Q255 14

4
82 construcció secció a càrrec de Jaume Avellaneda, Robert Brufau i Victor Rahola Poques construccions tenim a Catalunya que hagin estat tan injustament ignorades pels tractats dels darrers anys com l’aqüeducte sobre el riu Sió. 1 La primera construcció es va realitzar l’any 1857, amb 7 arcs rebaixats de pedra i maço- neria de més de 6 metres de llum, sostinguts amb 6 piles i 2 estreps, amb una alçària d’uns 2 metres d’arrencada sobre la fonamentació. Es va fer per tal de poder passar el canal d’Urgell per damunt del riu Sió, als límits del nucli urbà de la població lleidatana d’Agramunt. Era una obra típicament neoclàssica, construïda amb una mentalitat molt conserva- dora, que encaixaria malament, i amb molta discordança, en una època en què l’enginyeria internacional estava co- mençant a viure moments apassionants després dels impor- tants avanços tecnològics derivats de la Revolució Industrial que va caracteritzar la primera meitat del segle XIX. A poca distància de l’aqüeducte s’hi havia començat a construir l’any 1853 el túnel de la serra de Montclar, amb 4.917 metres de longitud i amb boques de perforació pun- tuals de 146 metres en vertical, la qual cosa, en aquells anys, el feia el túnel mes agosarat dels construïts arreu. 2 Era un projecte molt ambiciós on es varen haver d’inventar gairebé totes les tècniques per dur-lo a terme. Hi treballaven 6.000 persones, un bon nombre de les quals eren presidiaris ar- ribats des de tot Espanya. El nombre de morts en aquesta empresa, que va durar vuit anys, fou de diversos centenars. 3 L’equip d’enginyers, entre els quals es trobava Domènec Cardenal, que va dirigir i dur a bon port tan fantàstica cons- trucció, era pràcticament el mateix que també va projectar i construir el primer aqüeducte del Sió. Costa d’entendre que per escometre una empresa tan difícil i innovadora hagues- sin anat més enllà que ningú i que, en canvi, en projectar l’aqüeducte no s’atrevissin sinó a fer una peça tan convencio- nal. Sembla com si el fet de treballar per damunt del terra els imposés respecte i que decidissin sotmetre’s a les més melin- droses regles de l’arquitectura en voga a Europa per aquells anys. Sembla com si tota l’audàcia d’aquests capdavanters ha- gués quedat arraconada quan es tractava de fer alguna cosa que es pogués vincular, encara que només d’esquitllada, amb l’arquitectura i amb tots els pomposos atributs estilístics amb què s’identificava. Mentre que a Europa els nous materials —acer, vidre, formigó— es començaven a imposar, entre no- saltres encara es confonia la qualitat amb les “belles arts”. Una petita joia de l’arquitectura civil catalana: l’aqüeducte del Sió Robert Brufau A small jewel of Catalan civil architecture: the Sió aqueduct We have few constructions in Catalonia that have been as unfairly ignored by the treatises of recent years as the aqueduct over the Sió river. 1 It was first constructed in 1857, with 7 stone and masonry segmental arches with spans of over 6 metres, sustained by 6 pillars and 2 abutments, with a springer height of 2 metres over the foundations. It was built to enable the Urgell canal to pass over the river Sió, on the outskirts of the urban centre of the village of Agramunt in Lleida. It was a typically neoclassical work, built with a very conserva- tive mentality, that would fit in poorly and with a great deal of discord in an era in which international engineering was starting to experience exciting moments after the impor- tant technological advances stemming from the Industrial Revolution that characterised the first half of the 19th century. Not far from the aqueduct, construction had begun in 1853 of the Serra de Montclar tunnel, measuring 4,917 metres long with regular vertical drill holes of 146 metres, which, at that time, made it the most daring tunnel of those constructed anywhere. 2 It was a highly ambi- tious project where nearly all the techniques required to construct it had to be invented. Some 6,000 people worked on it, a good number of which were prisoners brought in from all around Spain. The number of deaths during this undertaking, which lasted eight years, reached several hundred. 3 The team of engineers, including Domènec Cardenal, who directed and successfully carried out this fantastic construction, was practically the same team that also designed and constructed the first Sió aqueduct. It is hard to understand that to complete such a difficult and innovative undertaking as the tunnel they would have gone further than anyone, and yet, in contrast, when they designed the aqueduct they didn’t dare to produce anything more than such a conven- tional piece. It is as though the fact that they had to work above ground imposed respect upon them and that they decided to subject themselves to the most strait-laced rules of the architecture in vogue in Europe at that time. It seems as though all the boldness of these pioneers was put to one side when the matter was to produce a work that could be Una pequeña joya de la arquitectura civil catalana: el acueducto del Sió Pocas construcciones tenemos en Cataluña tan injustamente ignoradas como el acueduc- to sobre el río Sió 1 . La primera construcción se realizó en 1857, con 7 arcos rebajados de piedra y mampostería de más de 6m de luz, sosteni- dos por 6 pilas y 2 estribos, de una altura de unos 2m de arranque sobre los cimientos. Se hizo para pasar el canal de Urgell por encima del río Sió, en los límites del núcleo urbano de la población ilerdense de Agramunt. Era una obra típicamente neoclásica, construida con una mentalidad muy conservadora, que encajaría mal, y con mucha discordancia, en una época en la que la ingeniería internacional estaba empezando a vivir momentos apasio- nantes después de los importantes avances tecnológicos de la Revolución Industrial de la primera mitad del siglo XIX. A poca distancia del acueducto se había comenzado a construir en 1853 el túnel de la sierra de Montclar, de 4.917m de longitud y con bocas de perforación puntuales de 146m en vertical, lo que lo convertía en el túnel más audaz de los construidos en el mundo. 2 Era un proyecto muy ambicioso donde se tuvieron que inventar casi todas las técnicas para llevarlo a cabo. Trabajaban en él 6.000 personas, muchas de las cuales eran presi- diarios llegados de todas partes de España. El número de muertos en esta empresa, que duró ocho años, fue de varios centenares. 3 El equipo de ingenieros, entre los que se encontraba Domènec Cardenal, quien dirigió y llevó a buen puerto tan fantástica cons- trucción, era prácticamente el mismo que proyectó y construyó el primer acueducto del Sió. Cuesta entender que para acometer una empresa tan difícil e innovadora hubieran llegado más lejos que nadie y que, en cambio, al proyectar el acueducto no se atrevieran a hacer más que una pieza tan convencional. Parece como si el hecho de trabajar por encima de la tierra les impusiera respeto y que decidieran someterse a las reglas más remilgadas de la arquitectura europea en boga. Parece como si toda la audacia de esos pioneros hubiese quedado arrinconada al hacer una obra que pudiera vincularse, aun- que fuera sólo de refilón, con la arquitectura. Mientras en Europa se empezaban a imponer 1. La ignorància sobre aquestes construc- cions és absoluta i la documentació a aquest respecte és mínima. Qui tingui, però, interès a conèixer algunes singularitats de la seva construcció, pot consultar el llibre El tresor dels canals d’Urgell, escrit per Jaume Mateu, Josep Ripoll i Josep Vallverdú (Lleida: Pagès Editors, 1996). Amb motiu d’aquesta publicació, l’editor va demanar a Robert Brufau que es- crigués un article sobre l’aqüeducte del Sió i el túnel de Montclar, que dugué per títol “Dues joies de l’arquitectura civil”, que ha servit de font per a aquesta publicació d’ara. La documentació fou trobada als arxius de la seu central del canal d’Urgell, a Mollerussa. El material fotogràfic antic fou cedit per Josep Ripoll. Una segona font a aquest respecte és el llibre que l’enginyer hidràulic Jaume Vila i Ricart va publicar amb el títol Els canals d’Urgell i la seva història (Lleida: Diputació de Lleida, 1992). 2 1

description

URBANISMO

Transcript of Q255 14

82 construcci|83construcci secci a crrec de Jaume Avellaneda, Robert Brufau i Victor RaholaPoques construccions tenim a Catalunya que hagin estat tan injustamentignoradespelstractatsdelsdarrersanyscom laqeductesobreelriuSi.1Laprimeraconstrucciesva realitzarlany1857,amb7arcsrebaixatsdepedraimao-neria de ms de 6 metres de llum, sostinguts amb 6 piles i 2 estreps, amb una alria duns 2 metres darrencada sobre la fonamentaci. Es va fer per tal de poder passar el canal dUrgell per damunt del riu Si, als lmits del nucli urb de la poblaci lleidatana dAgramunt. Era una obra tpicament neoclssica, construda amb una mentalitat molt conserva-dora,queencaixariamalament,iambmoltadiscordana, enunapocaenqulenginyeriainternacionalestavaco-menant a viure moments apassionants desprs dels impor-tants avanos tecnolgics derivats de la Revoluci Industrial que va caracteritzar la primera meitat del segle XIX.Apocadistnciadelaqeducteshihaviacomenata construirlany1853eltneldelaserradeMontclar,amb 4.917 metres de longitud i amb boques de perforaci pun-tuals de 146 metres en vertical, la qual cosa, en aquells anys, elfeiaeltnelmesagosaratdelsconstrutsarreu.2Eraun projecte molt ambicis on es varen haver dinventar gaireb totes les tcniques per dur-lo a terme. Hi treballaven 6.000 persones,unbonnombredelesqualserenpresidiarisar-ribatsdesdetotEspanya.Elnombredemortsenaquesta empresa, que va durar vuit anys, fou de diversos centenars.3Lequipdenginyers,entreelsqualsestrobavaDomnec Cardenal, que va dirigir i dur a bon port tan fantstica cons-trucci, era prcticament el mateix que tamb va projectar i construir el primer aqeducte del Si. Costa dentendre que per escometre una empresa tan difcil i innovadora hagues-sinanatmsenllqueningique,encanvi,enprojectar laqeducte no satrevissin sin a fer una pea tan convencio-nal. Sembla com si el fet de treballar per damunt del terra els imposs respecte i que decidissin sotmetres a les ms melin-droses regles de larquitectura en voga a Europa per aquells anys. Sembla com si tota laudcia daquests capdavanters ha-gus quedat arraconada quan es tractava de fer alguna cosa que es pogus vincular, encara que noms desquitllada, amb larquitectura i amb tots els pomposos atributs estilstics amb qusidentifcava.MentrequeaEuropaelsnousmaterials acer, vidre, formig es comenaven a imposar, entre no-saltres encara es confonia la qualitat amb les belles arts.Una petita joia de larquitectura civil catalana: laqeducte del SiRobert BrufauA small jewel of Catalan civil architecture: the Si aqueductwe have few constructlons ln Catalonla that have been as unfalrly lgnored by the treatlses of recent years as the aqueduct over the Slo rlver.: |t was rst constructed ln :8;, wlth ; stone and masonry segmental arches wlth spans of over 6 metres, sustalned by 6 plllars and z abutments, wlth a sprlnger helght of z metres over the foundatlons. |t was bullt to enable the Urgell canal to pass over the rlver Slo, on the outsklrts of the urban centre of the vlllage of Agramunt ln Llelda. |t was a typlcally neoclasslcal work, bullt wlth a very conserva-tlve mentallty, that would t ln poorly and wlth a great deal of dlscord ln an era ln whlch lnternatlonal englneerlng was startlng to experlence excltlng moments after the lmpor-tant technologlcal advances stemmlng from the |ndustrlal Pevolutlon that characterlsed the rst half of the :pth century. Not far from the aqueduct, constructlon had begun ln :8 of the Serra de Montclar tunnel, measurlng (,p:; metres long wlth regular vertlcal drlll holes of :(6 metres, whlch, at that tlme, made lt the most darlng tunnel of those constructed anywhere.z |t was a hlghly ambl-tlous pro[ect where nearly all the technlques requlred to construct lt had to be lnvented. Some 6,ooo people worked on lt, a good number of whlch were prlsoners brought ln from all around Spaln. The number of deaths durlng thls undertaklng, whlch lasted elght years, reached several hundred.The team of englneers, lncludlng Domenec Cardenal, who dlrected and successfully carrled out thls fantastlc constructlon, was practlcally the same team that also deslgned and constructed the rst Slo aqueduct. |t ls hard to understand that to complete such a dlcult and lnnovatlve undertaklng as the tunnel they would have gone further than anyone, and yet, ln contrast, when they deslgned the aqueduct they dldnt dare to produce anythlng more than such a conven-tlonal plece. |t ls as though the fact that they had to work above ground lmposed respect upon them and that they declded to sub[ect themselves to the most stralt-laced rules of the archltecture ln vogue ln Lurope at that tlme. |t seems as though all the boldness of these ploneers was put to one slde when the matter was to produce a work that could be Una pequea joya de la arquitectura civil catalana: el acueducto del SiPocas construcclones tenemos en Cataluna tan ln[ustamente lgnoradas como el acueduc-to sobre el rio Slo:. La prlmera construcclon se reallzo en :8;, con ; arcos reba[ados de pledra y mamposteria de mas de 6m de luz, sostenl-dos por 6 pllas y z estrlbos, de una altura de unos zm de arranque sobre los clmlentos. Se hlzo para pasar el canal de Urgell por enclma del rio Slo, en los limltes del nucleo urbano de la poblaclon llerdense de Agramunt. Lra una obra tiplcamente neoclaslca, construlda con una mentalldad muy conservadora, que enca[aria mal, y con mucha dlscordancla, en una epoca en la que la lngenleria lnternaclonal estaba empezando a vlvlr momentos apaslo-nantes despues de los lmportantes avances tecnologlcos de la Pevoluclon |ndustrlal de la prlmera mltad del slglo X|X. A poca dlstancla del acueducto se habia comenzado a construlr en :8 el tunel de la slerra de Montclar, de (.p:;m de longltud y con bocas de perforaclon puntuales de :(6m en vertlcal, lo que lo convertia en el tunel mas audaz de los construldos en el mundo.z Lra un proyecto muy amblcloso donde se tuvleron que lnventar casl todas las tecnlcas para llevarlo a cabo. Traba[aban en el 6.ooo personas, muchas de las cuales eran presl-dlarlos llegados de todas partes de Lspana. Ll numero de muertos en esta empresa, que duro ocho anos, fue de varlos centenares. Ll equlpo de lngenleros, entre los que se encontraba Domenec Cardenal, qulen dlrlglo y llevo a buen puerto tan fantastlca cons-trucclon, era practlcamente el mlsmo que proyecto y construyo el prlmer acueducto del Slo. Cuesta entender que para acometer una empresa tan dlficll e lnnovadora hubleran llegado mas le[os que nadle y que, en camblo, al proyectar el acueducto no se atrevleran a hacer mas que una pleza tan convenclonal. Parece como sl el hecho de traba[ar por enclma de la tlerra les lmpuslera respeto y que decldleran someterse a las reglas mas remllgadas de la arqultectura europea en boga. Parece como sl toda la audacla de esos ploneros hublese quedado arrlnconada al hacer una obra que pudlera vlncularse, aun-que fuera solo de relon, con la arqultectura. Mlentras en Luropa se empezaban a lmponer . La ignorncia sobre aquestes construc-cions s absoluta i la documentaci a aquest respecte s mnima. Qui tingui, per, inters a conixer algunes singularitats de la seva construcci, pot consultar el llibre El tresor dels canals dUrgell, escrit per Jaume Mateu, Josep Ripoll i Josep Vallverd (Lleida: Pags Editors, ). Amb motiu daquesta publicaci, leditor va demanar a Robert Brufau que es-crigus un article sobre laqeducte del Si i el tnel de Montclar, que dugu per ttol Dues joies de larquitectura civil, que ha servit de font per a aquesta publicaci dara. La documentaci fou trobada als arxius de la seu central del canal dUrgell, a Mollerussa. El material fotogrc antic fou cedit per Josep Ripoll. Una segona font a aquest respecte s el llibre que lenginyer hidrulic Jaume Vila i Ricart va publicar amb el ttol Els canals dUrgell i la seva histria (Lleida: Diputaci de Lleida, ).2182 construcci|83Les pluges del dia de santa Tecla (23 de setembre del 1874) elevaren, en una gegantina rovinada, les aiges fns a 9 me-tres, de manera que varen comenar a desbordar lobra en cascada, soscavant la fonamentaci fns al punt de provocar la runa del pont, que va acabar ensorrant-se del tot.Lanecessitatdereconstruirrpidamentlaqeducte,en quedar tallat el subministrament daigua a la resta de lUr-gell,esdevingularaprincipaldelanovasoluci.Des-prs danalitzar algunes propostes alternatives, es va decidir mantenir laqeducte en la mateixa posici, aproftant, fns i tot, els dos estreps petris que havien resistit la catstrofe de santa Tecla. Sencarregaren les obres a lempresa La Maqui-nista Terrestre i Martima de la famlia Girona, per tal que dugus a terme la reconstrucci amb tecnologies ms avan-ades. La Maquinista era una societat annima constituda dos anys abans amb la fnalitat de construir tota mena de maquinria pesant, segons els models que arribaven, espe-cialment, de Frana i Anglaterra. Assol una gran expansi al llarg del darrer quart del segle XIX, poca en qu va co-menaraduratermeconstruccionsnavalsiferroviries, ponts i obres pbliques en general, coincidint amb larriba-da dun jove enginyer a la direcci tcnica de lempresa, de nom Josep Maria Cornet i Mas (1839-1916), imbut dun es-perit molt dacord amb els nous temps. Just desprs de refer laqeducte del Si (1875), Cornet va participar activament enelprojectedelesesplndidesestructuresdelsmercats del Born i de Sant Antoni, ambdues a Barcelona.4Elnoupontsunagranbiga-calaixdaceriformig,5 ambtresmamparesdnimaplena,duesexteriorsiuna central. Salva una llum de 51 metres amb dues lnies de re-colzament intermdies que defneixen una gran biga con-tnua de tres trams, de 16,50, 17,80 i 16,50 metres, respecti-vament, que, a ple s, pot arribar a suportar ms de 1.000 tones de crrega, amb una secci de 8x3 metres quadrats. Tota lestructura metllica est reblonada i cadascun dels elementssconformatperxapesdacerde7o8mmde gruix, adequadament rigiditzades mitjanant la introduc-ci de perfls en L i en T, tot dacord amb tcniques que, fns i tot, sn encara considerades vlides en els anys que vivim.Cadalniaderecolzamentintermedisformada per 3 pilars de planta circular i amb el fust de formig en massa,encamisatsrgidamentperxapesreblonadesque llnked, even though superclally, wlth archl-tecture and wlth all the pompous attrlbutes wlth whlch lt ldentled. whlle ln Lurope new materlals steel, glass, concrete were be-comlng the trend, among ourselves quallty was stlll belng confused wlth the ne arts.The ralns that fell on St. Theclas day (z September :8;() ralsed the water, ln a glant swell, up to p metres, and lt started to over-ow the work llke a waterfall, burylng the foundatlons to the polnt of causlng the ruln of the brldge, whlch ended up completely collapslng.The need to rebulld the aqueduct qulckly, as the supply of water to the rest of Urgell had been cut o, became the maln reason for the new solutlon. After studylng some alternatlve proposals, lt was declded to malntaln the aqueduct ln the same posltlon, taklng advantage, even, of the two stone abutments that had survlved the St. Thecla dlsaster. The works were commlssloned to the company La Maqulnlsta Terrestre l Maritlma owned by the Glrona famlly, wlth the alm of carrylng out the reconstructlon employlng the most advanced technology. La Maqulnlsta was a company founded two years prevlously to construct all klnds of heavy machlnery, along the llnes of the models that were arrlvlng, especlally, from Prance and Lngland. |t achleved great expanslon durlng the last quarter of the :pth century, a tlme ln whlch lt started to work on naval and rallway constructlons, brldges and publlc works generally, colncldlng wlth the lncorporatlon lnto the companys technlcal management of a young englneer called 1osep Marla Cornet l Mas (:8p-:p:6), lmbued wlth a splrlt very much ln llne wlth the new tlmes. 1ust after rebulldlng the Slo aqueduct, (:8;), Cornet actlvely partlclpated ln the deslgn of the splendld structures of the markets of Ll 8orn and Sant Antonl, both ln 8arcelona.(The new brldge ls a large box beam of steel and concrete, wlth three solld-web screens, two exterlor and one central. |t spans : metres wlth two lntermedlate llnes of support that dene a large contlnuous beam wlth three sectlons, of :6.o, :;.8o and :6.o metres respectlvely, whlch, at full use, can come to bear more than :,ooo tonnes of load, wlth a sectlon of 8x square metres. The entlre los nuevos materlales, entre nosotros todavia se confundia la calldad con lasbellas artes. Las lluvlas del dia de santa Tecla (z de sep-tlembre de :8;() elevaron, en una glgantesca rlada, las aguas hasta p metros, de manera que empezaron a desbordar la obra en cascada, socavando los clmlentos hasta el punto de provocar la rulna del puente, que acabo hundlendose en su totalldad. La necesldad de reconstrulr rapldamente el acueducto se convlrtlo en la razon prlnclpal de la nueva soluclon. Despues de anallzar algunas propuestas alternatlvas, se decldlo mantener el acueducto en la mlsma poslclon, aprovechando los dos estrlbos petreos que habian reslstldo la catastrofe. Se encargaron las obras a la empresa La Maqulnlsta Terrestre y Maritlma de la famllla Glrona, con el n de que se hlclera su reconstrucclon con las tec-nologias mas punteras. La Maqulnlsta era una socledad constltulda dos anos antes con la nalldad de fabrlcar todo tlpo de maqulnarla pesada, segun los modelos que llegaban, especlalmente, de Prancla e |nglaterra. Cono-clo una gran expanslon a lo largo del ultlmo cuarto del slglo X|X, epoca en la que empezo a llevar a cabo construcclones navales y ferro-vlarlas, puentes y obras publlcas en general, colncldlendo con la llegada de un [oven lngenlero a la dlrecclon tecnlca de la empresa, de nombre 1osep Marla Cornet l Mas (:8p-:p:6), lmbuldo de un espirltu muy acorde con los nuevos tlempos. 1usto despues de rehacer el acueducto del Slo (:8;), Cornet partlclpo actlvamente en el proyecto de las esplendldas estructuras de los mercados del 8orn y Sant Antonl, ambas en 8arcelona.( Ll nuevo puente es una gran vlga ca[on de acero y hormlgon, con tres mamparas de alma llena, dos exterlores y una central. Salva una luz de : m con dos lineas de apoyo lntermedlas que denen una gran vlga contlnua de tres tramos, de :6,o, :;,8o y :6,o metros, respectlvamente, que, a pleno uso, puede llegar a soportar mas de mll toneladas de carga, con una secclon de 8x metros cuadrados. Toda la estructura metallca esta roblonada y cada uno de los elementos esta compuesto por chapas de acero de ; u 8 mm de espesor, adecuadamente rlgldlzadas medlante la lntroducclon de perles en L y en T, de acuerdo con tecnlcas que, lncluso ahora, son conslderadas valldas. Cada linea de apoyo La primera construcci del .Imatge de la boca dentrada al tnel de Montclar, que es construa al mateix temps que el primer aqeducte.Secci constructiva tal com la va projectar Josep Maria Cornet i Mas ().Laigua del llit inferior del Si ha aportat una gran quantitat de terres que han ocultat parcialment els pilars i les creus de base.Fotograa dpoca de laqeducte. La conducci superior ja hi gurava des de molt al principi.. El tnel de Montclar fou una obra amb una enorme dicultat intrnseca que va ser construda en unes circumstncies particu-lars sense precedents. Cap dels grans tnels europeus construts ns al moment no tenia la llargada ni la profun-ditat dexcavaci que el de Montclar. El tnel de Sainte-Catherine a Le Havre, que passava per ser el ms profund construt aleshores, noms sendinsava ver-ticalment en el terra metres, nou menys que el del Montclar, i era tanmateix ms curt.. Es va construir un poblat obrer sencer per a una poblaci tan nombrosa. Tamb es va aixecar un presidi vigilat per lexrcit. A lesmentat llibre de Mateu, Ripoll i Vallverd (pg. ) hi podem llegir la carta dun daquests presidiaris, datada el de juliol del , on descriu el que va ser aquella gesta. . Larquitecte del mer-cat del Born fou Josep Fontser, que lacab lany , mentre que larquitecte del mercat de Sant Antoni fou Antoni Rovira i Trias, i es va acabar el . 3 4584 construcci|85defneixen una forma troncocnica en alat i circular en planta. Aquests pilars es mostraven inicialment ms de 4 metrespersotadelagranbiga-calaix,iestaventravats entre ells mitjanant creus de sant Andreu. Acausadelagranquantitatdematerialdipositatal llargdelsanyspelpetitllitdaiguaquetranscorreper sota del pont, noms queda a la vista una alada de poc ms dun metre de columna. Fins i tot les creus de trava-da estan mig cobertes per la terra. A causa de la presn-cia daquestes terres a la base, lestat actual de conserva-ci del seu entorn deixa molt a desitjar i demana a crits que sen restitueixi lestat inicial. Pel que fa a les parets i al sostre de la biga-calaix, tan sols pels voltants del 1985 es varen comenar a manifestar smptomes de degrada-ci de lacer, que va haver de ser reparat.6s ara el moment dencaixar histricament laqeducte del Si, que ha suportat, amb acceptable dignitat, 130 anys datzarosa vida. El seu inters tcnic en desborda la utili-tat?Fourealmentunaobratcnicamentavantguardista? He de confessar que, quan el vaig visitar per primera ve-gada, ara far uns 15 anys, em va causar una forta impres-si,jaque,coneixentladatadelasevaconstrucci,no podianiimaginarlelegnciaestructuralqueesdesprn del ms petit detall. Des daquell moment, no hi ha hagut cap ms curs dEstructures impartit per mi a lEscola dAr-quitectura del Valls en el qual no hagi fet esment, duna manera o duna altra, a aquesta obra.Tot i partir duns clculs molt elementals uns simples diagramesdemomentsfectorsidesforostallants,amb hiptesi nica, que en Cornet va dibuixar damunt dels ma-teixos plnols dobra, com si es tracts dun incunable, el que sorprn s que, recalculant-lo amb les ms sofsticades tcniques actuals i amb un bon munt dhiptesis de com-portaments,elsresultatssngairebconcordantsambel construt. Aix s admirable i demostra fns a quin punt els seus projectistes sabien el que duien entre mans. Ja considervem injusta la ignorncia que hi ha respec-tealexistnciadunaobratancolossalcomeltnelde Montclar,fnsalpuntquenitansolsenfaesmentuna obra tan mplia com s la mateixa Enciclopdia Catalana, per ho podrem comprendre pel fet que es tracta duna obrasoterradaidifcilmentaccessible,delaqualelque El nou aqeducte s una pea esplndida, congurada com una gran biga-calaix amb una elegant estructura dacer. i El referent ms immediat de laqeducte del Si: el pont Britannia, aixecat per Robert Stephenson (). i Algunes imatges recents de la cara superior de la biga-calaix. metalllc structure ls rlveted and each of the elements ls made up of ; or 8 mm thlck steel sheets, sultably stlened by lntroductlon of L- and T-shaped proles, all ln accordance wlth technlques that are stlll consldered valld even today. Lach llne of lntermedlate support ls formed by plllars wlth a clrcular footprlnt and a mass concrete shaft, rlgldly sleeved wlth rlveted sheets that dene a conlcal trunk form ln elevatlon and a clrcular form ln sec-tlon. These plllars lnltlally stood over ( metres below the maln box beam, and were braced to each other uslng St. Andrews crosses. 8ecause of the large amount of mud and debrls deposlted over the years on the small rlverbed under the brldge, only an elevatlon of [ust over one metre of column remalns wlthln vlew. Lven the cross braces are half covered wlth earth. 8ecause of the presence of thls earth at the base, the current state of conservatlon of lts surroundlngs leaves a lot to be deslred and lt ls crylng out to be restored to lts orlglnal state. As for the walls and the roof of the box beam, lt was not untll :p8 that they started to show symptoms of steel degradatlon, whlch had to be repalred.6 Now ls the rlght tlme to glve the Slo aque-duct lts rlghtful place ln hlstory, lt havlng supported, wlth acceptable dlgnlty, :o years of hazardous llfe. Does lts technlcal lnterest exceed lts utlllty!was lt really a technlcally avant-garde work! | must confess that, when | vlslted lt for the rst tlme, some : years ago, lt made a strong lmpresslon on me, because, knowlng the date of lts construc-tlon, | couldnt even lmaglne the structural elegance that ls deduced from the smallest detall. Slnce then, there has not been a sln-gle course taught by me at the valles School of Archltecture that has not mentloned, ln some way or another, thls work.Although based on very elementary calculatlons slmple dlagrams of bendlng moments and shear forces, wlth a slngle hypothesls, that Cornet drew on top of the very bulldlng plans, as lf deallng wlth an lncunabulum what ls surprlslng ls that, recalculatlng lt wlth the most sophlstlcated modern technlques and wlth a good handful of behavlour hypotheses, the results are al-most ln llne wlth what was bullt. Thls ls adml-rable and shows to what polnt lts deslgners knew what they were deallng wlth. lntermedlo esta formada por pllares de planta clrcular y con el fuste de hormlgon en masa, encamlsados rigldamente por chapas roblonadas que denen una forma tronco-conlca en alzado y clrcular en planta. Lstos pllares se mostraban lnlclalmente mas de ( m por deba[o de la gran vlga ca[on, y arrlostra-dos entre si medlante cruces de san Andres. Por la gran cantldad de materlales deposltados a lo largo de los anos por el pequeno lecho de agua que dlscurre por deba[o del puente, solo queda a la vlsta poco mas de un metro de columna. |ncluso las cruces de arrlostrado estan medlo cublertas por la tlerra. Debldo a la presencla de estas tlerras, el estado actual de conservaclon de su entorno de[a mucho que desear y plde a grltos que se restltuya a su esta-do lnlclal. Por lo que respecta a las paredes y al te[ado de la vlga ca[on, hacla :p8 se comenza-ron a manlfestar sintomas de degradaclon del acero, que tuvo que ser reparado. Ahora es el momento de enca[ar hlstorlca-mente el acueducto del Slo, que ha soportado, con aceptable dlgnldad, clento trelnta anos de vlda azarosa. Su lnteres tecnlco desborda su utllldad! Pue realmente una obra tecnlcamen-te vanguardlsta! Debo confesar que, cuando lo vlslte por prlmera vez, hara unos qulnce anos, me causo una fuerte lmpreslon, ya que, conoclendo la fecha de su construcclon, no podia nl lmaglnar la elegancla estructural que se desprende del mas pequeno detalle. Desde ese momento, no he lmpartldo nlngun curso de Lstructuras en la Lscuela de Arqultectura del valles en el que no haya hecho referencla, de un modo u otro, a esta obra.Pese a partlr de unos calculos muy elementales unos slmples dlagramas de momentos ec-tores y de esfuerzos cortantes, con hlpotesls unlca, que Cornet dlbu[o enclma de los proplos planos de obra, como sl se tratara de un lncu-nable , lo que sorprende es que, recalculandolo con las tecnlcas actuales mas sostlcadas y con un buen punado de hlpotesls de comporta-mlentos, los resultados son practlcamente con-cordantes con lo construldo. Lso es admlrable y demuestra hasta que punto sus proyectlstas sabian lo que se traian entre manos.Sl ya es ln[usta la lgnorancla respecto a una obra tan colosal como el tunel de Montclar, nl tan solo menclonada en una obra tan am-plla como la Lnclclopedla Catalana, cuesta ,. un dels aspectes mes lmpresslonants daquest aqueducte es que haurla de condulr, a plena carrega, una massa dalgua de 8 metres damplada per prop de z,,o metres daltura dalgua. la blga-calalx tlndrla, per tant, una secclo de 8x, metres denvergadura, comptant amb tres anlmes vertlcals, amb la posslbllltat que un dels dos conductes de |xz,,o m estlgues carregat mentre que laltre estlgues descarregat.. lany , es va lnlclar un proces de reparaclo conslstent a recuperar el mono-lltlsme dels elements metalllcs que presentaven algun lnlcl de dlscontlnuitat entre trams, especlalment a les fundes metalllques de les columnes que havlen comenat a per-dre el seu paper com elements denfalxat de lanlma de formlgo en massa. Jambe es va afeglr una na capa de morters dalta reslstencla adossats a les cares lnterlors dels paraments vertlcals. 678984 construcci|85interessas,precisament,allquenoesveu.Costams dentendre,per,quelamateixaignornciaesprodueixi pel que fa a laqeducte del Si, aquest s perfectament vi-sitable i amb unes excellents perspectives per observar-lo en tota la seva esplendidesa.Nopodemparlarprpiamentdarqueologiaindustri-aljaquelaqeductesencaraenfuncionamentiaple rendiment, per s que podem, per apreciar-lo en la justa mesura, encaixar-lo amb relaci a daltres obres molt ms conegudes de la seva poca. Aix, per exemple, laqeduc-tefouconstrut14anysabansquelatorreEifel,edifci quefoupresentatenelseumomentcomaemblemtic de les possibilitats que donava lacer com a nou material. Daltra banda, des de feia ja diverses dcades a Anglater-ra i Frana shavien bastit molts ponts amb estructura de ferro, per normalment el material emprat no era prpi-amentlacer.Elreferentmsproper,totilasevaimpor-tnciamoltsuperior,seriaelpontBritannia,unallarga construcciferroviriacaracteritzadaperlasevasecci enbiga-calaix,projectadaperlenginyeranglsRobert Stephenson(1850).Altresrefernciessnlaprimera construcci integral amb ferro fos a crrec de larquitecte James Bogardus a Nova York lany 1848, o el primer gran PavelldExposicions,lanomenatPalaudeVidre,pro-jectat per Joseph Paxton a Londres lany 1851. Tamb sn remarcables els primers magatzems europeus amb pilars i bigues de ferro fos, projectats per Hippolyte Fontaine a Pars(any1864)ielprimeredifcieuropeuntegrament construtambestructuradacer,unafbricadexocolata aNoisel-sur-Marne,propdePars,projectadaperJules Saulnier (any 1871). De totes aquestes construccions emblemtiques, nica-mentlatorreEifel(1889)ilafbricadexocolata(1871) van ser fetes, com laqeducte del Si, amb acer, ja que les altres empraven acer fos o acer colat. Les grans construc-cions nord-americanes de lEscola de Chicago se situen a lentorndelsanys1880-1890.Aix,doncs,totidintrede la seva modstia, laqeducte del Si pot restar entre no-saltres com una petita joia de larquitectura civil del segle XIX que cal mantenir i revalorar. sRobert BrufauWe already considered unjust the ignorance that abounds regarding such a colossal work as the Montclar tunnel, to the point that it is not even mentioned in such an extensive work as the Enciclopdia Catalana itself although we could understand it because of the fact that it is an underground work that is dicult to access, and what is interesting about it is, precisely, what cannot be seen. It is more dicult to understand, however, that the same ignorance occurs with regard to the Si aqueduct, which is perfect for visiting and has excellent perspec-tives for observing it in all its splendour.We cannot correctly talk here of industrial archaeology because the aqueduct is still func-tioning at full capacity, but we can, to appreciate it in just measure, categorise it with other very well-known works from the same time. Thus, for example, the aqueduct was built years before the Eiel Tower, a building that was presented at the time as emblematic owing to the possibili-ties that steel oered as a new material. Moreo-ver, for several decades by then, in England and France, many bridges had been built with iron structures, but normally the material used was not steel itself. The closest reference, despite its much greater importance, would be the Britan-nia Bridge, a long railway construction charac-terised by its box section, designed by British engineer Robert Stephenson (). Other references are the rst entire cast iron construc-tion by architect James Bogardus in New York in , or the rst great Exhibitions Pavilion, the so-called Crystal Palace, designed by Joseph Paxton in London in . Also worthy of note are the rst European warehouses with cast iron pillars and beams, designed by Hippolyte Fontaine in Paris () and the rst European building built with a structure made entirely of steel, a Chocolate factory at Noisiel-sur-Marne, near Paris, designed by Jules Saulnier (). Of all these emblematic constructions, only the Eiel Tower () and the chocolate fac-tory () were made, like the Si aqueduct, using steel, as the others used cast steel. The great American constructions from the Chicago School are from the s to s. Thus, then, albeit within its modesty, the Si aqueduct may remain among us as a small jewel of th century civil architecture that should be maintained and revalued. sRobert Brufau Translated by Debbie Smirthwaitems entender que la misma ignorancia se produzca por lo que respecta al acueducto del Si, perfectamente visitable y con unas excelentes perspectivas para observarlo en todo su esplendor. No puede hablarse propiamente de arqueo-loga industrial, ya que el acueducto todava est en funcionamiento y a pleno rendimien-to, pero s que podemos, para apreciarlo en su justa medida, encajarlo en relacin con otras obras mucho ms conocidas de su poca. As, por ejemplo, el acueducto se construy catorce aos antes que la torre Eiel, edicio que fue presentado en su momento como emblemtico de las posibilidades que brindaba el acero como nuevo material. Por otra parte, desde haca varias dcadas en Inglaterra y en Francia se haban construido numerosos puentes con estructura de hierro, pero normalmente el material utilizado no era propiamente el acero. El referente ms prxi-mo, pese a su importancia muy superior, sera el puente Britannia, una larga construccin ferroviaria caracterizada por su seccin en viga cajn, proyectada por el ingeniero ingls Robert Stephenson (). Otras referencias son la primera construccin integral con hierro fundido a cargo del arquitecto James Bogardus en Nueva York, en , o el primer gran Pabelln de Exposiciones, el llamadoPalacio de Cristal , proyectado por Robert Pax-ton en Londres en . Tambin son notables los primeros almacenes europeos con pilares y vigas de hierro fundido, proyectados por Hippolyte Fontaine en Pars (), y el primer edicio europeo ntegramente construido con estructura de acero, una fbrica de chocolate en Nosiel-sur-Marne, cerca de Pars, proyectada por Jules Saulnier ().De todas estas construcciones emblemticas, nicamente la torre Eiel () y la fbrica de chocolate () fueron realizadas, como el acueducto del Si, con acero, ya que las otras utilizaban acero fundido o acero colado. Las grandes construcciones norteamericanas de la Escuela de Chicago se sitan en el entorno de los aos -. As pues, incluso dentro de su modestia, el acueducto del Si puede permanecer entre nosotros como una pequea joya de la arquitectura civil del siglo XIX que hay que mantener y revalorizar. sRobert Brufau Traducido por Joaquina BallarnImatge de linterior duna de les dues galeries, encara amb tota la perleria original a la vista, tal com estava quan sen va fer la inspecci de lany ., i Alguns aspectes de la incipient degradaci de lestructura metllica, anys desprs de la seva construcci.10 1112 13 14