Quadern Alumne UD5_3r ESO

UNITAT DIDÀCTICA

“trenta i val”

“va de bó”

PILOTA VALENCIANA: El raspall i les galotxetes de Monòver

UNITAT DIDÀCTICA: EL RASPALL I LES GALOTXETES

3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10

1

RESUM PER A L’ALUMNAT

Títol : “trenta i val”, “va de bó”

Introducció : la pilota valenciana és un dels continguts obligatoris en l’ensenyament de l’educació física a tota l’etapa d’ESO. Aquest esport tradicional és molt ric en quant al treball d’aspectes socials i culturals, però també és fonamental per millorar la coordinació ull-mà, la força muscular i la resistència. Amb interés i motivació arriba a ser un joc molt dinàmic i divertit que ens ensenyarà a comportar-nos amb bonhomia i a respectar-se els uns als altres. Finalment, també és important destacar que potser l’esport al qual poder dedicar-vos de manera amateur o professional, escaló aquest on està immers actualment l’esport.

Continguts : els continguts a aprendre són els següents:

Conceptes: la pilota valenciana: història i context actual. Les modalitats de joc: el raspall i les galotxetes de Monòver. Materials necessaris per al joc de pilota: els guants de protecció i la pilota de badana. El reglament, la tècnica i la tàctica del raspall i les galotxetes de Monòver.

Procediments: execució d’exercicis tècnics: els diferents colps. Pràctica real de l’esport del raspall i de les galotxetes de Monòver. Elaboració dels guants de protecció i de la pilota de badana.

Actituds: acceptació de les normes i reglament: jugar amb bonhomia; esforç i motivació per a realitzar els exercicis i jugar al raspall i a les galotxetes; valoració de la importància social i cultural del joc tradicional.

Objectius : al finalitzar la unitat didàctica hauràs de ser capaç de...

- Identificar les principals èpoques històriques del joc de pilota, i descriure les característiques.

- Conèixer les diferents modalitats de joc de la pilota valenciana.

- Explicar el reglament, la tècnica i la tàctica bàsica del raspall i de les galotxetes de Monòver.

- Executar, amb un mínim de coordinació i eficiència, la tècnica dels colps de pilota.

- Valorar la motivació i l’esforç per practicar el joc tradicional més característic de la Comunitat Valenciana, tot jugant amb respecte cap als altres.

Sessions i activitats : desenvolupades en full adjunt.

Criteris d’avaluació i qualificació : els criteris d’avaluació són els mateixos objectius. Els criteris de qualificació són els següents: teoria 20% + pràctica 50% + actitud 30%

Instruments d’avaluació : estan classificats en funció del contingut que avaluen.

Teoria: qüestionari escrit, amb preguntes referents a la teoria i la pràctica.

Pràctica: observació directa diària; i execució real de les proves (graella d’observació); realització dels guants per a protegir-se les mans; elaboració d’una pilota de drap.

Actitud: observació directa diària.

Recursos bibliogràfics i mediateca : per tal de completar la informació que vos proporcione amb els apunts teòrics, i sempre que ho desitgeu, teniu una gran quantitat d’ajuda en diferents llibres, dvd, i internet. Entre altres són interessants:

- www.fedpival.es

- www.uv.es/pilota

- ca.wikipedia.org/wiki/Pilota_valenciana

- http://www.actiweb.es/tallerpilota/index.html

- www.hascomnet.com/~fedpival/index1.htm

- www.pilotavalenciana.com



2

TEMPORALITZACIÓ DE LES SESSIONS

Sessió 1 . Presentació de la unitat didàctica (repassar els apunts). Pràctica de les habilitats motrius bàsiques: els llançaments (colpejar) i les recepcions.

Sessió 2 . Necessitat d’arreglar-se la mà (contingut avaluable), materials a comprar. Pràctica dels colps: a diferents mòbils, distàncies, colps de precisió i de potència.

Sessió 3 . Com arreglar-se la mà. Demostració pràctica, començament de l’alumnat a fer-se el guant que acabarà en casa. Iniciació al raspall mitjançant una progressió d’exercicis i jocs tècnics i tàctics.

Sessió 4 . Explicació del reglament i la tècnica bàsica del raspall i de les galotxetes de Monòver. Utilitzarem diversos vídeos didàctics. Consolidació del raspall mitjançant el joc amb reducció progressiva del mòbil.

Sessió 5 . Explicació del reglament i la tècnica bàsica del raspall i de les galotxetes de Monòver. Consolidació d’aquests continguts conceptuals. Pràctica del raspall com esport reglamentat. Pràctica dels colps genèrics i específics.

Sessió 6 . Pràctica del raspall com esport reglamentat. Partides amb diferents agrupaments. Iniciació a la pràctica de les galotxetes de Monòver.

Sessió 7 . Campionats de raspall i de galotxetes. Avaluació procedimental final. Lliurament de treballs i/o realització de la prova escrita tipus test.

Sessió 8 . Campionats de raspall i de galotxetes. Avaluació procedimental final.

Sessió 9 . Possible activitat extraescolar: eixida al trinquet del Genovés.

NOTA: és important destacar que aquests fulls són un resum i, per tant, és el professor qui els té més desenvolupats en la seua programació. Així mateix, i en relació amb açò, aquest resum pot sofrir modificacions amb raons justificades que aniré introduint en les sessions i que vos comentaré de forma anticipada.



3

UNITAT DIDÀCTICA 5. EL RASPALL I LES GALOTXETES

1. HISTÒRIA DEL JOC DE PILOTA

Aquest apartat no està desenvolupat ací. Heu de llegir els articles que hi ha publicats a dos pàgines web (mireu l’enllaç) i escoltar el vídeo que hi ha penjat al blog d’Educació Física ( http://educaciofisicamoixent.blogspot.com ) per tal d’aprendre les èpoques històriques més rellevants del joc i conèixer les característiques del mateix en cadascun dels moments.

Amb la informació que teniu respondreu, en el qüestionari final d’avaluació, una sèrie de preguntes referents a la història del joc de pilota.

http://www.uv.es/pilota/introduccio/totintro.htm http://www.hascomnet.com/~fedpival/historia.htm

2. EL RASPALL I LES GALOTXETES DE MONÒVER

Les dues modalitats del joc de pilota que practicarem en aquesta unitat didàctica tenen característiques diferents. Per això hem cregut oportú que practicareu una modalitat de joc per terra (el raspall) i una altra de joc per l’aire (galotxetes).

Ara bé, les dues modalitats estan dins del joc d’estil directe , en el qual

s’enfronten dos o més jugadors encarats que s’envien la pilota d’una meitat de la pista a l’altra.

En aquests apunts està desenvolupat l’esport del raspall perquè és el que més

treballarem. No obstant açò, teniu a la vostra disposició bastant informació per completar el coneixement que vos ensenyarem respecte a les galotxetes. Si llegiu a la wiquipèdia ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Pilota_valenciana ) trobareu explicada la modalitat de les galotxetes.



4

3. EL REGLAMENT DEL RASPALL (al trinquet) Aprovat en la Junta Directiva i l’Assemblea de la F PV, segons les propostes fetes per l’Assemblea

de Raspall del 18-01-2008. Art.1. Lloc de joc (carrer, canxes artificials i trinquets)

Concepte de Terra : Es considerarà “terra” l’espai comprés per les lloses del sòl.

Concepte d’Aire : Es considerarà “aire” totes les superfícies que es troben per damunt de la línia que forma l’angle entre el terra i la paret, incloent el sòcol, repises, escalons, etc.

1.2. Trinquet.

a. El lloc de joc haurà d’estar delimitat obligatòriament per dos ratlles situades als extrems del mateix denominades tamborí a la ratlla de quinze del rest, i a la ratlla de quinze del traure s’anomena, per part de la careta, ratlla del dau o del traure , i per la part de la muralla, rebot de la llotgeta .

b. Així mateix, haurà d’estar marcat el punt del traure que està dins del quadre del quinze del traure, denominat Dau.

Art. 2. La Pilota

La pilota reglamentària és la pilota de vaqueta que pesarà entre 40 i 42 grams. Nosaltres utilitzarem les pilotes de badana , que pesaran entre 22 i 35 grams.



5

El canvi de pilota el decideix el jugador que està al traure. Si hi ha pilotes noves es podran utilitzar a partir del 3er joc, no podent utilitzar-se dos d’aquestes en el mateix joc. Es podrà disposar de totes les pilotes per a qualsevol equip a partir del 4t joc. Art. 4. Equips

Els equips que s’enfronten hauran d’estar formats per un, dos o tres jugadors, podent formar equips de:

a) Tres contra tres, denominant-se equips de trios . b) Tres contra dos, denominant-se trio contra parella . c) Dos contra dos, denominant-se equips de parelles . d) Un contra un, denominant-se mà a mà .

Els equips poden fer 1 canvi definitiu en la partida, al final de cada joc avisant a

l’equip i delegat contrari. En cas de no estar tots els jugadors disponibles i començar la partida, es podrà incorporar durant el trancurs de la partida el jugador que falte.

Si ja s’ha fet el canvi, en cas de lesió o indisposició d’un jugador es continuarà la partida amb la resta dels components, perdent la partida l’equip que es retire. Art. 5. Jutges

Pot ser qualsevol persona que acredite la seua vinculació amb la Pilota Valenciana. Actuarà sempre de bona fe (d’ací el nom “home de bó” ) i haurà d’identificar-se públicament abans de començar la partida. Són funcions del jutge classificar la jugada de bona o falta. Art. 6. Traure i joc

Hem de tindre en compte les diferències en el joc entre el Trinquet i el Carrer per a la realització d’aquest joc.

Per a començar el joc, no es podrà traure sense avisar abans als jugadors del rest i tenint la seua conformitat. Es procedeix de la següent forma: Traure al Trinquet

El traure es realitzarà botant la pilota en el punt assenyalat (dins del quadre del Dau) i colpejant-la abans que done un segon bot.

Després del traure, si es juga amb falta , la pilota haurà de tocar terra abans de la ratlla de falta. Si la pilota passa per l’aire sense botar abans de la ratlla de falta serà falta. Excepte si el jugador contrari la juga a l’aire (en este cas la pilota farà joc, continuant el mateix). El Joc

Una vegada s’ha tret, l’equip contrari haurà de tornar la pilota a l’aire, al bot o raspant, no podent colpejar-la dues vegades seguides el mateix equip.

La pilota que és falta tirant-la directament a galeries, balcons, etc., també ho serà si va indirectament; sempre i quan no ho faça després del segon bot.

Per ajudar a entendre el Reglament, tindrem en compte que el qualificatiu dels termes “quinze“ i “falta”, sempre s’entendran des de la perspectiva del que la tira o de l’últim que la toca.



6

1 – Es farà quinze, tant al carrer com al trinquet: a) Quan la pilota colpege en qualsevol part del cos que no siga la mà ni

l’avantbraç. b) Quan un jugador alce la mà i diga “quinze”.

Al Trinquet serà quinze:

a) Quan toque tamborí.

b) Quan traspasse la ratlla del dau per terra.

c) Quan s’encale en el palc de dalt o en la galeria del dau.

d) Quan entre en la llotgeta, tocant terra, cadira, persona, o qualsevol element mòbil, encara que surt després.

e) Quan la pilota bote, toque rebot i no és jugada a l’aire.

f) Quan la pilota vaja directa al rebot i no es jugada abans del segon bot.

Al Trinquet serà falta a) Quan siga raspada xafant la ratlla del dau o darrere d’ella.

b) Quan un jugador tire la pilota a la galeria del rest, incloent la xapa de delimitació del rest o barana, si existeix.

c) Quan un jugador tire la pilota a la galeria llarga i es quede penjada tant si abans ha donat en la galeria del dau, com si no.

d) Quan un jugador reste la pilota xafant l’espai de la llotgeta.

e) Quan el jugador colpege la pilota amb les dos mans juntes.

f) Quan el jugador tire la pilota per dalt de la muralla fora del trinquet (cas dels trinquets descoberts).

g) Quan el jugador tire la pilota fora del trinquet per dalt de les galeries encara que la pilota colpege abans la galeria del dau (cas dels trinquets descoberts).

NOTES: - Tota pilota que vinga del rebot i, al colpejar-la, el jugador toque la mà en terra, serà considerada com que ha fet un bot. - Si dos jugadors li peguen alhora a la pilota, aquesta serà bona i farà joc. - La pilota que entre i isca de la galeria lateral farà joc.

2 – Serà pilota parada: Al trinquet

a) Quan la pilota puge, directa o indirectament, a l’escala o colpege en qualsevol espectador que estiga ubicat en ella.

Nota:

1- Si la pilota puja a l’escala entre el 9 i mig i la ratlla del dau, el jugador la podrà jugar a láire, bot o raspada.

2- Si la pilota puja a léscala directament després del 9 i mig o després de la ratlla del dau, es podrà jugar a láire o al bot.



7

3- Si la pilota puja a l´escala després de botar com en l´apartat anterior, es jugarà a l’aire.

4- Tota pilota que puja a l’escala haurà de jugar-se a l’altura on haja botat la pilota. Si la pilota ha donat el bot entre la ratlla del dau i la paret del dau es jugarà a l’altura de la ratlla del dau. Si la pilota ha donat entre la ratlla del 9 i mig i la paret del rest es jugarà a l’altura del 9 i mig.

Art. 7.Puntuació i resultat La puntuació es compon de quinzes i de jocs , anomenats també tantos . El jocs van de quinze en quinze agrupats en quatre jugades: 15, 30, Val i Joc.

S’anomenen 15 net o per res/cap, 30 neta o per res/cap, Val ne t i Joc net (anomenat Joc Curiòs).

Guanyarà l’equip que aconseguisca els quatre quinzes amb una diferència de dos

sobre el contrari. (El joc consisteix en pujar i baixar) Per la qual cosa, si després d’aplegar un equip al Val, l’equip contrari li empata es baixarà a 30 per 30: anomenats Iguals o a Dos .

Per això, l’home bó sempre marxarà l’últim que ha fet el quinze fent referència així

a qui puja i qui baixa. També senyalar que quan els dos equips porten 15 per 15 s’anomena Quinzens .

Per últim, tindrem en compte que els jocs van de 5 en 5 i per tant, a cada joc que

es guanye li sumarem 5 als que ja teníem, fins aplegar al tanteig final de la partida. Al trinquet: les partides es jugaran a 30 tantos, anomenats també 6 jocs. A més,

es pot jugar a 25 tantos, anomenats 5 jocs si es juga dos contra dos o un contra un. Per començar la partida, la designació de l’equip que ha de situar-se al dau o

traure es decidirà per sorteig tirant una moneda a l’aire (cara o creu) o bé (roig i blau), decidint l’equip que l’encerte.

4. LA TÈCNICA EN EL RASPALL

Quan parlem de la tècnica en la pilota ens referirem sempre, independentment de la modalitat a jugar, als diferents colps que podem emprar per fer moure la pilota d’un lloc a un altre desitjat.

En el cas de la pilota valenciana, la major part de les modalitats usen la mateixa

tècnica. És per això, que explicarem de manera única els colps tant per al raspall com per a les galotxetes de Monòver que anem a practicar.

D’aquesta manera sabem que al transcurs d'una partida de pilota són moltes les

possibilitats que un pilotari té de pegar a la pilota. El jugador haurà de tindre present tant les condicions en què ve la pilota com quines són les seues intencions. En virtut d'aquests dos aspectes el jugador utilitzarà una o altra manera de tot un ventall de possibilitats que a continuació esmentarem.



8

En una primera divisió distingirem aquells colps en els quals s'ha d'alçar la mà per dalt del muscle, anomenats colps per dalt o a l'aire , i aquells colps que són jugats amb la mà a l'alçada de la cintura o més avall, que anomenarem colps per baix . Podem dir que els primers són sobretot propis dels jugadors de davant, on la pilota sol portar una major alçada, mentre que els segons corresponen als jugadors del rest, posició on la pilota ja va perdent alçada.

COLPS PER DALT COLPS PER BAIX - La volea - El bot de braç - El manró - El carxot o calbot

- La palma - La bragueta o butxaca - La raspada

Per altra banda, també podem diferenciar els colps jugats abans que la pilota

aplegue al rebot, que anomenem colps per davant , i les pilotes jugades de rebot , és a dir, després que la pilota pegue als frontons. LA VOLEA

És, sense cap dubte, el colp que es dóna a major altura. Pot

ser descrit com el colp que es pega a la pilota amb el braç elevat, els peus fixats al sòl i el cos tirat enrere. En aquest colp, per uns instants, tot el cos és en gran tensió centralitzada als muscles i articulacions del braç. A causa d'aquesta forta tensió és, segons els entesos, la jugada que més cansa i al mateix temps la que més lesions pot causar al jugador. EL BOT DE BRAÇ

És un altra possibilitat de pegar-li a la pilota per dalt. En aquesta jugada el colp es produeix després de botar la pilota en terra. És el mateix colp que la volea però quan ja la pilota ha pegat un primer bot, i per tant, ja no té la mateixa força que a la volea.

En aquesta jugada, el pilotari projecta el braç

des de darrere del cos i el desplega violentament. La qual cosa fa del bot de braç un dels colps més demolidors del transcurs d'una partida. És més violent que la volea, perquè el jugador el pega amb major comoditat. Mentre que a la volea el jugador li entra a la pilota conforme ve, ara la deixa botar i té tots els avantatges, a més, la pilota ja ha perdut força en el bot.



9

LA PALMA

La palma és un colp fonamentalment defensiu, encara que també hi ha especialistes que poden utilitzar-la d'una manera ofensiva. Aquesta jugada pot ser feta tant a l'aire com al bot, és a dir, abans o després de pegar el primer bot.

De palma es resten les pilotes arrimades a la muralla, a les

quals no es pot arribar mitjançant les altres maneres. També s'utilitza per a enviar una pilota complicada a l'escala, evitant-se problemes.

Per a efectuar la palma, el jugador se situa enfront la

trajectòria de la pilota i li imprimeix un colp amb la mà oberta, després de descriure un gir semicircular dins d'un plà vertical. LA BRAGUETA, BUTXACA O SOBAQUILLO

El colp de bragueta és un colp amb el qual s'aconsegueix alçar la pilota i profunditzar-la. Malgrat això, alguns jugadors han fet d'aquest colp una eina fonamentalment ofensiva. Així per als que la dominen, és una arma molt important per a tallar la corda des del dau.

En aquest colp, el braç és mogut de la mateixa manera

que en els colps de palma, però amb la peculiaritat d'estar pegat al cos, quasi friccionant-lo, motiu pel qual fa l'aparença que el jugador es trau la pilota de la butxaca o de la bragueta, per això els dos noms.

Enfront de la palma, ara el cos es manté en una posició

lateral a la direcció de la pilota i el recolzament es produeix sobre la cama de la mateixa banda del braç que s'acciona. EL MANRÓ

Aquest és un colp menys utilitzat que els descrits fins ara. És molt poc emprat, encara que sempre hi ha hagut jugadors que han sabut practicar-lo amb gran mestratge.

En aquest colp el jugador es situa de cara a la pilota i la

colpeja després de descriure amb el braç un semicercle horitzontal, enfront de la palma que era vertical.

Els qui dominen aquesta manera de pegar a la pilota a

més de defensar amb ella pilotes amb fortes dificultats, aconsegueixen imprimir-li estranys efectes que poden sorprendre el contrari.



10

EL CARXOT O CALBOT

Aquest és, segons els entesos, un dels colps relativament més moderns dins del joc de pilota. Això i el fet de ser un dels més difícils d'executar fan que siga un dels cops més apreciats pel públic.

Consisteix en pegar a la pilota de bot de braç, quan la

pilota s'ha elevat tan sols uns centímetres del terra. Per això el jugador replega el braç en espiral, inclina exageradament el cos i quan hi és a punt de caure la pilota, la colpeja. EL REBOT

La pilota de rebot pot ser jugada gairebé de totes les formes que hem descrit fins ara, tanmateix, la forma més utilitzada és la de bragueta. En les jugades de rebot, la pilota ja ha perdut molta força i això permet que els restos puguen lluir-se.

Es coneix per rebot a colp aquella jugada en la què la

pilota colpeja el frontó abans del primer bot i, per tant, pot encara fer un bot. També pot donar-se el cas que la pilota rebotada no caiga a les lloses, sinó que córrega per l'escala, això es coneix com una pilota correguda d'escala.

LA RASPADA

Aquest és el colp utilitzat més freqüentment en la

modalitat de raspall. Consisteix en pegar a la pilota quan va rodant per terra, posant la mà exactament entre la pilota i el terra, raspant realment la superfície del pis amb la mà. Per a protegir-se d'aquestes jugades el jugador de raspall porta la mà totalment coberta.

5. LA TÀCTICA EN EL RASPALL

La tàctica es pot resumir com el pensament en acció , açò és, la tàctica és el conjunt de decisions que pren un jugador (o més d’un alhora) entre un ventall d’opcions possibles.

El raspall és una modalitat de pilota valenciana que requereix molta atenció i concentració, és a dir, requereix un funcionament cognitiu ràpid i eficient, el qual ens ajude a escollir l’opció tècnica idònia en funció de molts factors que condicionen el joc,



11

com ara, el públic, l’escala i la muralla, el número de contrincants, la possibilitat real d’èxit, etc. Triar la millor opció, quan n’hi ha moltes de possibles, no és gens fàcil. És una habilitat que s’adquireix amb la pràctica.

Els principis tàctics més importants del raspall, tant en funcions ofensives com en defensives són els següents:

PRINCIPIS TÀCTICS OFENSIUS

- Conservar la possibilitat de possessió i/o colpeig de la pilota.

- Avançar amb la pilota (colpejant-la) i invadir el terreny de l’equip adversari.

- Aconseguir colpejar contra el tamborí i/o el frontó i fer quinze.

PRINCIPIS TÀCTICS DEFENSIUS

- Recuperar la possibilitat de possessió i/o colpeig de la pilota.

- Evitar la invasió o progressió de l’equip contrari.

- Evitar el quinze.

Si coneixem aquests principis i els apliquem amb coherència aconseguirem que les nostres decisions tàctiques milloren i, per tant, serem jugadors més intel·ligents, amb més possibilitats de gaudir de l’esport i, si hi ha sort, de guanyar.

Finalment, és necessari diferenciar la tàctica de l’estratègia. D’aquesta manera,

sabem que l’ESTRATÈGIA forma part d’un procés de reflexió que té lloc abans de començar el joc, durant el mateix o un cop finalitzat aquest. Per tal d’entendre-ho, direm que una bona estratègia en el raspall seria escollir els jugadors, en funció de les seues característiques físiques i tècniques, i saber situar-los de manera coherent en el trinquet.

6. CURIOSITATS DEL RASPALL

A raspall es juga normalment al sud del Xúquer, és a dir a les comarques de la Costera, la Safor, la Vall d’Albaida, l’Alcoià i part de la Marina. Destaca, per la seua importància i especificitat, el trinquet “el Zurdo” de Gandia, instal·lació on sis dies de la setmana es juguen partides de raspall.

És la modalitat més dura per la intensitat del joc i l'especificitat dels moviments. Hi ha moltes controvèrsies respecte els “mèrits” d’aquesta modalitat, tanmateix cal

dir que reuneix tots els colps de totes les modalitats, a més dels propis (raspar, enganxar, carxot, etc), la qual cosa ha fet que fora la primera modalitat practicada per grans figures de la pilota, sobretot del poble d’El Genovés.

És una modalitat bàsica i fonamental per iniciar-se d’una manera progressiva i estructurada en la pràctica de qualsevol modalitat de pilota valenciana.

Quadern Alumne UD5_3r ESO

Documents

Transcript of Quadern Alumne UD5_3r ESO