Q255 15

8
86 1 4 8 3 7 2 5 6 2 Restitució hipotètica de Barcelona l’any 1000. Hypothetical reconstruction of Barcelona in the year 1000. Restitución hipotética de Barcelona en el año 1000. 3 Arribada dels dos aqüeductes a la ciutat de Barcino. Arrival of the two aqueducts at the city of Barcino. Llegada de los dos acueductos a la ciudad de Barcino. 4 Restitució hipotètica de la Barcelona del segle XI. Hypothetical reconstruction of Barcelona in the 11th century. Restitución hipotética de la Barcelona del siglo XI. 5 Restitució hipotètica de la ciutat romana amb els seus aqüeductes. Hypothetical reconstruction of the Roman city with its aqueducts.Restitución hipotética de la ciudad romana con sus acueductos. 1 Alçat de la zona inferior de la mitgera amb indicació dels diversos elements constructius. Elevation of lower area of dividing wall with indication of different construction features. Alzado de la zona inferior de la medianera con indicación de los distintos elementos constructivos. 6 Maqueta hipotètica de la Barcelona gòtica amb indicació de la finca objecte d’estudi. Hypothetical maquette of gothic Barcelona with indication of the property under study. Maqueta hipotética de la Barcelona gótica con indicación de la finca objeto de estudio. 7 Possible recorregut dels dos aqüeductes romans. Possible route of the two Roman aqueducts. Posible recorrido de los dos acueductos romanos. 7 Parcel·lari actual The siteplan, today Parcelario actual MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA (MHCB) (MHCB) (MHCB) En construcció L’aqüeducte romà de Ripoll 25, Barcelona GONZÀLEZ, CABALLÉ BANKS GONZÀLEZ, CABALLÉ BANKS

description

URBANISMO

Transcript of Q255 15

86 construcci|8714837256Restituci hipottica de Barcelona lany .Hypothetical reconstruction of Barcelona in the year .Restitucin hipottica de Barcelona en el ao .Arribada dels dos aqeductes a la ciutat de Barcino.Arrival of the two aqueducts at the city of Barcino.Llegada de los dos acueductos a la ciudad de Barcino.Restituci hipottica de la Barcelona del segle XI.Hypothetical reconstruction of Barcelona in the th century.Restitucin hipottica de la Barcelona del siglo XI.Restituci hipottica de la ciutat romana amb els seus aqeductes.Hypothetical reconstruction of the Roman city with its aqueducts.Restitucin hipottica de la ciudad romana con sus acueductos.Alat de la zona inferior de la mitgera amb indicaci dels diversos elements constructius.Elevation of lower area of dividing wall with indication of dierent construction features.Alzado de la zona inferior de la medianera con indicacin de los distintos elementos constructivos.Maqueta hipottica de la Barcelona gtica amb indicaci de la nca objecte destudi.Hypothetical maquette of gothic Barcelona with indication of the property under study. Maqueta hipottica de la Barcelona gtica con indicacin de la nca objeto de estudio.Possible recorregut dels dos aqeductes romans.Possible route of the two Roman aqueducts.Posible recorrido de los dos acueductos romanos.Parcellari actualThe siteplan, todayParcelario actualMUSEU DHISTRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA (MHCB)(MHCB)(MHCB)En construcci Laqeducte rom de Ripoll , BarcelonaGONZLEZ, CABALLBANKSGONZLEZ, CABALLBANKS86 construcci|87En1989,elderribodeunosedifciossituadosenlacalle Duran i Bas permiti descubrir un tramo de cinco arca-dasdelacueductoromanodeBarcelona,quehabasido utilizado durante siglos como pared medianera.El hallazgo, del todo casual, dej al descubierto por pri-meravezenBarcelonalaseccincompletadeunacue-ductoromano,cuyotrazadohipotticoatraviesaunas construccionesyunjardnelevadopertenecientesala fnca de la calle Ripoll 25, que actualmente pretenden in-tegrarse a una propuesta conjunta de las dos plazas (Du-ran i Bas y Capellans).Elestudiohistrico-arquitectnicoencargadoporFo-mentdeCiutatVellayrealizadoporlaempresaVeclus, dirigida por los historiadores Reinald Gonzlez y Francesc Caball, ha permitido reconstruir la historia de este com-plejoedifcio,enelque,ademsdelacueductoromano, sehanencontradoarcosdepiedramedievales,ventanas gticas y parte de una galera tardomedieval o renacentis-ta, elementos que, junto al jardn romntico, atestiguan la compleja evolucin de la fnca desde el siglo XIII hasta su confguracin actual.El abastecimiento de aguas en poca romana se efectua-ba mediante dos acueductos que convergan hacia la Porta Decumana, situada en la actual Plaa Nova. El primero con-ducalasaguasdesdeCollserola,mientrasqueelsegundo, objeto del presente artculo, fue construido en el siglo I para canalizar las aguas de una balsa alimentada por el ro Bess.Ambosacueductosfuncionaroncomotaleshastael sigloIX,cuandoseinicilaconstruccindeunburgo extramuroscuyascasas,talcomohabasucedidoconla muralla, aprovecharon la estructura del acueducto.El urbanismo en la zona creci desde el siglo X hasta el XIV, cuando la Vilanova dels Arcs era un burgo desarrolla-do con una actividad econmica vinculada preferentemen-te al mercado, centro econmico situado en la Plaa Nova.Under constructionIn , the demolition of some buildings along Duran i Bas led to the discovery of ve arches from the Roman aqueduct of Barce-lona, which had been used for centuries as a dividing wall.This discovery, quite by chance, left uncovered for the first time in Barcelona the complete section of a Roman aque-duct, whose hypothetical layout crosses some constructions and a raised garden belonging to Ripoll , which is currently intended to be incorporated into a joint proposal for the two squares (Duran i Bas and Capellans).The historical and architectural study commissioned by Foment de Ciutat Vella and carried out by the company Veclus, directed by historians Reinald Gonzlez and Francesc Caball, has allowed the reconstruction of the history of this com-plex building in which, in addition to the Roman aqueduct, finds have included me-diaeval stone arches, gothic windows and part of a late mediaeval or Renaissance gallery that, together with the Romantic garden, attest to the complex evolution of the property from the th century up to its current configuration.Water supply during the Roman era was car-ried out via two aqueducts that converged towards the Porta Decumana, situated in todays Plaa Nova. The rst channelled the waters from Collserola, whilst the second, the subject of this article, was built in the st century to channel the waters from a reservoir fed by the river Bess.Both aqueducts functioned as such until the th century, when the construction of a village outside the city wall began, and its houses, as happened with the wall, made use of the aqueducts structure.En construcciLany , lenderrocament duns edicis situats al carrer de Duran i Bas va permetre trobar un tram de cinc arcs de laqeducte rom de Barcelona, que havia estat utilitzat durant segles com a paret mitgera.La troballa, totalment casual, va deixar al descobert per primer cop a Barcelona la sec-ci completa dun aqeducte rom, el traat hipottic del qual travessa unes construcci-ons i un jard elevat que pertanyen a la nca del carrer de Ripoll , que actualment es pretenen integrar a una proposta conjunta de totes dues places (Duran i Bas, Capellans).Lestudi historicoarquitectnic encarregat per Foment de Ciutat Vella i dut a terme per lem-presa Veclus, dirigida pels historiadors Reinald Gonzlez i Francesc Caball, ha perms de reconstruir la histria daquest complex edi-ci, en el qual, a ms de laqeducte rom, shi han trobat arcs de pedra medievals, nestres gtiques i part duna llotja tardomedieval o renaixentista. Tots aquests elements, juntament amb el jard romntic, testimonien la complexa evoluci de la nca des del segle XIII ns a la seva conguraci actual.El provement daiges en poca romana tenia lloc mitjanant dos aqeductes que convergien cap a la Porta Decumana, situada a lactual plaa Nova. El primer condua les aiges des de Collserola, mentre que el se-gon, objecte daquest article, fou construt al segle I per canalitzar les aiges duna bassa alimentada pel riu Bess.Tots dos aqeductes van funcionar com a tals ns al segle IX, quan va comenar la construcci dun burg extramurs les cases del qual, tal com havia succet amb la mura-lla, van aprotar lestructura de laqeducte.Lurbanisme a la zona va crixer des del segle X ns al XIV, quan la Vilanova dels Arcs era un 9Mitgera, part de la nca afectada i mur del jard elevat. Dividing wall, part of the aected property and wall of raised garden.Medianera, parte de la nca afectada y muro del jardn elevado.ESTER ROVIRA88 construcci|8910111312ESTER ROVIRASERGIO PARRA(MHCB)GONZLEZ, CABALL88 construcci|89Desde la segunda mitad del siglo XVIII, el incremento de-mogrfco genera un crecimiento urbano en altura consis-tente en elevacin de pisos, avance de fachadas, edifcacio-nes en profundidad, etc., procesos que degradan las buenas condiciones urbansticas de la ciudad medieval (1).LafncadelacalleRipoll25,queenpocamedieval fue sede de la antigua Universidad de Barcelona, a par-tir de 1700 es objeto de una reconstruccin generalizada paraadaptarseaunanuevatipologadeedifcioscon escaleradevecinos;elcrecimientoenalturadeledif-cio,queafectaprincipalmentealosalzadosyaladis-tribucin,aprovechaymantienenumerososelementos estructuralesyarquitectnicosdepocaromana,me-dieval y renacentista.El tejido urbano comprendido entre las calles Ripoll y Capellans, poco afectado por la transformacin urbans-tica de la va Layetana, se conserva, pues, prcticamente inalterado desde la poca medieval hasta hoy.El estudio histrico-arquitectnico del grupo Veclus saca las siguientes conclusiones: LaactualfncadeRipoll25sehaconfguradoalolargo delahistoriaapartirdelaagrupacinydisgregacinde distintascasasopartesdecasas.Agrandesrasgoscrono-lgicos, las principales noticias histricas y los restos arqui-tectnicosdescubiertosenalzadopermitenestablecerlos siguientes episodios histrico-constructivos:Acueducto romano: se han descubierto dos pilares y la seccin completa de uno de ellos, con el canal que conduca el agua. Queda pendiente el que pueda aparecer en los trabajos de excavacin arqueolgica que se estn realizando en la zona del patio de la fnca.poca altomedieval: no parecen hallarse en alzado Urban development in the area grew from the th to the th century, when Vilanova dels Arcs was a developed village with economic activity preferentially linked to the market, a trading centre located in the Plaa Nova.From the second half of the th century, the demographic increase generated an urban growth in height consisting of the elevation of storeys, the moving forwards of faades, buildings in depth, etc., processes which degraded the good urban development conditions of the mediaeval city ().The property on Calle Ripoll , which in mediaeval times was the headquarters of the old University of Barcelona, was subjected after to a generalised reconstruction to adapt it to the new typology of buildings with a communal staircase; the growth of the building in height, which mainly aected the elevations and the distribution, took advantage of and maintained numerous structural and architectural features from the Roman, mediaeval and Renaissance eras.The urban fabric in the section between Ripoll and Capellans, little aected by the urban transformation of Va Layetana, has been preserved practically unchanged from mediaeval times to the present day.The historical and architectural study reached the following conclusions: The current property at Ripoll has been congured over history based on the group-ing and desegregation of dierent houses or parts of houses. Broadly speaking, in chrono-logical terms, the main historical news and the architectural remains discovered in elevation allow the following historical-con-struction episodes to be established:Roman aqueduct: two pillars have been discovered with the complete section of one burg desenvolupat amb una activitat eco-nmica vinculada preferentment al mercat, centre econmic situat a la plaa Nova.Des de la segona meitat del segle XVIII, lin-crement demogrc genera un creixement urb en alria consistent en lelevaci de pisos, lavanament de faanes, edicacions en profunditat, etc.; tot plegat degrada les bones condicions urbanstiques de la ciutat medieval ().La nca del carrer de Ripoll , que en lpoca medieval fou la seu de lantiga Universitat de Barcelona, a partir del s lobjecte duna reconstrucci generalitzada per adaptar-se a la nova tipologia dedicis amb escala de vens. El creixement en alria de ledici, que afecta principalment els alats i la distribuci, aprota i mant molts elements estructurals i arquitectnics dpoca romana, medieval i renaixentista.El teixit urb comprs entre els carrers de Ripoll i Capellans, poc afectat per la trans-formaci urbanstica de la via Laietana, es conserva, doncs, prcticament inalterat des de lpoca medieval ns avui.Lestudi historicoarquitectnic treu les con-clusions segents:Lactual nca de Ripoll sha congurat al llarg de la histria a partir de lagrupaci i la disgregaci de diferents cases o parts de cases. A grans trets cronolgics, les principals notcies histriques i les restes arquitectni-ques descobertes en alat permeten establir els segents episodis historicoconstructius:Aqeducte rom: shan descobert dos pilars i la secci completa dun dells, amb el canal que condua laigua. Resta pendent el que pugui aparixer en els treballs dexcavaci arqueolgica que sestan duent a terme a la zona del pati de la nca. 14Edici del carrer Ripoll , axonomtrica. Building on Ripoll , axonometric view.Edicio de la calle Ripoll , axonomtrica. Faana al jard. Faade overlooking garden.Fachada al jardn.Secci longitudinal del jard ().Lengthwise section of the garden ().Seccin longitudinal del jardn ().Alat de laqeducte de la plaa de Duran i Bas.Elevation of the aqueduct at the square on Duran i Bas.Alzado del acueducto de la plaza Duran i Bas.Edici del carrer Ripoll , planta baixa, escala :.Building on Ripoll , ground oor, scale :.Edicio de la calle Ripoll , planta baja, escala :.SERGIO PARRA90 construcci|911516ESTER ROVIRAESTER ROVIRAArc del comenament del segle XVI, probable element dun antic pati.Arch from early th century, probably a feature from an old courtyard..Arco de principios del siglo XVI, probable elemento de un antiguo patio.Sala de la planta principal oberta al jard.Lounge on the oor open onto the garden. To left, the gothic window.Sala de la planta principal abierta al jardn. A la izquierda, la ventana gtica.90 construcci|91Arcs del segle XIII a la sala de la planta baixa enterrada respecte al jard.th century aches in the ground oor hall buried with respect to the garden. Arcos del siglo XIII en la sala de la planta baja enterrada respec-to al jardn.Arc tapiat del segle XIII, antic accs des del carrer sense trnsit.Bricked up th century arch, former access from the trac-free street. Arco tapiado del siglo XIII, antiguo acceso desde la calle sin trnsito.Porta del segle XVI, antic accs que demostra lantiga continutat del carrer sense trnsit.th century door, old access as shown in the former continuity of the trac-free street. Puerta del siglo XVI, antiguo acceso que demuestra la antigua continuidad de la calle sin trnsito.Arc del segle XIII a la planta baixa.th century arch on the ground oor. Arco del siglo XIII en planta baja.Escala de la nca.Property staircase. Escalera de la nca.Local obert al carrer sense trnsit.Premises open to the trac-free street. Local abierto a la calle sin trnsito.Arc del segle XIII que dna a la plaa de Duran i Bas. th-century arch onto the square on Duran i Bas. Arco del siglo XIII que da a la plaza Duran i Bas.Finestra gtica de la planta primera, antigament oberta al carrer sense trnsit.Gothic window on the rst oor, previously open to the trac-free street. Ventana gtica de la planta primera, anti-guamente abierta a la calle sin trnsito.ESTER ROVIRAESTER ROVIRAESTER ROVIRAESTER ROVIRAESTER ROVIRAESTER ROVIRAESTER ROVIRAESTER ROVIRA171921231820222492 construcci|93Portal daccs a Ripoll Access doorway to Ripoll Portal de acceso a Ripoll .Arc del comenament del segle XVI, probable element dun antic patiArch from early th century, probably a feature from an old courtyard. Arco de principios del siglo XVI, probable ele-mento de un antiguo patio.El jard i la gruta romnticaThe garden and the romantic grotto. El jardn y la gruta romntica.ESTER ROVIRAESTER ROVIRAESTER ROVIRA25 262792 construcci|93Bibliograa: AA VV (Mnica Blasco, Josep Oriol Granados, Vctor de La Orden, Carme Mir, Josep Llus Prada, Esperanza Piquer, Ferran Puig, Carolina Rovira), Lavinguda de la Catedral: de lager de la colnia Barcino a la Vilanova dels Arcs. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Regidoria dEdicions i Publicacions, .AA VV (Reinald Gonzlez, Francesc Caball, Xavier Cazeneuve, Nria Nolasco), Estudi histrico-arquitectnic de la nca nm. del carrer Ripoll de Barcelona.P. Banks, Lestructura urbana de Barcelona, Histria de Barcelona, Barcelona: Enciclopdia Catalana/Ajuntament de Barcelona, , vol. .restos arquitectnicos del momento de la formacin de Vilanova dels Arcs, cuando el acueducto romano qued integrado como linde y parte de las distintas construcciones realizadas en los siglos X, XI y XII, poca de la ocupacin constructiva del espacio de la fnca. Las excavaciones en curso podran aportar ms informacin de esta cronologa.Siglos XIII-XIV: se documenta la presencia de un hostal conocido con los nombres de Hostal den Garcia u Hostal del Lle. Confrma dicho uso la existencia de una calle sin trfco, rasgo tpico de los hostales barceloneses de la poca. Seran de este periodo la mayora de los arcos y puertas descubiertos en la planta baja, as como el ajimez del primer piso.Siglo XV: presencia en gran parte de la fnca de las Escuelas Mayores de la ciudad (antigua universidad medieval), que abandonan la fnca en 1481 debido al mal estado de la misma.Siglo XVI: probable residencia de los cannigos de la familia Sort. Seran de esta poca la ventana del piso principal y algunos de los arcos de la planta baja y del principal que podran formar parte de un gran patio descubierto y de una gran galera renacentista.Siglo XVII: desde 1636 hasta 1700 se confgura una gran propiedad con sucesivas adquisiciones de fncas vecinas realizadas por Joan Sabater a partir de la compra de la casa de la familia Sort. En esta poca se confgura el patio del piso principal, donde antes se haban alzado tres casas que daban a la calle Capellans, ya medio derruidas a mediados del siglo XVII.Siglo XVIII: en 1716 hay una parte bastante derrumbada y en 1735 se lleva a cabo una reconstruccin generalizada. A fnales de siglo se realizan obras que afectan al nmero y la confguracin de las aberturas.Siglo XIX: se realizan distintas reformas y en 1874 se levanta un tercer piso.Siglo XX: reformas interiores, instalacin de una escuela de nios.Como han indicado los historiadores en el citado trabajo, documento que ha servido de gua para el presente art-culo,demomentoeltrabajodecamposehalimitadoa unapartedelaplantabajayalaplantaprincipal.Esde esperar,pues,quelaampliacindelosestudiosalresto de la fnca saque a la luz otras importantes aportaciones alconocimientodeledifcio,desutejidourbanoydela historia de la ciudad. sVctor Rahola y Stefano Cortellaroof them, wlth the channel that contalned the water. Pesults are stlll awalted to see what may show up from the archaeologlcal dlgs that are belng carrled out ln the propertys yard.High MiddIe Ages: ln elevatlon, archltectural remalns do not appear to be found from the moment of the formatlon of vllanova dels Arcs, when the Poman aqueduct became lntegrated as a boundary and part of the dlerent constructlons bullt ln the :oth, ::th and :zth centurles, the era of constructlon occupatlon of the propertys space. Dlgs cur-rently underway may provlde more lnforma-tlon regardlng thls chronology. 1th-1th centuries: the presence ls docu-mented of a hostelry known by the name Hostal den Garcla or Hostal del Lleo. Thls use conrms the exlstence of a street wlthout trac, typlcal of hostelrles ln 8arcelona around that tlme. Most of the arches and doors dlscovered on the ground oor would be from thls perlod, as well as the rst-oor mullloned wlndow.1th century: presence largely of the cltys Hlgher School (old medlaeval unlverslty) whlch left the property ln :(8: owlng to lts poor condltlon.1th century: probable resldence of the Sort famlly canons. The wlndow on the mez-zanlne oor and some of the arches from the ground and mezzanlne oors would be from thls tlme and could form part of a large uncovered yard and a large Penalssance-style gallery.1/th century: from :66 to :;oo a large prop-erty ls congured wlth successlve acqulsl-tlons of nelghbourlng propertles made by 1oan Sabater followlng the purchase of the Sort famlly home. |n thls perlod, the mezza-nlne oors courtyard was congured, where prevlously three homes that looked onto Capellans had stood whlch were already half-collapsed ln the mld :;th century.18th century: ln :;:6 qulte a large part had already collapsed and ln :; a generallsed reconstructlon was carrled out. At the end of the century, alteratlons were carrled out that aected the number of openlngs and thelr conguratlon.1pth century: dlerent reforms are carrled out and ln :8;( a thlrd oor ls added.zoth century: lnterlor alteratlons, lnstallatlon of a chlldrens school.As lndlcated by hlstorlans ln the afore-mentloned work, the document that has served as a gulde for thls artlcle, to date the eld work has been llmlted to a part of the ground oor and to the mezzanlne oor. |t can be expected, therefore, that the exten-slon of the studles to the rest of the property wlll throw llght on other lmportant contrlbu-tlons to our knowledge of the bulldlng, lts urban fabrlc, and the cltys hlstory. sVictor RahoIa & Stefano CorteIIaro Translated by Debbie Smirthwaitepoca aItomedievaI: no semblen trobar-se en alat restes arqultectonlques del moment de la formaclo de la vllanova dels Arcs, quan laqueducte roma va ser lntegrat com a limlt l part de les dlferents construcclons fetes als segles X, X| l X||, epoca de locupaclo cons-tructlva de lespal de la nca. Les excavaclons en curs podrlen aportar mes lnformaclo daquesta cronologla. SegIes XIII-XIV: es documenta la presencla dun hostal conegut amb els noms dHostal den Garcla o Hostal del Lleo. Peferma aquest us lexlstencla dun carrer sense translt, tiplc dels hostals barcelonlns de lepoca. Serlen daquest periode bona part dels arcs l les portes descoberts a la planta balxa, com tambe la nestra coronella del prlmer pls. SegIe XV: presencla a bona part de la nca de les Lscoles Ma[ors de la Clutat (antlga unl-versltat medleval), que abandonen la nca el :(8: a causa del seu mal estat. SegIe XVI: probable resldencla dels canon-ges de la familla Sort. Serlen daquesta epoca la nestra clnccentlsta del pls prlnclpal l alguns dels arcs de la planta balxa l del prlnclpal, que podrlen ser part dun gran patl descobert l duna llot[a renalxentlsta. SegIe XVII: des del :66 ns al :;oo es con-gura una gran propletat amb successlves adqulslclons de nques veines fetes per 1oan Sabater a partlr de la compra de la casa de la familla Sort. Ln aquesta epoca es congura el patl del pls prlnclpal, on abans hl havla hagut tres cases que donaven al carrer Capellans, [a mlg enderrocades a mlt[an segle Xv||. SegIe XVIII: el :;:6 hl ha una part fora enderrocada l el :; es duu a terme una reconstrucclo generalltzada. Al nal del segle es fan obres que afecten el nombre l la conguraclo de les obertures. SegIe XIX: shl fan dlferents reformes, el :8;( sala una tercera planta. SegIe XX: reformes lnterlors l lnstallaclo duna escola de nens.Com han lndlcat els hlstorladors en el treball esmentat, document que ha servlt de gula per a aquest artlcle, de moment el treball de camp sha llmltat a una part de la planta balxa l a la planta prlnclpal. Hem desperar, doncs, que lampllaclo dels estudls a la resta de la nca tregul a la llum altres aportaclons lmportants al conelxement de ledlcl, del seu telxlt urba l de la hlstorla de la clutat. sVictor RahoIa Aguade i Stefano CorteIIaro Tradut per Jordi Palou