Qüestionant la reforma de la Seguretat Social
1
MIGUEL ARENAS BARCELONA* Encara no s'han complert ni dos anys de la darrera reforma en matèria de Seguretat Social (Llei 40/2007, de 4 de desembre) que, encara que amb alguna millora del nivell de protec- ció, com va poder ser el reconeixe- ment de la pensió de viduïtat per a les parelles de fet -encara que s'ha de matisar que no en igualtat de condi- cions que les parelles legalment casa- des-, va suposar una important reta- llada en matèria de protecció tant en matèria d'incapacitat permanent, disminuint en la pràctica l'import de les bases reguladores i de la pen- sió corresponent; com en matèria de jubilació, dificultant l'accés a la moda- litat de jubilació anticipada o, prin- cipalment, exigint 15 anys de cotit- zació efectiva per accedir a la pensió mínima; com, precisament, en matè- ria de viduïtat, limitant l'accés -i de vegades negant-lo- el dret dels excon- jugues a la seva percepció, però tam- bé convertint en temporal en alguns casos -2 anys, si el causant mor durant el primer any de matrimoni com a conseqüència d'una malaltia ja con- treta a la data de l'enllaç- una pres- tació que sempre va tenir vocació de vitalícia. Incentius als metges per donar altes Ara, l'actual Govern espanyol i l'auto- nòmic català, ja no només per mitjà de reformes legislatives com la ja esmen- tada Llei 40/2007, sinó mitjançant el finançament d'organismes, com pot ser a Catalunya l'ICAM (Institut Català d'A- valuacions Mèdiques), estan reduint dràsticament els drets dels beneficia- ris de prestacions de Seguretat Social. En l'últim despropòsit, mitjançant la Resolució de 22 de setembre de 2010, de la Secretaria General Tècnica, es publi- ca el Conveni entre el Ministeri de Tre- ball espanyol i la Generalitat de Cata- lunya, per "millorar" la prestació d'In- capacitat Temporal i estudiar el com- portament dels processos de curta durada. En aquesta disposició s'esta- bleix un crèdit de 5.667.189,84 euros, del qual una part important està destina- da "a incentivar als agents participants en aquestes experiències" de conformi- tat amb els criteris que es fixin en la Comissió Mixta contemplada en el Con- veni. Aquests agents seran: "Mèdics Ins- pectors-Avaluadors de l'ICAM, metges d'atenció primària i especialitzada i altre personal que participi en les expe- riències de l'administració". Déu ni do!, el que aquest Conveni determina és que el Govern espanyol i l'autonòmic han decidit incentivar econòmicament als metges d'atenció primària i als inspectors mèdics, als primers perquè no expedeixin parts mèdics de baixa, i als segons perquè emetin quantes més altes mèdiques millor. Ja estem una altre vegada cri- minalitzats els treballadors per cau- sar baixes mèdiques. I novament, l'Administració, oblida que els prin- cipals motius de prolongació dels pro- cessos d'Incapacitat Temporal són l'excessiva demora en la realització de proves diagnostiques -segons la regió sanitària una simple ressonàn- cia magnètica pot retardar-se mesos- , el col·lapse que suposa la derivació als especialistes mèdics, i no diguem ja les llargues -i en ocasions falseja- des i maquillades- llistes d'espera per a la realització d'intervencions qui- rúrgiques. La Reforma de la Seguretat Social No obstant això, se'ns anuncia que, a pesar de les retallades ja indica- des, són necessàries noves reformes del sistema de protecció de Segure- tat Social que garanteixin la seva viabilitat futura. Curiosament, la "consolidació del sistema" passa novament per una retallada dels drets dels treballadors i beneficia- ris del sistema de Seguretat Social. És més, l'objectiu de la pròxima reforma és sens dubte la pensió de jubilació, endurint els seus requi- sits d'accés -no es manifesta expres- sament, però la intenció és exigir un mínim de 20 anys per accedir a la prestació-, i incrementant l'edat ordinària de jubilació fins als 67 anys -el que a més suposarà una reducció més dràstica de la pensió de jubilació de qui s'aculli a la moda- litat anticipada-. I, ja ho anunciem, a qui més perjudicarà aquesta refor- ma és, com tantes altres vegades, al col·lectiu femení, amb carreres de cotització molt més curtes per motius àmpliament coneguts i expulsades del mercat laboral moltes vegades a primerenca edat. Pensions privades i negocis privats Ara bé, com sempre que es produeix una reforma en aquesta matèria, es torna a recomanar als treballadors que acudeixin a la previsió social com- plementària, és a dir, a la subscrip- ció de plans de pensions privats. Nova- ment es presenta la reducció de drets dels treballadors com una oportuni- tat de negoci del sistema financer, afavorida pel govern de torn. És precisament en el sector pri- vat on podem trobar la solució per a la situació que el Govern espanyol assenyala com insostenible a mitjà i llarg termini, que és el binomi menys cotitzadors i més pensionistes. Doncs bé, la solució més d'acord amb l'Es- tat de benestar no és continuar reduint les pensions -recordem que l'actual Govern va prometre en l'an- terior legislatura l'equiparació entre el salari mínim interprofessional i la quantia mínima de les pensions contributives, la qual ni s'ha produït ni està prevista la seva equiparació -, sinó incrementar, com faria qual- sevol companyia asseguradora o de previsió social amb les primes a per- cebre, les corresponents cotitzacions a la Seguretat Social. Com es justifi- ca que el topall màxim de cotització s'estableixi en 3.198,00 euros men- suals? Com sempre, això permet, a qui disposa de rendes derivades del treball -sigui per compte aliè o prò- pia- cotitzar al sistema no pel rendi- ment real, sinó exclusivament per aquella base mensual. És a dir, qui, per exemple, percep 6.000 euros men- suals pel seu treball, no obstant això solament cotitzarà a la Seguretat Social per l'import assenyalat de 3.198,00 euros. O dit d'una altra mane- ra, qui percep 1.000 euros al mes cotit- zarà a la Seguretat Social una terce- ra part del que un treballador que sextuplica el seu salari. Entenem que no és una situació acceptable en l'ac- tual sistema de Seguretat Social, en el qual és destaca el principi de soli- daritat -qui més percebi, que més aporti-, que qui percebi el rendiment de 6 treballadors mileuristas cotitzi tot just per la meitat. I això sense oblidar que és la Patronal qui més es nega a modificar els topalls de cotit- zació màxima, ja que el pes de la quo- ta empresarial és major per a l'em- presari que per al treballador. Atac als drets dels treballadors Aquesta anunciada reforma no és més que un nou pas enrere pel que fa als drets dels treballadors, una retalla- da més de l'Estat del benestar i les conseqüències de l'avanç de les polí- tiques neoliberals, que, no obstant això, no es qüestionen els drets dels parlamentaris espanyols, que amb només 7 anys com a diputat o sena- dor poden accedir al 80% de la pen- sió màxima de jubilació (el 100%, amb 11 anys), i a una indemnització per cessament de la seva activitat, a un pla de previsió social pagat per les Corts Generals -a ells no se'ls obliga a subscriure cap pla de pensions pri- vats -, així com a altres ajudes. Pot- ser ja vagi sent hora de predicar amb l'exemple, o no, senyors parlamen- taris?. *Advocat de Col·lectiu Ronda de Barcelona L’ACCENT 189 12 ECONOMIA DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2010 ANÀLISI Qüestionant la propera reforma de la Seguretat Social “El Govern ha decidit incentivar econòmicament als metges d'atenció primària i als inspec- tors mèdics per a donar altes” Els jubilats estan a l’ull de mira de les reformes de laSeguretat Social “A qui més perjudicarà la refor- ma de la Seguretat Social és, com tantes altres vegades, al col·lectiu femení”
-
Upload
collectiu-ronda -
Category
Documents
-
view
223 -
download
3
description
Miguel Arenas, advocat del grup Salut i Treball del Col·lectiu Ronda, analitza en un article publicat a l’Accent un present –i el que és encara pitjor, un futur- de dràstiques retallades dels drets dels beneficiaris de prestacions de la Seguretat Social.
Transcript of Qüestionant la reforma de la Seguretat Social
MIGUEL ARENAS BARCELONA*
Encara no s'han complert ni dos anysde la darrera reforma en matèria deSeguretat Social (Llei 40/2007, de 4de desembre) que, encara que ambalguna millora del nivell de protec-ció, com va poder ser el reconeixe-ment de la pensió de viduïtat per ales parelles de fet -encara que s'ha dematisar que no en igualtat de condi-cions que les parelles legalment casa-des-, va suposar una important reta-llada en matèria de protecció tant enmatèria d'incapacitat permanent,disminuint en la pràctica l'importde les bases reguladores i de la pen-sió corresponent; com en matèria dejubilació, dificultant l'accés a la moda-litat de jubilació anticipada o, prin-cipalment, exigint 15 anys de cotit-zació efectiva per accedir a la pensiómínima; com, precisament, en matè-ria de viduïtat, limitant l'accés -i devegades negant-lo- el dret dels excon-jugues a la seva percepció, però tam-bé convertint en temporal en algunscasos -2 anys, si el causant mor durantel primer any de matrimoni com aconseqüència d'una malaltia ja con-treta a la data de l'enllaç- una pres-tació que sempre va tenir vocació devitalícia.
Incentius als metgesper donar altesAra, l'actual Govern espanyol i l'auto-nòmic català, ja no només per mitjà dereformes legislatives com la ja esmen-tada Llei 40/2007, sinó mitjançant elfinançament d'organismes, com pot sera Catalunya l'ICAM (Institut Català d'A-valuacions Mèdiques), estan reduintdràsticament els drets dels beneficia-ris de prestacions de Seguretat Social.En l'últim despropòsit, mitjançant laResolució de 22 de setembre de 2010, dela Secretaria General Tècnica, es publi-ca el Conveni entre el Ministeri de Tre-ball espanyol i la Generalitat de Cata-lunya, per "millorar" la prestació d'In-capacitat Temporal i estudiar el com-portament dels processos de curtadurada. En aquesta disposició s'esta-bleix un crèdit de 5.667.189,84 euros, delqual una part important està destina-da "a incentivar als agents participantsen aquestes experiències" de conformi-tat amb els criteris que es fixin en laComissió Mixta contemplada en el Con-veni. Aquests agents seran: "Mèdics Ins-pectors-Avaluadors de l'ICAM, metgesd'atenció primària i especialitzada ialtre personal que participi en les expe-
riències de l'administració". Déu ni do!, el que aquest Conveni
determina és que el Govern espanyoli l'autonòmic han decidit incentivareconòmicament als metges d'atencióprimària i als inspectors mèdics, alsprimers perquè no expedeixin partsmèdics de baixa, i als segons perquèemetin quantes més altes mèdiques
millor. Ja estem una altre vegada cri-minalitzats els treballadors per cau-sar baixes mèdiques. I novament,l'Administració, oblida que els prin-cipals motius de prolongació dels pro-cessos d'Incapacitat Temporal sónl'excessiva demora en la realitzacióde proves diagnostiques -segons laregió sanitària una simple ressonàn-cia magnètica pot retardar-se mesos-, el col·lapse que suposa la derivació
als especialistes mèdics, i no diguemja les llargues -i en ocasions falseja-des i maquillades- llistes d'espera pera la realització d'intervencions qui-rúrgiques.
La Reforma de la Seguretat SocialNo obstant això, se'ns anuncia que,a pesar de les retallades ja indica-des, són necessàries noves reformesdel sistema de protecció de Segure-tat Social que garanteixin la sevaviabilitat futura. Curiosament, la"consolidació del sistema" passanovament per una retallada delsdrets dels treballadors i beneficia-ris del sistema de Seguretat Social.És més, l'objectiu de la pròximareforma és sens dubte la pensió dejubilació, endurint els seus requi-sits d'accés -no es manifesta expres-sament, però la intenció és exigirun mínim de 20 anys per accedir ala prestació-, i incrementant l'edatordinària de jubilació fins als 67anys -el que a més suposarà unareducció més dràstica de la pensióde jubilació de qui s'aculli a la moda-litat anticipada-. I, ja ho anunciem,a qui més perjudicarà aquesta refor-ma és, com tantes altres vegades, alcol·lectiu femení, amb carreres decotització molt més curtes per motiusàmpliament coneguts i expulsadesdel mercat laboral moltes vegadesa primerenca edat.
Pensions privades i negocis privatsAra bé, com sempre que es produeixuna reforma en aquesta matèria, estorna a recomanar als treballadorsque acudeixin a la previsió social com-plementària, és a dir, a la subscrip-ció de plans de pensions privats. Nova-
ment es presenta la reducció de dretsdels treballadors com una oportuni-tat de negoci del sistema financer,afavorida pel govern de torn.
És precisament en el sector pri-vat on podem trobar la solució per ala situació que el Govern espanyolassenyala com insostenible a mitjà illarg termini, que és el binomi menyscotitzadors i més pensionistes. Doncsbé, la solució més d'acord amb l'Es-tat de benestar no és continuarreduint les pensions -recordem quel'actual Govern va prometre en l'an-
terior legislatura l'equiparació entreel salari mínim interprofessional ila quantia mínima de les pensionscontributives, la qual ni s'ha produïtni està prevista la seva equiparació-, sinó incrementar, com faria qual-sevol companyia asseguradora o deprevisió social amb les primes a per-cebre, les corresponents cotitzacionsa la Seguretat Social. Com es justifi-ca que el topall màxim de cotitzaciós'estableixi en 3.198,00 euros men-suals? Com sempre, això permet, aqui disposa de rendes derivades deltreball -sigui per compte aliè o prò-pia- cotitzar al sistema no pel rendi-ment real, sinó exclusivament peraquella base mensual. És a dir, qui,per exemple, percep 6.000 euros men-suals pel seu treball, no obstant aixòsolament cotitzarà a la SeguretatSocial per l'import assenyalat de3.198,00 euros. O dit d'una altra mane-ra, qui percep 1.000 euros al mes cotit-zarà a la Seguretat Social una terce-ra part del que un treballador quesextuplica el seu salari. Entenem queno és una situació acceptable en l'ac-tual sistema de Seguretat Social, enel qual és destaca el principi de soli-daritat -qui més percebi, que mésaporti-, que qui percebi el rendimentde 6 treballadors mileuristas cotitzitot just per la meitat. I això senseoblidar que és la Patronal qui més esnega a modificar els topalls de cotit-zació màxima, ja que el pes de la quo-ta empresarial és major per a l'em-presari que per al treballador.
Atac als drets dels treballadorsAquesta anunciada reforma no és mésque un nou pas enrere pel que fa alsdrets dels treballadors, una retalla-da més de l'Estat del benestar i lesconseqüències de l'avanç de les polí-tiques neoliberals, que, no obstantaixò, no es qüestionen els drets delsparlamentaris espanyols, que ambnomés 7 anys com a diputat o sena-dor poden accedir al 80% de la pen-sió màxima de jubilació (el 100%, amb11 anys), i a una indemnització percessament de la seva activitat, a unpla de previsió social pagat per lesCorts Generals -a ells no se'ls obligaa subscriure cap pla de pensions pri-vats -, així com a altres ajudes. Pot-ser ja vagi sent hora de predicar ambl'exemple, o no, senyors parlamen-taris?.
*Advocat de Col·lectiu Ronda de Barcelona
L’ACCENT 18912 ECONOMIA DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2010
ANÀLISI
QQüüeessttiioonnaanntt llaa pprrooppeerraa rreeffoorrmmaa ddee llaa SSeegguurreettaatt SSoocciiaall
“El Govern ha decidit incentivar
econòmicament alsmetges d'atenció
primària i als inspec-tors mèdics per a
donar altes”
Els jubilats estan a l’ull de mira de les reformes de laSeguretat Social
“A qui més perjudicarà la refor-ma de la Seguretat
Social és, com tantesaltres vegades, alcol·lectiu femení”
