projectes educatius en xarxa (TAC4)

projectes educatius en xarxacollecci TAC-4

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament

Equip de redacci: Carmina Pinya Salom, Anna Piero Prat, Josep Torrents Fit i Narcs Vives Ylla Amb la collaboraci de: Albert Bachiller Canal i Anna Pujol Brunet

URL: www.gencat.cat/ensenyament

Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No comercialCompartir igual 3.0 Espanya. Per veuren una cpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser: reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que sen reconegui lautoria; reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que ls no sigui comercial, i utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a una llicncia idntica a aquesta.

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Elaboraci: Servei de Tecnologies per a lAprenentatge i el Coneixement Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions Setembre de 2011 ISBN: 978-84-694-8745-7

ndex

CAPTOL I ...............................................................................................................................................5 1. Marc general .....................................................................................................................................6 1.1. Projecte telemtic.......................................................................................................................7 1.2. Els projectes en xarxa ................................................................................................................8 1.3. Cap a un nou paradigma educatiu ...........................................................................................11 2. Xarxes educatives ...........................................................................................................................12 2.1. Creaci i dinamitzaci ..............................................................................................................12 2.2. Entitats que promouen Projectes en xarxa ............................................................................13 3. Classificaci de projectes ...............................................................................................................15 3.1. Intercanvis personals ...............................................................................................................16 3.2. Recollida i publicaci dinformaci ..........................................................................................17 3.3. Resoluci de problemes...........................................................................................................18 3.4. Creaci cooperativa duna ficci .............................................................................................19 CAPTOL II ............................................................................................................................................20 4. Els projectes. Creaci i participaci ................................................................................................21 4.1. Rplica dun projecte ...............................................................................................................21 4.2. Clonaci dun projecte .............................................................................................................22 4.3. Cessi dun projecte ................................................................................................................23 4.4. Algunes raons per crear o participar en un projecte ................................................................23 5. Creaci dun projecte propi.............................................................................................................26 5.1. Caracterstiques del projecte ...................................................................................................26 5.2. Participants ..............................................................................................................................27 5.3. Projecte bilateral.......................................................................................................................28 5.4. Projecte multilateral..................................................................................................................28 5.5. Abast ........................................................................................................................................29 5.6. Disseny de les activitats ...........................................................................................................30 5.7. Eines .........................................................................................................................................30 5.8. Metodologia .............................................................................................................................31 5.9. Difusi ......................................................................................................................................31 5.10. Etiquetes ................................................................................................................................32 5.11. Sindicaci RSS (Really Simple Syndication) ..........................................................................32 5.12. Comunicaci entre participants .............................................................................................33 5.13. Coordinaci, dinamitzaci i animaci ....................................................................................34 5.14. Sostenibilitat...........................................................................................................................35

5.15. Entorn de treball a la xarxa (ETX) ...........................................................................................36 5.16. Guia del professorat ...............................................................................................................37 6. Participaci en un projecte com ...................................................................................................38 6.1. Elecci del projecte ..................................................................................................................38 6.2. Xarxes de projectes..................................................................................................................40 6.3. Inscripci al projecte ................................................................................................................40 6.4. Organitzaci al centre ..............................................................................................................41 6.5. Moments dun projecte ............................................................................................................43 6.6. Valoraci ...................................................................................................................................44 CAPTOL III...........................................................................................................................................46 7. Aplicaci a laula .............................................................................................................................47 7.1. Context actual ..........................................................................................................................47 7.2. Rol del docent i de lalumnat....................................................................................................48 7.3. Lalumnat en un entorn de treball cooperatiu ..........................................................................49 7.4. Accions prvies a la participaci..............................................................................................52 7.5. La participaci al projecte: el projecte a laula .........................................................................54 8. Documentaci i difusi....................................................................................................................58 9. Avaluaci .........................................................................................................................................59 9.1. Autoavaluaci de lalumnat ......................................................................................................60 9.2. Avaluaci del professorat .........................................................................................................60 9.3. Valoraci del projecte ...............................................................................................................62 10. El projecte pas a pas .......................................................................................................................64 10.1. Context i propostes dactuaci a lescola ..............................................................................64 CAPTOL IV ..........................................................................................................................................80 11. Les noves tendncies......................................................................................................................81 11.1. Connectivisme........................................................................................................................81 11.2. Fragmentaci .........................................................................................................................82 11.3. Mitjans socials (web 2.0) ........................................................................................................83 11.4. Entorns personals daprenentatge .........................................................................................84 11.5. Cap a uns nous mestratges ...................................................................................................84 11.6. El continguts digitals per a laprenentatge .............................................................................86 11.7. La utilitzaci de dispositius mbils ........................................................................................88 ENLLAOS ...........................................................................................................................................92 EPLEG................................................................................................................................................101 GLOSSARI ..........................................................................................................................................103 ANNEXOS ...........................................................................................................................................110 BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................................120

CAPTOL I

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

1. Marc general

Aquesta publicaci sadrea als i a les docents dels diferents nivells escolars i de totes les disciplines i altres protagonistes del mn educatiu que desitgin introduir-se o aprofundir en els projectes telemtics com a eina de treball a laula. La publicaci consta de quatre captols. Sinicia amb un marc general on es defineixen i classifiquen els principals elements relatius a projectes educatius en xarxa. Al segon captol sincideix en la creaci i participaci en un projecte telemtic, el tercer captol es dedica a laplicaci a laula i, finalment, en el quart, sanalitzen les noves tendncies. La publicaci es completa amb un glossari, bibliografia i un apartat dannexos. Saporta, tamb, al final una llista amb els enllaos corresponents, recopilats per captols. Els projectes en xarxa aporten un riqussim ventall dingredients que enriqueixen la tasca del professorat, augmenten la motivaci de lalumnat i donen la possibilitat dentrar en contacte directe amb nois i noies daltres indrets. Permeten treballar en grup tant dins de laula com de forma virtual Treballar en projectes en xarxa amb companys i companyes daltres no comporta necessriament llocs, realitzar projectes, crear coneitreballar per projectes. Els xement en com i conixer realitats linprojectes en xarxa sn un gstiques, culturals i socials molt diferecurs, sensible a utilitzar-se rents o allunyades. Treballar en projectes en xarxa no comporta necessriament treballar per projectes. Els projectes en xarxa sn un recurs, sensible a utilitzar-se amb un ventall variat de metodologies, per la tria de la ms adient correspon nicament al professorat. Els participants dun mateix projecte poden, perfectament, compartir la seva tasca, utilitzant a laula metodologies de treball diferents. A travs daquest recurs es poden adquirir competncies comunicatives, com la comunicativa lingstica i audiovisual, competncies metodolgiques com el tractament de la informaci i competncia digital, i la daprendre a aprendre, competncies personals com la dautonomia i iniciativa personal i, finalment, competncia social i ciutadana basada en quatre eixos: aprendre a ser i actuar de manera autnoma, aprendre a pensar i comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa i aprendre a conviure i habitar el mn.

amb un ventall variat de metodologies; la tria de la metodologia ms adient correspon nicament al professorat.

6


Actualment, la rpida evoluci de les tecnologies i la major facilitat de comunicaci i accs a la informaci, afavoreix la possibilitat daccedir a les xarxes que proposen projectes i multipliquen les formes dinterrelaci entre els participants. El professorat, equips directius i famlies estan ms conscienciats de la importncia de la presncia daquests recursos en lmbit educatiu i les administracions potencien la seva utilitzaci. Per aquesta constataci no treu que el treball amb projectes telemtics en el nostre pas sigui una novetat. Haurem danar a cercar els anys de la prehistria informtica, finals dels anys 80, per trobar els primers vestigis de projectes telemtics: una BBS (Bulletin Board System), ordinadors connectats via telfon on, mitjanant una missatgeria i uns frums, els i les docents es posaven en contacte per treballar conjuntament. Aquestes xarxes telemtiques embrionries fan el salt a Internet a principis de la dcada dels noranta. Si analitzem els projectes telemtics que es realitzaven en aquells anys dinici i els comparem amb els actuals constatem que tenen una fonamentaci pedaggica similar i que lessncia del projecte es mant. Per tant, estem parlant dun recurs que s vigent desprs de 20 anys. Lany 2000, en Toni Casserras, coordinador diEARN-Pangea, feia aquesta reflexi:Les possibilitats que van obrir les tecnologies de la informaci i la comunicaci i, molt especialment Internet, com a xarxa que permetia una comunicaci ms rpida, barata i universal que fins aleshores (utilitzant la xarxa telefnica, inicialment), van donar sortida a linters deducadors darreu del mn per treballar conjuntament per sobre de barreres geogrfiques, lingstiques i poltiques. Si b la cooperaci educativa ja tenia una llarga trajectria, a partir de les propostes de C. Freinet i el Movimiento de Cooperazione Educativa, itali, la nova tecnologia que permet ampliar-ne els horitzons i multiplicar-ne lefectivitat, facilita la cooperaci regular entre escoles de diversos pasos, que utilitzen llenges diverses i que formen part de sistemes educatius diferents...

Davant daix, el canvi ms important que ha sofert aquest recurs ha estat el metodolgic, influt pel canvi tecnolgic i social. La metodologia a laula ha canviat. Inicialment el professorat era qui enviava i rebia els missatges, habitualment desprs de les sessions de classe. Avui, lalumnat pot llegir les aportacions dels altres participants, directament, des del mbil o des de lordinador, fer el seguiment mitjanant la pgina web del projecte i publicar fcilment en els diferents formats (text, imatge, udio i vdeo). Un exemple el trobem en el projecte Bongoh, que va nixer lany 1990. Actualment, lalumnat que hi participa disposa deines multimdia que faciliten la seva comunicaci, per les activitats proposades sn similars, noms ha variat la forma de publicaci i accs.

1.1. Projecte telemticTot projecte que es realitza a lescola s telemtic? Tot all que fem a la xarxa Internet s un projecte en xarxa? Si sescriuen dos alumnes descoles diferents, estan fent un projecte? Hi ha de participar tota la classe? Cal que cada alumne/a tingui el seu ordinador per poder participar en un projecte telemtic? En aquesta publicaci volem donar resposta a tots els interrogants que sobren al voltant del treball en xarxa.

7


Entenem el projecte telemtic com la proposta didctica al voltant dun tema que comporta el treball en equip entre alumnes, tot utilitzant eines telemtiques per facilitar la seva participaci, interacci i comunicaci. Aquest projecte pot ser realitzat en el mateix centre educatiu o entre participants de diferents centres. Anna Prez i Sabina Redondo afirmen que Els projectes telemtics responen a una concepci socioconstructivista de lensenyament i laprenentatge a travs dinteraccions telemtiques entorn dun projecte o centre dinters compartit amb altres escoles.

1.2. Els projectes educatius en xarxaProjectes educatius en xarxa sn els projectes en els quals intervenen diferents participants (estudiants, grups, famlies, docents, escoles...) amb una finalitat comuna, independentment de si sutilitza la telemtica o no. Per tant, podrem dir, que tot projecte telemtic s un projecte en xarxa, per que no tot projecte en xarxa ha de ser telemtic. Atenent a les caracterstiques prpies dels projectes en xarxa els podem classificar en: Projectes sumatius o collaboratius. Projectes en xarxa que recullen les aportacions dels participants. Cada alumne/a, grup o escola fa una participaci en el projecte donant sentit al conjunt daportacions. Per exemple, en el projecte Public Art de la Xarxa iEARN-Pangea, cada grup fa una aportaci duna imatge duna obra dart pblica del seu poble o ciutat. Tot i que hi ha una interrelaci entre els participants comentaris de les obres, presentaci prvia dels grups laportaci del grup s sumativa perqu safegeix al conjunt de les aportacions dels altres grups.

Figura 1: Els projectes sumatius o collaboratius recullen les aportacions dels participants.

8


Projectes cooperatius. Des de la gnesi inicial hi ha un intercanvi que permet assolir lobjectiu del projecte, crear conjuntament un producte nou. En aquest cas, la participaci dun grup esdev important perqu en depenen les aportacions dels altres grups. Un exemple s la investigaci comparativa que realitzen conjuntament diferents grups, amb les dades meteorolgiques que han introdut prviament en una base de dades comuna.

Figura 2: Als projectes cooperatius hi ha un intercanvi des de la gnesi inicial, que permet assolir lobjectiu del projecte i crear conjuntament un producte nou.

Projectes hbrids. Apleguen activitats amb caracterstiques prpies dels projectes sumatius i daltres de caire cooperatiu. En projectes ms complexos es poden trobar activitats que es caracteritzen per ser sumatives, s a dir, cada grup aporta una informaci concreta, i, posteriorment, es realitza una activitat cooperativa entre els diferents participants. El projecte Entra al mn de Coraline reuneix activitats realitzades de manera cooperativa com el glossari en angls del vocabulari del cmic, per tamb proposa activitats sumatives com la presentaci dun dels personatges amb el Voki. Els projectes, per la seva naturalesa, determinen una major o menor interactivitat. En el cas dels projectes sumatius o collaboratius les accions que es realitzen entre participants sn mnimes. Els projectes cooperatius sn els que comporten una interactivitat superior, no tan sols per la quantitat daccions que es realitzen en com, sin per la qualitat daquestes accions conjuntes, indispensable per realitzar les activitats dels projectes. Els projectes hbrids contenen activitats de caire sumatiu i altres de tipus cooperatiu, de tal manera que dependr de la quantitat de cada tipus dactivitat que el perfil del projecte sigui ms o menys interactiu.

9


Figura 3: Els projectes hbrids apleguen activitats amb caracterstiques prpies dels projectes sumatius i daltres de caire cooperatiu.

Figura 4: Els projectes, per la seva naturalesa, determinen una major o menor interactivitat.

10


1.3. Cap a un nou paradigma educatiu

Amb el potencial que ens ofereixen els anomenats mitjans socials (web 2.0) sobre la possibilitat de crear audincies actives i interessades en la construcci collectiva amb un objectiu concret a travs dInternet. No cal dir que es pot convidar lalumnat de diferents centres a proposar i divulgar activitats que poden ser seguides per alumnes daltres indrets. La recollida dinformaci sobre algun aspecte concret pot donar com a resultat un amplssim recull, fruit de les aportacions de tots els participants. Aquest sistema de treball est indubtablement lligat al constructivisme. El rol dels docents s clau per contribuir a aquest canvi, i tamb per incorporar les TAC (tecnologies per a laprenentatge i el coneixement) a les activitats densenyament i aprenentatge. En aquest procs de canvi, el centre de gravetat es desplaa del professorat a lalumnat en un primer moment, i al grup dalumnes mitjanant el treball en equip en una segona fase, en la qual els projectes telemtics en serien un bon recurs. En els projectes telemtics els grups dalumnes i mestres que hi participen es poden coordinar i prendre acords per participar, collaborar o cooperar en un projecte. El treball que noms es realitza dins de laula disminueix i sobre una oportunitat per treballar amb alumnes i docents daltres centres. Alguns testimonis de mestres que van participar en el projecte Atles de la diversitat ho confirmen:Testimoni duna professora del Brasil Este projeto est significando uma nova forma para o professor de ensinar e para os alunos de aprender e refletir sobre sua realidade. Testimoni duna mestra dArgentina Uno no quiere dejar jams de estar con estos pibes que saben un montn pero de otras cosas, tienen otra mirada, y aprenden desde propuestas distintas.

11


2. Xarxes educatives

Internet ens facilita la possibilitat de poder treballar en xarxa. Professorat i alumnat poden accedir, compartir, cogenerar i construir coneixement basat en la relaci i la interacci. Una bona mostra daquest model de treball sn els projectes telemtics. Les xarxes telemtiques educatives, habitualment formades per docents, utilitzen les eines tecnolgiques basades en entorns virtuals per ajudar a la comunitat a generar i intercanviar coneixement en entorns de collaboraci o cooperaci, majoritriament altruista. Ofereixen projectes per realitzar amb lalumnat, espais per compartir experincies i interactuar amb altres docents i tamb formaci tecnolgica i metodolgica. De fet, s fruit de la didctica impulsada pels moviments de renovaci pedaggica, pioners des del segle passat de prctiques didctiques innovadores. Hi ha xarxes dinters per a un collectiu determinat, que sespecialitzen en una temtica o mbit curricular concret. Les xarxes educatives poden adrear-se a contextos reduts o ms amplis. En funci daquesta caracterstica ens trobem amb: Xarxes locals: Els participants sn duna mateixa localitat o comarca, coordinats, algunes vegades, pels Serveis Educatius de Zona, els quals tenen un paper vinculant. Xarxes globals: Sn dmbit nacional o internacional. Els participants pertanyen a entorns molt diversos.

2.1. Creaci i dinamitzaciPer crear i dinamitzar una xarxa educativa aprofitant Internet i els mitjans socials (web 2.0) que actualment tenim a labast, conv tenir en compte els aspectes segents: Gesti de la xarxa: Sha de pensar en una atenci personalitzada a les persones usuries que sollicitin informaci, tot i lexistncia dautomatismes que facilitin la gesti. Cal tenir un web actualitzat i un calendari amb propostes dactivitats que vagin canviant peridicament, per afavorir el concepte de comunitat. Direcci: La persona que assumeix aquest rol s responsable de vetllar perqu es treballi en la lnia establerta i sacompleixin els objectius que han portat a establir la xarxa. Hi ha xarxes educatives de molts tipus i cadascuna focalitza o posa laccent en alguna particularitat. Coordinaci local, comarcal, nacional i internacional: s important poder tenir responsables de la xarxa a cadascun daquests nivells per facilitar la descentralitzaci,

12


cosa que permet donar suport als centres participants de lmbit ms proper amb un millor coneixement de la seva realitat. Possibilita tamb el contacte i la collaboraci amb les administracions educatives i afavoreix lorganitzaci de trobades presencials de professorat o alumnat que contribueixen a lenfortiment de la xarxa. Equip de creaci de continguts: Per seguir mantenint linters dels participants s important que una persona o un equip vetlli perqu de forma peridica hi hagi propostes noves. Millor si saconsegueix que provinguin dels mateixos participants. Formaci del professorat: Per incorporar noves metodologies participatives cal formar el professorat i convidar-lo a viure i a participar en la dinmica de la xarxa i en els projectes que shi promouen. Sovint cada docent acaba convertint-se en un node actiu al qual es vinculen altres companys i companyes que descobreixen el potencial de fer xarxa. Tutoritzaci: s important poder disposar dun servei que vetlli per les necessitats i problemes que poden presentar els que sincorporen a la xarxa, acompanyant-los perqu puguin conixer-la i vegin la possibilitat de fer-hi aportacions. Alumnat: La xarxa ha de contenir propostes del seu inters, per alhora oferir-li opcions que els permetin aportar les seves iniciatives

2.2. Entitats que promouen projectes en xarxaActualment hi ha un gran nombre de xarxes educatives que promouen projectes, amb mbits dactuaci i particularitats ben diferenciades. El Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya disposa, en lespai de la XTEC, dun apartat anomenat Projectes en xarxa on, entre altres informacions i propostes per al professorat interessat en aquest tema, dna una llista de les principals xarxes educatives que ofereixen projectes telemtics. Aqu presentem alguns exemples de xarxes amb caracterstiques diferents: iEARN-Pangea. s una associaci, creada a Catalunya, que va nixer a partir dun redut nombre de docents que, des de finals dels anys 80, realitzaven projectes telemtics vinculats a la xarxa Calidoscopi. Entre els seus objectius destaca impulsar projectes telemtics i activitats de formaci, i potenciar les relacions entre el professorat i lalumnat dels diferents pasos que integren la xarxa iEARN internacional. iEARN-Pangea tamb t una estreta vinculaci amb diverses xarxes dmbit local o comarcal, a travs de les quals es canalitzen bona part de les actuacions de lassociaci. Entre aquestes xarxes cal esmentar: LaceNet, al Bages; Mapnet, a lAlt Peneds, i RavalNet, la xarxa ciutadana del Raval, a Barcelona. Aquesta ha estat una de les raons per les quals a iEARN tamb se lha anomenada Xarxa de xarxes. Escoles en xarxa. s un projecte de periodisme digital que connecta centres deducaci primria i secundria (pblics, concertats i privats) dels territoris de parla catalana interessats en la implementaci de les TAC en lmbit educatiu i en la creaci duna xarxa de comunicaci virtual entre centres. Aquesta connexi es fa mitjanant un sistema de blocs en lnia.

13


Espurna. s una xarxa deducaci adreada bsicament al professorat i a lalumnat de les aules dacollida, agrupaments de diversificaci curricular i a tots els docents interessats en aspectes relacionats amb el tractament de la diversitat a laula ordinria. Webquestcat. s una xarxa educativa al voltant de les webquestes, que impulsa el treball cooperatiu mitjanant aquest recurs, porta a terme activitats formatives i ofereix una base de dades de webquestes classificades per rees i nivells educatius. Educared. s una xarxa educativa dmbit estatal oberta cap als pasos iberoamericans. Ofereix molts recursos, informaci actualitzada, concursos, eines i espais perqu els docents comparteixin experincies i propostes. Eduteka. s una xarxa educativa colombiana. A la seva pgina web shi poden trobar publicacions dactualitat que giren al voltant de les TIC i educaci, i una gran oferta de projectes telemtics. Red Telar. s una xarxa educativa argentina que desenvolupa un bon treball en lmbit formatiu dels docents i ofereix un bon nombre de projectes telemtics. European School Net (EUN). s una xarxa educativa europea que pretn oferir innovaci en el procs densenyar i aprendre. Facilita recursos, projectes i intercanvis entre centres.

14


3. Classificaci de projectes

Hi ha diferents maneres de classificar els projectes telemtics. Aqu ens hem basat en la taxonomia que va realitzar Judi Harris, pionera en classificar els projectes en funci de la tipologia de les seves activitats, enteses com a estructures didctiques que es componen dun seguit dactivitats seqenciades. Alguns projectes poden contenir activitats relatives a ms duna estructura, ja que no sn excloents, per sacostumen a classificar per la tipologia de les activitats amb major presncia. Els quatre grans grups de projectes sn: Intercanvis personals Recollida i publicaci dinformaci Resoluci de problemes Creaci cooperativa duna ficci

Figura 5: Tipologia de projectes telemtics a partir de la classificaci de Judi Harris.

15


3.1. Intercanvis personalss una de les activitats ms populars utilitzada a la Xarxa. Comporta una comunicaci entre alumnes o grups classe per conversar sobre un tema proposat o, senzillament, pel fet de practicar en una llengua determinada. Es pot realitzar de manera sncrona o asncrona. Aparellament entre estudiants (amistat per correspondncia). s la tpica activitat anomenada Keypals o en la versi tradicional PenPal. Alumnes de diferents centres sescriuen tot seguint un gui preestablert pel professorat o per ells mateixos. Linters daquesta activitat es basa en la utilitzaci per escrit de la prpia llengua o la utilitzaci duna llengua estrangera, i el coneixement de cultures diferents. Al web ePals es pot trobar una base de dades de professorat que cerca o sofereix per fer intercanvis de correu amb el seu alumnat. Al mateix temps, tamb ofereixen establir comunicaci a partir dun centre dinters. Classes globals (entorns virtuals daprenentatge, aula virtual). Tamb anomenat intercanvis de grups. Dissenyat especialment per emfatitzar una part del currculum. Amb aquesta estructura dos o ms grups classe de diferents localitats estudien un tema en com durant un perode de temps concret. Probablement aquesta estructura s ms habitual que lanterior perqu la logstica s ms senzilla i les seves activitats estan focalitzades en un tema especfic. Un exemple s ENO Environment Online, projecte dmbit internacional amb el propsit daugmentar la conscincia ambiental, que aplega ms de 100 escoles de ms de 50 pasos. Preguntes a una persona experta. Projectes que es basen en la comunicaci entre un expert en un tema i els participants. Normalment consisteixen en un frum on lalumnat pot plantejar preguntes i la persona experta les respon. Una mostra seria Voices of Youth. Aquest s un espai on jovent de tot el mn pot escriure al voltant de problemes socials i econmics, com ara el treball infantil. Aquest lloc inclou un frum anomenat Ask an expert on els i les joves poden fer preguntes a una persona entesa en algun dels temes proposats, per exemple Join David Anthony, autor duna publicaci sobre lestat dels nens al mn. Un altre exemple ens lofereix Sciencies buddies, espai on qualsevol estudiant pot fer una pregunta relacionada amb la cincia. Alumnes tutors/ores. Alumnes de cursos superiors ofereixen ajuda als ms joves davant de dubtes curriculars o inquietuds que puguin tenir a lhora de prendre alguna decisi relacionada amb el seu futur. Aquests s el cas del projecte Pas a ESO, realitzat des de Ravalnet, on lalumnat de 6, darrer curs de primria, pot plantejar els seus dubtes i inquietuds, en un frum, als alumnes de 1r dESO. Altres exemples es poden trobar a Mentors i Telementor, on es poden adrear per fer consultes sobre qestions curriculars o daltres. Personatges virtuals. Ofereixen la possibilitat de comunicar-se amb un personatge de ficci, de la histria o amb el protagonista duna novella. Aix, en el Projecte Hamlet lalumnat pot conversar amb el prncep de Dinamarca. Senzillament es tracta duna altra manera de treballar la literatura de Shakespeare fent-la ms propera als alumnes. Un altre exemple, per als ms petits, s la possibilitat denviar les cartes als Reis dOrient o al Pare Noel.

16


3.2. Recollida i publicaci dinformaciProbablement s lactivitat ms utilitzada en els projectes telemtics. Els estudiants cerquen informaci, la seleccionen, la comparen i desprs la presenten. Ls del web i dels mitjans socials (web 2.0) ha facilitat aquest treball. En aquesta estructura sinclourien aquestes activitats: Intercanvi dinformaci. Permet compartir informaci entre estudiants i analitzar les dades obtingudes. s una manera de motivar i iniciar en el treball dinvestigaci. Un bon exemple daquest tipus dactivitat s el projecte Global Grocery List Project. Hi participen estudiants de tot el mn i comparen els preus dels productes a partir duna llista de comestibles. Una vegada tramesa la informaci, poden comparar i fer la seva anlisi, tot observant la varietat de preus. Creaci de bases de dades. Alguns projectes comprenen la recollida i organitzaci dinformaci en bases de dades perqu els participants les puguin utilitzar, estudiar i analitzar. La informaci sintrodueix en un formulari preestablert amb uns camps concrets i, posteriorment, els participants poden fer cerques seguint determinats criteris. Un bon exemple s el projecte Atles de la diversitat. Una de les activitats proposades s la creaci duna base de dades darbres realitzada amb laportaci de moltes escoles de diferents pasos. Un altre exemple s Edumet, projecte de lmbit de les cincies, que t com a finalitat facilitar laccs, mitjanant Internet, a dades meteorolgiques en temps real, aix com dades acumulades de diferents punts de Catalunya. Existeix una versi anterior del Projecte Edumet realitzada en lmbit diEARN Pangea. Publicaci a la xarxa (revista electrnica). La publicaci electrnica s una manera de fer conixer el treball realitzat per un centre o per diversos centres, ja sigui com a activitat final dun projecte o com a espai dexposici de les activitats que shi realitzen. Ls de recursos dels mitjans socials faciliten la seva publicaci. Lalumnat de lIES Can Puig de Sant Pere de Ribes publiquen la revista Al peu de la lletra on presenten lactualitat del centre aix com les activitats que shi realitzen. Global SchoolHouse presenta el projecte NewsDay on els i les alumnes escriuen articles i els publiquen. Posteriorment fan una tria dels millors articles publicats per les diferents escoles i creen una revista. Tamb SchoolNet-Canad ens ofereix la possibilitat de participar en francs o angls en la composici duna revista electrnica. En aquest projecte semfatitza ms la tasca periodstica. Viatges virtuals. El viatge virtual s un tipus de projecte en lnia que permet obrir les finestres virtuals per accedir a uns espais difcilment assolibles. Sn projectes que han danar acompanyats de suports multimdia per poder oferir ms realisme a la proposta. Aquest s el cas del Projecte Everest, organitzat per Lacenet amb motiu de lacompanyament de lexpedici manresana al cim de lEverest. O el cas del projecte Bitantart, que consisteix en el seguiment de lexpedici de lHesprides, vaixell espanyol que realitza investigacions, a lAntrtida. En aquest cas, els participants viatgen, virtualment, en el vaixell i treballen, sobretot, aspectes relacionats amb les cincies socials i de la naturalesa. Colleccionisme. Aquesta activitat consisteix a compartir amb altres estudiants o escoles un recull dinformaci, sense necessitat de fer cap anlisi o extreure cap conclusi en com. Trobem un bon exemple en el projecte Portraits of the World - Picture it!, intercanvi de fitxers multimdia on es recullen imatges darreu del mn.

17


Creacions seqencials. Aquests projectes es basen en la realitzaci dun treball cooperatiu. Lexemple per excellncia s la creaci dun conte. Bsicament consisteix en lelaboraci dun conte, duna histria per captols a partir duna estructura comuna. Els centres es posen prviament dacord en el nombre de captols i altres elements funcionals relatius als textos i les imatges. Exemples: - De tres en 3. Conte. La xarxa Lacenet proposa aquest projecte adreat als alumnes de primer cicle de primria. - Interconte. El CRP de les Corts de Barcelona presenta aquest projecte tamb per a lalumnat de primer cicle de primria. - La Red del Cuento. Les escoles Natzaret creen aquest projecte per a participants de 3r i 4t de primria.

3.3. Resoluci de problemesHi ha projectes que es proposen per resoldre un problema, a partir de compartir informaci, de lestudi conjunt de les variables i de lanlisi de tots els elements. Aquesta estructura comporta un grau superior de complexitat, perqu cal proposar solucions a la problemtica plantejada inicialment. Destaquem els segents: Cerca guiada dinformaci. Consisteix en la recerca duna informaci a partir dunes pistes que els condueixin a la soluci de la qesti o problema plantejat en un inici. Aquesta activitat est representada en les caceres del tresor, els TAF (treballs amb fonts), les webquestes i les earthquest. Jordi Adell defineix en larticle Internet en el Aula: A la caza del tesoro la cacera del tresor com un tipus dactivitat didctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currculum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de pgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una gran pregunta al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procs. Es poden trobar caceres del tresor al directori de les caceres a la XTEC. Des de Webquestcat defineixen la webquesta com una proposta didctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos dInternet. T en compte el desenvolupament de les competncies bsiques, preveu el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcci del coneixement mitjanant la transformaci de la informaci en la creaci dun producte i cont una avaluaci directa del procs i dels resultats. Al seu lloc web mantenen un directori de webquestes on es troben classificades per rees. Un altre exemple de projecte s lEarthquest de Darwin que proposa un viatge virtual, per etapes, seguint el periple que el naturalista Charles Darwin va realitzar a bord del vaixell Beagle. Els TAF (treballs amb fonts), segons Jos Luis Fierro, sn exercicis desenvolupats des duna plataforma web en els quals els alumnes senfronten amb una gran diversitat de fonts si desenvolupen una tasca descrita en el mateix TAF. La major part de la informaci prov dInternet i es treballa en grups. Un exemple s el TAF sobre la Revoluci industrial creat per la Susagna Argem i Jordi de Diego. Intercanvi entre iguals. Els participants construeixen una resposta a partir dunes idees redactades per un grup. Aquest s el cas del projecte MindsEye Monster Exchange en el qual uns alumnes han de fer la descripci dun sser, monstrus o no, i uns altres lhan de dibuixar.

18


Projectes dacci social. Lobjectiu daquests projectes s conscienciar els joves davui a emprendre accions que afectin la resoluci de canvis globals. Un exemple serien els projectes que es van dur a terme a la Xarxa iEARN (International Education and Resource Network), relacionats amb la famlia i la tolerncia.

3.4. Creaci cooperativa duna ficciUn projecte de referncia s el Projecte Bongoh, que sinici a lpoca de les BBS, i sha mantingut en cartellera amb molt poques variacions. Es tracta de crear cooperativament, entre diferents grups, un mn virtual a larxiplag Bongoh, on cada illa t la forma duna de les lletres de la paraula Bongoh. Lalumnat explica com arriba a lilla, en fa la descripci i imagina totes les caracterstiques del seu entorn i de la seva gent. Pot tamb crear personatges virtuals que habiten a cadascuna de les illes. Daquest projecte se nhan fet versions en catal, castell i angls.

19

CAPTOL II


4. Els projectes. Creaci i participaci

Les raons per les quals el professorat es planteja crear o participar en un projecte telemtic responen habitualment a necessitats relacionades amb el seu entorn, experincia personal prvia i linters que el projecte pugui tenir per al seu alumnat. La tria entre crear un projecte nou o participar en un ja existent mereix una anlisi molt curosa, ja que la decisi comportar diferents graus de dificultat i comproms.

En el cas de ser la primera experincia en projectes telemtics s convenient fer una cerca de les propostes que sofereixen als espais de les diferents xarxes, empreses o institucions. Ats el grau doferta existent s molt probable trobar un projecte en funcionament que respongui a les necessitats del professorat i de lalumnat, i que ofereixi un suport tcnic i didctic adient per al participant novell. La participaci en un projecte ja creat afavoreix la familiaritzaci amb el recurs i permet vetllar noms per aspectes relacionats amb la didctica i laplicaci a laula. La creaci de projectes s una opci que conv reservar a professorat amb experincia de participaci, grups de mestres o entitats que tenen com a objectiu la creaci de recursos relacionats amb els mitjans socials (web 2.0). En el cas del professional de leducaci que vol crear un projecte amb intenci doferir-lo al seu alumnat es pot plantejar la cerca de collaboradors que, a partir, duna idea inicial lajudin a desenvolupar el projecte, tant a nivell de contingut, com organitzatiu, tcnic, metodolgic i de dinamitzaci, suport i difusi.

La participaci en un projecte ja creat afavoreix la familiaritzaci amb el recurs i permet vetllar noms per aspectes relacionats amb la didctica i laplicaci a laula.

4.1. Rplica dun projecteEn el cas de voler oferir un projecte igual a un altre que ja es realitza en un altre entorn, hi ha la possibilitat, amb els permisos pertinents, de replicar el projecte, s a dir, crear-ne un de similar, per contextualitzat de forma adient. En moltes ocasions el projecte replicat canvia de nom. s tic fer esment del projecte inicial en el qual es basa la rplica. Ladaptaci es pot referir a lentorn fsic, ledat dels participants o alguna altra caracterstica del projecte.

21


Figura 6: Processos inicials en un projecte en xarxa.

ExemplesProjecte Un passeig pel Bages A partir den Slix, un ber del poblat del Cogull, es treballa la comarca i es comparteix aquesta feina de manera telemtica. Aquest projecte pot adaptar-se a lestudi dun altre entorn fsic. Els models dactivitats i la dinamitzaci (personatge virtual) sn elements exportables per a un altre projecte que es proposi assolir les mateixes competncies. Projecte Bumerang: un passeig per lAlt Peneds Mapnet, un grup de mestres de lAlt Peneds, en collaboraci amb el professorat del Baix Peneds i del Garraf, va crear el projecte Bumerang, rplica del projecte Un passeig pel Bages, per poder estudiar la comarca de lAlt Peneds. Actualment no est actiu.

4.2. Clonaci dun projecteHi ha diverses circumstncies, com lelevat nombre de participants o la seva distribuci en funci dalguna variable, que creen la necessitat de clonar un projecte, s a dir multiplicar el projecte mantenint les seves caracterstiques, per a la seva realitzaci simultnia.

22


ExempleProjecte Voltem pel mn Aquest projecte sadrea a les aules dacollida. Pretn que lalumnat nouvingut faci servir la llengua catalana com a mitj de comunicaci, millori la seva expressi i ampli el vocabulari. En la quarta edici, que es realitza en un espai Moodle, shan distribut els alumnes en dos grups: un de cicle superior de primria i un altre de secundria.

4.3. Cessi dun projecteEs pot donar el cas que alguns projectes neixin en un mbit determinat i, per raons variades, se cedeixin de forma temporal o definitiva a alguna entitat o xarxa per a la seva realitzaci.

Exemple Projecte InterconteProjecte per escriure contes entre nens i nenes de primer i segon de primria en collaboraci amb altres centres. Aquest projecte va nixer a lEscola Lavnia i va ser cedit desprs dalgunes edicions al Centre de Recursos Pedaggics de les Corts de Barcelona per a la seva gesti i coordinaci, amb la finalitat de poder incrementar el nombre descoles participants.

4.4. Algunes raons per crear o participar en un projecteRelacionem algunes raons, classificades en funci dels beneficis que pot obtenir el professorat o lalumnat, que poden justificar la participaci en un projecte, tant si s de nova creaci com si es tracta dun ja existent.

Centre: Relaci amb la comunitat. Necessitat destablir llaos amb altres membres de lentorn proper o de la comunitat educativa. Servei. Voluntat de collaboraci de lentitat amb nim de servei a la comunitat. Investigaci de lentorn. Intenci de millorar el coneixement de lentorn ms proper o lluny. Prestigi. Convicci que la participaci en projectes telemtics aporta qualitat al projecte educatiu del centre.

Professorat: Treball en xarxa. Comparteix amb altres professors/ores activitats, dificultats i reptes.

23


Actualitzaci permanent. El contacte amb un equip de professors/ores permet intercanviar recursos i novetats didctiques. Motivaci. El treball amb aquest recurs afavoreix la innovaci i el canvi de les prctiques didctiques. Comproms. Es dna entre els participants i porta a realitzar les activitats del projecte al llarg de tot el perode. Tecnologia. Permet treballar les TAC, acostar laula a la realitat tecnolgica que viu lalumnat fora dels centres educatius. Treball cooperatiu. El professorat pot treballar cooperativament amb professionals de leducaci daltres entorns fsics. Atenci a la diversitat. Permet plantejar activitats amb sostres diversos, de tal manera que sadaptin a les diferents intelligncies i capacitats de lalumnat.

Alumnat: Compartir i conixer. Dna loportunitat de conixer altres companys dentorns diversos i compartir el treball virtualment. Treball cooperatiu. Facilita la interacci entre lalumnat de diferents grups. Coneixement. Afavoreix ladquisici del coneixement a laula i en entorns virtuals. Motivaci. Convicci que el treball de cada participant pot ser consultat per altres persones, ms enll dels companys i companyes de classe. Respecte. Aprendre a compartir punts de vista, criteris diferents i a consensuar opinions. Globalitat. Sentiment de pertinena a un mn global. Tecnologia. s dinstruments propers als usos quotidians.

Testimonis de professorat participant en projectes Comenius Conixer metodologies noves envers lensenyament de les matemtiques a primria en diferents pasos europeus i compartir experincies. Mestra de primria. Barcelona Donar loportunitat als meus alumnes de compartir els seus coneixements i experincies amb alumnat dun altre pas, fet que els enriquir com a persones i donar una visi ms mplia del mn on viuen. Professora de llengua anglesa a secundria. Molins de Rei Donar significat als aprenentatges de laula mitjanant la seva contextualitzaci en la dimensi europea. Mestra de llengua anglesa a leducaci infantil i primria. Tortosa Motivar el meu alumnat per a laprenentatge del francs posant-lo en situaci real de comunicaci. Professora de llengua francesa. Terrassa Fer que els alumnes tastin la diversitat i lenriquiment que els porta. Professor de secundria. Igualada Un sac ple de projectes, illusions i empenta per millorar la meva tasca educativa. Lescola mereix la meva aportaci per fer-la extensiva als alumnes, claustre i famlia. Ens volem obrir al mn. Mestra de llengua anglesa a primria. Esparreguera

24


Un projecte en xarxa ofereix la possibilitat de contactar amb alumnes de la mateixa edat, cosa que els motiva, en tots els aspectes, a comunicar-se duna manera natural tot el que interessi. Crea una necessitat de comunicaci i aix els motiva ms que qualsevol llibre. Mestre de primria. Barcelona Aprendre a compartir, per no noms amb lentorn proper sin amb un entorn ms gran del qual tots formem part. Mestra de primria. Cardedeu. Fer un aprenentatge significatiu de la llengua estrangera, tot donant als nostres alumnes una oportunitat de comunicaci autntica i donar a conixer altres realitats. Dues mestres de primria. Premi de Dalt Motivar els alumnes per millorar el seu inters en una llengua estrangera tot fent una activitat artstica com s el teatre i sensibilitzar-los a conixer una nova cultura. Cap destudis de secundria. Matar Millorar les competncies comunicatives orals i escrites i les competncies digitals dels nostres alumnes i posar en contacte els alumnes amb altres cultures i costums. Professora de llengua anglesa a secundria. Berga Motivar el meu alumnat en ls de les TIC i en la realitzaci de tasques comunes. Estimular lintercanvi cultural entre adolescents. Professora de llengua anglesa a secundria. Arts

25


5. Creaci dun projecte propi

La creaci dun projecte suposa la reflexi daspectes dordre participatiu i organitzatiu. Sha de pensar en el treball a realitzar en les diferents fases. Cal tenir en compte les caracterstiques intrnseques del projecte, per tamb aspectes organitzatius, tcnics, de difusi, dinamitzaci i econmics que garanteixin el seu correcte desenvolupament. s un bon moment per decidir si el projecte es pot realitzar amb el paraiges dalguna entitat, empresa o instituci que poden facilitar-ne la difusi i sostenibilitat. Sha de pensar especialment en les diferncies de calendari escolar, culturals i de llengua, aix com els drets a la privacitat de la imatge i de les dades.

5.1. Caracterstiques del projecteHabitualment les caracterstiques dels projectes telemtics es presenten en una fitxa amb uns tems, que permeten identificar el projecte, independentment del sistema educatiu o lloc geogrfic des don es consulti i el fan entenedor per a qualsevol persona interessada darreu. Ttol: Referncia bsica per identificar un projecte. Breu descripci: Explicaci, en poques paraules, del projecte. Persona i adrea de contacte: Es refereix a la persona responsable del projecte i a la seva adrea de correu, til per demanar ms informaci o unir-se al projecte. Espai de comunicaci: Actualment la majoria de projectes es realitzen en un espai web, per tant shaur de facilitar ladrea per poder conixer millor les caracterstiques del projecte o observar les activitats realitzades amb anterioritat. En pasos on hi ha dificultat per accedir a Internet sutilitzen llistes de distribuci o frums. Llenges: Tot projecte ha de concretar la llengua o les llenges de comunicaci entre els participants. En alguns casos es pot especificar si no s la primera llengua dels participants . Data dinici i de finalitzaci: Indispensables, ja que els calendaris escolars poden variar, especialment, per ra dels hemisferis. Edat de lalumnat: s convenient detallar ledat de lalumnat participant, en especial si es tracta de projectes no locals, ja que els sistemes educatius sn diferents, ra que pot complicar conixer a quin nivell escolar es refereix.

26


rees curriculars: La majoria dels projectes es relacionen amb rees curriculars. Molts dels interessos del professorat vnen motivats per aquest camp, per tant sha de precisar al mxim i vigilar que els conceptes siguin entenedors, en especial si es tracta de projectes internacionals. Productes: Habitualment, els participants dels projectes elaboren uns materials que es poden publicar en un espai com, web, bloc, frum... Poden ser de diferents caracterstiques en funci del tipus de projecte. Aix, doncs, pot ser una galeria dimatges sobre un tema determinat, les conclusions duna investigaci, una producci literria o periodstica, etc. Valor afegit: Es tracta didentificar els elements ms valuosos del projecte, que el fan nic.

ExempleProjecte Un da en la vida (frum exclusiu per als membres diEARN)Fitxa dun projecte telemtic Ttol Breu descripci Un da en la vida Convida a compartir relats no noms de dies normals sin tamb docasions i activitats especials per als estudiants i les seves famlies. Stella Maris Santos [email protected] http://foro.iearn.org/apc.iearn.undiaenlavida Castellana Anual 6 a 18 anys Cincies socials, llengua castellana i tecnologia Activitat literria: un relat Creaci duna comunitat virtual de joves que comparteixen les seves experincies.

Persona i adrea de contacte Espai de comunicaci Llenges Data dinici i finalitzaci Edat de lalumnat rees curriculars Productes Valor afegit

Per a ms informaci, podeu consultar a lannex I la fitxa dun projecte telemtic

5.2. ParticipantsEn funci del nombre de participants podem classificar els projectes en bilaterals o multilaterals. En la creaci dun projecte sha de pensar en el nombre de participants. Les raons per

27


prendre una decisi poden respondre a criteris organitzatius, metodolgics, didctics o econmics. Aix podem pensar en un projecte bilateral, on hi ha dos grups participants, o multilateral si hi participen En la creaci dun projecte sha ms de dos grups. En el cas dun prode pensar en el nombre de jecte multilateral es pot fixar el nombre mnim i/o mxim de grups participants. participants. Les raons Tamb es pot donar la possibilitat de per prendre una decisi clonar el projecte per reduir el nombre de poden respondre a criteris participants de cadascun, amb la finaliorganitzatius, metodolgics, tat de facilitar la seva dinamitzaci, radidctics o econmics. cionalitzar el volum dinformaci i afavorir el coneixement dels participants.

5.3. Projecte bilaterals una modalitat de projecte telemtic on noms hi ha dos participants que treballen amb un objectiu com, habitualment sn grups classe. s una bona manera de comenar a participar en projectes, ja que permet reproduir a petita escala totes les funcions i activitats de projectes de ms envergadura. Sacostuma a originar de manera informal, a partir de mestres que es plantegen posar-se en contacte amb un altre grup classe dun altre centre. Sovint no existeix la conscincia de la participaci en un projecte telemtic, sin que es viu com un intercanvi de comunicaci.

ExempleProjecte El pati de la meva escola Es planteja entre dos centres del Baix Llobregat, a nivell deducaci infantil, amb alumnes de cinc anys. Desprs de la presentaci dels grups, lactivitat consisteix a mostrar el pati de lescola, amb textos, imatges, udios i/o vdeos. Cal destacar la comunicaci que es crea entre els grups a partir del tema del pati, que pot ser aprofitat per als diferents mbits competencials. A partir daquesta actuaci es poden obrir altres camins de comunicaci, en funci dels interessos dels participants, i tamb pot ser un projecte que segueixi al llarg de diferents cursos escolars, amb activitats diferents. No tenen web ja que es comuniquen per correu electrnic. Molts dels projectes de la comunitat de centres escolars dEuropa eTwinning es realitzen seguint el model destructura bilateral.

5.4. Projecte multilateralSn els projectes que reuneixen ms de dos participants. De vegades es fan diferents grups en funci dedats, llenges o altres criteris. Els projectes cooperatius acostumen a tenir un nombre inferior de participants als sumatius, perqu requereixen duna distribuci de tasques i un treball en com ms complex, caracterstiques que dificulten la realitzaci amb un nombre elevat de participants. Una possibilitat s dividir els participants

28


en grups que treballen cooperativament i compartir, al final, de forma collaborativa el seu treball.

ExempleProjecte Viatgers de primavera Les escoles participants van tenir lopci de desplaar-se fins a una estaci ornitolgica (al delta de lEbre, Flix, delta del Llobregat, llac de Banyoles) per tal dobservar i participar en una sessi danellament docells. Parallelament, el portal Recerca en acci va fer el seguiment de larribada primaveral docells entre els mesos de mar a maig de 2010. Durant aquests tres mesos, el portal va publicar les dades obtingudes a les estacions danellament, dades que van poden fer servir els alumnes per efectuar un seguit de treballs de recerca. Va ser un projecte multilateral on el nombre de participants noms va quedar definit per la capacitat dadmissi a les sortides per fer lobservaci ornitolgica.

5.5. AbastEls projectes, en funci de la procedncia dels participants, poden tenir diferent abast: projectes intraaula i projectes interaules. Els projectes intraaula es caracteritzen perqu els participants formen part del mateix grup classe, s a dir els components duna aula sorganitzen en diferents grups per realitzar les activitats proposades. Els projectes interaules es realitzen entre grups del mateix o de diferents centres. Atenent la seva procedncia els podrem classificar en projectes locals o projectes globals. Els projectes locals es realitzen amb altres grups amb localitzaci geogrfica propera: barri, comarca o ciutat. Els projectes globals inclouen participants de procedncies geogrfiques ms allunyades. Aquest captol inclou projectes dmbit nacional, europeus com Comenius o eTwinning o dun abast ms ampli. Alguns projectes sn susceptibles de ser desenvolupats intraaula i interaules, en funci dels criteris establerts per dur a terme les activitats.

ExempleBongoh s un exemple de projecte que es pot realitzar en el marc de laula o entre centres. Al llarg dels seus 20 anys dhistria sha desenvolupat seguint diferents models, adaptant-se a diferents contextos i necessitats. En una de les versions del projecte que es realitza a nivell daula, els diferents grups classe viuen en una illa diferent que porta per nom cadascuna de les lletres que formen la paraula Bongoh, s a dir: illa B, illa O nord, illa N, illa G illa O sud i illa H. Lalumnat realitza activitats narratives i descriptives que permeten desenvolupar un entorn virtual. Aquest plantejament ens situaria en un projecte intraaula. El mateix projecte es pot realitzar entre grups de diferents centres, de tal manera que cada centre participant s responsable de la vida virtual duna illa diferent. En aquest cas estarem parlant dun projecte interaules.

29


5.6. Disseny de les activitatsLes activitats que es proposen a lalumnat sn lessncia de qualsevol projecte, per cal pensar tamb en les accions que haur de dur a terme el professorat abans, en el moment i un cop acabat el projecte. Per tant s bo referir-se a: Activitats del professorat que es polaritzen en aspectes organitzatius i didctics, sense oblidar els referents a la valoraci del projecte. Activitats per a lalumnat relacionades amb els objectius, producte final i avaluaci dels continguts i els processos relacionats amb les competncies del projecte. La proposta de les activitats ha de ser redactada de forma clara i concisa, de tal manera que el professorat pugui fer-sen rpidament una idea global. A la Guia del professorat es pot donar tota la informaci complementria que es cregui que pot ser dutilitat.

ExempleProjecte GeoCATing Est pensat per treballar amb les principals eines dorientaci i les TAC en el cicle superior de primria i ESO (educaci secundria obligatria). Les escoles realitzen un itinerari i hi oculten un tresor. Desprs envien al web les dades necessries per realitzar-lo. Tamb duen a terme un itinerari proposat per una altra escola i en fan la valoraci. La participaci en el projecte comporta la realitzaci de tres activitats: La primera activitat s una presentaci del grup (foto i text) mitjanant el formulari del web. Opcionalment es pot fer un petit videoclip amb un enlla a algun web de vdeos (YouTube...). Per a la segona activitat cada grup participant ha de realitzar un itinerari que ha de finalitzar amb locultaci dun tresor i enviant al web les dades necessries: ruta, descripci, imatges, longitud, durada, zones dinters, punt dinters (track), itineraris (waypoints)... La tercera activitat s lelaboraci dun dels itineraris proposats per una altra escola i fer-ne una valoraci a la pgina web. Finalment, abans dacabar es redacta un missatge de comiat als grups que han compartit el projecte. Disposa dun espai de recursos, on sofereixen tutorials de diferents eines, enllaos, activitats curriculars complementries i jocs, que facilita lacci del professorat i la realitzaci de les activitats per part de lalumnat i dun apartat de rutes per compartir amb altres centres.

5.7. EinesEn la creaci dun projecte sha de triar amb molta cura les eines que es faran servir. En primer lloc cal triar la possibilitat de tenir un espai propi o que les activitats es realitzin en

30


diferents espais de la xarxa. La majoria dels projectes es desenvolupen en un marc com que es tria en funci de les infraestructures, condicions i necessitats de comunicaci dels participants, de la difusi i publicaci de les activitats. En pasos on la xarxa de comunicacions encara no t prou qualitat o si el cost s molt elevat, es poden emprar eines com els frums, que permeten la comunicaci i no necessiten de tants recursos. Les eines han destar al servei Tamb cal tenir present la naturalesa de les activitats, el format de llenguatge que requereixen (textual, audiovisual...) i ledat de lalumnat participant.

del projecte i dels seus participants; no han de ser un objectiu en si mateixes.

En definitiva, les eines han destar al servei del projecte i dels seus participants; no han de ser un objectiu en si mateixes.

5.8. MetodologiaLa metodologia de treball est directament relacionada amb la tipologia del projecte. Des de lptica de la creaci de projectes es poden donar orientacions que facilitin la metodologia de treball en cadascuna de les fases del projecte, per han de ser de caire molt general, de tal manera que el professorat pugui adaptar-la en funci de les caracterstiques i projecte del centre o directrius del departament duna rea curricular determinada. Existeix la possibilitat dobrir espais de comunicaci per al professorat participant que estimuli la posada en com de diferents maneres de realitzar el projecte, que faciliti la modelitzaci de bones prctiques i que permeti posar en com propostes i dubtes. Pot quedar recollida a la guia del professorat.

5.9. DifusiHi ha molts espais a Internet que ofereixen la possibilitat de contactar amb altres professionals interessats en desenvolupar un mateix projecte. Tamb hi ha xarxes especialitzades que recullen projectes i els donen una infraestructura comuna, que facilita el seu desenvolupament i difusi, alhora que garanteixen la qualitat dels projectes recollits en aquests espais. A lapartat de Projectes en xarxa de la XTEC (Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya), es pot trobar un directori de xarxes locals i internacionals que ofereixen projectes telemtics.

ExempleDifusi de projectes Espai de la XTEC, a la pestanya de Creaci de projectes en xarxa, per donar a conixer projectes de comunicaci i collaboraci dmbit educatiu.

31


5.10. EtiquetesEn el moment de difusi dun projecte s fonamental etiquetar b les activitats realitzades, s a dir, buscar els conceptes clau que garanteixin la possibilitat de poder-los localitzar quan es fa una cerca. Actualment es multipliquen els catlegs que apleguen recursos educatius en els quals encara s difcil trobar projectes telemtics, possiblement per no estar etiquetats. Sha de pensar, tamb, si hi ha unes paraules clau que conv que apareguin com a etiquetes: projecte, projecte telemtic, rea curricular, nivell educatiu, eines de comunicaci que sutilitzen, metodologia (collaboraci, cooperaci...), nom de la xarxa que els difon i dinamitza, i llenges de comunicaci.

ExempleImportant local Buildings and their uses Es tracta de decidir cinc edificis de la localitat i investigar la seva utilitzaci. Per grups, a laula, cerquen i trien els edificis sobre els quals volen treballar. Identifiquen la utilitzaci daquests edificis i qui sn els usuaris. En grups, preparen quatre preguntes als usuaris/ries dels edificis triats. Comparteixen la informaci amb els altres participants. Etiquetes: (en les llenges pertinents) projecte, projecte telemtic, primria, cincies socials, treball cooperatiu, collaboraci, recerca, llengua anglesa, Elanguages.

5.11. Sindicaci RSS (Really Simple Syndication)Quan es dna difusi a un projecte s interessant poder inserir la funcionalitat dels RSS, recurs que permet a lusuari/ria tenir coneixement de les novetats o les actualitzacions que es realitzen a lespai del projecte. Encara no s freqent utilitzar-los en lmbit dels projectes telemtics, per s dindubtable utilitat, ja que fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements del web, podent-ne baixar, noms, els titulars. Tamb es pot fer servir la sindicaci de continguts per tal dafegir en qualsevol espai dun projecte alguns elements que altres persones o entitats tenen al seu portal. Aquesta possibilitat permet enriquir qualsevol projecte, ja que permet triar aquells elements que considerem que poden ser dinters per als participants. Noms cal copiar el codi per incrustar la sindicaci i enganxar-lo al bloc, wiki, recurs de Moodle o al web del projecte.

ExemplesEspurna Relats proposats per Sant Jordi 2009 (per al lateral dun bloc). Codi per incrustar:

32


Recerca en acci El principal objectiu s donar a conixer la investigaci que es fa a Catalunya en totes les disciplines, tant pel que fa als resultats com als mtodes i eines emprats, de manera amena, grfica i participativa. En tractar-se dun espai on saplega un nombre important de continguts, la sindicaci pot ser un element clau, ja que dna loportunitat de conixer les novetats de totes les pgines pel que fa als titulars, sense haver de consultar-ne una per una.

5.12. Comunicaci entre participantsEls diferents moments dun projecte (presentaci, desenvolupament, valoraci) requereixen eines i estratgies de comunicaci diverses. Abans de prendre decisions haurem de pensar en la naturalesa del projecte i els possibles usuaris, tenir clares les activitats que es proposen, la metodologia, i els participants a qui el volem adrear. Les eines i les estratgies de comunicaci no sn aspectes que es puguin tenir en compte per separat, perqu unes condicionen les altres, per tant en la creaci dun projecte sha de reflexionar en parallel per establir criteris coherents dactuaci. Els mitjans socials, eines web 2.0, afavoreixen la comunicaci entre els participants, per s necessari valorar la major o menor dificultat daccs a Internet, ja que molts dels projectes es realitzen entre participants de zones en desenvolupament. Aix, doncs, tot i que una gran part de projectes sallotgen en espais web, encara que molts altres utilitzen els frums, daquesta manera amb un temps de connexi menor i amb una qualitat inferior es pot mantenir la comunicaci entre els participants. Laccs a Internet marcar tamb el tipus dactivitat i la metodologia de treball, ja que pot resultar bastant ms complicat treballar cooperativament entre centres que a nivell sumatiu, en canvi es poden proposar feines cooperatives a nivell del grup classe. Tamb sha de tenir en compte la diferncia horria i de calendaris, la qual cosa ajudar a prendre decisions quant a eines de comunicaci sncrones o asncrones. Les diferents activitats pensades amb una o altra metodologia poden requerir eines de comunicaci diferents. Per poder difondre un producte fruit duna activitat podem pensar en un espai web de centre, per exemple un bloc, un espai com propi del projecte, un document penjat i/o compartit a la xarxa o un CD que senviar per correu postal. Cadascuna daquestes decisions requerir dunes orientacions de treball prpies.

ExempleEl mn dels llibres Projecte telemtic que posa lmfasi en el foment de les habilitats de la comprensi lectora i dexpressi escrita, a travs de la lectura collectiva a laula i les TIC i les possibilitats que aquestes obren al desenvolupament de la funci comunicativa del llenguatge. Eines de comunicaci s un exemple de treball per frums. Els llibres de lectura que proposen vnen acompanyats de molts recursos, tant activitats com enllaos que el professorat i lalumnat participant shan encarregat de nodrir.

33


Daltra banda, cont uns frums de participaci per a lalumnat, separat per edats (primria i secundria, on a ms de presentar-se i parlar de llibres, conversen al voltant dun tema triat com a eix com). Els frums i les llistes de distribuci, exemples de comunicaci asncrona, sadapten perfectament a les necessitats de comunicaci del projecte i a diversos nivells de connectivitat.

5.13. Coordinaci, dinamitzaci i animaciLa majoria de projectes que es realitzen actualment requereixen duna coordinaci que vetlla pel seu correcte desenvolupament, des de linici fins a la valoraci final. Hi ha diferents models de coordinaci, cal cercar-ne el que ms sadapti a les caracterstiques prpies del projecte. Alguns sn molt complexos i necessiten una coordinaci amb un nivell de comproms continuat i de molta intensitat i daltres, un cop en marxa, requereixen una coordinaci ms reduda. La coordinaci pot respondre a models individuals, o collectius. En el primer cas, una nica persona s la responsable de la coordinaci del projecte, per en el segon model es pot establir un patr de collaboraci o de cooperaci, on diferents persones es reparteixen les tasques, responent a criteris de contingut o de calendari. En alguns pasos, en especial a Llatinoamrica la persona que coordina rep el nom de facilitador/a del projecte. La naturalesa daquest recurs, com a activitat educativa social, fa convenient tenir en compte la dinamitzaci del projecte. s una activitat que pot estar relacionada amb la coordinaci, per no s imprescindible. Aquest activitat s la que ha de permetre estimular els participants i fer que el projecte sadapti a les diferents circumstncies de ledici, buscar en tot moment les estratgies idnies per afavorir la participaci i que el professorat i lalumnat se senti acompanyat. Saber qu, com i quan sha dexigir i quan sha de ser flexible. Lanimaci dels projectes s una estratgia que dna molt de joc. Es pot materialitzar en un personatge o objecte virtual. Daquesta manera el projecte se situa en una dimensi que pot traspassar diferents dimensions de realitat i fantasia, despai i de temps. Es converteix en un element que estimula la participaci, afavoreix la curiositat i el desig de conixer i fidelitza la participaci. En alguns projectes que es realitzen amb alumnat dESO o de batxillerat sels pot encomanar part de la dinamitzaci.

ExempleEl projecte Bongoh, amb la creaci dun arxiplag virtual, ha seguit una estratgia concreta per a lanimaci del projecte: la creaci dun personatge virtual. Al llarg de la seva histria ha utilitzat diferents personatges: Rodaminah en seria un exemple. Tamb sha fet servir un frum des del qual un personatge virtual, en Calimah, plantejava als alumnes un repte que ells havien de resoldre cooperativament. Formaven part daquesta ficci altres personatges amb rols diferents, Estrondeh i Oministah, que motivaven la lectura i escriptura en castell. Lalumnat enviava propostes, reprodua amb fang els diferents personatges i creava un entorn virtual per fotografiar-los.

34


Presentem la mostra dun missatge amb illustracions enviat per dos alumnes de sis de primria (11-12 anys):Hola Calimah, somos de la isla B, somos Raquel y Skitx. Te felicitamos, has sido muy valiente cogiendo la cscara de coco labrada de Strondeh. Suerte que no te ha tendido una trampa ni te ha traicionado. Ahora tu eres lo que queras, ser inmortal, y l tambin tiene lo que quera, la cscara de coco. No te dio miedo coger sus 3 objetos, pensando que te podra hacer dao? Bueno, te vamos a contar como nos imaginamos que eres: Con barro hemos hecho unas figuras de cmo creemos que eres, hay personas que en vez de hacer la tuya, han hecho la de Estrondeh o la de Oministah. Todas las figuras eran diferentes, pero los que hacamos tu personaje, an ms, porqu podan ser chico o chica. Ahora que eres mortal, eres chico o chica? Nosotros te hemos hecho a ti. De verdad eres humano? Bueno, nos despedimos, que te vaya bien !!! Skitx y Raquel.

Skitx crea que eras un chico; con una camiseta roja, un pantaln azul y pelo castao. Lo que hemos hecho en comn, es porque pensamos que eres humano.

Y otra foto con una novia!!! Tomando el sol en medio de la selva!!!

5.14. SostenibilitatEn alguns casos els projectes necessiten dun suport institucional o un finanament que garanteixi la seva viabilitat. Alguns projectes, un petit nombre, sn de pagament, s a dir cada grup classe paga una quota per la seva participaci; per la majoria de projectes telemtics sn gratuts, una bona part es realitzen en el marc duna instituci acadmica o sota el patrocini dalguna empresa. Exemple El programa Comenius (Programes Educatius Internacionals) del Departament dEnsenya-

35


ment amb la collaboraci de la Comunitat Europea, va adreat a atendre les necessitats densenyament i aprenentatge de tots els participants, des deducaci infantil a educaci secundria, aix com a les institucions o organitzacions que sn responsables daquesta formaci. Entre daltres objectius es planteja millorar la qualitat de la formaci i prctica del professorat, implementar les TIC, potenciar laprenentatge de llenges estrangeres i facilitar la mobilitat del professorat i la difusi dexperincies.

5.15. Entorn de treball a la xarxa (ETX)Levoluci de les tecnologies i, en particular, la possibilitat de letiquetatge afavoreix la possibilitat doferir projectes per ser realitzats collaborativament a diferents espais de la Xarxa, sense la necessitat de mantenir un espai dinmic propi. Aix els participants utilitzen lespai del projecte, nicament, per accedir a tota la informaci necessria per realitzar les activitats prpies del projecte. La interacci entre els participants, com compartir arxius multimdia, opinions, enllaos i altres materials, es realitza en els diferents espais que es determinen per a cada activitat, simplement amb una etiqueta comuna, prviament acordada, que els permeti convergir en zones determinades.

Figura 7: Els diferents espais de treball de la Xarxa configuren un entorn de treball que permet la interactuaci entre els i les participants.

36


Aquesta proposta permet crear projectes que sofereixin de forma continuada, que es treballin de manera collaborativa, i asncrona, i que no requereixin duna figura especfica que els dinamitzi. Sn productes que permeten ser empaquetats de maneres diferents, atenent a les diferents necessitats de participants. Exemple LEarthquest de Darwin s una proposta adreada a lalumnat dESO per realitzar un viatge virtual, per etapes, seguint el viatge que el naturalista Charles Darwin va realitzar a bord del vaixell Beagle. Aquest projecte sofereix en un espai propi on es pot trobar tota la informaci que requereixen els participants per poder realitzar les activitats. Ara b tota la interactuaci que es realitza sefectua a la xarxa, en espais diferenciats per a cadascuna de les activitats, etiquetant de forma convenient els continguts. A lapartat Treball a la xarxa es detallen els espais on es comparteixen les activitats de cada etapa. Aix, veiem en aquest projecte com es poden compartir enllaos sobre glaceres a lespai de marcadors socials Delicious, o imatges de glaceres al Flickr, o georeferenciar sons al Voices, participar en bases de dades en lnia amb el MegaLab o crear trencaclosques de fssils i compartir-los amb el Twitter. Simplement marcant els continguts amb letiqueta earthquestdarwin s possible accedir a un espai com.

5.16. Guia del professoratQuan es crea un projecte sha de reflexionar sobre la manera ms convenient perqu el professorat el pugui conixer, tant a nivell de propostes com de metodologia. s bastant freqent oferir una guia per orientar el professorat en el desenvolupament del projecte. Es tractaria dun seguit dorientacions, que poden estar organitzades per captols o en un format de preguntes ms freqents. En alguns casos conviuen les dues frmules. Inclouen aspectes formals de funcionament com el calendari o eines de comunicaci i daltres com a objectius, activitats a realitzar i orientacions metodolgiques. Resulta molt til oferir estratgies didctiques per afavorir la comunicaci entre centres, aplicar a laula el model de treball pertinent (sumatiu o cooperatiu) i per a la realitzaci de les activitats prpies del projecte, donant opcions per poder ser contextualitzades a diferents entorns. Exemple Learning Circle Teacher Guide s la guia que ofereix el Projecte iEARN Learning Circles. s un model organitzat en sis captols que sacompanya dun apartat de preguntes ms freqents. El primer apartat dna informaci general del projecte, el segon apartat fa un recorregut pels aspectes ms importants, el tercer apartat orienta en la planificaci del cercle daprenentatge; el quart apartat es refereix a lintercanvi de treballs entre els participants del mateix cercle daprenentatge i els dos darrers apartats fan referncia a lorganitzaci de la publicaci final conjunta i al tancament del projecte. A ms, ofereix una llista de temes possibles de treball i exemplificacions en primera persona de professorat participant en un dels cercles daprenentatge.

37


6. Participaci en un projecte com

En el moment de participar en un projecte sha de reflexionar sobre alguns eleLa participaci ha destar ments de tipus estructural, organitzaconsensuada pel claustre tiu, funcional i didctic que ajudaran a i ha de ser part del projecte planificar les diferents accions que la de centre, perqu moltes de comunitat educativa haur de realitzar les accions que es realitzen en en els diferents moments del projecte. La participaci ha destar consensuada un projecte requeriran el suport pel claustre i ha de ser part del projecte de diferents membres de la de centre, perqu moltes de les accions comunitat educativa. que es realitzen en un projecte requeriran el suport de diferents membres de la comunitat educativa, alhora que safavoreix que els canvis de personal docent en un centre no interrompin la participaci. La comunicaci a les famlies i la justificaci de la utilitzaci daquest recurs s clau perqu no quedin decebudes si les activitats que es realitzen a laula no sn les habituals.

6.1. Elecci del projecteA Internet existeix una gran oferta de projectes telemtics classificats, que ens faciliten la tasca de tria. Moltes xarxes educatives ofereixen activitats per treballar en com fent servir les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement (TAC). Alguns aspectes relatius a ledat dels participants, el calendari o la llengua en condicionen lelecci. Tamb hi ha altres aspectes, no menys importants, que en condicionen lelecci com les rees implicades o les competncies que treballa, el model dactivitat en el qual es basa (intercanvis personals, recollida i publicaci dinformaci, resoluci de problemes i creaci cooperativa duna ficci) o el grau de comproms. Pel que fa a la llengua de participaci, cal tenir en compte el nivell de domini que en tenen els participants. Es pot pensar en ls de correctors, traductors en lnia i altres estratgies perqu els i les participants puguin comunicar-se en el cas que la llengua del projecte no sigui una de les llenges en les quals els alumnes sn competents. Daltra banda, la participaci en projectes en altres llenges incentiva laprenentatge ja que els alumnes prioritzen el vessant de comunicaci amb els altres participants. Tot i que hi ha projectes que estan ms acotats en una rea en concret que en daltres, en tots els casos la participaci en projectes telemtics fomenta lassoliment de moltes de les competncies, especialment la comunicativa i estimula la creaci de coneixement. A

38


leducaci infantil i als primers cicles de primria (3 a 10 anys) gaireb tots els projectes sn interdisciplinaris. Al cicle superior de primria, ESO i batxillerat (10-18 anys) acostumen a estar relacionats amb una rea i sn tamb de molta utilitat i de fcil aplicaci en entorns daula oberta i dacollida. Lestructura de lintercanvi pot fer variar el volum i el tipus de comunicacions. La dificultat s superior si es tracta dun projecte interaules que intraaula, o si es tracta dun projecte multilateral en lloc de bilateral. Podem pensar tamb en la possibilitat de participar-hi com a centre educatiu, participant-hi classes paralleles o amb alumnat de diferents edats. Tamb cal tenir en compte si el nombre de participants s o no limitat i la interactuaci que sesdev entre els grups. Aix doncs un projecte cooperatiu pot implicar major dificultat que un projecte sumatiu tot i tenint el mateix nombre de grups participants. ExempleVariables per a lelecci dun projecte Ttol i adrea Tipus dactivitats rees o competncies Gnere descriptura Estructura de les activitats Intercanvis personals Frum de debat: Fantasia contra lavorriment Frum desplai Frum debat: Les disfresses: rebelli o fugida? Frum debat: La por Glossari en angls del vocabulari del cmic Investigaci sobre els amulets, els jocs de taula, els jocs de rol, els llibres de por o lautor de Coraline (o lillustrador del cmic) Descripci de personatges en un entorn wiki Llengua catalana i llengua anglesa Blog, vdeo, voki, glossari, frum, wiki Entra al mn de Coraline (entreu-hi com a visitant) http://agora.xtec.cat/dgebb/moodle/login/index.php

Recollida i publicaci dinformaci

Resoluci de problemes Creaci cooperativa duna ficci Presentaci en angls dun personatge de Coraline amb el Voki Vdeo amb la dramatitzaci de creaci dun final per al llibre

Elements de lintercanvi Escala (bilateral o multilateral) Abast interaules/intraaula/intracentre/intercentres Nombre de participants (limitat o no) Sumatiu, cooperatiu o hbrid Multilateral Interaules Intercentres Limitat per a cada grup (30) Hbrid

39


Caracterstiques generals Edat Tipus dactivitats Nombre dactivitats Llenges de participaci Calendari 10 a 14 anys (classificat en dos espais diferents, un per a primria i un segon per a secundria.) Sumatives i cooperatives Quatre en lentorn Moodle: presentaci i tres blocs Una presencial (activitat de cloenda) Catal i angls Primer bloc: Fantasia contra lavorriment. Inici: 18 de gener de 2010. Obligatria Segon bloc: Les disfresses. Inici: 8 de febrer de 2010. Obligatria Tercer bloc: La por. Inici: 1 de mar de 2010. Obligatria Finalitzaci: 26 de mar de 2010. Obligatria Acte de cloenda: darrera setmana dabril. Opcional

Per a ms informaci podeu consultar lannex II: Variables per a lelecci dun projecte.

6.2. Xarxes de projectesHi ha diferents espais que ofereixen projectes. Alguns funcionen com a cercadors que apleguen projectes telemtics de diferent procedncia i daltres corresponen a xarxes que difonen els seus propis projectes. A lapartat Projectes en xarxa de la XTEC es pot trobar una llista de les principals xarxes que ofereixen projectes telemtics. Moltes daquestes xarxes tenen cercadors que permeten triar projectes tenint en compte el nom del projecte, ledat, les rees implicades o altres variables que poden ser tils per triar un projecte. Exemple Participaci en projectes En aquest espai de la XTEC es pot trobar una llista de xarxes educatives que ofereixen projectes telemtics. A ms sinclou un ampli catleg classificat per nivells educatius i rees curriculars.

6.3. Inscripci al projecteLa inscripci a un projecte telemtic ha dimplicar el comproms de participar en totes les activitats. Tractant-se de projectes on participen diferents centres, la participaci de cadascun dels inscrits s fonamental, en especial els que tenen pocs participants i els que sn de caire cooperatiu, s a dir que per realitzar les activitats s imprescindible la collaboraci activa de tothom. Alguns projectes requereixen que es facin totes les activitats i daltres presenten un conjunt de propostes, deixant als participants la possibilitat de triar les que consideren adients. Tamb sha de tenir en compte, al moment de

40


la inscripci, el marc en qu volem realitzar el projecte, a nivell drea curricular, crdit o qualsevol altre mbit. En definitiva abans de fer la inscripci a un projecte hem de conixer-lo a fons i valorar no noms la qualitat del projecte, sin el comproms que demana i les possibilitats reals de realitzaci de les activitats.

En el moment de planificar el curs s convenient fer una ullada a tota loferta de projectes per tal dintegrar les activitats que ens proposen al projecte de centre, del departament duna rea, o del grup classe.

En el moment de planificar el curs s convenient fer una ullada a tota loferta de projectes per tal dintegrar les activitats que ens proposen al projecte de centre, del departament duna rea, o del grup classe. Daltra banda, cal estar atent als terminis dinscripci de cadascun dels projectes, ja que molts projectes obren les inscripcions a linici del curs es-colar, independentment de les dates de realitzaci.

6.4. Organitzaci al centreLa participaci en un projecte telemtic implica un comproms no tan sols del professorat i alumnat participant, sin lacceptaci del claustre i la implicaci de lequip directiu. Sn activitats que, en el cas de no estar recollides en el Pla anual de centre, poden ocasionar dificultats organitzatives. Daltra banda, la seva inclusi afavoreix la possibilitat de continutat en el cas de canvi del professor o professora responsable del projecte. En el moment de decidir, a nivell de centre, la participaci en un projecte cal ser conscient dels aspectes tcnics, curriculars i logstics que cal adaptar i que poden condicionar-ne espais i horaris. Shaur de vetllar per dotar dels recursos materials i personals que facilitin el desenvolupament del projecte i organitzar estratgies per poder donar vies de soluci a problemes que poden sorgir mentre es realitza el projecte.

La participaci en un projecte telemtic implica un comproms no tan sols del professorat i alumnat participant, sin lacceptaci del claustre i la implicaci de lequip directiu.

Ats que a les escoles es realitzen parallelament diferents projectes s til disposar duna graella on es concentri tota lactivitat organitzativa i distribuci de responsabilitats de tots els membres del claustre implicats.

41


Exemple Distribuci de les responsabilitats del claustreProjecte Fair Play* Responsable logstic Responsable Cap destudis Activitats Distribuci i reserva despais, dordinadors porttils i adequaci de lhorari del professorat. Vetlla perqu la connectivitat del centre i les aplicacions per realitzar el projecte estiguin disponibles i es pugui accedir de la manera pactada amb el/la responsable. Decideix conjuntament amb el/la responsable del projecte les carpetes de la xarxa on es podr guardar la informaci que es va generant. Responsable del projecte al centre Tutor/a de 1r dESO B Informaci al claustre i a lequip directiu de lactivitat. Coordinaci amb el responsable logstic, el/la responsable tcnic i el professorat participant. Difusi de les activitats a la revista de lescola i al web del centre, conjuntament amb el professorat participant. Memria de lactivitat, conjuntament amb el professorat participant. Assistncia, si es considera oport, a lactivitat presencial inicial i de cloenda. Professorat que participa al projecte Tutors/ores de 1r dESO Realitzaci de les activitats amb el grup classe. Assistncia, si es considera oport, a lactivitat presencial inicial i de cloenda.* Projecte Fair Play: http://www.lacenet.org/fairplay/

Responsable tcnic

Coordinador/a dinformtica

Per a ms informaci, podeu consultar lannex III: Distribuci de les responsabilitats del claustre. Tamb pot ser dutilitat plasmar en una graella la informaci bsica del projecte on aparegui el nivell educatiu amb qu es participa en el projecte, els grups del centre implicats, les competncies o rees curriculars relacionades i les dates dinici i finalitzaci.

42


Exemple Informaci general del projecteProjecte Fair Play* Nivell escolar dels participants Grups que hi participen rees implicades Data di

projectes educatius en xarxa (TAC4)

Documents

Transcript of projectes educatius en xarxa (TAC4)