PROJECTE D’ESCOLARITZACIÓ DE · 1 Gotzents, A.M. i Marro, S. Valoración audioprotésica y...

CREDA Jordi Perelló

VALLÈS Occidental

PROJECTE D’ESCOLARITZACIÓ DE

L’ALUMNAT SORD

EN CENTRES D’AGRUPAMENT

El present document ha estat elaborat pel grup de treball format pelssegüents professionals del CREDA Jordi Perelló i de l’EscolaSamuntada.

Nora Busquets FerrerFernando Galceran TroyaDolors Martínez SánchezMontserrat Navarro CapellaSilvia Osuna Lucena*

Inés Parramon Toval

________________________________________________________________CREDA Jordi Perelló. Projecte d’ Agrupament 2

Sabadell, gener 2010

PRESENTACIÓ

El present document sorgeix de la necessitat d’actualitzar i unificarels dos projectes d’escolarització de l’alumnat sord al VallèsOccidental que contemplaven les dues modalitats d’intervenció: oral ibilingüe, cada una per separat.

Al curs 2008-09, amb el tancament del CEE de Reeducació Auditiva(CRAS), el CREDAV incorpora al seu projecte d’agrupament elscentres de modalitat comunicativa bilingüe amb la qual cosa completala seva oferta educativa amb centres de les dues modalitats.

Coincidint amb aquesta fusió i aprofitant l’experiència acumulada enels darrers anys de funcionament, s’ha volgut elaborar aquestdocument amb l’objectiu d’unificar principis bàsics, línies d’intervencióeducativa i l’organització de l’atenció dels dos projectes.

D’aquesta manera podrem donar una resposta ajustada a ladiversitat, inclusiva i d’acord a les grans línies educatives que hauràde contemplar l’atenció a tots els alumnes sords atesos al VallèsOccidental indiferentment de la modalitat comunicativa.


INDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. MARC TEÒRIC

2.1. La interacció social en l’adquisició del llenguatge en l’infantsord.

2.2. Implicacions de la sordesa en el desenvolupament del’infant sord.

2.3. Modalitats comunicatives d’intervenció: oral i bilingüe

2.3.1. Modalitat oral2.3.2. Modalitat bilingüe.

2.4. Modalitats d’escolarització

3. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA A LA MODALITATD’AGRUPAMENT

3.1. Principis bàsics

3.2. Línies d’actuació educativa

3.2.1. En relació als alumnes 3.2.2. En relació al centre educatiu 3.2.3. En relació als professionals 3.2.4. En relació a la família

3.3. Organització de l’atenció

3.3.1. Criteris organitzatius 3.3.2. Organització i coordinació dels professionals3.3.3. Recursos tècnics3.3.4. Recursos materials 3.3.5. Recursos espacials


1. INTRODUCCIÓ

L’atenció educativa a l’alumnat sord a Catalunya ha anat evolucionantal llarg dels últims 20 anys, tal i com veiem en el document“Propostes per a l’agrupament de l’alumnat sord en centres educatiusordinaris” elaborat per un grup de treball de directors de CREDA perencàrrec de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa,l’any 2001, on es fa un recorregut per les principals disposicionsnormatives en relació a l’escolarització de l’alumne sord.

L’any 1985, en la Circular de la Direcció General d’EnsenyamentPrimari de 25 de juny, en relació a l’atenció de l’alumne sord establia,entre altres mesures, la presència d’un suport itinerant que facilitavauna atenció logopèdica individualitzada als alumnes i que duia aterme diferents mesures orientades a “prevenir el possibleendarreriment escolar i marginació d’aquests alumnes”.

L’Ordre d’11 d’abril de 1989, per la qual es creen centres de recursoseducatius per a deficients auditius (CREDA), (DOGC núm. 1133),permetia estructurar funcionalment una sèrie de recursos, aleshoresja existents, i establia una sèrie de funcions que afegien a l’atencióindividualitzada les tasques de la valoració multidisciplinar, lacol�laboració en l’adequació del currículum escolar, l’orientació a lesfamílies i la garantia d’una progressiva unificació de criteris de lestasques dels diferents professionals.

L’any 1999, en el document “Marc d’actuació dels CREDA: Criteris iobjectius d’intervenció” es consolida l’atenció a l’alumne sord mésenllà dels ensenyaments obligatoris. De manera que es consideradeterminant l’atenció al sord des del CREDA en l’etapa de 0 a 3 anys ia l’ensenyament postobligatori.

Paral�lelament i complementant la documentació esmentada, cal ferreferència a l’article que es publica l’any 1996 sobre un estudirealitzat amb alumnes del CREDAV, dut a terme per Antònia MGotzens i Sílvia Marro1. En aquest estudi es valorava el llenguatgeoral i l’audició d’un grup d’alumnes amb sordesa severa i pregona. Laconclusió era que un grup considerable de l’alumnat no assolia elnivell desitjat, i feia propostes d’intervenció per a donar resposta a ladiversitat de les necessitats educatives. Aquesta proposta esconcretava en: entrenament auditiu, treball amb famílies i possibilitardiferents modalitats d’intervenció educativa.

1 Gotzents, A.M. i Marro, S. Valoración audioprotésica y lingüística en alumnos deficientesauditivos de 3 a 8 años Revista de Logopedia y Foniatria y Audilogia; Vol XVI ,nº (63-71) ,1996________________________________________________________________CREDA Jordi Perelló. Projecte d’ Agrupament 7

En aquells moments encara no es pensava en l’agrupament del’alumnat sord, però es va evidenciar que per a una part d’aquestalumnat calia millorar l’atenció que fins ara se’ls oferia.

El 2001, en el document esmentat a l’inici, després d’una anàlisi de latasca educativa dels CREDA en relació als alumnes amb sordesa, fa laproposta de la millora que pot suposar per determinats alumnes,l’agrupament en la seva escolarització.

Al mateix any, el CREDA Jordi Perelló elabora el seu propi projected’agrupament, dins del marc de la proposta del projecte general delDepartament i coincidint en el fet de l’arribada d’un nombreconsiderable d’alumnes susceptibles d’aquesta modalitat educativa.

Al curs 2008-09, amb el tancament del CEE de Reeducació Auditiva(CRAS), el CREDA Jordi Perelló incorpora al seu projected’agrupament els centres de modalitat comunicativa bilingüe amb laqual cosa completa la seva oferta educativa amb centres de les duesmodalitats: oral i bilingüe.


2. MARC TEÒRIC

2.1. La interacció social en l’adquisició del llenguatge enl’infant sord.

Les investigacions desenvolupades sobre l’adquisició del llenguatgeoral per part dels infants sords, emfatitzen sobre la importància quetenen les primeres interrelacions mare-fill, pel desenvolupamentposterior del llenguatge, així com, la rellevància que tenen lesrelacions entre els nens sords i oïdors per el desenvolupamentprosocial d’aquests nens i nenes.

Així mateix, en estudis similars sobre l’adquisició de la llengua designes per part dels infants sords fills de pares sords s’arriba a laconclusió que les etapes per les que passen aquests infants són lesmateixes que es donen amb els infants oïdors a edats iguals respectea la llengua oral. D’aquesta manera, amb una estimulació adequada iprimerenca i mantenint una interacció social, els infants sordsassoleixen els mateixos estadis de desenvolupament lingüístic que elsinfants oïdors.

Per tant, la major part dels aprenentatges lingüístics que el nen portaa terme, ja siguin orals o signats, es donen en contextos deprocessos socials dinàmics i d’interacció.

La interacció social és, doncs, un dels elements clau per l’adquisiciódel llenguatge. Els intercanvis comunicatius amb una altra personasón els que permeten que el nen o nena aprengui i tingui mésrecursos en relació a les habilitats comunicatives i cognitives.

2.2. Implicacions de la sordesa en el desenvolupament del’infant sord.

La sordesa, principalment quan és neurosensorial, prelocutiva i ambun grau de pèrdua auditiva important, pot implicar conseqüènciessignificatives en el desenvolupament comunicatiu-lingüístic, cognitiu isòcioafectiu de l’infant sord.

• Àmbit comunicatiu-lingüístic:

L’infant sord no pot adquirir la llengua oral, en les etapes quecronològicament corresponen. L’apropiació de la llengua oral no potdelegar-se a l’efecte positiu de la immersió en l’entorn i, per tant,aquesta ha de ser apresa com a resultat d’un ensenyamentintencional, planificat i continuat. Ara bé, aquest ensenyamentplanificat de la llengua oral no garanteix, en tots els casos,


l’apropiació del codi lingüístic de manera suficient com per interactuarcomunicativament de manera satisfactòria amb els iguals i amb elsadults.

Quan no es dóna una apropiació suficient de la/les llengua/gües decomunicació i aprenentatge, es deriva la dificultat o l’impediment decopsar una part substantiva de la informació (oral i escrita) generadaper l’entorn. En l’àmbit escolar afecta directament la comprensió delscontinguts del currículum.

• Àmbit cognitiu:

En la mesura que el desenvolupament comunicatiu-lingüístic resultiafectat (en el sentit de no arribar a posseir cap llengua, oral osignada, per poder ser usada amb tot el seu potencial instrumental),també resultarà afectat el desenvolupament cognitiu per la dificultatintrínseca de representar-se la realitat sense un sistema simbòlic,atès el valor instrumental del llenguatge en relació als processos delpensament.

• Àmbit sòcioafectiu:

En la mesura que existeixi una manca de comunicació plena amb elsiguals i amb els adults resultarà perjudicat el desenvolupament de leshabilitats socials, i les relacions interpersonals resultaran afectadesper la dificultat de comprensió de les intencions de les altres personesi de les normes i valors socials.

En el marc escolar, en la mesura que l’alumne es sàpiga usuari demenys informació que la resta de companys, es pot generar unabaixa autoestima en relació directa a la manca d’independència pergestionar autònomament la informació.

2.3. Modalitats comunicatives d’intervenció: oral i bilingüe.

Davant la necessitat d’atendre adequadament a aquests alumnes calposar en marxa solucions organitzatives i curriculars que garanteixinun marc de respostes didàctiques diverses.

Aquest projecte planteja una proposta integradora emmarcada en elconcepte d’escola inclusiva, que permeti individualitzar l’aprenentatgeen lloc d’individualitzar l’atenció. Aquesta proposta inclou dosmodalitats d’intervenció: oral i bilingüe.


2.3.1. Modalitat oral.

Es caracteritza per desenvolupar la capacitat lingüística del nen sordutilitzant la llengua oral com a llengua de comunicació i via d’accés alcurrículum.

El català serà per tant la llengua vehicular i d’aprenentatge en lamesura que ho és en totes les escoles catalanes, i el castellà seràpresent com aprenentatge de la segona llengua oficial.

Aquesta modalitat d’escolarització busca potenciar eldesenvolupament del llenguatge oral, estimulant l’audició, lacomprensió i l’expressió oral tenint com a referència eldesenvolupament del llenguatge en el normo oient. L’adquisició enmajor o menor grau d’aquest llenguatge està directament relacionatamb el grau de sordesa , del rendiment protètic del nen/a, delmoment de la detecció i de la implicació de la comunitat educativa.

2.3.2 Modalitat bilingüe.

Es caracteritza per desenvolupar les capacitats comunicativo-lingüístiques, cognitives i sòcioafectives de l’alumnat sord mitjançantla utilització en el marc escolar de la Llengua de Signes Catalana(LSC) com a primera llengua de comunicació i d’aprenentatge.

La llengua oral, en especial la vessant escrita, té també un paperimportant en el procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquestsalumnes amb un treball sistemàtic i especialitzat, i on el bagatgeassolit en la LSC pot ajudar a desenvolupar-la fins a esdevenir ambposterioritat també una llengua vehicular i d’aprenentatge.

2.4. Modalitats d’escolarització.

La resposta educativa a l’alumne sord està organitzada en funció delssegüents models:

• Sectorització: els alumnes estan escolaritzats a l’escola del barri.Allà reben els suports necessaris pel correcte seguiment curricular,desenvolupament comunicatiu i social. Està pensat per aquellsalumnes que presenten unes competències lingüístiquesadequades a la seva edat cronològica però que pot precisar (o no)ajut en alguns continguts curriculars i atenció específica delCREDA.


• Agrupament: són centres docents d’infantil, primària i secundàriaobligatòria que es determinessin com a centres de referència perals alumnes amb importants necessitats educatives derivadesd’una sordesa. En un centre d’agrupament, l’alumnat sord estàintegrat en un grup ordinari de referència amb el qual comparteixel màxim d’activitats possible. Els alumnes reben la modalitatcomunicativa que més s’adequa a les seves necessitats o a l’opcióque en el seu moment ha fet la família: oral o bilingüe.

• USEE/UALL2: l’escolarització dels nens/es sords en unitatsespecífiques es farà en aquells casos on s’observi quel’aprenentatge en l’aula ordinària no és la millor respostaeducativa.

2 USEE: Unitat de Suport a l’Educació Especial UALL: Unitat d’Audició de Llenguatge


3. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA A LAMODALITAT D’AGRUPAMENT

3.1. Principis bàsics

Els principis bàsics d’intervenció educativa que orienten el nostreprojecte d’agrupament són els següents:

1. Oferir un marc organitzatiu i curricular singular inclusiu quemillori la resposta educativa que habitualment s’ofereix al’alumnat sord, i a la vegada, millori la qualitat educativa de laresta dels alumnes.

2. Aconseguir les avantatges que comporta l’educació en unentorn ordinari, oferint els recursos adequats a les necessitatsespecífiques que presenta l’alumnat amb sordesa.

3. Optimitzar, amb la concentració d’alumnes sords en els centresd’agrupament, els recursos humans i materials necessaris per ala seva correcta atenció, dels quals també se’n podenbeneficiar altres alumnes (tasca preventiva).

4. Afavorir la formació interna permanent del claustre en temesespecífics que reverteixi qualitativament a l’atenció educativainclusiva del centre.

5. Aconseguir la implicació de tota la comunitat educativa.

3.2. Línies d’actuació educativa

3.2.1. En relació als alumnes

Perfil

L’alumnat candidat a escolaritzar-se a un centre d’agrupament ésaquell que presenta importants necessitats educatives derivadesd’una sordesa, que requereix d’uns suports específics per a accedir alcurrículum i per al seu desenvolupament lingüístic, personal i social.

Aquesta orientació serà sempre revisable al llarg de tota l’escolaritaten funció de les necessitats de l’alumne.


Objectius

Aquests objectius intenten reflectir tot allò que volem fer i aconseguiramb els alumnes sords a nivell social-afectiu, lingüístic i curricular.durant les etapes d’ensenyament obligatori.

A) De tipus social-afectiu:

- Desenvolupar, tant en els alumnes sords com en els oïdors,estratègies, actituds i habilitats que facilitin la inclusió del’alumnat sord del centre en el marc escolar i en el seu entornsocial.

- Potenciar el coneixement mutu entre els alumnes oïdors i elsalumnes sords, afavorint les relacions comunicatives, derespecte i de tolerància entre aquests.

- Assegurar als alumnes sords un major accés al coneixementreferit a normes socials i valors.

- Potenciar la seva identitat i autoestima com a persones sordes.

B) De tipus lingüístic:

- Desenvolupar al màxim possible les habilitats comunicatives ilingüístiques (orals i/o signades) dels alumnes sords.

- Potenciar l’ús funcional de la llengua parlada en diferents

situacions formals i no formals del centre.

- Introduir l’aprenentatge del castellà i de la llengua estrangera alllarg de l’escolaritat a criteri de l’equip docent.

C) De tipus curricular:

- Assolir, al màxim possible, els objectius pedagògics establertsamb caràcter general per a tots els alumnes del centre, totrespectant les necessitats i ritmes d’aprenentatge dels alumnessords.

- Garantir l’accés als continguts del currículum mitjançantl’elecció dels mitjans específics més adequats.

- Assolir de forma progressiva hàbits de treball i d’autonomiapersonal i social, disminuint en funció de les necessitats del’alumne, el suport que reben de les MALLs, sense que aquestaafecti a l’accés dels continguts escolars.


- Ajustar el currículum ordinari a les necessitats educatives icapacitats dels alumnes sords, a través dels plansindividualitzats.

- Potenciar el coneixement i l’ús de les TIC (Internet, fax,SMS,....) com a eines bàsiques de comunicació i d’accés a lainformació de les persones sordes.

3.2.2. En relació al centre

L’elecció del centre d’agrupament correspondrà al Servei Territorialdel Departament d’Educació.

En el procés de decisió serà important comptar amb els criteristècnics de les institucions implicades: EAP –Equip d’AssessoramentPsicopedagògic- CREDAV i Inspecció.

A l’hora de escollir un centre educatiu d’agrupament, tant d’infantil iprimària com de secundària, cal valorar diferents aspectes quepodran contribuir a un millor funcionament del projecte.

Pel que fa a la ubicació del centre, cal en primer lloc tenir en comptela procedència dels alumnes sords detectats i candidats a un centred’agrupament. Per aquest motiu, s’haurà de preveure periòdicament iamb suficient antelació quines seran les necessitats d’escolaritzacióper tal que hi hagi una distribució racional de centres per tot elVallès, i dins les mateixes localitats, si convé, de manera que elsalumnes sords estiguin el més a prop possible del seu domicili.

És important que el centre escollit estigui ben comunicat i puguidisposar d’un espai pel transport escolar. Així com també comptaramb servei de menjador ja que la majoria d’alumnes seran usuarisd’aquest servei.

També es valorarà de forma positiva que el centre tingui més d’unalínia la qual cosa permetrà una major flexibilitat a l’hora d’organitzarl’atenció.

Si aquests aspectes són importants, encara més ho són elsestrictament pedagògics.

Serà requisit indispensable que el seu claustre i la comunitateducativa en general estiguin oberts a assumir el projecte. I que enrelació al seu projecte educatiu (PEC) i al projecte curricular de centre


(PCC), l’escola o institut s’hagi destacat per tenir una actitud positivaen relació a la diversitat i a la inclusivitat.

Caldrà incloure en el currículum del centre continguts relatius aaspectes relacionats amb la sordesa (l’audició, les persones sordes ila llengua de signes, les ajudes tècniques com els audiòfons i elsimplants coclears, etc.).

També serà important tenir experiència en l’atenció d’alumnes ambnecessitats educatives especials, però evitant aquells centres que jatinguin altres projectes d’inclusivitat en marxa.

I per últim, en els centres de modalitat bilingüe, emfatitzar en laimportància de la llengua de signes per a les persones sordes iafavorir el seu coneixement a la resta de membres de la comunitateducativa.

3.2.3. En relació als professionals

Un projecte d’aquestes característiques suposa la implicació de totala comunitat educativa. Per això cal comptar amb els professionals deles diferents institucions:

A. Centre Docent:

El Centre Docent que acull aquests alumnes té la responsabilitat deprocurar els recursos necessaris per a dur a terme el presentprojecte. Per això compta amb els professionals del propi centre,més els professionals dels Serveis Educatius que col�laboren directa oindirectament amb els alumnes.

Perfil i funcions dels professionals del centre docent:

Tutor i equip docent:

El tutor, així com la resta de l’equip docent, té, respecte als alumnessords, les mateixes funcions que en relació a la resta dels alumnesdel grup classe. A més de les funcions específiques següents:

� Coordinar-se amb els professionals especialitzats que realitzinla tasca de suport de l’àrea que imparteix a fi d’adequar elscontinguts, la metodologia i l’avaluació a les necessitats delsalumnes sords.

� Comunicar amb suficient antelació els continguts o la unitat deprogramació que es tingui previst treballar.


� Coordinar l’elaboració dels plans individualitzats (PI) amb lacol�laboració del MALL.

Mestre d’Educació Especial (MEE)/ Professor de PedagogiaTerapèutica:

Les seves funcions són:

� Coordinar-se amb els/les MALLs del centre a fi compartir casos,materials i activitats comunes.

� Participar en la CAD –Comissió d’Atenció a la Diversitat- o DEO–Departament d’Orientació- per fer el seguiment dels alumnesamb sordesa.

� Intervenció directa amb els alumnes sords en aquells casos quea partir de la valoració de l’alumne es cregui convenient.

Mestre d’Audició i Llenguatge (MALL):

Atès el caràcter singular d’aquest lloc, caldrà que l’accés es faci apartir de propostes conjuntes entre la direcció del centre educatiu i ladirecció del CREDA.

Aquests professionals haurien de complir els següents requisits:

� El/la MALL d’un centre d’agrupament oral ha de ser mestre ilogopeda. Preferentment amb experiència amb sords. A cadacentre, independentment de la seva modalitat comunicativa, hihauria d’haver un MALL, com a mínim, amb coneixements delLSC.

En els centres d’agrupament bilingüe:

� ESCOLES: mestre amb especialitat d’Audició i Llenguatge i/oEducació Especial amb un nivell mínim de quart de LSC o CFGS–Cicle Formatiu Grau Superior.

� INSTITUTS: mestre amb les mateixes especialitzacions que alCEIP o llicenciat amb especialitat de Pedagogia Terapèuticaamb un nivell mínim de quart de LSC o CFGS.

Aquests professionals per ocupar aquestes places haurien d’estard’acord amb el projecte i en rebre formació i coordinació pedagògicades del CREDA.



� Facilitar l’accés a les àrees curriculars i als objectius propis decada etapa a l’alumne sord. Per això necessita coneixements derecursos d’accessibilitat.

� Atendre l’alumnat dins i fora de l’aula, individualment o en petitgrup, en funció de les necessitats.

� Coordinar les activitats i programes paral�lels amb el tutor delgrup. Pot assumir grups formats per sords i oients en activitatsconjuntes a l’aula.

� Fer el seguiment, juntament amb el tutor, de l’evolució delsaspectes acadèmics. Hauran d’assistir a les reunions de nivell id’avaluació del grup dels alumnes que atenen.

� Coordinar-se amb la logopeda per tal de conèixer l’evolució dela llengua parlada i aplicar les estratègies per potenciar l’úsfuncional d’aquesta i de les restes auditives en situacionsformals i no formals del centre.

� Col�laborar en l’elaboració del PI, juntament amb el tutor i elprofessional de l’EAP. Així com amb el logopeda en els aspectesque fan referència al llenguatge.

� Participar en totes les CAD del centre. En cas que en un centrehi hagi més d’una MALL, es pot delegar la representació en und’ells/es.

� Potenciar el coneixement mutu entre els alumnes sords i oïdors,afavorint les relacions comunicatives, de tolerància i derespecte.

� Afavorir l’assoliment de forma progressiva d’hàbits de treball id’autonomia personal i social, disminuint al llarg de l’escolaritatla dependència que tenen els alumnes sords dels professionalsde suport.

� Assistir a les reunions amb les famílies, juntament amb el tutor.

En un centre d’agrupament bilingüe, a més de les funcions jaesmentades:

� Interpretar a la LSC i adaptar, si cal, les informacions que esprodueixin a l’aula o en qualsevol altre situació educativa en laque es trobi l’alumne.

Els equips directius dels centres docents han de tenir en compte lesfuncions específiques d’aquests professionals a l’hora d’elaborar elsseus horaris.

Tots aquests professionals compliran l’horari del lloc de treball queocupin (Primària o Secundària) atès que seran professionals delcentre.


B. Servei Específic: CREDAV

Logopeda:

Els logopedes han de ser mestres amb l’especialitat d’audició illenguatge. En el cas dels agrupaments bilingües, han de tenircompetència en LSC equivalent a un nivell de quart.


� Responsable del desenvolupament de la comunicació i delllenguatge oral. El logopeda atendrà al nen individualment, enpetit grup de sords o dins l’aula ordinària. Farà l’assessoramenta pares i a l’equip de mestres pel que fa al desenvolupamentdel llenguatge i la comunicació oral.

� Elaboració del programa logopèdic individual que contempli elsdiferents aspectes del desenvolupament auditiu i del llenguatgeoral ;així com també, aspectes relacionats amb la llenguaescrita.

� Conèixer la programació d’aula ordinària per tal de tenir-la encompte en la planificació de les sessions de logopèdia.

� Coordinar-se amb el tutor, MALL, família i altres professionalsque intervenen amb l’alumne, per tal d’afavorir unaprenentatge significatiu i funcional.

� Participar en les activitats del seu servei educatiu.

� Col�laborar en l’elaboració del PI.� Assistir a les sessions d’avaluació.� Participar a les CAD sempre que els temes a tractar tinguin

relació amb l’alumnat sord.

Mestre/a especialista en LSC:

El mestre/a especialista de LSC ha de ser un mestre/a ambl’especialitat d’Audició i Llenguatge i/o Educació Especial competenten la llengua Signes Catalana, preferentment una persona sorda ouna oïdora amb titulació d’intèrpret de LSC.


� Impartir l’àrea de LSC en els centres ordinaris d’agrupamentbilingüe.

� Participar, juntament amb el psicopedagog del CREDAV, en lavaloració psicolingüística dels alumnes sords d’orientacióbilingüe (àmbit LSC).

� Participar en la formació – assessorament extern i intern deprofessionals i famílies en aspectes relatius a l’ús de la LSC.


� Assessorar els mestres i logopedes dels agrupaments bilingüesen aspectes relatius a l’ús de la LSC.

� Fer propostes de dotació de material per a la creació d’un fonsdocumental específic (adaptacions a la LSC, DVD, vídeos,bibliografia relacionada amb el tema...).

� Participar en reunions de formació i coordinacions mensuals alCREDAV.

� Fer atenció directa de logopèdia en funció de les necessitatsdel servei i per tal de completar el seu horari laboral.

Coordinador de centres d’agrupament:

El coordinador dels centres d’agrupament ha de ser un professionalamb l’especialitat d’Audició i Llenguatge. En el cas de la modalitatbilingüe, també competent en la LSC.

Les seves funcions seran:

� Col�laborar en el procés d’ acollida i participar en el procésd’orientació a les famílies.

� Participar i fer el seguiment del programa logopèdic delsalumnes.

� Fer el seguiment, conjuntament amb l’EAP, de l’organitzacióeducativa dels agrupaments, des de l’educació infantil fins elfinal de l’escolaritat.

� Coordinar-se amb els equips directius dels centres ordinaris iamb els MALLs i logopedes dels alumnes sords, així com tambécoordinar la tasca del mestre especialista de LSC.

� Fer propostes de formació per els professionals del CREDAV idels centres ordinaris d’agrupament a través del PFZ, del SSTTo altres organismes i institucions afins.

� Organitzar cursos de LSC per a famílies d’alumnes sords.� Participar en reunions de formació i coordinacions mensuals al

CREDAV.

Psicopedagog i audioprotetista:

Aquests professionals formen part de la Unitat de Valoració iOrientació Psicopedagògica i Audioprotètica del CREDAV (UVOPA).

� Les seves funcions seran les mateixes que per a la restad’alumnes sords atesos pel servei educatiu i que consten en lesinstruccions d’inici de curs. A més de les específiques ques’hagin acordat en el pla de treball de cada professional peraquell curs en funció de l’organització del servei.

C. Servei Educatiu Generalista:


Psicopedagog del l’EAP:

� Participar, conjuntament amb el CREDA, en el seguiment del’alumne i de l’organització de la resposta educativa que rep.

D. Serveis Territorials:

La Delegació Territorial és el màxim responsable de l’atencióeducativa dels alumnes sords del Vallès Occidental. Per aquest motiuha de vetllar pel bon funcionament dels centres d’agrupament, totdotant-los dels recursos necessaris. Aquests recursos fan referència apersonal idoni, dotació econòmica i de maquinari i recursos tècnics,així com la col�laboració en la formació dels professionals implicats:logopedes, MALLs, professionals del centres docents, famílies.....

E. Altres serveis:

També caldrà tenir en compte la participació i col�laboració d’altresserveis per temes relacionats a la sordesa i a les seves implicacions,com els serveis socials, serveis mèdics o tècnics.

3.2.4. En relació a les famílies

La formació i implicació de les famílies en l’educació dels seus fills sónpilars fonamentals en el desenvolupament de la comunicació i delllenguatge. Ja en l’etapa d’atenció primerenca el CREDAV té encompte aquest factor.

El pas al centre ordinari suposa un procés d’adaptació tant perl’alumne com pels pares. Cal procurar que aquest procés sigui positiui suposi un creixement per tots els implicats i no pas un retrocés.

Per això cal comptar amb un programa dirigit a les famílies amb unsobjectius que contemplin les habilitats comunicatives, lingüístiques iacadèmiques dels seus fills.

� Etapa infantil :

o Assistir periòdicament a una sessió de logopèdia amb el seufill/a, la qual cosa els permet observar i imitar els recursos delsprofessionals i adaptar aquestes activitats a l’entorn quotidià.

Aquestes sessions ofereixen un espai i un temps d’intercanviper valorar i ajustar aspectes relacionats amb les estratègiescomunicatives.


o Presentar les famílies noves a la resta de famílies amb fillssords del centre docent i afavorir l’intercanvi entre ells.

� Etapa primària i secundària :

o Mantenir les sessions periòdiques amb el logopeda per estarinformats del treball que es realitza, de l’evolució de l’alumne,així com plantejar dubtes o dificultats, i prendre decisionsconjuntes.

� Actuacions generals :

El CREDA organitza trobades per als alumnes sords, tantd’agrupament com de sector, amb l’objectiu de treballaraspectes relacionats amb les habilitats comunicatives i lasordesa. Aquestes trobades s’organitzen per grups en funció del’edat i de les necessitats dels alumnes.

També des del servei específic es fan xerrades per a les famíliessobre temes relacionats amb la sordesa: mèdics, tecnològics,educatius. Així com oferir formació en llengua de signes a lesfamílies de modalitat comunicativa bilingüe i fer-ho extensiu atotes les persones interessades.

Les famílies d’alumnes oients dels centres d’agrupament han deser coneixedores del projecte educatiu que inclou l’objectiud’integració dels nens i nenes amb sordesa.

És important potenciar i afavorir activitats que impliquin a totala comunitat educativa en el projecte: sessions informativessobre la sordesa, activitats en la setmana cultural, tallers deLSC...

3.3. Organització de l’atenció

3.3.1 Criteris organitzatius

Els alumnes d’un centre d’agrupament de sords estan ubicats en ungrup-classe amb altres alumnes oïdors. El nombre màxim d’alumnessords per grup-classe és de quatre.

S’ha de vetllar perquè els alumnes participin al màxim de lesactivitats de l’aula ordinària. Només quan es consideri oportú, per lescaracterístiques de l’àrea o per les necessitats de l’alumne es faranatencions específiques. Aquestes atencions es podran fer a nivell


individual o amb alumnes del mateix nivell, cicle o intercicle. Tambées pot contemplar fer grups mixtes entre alumnes sords i oients

Els horaris s’han d’adaptar a les necessitats de cada alumne quanl’atenció sigui individual, sempre pensant que el referent de l’alumneés el grup-classe.

Cal preveure una resposta més específica als alumnes que presentendificultats en l’accés al currículum i amb un ús limitat del codicomunicatiu. La proposta contempla la participació d’aquests alumnesa les unitats d’atenció a la diversitat dels centres, prioritàriament asecundaria.

3.3.2. Organització i coordinació dels professionals

Oferir una adequada resposta educativa als alumnes sords requereixde la coordinació de tots els professionals implicats, tant a dins del’escola com amb els d’altres serveis.

En el centre escolar és necessari en primer lloc que la planificació delshoraris del professorat tingui present la importància de lescoordinacions i respecti els moments destinats a aquestes, afavorintque hi puguin assistir tots els professionals.

Aquestes coordinacions bàsiques son:

- El nivell. - El cicle o reunió d’equip docent.- La coordinació tutor - mall i logopeda.- La coordinació mall – logopeda.- Les sessions d’avaluació.- La Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD) a primària.- El Departament d’Orientació (DEO) a secundària.- Les coordinacions amb EAP, CREDAV, Sanitat, Serveis Socials,

tal com ha quedat recollit en el paràgraf on es descriuen lesfuncions dels professionals.

També pot ser necessari disposar d’un temps específicament destinata l’elaboració i el seguiment dels Plans Individualitzats dels alumnes.

A cada centre un/a MALL pot fer funcions de coordinador de l’equipd’Agrupament, que estaria format per els/les MALLs i logopedes.

3.3.3. Recursos tècnics


Els mitjans tècnics per una atenció educativa adequada a l’infant ambsordesa en funció de les necessitats dels alumnes són:

- Pròtesis auditives: implants coclears i/o audiòfons.- Equips de Freqüència Modulada (FM).- Equips informàtics multimèdia amb software informàtic i

programari específic.- Aparells SUVAG.

Caldrà determinar en cada cas a qui correspon la propietat i laresponsabilitat d’ús i cura d’aquest recursos.

3.3.4. Recursos materials

En general els materials necessaris seran els propis de qualsevol aulapel que fa a material fungible.

Els materials didàctics poden tenir un caire tant general (contes,jocs de taula,...) com específic (per a l’estimulació auditiva i per aldesenvolupament del llenguatge).

Els equips informàtics hauran de dotar-se dels programes educatiusadients tant per a la tasca de reeducació auditiva i logopèdica comper al suport de les àrees curriculars.

3.3.5 Recursos espacials

Els centres d’agrupament hauran de tenir previst aules per tal deportar a terme l’atenció logopèdica individualitzada. Igualment calenespais adients per al suport al currículum, ja sigui per al treball enpetit grup, individual o en agrupaments flexibles.

Donat la importància que per l’alumnat sord significa l’ubicaciórutinària en l’espai i en el temps, cal posar el màxim d’esforç per amantenir fixos aquests espais durant el curs.


PROJECTE D’ESCOLARITZACIÓ DE · 1 Gotzents, A.M. i Marro, S. Valoración audioprotésica y...

Documents

Transcript of PROJECTE D’ESCOLARITZACIÓ DE · 1 Gotzents, A.M. i Marro, S. Valoración audioprotésica y...