible gràcies a la col·laboració desinteressa-
da d’Helena Fibla Reverter, una Llicenciada en Geografia i Història d’Alcanar que
estava realitzant les pràctiques del Curs d’Adaptació Pedagògica a l’Institut.
EXPERIÈNCIESLA HISTÒRIA I L’ART MÉS A PROP
Pilar Vidal, professora d’Història. IES Sòl-de-Riu d’Alcanar
RECAPTEL A R E V I S TA
10
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
11
RECAPTE
entre ells, el respec-
te, el fet de compar-
tir, la superació de
les dificultats, des-
cobrir diferents ma-
neres de veure les co-
ses... De fet, les va-
loracions que s’han
realitzat a les classes
per part de l’alumnat
han estat força posi-
tives.
Evidentment, segon de Batxillerat és un curs molt adreçat a les proves de Selectivitat,
per tant permet poques innovacions a l’aula, hi ha un temari a fer, el curs acaba més
aviat, i normalment anem amb el temps molt just. No obstant això, van poder conèixer
de més a prop el tema del carlisme, gràcies a la presentació del llibre L’atac carlista
a Alcanar que va fer un dels seus autors, Joan B. Beltran Reverter, i de la guerra ci-
vil al poble gràcies a la participació de l’àvia d’una alumna. No parlaré d’aquest se-
gon tema per respecte a la persona que va vindre i que vol romandre en l’anonimat.
Només dir que va ser molt difícil organitzar aquesta activitat ja que molta gent que va
viure el conflicte bèl·lic ja no hi és, en segon lloc, continua tenint pes el silenci i en ter-
cer lloc, és un tema que els afecta, per això vull agrair des d’aquestes línies l’estona
que ens va fer passar aquesta persona, àvia d’una alumna de la classe.
Joan B. Beltran al llarg de l’hora de classe es va centrar a explicar com havia es-
tat l’atac carlista l’any 1835, com es van desenvolupar els fets del 18 d’octubre de
1835, quin paper va desenvolupar l’església del poble... Un altre dels punts que va co-
mentar van ser les raons per les quals el carlisme estava tan arrelat a aquesta zona,
i com no, de Ramon Cabrera també es va parlar a l’aula. No cal dir l’alumnat va po-
der plantejar qüestions sobre aquests fets. Es dóna el cas que aquest autor és el
pare d’una alumna de segon de Batxillerat i aprofitant aquesta oportunitat com a pro-
fessora d’Història el vaig invitar a acudir un dia a classe per apropar la Història Lo-
cal als alumnes. Prèviament, a classe es va treballar el tema dins del programa del
curs, amb la qual cosa l’alumnat partia d’una certa base sobre el tema. Aquestes ac-
tivitats permeten apropar la Història als estudiants mitjançant els esdeveniments lo-
cals i més propers a ells. Des d’aquest petit espai volem agrair la presència desinte-
ressada de Joan B. Beltran que ens va fer passar una hora molt agradable.
Pel que respecta al Batxillerat, l’alumnat
de l’Humanístic i Social va organitzar una
sortida pedagògica des de l’àrea de Clàs-
siques i d’Història de l’Art, amb l’objectiu
d’apropar els continguts treballats a l’aula.
Els divuit alumnes van poder gaudir de la
visita al Museu d’Història de la ciutat ro-
mana de Barcelona, la colònia Barcino, i
de l’itinerari de les obres d’art català ava-
luables per a Selectivitat, ruta que van fer
al Museu d’Art Nacional de Catalunya. Van
pernoctar a l’alberg de l’Escala d’Empúries,
on van passar les dos nits. Al dia següent,
l’alumnat va poder descobrir les restes ar-
queològiques d’Empúries, i cal dir que les
més de tres hores que van dedicar-hi es
van fer curtes. Van estudiar la ciutat grega
i romana. A la tarda el torn va ser per als
pobles medievals de Peratallada i Pals.
L’últim dia van començar amb l’art con-
temporani, la visita al món surrealista de
Dalí, al seu Museu a Figueres i, per finali-
tzar, van passejar per l’encantador parat-
ge del Monestir de Sant Pere de Rodes,
exemple d’art romànic català.
RECAPTEL A R E V I S TA
10
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
11
RECAPTE
Durant el segon quadrimestre d’aquest
curs 2005-2006, vuit alumnes de 4t d’ESO
de l’IES Mare de Déu de la Candelera han
cursat un crèdit variable de comentari de
textos a partir de la lectura de contes del
mestre del pinzell i la ploma mequinensà
(manllevant, amb aquesta expressió, el tí-
tol de la seua obra pictòrica). La programa-
ció del crèdit ha partit del dossier La Me-
quinensa de Jesús Moncada, del seminari
El gust per la lectura 2000-2001, de Joan
Chavarria, Jordi Dolç i Màrius Pont.
Com a professora del crèdit, ha sigut
un plaer comprovar que la lectura dels
DEL BAIX EBRE AL BAIX CINCA, DE L’AMETLLA DE MAR A LA MEQUINENSA DE MONCADA1
Tere Izquierdo Salom
contes d’El Cafè de la Granota han en-
ganxat l’alumnat des del primer moment.
Vaig poder confirmar-ho en finalitzar els
exercicis de comprensió lectora del primer
conte d’aquest recull, Un barril de sabó
moll. Va ser gratificant veure com, a la se-
güent classe, el primer que em demana-
va l’alumne Javi Rodríguez era poder di-
buixar a la pissarra un mapa de Mequi-
nensa a partir del nom dels carrers, els
bars i les botigues que havíem llegit en
el conte: el molló del Pedret, la botiga de
l’Adelaida, la fonda del Trinquet, la mina
Teresa, la barberia de la Clenxa...
Treballar Moncada ha permès que la
seua memòria, germana xicoteta de l’oblit,
no siga estremida, ans al contrari, el millor
homenatge per a un escriptor és llegir-lo
i donar-lo a conèixer. I més quan ens po-
dem aproximar als seus escrits, tal com
feia el mateix Jesús Moncada, amb “una
nostàlgia amb humor” —així ho va desta-
car a El País Estanislau Vidal-Folch (re-
produïm de Retrats, 7, Jesús Moncada, de
Xavier Moret). Humor en tractar el tema
de la mort, com li fa dir a l’oncle Orestes
dins del conte Preludi de traspàs: “Mira,
Teresa, em sembla que sóc a les acaba-
lles; així que, mentre prepares el sopar,
aprofitaré per a morir-me.”
Tot just ara, el 13 de juny, s’ha complit
el primer aniversari de la defunció, el tras-
pàs, el decés, el trànsit, l’òbit (sinònims
que apareixen al conte Mel, de Calàve-
res atònites) de Jesús Moncada. Tot just
el 7 de juny l’alumnat d’aquest crèdit va-
riable es va examinar a partir de la lectu-
ra del conte Aniversari, d’Històries de la
mà esquerra. La mort, en aquest cas la
de l’oncle Dalmau, també hi és present:
“- Potser li va tocar una mort entremaliada
—va insinuar Gustau, cautelosament—.
Una mort joveneta, que encara no tenia
el seny complit.”
Entremaliada i joveneta, com la de l’autor
que va escriure aquestes lletres.
Els següents textos pertanyen a una
alumna i a un alumne del crèdit variable
que han llegit, a més, en aquest últim tri-
mestre, obres de Moncada per a la ma-
tèria comuna de Llengua catalana i lite-
ratura.
On l’Ebre i el Segre s’encreuaven
i formaven dos pàgines d’un llibre
Som al tram final d’aquest curs, i, tot i que
sóc un alumne de 4t d’ESO, podria dir que
m’acabo d’adonar que es poden escriure 1 Des d’aquí, voldria agrair al Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògi-ca l’organització de la Jornada Pedagògica Jesús Mon-cada. El seu record, els seus llibres, celebrada a Tortosa l’11 de març d’enguany.
Fot
o: M
onts
e C
aste
llà E
spun
yF
oto:
Mon
tse
Cas
tellà
Esp
uny
RECAPTEL A R E V I S TA
12
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
13
RECAPTE
paraules usuals en el meu poble com hòmens o parèixer. Qui en
té la culpa? Jo diria que els editors de llibres de text, ja que els
publiquen amb un ventall de paraules del català estàndard (en-
tesa aquesta expressió com la vehiculació de les formes orien-
tals de la varietat estàndard), i el vocabulari més concret o les
variacions, les obliden. És aquí on Jesús Moncada estableix un
joc de paraules. Crec que Moncada n’ha deixat testimoni a par-
tir de la poderosa manera d’escriure i relatar les seues històries.
Aquest domini que, moltes vegades, ens fa pensar que allò que
llegim ens ho diu un veterà, per no dir un ancià que ens parla
amb el seu vocabulari rural i de caràcter local.
Gràcies a les variades lectures que hem fet a les classes
dels seus textos i els comentaris de la professora, hem enriquit
un vocabulari que fins ara el teníem classificat com a paraules
que no es poden escriure.
D’altra banda, m’agradaria ressaltar en els textos de Moncada
alguns trets de les històries que explica: històries quotidianes
que ens transmeten entorns rurals que, almenys per a mi, han
fet que tingui una mica de pena per la desaparició del poble an-
tic de Mequinensa, ensurts de gent noble al bell mig de les pla-
ces majors i un seguit de narracions que, amb el seu just punt
d’humor, ho descriu tot.
Mai he llegit un llibre pel meu compte, llevat dels que em
manen a l’IES, però Moncada ha fet —no sé com— que llegeixi
voluntàriament les seues històries i, a més, passo una bona es-
tona rient. Javi Rodríguez Gallego
L’Honorat del Rom
L’Honorat del Rom és un personatge que va crear l’escriptor Je-
sús Moncada, és molt estimat pels lectors ja que intervé en di-
verses obres seues.
He conegut l’Honorat gràcies a un crèdit variable que he cur-
sat en aquest quadrimestre. La veritat és que he après moltes
coses i m’ho he passat molt bé.
L’Honorat és l’apotecari
de la vila, és a dir, el far-
Fot
o: M
onts
e C
aste
llà E
spun
y
macèutic, és un home molt amable i servicial amb la gent. Això
sí, també he de dir que és una mica faldiller perquè li agraden
molt les noies. En el seu temps lliure li agrada molt anar al Cafè
de la Granota a explicar històries que han passat al poble men-
tre fa la partida de botifarra i es pren el seu cigaló.
He pogut conèixer més l’Honorat ja que vaig llegir Camí de
sirga i gràcies a aquest llibre l’he apreciat més. Al variable que
he fet hem llegit molts contes de Moncada on surt l’Honorat com
Preludi de traspàs i Amor fatal en decúbit supí.
A mi personalment el que m’agrada més de l’Honorat és que
és una persona espavilada perquè està en tot, com en el cas
de Camí de sirga, on va passar el següent: “De bon comença-
ment, l’Honorat del Rom, un dels dos apotecaris de la vila, que
va sobreviure prou anys als fets per abastar l’aparició de la crò-
nica, aclaria en uns comentaris irònics sobre el document que
el rellotge municipal, instal·lat en el campanar de l’església, no
s’havia espatllat l’11 d’abril del 1970. L’andròmina, més vella
que els camins i força cascada, es desballestava sovint i no re-
sultava xocant veure’n les agulles immòbils a les quatre esfe-
res; però aquell dia funcionava i, posats a filar prim, només se
li podia retreure un avançament de set o vuit minuts respecte
de l’hora oficial. Això, segons l’Honorat, invalida de mig a mig
la suposada premonició dels esdeveniments de l’endemà atri-
buïda al rellotge i permetia arraconar qualsevol altra especula-
ció sobre el tema.”
Carla Boyer Gómez
Foto: Montse Castellà Espuny
RECAPTEL A R E V I S TA
12
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
13
RECAPTE
El taller de reciclatge titulat Salvem els
arbres pretén conscienciar fills i pares de
la necessitat de reciclar perquè 50 quilo-
grams de paper recollit equivalen a ha-
ver salvat un arbre. Per això cada aula
del col·legi disposa d’un contenidor on
es deposita el paper que es genera a la
classe, a més dels que els alumnes por-
ten de casa seua, principalment diaris,
revistes o fulls de propaganda. Setma-
nalment cada grup classe pesa el paper
del contenidor i apunta la quantitat obtin-
guda en una graella setmanal total situa-
da al passadís central d’accés a les au-
les. Després el paper es deixa en uns
carrets de compra i una gàbia metàl·lica
situada al mateix lloc. Durant tot l’horari
escolar, el mestre tutor de cada classe,
amb els alumnes que crega convenient,
realitza esta operació el dia assignat. Di-
lluns és el dia destinat als més menuts de
l’escola, l’alumnat d’educació infantil, di-
marts és el torn de cicle inicial, dimecres,
el de cicle mitjà i dijous està destinat per
als més grans de l’escola, els de cicle su-
perior. Els mestres encarregats de la vi-
gilància de pati, amb l’ajut de set alum-
nes d’últim curs, ho transporten al conte-
nidor blau de paper col·locat a l’entrada
del centre escolar. El coordinador del pro-
jecte, José Manuel Andreu, amb els alum-
nes de cicle superior, fa el recompte to-
tal de paper, anoten els quilos totals, en-
ganxen els arbres salvats (un per cada
cinquanta quilos) en un mural penjat a la
paret i fan altres activitats pedagògiques.
A final de curs s’han reciclat més de cinc
mil quilos de paper i s’han “plantat” un
centenar d’arbres.
EL CEIP JAUME I DE LA SÉNIA REALITZA UN TALLER DE RECICLATGE DE PAPER DURANT TOT EL CURS ESCOLAR
J. Joaquim Buj i AlfaraMestre del CEIP Jaume I de la Sénia
El Grup Ecologista per a la Protecció
dels Ecosistemes del Camp (Gepec), amb
el suport de la Fundació Caixa Tarrago-
na, organitzen el taller, proporcionant ajut
material i personal a les escoles que el
realitzen. Gepec proporciona una expo-
sició itinerant anomenada Arbres de pa-
per, on, a través d’uns plafons informa-
tius, s’explica tot el procés de reciclatge
del paper i els seus efectes positius per
al medi ambient.
L’experiència va merèixer uns minuts en un
reportatge conjunt amb l’escola d’Ulldecona
al programa El Medi Ambient de la Tele-
visió de Catalunya, TV3.
Escoles Verdes
El col·legi Jaume I de la Sénia forma
part del projecte d’Escoles Verdes, el
qual compta amb una xarxa de 233 cen-
tres adherits arreu de Catalunya.
El projecte Escoles Verdes és una iniciati-
va del Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya coordinada per
la Societat Catalana d’Educació Ambien-
tal. La participació en el projecte Escoles
Verdes és el compromís de la comunitat
escolar de respecte pel medi ambient.
El primer pas que fa el centre és re-
dactar el seu Pla de cohesió ambiental (o
Agenda 21 de centre), on es defineixen els
trets i els objectius ambientals del centre.
Estos objectius es duran a terme, al llarg
de diferents cursos escolars, mitjançant
els programes d’Acció, els quals recullen
les actuacions concretes de millora am-
biental que el centre es compromet a rea-
litzar durant un període de dos cursos es-
colars. Però, considerant que els centres
no han de ser una realitat aïllada i dife-
rent del seu entorn, este programa vol,
també, promoure la participació del cen-
tre en projectes locals de millora ambien-
tal. Per tant, estos centres poden esdeve-
nir un dels motors del programa de sos-
tenibilitat a escala local. Per aconseguir-
ho, es promou que s’incloguen actuacio-
ns de millora ambiental municipal en els
seus programes d’Acció.
LES 14 ESCOLES VERDES
DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ
AMPOSTA: CEIP Mestre Agustí Barberà CEIP Miquel Granell CEIP Soriano Montagut ECA Escola de Capacitació Agrària EEI La Gruneta IES Montsià IES Ramon Berenguer IVLA SÉNIA CEIP Jaume IMas de Barberans CEIP Teresa Subirats i Mestre - ZER MontsiàSant Carles de la Ràpita CEIP Horta Vella IES Els AlfacsSanta Bàrbara IES Les PlanesUlldecona CEIP Ramón y Cajal IES Manuel Sales i Ferré
Totes estes escoles van fer una reunió
per coordinar esforços i iniciatives el mes
de juny al col·legi de la Sénia.
L’EXPERIÈNCIA ES DU A TERME AMB LA
COL·LABORACIÓ DEL GRUP ECOLOGIS-
TA GEPEC
ELS MÉS DE 500 ALUMNES DE L’ESCOLA
D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE LA
SÉNIA I LES SEUES FAMÍLIES PARTICI-
PEN EN UN TALLER DE RECICLATGE DE
PAPER INICIAT ESTE CURS 2005-06
RECAPTEL A R E V I S TA
14
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
15
RECAPTE
No és la primera vegada que l’obra de Je-
sús Moncada apareix en alguna activitat de
l’MRP de les Terres de l’Ebre. El número
17-18 de la revista Recapte compta amb
el següent article de Xavier Garcia: “Qua-
tre visions del món –i un esperit comú–
a l’Ebre català” i al mateix exemplar tro-
bem un resum bibliogràfi c de Jordi Martí,
“Narrativa a les comarques centrals dels
PPCC”, que destaca l’obra de Jesús Mon-
cada. No és producte de la casualitat sinó
de l’interès que té l’obra literària de Je-
sús Moncada i de l’estimació que ha de
tindre a les nostres comarques una obra
com la seua.
L’11 de març de 2006, a la Fundació
Cinca-Piqué, seu del Campus de les Te-
rres de l’Ebre de la URV, va tindre lloc la
Jornada Pedagògica d’homenatge a Je-
sús Moncada organitzada pel Moviment
de Mestres de les Terres de l’Ebre per a
la Renovació Pedagògica. Aquesta Jor-
nada ha comptat amb la col·laboració de
nombroses organitzacions, entitats i or-
ganismes.
La presentació de la Jornada va anar
a càrrec dels directors territorials de les
Terres de l’Ebre de Cultura i Educació, Jo-
sep Sabaté i Xavier Vega, la representant
del Campus Terres de l’Ebre de la URV
i el president de l’MRP Terres de l’Ebre,
Àngel Ismael.
Aquesta presentació va incidir en al-
guns aspectes dignes de destacar: la con-
fl uència del món de l’educació, la cultu-
ra i l’universitari al voltant de la signifi ca-
tiva obra de Jesús Moncada. Signifi cativa
per al territori, però també important per
la seua projecció internacional, consta-
tada en les nombroses traduccions de la
seua obra.
La producció literària de Jesús Mon-
cada forma part de la gran literatura i si-
tua les terres ebrenques en el context de
les obres literàries construïdes amb l’eix
vertebrador de la vida articulada al voltant
d’un riu. En aquest sentit es va esmen-
tar dos autors que fan que l’Ebre siga un
riu retratat amb gran dignitat: Artur Bladé
i Sebastià Juan Arbó.
La literatura de Jesús Moncada no és
una literatura fàcil, és una literatura a la
qual s’ha d’arribar amb una mica d’esforç
per part del lector que sovint ha de con-
sultar el diccionari i, de vegades, rellegir,
però la recompensa és l’accés a un món
ACTESJORNADA PEDAGÒGICA DE L’MRP TERRES DE L’EBRE
DEDICADA A JESÚS MONCADA, EL SEU RECORD ELS SEUS LLIBRES
Tomàs Camacho Molina,de la Junta de l’MRP Terres de l’Ebre
que ens gratifi carà amb les seues sensa-
cions i visions.
L’humor i la ironia són uns dels aspec-
tes que més agraeix el lector que, sovint,
arriba a la hilaritat amb el distanciament
irònic respecte als personatges. No és un
humor cruel, és delicat i humà, la majoria
de les vegades.
Antoni Gavaldà Torrents, professor de
la URV de Tarragona, a la seua ponència
va situar l’obra de Moncada en els temps
reculats de l’origen del Moviment Obrer
als Països Catalans, les successives va-
riacions, lluites i adaptacions, el període
republicà, la guerra i la postguerra. Va
RECAPTEL A R E V I S TA
14
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
15
RECAPTE
il·lustrar la seua intervenció amb la lectu-
ra d’alguns fragments de l’obra de Monca-
da, bàsicament de dos llibres: Històries de
la mà esquerra i Camí de sirga, que van
provocar la hilaritat del públic. Es tracta-
va de dos llibres esllomats com uns es-
claus –com diria Gerard Vergés– de tan
treballats com estaven.
Xavier Moret i Hèctor Moret van co-
mentar aspectes de la vida i l’obra de Je-
sús Moncada. El primer, periodista i es-
criptor, va escriure un llibre sobre la vida
i l’obra de Jesús Moncada que es pot lle-
gir, sencer, a aquesta adreça electrònica:
http://www.escriptors.com/autors/moncadaj/
14Retrat7.pdf.. El llibre va ser el resultat
d’una sèrie d’entrevistes i d’investigació
periodística que l’autor va fer per encà-
rrec de l’Associació d’Escriptors en Llen-
gua Catalana amb el patrocini de CEDRO
i la Institució de les Lletres Catalanes. És
un perfil biobibliogràfic excel·lent que ens
pot donar una idea molt clara i ràpida dels
eixos vertebradors de la vida i l’obra de
Moncada. A destacar en el context de la
nostra Jornada el fet que Jesús fos mestre
i que sempre va tindre una molt bona dis-
posició a visitar escoles i a tindre contacte
amb els lectors i lectores més jóvens. Dins
de la campanya del Gust per la Lectura or-
ganitzada pel SEDEC, de l’any 2000, podem
trobar en aquesta pàgina: http://xtec.net/
sedec/GUST/gustdossiers.html un interes-
santíssim material dedicat a l’orientació del
treball als centres d’educació de l’obra de
Moncada.
Hèctor Moret va completar els aspec-
tes biobibliogràfics i va incidir en l’especial
relació d’afecte entre Mequinensa i Mon-
cada. És una gran sort per a una pobla-
ció i per a un territori tindre un retratis-
ta –amb paraules– de la seua vida. És
una sort per a la memòria i perquè les
futures generacions tinguen un record
de com era la vida, perquè el coneixe-
ment del nostre passat ens pot ajudar a
no cometre errors pareguts en el futur.
Un dels treballs més interessants de Je-
sús Moncada és la incorporació al cabal
de la llengua comú d’un lèxic propi i ge-
nuí. I això es pot comprovar en l’èxit que
han tingut algunes de les paraules utili-
tzades per Moncada. Poques persones
sabríem què era la sirga si Jesús Monca-
da no l’hagués incorporat a la seua obra.
Li devem la recopilació de gran part del
lèxic que s’utilitza per a descriure la na-
vegació fluvial.
Més enllà del que és anecdòtic, de si
tal persona és tal personatge (de vegades
els personatges eren la combinació de di-
ferents persones) hi ha l’empeny de cons-
truir una obra literàriament sòlida. No hi ha
un propòsit historicista a l’obra de Monca-
da, tot i que hi ha Història i coneixement i
domini dels fets que envolten la narració.
El propòsit de Moncada és narratiu, és la
reconstrucció global d’un món com ho va
ser la novel·la, tan admirada per ell, de Il
Gattopardo, de Lampedusa.
Vam poder comptar amb un interes-
sant material audiovisual, que aplegava
imatges aparegudes a diversos progra-
mes de TV3 i Canal 33, elaborat pel Ser-
vei de Documentació de TV de Catalunya,
gràcies a les diligents gestions del mem-
bre del Consell Assessor, Joan Esteller.
L’acte va acabar amb les paraules del ne-
bot de Jesús Moncada, una molt bona
connexió ja que la pretensió dels organi-
tzadors de l’acte és que l’obra de Mon-
cada tinga una més forta presència als
centres educatius, tenint en compte que
les lectures més adequades per l’edat de
l’alumnat són els reculls de contes.
Entre les persones assistents es va
repartir un opuscle editat, amb motiu del
lliurament del Premi de les Lletres Ara-
goneses de 2004, pel Departamento de
Educación, Cultura y Deporte del Govern
d’Aragó.
Vam comptar amb la presència de
la Llibreria el Temple i d’una paradeta
de l’Associació Cultural del Matarranya,
que va exposar les seues col·leccions, un
exemple d’edició admirable que demos-
tra que una vida cultural rica és, avui en
dia, possible fins i tot lluny de la metròpoli.
Agraïm aquesta presència ja que sabem
de l’esforç que significa participar en una
activitat com la que havíem programat.
Hèctor Moret va comentar l’existència de
la idea de fer una casa Museu dedicada
a Jesús Moncada a la seua Mequinensa
natal. Idea, que no projecte. Aquest arti-
cle es donaria per molt satisfet si contri-
bueix a impulsar que la idea esdevinga
projecte.
Els materials són clars: les diferents
edicions, les fotografies i pintures de Je-
sús Moncada... Hèctor Moret va assen-
yalar que la família deixarà accedir, a les
persones estudioses de l’obra de Jesús
Moncada, a la darrera novel·la en la qual
l’autor de Mequinensa estava treballant.
Afortunadament són moltes les persones,
entitats i institucions capacitades per a ti-
rar endavant un projecte d’aquestes ca-
racterístiques. Només falta la voluntat i els
diners. Mantindre viva una obra com la de
Jesús Moncada serà saludable per a les
comarques que l’han gestada. Tot i que el
riu de les seues paraules és tan viu que
sabrà resistir els temps de sequera.
RECAPTEL A R E V I S TA
16
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
17
RECAPTE
CASALS CIENFUEGOS-JOVELLA-
NOS, Ramon, Ser pares: l’aventura
diària, Ed. Cossetània, col. Prisma,
14, Valls, 2006
El Consell de Redacció de la revista Re-
capte ha considerat positiu fer-se ressò
d’aquest llibre que de fet, ja és conse-
qüència d’una labor divulgativa a la sec-
ció “Parlem dels fi lls” al programa El Su-
plement, de Catalunya Ràdio.
La contraportada del llibre diu que el
llibre ens aporta un punt de vista actual,
dinàmic, útil per a tothom, del que com-
porta ser mares i pares avui en dia. Sem-
pre en positiu, amb optimisme; veient el
got mig ple.
Ens fa pensar. Ens planteja alternatives.
Ens ajuda a trobar el nostre camí, la mane-
ra com nosaltres volem educar els fi lls.
Ens hem posat en contacte amb el seu
autor i ens ha autoritzat a reproduir un ar-
ticle del llibre: “La Feina dels mestres”:
Que bonica que és, la feina dels mes-
tres! Perdó: que gran que és!
Quina alegria poder llevar-se al matí
i pensar que aniràs a veure 30 nens i ne-
nes delerosos per trencar–se el cap apre-
nent les taules de multiplicar, fent equaci-
ons, practicant els pronoms febles o re-
passant el nom dels ossos del cap!
Quina satisfacció de veure que aquell
full d’exercicis que hem preparat amb cura
i interès el Manel l’acaba en 5 minuts i et
ve corrents a demanar “què faig ara?”,
mentre l’Artur encara no ha posat el nom
al full! I tot mentre en Jordi ens diu que no
ho entén, la Paula plora perquè la Marta
li ha trencat el llapis. El Néstor vol anar
al lavabo però no es pot descordar els
pantalons i la Maria diu que li fa molt mal
LLIBRES A LA LLEIXA
el cap! Llavors és quan ve el conserge i
ens diu que avui el professor de músi-
ca està malalt, i no podré rebre els pares
de la Núria que havien de venir a les 10
mentre els nens feien música. Els hauré
de trucar o dir-ho a la directora a veure
si algú em pot atendre la classe mentre
parlo amb ells, tant que m’ha costat que-
dar amb ells que vinguessin un dia!
I el mestre, o la professora, no pot dei-
xar de pensar com estaria de bé treballant
en un despatx, ocupant-se dels seus pa-
pers, de la seva feina i no de 50 coses a
la vegada!
I, ara, bromes a part, sí que n’és, de
bonica, la feina de mestres i professors!
Pot ser-ho molt! Tenim la sort de treballar
amb l’element més ple de vida: els nens i
nenes! Pots sentir la satisfacció quan veus
que els nens aprenen, quan sents que els
has ajudat a créixer com a persones, quan
veus la il·lusió a la seva mirada. I precisa-
ment això és el que fa que la nostra feina
sigui tan cansada. Has d’estar sempre al
100%! No pots badar ni un moment, per-
què els nens tenen una vitalitat, una ener-
gia, que no et deixen parar.
És important, és bàsic que confi em
amb els mestres i professors dels nostres
fi lls. També és important que els fem cos-
tat, que ens posem en el seu lloc! Molta
gent ho fa, certament, sobretot quan arri-
ba l’estiu i el mestre, vagi on vagi, sent allò
de: “Mira que bé! Quantes vacances!”
Però pocs es posen en el nostre lloc
quan arriba el dilluns, després d’un cap
de setmana plujós en què els nens han
estat a casa tancats, i arriben a escola
amb unes ganes de córrer que no hi ha
qui els pari.
Hi ha qui diu que per fer de mestre
s’ha de tenir vocació. I més d’una vega-
da he sentit algú criticant un mestre: “No
sé per què fa de mestre! Si no val, que
no s’hi posi!”
Veritablement no sé ben bé què vol
dir això de “tenir vocació”. Potser vol dir
que t’agradi molt estar amb nens o ado-
lescents, fer-los treballar, aconseguir moti-
var-los i que acceptin el que els dius, aju-
dar a fer-los ser millors persones i ciuta-
dans...
Però el cas és que a Catalunya calen
gairebé cent mil mestres i professors. I si
no hi ha cent mil persones que sentin que
el seu objectiu a la vida és estar amb nens
i joves? O bé se’n senten cansats o des-
motivats quan ja fa vint anys que són a
peu d’aula?
Als mestres cal demanar-los el mateix
que es demana a tothom quan fa una fei-
na: que la faci bé! Que sigui un ben pro-
fessional!
Passa, però, que hi ha gent que quan
el seu fi ll o fi lla va bé a l’escola i treu bo-
nes notes diu: “És que el meu fi ll és molt
llest i molt treballador!”, però quan va ma-
lament pensen: “És que aquesta mestra
no el sap motivar!”
Jo diria que la feina de mestre té mo-
ments meravellosos i té també moments
molt difícils. I em direu: com totes les fei-
nes! Jo crec que no, que fi ns i tot més que
en altres feines.
Hi ha moments molt durs: és cansat,
esgotador estar un grapat d’hores al dia
treballant, educant, fent estudiar i intentant
que aprenguin uns nens o adolescents,
alguns dels quals estan acostumats que
els ho donin tot sense esforç, a treballar
poc, en uns temps en què, a més, la fei-
na dels mestres és poc reconeguda, i so-
vint es demana als mestres que eduquin
tot allò que la societat deseduca.
Jo us demanaria, pares i mares que
ens escolteu, un bon grau de compren-
sió per la feina dels mestres, i sobretot no
desautoritzar-los mai davant dels vostres
fi lls. Si alguna cosa no us agrada prou o
no la veieu clara, aneu a parlar amb el
tutor o tutora, però eviteu de totes totes
de treure autoritat al mestre davant dels
vostres fi lls.
D’altra banda, la feina dels mestres i
professors té també grans moments: quan
veus com els teus alumnes progressen
en el seu estudi, o en el seu creixement
com a persones. I tenim la gran sort de
RECAPTEL A R E V I S TA
16
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
17
RECAPTE
fer una feina d’un enorme contingut humà,
de gran força vital, pel fet d’estar perma-
nentment amb la joventut.
Fa pocs dies vam rebre a l’institut la
carta d’una exalumna, que entre altres
coses ens deia:
Ara que s’han acabat els meus anys de
l’institut sento alhora carinyo i pena. Cari-
nyo perquè m’ha quedat un bon record, i
pena perquè s’ha acabat. El que us volia
transmetre és que estic molt agraïda per
tot el que m’heu ensenyat i m’heu trans-
mès al llarg d’aquests anys.
Ser professor d’institut deu ser molt
dur, i sé que jo a vegades no he sigut
una alumna a qui vingui de gust fer clas-
se, per això vull que sapigueu que valo-
ro molt la feina que heu fet amb mi, jo es-
tic molt contenta dels resultats i estic se-
gura que una gran part és responsabili-
tat vostra.
Llegir això ens dóna ànim i ens dóna
força per continuar la nostra tasca, i cre-
ieu-me si us dic que a vegades ho neces-
sitem. Gràcies!
TIBAU, Jesús M, Postres de músic, Ed.
Empúries, Barcelona 2005
Postres de músic, d’editorial Empúries
(2005), és el segon recull contes del cor-
nudellenc resident a Tortosa, Jesús M. Ti-
bau, amb el qual va resultar guanyador
del XXXIX Premi Marià Vayreda.
El jurat del premi va destacar-ne la
qualitat i la intel·ligència de l’escriptura,
la fi na ironia i els jocs amb el llenguatge,
així com l’originalitat de la seva construc-
ció. Després de la seva aparició el pass-
at mes de setembre, el llibre va aconse-
guir situar-se entre els llibres més valo-
rats pels especialistes del FNAC, amb el
següent comentari:
Aquest fresc recull de petites històries és
una dolça manera d’endinsar-se en una
lectura divertida i suggeridora. Els temes,
tot i que en un principi poden semblar dis-
pars, gràcies a una estructura especial-
ment encertada, aconsegueixen un fan-
tàstic resultat fi nal: rodó, podríem dir. És
pràcticament impossible no devorar aquest
llibre en un temps rècord, rellegir-lo i des-
cobrir el que pot fer un ús intel·ligent del
llenguatge. Unes històries encisadores,
i especials.”
L’articulista Emigdi Subirats ha afi rmat
que és “un dels millors reculls de contes
escrits per un autor de casa nostra, sinó
el millor”.
JOAN ARINYÓ, Manel, MP, una vida
de llegenda,
Ed. Alfaguara/Voramar, Madrid 2005
L’MRP Terres de l’Ebre pot estar orgullós
d’haver posat una petita part en la ges-
tació d’aquesta divertida història ja que
va ser a la Jornada sobre literatura oral
quan l’autor va gestar la idea d’enllaçar
en una narració un centenar de llegen-
des urbanes.
La solvència narrativa de Manel Joan
Arinyó (Cullera, 1956) està fora de qual-
sevol dubte i a més a més té la virtut de
ser un enorme comunicador oral, això fa
més que aconsellable recomanar la lectu-
ra d’alguna de les seues obres i concertar
la seua visita al centre ja que el contacte
amb l’alumnat acabarà de complemen-
tar l’experiència de la lectura. Els afortu-
nats i les afortunades que hem tingut la
fortuna d’assistir a alguna de les seues
xarrades-conferència hem sortit ben pa-
gats amb una estona de diversió memo-
rable.
Per aquest motiu us recomanem l’ús
dels seus llibres a l’aula i que fomenteu
la visita al vostre centre mitjançant el pro-
grama “Al vostre gust” de la Institució de
les Lletres Catalanes.
LLIBRES REBUTS
ORIOL CARAZO, Carme, El patrimoni
oral a les comarques de Tarragona.
Relats tradicionals, Ed. Diputació de
Tarragona, Tarragona 2005
Lluny en el temps va quedant la memora-
ble jornada sobre literatura oral que l’MRP
va organitzar a Tortosa. Les persones que
van participar-hi continuen donant fruits
culturals com el de l’exquisit llibre que ha
publicat la Diputació de Tarragona.
Fa un recorregut pel patrimoni oral de
les comarques tarragonines. L’índex ens
fa saber de què es tracta en les següents
seccions:
Contarelles; Tradicions explicatives; Eti-
mologies populars; Llegendes; Llegendes
sacres; Llegendes piadoses; Llegendes
de Marededéus (i de santes) trobades;
Llegendes fundacionals.
El llibre es complementa amb l’índex
de pobles, els informants, les referències
a l’Arxiu de Folklore de la URV i la biblio-
grafi a.
Podeu trobar en referència a les nos-
tres terres: Les defensores de Tortosa, a
la pàgina 18; Santa Susanna, d’Amposta,
a la pàgina 41; tres fan referència a Ar-
nes; 2 a Ascó; 1 a Flix; 1 a Gandesa; 1
a Horta de Sant Joan; la llegenda de la
RECAPTEL A R E V I S TA
18
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
19
RECAPTE
Mare de Déu de la Cinta, a la pàgina 44;
Prat de Comte; Lo salt del fl are, de Ras-
quera; La roca de la bruixeta, de la Torre
de l’Espanyol i la Mare de Déu de la Pie-
tat, d’Ulldecona.
Narracions que podem d’una o altra
manera utilitzar a l’aula. Llibre que ens
pot orientar a recollir aquelles peculiari-
tats orals de l’entorn educatiu per a retor-
nar-les.
Us invitem a enviar el fruit d’aquestes
collites a l’Arxiu de Folklore de la URV.
TIBAU, Jesús M., Tens un racó dalt
del món, Ed. Montfl orit, Barcelona
2001
Téns un racó dalt del món, d’editorial
Montfl orit (2001) és el primer dels llibres
en solitari de Jesús M. Tibau, autor na-
tural de Cornudella de Montsant (Prio-
rat) i resident a Tortosa. Posteriorment
va col·laborar en El brogit de l’Ebre, de
Cossetània Edicions (2003), i ha publi-
cat Postres de músic, d’editorial Empú-
ries (2005), obra amb què va guanyar el
39è Premi Marià Vayreda.
L’obra és un recull de 35 relats breus
on l’autor viatja per un món de sentiments,
acompanyat sovint de bones dosis d’ironia
i humor. En aquest viatge, Tibau juga a
sorprendre’ns a cada cantonada, des d’un
bon començament, ja que el títol és un
anagrama del nom del seu poble: Cornu-
della de Montsant.
Els personatges, sovint perdedors, són
tractats amb tendresa i, alguns cops, arri-
ben al màxim de l’anonimat en prendre la
forma d’objectes inanimats als quals Ti-
bau dóna vida i ens fa propers.
En tractar-se del seu primer llibre, l’autor
va voler compartir el protagonisme de la
portada entre el seu lloc d’origen, repre-
sentat pels cingles de Siurana, i
el seu destí, mitjançant una mag-
nífi ca posta de sol a Tortosa.
Més informació a www.escriptors.cat/
autors/tibaujm
ROVIRA CLIMENT, Joan-
Josep, L’estrella del Che,
Ed. Cinctorres Club,
Tortosa, 2006
L’Estrella del Che és una novel·la
ideològica, si li hem de donar un
qualifi catiu central. En realitat, és
una al·legoria de la revolució, en-
tesa com l’únic estat anímic apte
per intentar viure una ètica allun-
yada de la “farsa” del sistema. Té
dos personatges capitals: la Ro-
ser i Joan. Ella és una burgesa
madura, educada en un col·legi
de monges, que viu avorrida en
una petita ciutat, mentre el seu
marit es dedica a voltar pel món,
tot venent embotits de la seua
fàbrica.
Joan arriba a “la reduïda ciu-
tat” com a professor d’Ètica en
uns Estudis Universitaris. La Ro-
ser, aconsellada per una amiga,
s’apunta als cursos del professor
revolucionari.
El fi l conductor és l’evolució
psicològica del professor, que
és redimit de l’orgullosa solitud
intel·lectual pel tracte real amb una
burgesa de carn i ossos; i, d’altra
banda l’evolució de la Roser, que
descobrirà un altre món més en-
llà de les fronteres d’aquella mo-
ral querada que l’havia empreso-
nada tota la vida.
RECAPTEL A R E V I S TA
18
RECAPTE
RECAPTEL A R E V I S TA
19
RECAPTE
1. El massís del Port: de font en font · Vicent Pellicer
2. Postres de músic · Jesús M. Tibau
3. Els nostres pobles · Josep Messeguer
4. NUC 2005. Per una nova cultura de l’aigua · Diversos autors
5. L’atac carlista a Alcanar · Joan B. Beltran i Vicent Meseguer
6. Planeta Franja · Josep Espluga
7. L’impacte de l’arròs. El delta de l’Ebre a la dècada del 1860 · Emeteri Fabregat
8. Memòries d’un altre segle · Susana Antolí
9. L’Ebre, lo riu és vida · Diversos autors
10. Planys de fi guera blanca · Josep Gironès
11. La repressió franquista a la Terra Alta (1938-1945) · Josep Recasens
12. Sabó moll · Francesca Aliern
13. L’ull entorn · Andreu Subirats
14. La guerra secreta del Mediterrani · Josep M. Castellví i Josep Guarro
15. Retrats de butxaca · Josep Igual
16. A peu per les comarques de Tarragona (vol. III) · Rafael López-Monné
17. La batalla de l’Ebre: un riu de sang · Pere Clua i Josep Sánchez Cervelló
18. La Palma d’Ebre: imatges per al record · Ass. Cult. L’Espona
19. Ascó a l’envelat · Biel Pubill i Josep M. Raduà
20. Set anys de guerra civil (Ribera d’Ebre, 1833-1840) · Joan Ramon Vinaixa
21. Lo compromís de l’opinió · Joaquim Vilagrassa
22. Lo llibre de música · Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
TAULA DE REMISSIONS
EL PORTAL LLIBRES EBRENCS.ORG
És voluntat de l’MRP Terres de l’Ebre contribuir a l’impuls d’entitats, actes, organitza-
cions que contribuïsquen al desenvolupament cultural i educatiu del nostre territori.
La taula de remissions vol enviar a llocs on han aparegut ressenyes de llibres que
per motiu d’espai no hem pogut incorporar a la nostra revista.
El portal d’Internet www.llibresebrencs.org dóna puntual notícia de presentacions
de llibres d’autors i autores de l’Ebre. Considerem que s’ha convertit en un lloc de re-
ferència i que seria bo contribuir a la seua divulgació i ús. Els centres educatius del
nostre entorn haurien de fer tot el possible per incorporar a la faena de les aules els
textos produïts al nostre territori. La nòmina d’autors i autores ebrencs i ebrenques
comença a ser prou extensa i diversa com per a tindre en consideració aquesta ofer-
ta cultural i de llengua per a l’aplicació de textos propers a la realitat de l’alumnat.
A aquesta pàgina web, trobareu informació, entre d’altres, dels següents llibres:
RECAPTEL A R E V I S TA
20
RECAPTE