Pàgina 7DIJOUS, 4 DE DESEMBRE DEL 2014, NÚMERO 1.568elpais.cat

Una parella de gent gran espera torn per entrar en un dels consultoris a l’Hospital del Mar de Barcelona. / c. bautista

Q U A D E R N .Pàgina 4

LLIBRES

‘Hotel Indira’, literaturad’alta sensibleria per aldarrer premi Sant Joan

M entre la societat europea co-mençava a patir, a final de1914, els efectes de la primera

de les grans guerres que va enfrontar elmón, Barcelona lliurava la seva enèsimabatalla contra les epidèmies que assola-ven la ciutat. Un brot de febre tifoidedeixava, en tan sols quatre mesos (denovembre d’aquell any a febrer de 1915)2.267 víctimes mortals i més de 24.000infectats.

Pressionat pel perill de contagi i perevitar els conflictes que generava entreels veïns la proximitat dels malalts,l’Ajuntament de Barcelona va habilitar,a primera línia de mar, al costat de lesbarraques del Somorrostro, uns vellspavellons de l’Exposició Universal de1888 per atendre els malalts més po-bres. Llavors era una zona al marge del’urbs, amb naus d’indústria pesant i elsgegantins dipòsits de la Catalana de Gas.

No era el primer cop que aquestesnaus acollien empestats. Però a diferèn-

cia d’altres brots, el tifus del 14 va mar-car una fita: el consistori, conscient deles víctimes que feien les epidèmies, vadecidir establir permanentment unesinstal·lacions que, a més de procurar as-sistència sanitària, servissin per aïllar laciutat de contagis potencials.

Sempre de la mà de l’Ajuntament deBarcelona, es gestava així l’Hospital delsInfecciosos, el germen del singular parcsanitari que avui s’aixeca als peus dellitoral barceloní: l’Hospital del Mar.

Poc més que l’estructura queda d’a-

quells toscs pavellons del XIX, i moltmenys de la imatge d’un reducte per aempestats. Sense abandonar la vocaciópública, on abans es donava tracta-ment als malalts infecciosos ara l’Hos-pital del Mar atén els pacients amb epi-lèpsia que no responen als fàrmacsamb un robot d’alta tecnologia, únic aEspanya, reflex de la voluntat de pro-grés dels treballadors del centre. L’an-tic Hospital dels Infecciosos s’ha con-vertit en un referent en oncologia i neu-rocirurgia. Passa a la pàgina 2

FOTOGRAFIA

‘Objectiu BCN’:els veïns de la ciutates posen a fer fotos

Del tifus del 14 al robot neurocirurgiàL’Hospital del Mar, nascut fa 100 anys per atendre els més pobres, és avui capdavanter a Barcelona

D. García / J. Mouzo

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

1862000

296614

Semanal

3279 CM² - 290%

20967 €

1-3

España

4 Diciembre, 2014

1HOSPITAL DE LA ESPERANZA DE BARCELONA; HOSPIT...

2 . R E P O R T A T G E QUADERN Dijous, 4 de desembre del 2014

E 294.200.000. Els milions de pressupost delParc Salut Mar, que engloba cinc hospitalsassistencials, un institut d’investigació i quatrecentres docents.

E 370.000. La població de referènciaaproximada de l’Hospital del Mar, el buc insígniadel Parc Salut Mar.

E130.943. Les urgències ateses en tot el parcsanitari el 2013.

E 34.165. Les altes hospitalàries que va donarel Parc Salut Mar l’any passat.

E 5.000. Els atletes atesos a l’Hospital del Marals Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

E 3.171. Els professionals que treballen al ParcSalut Mar. Als anys cinquanta eren 218.

E 2.500. Les pessetes a l’any que cobraven elsmetges de l’Hospital d’Infecciosos el 1916.

E 1.442. Els alumnes matriculats en els seuscentres de docència.

E 1.020. Els llits per hospitalitzar els pacients.Als anys trenta eren 300.

El Parc Salut Mar, en xifres

Ve de la pàgina 1“Actualment, a Barcelona hi haun dèficit de mil llits en els nos-tres hospitals, i els que hi ha sónpocs i no reuneixen totes les con-dicions exigides per la ciènciamèdica”, deia el 1933 l’aleshoresdirector de l’Institut Municipald’Assistència Mèdica, ManuelMer i Güell. Barcelona superavael milió d’habitants i els proble-mesper atendre la ciutadania por-taven de cap el consistori. Enaquella època, només el Clínic, eld’Infecciosos i l’Hospital de SantPau —criticat per les autoritatsper la seva “excessiva ornamenta-ció”— donaven servei de benefi-cència.

Si bé les barraques de la SeccióMarítima havien servit per donarcabuda a la ingent quantitat demalalts afectats pel tifus de 1914—els infectats eren principalmentde Ciutat Vella i la Barceloneta,barris que rebien aigua de la mi-na de Montcada, on es va localit-zar el focus del brot—, la majoriadels 300 llits que es van habilitaren el seu moment estaven des-aprofitats dues dècades després.“En els anys trenta només s’utilit-zava la tercera part de les placesdisponibles”, apunta l’historiadorDaniel Venteo.

Les mancances municipalsper atendre la població i la volun-tat dels facultatius de l’Hospitald’Infecciosos va impulsar el seugran canvi. D’atendre exclusiva-ment malalties contagioses enunes instal·lacions infrautilitza-des, al que ha arribat a ser avui:un centre generalista de referèn-cia per a 370.000 veïnsdeBarcelo-na. “Tenim una zona complicada:la Barceloneta i laMina, però tam-bé la Vila Olímpica, on hi ha elspisos més cars del front litoral”,assenyala l’actual gerent de l’Hos-pital del Mar, Olga Pané. L’estig-matitzat centre d’aleshores se-gueix batallant ara per arribar atots els sectors socials de la sevaheterogènia àrea de referència.“Aspiremque vinguin tots, encaraqueno podemdonar luxes”, abun-da Pané.

Tot i que les idees de projectarun hospital generalista van sorgirdurant la Segona República, vaser en els anys de la dictaduraquan, “paradoxalment”, com re-corda Venteo, el centre va patir laseva primera metamorfosi, co-mençant pel nom.Tot i ser uncen-tre històricament laic, per ordredel govern municipal l’Hospitald’Infecciosos va passar a anome-nar-se Hospital de Nostra Se-nyora del Mar.

Així, a mesura que el recintees rentava la cara davant Barcelo-na —sobretot a partir dels anysvint, quan es van construir elsnous edificis que van substituirles velles barraques de 1914—, laseva cartera de serveis sanitarisanava en augment, afavorida per

pels seus responsables i l’Ajunta-ment de la ciutat. Amb l’impulsde l’aleshores director del centre,el doctor Trias de Bes, el premiNobel deMedicinaAlexander Fle-ming va inaugurar el 1948 l’Insti-tut Municipal d’InvestigacionsMèdiques (IMIM), especialitzatllavors en microbiologia i immu-nologia. A remolc dels canvis as-sistencials que ha experimentatl’hospital, l’IMIM també ha modi-ficat les especialitats mèdiques a

estudi. “Als vuitanta hi ha un can-vi d’orientació i s’estableixen lí-nies de recerca en epidemiologia isalut pública, càncer, biomèdica,neurociència i patologia vascu-lar”, concreta el director del’IMIM, Miguel López-Botet. Lacreació del departament d’investi-gació —en què ara treballen 700persones— vamarcar els inicis delamodernització de l’Hospital delMar, tot convertint-se en el refe-rent en investigació que és avui.

Els científics de l’IMIMhan publi-cat nombrosos estudis, comara laidentificació d’una causa de resis-tència al tractament del càncerde còlon, en prestigioses revistesdel sector, i han rebut premis ibeques per continuar els seus tre-balls en camps com l’oncologia ila neurociència. “L’IMIM reflec-teix la voluntat de l’hospital. Percoherència, les nostres prioritatsd’investigació han d’anar alinea-des amb les prioritats assisten-

cials de l’hospital”, afirma López-Botet.

La posada en marxa de la pri-mera Unitat de Cures Intensives(UCI) d’Espanya el 1970 i l’obertu-ra de les urgències el 1978 vanculminar el procés de canvi del’Hospital d’Infecciosos a un cen-tre de caràcter generalista. Muta-va centre i ho feia també Barcelo-na. Pocs anys enrere, amb laconstrucció del passeig marítim iel desmantellament del poblat

barraquista del Somorrostro,l’Ajuntament acostava el centresanitari a l’urbs. “En els seixanta,ni el centre es considerava a simateix comunhospital comunita-ri, ni la gent del barri el veia comun hospital de referència. Quans’obren les urgències, els veïns co-mencen a utilitzar l’hospital, apercebre que està viu”, recorda eldoctor Pere Benito, metge histò-ric del centre. “Hi havia una efer-vescència tal per canviar l’hospi-tal, que deixa de ser d’infecciososper convertir-se en un de pseu-doespecialitats”, afegeix. L’Hospi-tal del Mar ja podiamirar de caraels altres centres de la ciutat, “toti que jugava a segonadivisió”, pos-til·la Benito.

Però la realitat tossuda tam-poc li deixava abandonar del tot

les seves arrels com a hospitald’infecciosos. En nom de lavocació comunitària de la qualsempre va presumir, l’Hospitaldel Mar es va mantenir molt en-ganxat al teixit social que s’aixe-cava al seu voltant, i va ser testi-moni directe de la nova gran epi-dèmia dels vuitanta: la sida i lespatologies derivades del consummarginal de drogues. Per enfron-tar-se a aquesta xacra, el centreva ser pioner en la posada enmarxa de la primera unitat d’Es-panya deRehabilitació de Toxico-manies. “Vam començar a trac-tar les addiccions comun proble-ma mèdic. Hi havia molt desco-neixement i la resposta es dona-va al marge del sistema de salutpública”, relata l’impulsor de launitat, Santiago de Torres.

L’hospital va aconseguir l’an-helat ascens a la primera divisióquan Joan Antoni Samaranch vapronunciar l’històric: “À la villede... Barcelona”, que anunciavaels Jocs Olímpics de 1992 a la ciu-tat. Fidels al seu esperit emprene-dor, els directiusmetges de l’Hos-pital del Mar es van avançar a ladecisió del Comitè Olímpic Inter-nacional. Reunits a casa de l’ales-hores cap de cirurgia, els metgesvan escriure una carta en què de-manaven ser l’hospital olímpic.La missiva va ser dipositada a labústia de l’habitatge de l’alcaldede la ciutat, Pasqual Maragall.“Donar-nos les Olimpíades eracrear un hospital nou, cosa quesignificava més infraestructures,equipaments i contractació depersonal, fer un hospital mo-

dern”, recorda Benet. I així vaser. Gairebé es va duplicar la su-perfície útil del centre; es van re-modelar els serveis d’UCI, quirò-fans i reanimació, així com lessales de radiodiagnòstic i medici-na nuclear, i al voltant del 70% deles instal·lacions per a hospitalit-zacions es van fer noves.

Des de llavors, l’hospital jugaa primera divisió, sobretot enneurociències. “Som referènciadel terciarisme en patologiavascular i cerebral”, apunta elneurocirurgià Gerard Conesa. Alcostat d’un equip de vuit especia-listes, el facultatiu dirigeix unaunitat d’epilèpsia capdavanteraen la tecnologia i els tractamentsque aplica, com el Robot Rosa,un dispositiu pioner a Espanyaper localitzar l’origen de l’epilèp-

sia. “Hemdedesenvolupar el con-cepte d’hospital de proximitat,que els veïns ens vegin com elseu centre, però al mateix temps,també algunes línies de com-plexitat que ens asseguren inves-tigació, és a dir, innovació i in-gressos”, avança la gerent.

L’últim bastió sobre el quall’Hospital del Mar exemplifica elseu canvi passa pel seu caràcterpedagògic i docent. El centre ésl’únic de Catalunya que integraen el seu campus tots els grausd’ensenyament sanitari, des de laresidència de postuniversitarisen els seus centres assistencialsfins als cicles de formació profes-sional, passant per les carreresde medicina i infermeria. Un pèllluny d’aquell reducte per a infec-ciosos.

D es del primermalalt de tifusque va entrar als barracons

de la Secció Marítima fins al’últim pacient que va passar pelquiròfandel RobotRosa, l’Ajunta-ment de Barcelona sempre hatingut un paper important en eldia a dia de l’Hospital del Mar, alprincipi com a gestor formal deles instal·lacions i ara com a ga-rant del futur del centre.

Inspirats en la concepció del’històric Consell de Cent de laciutat de donar serveis socialspúblics als barcelonins, el go-vernmunicipal va decidir fer es-table l’Hospital d’Infecciosos.Després de més de 90 anys acàrrec de l’Ajuntament, lagestió de l’Hospital del Mar vapassar a l’altre costat de laplaça Sant Jaume amb l’acordsignat el 2006 entre els socialis-tes Marina Geli, exconsellerade Salut, i Joan Clos, exalcaldede la ciutat. Fins llavors, Barce-lona era l’única gran ciutat d’Es-panya que sufragava serveis sa-nitaris. De fet, la seva Carta Mu-nicipal estableix que aquestacompetència és “impròpia” delconsistori.

L’acord implicava la creaciódel consorci públic Parc SalutMar, gestionat per la Generali-tat, que substituïa l’Institut Mu-nicipal d’Assistència Sanitària(IMAS), creat el 1992 per gestio-nar l’Hospital del Mar, el de l’Es-perança i altres centres de salutmental, de geriatria i atencióprimària.

En la seva curta història sotala batuta de la Generalitat, l’hos-pital ha patit per poder tirar en-davant el seu projecte d’amplia-ció, un nou edifici de més de15.000metres quadrats que per-metria ampliar i modernitzarels seus serveis.

Una immensa estructura in-acabadade formigó, entre el cen-tre i la seu de Gas Natural, testi-monia els problemes de tresore-ria del Govern. Després d’haverinvertit 42 milions d’euros, lesobres d’ampliació van quedar es-tancades.Només la bona salut deles arquesmunicipals ha permèsdesencallar el projecte, amb unainjecció de 30 milions d’euros.

“Ens anavamillor amb l’Ajun-tament, perquè estàmoltmés sa-nejat financerament que laGene-ralitat”, apunta la gerent del cen-tre, Olga Pané. La directiva ad-dueix, a més, els problemes degestió que suposa la “rigidesa”en la governança dels consorcis:“El sector públic de la Generali-tat és molt menys flexible que eldels ajuntaments. La mateixanormativa que serveix per alsMossos ens serveix per a nosal-tres, i tota aquesta pèrdua d’agili-tat es reflecteix en l’eficiència”.

Un hospital sotala batuta municipalD. G. V / J. M. Q.

Poc més que l’esquelet queda del vell Hospitald’Infecciosos en què es confinava els empestats detifus el 1914 (a dalt). A la vora del mar, al costat delpoblat del Somorrostro i del gasòmetre de lacompanyia Catalana de Gas, l’hospital estava situatestratègicament per protegir l’urbs de possiblescontagis (esquerra). El centre va trigar anys a rentar laseva imatge d’hospital de beneficència i infecciosos iser el que és avui: fites com l’arribada del pulmód’acer —comparable al Robot Rosa que, salvant lesdistàncies, ha tornat a revolucionar l’atenció sanitària al’hospital— van ser els que van dibuixar l’actual ParcSalut Mar. Al costat del progrés en l’assistència, lainvestigació que es va desenvolupar a l’IMIM, potenciatal seu dia pel professor Nauch, cap del Tropen Institutd’Hamburg (a dalt), va ser el primer pas per convertirel vell hospital en un complex d’alta tecnologia.

/ afb / f. ballell / c. bautista / parc salut mar

Un terç dels llits del’Hospital d’Infecciososeren buits als anys 30;era l’hora del canvi

El departamentd’investigació delcentre ocupa avuimés de 700 persones

“Ens anava més béamb l’Ajuntament queara amb la Generalitat”,assegura la gerent

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

1862000

296614

Semanal

3279 CM² - 290%

20967 €

1-3

España

4 Diciembre, 2014

2HOSPITAL DE LA ESPERANZA DE BARCELONA; HOSPIT...

E 294.200.000. Els milions de pressupost delParc Salut Mar, que engloba cinc hospitalsassistencials, un institut d’investigació i quatrecentres docents.

E 370.000. La població de referènciaaproximada de l’Hospital del Mar, el buc insígniadel Parc Salut Mar.

E130.943. Les urgències ateses en tot el parcsanitari el 2013.

E 34.165. Les altes hospitalàries que va donarel Parc Salut Mar l’any passat.

E 5.000. Els atletes atesos a l’Hospital del Marals Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

E 3.171. Els professionals que treballen al ParcSalut Mar. Als anys cinquanta eren 218.

E 2.500. Les pessetes a l’any que cobraven elsmetges de l’Hospital d’Infecciosos el 1916.

E 1.442. Els alumnes matriculats en els seuscentres de docència.

E 1.020. Els llits per hospitalitzar els pacients.Als anys trenta eren 300.

El Parc Salut Mar, en xifres

Ve de la pàgina 1“Actualment, a Barcelona hi haun dèficit de mil llits en els nos-tres hospitals, i els que hi ha sónpocs i no reuneixen totes les con-dicions exigides per la ciènciamèdica”, deia el 1933 l’aleshoresdirector de l’Institut Municipald’Assistència Mèdica, ManuelMer i Güell. Barcelona superavael milió d’habitants i els proble-mesper atendre la ciutadania por-taven de cap el consistori. Enaquella època, només el Clínic, eld’Infecciosos i l’Hospital de SantPau —criticat per les autoritatsper la seva “excessiva ornamenta-ció”— donaven servei de benefi-cència.

Si bé les barraques de la SeccióMarítima havien servit per donarcabuda a la ingent quantitat demalalts afectats pel tifus de 1914—els infectats eren principalmentde Ciutat Vella i la Barceloneta,barris que rebien aigua de la mi-na de Montcada, on es va localit-zar el focus del brot—, la majoriadels 300 llits que es van habilitaren el seu moment estaven des-aprofitats dues dècades després.“En els anys trenta només s’utilit-zava la tercera part de les placesdisponibles”, apunta l’historiadorDaniel Venteo.

Les mancances municipalsper atendre la població i la volun-tat dels facultatius de l’Hospitald’Infecciosos va impulsar el seugran canvi. D’atendre exclusiva-ment malalties contagioses enunes instal·lacions infrautilitza-des, al que ha arribat a ser avui:un centre generalista de referèn-cia per a 370.000 veïnsdeBarcelo-na. “Tenim una zona complicada:la Barceloneta i laMina, però tam-bé la Vila Olímpica, on hi ha elspisos més cars del front litoral”,assenyala l’actual gerent de l’Hos-pital del Mar, Olga Pané. L’estig-matitzat centre d’aleshores se-gueix batallant ara per arribar atots els sectors socials de la sevaheterogènia àrea de referència.“Aspiremque vinguin tots, encaraqueno podemdonar luxes”, abun-da Pané.

Tot i que les idees de projectarun hospital generalista van sorgirdurant la Segona República, vaser en els anys de la dictaduraquan, “paradoxalment”, com re-corda Venteo, el centre va patir laseva primera metamorfosi, co-mençant pel nom.Tot i ser uncen-tre històricament laic, per ordredel govern municipal l’Hospitald’Infecciosos va passar a anome-nar-se Hospital de Nostra Se-nyora del Mar.

Així, a mesura que el recintees rentava la cara davant Barcelo-na —sobretot a partir dels anysvint, quan es van construir elsnous edificis que van substituirles velles barraques de 1914—, laseva cartera de serveis sanitarisanava en augment, afavorida per

pels seus responsables i l’Ajunta-ment de la ciutat. Amb l’impulsde l’aleshores director del centre,el doctor Trias de Bes, el premiNobel deMedicinaAlexander Fle-ming va inaugurar el 1948 l’Insti-tut Municipal d’InvestigacionsMèdiques (IMIM), especialitzatllavors en microbiologia i immu-nologia. A remolc dels canvis as-sistencials que ha experimentatl’hospital, l’IMIM també ha modi-ficat les especialitats mèdiques a

estudi. “Als vuitanta hi ha un can-vi d’orientació i s’estableixen lí-nies de recerca en epidemiologia isalut pública, càncer, biomèdica,neurociència i patologia vascu-lar”, concreta el director del’IMIM, Miguel López-Botet. Lacreació del departament d’investi-gació —en què ara treballen 700persones— vamarcar els inicis delamodernització de l’Hospital delMar, tot convertint-se en el refe-rent en investigació que és avui.

Els científics de l’IMIMhan publi-cat nombrosos estudis, comara laidentificació d’una causa de resis-tència al tractament del càncerde còlon, en prestigioses revistesdel sector, i han rebut premis ibeques per continuar els seus tre-balls en camps com l’oncologia ila neurociència. “L’IMIM reflec-teix la voluntat de l’hospital. Percoherència, les nostres prioritatsd’investigació han d’anar alinea-des amb les prioritats assisten-

cials de l’hospital”, afirma López-Botet.

La posada en marxa de la pri-mera Unitat de Cures Intensives(UCI) d’Espanya el 1970 i l’obertu-ra de les urgències el 1978 vanculminar el procés de canvi del’Hospital d’Infecciosos a un cen-tre de caràcter generalista. Muta-va centre i ho feia també Barcelo-na. Pocs anys enrere, amb laconstrucció del passeig marítim iel desmantellament del poblat

barraquista del Somorrostro,l’Ajuntament acostava el centresanitari a l’urbs. “En els seixanta,ni el centre es considerava a simateix comunhospital comunita-ri, ni la gent del barri el veia comun hospital de referència. Quans’obren les urgències, els veïns co-mencen a utilitzar l’hospital, apercebre que està viu”, recorda eldoctor Pere Benito, metge histò-ric del centre. “Hi havia una efer-vescència tal per canviar l’hospi-tal, que deixa de ser d’infecciososper convertir-se en un de pseu-doespecialitats”, afegeix. L’Hospi-tal del Mar ja podiamirar de caraels altres centres de la ciutat, “toti que jugava a segonadivisió”, pos-til·la Benito.

Però la realitat tossuda tam-poc li deixava abandonar del tot

les seves arrels com a hospitald’infecciosos. En nom de lavocació comunitària de la qualsempre va presumir, l’Hospitaldel Mar es va mantenir molt en-ganxat al teixit social que s’aixe-cava al seu voltant, i va ser testi-moni directe de la nova gran epi-dèmia dels vuitanta: la sida i lespatologies derivades del consummarginal de drogues. Per enfron-tar-se a aquesta xacra, el centreva ser pioner en la posada enmarxa de la primera unitat d’Es-panya deRehabilitació de Toxico-manies. “Vam començar a trac-tar les addiccions comun proble-ma mèdic. Hi havia molt desco-neixement i la resposta es dona-va al marge del sistema de salutpública”, relata l’impulsor de launitat, Santiago de Torres.

L’hospital va aconseguir l’an-helat ascens a la primera divisióquan Joan Antoni Samaranch vapronunciar l’històric: “À la villede... Barcelona”, que anunciavaels Jocs Olímpics de 1992 a la ciu-tat. Fidels al seu esperit emprene-dor, els directiusmetges de l’Hos-pital del Mar es van avançar a ladecisió del Comitè Olímpic Inter-nacional. Reunits a casa de l’ales-hores cap de cirurgia, els metgesvan escriure una carta en què de-manaven ser l’hospital olímpic.La missiva va ser dipositada a labústia de l’habitatge de l’alcaldede la ciutat, Pasqual Maragall.“Donar-nos les Olimpíades eracrear un hospital nou, cosa quesignificava més infraestructures,equipaments i contractació depersonal, fer un hospital mo-

dern”, recorda Benet. I així vaser. Gairebé es va duplicar la su-perfície útil del centre; es van re-modelar els serveis d’UCI, quirò-fans i reanimació, així com lessales de radiodiagnòstic i medici-na nuclear, i al voltant del 70% deles instal·lacions per a hospitalit-zacions es van fer noves.

Des de llavors, l’hospital jugaa primera divisió, sobretot enneurociències. “Som referènciadel terciarisme en patologiavascular i cerebral”, apunta elneurocirurgià Gerard Conesa. Alcostat d’un equip de vuit especia-listes, el facultatiu dirigeix unaunitat d’epilèpsia capdavanteraen la tecnologia i els tractamentsque aplica, com el Robot Rosa,un dispositiu pioner a Espanyaper localitzar l’origen de l’epilèp-

sia. “Hemdedesenvolupar el con-cepte d’hospital de proximitat,que els veïns ens vegin com elseu centre, però al mateix temps,també algunes línies de com-plexitat que ens asseguren inves-tigació, és a dir, innovació i in-gressos”, avança la gerent.

L’últim bastió sobre el quall’Hospital del Mar exemplifica elseu canvi passa pel seu caràcterpedagògic i docent. El centre ésl’únic de Catalunya que integraen el seu campus tots els grausd’ensenyament sanitari, des de laresidència de postuniversitarisen els seus centres assistencialsfins als cicles de formació profes-sional, passant per les carreresde medicina i infermeria. Un pèllluny d’aquell reducte per a infec-ciosos.

D es del primermalalt de tifusque va entrar als barracons

de la Secció Marítima fins al’últim pacient que va passar pelquiròfandel RobotRosa, l’Ajunta-ment de Barcelona sempre hatingut un paper important en eldia a dia de l’Hospital del Mar, alprincipi com a gestor formal deles instal·lacions i ara com a ga-rant del futur del centre.

Inspirats en la concepció del’històric Consell de Cent de laciutat de donar serveis socialspúblics als barcelonins, el go-vernmunicipal va decidir fer es-table l’Hospital d’Infecciosos.Després de més de 90 anys acàrrec de l’Ajuntament, lagestió de l’Hospital del Mar vapassar a l’altre costat de laplaça Sant Jaume amb l’acordsignat el 2006 entre els socialis-tes Marina Geli, exconsellerade Salut, i Joan Clos, exalcaldede la ciutat. Fins llavors, Barce-lona era l’única gran ciutat d’Es-panya que sufragava serveis sa-nitaris. De fet, la seva Carta Mu-nicipal estableix que aquestacompetència és “impròpia” delconsistori.

L’acord implicava la creaciódel consorci públic Parc SalutMar, gestionat per la Generali-tat, que substituïa l’Institut Mu-nicipal d’Assistència Sanitària(IMAS), creat el 1992 per gestio-nar l’Hospital del Mar, el de l’Es-perança i altres centres de salutmental, de geriatria i atencióprimària.

En la seva curta història sotala batuta de la Generalitat, l’hos-pital ha patit per poder tirar en-davant el seu projecte d’amplia-ció, un nou edifici de més de15.000metres quadrats que per-metria ampliar i modernitzarels seus serveis.

Una immensa estructura in-acabadade formigó, entre el cen-tre i la seu de Gas Natural, testi-monia els problemes de tresore-ria del Govern. Després d’haverinvertit 42 milions d’euros, lesobres d’ampliació van quedar es-tancades.Només la bona salut deles arquesmunicipals ha permèsdesencallar el projecte, amb unainjecció de 30 milions d’euros.

“Ens anavamillor amb l’Ajun-tament, perquè estàmoltmés sa-nejat financerament que laGene-ralitat”, apunta la gerent del cen-tre, Olga Pané. La directiva ad-dueix, a més, els problemes degestió que suposa la “rigidesa”en la governança dels consorcis:“El sector públic de la Generali-tat és molt menys flexible que eldels ajuntaments. La mateixanormativa que serveix per alsMossos ens serveix per a nosal-tres, i tota aquesta pèrdua d’agili-tat es reflecteix en l’eficiència”.

Un hospital sotala batuta municipalD. G. V / J. M. Q.

Poc més que l’esquelet queda del vell Hospitald’Infecciosos en què es confinava els empestats detifus el 1914 (a dalt). A la vora del mar, al costat delpoblat del Somorrostro i del gasòmetre de lacompanyia Catalana de Gas, l’hospital estava situatestratègicament per protegir l’urbs de possiblescontagis (esquerra). El centre va trigar anys a rentar laseva imatge d’hospital de beneficència i infecciosos iser el que és avui: fites com l’arribada del pulmód’acer —comparable al Robot Rosa que, salvant lesdistàncies, ha tornat a revolucionar l’atenció sanitària al’hospital— van ser els que van dibuixar l’actual ParcSalut Mar. Al costat del progrés en l’assistència, lainvestigació que es va desenvolupar a l’IMIM, potenciatal seu dia pel professor Nauch, cap del Tropen Institutd’Hamburg (a dalt), va ser el primer pas per convertirel vell hospital en un complex d’alta tecnologia.

/ afb / f. ballell / c. bautista / parc salut mar

Un terç dels llits del’Hospital d’Infecciososeren buits als anys 30;era l’hora del canvi

El departamentd’investigació delcentre ocupa avuimés de 700 persones

“Ens anava més béamb l’Ajuntament queara amb la Generalitat”,assegura la gerent

QUADERN Dijous, 4 de desembre del 2014 R E P O R T A T G E . 3

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

1862000

296614

Semanal

3279 CM² - 290%

20967 €

1-3

España

4 Diciembre, 2014

3HOSPITAL DE LA ESPERANZA DE BARCELONA; HOSPIT...