Programació En Scène 2 catalá - Oxford University … · Web view... també rep missatges amb...

EN SCÈNE 2

ÀREA DE LLENGÜES ESTRANGERES

FRANCÈSSISÈ CURS

EDUCACIÓ PRIMÀRIA OBLIGATÒRIA

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .………………………………………………………..................

3

1.1. LOMCE …………………………………………………………………………

3

1.2. Les Competències Bàsiques integrades .……………………………….....

4

2. CONTEXT .………………………………………………………………………….

5

2.1. Context particular del centre ………………………………………………...

5

2.2. Pla de lectura .………………………………………………………………...

6

2.3. Pla de Tecnologies de la Informació i la Comunicació ……………..........

6

2.4. Característiques dels grups quant a l’aprenentatge ………………….......

7

2.5. Priorització de les necessitats ……………………………………………....

8

2.6. Horari de les classes ………………………………………………………....

8

2.7. Activitats extraescolars i complementàries ……………………………......

9

3. DISSENY CURRICULAR …………………………………………………………

10

EN SCÈNE ! 2 – Oxford University Press | 2

3.1. Currículum ………………………………………………………………….....

10

3.2. Objectius ………………………………………………………………..……..

10

3.3. Competències Bàsiques ………………………………………………….….

12

3.3.1. Competències Bàsiques en aquesta matèria ………………..........

16

3.3.2. Competències Bàsiques per mitjà d’En scène ! ............................

18

3.4. Continguts ……………………………………………………………..………

19

3.5. Metodologia …………………………………………………………………...

25

3.5.1. Metodologia didàctica ………………………………………..……….

25

3.5.2. Metodologia d’En scène ! ..............................................................

29

3.5.3. Materials i recursos didàctics ……………………………………......

34

3.5.4. Activitats ……………………………………………………………......

41

3.5.5. Organització de temps, agrupaments i espais ……………............

43

3.5.6. Mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat ……………….........

45

3.6. Avaluació ……………………………………………………………………...

46

3.6.1. Procediments d’avaluació ………………………………………........

47

3.6.2. Recursos d’avaluació ………………………………………………....

3.6.2.1. Criteris d’avaluació ………………………………………......

3.6.2.2. Estàndards d’aprenentatge avaluables ……………………

3.6.2.3. Rúbrica d’avaluació per competències …………………....

48485153

3.6.3. Elements d’avaluació …………………………………………….......

56

4. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS …………………………………….….......

64

5. ANNEX I: Rúbrica d’avaluació per competències ………………. 109EN SCÈNE ! 2 – Oxford University Press | 3

………....

6. ANNEX II: Rúbrica d’avaluació per estàndards d’avaluació ………..........

126

7. ANNEX III: Marc europeu comú de referència (MECR) ………………........

153

7.1. El Portafolis europeu de llengües en el nostre projecte ………………....

153

7.2. Avaluació global ……………………………………………………………...

154

7.3. Fi de l’any: autoavaluació …………………………………………………....

155

1. INTRODUCCIÓ

1.1. LOMCE

Els avantatges i les oportunitats que ens ofereix la present Llei orgànica d’educació (LOE), modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), les exigències i les necessitats cada vegada més multiculturals de la societat en què vivim, juntament amb les directrius establertes pel Consell d’Europa en el Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar, són tres aspectes significatius clau que queden reflectits en el projecte En scène !

Amb una vocació educativa i d’aprenentatge clara en què els alumnes aprenen francès per mitjà d’activitats motivadores amb un caràcter lúdic que permeti adquirir la llengua estrangera d’una manera inconscient i natural, i que tanquen el repte de potenciar l’habilitat de l’alumnat per a percebre el coneixement d’una llengua estrangera no solament com una matèria més sinó també com el descobriment d’un món exterior del qual tots formem part responsable, es promou la interacció a la classe per a desenvolupar una actitud d’alerta envers les normes i els valors socials, dins els principis psicopedagògics en què es fonamenta el disseny curricular per a l’etapa d’Educació Primària.

La finalitat del nostre projecte és, en primer lloc, aconseguir que l’alumnat adquireixi totes les competències que marca la LOMCE centrant-nos, com és lògic, en la comunicació lingüística i posant l’accent principalment en les competències socials i cíviques, aprendre a aprendre i sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. Al mateix temps, incorporar el conjunt d’elements transversals, que també recull la LOMCE, al procés d’aprenentatge. Com es pot esperar, la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual i les TIC es treballaran d’una manera intensa al llarg de tot el procés, però també tindran cabuda en l’aprenentatge de la llengua estrangera la promoció de la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació, la igualtat efectiva entre homes i dones i la prevenció de la violència de gènere, la prevenció i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits, el rebuig a qualsevol tipus de violència, racisme o xenofòbia, el respecte per les víctimes del terrorisme, el desenvolupament sostenible i el medi ambient, els riscos d’explotació i abús sexual,


les situacions de risc en l’ús de les TIC, la protecció davant emergències i catàstrofes, el desenvolupament de l’esperit emprenedor, l’activitat física i la dieta equilibrada, la millora de la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit.

Aquest projecte té en compte canvis tan significatius i evidents com la globalització, que pràcticament exigeix el domini d’una segona llengua estrangera, i l’impacte de les noves tecnologies, la qual cosa repercuteix directament en els alumnes a l’hora d’aprendre, de comunicar-se o de dur a terme una tasca. Aquests aspectes han esdevingut una prioritat i una eina clau respectivament en el procés d’aprenentatge, no solament en l’etapa a què fa referència aquest document sinó també al llarg de tota la vida.

En aquest projecte, el professorat ha de crear les condicions essencials perquè es produeixi l’aprenentatge tenint en compte particularment la diversitat en les habilitats i les expectatives de cada alumne i la cerca del desenvolupament del talent de cadascun d’ells. Ha de preparar i organitzar el treball, i ajudar en el desenvolupament d’aquest; coordinar accions; impulsar actituds positives envers la llengua i la cultura franceses, captant i desenvolupant l’interès de l’alumne per les coses noves i la creativitat, intervenint d’una manera activa i reflexiva, i tractant els errors com a signes de progrés. Per la seva banda, l’alumnat ha de participar d’una manera activa en el seu procés d’aprenentatge, ja que, com defineix la LOMCE, és el centre i la raó de ser de l’educació.

1.2. Les Competències Bàsiques integrades

La societat actual, cada vegada més heterogènia i global, demana un tipus de ciutadà competent, que sàpiga el que fa i el que diu d’una manera creativa i autònoma.

Des de l’àrea de llengües estrangeres, aquesta formació, necessàriament contínua, esdevé un procés de construcció social i emocional del coneixement en què interaccionen permanentment el cos, la ment, la raó i les emocions.

És un procés d’aprenentatge continu, basat en l’adquisició de competències, en què l’alumnat, mitjançant els coneixements que ha adquirit, ha de ser capaç d’aplicar el que sap en situacions concretes, és a dir, posar en pràctica i demostrar els coneixements, les habilitats i les actituds que té per a resoldre fets diversos en contextos diferents.

Cal destacar el caràcter combinat de l’aprenentatge per competències: l’alumne, mitjançant el que sap, ha de demostrar que ho sap aplicar, però a més que sap ser i estar. D’aquesta manera, una competència integra els diferents continguts que es treballen a l’aula (conceptes, procediments i actituds), exemple d’una formació integral de l’alumne. En definitiva, reconeixem que la institució escolar no solament prepara l’alumne en el coneixement de sabers tècnics i científics, sinó que també ho fa com a ciutadà; per aquest motiu ha de demostrar un seguit d’actituds socials, cíviques i intel·lectuals que impliquin el respecte als altres, responsabilitat i cooperació.


El nostre projecte recull i integra els diferents elements curriculars —objectius, estàndards d’aprenentatge i competències— per a l’ensenyament de la segona llengua estrangera, a més de criteris i indicadors de competències per a l’avaluació de l’adquisició de les competències i l’assoliment dels objectius de la matèria.


2. CONTEXT

2.1. Context particular del centre

6è Curs d’Educació Primària – Francès

Centre

Carrer

Localitat Província Codi postal

Composició del Departament de Llengües Estrangeres

12345

Distribució de l’alumnat

Curs Nre. d’alumnes Nre. de grups

Característiques de l’alumnat

(El Departament les ha de descriure tenint en compte els tres criteris següents:

Generals Dels diferents grups D’un grup

S’han de detallar els objectius bàsics per a efectuar-ne el tractament. Així mateix, s’han de prioritzar les seves necessitats, les estratègies que convé utilitzar i la temporalització.)

Perfil del centre(Elimineu el que no escaigui.)

Nivell social Alt Mitjà Baix Mixt

Zona Centre urbà Barri perifèric Poble RuralNre. d’alumnes d’integració:Observacions:


2.2. Pla de lecturaProposem les activitats següents per a desenvolupar la competència lectora en francès:

Lectura en veu alta de textos per part dels alumnes. Grups de lectura dins i fora de l’aula. Lectura graduada relacionada amb el llenguatge o el tema de la unitat a casa.

S’inclou una taula en què s’han d’indicar els llibres recomanats per a cada trimestre (l’ha de completar el professorat).

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

2.3. Pla de Tecnologies de la Informació i la Comunicació(L’ha de completar el professorat.)

Objectius: Afavorir l’aprenentatge de la llengua estrangera. Adquirir habilitats tecnològiques i comunicatives. Facilitar l’accés a la informació en suport digital. Investigar i contrastar informació. Fer un ús adequat d’Internet i de les xarxes socials. Utilitzar xarxes socials, el correu electrònic, missatges,

etc. Crear documents en format digital. Baixar i compartir recursos. D’altres.

Recursos: Connexió a Internet. Sala d’informàtica. Ordinadors, tauletes, ordinadors portàtils. Pissarra digital. D’altres.

Programes / Aplicacions:

Pàgines web. Wikis. Processadors de text. Llibres electrònics. Blogs. Skype. Google Sites. Xarxes socials. D’altres

D’altres: …


2.4. Característiques dels grups quant a l’aprenentatge(Elimineu el que no escaigui.)

Generals.......................Grup A Els agrada aprendre mentre juguen o duen a terme activitats lúdiques. Mostren amb facilitat/dificultat la creativitat i la imaginació que tenen. És fàcil/difícil desvetllar la seva curiositat. Els agrada/desagrada expressar el que senten. Mostren capacitat/incapacitat per a organitzar i analitzar el seu propi aprenentatge. Són / no són conscients dels avantatges de treballar d’una manera cooperativa a classe. S’expressen d’una manera coherent/incoherent i correcta/incorrecta en la llengua pròpia. No necessiten / necessiten entendre totes les paraules d’un text per a comprendre’l. Els agrada/desagrada llegir a casa. D’altres.

Grup B Els agrada aprendre mentre juguen o duen a terme activitats lúdiques. Mostren amb facilitat/dificultat la creativitat i la imaginació que tenen. És fàcil/difícil desvetllar la seva curiositat. Els agrada/desagrada expressar el que senten. Mostren capacitat/incapacitat per a organitzar i analitzar el seu propi aprenentatge. Són / no són conscients dels avantatges de treballar d’una manera cooperativa a classe. S’expressen d’una manera coherent/incoherent i correcta/incorrecta en la llengua pròpia. No necessiten / necessiten entendre totes les paraules d’un text per a comprendre’l. Els agrada/desagrada llegir a casa. D’altres.

Grup C Els agrada aprendre mentre juguen o duen a terme activitats lúdiques. Mostren amb facilitat/dificultat la creativitat i la imaginació que tenen. És fàcil/difícil desvetllar la seva curiositat. Els agrada/desagrada expressar el que senten. Mostren capacitat/incapacitat per a organitzar i analitzar el seu propi aprenentatge. Són / no són conscients dels avantatges de treballar d’una manera cooperativa a classe. S’expressen d’una manera coherent/incoherent i correcta/incorrecta en la llengua pròpia. No necessiten / necessiten entendre totes les paraules d’un text per a comprendre’l. Els agrada/desagrada llegir a casa. D’altres.

Grup D Els agrada aprendre mentre juguen o duen a terme activitats lúdiques. Mostren amb facilitat/dificultat la creativitat i la imaginació que tenen. És fàcil/difícil desvetllar la seva curiositat. Els agrada/desagrada expressar el que senten. Mostren capacitat/incapacitat per a organitzar i analitzar el seu propi aprenentatge. Són / no són conscients dels avantatges de treballar d’una manera cooperativa a classe. S’expressen d’una manera coherent/incoherent i correcta/incorrecta en la llengua pròpia. No necessiten / necessiten entendre totes les paraules d’un text per a comprendre’l. Els agrada/desagrada llegir a casa. D’altres.


2.5. Priorització de les necessitats(Ho ha d’emplenar el professorat.)

Necessitats generals.......................

Necessitats específiques dels diferents grups

Grup A .......................

Grup B .......................

Grup C .......................

Grup D .......................

Necessitats específiques individuals

Grup A Alumne/a .......................

Grup B Alumne/a .......................

Grup C Alumne/a .......................

Grup D Alumne/a .......................

Estratègies que s’utilitzen(Ho ha d’emplenar el professorat.)

a) Respecte a l’alumnat .......................

b) Respecte a l’equip docent del centre .......................

c) Respecte als pares/mares/tutors/famílies .......................

2.6. Horari de les classes

Nom i càrrec del professor/a:

HORA Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres








2.7. Activitats extraescolars i complementàries(Anoteu aquí l’activitat extraescolar o complementària: esportives, artístiques, de suport, etc.)



3. DISSENY CURRICULAR

3.1. Currículum

La definició de currículum que la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa recull en l’article 6 és la següent: «[…] s’entén per currículum la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments».

El currículum està integrat pels elements següents:

a) Els objectius de cada ensenyament i etapa educativa: referents relatius als assoliments que l’alumne ha d’haver dut a terme al final del procés educatiu, com a resultat de les experiències d’ensenyament i aprenentatge planificades amb aquesta finalitat.

b) Les competències, o capacitats per a aplicar d’una manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.

c) Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, estratègies, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències.Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls segons els ensenyaments, les etapes educatives o els programes en què participi l’alumnat.

d) La metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball dels docents.

e) Els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa: referents d’avaluació que defineixen el que es vol valorar, el que l’alumnat ha d’aconseguir, tant en termes de conceptes com de procediments o actituds. Responen directament al que es vol aconseguir amb l’assignatura.

f) Els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables: concrecions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats dels aprenentatges i concreten mitjançant accions el que l’alumne ha de saber i ha de saber fer en cada assignatura. Han de permetre graduar el rendiment o assoliment aconseguit. Han de ser observables, mesurables i avaluables, ja que contribueixen al disseny de proves estandarditzades i comparables.

3.2. Objectius

Les exigències i les necessitats en la societat del segle XXI han comportat ajustos en l’àmbit escolar, de manera que cal preparar els alumnes per a viure en un món progressivament més internacional, multicultural i multilingüe, i, alhora, tecnològicament més avançat. El nostre país està compromès com a membre de la


Unió Europea a fomentar el coneixement d’altres llengües comunitàries, tal com es recull en un dels objectius de l’Estratègia de Lisboa. Per la seva banda, el Consell Europeu en el Marc europeu comú de referència per a les llengües estableix directrius tant per a l’aprenentatge de llengües com per a la valoració de la competència en les diferents llengües d’un parlant. Aquestes pautes han estat un referent clau en l’elaboració del currículum de l’àrea.

El currículum bàsic estableix que l’Educació Primària ha de contribuir a desenvolupar en els nens i nenes les capacitats que els permetin:

a) Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a actuar d’acord amb aquests valors i normes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, a més del pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i responsabilitat en l’estudi, com també actituds de confiança en si mateixos, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge, i esperit emprenedor.

c) Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que els permetin desenvolupar-se amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, com també en els grups socials amb què es relacionen.

d) Conèixer, comprendre i respectar les diverses cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conèixer i utilitzar de manera adequada la llengua castellana i, si n’hi ha cap, la llengua cooficial de la comunitat autònoma i desenvolupar hàbits de lectura.

f) Adquirir en, almenys, una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i sortir-se’n en situacions quotidianes.

g) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, i ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la vida diària.

h) Conèixer els aspectes fonamentals de les ciències de la naturalesa, les ciències socials, la geografia, la història i la cultura.

i) Iniciar-se en la utilització, per a l’aprenentatge, de les tecnologies de la informació i la comunicació i desenvolupar un esperit crític davant els missatges que reben i elaboren.

j) Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i audiovisuals.


k) Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Conèixer i valorar els animals més propers a l’ésser humà i adoptar formes de comportament que n’afavoreixin la cura.

m) Desenvolupar les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions que tenen amb els altres, a més d’una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

n) Fomentar l’educació viària i actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.

3.3. Competències Bàsiques

La reforma educativa, seguint les recomanacions del Parlament Europeu i del Consell de 18 de desembre de 2006, de la UNESCO i de l’OCDE, entre d’altres, es basa en la potenciació de l’aprenentatge per competències, com a complement a l’aprenentatge de continguts. En la definició que la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) fa del currículum, hi trobem els elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge, entre els quals hi ha les competències bàsiques. Es proposen enfocaments nous en l’aprenentatge i l’avaluació, la qual cosa implica un canvi important amb relació al que l’alumnat assimila i és capaç de fer, sobretot pel que fa a les competències bàsiques que es consideren prioritàries amb vista al desenvolupament de l’alumnat.

Enfront d’un model educatiu centrat en l’adquisició de coneixements més o menys teòrics, en molts casos desconnectats entre si, un procés educatiu orientat a l’acció, basat en l’adquisició de competències, incideix fonamentalment en l’adquisició d’uns sabers imprescindibles, pràctics i integrats, sabers que els alumnes han de demostrar (és més que una formació funcional). En resum, una competència és la capacitat posada en pràctica i demostrada d’integrar coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos diversos. D’una manera molt gràfica i succinta, s’ha arribat a definir com la posada en pràctica dels coneixements adquirits, els coneixements en acció, és a dir, mobilitzar els coneixements i les habilitats en una situació determinada (de caràcter real i diferent de la situació en què s’han après), activar recursos o coneixements que es tenen (encara que es cregui que no es tenen perquè s’han oblidat).

Cal destacar que formar en competències permet aprendre al llarg de tota la vida i afrontar la renovació de coneixements constant que es produeix en qualsevol àrea de coneixement. La formació acadèmica de l’alumne s’esdevé en la institució escolar durant un nombre limitat d’anys, però la necessitat de formació personal i professional no s’acaba mai, per la qual cosa una formació competencial digital, per exemple, permetrà accedir a aquest instrument per a recollir la informació necessària en cada moment (òbviament, després d’analitzar-ne la qualitat). Si, a més, tenim en compte que moltes vegades és impossible tractar amb profunditat tots els continguts


del currículum, és clar que l’alumne s’ha de formar en aquesta competència, la d’aprendre a aprendre.

En el nostre sistema educatiu es considera que les competències bàsiques que ha de tenir l’alumne quan acaba l’escolaritat obligatòria, per tal d’afrontar els reptes de la vida personal i laboral, són les següents:

Comunicació lingüística. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. Competència digital. Aprendre a aprendre. Competències socials i cíviques. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. Consciència i expressions culturals.

Però, què entenem per cadascuna d’aquestes competències? D’una manera succinta, i recollint el més significatiu del que estableix el currículum escolar, cadascuna d’elles aporta a la formació personal i intel·lectual de l’alumne el que s’explica a continuació.

Comunicació lingüísticaEs tracta d’una competència molt complexa. Està relacionada amb l’acció comunicativa dins d’unes pràctiques socials, en què l’individu, a més de produir, també rep missatges amb finalitats diverses. Implica l’obertura d’una via de coneixement, dins i fora de l’escola, i enriquiment cultural, i esdevé un objectiu d’aprenentatge permanent, de manera que es considera la lectura el principal mitjà per a l’ampliació de l’aprenentatge i d’aquesta competència.L’individu, mitjançant la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació, posa en funcionament un seguit d’actituds i valors com són el respecte a les normes de convivència, l’exercici de la ciutadania, el desenvolupament d’un esperit crític, el respecte als drets humans i el pluralisme, la resolució de conflictes, el desenvolupament de les capacitats afectives en tots els àmbits, l’interès per l’aprenentatge i el reconeixement de les destreses inherents a aquesta competència com a font de plaer.

La competència en comunicació lingüística està formada per cinc elements: lingüístic, pragmàtic i discursiu, sociocultural, estratègic i personal, que es concreten en diferents dimensions en la interacció comunicativa.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologiaLa competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les eines pertinents per a descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Requereix coneixements sobre els nombres i les diverses operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i de raonament matemàtic per a produir i interpretar informacions, per a conèixer més coses sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per a resoldre problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. La seva adquisició implica, en definitiva, establir una relació profunda entre el coneixement conceptual i el coneixement procedimental que intervenen en la resolució d’una tasca matemàtica determinada.


Aquesta competència inclou un seguit d’actituds i valors que es basen en el rigor, el respecte a les dades i la veracitat. Els àmbits integrats en la competència matemàtica són els referents als nombres, l’àlgebra, la geometria i l’estadística.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable en aquest món. Contribueixen al desenvolupament del pensament científic i capaciten l’individu per a identificar, plantejar i resoldre situacions de la vida diària, i per a actuar davant dels reptes i els problemes propis de les activitats científiques i tecnològiques.

El desenvolupament d’aquestes competències requereix un seguit de coneixements científics relatius a la física, la química, la biologia, la geologia, les matemàtiques i les tecnologies, que es deriven de conceptes, processos i situacions interconnectades; a més d’unes destreses que permetin utilitzar i manipular eines tecnològiques, dades i processos científics per a aconseguir un objectiu.

Les actituds i els valors integrats en aquestes competències estan relacionats amb l’assumpció de criteris ètics, l’interès per la ciència, el suport a la recerca científica, la valoració del coneixement científic i la responsabilitat sobre la conservació dels recursos naturals i mediambientals, com també l’adopció d’una actitud adequada per a aconseguir una vida física i mental saludable en un entorn natural i social.

Competència digitalImplica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació. Comporta l’adequació als canvis que introdueixen les noves tecnologies i l’adquisició de nous coneixements, habilitats i actituds per a ser competent en un entorn digital. Requereix el coneixement de les principals aplicacions informàtiques i, també, el desenvolupament de diverses destreses relacionades amb l’accés a la informació, el processament i l’ús per a la comunicació, la creació de continguts, la seguretat i la resolució de problemes en contextos diferents.

L’individu ha de ser capaç de fer un ús habitual dels recursos tecnològics disponibles amb la finalitat de resoldre els problemes reals d’una manera eficient, a més d’avaluar i seleccionar noves fonts d’informació i innovacions tecnològiques, a mesura que van apareixent, segons la utilitat que tenen per a emprendre tasques o objectius específics.

L’adquisició d’aquesta competència requereix a més actituds i valors que permetin a l’usuari adaptar-se a les noves necessitats establertes per les tecnologies, la seva apropiació i adaptació a les finalitats que es persegueixen i la capacitat d’interaccionar socialment entorn d’elles. D’altra banda, la competència digital implica la participació i el treball col·laboratiu, com també la motivació i la curiositat per l’aprenentatge i la millora en l’ús de les tecnologies.

Aprendre a aprendre Aquesta competència implica, d’una banda, iniciar-se en l’aprenentatge i, de l’altra, ser capaç de continuar aprenent d’una manera autònoma, un aspecte fonamental per a l’aprenentatge permanent.


Aprendre a aprendre inclou un seguit de coneixements i destreses que requereixen reflexionar i prendre consciència sobre els processos d’aprenentatge propis, per la qual cosa els processos de coneixement esdevenen objecte del coneixement i cal aprendre a executar-los adequadament.

Les actituds i els valors clau en l’adquisició d’aquesta competència són la motivació per aprendre i la confiança per aconseguir les metes de l’aprenentatge.

Competències socials i cíviquesAquestes competències impliquen l’habilitat i la capacitat d’utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat per a comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural.La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu i requereix l’adquisició de coneixements que permetin comprendre i analitzar els codis de conducta i el comportament adequat per a conviure en societat.Els elements fonamentals d’aquesta competència són la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en entorns diferents i la seguretat en un mateix, la integritat i l’honestedat.La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils. En aquesta competència són fonamentals l’habilitat per a interaccionar eficaçment en l’àmbit públic, manifestar solidaritat i interès pels problemes de la comunitat, el respecte dels drets humans, la igualtat, i l’apreciació i comprensió de les diferents religions o cultures.

El desenvolupament d’aquestes competències implica afrontar els conflictes amb valors ètics i exercir els drets i deures ciutadans des d’una actitud solidària i responsable.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedorAquesta competència es refereix a la capacitat de transformar idees en actes, la qual cosa implica adquirir consciència d’una situació, optar amb criteri propi i dur a terme les iniciatives necessàries per a desenvolupar l’opció triada i fer-se’n responsable, tant en l’àmbit personal com en els àmbits social o laboral. L’adquisició d’aquesta competència és determinant per a la formació de futurs ciutadans emprenedors, de manera que contribueix a la cultura de l’emprenedoria.

Aquesta competència requereix uns coneixements relacionats amb la capacitat de reconèixer les oportunitats que hi ha per a les activitats personals, professionals i comercials; i unes destreses com la capacitat d’anàlisi, de planificació, d’organització, de gestió, de presa de decisions, de resolució de problemes, de lideratge, de pensament crític, d’avaluació i d’autoavaluació.

Requereix el desenvolupament d’actituds i valors com la predisposició a actuar d’una manera creadora i imaginativa, l’autoconeixement i l’autoestima, la independència, l’interès i l’esforç, i l’esperit emprenedor.


Consciència i expressions culturalsAquesta competència implica conèixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. Requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l’herència cultural a tots els nivells. Comprèn la concreció de la cultura i altres manifestacions artisticoculturals de la vida diària. Incorpora el coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics i la identificació entre les diverses manifestacions artístiques i la societat.

L’adquisició d’aquesta competència posa en funcionament destreses com l’aplicació de diferents habilitats de pensament per a poder comprendre, valorar, emocionar-se i gaudir de les diverses manifestacions artístiques. Implica, a més, actituds i valors personals d’interès, reconeixement i respecte per aquestes manifestacions i per la conservació del patrimoni.

3.3.1 Competències Bàsiques en aquesta matèria

A continuació exposem els aspectes més rellevants en el nostre projecte, a banda del que la pràctica educativa diària pugui aconsellar a cada moment.

Comunicació lingüísticaL’estudi d’una llengua estrangera contribueix al desenvolupament d’aquesta competència d’una manera directa; completa, enriqueix i omple de nous matisos comprensius i expressius aquesta capacitat comunicativa general. La competència en comunicació lingüística es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement, i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologiaConsisteix a utilitzar nombres i les diverses operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i el raonament matemàtic per a produir i interpretar informacions, per a conèixer més coses sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per a resoldre problemes relacionats amb la vida diària. Forma part de la competència matemàtica l’habilitat per a interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.Les competències científica i tecnològica, i partint del coneixement de la natura, dels conceptes, els principis i els mètodes científics fonamentals i dels productes i processos tecnològics, com també la comprensió de la incidència de la ciència i la tecnologia en la natura, permeten comprendre millor els avenços, les limitacions i els riscos de les teories científiques, les aplicacions i la tecnologia en les societats en general. Són part d’aquestes competències bàsiques l’ús d’eines i màquines tecnològiques, les dades científiques per a aconseguir objectius basats en proves.

Competència digitalLa competència digital proporciona un accés immediat a un flux incessant d’informació que augmenta cada dia. El coneixement d’una llengua estrangera


ofereix la possibilitat de comunicar-se mitjançant les noves tecnologies i crear contextos reals i funcionals de comunicació. Aquesta competència consisteix a disposar d’habilitats per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement.

Aprendre a aprendreL’aprenentatge d’una llengua estrangera esdevé enormement rendible si s’inclouen continguts directament relacionats amb la reflexió sobre el propi aprenentatge, perquè cada nen i cada nena identifiquin com aprenen millor i quines estratègies els fan més eficaços.Això comporta la consciència de les capacitats que intervenen en l’aprenentatge, com l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió, l’expressió lingüística i la motivació de l’assoliment, entre d’altres.

Competències socials i cíviquesLes llengües serveixen als parlants per a comunicar-se socialment, però també són un mitjà de comunicació i transmissió cultural. Aprendre una llengua estrangera implica el coneixement de trets i fets culturals relacionats amb les diferents comunitats de parlants d’aquesta llengua.Així s’afavoreix la comprensió de la realitat social en què es viu, el respecte, el reconeixement i l’acceptació de diferències culturals i de comportament, es promou la tolerància i la integració i es contribueix a comprendre i apreciar tant els trets d’identitat com les diferències.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedorLes decisions que provoca la reflexió sobre el propi aprenentatge afavoreixen l’autonomia. En la mesura en què l’autonomia i la iniciativa personal impliquen sovint altres persones, aquesta competència obliga a disposar d’habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de l’altre, valorar les idees dels altres, dialogar i negociar, l’assertivitat per a fer saber adequadament als altres les decisions pròpies, i treballar d’una manera cooperativa i flexible. El sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat d’imaginar, d’emprendre, de desenvolupar i d’avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític. Requereix, per tant, poder reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar solucions i posar-les en pràctica.

Consciència i expressions culturalsL’aprenentatge d’una llengua estrangera contribueix al desenvolupament d’aquesta competència si els models lingüístics que s’utilitzen contenen, encara amb les limitacions d’aquesta etapa, produccions lingüístiques amb un component cultural. Es tracta, per tant, d’una competència que facilita tant el fet d’expressar-se i comunicar-se com de percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l’art i de la cultura.Així mateix, aquesta competència incorpora el coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics com la música, la literatura, les arts visuals i escèniques, o de les diverses formes que adquireixen les anomenades arts populars.


3.3.2. Competències Bàsiques per mitjà d’En scène !

Comunicació lingüísticaTots els llibres d’Oxford University Press ofereixen una gran varietat d’activitats que promouen la comunicació real a l’aula, amb un desenvolupament sistemàtic de les destreses escrites i orals i moltes oportunitats per a personalitzar.En les tres lliçons de cada unitat es proposen activitats comunicatives de les estructures que es presenten al llarg de la unitat. Així mateix, hi ha un apartat específic per a treballar de manera lúdica i eficaç la pronunciació en el qual s’introdueix el fonema que s’ha d’estudiar acompanyat sempre d’una paraula que l’inclou: [j], d’oreille.

Competència digitalAquesta competència digital es desenvolupa àmpliament en un espai en línia que s’anomena ZonePlus, en què l’alumne pot trobar una gran varietat de recursos, dividida en diferents apartats (flashcards, vídeos, cançons, àudio i versió digital de l’obra de teatre, activitats interactives, avaluacions amb un sistema de registre de notes que el professor rep).

Competències socials i cíviquesEn cadascuna de les unitats es duen a terme activitats que fomenten el bon comportament i el respecte pels altres, com també les bones maneres d’actuar en cada lloc. Les normes de cortesia a l’hora de realitzar exposicions, diàlegs i simulacions han de ser presents sempre en el desenvolupament de totes les activitats.En scène ! disposa d’una secció per a treballar de manera cooperativa anomenada Tous ensemble !, en què el treball en equip ha de posar en relleu l’intercanvi d’opinions i el respecte per la diversitat.

Consciència i expressions culturalsTotes les unitats ofereixen la possibilitat de desenvolupar aquesta competència per mitjà de la secció Reporter, en què cada vegada un personatge diferent ens presenta una faceta de la cultura francesa: Les héros de dessins animés français, le parc de Thoiry, etc. De la mateixa manera, en el quadern d’activitats es poden treballar tots aquests conceptes en la secció La France et plus.Totes les unitats ofereixen la possibilitat d’expressar-se bé mitjançant escenificacions, cançons, representacions i expressions d’una manera escrita tant en el llibre de l’alumne com en el d’activitats. En el llibre del professor, el docent pot trobar també informació cultural, en la secció Plus culturel, per tal d’enriquir les seves classes i fomentar la curiositat dels alumnes envers la cultura francesa.

Aprendre a aprendreAl final de cada unitat del llibre de l’alumne i del quadern d’activitats hi ha una secció anomenada Apprendre à apprendre, en què es para esment a una estratègia d’estudi o destresa diferent. Els alumnes han de completar una activitat que hi està basada i se’ls anima a utilitzar-les de manera independent en el futur.


Sentit d’iniciativa i esperit emprenedorEl sentit de la iniciativa és una altra de les competències que es té en compte dins dels diferents nivells d’En scène !, ja que el mètode ajuda els alumnes a tenir confiança en si mateixos, a tenir iniciativa per a realitzar les diverses activitats i a posar-les en pràctica en la vida real, per mitjà, per exemple, dels projectes creatius de la secció Tous ensemble !

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologiaAprendre els nombres, efectuar operacions amb els nombres, conèixer les característiques de cada estació de l’any, reconèixer els tipus de clima o situar certs animals dins l’hàbitat corresponent són qüestions presents al llarg d’En scène !Per mitjà de diferents activitats que es proposen al llarg del llibre de l’alumne, l’alumnat coneixerà molt millor el món que l’envolta.

Finalment, cal recordar que a més del material que l’alumne té i amb el qual es treballen totes aquestes competències, el professor disposa d’un «material fotocopiable» que pot emprar per a treballar aspectes més específics de la llengua i la cultura.

3.4. Continguts

Els continguts que formen aquesta matèria i aquest curs s’han agrupat en: comprensió i producció (expressió i interacció) de textos orals i escrits. Aquests quatre blocs, relacionats amb els dos centres d’atenció específics, el llenguatge oral i el llenguatge escrit, recullen els elements constitutius del sistema lingüístic, el seu funcionament i relacions i la dimensió social i cultural de la llengua estrangera.

Bloc 1. Comprensió de textos orals

1. Estratègies de comprensió de textos orals:- Mobilització d’expectatives, identificació de claus i inferències, comprovació i

reformulació d’hipòtesis.

2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics: convencions socials, normes de cortesia i registres; costums, valors, creences i actituds; llenguatge no verbal.

3. Funcions comunicatives:- Parlar del temps.- Dir la data.- Expressar la quantitat fins al 61.- Presentar-se a si mateix/a.- Descriure’s a si mateix/a i els altres (caràcter i físic).- Expressar el gust.- Demanar i donar l’hora.- Parlar del que es farà.- Dir el seu horari.- Anomenar i descriure les activitats de lleure.- Expressar la freqüència.- Descriure el cos.- Donar ordres.


- Expressar sensacions.- Parlar dels aliments i descriure els menjars.- Expressar la quantitat.- Dir si una cosa és bona o dolenta per a la salut.- Explicar la seva jornada.- Parlar de les activitats quotidianes.- Anomenar i descriure les feines de casa.- Demanar i indicar un camí.- Parlar dels animals salvatges.- Descriure la roba.- Expressar la necessitat.- Expressar el desig.- Comprar.- Comptar fins a 100.

4. Estructures sintacticodiscursives:

- Articles definits i indefinits: le, la, l’, les, un, une, des.- Els verbs être, avoir, s’appeler, habiter, aimer, adorer i détester.- El futur pròxim.- Els verbs faire i jouer.- Els articles contrets: faire/jouer du, de la, de l’, des.- L’imperatiu dels verbs acabats en -er.- Els articles contrets amb à: avoir mal à la, à l’, au, aux / jouer au, aux.- Els partitius: du, de la, de l’, des.- Els verbs manger, prendre i boire.- Els adverbis de quantitat: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de.- Il faut / Il ne faut pas + infinitiu/nom.- Els verbs pronominals: se lever, s’habiller.- El verb mettre.- Els ordinals.- Els articles contrets amb à: aller à la, à l’, au, aux.- L’imperatiu negatiu.- Els adjectius demostratius.- Gènere dels adjectius.- Gènere i nombre dels colors.

5. Lèxic oral d’alta freqüència (recepció) relatiu als dies de la setmana i els mesos de l’any, el temps, la descripció física i el caràcter, les assignatures, els nombres fins al 100, l’hora, els moments del dia, l’esport i el lleure, les parts de la cara i del cos, les sensacions, les activitats quotidianes i les feines de casa, els aliments i els menjars, la quantitat, els animals i l’entorn natural, la ciutat i els negocis, les indicacions, la roba i els accessoris, i les tecnologies de la informació i la comunicació.

6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació.

Bloc 2. Producció de textos orals: expressió i interacció

1. Estratègies de producció de textos orals:- Planificació, execució i control mitjançant procediments lingüístics,

paralingüístics i paratextuals.



3. Funcions comunicatives:- Parlar del temps.- Dir la data.- Expressar la quantitat fins al 61.- Presentar-se a si mateix/a.- Descriure’s a si mateix/a i els altres (caràcter i físic).- Expressió del gust.- Demanar i donar l’hora.- Parlar del que es farà.- Dir el seu horari.- Anomenar i descriure les activitats de lleure.- Expressar la freqüència.- Descriure el cos.- Donar ordres.- Expressar sensacions.- Parlar dels aliments i descriure els menjars.- Expressar la quantitat.- Dir si una cosa és bona o dolenta per a la salut.- Explicar la seva jornada.- Parlar de les activitats quotidianes.- Anomenar i descriure les feines de casa.- Demanar i indicar un camí.- Parlar dels animals salvatges.- Descriure la roba.- Expressar la necessitat.- Expressar el desig.- Comprar.- Comptar fins a 100.

4. Estructures sintacticodiscursives:- Articles definits i indefinits: le, la, l’, les, un, une, des.- Els verbs être, avoir, s’appeler, habiter, aimer, adorer i détester.- El futur pròxim.- Els verbs faire i jouer.- Els articles contrets: faire/jouer du, de la, de l’, des.- L’imperatiu dels verbs acabats en -er.- Els articles contrets amb à: avoir mal à la, à l’, au, aux / jouer au, aux.- Els partitius: du, de la, de l’, des.- Els verbs manger, prendre i boire.- Els adverbis de quantitat: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de.- Il faut / Il ne faut pas + infinitiu/nom.- Els verbs pronominals: se lever, s’habiller.- El verb mettre.- Els ordinals.- Els articles contrets amb à: aller à la, à l’, au, aux.- L’imperatiu negatiu.- Els adjectius demostratius.- Gènere dels adjectius.- Gènere i nombre dels colors.



6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació.

Bloc 3. Comprensió de textos escrits

1. Estratègies de comprensió de textos escrits:- Mobilització d’expectatives, identificació de claus i inferències, comprovació i

reformulació d’hipòtesis.


3. Funcions comunicatives:- Parlar del temps.- Dir la data.- Expressar la quantitat fins al 61.- Presentar-se a si mateix/a.- Descriure’s a si mateix/a i els altres (caràcter i físic).- Expressar el gust.- Demanar i donar l’hora.- Parlar del que es farà.- Dir el seu horari.- Anomenar i descriure les activitats de lleure.- Expressar la freqüència.- Descriure el cos.- Donar ordres.- Expressar sensacions.- Parlar dels aliments i descriure els menjars.- Expressar la quantitat.- Dir si una cosa és bona o dolenta per a la salut.- Explicar la seva jornada.- Parlar de les activitats quotidianes.- Anomenar i descriure les feines de casa.- Demanar i indicar un camí.- Parlar dels animals salvatges.- Descriure la roba.- Expressar la necessitat.- Expressar el desig.- Comprar.- Comptar fins a 100.

4. Estructures sintacticodiscursives:- Articles definits i indefinits: le, la, l’, les, un, une, des.- Els verbs être, avoir, s’appeler, habiter, aimer, adorer i détester.- El futur pròxim.- Els verbs faire i jouer.


- Els articles contrets: faire/jouer du, de la, de l’, des.- L’imperatiu dels verbs acabats en -er.- Els articles contrets amb à: avoir mal à la, à l’, au, aux / jouer au, aux.- Els partitius: du, de la, de l’, des.- Els verbs manger, prendre i boire.- Els adverbis de quantitat: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de.- Il faut / Il ne faut pas + infinitiu/nom.- Els verbs pronominals: se lever, s’habiller.- El verb mettre.- Els ordinals.- Els articles contrets amb à: aller à la, à l’, au, aux.- L’imperatiu negatiu.- Els adjectius demostratius.- Gènere dels adjectius.- Gènere i nombre dels colors.


6. Patrons gràfics i convencions ortogràfiques.

Bloc 4. Producció de textos escrits: expressió i interacció

1. Estratègies de producció de textos escrits:- Planificació, execució i control mitjançant procediments lingüístics,

paralingüístics i paratextuals.


3. Funcions comunicatives:- Parlar del temps.- Dir la data.- Expressar la quantitat fins al 61.- Presentar-se a si mateix/a.- Descriure’s a si mateix/a i els altres (caràcter i físic).- Expressar el gust.- Demanar i donar l’hora.- Parlar del que es farà.- Dir el seu horari.- Anomenar i descriure les activitats de lleure.- Expressar la freqüència.- Descriure el cos.- Donar ordres.- Expressar sensacions.- Parlar dels aliments i descriure els menjars.- Expressar la quantitat.- Dir si una cosa és bona o dolenta per a la salut.


- Explicar la seva jornada.- Parlar de les activitats quotidianes.- Anomenar i descriure les feines de casa.- Demanar i indicar un camí.- Parlar dels animals salvatges.- Descriure la roba.- Expressar la necessitat.- Expressar el desig.- Comprar.- Comptar fins a 100.

4. Estructures sintacticodiscursives:- Articles definits i indefinits: le, la, l’, les, un, une, des.- Els verbs être, avoir, s’appeler, habiter, aimer, adorer i détester.- El futur pròxim.- Els verbs faire i jouer.- Els articles contrets: faire/jouer du, de la, de l’, des.- L’imperatiu dels verbs acabats en -er.- Els articles contrets amb à: avoir mal à la, à l’, au, aux / jouer au, aux.- Els partitius: du, de la, de l’, des.- Els verbs manger, prendre i boire.- Els adverbis de quantitat: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de.- Il faut / Il ne faut pas + infinitiu/nom.- Els verbs pronominals: se lever, s’habiller.- El verb mettre.- Els ordinals.- Els articles contrets amb à: aller à la, à l’, au, aux.- L’imperatiu negatiu.- Els adjectius demostratius.- Gènere dels adjectius.- Gènere i nombre dels colors.


6. Patrons gràfics i convencions ortogràfiques.


3.5. Metodologia

3.5.1. Metodologia didàcticaLes bases metodològiques que inspiren el nostre treball són les següents:

L’enfocament accionalAquest enfocament s’inscriu en la prolongació de l’enfocament comunicatiu, preconitzat en els anys vuitanta pel Marc europeu comú de referència. Reprèn tots els conceptes: desenvolupar en l’alumne/a la competència per a comunicar per mitjà d’un ús espontani i creatiu de la llengua en què el significat el porti a la forma.

Sempre partint de la idea que comunicant és com aprenem a comunicar, l’enfocament comunicatiu s’adapta a la diversitat dels contextos d’aprenentatge. S’organitza al voltant d’objectius de comunicació, amb base a funcions (actes de parla) i nocions (lèxic, gramàtica, fonètica, etc.). Es presenta d’una manera interactiva, és dinàmic i respon a una cerca d’autenticitat, a imatge de la llengua que s’utilitza en la vida diària.

També és cognitiu, i té en compte en l’alumne/a l’existència d’una interllengua, sense considerar-la una feblesa en el procés d’aprenentatge. L’alumne/a se situa així al centre del seu propi procés d’aprenentatge. El professor el guia cap al descobriment.

L’aportació de l’enfocament accional és el concepte de tasca, no necessàriament lingüística, que cal dur a terme en situacions autèntiques i que dóna lloc a una realització concreta. Darrere de cada tasca hi ha una raó, una necessitat, un objectiu que cal aconseguir o un destinatari explícit.

Actuar alhora en l’ús i en l’aprenentatge és la força motriu d’aquest enfocament, l’objectiu del qual és la realització d’una tasca, que està afavorida per l’engegada i l’execució d’un seguit d’activitats preparatòries. La tasca en si mateixa és projectada com a detonant per a actuar amb la llengua.

El Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge de les llengües estrangeres estableix que «l’usuari i l’alumne/a d’una llengua han de ser considerats sobretot actors socials que tenen tasques (no solament lingüístiques) que han de dur a terme en unes circumstàncies i un entorn determinats, a l’interior d’un camp d’acció particular […]. Hi ha “tasca” en la mesura en què l’acció és el fet d’un o diversos subjectes que mobilitzen estratègicament les competències de les quals disposen amb la intenció d’aconseguir un resultat determinat».

Per tant, la tasca obeeix a una preocupació d’autenticitat, contextualitza l’aprenentatge i prepara els alumnes per convertir-se en actors socials. Té per objectiu un resultat concret que requereix l’engegada d’un conjunt de competències i afavoreix el seu compromís personal en l’aprenentatge.


S’integra en el projecte En scène ! en forma de tasca final, que tanca cada unitat del llibre de l’alumne.Aquesta tasca final no és solament tributària de les activitats lingüístiques i no lingüístiques presents al llarg de la unitat (que podem anomenar tasques intermediàries), sinó també del resultat en el fons (tasca ben realitzada i amb èxit) i en la forma (reutilització de les competències i adquisicions que s’han treballat en la unitat). Així, les tasques intermediàries estan al servei de la tasca final en el sentit que contribueixen a dur-la a terme, reutilitzant les noves adquisicions i les competències de la lliçó en situacions autèntiques.

Amb la finalitat d’evitar la rutina en el procés d’ensenyament i aprenentatge, es presenta de formes diverses (jocs, pòsters o calendaris). Lúdica, demana un treball cooperatiu (en grup o en parella), de manera que els alumnes es comuniquin entre ells oralment o per escrit. Es fonamenta i se sustenta igualment en la realitat quotidiana i tangible, que estimula l’alumne/a i l’empeny a utilitzar i apropiar-se de la llengua.

La comunicació global

Per a comunicar en una llengua estrangera, els alumnes han d’adquirir coneixements i competències que els permetin transmetre, rebre i intercanviar informacions i missatges amb els altres, de manera escrita i oral.

L’eina principal per a arribar a aquest objectiu es troba en la comunicació lingüística: els alumnes tenen la necessitat de relacionar els coneixements que tenen de vocabulari, de gramàtica, de fonètica i d’expressió oral (actes de parla), per a poder expressar-se, comprendre i fer-se entendre en francès. En aquest punt, en el mètode En scène ! s’han reforçat aquestes seccions i s’han presentat de manera que els alumnes les puguin reconèixer fàcilment i hi puguin recórrer si ho necessiten.

No obstant això, hi ha un altre aspecte de la comunicació primordial perquè els alumnes comprenguin i es facin entendre oralment: la comunicació paralingüística. A l’hora de transmetre un missatge, hi ha un seguit de competències paralingüístiques que acompanyen el discurs i que fins i tot el poden arribar a reemplaçar. Es tracta dels gestos, de la musicalitat (entonació) i de l’expressió corporal per a transmetre emocions i sentiments. El fet de treballar aquest aspecte de la comunicació en l’aprenentatge del francès permet que l’alumne/a aconsegueixi un nivell de comunicació real.

Està integrada en el projecte En scène ! per mitjà del teatre, en les activitats que es proposen al llarg de les unitats, i en l’obra de teatre subministrada amb el llibre de l’alumne.

El teatre a la classe de FLE

El teatre, a classe de llengua, esdevé una eina de l’enfocament accional i de la comunicació global en el sentit en què l’alumne/a, al centre del seu aprenentatge, es converteix en un veritable actor, en un espai escènic definit. Va més enllà en la interpretació de personatges posats en escena en situacions de la vida diària, i


s’implica personalment i completament en el joc. En la interpretació, utilitza de manera evident totes les dimensions de la comunicació global: els gestos, l’expressió corporal, el moviment, l’emoció, etc.

Què aporta el teatre a la classe de FLE?

A l’alumne:

El teatre a classe de llengua permet crear un espai de joc dins la mateixa classe, en què els alumnes adquireixen una nova llibertat. Quan interpreten, no hi ha avaluació ni apostes intimidatòries, només l’objectiu d’interpretar i de gaudir. Aleshores, l’alumne/a se sent lliure per arriscar-se oralment i per experimentar. Disposa d’un espai en què pot (i gairebé ha de) cometre errors. A més a més, quan interpreta personatges, l’alumne/a no actua en nom seu, sinó que ho fa en nom de la representació, del personatge que representa, de manera que adquireix una altra identitat que li confereix novament una llibertat que no té fora de l’espai de la representació, i permet que es desinhibeixi.

En aquesta coordenada espaciotemporal definida, l’alumne/a està centrat en la representació. El més important en aquest context és respectar les regles de la interpretació, més que les regles de la llengua. Aquí la llengua passa a un segon pla. Dessacralitzat. Submergit en la representació, l’alumne/a no té temps de pensar en el que dirà, ni en la por de parlar davant dels seus companys. Ha de reaccionar de pressa. Les pors i la vergonya desapareixen i deixen pas a intercanvis espontanis i més naturals entre els alumnes.

El teatre permet igualment posar en primer lloc les competències personals de l’alumne/a. Quan interpreta, l’alumne/a es revesteix personalment, s’exterioritza, agafa confiança en si mateix. Fins i tot un alumne/a que tingui dificultats pot esdevenir un bon actor i sentir-se valorat pel professor i pels companys.

A classe i en l’aprenentatge:

El teatre a la classe de llengua permet treballar l’oralitat d’una manera lúdica. Els alumnes gaudeixen expressant-se en francès. La classe guanya en dinamisme.

Posar en escena situacions de la vida diària, que simulin la realitat, ajuda els alumnes a trobar un nou sentit al seu aprenentatge. Descobreixen que poden comunicar en francès per mitjà de la paraula, el gest, l’expressió d’emocions, tal com ho farien en la vida corrent. El teatre es converteix en un motor de motivació.

El teatre afavoreix la cohesió de grup, en el sentit en què els alumnes agafen el costum d’escoltar-se els uns als altres, de respectar-se, de no perdre el fil quan un company/a parla. En l’espai de la representació, els alumnes no competeixen, sinó que s’ajuden, formen un equip i són solidaris. Les relacions entre els «bons» i els «mals» alumnes canvien, i es crea un nou equilibri.

El teatre a la classe de llengua ajuda l’alumne/a a memoritzar frases i lèxic, per mitjà de la memòria corporal, sensorial i emocional.

Quan són a l’espai de la representació, els alumnes s’habituen a escoltar els companys i a concentrar-se, costum que, a poc a poc, s’estén al conjunt del curs.

La comprensió lectora


En FLE, la comprensió lectora té com a objectiu portar l’alumne/a progressivament cap al sentit d’un escrit, a comprendre i a llegir diversos tipus de text (diàleg, carta, poema, correu electrònic, menú, fullet turístic, obra de teatre…), un ventall de possibilitats presents en el mètode.

No obstant això, la primera finalitat d’aquesta competència va més enllà de la comprensió explícita immediata d’un text. Es tracta també d’aprendre a llegir el que hi ha implícit i desenvolupar de manera progressiva estratègies de lectura que afavoreixin una actitud activa de descobriments lingüístics i no lingüístics i que portin els alumnes a enriquir-se.

En això, presenta un avantatge innegable en la didàctica de les llengües i contribueix, entre d’altres, al desenvolupament de diverses habilitats i especialment a la comprensió escrita i a la fluïdesa oral que els alumnes podran aprofitar en situacions autèntiques.

Incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

El desenvolupament de les TIC i altres recursos didàctics constitueix una part consubstancial, cada dia una mica menys indissociable per no dir indispensable, en la vida de tots els ciutadans i en concret dels joves que han nascut i han crescut en una societat en què el seu ús és una cosa habitual. A més, atesos l’impacte considerable i la propagació que tenen arreu del món, les TIC són un element important de la cultura actual. En aquest punt, la necessitat urgent de promoure’n l’ús en el marc escolar, amb la finalitat de millorar el procés d’aprenentatge però també la qualitat de l’ensenyament, és innegable.

En els enfocaments comunicatius, la utilització de documents autèntics i l’exposició de la llengua en diversos contextos de la realitat de la llengua estrangera tenen un paper molt important, com hem destacat anteriorment. Així, el lloc de les TIC en l’ensenyament i en l’aprenentatge del francès està totalment justificat.

Efectivament, per a les llengües estrangeres les TIC són un recurs infinit perquè permeten l’accés directe i instantani a altres països, a altres cultures. Afavoreixen també el treball de les quatre competències orals i escrites, l’aprenentatge a distància i l’accés a documents autèntics en temps real.

A més, no es pot negar el fet que sovint susciten l’interès, la curiositat i la motivació de l’alumne/a, cosa que finalment es tradueix en un aprenentatge de més qualitat i en un compromís personal més gran. Actualment tenen un lloc de preferència en el procés d’aprenentatge d’una llengua.

Les competències bàsiques

Les competències bàsiques són definides per la Unió Europea com una combinació de saber fer, competències, coneixements i aptituds adaptades al context. Anomenem competència bàsica tota competència que hom utilitza per al seu


desenvolupament personal, i també per a una ciutadania activa, la integració social i l’ocupació.

Permeten posar l’accent sobre els aprenentatges que seran considerats indispensables. Es tracta de competències que els alumnes han d’haver adquirit quan acabin l’etapa d’ensenyament obligatori amb la finalitat de poder desenvolupar-se plenament en la vida personal, ser ciutadans actius, integrar-se en la vida adulta d’una manera satisfactòria i ser capaços de desenvolupar un aprenentatge constructiu permanent al llarg de la seva vida.

Estàndards d’aprenentatge i criteris d’avaluació

Els estàndards d’aprenentatge són referents que descriuen el que els alumnes han de saber fer per a arribar a tenir un cert nivell d’aprenentatge. Es tracta d’eines que permeten avaluar l’aprenentatge l’elaboració del qual reflecteix el currículum en vigor de la LOMCE.

Els criteris d’avaluació tal com els defineix el Reial decret permeten determinar els resultats de l’aprenentatge i concreten el que l’alumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada matèria. Han de ser observables, mesurables i avaluables amb la finalitat de mesurar els graus de rendiment o d’èxit obtinguts durant el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Es tracta, per tant, de referents fiables i adequats d’avaluació, un procés que reflecteix el que hem d’avaluar, el que l’alumne/a ha d’aconseguir tant en el fons com en la forma i en l’aptitud.

3.5.2. Metodologia d’En scène !

En scène ! és un mètode nou, dinàmic i motivador, de dos nivells, que s’inspira en el teatre i en les tècniques de dramatització amb la finalitat de desenvolupar les competències comunicatives dels alumnes i alhora reforçar els seus coneixements lingüístics com a base de l’aprenentatge.

Els continguts gramaticals, lèxics i fonètics que els alumnes han d’adquirir al llarg d’aquests dos anys d’aprenentatge es presenten d’una manera atractiva per mitjà de quatre personatges que tenen la mateixa edat i les mateixes aficions i inquietuds que els alumnes, que desenvolupen situacions de la vida real amb les quals ells se senten identificats: presentacions, trobades al club de patinatge, el primer dia de classe, festes d’aniversari o de família, etc.

Al llarg del curs, des de la tornada a l’escola fins al començament de les vacances ens retrobem amb un personatge ja present en el llibre de 5è, Malika, i coneixerem tres personatges nous: Medhi, Justine i Max, que ens presenten el seu entorn i aniran definint les seves personalitats i les seves singularitats, tal com els succeeix als alumnes.


TeatreEl teatre s’integra en el mètode En scène ! per mitjà d’activitats teatrals, associades a exercicis del llibre de l’alumne i a una obra de teatre. Trobem diverses activitats de tipologia diferent, com ara:

Les activitats de dinamització: Es tracta d’activitats d’escalfament, simples i curtes, que creen una atmosfera lúdica i de confiança i afavoreixen l’escolta i la concentració dels alumnes. És interessant utilitzar-les al principi de la classe per a captar l’atenció dels alumnes i restituir-los al marc d’ensenyament, o bé, en cas que hi hagi una atenció deficient per part dels alumnes.

Els jocs de descoberta: Són activitats simples, que treballen la memòria i la concentració, com les activitats de dinamització. Aquí l’objectiu és intercanviar unes quantes paraules, o frases curtes, sense entrar en la interpretació d’un personatge. Afavoreixen l’intercanvi verbal sense interpretació. Serveixen de transició i preparen per a la realització de sainets.

Els sainets: Els alumnes posen en escena situacions determinades de la vida diària i interpreten personatges. Poden reproduir, inventar o improvisar diàlegs als quals donen vida. En aquestes activitats, es treballen continguts molt precisos, que s’han estudiat prèviament en la unitat.

Cada activitat teatral present en el mètode treballa una o diverses de les tècniques teatrals següents:

Apropiació de l’espai: La consciència de l’espai és un element molt important per a aprendre a posar atenció en un objecte, però també per a canalitzar l’atenció d’un auditori. Que els alumnes siguin a la sala d’estar en família, a l’exterior en un pati, en un lloc molt silenciós a classe, fa que l’espai canviï i que la manera de comunicar amb la veu i el cos també sigui diferent. Tots aquests espais influeixen en la manera de moure’s, de parlar i de sentir, i participaran activament en la manera de percebre el seu cos, la seva veu i el seu compromís en la comunicació.

Expressió corporal: El cos dóna un sentit a les paraules i a les frases. Serveix per a transmetre una emoció, una entonació. Ajuda també a fer-se entendre quan falten les paraules insistint en la representació d’una paraula. El fet de treballar l’expressió corporal conforta els alumnes en les actituds, les intencions i les maneres de parlar que tenen. Això reforça la confiança que els alumnes tinguin en si mateixos quan es troben en situacions de comunicació.

Expressió oral: El treball de l’expressió oral implica ajudar els alumnes a prendre consciència de la seva veu, a escoltar-la i a identificar particularitats fonètiques. És també un bon mitjà per a aprendre a imitar veus o a impostar-les.

Representació dramàtica: La creació de situacions fictícies i la proposta d’ocasions per a interpretar reproduccions de la realitat permetrà als alumnes entrenar-se a fixar maneres de fer per a ser compresos. Els alumnes estan situats en una relació sincera envers ells mateixos i els altres i és un mitjà molt eficaç perquè desenvolupin al màxim les seves capacitats lingüístiques, intel·lectuals i físiques.

Escenes


Les escenes constitueixen el nucli metodològic d’En scène ! i ofereixen un punt de partida per a presentar i practicar la gramàtica, el vocabulari i la fonètica en un context significatiu, divertit i dotat dels suports visuals necessaris.

En aquest nivell es tracta de petites escenes, ja que els alumnes estan començant el seu aprenentatge i el suport visual esdevé fonamental per a facilitar-los la comprensió dels textos.

El format de les escenes canvia en cada unitat: diverses vinyetes, diàlegs, imatges, un plànol, un correu electrònic, etc. Per a treure el màxim partit de les escenes es disposa de l’ajut d’un CD àudio.

Vocabulari i gramàticaEls continguts lèxics i gramaticals nous es presenten sempre en relació amb el tema de cada unitat. Les flashcards, acompanyades dels àudios corresponents, estan disponibles tant per al professor com per als alumnes.Respecte a la gramàtica, en totes les unitats sempre apareixen petits quadres dels aspectes que s’han de tractar en què els alumnes d’una manera intuïtiva són capaços de deduir les regles gramaticals, amb la qual cosa la seva motivació en el procés d’aprenentatge augmenta. El professor disposa així mateix de material fotocopiable per a reforçar aquests aspectes.

FonèticaEn scène ! inclou una secció específica per a tractar l’ensenyament d’aspectes fonètics útils en estudiants principiants. Cada fonema es presenta associat a la paraula que l’inclou i aleshores es proposen un seguit d’activitats perquè els alumnes puguin interioritzar aquest so: onomatopeies, repeticions, comptines, etc. D’aquesta manera, es vol ajudar els alumnes a descobrir la relació entre els sons i les grafies en francès, per tal de pronunciar i llegir més bé.

DestresesCada unitat d’En scène ! conté un seguit d’activitats per a treballar i desenvolupar específicament les quatre destreses (écrire, écouter, discuter i lire) d’una manera coordinada i integrades en l’ensenyament de continguts. Aquests continguts són presentats d’una manera clara gràcies a les icones a les quals van associats.El mètode dóna també una gran importància al desenvolupament de la competència comunicativa, per la qual cosa sempre trobarem activitats enfocades a aquesta competència. El professor/a disposa de material fotocopiable per a aprofundir en aquest aspecte d’una manera més lúdica, per mitjà de jocs o simulacions, sense oblidar-nos de totes les activitats relacionades amb el teatre.

Continguts culturals Cada unitat d’En scène ! té una secció anomenada Reporter en el llibre de l’alumne, i, en el quadern d’exercicis, una secció anomenada La France et plus, dedicades a aspectes culturals dels països francòfons, amb fotografies atractives i dades curioses. Aquestes seccions conviden els alumnes a reflexionar sobre la cultura a la qual s’apropen per mitjà de l’idioma, i a comparar-la amb la pròpia, alhora que


contribueixen a desenvolupar la competència social i ciutadana i la competència cultural i artística.En el llibre del professor, s’hi pot trobar també informació i activitats relacionades amb això en l’apartat Plus culturel.

La comprensió lectoraCom hem dit anteriorment, la comprensió lectora dels alumnes és un aspecte fonamental dins el seu procés d’aprenentatge i per aquest motiu En scène ! hi dedica una secció especial: Délire. Per mitjà d’un còmic, els alumnes descobreixen una història en què apareixen tots els elements que s’han estudiat en la unitat. Així doncs, l’aprenentatge en espiral i la reutilització del que s’ha après permeten afermar els seus coneixements. A més a més, ens serveix com a element desencadenant de l’activitat teatre que es proposa a continuació.Les simulacions, els jocs de rol i, en definitiva, la pràctica teatral suposen un al·licient nou per a l’aprenentatge de la llengua. En un context relaxat, l’alumne/a se sent lliure per a comunicar i per a fer-se entendre. Amb diverses vinyetes sense text els alumnes han de donar vida a una història. Tot un repte!

Cançons En cada unitat hi ha una cançó en la secció À tue-tête, perquè els alumnes practiquin les estructures i el vocabulari de la unitat. Les melodies i el component rítmic o repetitiu són essencials per a memoritzar noves paraules. Quan canten, els nens són capaços de deixar enrere les seves pors i la timidesa i practicar el llenguatge d’una manera natural amb els companys, alhora que es diverteixen. Els alumnes disposen d’un DVD amb les cançons en versió karaoke. A més a més, en el paquet digital de l’alumne, la ZonePlus, l’alumne té accés a tres cançons autèntiques per nivell, preses de Youtube. La versió del professor té fitxes d’explotació per a aquestes cançons.

Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)L’ús de les noves tecnologies esdevé fonamental avui dia en l’aprenentatge d’una llengua estrangera. Els alumnes estan totalment familiaritzats amb el seu ús, la qual cosa facilita la realització de les activitats. En scène ! proposa un espai en línia on poden trobar una ciutat de París plena de sorpreses.

AvaluacióEl professor/a disposa en cada unitat de models de proves amb dos nivells, avaluacions trimestrals i una avaluació final.De la mateixa manera, en els annexos de la programació, pot trobar taules d’avaluació per competències i per estàndards d’aprenentatge, i també taules per a avaluar el nivell dels alumnes en relació amb el Marc europeu comú de referència.

Valors i ciutadaniaL’aprenentatge de valors o l’educació cívica i constitucional són una part fonamental d’En scène ! És imprescindible centrar-se en els nens com a persones més enllà de les habilitats lingüístiques que tenen i millorar el seu comportament i el desenvolupament de bones actituds, com la tolerància i el respecte.


Temes intercurricularsAl llarg del mètode trobem nombroses referències a continguts que pertanyen a altres àrees del currículum: plàstica, música, ciències, geografia, història i matemàtiques. Es tracta de treballs creatius, activitats amb nombres, estudis dels climes, etc. D’aquesta manera es consoliden conceptes que s’han treballat en aquestes assignatures i els alumnes aprenen a establir connexions pràctiques entre el contingut d’altres àrees i les estructures i el vocabulari que estan aprenent en francès, amb la qual cosa es traslladen les destreses adquirides d’una àrea a una altra.


3.5.3. Materials i recursos didàcticsEl mètode En scène ! proposa una gran varietat de recursos tant per a l’alumne com per al professor. A continuació se n’indica el funcionament.

Llibre de l’alumneEs compon de:- Sis unitats didàctiques, més una primera unitat 0 d’introducció, que serveix de

presa de contacte amb el francès.- Una doble pàgina Je révise cada dues unitats, que permet fer un repàs a manera

de joc col·lectiu.- Un seguit d’annexos que resumeixen els actes de parla, la gramàtica i la

conjugació que s’han estudiat en les unitats.- Un codi sobre la coberta que permet accedir a la ZonePlus de l’alumne, on es

poden baixar els enregistraments dels exercicis del llibre de l’alumne i de l’obra de teatre.

Cada unitat del llibre de l’alumne s’estructura de la manera següent:- Tres lliçons en les quals es presenten els continguts de la unitat.- Una pàgina Reporter, que tracta un tema de cultura francesa interessant, i

permet fer una pausa entre les lliçons 2 i 3 de cada unitat.- Una pàgina Délire, de lectura, en què els alumnes descobriran un còmic divertit

en relació amb el tema i els continguts de la unitat.- La secció Apprendre à apprendre proposa estratègies de lectura, de comprensió

oral i escrita, de memorització, etc., per a guiar i ajudar els alumnes en el seu aprenentatge.

- La secció Tous ensemble !, en què els alumnes descobriran tasques per a realitzar en grup.

- Communiquer en classe proposa expressions i fórmules per a facilitar la comunicació dels alumnes a classe, especialment a l’hora de treballar en grup.

Els continguts del llibre de l’alumne estan dividits en blocs, que corresponen a un conjunt de continguts de vocabulari, actes de parla, gramàtica i fonètica. En cada unitat s’introdueixen i es treballen dos blocs de continguts: les lliçons 1 i 2 introdueixen el primer bloc de continguts, i la 3 introdueix el segon.

Lliçó 1La primera lliçó de cada unitat es presenta en una doble pàgina. Introdueix una part dels continguts del primer bloc, d’una manera suau. En aquesta lliçó, els alumnes descobriran:1. El vocabulari (associació imatge-grafia-so).2. El diàleg detonant de la lliçó, que reprèn el vocabulari i introdueix els actes de

parla perquè els alumnes s’hi familiaritzin. Va sempre acompanyat d’una il·lustració amb els personatges, que contextualitza i ajuda a la comprensió oral i escrita.

3. Els actes de parla, seguits d’un o dos exercicis de producció oral, que poden estar associats a activitats de teatre.


4. El quadre de fonètica, que introdueix un o diversos sons presentats a la doble pàgina.

5. Una marioneta al final de la pàgina, que ofereix informació cultural a l’alumne, en relació amb la lliçó.

Els continguts són presentats de manera clara per mitjà de les icones a les quals van associats i del codi de colors que s’utilitza per a numerar els exercicis:- Blau per al vocabulari i la comprensió del diàleg inicial.- Taronja per als actes de parla i els exercicis de producció oral.- Verd per als exercicis de fonètica.- Vermell per als quadres i els exercicis de gramàtica.Els enunciats són simples, curts i funcionals. Estan precedits d’icones que informen sobre la naturalesa dels exercicis.

Lliçó 2La segona lliçó de cada unitat es presenta en una pàgina. Reprèn els continguts que s’han treballat en la lliçó 1 i introdueix la resta de continguts del primer bloc.

Page ReporterEn aquesta secció, Justine, Max, Mehdi i Malika presenten reportatges fotogràfics sobre temes que els interessen. Es tracta d’una pausa cultural entre el primer i el segon bloc de continguts de la unitat que permet sortir de la rutina de la classe. Molt visuals, amb poc text i acompanyats d’un enregistrament, aquests reportatges tracten de temes de la cultura francesa propers als alumnes.Els porten també a preguntar-se sobre la seva vida diària, a obrir-se al món i a fer una mirada nova de si mateixos, dels altres i per extensió de la diferència.

Lliçó 3La tercera lliçó de cada unitat, com la primera, es presenta en una doble pàgina. Introdueix el segon bloc de continguts de la unitat.

DélireAl final de cada unitat, els alumnes trobaran una pàgina de lectura. Es tracta d’un còmic divertit, en relació amb el tema de la unitat, acompanyat d’un enregistrament, adaptat al nivell dels alumnes que reprèn els continguts de la unitat. Amb un component lúdic, estan pensats per animar els alumnes a llegir en francès i gaudir-ne.Després de l’escolta i la lectura del còmic, els proposem que duguin a terme una activitat teatre en grup. Són jocs de descoberta i sainets per mitjà dels quals els alumnes donen vida als personatges del còmic i desenvolupen tècniques teatrals per preparar el treball de l’obra de teatre que es proposa amb el llibre de l’alumne.

Apprendre à apprendreEls alumnes necessiten desenvolupar estratègies de lectura, de comprensió i de memorització per a optimitzar l’aprenentatge del francès, adquirir autonomia i entendre com aprèn cadascú. Ho descobriran en aquesta secció del llibre de


l’alumne, al principi per mitjà de consells, i després posant-los en pràctica en una activitat concreta.

Tous ensemble !Al final de cada unitat, proposem als alumnes la realització d’un treball final en grup. Es tracta d’una tasca lúdica, que s’atura en la realitat dels alumnes i la seva petició de comunicar oralment i de col·laborar els uns amb els altres.Pren formes diverses (crear un pòster, un joc de memòria, etc.) i implica que els alumnes tornin a utilitzar els coneixements i les competències que han adquirit al llarg de la unitat per mitjà dels exercicis de producció oral proposats en cada lliçó.

Communiquer en classeEls alumnes hi trobaran expressions útils per a dur a terme el treball final de la unitat i comunicar-se entre ells a classe.

Je révise !Cada dues unitats, és a dir, al final de cada trimestre, proposem una doble pàgina Je révise, en el llibre de l’alumne. A cada doble pàgina, oferim un joc per realitzar amb tota la classe. L’objectiu d’aquestes dobles pàgines és posar els alumnes en una situació de comunicació real, autèntica i espontània. Passar pel joc permet fer-los parlar en francès lliurement, en un marc lúdic i sense traves. Com en el cas de les activitats teatre, el més important per a ells és jugar; la llengua passa a un segon pla i això els permet comunicar-se entre ells d’una manera més natural, sense crear bloqueigs.Aquests jocs reprenen els continguts de les dues unitats precedents, tant comunicatius com gramaticals i de vocabulari. Però l’objectiu aquí és que els utilitzin oralment.El fet d’observar-los mentre juguen ens permetrà fer un diagnòstic real de les adquisicions dels alumnes, i reprendre els punts que necessitin reforç.

Obra de teatre

A més de l’explotació teatral d’alguns exercicis del llibre de l’alumne, el mètode En scène ! proposa una obra de teatre: Voyage dans le temps.Subministrada amb el llibre de l’alumne, és un complement del mètode de francès i dur-ne a terme l’explotació gradual per part del professor és opcional.Està concebuda per a adaptar-se a les necessitats i les preferències de cada professor, i es pot treballar de tres maneres diferents:- Com a simple lectura a classe o a casa.- Com a joc de rol: representant un o diversos extractes de l’obra,

independentment els uns dels altres.- Com a projecte escolar: posant en escena el conjunt de l’obra i representant-la a

final de curs.

Comprèn trenta-dues pàgines organitzades de la manera següent:- Una doble pàgina de presentació de personatges que intervenen en l’obra.- Una pàgina il·lustrada de les finestres o didascalias principals utilitzades en

l’obra. Són indicacions escèniques subministrades per l’autor que informen sobre


el decorat, els desplaçaments, i l’actitud o l’humor d’un personatge. Per al professor, són desenvolupades en el llibret de teatre, al final del llibre del professor, amb la finalitat d’aportar més informació sobre el paper dels actors i el desenvolupament de les escenes.

- Sis escenes, que comencen amb la presentació dels personatges presents en l’escena, un petit resum de la història i una il·lustració que la contextualitza. Comprenen igualment explicacions breus del lèxic difícil a peu de pàgina.

- Una pàgina amb il·lustracions dels diferents accessoris utilitzats per a caracteritzar els personatges en la representació.

La històriaEl professor Igor Calipso i el seu equip es preparen per viatjar al planeta Mart. Però la màquina falla i envia la tripulació al passat i al futur.La història i els temes que es tracten en cada escena són motivadors per als alumnes perquè:- estan basats en els continguts de les unitats del llibre de l’alumne, i són

propers a l’entorn i a la vida diària dels alumnes.- cada escena comprèn un element inesperat amb la finalitat de sorprendre i

captar l’atenció dels alumnes lectors o actors.- l’autor proposa situacions humorístiques fàcils de comprendre i d’interpretar.

Quadern d’activitats

Es compon de:- Sis unitats didàctiques que completen, posen en pràctica i reforcen els

continguts del llibre de l’alumne.- Una doble pàgina Je révise ! cada dues unitats, que permet avaluar les

adquisicions i els progressos dels alumnes.- Un recordatori del vocabulari de cada unitat en Mon dico de français.- Fitxes de vacances, Révisons en français !, perquè els alumnes revisin els

continguts de cada unitat durant l’estiu, al final del llibre.- Els enregistraments del quadern d’activitats són accessibles per mitjà del codi

indicat en la coberta. Es poden baixar des de la plataforma OxfordPlus.

Cada unitat del quadern d’activitats segueix fidelment l’estructura de les unitats del llibre de l’alumne:- Tres lliçons que presenten de cinc a sis activitats lúdiques.- Una pàgina La France et plus, que presenta un aspecte sociocultural francès.- Una pàgina Délire, en què els alumnes poden treballar la comprensió del còmic

corresponent del llibre de l’alumne.- El dossier d’aprenentatge, que proposa un balanç de les competències dels

alumnes al final de cada unitat.- La secció Apprendre à apprendre, que proposa un exercici pràctic en relació

amb aquesta mateixa secció del llibre de l’alumne.

Je révise !


La doble pàgina Je révise ! del quadern d’activitats completa la del llibre de l’alumne. Se centra en l’expressió escrita i proposa exercicis per a revisar els continguts de les dues unitats precedents d’una manera més tradicional.

Mon dico de françaisEls alumnes poden trobar el vocabulari de cada unitat al final del quadern d’activitats. Hi ha un espai previst perquè hi escriguin la traducció de cada paraula en la seva llengua materna, i així poden crear un diccionari personal.

DVD de cançonsEl DVD de cançons se subministra amb el quadern d’activitats. Conté les cançons del llibre de l’alumne, en versió karaoke, per a cantar-les entre tota la classe.

ZonePlus (de l’alumne)

A més del seu material imprès, l’alumne té accés en línia i sense connexió a la ZonePlus d’En scène ! Aquest entorn ofereix un conjunt de recursos diversos per a enriquir l’aprenentatge del francès. L’alumne té la possibilitat d’accedir als continguts de dues maneres diferents: per unitat o per tipus de recurs. En cada finestra, disposa d’una barra d’eines. Els recursos dividits en diversos apartats són els següents.- Biblioteca:

Les flashcards (tot el vocabulari que apareix en el llibre de l’alumne amb fotografies). Totes les paraules van acompanyades d’un àudio per a escoltar com es pronuncien.

- Cinema:Dos vídeos autèntics presos de YouTube.

- Sala de concert:Les versions karaoke de les cançons del llibre de l’alumne i tres cançons autèntiques preses de YouTube.

- Escola:Una selecció dels àudios del llibre de l’alumne.

- Teatre:La versió digital de l’obra de teatre, amb els àudios i vídeos de l’obra representada (el com-s’ha-fet o making of, el vídeo de cada escena i una versió subtitulada).

- Carrers:Activitats interactives de gramàtica, vocabulari, fonètica, comprensió oral i jocs (sis activitats i dos jocs per unitat, menys en la unitat 0).

- Riu:Les activitats de les avaluacions del material fotocopiable, però adaptades per a fer-les en línia. Ve amb un sistema de registre de notes que el professor rep. És a dir, els intents i els resultats dels alumnes queden registrats, i el professor els pot consultar, pot corregir les activitats de resposta oberta, fer comentaris i controlar que els alumnes han fet les activitats. També pot crear grups per calcular resultats de la classe, fer mitjanes, etc. Però els alumnes no poden veure les respostes de les activitats, la seva versió no ho té. Només les veu el professor.


A banda de tot això, el professor pot trobar en el seu llibre una selecció de llocs web per a poder realitzar activitats relacionades amb el tema de la unitat o amb els continguts que s’hi han treballat.

Llibre del professor

Està compost per:- La introducció, que inclou la presentació del projecte En scène !, la seva

metodologia i el marc legal de referència (LOMCE), a més d’un recordatori i una explicació del funcionament del material de l’alumne i del professor.

- La guia didàctica de les unitats del llibre de l’alumne, del quadern d’activitats i del material fotocopiable.

- Les transcripcions i les solucions del quadern d’activitats i del material fotocopiable.

- El llibret de teatre, amb la finalitat d’acompanyar el professor en l’engegada del teatre a classe. Subministra explicacions i suggeriments per a explotar l’obra de teatre Voyage dans le temps.

Material fotocopiable

Es tracta de fitxes d’exercicis per a reforçar, aprofundir i completar els exercicis que es proposen en el llibre de l’alumne i en el quadern d’activitats. Es poden utilitzar segons les necessitats del professor i dels alumnes.

No obstant això, per a un ús òptim d’aquests recursos, en concordança amb la progressió dels continguts del llibre, es pot trobar un suggeriment d’explotació (el moment per a proposar cada exercici als alumnes) en la part de la Guia didàctica del professor.

Dins d’aquest material, hi ha exercicis:- de Renforcement: una fitxa per lliçó, és a dir, tres per unitat.- d’Approfondissement: una fitxa per lliçó, és a dir, tres per unitat.- d’Expression orale: dues fitxes per unitat, que reprenen els continguts

comunicatius i la fonètica de cada unitat.- de Jeux: dues fitxes per unitat.- de Culture: dues fitxes per unitat que tracten les temàtiques de les pàgines

Reporter del llibre de l’alumne i La France et plus del quadern d’activitats.- d’Évaluation: una avaluació per unitat, avaluacions trimestrals i una avaluació

final, amb dos nivells de dificultat.

CD àudio del professor

Conté els enregistraments dels exercicis del llibre de l’alumne, del quadern d’exercicis, de l’obra de teatre i del material fotocopiable.

Flashcards

Tot el vocabulari introduït en les lliçons del llibre de l’alumne està posat a disposició del professor en forma de 123 targetes; en un costat hi ha la imatge i, en l’altre, la


paraula. Es reagrupen en unitats, cadascuna de les quals amb un color determinat per a una localització més senzilla.

Pòsters

Per ajudar els alumnes en el seu aprenentatge del francès, li oferim tres pòsters per penjar a classe: Aujourd’hui, Les verbes manger, boire et prendre i Le jour de la Paix. Els alumnes els poden consultar i utilitzar al llarg de l’any escolar.

Llibre digital per a la PDI

A més del material imprès, el professor té accés amb connexió, i sense, al seu llibre digital. Comprèn:

- La versió digital del llibre de l’alumne.- La ZonePLus del professor integrada.

ZonePlus (del professor)

Està integrada en el llibre digital. S’hi pot accedir des de la barra d’eines a la dreta de la pantalla. Conté diversos recursos suplementaris respecte a la versió de l’alumne.- Al Cinéma pot trobar més vídeos autèntics i fitxes d’explotació per a fer amb els

alumnes.- A la Rivière pot accedir als exercicis d’avaluació i consultar les respostes. També

es pot aprofitar d’un sistema de seguiment dels resultats dels alumnes, per mitjà del qual es poden veure les temptatives i les notes de cadascun dels alumnes, corregir els exercicis de resposta lliure, enviar-los comentaris, crear grups i calcular les mitjanes de classe, etc.

- A la Salle de concert disposa, a més de les cançons autèntiques, de fitxes d’explotació.

- A l’École pot trobar tots els enregistraments dels exercicis del llibre per baixar.

Quadern digital per a la PDIA més del quadern d’activitats imprès, oferim el quadern d’activitats en format digital. Funciona com el llibre digital. Accedeix a les pàgines del quadern per unitat i per lliçó. Conté els enregistraments dels exercicis, les solucions i les animacions.


3.5.4. Activitats

Activitats d’inici de la lliçóEs tracta d’activar els coneixements previs dels alumnes en els temes nous que es treballaran o de repassar els que ja s’han treballat. Se sol fer per mitjà d’activitats de pluja d’idees o activitats de repàs, mitjançant jocs, intercanvis comunicatius amb el suport de flashcards, pòsters, cançons, etc.

De desenvolupament de la lliçóCadascuna de les unitats del mètode inclou diversos tipus d’activitats que estan relacionades amb les intel·ligències múltiples i que estan destinades a facilitar l’adquisició, la fixació, l’evolució i la millora de les diverses destreses que caracteritzen la major part de competències de la llengua francesa. Aquestes activitats són:

- El vocabulari relacionat amb els diversos camps conceptuals que es desenvolupen en la unitat didàctica (Vocabulaire).

- La lectura i la comprensió de diàlegs (Lire).- Les estructures gramaticals (Grammaire).- Els sons estudiats (Prononciation).- La comprensió i l’expressió oral de la llengua en tots els seus vessants

(Écouter et Discuter).- La comprensió i l’expressió escrita (Écrire).

De reforç i ampliacióEl projecte parteix del reconeixement que en qualsevol classe hi ha alumnes amb estils i ritmes d’aprenentatge diferents i graus de motivació diversos, alhora que persegueix l’objectiu que tots els alumnes participin en el procés d’aprenentatge amb una satisfacció plena i assoleixin l’èxit d’acord amb el nivell de capacitat i d’interès que tenen.La diversitat d’exercicis i activitats que s’utilitzen en els materials possibilita que tots els alumnes puguin trobar-ne algun que concordi amb el seu estil i ritme d’aprenentatge.

Algunes d’aquestes activitats serveixen d’extensió per als alumnes que no tenen dificultats, i d’altres ofereixen un reforç per als que necessiten més suport.Les activitats a les quals ens referim són les següents:

- Activitats del quadern d’activitats.- Activitats de Reforç i Ampliació del material fotocopiable del qual disposa el

professor.- Activitats interactives en la ZonePlus de l’alumne (vocabulari, gramàtica,

fonètica, comprensió oral, cultura francesa, jocs).

De desenvolupament de les competències bàsiquesAlgunes activitats contribueixen d’una manera més específica al desenvolupament d’una o diverses competències bàsiques, entre les quals s’inclouen les següents:

Pluja d’idees


Jocs de rol Activitats interactives Activitats a la pissarra digital Activitats basades en diferents suports Activitats de recerca o estudis de casos Activitats en grup Interpretacions de dades, gràfics, etc. Textos culturals, cançons, rimes, etc. Activitats en què es treballen les emocions

D’avaluacióL’avaluació de l’aprenentatge en l’Educació Primària és contínua i global i té en compte el progrés de l’alumne en el conjunt de les àrees del currículum. El professor ha d’avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat i el seu grau d’assoliment de les competències com els processos d’ensenyament i la pràctica docent pròpia.Les activitats d’avaluació es poden classificar en diversos nivells:

Activitats d’avaluació formativa, en què el professor avalua el treball continuat dels alumnes i mesura el seu progrés per mitjà de l’observació i la comprovació de la realització d’activitats com ara:

- Exercicis del Quadern d’exercicis- Exercicis de les unitats Je révise

Activitats d’avaluació sumativa, amb la realització de les diverses activitats d’avaluació:

- Unitats 1 a 6- Trimestrals (1 i 2) (3 i 4) (5 i 6)- Test final de curs

Activitats d’autoavaluació i autoestudi, en les quals l’alumne s’inicia en estratègies d’autoavaluació dels coneixements i les destreses que té:

- Activitats de la secció Dossier d’aprenentatge del quadern d’activitats.- Mon dico de français per a cada unitat.- Révisons en vacances !

ComplementàriesAquest tipus d’activitats, entre les quals s’inclouen les sortides culturals, l’assistència a obres de teatre en francès, la commemoració de festivitats característiques de la societat francesa i francòfona, etc., han de ser dissenyades per l’equip de professors del Departament de Francès de cada centre.

Sortides i activitats comunes a tot el centre o a diversos grups (Anoteu aquí qualsevol sortida didàctica o didacticolúdica prevista.)

Grupsparticipants

Professors participants

Trimestre/

Dates

Descripció de sortides/ activitats

Observacions


3.5.5. Organització de temps, agrupaments i espaisEl temps, entès com el que es dedica a l’ensenyament al centre, és un recurs fonamental i limitat en l’aprenentatge d’una matèria. La programació que es planteja en aquest document ha de ser adaptada per cada professor d’acord amb els seus horaris i els ritmes de la classe.

Pel que fa als alumnes, el professor pot seguir diferents criteris per a agrupar-los:(Elimineu el que no escaigui.) Recursos humans Professorat de suport Psicòleg/òloga Criteris Per ordre alfabètic Agrupaments flexibles (Especifiqueu de quin tipus i per què.) Petits grups de reforç dins i fora de l’aula Alumnes amb necessitats d’origen sensorial diverses en grups aula diferents

A l’hora de realitzar les tasques i de completar les activitats, els projectes, etc., l’organització dels alumnes s’ha d’efectuar segons el tipus d’interacció que hi hagi en aquest moment a l’aula: Professor-alumne Treball individual Treball en parelles Treball en grup

Els recursos de què pot disposar el professorat i els espais en què es poden desenvolupar els processos d’ensenyament i aprenentatge actualment són cada vegada més variats.

A conseqüència d’això, els contextos d’aprenentatge també són més amplis. El professorat pot implementar activitats i projectes que impliquin diferents entorns: El centre educatiu La comunitat El context familiarL’aula ja no és l’únic espai en què s’imparteix l’ensenyament d’una matèria. Cada centre educatiu disposa d’un seguit de recursos espacials tant materials com virtuals l’aprofitament dels quals dóna lloc als diferents escenaris en què es desenvolupa l’ensenyament de la matèria: Laboratori d’idiomes Aula virtual Sala d’informàtica - Aula d’audiovisuals Biblioteca Sala d’actes - Teatre Taller Gimnàs Pati


Quan s’utilitzin els espais comuns, el professor ha d’anotar les observacions sobre quan, com i per què es fan servir aquests espais per a la classe de francès:

Dins l’aula, l’espai es pot distribuir seguint criteris diversos: Distribució de pupitres en files Distribució de pupitres en «U» Racons específics: biblioteca d’aula, temes transversals, jocs, treballs manuals,

etc. D’altres

Té un paper molt important la incorporació de les TIC en l’educació, ja que aporta diversos recursos materials que ofereixen al professor la possibilitat de dissenyar les classes d’una manera personalitzada i ajustant-se a les necessitats de cada moment: Vídeo-DVD TV Radiocasset / reproductor CD Càmera de vídeo - Enregistrador àudio Ordinadors (PC, ordinadors portàtils, tauletes...) Pissarra digital interactiva Connexió a Internet (Wi-Fi, entre d’altres)(Anoteu aquí qualsevol observació sobre quan, com i per què s’usen aquests recursos.)

Més enllà dels recursos materials i espacials, cal esmentar els processos cognitius que intervenen en les fases de l’aprenentatge de l’alumnat. Aquests procediments que fan possible la incorporació dels coneixements que es volen transmetre als alumnes són molt complexos. Des de l’atenció necessària per a preparar-se per rebre la informació fins a la memorització que permeti accedir a aquesta informació quan calgui, intervenen, entre d’altres, els processos següents: Accés Identificació Comprensió Reproducció Reflexió Connexió Síntesi Creació


3.5.6. Mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat

Un dels elements que més potenciava la LOE i es continua potenciant amb la LOMCE és l’atenció a la diversitat. És evident que una mateixa actuació educativa exercida en un mateix grup d’alumnes produeix efectes diferents depenent dels coneixements i les experiències previs de cadascun d’ells, de les capacitats intel·lectuals que tinguin, com també dels interessos i les motivacions que mostrin davant l’ensenyament.

Per això, en molts casos, hem de modificar o adaptar els continguts o la metodologia perquè tots els alumnes puguin assolir els objectius establerts. De la mateixa manera, hem d’oferir activitats d’ampliació per als alumnes més capaços o receptius. L’atenció a la diversitat s’ha de dur a terme sempre en els dos sentits. Per tant, s’han d’atendre aquestes diferències constantment, i presentar les mateixes activitats d’una manera diversa a partir de les activitats plantejades en el llibre de l’alumne i en el quadern. Els professors han de considerar a qui adrecen i proposen unes activitats o unes altres i han de ser conscients en tot moment d’aquestes diferències, no solament a l’hora d’avaluar, sinó també a l’hora d’ensenyar i de planificar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

En scène ! ofereix activitats de reforç i ampliació que permeten oferir una atenció individualitzada als alumnes, segons les necessitats i el ritme d’aprenentatge que tinguin. En el nostre projecte s’inclouen idees en totes les lliçons perquè el professor doni resposta a les diverses situacions que es plantegen a l’aula.

En el material destinat al professor, en el llibre del professor, en el material fotocopiable, en les flashcards, en els pòsters, en la zona en línia (ZonePlus) es proposen activitats de reforç i ampliació per als alumnes, a més de notes per al professor i consells didàctics per a afrontar diferents expectatives de l’alumnat.

Criteris i procediments previstos per a dur a terme les adaptacions curriculars adequades per als alumnes que tenen necessitats educatives especials(El Departament ha de descriure i detallar aquí els criteris i els procediments específics si escau. Els departaments que no tinguin aquest tipus d’alumnat poden esborrar aquest apartat.)

Les adaptacions s’han de centrar en els aspectes següents:

1. Temps i ritme d’aprenentatge2. Metodologia més personalitzada3. Reforç de les tècniques d’aprenentatge4. Millora dels procediments, els hàbits i les actituds5. Augment de l’atenció orientadora6. Enriquiment curricular7. Avaluacions adaptades a les necessitats d’aquests alumnes

a ) Per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals: s’han de facilitar continguts i material d’ampliació adequat a les necessitats d’aquests alumnes que els permetin desenvolupar al màxim les seves capacitats.


b) Per als alumnes amb integració tardana en el sistema educatiu: s’han d’adoptar les mesures de reforç necessàries que facilitin la seva integració escolar i la recuperació del desfasament que s’hagi produït perquè puguin continuar de manera profitosa els seus estudis.

c) Per a l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge: s’han d’adoptar tant mesures d’escolarització com d’atenció. En el cas d’alumnes amb discapacitat, s’han de prendre mesures de flexibilització i alternatives metodològiques. En el cas d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge greus, s’han de prioritzar els continguts de procediments i actituds, buscant la integració social, davant la impossibilitat d’aconseguir un progrés suficient en continguts conceptuals. Cal insistir en els continguts instrumentals o de material considerats com a tals.

Quan les adaptacions no són suficients, tenim la diversificació curricular, per mitjà de la qual un alumne o alumna pot deixar de cursar una part del tronc comú de l’etapa i emprar aquest temps en un altre tipus d’activitats educatives, o bé les ofertes en espais d’optativitat o bé activitats dissenyades especialment per a ell/ella, que es poden estudiar dins o fora del centre. Aquest alumne/a continuaria tenint sempre com a referència els objectius generals de l’etapa, però hi accediria per mitjà d’un altre tipus de continguts i activitats.

3.6. Avaluació

Els aprenentatges de l’alumne han de ser avaluats d’una manera sistemàtica i periòdica, tant per a mesurar individualment els coneixements i les competències adquirits com per a, i per això, introduir en el procés educatiu els canvis que siguin necessaris si la situació ho requereix (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera).

Si partim del fet que les competències bàsiques representen una aplicació real i pràctica de coneixements, habilitats i actituds, la manera de comprovar o avaluar si l’alumne les ha adquirit és reproduir situacions d’aplicació tan reals com sigui possible, situacions en què és habitual que l’alumne se serveixi d’aquest bagatge acumulat (tota classe de continguts), però respongui, sobretot, a situacions pràctiques.

L’avaluació per competències permet avaluar tant l’assoliment dels objectius de l’assignatura com el grau d’adquisició de les competències bàsiques. Uns criteris estan relacionats expressament amb els conceptes, i uns altres, preferentment amb els procediments i les actituds.

Segons l’objectiu que perseguim a l’hora d’avaluar, disposem de diverses modalitats, com, per exemple, l’avaluació sumativa, realitzada en diferents moments del curs i que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan escaiguin). Hi ha altres avaluacions, com la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que és la que es realitza al llarg de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge, hi està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.


A més, es durà a terme una avaluació individualitzada a tots els alumnes en acabar 3r de Primària en què l’alumne haurà de demostrar el grau d’adquisició de les competències en comunicació lingüística i matemàtica. En acabar 6è de Primària haurà de demostrar també el grau d’adquisició de les competències bàsiques, i l’assoliment dels objectius de l’etapa.

El resultat de les avaluacions individualitzades s’ha d’expressar en nivells i han de constar en un informe que es lliurarà als pares o tutors i el caràcter del qual ha de ser informatiu i orientador. El nivell obtingut ha de ser indicatiu de la progressió i l’aprenentatge dels alumnes, per la qual cosa si no són adequats s’hauran d’aplicar les mesures o els programes més adequats per a ells.

A més d’avaluar l’aprenentatge de l’alumne, també s’avalua el procés d’ensenyament del professorat; per això, en la proposta pedagògica de cada centre escolar ha de quedar inclòs un procediment d’avaluació de les programacions didàctiques i els indicadors corresponents.

3.6.1. Procediments d’avaluació

Tenint en compte diferents criteris, el currículum proposa un seguit d’eines que ens permeten dur a terme el procés d’avaluació a l’aula. En el cas de l’avaluació formativa, són l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’han de considerar totes les produccions que desenvolupi, tant de caràcter individual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, lectures i resums, recerques, actitud davant l’aprenentatge, precisió en l’expressió i autoavaluació, entre d’altres. I els de l’avaluació sumativa, les proves escrites trimestrals i les de recuperació (i final de curs, si l’alumne no ha recuperat alguna avaluació, i extraordinària, en cas d’obtenir una qualificació d’insuficient en l’ordinària final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguin adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació.

El currículum també estableix uns criteris d’avaluació i uns estàndards d’aprenentatge avaluables per matèria i curs que ens permeten avaluar la consecució dels objectius de l’assignatura. Respecte a l’avaluació per competències, atès que aquestes són molt genèriques, les hem de concretar molt més i desglossar-les perquè ens serveixin de referent per a l’acció educativa i per a demostrar la competència real de l’alumne, i és el que hem anomenat indicadors. Per tenir-ne una referència, en la secció següent s’inclou la llista completa tant dels criteris d’avaluació com dels indicadors de competències bàsiques.


3.6.2. Recursos d’avaluació

3.6.2.1. Criteris d’avaluacióEls criteris d’avaluació que estableix el currículum per al sisè curs d’Educació Primària en l’àrea de Llengua estrangera, organitzats en quatre grans blocs, comprensió i producció (expressió i interacció) de textos orals i escrits, són els següents:


Identificar el sentit general, la informació essencial i els punts principals en textos orals molt breus i senzills en llengua estàndard, amb unes estructures simples i un lèxic d’ús molt freqüent, articulats amb claredat i a poc a poc i transmesos de viva veu o per mitjans tècnics, sobre temes habituals i concrets relacionats amb les pròpies experiències, necessitats i interessos en contextos quotidians predictibles o relatius a àrees de necessitat immediata en els àmbits personal, públic i educatiu, sempre que les condicions acústiques siguin bones i no distorsionin el missatge, es pugui tornar a escoltar el que s’ha dit o demanar confirmació i es disposi de suport visual o d’una referència contextual clara.

Conèixer i saber aplicar les estratègies bàsiques més adequades per a comprendre el sentit general, la informació essencial o els punts principals del text.

Identificar aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius, sobre la vida diària (hàbits, horaris, activitats o celebracions), les condicions de vida (habitatge i entorn), les relacions interpersonals (familiars, d’amistat o escolars), el comportament (gestos habituals, ús de la veu i contacte físic) i convencions socials (normes de cortesia), i aplicar els coneixements adquirits sobre aquests aspectes a una comprensió adequada del text.

Distingir la funció o funcions comunicatives principals del text (per exemple, una demanda d’informació, una ordre o un oferiment) i un repertori limitat dels seus exponents més habituals, com també els patrons discursius bàsics (per exemple, inici i tancament conversacional, o els punts d’una narració esquemàtica).

Reconèixer els significats més comuns associats a les estructures sintàctiques bàsiques pròpies de la comunicació oral (per exemple, l’estructura interrogativa per a demanar informació).

Reconèixer un repertori limitat de lèxic oral d’alta freqüència relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb les pròpies experiències, necessitats i interessos, i utilitzar les indicacions del context i de la informació continguda en el text per a fer-se una idea dels significats probables de paraules i expressions que es desconeixen.

Discriminar patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics i reconèixer els significats i les intencions comunicatives generals que hi estan relacionats.



Construir textos orals molt bàsics i participar d’una manera simple i comprensible en converses molt breus que requereixin un intercanvi directe d’informació en àrees de necessitat immediata o sobre temes molt familiars (un mateix, l’entorn immediat, persones, llocs, objectes i activitats, gustos i opinions), en un registre neutre o informal, utilitzant expressions i frases senzilles i d’ús molt freqüent, normalment aïllades o enllaçades amb connectors bàsics, encara que a vegades la pronunciació no sigui gaire clara, les pauses i els titubeigs siguin evidents i calguin la repetició, la paràfrasi i la cooperació de l’interlocutor per a mantenir la comunicació.

Conèixer i saber aplicar les estratègies bàsiques per a produir textos orals monològics o dialògics molt breus i senzills, utilitzant, per exemple, fórmules i llenguatge prefabricat o expressions memoritzades, o ajudant-se amb gestos per a expressar el que es vol dir.

Conèixer aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius, i aplicar els coneixements adquirits sobre aquests aspectes a una producció oral adequada al context, respectant les convencions comunicatives més elementals.

Complir la funció comunicativa principal del text (per exemple, una felicitació, un intercanvi d’informació o un oferiment), utilitzant un repertori limitat dels seus exponents més freqüents i de patrons discursius bàsics (per exemple, salutacions per a l’inici i comiat per al tancament conversacional, o una narració esquemàtica desenvolupada en punts).

Fer servir estructures sintàctiques bàsiques (per exemple, enllaçar paraules o grups de paraules amb connectors bàsics com i, aleshores, però o perquè), encara que es continuïn cometent errors bàsics d’una manera sistemàtica en els temps verbals o en la concordança, per exemple.

Conèixer i utilitzar un repertori limitat de lèxic oral d’alta freqüència relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experiències i necessitats.

Articular, en general d’una manera comprensible però amb una influència clara de la primera o altres llengües, un repertori molt limitat de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, i adaptar-los a la funció comunicativa que es vol dur a terme.

Fer-se entendre en intervencions breus i senzilles, encara que siguin evidents i freqüents els titubeigs inicials, les vacil·lacions, les repeticions i les pauses per a organitzar, corregir o reformular el que es vol dir.

Interaccionar d’una manera molt bàsica, utilitzant tècniques molt simples, lingüístiques o no verbals (per exemple, gestos o el contacte físic) per a iniciar, mantenir o concloure una conversa breu.


Identificar el tema, el sentit general, les idees principals i informació específica en textos, tant en format imprès com en suport digital, molt breus i senzills, en llengua estàndard i amb un lèxic d’alta freqüència, i en què el tema tractat i el tipus de text siguin molt familiars, quotidians o de necessitat


immediata, sempre que es pugui rellegir el que no s’ha entès, es pugui consultar un diccionari i es disposi de suport visual i contextual.

Conèixer i saber aplicar les estratègies bàsiques més adequades per a la comprensió del sentit general, la informació essencial o els punts principals del text.

Identificar aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius, sobre la vida diària (hàbits, horaris, activitats o celebracions), les condicions de vida (habitatge i entorn), les relacions interpersonals (familiars, d’amistat o escolars) i les convencions socials (normes de cortesia), i aplicar els coneixements adquirits sobre aquests aspectes a una comprensió adequada del text.

Distingir la funció o funcions comunicatives principals del text (per exemple, una felicitació, una demanda d’informació o un oferiment) i un repertori limitat dels seus exponents més habituals, com també els patrons discursius bàsics (per exemple, l’inici i el tancament d’una carta, o els punts d’una descripció esquemàtica).

Reconèixer els significats més comuns associats a les estructures sintàctiques bàsiques pròpies de la comunicació escrita (per exemple, l’estructura interrogativa per a sol·licitar informació).

Reconèixer un repertori limitat de lèxic escrit d’alta freqüència relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb les seves experiències, necessitats i interessos, i inferir del context i de la informació continguda en el text els significats probables de paraules i expressions que es desconeixen.

Reconèixer els signes ortogràfics bàsics (per exemple, el punt i la coma), a més dels símbols d’ús freqüent (☺, @, €, $ i ₤), i identificar els significats i les intencions comunicatives generals que hi estan relacionats.


Construir, en paper o en suport electrònic, textos molt curts i senzills, composts de frases simples aïllades, en un registre neutre o informal, utilitzant amb una correcció raonable les convencions ortogràfiques bàsiques i els principals signes de puntuació, per a parlar de si mateix, del seu entorn més immediat i d’aspectes de la seva vida diària, en situacions familiars i predictibles.

Conèixer i aplicar les estratègies bàsiques per a produir textos escrits molt breus i senzills, per exemple copiant paraules i frases molt usuals per tal de realitzar les funcions comunicatives que es persegueixen.

Conèixer aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics concrets i significatius (per exemple, les convencions sobre l’inici i el tancament d’una carta a persones conegudes) i aplicar els coneixements adquirits sobre aquests aspectes a una producció escrita adequada al context, respectant les normes de cortesia bàsiques.

Complir la funció comunicativa principal del text escrit (per exemple, una felicitació, un intercanvi d’informació o un oferiment), utilitzant un repertori limitat dels seus exponents més freqüents i de patrons discursius bàsics (per


exemple, salutacions per a l’inici i comiat per al tancament d’una carta, o una narració esquemàtica desenvolupada en punts).

Fer servir estructures sintàctiques bàsiques (per exemple, enllaçar paraules o grups de paraules amb connectors bàsics com i, aleshores, però o perquè), encara que es continuïn cometent errors bàsics d’una manera sistemàtica en els temps verbals o en la concordança, per exemple.

Conèixer i utilitzar un repertori limitat de lèxic escrit d’alta freqüència relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experiències i necessitats.

Aplicar patrons gràfics i convencions ortogràfiques bàsiques per a escriure amb una correcció raonable paraules o frases curtes que s’utilitzen normalment a l’hora de parlar, però no necessàriament amb una ortografia totalment normalitzada.

3.6.2.2. Estàndards d’aprenentatge avaluables

Els estàndards d’aprenentatge en aquest curs s’han organitzat en quatre grans blocs: comprensió i producció (expressió i interacció) de textos orals i escrits. Tot seguit recollim el que estableix la llei.


Comprèn missatges i anuncis públics, informació molt senzilla (per exemple, nombres, preus i horaris), sempre que estiguin articulats a una velocitat lenta i d’una manera clara, i que no hi hagi interferències que distorsionin el missatge.

Entén la idea general del que se li diu en transaccions i gestions habituals en situacions de necessitat immediata.

Entén la informació essencial en converses breus i senzilles en les quals participa que tractin sobre temes familiars com, per exemple, un mateix, la família, l’escola, el temps lliure i la descripció d’un objecte o un lloc.

Comprèn el sentit general i distingeix els canvis de tema de programes de televisió o un altre material audiovisual dins la seva àrea d’interès, com ara programes en què s’entrevisten joves o personatges coneguts sobre temes quotidians (per exemple, el que els agrada fer en el temps lliure) o en què s’informa sobre activitats de lleure.


Fa presentacions molt breus i senzilles, prèviament preparades i assajades, sobre temes quotidians o que li interessen (presentar-se i presentar altres persones; donar informació bàsica sobre si mateix, la seva família i els seus estudis; indicar les aficions i els interessos que té i les principals activitats del seu dia a dia; descriure breument i d’una manera senzilla persones o objectes; dir el que li agrada o no li agrada i donar la seva opinió utilitzant estructures elementals).

Es desenvolupa en situacions molt bàsiques, en botigues, restaurants o espais de lleure, per exemple.

Participa en converses informals cara a cara o per mitjans tècnics (telèfon,


Skype) en què s’estableix contacte social (donar les gràcies, saludar, acomiadar-se, adreçar-se a algú, demanar disculpes, presentar-se, interessar-se per l’estat d’algú, felicitar algú); s’intercanvia informació personal i sobre aspectes quotidians; s’expressen sentiments i opinions senzills, i es donen instruccions (per exemple, com s’arriba a un lloc amb l’ajut d’un plànol).


Comprèn, amb suport visual, els aspectes essencials d’instruccions i indicacions senzilles, i informació bàsica, en notes, rètols i cartells en carrers, botigues, mitjans de transport, cinemes, museus, escoles, i altres serveis i llocs públics.

Comprèn informació essencial i localitza informació específica en material informatiu senzill, com, per exemple, menús, horaris, catàlegs, llistes de preus, anuncis, guies telefòniques, publicitat, fullets turístics i programes culturals o d’esdeveniments.

Comprèn correspondència (SMS, correus electrònics, postals i targetes) molt breu i senzilla que tracti sobre temes que conegui molt bé, com, per exemple, un mateix, la família, l’escola, el temps lliure i la descripció d’un objecte o un lloc, o la indicació de l’hora i el lloc d’una cita.

Comprèn els aspectes essencials i els punts principals de notícies breus i articles de revistes per a joves que tractin temes que li siguin familiars o li interessin (esports, grups musicals, jocs d’ordinador o còmics).


Escriu correspondència personal breu i simple (missatges, notes, postals, correus o SMS) en què dóna les gràcies, felicita algú, fa una invitació, dóna instruccions, o parla de si mateix i del seu entorn immediat (família, amics, aficions, activitats quotidianes, objectes i llocs) i fa preguntes relatives a aquests temes.


3.6.2.3. Rúbrica d’avaluació per competències

En l’Annex I d’aquest document incloem una plantilla anomenada Rúbrica d’avaluació per competències per a cada unitat i per al curs complet que ens permet avaluar el grau d’adquisició de les competències bàsiques amb la indicació del nivell de qualificació que va adquirint l’alumne.

En la rúbrica s’indica cadascuna de les competències bàsiques seguides del seu desglossament en indicadors. En la plantilla corresponent a cada unitat s’inclouen només les competències i els indicadors que s’han desenvolupat concretament en la unitat en qüestió; en canvi, en la plantilla proposada per a l’avaluació general s’inclouen totes les competències i tots els indicadors pertinents. A l’hora d’avaluar amb les rúbriques, es recomana qualificar, en primer lloc, cadascun dels indicadors o els indicadors en què s’hagi centrat el professor, per tal d’obtenir una visió global de la competència i tot seguit poder-la avaluar.

En el procés d’avaluació, hem identificat cinc nivells de qualificació, i per a efectuar-ne el registre aconsellem l’escala qualitativa següent, ordenada de menys a més grau: Insuficient (I): no aconseguit; Suficient (SF): aconseguit amb un nivell baix en els diversos àmbits; Bé (B): aconseguit amb un nivell mitjà; Notable (N): aconseguit amb un nivell alt, i Excel·lent (E): aconseguit totalment. Per a establir els criteris de qualificació s’han d’aplicar aquests nivells als criteris d’avaluació detallats per a l’àrea de Llengua estrangera.

Per a poder avaluar els alumnes, el professorat necessita un seguit d’instruments que li permetin obtenir unes dades concretes. En la plantilla proposem els instruments que considerem més indicats per a l’obtenció d’aquestes dades, com poden ser l’observació, la prova escrita, la prova oral, el quadern de classe o el dossier d’aprenentatge. El professor pot modificar la plantilla i substituir o incloure-hi altres instruments que hagi emprat. Els indicadors en els quals s’han desglossat les competències bàsiques, que incloem en la plantilla, i que ens permeten demostrar la competència real de l’alumne en aquesta matèria i en aquest curs són els que mostrem a continuació.


1. Comunicació lingüística (CL)

Indicadors

CL1. ESCOLTAR

CL1.1. Escolta i entén seqüències d’instruccions o direccions senzilles, donades pel professorat o per un mitjà mecànic.

CL1.2. Capta el sentit global en textos orals variats emesos en situacions de comunicació diverses.

CL1.3. Identifica informacions específiques en textos orals variats emesos en situacions de comunicació diverses.

CL1.4. Comprèn globalment i extreu informació específica de situacions curtes i senzilles amb la visualització repetida del document audiovisual.

CL1.5. Escolta i discrimina sons.

CL2. PARLAR

CL2.1. Fa un ús adequat de la pronunciació, el ritme, l’entonació i l’accentuació en contextos diferents.

CL2.2. Participa en representacions senzilles.

CL2.3. Pot organitzar exposicions curtes, i dir o llegir en veu alta per a tota la classe textos breus de realització pròpia.

CL3. CONVERSAR

CL3.1. Usa estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera en diferents contextos comunicatius d’una manera significativa.

CL3.2. Manté converses quotidianes i familiars sobre temes coneguts en situacions de comunicació predictibles.

CL4. LLEGIR

CL4.1. Capta el sentit global de textos senzills.

CL4.2. Localitza informació explícita en textos diversos sobre temes d’interès.

CL4.3. Realitza inferències directes en la comprensió de textos diversos sobre temes d’interès.

CL4.4. Llegeix textos diversos sobre temes d’interès.

CL5. ESCRIURE

CL5.1. Escriu en llengua estrangera a partir de models que s’han treballat prèviament.

CL5.2. Elabora textos escrits atenent el destinatari i la finalitat del text.

2. Competència matemàtica, científica i tecnològica (CMCT)

Indicadors

CMCT1. Ordena les dades registrades segons un criteri de classificació.

CMCT2. Representa les dades obtingudes sobre fets i objectes de la vida diària utilitzant els gràfics estadístics més adequats a la situació, taula o gràfic.

CMCT3. Relaciona determinades pràctiques de vida amb el funcionament adequat del cos.

CMCT4. Identifica diferents espècies d’éssers vius.

CMCT5. Reconeix el procés de l’experimentació científica.


3. Competència digital (CD)

Indicadors

CD1. Cerca, recull i organitza informació en suport digital.

CD2. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per a contrastar i comprovar informació.

CD3. Utilitza el suport digital per a l’aprenentatge de la llengua estrangera.

4. Aprendre a aprendre (AA)

Indicadors

AA1. Fa servir algunes estratègies per a aprendre a aprendre, com la utilització de diccionaris bilingües i monolingües.

AA2. Fa servir algunes estratègies de tipus receptiu o interactiu per a solucionar problemes de comunicació.

AA3. Valora la llengua estrangera com a eina d’aprenentatge.

5. Competències socials i cíviques (CSC)

Indicadors

CSC1. Participa en interaccions orals dirigides sobre temes coneguts en situacions de comunicació predictibles.

CSC2. Respecta les normes bàsiques d’intercanvi, com escoltar i mirar la persona que parla o respectar el torn de paraula.

CSC3. Valora la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres persones i mostra curiositat i interès envers les persones que parlen la llengua estrangera.

CSC4. Identifica alguns costums de països on es parla la llengua estrangera.

6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Indicadors

SIEE1. Cerca, recull i organitza informació en diferents suports.

SIEE2. Gaudeix d’una manera autònoma de la lectura de textos adequats a la seva edat i manifesta una actitud positiva envers la lectura.

SIEE3. Utilitza estratègies senzilles de planificació i comprovació del treball realitzat.

7. Consciència i expressions culturals (CEC)

Indicadors

CEC1. Mostra curiositat i interès per conèixer informació sobre les persones i la cultura dels països on es parla la llengua estrangera.

CEC2. Identifica algunes tradicions de països on es parla la llengua estrangera.

CEC3. Utilitza tècniques artístiques per a la presentació de projectes o documents escrits.

CEC4. Participa en l’elaboració de composicions grupals utilitzant diferents recursos expressius musicals i escènics.


3.6.3. Elements d’avaluació

Hi ha una relació entre els diversos elements del currículum que intervenen en el procés d’avaluació: criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge i competències bàsiques i indicadors. En la taula següent recollim aquests elements seguint l’organització en quatre blocs: comprensió i producció (expressió i interacció) de textos orals i escrits.


ELEMENTS D’AVALUACIÓ:

Bloc 1: Comprensió de textos orals

Estàndards d’aprenentatge Criteris d’avaluació CB Indicadors -

Competències1. Comprèn

missatges i anuncis públics, informació molt senzilla (per exemple, nombres, preus i horaris), sempre que estigui articulada a una velocitat lenta i de manera clara, i que no hi hagi interferències que distorsionin el missatge.

2. Entén la idea general del que se li diu en transaccions i gestions habituals en situacions de necessitat immediata.

3. Entén la informació essencial en converses breus i senzilles en les quals participa que tractin sobre temes familiars com, per exemple, un mateix, la família, l’escola, el temps lliure i la descripció d’un objecte o un lloc.

4. Comprèn el sentit general i distingeix els canvis de tema de programes de televisió o un altre material audiovisual dins la seva àrea d’interès, com ara programes en què s’entrevisten joves o personatges coneguts sobre temes quotidians (per exemple, el que els agrada fer en el temps lliure)

Identificar el sentit general, la informació essencial i els punts principals en textos orals molt breus i senzills en llengua estàndard, amb estructures simples i un lèxic d’ús molt freqüent, articulats amb claredat i a poc a poc i transmesos de viva veu o per mitjans tècnics, sobre temes habituals i concrets relacionats amb les pròpies experiències, necessitats i interessos en contextos quotidians predictibles o relatius a àrees de necessitat immediata en els àmbits personal, públic i educatiu, sempre que les condicions acústiques siguin bones i no distorsionin el missatge, es pugui tornar a escoltar el que s’ha dit o demanar confirmació i es disposi de suport visual o d’una referència contextual clara.


Identificar aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius, sobre la vida diària (hàbits, horaris, activitats o celebracions), les condicions de vida (habitatge i entorn), les relacions interpersonals (familiars, d’amistat o escolars), el comportament (gestos habituals, ús de la veu i contacte físic) i les convencions socials (normes de cortesia), i aplicar els coneixements adquirits sobre aquests aspectes a una comprensió adequada del text.

CLCSCCDCECAA

CL1.1. Escolta i entén seqüències d’instruccions o direccions senzilles, donades pel professorat o per un mitjà mecànic.

CL1.2. Capta el sentit global en textos orals variats emesos en situacions de comunicació diverses.

CL1.3. Identifica informacions específiques en textos orals variats emesos en situacions de comunicació diverses.

CL1.4. Comprèn globalment i extreu informació específica de situacions curtes i senzilles amb la visualització repetida del document audiovisual.

CL1.5. Escolta i discrimina sons.




CSC4. Identifica alguns costums de països on es parla la llengua estrangera.


CD2. Utilitza les tecnologies de la informació i la



Competèncieso en què s’informa sobre activitats de lleure.

Distingir la funció o funcions comunicatives principals del text (per exemple, una demanda d’informació, una ordre o un oferiment) i un repertori limitat dels seus exponents més habituals, com també els patrons discursius bàsics (per exemple, inici i tancament conversacional, o els punts d’una narració esquemàtica).

Reconèixer els significats més comuns associats a les estructures sintàctiques bàsiques pròpies de la comunicació oral.

Reconèixer un repertori limitat de lèxic oral d’alta freqüència relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb les pròpies experiències, necessitats i interessos, i utilitzar les indicacions del context i de la informació continguda en el text per a fer-se una idea dels significats probables de paraules i expressions que es desconeixen.

Discriminar patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics i reconèixer els significats i les intencions comunicatives generals que hi estan relacionats.

comunicació per a contrastar i comprovar informació.






Bloc 2: Producció de textos orals: Expressió i interacció


Competències1. Fa presentacions

molt breus i senzilles, prèviament preparades i assajades, sobre temes quotidians o que li interessen (presentar-se i presentar altres persones; donar

Participar d’una manera simple i comprensible en converses molt breus que requereixin un intercanvi directe d’informació en àrees de necessitat immediata o sobre temes molt familiars (un mateix, l’entorn immediat, persones, llocs, objectes i activitats, gustos i opinions), en un registre neutre o informal, utilitzant expressions

CLCSCSIEEAACEC

CL2.1. Fa un ús adequat de la pronunciació, el ritme, l’entonació i l’accentuació en contextos diferents.

CL2.2. Participa en representacions senzilles.

CL2.3. Pot organitzar exposicions curtes, i dir o



Competènciesinformació bàsica sobre si mateix, la seva família i els seus estudis; indicar les aficions i els interessos que té i les principals activitats del seu dia a dia; descriure breument i de manera senzilla persones o objectes; dir el que li agrada i no li agrada, i donar la seva opinió utilitzant estructures elementals).

2. Es desenvolupa en situacions molt bàsiques, en botigues, restaurants o espais de lleure, per exemple.

3. Participa en converses informals cara a cara o per mitjans tècnics (telèfon, Skype) en les quals s’estableix contacte social (donar les gràcies, saludar, acomiadar-se, adreçar-se a algú, demanar disculpes, presentar-se, interessar-se per l’estat d’algú o felicitar algú); s’intercanvia informació personal i sobre aspectes quotidians; s’expressen sentiments i opinions senzills, i es donen instruccions (per exemple, com s’arriba a un lloc amb l’ajut d’un plànol).

i frases senzilles i d’ús molt freqüent, normalment aïllades o enllaçades amb connectors bàsics, encara que a vegades la pronunciació no sigui gaire clara, les pauses i els titubeigs siguin evidents i calguin la repetició, la paràfrasi i la cooperació de l’interlocutor per a mantenir la comunicació.

Conèixer i saber aplicar les estratègies bàsiques per a produir textos orals monològics o dialògics molt breus i senzills, utilitzant, per exemple, fórmules i llenguatge prefabricat o expressions memoritzades, o ajudant-se de gestos per a expressar el que es vol dir.

Conèixer aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius, i aplicar els coneixements adquirits sobre aquests aspectes a una producció oral adequada al context, respectant les convencions comunicatives més elementals.

Complir la funció comunicativa principal del text (per exemple, una felicitació, un intercanvi d’informació o un oferiment), utilitzant un repertori limitat dels seus exponents més freqüents i de patrons discursius bàsics (per exemple, salutacions per a l’inici i comiat per al tancament conversacional, o una narració esquemàtica desenvolupada en punts).

Utilitzar estructures sintàctiques bàsiques (per exemple enllaçar paraules o grups de paraules amb connectors bàsics com i, aleshores, però o perquè), encara que es continuïn cometent errors bàsics de manera sistemàtica en els temps verbals o en la concordança, per exemple.

Conèixer i utilitzar un repertori limitat de lèxic oral d’alta freqüència relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experiències i necessitats.

llegir en veu alta per a tota la classe textos breus de realització pròpia.

CL3.1. Usa estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera en diferents contextos comunicatius d’una manera significativa.

CL3.2. Manté converses quotidianes i familiars sobre temes coneguts en situacions de comunicació predictibles.






CEC4. Participa en l’elaboració de composicions grupals utilitzant diferents recursos expressius musicals i escènics.



CompetènciesArticular, en general d’una manera comprensible però amb una influència clara de la primera o altres llengües, un repertori molt limitat de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, i adaptar-los a la funció comunicativa que es vol dur a terme.

Fer-se entendre en intervencions breus i senzilles, encara que siguin evidents i freqüents els titubeigs inicials, les vacil·lacions, les repeticions i les pauses per a organitzar, corregir o reformular el que es vol dir.

Interacccionar de manera molt bàsica, utilitzant tècniques molt simples, lingüístiques o no verbals (per exemple, gestos o el contacte físic) per a iniciar, mantenir o concloure una conversa breu.

Bloc 3: Comprensió de textos escrits


Competències1. Comprèn, amb

suport visual, els aspectes essencials d’instruccions i indicacions senzilles, i informació bàsica, en notes, rètols i cartells en carrers, botigues, mitjans de transport, cinemes, museus, escoles, i altres serveis i llocs públics.

2. Comprèn informació essencial i localitza informació específica en material informatiu senzill com, per exemple, menús, horaris, catàlegs, llistes de preus,

Identificar el tema, el sentit general, les idees principals i informació específica en textos, tant en format imprès com en suport digital, molt breus i senzills, en llengua estàndard i amb un lèxic d’alta freqüència i en els quals el tema tractat i el tipus de text resultin molt familiars, quotidians o de necessitat immediata, sempre que es pugui rellegir el que no s’ha entès, es pugui consultar un diccionari i es disposi de suport visual i contextual.


Identificar aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius,

CLCSCCDSIEEAACECCMCT

CL4.1. Capta el sentit global de textos senzills.

CL4.2. Localitza informació explícita en textos diversos sobre temes d’interès.

CL4.3. Realitza inferències directes en la comprensió de textos diversos sobre temes d’interès.

CL4.4. Llegeix textos diversos sobre temes d’interès.


CSC4. Identifica alguns costums de països on es parla



Competènciesanuncis, guies telefòniques, publicitat, fullets turístics i programes culturals o d’esdeveniments.

3. Comprèn correspondència (SMS, correus electrònics, postals i targetes) molt breu i senzilla que tracti sobre temes que coneix molt bé, com, per exemple, un mateix, la família, l’escola, el temps lliure i la descripció d’un objecte o un lloc, o la indicació de l’hora i el lloc d’una cita.

4. Comprèn els aspectes essencials i els punts principals de notícies breus i articles de revistes per a joves que tractin temes que li siguin familiars o li interessin (esports, grups musicals, jocs d’ordinador o còmics).

sobre la vida diària (hàbits, horaris, activitats o celebracions), les condicions de vida (habitatge i entorn), les relacions interpersonals (familiars, d’amistat o escolars) i les convencions socials (normes de cortesia), i aplicar els coneixements adquirits sobre aquests aspectes a una comprensió adequada del text.

Distingir la funció o funcions comunicatives principals del text (per exemple, una felicitació, una demanda d’informació o un oferiment) i un repertori limitat dels seus exponents més habituals, com també els patrons discursius bàsics (per exemple, l’inici i el tancament d’una carta, o els punts d’una descripció esquemàtica).

Reconèixer els significats més comuns associats a les estructures sintàctiques bàsiques pròpies de la comunicació escrita.

Reconèixer un repertori limitat de lèxic escrit d’alta freqüència relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb les seves experiències, necessitats i interessos, i inferir del context i de la informació continguda en el text els significats probables de paraules i expressions que es desconeixen.

Reconèixer els signes ortogràfics bàsics (per exemple, el punt i la coma), a més dels símbols d’ús freqüent (☺, @, €, $ i ₤), i identificar els significats i les intencions comunicatives generals que hi estan relacionats.

la llengua estrangera.





SIEE2. Gaudeix d’una manera autònoma de la lectura de textos adequats a la seva edat i manifesta una actitud positiva envers la lectura.





CMCT3. Relaciona determinades pràctiques de vida amb el funcionament adequat del cos.

CMCT4. Identifica diferents espècies d’éssers vius.

CMCT5. Reconeix el procés de l’experimentació científica.


Bloc 4: Producció de textos escrits: expressió i interacció

Estàndards d’aprenentatge Criteris d’avaluació CB Indicadors - Competències

1. Escriu correspondència personal breu i simple (missatges, notes, postals, correus o SMS) en què dóna les gràcies, felicita algú, fa una invitació, dóna instruccions o parla de si mateix i del seu entorn immediat (família, amics, aficions, activitats quotidianes, objectes o llocs) i fa preguntes relatives a aquests temes.

Construir, en paper o en suport electrònic, textos molt curts i senzills, composts de frases simples aïllades, en un registre neutre o informal, utilitzant amb una correcció raonable les convencions ortogràfiques bàsiques i els principals signes de puntuació, per a parlar de si mateix, del seu entorn més immediat i d’aspectes de la seva vida diària, en situacions familiars i predictibles.

Conèixer i aplicar les estratègies bàsiques per a produir textos escrits molt breus i senzills, per exemple, copiar paraules i frases molt usuals per tal de realitzar les funcions comunicatives que es persegueixen.

Conèixer aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics concrets i significatius (per exemple, les convencions sobre l’inici i el tancament d’una carta a persones conegudes) i aplicar els coneixements adquirits sobre aquests aspectes a una producció escrita adequada al context, respectant les normes de cortesia bàsiques.

Complir la funció comunicativa principal del text escrit (per exemple, una felicitació, un intercanvi d’informació o un oferiment), utilitzant un repertori limitat dels seus exponents més freqüents i de patrons discursius bàsics (per exemple, salutacions per a l’inici i comiat per al tancament d’una carta, o una narració esquemàtica

CLCSCCDSIEECMCTAACEC

CL5.1. Escriu en llengua estrangera a partir de models que s’han treballat prèviament.

CL5.2. Elabora textos escrits atenent el destinatari i la finalitat del text.







CMCT1. Ordena les dades registrades segons un criteri de classificació.

CMCT2. Representa les dades obtingudes sobre fets i objectes de la vida diària utilitzant els gràfics estadístics més adequats a la situació, taula o gràfic.




Estàndards d’aprenentatge Criteris d’avaluació CB Indicadors - Competències

desenvolupada en punts).

Utilitzar estructures sintàctiques bàsiques (per exemple, enllaçar paraules o grups de paraules amb connectors bàsics com i, aleshores, però o perquè), encara que es continuïn cometent errors bàsics d’una manera sistemàtica en els temps verbals o en la concordança, per exemple.

Conèixer i utilitzar un repertori limitat de lèxic escrit d’alta freqüència relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experiències i necessitats.

Aplicar patrons gràfics i convencions ortogràfiques bàsiques per a escriure amb una correcció raonable paraules o frases curtes que s’utilitzen normalment a l’hora de parlar, però no necessàriament amb una ortografia totalment normalitzada.

CEC3. Utilitza tècniques artístiques per a la presentació de projectes o documents escrits.


4. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS

La present programació i temporalització representen un model de seqüència temporal d’aprenentatge per a 6è curs d’Educació Primària, a raó de dues sessions a la setmana.

Els elements que hem inclòs en cadascuna de les unitats, per tal de mostrar com es desenvoluparà el procés educatiu, en el cas de la programació són els estàndards d’aprenentatge, els continguts lingüístics corresponents a cada unitat, els criteris d’avaluació, les competències bàsiques i els indicadors en què es concreta el desenvolupament de cada competència bàsica.

En el cas de la temporalització, hem inclòs els objectius que es treballen en cada lliçó; les activitats, amb la indicació del tipus d’activitat de què es tracta, que poden ser d’inici de lliçó, de desenvolupament, d’atenció a la diversitat (reforç i ampliació), d’avaluació, de desenvolupament de competències o per al desenvolupament de temes intercurriculars; les competències bàsiques i els indicadors en què es concreta el desenvolupament d’aquestes competències, a més dels recursos necessaris en cadascuna de les sessions.

És una programació orientativa i ampliable, amb nombroses possibilitats opcionals proposades en el Llibre del professor. El professor pot introduir aquestes activitats en el moment convenient, segons les necessitats i l’actitud dels alumnes, tenint en compte els ritmes d’aprenentatge —individuals i col·lectius— i les hores lectives de què es disposa.


UNITÉ 0 : C’EST LA RENTRÉE DES CLASSES !

BLOC 1: COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS

TAULES DE LES ACTITUDS REQUERIDES

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIES ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE

1a Estratègia de comprensió 1. Ser capaç d’extreure informació global i específica en petits textos orals.

• CL 1. Comprèn i identifica textos que parlen del temps, del físic i del caràcter d’algú, que serveixen per a presentar-se i que parlen dels gustos. (CL1.1; CL1.2)• Identificació del context comunicatiu.

• Mobilització dels coneixements previs.

2 Aspectes socioculturals i sociolingüístics

Les salutacions en francès.. 1. Saber identificar les diverses maneres de saludar.

• CEC

• CL

1. Identifica les diverses maneres de saludar. (CL1.3; CEC1)

3 Funcions comunicatives

• Dir la data.

• Parlar del temps.

• Presentar-se.

• Descriure algú (físic i caràcter).

• Parlar dels seus gustos.

1. Saber dir la data.2. Parlar del temps.3. Presentar-se.4. Ser capaç de descriure algú (físic i

caràcter).5. Ser capaç de parlar dels seus

gustos.

• CL

• CMCT

1. Reconeix el lèxic útil per a presentar-se i descriure algú. (CL1.3)

2. Identifica la data. (CL1.3)3. Reconeix el vocabulari del temps. (CL1.3 )4. Identifica els gustos. (CL1.3 )

5 Lèxic corrent

• Els dies de la setmana.

• Els mesos de l’any.

• El temps que fa.

• Els adjectius per a descriure algú (físic i caràcter).

• Les assignatures.

1. Ser capaç d’entendre la data.2. Ser capaç d’entendre el temps que

fa.3. Ser capaç de reconèixer les

assignatures.4. Identificar els adjectius útils per a

la descripció d’una persona (físic i caràcter).

• CL

• CMCT

1. Entén la data i el temps. (CL1.3)2. Entén les assignatures. CL1.3)3. Identifica els adjectius útils per a la descripció d’una

persona (físic i caràcter). (CL1.3; CL1.4)4. Coneix les paraules apreses en la unitat. (CL1.3.)


6 Referències sonores, accents, ritme i entonacions

• La interrogació.

• L’exclamació.

1. Identificar i diferenciar la interrogació i l’exclamació.

• CL 1. Diferencia i identifica la interrogació i l’exclamació. (CL1.5)

BLOC 2: PRODUCCIÓ DE TEXTOS ORALS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ



1b Producció 1. Ser capaç d’emprar les estratègies adequades per a transmetre informacions essencials.

• CL 1. Construeix diàlegs curts per dir la data, parlar del temps que fa, presentar-se (físic i caràcter) i parlar dels seus gustos. (CL2.1; CL2.2; CL2.3)Planificació

• Selecció i organització de les informacions que cal transmetre i sol·licitar.

• Utilització dels diferents registres de la llengua segons els interlocutors.

Posada en funcionament• Realització d’un text oral coherent segons les

informacions seleccionades prèviament.

• Resolució de les dificultats lingüístiques per mitjà de procediments paralingüístics o paratextuals.


• Les salutacions en francès. 1. Saber emprar diferents salutacions en francès.

• CEC

• CL

1. Utilitza diferents salutacions. (CL2.1; CL2.2; CL2.3)


• Dir la data.


• Presentar-se.

1. Saber dir la data.2. Parlar del temps.3. Presentar-se.4. Ser capaç de descriure algú (físic i

• CL

• CMCT

1. Diu la data i parla del temps. (CL2.1; CL2.2; CL2.3)2. Es presenta i parla dels seus gustos. (CL2.1; CL2.2;

CL2.3)3. Descriu algú. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CMCT1)




caràcter).5. Ser capaç de parlar dels seus

gustos.

5 Lèxic corrent






1. Ser capaç de dir la data i el temps.2. Emprar el lèxic adequat per a la

descripció.3. Parlar dels seus gustos.4. Identificar les assignatures.

• CL

• CMCT

1. Diu la data i parla del temps que fa. (CL2.1; CL2.2; CL2.3)

2. Empra el vocabulari de la descripció. (CL2.1; CL2.2; CL2.3)

3. Esmenta els seus gustos. (CL2.1; CL2.2; CL2.3)4. Utilitza les paraules apreses en la unitat. (CL2.1;

CL2.2; CL2.3)




1. Ser capaç de tenir l’entonació adequada amb la interrogació i l’exclamació.

• CL 1. Pronuncia amb l’entonació correcta la interrogació i l’exclamació. (CL2.1)

BLOC 3: COMPRENSIÓ DE TEXTOS ESCRITS



1a Estratègia de comprensió 1. Ser capaç d’extreure informació global i específica en petits textos escrits.

2. Emprar estratègies adequades per a comprendre les informacions essencials en petits textos escrits.

• CL

• AA

1. Comprèn i identifica diàlegs i textos curts. (CL4.1; CL4.2; CL4.3)

2. Desenvolupa estratègies per a identificar i deduir el significat de les paraules noves i les posa en relació amb les que s’assemblen en la llengua pròpia. (AA2)

• Identificació del context comunicatiu.



• Fórmules per a saludar i acomiadar-se. 1. Saber identificar les diverses maneres de saludar i acomiadar-se.

• CEC

• CL

1. Comprèn i diferencia les diverses maneres de saludar i acomiadar-se. (CL4.1; CL4.2; CSC2; CEC2)



• Dir la data.


• Presentar-se.



1. Saber reconèixer la data i el temps.2. Identificar els gustos.3. Presentar-se4. Ser capaç d’identificar els adjectius

per a descriure algú (físic i caràcter).

• CL

• CMCT

1. Reconeix la data i el temps. (CL4.1; CL4.2; CL4.3)2. Identifica els gustos. (CL4.1; CL4.2; CL4.3)3. Es presenta. (CL4.1; CL4.2; CL4.3)4. Identifica els adjectius per a descriure algú (físic i

caràcter). (CL4.1; CL4.2; CL4.3)

5 Lèxic corrent






1. Ser capaç d’entendre la data.2. Ser capaç d’entendre el temps que

fa.3. Ser capaç de reconèixer les

assignatures.4. Identificar els adjectius útils per a

la descripció d’una persona (físic i caràcter).

• CL 1. Identifica la data i el temps. (CL4.1; CL4.2; CL4.3)2. Reconeix les assignatures. (CL4.1; CL4.2; CL4.3)3. Identifica els adjectius útils per a la descripció d’una

persona (físic i caràcter). (CL4.1; CL4.2; CL4.3)4. Coneix les paraules apreses en la unitat. (CL4.1; CL4.2;

CL4.3)


• Les vocals

• El so [u].

• El so [wa].

1. Diferenciar de manera adequada les vocals franceses.

2. Saber identificar la grafia dels sons [u] i [wa].

• CL 1. Diferencia les vocals. (CL4.1; CL4.2)2. Identifica la grafia dels sons [u] i [wa]. (CL4.2)

BLOC 4: PRODUCCIÓ DE TEXTOS ESCRITS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ



1b Producció 1. Ser capaç d’emprar les estratègies adequades per a transmetre informacions essencials.

• CL 1. Repeteix per imitació d’un model frases curtes, les lletres de l’alfabet i els nombres fins al 12. (CL5.1)

Planificació• Selecció i organització de les informacions que cal


transmetre i sol·licitar.






• Algunes paraules franceses. 1. Saber emprar algunes paraules franceses semblants a les de la seva llengua materna.

• CEC

• CL

1. Utilitza algunes paraules comunes de la cultura francesa. (CL5.1; CEC1)


• Presentar-se.

• Conèixer i pronunciar l’alfabet.

• Comptar fins a 12.

1. Ser capaç de presentar-se.2. Escriure l’abecedari.3. Ser capaç d’escriure els nombres

fins al 12.

• CL

• CMCT

1. Saluda i es presenta. (CL5.1)2. Escriu l’alfabet. (CL5.1)3. Escriu els nombres fins al 12. (CL5.1; CMCT1)

5 Lèxic corrent

• Les lletres de l’alfabet.

• Els nombres de l’1 al 12.

• Paraules diverses.

1. Ser capaç d’escriure l’alfabet.2. Ser capaç d’enumerar fins a dotze

objectes.3. Emprar en context algunes

paraules franceses.

• CL

• CMCT

1. Escriu correctament qualsevol paraula que se li lletregi. (CL5.1)

2. Empra el vocabulari dels nombres fins al 12. (CL5.1; CMCT1)

3. Escriu les paraules apreses en la unitat. (CL5.1)




1. Escriure i emprar de manera correcta la interrogació i l’exclamació.

• CL 1. Escriu correctament la interrogació i l’exclamació. (CL5.1)


UNITÉ 1 : QUELLE HEURE IL EST ?




1a Estratègia de comprensió 1. Extreure la informació global i específica de petits textos orals.

2. Emprar les estratègies adequades per a entendre les informacions rellevants de textos curts.

• CL

• AA

1. Comprèn i identifica petits diàlegs orals per explicar esdeveniments futurs, demanar i donar l’hora, parlar de les seves activitats de lleure i del seu horari. (CL1.1; CL1.2)

2. Descobreix el significat de paraules noves a partir dels coneixements previs que té d’altres llengües apreses i de les relacions que estableix amb la seva llengua materna. (AA2)




• La vida en un vaixell.

• Les activitats de lleure de la classe.

1. Identificar la Bretanya i situar Saint-Malo en un mapa.

2. Conèixer maneres de viure diferents de la seva.

3. Reconèixer les activitats de lleure.

• CL

• CEC

• CSC

1. Identifica una regió i una ciutat de França. (CL1.2; CL1.3; CEC1; CSC4)

2. Reconeix el nom d’algunes activitats de lleure. (CL1.2; CL1.3)


• Demanar i donar l’hora.

• Comptar de 31 a 60.

• Dir el que es farà.

• Parlar de les seves activitats de lleure i del seu horari.

• Expressar la freqüència.

1. Entendre les expressions adequades per a demanar i donar l’hora.

2. Reconèixer les expressions per a expressar la freqüència.

3. Comprendre petits diàlegs referents a les activitats de lleure i els horaris.

4. Entendre els nombres fins al 60.

• CL 1. Entén les expressions adequades per a demanar i donar l’hora. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

2. Reconeix les expressions per a expressar la freqüència. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

3. Comprèn petits diàlegs referents a les activitats de lleure i els horaris. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

4. Entén els nombres fins al 60. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

4 Aspectes gramaticals

• El futur pròxim: aller + infinitif. 1. Reconèixer la conjugació dels verbs faire i jouer.

• CL 1. Reconeix la conjugació dels verbs faire i jouer. (CL1.3)


• Els verbs faire i jouer.

• Els articles contractes: faire/jouer du, de la, de l’, des.

2. Identificar el futur pròxim.3. Conèixer i associar en les

produccions orals els articles contractes amb els verbs faire i jouer.

2. Identifica el futur pròxim. (CL1.3)3. Coneix i associa en les produccions orals els

articles contractes amb els verbs faire i jouer. (CL1.3)

5 Lèxic corrent

• Els nombres del 31 al 60.

• L’hora.

• Els moments del dia.

• Les activitats de lleure.


1. Ser capaç de comprendre i dominar el lèxic que s’ha après en la unitat.

• CL 1. Identifica i comprèn el lèxic que s’ha après en la unitat. (CL1.1; CL1.3)


• El so [œ], d’heure.

• El so [y], de Justine.

1. Distingir correctament els sons [œ] i [y].

• CL 1. Distingeix els sons [[œ] i [y]. (CL1.5)




1b Producció 1.Ser capaç de memoritzar frases o expressions.

• CL 1. Construeix petits diàlegs orals per mitjà de la memorització de frases o expressions de la unitat. (CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)Planificació



Posada en funcionament


• Realització d’un text oral coherent segons les informacions seleccionades prèviament.





1. Parlar de les activitats de lleure.

2. Anomenar la Bretanya i Saint-Malo.

3. Expressar la seva opinió sobre un text breu.

• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

1. Parla de les activitats de lleure. (CL3.1; CL3.2; CEC2; CSC4)

2. Anomena la Bretanya i Saint-Malo. (CL2.2; CEC1)

3. Expressa la seva opinió. (CL2.3; SIEE2)


• Demanar i donar l’hora.

• Comptar del 31 al 60.

• Dir el que es farà.

• Parlar de les seves activitats de lleure i del seu horari.

• Expressar la freqüència.

1. Emprar les expressions adequades per a demanar i donar l’hora.

2. Parlar del que es farà.3. Participar en petits diàlegs

referents a les activitats de lleure i els horaris.

4. Mantenir converses curtes i simples amb els companys i el professor.

• CL

• CSC

1. Empra les expressions adequades per a demanar i donar l’hora. (CL2.2; CL2.3; CL3.1)

2. Parla del que es farà. (CL2.2; CL2.3)3. Participa en petits diàlegs referents a les

activitats de lleure i els horaris. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)

4. Es comunica en francès amb els seus companys i el professor per mitjà de petits diàlegs. (CL3.1; CL3.2; CSC1; CSC2)


• El futuro pròxim: aller + infinitif.



1. Emprar la conjugació dels verbs faire i jouer.

2. Utilitzar el futur pròxim.3. Saber utilitzar els articles

contractes amb els verbs faire i jouer.

• CL 1. Conjuga oralment els verbs faire i jouer. (CL2.1)2. Utilitza el futur pròxim. (CL2.1)3. Sap emprar els articles contractes amb els verbs

faire i jouer. (CL2.1)

5 Lèxic corrent


• L’hora.


1. Ser capaç de dominar el lèxic que s’ha après en la unitat.

2. Comptar fins a 60.

• CL

• CMCT

1. Domina i empra el lèxic que s’ha après en la unitat. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)

2. Compta fins a 60. (CL2.2; CMCT1)





• Identificació del so [œ], pronunciació i grafia.

• El so [y]: pronunciació i grafia.

1. Pronunciar correctament els sons [œ] i [y].

• CL 1. Pronuncia els sons [œ] i [y]. (CL2.1)




1a Estratègia de comprensió 1. Reconèixer petits diàlegs escrits que parlen de les activitats de lleure i dels horaris.

2. Trobar i endevinar el sentit de les paraules noves basant-se en la seva transparència en relació amb la seva llengua materna i el context.

• CL

• AA

1. Comprèn i identifica petits diàlegs escrits que parlen de les activitats de lleure, de les assignatures i dels horaris. (CL4.1)

2. Descobreix el significat de paraules noves a partir dels coneixements previs que té d’altres llengües apreses i de les relacions que estableix amb la seva llengua materna. (AA2)






1. Identificar activitats de lleure.2. Conèixer els noms d’una regió de

França (la Bretanya) i d’una ciutat (Saint-Malo).

• CL

• CEC

• CSC

1. Identifica activitats de lleure. (CL4.2; CL4.3; CEC1; CSC4)

2. Coneix els noms d’una regió de França (la Bretanya) i d’una ciutat (Saint-Malo). (CL4.2; CL4.3; CEC1)


• Comprensió de l’hora.

• Producció i obtenció d’informacions (activitats de lleure, horaris, el que es farà).

1. Entendre les expressions adequades per a demanar i donar l’hora.

2. Reconèixer la fórmula per a parlar del que es farà.

• CL

• CSC

1. Entén les expressions adequades per a demanar i

donar l’hora. (CL4.2; CL4.3) 2. Reconeix la fórmula per a parlar del que es farà.

(CL4.2; CL4.3)


3. Comprendre petits diàlegs referents a les activitats de lleure i els horaris.

3. Comprèn petits diàlegs referents a les activitats de lleure i els horaris. (CL4.2; CL4.3)


• El futur pròxim : aller + infinitif.



1. Reconèixer la conjugació dels verbs faire i jouer.

2. Identificar el futur pròxim.3. Conèixer i associar en les

produccions orals els articles contractes amb els verbs faire i jouer.

• CL 1. Entén els verbs conjugats faire i jouer. (CL4.2)2. Identifica el futur pròxim. (CL4.2)3. Reconeix i associa els articles contractes amb els

verbs faire i jouer. (CL4.2; CL4.3)

5 Lèxic corrent


• L’hora.




1. Ser capaç de comprendre i dominar el lèxic que s’ha après en la unitat.

• CL 1. Identifica i comprèn el lèxic que s’ha après en la unitat. (CL4.2)




1. Distingir la grafia del so [œ]. 2. Distingir la grafia del so [y].

• CL 1. Distingeix la grafia del so [œ]. (CL4.2)2. Distingeix la grafia del so [y]. (CL4.2)





1b Producció 1. Construir petits diàlegs escrits.2. Memoritzar frases i expressions.

• CL 1. Construeix petits diàlegs escrits per parlar de les activitats de lleure, de les assignatures i dels horaris. (CL5.1)

2. Realitza un trencaclosques per memoritzar frases i expressions. (AA1)










1. Demanar i donar l’hora.2. Escriure sobre el lleure, les

assignatures i els horaris.3. Anomenar i situar la Bretanya i

Saint-Malo.4. Expressar la seva opinió a

propòsit d’un tema suggerit.5. Dissenyar un pòster amb les

activitats de lleure dels companys de classe.

• CL

• CEC

• CD

• CSC

1. Demana i dóna l’hora. (CL5.1; CEC2)2. Escriu sobre el lleure, les assignatures i els

horaris. (CL5.1; CEC1)3. Anomena i situa la Bretanya i Saint-Malo. (CL5.1;

CEC1; CD2)4. Expressa per escrit la seva opinió sobre un tema

proposat. (CL5.2)5. Dissenya pòsters amb dibuixos que il·lustren les

activitats de lleure dels seus companys. (CL5.1; CD1; CEC4; CSC2) C4


• Comprensió de l’hora.

• Producció i obtenció d’informacions (activitats de lleure, horaris, assignatures, el que es farà).

1. Emprar les expressions adequades per a demanar i donar l’hora.

2. Formular preguntes referents a les activitats de lleure, les assignatures, el que es farà.

• CL 1. Utilitza les expressions per a demanar i donar l’hora. (CL5.1)

2. Redacta preguntes corresponents a les activitats de lleure, les assignatures, el que es farà. (CL5.1)



• El futur pròxim : aller + infinitif.


• Els articles contractes : faire/jouer du, de la, de l’, des.

1. Emprar la conjugació dels verbs faire i jouer.

2. Utilitzar el futur pròxim.3. Saber emprar els articles

contractes amb els verbs faire i jouer.

• CL 1. Conjuga els verbs faire i jouer. (CL5.1)2. Utilitza el futur pròxim. (CL5.1)3. Sap utilitzar els articles contractes amb els verbs

faire i jouer. (CL5.1)

5 Lèxic corrent


• L’hora.




1. Ser capaç de dominar el lèxic que s’ha après en la unitat.

2. Escriure els nombres fins al 60.

• CL

• CMCT

1. Domina i empra el lèxic que s’ha après en la unitat. (CL5.1)

2. Escriu els nombres fins al 60. (CL5.1; CMCT1)




1. Escriure correctament els sons [œ] i [y].

• CL 1. Pronuncia els sons [œ] i [y]. (CL5.1)


UNITÉ 2 : SUPERMAX





• CL 1. Comprèn i identifica petits diàlegs orals que descriuen el cos, donen ordres i expressen sensacions. (CL1.1; CL1.2; CL1.4)• Identificació del context comunicatiu.



• Els herois de dibuixos animats francesos. 1. Comprendre algunes informacions sobre els herois de dibuixos animats francesos.

2. Entendre consignes bàsiques per treballar en grup.

• CL

• CEC

• SIEE

• CD

1. Comprèn informacions sobre els herois de dibuixos animats francesos. (CL1.2; CEC2)

2. Entén les consignes bàsiques per a treballar en grup. (CL1.2; SIEE1; CD1; CD3)


• Descriure el cos.

• Donar ordres.

• Expressar sensacions.

1. Entendre textos orals en els quals es parli del cos.

2. Comprendre exposicions orals i diàlegs en què es parla de les sensacions.

3. Ser capaç de comprendre converses i diàlegs en què es donen ordres.

• CL

• CMCT

1. Reconeix les parts del cos. (CL1.2; CL1.3; CL1.4; CMCT1)

2. Comprèn les fórmules i les expressions per a expressar sensacions. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

3. Comprèn petits diàlegs i converses en què es donen ordres. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)


• L’imperatiu dels verbs acabats en -er.

• Els articles contractes amb à: avoir mal à la / à l’/ au/ aux; jouer au/aux.

1. Entendre l’ús de l’imperatiu dels verbs acabats en -er.

2. Dominar l’ús dels articles contractes amb à: avoir mal à

• CL 1. Entén l’ús de l’imperatiu dels verbs acabats en -er. (CL1.3)

2. Domina l’ús dels articles contractes amb à: avoir mal à la / à l’/ au / aux; jouer au/aux.(CL1.3)


la / à l’/ au / aux; jouer au/aux.

5 Lèxic corrent

• Les parts de la cara i del cos.

• Els esports.

• Les sensacions.

1. Ser capaç de comprendre el lèxic que s’ha après en la unitat referent a les parts del cos i de la cara, els esports i les sensacions.



• El so [j], d’oreille.

• El so [ ], de ε super.

• El so [e], de nez.

1. Distingir correctament els sons [j], [ ] i [e].ɛ • CL 1. Diferencia els sons [j], [ ] i [e].ɛ (CL1.5)




1b Producció 1. Construir petits diàlegs per parlar del cos i dels esports , i expressar sensacions.

• CL 1. Construeix petits diàlegs orals que parlen del cos i dels esports i expressen sensacions. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)Planificació








• Els herois de dibuixos animats francesos. 1. Ser capaç de llegir amb l’entonació correcta petits textos i comparar la informació donada amb les referències que té sobre aquest tema.

2. Saber treballar en grup d’una manera creativa i cooperativa.

• CL

• CSC

• CEC

• SIEE

• CD

1. Descriu i fa la descripció del seu heroi preferit. (CL2.3; CSC2; CEC4)

2. Treballa i crea un joc de superheroi amb els seus companys. (CSC2; CD1; SIEE1, CEC4)



• Donar ordres.


1. Descriure el cos.2. Saber expressar oralment les seves

sensacions.3. Ser capaç de donar ordres.

• CL

• CSC

1. Descriu el cos (CL2.2; CL2.3) 2. Expressa sensacions. CL2.2; CL2.3) 3. Participa activament en petits diàlegs en què es

donen ordenis (CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2; CSC1; CSC2)



• Els articles contractes amb à: avoir mal à la / à l’/ au / aux; jouer au/aux.

1. Conjugar en imperatiu els verbs acabats en -er.

2. Ser capaç d’utilitzar els articles contractes amb à: avoir mal à la / à l’/ au / aux; jouer au/aux.

• CL 1. Conjuga en imperatiu els verbs acabats en -er. (CL2.2)

2. És capaç d’utilitzar els articles contractes amb à: avoir mal à la / à l’/ au / aux; jouer au/aux. (CL2.2)

5 Lèxic corrent


• Els esports.

• Les sensacions.

1. Ser capaç d’emprar el lèxic que s’ha après en la unitat referent a les parts de la cara i del cos, els esports i les sensacions.

• CL 1. Empra el lèxic que s’ha après en la unitat. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)





1. Pronunciar correctament els sons [j], [ ] i [e].ɛ • CL 1. Pronuncia els sons [j], [ ] i [e].ɛ (CL2.1)






2. Emprar estratègies adequades per a comprendre les informacions essencials en petits textos escrits.

• CL

• AA

1. Comprèn i identifica petits diàlegs orals que parlen de les parts de la cara i del cos , dels esports i de les sensacions. (CL4.1; CL4.2; CL4.3)

2. Desenvolupa estratègies per a comprendre les informacions essencials en petits textos escrits. (AA2)




• Els herois de dibuixos animats francesos. 1. Mostrar interès per conèixer els herois de dibuixos animats francesos.


• CL

• CD

• SIEE

1. Comprèn informacions sobre els herois de dibuixos animats francesos. (CL4.1; CL4.2; CEC2; CSC1)

2. Entén les consignes bàsiques per a treballar en grup. (CL4.1; CL4.2; SIEE1; CD1; CD3)



• Donar ordres.


1. Entendre textos escrits en què es parli del cos.

2. Comprendre textos escrits en què s’expressen sensacions.

3. Ser capaç de comprendre textos i diàlegs escrits en què donen ordres.

• CL

• CMCT

1. Sap quines són les parts del cos. (CL4.1; CL4.2; CL4.3, CMCT1)

2. Comprèn les fórmules i les expressions per a expressar sensacions. (CL4.1; CL4.2; CL4.3)

3. Comprèn petits textos i diàlegs escrits en què es donen ordres. (CL4.1; CL4.2; CL4.3)




1. Saber conjugar i utilitzar l’imperatiu dels verbs acabats en -er.

2. Dominar l’ús dels articles contractes amb à: avoir mal à la / à l’/ au / aux; jouer au/aux.

• CL 1. Conjuga i utilitza l’imperatiu dels verbs acabats en -er. (CL4.2)

2. Domina l’ús dels articles contractes amb à: avoir mal à la / à l’/ au / aux; jouer au/aux. (CL4.2)

5 Lèxic corrent



• Els esports.

• Les sensacions.

1. Ser capaç de comprendre el lèxic que s’ha après en la unitat referent a les parts de la cara i del cos, els esports i les sensacions.

2. Desenvolupar estratègies per a comprendre el vocabulari de la unitat.

• CL

• AA

1. Identifica i comprèn el lèxic que s’ha après en la unitat. (CL4.2)

2. Reflexiona sobre la manera d’aprendre el vocabulari relatiu als sentiments. (AA1; AA2)





1. Reconèixer la grafia dels sons [j], [ ] i [e].ɛ • CL 1. Reconeix la grafia dels sons [j], [ ] i [e].ɛ (CL4.2)




1b Producció 1. Construir petits diàlegs per parlar del cos, dels esports, donar ordres i expressar sensacions.

• CL 1. Construeix petits diàlegs orals en què parla del cos, dels esports, dóna ordres o expressa sensacions. (CL5.1)Planificació








• Els herois de dibuixos animats francesos. 1. Ser capaç de llegir amb l’entonació correcta petits textos i comparar la informació donada amb les referències que té sobre aquest tema.

2. Descriure el seu heroi de còmic preferit.

3. Saber treballar en grup d’una manera creativa i cooperativa.

• CL

• CSC

• CEC

• SIEE

• CD

1. S’aproxima als herois de dibuixos animats francesos i sap establir una comparació. (CL5.1; CEC1; CSC1)

2. Redacta la descripció del seu heroi de còmic preferit. (CL5.2)

3. Treballa i crea un joc amb els seus companys. (CL5.1; SIEE1; CD1; CD3)



• Donar ordres.


1. Descriure el cos.2. Saber donar ordres.3. Saber expressar per escrit les

seves sensacions.

• CL

• CMCT

1. Descriu el cos. (CL5.1) 2. Dóna ordres. (CL5.1)3. Redacta les seves sensacions. CL5.1)




1. Conjugar en imperatiu els verbs acabats en -er.

2. Ser capaç d’utilitzar els articles contractes amb à: avoir mal à la / à l’/ au / aux; jouer au/aux.

• CL 1. Conjuga en imperatiu els verbs acabats en -er. (CL5.1)

2. És capaç d’utilitzar els articles contractes amb à: avoir mal à la / à l’/ au / aux; jouer au/aux. (CL5.1)

5 Lèxic corrent


• Els esports.

• Les sensacions.

1. Ser capaç d’emprar el lèxic que s’ha après en la unitat referent al cos, els esports i les sensacions.

• CL 1. Empra el lèxic que s’ha après en la unitat. (CL5.1)





1. Escriure correctament els sons [j], [ ] i [e].ɛ • CL 1. Escriu els sons [j], [ ] i [e].ɛ (CL5.1)


UNITÉ 3 : J’AI FAIM LE MATIN !





• CL 1. Comprèn i identifica petits diàlegs orals en què es parla dels aliments, es descriuen els menjars, se n’expressa la quantitat, es diu si és saludable i s’expressa l’obligació. (CL1.1; CL1.2)




• Els esmorzars europeus.

• Les trufes de xocolata.

• Les postres de la classe.

1. Comprendre informacions sobre els diferents esmorzars europeus.

2. Entendre la recepta de les trufes de xocolata.

3. Entendre consignes bàsiques per a treballar en grup.

• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Comprèn informacions sobre els diferents esmorzars europeus. (CL1.2; CL1.3; SIEE2; CEC2)

2. Entén les informacions necessàries per a crear les fitxes de les postres preferides de la classe. (CL1.2; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1)


• Parlar dels aliments.

• Descriure els menjars.

• Expressar la quantitat.

• Dir si són saludables o no.

• Expressar l’obligació.

1. Entendre textos orals en què es parla d’aliments, dels menjars i es diu si són saludables o no.

2. Reconèixer els adverbis i les locucions adverbials per expressar la quantitat.

3. Entendre l’obligació.

• CL 1. Entén textos orals en què es parla d’aliments, dels menjars i es diu si són saludables o no. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

2. Reconeix els adverbis i les locucions adverbials per expressar la quantitat. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

3. Entén l’obligació. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)


• Els articles partitius: du, de la, de l’, des. 1. Conèixer l’ús dels articles partitius: du, de la, de l’, des.

• CL 1. Coneix l’ús dels articles partitius: du, de la, de l’, des. (CL1.3)


• Els verbs manger, prendre i boire.

• Els adverbis: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de.

• Il faut / il ne faut pas + nom/infinitif.

2. Saber reconèixer els adverbis: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de.

3. Identificar la conjugació en present dels verbs manger, prendre i boire.

4. Ser capaç de reconèixer l’obligació: Il faut / il ne faut pas + nom/infinitif.

2. Sap reconèixer els adverbis: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de. (CL1.3)

3. Identifica la conjugació en present dels verbs manger, prendre i boire. (CL1.3)

4. És capaç de reconèixer l’obligació: Il faut / il ne faut pas + nom/infinitif. (CL1.3)

5 Lèxic corrent

• Els aliments.

• Els menjars.

• Les quantitats.

1. Ser capaç de comprendre el lèxic que s’ha après en la unitat referent als aliments, els menjars i les quantitats.



• El so[ i], de ɥ fruit.

• El so [R], de frites.

1. Distingir correctament els sons [ i] i [R].ɥ • CL 1. Diferencia els sons [ i] i [R]. ɥ (CL1.5)




1b Producció 1. Construir petits diàlegs per preguntar pel menjar, els aliments i la quantitat, i dir si són saludables o no.

• CL 1. Construeix petits diàlegs orals en què es pregunta pel menjar, els aliments, la quantitat i diu si són saludables o no. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)












1. Parlar d’una manera general sobre els esmorzars a Europa.

2. Ser capaç de llegir amb l’entonació correcta un text curt i simple i respondre a una sèrie de preguntes.

3. Conversar amb els seus companys per realitzar un treball en grup.

• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Parla i estableix semblances entre l’esmorzar a França i el d’un altre país europeu. (CL2.3; CEC1; CEC2)

2. Respon a preguntes sobre un text. (CL3.2)3. Conversa amb els seus companys per crear fitxes

de les postres preferides de la classe. (CL2.3; CL3.2; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1)







1. Utilitzar els adverbis correctes per a parlar de les quantitats.

2. Expressar l’obligació.3. Ser capaç de participar en

intercanvis comunicatius per parlar dels menjars, dels aliments i de si són saludables o no.

• CL 1. Utilitza els adverbis correctes per a parlar de les quantitats. (CL2.2; CL2.3; CMCT1)

2. Expressa l’obligació. (CL2.2; CL2.3)3. És capaç de participar en intercanvis

comunicatius per parlar dels menjars, dels aliments i de si són saludables o no. (CL3.1; CL3.2; CMCT3)


• Els articles partitius: du, de la, de l’, des.




1. Emprar els articles partitius: du, de la, de l’, des.

2. Conjugar els verbs manger, prendre i boire.

3. Emprar correctament els adverbis: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de.

4. Utilitzar adequadament Il faut / il ne faut pas + nom/infinitif.

• CL 1. Empra els articles partitius: du, de la, de l’, des. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)

2. Conjuga els verbs manger, prendre i boire. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)

3. Empra correctament els adverbis: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)

4. Utilitza adequadament Il faut / il ne faut pas + nom/infinitif. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)

5 Lèxic corrent

• Els aliments. 1. Utilitzar el lèxic que s’ha après en • CL 1. Utilitza el lèxic que s’ha après en la unitat. (CL2.1;


• Els menjars.

• Les quantitats.

la unitat referent als aliments, el menjar i les quantitats.

CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)




1. Pronunciar correctament els sons [ i] i [R].ɥ • CL 1. Pronuncia els sons [ i] i [R]. ɥ (CL2.1)





2. Emprar les estratègies adequades per a comprendre les informacions essencials de petits textos escrits.

• CL

• AA

1. Comprèn i identifica petits textos escrits en què s’identifica algú, es parla del menjar i dels aliments i la quantitat, i es precisa si són saludables o no. (CL4.1 )

2. Desenvolupa estratègies per a comprendre les informacions essencials de petits textos escrits. (AA2)







1. Comprendre informacions sobre els diferents esmorzars europeus.

2. Entendre la recepta de les trufes de xocolata.


• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. S’interessa per descobrir els esmorzars a Europa. (CL4.4; CEC1; CEC2)

2. Entén la recepta de les trufes de xocolata. (CL4.1; CL4.2; CEC2)

3. Entén les informacions necessàries per a crear fitxes de les postres preferides de la classe. (CL4.1; CL4.2; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1)




1. Entendre textos orals en què es parla d’aliments, dels menjars i es diu si són saludables o no.

• CL 1. Entén textos orals en què es parla d’aliments i dels menjars i es diu si són saludables o no. (CL4.2)

2. Reconeix els adverbis i les locucions adverbials





2. Reconèixer els adverbis i les locucions adverbials per expressar la quantitat.

3. Entendre l’obligació.

per expressar la quantitat. (CL4.2)3. Entén l’obligació. (CL4.2)






1. Conèixer l’ús dels articles partitius: du, de la, de l’, des.

2. Saber reconèixer els adverbis: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de.

3. Identificar la conjugació en present dels verbs manger, prendre i boire.

4. Ser capaç de reconèixer l’obligació: Il faut / il ne faut pas + nom/infinitif.

• CL 1. Coneix l’ús dels articles partitius: du, de la, de l’, des. (CL4.2)

2. Sap reconèixer els adverbis: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de. (CL4.2)

3. Identifica la conjugació en present dels verbs manger, prendre i boire. (CL4.2)

4. És capaç de reconèixer l’obligació: Il faut / il ne faut pas + nom/infinitif. (CL4.2)

5 Lèxic corrent

• Els aliments.

• Els menjars.

• Les quantitats.

1. Ser capaç de comprendre el lèxic que s’ha après en la unitat referent als aliments, els menjars i les quantitats.





1. Distingir correctament les grafies dels sons [ i] i [R].ɥ • CL 1. Distingeix les grafies dels sons [ i] i [R]. ɥ (CL4.2)




1b Producció


1. Construir petits diàlegs per preguntar pel menjar, els aliments i la quantitat, i dir si són saludables o no.

• CL 1. Construeix petits diàlegs orals en què es pregunta pel menjar, els aliments i la quantitat, i es diu si són saludables o no. (CL5.1)











1. Escriure característiques generals sobre l’esmorzar a França i a Europa.

2. Ser capaç de llegir amb l’entonació correcta un text curt i simple i respondre a una sèrie de preguntes.

3. Ser capaç de crear unes fitxes de les postres preferides dels companys de classe.

• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Parla i estableix semblances entre l’esmorzar a França i el d’un altre país europeu. (CL5.1; CEC1; CEC2)

2. Respon per escrit a preguntes sobre un text. (CL5.1; CSC2)

3. Conversa i escriu amb els seus companys per crear fitxes de les postres preferides de la classe. (CL5.1; CSC1; CSC2; SIEE1; CEC4; CD1)







1. Utilitzar els adverbis correctes per a parlar de les quantitats.

2. Expressar l’obligació.3. Ser capaç de participar en

intercanvis comunicatius per parlar dels menjars, dels aliments i de si són saludables o no.

• CL

• CMCT

1. Utilitza els adverbis correctes per a parlar de les quantitats. (CL5.1; CMCT1)

2. Expressa l’obligació. (CL5.1)3. És capaç de participar en intercanvis

comunicatius per parlar dels menjars, dels aliments i de si són saludables o no. (CL5.1)




• Els adverbis: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop

1. Emprar els articles partitius: du, de la, de l’, des.

2. Conjugar els verbs manger, prendre i boire.

• CL 1. Empra els articles partitius: du, de la, de l’, des. (CL5.1)

2. Conjuga els verbs manger, prendre i boire. (CL5.1)3. Empra correctament els adverbis: pas de, peu de,


de.


3. Emprar correctament els adverbis: pas de, peu de, assez de, beaucoup de, trop de.

4. Utilitzar adequadament Il faut / il ne faut pas + nom/infinitif.

assez de, beaucoup de, trop de. (CL5.1)4. Utilitza adequadament Il faut / il ne faut pas +

nom/infinitif. (CL5.1)

5 Lèxic corrent

• Els aliments.

• Els menjars.

• Les quantitats.

1. Utilitzar el lèxic que s’ha après en la unitat referent als aliments, els menjars i les quantitats.

• CL 1. Utilitza el lèxic que s’ha après en la unitat. (CL5.1)




1. Escriure correctament els sons [ i] i [R].ɥ • CL 1. Escriu els sons [ i] i [R]. ɥ (CL5.1)


UNITÉ 4 : MES PETITES HABITUDESBLOC 1: COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS




• CL 1. Comprèn i identifica petits diàlegs orals en què s’explica el dia i es parla de les activitats quotidianes i de les feines de casa. (CLE.1.1; CL1.2; CL1.4)




• Les classes de neige.

• Els campaments d’estiu.

1. Comprendre algunes informacions sobre el que són les classes de neige.


• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Comprèn informacions sobre les classes de neige. (CL1.2; CL1.3; CEC2)

2. Entén les informacions necessàries per a realitzar un programa per a un campament d’estiu. (CL1.2; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1)


• Explicar el seu dia.

• Parlar de les seves activitats quotidianes.

• Parlar de les feines de casa.

1. Entendre textos orals en què s’explica el seu dia, les seves activitats quotidianes.

2. Identificar les feines de casa.

• CL 1. Entén textos orals en què s’explica el seu dia, les seves activitats quotidianes. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

2. Identifica les feines de casa. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)


• Els verbs pronominals en present: se lever, s’habiller.

• El verb mettre.

1. Saber reconèixer els verbs pronominals en present.

2. Identificar el verb mettre.

• CL 1. Sap reconèixer els verbs pronominals en present. (CL1.3)

2. Identifica el verb mettre. (CL1.3)

5 Lèxic corrent


• Les activitats quotidianes.

• Les feines de casa.

1. Comprendre el vocabulari referent a les activitats quotidianes.

2. Entendre el vocabulari de les feines de casa.

• CL 1. Comprèn el vocabulari referent a les activitats quotidianes. (CL1.1; CL1.3)

2. Entén el vocabulari de les feines de casa. (CL1.1; CL1.3)


• El so [Ø], d’jeu.

• El so [ ], de ə je i la -e muda de table.

1. Distingir correctament els sons [Ø] i [ ].ə • CL 1. Diferencia els sons [Ø] i [ ]. ə (CL1.5)




1b Producció 1. Construir petits diàlegs i exposicions orals per parlar del seu dia, de les seves activitats quotidianes i de les feines de casa.

• CL 1. Construeix petits diàlegs i exposicions orals en què parla del seu dia, de les seves activitats quotidianes i de les feines de casa. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)










1. Parlar sobre alguns costums de vacances franceses.

2. Ser capaç de llegir amb l’entonació correcta textos curts i simples i fer comparacions.

• CL

• CEC

• CSC

1. Parla sobre els costums de les vacances franceses. (CL2.2; CL2.3; CEC2)

2. Llegeix textos curts i sap estructurar una comparació. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CSC4)

3. Conversa amb els seus companys per realitzar un


3. Utilitzar consignes bàsiques per a treballar en grup.

• SIEE

• CD

treball en grup. (CL3.1; CL3.2; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1)





1. Saber explicar el seu dia.2. Saber descriure les feines de casa.3. Ser capaç de participar en

intercanvis comunicatius amb els companys respecte de les seves activitats quotidianes.

• CL 1. Sap explicar el seu dia. (CL2.2; CL2.3) 2. Sap descriure les feines de casa. (CL2.2; CL2.3) 3. És capaç de participar en intercanvis

comunicatius amb els companys respecte de les seves activitats quotidianes. (CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)



• El verb mettre.

1. Saber emprar els verbs pronominals en present.

2. Utilitzar correctament el verb mettre.

• CL 1. Sap emprar els verbs pronominals en present. (CL2.2)

2. Utilitza correctament el verb mettre. (CL2.2)

5 Lèxic corrent



1. Utilitzar el vocabulari de les activitats quotidianes.

2. Dominar el vocabulari de les feines de casa.

• CL 1. Utilitza el vocabulari de les activitats quotidianes. (CL2.2)

2. Domina el vocabulari de les feines de casa. (CL2.2)




1. Pronunciar correctament els sons [Ø] i [ ].ə • CL 1. Pronuncia els sons [[Ø] i [ ]. ə (CL2.1)






2. Emprar estratègies adequades per a comprendre les informacions essencials de petits textos escrits.

3. Ser capaç de classificar textos tenint-ne en compte la intenció comunicativa.

• CL

• AA

1. Comprèn i identifica petits escrits en què es parla del seu dia, de les activitats quotidianes i de les feines de casa. (CL4.1)


3. Estableix característiques pròpies a cada tipus de text. (AA1; AA2)






1. Mostrar interès per conèixer en què consisteixen les classes de neige.

2. Comprendre algunes informacions sobre el que són les classes de neige i els campaments d’estiu.


• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Mostra interès per descobrir les classes de neige. (CEC1; CEC2)

2. Comprèn informacions sobre les classes de neige i els campaments d’estiu. (CL4.1; CL4.2; CEC2)

3. Entén les informacions necessàries per a realitzar un programa de vacances. (CL4.1; CL4.2; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1)





1. Entendre textos escrits en què es parla del dia, de les activitats quotidianes i de les feines de casa.

• CL 1. Entén un text que al·ludeix al dia, a les activitats quotidianes i a les feines de casa. (CL4.2)



• El verb mettre.

1. Saber reconèixer els verbs pronominals.

2. Identificar el verb mettre.

• CL

• AA

• SIEE

1. Sap reconèixer els verbs pronominals. (CL4.2)2. Identifica el verb mettre. (CL4.2)


5 Lèxic corrent



1. Comprendre el vocabulari referent a les activitats quotidianes.

2. Entendre el vocabulari de les feines de casa.

• CL 1. Identifica i comprèn el lèxic referent a les activitats quotidianes. (CL4.2)

2. Coneix el vocabulari de les feines de casa. (CL4.2)




1. Distingir correctament la grafia dels sons [Ø] i [ ].ə • CL 1. Diferencia la grafia dels sons [Ø] i [ ]. ə (CL4.2)




1b Producció 1. Construir petits diàlegs per parlar del seu dia, de les seves activitats quotidianes i de les feines de casa.

• CL 1. Construeix petits textos escrits en què es parla del seu dia, de les seves activitats quotidianes i de les feines de casa. (CL5.1) Planificació









1. Escriure sobre l’experiència de vacances pròpia.

2. Ser capaç de llegir amb l’entonació correcta textos curts i simples i

• CL

• CEC

1. Escriu sobre l’experiència de vacances pròpia. (CL5.1; CEC2)

2. Llegeix textos curts i sap estructurar una comparació. (CL5.1; CSC4)


fer comparacions per escrit.3. Crear un programa d’activitats

amb els companys.

• CSC

• SIEE

• CD

3. Crea amb els seus companys per realitzar un programa. (CL5.2; CSC1; CSC2; SIEE1; CEC3; CEC4; CD1)





1. Saber explicar el seu dia.2. Saber descriure les feines de casa.3. Ser capaç de participar en

intercanvis comunicatius amb els companys respecte de les seves activitats quotidianes.

• CL 1. Sap explicar el seu dia. (CL5.1) 2. Sap descriure les feines de casa. (CL5.1) 3. És capaç de participar en intercanvis comunicatius

amb els companys respecte de les seves activitats quotidianes. (CL5.1)



• El verb mettre.

1. Saber emprar els verbs pronominals en present.

2. Utilitzar correctament el verb mettre.

• CL 1. Sap emprar els verbs pronominals en present. (CL5.1)

2. Utilitza correctament el verb mettre. (CL5.1)

5 Lèxic corrent



1. Utilitzar el vocabulari de les activitats quotidianes.

2. Dominar el vocabulari de les feines de casa.

• CL 1. Utilitza el vocabulari de les activitats quotidianes. (CL5.1)

2. Domina el vocabulari de les feines de casa. (CL5.1)




1. Escriu correctament els sons [Ø] i [ ].ə • CL 1. Escriu els sons [Ø] i [ ]. ə (CL5.1)


UNITÉ 5 : MEDHI, GUIDE DU QUARTIERBLOC 1: COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS




2. Ser capaç de desenvolupar estratègies per a tenir èxit a l’hora de realitzar una escolta.

• CL

• AA

• SIEE

1. Comprèn i identifica petits diàlegs orals en què es demana el camí, es donen indicacions i es parla dels animals salvatges. (CLE.1.1; CL1.2; CL1.4)

2. Estableix regles útils per a comprendre millor una activitat d’escolta. (CL1.5; AA2; SIEE3)




• El parc de Thoiry.

• El mapa del zoo ideal.

1. Comprendre algunes informacions sobre un parc a França.

2. Demostrar interès per conèixer un parc i la vida dels animals que hi viuen.


• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

• CMCT

1. Comprèn informacions sobre un parc a França. (CL1.2; CL1.3; CEC2)

2. Demostra interès per descobrir un parc natural i la vida dels animals que hi viuen. (CEC1; CMCT4)

3. Entén les informacions necessàries per a localitzar objectes en el joc en grup. (CL1.2; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1)


• Preguntar i indicar el camí.

• Parlar dels animals salvatges.

1. Entendre textos orals en què es pregunta i s’indica un camí.

2. Comprendre descripcions d’animals salvatges.

• CL 1. Entén les indicacions per preguntar i indicar un camí. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

2. Comprèn la descripció d’un animal salvatge. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)


• Els nombres ordinals.

• Els articles contractes amb à: aller à la, à l’, au, aux.

1. Conèixer els nombres ordinals.2. Ser capaç de reconèixer els

adjectius demostratius.3. Identificar la conjugació de

• CL 1. Coneix els nombres ordinals. (CL1.3)2. És capaç de reconèixer els adjectius

demostratius. (CL1.3)3. Identifica la conjugació de l’imperatiu negatiu.


• L’imperatiu negatiu.

• Els adjectius demostratius.

l’imperatiu negatiu. 4. Ser capaç d’identificar els articles

contractes amb à: aller à la, à l’, au, aux.

(CL1.3) 4. És capaç d’identificar els articles contractes

amb à: aller à la, à l’, au, aux. (CL1.3)

5 Lèxic corrent

• Les botigues i els llocs de la ciutat.

• Les indicacions.

• Els animals salvatges.

1. Ser capaç de comprendre el lèxic que s’ha après en la unitat referent a les botigues i els llocs de la ciutat, les indicacions i els animals salvatges.



• El so [k], de parc.

• El so [g], de gare.

• El so [o], de zoo.

1. Distingir correctament els sons [k], [g] i [o].

• CL 1. Diferencia els sons [k], [g] i [o]. (CL1.5)




1b Producció 1. Construir petits diàlegs i

exposicions orals per preguntar pel camí, donar indicacions i parlar dels animals salvatges.

• CL 1. Construeix petits diàlegs i exposicions orals en què es pregunta pel camí, es donen indicacions i es parla dels animals salvatges. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2)











1. Parlar sobre algunes característiques del parc de Thoiry.


3. Treballar en grup per crear el mapa del zoo ideal.

• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Parla sobre algunes característiques del parc de Thoiry. (CL2.2; CL2.3; CEC2)

2. Llegeix textos curts i sap estructurar una comparació. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL4.4; CSC4)

3. Participa en una activitat de grup per crear el mapa del zoo ideal. (CL2.3; CL3.1; CL3.2; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1)




1.Saber preguntar i indicar el camí.2.Ser capaç de parlar dels animals

salvatges.

• CL 1. Sap preguntar i indicar el camí. (CL2.2; CL2.3)2. És capaç de parlar dels animals salvatges.

(CL2.2; CL2.3)






1. Utilitzar els nombres ordinals.2. Saber usar els articles contractes

amb à: aller à la, à l’, au, aux.3. Conjugar l’imperatiu negatiu.4. Ser capaç d’utilitzar els adjectius

demostratius.

• CL 1. Utilitza els nombres ordinals. (CL2.2)2. Sap usar els articles contractes amb à: aller à la, à

l’, au, aux. (CL2.2)3. Conjuga correctament l’imperatiu negatiu.

(CL2.2)4. És capaç d’utilitzar els adjectius demostratius.

(CL2.2)

5 Lèxic corrent




1. Ser capaç d’emprar en context el lèxic que s’ha après en la unitat referent a les botigues i els llocs de la ciutat, les indicacions i els animals salvatges.



• El so [k], de parc. 1. Pronunciar correctament els sons [k], [g] i [o].

• CL 1. Pronuncia els sons [k], [g] i [o]. (CL2.1)









• CL

• AA

1. Comprèn i identifica petits escrits en què es pregunta pel camí, es donen indicacions i es parla dels animals salvatges. (CL4.1)







1. Mostrar interès per conèixer el parc de Thoiry.

2. Comprendre algunes informacions sobre els animals salvatges.

3. Recollir informacions a Internet per fer un treball individual.


• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Mostra interès per descobrir el parc de Thoiry. (CEC1; CEC2)

2. Comprèn informacions sobre els animals salvatges. (CL4.1; CL4.2; CEC2)

3. Fa un treball individual per mitjà de la cerca d’informació a Internet. (CL4.1; CL4.2; CD1)

4. Entén les informacions necessàries per a realitzar un treball en grup. (CL4.1; CL4.2; CSC1; CSC2; SIEE1)




1. Entendre textos escrits en què es pregunta i s’indica un camí.

2. Comprendre la descripció dels animals salvatges.

• CL 1. Entén textos escrits en què pregunta i indica un camí. (CL4.2)

2. Comprèn la descripció dels animals salvatges. (CL4.2)







1. Saber reconèixer els nombres ordinals.

2. Identificar els articles contractes amb à: aller à la, à l’, au, aux.

3. Reconèixer l’imperatiu negatiu.4. Saber identificar els adjectius

demostratius.

• CL 1. Sap reconèixer els nombres ordinals. (CL4.2)2. Identifica els articles contractes amb à: aller à la,

à l’, au, aux. (CL4.2)3. Reconeix l’imperatiu negatiu. (CL4.2)4. Sap identificar els adjectius demostratius.

(CL4.2)

5 Lèxic corrent










1. Distingir correctament la grafia dels sons [k], [g] i [o].

• CL 1. Diferencia les grafies dels sons [k], [g] i [o]. (CL4.2)




1b Producció 1. Construir petits textos per preguntar pel camí, donar indicacions i parlar dels animals salvatges.

• CL 1. Construeix petits textos escrits en què es pregunta pel camí, es donen indicacions i es parla dels animals salvatges. (CL5.1) Planificació










1. Escriure sobre el parc de Thoiry i els animals salvatges que hi viuen.

2. Ser capaç de llegir amb l’entonació correcta textos curts i simples i fer comparacions per escrit.

3. Crear un mapa del zoo ideal amb els seus companys.

• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

1. Escriu sobre el parc de Thoiry i els animals salvatges que hi viuen. (CL5.1; CEC2)


3. Crea un mapa del zoo ideal amb els seus companys. (CL5.1; CSC1; CSC2; SIEE1; CEC4)




1. Saber preguntar i indicar el camí.2. Ser capaç de parlar dels animals

salvatges.

• CL 1. Sap preguntar i indicar el camí. (CL5.1) 2. És capaç de parlar dels animals salvatges.

(CL5.1)






1. Saber emprar els nombres ordinals. 2. Saber construir els articles

contractes amb à: aller à la, à l’, au, aux.

3. Saber conjugar l’imperatiu negatiu.4. Saber utilitzar els adjectius

demostratius.

• CL 1. Empra els nombres ordinals. (CL5.1) 2. Construeix els articles contractes amb à: aller à

la, à l’, au, aux. (CL5.1) 3. Conjuga l’imperatiu negatiu. (CL5.1) 4. Utilitza els adjectius demostratius. (CL5.1)

5 Lèxic corrent











1. Escriu correctament els sons [k], [g] i [o].

• CL 1. Escriu els sons [k], [g] i [o]. (CL5.1)

UNITÉ 6 : JE N’AI RIEN À ME METTRE !





• CL 1. Comprèn i identifica petits diàlegs orals que parlen de la roba i de la compra, expressen un desig o una necessitat i en què es compta fins a 100. (CL1.1; CL1.2; CL1.4)




• Portar l’uniforme o no!• El rastre.

1. Saber situar Haití en un mapa.2. Entendre consignes bàsiques per

treballar en grup.

• CL

• CMCT

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Situa Haití en un mapa. (CMCT2; CD2)2. Entén les informacions necessàries per a

planificar i organitzar un rastre amb els seus companys de classe. (CL1.2; CMCT2; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1; CD2)


• Descriure la seva roba.

• Expressar un desig.

• Expressar una necessitat.

1. Entendre textos orals en què es parla de la roba.

2. Comprendre diàlegs i exposicions orals en què es compta fins a 100.

• CL

• CMCT

1. Entén textos orals en què es parla de la roba. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

2. Comprèn diàlegs i exposicions orals en què es compta fins a 100. (CL1.2; CL1.3; CL1.4; CMCT1)


• Comprar.


3. Entendre diàlegs i exposicions orals en què es parla de la compra.

4. Ser capaç d’entendre converses i exposicions orals en què s’expressen el desig i la necessitat.

3. Entén diàlegs i exposicions orals en què es parla de la compra. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)

4. És capaç d’entendre converses i exposicions orals en què s’expressen el desig i la necessitat. (CL1.2; CL1.3; CL1.4)


• El gènere dels adjectius.

• Gènere i nombre dels colors.

1. Saber reconèixer el gènere dels adjectius.

2. Identificar el gènere i el nombre dels colors.

• CL 1. Reconeix el gènere dels adjectius. (CL1.3)2. Identifica el gènere i el nombre dels colors.

(CL1.3)

5 Lèxic corrent

• La roba.

• Els accessoris.

• Els nombres fins a 100.

1. Ser capaç de comprendre el lèxic que s’ha après en la unitat referent a la roba, els accessoris i els nombres fins a 100.



• El so [v], de vêtements.

• El so [f], de neuf.

• El so [w ],ɛ de besoin.

1. Distingir correctament els sons [v], [f] i [w ].ɛ

• CL 1. Diferencia els sons [v], [f] i [w ].ɛ (CL1.5)




1b Producció 1. Construir petits diàlegs i exposicions orals que parlen de la roba i de la compra, expressen

• CL

• CMCT

1. Construeix petits diàlegs i exposicions orals que parlen de la roba i de la compra, expressen un desig o una necessitat i en què es compta fins a Planificació







un desig o una necessitat i en què es compta fins a 100.

100. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CL3.1; CL3.2; CMCT1)


• Portar l’uniforme o no!

• El rastre.


2. Conversar amb els companys de classe per organitzar un rastre a classe.

• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Llegeix textos curts i sap estructurar una comparació. (CL2.1; CL2.2; CL2.3; CSC4)

2. Conversa amb els seus companys per organitzar un rastre a classe. (CL3.1; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1)





• Comprar.


1. Parlar de la seva roba.2. Ser capaç d’expressar un desig.3. Saber parlar en situació de compra.4. Ser capaç d’expressar una

necessitat.5. Saber comptar fins a 100.

• CL

• CMCT

1. Parla de la seva roba. (CL2.2; CL2.3)2. És capaç d’expressar un desig. (CL2.2; CL2.3)3. És capaç d’expressar una necessitat. (CL2.2; CL2.3)4. Sap comptar fins a 100. (CL2.2; CL2.3; CMCT1)5. Participa en intercanvis comunicatius en situació

de compra. (CL3.1; CL3.2)




1.Ser capaç d’utilitzar el gènere dels adjectius.

2.Dominar la concordança en gènere i nombre dels colors.

• CL 1. És capaç d’utilitzar el gènere dels adjectius. (CL2.2)

2. Domina la concordança en gènere i nombre dels colors. (CL2.2)

5 Lèxic corrent

• La roba. 1. Ser capaç d’emprar en context el lèxic que s’ha après en la unitat



• Els accessoris.


referent a la roba, els accessoris i els nombres fins a 100.





1. Pronunciar correctament els sons [v], [f] i [w ].ɛ • CL 1. Pronuncia els sons [v], [f] i [w ].ɛ (CL2.1)






3. Saber establir estratègies per a memoritzar accions.

• CL

• AA

• CMCT

1. Comprèn i identifica petits escrits que parlen de la roba i de la compra, expressen un desig o una necessitat i en què es compta fins a 100. (CL4.1; CMCT1)


3. Memoritza accions. (AA1)




• Portar l’uniforme o no!

• El rastre.

1. Conèixer la norma de vestuari dels alumnes a Haití.


• CL

• CMCT

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Coneix la norma de vestuari dels alumnes a Haití. (CL4.1; CL4.2; CMCT1; CEC2; CEC1)

2. Entén les informacions necessàries per a organitzar un rastre amb els seus companys de classe. (CL4.1; CL4.2; CMCT2; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1; CD2; CEC4)






• Comprar.


1. Comprendre la descripció de roba.2. Reconèixer un desig.3. Entendre una necessitat.4. Identificar una situació de compra.

• CL 1. Entén textos escrits en què es parla de la roba. (CL4.2)

2. Comprèn textos en què s’expressa un desig. (CL4.2)

3. Entén documents escrits en què es parla d’una necessitat. (CL4.2)

4. Entén textos en què es parla de la compra. (CL4.2)




1. Saber reconèixer el gènere dels adjectius.

2. Identificar el gènere i el nombre dels colors.

• CL 1. Sap reconèixer el gènere dels adjectius. (CL4.2)2. Identifica el gènere i el nombre dels colors.

(CL4.2)

5 Lèxic corrent

• La roba.

• Els accessoris.


1. Ser capaç de comprendre el lèxic que s’ha après en la unitat referent a la roba, els accessoris i els nombres fins a 100.






1. Distingir correctament la grafia dels sons [v], [f] i [w ].ɛ • CL 1. Diferencia les grafies dels sons [v], [f] i [w ].ɛ

(CL4.2)




1b Producció


1. Construir petits diàlegs i exposicions escrits que parlen de la roba i de la compra, expressen un desig o una necessitat i en què es compta fins a 100.

• CL

• CMCT

1. Construeix petits diàlegs i redaccions orals que parlen de la roba i de la compra, expressen un desig o una necessitat i en què es compta fins a

100. (CL5.1; CMCT1)

Planificació2. Selecció i organització de les informacions que cal

transmetre i sol·licitar.3. Utilització dels diferents registres de la llengua segons els

interlocutors.Posada en funcionament

4. Realització d’un text oral coherent segons les informacions seleccionades prèviament.

5. Resolució de les dificultats lingüístiques per mitjà de procediments paralingüístics o paratextuals.


2. Portar l’uniforme o no!3. El rastre.

1. Aplicar els seus coneixements per parlar de l’uniforme.

2. Ser capaç de llegir amb l’entonació correcta textos curts i simples i fer comparacions per escrit.

3. Saber organitzar i planificar de manera cooperativa un rastre a classe.

• CL

• CEC

• CSC

• SIEE

• CD

1. Aplica els seus coneixements per parlar de l’uniforme. (CL5.1; CEC2)


3. Organitza i planifica de manera cooperativa un rastre a classe. (CL5.1; CSC1; CSC2; SIEE1; CD1)





• Comprar.


1. Escriure sobre la seva roba.2. Ser capaç de formular un desig

per escrit.3. Saber descriure una situació de

compra.4. Ser capaç d’explicar per escrit

una necessitat.5. Saber escriure els nombres fins a

100.

• CL 1. Escriu sobre la seva roba. (CL5.1) 2. És capaç de formular un desig per escrit.

(CL5.1)3. Sap descriure una situació de compra. (CL5.1)4. És capaç d’explicar per escrit una necessitat.

(CL5.1)5. Sap escriure els nombres fins a 100. (CL5.1)




1. Ser capaç d’utilitzar el gènere dels adjectius.

2. Dominar la concordança en gènere i nombre dels colors.

• CL 1. És capaç d’utilitzar el gènere dels adjectius. (CL5.1)

2. Domina la concordança en gènere i nombre dels colors. (CL5.1)

5 Lèxic corrent


• La roba.

• Els accessoris.


1. Ser capaç d’emprar en context el lèxic que s’ha après en la unitat referent a la roba, els accessoris i els nombres fins a 100.






1. Escriure correctament els sons [v], [f] i [w ].ɛ

• CL 1. Escriu els sons [v], [f] i [w ].ɛ (CL5.1)


Es tracta d’una temporalització adaptable al perfil del grup classe, ja que es pot utilitzar de manera simultània amb alumnes que presentin dificultats en l’aprenentatge d’idiomes, com també amb els que tinguin coneixements una mica més avançats. Així mateix, és adaptable als gustos i les iniciatives del professor/a i dels alumnes, i a l’evolució del curs.

La taula següent mostra la nomenclatura dels elements que intervenen en la temporalització de les unitats.

DESTRESES CB INTERACCIÓ RECURSOS PROCESSOS COGNITIUS ESCENARIS

CE Comprensió escrita CL Comunicació

lingüística PA Entre professor i alumne

CE Cahier d’exercices ACC Accés Laboratori d’idiomes

CO Comprensió oral

CMCT

Competència matemàtica, científica i tecnològica

TI Treball individual LE Livre de l’élève IDE Identificació Sala d’informàtica

EE Expressió escrita CD Competència digital TG Treball en grup LP Livre du professeur COMP Comprensió Aula taller

EO Expressió oral AA Aprendre a aprendre TP Treball en parelles CD CD Audio professeur REP Reproducció Aula virtual

IO Interacció oral CSC Competències socials i cíviques

FP Feuilles à photocopier REF Reflexió Biblioteca

TD Totes les destreses SIEE Sentit d’iniciativa i

esperit emprenedor LTBI Livre TBI CONX Connexió Sala d’actes

CEC Consciència i expressions culturals CTBI Cahier TBI SINT Síntesi Gimnàs

DVD DVD chansons CREA Creació Pati

F Flashcards MEM Memorització

PT Pièce théâtre


5. ANNEX I: Rúbrica d’avaluació per competències

UNITÉ O : C’EST LA RENTRÉE DES CLASSES !

INDICADORS - COMPETÈNCIES

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ NIVELLS DE QUALIFICACIÓ

Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

1. ESCOLTAR

1.1. Escolta i entén seqüències d’instruccions o direccions senzilles, donades pel professorat o per un mitjà mecànic.

1.2. Capta el sentit global en textos orals variats emesos en situacions de comunicació diverses.

1.3. Identifica informacions específiques en textos orals variats emesos en situacions de comunicació diverses.

1.4. Comprèn globalment i extreu informació específica de situacions curtes i senzilles amb la visualització repetida del document audiovisual.

1.5. Escolta i discrimina sons.

2. PARLAR

2.1. Fa un ús adequat de la pronunciació, el ritme, l’entonació i l’accentuació en contextos diferents.

2.2. Participa en representacions senzilles.

2.3. Pot organitzar exposicions curtes, i dir o llegir en veu alta per a tota la classe textos breus de realització pròpia.

4. LLEGIR

4.1. Capta el sentit global de textos senzills.

4.2. Localitza informació explícita en textos diversos sobre temes d’interès.

4.3. Realitza inferències directes en la comprensió de textos diversos sobre temes d’interès.

5. ESCRIURE

5.1. Escriu en llengua estrangera a partir de models que s’han treballat prèviament.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA, CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA

1. Ordena les dades registrades segons un criteri de classificació.

APRENDRE A APRENDRE




Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1. Fa servir algunes estratègies de tipus receptiu o interactiu per a solucionar problemes de comunicació.

COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES

1. Respecta les normes bàsiques d’intercanvi, com escoltar i mirar la persona que parla o respectar el torn de paraula.

SENTIT D’INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

1. Mostra curiositat i interès per conèixer informació sobre les persones i la cultura dels països on es parla la llengua estrangera.

2. Identifica algunes tradicions de països on es parla la llengua estrangera.





Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t


1. ESCOLTAR






2. PARLAR




3. CONVERSAR

3.1. Usa estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera en diferents contextos comunicatius d’una manera significativa.

3.2. Manté converses quotidianes i familiars sobre temes coneguts en situacions de comunicació predictibles.

4. LLEGIR




5. ESCRIURE


5.2. Elabora textos escrits atenent el destinatari i la finalitat del text.




Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t



COMPETÈNCIA DIGITAL

1. Cerca, recull i organitza informació en suport digital.

2. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per a contrastar i comprovar informació.

APRENDRE A APRENDRE

1. Fa servir algunes estratègies per a aprendre a aprendre, com la utilització de diccionaris bilingües i monolingües.



1. Participa en interaccions orals dirigides sobre temes coneguts en situacions de comunicació predictibles.


3. Identifica alguns costums de països on es parla la llengua estrangera.


1. Gaudeix d’una manera autònoma de la lectura de textos adequats a la seva edat i manifesta una actitud positiva envers la lectura.




3. Participa en l’elaboració de composicions grupals utilitzant diferents recursos expressius musicals i escènics.


UNITÉ 2 : SUPERMAX



Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t


1. ESCOLTAR






2. PARLAR




3. CONVERSAR



4. LLEGIR




5. ESCRIURE






Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t





2. Utilitza el suport digital per a l’aprenentatge de la llengua estrangera.

APRENDRE A APRENDRE








1. Cerca, recull i organitza informació en diferents suports.









Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t


1. ESCOLTAR






2. PARLAR




3. CONVERSAR



4. LLEGIR



4.3. Llegeix textos diversos sobre temes d’interès.

5. ESCRIURE





Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t



2. Relaciona determinades pràctiques de vida amb el funcionament adequat del cos.



APRENDRE A APRENDRE













UNITÉ 4 : MES PETITES HABITUDES



Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t


1. ESCOLTAR






2. PARLAR




3. CONVERSAR



4. LLEGIR



5. ESCRIURE






Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t




APRENDRE A APRENDRE












3. Utilitza tècniques artístiques per a la presentació de projectes o documents escrits.



UNITÉ 5 : MEDHI, GUIDE DU QUARTIER



Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t


1. ESCOLTAR






2. PARLAR




3. CONVERSAR



4. LLEGIR




5. ESCRIURE



1. Identifica diferents espècies d’animals.




Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t



APRENDRE A APRENDRE








2. Utilitza estratègies senzilles de planificació i comprovació del treball realitzat.






UNITÉ 6 : JE N’AI RIEN À ME METTRE



Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t


1. ESCOLTAR






2. PARLAR




3. CONVERSAR



4. LLEGIR



5. ESCRIURE







Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

2. Representa les dades obtingudes sobre fets i objectes de la vida diària utilitzant els gràfics estadístics més adequats a la situació, taula o gràfic.




APRENDRE A APRENDRE














Avaluació general



Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t


1. ESCOLTAR






2. PARLAR




3. CONVERSAR



4. LLEGIR





5. ESCRIURE






Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t



2. Representa les dades obtingudes sobre fets i objectes de la vida diària utilitzant els gràfics estadístics més adequats a la situació, taula o gràfic.

3. Relaciona determinades pràctiques de vida amb el funcionament adequat del cos.

4. Identifica diferents espècies d’éssers vius.




3. Utilitza el suport digital per a l’aprenentatge de la llengua estrangera.

APRENDRE A APRENDRE






3. Valora la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres persones i mostra curiositat i interès envers les persones que parlen la llengua estrangera.







Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t


3. Utilitza estratègies senzilles de planificació i comprovació del treball realitzat.




3. Utilitza tècniques artístiques per a la presentació de projectes o documents escrits.



6. ANNEX II: Rúbrica d’avaluació per estàndards d’avaluació

UNITÉ 0 : C’EST LA RENTRÉE DES CLASSES !


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll ba

ix

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll m

itjà

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Entén las informacions essencials d’un text oral.

1

Desenvolupa estratègies per a identificar i deduir el significat de les paraules noves i les posa en relació amb les que s’assemblen en la llengua pròpia.

1 Reconeix paraules en francès.

1 Diferencia correctament les vocals.


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll ba

ix

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll m

itjà

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1

Diu la data i parla del temps.

1 Saluda i es presenta.

1 Expressa el seu gust.

1 Sap descriure físicament i parlar del caràcter.

1 Usa l’entonació adequada per a fer una pregunta o expressar la sorpresa.



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1,

2

Comprèn les informacions essencials de textos curts.

1 Reconeix salutacions i presentacions.

1 Identifica les assignatures.


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Escriu salutacions i redacta presentacions.

1 Descriu físicament una persona i la caracteritza.

1 Escriu les assignatures i les expressions de gust.




LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1, Reconeix els nombres fins al 60.

1, Identifica el futur pròxim.

2, 3

Comprèn i identifica petits diàlegs orals que parlen de les assignatures, de les activitats de lleure i dels instruments.

1 Identifica algunes activitats de lleure i instruments.

1 Comprèn les expressions adequades per a demanar i donar l’hora.

1

Comprèn el lèxic que s’ha après en la unitat.

1 Identifica els sons [œ] i [y].

1 Reconeix el lèxic per a expressar la freqüència.



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Construeix petits diàlegs per parlar de les diverses activitats, també les de lleure, que duu a terme.

2, 3 Utilitza les expressions adequades per

a demanar i donar l’hora.

1 Parla del seu futur i pregunta sobre el dels altres.

1 Empra correctament les expressions per a parlar de la freqüència.

2, 3

Formula preguntes sobre el temps, els instruments i les assignatures amb l’entonació correcta i sap respondre.

2, 3 Intercanvia informacions personals.

2, 3 Participa en petits diàlegs amb els

companys i el professor.

2, 3 Es comunica en francès a classe.

1 Conjuga en present d’indicatiu els verbs faire i jouer (en totes les persones).

1 Utilitza correctament el futur pròxim.

3 Empra correctament els articles contrets.

2, 3 Domina l’ús dels pronoms interrogatius

per donar i demanar informació.

1 Utilitza el lèxic que s’ha après en la unitat.

1 Pronuncia els sons [œ] i [y].

1 Formula preguntes amb l’entonació adequada.



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1, 2

Comprèn i identifica petits diàlegs escrits per saludar, donar i demanar informacions personals bàsiques.

1, 2

Descobreix el significat de paraules noves utilitzant a partir dels coneixements previs d’altres llengües apreses i estableix relacions amb la seva llengua materna.

1, 2 Reconeix diferents matisos de la llengua.

2 Reconeix els noms de les assignatures i de les activitats de lleure.

2 Situa geogràficament la Bretanya i pot donar informacions.

2 Comprèn les expressions per a expressar la freqüència.

1, 2 Reconeix el present d’indicatiu dels verbs

faire i jouer (en totes les persones).

1, 2 Comprèn el lèxic presentat en la unitat.

1 Diferencia les estructures qu’est-ce-que i est-ce que.



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll ba

ix

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1

Construeix petits diàlegs per saludar i demanar informacions personals bàsiques.

1 Utilitza les expressions adequades per a demanar i donar l’hora

1 Escriu l’hora en xifres i en lletres.

1 Empra correctament les expressions per a referir-se a la freqüència.

1

Redacta preguntes sobre les activitats de lleure, els instruments i les assignatures que estudia amb l’entonació correcta, i sap respondre.

1 Conjuga en present d’indicatiu els verbs faire i jouer (en totes les persones).

1 Utilitza correctament el futur pròxim.

1 Empra correctament els articles contrets.

1

Domina l’ús dels pronoms interrogatius per donar i demanar informació, i la freqüència.

1 Utilitza el lèxic que s’ha après en la unitat.

1

Construeix petits diàlegs per saludar i demanar informacions personals bàsiques.


UNITÉ 2 : SUPERMAX


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1, 2

Comprèn i identifica petits diàlegs orals que parlen de les parts de la cara i del cos, de les sensacions i del caràcter.

1 Comprèn ordres.

1 Identifica l’imperatiu.

1 Reconeix el vocabulari de la cara i del cos.

1 Reconeix els sons [j], [ε] i [e].


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1, 2

, 3

Construeix petits diàlegs per parlar de les parts de la cara, del cos i del caràcter, formular preguntes i expressar les sensacions.

1 Dóna ordres usant l’imperatiu.

1, 2

, 3 Participa activament en petits diàlegs amb els companys i el professor sobre els personatges de dibuixos animats.

2, 3 Debat amb els seus companys a propòsit

dels seus herois preferits.

1 Formula preguntes sobre el físic, el caràcter i les sensacions.

1 Llegeix amb l’entonació adequada petits textos.


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Conjuga l’imperatiu.

1 Empra adequadament la preposicions contractes amb la preposició à.

1 Empra correctament les expressions per a expressar les sensacions.

1 Domina l’ús de l’imperatiu dels verbs acabats en -er.

1 Expressa i defineix el caràcter per mitjà d’adjectius.

1 Utilitza el lèxic après sobre la cara, el cos, les sensacions i els esports.

1 Pronuncia els sons [j], [ε] i [e].



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

2 Comprèn i identifica petits diàlegs escrits que parlen de la descripció física, del caràcter i de les sensacions.

2 Desenvolupa estratègies per a comprendre informacions essencials de textos escrits.

4 S’aproxima als herois de dibuixos animats francesos.

2 Reconeix l’imperatiu dels verbs acabats en -er.

2 Identifica els esports.

2 Reconeix el vocabulari de la cara i del cos.

2 Reflexiona sobre les diverses maneres d’aprendre el vocabulari de la unitat.

2 Reconeix la grafia dels sons [j], [ε] i [e].


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1

Redacta petits diàlegs per parlar del físic i del caràcter, formular preguntes i expressar sensacions.

1 Escriu els articles contrets emprats amb la preposició à.

1 Sap diferenciar el present de l’indicatiu.

1 Crea un trencaclosques amb els seus companys.

1 Escriu les sensacions que té en relació amb la situació.

1 Redacta ordres.


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Conjuga en present d’indicatiu els verbs acabats en -er.

1 Empra correctament els articles contrets emprats amb la preposició à.

1 Utilitza el lèxic après sobre la cara, el cos, el caràcter, les sensacions i els esports.

1 Empra correctament els articles contrets emprats amb la preposició à.

1 Utilitza el lèxic après sobre la cara, el cos, el caràcter, les sensacions i els esports.




LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

3

Comprèn i identifica petits diàlegs orals en què es parla dels aliments, es descriuen els menjars, se n’expressa la quantitat i es diu si són bons o no per a la salut.

1 Reconeix els adverbis de quantitat.

1 Identifica el vocabulari referent als menjars i l’alimentació.

1 Reconeix els sons [ɥi] i [r].


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N EN

o ac

onse

guit

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

2, 3

Construeix petits diàlegs per parlar dels menjars, expressar els seus gustos i donar consells per a una alimentació saludable.

1 Respon a preguntes sobre un text.

2, 3 Formula preguntes per a conèixer els hàbits

i els gustos alimentaris d’algú.

1

Descriu el contingut de menjars i dóna receptes fent servir els verbs i el vocabulari que s’ha après en la unitat.

1 Expressa l’obligació.

1 Llegeix una recepta amb l’entonació correcta.

2, 3

Participa activament en jocs de rol en què s’expressen els seus gustos mitjançant el cos.

1 Conjuga en present d’indicatiu els verbs manger, prendre i boire.


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Sap emprar correctament els articles partitius du, de la, de l’, des.

1 Utilitza correctament l’obligació: Il faut / il ne faut pas + infinitif/nom.

1 Empra els adverbis de quantitat.

1 Utilitza el vocabulari dels aliments i dels menjars.

1 Pronuncia els sons [ɥi] i [r].



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1, 2

Comprèn i identifica petits diàlegs escrits en què es parla dels menjars, dels aliments i es donen consells per a una alimentació saludable.

1, 2

Desenvolupa estratègies per a comprendre informacions essencials de petits textos escrits.

2, 4

Descobreix l’esmorzar francès i busca informacions sobre els esmorzars europeus.

2 Reconeix la conjugació dels verbs manger, prendre i boire en present.

2 Reconeix els adverbis de quantitat.

2

Identifica el vocabulari referent als aliments, les quantitats i les fórmules que serveixen per a expressar l’obligació.

2 Interioritza estratègies per a aprendre el vocabulari de la unitat.

2 Reconeix les grafies dels sons [ɥi] i [r].



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Construeix petits diàlegs per parlar dels menjars, dels aliments i donar consells per a una alimentació saludable.

1 Respon a preguntes sobre un text.

1 Redacta una recepta.

1

Recull informacions necessàries per a descobrir i presentar diferents esmorzars europeus.

1

Coopera en l’elaboració de fitxes creatives de les postres preferides de la classe.

1 Diu i pregunta el que esmorza.

1 Dóna consells per a una alimentació saludable.

1 Conjuga en present d’indicatiu els verbs manger, prendre i boire.

1 Sap emprar correctament els partitius.

1 Utilitza els adverbis de quantitat.

1 Expressa l’obligació.

1 Utilitza el vocabulari de la unitat.


UNITÉ 4 : MES PETITES HABITUDES


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

3

Comprèn i identifica petits diàlegs orals en què explica el seu dia, parla de les seves activitats quotidianes i de les feines de casa.

2, 3

Reconeix els verbs que s’empren per a parlar de les activitats quotidianes i de les feines de casa.

1 Identifica els verbs pronominals.

1 Reconeix els sons [Ø] i [ə].

1 Diferencia diversos estils de textos.


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1, 3

Construeix petits diàlegs en què explica el seu dia, parla de les activitats quotidianes i de les feines de casa.

1 Llegeix textos curts i sap extreure’n la informació més rellevant.

1 Parla de les seves activitats de lleure amb els companys.

1 Descriu el seu dia emprant el vocabulari que s’ha après en la unitat.

2, 3

Participa activament en intercanvis comunicatius en què es pregunta sobre el que fan a casa per ajudar.

1 Utilitza correctament els verbs pronominals.

1 Conjuga adequadament el verb mettre en present de l’indicatiu.


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Llegeix amb una entonació correcta textos curts.


1 Pronuncia els sons [Ø] i [ə].


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1, 2

Comprèn i identifica petits diàlegs escrits en què s’explica el seu dia, es parla de les activitats quotidianes i de les feines de casa.

2


2, 4 Descobreix la classe de neige.

2 Llegeix textos curts i sap establir comparacions.

2

Sap deduir i extreure regles per conjugar correctament els verbs pronominals en present.

2

Reconeix el vocabulari referent a les activitats quotidianes, les feines de casa i les activitats de lleure.

2 Reconeix les grafies dels sons [Ø] i [ə].



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Construeix petits diàlegs per presentar la seva família, descriure el caràcter d’una persona i descriure animals domèstics.

1 Dissenya un joc de cartes i juga en grup.

1 Presenta els membres de la seva família.

1 Sap descriure animals domèstics.

1

Descriu el caràcter d’una persona emprant els verbs i el vocabulari que s’ha après en la unitat.

1

Construeix petits diàlegs en què explica el seu dia, parla de les activitats quotidianes i de les feines de casa.

1 Prepara en grup un programa d’activitats.

1 Descriu les seves activitats quotidianes.

1 Sap parlar de les feines de casa.

1 Explica un viatge escolar emprant els verbs i el vocabulari que s’ha après en la unitat.

1 Estableix comparacions.

1 Usa els verbs pronominals.

1 Conjuga correctament el verb mettre en present de l’indicatiu.



UNITÉ 5 : MEHDI, GUIDE DU QUARTIER


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

3

Comprèn i identifica petits diàlegs orals en què es demana i indica un camí, es donen indicacions i es parla d’animals salvatges.

1 Estableix regles útils per a comprendre bé una audició.

1

Reconeix el vocabulari relatiu als negocis i els llocs d’una ciutat, i als animals salvatges.

1 Reconeix els sons [k], [g] i [o].


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

2, 3 Construeix petits diàlegs per demanar i

indicar un camí, i donar indicacions.

2, 3 Participa en jocs de grup per aprendre a

orientar-se i indicar un camí.

1 Cerca a Internet informacions sobre animals salvatges.

1 Presenta i caracteritza un animal del parc de Thoiry.

1 Coneix els adjectius demostratius.

1 Coneix la formació dels nombres ordinals.

1 Conjuga correctament l’imperatiu negatiu.

1 Empra els articles contrets.



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Pronuncia els sons [k], [g] i [o].


LOM

CE

ESTÀNDARDS

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ NIVELLS DE QUALIFICACIÓO

bser

vaci

ó

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

2

Comprèn i identifica petits diàlegs escrits per demanar i indicar un camí, donar indicacions i parlar d’animals salvatges.

2


2, 4 Descobreix un parc francès.

2 Llegeix textos curts i sap establir comparacions.

2

Reconeix el vocabulari referent als diferents negocis i llocs d’una ciutat, i dels animals salvatges.

2 Identifica l’imperatiu negatiu.

2 Coneix els adjectius demostratius.

2 Reconeix els nombres ordinals.

2 Reconeix les grafies dels sons [k], [g] i [o].



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1

Construeix petits diàlegs escrits perdemanar i indicar un camí, donar indicacions i parlar d’animals salvatges.

1 Sap identificar els símbols de diferents negocis.

1 Caracteritza un animal salvatge.

1 Escriu correctament els adjectius demostratius.

1 Conjuga l’imperatiu negatiu.

1 Empra el vocabulari de la unitat.


UNITÉ 6 : JE N’AI RIEN À ME METTRE !


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

3

Comprèn i identifica petits diàlegs orals en què es parla de la roba i es compra, s’expressa una necessitat o un desig i s’indica un preu fins a 100.

1

Reconeix el vocabulari relatiu a la roba, els accessoris i els nombres fins a 100.

1 Reconeix els sons [v], [f] i [wε ].


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N EN

o ac

onse

guit

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

2, 3

Construeix petits diàlegs per parlar de la roba i comprar-la, expressar una necessitat o un desig, i indicar un preu fins a 100.

1 Llegeix correctament un text i estableix comparacions.

1 Descriu la roba.

1 Sap parlar de la necessitat i del desig.

2, 3

Intervé activament en intercanvis comunicatius que tracten de la roba i de les activitats que es poden realitzar.

1 Fa correctament la concordança en gènere dels adjectius.

1 Sap fer la concordança en nombre i gènere dels adjectius de colors.

1 Sap preguntar, donar i comentar un preu.



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1 Pronuncia els sons [v], [f] i [wε ]..


LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1, 2

Comprèn i identifica petits diàlegs escrits que parlen de la roba i de la compra d’aquesta, s’expressa una necessitat o un desig, i s’indica un preu fins a 100.

2


2 Memoritza comentaris.

2 Reflexiona sobre l’uniforme.

2, 4 Llegeix textos curts i compara l’escola en

un país francòfon amb les del país d’origen.

2 Reconeix el vocabulari referent a la roba, els accessoris, i els nombres fins a 100.

2 Reconeix les fórmules per a expressar la necessitat i el desig.

2 Reconeix les grafies dels sons [v], [f] i [wε ].



LOM

CE

ESTÀNDARDS


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1

Construeix petits diàlegs escrits per parlar de la roba i comprar-la, expressar una necessitat o un desig, i indicar un preu fins a 100.

1 Sap fer comparacions.

1 Crea un mercat de roba amb els seus companys de classe.

1 Fa correctament la concordança en gènere dels adjectius.

1

Fa correctament la concordança en gènere i nombre dels adjectius de colors.

1 Demana, indica i comenta un preu.



Avaluació general per estàndards


ESTÀNDARDS LOMCE


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1. Comprèn missatges i anuncis públics, informació molt senzilla (per exemple, nombres, preus i horaris), sempre que estigui articulada a una velocitat lenta i de manera clara, i que no hi hagi interferències que distorsionin el missatge.

2. Entén la idea general del que se li diu en transaccions i gestions habituals en situacions de necessitat immediata.

3. Entén la informació essencial en converses breus i senzilles en les quals participa que tractin sobre temes familiars com, per exemple, un mateix, la família, l’escola, el temps lliure i la descripció d’un objecte o un lloc.

4. Comprèn el sentit general i distingeix els canvis de tema de programes de televisió o un altre material audiovisual dins la seva àrea d’interès, com ara programes en què s’entrevisten joves o personatges coneguts sobre temes quotidians (per exemple, el que els agrada fer en el temps lliure) o en què s’informa sobre activitats de lleure.


Bloc 2: Producció de textos orals: Expressió i interacció

ESTÀNDARDS LOMCE


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1. Fa presentacions molt breus i senzilles, prèviament preparades i assajades, sobre temes quotidians o del seu interès (presentar-se i presentar altres persones; donar informació bàsica sobre si mateix, la seva família i els seus estudis; indicar les aficions i els interessos que té i les principals activitats del seu dia a dia; descriure breument i d’una manera senzilla persones o objectes; dir el que li agrada i no li agrada i donar la seva opinió utilitzant estructures elementals).

2. Es desenvolupa en situacions molt bàsiques, per exemple, en botigues, restaurants o espais de lleure.

3. Participa en converses informals cara a cara o per mitjans tècnics (telèfon, Skype) en les quals s’estableix contacte social (donar les gràcies, saludar, acomiadar-se, adreçar-se a algú, demanar disculpes, presentar-se, interessar-se per l’estat d’algú, felicitar algú); s’intercanvia informació personal i sobre aspectes quotidians; s’expressen sentiments i opinions senzills, i es donen instruccions (per exemple, com s’arriba a un lloc amb l’ajut d’un plànol).


Bloc 3: Comprensió de textos escrits

ESTÀNDARDS LOMCE


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1. Comprèn, amb suport visual, els aspectes essencials d’instruccions i indicacions senzilles, i informació bàsica, en notes, rètols i cartells en carrers, botigues, mitjans de transport, cinemes, museus, escoles, i altres serveis i llocs públics.

2. Comprèn informació essencial i localitza informació específica en material informatiu senzill com, per exemple, menús, horaris, catàlegs, llistes de preus, anuncis, guies telefòniques, publicitat, fullets turístics i programes culturals o d’esdeveniments.

3. Comprèn correspondència (SMS, correus electrònics, postals i targetes) molt breu i senzilla que tracti sobre temes que coneix molt bé, com, per exemple, un mateix, la família, l’escola, el temps lliure i la descripció d’un objecte o un lloc, o la indicació de l’hora i el lloc d’una cita.

4. Comprèn els aspectes essencials i els punts principals de notícies breus i articles de revistes per a joves que tractin temes que li siguin familiars o li interessin (esports, grups musicals, jocs d’ordinador o còmics).


Bloc 4: Producció de textos escrits: Expressió i interacció

ESTÀNDARDS LOMCE


Obs

erva

ció

Pro

va e

scrit

a

Pro

va o

ral

Qua

dern

de

clas

se

Dos

sier

d’

apre

nent

atge

(D’a

ltres

)

I SF B N E

No

acon

segu

it

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll

Aco

nseg

uit

amb

nive

ll al

t

Aco

nseg

uit

tota

lmen

t

1. Escriu correspondència personal breu i simple (missatges, notes, postals, correus o SMS) en què dóna les gràcies, felicita algú, fa una invitació, dóna instruccions o parla de si mateix i del seu entorn immediat (família, amics, aficions, activitats quotidianes, objectes, llocs) i fa preguntes relatives a aquests temes.


7. ANNEX III: Marc europeu comú de referència (MECR)

7.1. El Portafolis europeu de llengües en el nostre projecte

El Cadre européen commun de référence pour les langues, CECR (en català, Marc europeu comú de referència per a les llengües, MECR) és una descripció de competències lingüístiques en sis nivells: A1, A2, B1, B2, C1 i C2. Els continguts de Francès per a Primària es corresponen aproximadament amb els nivells A1.1 i A1.2. Els indicadors s’han redactat per ajudar tant els estudiants com els professionals de l’educació a normalitzar els procediments d’avaluació.Els textos, les tasques i les funcions del llibre de text han estat seleccionats acuradament per a incloure les destreses lingüístiques que es destaquen en els nivells més baixos del MECR.El Portafolis, proposat pel Consell d’Europa, és una carpeta que guarden els alumnes en què es detallen les seves experiències en relació amb les llengües i l’aprenentatge d’aquestes.

Això inclou la llengua materna de l’alumne, a més de qualsevol altra llengua amb la qual hagi entrat en contacte. El Portafolis consta dels elements següents:

Una biografia lingüística Una llista en què els alumnes avaluen les seves destreses lingüístiques en termes del que són

capaços de fer: Ce que je sais faire. Eines per a ajudar l’alumne a identificar el seu estil d’aprenentatge i els seus objectius. Una llista d’activitats d’aprenentatge per dur a terme fora de l’aula.

Un passaport lingüístic Una avaluació global de les destreses lingüístiques de l’alumne a partir dels indicadors del Marc

europeu comú de referència. Un informe breu sobre l’aprenentatge de la llengua tant dins com fora de l’aula. Una llista de certificats i títols.

Un dossier lingüístic: Un recull de treballs de l’alumne, des de tasques d’escriptura fins a enregistraments i projectes.

En síntesi, la biografia detalla experiències diàries en l’ús i l’aprenentatge de la llengua, el passaport resumeix aquestes experiències i el dossier constitueix l’evidència de les experiències que s’han triat.

En el Quadern d’exercicis de l’alumne es pot trobar una secció amb un seguit d’activitats en cada unitat necessàries perquè els alumnes completin una biografia d’aprenentatge d’idiomes, amb una referència expressa als continguts del llibre de l’alumne. Un cop els alumnes hauran completat aquestes activitats, el professor els demana que consultin els indicadors MECR i que decideixin el nivell que han aconseguit durant l’any en termes generals.


7.2. Avaluació global

Nom: ____________________________Nacionalitat: ________________________Llengua materna: _____________________Data: ______________________________

Avaluació de les destreses en llengua estrangera. Marcar amb un vist () o una creu (x) per a cada nivell, A1.1 o A1.2, segons la descripció de cada destresa.

A1.1 A1.2ÉcouterLirePrendre part à une conversationS’exprimer oralement en continuÉcrire

A1.1 A1.2

Écouter És capaç d’identificar paraules d’ús habitual i frases molt bàsiques sobre si mateix, la seva família i el seu entorn immediat quan se li parla a poc a poc i amb claredat.

És capaç de comprendre frases i el vocabulari més habitual sobre temes d’interès personal (com ara informació personal i familiar molt bàsica, compres, lloc de residència i ocupació). Pot captar la idea principal de missatges i anuncis senzills, breus i clars.

Lire És capaç d’entendre noms coneguts, paraules i frases molt senzilles en anuncis i pòsters o en catàlegs, per exemple.

És capaç de llegir textos molt breus i senzills. Pot trobar informació específica i predictible en escrits quotidians senzills, com ara anuncis, prospectes, menús i horaris, i comprèn cartes personals breus i senzilles.

Prendre part à une conversation

És capaç d’interaccionar d’una manera senzilla si l’altra persona està disposada a repetir o reformular el que ha dit més a poc a poc i l’ajuda a formular el que intenta dir. Sap formular i contestar preguntes senzilles sobre temes de necessitat immediata o sobre temes molt quotidians.

És capaç de comunicar-se en tasques senzilles i habituals que requereixen un intercanvi d’informació senzill i directe sobre temes quotidians i activitats. Pot realitzar intercanvis socials molt breus, malgrat que normalment no pot comprendre prou informació per a mantenir la conversa tot sol.

S’exprimer oralement en continu

És capaç d’utilitzar expressions i frases senzilles per a descriure el lloc on viu i les persones que coneix.

És capaç d’emprar un seguit d’expressions i frases per a descriure amb termes senzills la seva família i altres persones, les seves condicions de vida, la seva formació i la seva feina actual o més recent.

Écrire És capaç d’escriure postals breus i senzilles, per exemple, per enviar felicitacions. Sap emplenar formularis amb dades personals, com ara el nom, la nacionalitat i l’adreça en el formulari d’un hotel.

És capaç d’escriure notes i missatges senzills i breus relatius a temes de necessitat immediata. Pot escriure una carta personal molt senzilla, per exemple, per agrair alguna cosa a algú.


7.3. Fin de l’année: Auto-évaluation

Nom: ___________________________Nationalité: _______________________Première langue: ____________________Date: ____________________________

Évalue tes habilités dans chaque domaine de la langue. Lis les descriptions des compétences pour les niveaux A1.1 ou A1.2. Ensuite, met un tic () ou une croix (x) sur le tableau.

A1.1 A1.2ÉcouterLirePrendre part à une conversationS’exprimer oralement en continuÉcrire

A1.1 A1.2

Écouter Si l’on parle lentement et distinctement, je peux comprendre des expressions simples et très courantes, par exemple «oui», «non», «salut», «bonjour», «au revoir», «pardon».

Je peux comprendre, par exemple dans un magasin, le prix d’un article si le vendeur fait des efforts pour que je le comprenne.

Lorsque quelqu’un parle cette langue, je peux parfois repérer des mots que je connais déjà dans d’autres langues (par exemple «interna-tional», «actif»).

Je peux comprendre lorsque quelqu’un me dit ou quelque chose se trouve ou dans quelle direction je dois aller.

Je peux comprendre des mots, des noms et des nombres que je connais déjà dans des en-registrements simples et courts, s’ils sont pro-noncés lentement et distinctement.

Je peux comprendre des calculs simples avec «plus», «moins» et «fois».

Je peux comprendre des questions simples qui me concernent directement, par exemple lorsque quelqu’un me demande mon nom ou mon adresse.

Je peux comprendre ce qui se dit à condition que l’on parle lentement et distinctement et qu’il y ait de longues pauses de temps en temps.

Lorsque d’autres personnes se présentent, je peux comprendre des informations impor-tantes simples comme leur nom, leur âge et leur provenance.

Je peux comprendre quelques mots et expressions, lorsqu’il est question par exemple de moi-même, de ma famille, de l’école, des loisirs ou de mon environ-nement. Mais pour cela, il faut parler lentement et distinctement.

Je peux comprendre des consignes simples à l’école, comme «Lève-toi, s’il te plaît !», «Viens vers moi !», «Ferme la porte, s’il te plaît !».

Si l’on parle lentement et distinctement, je peux com-prendre des mots simples et des phrases très courtes concernant la famille, l’école ou moi-même.

Je peux comprendre des tâches et des consignes simples, surtout si l’on se sert éga-lement d’images ou de gestes de la main pour m’indiquer quoi faire.

Dans des situations que je connais bien, je peux comprendre des chiffres et d’autres informations courtes ; je peux comprendre par exemple le prix d’un article dans un magasin de CD ou chez McDo-nald's.

Si l’on parle lentement et distinctement, je peux comprendre des informations simples à propos d’un objet (par exemple la taille et la couleur d’un ballon, à qui il appartient et ou il se trouve).

Je peux comprendre les chiffres, les prix et les heures dans un message clair diffusé par haut-par-leur, par exemple à la gare ou dans un magasin.


En écoutant une conversation, je peux repérer des mots et des phrases courtes et les comprendre, à condition que l’on parle très lentement et très distinc-tement (par exemple une conversation entre une cliente et une vendeuse dans un magasin).

Je peux comprendre ce que quelqu’un dit à propos de la couleur et de la taille de voitures, de maisons, etc. ; je peux aussi comprendre à qui appartiennent ces choses.

À condition que l’on parle lentement et distinctement, je peux comprendre des conversations courtes sur des sujets que je connais bien (par exemple école, famille, loisirs).

Je peux comprendre lorsque quelqu’un parle de lui-même et de sa famille en s’exprimant lentement et avec des mots simples.

Lire A l’école, je peux comprendre certaines consignes de travail très courtes si je les ai dé-jà rencontrées quelques fois sous une forme identique ou similaire.

Sur des panneaux, je peux comprendre des mots et des expressions souvent rencontrés dans la vie cou-rante (par exemple «gare», «parking», «défense de fumer», «sortie»).

Je peux trouver les informations principales (par exemple lieu, heure ou prix) sur des af-fiches, des prospectus et des panneaux et les comprendre.

Je comprends suffisamment bien un formulaire pour savoir ou je dois inscrire les principaux renseigne-ments me concernant (en particulier nom, date de naissance, adresse).

Dans des textes assez simples, je peux com-prendre certaines expressions et des phrases très simples si je peux m’aider d’un diction-naire.

Je peux comprendre en gros de courtes histoires, dans la mesure ou elles sont accompagnées d’images simples qui me permettent déjà de deviner beaucoup de choses.

Dans une invitation écrite, je peux comprendre l’évènement auquel je suis invité-e, ainsi que le jour, l’heure et le lieu de l’invitation.

Je peux lire un texte simple et très court, phrase après phrase, et le comprendre ; j’en extrais les infor-mations qui me semblent les plus claires et je les lis plusieurs fois si nécessaire.

En présence d’un matériel d’information relativement simple, je peux me faire une idée du contenu, surtout lorsqu’il y a des illustrations qui m’aident à com-prendre.

Dans des textes, je peux comprendre certains mots. Dans de nombreux mots d’une certaine longueur, je peux identifier des parties de mots connues (surtout préfixes, suffixes et terminaisons).

Je peux trouver et comprendre des informations simples et importantes dans des annonces, des pro-grammes de manifestations ou des affiches (par exemple ce qui est proposé, ce que quelque chose coûte, la date et le lieu de l’évènement).

Je peux comprendre des messages courts et simples (par exemple une proposition concrète de rendez-vous).

Prendre part à une conversation

Je peux montrer quelque chose du doigt et de-mander ce que c’est.

Je peux répondre à des questions simples par des mots, des expressions ou des phrases courtes.

Je peux dire que je ne comprends pas. Je peux demander ou se trouvent un livre, une balle ou d’autres objets familiers. Je peux également ré-pondre à de telles questions.

Je peux dire merci en utilisant des mots très simples.

Je peux demander à mes camarades si ils ou elles peuvent me prêter, par exemple, un crayon, une gomme ou d’autres fournitures scolaires que nous utilisons souvent. Je peux proposer ces choses à d’autres.


Je peux dire comment je m’appelle. Je peux également demander à d’autres personnes comment elles s’appellent.

Je peux dire ce que j’aime manger et boire.

Je peux comprendre lorsque quelqu’un me de-mande lentement et distinctement par exemple mon nom et mon prénom, mon âge et mon adresse ou des choses semblables.

Je peux demander à une personne comment elle va et je peux également dire comment je vais.

Je peux utiliser et comprendre des chiffres simples dans les conversations quotidiennes.

Je peux dire de quelle couleur sont des vêtements ou d’autres choses familières et je peux demander la couleur d’un objet (par exemple celle d’une nouvelle bicyclette).

Je peux saluer quelqu’un avec des mots simples et je peux dire «oui», «non», «par-don», «s’il vous plaît», «merci».

Je peux saluer des adultes et des enfants et prendre congé d’eux avec les mots qui conviennent. J’adapte mes mots selon que je connais plus ou moins bien ces personnes.

Je peux commander quelque chose à boire et à manger, par exemple dans un café ou une discothèque.

Je peux communiquer de façon simple, à condition que mon interlocutrice ou interlocuteur tienne compte de mes difficultés et m’aide.

Je peux saluer quelqu’un, me présenter briè-vement et prendre congé.

Je peux indiquer le jour de la semaine, la date et l’heure et je peux également demander le jour, la date et l’heure à quelqu’un.

S’exprimer oralement en continu

Je peux dire comment je vais à l’aide de mots simples.

Je peux me présenter très brièvement, par exemple dire comment je m’appelle, d’ou je viens et quelle école je fréquente.

Je peux nommer quelques aliments et bois-sons tout à fait courants, par exemple pour les acheter ou les commander.

Je peux fournir à des visiteurs des informations es-sentielles sur ma propre classe (par exemple sa taille, le nombre de filles et de garçons, mes matières préférées).

Je peux fournir quelques renseignements simples me concernant (nom, âge, pays, adresse, numéro de téléphone, par exemple pour m’inscrire oralement auprès d’un secréta-riat).

Je peux fournir quelques renseignements essentiels concernant ma famille. Je peux par exemple indiquer qui sont les membres de ma famille, quel âge ils ont et ce qu’ils font.

Je peux compter de 1 à 100 à haute voix. Je peux dire les noms des principales parties du corps (par exemple pour dire à d’autres ou j’ai mal).

Je peux dire quelles sont les couleurs de vêtement que je préfère porter.

Je peux me présenter et présenter d’autres à l’aide de mots simples devant des jeunes de mon âge (par exemple dans un club, dans une autre classe).

Je peux informer d’autres personnes de ce que j’aime et de ce que je n’aime pas (par exemple ce qui concerne le sport, la musique, l’école, les couleurs).

Écrire Je peux écrire des mots et des phrases très simples en m’aidant de divers instruments (par exemple un dictionnaire, un manuel scolaire, un cahier d’exercice).

Je peux écrire des messages et des questions très simples à d’autres jeunes (par exemple des SMS ou des «Post-it») que l’on fait passer dans la classe.

Je peux écrire des mots très courants, par exemple pour nommer des personnes, des animaux ou des objets figurant sur des illustra-tions ou des schémas (par exemple «fille», «chien», «maison»).

Je peux noter quelques informations personnelles me concernant (âge, adresse, hobbys) sur une liste ou une fiche de signalement.

Je peux écrire avec des phrases courtes et simples qui je suis et ou j’habite.

Je peux décrire à l’aide de mots simples quelques objets du quotidien (par exemple la couleur d’une voiture, dire si elle est grande ou petite).


Je peux écrire un court message à des amis (ou par exemple un SMS) pour les informer de quelque chose ou pour leur poser une question.

Je peux fournir sous une forme simple des informa-tions me concernant (par exemple pour un échange d’informations avec un partenaire de discussion dans un chat : nom, domicile, origine, âge, préférences, hobbys) ; de plus, je peux demander des informa-tions de ce genre par écrit à d’autres personnes.

Je peux décrire à quelqu’un comment ma chambre est aménagée.

Je peux me présenter brièvement, ainsi que ma fa-mille et mes hobbys.


Programació En Scène 2 catalá - Oxford University … · Web view... també rep missatges amb...

Documents

Transcript of Programació En Scène 2 catalá - Oxford University … · Web view... també rep missatges amb...