PWP TEMA2 - MESTRES DE LA SOSPITA
-
Upload
marc-vilarassau -
Category
Documents
-
view
229 -
download
0
description
Transcript of PWP TEMA2 - MESTRES DE LA SOSPITA
TEMA 2
ELS MESTRES DE LA SOSPITA
RELIGIÓ CATÒLICA1r BATXILLERAT
ÍNDEX
0. Introducció: Els humanismes ateus1. LUDWIG FEUERBACH (Humanisme materialista)
1.1. Idees1.1.1. L'home1.1.2. Déu1.1.3. La religió
1.2. Resposta des de la fe2. SIGMUND FREUD (Humanisme psicoanalític)
2.1. Idees2.1.1. Nivells de consciència2.1.2. Instàncies de la personalitat2.1.3. La religió
2.2. Resposta des de la fe3. FRIEDRICH NIETZSCHE (Humanisme vitalista)
3.1. Idees3.2. Resposta des de la fe
4. KARL MARX (Humanisme marxista)4.1. Idees4.2. Resposta des de la fe
Introducció: Els humanismes ateus
L’home que sospita
FRIEDRICH NIETZSCHE Humanisme vitalista
LUDWIG FEUERBACHHumanisme materialista
KARL MARX Humanisme marxista
SIGMUND FREUD Humanisme psicoanalític
LUDWIG FEUERBACHL’humanisme materialista
L’HOME COM ABSOLUT
L’HOME ÉS DÉU PER A L’HOME
L’HUMANISME COM A RELIGIÓ
TEOLOGIA COM A ANTROPOLOGIA
SOSPITA DE LA SOSPITALA RESPOSTA DES DE LA FE
La crítica de Feuerbach ajuda als creients contra la temptacióde la religió i de les persones religioses de fabricar-se un Déu
a la mesura dels seus desitjos i els seus interessos
Déu i l'home, han de ser necessàriament antagonistes?
“El sofisme de Feuerbach”: Hi ha coses que desitgem que no existeixen � Desitgem Déu � Per tant, Déu no existeix
La creença que una vegada suprimit Déu l'home trobarà la felicitat no té cap fonament.
PERÒ…
SIGMUND FREUD Humanisme psicoanalític
TRES NIVELLS DE CONSCIÈNCIA
TRES INSTÀNCIES DE LA PERSONALITAT
EL COMPLEX D’EDIP
DÉU COM A PROJECCIÓ DE LA FIGURA DEL PARE
El jo: És la part conscient que dirigeix la conducta i serveix de
pont entre les necessitats de l'organisme i el món real.
El Súper jo: Representa l'exigència ètica de la persona. Assenyala el
que està bé o malament
L'Allò: És la part instintiva de la personalitat on resideixen els impulsos bàsics (Eros i Thanatos)
Instàncies de la personalitat
EL COMPLEX D’ÈDIP
El nen sent, d'una banda, amor cap al seu pare, ja que representa per a ell la seguretat i la protecció. Però, per altra banda, sent agressivitat i odi perquè ho veu com un rival que li pren l'amor idíl·lic de la mare. L'agressivitat cap al pare comporta un “sentiment de culpa” que obliga al nen a reprimir-lo. La repressió fa que la imatge del pare quedi idealitzada. Aquesta imatge del pare idealitzada és la què dóna lloc a Déu. Per a Freud, la fe en Déu impedeix que es desenvolupi el sentit de la realitat en la persona i fa que romangui sempre en un estadi infantil. Per això la religió és causa de nombrosos conflictes psíquics. Creure en Déu és senzillament una nostàlgia infantil.
SOSPITA DE LA SOSPITALA RESPOSTA DES DE LA FE
La seva crítica a la religió ajuda al creient contra els infantilismes amb els quals pot viure la fe: el refugiar-se en ella per a no haver d'afrontar la maduració
personal o les dificultats de la vida
El fet que la persona busqui seguretat psicològica en quelcom que anomena Déu no diu res a favor o en contra de la seva existència
Freud està influït pel tracte amb els malalts psíquics: el seu estudi es realitza sobre persones “malaltes”, la qual cosa resta valor a les seves conclusions
La Diversos dels seus deixebles (Adler, Jung…) han provat amb els seus estudis psicoanalítics que el sentiment religiós és un factor important per a l'equilibri
psicològic de la persona
PERÒ…
FRIEDRICH NIETZSCHEHumanisme vitalista
Tenim un RESSENTIMENT contra la realitat perquè és massa dura
Inventem un MÓN SUPRAMUNDÀ per a fugir de la realitat
El CRISTIANISME ha consolidat el model apolini, construint una moral de febles i ressentits
En la lluita entre APOL·LÓ i DIONÍS històricament ha guanyat el primer, però ha de vèncer el segon
Déu ha mort, llarga vida al SUPERHOME
APOL·LÓ
DIONÍS
Apol·lo representa l'harmonia, l'ordre i la raó, característiques que contrastaven
amb les de Dionís, déu del vi, que representava l'èxtasi i el desordre. No
obstant això, els dos déus són germans i els grecs pensaven en les dues qualitats
com a complementàries.
SOSPITA DE LA SOSPITALA RESPOSTA DES DE LA FE
La crítica de Nietzsche ajuda als creients a evitar una forma d'entendre el cristianisme que no potencia les energies vitals de la persona, sense captar la força transformadora de l’amor viscut com a lliurament i no com a possessió.
La persona que proposa Nietzsche queda a la mercè dels seus instints vitals i amb tendència a la imposició de la seva voluntat sobre els altres
La interpretació que fa Nietzsche de l'evangeli i de la figura de Jesús deforma clarament el seu contingut objectiu
La moral de Nietzsche condemna l’home a la frustració o a la bogeria, perquèl’aboca a un impossible: l’home no és ni serà mai un superhome
PERÒ…
KARL MARXHumanisme marxista
La societat està dividida en classes: explotadors i explotats. El capitalista explota el treballador perquè es queda amb el benefici
produït per la plusvàlua del seu treball
La revolució és l’única via per a aconseguir la emancipació de l’home oprimit. La dictadura del proletariat és un estadi intermedi,
però necessari per aconseguir la definitiva societat sense classes
L’obrer oprimit projecta la seva pròpia humanitat alienada en un Déu imaginari, ja que en la seva vida real no troba condicions per a
desenvolupar la seva existència dignament
La religió es converteix així en “l’opi del poble”. La religió és com un narcòtic que pren el poble per a calmar el seu dolor
SOSPITA DE LA SOSPITALA RESPOSTA DES DE LA FE
Marx va ser un home preocupat per alliberar a l'home de les seves opressions de tot tipus. També és mèrit seu haver vist amb claredat la importància que els
valors econòmics tenen en la història i en la vida humana.
És fals que la religió sigui “l'opi del poble”. La religió ha estat sempre un antídot molt eficaç contra tot tipus d’alienacions i d’opressions.
La lògica econòmica tota sola no pot explicar el fet religiós. El materialisme històric oblida una part molt important de l’existència humana.
Marx llança a l'home a una lluita prometeica vers la seva realització, tancant-li les portes a tota possibilitat d'esperança i sentit de transcendència
PERÒ…
Prometeu era un tità que va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori va castigar Prometeu lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge. D’una banda, Prometeu és el benefactor de la humanitat, ja que és qui li atorga el foc, entès com a símbol de les habilitats tècniques i de la capacitat de transformar la naturaD’altra banda, representa la desmesura i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa comporta necessàriament un càstig.
PROMETEU
Prometeu representa la humanitat que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si no té
cura, pot ocasionar desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres,
desavinences socials, etc.
Prometeu representa la humanitat que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si no té
cura, pot ocasionar desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres,
desavinences socials, etc.