PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la...

22
PROJECTE [Escriviu el subtítol del document] CARACTERÍSTIQUES I MITOLOGIA POL, VANESA, CLAUDIA I AYA 27/10/2014

Transcript of PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la...

Page 1: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

PROJECTE[Escriviu el subtítol del document]

CARACTERÍSTIQUES I MITOLOGIA

POL, VANESA, CLAUDIA I AYA27/10/2014

Page 2: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

CARACTERÍSTIQUES :LA LLUNA:La Lluna, el nostre satèl·lit, és l’astre més brillant del cel, degut a que també és l’astre més proper a nosaltres a uns 384.000 km. La seva lluminositat en la fase plena supera en 10.000 vegades que ens arriba de les estels més lluents de la nit.

ELS PLANETES:El Sistema Solar consta de vuit planetes de mides diverses, des dels gegants

Page 3: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

Júpiter o Saturn, als petits Mercuri i Plutó (que es considera un planeta nan). Els vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors, són, per ordre invers de llunyania: Mercuri, Venus, Terra i Mart. Els planetes exteriors, seguint el mateix ordre, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i el planeta nan Plutó. Els planetes grans tots a l’exterior, llevant de Plutó, mentre que els planetes petits se situen tots a l’interior.JÚPITER:Júpiter té una atmosfera turbulenta on destaca un remolí de núvols, on cabria la Terra sencera. Júpiter també té anells al seu voltant però és molt més difícil fotografiar-les.

Page 4: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

VENUSÉs el segon planeta del Sistema Solar i el més semblant a la Terra pel seu tamany, massa, densitat i volum. Tots dos es van formar a la mateixa època, a partir de la mateixa nebulosa.

Venus és, però, ben diferent de la Terra. No té oceans i la seva pesada atmosfera provoca un efecte hivernacle que eleva la temperatura fins als 480 ºC. És abrasador.La superfície de Venus és relativament jove, entre 300 i 500 milions d'anys. Té amplíssimes planures, travessades per enormes rius de lava, i algunes muntanyes.

Hi ha molts volcans. El 85% del planeta està cobert per roca volcànica. La lava ha creat solcs, alguns ben llargs. N'hi ha un de 7.000 km.

Page 5: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

També hi ha cràters dels impactes dels meteorits. Només dels grans, perquè els petits es desfan en l'espessa atmosfera.

La TerraLa Terra és el nostre planeta i l'únic habitat. Es troba a l'ecosfera, un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida.És el més gran dels planetes rocosos. Això fa que pugui retenir sobre la superfície una capa de gasos, l'atmosfera, que dispersa la llum i absorbeix calor. De dia evita que la Terra s'escalfi massa i, de nit, que es refredi.Set de cada deu parts de la superfície terrestre són cobertes d'aigua. Els mars i

Page 6: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

oceans també ajuden a regular la temperatura. A més, l'aigua que s'evapora forma núvols i cau en forma de pluja o neu, formant rius i llacs.

Als pols, que reben poca energia solar, l'aigua es gela i forma els casquets polars. El del sud és més gran i concentra la major reserva d'aigua dolça del planeta.

L'escorça de la Terra està formada per plaques que suren sobre el mantell, una capa de materials calents i pastosos que, de vegades, surten per una esquerda formant volcans.

La densitat i la pressió augmenten cap al centre de la Terra. Al nucli hi ha els materials més pesats, els metalls. Les elevades temperatures els mantenen en estat líquid, amb forts moviments. El nucli intern és sòlid.

Page 7: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

Les forces internes tenen efectes a l'exterior. Quan els moviments són ràpids, originen terratrèmols. Si són lents, originen plegaments, com els que han creat les muntanyes.

El ràpid moviment rotatori i el nucli metàl·lic generen un camp magnètic que, amb l'atmosfera, ens protegeix de les radiacions nocives del Sol i les altres estrelles.

Page 8: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

Mart

És el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com el planeta roig pels seus tons rosats, els romans li van posar el nom del deu de la guerra.

Page 9: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

Té una atmosfera molt fina, formada principalment per diòxid de carboni, que es congela alternativament en cadascun dels pols. Conté només un 0,03% d'aigua, mil vegades menys que la Terra.

Els estudis demostren que Mart va tenir una atmosfera més compacta, amb núvols i precipitacions que formaven rius. Sobre la superfície s'endevinen solcs, illes i costes.

Les grans diferències de temperatura provoquen vents forts. L'erosió del sòl ajuda a formar tempestes de pols i sorra que degraden encara més la superfície.

Abans de l'exploració espacial, es pensava que Mart podia tenir vida. Les observacions han demostrat que no en té, encara que en podria haver tingut en un passat llunyà.

En les condicions actual, Mart es esterilitzant, és a dir, no pot tenir vida.

Page 10: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

El seu sòl és sec i oxidant. A més, rep del Sol massa rajos ultraviolats.

Té dos satèl·lits, Fobos i Deimos. Són petits i giren ràpid prop del planeta. Això va dificultar el seu descobriment a través dels telescopis.

Fobos té poc més de 13 Km. pel costat més llarg. Gira a 9.380 Km. del centre, és a dir, a menys de 6.000 Km. de la superfície, cada 7 hores i mitja. Deimos és la meitat de Fobos i gira a 23.460 Km. del centre en poc més de 30 hores.

MERCURI És el planeta més proper al Sol i el segon més petit del Sistema Solar. És menor que la Terra, però més gran que la Lluna.

Si ens situessim sobre Mercuri, el Sol ens semblaria dues vegades i mitja més gran. El cel, però, el veuriem sempre negre, perquè no hi ha una atmòsfera que pugui dispersar la llum.Els romans li van posar el nom del missatger dels déusperque es movia

Page 11: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

més ràpid que els altres planetes. Dóna la volta al Sol en meys de tres mesos.En canvi, gira lentament sobre el seu eix, un cop cada 58 dies i mig. Abans ho feia més ràpid, però la influència del Sol l'ha anat frenant.SATURNSaturn és el segon planeta més gran delSistema Solar i l'únic que té anells visibles desde la Terra. Es veu clarament aplanat pels pols a causa de la ràpida rotació.L'atmosfera és d'hidrogen, amb una mica d'heli i metà. És l'únic planeta que té una densitat menor que l'aigua. Si trobessim un oceà prou gran, Saturn suraria.El color groguenc dels núvols té bandes d'altres colors, com Júpiter, però no tant marcades. Prop de l'equador el vent bufa a 500 Km/h.El sistema d'anells li dóna un aspecte molt bonic. En té dos de brillants, A i B, i un més suau, el C. Entre ells hi ha obertures. La més gran és la Divisió de Cassini.

URÀ

Page 12: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

És el setè planeta des del Sol i el tercer més gran del Sistema Solar. És també el primer que es va descobrir gràcies al telescopi.L'atmosfera d'Urà està formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs. El metà absorbeix la llum roja, per això reflexa els tons blaus i verds.Urà està inclinat de manera que l'equador fa gairebé angle recte, 98 º, amb la trajectòria de l'òrbita. Això fa que en alguns moments la part més calenta, encarada al Sol, sigui un dels pols.La seva distància al Sol és el doble que la de Saturn. És tan lluny que, des d'Urà, el Sol sembla una estrella més. Això sí, molt més brillant que les altres.

Page 13: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

És el planeta més exterior dels gegants gasosos i el primer que fou descobert gràcies a prediccions matemàtiques.L'interior és roca fosa amb aigua, metà i amoníac líquids. L'exterior és hidrogen, heli, vapor d'aigua i metà, que li dóna el color blau.És un planeta dinàmic, amb taques que recorden les tempestes de Júpiter. La més gran, anomenada Gran Taca Fosca, tenia un tamany similar al de la Terra, però al 1994 va desaparèixer i, després, se n'ha format una altra.Els vents més forts de qualsevol planeta del Sistema Solar són els de Neptú. Molts d'ells bufen en sentit contrari al de rotació. Prop de la Gran Taca Fosca s'han mesurat vents de 2.000 Km/h.

Page 14: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

CIVILTZACIONS RESPECTE AL SOLEncara que el nombre de déus adorats pels egipcis de l’antiguitat era molt elevat, només n’hi havia set de principals. El seu déu principal era el Sol, anomenat Ra, Amon o Aton segons el període històric, i el seu culte tenia lloc a la ciutat de Tebes. D’altres déus importants eren Osiris (déu que presidia el tribunal que jutjava els morts), Isis (esposa fidel i deessa mare), Horus (déu del sol naixent), Anubis (déu funerari que conduïa els morts al tribunal d’Osiris), Thot (déu de la saviesa i inventor de l’escriptura) i Maat (símbol de la llei, l’ordre i la justícia). El sol és un símbol principal en la majoria de cultures. Pot ser un principi masculí, com a la majoria del Mediterrani, o femení, com a l'Àsia, per exemple. Sol tenir relació amb el gènere que té la paraula en cada llengua.

Simbolitza la llum i el poder. En l'alquímia es relaciona amb l'or i s'escriu com un cercle amb un punt enmig (el mateix signe que a l'astrologia).

Page 15: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

A vegades s'ha utilitzat com a al·legoria de Jesús, ja que "mor" i "ressuscita" (es pon i surt cada dia per a l'ull humà), està al cel i irradia llum. Igualment, la data de Nadal estaria associada al solstici d'hivern. Les corones dels sants sovint tenen rajos com els del sol.

En molts indrets va ser venerat un Déu del Sol. A Egipte era Ra i va ser el primer culte monoteista de la història. Al panteó de la mitologia grega era Apol·lo. També és una divinitat important a les cultures precolombines d’America

CIVILTZACIONS RESPECTE ALS PLANETESMartLa peça és molt bèl·lica, el compàs de 5/4 fa que la peça sigui molt brusca i de les obres més esfereïdores que mai s'hagin compost. Una vigorosa figura rítmica en compàs de 5/4 actua de leitmotiv, mantenint-se constant en el vaivé dels temes, mentre la corda fa un ritme

Page 16: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

ostinato. Els instruments de vent inicien el tema principal amb tres notes llargues: sol/re/re bemoll, que formen una dissonància anomenada a l'Edat Mitjana com "Diabolus in musica" o tríton. Aquesta figura rítmica va modulant i augmentant quant a volum sonor fins a la lenta secció central marcat a la blanca 5/2, escoltant-se primer el tambor i després les trompetes fent el ostinato inicial. Tot el fragment està estructurat en tres seccions, cadascuna aconsegueix el clímax dramàtic.Holst volia que aquest moviment s'interpretés més ràpid que una marxa normal per crear un ambient mecànic i inhumà.

VenusCom a contrast amb el primer moviment, el del segon és d'una bellesa intensa i serena. La peça està plena de figuracions, una d'elles són 4 notes repetides de la trompa, seguides d'uns acords descendents dels instruments de fusta. El moviment es desenvolupa en un

Page 17: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

ambient creixent que simbolitza la pau, primer tranquil·lament, després amb més animació i per últim amb extrema lentitud. Una rica ampliació de la figura inicial de la fusta posa fi al moviment. Al contrari de la peça anterior, aquesta peça és totalment tonal però molt impressionista.

MercuriAquest moviment és un ràpid i hàbil scherzo que comença en doble tonalitat (La/Si bemoll), però que modula molt i acaba jugant amb accords molt distants que junt amb l'eliminació dels intruments més pesats de l'orquestra, dóna a l'obra una sensació de velocitat i de caducitat. La peça no arriba a grans punts de culminació musical a part d'una part del centre de l'obra.

JúpiterHolst imaginava Júpiter com "una d'aquestes persones d'etern bon humor, grosses i alegres, que gaudeixen de la vida". Aquesta idea està plenament

Page 18: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

aconseguida. Aquí Holst va posar en pràctica tècniques de composició que fan d'aquesta obra una d'especial. Els ostinato del violí inicien la peça, seguides d'un toc de trompes a la qual s'uneix l'orquestra sencera. El compositor domina perfectament les modulacions i els canvis melòdics i rítmics. Arribat a un punt culminant, entra l'andante maestroso, amb un lirisme que recorda a Brahms. Acabat l'andante, es retorna al caràcter inicial, amb el tempo una mica més ràpid i lleuger. L'obra acaba en un punt culminant amb tota l'orquestra.SaturnLa primera part descriu les xacres de l'ancianitat. Les flautes preparen l'ambient per un tètric tema a càrrec de la corda baixa. La música pren impuls i el metall inicia una melodia de caràcter marcial sobre un ostinato dels baixos. Després d'un lent i llarg passatge s'inicia un crescendo que condueix a un tempestuós cim. L'atmosfera canvia. Torna el tema del metall, subtilment transformat per significar que l'ancianitat pot ser bella i afable.

Page 19: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

UràÉs un moviment informal i alegre, ple de transformacions veritablement màgiques. Una figura de quatre notes repetida dues vegades a l'inici reapareix constantment com un fil conductor. Els tres fagots en staccato representen al personatge del mag. A ells s'uneix gradualment l'orquestra en un desenvolupament ple de vitalitat. Després d'una misteriosa disminució de la sonoritat s'acaba el moviment.

NeptúL'últim moviment està submergit en una atmosfera imprecisa que suggereix la visió de l'infinit, més enllà de l'espai i del temps. Només a prop del final, el clarinet executa un passatge que quasi podria qualificar-se de melòdic. Al llarg de tot el fragment, la música es balanceja entre dos acords distanciats, fins i tot quan, quasi de manera imperceptible, s'uneix a l'orquestra el cor femení. Els instruments emmudeixen a poc a poc, fins que les

Page 20: PROJECTE · Web viewEls vuit planetes giren al voltant del Sol tots formant dos grups pel que fa la seva òrbita: els planetes exteriors i els planetes interiors. Els planetes interiors,

veus es queden soles per posar fi a l'obra en un prolongat diminuendo.