ha darrere la ercaca d'un accent noms reixi i rani en el terreny mai no prou ado- les saben els eitors. bat de ?a filologia catalana medieval.

Esperem que la seva feina, per dir-ho a la manera de les allegories medievals, flo- JORDI CERDA SUBIRACHS

Maria-Merce MARCAL, Ld passi segons Ren Vivien. Premi Carlernany de Novela 1994 i Premi de la Crtica Serra d'Or 1995. Barcelona, Columna-Proa, 1994. 353 ps.

La passi segons Rene Vivien s el resul- tat de la conjunci d'una serie d'espirals narratives que neixen, es despleguen i mo- ren en l'espai de la passi amorosa entre dones. L'ar ument concret, la vertebraci particular $e la trama i les tradicions li- teraries especfi ues a que es vincula im- plcitament i exhi tament aquesta prime- ra novella de Mana-Merce Marcal remeten de manera inequvoca a la mateixa poetica i al mateix nucli d'interessos personals i creatius que han caracteritzat lobalment tant el posicionament pblic de fescriptora com la seva poesia. Aquests interessos es formalitzen ara en una narraci biografica d'interes literari i qualitat tkcnica indiscu- tibles que planteja, pero, diferents interro- gants sobre el sentit de la seva construcci. L'evidencia gaireb constant de l'artifici novellstic i la importhcia extrema ue ad- quireii la literatura en tots els nivejs nar- ratius produeixen diversos problemes de lectura no sempre justificats des d'un punt de vista intern, i la ideolo ia i el persona- lisme que impregnen el lli%re el convertei- xen, en darrer terme, en l'ltima variaci d'una melodia rou coneguda ?el pblic que hagi seguit trajectbria de 1 autora ca- talana.

La recreaci novel.lstica de la vida de l'escriptora Pauline Mary Tam (Rene Vi- vien, 1877 - 1909) s l'eix vertebrador de La passi se ons Renke Vivien. Els episodis ms significatius dels trenta-dos anys de la seva trajectbria literano-vital es van re- construint mit'ancant la superposici d'un nombre considerable dhistbries de passi independents al llarg dels trenta-dos cap- tols en que s'organitza simbblicament el re- lat en tercera persona, conduit per una nar- radora omniscient (genericament marcada com a tal, en femen) que sovint cedeix la veu als personatges. El paper central o tan- encial que t PaulineIRene en aquestes f. . . istones, la selecci de fets, l'exclusi de la

subjectivitat de l'escriptora en la seva expo- sici, la osterioritat cronolb ica del mo- ment de fa narraci respecte c f e la mort de la oetessa i la caracteritzaci especfica de{ seus nombrosos protagonistes (majo- ritariament dones) constitueixen la clau

&una novel.litzaci bio afica fragmenta- ria, multiangular, polignica i farcida de referents literaris i culturals diversos. Tot i que assoleix una representaci travada i versemblant d'un mn, aquesta novel.litza- ci exigeix un gran esforc de recomposici lectora a causa dels salts temporals, el nombre de personatges, la pluralitat de

erspectives en la presentaci dels fets de vida de Rene i la seva combinaci amb

histories paral.leles. Si la curiositat o l'in- teres superen l'esforc exigit i s'entra sense problemes en el joc literari de la novel.la, la intervenci constant de la narradora, ue interpreta obertament allb ue explica %es d'una posici parcial mani 9 esta (vegeu les ps. 10-1 l), provoca una lectura rogressi- vament ms distanciada. ~ardelament , l'alt grau d'elaboraci tecnica, simbblica i conce tual de la narraci, que s'extrema fins a?Daroxisme Der tal de cohesionar tots els components en una determinada direc- ci. dificulta la immersi comvleta en la nkac i . Tenen aquest e f e~ t e ,&~er exem- ple, la verbalitzaci innecessaria del sentit de diversos elements i la presencia de de- terminats detalls, com en el cas de la histb- ria de Mary Wallace, que s'a rofita er ex- plicitar el caracter repetitiu & les reicions amoroses, o la data del relat de Kerime -el personat e que dna una visi ms .feminista. f e Pauline (sense com tar Sara)-. ue s'inicia sospitosament el

terariament un dels termes d'un referent facilment identificable: la passi de Jesu- crist contada pels seus deixebles. La substi- tuci sacrlega del subiecte mascul tra- dicional del text evangelic per un subjecte femen que s el vseudbnim duna escrivto- ra que s'itua els amors femenins al cetre de la seva producci i de la seva vida si ni fica la recuperaci del caracter profa i &te: rari del mot assi i la seva transferencia simultania afmarc de la literatura i al de l'amor entre dones. En el context de l'obra, el desplacament de la subjectivitat cap al genere femen es pot llegir alhora corn un rebuig de l'autoritat patriarcal tradicional i corn una transgressi dels lmits del siste- ma binari que la sustenta, perque, d'una banda, es posa una veu no autoritzada en primer terme i, de l'altra, s'elimina la dico- tomia entre el jo i l'altre en acceptar corn a subjecte l'objecte formal de la narraci en u& el ttol pren sentit. El principi mateix

le1 llibre, d aquesta manera. es correspon amb una clara posici ideolbgico-literaria que s'identifica amb la voluntat de fer visi- ble allb que Mana-Merce Marcal, en la Nota de lautora final, defineix corn una tradici certament existent, perb subterd- nia i afectada de forma especial perla invi- sibilitat i el silencin (p. 35 l), s a dir, la tra- dici de les escriptores que han cantat obertament l'amor entre dones (una tradi- ci en que, sigui dit de passada, s'inscriu l'autora catalana). Aquest objectiu, junt amb la fascinaci per l'obra de Rene Vi- vien i l'atracci per la seva personalitat, constitueix la motivaci principal -expli- citada per Marcal en la seva nota- de la novella, explica la literaturitzaci de la bio- grafia de Rene Vivien i remet a la funci vindicativa que reposa en la base del llibre. El pes del present i el biaix ideolbgic i per- sonal que dominen aquesta reivindicaci literaria del passat, perb, acaben des- p!qant-ne qualitativament la representa- C10.

Tres temps diferents se siiperposen en La passi segons Rene Vivien: 1984-1985, 1909-1929 i 1877-1909. El primer temps t una protagonista exclusiva (Sara T.), re- presenta l'etapa final del seu procs d'in- vestigaci sobre la biografia de la poetessa morta, que va exactament del 6 de juliol de 1984 al 21 de novembre de 1985, i es des- plega en diversos captols: la introducci, nou captols en la primera part de la no- ve1,la i un en la segona. El segon temps t un gran nombre de protagonistes (vincu- lats a l'escrivtora francbfona ver relacions literhies, amoroses, circum~ancials, d'a- mistat i/o varentiu). constitueix la base nar- rativa de la reconstrucci de la trajectbria literario-vital de PaulineRene i es divideix en dues seccions, cadascuna de les quals es

Ek Marges, 53. 1995

concentra en una de les dues parts de la novel.la: del 2 1 de novembre de 1909 (el dia de la mort de Pauline) al juliol de 1912 en la nmera (en que ocupa vuit captols) i defsetembre de 1919 al 2 1 de novembre de 1929 en la segona (en que ocupa dotze ca- ptols). El tercer temps correspon als anys de la vida de PaulineRene (de 1'1 1 de juny de 1877 a1 21 de novembre de 1909), domi- na la narraci in absentia i noms a areix prbpiament en l'ltim captol de l'ogra (la Monodia final), datat a Londres, 11 de juny de 1877 - Pars, 18 de novembre de 1909 i construit a partir dels textos de l'autora (vegeu la nota de Mana-Merce Marcal al fi- nal del llibre).

El primer temps, tot i la seva inferioritat en extensi cronolbgica i en rellevanca tematica per a la recomposici de la vida de Rene Vivien respecte als altres dos, s el nucli temporal fonamental de la novel.la, corn apunten la seva aparici en la intro- ducci i el fet que tanqui tant la primera part corn la segona. El primer captol de La passi segons Rene Vivien es titula, signifi- cativament, Introit. El mot (que vol dir 'en- trada d'alguna cosa') s'aplica tant a l'ambit del text o de l'oraci corn al de la litrgia i al de l'anatomia femenina, amb la qual cosa la narraci comen a marcant, no pas gratuitament, la interrefaci entre l'escrip- tura, el culte i el sexe de la dona en termes literals, i entre la literatura i la vida (la fic- ci i la realitat) reunides en la passi (li- teraria) en un sentit ms abstracte. La nar- radora no ens presenta Rene Vivien en aquesta introducci, sin Sara T. (una dona dels anys vuitanta del nostre segle) a travs d'un somni de caracter cclic en qua- tre fases: l'inici d'una conferencia seva en una sala buida que es va omplint a poc a

oc de ersonatges mtico-simbblics, fabsencia & la seva imatge en el mirall en llevar-se alleugerida, la visita de l'Angel en el seu segon son i, finalment, el seu desper- tar sense memoria de la nit. El somni de Sara, datat a Barcelona el 18 de novembre de 1985, constitueix una clau interpretati- va explcita de l'obra (segur que tota lec- tora -U i~ctor, lease- s'haurk adonat que es tracta f i n 8-uells somnis pesombro- sos carregats de signiIi--t feixuc i densD, . 9), que cal anar desvetllant el. 01 xe lectura i que indica la importancia a.1 sonatge. Sara, de fet, s la protagonisi, real de la novella, perque no tan sols s qui monopolitza ms captols sin que esdev el cas exclusiu en que interesa sobretot la lectura personal que fa de la vida i l'obra de Rene. La informaci que Sara busca i co- menta sobre el tercer temps, i part d'aque- lla a la qual no t accs, es proporciona pa- rallelament a la seva recerca gdcies a la fo- calitzaci interna en els coetanis de Pauli-

ne que habiten el segon tem s. Els Papers privats de Sara T. (ttol g e n e 2 dels captols que protagonitza Sara) no aporten cap nova informaci sobre la vida de Rene, sin que se centren en les reflexions del personatge sobre l'escriptora i sobre ella mateixa, en la manera corn es busca i s'in- terpreta a si mateixa a travs de l'autora. El seu procs d'investigaci sobre la bio rafia de la poetessa morta, l'etapa final def qual representa la novella mitjancant diverses cartes i un dietari, t el seu origen en la fas- cinaci del personatge per la producci de Vivien i desemboca, en termes practics, en l'elaboraci d'un gui sobre la seva vida pera una productora feminista. Els fantas- mes personals de Sara, la vida i l'obra de Rene i la serie de personatges vinculats a l'escriptora que van sorgint a mesura que avancen les seves investigacions (la c o m a mtico-simbolica del somni) es barregen en el que, realment, constitueix un procs de recerca de la propia identitat corn a dona en l'amor (literari) per una altra dona (la imatge del mirall). La identificaci inicial de Sara amb l'escriptora en el la de la rea- litat (el cmiratge-miracle def mirall.. p. 336), la seva obsessi per l'autora (que el personatge identifica amb al na mena de possessi demonaca o ang%a) i la seva por a la paraula abolida que parla des del cos, tamb, i des de la sang -sobreposa- da a la por del moment del trenc d'aiges i del part, de la lleva del fruit i de la mutila- ci inevitable i agermanada metafbrica- ment a la por a la repetici ccilica dextots els passos de la passi segons Rene Vi- vien ( . 189)- es desplacen finalment al pla de Pa creaci: A hores d'ara, s que Re- ne i jo ens havem de trobar aix: per da- munt d'aquest abisme que el temps i l'oblit han intentat d'establir entre nosaltres. L'equilibri noms es fa possible a travs d'aquesta mena de superaci -momentA- nia- de la mort que s un oema, un lli- bre, una pel~lcula.. i ue cagscuna ha in- tentat des de la sevatanda. Potser un si- mulacre noms una mica ms convincent,

e Marcal. Tant el 'autora viuen a Barcelona,

des a principis dels anys cin- anta i corn arteixen el sexe, el feminis- e ideolbgic,% fascinaci per la produc-

ci de Rene Vivien, la recerca biografica sobre ella, el culte a la seva personalitat creadora, etc. Totes dues arriben a la dona a travs de l'obra i semblen abocar-se a la investigaci de la seva vida mogudes per un mateix impuls passional d'identificaci (poetica) en un procs de recerca (literhia)

personal i creatiu que afecta sobretot la seva historia individual. Totes dues es- criuen, en generes diferents, sobre la poe- tessa i fan una conferencia sobre ella (Sara el novembre de 1985 en la ficci i Marcal en la 1 Setmana de Lesbianisme de Barce- lona el 1987, segons les dades biobibliogd- fiques de l'autora que es donen al final d'Anna Montero entrevista Maria-Merce Marcal, Daina, nm. 3, julio1 de 1987, ps. 77-101). La historia de Sara en la narraci esdev, des d'aquesta perspectiva, una dra- matitzaci del procs de concepci, gesta- ci i deslliurament de La passi se ons Re- ne Vivien. Els efectes de mirall f e la no- vel.la s'estenen aix ms enlla dels seus 1- mits narratius, pero la projecci de la lite- ratura sobre la realitat t encara un vessant ms significatiu, potenciat per la mateixa narraci mitjancant el sentit que li dna la Monodia final.

La Monodia final tanca la novella, pero constitueix ropiament la predicci'i el ~ r i n c i ~ i de historia de Sara i de la no- ;etla hateixa: En el futur gris corn una alba incerta, al ' , ho s prou, es recordara

Un sser entremig dels s- de nosaltres [...y sers de la tema, oh Volu tat meva, se'n re- cordar&. Una dona que A r a en el seu front el misteri dolc i violent.(p. 341). La profe- cia de l'escriptora se situa en l'espai del capvespre i del deliri i acaba en el retorn a la nit i a l'imperatiu de l'oblit, que remeten directament al somni i al despertar de Sara en la introducci i apunten la corres- pondencia del missatge de l'An el i la Mo- nodia. La coincidencia entre el %a i el mes en que es tanca a uesta i el dia i el mes en que es produeix e ? somni (el 18 de novem- bre en tots dos casos) marca una superpo- sici simbolica dels dos temps. El somni representa el principi de la narraci en la trama i, alhora, constitueix gaireb el seu final en la historia (en la lnia temporal es- tricta noms precedeix l'ltima carta de Sara), mentre que la Mo-nodia constitueix el principi &A& en termes cronologics,

ap"areix sin corn a acabament de a novella. Aquesta dissoluci dels lmits F entre principi i final posibilita l'emmira- llament dels dos episodis, que s reforqat perla logica interna de la mena de realitat que re resenta el somni (s l'espai entre la vida i Pa mort, un espai en que. d'altra ban- da, tot s possible) i, en darrer terme, per la supe osici simbolica de la trajectoria de les Tues dones. El tancament de la historia de Sara en l'ltim ca tol de la se- gona part no s sin6 el final & temps cro- nologic de l'argument, s'expressa corn un estroncament arbitran del relat per part de la narradora, que personifica literalment la intervenci de la mort, i es produeix el 21 de novembre, el mateix dia de la mort de

114 Ressenyes

Pauline se ons apareix en el primer captol de la novefla. La identificaci parcial dels dos personatges esdev un as ecte corn le mentan de la supe osici 2 la introd>uc: ci i del captol finTde la novel.la, que des- laca Sara i Rene cap al centre mateix de & literatura i cap al centre dn espai lite-

rari molt concret que no s sin el que re- presenta l'obra: l'espai literari de l'amor en- tre dones ms enlla de les limitacions tem- poral~ i histbriques.

La novella proposa l'es ai d'aquesta inter- relaci corn una possibiEtat de materialit- zaci d'un llenguatge diferent, d'un llen-

atge superador de les constriccions tra- gionals en que la identitat femenina s'ha representat en termes d'dteritat, corn a mancanca (la imatge sense reflex) i objecte d'un jo mascul mono olitzador de la osi ci de subjecte, que reyega el cos de la zona a parlar aun obscur l l e n r t g e sense codi establert, sense posible imensi simbbli- ca (p. 92). Des de la reivindicaci del sexe corn a element fonamental per a l'assoli- ment dna subjectivitat prbpia, la narraci s'esforca per efectuar en ella mateixa aquest nou llenguatge sexuat i carnditzat i esdevenir l'expressi d'una identitat feme- nina altemativa, creadora de la seva prbpia dimensi simbblica. La concreci narrati- va d'aquest afany s una dramatitzaci es- pecfica de la biografia d'un personatge que, de la manera corn es construeix en 1 obra, constitueix una realitzaci literario- vital del projecte, perb en aquesta drama-

titzaci (que ja s, er ella mateixa, una reivindicaci des def resent) importa so- bretot la pro'ecci deya histMa cap al fu- tur reclamada er la seva mateixa protago- nista. La novePia, per la manera corn es construeix, constitueix un doble acompli- ment (per part d'una dona, corn estava pre- vist) de la profecia de l'obra vivieniana i, en aquest sentit, no es limita a recordar litera- riament (i per tant recuperar) una figura d'una determinada tradici, sin que se l'apropia des &una experiencia individual acostada al present per partida doble: la de Sara, personatge, en un nivell intem, i la de Maria-Merce Marcal, escriptora, en un nivell extem. En projectar-se ms en112 dels lmits de la ficci, aquesta apropiaci apareix corn una necessitat externa a l'obra, que es converteix aix en una altra verbaiitzaci de la recerca personal i litera- ria de la seva autora, autoerigida en dipo- sithia i executora de la predicci dels tex- tos de Rene. La transparencia de l'objec- tiu i el seu narcissisme evident, malgrat el sed& de la ficcionalitat en que emergeixen, descompensen La passi segons Rent?e Vi- vien i la transformen, si ms no parcial- ment, en una literaturitzaci de la passi de Maria-Merce Marcal per l'escriptora que s'exhaureix en ella mateixa i limita, en conse uencia, les possibilitats d'apassiona- ment ' el lector -o de la lectora, please- perla novella.

Ricard TORRENTS, Verdugzler. Estzldis i uproximucions. Vic, EUMO Editorial, 1995 (aEstudis Verdaguerians~, 2). 450 ps. Prdleg de Joaquim Molas; Vwdaguer. Unpoe- tu per u m poble. Vic, EUMO Editorial, 1995 (~Estudis Verdaguerians, 3) . 258 ps.

La publicaci, durant la primera meitat de 1995, dels dos llibres de Ricard Torrents sobre la vida, la literatura i el mite que en- volta la figura de Jacint Verdaguer consti- tueix el millor homenatge amb qub hom podia commemorar el cent cinquante ani- versari del naixement del poeta. Tots dos volums - d e caracter miscellani, l'un, ree- dici, actualitzaci i ampliaci de la bio- grafia apareguda l'any 1980 sota el mateix ttol, Verdaguer. Un poeta per a un poble, l'altre- es revesteixen d'una certa aureola simbblica, no tan sols pel fet de coincidir amb l'efemeride romhtico-verdagueriana, sin perque recullen els testimonis ms emblematics de la trajectbria de Ricard Tor- rents en el terreny del verdaguerisme. Uns testimonis, val a dir-ho, da116 ms elo- qents que delaten la intelligencia, la meti- culositat i el rigor amb que Torrents va co-

mentar a abordar l'estudi &una de les per- sonalitats ms complexes del segle xu< ca- tala i la coherencia amb que ha prosseguit les seves investigacions fins avui mateix en el marc d'allb que l'autor anomena el ver-

cnsrne critic,,; s a dir, la tradici d'es- ~ZK v e r d a g u c ~ n ~ que arrenca de Josep M. de Casacuberta, conflueix a artir del Col10 ui sobre la Renaixen~a de ?-y 1983 amb 3 mn academic i troba, a artir lio 1986, les vies de coordinaci en e7 si de la Societat Verdagueriana, romotora dels auatre Col~loauis sobre ~ersaguer, dels nou nuaris Ver& uer apareguts fins l'any 1994 i de la ~okecci ~Estudis Verdye - rians que ha acollit, precisament, l'e ici dels dos llibres que ens ocupen.

Tot aquest o r g a n i ~ m a , ja ha de- mostrat amb escreix a seva e cacia, cons- titueix una mena d'antdot contra la temp-

Els Marges, 53. 1995