Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica...
Transcript of Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica...
Protocol d’avaluació de la qualitathidromorfològica dels rius
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 4
Protocol HIDRIProtocol d'avaluació de la qualitat
HIDromorfològica dels RIus
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 1
© Agència Catalana de l’Aigua, 2006
Abril de 2006
Tiratge: 500 exemplars
Disseny i producció gràfica: Barcino Solucions Gràfiques
D.L.: B-21.887-2006
Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic 100% (lliure de clor) estucat mat de 135 g i les cobertes en paper ecològic (lliure de clor) estucat mat de 250 g.
L’equip de treball que ha elaborat aquest document està format per tècnics de diverses àrees de l’Agència Catalana de l’Aigua, i per l’equip con-sultor de United Research Services, S.L., amb la participació de diversos col·laboradors externs i investigadors de centres de recerca i profes-sionals qualificats.
1. La direcció i coordinació s’ha dut a terme des de l’Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua, de l’Agència Catalana de l’Aigua:Antoni Munné. Carolina Solà i Jordi Pagès
2. De l’empresa United Research Services España, S.L., han participat en l’elaboració i redacció del document: Montserrat Real, Aida Queralt,David Sàez, Vicenç Acuña i Rosa Casanovas-Berenguer
3. Com a col·laboradors externs han participat:
En la redacció del document i l’elaboració de protocols de l’índex IVF i comparació amb els valors de l’índex QBR:Cèsar Gutiérrez i Andreu Salvat
En tasques de fotointerpretació dels usos del marges fluvials:Sergio García
4. Del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, ha realitzat tasques d’assessorament tècnic: Narcís Prat
5. De l’equip d’investigació FEM (Freshwater Ecology and Management) han col·laborat i facilitat dades: Mireia Vila-Escalé, Tura Puntí i JordiJubany
6. Diverses entitats i professionals han facilitat dades de qualitat de les riberes d’ecosistemes fluvials de Catalunya: Diputació de Barcelona(Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, Àrea d’Espais Naturals), Consorci de Medi Ambient i Salut Pública, Consorci Costa Brava iLluís Motjé
7. S’ha utilitzat en aquest document informació, dades i material gràfic elaborat originalment per l’empresa Ekolur, i el grup de treball FEM
8. Han revisat alguna part o la totalitat del document:Marc Ordeix i Rigo, Joaquim Pou i Rovira pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) del Museu Industrial del TerJoan Verdú per l’Agència Catalana de l’AiguaMartí Boada, Xavier Cazorla, Josep Mas-Pla i Sònia Sànchez per L’Observatori – estació de seguiment de la biodiversitat de la Conca de laTordera
9. El treball ha estat avaluat per part de la Comissió Tècnica per a la Implantació de la Directiva Marc de l’Aigua, de l’Agència Catalana de l’Aigua Antoni Munné – Secretari tècnic, Narcís Prat – Coordinador, Gabriel Borràs – Director de l’Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 2
3
ÍNDEX
PRIMERA PART – Manual d'aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Caracterització de la qualitat hidromorfològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
La qualitat hidromorfològica a la Directiva Marc de l’Aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Eines per a l’anàlisi hidromorfològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Elements i paràmetres utilitzats per a la mesura de la qualitat hidromorfològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Valoració dels elements de qualitat a partir dels paràmetres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Condicions morfològiques de la ribera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Qualitat de les riberes segons el grau de naturalitat dels usos del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Anàlisi del grau de complementarietat dels índexs QBR i IVF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
L’índex QBR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
L’índex IVF. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
SEGONA PART – Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica . . . . . . . 61
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Protocol 1: Paràmetres de caracterització morfològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Protocol 2: Índex d’Hàbitat Fluvial (IHF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Protocol 3: Compliment de Cabals de Manteniment (QM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Protocol 4: índex de Connectivitat Fluvial (ICF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Protocol 5: Nivell d'endegament de la llera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Protocol 6: Naturalitat dels usos del sòl a les riberes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Protocol 7: Índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Protocol 8: Índex de Vegetació Fluvial (IVF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
Protocol 9: Determinació del nivell de qualitat hidromorfològica final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
TERCERA PART – Fulls de camp i laboratori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
ANNEX I. Metodologies de càlcul de règim de cabals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
ANNEX II. Naturalitat dels usos del sòl a la ribera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
ANNEX III. Índex de Vegetació Fluvial (IVF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 3
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 4
PRIMERA PARTManual d'aplicació
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 5
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 6
Introducció
La caracterització de la qualitat hidromorfològica segons la
Directiva Marc de l’Aigua (European Comission 2000) (en
endavant DMA), inclou l’avaluació de l’estructura física
(morfometria fluvial i estructura del bosc de ribera), així
com el règim de cabals associats als ecosistemes fluvials.
La hidromorfologia és la base de qualsevol sistema fluvial,
ja que és un element que estructura les comunitats i pro-
cessos biològics que es donen en el sistema. Els rius es
caracteritzen per ser sistemes dominats pel flux unidirec-
cional de l’aigua, juntament amb les connexions laterals de
ribera i amb el freàtic, i canvien constantment a causa de
les variacions del cabal.
El desenvolupament d’un protocol per avaluar la qualitat
hidromorfològica és un requeriment per complir amb els
objectius marcats per la Directiva Marc de l’Aigua, i té la fina-
litat de permetre i complementar l’anàlisi de la qualitat inte-
gral del sistema (l’estat ecològic). Actualment existeixen a
Europa diferents protocols d’avaluació de la qualitat hidro-
morfològica, e.g. The River Habitat Survey a la Gran Bre-
tanya (EA, SEPA, EHS 2003, Raven et al. 1998), System for
Evaluating Rivers for Conservation a Escòcia (Boon et al.
1997, 1998), el Danish Stream Habitat Index (Pedersen i
Baattrup-Pedersen 2003), el Large River Survey a Alemanya
(Fleischhacker i Hern 2002), el Système d’Evaluation de la
Qualité a França (Agences de l’Eau 2002), o les normes
CEN (European Commission 2002a, 2002b) i el projecte
STAR (www.eu-star.at) de la Unió Europea.
En aquest document es presenten les eines, els procedi-
ments de mostreig i de càlcul per caracteritzar i avaluar les
condicions hidromorfològiques dels cursos fluvials de
Catalunya. Així mateix, també s’inclouen els criteris per
valorar els resultats obtinguts i determinar la qualitat hidro-
morfològica en rius mediterranis.
La qualitat hidromorfològica a laDirectiva Marc de l’Aigua
Elements de qualitat i paràmetres
La Directiva Marc de l’Aigua inclou, a l’Annex V, una llista
amb els grups d’indicadors de qualitat per a la classifica-
ció de l’estat ecològic de les masses d’aigua superficials.
Aquests grups d’indicadors reben el nom d’elements de
qualitat. Per als rius, a l’Annex V es proposen tres ele-
ments de qualitat hidromorfològica: i) el règim hidrològic, ii)
la continuïtat fluvial i iii) les condicions morfològiques (Taula
1). Per valorar el nivell de qualitat dels elements s’utilitzen
paràmetres descriptors de cada un d’ells mesurats mit-
jançant mètriques que poden ser mesures directes, índexs
o combinacions de diferents paràmetres.
Avaluació de la qualitat hidromorfològica
Per tal de poder avaluar la qualitat hidromorfològica cal
tenir en compte les condicions de referència i poder valo-
rar, així, el grau de desviació respecte a aquestes condi-
cions. S’entenen per condicions de referència aquelles en
les quals l’alteració humana és inexistent o mínima.
L’avaluació es basa en l’assignació de la màxima qualitat
hidromorfològica quan les condicions són molt semblants
a les condicions de referència.
7Manual d’aplicació
Caracterització de la qualitat hidromorfològica
Taula 1. Elements de qualitat hidromorfològica i paràmetres proposats per a la seva caracterització a l’Annex V de la Directiva Marcde l’Aigua (2000/60/CE).
Elements de qualitat hidromorfològica Paràmetres indicatius dels elements de qualitat
Règim hidrològic Quantificació i dinàmica del cabal
Connexió amb masses d’aigua subterrànies
Continuïtat fluvial Connectivitat fluvial
Condicions morfològiques Variació de l’amplada i fondària del canal
Estructura i substrat de la llera
Estructura de la zona de ribera
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 7
La informació discriminada de les mètriques i els paràme-
tres descriptors dels elements de qualitat hidromorfològica
és imprescindible per identificar els aspectes sobre els
quals cal actuar. Tot i així, la DMA exigeix una valoració
genèrica de la qualitat hidromorfològica de cada massa
d’aigua, i això obliga a combinar les diferents mètriques
avaluades per tal de donar un nivell de qualitat final. Els
resultats de la valoració de la qualitat hidromorfològica es
poden expressar en els 5 nivells de qualitat proposats per
la DMA (Taula 2). Aquesta classificació en 5 categories és
útil per prioritzar actuacions i fer un seguiment adequat
dels resultats de l’aplicació dels plans de mesures. Per
determinar l’estat ecològic de les masses d’aigua, en
canvi, les guies elaborades per la Comissió Europea per a
la correcta implantació de la DMA (European Commission
2003b) preveuen tan sols la utilització de dos nivells de
qualitat hidromorfològica en funció de si els elements de
qualitat corresponen o no a condicions del tot o gairebé
del tot inalterades.
Xarxes de control
A l’Annex V de la Directiva Marc de l’Aigua s’especifiquen
les característiques de les xarxes de control de les aigües
superficials segons els requeriments establerts a l’Article 8.
En concret es defineixen tres xarxes de control amb l’ob-
jectiu d’oferir una visió coherent i comprensiva de l’estat
ecològic i químic de cada conca.
• Control de vigilància (surveillance monitoring). Ha
d’aportar informació que permeti:
– Complementar i validar el procediment de valoració
d’impacte detallat a l’Annex II de la DMA.
– El disseny eficient i efectiu de futurs programes de
control.
– La valoració de canvis a llarg termini de les condicions
naturals.
– La valoració de canvis a llarg termini fruit de l’activitat
antropogènica àmpliament estesa.
• Control operatiu (operational monitoring). Té per
objectiu:
– Determinar l’estat i evolució d’aquelles masses d’ai-
gua amb risc de no complir els objectius ambientals
de la Directiva Marc de l’Aigua.
– Valorar qualsevol canvi en l’estat d’aquestes masses
d’aigua a partir de l’aplicació del programa de mesures.
• Control d’investigació (investigative monitoring). Cal
establir-ne:
– Allà on es superen els límits establerts pels objectius
ambientals fixats i se’n desconeixen les causes.
– Per determinar la magnitud i els impactes en casos de
contaminació accidental.
– Allà on el control de vigilància mostri indicis de no com-
pliment dels objectius ambientals i no s’hagi establert
encara el control operatiu per manca d’informació.
Els paràmetres o mètriques que es proposen per valorar
els elements de qualitat hidromorfològica variaran per
cada tipus de control en funció dels objectius pels quals
han estat dissenyats. La seva utilització es centra en les
xarxes de control de vigilància i control operatiu, i per
aquest últim, només amb l’objectiu de validar l’operativitat
del programa de mesures.
Eines per a l’anàlisi hidromorfològica
A continuació es presenten les principals eines o metodo-
logies de treball previstes per utilitzar en la determinació
dels paràmetres i les mètriques que han de servir per ava-
luar la qualitat hidromorfològica.
La unitat o punt de mostreig
L’àmbit del mostreig hidromorfològic és la unitat o punt de
mostreig, i aquest variarà en funció de l’element a valorar.
8 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 2. Nivells de qualitat hidromorfològica.
Nivell de qualitat Color identificatiu Equivalència per al càlcul de l’estat ecològic
Condicions del tot o gairebé del tot inalterades
Condicions alterades, que poden ser acceptables
Condicions alterades, que no són acceptables (de menys a més grau)
Molt bo
Bo
Mediocre
Deficient
Dolent
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 8
Les dimensions dels aspectes morfològics a caracteritzar
canvien a mesura que les dimensions del riu incrementen i
conseqüentment, la mida de la unitat de mostreig s’haurà
d’escalar d’acord amb les dimensions del sistema fluvial
(Church 2002). Per tal d’escollir un tram de mostreig dins
d’una massa d’aigua (unitat homogènia de gestió definida
per la DMA), cal tenir en compte la variació espacial que
presenti la massa d’aigua. L’objectiu és que el tram sigui
representatiu respecte la morfologia del canal, els usos del
sòl, la geologia i la geomorfologia de la massa d’aigua a la
qual pertany.
Ara bé, no tots els aspectes que cal avaluar per deter-
minar la qualitat hidromorfològica d’una massa d’aigua es
mesuren en els mateixos punts, o unitats de mostreig.
Alguns aspectes fan referència al conjunt de la massa
d’aigua i s’avaluen tant al camp com a través de treball
sobre sistemes d’informació geogràfica (SIG). És el cas,
per exemple, de la mesura del nivell d’endegament de
la massa d’aigua o de la naturalitat de la ribera segons
els usos del sòl. Altres aspectes, com el compliment
dels cabals de manteniment o la connectivitat fluvial, fan
referència a determinades infraestructures que hi hagi al
llarg de la massa d’aigua. Cal tenir en compte que per a
cada massa d’aigua hi poden haver vàries infraes-
tructures a valorar. Finalment uns altres aspectes, com
l’índex de l’Hàbitat Fluvial (IHF), l’índex de Qualitat del
Bosc de Ribera (QBR) o l’índex de Vegetació Fluvial (IVF),
sí que es mesuren en un punt de mostreig concret,
que ha de ser el màxim representatiu de la massa
d’aigua. De totes maneres, si la massa d’aigua no és
prou homogènia s’aconsella l’ús de diversos punts de
mostreig.
En el protocol de cada una de les mètriques previstes en
l’avaluació de la qualitat hidromorfològica es determina
on es realitza la mesura i quines mides ha de tenir la
unitat de mostreig. L’exacta localització dels trams esco-
llits, així com els seus límits en la plana al·luvial, seran
marcats exactament en un sistema d’informació geogrà-
fica (SIG).
Recol·lecció de dades
Algunes de les fonts d’informació inicials útils per a l’anà-
lisi hidromorfològica dels rius són mapes, ortofotomapes,
fotografies aèries i capes de SIG, així com diferents treballs
realitzats sobre delimitació de les zones inundables. En el
cas de Catalunya es pot utilitzar l’INUNCAT (Pla Especial
d’Emergències per Inundacions a Catalunya: Comissió de
Protecció Civil de Catalunya, 1997), o els diversos treballs
de la PEF (Planificació d’Espais Fluvials) actualment en
curs. També és útil tenir informació sobre els cabals en
règim natural, i estudis sobre els cabals ambientals o de
manteniment necessaris per a mantenir una mínima quali-
tat de l’ecosistema fluvial. En el cas de Catalunya és im-
portant analitzar l’estudi d’actualització de l’avaluació de
recursos hídrics de les conques internes de Catalunya
(Agència 2002), i el Pla Sectorial de Cabals de Manteni-
ment de les conques internes de Catalunya (Agència
2005).
Avaluació de paràmetres mitjançant càlculsde SIG
L’ús del SIG és molt útil per treballar amb paràmetres que
fan referència a la conca, a la geologia, a la plana al·luvial i
a la geomorfologia del canal (pendent, sinuositat, etc.). Els
resultats de l’avaluació poden ser validats posteriorment
en el mostreig de camp. En certs casos, l’avaluació d’a-
quests paràmetres requerirà el criteri expert. El criteri
expert implica transferència de dades o coneixements des
de sistemes similars en altres conques o de trams propers
riu amunt o riu avall del tram escollit pel mostreig (Thorne
et al. 1997).
Mostreig de camp
El mostreig de camp es realitza a les unitats de mostreig
prèviament definides en el SIG. Qualsevol canvi en la loca-
lització del tram ha de ser degudament anotat per tal de
recalcular les mètriques basades en SIG. És convenient fer
fotografies per tal de millorar la qualitat de l’avaluació. Els
protocols de camp han de ser completats i, a ser possible,
s’han de comprovar els resultats obtinguts prèviament
amb el SIG. El mostreig de camp hauria d’incloure un
recorregut al llarg del curs fluvial, travessant la llera a ser
possible en més d’un punt per poder valorar adequada-
ment ambdues ribes. En grans rius pot ser preferible fer un
recorregut integral del tram amb barca.
Temporalització del mostreig
L’adequació temporal del mostreig queda determinada per
les característiques de les mètriques que s’han d’avaluar
en cada cas. L’efecte de les barreres s’haurà de valorar en
els períodes crítics de migració de les truites o de les espè-
cies pròpies de cada sistema, de la mateixa manera que
els paràmetres relatius a la vegetació de ribera cal avaluar-
los a la primavera o a l’estiu (de maig a setembre).
9Manual d’aplicació
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 9
Elements i paràmetres utilitzats per ala mesura de la qualitathidromorfològica
En referència als elements de qualitat hidromorfològica que
cal tenir en compte en cada una de les xarxes de control,
la DMA estableix que la xarxa de vigilància ha d’incloure
tots els elements de qualitat que es considerin rellevants,
mentre que la xarxa de control operatiu hauria de contem-
plar només aquells elements més sensibles a les pressions
que afecten la massa d’aigua (Taula 3). El control d’investi-
gació està pensat per donar resposta a situacions especí-
fiques, raó per la qual no té definits uns elements de qualitat
a tenir en compte, sinó que aquests variaran en funció del
cas concret pel qual s’hagi establert el control.
Amb aquesta perspectiva, i tenint en compte els elements
i els paràmetres de qualitat hidromorfològica que es pro-
posen tant a la pròpia Directiva Marc de l’Aigua com a la
Guidance of Monitoring (European Commission 2003a),
s’ha considerat adequada la utilització dels següents ele-
ments i paràmetres hidromorfològics:
• Per al control de vigilància s’han considerat indicadors
que fan referència als tres elements de qualitat hidro-
morfològica: règim hidrològic, continuïtat fluvial i condi-
cions morfològiques.
• En el control operatiu no és necessari fer una valoració
de tots els elements hidromorfològics, sinó tan sols dels
més sensibles a les pressions que afecten la massa d’ai-
gua. El coneixement previ de les pressions permet una
anàlisi més acurada dels elements de qualitat que hi són
sensibles. Sembla doncs adequat l’ús de paràmetres i
indicadors capaços d’aportar una informació més
exhaustiva tot i resultar més costosos d’aplicar (Taula 3).
• Els elements i paràmetres considerats en el control d’in-
vestigació depenen de cada cas. Les causes que fan
recomanable la posada en marxa d’un control d’investi-
gació són les mateixes que determinen quins elements
de qualitat i quins paràmetres són els adequats. En ter-
mes generals, donada l’excepcionalitat d’aquest tipus de
control, es requerirà d’anàlisis en profunditat de les pro-
blemàtiques detectades i, per tant, del mateix tipus de
paràmetres i indicadors proposats pel control operatiu.
Valoració dels elements de qualitat apartir dels paràmetres
La Directiva Marc de l’Aigua estableix que els elements de
qualitat hidromorfològica han de servir per diferenciar
entre el molt bon estat ecològic i el bon estat ecològic
d’aquelles masses d’aigua en què els elements de quali-
tat biològics i fisicoquímics assoleixen les condicions de
referència o similars (el molt bon estat). La valoració de la
qualitat hidromorfològica es determinarà a través dels
valors obtinguts en els diferents elements, que al mateix
temps s’hauran avaluat a través de la caracterització
d’uns determinats paràmetres. S’ha de remarcar que no
10 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 3. Elements, paràmetres i mètriques usats en el control de vigilància i en el control operatiu.
Elements Paràmetres Mètriques i índexsControl de vigilància Control operatiu
Règim Compliment dels • Relació entre cabals mesurats i • Relació entre cabals mesurats ihidrològic cabals de cabals ambientals o de cabals ambientals o de
manteniment manteniment (mesures puntuals) manteniment (mesures en continu)
Alteració del règim • Indicadors d’alteració hidrològica • Indicadors d’alteració hidrològicahidrològic. Desviació (IHA) segons l’aproximació (IHA) segons l’aproximaciórespecte el cabal en del rang de variabilitat (RVA), del rang de variabilitat (RVA)
règim natural en estacions d’aforament automatitzades
Continuïtat Continuïtat en el canal • Nombre i valoració de • Mesures de les comunitatsfluvial fluvial les barreres (índex de ictícoles a banda i banda de
connectivitat fluvial - ICF) les barreres
Condicions Estructura i substrat • Grau d’endegament de la llera • Índex d’hàbitat fluvial (IHF)morfològiques de la llera • Índex d’hàbitat fluvial (IHF)
Estructura de la zona • Naturalitat de la ribera segons • Índexs de qualitat del boscde ribera els usos del sòl de ribera (QBR) i de
• Índex de qualitat del bosc la vegetació fluvial (IVF)de ribera (QBR)
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 10
tots els paràmetres analitzats són posteriorment usats
com a indicadors sobre els elements de qualitat hidro-
morfològica, però que en canvi s’usen per a la caracterit-
zació dels trams avaluats.
Règim hidrològic
La naturalitat del règim hidrològic s’avalua de forma dife-
rent segons es realitzi un control de vigilància o un control
operatiu. En el cas del control de vigilància, s’avalua a tra-
vés del compliment dels cabals ambientals o de manteni-
ment calculats en cada tram fluvial. En el cas del control
operatiu, a través del compliment dels cabals ambientals o
de manteniment i de l’alteració del règim hidrològic (índex
IHA).
L’índex IHA també pot ser aplicat en estacions d’afora-
ment automatitzades dins del control de vigilància.
Aquest valor es complementarà, en les masses d’aigua
on es pugui calcular, al valor del compliment dels cabals
ambientals o de manteniment assignats a cada massa
d’aigua.
Compliment dels cabals ambientals o demantenimentEl compliment del cabal de manteniment s’avalua a través
d’una comparació de les mesures de cabals reals, ja siguin
mesures puntuals realitzades manualment per un mostre-
jador o mesures en continu d’una estació d’aforament,
amb els cabals ambientals o de manteniment que s’han
predefinit per cada tram de riu. Aquests cabals s’han fixat
amb l’objectiu de limitar l’explotació i extracció d’aigua del
medi fluvial per garantir un bon funcionament de l’ecosis-
tema.
La mesura del compliment dels cabals ambientals o de
manteniment s’aplicarà a totes les masses d’aigua, per bé
que la metodologia seguida variarà lleugerament en funció
de si els trams o masses d’aigua fluvials estan o no sotme-
sos a alguna pressió relacionada amb la regulació, les
extraccions d’aigua o les derivacions cap a minicentrals
hidroelèctriques (vegeu la Figura 1). En aquests casos, que
són els susceptibles d’incomplir els cabals de manteni-
ment per causes antròpiques, el compliment de cabals
ambientals s’avaluarà de forma conjunta a l’element de
qualitat de continuïtat fluvial, ja que ambdós van associats
a infrastructures que es situen de forma transversal al riu i
que d’una banda provoquen una possible discontinuïtat en
el canal i de l’altra són potencials punts de captació d’ai-
gua que poden causar un incompliment del cabal ambien-
tal o de manteniment.
En general, però, es considerarà que aquells trams o mas-
ses d’aigua on no hi hagi infraestructures transversals al
flux de l’aigua, que alteren el règim i magnitud del cabal,
assoleixen el màxim nivell de qualitat pel que fa a la conti-
nuïtat fluvial. Quant a la naturalitat del règim hidrològic, en
cas de no complir els cabals de manteniment es conside-
rarà no avaluable, ja que tot i no tenir infraestructures en la
massa d’aigua a avaluar l’alteració del règim hidrològic pot
venir d’aigües amunt.
Els passos a seguir per determinar si en un punt es
compleixen o no els cabals de manteniment i per assignar
un nivell de qualitat a partir del compliment d’aquests
cabals, es resumeixen a la Figura 1, i s’expliquen a conti-
nuació.
Assignació del cabal ambiental o de manteniment (QM) Per a l’assignació d’un règim de cabals ambientals o de
manteniment es cercaran estudis concrets referents a
cada tram fluvial. Avui dia existeixen diversos mètodes
d’anàlisi per a l’establiment de règims de cabals ambien-
tals (Annex I). En cas de no existir estudis contrastats es
procedirà a establir un règim de cabals ambientals seguint
el mètode QPV a baix explicat.
En el cas dels rius de les conques internes de Catalunya,
el cabal de manteniment s’assignarà segons el que s’es-
tableix al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les
Conques Internes de Catalunya (Agència 2005) (www.gen-
cat.net/aca).
És important que el règim de cabals ambientals o de man-
teniment segueixi una modulació temporal. Alhora, també,
el règim de cabals ambientals o de manteniment a respec-
tar en cada punt fluvial no pot ser mai superior al cabal
que, de manera natural, hi estigui circulant en cada
moment. L’article 59.7 del text refós de la Llei d’aigües
(Reial Decret Legislatiu 1/2001) exposa literalment: “Els
cabals ecològics o demandes ambientals no tenen caràc-
ter d’ús... i es consideren com una restricció que s’imposa
amb caràcter general als sistemes d’explotació”. En ser
considerats com a restricció, i no com a ús, no s’han de
garantir en la totalitat de la seva magnitud i de manera
constant, sinó tan sols quan, de manera natural, circulin
pel punt analitzat. Així doncs, el cabal de manteniment
s’ha de garantir si aigües amunt de l’explotació el cabal
circulant és igual o superior. Si el cabal circulant abans de
la detracció, ús o explotació d’aquest, de manera natural,
és inferior al cabal de manteniment fixat, el cabal que cal
satisfer des de l’explotació o infraestructura de regulació
passa a ser el mateix que el circulant.
11Manual d’aplicació
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 11
Mètode QPV per al càlcul del cabal de mantenimentAquest mètode s’utilitzarà en el cas de no posseir estudis
específics i contrastats que determinin un règim de cabals
ambientals en el tram o massa fluvial a analitzar. El mètode
de cabals de percentatges variables (QPV) és una adapta-
ció del mètode Tennant que es calcula a partir d’un per-
centatge sobre el cabal mitjà interanual que varia en funció
de la magnitud d’aquest. El mètode es basa en l’aportació
anual coneguda al tram fluvial analitzat, i fixa el cabal bàsic
graduant els percentatges en funció del rang de cabals
mitjans interanuals (Taula 4).
12 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Nivell de qualitatMMOLT BO
Determinació del cabal abans (Qx) idesprés (Qy) de la infraestructura
(Qy < Qx ?)
Determinació delnivell de qualitat
segons la taula 6.
Determinació del graud’acceptabilitat per
cada mes durant un any hidrològic, segons la
ttaula 7.
Control de vigilància
Control operatiu
NO (C > 1)
SÍ(C ≤ 1)
NNO AVALUABLE (caldrà investigar-neles causes aigües
amunt)
Assignació d’uncabal de
manteniment(QM) en un punt
de mostreig
Mesura delcabal real (QR)en un punt de
mostreig
Presència d’infraestructures de regulació, captació o derivació d’aigua a la massa
d’aigua o tram estudiat
NO (C > 1)
SÍ (C ≤ 1)
Assignació d’uncabal de
manteniment(QM) sota cadainfraestructura
Mesura delcabal real (QR)
sota cadainfraestructura
Compliment (C) dels cabals demanteniment?C = QM / QR
Determinació del graud’incompliment (GI) apartir dels mesos no
acceptables (i)
2
=
iiQR
QM GI
NO SÍ
Compliment (C) dels cabals demanteniment?C = QM / QR
( )
Figura 1. Esquema dels passos a seguir fins a l’obtenció d’un nivell de qualitat segons el compliment dels cabals de manteniment, per al control de vigilància i per a l’operatiu.
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 12
13Manual d’aplicació
Per obtenir els cabals de manteniment, el cabal bàsic QPV
es multiplicarà per 0,8 els mesos de juliol, agost i setem-
bre. La resta de mesos restarà el valor del QPV com a
cabal ambiental.
Càlcul del cabal realEn el control de vigilància el cabal real s’obtindrà a través
d’una mesura puntual que es realitzarà al camp en el
mateix moment en què s’avaluï la connectivitat del canal
fluvial. En el control operatiu serà necessària, com a mínim,
una dada mensual durant tot un any hidrològic (d’octubre
a setembre, 12 dades en total com a mínim). Aquestes
dades poden obtenir-se a través de dades d’una estació
d’aforament o, en cas de no disposar d’una estació en el
punt necessari, mitjançant mesures manuals de cabal.
Per tal de calcular el cabal real que passa per un punt
determinat allà on no hi hagi cap estació d’aforament,
caldrà:
• Determinar una secció que sigui representativa del tram
fluvial que es vol analitzar. És preferible escollir un seg-
ment de riu rectilini on la profunditat, l’amplada, la velo-
citat i el pendent siguin el màxim d’uniformes. És
imprescindible que per la secció seleccionada hi passi
tot el cabal del riu, i que hi hagi el mínim de turbulències.
• La profunditat mínima per tal que es pugui dur a terme
la mesura és de 0,10 m.
• És preferible l’absència de plantes aquàtiques, neu i cris-
talls de gel. Si és necessari es netejarà la secció a aforar
i s’indicarà al full de camp que s’ha fet aquesta operació.
• Per tal de determinar el cabal s’ha de mesurar la veloci-
tat de l’aigua i l’àrea de la secció. La secció escollida es
dividirà en sub-seccions (Figura 2), i en cadascuna
d’elles es mesurarà la velocitat de l’aigua, aproximada-
ment a 1/3 de la distància entre el fons i la superfície, i
es mesurarà també la profunditat. Per tal de calcular el
cabal d’aigua que passa per la secció es sumaran els
cabals en cada sub-secció:
Cabal en una sub-secció: Qi = Vi Ai
Cabal total: QT = ΣQi
on Vi és la velocitat de l’aigua en la sub-secció i Ai és l’à-
rea de la sub-secció.
Determinació del compliment dels cabals demanteniment Es determinarà el nivell de compliment del cabal de man-
teniment (C) segons la següent fórmula:
Aquesta fórmula caldrà aplicar-la sobre una sola dada de
cabal en el control de vigilància i sobre un mínim de dotze
mesures mensuals d’un any hidrològic complet pel control
operatiu.
Si es compleixen els cabals de manteniment (C � 1), es
determinarà directament el nivell de qualitat (vegeu l’apar-
tat següent). Si s’incompleixen, caldrà analitzar les infraes-
Dos punts de mesura de la velocitat(a 1/5 i 4/5 de la profunditat)
Amplada
Sub
Un sol punt de mesura de la velocitat (a 1/3 de la profunditat)
Amplada de la secció
Sub-seccions (mesures de profunditat/velocitat)
Figura 2. Esquema de la secció d’un riu amb les sub-seccions on es mesurarà la velocitat i la profunditat.
Taula 4. Taula per calcular el cabal bàsic en funció del cabalmitjà interanual mitjançant el mètode QPV.
Cabal mitjà Cabal bàsic QPVQ (m3/s) Qb (m3/s)
Q < 0,125 0,025
0,125 < Q < 2 20% Q (màxim de 0,3)
2 < Q 15% Q
Fórmula
Paràmetres
C = QMQR
QM = Cabal de manteniment exigit en el moment de la mesura
QR = Cabal mesurat in situ o enestacions d’aforament
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 13
14 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
tructures o afeccions que en són la causa. L’incompliment
dels cabals de manteniment es penalitzarà en la valoració
de la qualitat hidromorfològica sempre i quan sigui degut a
causes antròpiques.
S’avaluaran les infraestructures existents o afeccions dins
de la massa d’aigua fluvial relacionades amb la regulació
i/o extracció d’aigua, i/o la derivació de cabals.
S’analitzaran:
a.Trams situats aigües avall d’infraestructures amb capa-
citat de regulació
b.Trams situats dins la zona d’influència d’una extracció o
derivació d’aigua:
– Per sota d’un assut amb captació per usos consumptius
– Entre la derivació i el retorn d’una minicentral hidro-
elèctrica o altres usos no consumptius.
En aquests punts es comprovarà el compliment del cabal
de manteniment aigües avall de la captació, derivació o
regulació. Si no es compleixen els cabals de manteniment
(C>1), es compararan el cabal abans (Qx) i després (Qy) de
la infrastructura:
En cas que el cabal després de la infrastructura (Qy) sigui
inferior al cabal abans de la infrastructura (Qx), s’evidencia
el fet que la infrastructura és causant o com a mínim
agreujant del fet que s’incompleixi el cabal de man-
teniment aigües avall. En aquests casos es penalitzarà l’in-
compliment tal i com s’explica a l’apartat següent
“Determinació dels nivells de qualitat”.
Determinació dels nivells de qualitat El nivell de qualitat segons el compliment dels cabals de
manteniment es determinarà d’una manera o d’una altra
segons si es tracta del control de vigilància o de l’operatiu.
Control de vigilància
En el control de vigilància, es disposa d’una única dada de
cabal, per tant el nivell de qualitat es determinarà directa-
ment segons la Taula 5 o 6. En el cas que dins de la massa
d’aigua existeixin estacions d’aforament automatitzades,
es realitzaran també mesures complementàries mitjançant
l’índex IHA.
En masses d’aigua o trams fluvials en què no hi ha infra-
estructures de captació, derivació o regulació del flux i
no es compleixen els cabals de manteniment, el nivell de
qualitat del compliment dels cabals de manteniment es
considera no avaluable. En cas que no hi hagi infra-
estructures i es compleixin els cabals de manteniment
el nivell de qualitat és molt bo. (Figura 1; Taula 5).
Taula 5 Nivells de qualitat segons compliment de cabals demanteniment dins el control de vigilància en tramssense infraestructures de captació, derivació oregulació del flux.
Nivell de compliment (C)
� 1 > 1
Molt bo No avaluable
En cas d’existir infraestructures, el nivell de qualitat ve de-
terminat per la taula 6:
Control operatiuEl control operatiu, en aquest cas, ens serveix per validar
l’eficiència del programa de mesures. Es considera que el
programa de mesures haurà estat eficient si es compleixen
els cabals de manteniment per tots els mesos de l’any o
bé es demostra que l’incompliment és degut a causes
naturals i no antròpiques. Així, per cada mes, s’obtindran
dos nivells: acceptable o no acceptable, segons es mos-
tra a la Taula 7.
assut
Qy
Qx
Figura 3. Cabals abans i després d’una estructura física deretenció tipus presa o assut.
Taula 6 Nivells de qualitat segons compliment de cabals de manteniment dins el control de vigilància en trams amb infraestructuresde captació, derivació o regulació del flux.
Nivell de compliment (C)
< 1 1 – 1,2 1,2 – 2 >2
No Bo Bo Bo Bo
Sí Bo Mediocre Deficient Dolent
Quan es compleixin els cabals de manteniment aigües avall d’una infraestructura, no es realitzarà la comparació dels cabals aigüesamunt i avall ja que el resultat no afectaria en la valoració del nivell de qualitat.
Qy<Qx
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 14
S’aplicarà la taula anterior per cadascun dels valors men-
suals, però es considerarà que el programa de mesures ha
estat eficient només si s’obté un resultat acceptable en
tots els mesos.
Per obtenir una mesura del grau d’incompliment en el con-
trol operatiu es sumaran els resultats del nivell de compli-
ment (C) d’aquells mesos en què el resultat sigui no
acceptable, segons la Taula 7. Per fer el sumatori s’utilitza-
ran els valors al quadrat de manera que en el valor final de
la suma tinguin més pes els casos en què el cabal real
queda molt per sota del cabal de manteniment.
En funció del valor final del sumatori del grau d’incompli-
ment (GI) s’estableixen tres categories d’infracció:
• Incompliment lleu (color groc): quan GI<10
• Incompliment elevat (color taronja): quan 10<GI<30
• Incompliment greu (color vermell): quan GI>30
Alteració del règim hidrològicEn aquest document, s’exposa un mètode que permet
determinar uns objectius quant a naturalitat del règim
hidrològic, així com un rang de valors per a cada objectiu
que permeten dir si el règim hidrològic d’un sistema fluvial
es troba en un estat alterat o bé està en un estat relativa-
ment natural. Aquesta metodologia es basa en els treballs
de Richter (1996, 1997), i el seu principi és la caracteritza-
ció dels atributs del règim de cabal amb significat ecològic
i la seva transposició a un seguit d’objectius de gestió.
Aquests objectius poden ser aleshores usats com a guia
per al disseny de plans de mesures específiques per a la
restauració de la naturalitat del règim hidrològic tal i com
exigeix la Directiva Marc de l’Aigua.
El paradigma de la naturalitat del règim hidrològic indica
que el rang complet de variació intra i interanual del règim
hidrològic, així com les característiques associades de
temporalitat, duració, freqüència i taxes de canvi, són crí-
tiques en el manteniment de la biodiversitat i de la integri-
tat dels ecosistemes aquàtics (Poff 1996).
Les característiques de la hidrologia són útils i apropiades
per avaluar la integritat de l’ecosistema al llarg del temps,
per vàries raons:
1. Moltes característiques abiòtiques de l’ecosistema flu-
vial varien d’acord a les condicions hidrològiques, inclo-
ent-hi l’oxigen dissolt, la temperatura de l’aigua, els
sòlids en suspensió, la distribució de mides de partícu-
les a la llera i l’estabilitat del substrat (e.g., Ward i
Stanford 1983, Allan 1995, Richter et al. 1996).
2. A gran escala, la morfologia del canal i de la plana
al·luvial ve determinada pels processos fluvials causats
pel cabal, i especialment pels cabals elevats (Leopold et
al. 1964).
3. En contrast amb els registres de monitoreig biològics,
que són relativament curts i amb mesures estacionals,
les sèries de cabal són molt més llargues, de precisió
diària i disponibles per a una elevada varietat de rius (de
4 a 10 ordres fluvials), cosa que permet inferir de forma
més robusta l’efecte antròpic sobre els ecosistemes flu-
vials.
Metodologia utilitzadaEl mètode emprat segueix els principis de l’Aproximació
segons el Rang de Variabilitat (RVA) de Richter et al.
(1997). L’RVA s’utilitza actualment als Estats Units
d’Amèrica, al Canadà i a Sud Àfrica com a eina de
diagnòstic habitual (Tharme 2003).
Aproximació segons el rang de variabilitat (RVA)
L’RVA té bàsicament 6 passos:
1. El rang natural de variabilitat en el règim hidrològic és
caracteritzat usant un conjunt de 33 paràmetres
hidrològics de rellevància ecològica. Aquests es deter-
minen en sèries de cabal mig diari de sistemes fluvials
no afectats per l’activitat humana o bé en sèries simu-
lades de cabal restituït o de règim natural. En el cas dels
rius de les conques internes de Catalunya es pot utilit-
zar l’estudi d’actualització de l’avaluació de recursos
15Manual d’aplicació
Taula 7. Resultats obtinguts en el control operatiu pel que faal compliment dels cabals de manteniment.
Nivell de compliment (C)
� 1 > 1
No Acceptable Acceptable
Sí Acceptable No AcceptableQy<Qx
Fórmula
Paràmetres
GI = Σi(QM )2
QRi
GI = Grau d’incomplimentQM = Cabal de manteniment exigit enel moment de la mesuraQR = Cabal mesurat in situ o enestacions d’aforament pel mes i
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 15
hídrics de les conques internes de Catalunya (Agencia,
2002). De cadascun dels indicadors es calculen les mit-
janes anuals i la desviació estàndard d’aquestes al llarg
de la sèrie.
2. Es determinen els objectius per cadascun dels 33 indi-
cadors usats (vegeu els Indicadors d’Alteració de la
Hidrologia (IHA) més endavant). El principi fonamental
és que el sistema fluvial ha de ser gestionat de tal
manera que el valor anual dels indicadors calculats
sobre les sèries de cabal de les estacions d’aforament
caigui dins el rang de variació determinat en el pas 1.
Així doncs, els objectius de gestió per cada indicador
s’expressen com un rang de valors acceptables. Els
objectius són ambdós, el límit superior i inferior del rang
determinat a partir de la mitjana ± desviació estàndard
(SD). Tot i això, s’ha de remarcar que l’amplitud del rang
no té perquè ser la mateixa per a cada indicador,
podent-se usar 2 SD en aquells casos en què es con-
sideri oportú.
3. Usant els objectius de gestió determinats amb l’RVA,
l’equip de gestors fluvials ha de dissenyar un conjunt de
plans de mesures que permetin assolir els objectius de
gestió en tots, o gairebé tots, els anys.
4. Simultàniament a l’aplicació dels plans de mesures per
recuperar la naturalitat del règim hidrològic, s’ha de
començar o continuar un estudi dissenyat específica-
ment per valorar els efectes dels plans de mesures
sobre l’ecosistema fluvial. Els objectius de gestió deter-
minats amb l’RVA són en realitat intermediaris per tal
d’assolir els objectius d’estat ecològic, de manera que
l’estudi d’avaluació del pla de mesures hauria d’incloure
mesures sobre indicadors biològics, fisicoquímics i
hidromorfològics. El coneixement adquirit a través d’a-
quests estudis d’avaluació ajudarà a avaluar l’eficàcia
dels plans de mesures implementats així com a deter-
minar si els objectius determinats amb l’RVA eren apro-
piats.
5. Al final de cada any, els 33 indicadors sobre naturalitat
del règim hidrològic són calculats i es comparen amb
els objectius de gestió determinats amb l’RVA per com-
provar si els plans de mesures són efectius o no.
6. Es repeteixen els passos 2-5, incorporant els resultats
dels anys precedents així com els resultats dels estudis
d’avaluació per tal de revisar els plans de mesures en
cas necessari.
Caracterització del règim hidrològic
Richter et al. (1996) i Poff (1996) suggereixen que hi ha
5 components crítics del règim hidrològic que regulen els
processos ecològics en els ecosistemes fluvials: la mag-
nitud del cabal, la freqüència de cabals per sobre o per
sota de certes magnituds, el temps en què el cabal es
manté en determinades condicions, la temporalitat o pre-
dictabilitat de cabals de certes magnituds i la taxa de
canvi dels cabals. Hi ha multitud de variables que definei-
xen diferents aspectes del règim hidrològic i d’altra
banda, no hi ha cap variable que representi per si sola els
processos importants per al funcionament de l’ecosis-
tema fluvial. Tot i això, és possible isolar els indicadors
clau dels 5 components crítics prèviament esmentats
(Clausen i Biggs 1997, 2000). Els indicadors usats són
bàsicament els Indicadors d’Alteració de la Hidrolo-
gia (IHA) proposats per Richter et al. (1997), que s’expo-
sen seguidament conjuntament amb els aspectes de
l’ecosistema influenciats per cadascun d’aquests compo-
nents crítics.
16 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Rang de variabilitat acceptable
anajtiM
DS +
anajt iM
Rang de variabilitat del paràmetre
DS
- anajtiM
Rang de variabilitat acceptableRang de variabilitat acceptable
Rang de variabilitat del paràmetreRang de variabilitat del paràmetre
Magnitud del cabal a escala mensual
Paràmetre hidrològic Influències en l’ecosistema
Cabal mig mensual • Disponibilitat d’hàbitat per als organismes aquàtics.
• Humitat del sòl per les comunitats vegetals de ribera.
• Disponibilitat d’aigua per als organismes terrestres.
• Disponibilitat d’aliments per mamífers.
• Accés dels depredadors a les àrees de fresa.
Subtotal 12 paràmetres • Influències sobre la temperatura de l’aigua, els nivells d’oxigen i la fotosíntesi en la columna d’aigua.
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 16
17Manual d’aplicació
Magnitud i duració de les condicions extremes del cabal a escala anual
Paràmetre hidrològic Influències en l’ecosistema
Mínim anual, mitjana d’1 dia. • Balanç de competitivitat entre organismes oportunistes i organismes
Mínim anual, mitjanes de 3 dies. especialitzats.
Mínim anual, mitjanes de 7 dies. • Creació d’espais per a la colonització de vegetals terrestres.
Mínim anual, mitjanes de 30 dies. • Estructuració de l’ecosistema aquàtic per factors abiòtics versus factors biòtics.
Mínim anual, mitjanes de 90 dies. • Estructuració de la morfologia del canal fluvial i de les condicions físiques de l’hàbitat.
Màxim anual, mitjana d’1 dia. • Estrès hídric en els vegetals de ribera.
Màxim anual, mitjanes de 3 dies. • Deshidratació en organismes terrestres.
Màxim anual, mitjanes de 7 dies. • Estrès anaeròbic en vegetals de ribera.
Màxim anual, mitjanes de 30 dies. • Quantitat de nutrients intercanviables entre rius i planes al·luvials.
Màxim anual, mitjanes de 90 dies. • Duració de les condicions estressants com baixes concentracions d’oxigen i contaminants químics orgànics per als organismes aquàtics.
Nombre de dies sense cabal. • Distribució de les comunitats vegetals en la plana aluvial, braços abandonats Cabal basal: mínima de 7 dies / i basses adjacents al curs fluvial.cabal mig anual. • Duració dels cabals elevats per a disposició de residus i per regeneració
de sediments de la llera.
Subtotal 12 paràmetes
Temporalitat de les condicions extremes del cabal a escala anual
Paràmetre hidrològic Influències en l’ecosistema
Dia Julià del mínim diari de l’any. • Compatibilitat dels cicles de vida amb els organismes.
Dia Julià del màxim diari de l’any. • Predictabilitat de l’estrès per als organismes.
• Accés a hàbitats especials durant la reproducció o per evitar la predació.
Subtotal 2 paràmetres • Zones de fresa per a peixos migradors.
• Evolució de les estratègies de vida i de les pautes de comportament.
Freqüència i duració dels polsos de cabal elevat i baix
Paràmetre hidrològic Influències en l’ecosistema
Nombre de polsos de cabal baix • Freqüència i magnitud de les condicions d’estrès hídric pels vegetalsper any. de ribera.
Nombre mig de dies de duració • Freqüència i duració de l’estrès anaeròbic pels vegetals de ribera.dels polsos de cabal baix. • Disponibilitat d’hàbitat a la plana al·luvial per als organismes aquàtics.
Nombre de polsos de cabal elevat • Intercanvis de nutrients i de matèria orgànica entre el riu i la plana al·luvial.per any. • Disponibilitat de minerals del sòl.
Nombre mig de dies de duració • Accés dels ocells aquàtics a zones d’alimentació, descans i reproducció.dels polsos de cabal elevat. Influències en el transport de materials de la llera, en la textura dels sediments
del canal i en la pertorbació per mobilitat de substrat durant els polsos de Subtotal 4 paràmetres cabal elevat.
Taxa i freqüència dels canvis en les condicions del cabal d’aigua
Paràmetre hidrològic Influències en l’ecosistema
Taxes de canvi negatiu: mitjana de • Estrès hídric en vegetals de ribera.totes les diferències negatives entre • Aïllament dels organismes en illes o en la plana al·luvial.dies consecutius. • Estrès de deshidratació en els organismes de la zona limítrof entre ecosistemaTaxes de canvi positiu: mitjana de fluvial i terrestre.totes les diferències positives entre dies consecutius.
Nombre de punts d’inflexió hidrològics
Subtotal 3 paràmetres
Total 33 paràmetres
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 17
Passos a seguirPer a la determinació de tots aquests paràmetres s’utilitza
una aplicació de software desenvolupada per The Nature
Conservacy (The Nature Conservacy 2005). Aquesta
aplicació es pot obtenir lliurement des d’Internet
(http:// www.freshwaters.org/tools/index.shtml) o (http://
www.gencat.net/aca), i va acompanyada d’un manual
explicatiu de les seves possibilitats i el seu funcionament.
Cal introduir una sèrie de cabal amb dades mitjanes dià-
ries i permet ajustar tant les dades com el tipus d’anàlisi a
realitzar en funció dels interessos de l’usuari. Una de les
possibilitats és obtenir les mitjanes i les desviacions estàn-
dard pels 33 Indicadors d’Alteració de la Hidrologia (IHA).
En el control operatiu s’enregistraran sèries de cabal en
aquells trams fluvials sota pressió significativa per regula-
ció del flux d’aigua. Un cop obtingudes aquestes sèries, i
mitjançant el software presentat anteriorment, es proce-
dirà al càlcul dels 33 paràmetres amb dades de cabal reals
i amb dades de cabal en règim natural, i a la posterior
comparació dels resultats. Un cop determinats els parà-
metres hidrològics més afectats per la regulació, es podrà
procedir al disseny del pla de mesures i al desenvolupa-
ment del protocol de l’RVA prèviament descrit.
Segons el grau de compliment dels IHA, s’obtindrà un
nivell de qualitat que es reflecteix en la Taula 8.
Valoració del règim hidrològicControl de vigilànciaLa naturalitat del règim hidrològic s’avalua en el control de
vigilància segons l’anàlisi del compliment dels cabals
ambientals o de manteniment assignats a cada massa
d’aigua. Per tant, el nivell de qualitat final d’aquest element
serà directament el nivell de qualitat obtingut en l’avaluació
del compliment d’aquest paràmetre (vegeu les taula 5 i 6).
En cas que en una massa d’aigua hi hagi més d’una infra-
estructura de captació, derivació o regulació, el nivell de
qualitat serà el que correspongui a la infraestructura més
restrictiva. De totes maneres, en aquelles masses d’aigua
on hi hagi estacions d’aforament automatitzades, es reco-
mana complementar la valoració del compliment dels
cabals ambientals amb la valoració de l’alteració del règim
de cabals mitjançant l’índex IHA (Taula 9).
Control OperatiuLa naturalitat del règim hidrològic s’avalua en el control
operatiu segons la combinació del compliment dels IHA i
el compliment dels cabals de manteniment tal i com es
reflecteix a la taula 10.
Connectivitat fluvial
Per garantir la funcionalitat de tot l’ecosistema fluvial cal
que als rius no hi hagi barreres que trenquin la connectivi-
tat longitudinal. En concret, la connectivitat fluvial és
imprescindible per:
• Restaurar el poblament natural -autòcton- de peixos
d’un curs fluvial o d’una conca. Per exemple, per per-
18 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 8. Nivell de qualitat segons el compliment dels IHA.
Nivell de qualitat Compliment dels IHA
Molt bo > 80%
Bo 80 – 60%
Mediocre 60 – 40%
Deficient 40 – 20%
Dolent < 20%
Taula 10. Nivell de qualitat segons el règim hidrològic en un control operatiu.
Compliment dels IHA
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent
Acceptable Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent
No Acceptable Dolent
Complimentcabals manteniment
Taula 9. Nivell de qualitat segons el règim hidrològic en un control de vigilància.
Compliment dels IHA
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent
Molt bo Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent
Bo Bo Bo Mediocre Deficient Dolent
Mediocre Mediocre Mediocre Mediocre Deficient Dolent
Deficient Mediocre Deficient Deficient Deficient Dolent
Dolent Dolent Dolent Dolent Dolent Dolent
Nivells de qualitat segons el complimentdels cabalsambientals o de manteniment
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 18
metre la recolonització de l’anguila, la llamprea de mar i
l’esturió, espècies clarament migratòries greument ame-
naçades pels obstacles presents als rius.
• Permetre la recolonització d’àrees afectades per aboca-
ments i altres alteracions, que hagin eliminat parcialment
o total el poblament de peixos autòctons.
• Permetre la dispersió d’alevins i juvenils; afavorir el
reforçament del poblament de peixos autòctons –i evitar
l’endogàmia-, tant en zones amb truita com amb ciprí-
nids i altres grups no necessàriament migratoris.
L’objectiu final d’incrementar la connectivitat és, doncs,
millorar la conservació de les espècies autòctones poten-
cialment presents en una conca o part d’una conca
hidrogràfica -no les al·lòctones (translocades o introduï-
des)-. Els passos per a peixos no tenen perquè afavorir la
dispersió de les espècies indesitjables; dissortadament,
les espècies foranes ja han estat o són dispersades per
algunes activitats poc respectuoses.
La millora de la connectivitat fluvial ha de permetre facilitar el
desplaçament dels peixos riu amunt i riu avall. Tot i que
aquest darrer moviment sol ser més fàcil, les grans preses
també dificulten molt els moviments riu avall. Una mesura és
l’habilitació de passos per peixos en aquelles barreres que no
puguin ser eliminades. En general i arreu, els millors disposi-
tius que permeten el desplaçament en els dos sentits són els
més semblants a un curs fluvial, com els rius artificials.
El restabliment de la connectivitat per als peixos és un
objectiu de la DMA. Ja estava contemplat prèviament al
Tractat de Bonn sobre la protecció de les espècies animals
salvatges migradores (Ap. I i II, 23/6/1979), el Tractat de
Berna sobre la preservació de la fauna salvatge (Ap. I, II, II
i IV, 19/7/1979) i el Reglament del Consell d’Europa sobre
la Conservació dels Hàbitats Naturals, flora i fauna salvat-
ges (92/43/EEG, 21/5/1992).
Connectivitat al canal fluvial – Índex deConnectivitat Fluvial (ICF)Les barreres físiques situades dins de l’espai fluvial repre-
senten un obstacle potencial per a les comunitats de pei-
xos i per d’altres espècies semi-aquàtiques, fins i tot les
terrestres, ja que alteren les condicions de l’ecosistema
fluvial i aïllen diferents trams de riu tot impedint la funció del
riu com a corredor biològic.
L’existència de barreres transversals al canal fluvial té
importants conseqüències ecològiques. D’una banda pro-
voca una pèrdua o alteració de l’hàbitat, ja que s’impedeix
el transport de sediments i s’altera el perfil natural del riu.
D’altra banda es crea un efecte barrera per aquelles espè-
cies que no siguin capaces de superar l’obstacle en qües-
tió, impedint així moviments migratoris propis de moltes
espècies.
És per aquests motius que la possibilitat d’avaluar la con-
nectivitat fluvial en els rius constitueix un requisit per deter-
minar si s’assoleix o no el molt bon estat ecològic.
L’estudi de la connectivitat fluvial a nivell de conca hau-
ria d’actualitzar-se com a mínim cada 6 anys. La valora-
ció de la connectivitat fluvial s’ha de realitzar, com ja
s’ha comentat, conjuntament amb l’avaluació del com-
pliment del cabal de manteniment, ja que ambdós estu-
dis es realitzen sobre les mateixes infraestructures de
derivació o detracció de cabals, o alteració del règim.
L’època de realització de l’estudi de la connectivitat es
farà en funció de les espècies presents al tram de riu o
massa d’aigua que s’avaluï:
• Trams on només hi ha truites: l’estudi de la connectivitat
es realitzarà preferentment en l’època de migració d’a-
questa espècie, és a dir, entre finals de tardor i principis
d’hivern.
• Trams on hi ha truites i altres espècies: l’estudi es realit-
zarà en l’època de migració de les truites. En els trams
on s’obtingui un nivell de qualitat inferior a bo es realitzarà
una segona avaluació en l’època de més cabal del riu.
• Trams on no hi ha truites: l’estudi de la connectivitat es
realitzarà en l’època de més cabal del riu.
Aquesta diferenciació va lligada als diferents moviments
migratoris de la ictiofauna, de manera que les truites són
les que presenten moviments migratoris més importants i
definits, mentre que la resta d’espècies realitzen movi-
ments migratoris menys importants i d’una forma menys
definida en el temps. El fet de mesurar la connectivitat en
els períodes de més cabal permet comprovar si, en algun
moment, la infraestructura deixa de tenir un efecte barrera
i permet la dispersió aigües amunt de les espècies, impe-
dint així problemes d’aïllament de les poblacions.
La mesura de la connectivitat fluvial es farà aplicant l’índex
de connectivitat fluvial (ICF) que s’explica en aquest mateix
apartat.
Classificació de la ictiofaunaPer a l’aplicació de l’índex ICF caldrà abans diferenciar els
trams fluvials o masses d’aigua en funció de les comuni-
19Manual d’aplicació
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 19
tats pròpies existents o les que li pertocarien en condicio-
nes sense alterar (espècies autòctones). Les aigües dels
cursos fluvials són habitades per diverses espècies de
peixos, les quals tenen diferents capacitats de salt i, per
tant, diferents capacitats per superar barreres. D’aquesta
manera, per algunes espècies, un determinat obstacle
pot suposar una barrera infranquejable, mentre que no ho
serà per un altre grup d’espècies. En aquest sentit, s’han
agrupat les espècies piscícoles en funció del tipus de
migracions i de la capacitat per superar obstacles (Taula
11). Cal remarcar que en aquesta classificació no s’hi tro-
ben totes les espècies dels rius catalans, sinó només
aquelles que presenten moviments migratoris més o
menys importants i que, per tant, són d’interès per aquest
estudi. En base a aquesta classificació, la fauna d’altres
rius de fora de Catalunya també pot incloure’s en un
d’aquests grups.
Classificació general de les barreres És important classificar el tipus de barreres fluvials abans
de valorar la connectivitat fluvial. La combinació entre el
tipus de barrera i el coneixement de les espècies piscíco-
les pròpies de cada tram o massa d’aigua és imprescindi-
ble per a la correcta valoració. Podem classificar les
barreres en dos grans grups:
• Petites preses: Són assuts, rescloses, o qualsevol obra
situada transversalment al riu d’origen antròpic. La seva
alçada no acostuma a superar els 10 metres, i la seva
cota de coronació no supera la terrassa al·luvial. No tenen
capacitat de laminar grans crescudes (Imatge 1).
• Grans preses: Són obstacles de desenes de metres i,
per tant, clarament infranquejables per la fauna piscícola
(Imatge 2).
20 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 11. Agrupació de les espècies de peixos més mòbils en funció de la seva capacitat per superar obstacles i la seva presència en diferents trams de la xarxa fluvial catalana. Es mostren les espècies autòctones i presents (actualment ohistòricament) a Catalunya.
GRUP 1 (G1): Espècies diàdromes litorals de curt recorregut fluvial amb baixa capacitat per superar obstacles
Alosa alosa – guerxa* Atherina boyeri – joell*
Alosa fallax – saboga Platichthys flesus – rèmol de riu*
Liza ramada – llisa calua Syngmanthus abaster – agulleta de riu*
Chelon labrosus – llissa vera Pomatoschistus microps – gòbit de sorra*
Mugil cephalus – llissa llobarrera Acipenser sturio – esturió* **
Petromyzon marinus – llamprea de mar*
GRUP 2 (G2): Espècies catàdromes de llarg recorregut, sense capacitat de salt però amb elevada capacitat per superar obstacles
Anguila anguila – anguila
GRUP 3 (G3): Espècies migradores intrafluvials de curt recorregut, amb capacitat per superar obstacles baixa o moderada. Ciprínids
GRUP 3a: Espècies grans, amb capacitat GRUP 3b: Espècies petites, amb molt poca moderada per superar obstacles capacitat per superar obstacles
Barbus graellsii – barb comú Babatula barbatula – llop de riu
Chondrostoma miegii – madrilla Barbus haasi – barb cua-roig
Squalius cephalus – bagra Barbus meridionalis – barb de muntanya
Phoxinus phoxinus – barb roig
Salaria fluviatilis – bavosa de riu
Gasterosteus gymnurus – espinós
Cottus gobio – cavilat
GRUP 4 (G4): Espècies migradores intrafluvials amb elevada capacitat natatòria i de salt
Salmo trutta – truita comuna
* Espècies que per la seva distribució i capacitat migratòria no s’han utilitzat per determinar la capacitat d’aquest grup persuperar obstacles.** Espècies actualment desaparegudes als cursos fluvials de Catalunya.
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 20
21Manual d’aplicació
En aquest apartat del protocol es pretén avaluar l’efecte
barrera que representen el primer grup d’obstacles i deter-
minar l’efectivitat dels sistemes instal·lats per tal de resta-
blir la connectivitat fluvial. En concret, s’avaluaran
rescloses i assuts, guals, travesses, estacions d’aforament
i ponts ferroviaris o de trànsit rodat (Taula 12) com a infra-
estructures susceptibles de crear discontinuïtats longitudi-
nals al riu.
Un obstacle pot suposar una barrera per la migració de la
ictiofauna en dues direccions: sentit del corrent o sentit
contrari al corrent. L’índex ICF avalua l’efecte barrera de
l’obstacle especialment per les migracions aigües amunt,
però incorpora també una valoració dels efectes aigües
avall.
Avaluació de l’efecte barrera d’un obstacleEs valorarà un obstacle com una barrera real si aquest
impedeix el pas de les espècies de peixos autòctons que
habiten a la zona o històricament hi havien viscut (s’ha de
contemplar la possibilitat que futurs plans de restauració
incloguin la reintroducció d’aquestes espècies, o que millo-
res en les condicions de l’hàbitat permetin una recolonitza-
ció). Per això inicialment caldrà saber quines espècies,
d’entre les més mòbils, podrien habitar el tram de riu. Es
recorrerà a estudis que existeixin sobre la zona i, un cop
Imatge 1. Assut a la Noguera de Tor.
Imatge 2. Presa de Baserca a la N. Ribagorçana
Taula 12. Definició de les estructures transversals amb capacitat d’alteració de la connectivitat fluvial.
Estructura Definició
Grans preses
Presa Mur de terra o de formigó en massa transversal al pas de l’aigua i de gran alçada(generalment > 10 m). Té una capacitat per retenir més de 0,5 hm3 d’aigua. S’utilitza per emmagatzemar aigua per reg, abastament i per generar energia elèctrica, entred’altres. És un obstacle clarament infranquejable per la fauna piscícola, a no ser quedisposi d’algun mecanisme especial.
Petites preses
Resclosa o assut Mur de poca alçada (generalment < 10 m) transversal al flux de l’aigua, que atura l’aigua i n’eleva el nivell, generalment per derivar-ne fora del riu (per reg o producciód’energia elèctrica, principalment). La capacitat d’emmagatzematge és inferior a 0,5 hm3.
Gual Estructura baixa inundable per avingudes de petit període de retorn que serveix perfacilitar el pas de vehicles i persones. Pot tenir diferents tipologies, però és freqüent que tinguin cilindres o altres formes que permetin el pas de l’aigua per sota el gual (gualsforadats).
Travessa Mur enterrat a la llera d’un curs fluvial, transversal a la direcció del flux, que téper objectiu l’estabilització del fons i evitar l’erosió remuntant.
Pont ferroviari o de trànsit Estructura de pas de ferrocarril o per a la circulació del trànsit rodat sobre una llera. Derodat vegades pot tenir una estructura de reforç damunt la llera transversal al pas de l’aigua,
que pot suposar un obstacle potencial a la connectivitat fluvial.
Estació d’aforament Estructura per mesurar i controlar els cabals. Sol presentar una resclosa que atura l’aigua per forçar que passi, laminada, per un canal de secció coneguda. En algunscasos pot representar un obstacle potencial a la connectivitat fluvial.
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 21
identificada la fauna autòctona potencial, es classificarà
segons els grups exposats a la Taula 11 per determinar els
grups presents al punt d’estudi. Per a Catalunya, els grups
d’espècies presents es determinaran tot localitzant la zona
d’estudi en el mapa on estan tramificats els sistemes flu-
vials catalans en funció de la capacitat per superar obsta-
cles de la fauna piscícola potencial (Figura 4).
El pas de la barrera per part dels peixos depèn, a més a
més, de l’espècie de peix, la seva mida i condició, de
l’alçada de la barrera, de la inclinació i de la fondària de la
bassa al peu de la barrera, etc. També cal tenir en compte
com és la coronació de l’obstacle, ja que si a més del salt
els peixos han de superar un obstacle horitzontal, l’efecte
barrera s’incrementarà (Figura 5). Per poder valorar si un
obstacle representa o no una barrera física al moviment
dels peixos, caldrà mesurar totes aquestes característi-
ques o, en cas que no es pugui, estimar-ne les mides amb
una precisió de 10 cm. D’altra banda, caldrà anotar si per
l’obstacle hi circula aigua de forma contínua, ja que en cas
que no ho faci, la barrera es considerarà directament
infranquejable per qualsevol espècie.
22 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Figura 4. Distribució geogràfica potencial de les espècies piscícoles a Catalunya segons la capacitat per superar obstacles i el tipus de migracions. Es diferencien els grups de peixos segons la Taula 11.
Figura 5. Esquema amb les mesures necessàries que calprendre al camp per valorar l’efecte barrera d’un obstacle.
grau d’inclinació
alçadaampladacoronació
profunditat
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 22
Les mesures de l’obstacle es compararan amb les limita-
cions establertes per cada grup d’espècies per saber si
aquestes poden o no superar l’obstacle.
En termes generals, la capacitat màxima de salt per cada
espècie es pot determinar mitjançant la següent fórmula:
h = v2 / 2g on:
h = capacitat màxima de salt en alçada (m)
v = velocitat d’impuls del peix (m/s)
g = acceleració deguda a la gravetat (m2/s)
La velocitat d’impuls del peix és la velocitat màxima que
pot assolir en un període de 2-3 segons. S’estima en 8-12
vegades la longitud del peix, en funció de l’espècie i de la
salut de l’individu (Reiser i Peacock 1985). S’ha utilitzat un
valor de 8 per les espècies dels grups 1 i 3 (poca capaci-
tat de salt) i un valor de 10 pel grup 4 (major capacitat de
salt).
Cal tenir en compte, però, que altres factors, com la
distància prèviament recorreguda, la velocitat de l’aigua
del riu, l’època de l’any, la temperatura de l’aigua o l’edat
d’un individu, influiran en la velocitat d’impuls del peix i, per
tant, en la seva capacitat de salt (Reiser i Peacock 1985).
En cas que les barreres no siguin verticals, sinó inclinades,
l’esforç que ha de realitzar el peix s’incrementa. A la pràc-
tica això es tradueix en què l’alçada màxima que podran
superar els peixos disminuirà pels obstacles inclinats. Per
tal de determinar les mides de l’obstacle que un peix
podrà superar, s’han d’utilitzar les lleis físiques del tir
parabòlic:
on x és la longitud a recórrer o amplada de la resclosa o
obstacle, y és l’alçada i vo és la velocitat d’impuls del peix
(Figura 6).
y = – 1g x2 + 1v02
2v02 2g
Figura 6. Tir parabòlic.
Figura 7. Gràfic que relaciona l’alçada màxima que podran superar els peixos de a) el grup 3a i b) el grup 4, en funció de la longitud de l’obstacle.
a) Grup 3a b) Grup 4
23Manual d’aplicació
alça
da m
àxim
a (m
)
alça
da (m
)
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 23
A la pràctica, això es fa especialment important pels obs-
tacles més elevats, i per aquelles espècies amb més capa-
citat de salt i, per tant, es tindrà en compte de cara a
avaluar el pas de les espècies del grup 3a (ciprínids de
mida gran i de més mobilitat), i les del grup 4 (truita
comuna, elevada capacitat de salt) (Figura 7).
Si l’obstacle que s’està avaluant té un pendent molt poc
pronunciat, s’ha de tenir en compte que els peixos puguin
pujar nedant a contracorrent i, per tant, aquests obstacles
seran considerats com a franquejables.
A més de tenir una alçada màxima, l’obstacle avaluat ha
de presentar al peu una bassa prou fonda que permeti al
peix agafar impuls per superar l’obstacle. La profunditat
necessària de la bassa al peu de l’obstacle serà funció tant
de l’alçada de la barrera com del tipus i capacitat natatò-
ria del peix. Com a norma general, s’ha considerat que la
major part dels peixos necessitaran una profunditat que
sigui 1,4 vegades l’alçada de la barrera. Per al grup 4 (ele-
vada capacitat de salt - truites), aquesta profunditat es
redueix a 1,25 vegades l’alçada de l’obstacle (Figura 8).
Un cas a part és el de l’anguila (grup 2), que té una capa-
citat de superar obstacles elevada gràcies al fet que pot
reptar per damunt l’obstacle (sempre i quan no sigui com-
pletament vertical), i fins i tot per la riba o la ribera. En cas
que hi hagi un obstacle, però la continuïtat de la riba o
riberes permeti el pas d’anguiles, l’obstacle es considerarà
franquejable per aquest grup.
Quan la coronació de l’obstacle és ampla, el peix no pot
assolir directament l’aigua amb el salt, i necessitarà nedar
per la coronació de la resclosa fins arribar altre cop al riu.
Les barreres amb coronació menor a 0,5 m d’amplada es
considera que són superables per tots els grups de peixos;
per amplades majors, cal que la làmina d’aigua tingui certa
profunditat per permetre al peix de nedar. Si només hi ha
una fina làmina d’aigua, es considerarà que només les
anguiles (grup 2) podran superar l’obstacle, mentre que si
hi ha més de 15 cm d’aigua, podran passar tots els grups.
A la Taula 13 s’enumeren les principals limitacions dels obs-
tacles que s’han utilitzat per al disseny de l’índex de con-
nectivitat fluvial per cada grup de peixos (vegeu Taula 11).
24 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Figura 8. Profunditat mínima de la bassa al peu de la barrera per les espècies de a) grups 1, 3a i 3b, i b) grup 4.
a) Grups 1, 3a i 3b b) Grup 4
Taula 13. Característiques dels obstacles limitants per al pas dels diferents grups de peixos, utilitzades per l’elaboració de l’ICF.
Característiques de l’obstacle Grup 1 Grup 2 Grup 3a Grup 3b Grup 4
Alçada màxima de la barrera si és vertical - h - (m) 0,2 0,2 0,3 0,2 0,75
Alçada màxima de la barrera si no és vertical - h - (m) 0,2 qualsevol* 0,3 0,2 0,5
Profunditat mínima de la bassa al peu - z - (m) 1,4·h qualsevol* 1,4·h 1,4·h 1,25·h
Amplada coronació (AC) si ALC < 0,15 m (m) 0,5 qualsevol* 0,5 0,5 0,5
Alçada làmina d’aigua a la coronació (ALC) si AC > 0,5 m (m) 0,15 qualsevol* 0,15 0,15 0,15
Velocitat màxima de l’aigua** (m/s) 1,6 2 1,2 0,4 2,1
*sempre i quan circuli aigua de forma contínua per l’obstacle**només en guals
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 24
Finalment, si l’alçada de la barrera és superior a la capaci-
tat de salt dels peixos, la profunditat de la bassa al peu de
la barrera no és suficient, o bé la coronació és massa
ampla i no duu prou aigua, es considerarà l’obstacle com
una barrera infranquejable.
El cas específic dels guals Totes les consideracions tingudes en compte fins ara
estan plantejades per valorar l’efecte barrera d’estructures
on el flux d’aigua passa sempre per damunt de l’estructura
(cas d’assuts, travesses, estacions d’aforament i estructu-
res de reforç de ponts). Però en molts dels guals que tra-
vessen els cursos fluvials el pas de l’aigua no està previst
per damunt de l’estructura sinó per tubs o calaixos que la
travessen. A més, el pas a través del gual suposa una
reducció de la secció i, per tant, un augment de la veloci-
tat de l’aigua. Tot plegat té clares implicacions en l’efecte
barrera de l’estructura, donat que els peixos no només
han de ser capaços de salvar el desnivell entre la làmina
d’aigua abans i després de la barrera, sinó que s’han d’in-
troduir al diàmetre exacte del conducte per on passa l’ai-
gua, i superar l’elevada velocitat de l’aigua a l’interior de
l’estructura. Aquestes especificitats fan que, per valorar
l’efecte barrera dels guals, sigui necessari considerar un
grup de variables sensiblement diferents que per a la resta
d’obstacles (Figura 9):
• Alçada: s’apliquen les mateixes exigències que per a la
resta d’obstacles (Taula 13).
• Profunditat de la bassa: s’apliquen les mateixes exigèn-
cies que per a la resta d’obstacles (Taula 13).
• Diàmetre del conducte pel pas de l’aigua: s’exigeix per
a tots els grups un diàmetre mínim de 50 cm. Si el pas
té una secció inferior es considera que el peix tindrà
massa dificultats per encertar-lo en el salt.
• Longitud del pas: s’apliquen les mateixes exigències
que en l’amplada de la coronació per a la resta d’obsta-
cles (Taula 13).
• Velocitat de l’aigua a través del pas: les velocitats màxi-
mes de l’aigua que pot superar cada grup d’espècies es
presenten a la Taula 13.
Com per a la resta d’obstacles, els guals tampoc es con-
sideraran una barrera per a les anguiles sempre que
puguin reptar per les ribes o riberes.
Valoració de l’obstacleTenint en compte les mesures de l’obstacle, i els requeri-
ments de les espècies de peixos presents al tram d’estudi,
els assuts, petites preses guals, etc., es valoraran en:
• Barrera franquejable per les espècies dels grups pre-
sents
• Barrera infranquejable per alguns dels grups presents
• Barrera infranquejable per tots els grups presents
Per a la valoració mitjançant l’ús de les diferents variables
analitzades vegeu els protocols de l’índex ICF a la segona
part.
En el cas que l’obstacle sigui una gran presa, si aquesta
no té cap sistema de pas per a peixos es valorarà com a:
Barrera infranquejable.
Valoració dels passos de peixosEn alguns casos, els obstacles transversals que impedei-
xen la normal continuïtat fluvial, poden tenir passos per a
peixos o fauna fluvial en general; en aquests casos caldrà
valorar-ne l’eficiència i viabilitat. Existeixen molts dissenys
25Manual d’aplicació
velocit atde l’aigua
longitud del pas
diàmetre del pas
alçada
profunditatde la bassa
velocitat de l’aigua
Figura 9. Esquema amb les mesures que cal prendre al camp per valorar l’efecte barrera d’un gual.
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 25
26 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
de passos de peixos l’efectivitat dels quals pot ésser molt
variable. De totes maneres, mai seran 100% efectius i, en
general, allargaran el temps de migració dels peixos (Petts,
1988). És per això que el protocol penalitzarà (amb més o
menys grau) qualsevol estructura que suposi una barrera
encara que hi hagi un dispositiu que permeti el pas dels
peixos de forma més o menys efectiva.
Per a la correcta valoració dels passos de peixos cal, en
primer lloc, identificar-ne els tipus:
• Canals laterals o rius artificials: intenten imitar el compor-
tament natural d’un petit riu. Es tracta de canals amb
pendent suau, i amb blocs i còdols de diversa mida, que
permeten el pas de les espècies tant riu amunt com riu
avall. És la solució que més s’aproxima a un riu natural i
que, per tant, en principi, serà més fàcilment utilitzable
pels peixos. Cal un espai suficient als marges.
• Rampes de pedra: rampes suaus, amb poc pendent,
amb còdols i blocs de dimensions diverses, que perme-
ten superar un obstacle amb facilitat, tant aigua amunt
com aigua avall. Estan recomanades per la baixa veloci-
tat de l’aigua, però són indicades per superar obstacles
de poc desnivell.
• Connectors: es basen en imitar el comportament que
tindria de forma natural un petit riu, malgrat que és una
imitació pitjor que la dels canals laterals o les rampes. El
disseny consisteix en un seguit d’estanys connectats a
través d’un canaló de manera que l’aigua flueix en con-
tinu sense salts.
• Escales de peixos: és el dispositiu més àmpliament uti-
litzat i n’existeixen moltes variacions. Es basa en dividir
l’alçada a superar en petits salts d’aigua, preferentment
de menys de 10 cm, que inciten al peix a saltar d’un
estany o safareig a l’altre. Els safareigs poden estar
separats per talussos amb obertures centrals, laterals o
fins i tot orificis submergits (d’almenys 25 x 25 cm) per
permetre el pas de peixos de fons o reptants, com l’an-
guila, o no bons nedadors. Convé que s’incorporin
grans blocs de pedra per permetre el descans dels pei-
xos als safareigs. És una solució més dura que d’altres,
com els canals laterals o rius artificials, i no tant efectiva,
però requereix menys espai.
• Pas de ralentitzadors: consisteix en col·locar una sèrie
de deflectors o plaques al fons o a les parets d’un canal
de pendent relativament forta i de secció rectangular,
Figura 10. Esquema d’un canal lateral o riu artificial.
Figura 11. Esquema de rampes de pedra.
Imatge 3. Connector fluvial a Camprodon.
Imatge 4. Escala de peixos.
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 26
amb l’objectiu de reduir la velocitat de caiguda de
l’aigua. Si el pas no presenta zones específicament
dissenyades pel descans del peix, aquest haurà de
franquejar-lo amb un sol intent. Generalment són
utilitzats per peixos de mida gran i zones amb poca
pendent.
• Ascensors de peixos: indicats per superar obstacles
d’alçada elevada mitjançant cubetes. S’instal·len en
grans preses, però no solucionen els moviments riu
avall.
En el protocol per a l’anàlisi de la connectivitat fluvial es
valoren els passos tipus escales (i tots aquells en què l’ai-
gua passa d’una cubeta a la següent fent un salt), connec-
tors (i aquells en què l’aigua no salta per passar d’un
compartiment a l’altre), i canals laterals. Els ascensors no
es valoren amb l’índex ICF.
L’índex ICF valora 4 característiques comunes als tres
tipus de passos de peixos:
1) Obstrucció de l’entrada. S’ha de controlar que l’entrada
no estigui obstruïda o pugui quedar-hi fàcilment. No
seran, per tant, un bon emplaçament les cares internes
dels meandres ja que l’entrada podria quedar col·lap-
sada en crescudes ordinàries.
2) Cabal d’aigua que circula pel pas. Pel pas ha de circu-
lar aigua de forma contínua com a mínim durant l’època
de migració dels peixos. Si no hi circula aigua, l’obsta-
cle es valorarà directament com infranquejable.
3) L’estat de conservació. Es determinarà visualment i es
valorarà positivament sempre i quan el seu estat per-
meti la funcionalitat del pas.
4) Obstrucció de la sortida. La sortida ha d’estar situada
de manera que no quedi obstruïda amb materials que
transporti el riu.
En el cas dels connectors fluvials i de les escales de pei-
xos caldrà valorar altres aspectes del pas per poder deter-
minar si és o no eficient per al pas dels peixos.
Connectors fluvialsEn els connectors fluvials, pel fet que no hi ha salts d’ai-
gua, el principal limitant al pas dels peixos és la velocitat
de l’aigua. Una excessiva velocitat de l’aigua pel pas pot
provocar que els peixos no puguin vèncer-la i per tant no
puguin ascendir. La velocitat sostinguda que poden man-
tenir els peixos durant alguns minuts, varia entre 4 i 7
vegades la longitud del peix per segon (Reiser i Peacock,
1985).
Escales de peixosPer determinar si les escales de peixos són o no efectives,
caldrà determinar quatre característiques:
1) Alçada del primer salt. És la diferència de cota entre la
part superior del primer salt i la làmina d’aigua aigües
avall. El primer salt no ha de ser superior a la capacitat
de salt dels peixos.
2) Profunditat de la bassa abans del salt. Ha de permetre
al peix aconseguir suficient impuls per superar l’obs-
tacle.
27Manual d’aplicació
Figura 12. Esquema de pas de ralentitzadors.
Figura 13. Esquema d’un ascensor per a peixos.
Imatge 5. Alçada del primer salt a l’entrada d’una escala de peixos.
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 27
3) Salts entre cubetes. Es valora la distància entre la
làmina d’aigua d’una cubeta i el límit superior de la
següent cubeta.
4) Turbulència. El disseny de les cubetes successives ha
de permetre dissipar certs valors d’energia, ja que en
cas contrari els peixos no serien capaços d’ascendir
per l’escala per excessiva agitació i turbulències.
La potència dissipada es calcula segons la fórmula
Pv = ρ·g·Q·DH/V
on Pv és la potència dissipada per unitat de volum en
Wat·m-3; ρ és la densitat de l’aigua (1.000 kg·m-3); g és
l’acceleració de la gravetat (9.81 m·s-2); Q és el cabal d’e-
quipament del pas en m3·s-1; DH és el salt entre cubetes
en m, i V és el volum d’aigua a cada cubeta en m3.
S’estima que els valors màxims de potència dissipada
admissibles per a la funcionalitat dels passos oscil·len
entre els 150 Wat·m-3 per a les espècies dels grups 1 i 3 i
els 200 Wat·m-3 per a les truites. Tanmateix, per no com-
plicar excessivament les mesures de camp, es considera
suficient la valoració qualitativa a partir de l’observació, de
manera que si s’observen turbulències que impedeixen el
salt del peix d’una cubeta a la següent, es considerarà que
l’escala no és efectiva.
A la Taula 14 s’indiquen les condicions mínimes que han de
tenir els passos de peixos per poder ser efectius, segons
els grups de peixos potencialment presents al tram.
Segons les característiques del pas de peixos i els grups
d’espècies presents al tram d’estudi, els passos de peixos
es valoraran com:
• Pas eficient
• Pas eficient per algunes de les espècies presents
• Pas ineficient
Valoració de moduladors finalsFinalment, es penalitzaran algunes característiques dels
passos dels peixos que poden fer-los menys eficients i, en
alguns casos, impedir-ne el funcionament.
• Localització de l’entrada del pas. Per tal de facilitar que
el peix trobi fàcilment l’entrada, aquesta ha d’estar
situada en una zona on hi hagi un corrent d’atracció, és
a dir, turbulències, corrents o un salt d’aigua que atragui
el peix cap a aquest punt.
• Perill de depredació. El fet d’obligar a tots els peixos del
riu a passar per un determinat pas, de secció molt infe-
rior a la del riu, pot provocar que aquests siguin depre-
dats amb unes taxes molt més elevades del que ho
serien de forma natural. Per tant serà positiu pel pas que
aquest estigui protegit amb reixetes o alguna cobertura
per evitar la depredació.
28 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 14. Condicions que han de tenir els passos de peixos per poder ser efectius, segons els grups de peixos potencialmentpresents al tram.
Característiques del pas de peixos Grup 1 Grup 2 Grup 3a Grup 3b Grup 4
Connectors fluvials
Velocitat màxima de l’aigua (m/s) 1,6 2 1,2 0,4 2,1
Escales per peixos
Alçada màxima del primer salt (m) 0,15 0,1 0,2
Profunditat mínima de la bassa (nº de vegades x l’alçada del salt) 1,4 1,4 1,25
Salts entre cubetes (m) 0,1 0,1 0,15
Turbulències fortes No No NoInfra
nque
jabl
e
Infra
nque
jabl
e
Imatge 6. Escala de peixos a Xerta, Ebre. La localització és inadequada perquè no crea un corrent
atraient pels peixos.
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 28
• Localització de la sortida: S’ha d’evitar que la sortida del
pas estigui situada en aigües molt turbulentes, de
manera que s’eviti que el peix pugui caure per la res-
closa (Larinier 2000).
• Impediments per la migració dels peixos descendent.
En la migració descendent existeixen dos principals
problemes causats per assuts i preses. D’una banda
l’augment del temps que la ictiofauna ha d’invertir en
la migració com a conseqüència de la disminució de la
velocitat de l’aigua, sobretot en grans preses. D’altra
banda la mortalitat que es dóna quan els peixos
entren en sistemes de derivació de l’aigua com canals
d’alimentació de centrals hidroelèctriques, molins,
sèquies de reg, canals per a la indústria, etc. (Petts
1988).
El principal problema que cal evitar és el pas dels peixos
a través de les turbines de les centrals hidroelèctriques.
Les turbines tipus Pelton poden causar mortaldats pro-
peres al 100%, mentre que les del tipus Francis supe-
riors al 30%.
Existeixen diferents dispositius dissenyats amb l’objectiu
d’evitar l’entrada dels peixos en els canals de derivació. El
mostrejador haurà de determinar si en el canal d’estudi
s’hi troba algun d’aquests elements:
– Barreres mecàniques a l’entrada dels canals: són reixe-
tes que han d’impedir el pas dels peixos cap al canal
de derivació i afavorir que aquests localitzin el pas de
peixos o alguna estructura que els permeti baixar.
– Barreres mecàniques a l’entrada de les centrals hidro-
elèctriques: són reixetes que han d’impedir el pas dels
peixos a les centrals hidroelèctriques. Hi ha d’haver un
sistema canalitzat per evacuar els peixos cap al riu.
– Barreres elèctriques: són barreres que creen un camp
elèctric de corrent continu que repel·leix els peixos.
– Barreres lluminoses: són pantalles lluminoses que re-
pel·leixen els peixos, en concret s’utilitzen per evitar el
pas d’anguiles ja que evitar que aquestes entrin als
canals de derivació és difícil amb els mètodes conven-
cionals degut a la seva petita mida.
Nivell de qualitat de la connectivitat fluvial (resultat ICF)Un cop aplicat el protocol d’anàlisi de l’índex ICF es pot
valorar el nivell de qualitat de la connectivitat fluvial segons
mostra la Taula 15, tenint en compte el tipus de barreres
(franquejables o infranquejables per algunes o per totes les
espècies), i l’existència o no de passos efectius per a la
migració de la biota.
El nivell de qualitat final en el canal fluvial, però, es deter-
minarà tenint en compte la valoració feta dels moduladors
finals. D’aquesta manera, en cas que s’incompleixi alguna
de les condicions, es penalitzarà el nivell de qualitat dismi-
nuint un grau el nivell de qualitat obtingut prèviament a la
Taula 15. Per exemple, si s’havia obtingut un nivell de qua-
litat mediocre però no hi ha barreres que impedeixin el pas
29Manual d’aplicació
Imatge 7. Escala protegida amb una reixeta que impedeix que els peixos siguin depredats durant l’ascens.
Taula 15. Nivells de qualitat segons la connectivitat en el canal fluvial.
Valoració del pas de peixos
Eficient per Eficient alguns grups Ineficient Sense
Molt bo
Bo Bo Bo Bo
Bo Mediocre Deficient Deficient
Mediocre Deficient Dolent Dolent
Valoració de l’obstacle
Sense
Franquejable
Infranquejable peralguns grups
Infranquejable pertots els grups
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 29
de la fauna al canal de derivació, el nivell de qualitat final
serà deficient, etc.:
Valoració de la connectivitat fluvialControl de vigilànciaEn el control de vigilància, la connectivitat fluvial es valora
i s’avalua mitjançant el nivell de qualitat que s’obté direc-
tament de l’aplicació de l’índex de connectivitat fluvial
(ICF). En cas que en la massa d’aigua o tram fluvial hi hagi
més d’una barrera avaluada, el nivell de qualitat de la
massa d’aigua correspondrà al de la barrera de pitjor qua-
litat. En aquest apartat no es té en compte la connectivitat
en la ribera ja que és un aspecte que s’estudia en les con-
dicions morfològiques.
En el cas de les grans preses estem avaluant masses d’ai-
gua fortament modificades i, en aquests casos, l’objectiu
a assolir i valorar és el bon potencial ecològic. La connec-
tivitat fluvial, en grans embassaments, serà bona (tenint en
compte que estem avaluant el potencial ecològic) si exis-
teix un ascensor viable per al pas de peixos, amb un fun-
cionament regular sobretot en períodes de moviments
migratoris de les espècies de peixos presents al sistema.
En cas contrari, la qualitat de la connectivitat fluvial serà
dolenta.
Control operatiuEn el control operatiu caldrà determinar de quina manera i
en quin grau les infraestructures transversals afecten la
dinàmica de la població piscícola, és a dir, caldrà mesurar
els canvis en la composició específica de la comunitat i en
la distribució de mides aigües amunt i aigües avall dels
obstacles. Aquest estudi es fa important tant per als obs-
tacles que no poden ser traspassats pels peixos, com per
aquells en què s’hagi determinat el possible pas d’alguna
o totes les espècies del tram (mitjançant l’índex ICF), i
aquells que tinguin dispositius especials per al pas dels
peixos.
Per això, es capturaran peixos aigües amunt i aigües avall
i se’n prendran una sèrie de mesures tal i com s’indica a
continuació:
1. A cada infraestructura avaluada es realitzaran pesques
en tres punts diferents: aigües amunt de la presa, res-
closa o similar, aigües avall, i dins el dispositiu de pas de
peixos en cas que n’hi hagi.
Les captures es faran amb pesca elèctrica, mitjançant
pesques successives, com a mínim quatre vegades
l’any per tal d’incloure els tres períodes principals de
fresa (hivern, primavera i estiu) i la dispersió dels alevins
i juvenils (tot l’any). Convé que el monitoratge es faci
amb molta freqüència, a ser possible de forma contínua
o quinzenal, ja que els períodes de fresa i de dispersió
d’alevins i juvenils poden tenir una variabilitat interanual
important.
2. Els individus capturats s’identificaran, es mesuraran
(longitud furcal i/o total), es pesaran i se’n determinarà
la seva condició física (malalties, paràsits, malforma-
cions o altres signes de baixa condició).
3. Els peixos capturats es marcaran subcutàniament amb
pintura, amb colors diferents segons si han estat cap-
turats aigües amunt o avall de la infraestructura, i s’alli-
beraran al mateix lloc on s’hagin capturat.
Al cap d’entre dos i deu dies, es tornarà a fer el mateix
procediment, mitjançant pesca elèctrica, amb el propò-
sit de comprovar el tipus de dispersió dels individus alli-
berats i marcats amb pintura.
4. Paral·lelament allà on hi hagi dispositius per al pas de
peixos, i per tal de conèixer el nombre aproximat de
peixos que són capaços de travessar cada pas en un
dia i quina proporció d’aquests són individus marcats
amb pintura el dia abans, també es portarà a terme
una captura mitjançant gànguils, altrament anomenats
barvols o bartrols (xarxes específiques situades a la
sortida i a l’entrada de cadascun dels passos per a
peixos). Es recomana parar-los dia i nit uns quants
dies. Per instal·lar i recuperar les xarxes, en alguns
casos caldrà fer servir una embarcació de tipus
zòdiac.
5. També existeix la possibilitat de marcar els peixos amb
sensors i estudiar els seus desplaçaments mitjançant
radioseguiment.
No s’assignarà cap nivell de qualitat de connectivitat fluvial
en el control operatiu, sinó que els resultats de les pesques
es valoraran directament i es tindran en compte de cara a
solucionar els problemes detectats i a implantar mesures
de gestió en cada cas.
30 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Resultat Taula 15 Resultat Final índex ICF
Molt bo → Bo
Bo → Mediocre
Mediocre → Deficient
Deficient → Dolent
Dolent → Dolent
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 30
31Manual d’aplicació
Condicions morfològiques
La morfologia fluvial es caracteritza a partir de molts parà-
metres diferents. Alguns d’ells s’utilitzaran només per la
caracterització, és a dir, com a informació descriptiva del
tram, mentre que altres es faran servir també per avaluar
la qualitat morfològica dels rius.
Caracterització de la morfologia fluvialMolts dels paràmetres proposats tant a la DMA com a les
normes CEN de la UE (European Commission 2002a,
2002b) per valorar la morfologia en rius són descriptors
molt útils en la caracterització morfològica, però que no
s’utilitzen per determinar un nivell de qualitat morfològica
del riu o tram de riu que descriuen. Són, doncs, paràme-
tres amb els quals no està previst l’avaluació de forma pro-
tocolitzada de les masses d’aigua i que, per tant, no
s’integren en el càlcul final de la valoració de la qualitat
morfològica del riu. De totes maneres és recomanable
incloure aquestes mesures a les xarxes de control, que
convindria mesurar com a mínim una vegada cada 6 anys,
per tal de tenir les masses d’aigua ben caracteritzades i
poder avaluar canvis a llarg termini.
A continuació es presenten els principals paràmetres de
caracterització i descripció morfològica, basats en els dos
primers nivells de classificació de morfologia fluvial de
Rosgen (1996).
Geometria del canal fluvialLa geometria del canal es descriu a partir de la forma del
canal i del pendent mitjà. Primerament, es tipifica el tram
en rectilini, sinuós, meandriforme o trenat, segons les tipo-
logies de forma del canal de la Figura 14.
Per a les 3 primeres categories, el grau de sinuositat es
pot calcular a través de mesures en SIG de la longitud del
canal principal (línia blava), i de la longitud d’una línia recta
que segueixi la vall o terrassa baixa del riu (línia vermella)
(Figura 15).
Aleshores, la sinuositat (SI) es calcula segons la fórmula:
SI = longitud del canal principal /
distància en línia recta al llarg de la vall fluvial
I el grau de sinuositat es classifica segons una de les tres
categories de la Taula 16.
Figura 14. Tipologies de canal (Pedersen et al. 2004).
Rectilini Sinuós
Meandriforme Trenat
Figura 15. Càlcul de la sinuositat en 2 trams de riu a Eslovàquia (Pedersen et al. 2004).
Taula 16. Classificació del grau de sinuositat.
Valor de SI Grau de sinuositat
1,00 - 1,05 Recte
1,05 - 1,50 Sinuós
> 1,50 Meandriforme
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 31
Pendent del riuEl pendent mitjà del canal fluvial es calcula com la diferèn-
cia (en metres) en elevació entre dos punts en el sistema
fluvial dividit per la distància (en km) que els separa. El pen-
dent es pot calcular a partir d’anàlisi amb SIG utilitzant les
dimensions indicades a la Taula 17.
Variacions en amplada i fondària del canal fluvialLa variació d’amplada es defineix com la relació entre la
dimensió màxima i mínima del canal fluvial (zona de cres-
cudes ordinàries o domini públic hidràulic) en tot el tram
d’estudi. L’amplada és la distància entre marge dret i
esquerre (entre ambdós ribes) perpendicular a la direcció
del flux, de forma independent a les illes que pugui haver-
hi. Per grans rius, aquestes dimensions poden calcular-se
a través de SIG.
Var_ Amp =Amplada_màxima (m)
Amplada_mínima (m)
Aquesta relació permet establir diferents categories de
variació en amplada (Taula 18).
La variació en fondària es valorarà a través d’un tran-
secte transversal al riu per calcular la secció, i de l’apre-
ciació visual durant la inspecció al llarg del tram. El
transecte ha de ser realitzat preferiblement a zones de
ràpids, i ha d’incloure la mesura tant de l’amplada del riu
en el moment del mostreig com l’amplada del bankfull o
riba. El bankfull pot estimar-se com la distància entre el
màxim nivell de l’aigua al marge dret i el màxim nivell al
marge esquerre durant les crescudes ordinàries (marges
del domini públic hidràulic). En sistemes fluvials amb valls
molt planes, aquest paràmetre pot ser estimat a partir de
les línies de detritus dipositades pel sistema durant les
riuades. La variació en fondària es determina com a
baixa, mitja o elevada depenent de la variació de la
fondària en les seccions mesurades i d’acord amb la
Figura 17.
32 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 17. Distància entre punts per a calcular el pendent en funció de les dimensions del riu.
Mida del sistema fluvial Distància entre punts per càlcul pendent (m)
Rius petits (ordre Strahler 1-2) 2000
Rius mitjans (ordre Strahler 3-4) 5000
Rius grans (ordre Strahler > 4) 10000
Taula 18. Categories segons la variació en l’amplada delcanal fluvial.
Variació en amplada
Molt elevada (> 2,00)
Elevada (1,51 – 2,00)
Moderada (1,26 – 1,50)
Baixa (1,11 – 1,25)
Molt baixa (1,00 – 1,10)
Amplada màxima
Ampladamínima
Amplada màxima
Amplada mínima
Figura 16. Mesures per determinar la variació en l’amplada d’un tram fluvial.
Figura 17. Categories de variació en fondària (Pedersen et al. 2004).
Baixa Mitja Elevada
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 32
Tipus de vall fluvialEl tipus de vall fluvial, un altre paràmetre de caracterització
del riu, pot ser assignada, segons els tipus de la Figura 18,
en una de les següents categories: i) gorja; ii) forma de V;
iii) forma d’U estreta; iv) forma d’U ampla; v) no percepti-
ble; vi) asimètrica.
Paràmetres de valoració de la qualitat de les condicions morfològiquesEl nivell de qualitat de les condicions morfològiques es
valora a partir de dos paràmetres: i) l’estructura i substrat
de la llera i ii) l’estructura de la zona de ribera.
• Estructura i substrat de la llera i marges fluvialsPer valorar aquest paràmetre es tenen en compte diferents
aspectes que determinen el grau d’alteració del canal flu-
vial i la diversitat d’hàbitats o substrats de la llera.
Grau d’alteració del canal fluvialL’alteració de la naturalitat del canal fluvial s’avalua a partir
de la proporció de tram afectat per endegaments respecte
de la longitud total del tram avaluat, tot tenint en compte
les característiques dels endegaments existents. La natu-
ralitat del canal fluvial també s’avalua tangencialment a tra-
vés d’una altra mètrica, l’índex QBR, però com que en
aquest índex tenen més pes els aspectes de valoració del
grau de naturalitat de les riberes, es presenta amb les
mètriques d’avaluació de qualitat de la ribera.
• Nivell d’endegament de la llera
El grau d’endegament de la llera es determina segons la
proporció de curs fluvial canalitzat respecte la longitud
total del tram avaluat. Es pondera l’endegament segons si
afecta a una o a ambdues ribes (si afecta les dues ribes es
computarà com dues vegades la longitud de l’endega-
ment), i segons el tipus d’endegament (Taula 19). El tipus
d’endegament el determina l’estructura de protecció utilit-
zada, que pot ser:
• Mota: compactament de terra al marge del riu.
• Escullera: obra feta de grans pedres
• Gabió: pedres de mida mitjana i grava incloses dins
d’una malla
• Mur: paret gruixuda lateral al riu.
• Mur en U: paret gruixuda lateral al riu i llit del riu for-
migonat.
El càlcul es realitza segons la següent fórmula:
Un cop fet el càlcul, s’assignaran els nivells de qualitat en
funció del nivell d’endegament obtingut:
33Manual d’aplicació
Figura 18. Tipus de vall fluvial (Pedersen et al. 2004).
Gorja Forma de V U estreta U ampla
No perceptible Asimètrica
Fórmula END = Σ(Longitud_endegament�coeficient)longitud_massa_aigua
Taula 19. Coeficients de ponderació segons el tipusd’endegament.
Tipus d’endegament Coeficient
Mota 0,2
Escullera o Gabió 0,5
Mur 0,8
Mur en U (llera formigonada) 1
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 33
Diversitat d’hàbitatsLa diversitat d’hàbitats s’avalua mitjançant l’Índex
d’Hàbitat Fluvial (IHF) (Pardo et al. 2004). Els resultats d’a-
quest índex no expressen necessàriament un nivell de
qualitat i, per tant, no seran utilitzats en l’avaluació de la
qualitat hidromorfològica, tot i que s’utilitzaran per a carac-
teritzar els paràmetres físics de la llera. La valoració de la
diversitat d’hàbitats és, a més, essencial per interpretar
adequadament altres indicadors fonamentals en la deter-
minació de l’estat ecològic, com són els elements de qua-
litat biològica. Així doncs, quan de forma natural els rius
presenten una baixa diversitat de substrats i, per tant,
d’hàbitats disponibles per a la flora o la fauna aquàtiques,
les comunitats biològiques poden estar empobrides sense
que hi hagi cap motiu antròpic. Per exemple, quan els
valors de l’IHF són inferiors a 40, els índexs biològics
basats en macroinvertebrats no poden interpretar-se
correctament (Prat et al. 2004).
• Índex d’Hàbitat Fluvial (IHF)
L’IHF avalua concretament la presència de 7 paràmetres
diferents que fan referència a l’hàbitat fluvial:
1- Inclusió ràpids – sedimentació basses
Com a inclusió s’entén el grau en què les partícules del
substrat estan fixades (enfonsades) en el llit del riu,
mentre que per sedimentació s’entén la deposició de
material fi en zones lenítiques del riu. La inclusió es
mesura aigües amunt i en la part central de ràpids i
zones de pedres, on no existeixi una deposició de sedi-
ments i la distribució de les partícules del substrat pugui
apreciar-se amb més claredat.
2- Freqüència de ràpids
S’estima la mitjana d’aparició de ràpids en relació a la
presència de zones més calmes. En aquest apartat es
pretén avaluar l’heterogeneïtat de grans hàbitats al tram
d’estudi. El fet que es produeixi de forma freqüent l’al-
ternança de ràpids i basses a escala de tram fluvial,
assegura l’existència d’una major diversitat d’hàbitats
pels organismes aquàtics.
3- Composició del substrat i mida de les partícules
Per omplir aquest apartat es fa una estima visual apro-
ximada de la composició mitjana del substrat, seguint
les categories del RIVPACS (River InVertebrate
Prediction And Classification System) (Wright et al.
1984). El diàmetre de partícula considerat en les cate-
gories del RIVPACS es mostra a la Taula 21.
4- Règims de velocitat/profunditat
La presència d’una varietat més àmplia de règims de
velocitat i profunditat proporciona una major diversitat
d’hàbitats disponibles pels organismes. Com a norma
general es considera una profunditat de 0,5 m per dis-
tingir entre profund i somer i una velocitat de 0,3 m/s
per separar ràpid de lent.
5- Percentatge d’ombra a la llera
Estima, de forma visual, l’ombra projectada per la
coberta vegetal adjacent, que determina la quantitat de
llum que arriba al canal del riu i influencia tant algunes
de les característiques físiques del tram (com la tempe-
ratura), com el desenvolupament dels productors pri-
maris.
6- Elements d’heterogeneïtat
Mesura la presència de fulles, branques, troncs o arrels
dins el llit del riu. Aquests elements proporcionen l’hàbi-
tat físic que pot ser colonitzat pels organismes aquàtics
i a la vegada constitueixen una font d’aliment pels
mateixos organismes.
34 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 20. Nivell de qualitat segons el nivell d’endegament.
Nivell de qualitat Color identificatiu Nivell d’endegament (END)
Molt bo < 0,1
Bo 0,1 – 0,2
Mediocre 0,2 – 0,3
Deficient 0,3 – 0,4
Dolent > 0,4
Taula 21. Categories de substrat segons els diàmetres departícula.
Categories de substrat Diàmetres de partícula
Blocs i pedres > 64 mm
Còdols i graves 2 - 64 mm
Sorra 0,6 - 2 mm
Llim i argila < 0,6 mm
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 34
7- Cobertura i diversitat de la vegetació aquàtica
Mesura la cobertura de la vegetació aquàtica a la llera.
Una major diversitat de morfologies entre els produc-
tors primaris incrementa la disponibilitat d’hàbitats i de
fonts d’aliment per molts organismes. En el mateix sen-
tit, el domini d’un grup sobre el total de la cobertura no
hauria de superar el 50%.
• Estructura de la zona de riberaLa naturalitat de les riberes s’avalua a dos nivells. Un pri-
mer nivell és a través dels usos del sòl mitjançant l’ús de
SIG, utilitzant informació cartogràfica o ortofotoimatges
com a base de treball. El segon nivell d’avaluació és a tra-
vés de l’anàlisi de la vegetació de ribera mitjançant treball
de camp. Les mètriques utilitzades són els índex QBR i
IVF. L’índex QBR pot ser extrapolable en trams concrets
de riu mitjançant l’ús de fotografies aèries.
La quantitat d’informació associada als procediments i les
mètriques utilitzades per avaluar les condicions morfològi-
ques de les riberes fa aconsellable desglossar l’explicació
en un capítol a part. Així doncs, al Capítol 2 es troba l’es-
tudi per determinar els llindars dels nivells de qualitat de les
riberes en funció de la naturalitat dels usos del sòl, així
com més detalls sobre les característiques i l’aplicació dels
índexs QBR i IVF, mentre que a continuació s’exposen les
pautes generals.
Avaluació de la naturalitat dels usos del sòl mitjançantanàlisi amb el SIGEl grau de naturalitat de la zona de ribera es determina a
través d’una anàlisi dels usos del sòl (al Capítol 2 s’explica
el seu fonament).
Un pas previ i clau per valorar els usos humans que es
donen a les riberes és la delimitació de l’amplada de la
zona que considerarem de ribera en cada tram o massa
d’aigua fluvial. Aquesta delimitació s’haurà de fer seguint
uns criteris, i la metodologia emprada variarà en funció de
les eines i la informació de què es disposi:
• Avaluació de zones on es disposa de cartografia segons
model hidràulic
1. En àrees on existeix cartografia digital d’un model
hidràulic que prové d’un estudi de detall i validat, aquest
s’adoptarà com a indicatiu o referent per a la delimita-
ció de la zona de ribera. El valor a considerar seran les
zones delimitades com a inundables per a un període
de retorn de 50 anys. A Catalunya pot usar-se la infor-
mació disponible a partir dels estudis INUNCAT, o els
estudis de planificació de l’espai fluvial (PEF) realitzats
per l’Agència Catalana de l’Aigua.
2. Aquesta zona ha de ser revisada per tal de garantir que
àrees de fisiognomia fluvial no quedin excloses de l’àmbit
d’estudi. Així, mitjançant anàlisi de fotografies aèries (escala
1:5.000), les àrees amb estructura i continuïtat vegetal ripà-
ria i configuració geomorfològica clarament modelades per
la influència fluvial seran incorporades a la zona de ribera.
Alhora, també, seran extretes aquelles zones que clara-
ment, a partir de l’anàlisi de les fotografies aèries, mostrin
una total desconnexió de la incidència fluvial.
3. Posteriorment es corregirà la delimitació de la zona de
ribera en base a dades i elements topogràfics i planimè-
trics obtinguts de cartografia topogràfica 1:5.000 o
models digitals d’elevació del terreny 1x1. Aquelles
zones que quedin a una elevació superior a 5 m per
sobre de la cota de les màximes crescudes ordinàries
(domini públic hidràulic) seran excloses. En el cas dels
rius de Catalunya es pot utilitzar la cartografia topogrà-
fica 1:5.000 v2 de l’ICC (si existeix, i si no, versions
anteriors), i el MDT 1x1.
4. La zona de ribera a considerar tindrà sempre una
amplada mínima de 10 metres a banda i banda de la
zona de màximes crescudes ordinàries (zona del domini
públic hidràulic).
• Àrees sense cartografia hidràulica
1. En el cas de rius on no s’han modelitzat ni delimitat les
zones inundables, s’optarà per utilitzar buffers d’ampla-
des predefinides en funció de la mida del riu, utilitzant
com a indicador la superfície de conca aigües amunt
(Taula 1.5.18). En general, en la majoria dels casos, les
àrees sense cartografia correspondran a capçaleres o a
conques de rius petits, per tant no es fa necessari defi-
nir aquests buffers per altres àmbits fluvials.
Per determinar l’amplada d’aquests buffers cal considerar
l’amplada necessària per tal que les riberes puguin desen-
volupar la seva funció sobre la qualitat de l’aigua i les
comunitats biològiques. Alguns treballs suggereixen una
amplada a cada marge igual a la mida de l’arbre que
potencialment hi podria créixer (Federal Ecosystem
Management Assessment Team 2002), o bé 10 vegades
l’amplada de la llera, més 15 m a cada costat (Verry 1996).
La primera franja de ribera adjacent al canal del riu es reco-
mana que tingui un mínim de 7,5 m, i que la franja següent
tingui entre 15 i 30 m més (Welsh 1991), malgrat que
aquestes mides poden variar molt segons el riu. Tenint en
compte aquestes recomanacions i les amplades de les
riberes mesurades al camp en les estacions de referència
de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han establert els buf-
fers per a les conques petites (Taula 22). En cas d’haver
35Manual d’aplicació
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 35
d’usar un buffer per una conca gran perquè no es disposi
de cartografia hidràulica, hauran de valorar-se l’amplada
de les riberes en conques properes semblants de les quals
sí que es disposi d’informació cartogràfica.
2. La zona delimitada a banda i banda de la riba del riu ha
de ser revisada per tal de garantir que àrees de fisiogno-
mia fluvial no quedin excloses de l’àmbit d’estudi. Així,
mitjançant anàlisi de fotografies aèries (escala 1:5.000),
les àrees amb estructura i continuïtat vegetal ripària i
configuració geomorfològica clarament modelades per
la influència fluvial seran incorporades a la zona de
ribera. Alhora, també, seran extretes aquelles zones que
clarament, a partir de l’anàlisi de les fotografies aèries,
mostrin una total desconnexió de l’incidència fluvial
3. La zona delimitada seguint aquest criteri haurà de ser
després revisada segons l’orografia, amb l’ajut de car-
tografia topogràfica 1:5.000 i de MDT 1x1. Aquelles
zones que quedin a una elevació superior a 5 m per
sobre de la cota de les màximes crescudes ordinàries
(domini públic hidràulic) seran excloses.
4. La zona de ribera a considerar tindrà sempre una
amplada mínima de 10 metres a banda i banda de la
zona de màximes crescudes ordinàries (zona del domini
públic hidràulic).
Un cop delimitada la zona de ribera, cal determinar els
usos que s’hi donen i en quin percentatge.
L’anàlisi dels usos del sòl requereix de l’ús de SIG. Es pot fer
a partir de cartografia d’usos del sòl ja digitalitzada o a tra-
vés de fotointerpretació, digitalitzant els polígons de les dife-
rents categories d’usos sobre ortofotoimatges. L’ús d’una o
altra metodologia estarà en funció de la disponibilitat del
material més actualitzat en cada cas, i també de la mida del
riu i les riberes on es treballa. Com a criteri general, es prio-
ritzarà l’ús de fotointerpretació per rius petits i zones de
capçalera, on les riberes solen ser més estretes i l’escala de
la informació de base pot ser crítica. En valls amples, amb
riberes extenses, l’ús de capes d’informació digitalitzada a
partir de bases cartogràfiques a escala 1:25.000 o 1:50.000
aporta un nivell de precisió acceptable i suposa un estalvi de
temps molt important respecte a la fotointerpretació.
Independentment de la metodologia seguida, els usos del
sòl es classificaran en tres categories:
• Usos naturals
• Usos agrícoles
• Usos urbans
Les categories de la informació disponible s’agruparan en
una d’aquestes tres categories. Per al cas de Catalunya,
a la Taula 23 es presenta la relació entre cada una d’a-
questes tres categories i les categories dels usos del sòl
definides en el Mapa de cobertes del sòl de Catalunya
(CREAF 2003) i a la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya
(Departament de Medi Ambient 2002). Això permet, a
partir de qualsevol d’aquestes dues bases cartogràfiques
disponibles en format digital, generar un nou mapa
36 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 22. Amplitud de la zona de ribera en conques petitesutilitzada en la valoració dels usos del sòl en funcióde la superfície de conca acumulada.
Superfície de conca Amplada de la zona de ribera (a banda i banda del riu)
� 20 km2 10 m
20 – 200 km2 20 m
200 – 1000 km2 40 m
� 1000 km2 criteri expert
Figura 19. Delimitació de polígons de categories d’usos del sòl.
Delimitació depolígons deles diferentscategories
d’usos
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 36
d’usos amb les tres categories proposades en aquest
document.
La totalitat de l’àrea d’estudi ha d’estar inclosa en una de
les tres categories d’usos. La superfície ocupada pel canal
fluvial no es comptabilitza en cap de les categories i cal
restar-la del total de l’àrea d’estudi.
Segons el percentatge d’usos de cada categoria s’ob-
tindrà un nivell de qualitat segons la Taula 24.
37Manual d’aplicació
Taula 24. Nivell de qualitat segons els usos del sòl a la zonade ribera. (*) Agrícola + Urbà.
Nivell de qualitat
Molt bo Bo Inferior a bo
Natural �85 60 <60
Agrícola �15 40* >40*
Urbà 0 5 >5
% Usos
Taula 23. Relació entre les categories d’usos del sòl proposades per a la determinació de la naturalitat de la zona de ribera i les categories definides al Mapa d’usos del sòl del CREAF i a la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya.
Ús del sòl Usos del sòl del CREAF Hàbitats a Catalunyaassignat Codi Nom Codi Nom
Usos w Aigües continentals 11 Medi marínaturals v Arbrat clar 12 Entrades de mar terra endins
b Arbrat dens 15 Matollars i formacions herbàcies de sòls salins o guixencsh Boscos de ribera 16 Platges arenoses i dunesy Glaceres i neus permanents 17 Platges de còdolsm Matollars 18 Penya-segats i costes rocosesl Platges 19 Illots i farallonsp Prats i herbassars 22 Aigües dolces estagnantsf Reforestacions 23 Aigües salobroses o salines, estagnantsr Roquissars 24 Aigües correntst Tarteres 31 Bosquines i matollars de muntanya i de llocs frescosg Vegetació d’aiguamolls 32 Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis
33 Matollars xeroacàntics de les terres mediterrànies càlides34 Prats basòfil secs de terra baixa i de la muntanya mitja35 Prats acidòfils secs36 Prats (i comunitats afins) d’alta muntanya37 Herbassars, jonqueres i prats humits41 Boscos caducifolis planifolis42 Boscos aciculifolis43 Boscos mixts de caducifolis i coníferes44 Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits45 Boscos esclerofil·les53 Vores d’aigua i altres hàbitats inundats54 Molleres61 Tarteres62 Roques no litorals63 Congestes permanents i glaceres
Usos c Conreus 38 Prats de dall i pastures grassesagrícoles x Platanedes 81 Pastures intensives
o Pollancredes 82 Conreus herbacisi Incendis de 1993 83 Conreus llenyosos i plantacions d’arbresn Zones nues 87 Camps abandonats, ermots i àrees ruderals
90 Àrees cremades o talades
Usos u Zones urbanitzades 85 Parcs urbans i jardinsurbans s Zones esportives i lúdiques 86 Ciutats, pobles i àrees industrials
k Vies de comunicació 89 Basses i canals artificialsd Zones d’extracció minera
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 37
Anàlisi de la vegetació L’anàlisi de la vegetació es fa mitjançant treball de camp.
Es proposa la utilització de dues mètriques: i) l’índex de
Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) (Munné et al. 1998a;
1998b, 2003b), previst tant per al control de vigilància com
per al control operatiu, i ii) l’índex de Vegetació Fluvial (IVF)
(Agència 2001), previst d’utilitzar tan sols en el control
operatiu.
• Índex de Qualitat del Bosc de Ribera - QBR
L’índex QBR valora la qualitat del bosc de ribera i, per tant,
el grau d’alteració de la zona de ribera en tres blocs inde-
pendents:
1- Grau de cobertura de la ribera
Determina quin percentatge de les riberes té cobertura
vegetal, comptabilitzant totes les espècies excepte les
de cicle anual. En aquest mateix bloc de l’índex es
valora la connectivitat entre les riberes i els sistemes
forestals adjacents. D’aquesta manera s’incorpora una
mesura de la continuïtat lateral de l’ecosistema fluvial,
que no s’havia tingut en consideració en la valoració de
la connectivitat.
2- Estructura de la vegetació
Valora la complexitat estructural de les àrees de la ribera
on existeix cobertura de vegetació. Té en compte el
percentatge d’arbres i arbustos, la discontinuïtat entre
les taques de vegetació, l’existència de sotabosc i l’e-
fecte de les plantacions.
3- Qualitat de la coberta
Es té en compte la diversitat d’espècies del bosc de
ribera ponderada pel tipus geomorfològic del sistema.
En riberes estretes i de fort pendent s’exigeix menys
diversitat que en riberes planes i extenses per un mateix
nivell de qualitat. Es valora la presència d’espècies
autòctones i es penalitza l’existència d’al·lòctones.
També es tenen en compte aspectes com la continuïtat
longitudinal d’una franja de bosc al llarg del canal fluvial,
l’existència d’infrastructures humanes a la zona de
ribera o la presència d’abocadors o acumulacions de
deixalles.
L’índex QBR compta amb un quart bloc on no es valoren
característiques de la ribera sinó aspectes relatius a la
naturalitat del canal fluvial.
La relació entre els valors del QBR i el nivell de qualitat de
la zona de ribera es mostren a la Taula 25. Més detalls de
l’índex i de la seva aplicació es troben al Capítol 2, i el pro-
tocol sencer a la segona part.
Donat que el QBR és un índex que s’aplica sobre un tram
fluvial relativament curt (100-200m) i, en tot cas, molt infe-
rior a la longitud total de les masses d’aigua, pot ser
necessari determinar el QBR en més d’un punt per obte-
nir uns resultats representatius de l’estat de les riberes en
el conjunt de la massa d’aigua. Mitjançant l’anàlisi de deli-
mitació de la zona de ribera realitzada en la valoració de la
naturalitat dels usos del sòl a la ribera (vegeu l’apartat
anterior d’avaluació de la naturalitat dels usos del sòl mit-
jançant anàlisi amb el SIG) es poden determinar, per cada
massa d’aigua, grans àrees homogènies en relació al nivell
de qualitat de les seves riberes, zones amb usos i apa-
rença similar i homogènies espacialment. Aquestes àrees
es delimitaran seguint els criteris de delimitació dels usos
del sòl als marges fluvials explicats en l’apartat anterior.
Així doncs, per a la determinació del valor de QBR en con-
tinu dins d’una massa (QBRMA) d’aigua es procedirà a:
• Delimitar la zona de ribera (vegeu l’apartat anterior en
l’anàlisi de naturalitat dels usos del sòl de ribera)
• A partir de la catalogació dels usos del sòl es definiran
polígons transversals al riu o trams de riu amb marges
fluvials homogenis, amb usos semblants i aspecte con-
tinu. No es tindran en compte usos del sòl amb repre-
sentació espacial inferior a 1 ha. S’utilitzarà cartografia
disponible d’usos del sòl (escala 1:50.000 o 1:25.000),
o, en cas que aquesta no estigui disponible o en rius
amb marges fluvials estrets, es procedirà a l’anàlisi de
fotografia aèria a escala 1:10.000.
• En cas que els usos dels marges fluvials siguin homoge-
nis en gran part de la massa d’aigua, es realitzarà una
mesura del valor QBR com a mínim cada 10 km.
• En cada zona delimitada o tram de massa d’aigua dife-
renciat, es mesurarà el QBR en un punt de mostreig
representatiu.
Per obtenir un valor global del QBR en la massa d’aigua,
es farà una mitjana de les puntuacions obtingudes en cada
38 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 25. Nivell de qualitat segons l’índex QBR i QBRMA.
Rang de puntuació Nivell dedel QBR qualitat
92 - 100 Molt bo
72 - 92 Bo
52 - 72 Mediocre
27 - 52 Deficient
0 - 27 Dolent
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 38
tram on s’hagi aplicat l’índex, ponderades per la longitud
del tram fluvial del qual són representatives en relació a la
longitud total de la massa d’aigua, segons mostra la fór-
mula següent:
• Índex de Vegetació Fluvial - IVF
L’IVF és un índex florístic que integra la informació que ofe-
reixen el conjunt d’espècies vegetals que ocupen l’espai
fluvial. Aquest índex exigeix una anàlisi molt més detallada
de la vegetació de ribera que el QBR i només s’aplicarà
dins del control operatiu. Els detalls de l’índex i de la seva
aplicació es troben al Capítol 2, i el protocol d’aplicació de
l’índex, a la segona part.
Valoració de les condicions morfològiquesEl nivell de qualitat final de les condicions morfològiques
s’establirà tenint en compte les valoracions fetes sobre el
nivell d’endegament de la llera, la naturalitat dels usos del
sòl a la zona de ribera, i la qualitat del bosc de ribera, tot
en funció del tipus de control a realitzar.
Control de vigilànciaEl nivell de qualitat final de l’element de condicions mor-
fològiques es determinarà a través de la combinació dels
resultats obtinguts en el QBR, el grau de naturalitat de la
zona de ribera a partir de l’anàlisi d’usos del sòl, i el nivell
d’endegament de la llera. Primer es combinen el QBRMA i
el grau de naturalitat de la ribera per obtenir el nivell de
qualitat de la ribera (Taula 26). En un segon pas es combi-
nen el nivell de qualitat de la ribera i el nivell d’endegament
per obtenir el nivell de qualitat de condicions morfològi-
ques (Taula 27).
Control operatiuLa valoració dels paràmetres morfològics en el control
operatiu no té com a objectiu determinar un nivell de qua-
litat hidromorfològica, sinó validar la correcta implantació i
seguiment del programa de mesures previst. Per aquest
motiu, es tindrà en compte la valoració individual de cada
paràmetre i no s’establirà cap combinació de mètriques
per obtenir un nivell de qualitat global.
Valoració final de la qualitat hidromorfològica
La qualitat hidromorfològica s’assignarà tenint en compte
el nivell de qualitat més baix dels tres elements de qualitat
emprats: règim hidrològic, connectivitat fluvial i condicions
morfològiques.
39Manual d’aplicació
Fórmula
Paràmetres
QBRMA=Σ QBRi�(long_tram_QBR1)long_total_MA
QBRMA = valor integrat del QBR per atota la massa d’aiguaQBRi = puntuació del QBR obtingudaen el tram representatiu ilong tram QBRi = longitud del tram flu-vial representat pel QBRi. No corresponal tram on s’ha aplicat l’índex, sinó a lalongitud del tram de l’àrea homogèniadel qual el QBRi és representatiulong total MA = longitud total de lamassa d’aigua
Taula 26. Nivell de qualitat de la ribera, valorat a partir del grau de naturalitat de la ribera segons els usos del sòl i de la qualitat delbosc de ribera segons l’índex QBR.
QBRMA
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent
Molt bo Molt bo Bo Bo Mediocre Deficient
Bo Bo Bo Mediocre Deficient Dolent
Inferior a bo Mediocre Mediocre Mediocre Deficient Dolent
Grau de naturalitat de
la ribera
Taula 27. Nivell de qualitat de les condicions morfològiques, valorat a partir del nivell de qualitat de la ribera i del nivell d’endegament.
Valoració del nivell de qualitat de la ribera
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent
Molt bo Molt bo Bo Mediocre Mediocre Deficient
Bo Bo Bo Mediocre Deficient Deficient
Mediocre Mediocre Mediocre Mediocre Deficient Deficient
Deficient Mediocre Mediocre Deficient Deficient Dolent
Dolent Deficient Deficient Deficient Dolent Dolent
Valoració del nivell
d’endegament
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 39
La quantitat d’informació relativa als paràmetres que es
proposen per avaluar les condicions morfològiques de les
riberes (grau de naturalitat dels usos del sòl a les riberes,
índex QBR i índex IVF) aconsellen dedicar-hi un capítol
específic.
En aquest capítol es presenta l’anàlisi realitzada per deter-
minar els llindars dels nivells de qualitat de les riberes en
funció de la naturalitat dels usos del sòl, s’inclou una anà-
lisi comparativa dels dos índex (QBR i IVF), i es fa una
exposició de les modificacions realitzades per adequar l’ín-
dex QBR a diferents tipus de rius. Finalment, es presenten
els fonaments teòrics de l’índex IVF. Els protocols detallats
de les metodologies d’avaluació de les condicions mor-
fològiques de les riberes es troben a la segona part.
Qualitat de les riberes segons el graude naturalitat dels usos del sòl
Els índexs QBR i IVF són eines molt útils per avaluar la
qualitat de les riberes de trams fluvials discrets al llarg d’un
riu però no la qualitat en continu. Aquest és un aspecte
que cal afrontar ja que la valoració de la qualitat de la ribera
ha de representar una visió integrada de la massa d’aigua.
Al capítol anterior s’ha presentat una metodologia que per-
met avaluar de forma contínua la qualitat de les riberes mit-
jançant cartografia d’usos del sòl en format digital o bé a
través de tècniques de fotointerpretació. La qualitat de les
riberes queda determinada pel seu percentatge d’usos
naturals, agrícoles i urbans (vegeu la Taula 24).
Per establir els llindars dels percentatges de cada una de
les tres categories d’usos que discriminen entre les clas-
ses de qualitat s’ha fet un treball de fotointerpretació
seguint la metodologia abans mencionada en 45 estacions
de 9 tipologies fluvials diferents (totes les existents a les
conques internes excepte les rieres litorals), de les quals es
coneixia el valor del QBR i, per tant, la qualitat de les ribe-
res (Taula 28). Les estacions han estat seleccionades de
manera que quedessin incloses les 5 classes de qualitat
contemplades en el QBR, i que hi hagués el mateix nom-
bre d’estacions de cada una de les classes. L’àrea fotoin-
terpretada en cada estació és la mateixa sobre la qual es
va avaluar el QBR. A l’esmentada taula s’hi troba el valor
de QBR de les 45 estacions i els percentatges d’usos
naturals, agrícoles i urbans obtinguts mitjançant la fotoin-
terpretació.
S’ha analitzat la correlació entre els valors de QBR i els
percentatges de cada un dels usos. S’ha trobat que el QBR
està ben correlacionat amb els usos naturals (r = 0,87), de
manera que a major percentatge d’usos naturals més alt
és el valor de QBR. Els usos agrícoles i urbans estan
correlacionats negativament amb el QBR (r = -0,68 i -0,49,
respectivament), si bé en aquests casos el grau de signifi-
cació és més baix degut a la mida reduïda de la mostra i
al fet que en algunes estacions aquests usos eren inexis-
tents (en especial els urbans). La relació entre el valor del
QBR i el percentatge d’usos naturals i agrícoles de cada
estació es veu més clar a la Figura 20.
Condicions morfològiques de la ribera
40 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
QBR total y = 0,8916x + 4,553
R2 = 0,7509
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
% natural
RB
Q
QBR total y = -0,7698x + 84,114
R2 = 0,4616
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
% agrícola
RB
Q
Figura 20. Relació entre els valors del QBR i els usos del sòl (% usos naturals i % usos agrícoles).
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 40
41Manual d’aplicació
Taula 28. Nivell de qualitat segons l’índex QBR i percentatges d’usos del sòl de les riberes determinats mitjançant fotointerpretacióen 45 estacions de mostreig de Catalunya.
CODI ESTACIÓ QBR QUALITAT (QBR) %NATURAL %AGRÍCOLA %URBÀ
L54 100 molt bona 100,0 0,0 0,0
B8a 100 molt bona 100,0 0,0 0,0
FU1 100 molt bona 100,0 0,0 0,0
FU3 100 molt bona 100,0 0,0 0,0
MU2 100 molt bona 100,0 0,0 0,0
CA1 100 molt bona 100,0 0,0 0,0
TE1 100 molt bona 85,9 14,1 0,0
L45 100 molt bona 85,8 14,2 0,0
TO2 95 molt bona 100,0 0,0 0,0
URS31 90 bona 91,3 8,7 0,0
TE2 90 bona 79,6 20,4 0,0
T1 85 bona 100,0 0,0 0,0
L43 85 bona 100,0 0,0 0,0
Ter28 85 bona 76,0 24,0 0,0
MU1 85 bona 73,9 26,1 0,0
CA3 80 bona 79,4 20,6 0,0
AN3 80 bona 79,0 21,0 0,0
F53 80 bona 60,1 39,9 0,0
B30 70 mediocre 100,0 0,0 0,0
T3 65 mediocre 83,7 16,3 0,0
RA2 65 mediocre 63,6 36,4 0,0
L57 65 mediocre 56,3 31,8 11,9
L56 65 mediocre 45,6 9,0 45,4
AN8 65 mediocre 24,8 75,2 0,0
L60c 60 mediocre 91,9 8,1 0,0
L95 60 mediocre 82,2 17,8 0,0
F74 60 mediocre 53,9 46,1 0,0
BR4 45 deficient 62,6 37,4 0,0
AN11 45 deficient 46,5 53,5 0,0
N11 45 deficient 45,6 54,4 0,0
Ter02 40 deficient 46,5 53,5 0,0
L38 40 deficient 44,5 55,5 0,0
AN2 40 deficient 28,8 71,2 0,0
RB1 35 deficient 30,2 69,8 0,0
T4 35 deficient 24,9 75,1 0,0
F9 35 deficient 16,1 80,6 3,2
S2 20 dolenta 60,1 3,6 36,3
L39 20 dolenta 48,8 51,2 0,0
RU1 20 dolenta 12,3 52,8 34,9
F33 15 dolenta 23,7 5,7 70,5
LL2 15 dolenta 15,2 84,8 0,0
F28 10 dolenta 42,3 27,6 30,1
LL1 10 dolenta 5,0 84,7 10,3
PA3 5 dolenta 16,1 41,1 42,8
L100 0 dolenta 21,4 71,1 7,4
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 41
Aquest estudi avala el fet de donar un nivell de qualitat a
la zona de ribera en funció dels usos del sòl que s’hi
donin, diferenciant-los entre usos naturals, agrícoles i
urbans.
Anàlisi del grau de complementarietatdels índexs QBR i IVF
Actualment es proposen dos índexs com a mètodes per
avaluar el nivell de qualitat de les riberes de Catalunya, en
aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua. El QBR és un
índex que analitza essencialment l’estructura de la vegeta-
ció i la naturalitat de la morfologia fluvial, mentre que l’IVF
és un índex florístic que integra la informació que ofereixen
el conjunt d’espècies vegetals que hi apareixen. Els objec-
tius d’aquest apartat són la comparació de la qualitat de
les riberes que s’obté a partir dels índexs QBR i IVF, i la
valoració de la idoneïtat de l’ús de l’un o l’altre.
Per tal que les diferents tipologies de rius presents a
Catalunya estiguessin ben representades, les dades utilit-
zades en aquesta comparació provenen del treball de
camp realitzat l’any 2003, i del que es va dur a terme l’any
2000 (Agència 2001). En total es disposa de la diagnosi de
49 trams fluvials, corresponents a 13 cursos d’aigua de
tipus efímer, 31 cursos d’aigua permanents o semiperma-
nents, i 5 cursos d’aigua de tipus torrencial (amb cabals
d’elevada energia). Els nivells de qualitat de cadascun dels
índexs es troben a la Taula 29.
Les diferències observades entre els resultats obtinguts
amb els dos índexs són, en general, lleus, tot i que existei-
xen casos concrets amb diferències manifestes. En un
38% dels casos analitzats el nivell de qualitat d’ambdós
índexs no va coincidir. En rius efímers la diferencia pot arri-
bar a ser notable, com és l’exemple de la localitat GA-04,
al barranc de la Galera, un curs fluvial de tipus efímer, on la
diferència d’ambdós índexs és de dues classes de qualitat.
En funció de les tres tipologies de cursos fluvials establer-
tes (permanent-semipermanent, torrencial i efímer), són
justament els de tipus efímer els que presenten un percen-
tatge major de casos divergents, amb un 54% del total (n=
13), seguit dels cursos d’aigua permanents o semiperma-
nents, amb un 36% de casos (n= 31) i, finalment, dels rius
torrencials, amb un 20% de punts avaluats (n= 5). En
aquest darrer cas, però, el nombre de mostres és massa
baix com per a poder generalitzar al conjunt de cursos
d’aigua d’aquest tipus.
Un altre element de comparació interessant és que el QBR
determina un nivell de qualitat extrem (nivell de qualitat
molt bo o dolent) a més localitats que l’IVF. Així doncs,
aquesta situació correspon a un 35% dels casos avaluats
amb el QBR, i només a un 23% dels casos avaluats amb
l’IVF.
L’anàlisi diferencial dels punts d’estudi segons la tipologia
a la qual pertanyen permet d’obtenir dades rellevants per
entendre millor la funcionalitat d’un i altre índex.
Cursos d’aigua de tipus permanent-semipermanent
Sobre un total de 31 cursos d’aigua de tipus permanent-
semipermanent, els dos índexs emprats han ofert un
diagnòstic del nivell de qualitat de les riberes diferent en un
36% d’ocasions (Taula 30). Són més abundats els casos
en què la puntuació és més alta amb el QBR (23% dels
casos estudiats) que la situació inversa, és a dir, trams en
què l’IVF ha avaluat més favorablement un tram concret de
riu (13% dels casos estudiats).
42 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 29. Nivells de qualitat segons els índexs IVF i QBR.
Coloració de la IVF: Cursos d’aigua IVF: Cursos d’aiguaNivell de Directiva Marc tipus “permanent- tipus “torrencial”qualitat de l’Aigua semipermanent” i/o “efímer” QBR
Molt bo Blau 8 - 10 7 - 10 > 90
Bo Verd 6 - 8 5 - 7 75 - 90
Mediocre Groc 4 - 6 3,5 - 5 55 - 70
Deficient Taronja 2 - 4 2 - 3,5 30 - 50
Dolent Vermell 0 - 2 0 - 2 < 30
Molt bo
Bo
Mediocre
Deficient
Dolent
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 42
Característiques dels trams fluvials que reben unapuntuació més favorable amb l’IVFBona part dels punts que han obtingut una qualificació
superior amb l’IVF corresponen a trams més o menys
endegats i amb manca de continuïtat de l’estrat arbori,
però tot i aquests impactes encara presenten una compo-
sició florística dominada per espècies característiques de
les riberes naturals, poc pertorbades.
Aquest és el cas de la Muga a Cabanes (codi MUCA), on
el marge esquerre està parcialment endegat però la llera té
un recobriment important de Phragmites, o de la Ribera
Salada a Castellar de la Ribera (codi SA-01).
En aquesta darrera localitat tota la ribera va resultar ano-
rreada per una extracció d’àrids duta a terme fa uns anys
(vegeu foto SA-01 al final d’aquest apartat). Emperò, la
pertorbació no és recurrent i no ha afectat el quimisme del
sòl. A més, la qualitat de l’aigua és notable i tot plegat ha
permès l’establiment de comunitats herbàcies i arbustives
pròpies de riberes poc pertorbades, però, això sí, corres-
ponents a fases endarrerides en la successió. El resultat és
43Manual d’aplicació
Taula 30. Qualitat de les riberes a partir dels índexs QBR i IVF en rius del tipus permanent-semipermanent.
Codi Curs d’aigua Terme municipal Any de mostreig QBR IVF
FLAR Fluvià l’Armentera 2000 40 3,6
FLES Fluvià Esponellà 2000 70 5,7
FLOL Fluvià Olot 2000 70 2,5
FLPS Flamisell Pobla de Segur 2000 10 1,8
MUAL Muga Albanyà 2000 70 6,3
MUBO Muga Boadella 2000 80 7,8
MUCA Muga Cabanes 2000 40 4,2
MULL Muga St Llorenç de la Muga 2000 75 5,5
MUMO Muga Molins 2000 95 7,2
NPEA Noguera Pallaresa Esterri d’Àneu 2000 100 9,3
NPES Noguera Pallaresa Escaló 2000 85 6,2
NPPC Noguera Pallaresa Pont de Claverol 2000 45 3,9
NPPS Noguera Pallaresa Pobla de Segur 2000 95 6,4
NPSO Noguera Pallaresa Sort 2000 75 7,2
NPTR Noguera Pallaresa Tremp 2000 15 3,4
NR-02 Noguera Ribagorçana El Pont de Montanyana, Tremp 2003 45 3,0
NR-04 Noguera Ribagorçana Areny de Noguera, Tremp 2003 55 5,0
SA-01 Ribera Salada Castellar de la Ribera 2003 30 5,3
SA-02 Ribera Salada Bassella 2003 55 3,9
TECA Ter Camprodon 2000 85 7,1
TECE Ter Celrà 2000 70 4,9
TEFL Ter Flaçà 2000 55 4,4
TEMA Ter Manlleu 2000 30 3,1
TEPA Ter El Pasteral 2000 65 5,0
TERI Ter Ripoll 2000 55 4,4
TERO Ter Roda de Ter 2000 45 1,9
TETO Ter Torroella de Montgrí 2000 45 2,9
TICO Terri Cornellà de Terri 2000 30 3,6
TIJU Terri St Julià de Ramis 2000 50 3,3
TIMA Terri Mata 2000 35 0,8
TUCA Turonell Castellfollit de la Roca 2000 100 6,9
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 43
que el QBR determina un nivell de qualitat deficient men-
tre que amb l’IVF el nivell de qualitat establert és mediocre.
En aquests casos l’índex QBR descriu de forma ben ajus-
tada el nivell d’alteració de l’estructura de la vegetació,
mentre que l’IVF remarca, mitjançant la composició florís-
tica, que les pertorbacions no hi són habituals i que el
potencial del fons florístic és el d’una ribera que fins ara ha
estat pertorbada puntualment, no pas de forma regular. De
fet, la puntuació estimada visualment de forma prèvia a l’a-
plicació dels dos índexs té un valor de 4, és a dir, un valor
intermedi entre ambdós índexs, essent aquesta avaluació
una aproximació força bona al nivell de qualitat d’aquest
punt d’estudi.
Característiques dels trams fluvials que reben una puntuació més favorable amb el QBRUna situació molt diferent és la de les localitats on el QBR
estableix un nivell de qualitat superior al de l’IVF. En gene-
ral correspon a trams on la ribera hostatja formacions
forestals més o menys denses però dominades per espè-
cies al·lòctones i/o ruderals, indicadores de pertorbació.
És el cas del Turonell a Castellfollit de la Roca (codi TUCA),
on la riba està dominada per espècies nitròfiles i l’aigua
està molt contaminada a causa d’abocaments industrials,
o de la Noguera Pallaresa a Pobla de Segur (codi NPPS),
on el sotabosc del bosc de ribera està parcialment alterat
pel trepig de bestiar i on abunden els pollancres híbríds. A
totes dues localitats l’avaluació del QBR (nivell de qualitat
molt bo) resulta excessiva si tenim en compte els impac-
tes esmentats, mentre que l’IVF estableix un nivell de qua-
litat bo.
Un cas paradigmàtic en aquest sentit és el Fluvià a Olot
(codi FLOL), atès que un 90% del recobriment és a càrrec
d’espècies al·lòctones o nitròfiles. Això indica un estat de
profunda alteració atès que les comunitats vegetals de
ribera esperables no només han estat destruïdes, sinó que
han estat substituïdes per unes altres d’exòtiques. En
aquest cas el QBR determina un nivell de qualitat medio-
cre, mentre que l’IVF estableix un nivell de qualitat defi-
cient.
Cursos d’aigua de tipus torrencial
Aquesta tipologia de rius considera cursos d’aigua perma-
nents que presenten amplis sorrals o codolars com a
resultat del seu caràcter torrencial i elevada energia del flux
d’aigua. Per bé que les platges sorrenques i els codolars
també són característics de moltes rambles mediterrànies,
aquestes han estat classificades en una altra tipologia, la
de cursos d’aigua efímers, que es tracten al subapartat
següent.
Només es disposa de dades sobre cinc localitats, atès que
en el decurs del treball s’ha pogut constatar que als trams
on el codolar no és molt ample (relació amplada del sorral
o codolar / amplada del perímetre mullat inferior a 2,5) es
pot aplicar sense problemes el procediment per avaluar
rius permanents. A causa d’això alguns punts que es van
seleccionar pel fet que presentaven codolars han estat
classificats dins la tipologia de rius permanents. Fins i tot
es produeix la situació que un mateix riu, com és el cas de
la Noguera Ribagorçana, pot presentar trams assignables
a les dues tipologies, atès que en funció del dinamisme flu-
vial l’amplada dels codolars pot variar significativament en
pocs metres. Evidentment, allò desitjable és aplicar l’índex
IVF a punts que siguin representatius de les condicions
mitjanes del curs fluvial avaluat.
A quatre dels cinc punts estudiats el nivell de qualitat ava-
luat amb l’IVF i el QBR coincideix (Taula 31), però cal tenir
en compte que són punts molt alterats. És interessant,
però, el cas del riu Tordera a Sant Feliu de Buixalleu (codi
TO-01). La puntuació IVF d’aquest punt és 3,1, correspo-
nent a un nivell de qualitat dolent, perquè en aquesta loca-
litat els herbassars ruderals tenen un recobriment elevat,
però part de la ribera correspon a sorrals fluvials situats a
la plana d’inundació, on la coberta vegetal és escassa i els
únics vegetals llenyosos són alguns pins. Aquest tipus de
vegetació és propi de rius torrencials i en aquesta localitat
presenta una naturalitat notable. La puntuació IVF d’a-
questa unitat de vegetació concreta és, malgrat la migra-
desa del recobriment vegetal, de 5,2, corresponent a un
nivell de qualitat bo. Això demostra que l’índex IVF pot dis-
44 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 31. Qualitat de les riberes a partir dels índexs QBR i IVF en rius de tipus torrencial.
Codi Curs d’aigua Terme municipal Any de mostreig QBR IVF
MUCE Muga Castelló d’Empúries 2000 50 3,2
NR-01 Noguera Ribagorçana El Pont de Montanyana, Tremp 2003 60 6,2
NR-03 Noguera Ribagorçana Areny de Noguera, Tremp 2003 40 2,5
TO-01 La Tordera Sant Feliu de Buixalleu 2003 35 3,1
TO-02 La Tordera Blanes, Palafolls 2003 10 0,5
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 44
cernir la naturalitat d’una unitat de vegetació encara que el
recobriment d’arbres i arbustos sigui baix. En el cas del
QBR, l’absència de vegetals llenyosos a la ribera és pena-
litzada severament.
L’única localitat on un riu torrencial presentava unes con-
dicions força naturals és a la Noguera Ribagorçana (NR-
01), aigües amunt del gual de Tercui (vegeu foto NR-01 al
final d’aquest apartat). En aquest cas el nivell de qualitat
determinat amb el QBR és mediocre, perquè el marge dret
de la ribera presenta una coberta llenyosa baixa. Amb l’IVF
el nivell de qualitat assignat a aquest punt és bo, perquè al
codolar no hi apareixen espècies ruderals i/o nitròfiles i
com unitat de vegetació obté una puntuació de 5,2.
Amb els resultats obtinguts i malgrat disposar d’un nom-
bre reduït de punts, resta demostrat que l’índex IVF pot
assignar un bon nivell de qualitat a trams fluvials on la
coberta llenyosa és baixa de forma natural. Això significa
que és possible determinar unes condicions de referència
per aquest tipus de rius.
Pel que fa al QBR, és especialment important la correcta
diferenciació entre el llit baix, la riba i la ribera, sobretot en
aquest tipus de rius. La presència habitual de codolars o
sorrals naturals, que només han de ser considerats en
l’anàlisi del grau de cobertura en cas que es trobin a la
zona de ribera (no al llit baix ni a la riba), fa que sovint s’a-
valuï la cobertura sobre una superfície que excedeix la
zona de ribera, i inclou hàbitats on la manca o la migra-
desa dels estrats arbori i arbustiu condicionen la puntua-
ció final de l’índex. En conseqüència, es poden obtenir
valors de QBR mediocres en indrets sense alteracions. Per
evitar aquestes situacions s’ha fet un esforç important per
adequar el protocol del QBR de manera que quedi perfec-
tament clara la delimitació entre els diferents àmbits que
integren l’espai fluvial (llit baix del riu, riba i ribera), i en
quins d’aquests àmbits s’han d’avaluar els diferents apar-
tats de l’índex.
Cursos d’aigua de tipus efímer
Els resultats obtinguts amb els dos índexs assajats mos-
tren diferències importants, atès que en un 54% de casos
els índexs IVF i QBR no coincideixen en l’avaluació del
nivell de qualitat (Taula 32). En tots aquests punts, la cate-
goria obtinguda mitjançant el QBR ha resultat inferior a
l’obtinguda amb l’IVF. Això és lògic, atès que les rambles
mediterrànies presenten una coberta vegetal escassa, i
aquest fet és penalitzat fortament per l’índex QBR, espe-
cialment si a les terrasses fluvials adjacents hi ha conreus
o altres usos antròpics. En contraposició, l’índex IVF per-
met detectar diferències en el poblament florístic en funció
de la seva naturalitat, és a dir, si dominen les espècies
herbàcies pròpies de codolars naturals o si són més abun-
dants les espècies nitròfiles i/o ruderals, indicadores de
pertorbació.
El barranc de la Galera (baix Ebre) com a exemple de riuefímerEl resultats obtinguts al barranc de la Galera mostren cla-
rament el comportament diferent dels dos índexs. A tots
els punts estudiats la coberta vegetal és escassa i un o
45Manual d’aplicació
Taula 32. Qualitat de les riberes a partir dels índexs QBR i IVF en rius de tipus efímer.
Codi Curs d’aigua Terme municipal Any de mostreig QBR IVF
AL-01 Riera de l’Alforja Riudoms 2003 10 2,6
AL-02 Riera de l’Alforja Riudoms 2003 5 0,9
AL-03 Riera de l’Alforja Riudoms 2003 0 1,1
AL-04 Riera de l’Alforja Les Borges del Camp 2003 10 3,1
AR-01* Riera de les Arenes Matadepera 2003 70 5,5
AR-02 Riera de les Arenes Terrassa 2003 0 1,3
GA-01 Barranc de la Galera Masdenverge 2003 15 1,8
GA-02 Barranc de la Galera La Galera, Godall 2003 15 2,8
GA-03 Barranc de la Galera Tortosa 2003 10 2,3
GA-04 Barranc de la Galera Masdenverge 2003 15 3,5
PI-01* Torrent del Pi L’Ametlla de Mar 2003 85 7,3
PI-02* Torrent del Pi L’Ametlla de Mar 2003 75 6,6
RI-01 Riera de Riudoms Riudoms 2003 0 1,8
*Localitats on la coberta arbòria de pins i alzines a la riba és important
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 45
tots dos marges són ocupats per conreus (vegeu les fotos
GA-01, GA-02, GA-03 i GA-04 al final d’aquest apartat). A
més, a causa de l’elevada torrencialitat d’aquest curs d’ai-
gua, és difícil que els vegetals llenyosos assoleixin un ele-
vat recobriment. El poblament florístic presenta una
notable variabilitat en funció de condicionants ambientals
com ara la pastura ovina, la presència de nutrients apor-
tats per l’efluent d’una depuradora o les alteracions físi-
ques de la morfologia fluvial. En un sentit oposat,
l’existència de baladrars resulta indicadora dels punts que
mantenen una naturalitat superior.
Cal indicar que a causa de la forta pressió antròpica que
pateix el barranc de la Galera no ha estat possible estudiar
cap punt del curs baix que assolís un nivell de qualitat bo,
però les dades obtingudes amb l’índex IVF reflecteixen la
variabilitat existent mentre que les puntuacions del QBR es
mantenen sempre en el rang més baix. A la Taula 33 mos-
trem les puntuacions i es comenten els principals condi-
cionants ambientals de cada tram avaluat.
Cursos fluvials efímers que presenten un entorn forestalAls cursos fluvials efímers amb una coberta vegetal impor-
tant i que transcorren per un entorn forestal, com ara el
torrent del Pi (codi PI-02), el nivell de qualitat determinat
amb els índexs QBR i IVF pot presentar una major coin-
cidència que a la resta de rius de tipus efímer. El fet que
siguin trams que presenten una bona connectivitat amb
els boscos circumdants i que no hagin patit alteracions
morfològiques explica aquesta situació.
Per tal que el QBR assolís una puntuació similar a l’IVF cal-
dria que els arbres i arbustos dels bosc climàcic, com ara
pins, alzines, arboços o roures, fossin tinguts en compte
per establir la puntuació de l’apartat 3 del QBR. Això és
lògic atès que la seva presència indica que és una ribera
en bon estat de conservació.
Si apliquem aquesta correcció a les localitats AR-01 i
PI-01, el nivell de qualitat determinat amb el QBR passaria
de mediocre a bo a AR-01, i de bo a molt bo a PI-02.
Consideracions sobre la utilització dels índexs IVF i QBRen rius de tipus efímerL’aplicació de l’índex QBR en rius de tipus efímer presenta
certes dificultats metodològiques ocasionades per la
manca d’una riba definida, i el fet que la presència d’espè-
cies de ribera autòctones és molt baixa. Emperò, tal i com
ja ha estat comentat, el problema més important és que en
aquests ambients sovint la manca de vegetals llenyosos no
està relacionada amb cap pertorbació d’origen antròpic. En
aquest tipus de rius, els índexs basats en la comunitat
vegetal poden no ser aptes sense les adequades modifica-
cions, i caldria utilitzar una valoració morfomètrica del canal
fluvial o, en tot cas, utilitzar determinades espècies vegetals
pròpies del sistema com indicadores de la naturalitat del
medi. Els treballs realitzats l’any 2003 amb l’índex IVF han
permès detectar algunes de les espècies que poden ser
útils en aquest sentit: Andryala ragusina, Glaucium flavum,
Myrtus communis, Nerium oleander, Scrophularia canina,
Tamarix sp. pl., Vitex agnus-castus, etc.
Les diferències entre QBR i IVF pel que fa referència a l’a-
valuació de cursos d’aigua efímers es poden explicar pel
fet que en el cas de l’IVF s’ha realitzat un treball d’adapta-
ció a aquests ambients i, especialment, en el fet que es
basa en la composició florística, no pas en l’estructura. De
totes maneres, existeix una proposta per adaptar l’índex
QBR a les rambles mediterrànies (Suárez-Alonso i Vidal-
Abarca 2000).
46 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Taula 33. Puntuacions de QBR i IVF i principals condicionants ambientals a les estacions de mostreig del barranc de la Galera.
Punt Localitat QBR IVF Principals condicionals ambientals
15 1,8 Afecció per sobrepastura i efluent EDAR, així com d’altres afeccions menors a la ribera
10 2,3 Alteració morfològica. En comparació a GA-01, hi hauna major presència de vegetació higròfila no nitrò-fila, relacionada amb la dilució dels contaminants
15 2,8 La llera i el marge dret presenten un certa naturalitat i restes de baladrar, però al marge esquerre hi ha un camí, abocaments de terres i vegetació ruderal
15 3,5 Baladrar força continu. No assoleix el nivell de qualitat bo a causa de la presència d’un camídins la llera i de l’abundància de canyar
GA-01 Masdenverge
GA-03 Tortosa
GA-02 La Galera / Godall
GA-04 Masdenverge
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 46
Conclusions
Com a conclusions a les diagnosis de la qualitat del bosc
de ribera realitzades mitjançant l’aplicació dels índexs QBR
i IVF (Taula 34), cal destacar:
• Els índexs QBR i IVF avaluen de forma similar, tot i que
mostren certes divergències en el nivell de qualitat de les
riberes fluvials, sobretot en trams fluvials efímers.
• Aquestes diferències es poden explicar pel fet que el
QBR és un índex basat essencialment en l’estructura de
la vegetació i la naturalitat de la morfologia fluvial, men-
tre que l’IVF és un índex florístic que integra la informa-
ció que ofereixen el conjunt d’espècies vegetals que
apareixen en un tram fluvial.
• Tots dos índexs són vàlids per a les pertorbacions mecà-
niques que afecten l’estructura de les comunitats ripàries.
47Manual d’aplicació
Taula 34. Taula comparativa dels índexs QBR i IVF.
Index QBR Índex IVF
Tipologia de cursos fluvials - Permanent - semipermanent - Tots els tipuson és aplicable
Principals paràmetres - Grau de cobertura de les riberes- - Composició florística - Ordenació de analitzats Estructura de la vegetació - Qualitat de la vegetació llenyosa en bandes -
la coberta vegetal (diversitat dels estrats Artificialització i endegament de les riberesarbori i arbustiu) - Naturalitat de la morfologia fluvial
Impactes detectats - Alteracions físiques de la coberta - Alteracions físiques de la coberta vegetal -vegetal - Endegaments i ocupacions Endegaments i ocupacions de l’espai fluvial -de l’espai fluvial - Presència d’espècies Eutrofització de l’aigua i dels sòls -arbòries al·lòctones i/o plantacions Sobrepastura-Banalització/ruderalització(amb una importància relativa) de les comunitats vegetals - Presència
d’espècies al·lòctones i/o plantacions
Avantatges comparatius - Major rapidesa en el treball de camp - Es pot aplicar a gairebé tots els cursosi el processat de les dades- Requereix fluvials - Sensibilitat a un ventall molt ampleun coneixement florístic poc elevat (cal, d’impactes.però, diferenciar entre espècies herbàcies anuals i perennes)
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 47
48 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Localitat NR-01
Exemple de curs d’aigua de tipus torrencial amb unes
característiques de notable naturalitat.
Valor IVF:
Valor QBR: 60
6,2
Localitat GA-01
Llera dominada per espècies ruderals i nitròfiles.
Valor IVF:
Valor QBR: 15
1,8
Localitat GA-03
Dins la llera predominen les espècies higròfiles. Als
talussos, pefilats recentment, la vegetació està molt
alterada i hi dominen els canyars i la vegetació rude-
ral.
Valor IVF:
Valor QBR: 10
2,2
Localitat SA-01
En aquest punt les extraccions d’àrids han alterat
completament la morfologia de l’espai fluvial. No obs-
tant, la recolonització per part de les espècies de
ribera avança ràpidament.
Valor IVF:
Valor QBR: 30
5,3
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 48
L’índex QBR
L’anàlisi comparativa entre tots dos índexs conclou que el
QBR (Munné et al. 1998a, 1998b, 2003b) pot no oferir
resultats satisfactoris en tots els tipus de rius, i que la seva
aplicació en cursos fluvials efímers és especialment pro-
blemàtica. Per superar aquesta limitació s’ha fet una revisió
de l’índex i s’hi han introduït les modificacions necessàries
per adaptar-lo a la totalitat de condicions hidrològiques i
ripàries pròpies de l’àmbit mediterrani.
Modificacions introduïdes
Les comunitats vegetals de ribera, afectades per la influèn-
cia dels corrents d’aigua superficial, poden ser extraor-
dinàriament constants en estructura i composició florística
al llarg d’un gradient altitudinal i latitudinal. Això permet
detectar més fàcilment alteracions dels sistemes fluvials
per causes no naturals (Carrascosa i Munné 2000). Tot i
així, hi ha casos extrems en què els canvis en la vegetació
tenen més a veure amb condicions climatològiques,
hidrològiques o biogeogràfiques que no pas amb altera-
cions antròpiques. És per això que s’han introduït lleuge-
res modificacions al protocol d’aplicació de l’índex QBR
de manera que els resultats de la valoració de la qualitat de
les riberes d’aquests ambients s’ajustin millor a la realitat.
QBR adaptat a trams d’alta muntanyaEn un estudi dedicat als boscos de ribera andorrans
(Carrascosa i Munné 2000) s’analitza la resposta del QBR
en àrees d’alta muntanya. La conclusió d’aquest treball és
que per sobre els 1500 m d’altitud l’índex no és aplicable,
i que per sobre de 800 m requereix d’algunes adaptacions
per oferir uns resultats satisfactoris.
L’estudi proposa en aquests trams fluvials les següents
modificacions respecte el protocol original:
• Consideració dels herbassars megafòrbics com a
element estructurador del recobriment ripari
La presència d’aquest tipus de formacions a les ribes fa
que calgui considerar-les juntament als helòfits i als
arbustos en la puntuació de l’apartat 2 del full de camp
l’índex.
• Puntuació negativa de la manca de sotabosc con-
solidat
Un sotabosc degradat és símptoma d’una alteració an-
tròpica que afecta la qualitat estructural de l’ecosistema
49Manual d’aplicació
Localitat GA-02
El marge dret presenta una notable naturalitat. El
marge esquerre està molt alterat, amb un camí i vege-
tació ruderal.
Valor IVF:
Valor QBR: 15
2,8
Localitat GA-04
LLera amb predomini de les espècies pròpies de
codolars ben conservats. Al marge esquerre hi ha un
talús amb vegetació ruderal i un camí.
Valor IVF:
Valor QBR: 15
3,5
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 49
de ribera i per tant cal penalitzar la seva existència en
l’apartat 2 del full de camp.
QBR adaptat a rius efímersEstudis anteriors d’aplicació del QBR en aquest tipus de
rius (Junta de Andalucía 2003; Suárez-Alonso i Vidal-
Abarca 2000) incideixen en la necessitat d’introduir certs
canvis en el protocol d’avaluació de l’índex.
Es proposen en concret tres modificacions respecte el
protocol original:
• Compensació del menor grau de cobertura que
assoleix la comunitat vegetal
El desenvolupament potencial de la vegetació de ribera
no assoleix els graus de cobertura propis d’ambients
més humits. Així doncs cal rebaixar els percentatges de
cobertura exigits en l’apartat 1 del full de camp de
manera que riberes amb un grau de cobertura menor
puguin assolir la màxima puntuació. Els nous rangs de
percentatge de cobertura són els proposats per la Junta
de Andalucía en el Plan Director de Riberas de Andalucía
(Junta de Andalucía 2003).
• Compensació de la manca d’espècies arbòries
Les comunitats de ribera es caracteritzen per un domini
de les espècies arbustives sobre les arbòries. En aquest
sentit cal considerar que les espècies arbustives de port
arbori ocupen el paper funcional dels arbres de les ribe-
res de zones més humides quant a l’estructura vertical
de l’ecosistema. Per tant, cal modificar els enunciats de
l’apartat 2 del full de camp perquè recullin aquesta apre-
ciació. De manera orientativa, es proposa establir el límit
entre port arbustiu i arbori en 1,5 m d’alçada.
• Consideració d’espècies no freatòfiles pròpies
dels cursos esporàdics
Les espècies hidròfiles pròpies de la vegetació de ribera
es troben menys representades, i per contra prenen una
important rellevància altres espècies amb requeriments
hídrics menys exigents. També és freqüent l’ocupació de
l’espai de ribera de rius temporals per la vegetació cli-
màcica dels ecosistemes forestals adjacents. Cal doncs
tenir en compte totes aquestes espècies en la valoració
de la qualitat de la coberta (apartat 3 del full de camp) i
comptabilitzar-les com a arbres o arbusts autòctons en
funció del seu port, es tracti o no d’espècies pròpiament
de ribera.
Totes aquestes modificacions han estat recollides i incor-
porades al protocol de l’índex i als fulls de camp que es
presenten en aquest treball. L’abast de les modificacions
introduïdes en el QBR aplicat a rius efímers fa pertinent l’e-
laboració d’un full de camp propi, diferenciat del que s’a-
plica a la resta de rius.
L’índex IVF
Generalitats i fonaments teòrics
Es presenta un índex (IVF; Índex de Vegetació Fluvial) que
vol avaluar l’estat de conservació de les riberes fluvials
emprant la vegetació ripària com a bioindicadora de la seva
naturalitat. És un índex elaborat per encàrrec de l’Agència
Catalana de l’Aigua (Agència 2001). Aquest índex, d’altra
banda, pretén esdevenir una eina útil per a la implementació
de la Directiva Marc de l’Aigua i, per tant, permet assignar
un nivell de qualitat al conjunt del sistema fluvial. Altrament,
i sobre el fonament de criteris pragmàtics i realistes, s’ha
evitat de fer un índex que es basés en tot el domini poten-
cial de la vegetació ripària atès que a les planes del país
seria del tot inaplicable per tal com aquests medis han estat
absolutament anorreats (a Catalunya i arreu d’Europa, val a
dir). Cal tenir en compte que a les planes al·luvials baixes
aquest tipus de vegetació ocuparia molts metres a banda i
banda dels rius i la influència antròpica l’ha reduïda a cinyells
ben estrets, que són les úniques mostres que ens resten.
Tanmateix, determinats impactes que comporten una
degradació important de la vegetació de ribera s’han pena-
litzat. És el cas dels endegaments, l’ocupació agrícola de
tota la ribera o els poblaments massius d’espècies al·lòcto-
nes (canyars, boscos de Robinia...). Aquestes espècies,
malgrat que estructuralment puguin no diferir significativa-
ment de les comunitats autòctones, tenen un significat
ecològic radicalment oposat, i llur existència és reflex del
conjunt de pertorbacions que han afectat el sistema fluvial.
L’IVF pot ésser aplicat a la major part de cursos d’aigua de
Catalunya, excepció feta d’ambients excessivament roco-
sos o de codolar nu, on la vegetació llenyosa (sigui a la
llera o a la ribera) no hi pot prosperar.
És important remarcar que l’IVF avalua la naturalitat de la
vegetació, no pas la riquesa, la complexitat o l’interès; la
coincidència és possible, però no sempre es produeix. Un
exemple en pot ser un codolar ben conservat versus un
bosc de ribera pluriestratificat, amb disposició de la vege-
tació en bandes, la complexitat del qual és molt major que
la del codolar, per bé que les puntuacions poden ser sem-
blants.
El pes fonamental en la puntuació (entre un 80 i un 100%
de la puntuació) que s’obté amb l’aplicació de l’índex
50 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 50
deriva de l’estimació del recobriment de les comunitats i
espècies presents, i de la ponderació del recobriment amb
la puntuació que s’atorga a cadascuna de les espècies.
D’altra banda, existeixen certs factors de correcció que
complementen aquesta puntuació (hidròfits, endega-
ments...), tal com s’exposarà més endavant.
Per a la determinació de la puntuació de les espècies
s’han emprat les assignacions sintaxonòmiques i autoe-
cològiques que donen Bolòs i Vigo (Bolòs i Vigo 1984-
2001), per bé que en alguns pocs casos han estat
matitzades mitjançant la pròpia experiència en l’estudi dels
sistemes fluvials. Val a dir que la interpretació del significat
autoecològic de les espècies no sempre és unívoc, de
manera que certes espècies poden tenir un significat dife-
rent segons la zona on es trobin, o bé poden ser vegeta-
ció primària en medis inestables i secundària i, per tant,
indicadora de pertorbació antròpica, en medis més esta-
bles. També cal tenir en compte les grans diferències en la
vegetació potencial dels cursos d’aigua ibèrics (Blanco et
al. 1997). En aquest sentit, l’establiment de tres categories
de sistemes fluvials (permanent, torrencial i efímer), ajuda a
esmorteir aquestes diferències. Nogensmenys, la solidesa
de l’índex es basa en la ponderació del valor del conjunt
d’espècies del sistema fluvial i això minimitza possibles
biaixos.
El fet que la vegetació de ribera no experimenti canvis tan
ràpids com els que pot tenir la qualitat de l’aigua fa inne-
cessari un mostreig de periodicitat anual, llevat de zones
especialment sensibles o interessants. Sembla recomana-
ble una periodicitat de 3-5 anys, coincidint amb el que
estableix al respecte la Directiva Marc de l’Aigua.
A fi de facilitar-ne l’aplicació, així com la comprensió dels
continguts, l’índex ha estat dividit en cinc grans apartats.
Tot seguit enunciem els 5 apartats i després en fem alguna
explicació o especificació. Els quatre primers apartats han
de fer-se in situ, mentre que el darrer és aconsellable de
fer-lo amb el suport d’un programa de full de càlcul. Les
passes estan enumerades, i cal seguir-les consecutiva-
ment llevat d’algunes respostes dicotòmiques, que con-
dueixen a d’altres punts no consecutius.
1) Definició i reconeixement de l’àrea d’estudi (punts 1 a
3 de l’índex)
2) Determinació del tipus fluvial (punts 4 a 5 de l’índex)
3) Aplicació dels factors de correcció (punts 6 a 9 de
l’índex)
4) Inventari de la vegetació (punts 10 a 12 de l’índex)
5) Obtenció de la puntuació (punts 13 a 17 de l’índex)
1) Definició i reconeixement de l’àrea d’estudiLes passes incloses en aquest apartat tenen com a objec-
tiu determinar si l’aplicació de l’índex hi és possible, alhora
que delimitar l’àrea d’estudi bo i definint-ne els límits amb
precisió. Permet, d’altra banda, conèixer la potencialitat
del medi i, per tant, interpretar millor les observacions de
camp.
2) Determinació del tipus fluvialLa puntuació que s’obtingui amb l’aplicació de l’IVF no
determina sempre la mateixa classe de qualitat. Segons la
tipologia de riu que sigui s’estableixen dues categories;
l’una inclou rius torrencials i efímers i l’altra els cursos per-
manents-semipermanents. Així, l’apartat “Determinació
del tipus fluvial” s’adreça a classificar el punt estudiat en
una o altra categoria.
3) Aplicació de factors de correccióL’aplicació de factors de correcció complementa la pun-
tuació obtinguda a partir de la composició florística de
cada localitat. Alguns dels factors de correcció o d’estudi
(segones bandes de vegetació, límits laterals de l’àrea
d’estudi...) poden ser litigiosos; en situacions dubtoses,
poc clares, no s’aplicaran. D’altra banda, aconsellem de
deixar-ne bona constància escrita o gràfica, i en cas de
tornar a aplicar l’IVF en aquell punt, al cap del temps,
d’observar les consideracions al respecte que s’hi van fer.
Hidròfits
La presència-abundància d’hidròfits és una excel·lent indi-
cadora de qualitat d’aigua. A l’extrem oposat, l’absència
d’alguna espècie en concret no sempre pot ser atribuïda a
la qualitat deficient de les aigües, llevat dels casos en què
apareguin, abundants, signes clars d’eutròfia o de conta-
minació o bé es disposi de dades. Val a dir que a la fitxa
cal anotar quines són aquestes dades referents a contami-
nació (visuals, d’organismes bioindicadors, dades de qua-
litat d’aigua...).
En l’índex els tàxons són classificats segons llurs tendèn-
cies autoecològiques pel que fa a la preferència o no de
nutrients i tolerància als contaminants en les aigües. Les
categories considerades són quatre: oligotròfic, mesotròfic,
eutròfic i hipereutròfic (vegeu l’annex III). Aquesta classifica-
ció s’ha fet mitjançant l’experiència acumulada en el treball
de camp, però també emprant i adaptant referències
bibliogràfiques d’articles i estudis al respecte (Grasmück et
al. 1993, Braun-Blanquet 1979, Bolòs et al. 1994).
Segones bandes de vegetació llenyosa de ribera
De forma natural la majoria de riberes tindrien dues o més
bandes de vegetació llenyosa de ribera. Malauradament,
51Manual d’aplicació
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 51
les bandes més exteriors (tot i que massa sovint també
les interiors) han estat molt afectades per l’activitat
humana i generalment n’han resultat fortament reduïdes o
eliminades. Tanmateix, en alguns punts encara es conser-
ven dues franges de vegetació llenyosa, fet que augmenta
l’interès de conservació del sistema fluvial. De tota
manera, la inclusió d’aquesta segona franja de vegetació,
habitualment força més mal conservada que la primera,
en gairebé tots els casos comporta una puntuació més
baixa que si només es considera la primera franja, i, per
tant, es penalitza la seva presència. Per tal de corregir
aquest fet s’ha calculat, a partir dels exemples disponi-
bles, la diferència mitjana de puntuació obtinguda si es
considerava tan sols la primera franja o bé si es conside-
rava la primera i la segona franges de vegetació llenyosa.
Aquesta diferència ha estat propera a 0,8 punts (sobre
10), i aquesta variació justifica, per a esmenar el greuge
comparatiu, l’aplicació d’un factor de correcció de +0,5
punts per cada marge on es conservin dues o més ban-
des llenyoses de vegetació llenyosa, o bé -0,5 si l’espai
corresponent ha estat ocupat.
4) Inventari de vegetacióEssent com és l’IVF un índex basat en la composició flo-
rística és fonamental la determinació correcta de les espè-
cies, especialment en el cas de les espècies arbòries que
tenen un gran recobriment; en el cas del gènere Populus,
amb abundància d’hibridacions i de cultivars, cal parar-hi
molt de compte.
Per a l’estimació de la cobertura de les espècies, les clas-
ses de recobriment considerades, tot seguint la metodolo-
gia sigmatista (Braun-Blanquet 1979, Bolòs et al. 1994),
es troben a la Taula 35.
Taula 35. Classes de recobriment considerades enl’estimació de la cobertura de les espècies enl’aplicació de l’índex IVF.
Classe de Percentatge derecobriment recobriment
Mitjana Rang+ 0,5 0,1-0,9
1 5,5 1-9,9
2 17,5 10-24,9
3 37,5 25-49,9
4 62,5 50-74,9
5 87,5 75-100
Especialment per als rius grans i mitjans és altament acon-
sellable la intervenció de dos operaris, l’un dels quals, si
més no, hauria de ser botànic o estar molt familiaritzat
amb la flora local.
El període útil estimat per al treball de camp és entre l’abril
i l’octubre, segons la localitat. En funció de les caracterís-
tiques de les riberes (especialment les riques en geòfits
vernals de ribera, al N i NE de Catalunya) cal escollir amb
cura el moment més adequat de mostreig.
Puntuació de les espèciesLes categories, amb llur significat i puntuació, es troben a
la Taula 36.
5) Obtenció de la puntuacióTal com ja ha estat esmentat, la base de la puntuació en
l’índex deriva del recobriment de les espècies; així, la pun-
tuació s’obté creuant la mitjana del percentatge de reco-
briment de les espècies a l’àrea d’estudi amb una
puntuació que deriva de llur significat autoecològic (vegeu
l’annex III). D’aquesta forma, tots els tàxons es classifiquen
en sis categories de diferent significat autoecològic (Taula
36), segons si assenyalen condicions ruderals o nitrogena-
des, si són plantes al·lòctones, si corresponen a ambients
de ribera ben conservada, etc. En definitiva es valora de
quina forma ens indiquen l’estat de naturalitat de la ribera.
Tanmateix, és fàcil que en aplicar l’IVF hom pugui trobar
altres espècies que no apareguin puntuades. Les indica-
cions que es proporcionen a la Taula 36 sobre puntuació,
significat autoecològic i els exemples esmentats han de
permetre, a qui apliqui l’índex, assignar als tàxons no pun-
tuats el valor que els correspon.
52 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 52
53Manual d’aplicació
Taula 36. Descripció de les categories de puntuació de les espècies en l’índex IVF.
Puntuació Significat
10 Espècies pròpies de boscos o comunitats llenyoses de ribera (incloses plantes llenyoses de les bosquines de les rambles mediterrànies) ben conservades, poc o gens afectades per pertorbacions.
Comunitats primàries.
Exemples: Anemone nemorosa, Alnus glutinosa, Polystichum setiferum, Vitex agnus-castus...
8 Espècies pròpies de boscos o comunitats llenyoses de ribera lleugerament pertorbades. Espècies de port herbaci característiques de les rambles mediterrànies i de codolars ben conservats. Espècies pròpies del bosc climàcic.
Comunitats primàries (rarament, secundàries).
Exemples: Quercus sp. pl., Arum italicum, Lamium flexuosum, Andryala ragusina...
6 Espècies pròpies de boscos o comunitats llenyoses, de ribera o no, moderadament oberts i/o pertorbats. Espècies característiques d’aiguamolls no eutròfics. Plantes no estrictament associades a codolars fluvials però pròpies de pedrusques i comunitats de plantes anuals no ruderals.
Comunitats secundàries, primàries en menor mesura.
Exemples: Ligustrum vulgare, Lythrum salicaria, Salix elaeagnos, Bupleurum fruticosum, Ptychotis saxifraga, Corynephorus canescens...
4 Espècies, de ribera o no, pròpies de medis pertorbats i/o oberts com ara clarianes i pastures, i de boscos fortament alterats, nitròfils i/o dominats per espècies corresponents a etapes secundàries de la successió vegetal. Sovint aquestes espècies poden aparèixer en riberes ben conservades, per bé que llavors sempre hi són escasses; tan sols arriben a ser abundants si la ribera es troba pertorbada. Espècies pròpies d’aiguamolls eutròfics.
Comunitats secundàries.
Exemples: Sambucus nigra, Rubus sp. pl., Thymus vulgaris, Sparganium erectum...
2 Espècies no pròpies de la ribera (ni aquàtiques), de medis fortament nitròfils i/o ruderals.
Comunitats secundàries.
Exemples: Chelidonium majus, Parietaria officinalis, Oryzopsis miliacea, Poa annua annua...
0 Espècies al·lòctones.
Exemples: Robinia pseudoacacia, Populus deltoides, Bidens sp. pl.
Sòl nu per sobrepastura, trepig o moviments de terres.
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 53
• Agences de l’Eau (2002) Système d’Evaluation de la Qualité Physique (hydromorphologique) des cours d’eau français. SEQ
Physique (version v0’). Document de travail en cours de validation. Ministère de l’Ecologie et du Développement Durable,
Republique Française.
• Agència Catalana de l’Aigua. 2001. Índex per a l’avaluació de la qualitat del medi fluvial a partir de la vegetació de ribera
(IVF). Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• Agència Catalana de l’Aigua. 2002. Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de
Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• Agència Catalana de l’Aigua. 2003. Desenvolupament d’un índex d’integritat biòtica (IBICAT) basat en l’ús dels peixos com
a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya. Departament de Biologia Animal, Universitat de Barcelona. 203
pp.
• Agència Catalana de l’Aigua. 2004. Mesures per minimitzar l’impacte en petites obres fluvials. Departament de Medi
Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
• Agència Catalana de l’Aigua. 2005. Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya.
Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
• Allan J. D. 1995. Stream Ecology. Chapman and Hall, New York.
• Blanco E., Casado M.A., Costa M., Escribano R., Gracia M., Genova M., Gómez A., Gómez F., Moreno J.C., Mrola J.C.,
Regato P. I Sainz H. 1997. Los bosques ibéricos. Ed. Planeta.
• Bolòs O. i Vigo, J. 1984-2001. Flora dels Països Catalans. Vol. I-IV. Ed. Barcino. Barcelona.
• Bolòs O., Vigo, J, Masalles, R.M., Ninot, J.M. 1994. Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona.
• Bonada N., Prat N., Munné A., Rieradevall M., Alba-Tercedor J., Álvarez M., Avilés J., Casas J., Jáimez-Cuéllar P., Mellado
A., Moyà G., Pardo I., Robles S., Ramón G., Suárez M. L., Toro M., Vidal-Albarca M. R., Vivas D. i Zamora-Muñoz C. 2004.
Intercalibración de la metodología GUADALMED. Selección de un protocolo de muestreo para la determinación del estado
ecológico de los ríos mediterráneos. Limnetica, 21(3-4), (2002): 77-98.
• Boon PJ., Holmes NTH., Maitland PS., Rowall TA., Davies J. 1997. A system for evaluating rivers for conservation (SER-
CON): development structure and function. In Freshwater Quality: Defining the Indefinable? Boon PJ, Howell DL (eds). The
Stationery Office: Edimburgh; 299-326.
• Boon PJ., Wilkinson J., Martin J. 1998. The aplication of SERCON (System for Evaluating Rivers for Conservation) to a
selections of rivers in Britain. Aquatic Conservation, Marine and Freshwater Ecosystems 8:597-616.
• Braun-Blanquet J. 1979. Fitosociología. Editorial Omega. Barcelona.
• Carrascosa V.; Munné A. 2000. Qualificació dels boscos de ribera andorrans. Adaptació de l’índex QBR als rius d’alta mun-
tanya. Hàbitats, 1: 4-13.
54 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
BIBLIOGRAFIA
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 54
• Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 2003. Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. Universitat
Autònoma de Barcelona.
• Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (CEDEX). 1998. Sistemas de paso para peces en presas.
Ministerio de Fomento.
• Church M. 2002. Geographic thresholds in riverine landscape. Freshwater Biology 47: 541-557.
• Clausen B. i B. J. F. Biggs. 1997. Relationships between benthic biota and hydrological indices in New Zealand streams.
Freshwater Biology 38: 327-342.
• Clausen B. i B. J. F. Biggs. 2000. Flow variables for ecological studies in temperate streams: groupings based on cova-
riance. Journal of Hydrology 237: 184-197.
• Comissió de Protecció Civil de Catalunya. 1997. Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya - INUNCAT.
• Confederación Hidrográfica del Ebro. 1999a. Delimitación de regiones ecológicas en la cuenca del Ebro. Departament
d’Ecologia, Universitat de Barcelona. 152 pp.
• Confederación Hidrográfica del Ebro. 1999a. Objetivos de estado ecológico en los ríos de la cuenca del Ebro. Departament
d’Ecologia, Universitat de Barcelona. 58 pp.
• Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. 2002. Cartografia dels hàbitats a Catalunya.
• Doadrio I. 2001. Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Ministerio de Medio Ambiente.
• Elvira, B.; Nicola, G. i Almodóvar, A. 1998. Impacto de las obras hidráulicas en la ictiofauna. Dispositivos de paso para
peces en las presas de España. Organismo Autónomo Parques Nacionales, Ministerio de Medio Ambiente.
• EN 27828: 1994. Calidad del agua. Métodos de muestreo biológico. Guía para el muestreo manual con red de macroin-
vertebrados bénticos.
• Environment Agengy (EA), Scottish Environment Protection Agency (SEPA), Environment and Heritage Service (EHS). 2003.
River Habitat Survey in Britain and Ireland. Field Survey Guidance Manual: 2003 Version. United Kingdom.
• European Commission. 2000. Directive 2000/60/EC of the European Parliament and of the Council of 23 October 2000
establishing a framework for Cummunity action in the field of water policy..
• European Commission. 2002a. CEN TC 230/WG 2/TG 5: N32. A guidance standard for assessing the hydromorphologi-
cal features of rivers.
• European Commission. 2002b. CEN TC 230/WG 2/TG 5: N48. Water quality – assessing river quality based on hydromorp-
hological features.
• European Commission. 2003a. Monitoring under the Water Framework Directive. Guidance document number 7. Common
Implementation Strategy for the Water Framework Directive (2000/60/EC).
• European Commission. 2003b. Overall aproach to the classification of ecological status and ecological potential. Common
Implementation Strategy for the Water Framework Directive (2000/60/EC).
• Federal Ecosystem Management Assessment Team. 2002. Riparian Areas. National Research Council. National Academies
Press. 444 pp.
55Manual d’aplicació
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 55
• Fleishhacker T. i Hern K. 2002. Ecomorphological survey of Large Rivers. German Institute of Hydrology.
• Gallagher A. 1999. Barriers. A: Bain, M. B.; Stevenson, N. J, editors. Aquatic Habitat Assessment. Chapter 13. American
Fisheries Society. Bethesda, Maryland (Estats Units).
• Grasmück N., J. Haury L. Léglize i S. Muller. 1993. Analyse de la végétation fixée des cours d’eau lorrains en relation avec
les paramètres d’environnement. Annls Limnol. 29: 223–237.
• Gutièrrez C.; Salvat A. i Sabater F. 2001. Índex per a l’avaluació de la qualitat del medi fluvial a partir de la vegetació de
ribera, Índex IVF. Documents tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua.
• Haury J. i Peltre M.C. 1993. Intérêts et limites des “indices macrophytes” pour qualifier la mésologie et la physico-chimie
des cours d’eau: exemples armoricains, picards et lorrains. Annales de Limnologie, 29 (3-4): 239-253.
• Haury J., Peltre M.C., Muller S., Tremoliers M., Barbe J., Dutartre A. i Guerlesquin M. 1995. Des indices macrophytes pour esti-
mer la qualité des cours d’eau: des premières propositions du groupement d’înteret scientifique “Macrophytes des Eaux
Continentales”. Annales ANPP-Colloque international marquers biologiques de pollution. Chinon, 21-22 de setembre de 1995.
• Història Natural dels Països Catalans. 1992. Enciclopèdia Catalana. Volums 6, 7, 13, 14.
• Jáimez-Cuéllar P., Vivas S., Bonada N., Robles S., Mellado A., Álvarez M., Avilés J., Casas J., Ortega M., Pardo I., Prat N.,
Rieradevall M., Sáinz-Cantero C. E., Sánchez-Ortega A., Suárez M. L., Toro M., Vidal-Albarca M. R., Zamora-Muñoz C. i
Alba-Tercedor, J. 2004. Protocolo GUADALMED (PRECE). Limnetica, 21(3-4), (2002): 187-204.
• Junta de Andalucía. 2003. Plan Director de Riberas de Andalucía. Manuales de Restauración Forestal, 6. Consejería de
Medio Ambiente, Junta de Andalucía.
• Larinier M. 2000. Dams and fish migration. Institut de Mecanique des Fluides. Toulouse, France.
• Leopold L.B., M.G. Wolman, i J.P. Miller. 1964. Fluvial Processes in Geomorphology. Dover Publications, New York.
• Munné A.; Solà C. i Prat N. 1998a. QBR: Un índice rápido para la evaluación de la calidad de los ecosistemas de ribera.
Tecnología del Agua, 175: 20-37
• Munné A.; Solà C.; Rieradevall M. i Prat N. 1998b. Índex QBR: mètode per a l’avaluació de la qualitat dels ecosistemes de
ribera. Estudis de la qualitat ecològica dels rius, 4. Diputació de Barcelona.
• Munné A. 2003a. Les rieres litorals i la directiva marc de l’aigua. L’Atzavara. Secció de Ciències Naturals del Museu de
Mataró, 11: 27-36
• Munné A, Prat N, Solà C, Bonada N i Rieradevall M. 2003b. A simple field method for assessing the ecological quality of
riparian habitat in rivers and streams.: QBR index. Aquatic conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 13: 147-163.
• Pardo I., Álvarez M., Casas J., Moreno J. L., Vivas S., Bonada N., Alba-Tercedor J., Jáimez- Cuéllar P., Moyà G., Prat N.,
Robles S., Suárez, M. L., Toro M. i Vidal-Albarca M. R. 2004. El hábitat de los ríos mediterráneos. Diseño de un índice de
diversidad de hábitat. Limnetica, 21(3-4), (2002): 115-133.
• Pedersen M.L. i Baatrup-Pedersen A. 2003. National monitoring programme 2003-2009. Assessment methods manual.
National Environmental Research Institute of Denmark. Technical Report no. 21.
• Pedersen M.L., Ovesen N.B., Friberg N., Clausen B. Lethotsky M. I Gresková A. 2004. Hydromorphological assessment
protocol for the Slovak Republic. Annex 1. In: Establishment of the Protocol on Monitoring and Assessment of the
Hydromorphological Elements. Twinning light Project no. TLP 01-29.
56 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 56
• Petts G.E. 1988. Impounded rivers, perspectives for ecological management. Wiley. Loughborough, UK.
• Poff N. L. 1996. A hydrogeography of unregulated streams in the United States and an examination of scale-dependence
in some hydrological descriptors. Freshwater Biology 36: 71-91.
• Prat N., Munné A., Rieradevall M., Solà C. i Bonada N. 1998. ECOSTRIMED. Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius (8).
Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient.
• Prat N., Vila-Escalé M., Solà C., Jubany J., Miralles M., Ordeix M., Ríos B., Andreu R., Bonada N., Casanovas-Berenguer
R., Múrria C., Puntí T., Rieradevall M. 2004. La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe
2002. Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius, 12. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. Barcelona. CdRom.
• Raven P.J., Holmes N.T.H., Dawson F.H., Fox P.J.A., Everard M. Fozzard I.R. i Rouen K.J. 1998. River Habitat Quality – the
physical character of rivers and streams in the UK and Isle of Man. Environment Agency. Bristol, UK.
• Reiser D. W. and R. T. Peacock. 1985. A technique for assessing upstream fish passage problems at small-scale hydro-
power developments. Page 423-432 In F.W. Olson, R.G. White, and R.H. Hamre, (eds.). Symposium on small hydropower
and fisheries. American Fisheries Society, Western Division, Bethesda, Maryland.
• Richter B. D., J. V. Baumgartner J. Powel i D.P. Braun. 1996. A method for assessing hydrologic alteration within ecosys-
tems. Conservation Biology 10: 1163-1174.
• Richter B. D., J. V. Baumgartner R. Wigington i D.P. Braun. 1997. How much water does a river need? Freshwater Biology
37: 231-249.
• Rosgen D. 1996. Applied River Morphology. Wildlands Hydrology, Pagosa Springs, Colorado.
• Suárez-Alonso M.L: i Vidal-Abarca M.R. 2000. Aplicación del índice de calidad del bosque de ribera, QBR, a los cauces
fluviales de la cuenca del río Segura. Tecnologia del Agua, 201: 33-45.
• Suàrez M.L., Vidal-Abarca M.R., Sánchez-Montoya M.M., Alba-tercedor J., Álvarez M., Avilés J., Bonada N., Casas J.,
Jáimez-Cuéllar P., Munné A., Pardo I., Prat N., Rieradavall M., Salinas M.J. i Toro M., Vivas S. 2004. Las riberas de los ríos
mediterráneos y su calidad: el uso del índice QBR. Limnetica, 21(3-4), (2002): 135-148.
• The Nature Conservacy. 2005. Indicators of Hydrologic Alteration Version 7 User’s Manual.
• Tharme R.E. 2003. A Global perspective on environmental flow assessment: emerging trends in the development and appli-
cation of environmental flow metodologies for rivers. River Research and Applications 19:397-441.
• Thorne C.R., Hey R.D. i Newson M.D. (eds). 1997. Applied geomorphology for river engineering and management. John
Wiley and Sons Ltd., Chichester.
• Verry, E.S. 1996. Riparian Structure and Function: Physical and Chemical Components. At the Water’s Edge: The Science
of Riparian Forestry Conference Proceedings.
• Ward J. i J.A. Stanford. 1983. The serial discontinuity concept of lotic ecosystems. Dynamics of lotic ecosystems (eds T.D.
Fontaine III i S.M. Bartell), pp. 29-42. Ann Arbor Science, Ann Arbor, Michigan.
• Welsh D. 1991. Riparian forest buffers – Function and design for protection and enhancement of water resources. USDA
Forest Service NA-PR-07-91.
• Wright J F, Armitage P D, Furse M T and Moss D. 1984. The classification of sites on British rivers using macroinvertebra-
tes. Verh. Internat. Verein. Limnol., 22, 1939-1943.
57Manual d’aplicació
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 57