Programació Adarve Biologia i Geologia 3º ESO … · Web viewL'aprofundiment que es pot fer amb...

PROJECTE ADARVE

BIOLOGIA I GEOLOGIA

TERCER CURS

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

COMUNITAT VALENCIANA

OXFORD EDUCACIÓ

Biologia i Geologia 3r ESO. Comunitat Valenciana.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2

2. METODOLOGIA 5

3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 8

4. ACTIVITATS, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, AVALUACIÓ I AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES 17

5. CURRÍCULUM 22Objectius de l'etapa i d'aquest curs mitjançant aquesta matèria 22Contribució d'aquesta matèria a l'adquisició de les competències bàsiques 23Objectius de la matèria i d'aquest curs 25Continguts de la matèria i del curs 26Criteris d'avaluació de la matèria i del curs i la seua relació amb les competències bàsiques 28Objectius de la matèria i la seua relació amb els criteris d'avaluació del curs 32

6. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS 34

Distribució temporal dels continguts 34

Bloc I: Cos humà i nutrició 34Unitat 1. L'organització del cos humà 34Unitat 2. Alimentació i nutrició 38Unitat 3. Aparells digestiu i respiratori 42Unitat 4. Aparells circulatori i excretor 46

Bloc II: Relació i reproducció 50Unitat 5. Sistema nerviós i sistema endocrí 50Unitat 6. Receptors i efectors 54Unitat 7. La funció de reproducció 58

Bloc III: Salut i malaltia 62Unitat 8. La salut i la malaltia 62

Bloc IV: Medi natural i interacció amb l'ésser humà 66Unitat 9. Activitat geològica externa de la Terra 66Unitat 10. L'ésser humà i el medi ambient 70

Bloc V: Comunitat Valenciana 74Unitat 11. El medi natural de la Comunitat 74

Projecte Adarve (Oxford EDUCACIÓ)1


1. INTRODUCCIÓ

El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel llavors Ministeri d'Educació i Ciència i que va establir els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria com a conseqüència de la implantació de la Llei orgànica d'educació (LOE), ha sigut desenvolupat a la Comunitat Valenciana pel Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per a aquesta comunitat. El present document es refereix a la programació de tercer curs d'ESO de la matèria de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia).

Com analitzarem més endavant amb més deteniment, una de les novetats principals que va incorporar la LOE a l'activitat educativa ve derivada de la definició nova de currículum, en concret per la inclusió de les anomenades competències bàsiques. Pel que fa, globalment, a la concepció que es té dels objectius, els continguts, la metodologia i els criteris d'avaluació, les novetats són les que produeix, precisament, la seua interrelació amb les aquestes competències, que orientaran el procés d'ensenyament-aprenentatge, i que, en aquest document, es posen de manifest quan, primer, es desglossen en subcompetències els diversos aprenentatges que cada una d'elles hi incorpora i, després, s'interrelacionen amb els criteris d'avaluació específics de cada una de les unitats didàctiques, vinculats al mateix temps a les diverses activitats d'aprenentatge.

En el model de presentació de les competències bàsiques pel qual hem optat, reflectim d'una manera especialment operativa tant el moment com la forma en què es treballen i s'avaluen durant l'activitat educativa, bé siga una avaluació contínua i formativa o una avaluació sumativa. La terminologia que alguns especialistes comencen a utilitzar (descriptors, exercicis o indicadors d'èxit, rúbriques...), sobre tot en estudis i recerques i, menys sovint, en documents didàctics com aquest, no s'empra en aquesta programació tant pel fet que les seues aportacions metodològiques ja estan implícites en aquella per la qual hem optat com per considerar-la aliena, almenys de moment, a la tradició del nostre professorat i, en conseqüència, escassament pràctica. En tot cas, considerem prioritari, pel valor que aporta a l'activitat educativa, que el professorat sàpia en cada moment la mesura en què el seu treball i el dels seus alumnes està enfocat cap a la consecució d'unes determinades competències bàsiques (desglossades en subcompetències, cada una d'elles formulada en termes d'èxits demostrables), i també com la realització pot ser mesurada (capacitats avaluables), ja que tant les subcompetències com les activitats d'aprenentatge es vinculen amb els criteris d'avaluació de la unitat.

Pel que fa, específicament, a l'aspecte metodològic amb què s'ha de desenvolupar el currículum, en cada una de les 11 unitats didàctiques d'aquesta matèria i aquest curs es manté un equilibri entre els diversos tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, integradament i interrelacionadament, el procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d'aquestos continguts compleix funcions diferents però complementàries en la formació integral de l'alumne, aspecte que també posen de manifest tant els criteris d'avaluació com les competències bàsiques/ subcompetències, en cada un dels quals podem diferenciar aquestos diversos tipus de continguts i que exigeixen un tractament diferent a l'aula. En conseqüència, la flexibilitat i l'autonomia pedagògica són característiques del procés educatiu, de manera que el professor pot emprar aquells recursos metodològics que garantisquen millor la formació de l'alumne i el desenvolupament ple de les seues capacitats personals i intel·lectuals i afavorir-ne sempre la participació perquè aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construïsca el seu propi coneixement, un aspecte que també està present en la formació competencial.



L'ensenyament en els valors d'una societat democràtica, lliure, tolerant, plural, etc., continua sent, com fins ara, una de les finalitats prioritàries de l'educació, tal com es posa de manifest en els objectius d'aquesta etapa educativa i en els d'aquesta matèria (i que tenen una manifestació concreta en els continguts transversals que es poden treballar en cada unitat didàctica, un dels quals pot ser, per exemple, el fet que l'activitat científica no és patrimoni exclusiu de cap dels sexes). En aquesta Comunitat es converteixen en eix vertebrador i transversal del currículum els elements característics propis d'ella, de manera que servisquen per a conéixer i comprendre la realitat actual, així com la riquesa de patrimoni (mediambiental en aquest cas, sobretot), expressió d'uns elements que l'alumne ha de conéixer i que conviuen, no obstant això, amb altres de comuns al conjunt de ciutadans espanyols, i que en la seua interrelació els enriqueixen.

Aquestos aspectes han sigut tinguts en compte a l'hora d'organitzar i seqüenciar les unitats didàctiques d'aquesta matèria: la integració ordenada de tots els aspectes del currículum (entre els quals incloem, preferentment, les competències bàsiques) és condició sine qua non per a la consecució tant dels objectius de l'etapa com dels específics de la matèria i, per descomptat, dels aprenentatges associats directament a les competències bàsiques. D'aquesta manera, els objectius, els continguts, la metodologia, les competències bàsiques i els criteris d'avaluació, així com els continguts entesos com a conceptes, procediments i actituds, formen una unitat per al treball a l'aula.

Des d'un plantejament inicial en cada unitat que parteix de saber el grau de coneixement de l'alumne sobre els diversos continguts que s'hi treballaran (i que han tingut un treball previ en 1r i 2n d'ESO), s'efectua un desenvolupament clar, ordenat i precís de tots ells, adaptat en la formulació, en el vocabulari i en la complexitat a les seues possibilitats cognitives.

La combinació de continguts presentats de manera expositiva i mitjançant quadres explicatius i esquemàtics, i en els quals la presentació gràfica és un recurs d'aprenentatge important, facilita no sols el coneixement i la comprensió immediats de l'alumne sinó també l'obtenció dels objectius de la matèria (i, en conseqüència, de l'etapa). En una cultura preferentment audiovisual com la que tenen i practiquen els alumnes, seria un error desaprofitar les possibilitats enormes que els elements gràfics del llibre de text (i d'altres components, com la informació disponible en recursos digitals i audiovisuals) posen a disposició de l'aprenentatge escolar. El fet que tots els continguts es desenvolupen mitjançant activitats (pràctiques en molts casos) facilita que el professor sàpia en cada moment com han sigut assimilats per l'alumne i puga introduir immediatament tots els canvis que calguen per a corregir les desviacions produïdes en el procés educatiu (activitats de reforç, per exemple), i d'aquesta manera atendre la diversitat d'aprenentatges.

Així mateix, es pretén que l'aprenentatge siga significatiu, és a dir, que partisca dels coneixements adquirits prèviament i de la realitat quotidiana i dels interessos pròxims a l'alumne. Per això, en tots els casos en què és possible, es parteix de realitats i exemples que li són coneguts, de manera que s'implique activament i receptivament en la construcció del seu propi aprenentatge. La inclusió de les competències bàsiques com a referent del currículum (i amb una presència extensa en els materials del professor) aprofundeix en aquesta concepció funcional dels aprenentatges escolars. I per això s'hi inclou també un quadre senzill en què es recullen les competències bàsiques que es treballen en totes les matèries d'aquest curs, expressió de la vinculació necessària que s’ha d'establir entre alguns dels departaments didàctics.



Però no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d'aprenentatge, tant pel seu propi desenvolupament psicològic com per circumstàncies personals i socials molt diverses: l'atenció a la diversitat d'alumnes i de situacions escolars es converteix en un element fonamental de l'activitat educativa. Hi ha diverses activitats (en el llibre de text, en els quaderns i en els materials de què disposa el professor associats a aquest) que pretenen donar resposta a aquesta realitat ineludible tan heterogènia de les aules.

És convenient destacar que l'apartat 5 d'aquesta Programació (Currículum) s'ha organitzat atenent a la necessitat d’establir algunes vinculacions entre diversos elements prescriptius del currículum, aquelles que són conseqüència, primer, de l’anàlisi i la reflexió i, després, aquelles que tindran una repercussió immediata i directa en l'activitat educativa. En aquest últim cas es considera especialment important la interrelació entre els criteris d'avaluació de la matèria i les competències bàsiques, així com la dels objectius de la matèria amb aquestos mateixos criteris d'avaluació, ja que d'aquesta manera s'aconsegueix saber tant si l'alumne va assolint o no les competències bàsiques que té associades aquesta matèria com la manera en què l'aplicació d'uns criteris d'avaluació permet que l'alumne assolisca uns objectius que estan formulats en termes de capacitats, i que per la seua expressió tenen una relació estreta amb les competències bàsiques.

En l'apartat 6 (Programació de les unitats) es manté, quan s'identifiquen els continguts que es treballen en cada unitat, una divisió en la tipologia ja clàssica (conceptes, procediments i actituds), independentment que no apareguen diferenciats així en la legislació, ja que estan presents en el currículum escolar i permeten diferenciar, mitjançant la seua concreció, diverses estratègies d'ensenyament-aprenentatge, les mateixes que es dedueixen de la lectura dels altres elements del currículum (objectius, competències bàsiques i criteris d'avaluació). Per això, insistim en el fet que no s’ha d'oblidar que els alumnes continuen aprenent de manera integrada conceptes, procediments (habilitats, destreses) i actituds, de manera que tots ells es posen al servei de l'adquisició de les competències bàsiques.

En cada una de les 11 unitats didàctiques en què s'han organitzat / distribuït els continguts d'aquest curs, es presenten uns mateixos apartats per a mostrar com es desenvoluparà el procés educatiu:

Objectius de la unitat. Continguts de la unitat (conceptes, procediments i actituds). Continguts transversals. Criteris d'avaluació. Competències bàsiques/subcompetències associades als criteris d'avaluació i a

les activitats d'aprenentatge.

El llibre de text utilitzat és Biologia i Geologia Comunitat Valenciana 3r ESO (Projecte Adarve, d'Oxford EDUCACIÓ, 2011), els autors del qual són Antonio M.ª Cabrera Calero, Miguel Sanz Esteban, Jesús Bárcena Rodríguez, Pilar Fuster Monfort i Rosa Cabanes Pla. Hi ha diversos components per al professor com el Llibre del professor, la Carpeta de recursos fotocopiables (Reforç i Ampliació —Activitats, esquemes muts, textos científics, pràctiques de laboratori—, Proves d'avaluació, Avaluació de competències i Adaptacions curriculars), els Recursos digitals (imprimibles —Fotocopiables—, materials multimèdia —Llibre de l'alumne digital, animacions, vídeos, galeria d'imatges— I el Generador de proves d'avaluació).



2. METODOLOGIA

El desenvolupament dels coneixements científics i del que anomenem la Ciència, amb majúscules, fa que en aquest curs siga imprescindible abordar el currículum de Ciències de la Naturalesa des de la perspectiva exclusiva de la biologia i la geologia (aquestes, juntament amb la física i la química, tenen en comú una manera determinada de representar i d'analitzar la realitat), conseqüència d'uns coneixements cada vegada més especialitzats i més profunds. Aquesta especialització no està renyida amb l'estudi interdisciplinari, no en va el coneixement científic, en general, i el natural, en particular, no poden estudiar-se de manera fragmentada (l'alumne ha de saber que hi ha uns procediments de recerca comuns als diversos àmbits del saber científic, i per a això és fonamental la presència en el currículum de, per exemple, la competència en el coneixement i la interacció en el món físic). Aquesta és la raó, per exemple, que en aquest curs hi haja un bloc de continguts i uns criteris d'avaluació comuns per a ambdues matèries, a més d'altres d’específics per a cada una.

Tant en aquest curs com en els altres de l'ESO, l'alfabetització científica dels alumnes, entesa com a la familiarització amb les idees científiques bàsiques, es converteix en un dels objectius fonamentals, però no tant com un coneixement finalista (no s'estan formant ni biòlegs ni geòlegs) sinó com un coneixement instrumental que els permeta la comprensió de molts dels problemes que afecten el món en el vessant natural i mediambiental i, en conseqüència, la intervenció en el marc d'una educació per al desenvolupament sostenible del planeta (la ciència és, en tot cas, un instrument indispensable per a comprendre el món i, d'acord amb aquesta matèria, per a conservar-lo). Açò només es podrà aconseguir si el desenvolupament dels continguts (conceptes, fets, teories, lleis, etc.) parteix del que coneix l'alumne i del seu entorn, el qual podrà comprendre i sobre el qual podrà intervenir. Si a més tenim en compte que els avenços científics s'han convertit al llarg de la història en un dels paradigmes del progrés social, veiem que la seua importància és fonamental en la formació de l'alumne, formació en què també repercutirà una manera determinada d'enfrontar-se al coneixement, la que incideix en la racionalitat i en la demostració empírica dels fenòmens naturals. En aquest aspecte caldria recordar que també s’ha de insistir en allò que el mètode científic li aporta a l'alumne: estratègies o procediments d'aprenentatge per a qualsevol matèria (formulació d'hipòtesis, comprovació de resultats, recerca, treball en grup...), aspecte que està lligat estretament a algunes de les competències bàsiques (aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal, sobretot).

Els coneixements sobre ciències de la naturalesa adquirits per l'alumne en els dos cursos precedents (més generalistes) han de ser refermats i ampliats durant aquest curs (últim en què és obligatori l'estudi d'aquesta matèria per a tots els alumnes) i el següent (per als qui opten per ella) i han d’incorporar també activitats pràctiques, pròpies del treball del naturalista, enfocades sempre a la recerca d'explicacions del món que ens envolta.

Per tant, l'estudi de Biologia i Geologia en aquest curs tindrà en compte els aspectes següents:

Considerar que els continguts no són només els de caràcter conceptual, sinó també els procedimentals i actitudinals, de manera que la presentació d'aquests continguts vaja sempre encaminada a la interpretació de l'entorn per part de l'alumne i a assolir les competències bàsiques pròpies d'aquesta matèria, la qual cosa implica emprar una metodologia basada en el mètode científic.

Aconseguir un aprenentatge significatiu, rellevant i funcional, de manera que els continguts/coneixements puguen ser aplicats per l'alumne a l'enteniment del



seu entorn natural més pròxim (aprenentatge de competències) i a l'estudi d'altres matèries.

Promoure un aprenentatge constructiu, de manera que els continguts i els aprenentatges siguen conseqüència els uns dels altres.

Tractar temes bàsics, adequats a les possibilitats cognitives individuals dels alumnes.

Afavorir, a més del treball individual, el de caràcter col•lectiu entre els alumnes.

Per a tractar adequadament els continguts des de la perspectiva triple de conceptes, procediments i actituds i per a contribuir a l'adquisició de determinades competències, la proposta metodològica ha de tindre en compte la concepció de la ciència com a activitat en construcció i revisió permanent, i oferir la informació necessària i ressaltar el paper actiu de l'alumne en el procés d'aprenentatge mitjançant diverses estratègies:

Donar-li a conéixer alguns mètodes habituals en l'activitat i la recerca científiques i invitar-lo a utilitzar-los i reforçar els aspectes del mètode científic corresponents a cada contingut.

Generar escenaris atractius i motivadors que l’ajuden a véncer una possible resistència apriorística al seu acostament a la ciència.

Proposar activitats pràctiques que el situen enfront del desenvolupament del mètode científic, proporcionar-li mètodes de treball en equip i ajudar-lo a enfrontar-se amb el treball/mètode científic que el motive per a l'estudi.

Combinar els continguts presentats expositivament, mitjançant quadres explicatius i esquemàtics, i en què la presentació gràfica és un recurs d'aprenentatge important que facilita no sols el coneixement i la comprensió immediats de l'alumne sinó l'obtenció dels objectius de la matèria (i, en conseqüència, d'etapa) i les competències bàsiques.

Totes aquestes consideracions metodològiques s’han sigut tingut en compte en els materials curriculars que s’utilitzaran i, en conseqüència, també en l’activitat educativa que es durà a terme diàriament:

Tractament dels continguts de manera que conduïsquen a un aprenentatge comprensiu i significatiu.

Una exposició clara, senzilla i raonada dels continguts, amb un llenguatge adaptat al de l'alumne.

Estratègies d'aprenentatge que propicien l'anàlisi i la comprensió del fet científic i natural.

Anteriorment plantejàvem com a fonamental el fet que l'alumne participe activament i progressivament en la construcció del seu propi coneixement, exemple precís d'una metodologia que en persegueix la formació integral. Per això, l'ús de qualsevol recurs metodològic, i el llibre de text continua sent encara un dels més privilegiats, ha d'anar encaminat a la participació quotidiana de l'alumne en el procés educatiu, no a substituir-lo. Però en un context en què s'està generalitzant l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (Internet, recursos digitals, etc.), no tindria sentit desaprofitar les seues possibilitats educatives, d'ací que el seu ús, interessant en si mateix per les possibilitats d'obtenció d'informació que permeten, fomenta que l'alumne siga format en algunes de les competències bàsiques del currículum (aprendre a aprendre, tractament de la informació i digital...).

Els continguts estan organitzats en la legislació educativa en blocs, un dels quals (Introducció a la metodologia científica) recull tots aquells que tenen un caràcter procedimental o actitudinal marcat (i que també són comuns a Física i Química), la qual cosa condiciona la manera en què s’hauran de desenvolupar aquells que podríem considerar més de tipus conceptual (Les persones i la salut, Les persones i el medi ambient i Transformacions geològiques degudes a l'energia externa). En aquest curs



es parteix de l'estudi de l'estructura i la funció del cos humà i de la seua relació amb la salut (Les persones i la salut), continua amb la interacció i la interdependència entre les persones i el medi ambient (Les persones i el medi ambient) i finalitza amb l'activitat geològica deguda a l'energia externa al planeta (Transformacions geològiques degudes a l'energia externa).

En aquest sentit, el llibre de text utilitzat organitza cada unitat amb una mateixa estructura, i les diverses seccions de la qual atenen a les diverses exigències metodològiques indicades:

Una pàgina inicial, amb una sèrie de preguntes de diagnòstic inicial a partir d'una il·lustració que cridarà l'atenció sobre els continguts.

Un desenvolupament expositiu de la unitat: Desenvolupament, intercalant proporcionalment continguts conceptuals,

procedimentals i actitudinals, així com text i il·lustracions, dibuixos i fotografies, la qual cosa sol finalitzar amb activitats.

Els conceptes (lleis, teories...) es ressalten mitjançant un quadre de color perquè no li passen desapercebuts a l'alumne.

Activitats de reflexió (Reflexiona) per a pensar i avançar en l'aprenentatge.- Informació complementària, a manera de dibuixos, fotografies, T'interessa

saber, Recorda, vocabulari explicatiu...

Una pàgina d'Idees clares, com a resum textual dels continguts de la unitat.

Una pàgina de Desenvolupament de competències bàsiques, en la que una sèrie d'activitats, plantejades a partir de la lectura d'un text o d'una fotografia, incideixen en aquelles que l'alumne ha d'aconseguir al llarg del curs.

Pàgina doble d'Activitats, que les classifica segons la dificultat (baixa, mitjana i alta), i que poden servir per a l'avaluació de l'alumne.

Avaluació de competències bàsiques:- En finalitzar cada un dels blocs en què s'han organitzat els continguts

(unitats 1-4, unitats 5-7, unitat 8 i unitats 9-10) s’hi presenten quatre pàgines d'activitats que permeten avaluar el procés d'adquisició de les competències bàsiques, és a dir, la competència de l'alumne per a aplicar els coneixements adquirits en situacions pròpies del món real.

Annexos: en primer lloc, Malalties i hàbits saludables, en què es descriuen independentment les malalties i els hàbits saludables que poden evitar malalties dels aparells i dels sistemes del cos humà, i que finalitzen amb una sèrie d'activitats (també classificades segons grau de dificultat); en segon, Tècniques de treball, i en tercer, Índex analític.



3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En la definició que la Llei orgànica d'educació (LOE) ha fet del currículum, ens trobem tant amb els components tradicionals (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació) com amb una novetat significativa, com és la introducció de les competències bàsiques. Aquest element passa a convertir-se, a partir d'ara, en un dels aspectes orientadors del conjunt del currículum (no és casual que en el currículum antecedisquen en la seua formulació, fins i tot, als objectius) i, en conseqüència, en orientador dels processos d'ensenyament-aprenentatge, màximament quan en un dels cursos d'aquesta etapa educativa (segon d'ESO) l'alumne ha participat en l’anominada avaluació de diagnòstic, en què ha hagut de demostrar l'adquisició de determinades competències. Independentment que aquesta avaluació no tinga conseqüències acadèmiques per als alumnes, el fet que els resultats servisquen d'orientació perquè els centres adopten decisions relatives als aprenentatges dels alumnes ens dóna una idea de la mesura en què els processos educatius es veuran condicionats per aquest element nou en la línia de ser molt més funcionals i menys terminals. No oblidem tampoc que la decisió de si l'alumne obté o no el títol de graduat en ESO en el pròxim curs es basarà en si ha adquirit o no les competències bàsiques de l'etapa, d'ací que aquestes es convertisquen en el referent per a l'avaluació de l'alumne.

Són moltes les definicions que hi ha sobre aquest concepte (conegut a partir dels informes PISA), però totes insisteixen en el mateix: enfront d'un model educatiu centrat en l'adquisició de coneixements més o menys teòrics, desconnectats entre si moltes vegades, un procés educatiu basat en l'adquisició de competències incideix, sobretot, en l'adquisició d'uns sabers imprescindibles, pràctics i integrats, sabers que hauran de ser demostrats pels alumnes (és un poc més que una formació funcional). En suma, una competència és la capacitat posada en pràctica i demostrada d'integrar coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos diversos. De manera molt gràfica i succinta, s'ha definit com la posada en pràctica dels coneixements adquirits, els coneixements en acció, és a dir, la mobilització dels coneixements i les habilitats en una situació determinada (de caràcter real i diferent d'aquella en què s'ha aprés en l'entorn escolar), l'activació de recursos o coneixements que es tenen (encara que es crega que no es tenen perquè suposadament s'han oblidat).

Però hi ha un aspecte que s’ha de destacar, el que podem anomenar caràcter combinat de la competència: l'alumne, mitjançant el que sap, ha de demostrar que ho sap aplicar, però a més que sap ser i estar. D'aquesta manera veiem que una competència integra els diversos continguts que es treballen a l'aula (conceptes, procediments i actituds), exemple d'una formació integral. En suma, estem reconeixent que la institució escolar no sols prepara l'alumne en el coneixement de sabers tècnics i científics, sinó que ho fa també com a ciutadà. Per això ha de demostrar una sèrie d'actituds cíviques i intel·lectuals que impliquen el respecte als altres, a ser responsable, a treballar en equip...

També és important un altre aspecte, al qual no se li sol donar la importància que té: formar en competències permet fer front a la renovació constant de coneixements que es produeix en qualsevol àrea de coneixement (en aquesta en particular). La formació acadèmica de l'alumne transcorre en la institució escolar durant un nombre limitat d'anys, però la necessitat de formació personal i/o professional no acaba mai, per la qual cosa una formació competencial en l'ús, per exemple, de les tecnologies de la informació i la comunicació permetrà accedir a aquest instrument per demanar la informació que en cada moment es precise (òbviament, després d'analitzar-se’n la qualitat). Si a més tenim en compte que moltes vegades és impossible tractar en



profunditat tots els continguts del currículum, està clar que l'alumne haurà de formar-se en aquesta competència, la d'aprendre a aprendre.

En el llibre de text utilitzat s'integren aquests aprenentatges lligats a les competències bàsiques, bé de manera implícita en el desenvolupament dels continguts, bé de manera explícita (amb seccions específiques com és la d'avaluació de competències bàsiques en finalitzar cada un dels blocs de continguts).

En el nostre sistema educatiu es considera que les competències bàsiques que ha d'haver assolit l'alumne quan finalitza l’escolaritat obligatòria per a enfrontar-se als reptes de la vida personal i laboral són les següents:

Competència en comunicació lingüística. Competència matemàtica. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència en el tractament de la informació i la competència digital. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència per a aprendre a aprendre. Competència en l'autonomia i la iniciativa personal.

Però què entenem per cada una d'aquestes competències? De manera succinta, i si recollim el més significatiu d’allò que estableix el currículum escolar, cada una aporta el següent a la formació personal i intel•lectual de l'alumne:

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICASuposa la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita i com a instrument d'aprenentatge i d'autoregulació del pensament, de les emocions i de la conducta, per la qual cosa contribueix, així mateix, a la creació d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte en quant que es coneixen. En suma, aquesta competència és fonamental per a aprendre a resoldre conflictes i per a aprendre a conviure. La seua adquisició suposa el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos i l'ús funcional d’una llengua estrangera almenys.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Aquesta competència consisteix, abans que res, en l'habilitat per a utilitzar els números i les operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i de raonament matemàtic per a produir i interpretar informacions, per a conéixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per a resoldre problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. La seua adquisició suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic i integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICÉs l'habilitat per a interactuar amb el món físic en els aspectes naturals i en els generats per l'acció humana, de manera que facilite la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels ésers vius. En suma, implica l'adquisició d'un pensament



cientificoracional que permet interpretar la informació i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, així com utilitzar valors ètics en la presa de decisions personals i socials.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITALÉs l'habilitat per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de l'accés i la selecció de la informació fins al seu ús i transmissió en diversos suports, inclosa la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se i comunicar-se. L'adquisició d’aquesta competència suposa, almenys, utilitzar recursos tecnològics per a resoldre problemes de manera eficient i tindre una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació de què es disposa.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAAquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten les persones per a conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per la qual cosa adquirir-la suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l'altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En suma, implica comprendre la realitat social en què es viu, afrontar els conflictes amb valors ètics i exercir els drets i els deures ciutadans des d'una actitud solidària i responsable.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICAAquesta competència implica conéixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diverses manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l'art i altres manifestacions culturals, tindre una actitud oberta i receptiva davant de la plural realitat artística, conservar el comú patrimoni cultural i fomentar la pròpia capacitat creadora.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDREAquesta competència suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, d'una altra, ser capaç de continuar aprenent de manera autònoma, així com buscar respostes que satisfacen les exigències del coneixement racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant d'un mateix problema i trobar motivació per a buscar-les des de diversos enfocaments metodològics. En suma, implica la gestió de les capacitats pròpies des d'una òptica de recerca d'eficàcia i el maneig de recursos i tècniques de treball intel·lectual.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I LA INICIATIVA PERSONALAquesta competència es refereix a la possibilitat d'optar amb criteri propi i portar endavant les iniciatives necessàries per a desenvolupar l'opció triada i fer-se’n responsable, tant en l'àmbit personal com en el social o el laboral. La seua adquisició implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

En una competència no hi ha sabers que s'adquireixen exclusivament en una determinada matèria i que només serveixen per a ella. Amb tot el que l'alumne aprén en les diverses matèries (i no sols mentre està present a la institució escolar) i en



altres activitats educatives (complementàries, extraescolars) construeix un bagatge cultural i d'informació que ha de servir-li per al conjunt de la seua vida, que ha de ser capaç d'utilitzar-lo en moments precisos i en situacions distintes. Per això, qualsevol d'aquestes competències poden aconseguir-se si no en totes sí en la majoria de les matèries curriculars, i també per això en totes aquestes matèries podrà utilitzar i aplicar aquestes competències, independentment de en quines les haja pogut adquirir (transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d'haver aconseguit uns aprenentatges determinats, però també, no ho oblidem, permetrà aconseguir-ne d’altres, tant en la institució escolar mateixa com fora d'ella, garantia del seu aprenentatge permanent.

Dit açò, queda clar que hi ha una interrelació evident entre els diversos elements del currículum i que hem de posar-la de manifest per a utilitzar adequadament tots els materials curriculars que s’empren en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Quan en una programació didàctica s'indiquen els objectius d'una unitat (formulats en termes de capacitats), se sap que aquests condicionen l'elecció d'uns continguts o altres, de la mateixa manera que s'han d'indicar uns criteris d'avaluació que permeten demostrar si l'alumne els assoleix o no. Per això, els criteris d'avaluació poden presentar una interpretació doble: d'una banda, els que tenen relació amb el conjunt d'aprenentatges que realitza l'alumne, és a dir, hi haurà uns criteris d'avaluació lligats més o menys expressament a conceptes, altres a procediments i altres a actituds, ja que cada un d'aquests continguts ha de ser avaluat per haver sigut treballat en classe i són els que s'avaluen en els diversos moments d'aplicació de l'avaluació contínua; i d'un altre, hi haurà criteris d'avaluació que s’han formulat més en la seua relació expressa i directa amb les competències bàsiques.

Si partim que les competències bàsiques suposen una aplicació real i pràctica de coneixements, habilitats i actituds, la manera de comprovar o avaluar si l'alumne les ha adquirides és reproduir situacions el més reals possibles d'aplicació, i en aquestes situacions allò més habitual és que l'alumne se servisca del bagatge acumulat (de qualsevol tipus de continguts) però responga, sobretot, a situacions pràctiques. D'aquesta manera, quan avaluem competències estem avaluant preferentment, encara que no solament, procediments i actituds (encara que els conceptes siguen un suport imprescindible per a ells), d'ací que les relacionem amb els criteris d'avaluació amb més caràcter procedimental i actitudinal.

De quina manera s'aconsegueix cada una de les competències bàsiques des d'aquesta matèria? Exposarem succintament els aspectes més rellevants en el nostre projecte, a costa del que la pràctica educativa diària puga aconsellar en cada moment:

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICAquesta és la competència amb més pes en aquesta matèria: el seu domini exigeix l'aprenentatge de conceptes, el domini de les interrelacions existents entre ells, l'observació del món físic i de fenòmens naturals, el coneixement de la intervenció humana, l'anàlisi multicausal... Però a més, i igual que altres competències, requereix que l'alumne es familiaritze amb el mètode científic com a mètode de treball, la qual cosa li permetrà actuar racionalment i reflexivament en molts aspectes de la seua vida acadèmica, personal o laboral.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICAMitjançant l'ús del llenguatge matemàtic per a quantificar fenòmens naturals, analitzar causes i conseqüències, expressar dades, etc., en suma, per al coneixement dels aspectes quantitatius dels fenòmens naturals i l'ús d’eines



matemàtiques, l'alumne pot ser conscient que els coneixements matemàtics tenen una utilitat real en molts aspectes de la vida.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITALEn aquesta matèria, i perquè l'alumne comprenga els fenòmens físics i naturals, és fonamental que sàpia treballar amb la informació (obtenció, selecció, tractament, anàlisi, presentació...), procedent de fonts molt diverses (escrites, audiovisuals...), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per això, la informació, obtinguda bé en suports escrits tradicionals, bé mitjançant noves tecnologies, ha de ser analitzada des de paràmetres científics i crítics.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANADos són els aspectes més importants mitjançant els quals aquesta matèria intervé en el desenvolupament d'aquesta competència: la preparació de l'alumne per a intervenir en la presa conscient de decisions en la societat, i per a la qual cosa l'alfabetització científica és un requisit, i el coneixement de com els avenços científics han intervingut històricament en l'evolució i el progrés de la societat (i de les persones), sense oblidar que aquest mateix desenvolupament també ha tingut conseqüències negatives per a la humanitat, i que s’han de controlar els riscos que pot provocar en les persones i en el medi ambient (desenvolupament sostenible).

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICADos són també els aspectes més importants mitjançant els quals aquesta matèria intervé en el desenvolupament d'aquesta competència: la utilització del llenguatge com a instrument privilegiat de comunicació en el procés educatiu (vocabulari específic i precís, sobretot, que l'alumne ha d'incorporar al seu vocabulari habitual) i la importància que té tot allò relacionat amb la informació en els continguts curriculars.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDRESi aquesta competència permet que l'alumne dispose d'habilitats o d'estratègies que li faciliten l'aprenentatge al llarg de la seua vida i que li permeten construir i transmetre el coneixement científic, suposa també que pot integrar aquests coneixements nous en els que ja posseeix i que els pot analitzar tenint en compte els instruments propis del mètode científic.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I LA INICIATIVA PERSONALAquesta competència parteix de la necessitat que l'alumne cultive un pensament crític i científic, capaç de desterrar dogmes i prejudicis aliens a la ciència. Per això, haurà de fer ciència, és a dir, enfrontar-se a problemes, analitzar-los, proposar solucions, avaluar conseqüències, etcètera.

Hem indicat les competències bàsiques que recull el nostre sistema educatiu (set relacionades expressament amb aquesta matèria, totes excepte la cultural i artística), competències que per la seua pròpia formulació són, inevitablement, molt genèriques. Si volem que servisquen com a referent per a l'acció educativa i per a demostrar la competència real aconseguida per l'alumne (avaluació), hem de concretar-les molt més, desglossar-les, sempre en relació amb els altres elements del currículum. És el que hem anomenat subcompetències, i que no deixen de ser més que uns enunciats operatius conseqüència de l'anàlisi integrada del currículum per a aconseguir uns aprenentatges funcionals expressats d'una manera que en permet la identificació pels diversos agents educatius.



En aquesta matèria i curs, aquestes subcompetències i les unitats en què es treballen són les següents (hi ha altres competències/subcompetències que també s'adquireixen en aquesta matèria, encara que no en aquest curs):

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIES

UNITATS

Coneixement i interacció amb el món físic

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11

Reconéixer qüestions que es poden investigar des de la ciència: diferenciar problemas i explicacions científiques d’altres que no ho són

1, 6, 7 i 9

Utilitzar diferents estratègies de recerca d’informació científica. Comprendre i seleccionar la informació adequada en diverses fonts.

1, 3, 5, 6, 8, 9 i 11

Reconéixer els trets clau de la investigació científica: controlar variables, formular hipòtesis, dissenyar experiments, analitzar i contrastar dades, detectar regularitats, fer càlculs i estimacions.

1, 4 i 10

Comprendre principis bàsics i conceptes científics, i establir diverses relacions entre aquests: de causalitat, d’influència, qualitatives i quantitatives.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 11

Descriure i explicar fenòmens científicament i predir canvis. Utilitzar models explicatius.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11

Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11

Interpretar dades i proves científiques. Elaborar conclusions i comunicar-les en distints formats de manera correcta, organitzada i coherent.

3 i 4

Argumentar a favor o en contra de les conclusions, i identificar els supòsits, les proves i els raonaments en l’obtenció d’aquests.

1

Reflexionar sobre les implicacions de l’activitat humana i els avenços científics i tecnològics en la història de la humanitat, i destacar, en l’actualitat, les implicacions que tenen en el medi ambient.

2, 8, 9 i 10

Considerar distintes perspectives sobre un tema. Evitar generalitzacions improcedents. Qüestionar les idees preconcebudes i els prejudicis. Practicar l’antidogmatisme.

7 i 8



Tenir responsabilitat sobre un mateix, els recursos i l’entorn. Conéixer els hàbits saludables personals, comunitaris i ambientals basats en els avenços científics. Valorar l’ús del principi de precaució.

2, 4, 8 i 10

Reconéixer el propi cos i les relacions que hi ha entre els hàbits, els estils de vida i la salut.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Mostrar formació i estratègies per a participar en la presa de decisions sobre problemas locals i globals plantejats.

5

Matemàtica 1, 2, 4, 7, 9, 10 i 11Utilitzar el llenguatge matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals.

1, 2, 4, 9 i 11

Fer servir el llenguatge matemàtic per a analitzar causes i conseqüències.

7 i 10

Usar el llenguatge matemàtic per a expressar dades i idees sobre la natura.

11

Tractament de la información i competència digital

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11

Aplicar les formes específiques que té el treball científic per a buscar la informació, recollir-la, seleccionar-la, processar-la i presentar-la.

1, 3, 4, 5 i 6

Utilitzar i produir, en l’aprenentatge de l’àrea, esquemes, mapes conceptuals, informes, memòries….

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 11

Fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació per a comunicar-se, demanar informació, realimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades.

5, 6, 9, 10 i 11

Social i ciutadana 1, 2, 7, 8, 9, 10 i 11Comprendre i explicar problemes d’interés social des d’una perspectiva científica.

1, 2, 7, 8, 10 i 11

Reconéixer les implicacions del desenvolupament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o per al medi ambient.

9 i 10

Comunicació lingüística 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11Utilitzar la terminologia adequada per a construir textos i argumentacions amb continguts científics.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11

Comprendre i interpretar missatges sobre les ciències de la naturalesa.

1, 3, 4, 5, 6 i 11



Aprendre a aprendre 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11Integrar els coneixements i els procediments científics adquirits per a comprendre les informacions provinents de l’experiència personal i els mitjans escrits i audiovisuals.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11

Autonomia i iniciativa personal 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11Desenvolupar un esperit crític. Enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcción temptativa de solucions.

2, 5, 7, 8, 10 i 11

Desenvolupar la capacitat per a analitzar situacions en què es valoren els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tenir.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10

La manera en què l'alumne demostra l'adquisició dels aprenentatges lligats a cada una de les competències i subcompetències (o fins i tot altres, no necessàriament lligats expressament a aquestes) és mitjançant l'aplicació dels diversos criteris d'avaluació, i que en aquesta programació s'interrelacionen amb els de les unitats didàctiques, i no amb els generals del curs, ja que aquests sóm, per les seues intencions, massa genèrics.

Com ja hem indicat, una de les característiques de les competències bàsiques és que permeten i fomenten la transversalitat dels aprenentatges a què estan associats, és a dir, que es poden i s’han d’assolir, encara que des d’una perspectiva diferent però complementària, mitjançant el desenvolupament del currículum de les distintes matèries d’aquesta mateixa etapa educativa. En aquest tercer curs, aqueixes matèries són Física i Química, Biologia i Geologia, Castellà: Llengua i literatura, Valencià: Llengua i literatura, Llengua estrangera, Ciències Socials, Geografia i Història, Educació plàstica i visual, Matemàtiques, Música, Tecnologies, Educació Física i Religió / Atenció educativa (i una optativa).

Pel treball conjunt que exigeix al professorat d’aquest curs, indiquem en el quadre següent les competències bàsiques que, almenys, s’han d’assolir també en altres matèries, en unes amb més interrelació i en unes altres, amb menys:

MATERIÈSCOMPETÈNCIES BÀSIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8Física i Química i Biologia i Geologia

X X X X X X X

Castellà: Llengua i literatura X X X X X XValencià: Llengua i literatura

X X X X X X

Llengua estrangera X X X X X XCiències Socials, Geografia i Història

X X X X X X X X

Educació plàstica i visual X X X X X X X XMatemàtiques X X X X X X X XMúsica X X X X X X XTecnologies X X X X X X XEducació física X X X X X X



Nota:1. Coneixement i interacció amb el món físic.2. Matemàtica.3. Tractament de la informació i digital.4. Social i ciutadana.5. Comunicació lingüística.6. Artística i cultural.7. Aprendre a aprendre.8. Autonomia i iniciativa personal.

Com pot observar-se, la transversalitat de les competències bàsiques és evident, i és per això que en el marc del projecte educatiu del centre hagen de formular-se criteris uniformes per al seu tractament conjunt.



4. ACTIVITATS, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, AVALUACIÓ I AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

ACTIVITATS

Tal com es dedueix dels plantejaments metodològics exposats i del tractament que han de tindre les competències bàsiques, i com a part fonamental d’aquestos, a l'explicació i el desenvolupament dels distints continguts seguirà la realització de diverses activitats de comprovació de coneixements, i que són les indicades en el llibre de text de l'alumne i en altres materials complementaris, associades en cada cas als diversos continguts i a les competències bàsiques, de la mateixa manera que hi ha activitats lligades expressament a aquestes (avaluació de les competències bàsiques referides als continguts de cada bloc).

L'aprofundiment que es pot fer amb cada una d'elles, sobretot les que treballen els continguts inicials de la unitat, estarà en funció dels coneixements previs que el professor haja detectat en els alumnes mitjançant les activitats/preguntes de diagnòstic inicial, i que parteixen d'aspectes molt generals però imprescindibles per a regular l'aprofundiment que ha de marcar el procés d'aprenentatge de l'alumne i per a establir estratègies d'ensenyament a fi que aquesta siga el més personalitzada possible. A l'inici del curs, i per a comprovar el punt de partida de l'alumne, es realitzarà una avaluació prèvia, de la mateixa manera que hi haurà una de final que permeta valorar de manera integrada la consecució dels objectius generals de curs. Igualment l'haurà en altres moments del curs (unitat a unitat, trimestral...).

A més de les activitats de desenvolupament dels continguts i de comprovació dels coneixements esmentades, unes de vital importància en aquesta matèria són les de caràcter procedimental, que es treballen tant quan es desenvolupen els continguts com en seccions específiques del llibre de text de l'alumne (tècniques de treball), i que versen entorn de la lectura (l'alumne ha de llegir en classe en totes les matèries), a la recerca d'informació, a l'aplicació del mètode científic, a la interpretació de dades i informació, a l'ús cuidadós de materials i instruments, a l'experimentació en el laboratori..., és a dir, a tota una sèrie de procediments (sense oblidar actituds davant del treball) que l'alumne ha de conéixer en profunditat perquè els utilitzarà permanentment (i que li permet formar-se, a més, en algunes de les competències bàsiques), en suma, el que en el currículum figura agrupat en el bloc de continguts comuns.

És important destacar que la matèria de Biologia i Geologia en el Projecte Adarve incideix de manera sistemàtica en l'adequació de les activitats amb els continguts desenvolupats, de manera que l'alumne comprenga i interioritze el treball de l'aula. En tots els materials utilitzats es treballa amb diverses fonts d'informació: des de documents de revistes especialitzades i premsa diària fins a pàgines web i bibliografia, de manera que el professor decideix entre els materials més adequats per a cada estil d'aprenentatge dels seus alumnes.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en la identificació de les necessitats de l'alumne, és fonamental oferir-li tots els recursos educatius que calguen perquè la formació s'ajuste a les seues possibilitats, en uns casos perquè aquestes són majors que les del grup, en altres perquè necessita reajustar el ritme d'aprenentatge per les dificultats amb què es troba. Per a atendre a la diversitat de nivells de coneixement i de possibilitats d'aprenentatge, és a dir, per a adequar l'ensenyament a l'aprenentatge



i per a fer compatibles la comprensivitat i la diversitat, en cada unitat es proposen activitats noves, diferenciades entre les d'ampliació i les de reforç, que figuren en els materials didàctics d'ús del professor, i que pel seu propi caràcter depenen de l'aprenentatge de l'alumne per a decidir quins, en quin moment i com es desenvoluparan, ja que no totes són igual de vàlides per a tots els alumnes. En el cas de les activitats finals de cada unitat, se n’indica la dificultat mitjançant una gradació en baixa, mitjana i alta, la qual cosa en permet l’aplicació als diversos nivells d'aprenentatge dels alumnes.

Algunes de les seccions i dels apartats del llibre de l'alumne (Pensa i dedueix, Procediments) en permeten l’adaptació a les possibilitats específiques d'aprenentatge de cada alumne, quelcom que també s’aconseguirà mitjançant l'explotació didàctica de la secció Idees clares.

De la mateixa manera, els quaderns que figuren en la carpeta de recursos del professor (Proves d'avaluació, Activitats de reforç i d'ampliació, Avaluació de competències i Adaptacions curriculars) s'adeqüen perfectament a aquesta finalitat, no sols per les característiques de les activitats sinó per la diversitat de tipologia i de complexitat.

PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els aprenentatges de l'alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a mesurar-ne individualment el grau d'adquisició (avaluació sumatòria en diferents moments del curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, s'espera d'ells). A més d'aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d'avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic de l'ensenyament.

Els procediments i els instruments d'avaluació, en el cas d'aquesta avaluació contínua, seran l'observació i el seguiment sistemàtic de l'alumne, és a dir, es prendran en consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs pràctics (projectes), treballs escrits, exposicions orals, activitats de classe, actitud davant de l'aprenentatge, precisió en l'expressió, autoavaluació... I els de l'avaluació sumatòria, les proves escrites trimestrals i les de recuperació (i final de curs, si l'alumne no haguera recuperat alguna avaluació, i extraordinària, en el cas d'obtenir una qualificació d'Insuficient en l'ordinària final de curs). En tot cas, els procediments d'avaluació han de ser variats, de manera que es puguen adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació. Les qualificacions que obtinga l'alumne en les proves de recuperació, ordinària final de curs (en el cas de no haver superat alguna de les avaluacions trimestrals) i extraordinària es podran qualificar amb una nota superior a Suficient.

Com criteris de qualificació per establir les notes en cadascuna de les tres avaluacions en què s'ha organitzat el curs i en l'ordinària final de curs i en l'extraordinària de setembre, les proves escrites ponderaran un 40%, els treballs un 20%, les lectures i les activitats diàries de classe un 40%, és a dir, es tindran sempre en compte les qualificacions de les activitats realitzades per l'alumne al llarg de tot el curs escolar (avaluació contínua), amb l'excepció d'aquells alumnes que hagin perdut el dret a l'avaluació per un nombre excessiu de faltes d'assistència a classe sense justificar, en aquest cas la qualificació final només tindrà en compte la nota de la prova escrita.



Aquesta ponderació múltiple respon al fet que es pretén avaluar, és a dir, mesurar, tot tipus de continguts que s'han treballat a classe al llarg del curs (conceptuals, procedimentals i actitudinals). Els alumnes han de ser informats d'aquestes decisions al principi de curs.

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

En la taula següent s'indiquen, en cada una de les competències bàsiques, les diferents subcompetències en què s’han desglossat els distints aprenentatges que integra aquesta matèria, perquè puguen ser avaluades en les tres avaluacions trimestrals de l'alumne, així com també en les finals (ordinària i, si és procedent, extraordinària). D'aquesta manera, es té una visió global dels aprenentatges que ha assolit l'alumne, així com també dels que encara no ha assolit.

Per a registrar-les, aconsellem l’escala qualitativa següent, ordenada de més a menys: 1: Poc aconseguida; 2: Aconseguida de manera regular; 3: Aconseguida de manera adequada; 4: Ben aconseguida, i 5: Aconseguida de manera excel·lent.

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIES AVALUACIONS TRIMESTRALS

AVALUACIÓ FINAL

Coneixement i interacció amb el món físic 1 2 3 O EReconéixer qüestions que es poden investigar des de la ciència: diferenciar problemas i explicacions científiques d’altres que no ho sónUtilitzar diferents estratègies de recerca d’informació científica. Comprendre i seleccionar la informació adequada en diverses fonts.Reconéixer els trets clau de la investigació científica: controlar variables, formular hipòtesis, dissenyar experiments, analitzar i contrastar dades, detectar regularitats, fer càlculs i estimacions.Comprendre principis bàsics i conceptes científics, i establir diverses relacions entre aquests: de causalitat, d’influència, qualitatives i quantitatives.Descriure i explicar fenòmens científicament i predir canvis. Utilitzar models explicatius.Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.Interpretar dades i proves científiques. Elaborar conclusions i comunicar-les en distints formats de manera correcta, organitzada i coherent.Argumentar a favor o en contra de les conclusions, i identificar els supòsits, les proves i els raonaments en l’obtenció d’aquests.Reflexionar sobre les implicacions de l’activitat humana i els avenços científics i tecnològics en la història de la humanitat, i destacar, en l’actualitat, les implicacions que tenen en el medi ambient.Considerar distintes perspectives sobre un tema. Evitar generalitzacions improcedents. Qüestionar les idees preconcebudes i els prejudicis. Practicar l’antidogmatisme.



Tenir responsabilitat sobre un mateix, els recursos i l’entorn. Conéixer els hàbits saludables personals, comunitaris i ambientals basats en els avenços científics. Valorar l’ús del principi de precaució.Reconéixer el propi cos i les relacions que hi ha entre els hàbits, els estils de vida i la salut.Mostrar formació i estratègies per a participar en la presa de decisions sobre problemas locals i globals plantejats.GLOBAL

MatemàticaUtilitzar el llenguatge matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals.Fer servir el llenguatge matemàtic per a analitzar causes i conseqüències.Usar el llenguatge matemàtic per a expressar dades i idees sobre la natura.GLOBAL

Tractament de la información i competència digitalAplicar les formes específiques que té el treball científic per a buscar la informació, recollir-la, seleccionar-la, processar-la i presentar-la.Utilitzar i produir, en l’aprenentatge de l’àrea, esquemes, mapes conceptuals, informes, memòries….Fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació per a comunicar-se, demanar informació, realimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades.GLOBAL

Social i ciutadanaComprendre i explicar problemes d’interés social des d’una perspectiva científica.Reconéixer les implicacions del desenvolupament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o per al medi ambient.GLOBAL

Comunicació lingüísticaUtilitzar la terminologia adequada per a construir textos i argumentacions amb continguts científics.Comprendre i interpretar missatges sobre les ciències de la naturalesa.GLOBAL

Aprendre a aprendreIntegrar els coneixements i els procediments científics adquirits per a comprendre les informacions provinents de l’experiència personal i els mitjans escrits i audiovisuals.GLOBAL



Autonomia i iniciativa personalDesenvolupar un esperit crític. Enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcción temptativa de solucions.Desenvolupar la capacitat per a analitzar situacions en què es valoren els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tenir.GLOBAL

O: Avaluació Final OrdinàriaE: Avaluació Final Extraordinària



5. CURRÍCULUM

En aquest apartat, en què es reprodueix el currículum oficial vigent en aquesta comunitat, hem optat per indicar algunes de les interrelacions que es produeixen entre els diversos elements del currículum d'aquesta matèria i curs, ja que considerem que són vàlides per a tindre una visió de conjunt de la manera en què cada un intervé en l'activitat educativa.

D'aquesta manera, establim la interrelació entre els objectius d'ESO i els objectius d'aquesta matèria en aquest curs (els què contribueixen a l'adquisició d'aquells), els objectius de la matèria que poden aconseguir-se totalment o parcialment en aquest curs i la interrelació entre els criteris d'avaluació d'aquest curs amb les competències bàsiques.

OBJECTIUS D'ETAPA I D'AQUEST CURS MITJANÇANT AQUESTA MATÈRIA

L'esmentat Decret 112/2007 indica que aquesta etapa educativa contribuirà al fet que els alumnes d'aquesta comunitat autònoma desenvolupen una sèrie de sabers, capacitats, hàbits, actituds i valors que els permeta aconseguir, entre altres, els següents objectius [indiquem després de cada un d'ells quins es poden aconseguir en aquest tercer curs d'ESO a través d'aquesta matèria]:

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica (3r).

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal (3r).

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social (3r).

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació (3r).

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes (3r).

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació (3r).

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència (3r).

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats (3r).

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives



del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües (3r).

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salud dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social (3r).

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millota (3r).

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA (CIÈNCIES DE LA NATURALESA) A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La major part dels continguts de Ciències de la naturalesa incidix directament en l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Precisament el millor coneixement del món físic requerix aprendre els conceptes i procediments essencials de cada una de les ciències de la naturalesa i manejar les relacions entre si: de causalitat o d’influència, qualitatives o quantitatives, i requerix així mateix l’habilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. Però esta competència també exigix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. Cal per a això familiaritzar-se amb el treball científic, per al tractament de situacions d’interés, i amb el seu carácter temptatiu i creatiu: des de la discussió sobre l’interés de les situacions proposades i l’anàlisi qualitativa, significativa d’estes, que ajude a comprendre i a delimitar les situacions plantejades, passant pel plan tejament de conjectures i inferències fonamentades i l’elaboració d’estratègies per a obtindre conclusions, incloent-hi, si és el cas, dissenys experimentals, fins a l’anàlisi dels resultats.

Alguns aspectes d’esta competència requerixen, a més, una atenció precisa. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que l’activitat humana i, en particular, determinats hàbits socials i l’activitat científica i tecnològica tenen en el medi ambient. En este sentit cal evitar caure en actituds simplistes d’exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, i afavorir el coneixement dels grans problemes a què s’enfronta actualment la humanitat, la recerca de solucions per a avançar cap a l’èxit d’un desenrotllament sostenible i la formació bàsica per a participar, fonamentadament, en la necessària presa de decisions al voltant dels problemes locals i globals plantejats.



La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les Ciències de la naturalesa. La utilització del llenguatge matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals, per a analitzar causes i conseqüències i per a expressar dades i idees sobre la naturalesa proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc els continguts associats a esta competència i, amb això, dóna sentit a eixos aprenentatges. Però es contribuïx des de les Ciències de la naturalesa a la competència matemàtica en la mesura que s’insistisca en la utilització adequada de les ferramentes matemàtiques i en la seua utilitat, en l’oportunitat del seu ús i en l’elecció precisa dels procediments i formes d’expressió adequats amb el context, amb la precisió requerida i amb la finalitat que es perseguisca. D’altra banda, en el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de formulació i solució més o menys obertes, que exigixen posar en joc estratègies associades a esta competència.

El treball científic té també formes específiques per a la recerca, recollida, selecció, processament i presentació de la informació que s’utilitza a més en molt diferents formes: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica. La incorporació de continguts relacionats amb tot això fa possible la contribució d’estes matèries al desenrotllament de la competencia en el tractament de la informació i competència digital. Afavorix l’adquisició d’esta competència la millora en les destreses asociadse a la utilització de recursos freqüents en les matèries com són els esquemes, mapes conceptuals, etc., així com la producció i presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de competencia digital, també es contribuïx a través de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’aprenentatge de les ciències per a comunicar-se, demanar informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a l’obtenció i el tractament de dades, etc. Es tracta d’un recurs útil en el camp de les ciències de la naturalesa i que contribuïx a mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica.

La contribució de les Ciències de la naturalesa a la competencia social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futures i futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seua participació activa en la presa fonamentada de decisions; i això pel paper que juga la naturalesa social del coneixement científic. L’alfabetització científica permet la concepció i tractament de problemes d’interés, la consideració de les implicacions i perspectives ofertes per les investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisions col·lectives en un àmbit de creixent importància en el debat social.

En segon lloc, el coneixement de com s’han produït determinats debats essencials per a l’avanç de la ciència contribuïx a entendre millor qüestions importants per a comprendre l’evolució de la societat en èpoques passades i analitzar la societat actual. Si bé la història de la ciència presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor d’esta ha aportat a la llibertat del pensament i a l’extensió dels drets humans. L’alfabetització científica constituïx una dimensió fonamental de la cultura ciutadana, garantia, al seu torn, d’aplicació del principi de precaució, que es basa en una creixent sensibilitat social enfront de les implicacions del desenrotllament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient.

La contribució d’esta matèria a la competència en comunicació lingüística es produïx a través de dos vies. D’una banda, la configuració i la transmissió de les idees i informacions sobre la naturalesa posa en joc un mode específic de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions, que només s’adquiriran des dels aprenentatges d’estes matèries. L’atenció en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l’expressió verbal de les relacions farà efectiva esta contribució. D’altra banda, adquirir la terminologia específica sobre els



sers vius, els objectes i els fenòmens naturals fa possible comunicar adequadament una part molt rellevant de l’experiència humana i comprendre prou el que altres expressen sobre esta.

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constituïxen una oportunitat per a desenrotllar la competència per a aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint a l’incorporar informacions provinents en unes ocasions de la pròpia experiència i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d’esta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produïx si s’han adquirit en primer lloc els conceptes essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, en segon lloc, els procediments d’anàlisi de causes i conseqüències habituals en les Ciències de la naturalesa, així com les destreses lligades al desenrotllament del caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, la integració de coneixements i recerca de coherència global, i l’auto i interregulació dels processos mentals.

L’èmfasi en la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejuís, permet contribuir al desenrotllament de l’autonomia i iniciativa personal. És important, en este sentit, assenyalar el paper de la ciència com a potenciadora de l’esperit crític en un sentit més profund: l’aventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcció temptativa de solucions, en definitiva, l’aventura de fer ciència. Quant a la faceta d’esta competència relacionada amb l’habilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podrà contribuir a través del desenrotllament de la capacitat d’analitzar situacions i valorar els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tindre. El pensament hipotètic propi del quefer científic es pot, així, transferir a altres situacions.

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I D'AQUEST CURS

Segons aquest mateix decret, l'ensenyament d'aquesta matèria té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents [indiquem a continuació de cada un dels objectius els que s'han d'aconseguir, totalment o parcialment, en aquest tercer curs d’ESO]:

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions (3r).

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora (3r).

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les Ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientífics (3r).

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global (3r).

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos continguts (3r).



6. Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes científics (3r).

7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques (3r).

8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat (3r).

9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les Ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem (3r).

10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible (3r).

11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat (3r).

12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics (3r).

13. Conéixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues característiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora (3r).

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA I DEL CURS

Bloc 1 (Comú). Introducció a la metodologia científica. Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de

problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics.

Busca i selecció d’informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts.

Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’esta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.

Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.

Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

Bloc 2. Les persones i la salut. Promoció de la salut. Sexualitat i reproducció humanes.

- El concepte d’organisme pluricel·lular. L’organització general del cos humà: la cèl·lula, teixits, òrgans, sistemes i aparells.

- El concepte de salut i el de malaltia.- Principals agents causants de malalties infeccioses.- La lluita contra estes malalties. Sistema immunitari. Vacunes.- Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenció.



- Primers auxilis. Estudi de factors i hàbits relacionats amb la salut en la Comunitat Valenciana.

La promoció de la salut i d’estils de vida saludables. El trasplantament i donació de cèl·lules, òrgans i sang. La reproducció humana.

- Canvis físics i psíquics en l’adolescència.- Els aparells reproductors masculí i femení.

El cicle menstrual.- Relació amb la fecunditat.- Fecundació, embaràs i part.- Mètodes anticonceptius.- Noves tècniques de reproducció i la seua valoració ètica i social.- Les malalties de transmissió sexual.

La resposta sexual humana. Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual. Alimentació i nutrició humanes. Les funcions de nutrició.

- Aparells que intervenen en la nutrició.- Anatomia i fisiologia de l’aparell digestiu.- Principals malalties.

Alimentació i salut.- Dietes saludables i equilibrades.- Prevenció de les malalties provocades per malnutrició.- La conservació, manipulació i comercialització dels aliments.- Les persones i el consum d’aliments.

L’aparell respiratori.- Hàbits saludables.- Malalties més freqüents.

L’aparell circulatori: anatomia i fisiologia.- Estils de vida per a una salut cardiovascular.- Malalties més freqüents.

Anatomia i fisiologia de l’aparell excretor. Prevenció de les malalties més freqüents.

Les funcions de relació: percepció, coordinació i moviment. La percepció: els òrgans dels sentits i distints nivells d’integració nerviosa; la

seua cura i higiene. La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció. El sistema endocrí.

- El control intern de l’organisme.- Glàndules i principals hormones.- L’equilibri hormonal.- Malalties més freqüents.

L’aparell locomotor. Anàlisi de les lesions més freqüents i la seua prevenció. Importància de l’exercici físic.

Els actes involuntaris. Els actes voluntaris. Factors que repercutixen en la salut mental en la societat actual. Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues.

- Problemes associats.- Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut.

Bloc 6. L’activitat humana i el medi ambient. Els recursos naturals: definició i classificació.

- Les fonts d’energia renovables i no renovables. Importància de l’ús i gestió sostenible dels recursos hídrics.

- La potabilització i els sistemes de depuració.



- Utilització de tècniques senzilles per a conéixer el grau de contaminació i depuració de l’aire i de l’aigua.

- Els residus i la seua gestió. Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. Anàlisi crítica de les intervencions humanes en el medi.

Principals problemes ambientals de l’actualitat. Problemàtica ambiental en la Comunitat Valenciana.- Valoració de la necessitat de cuidar del medi ambient i adoptar conductes

solidàries i respectuoses amb este.

Bloc 7. Transformacions geològiques degudes a l’energia externa. L’activitat geològica externa del planeta Terra. El cicle geològic. L’energia solar en la Terra. L’atmosfera i la seua dinàmica. Interpretació de

mapes del temps senzills. El relleu terrestre i la seua representació. Els mapes topogràfics: lectura i interpretació.

Alteracions de les roques produïdes per l’aire i l’aigua. La meteorització. Processos geològics externs: erosió, transport i sedimentació. Els torrents, els rius i les aigües subterrànies com a agents geològics. La

sobreexplotació d’aqüífers. L’acció geològica del gel i el vent. Dinàmica marina. El cicle litològic. La formació de les roques sedimentàries: la diagènesi. Classificació de les

roques sedimentàries. L’origen i la utilitat del carbó, del petroli i del gas natural. Valoració de les conseqüències de la seua utilització i esgotament.

Localització i importància econòmica de les roques sedimentàries a la Comunitat Valenciana.

El relleu de la Comunitat Valenciana: agents i processos externs característics.

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA I DEL CURS

Els criteris d'avaluació núm. 1, 2 i 3 són comuns a aquesta matèria i a Física I Química, i els restants (4-15), específics de Biologia i Geologia:

1. Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.

2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

3. Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.

4. Descriure els òrgans i aparells humans implicats en les funcions vitals, establir relacions entre les diferents funcions de l’organisme i els hàbits saludables.

5. Explicar els processos fonamentals de la digestió i assimilació dels aliments, utilitzant esquemes i representacions gràfiques, i justificar, a partir d’estes, els hàbits alimentaris saludables, independents de pràctiques consumistes inadequades. Analitzar el consum d’aliments en la Comunitat Valenciana.

6. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant de diferents estímuls, descriure el seu funcionament, enumerar alguns factors que l’alteren i reflexionar sobre la importància d’hàbits de vida saludable.

7. Explicar la funció integradora del sistema endocrí, conéixer les causes de les seues alteracions més freqüents i valorar la importancia de l’equilibri entre tots els òrgans del cos humà.

8. Localitzar els principals ossos i músculs que integren l’aparell locomotor.9. Descriure els aspectes bàsics de l’aparell reproductor, diferenciant entre

sexualitat i reproducció.



10. Conéixer i comprendre el funcionament dels mètodes de control de natalitat i valorar l’ús de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual.

11. Reconéixer que en la salut influïxen aspectes físics, psicològics i socials; valorar la importància dels estils de vida per a previndre malalties i millorar la qualitat de vida, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques. Analitzar la influència d’alguns estils de vida sobre la salut, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.

12. Recopilar informació procedent de fonts documentals i d’Internet sobre la influència de les actuacions humanes sobre diferents ecosistemes: efectes de la contaminació, desertització, disminució de la capa d’ozó, esgotament de recursos i extinció d’espècies; analitzar esta informació i argumentar possibles actuacions per a evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals. Estudiar algun cas d’incidència notable en la Comunitat Valenciana.

13. Relacionar els processos geològics externs i interns per mitjà de l’explicació del cicle litològic i la seua representació esquemàtica.

14. Identificar les accions dels agents geològics externs en l’origen i modelatge del relleu terrestre, així com en el procés de formació de les roques sedimentàries.

15. Identificar les principals roques sedimentàries, relacionar el seu origen amb la seua estructura i textures, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana.

Quan avaluem no sols establim graus d'adquisició dels objectius educatius mitjançant les qualificacions que atorguem, també estem optant pels procediments i els instruments d'avaluació que s'adeqüen millor als diversos continguts (i als seus tipus) que els alumnes han de conéixer. I amb la presència de les competències bàsiques en el currículum escolar hem de parar atenció a conéixer (i establir) la manera en què els diversos criteris d'avaluació relatius a la matèria d'aquest curs s'interrelacionen amb elles, encara que siga d'una manera molt genèrica i per això la indiquem a continuació:

CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Competencia en el tractament de la informació i competència digital.

Competència en comunicació lingüística.

Competencia social i ciutadana. Competència per a aprendre a

aprendre.2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.


Competència matemàtica. Autonomia i iniciativa personal.

3. Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.




aprendre.



4. Descriure els òrgans i aparells humans implicats en les funcions vitals, establir relacions entre les diferents funcions de l’organisme i els hàbits saludables.



Competència per a aprendre a aprendre.

5. Explicar els processos fonamentals de la digestió i assimilació dels aliments, utilitzant esquemes i representacions gràfiques, i justificar, a partir d’estes, els hàbits alimentaris saludables, independents de pràctiques consumistes inadequades. Analitzar el consum d’aliments en la Comunitat Valenciana.





aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

6. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant de diferents estímuls, descriure el seu funcionament, enumerar alguns factors que l’alteren i reflexionar sobre la importància d’hàbits de vida saludable.



Autonomia i iniciativa personal. Competència per a aprendre a

aprendre.7. Explicar la funció integradora del sistema endocrí, conéixer les causes de les seues alteracions més freqüents i valorar la importancia de l’equilibri entre tots els òrgans del cos humà.



Autonomia i iniciativa personal. Competència per a aprendre a

aprendre.8. Localitzar els principals ossos i músculs que integren l’aparell locomotor.



9. Descriure els aspectes bàsics de l’aparell reproductor, diferenciant entre sexualitat i reproducció.



Competencia social i ciutadana. Autonomia i iniciativa personal.

10. Conéixer i comprendre el funcionament dels mètodes de control de natalitat i valorar l’ús de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual.






11. Reconéixer que en la salut influïxen aspectes físics, psicològics i socials; valorar la importància dels estils de vida per a previndre malalties i millorar la qualitat de vida, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques. Analitzar la influència d’alguns estils de vida sobre la salut, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.




12. Recopilar informació procedent de fonts documentals i d’Internet sobre la influència de les actuacions humanes sobre diferents ecosistemes: efectes de la contaminació, desertització, disminució de la capa d’ozó, esgotament de recursos i extinció d’espècies; analitzar esta informació i argumentar possibles actuacions per a evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals. Estudiar algun cas d’incidència notable en la Comunitat Valenciana.



Competència matemàtica. Competencia social i ciutadana. Competència en comunicació

lingüística. Competència per a aprendre a


13. Relacionar els processos geològics externs i interns per mitjà de l’explicació del cicle litològic i la seua representació esquemàtica.





Autonomia i iniciativa personal.14. Identificar les accions dels agents geològics externs en l’origen i modelatge del relleu terrestre, així com en el procés de formació de les roques sedimentàries.



Autonomia i iniciativa personal.15. Identificar les principals roques sedimentàries, relacionar el seu origen amb la seua estructura i textures, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana.



Autonomia i iniciativa personal.



OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I LA SEUA RELACIÓ AMB ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL CURS

De la mateixa manera, indiquem a través de quins criteris d'avaluació es pot establir, preferentment encara que no solament, si l'alumne assoleix o no els objectius de la matèria que s'han establert expressament per a aquest curs:

OBJECTIUS DE LA MATÈRIAI CURS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.

4, 5, 6, 7, 8, 9, 13 i 14

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

2, 4, 5, 6, 7, 9, 13 i 14

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les Ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientífics.

Tots

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global.

Tots

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos continguts.

1, 2, 8 i 12

6. Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes científics.

1 i 12



7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques..

1, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11 i 12

8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

1, 5, 6, 7, 9, 10 i 11

9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les Ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11 i 12

10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnología amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.

3, 11 i 12

11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.

1

12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics.

12, 13, 14 i 15

13. Conéixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues característiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora.

12, 13, 14 i 15



6. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS

A continuació es desenvolupa la programació de cada una de les 11 unitats didàctiques en què s’han organitzat i seqüenciat els continguts d'aquest curs. En cada una d'elles s'indiquen els objectius didàctics, continguts (conceptes, procediments i actituds), continguts transversals, criteris d'avaluació i competències bàsiques associades als criteris d'avaluació corresponents.

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS

La distribució temporal prevista inicialment per al desenvolupament de les 11 unitats en què s'ha organitzat el curs, d'acord amb els materials didàctics utilitzats i a la càrrega lectiva assignada (2 hores setmanals), és la següent:

Primera avaluació: unitats 1 a 4Segona avaluació: unitats 5 a 8Tercera avaluació: unitats 9 a 11

OBJECTIUS

1. Conéixer l'estructura de la cèl·lula animal i identificar-la com a unitat estructural i funcional del cos humà.

2. Conéixer les característiques de l’ésser humà com a organisme pluricel·lular.3. Comparar teixits, òrgans i aparells.4. Enumerar i identificar els principals teixits humans.5. Assenyalar els aparells i els sistemes que intervenen, tant en les funcions de

nutrició com en les de relació i reproducció.6. Explicar raonadament la interrelació que hi ha entre tots els aparells que

constitueixen l'organisme complet.

CONTINGUTS

Conceptes Cèl·lules, teixits, òrgans i aparells. Els teixits humans. Els aparells.


BLOC I

COS HUMÀ I NUTRICIÓ

UNITAT 1

L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ


Els sistemes. Relació entre aparells i sistemes.

Procediments Elaboració d'esquemes i de dibuixos de la cèl·lula i identificació de les parts

corresponents. Estudi d'òrgans en un model clàstic. Interpretació de fotografies de teixits. Elaboració d'esquemes de classificació dels teixits i dels aparells i dels

sistemes humans. Localització i identificació dels òrgans humans.

Actituds Reconeixement de la pertinença de l’ésser humà als organismes

pluricel·lulars. Valoració de la importància de la ciència per a conéixer el cos humà. Curiositat per l'estudi de l'estructura i el funcionament del nostre organisme. Reconeixement de la importància del funcionament correcte de cada part

del nostre cos per a mantenir les funcions vitals. Valoració de la importància d'utilitzar models en la construcció del

coneixement del cos humà. Comprensió de la importància de la coordinació entre les diferents parts

d'un sistema per a assolir una finalitat de manera correcta.

CONTINGUTS TRANSVERSALS

Educació per a la salutS'ha de transmetre la importància que té el funcionament correcte de tots els aparells que constitueixen el nostre cos, i valorar la necessitat d’adoptar hàbits saludables de vida.

Educació per a la convivènciaLa unitat pot servir per a tractar de manera tangencial la igualtat de tots els éssers humans pel que fa a les característiques biològiques bàsiques: cal recordar que no hi ha entre nosaltres diferències anatòmiques ni fisiològiques significatives.

Educació per a la igualtat d'oportunitats entre ambdós sexesLes úniques diferències anatòmiques i fisiològiques entre els homes i les dones rauen en els aparells reproductors corresponents. No és sobrer incidir en el fet que no hi ha raons per a establir distincions entre ambdós sexes, en cap aspecte de la vida.


1. Identificar la cèl·lula com a unitat estructural i funcional del cos humà.2. Definir teixit, òrgan, aparell i sistema, i establir relacions entre si.3. Conéixer els distints teixits que formen el cos humà i la funció que fan.4. Conéixer els aparells i els sistemes del cos humà i la funció que duen a terme

en el conjunt de l'organisme.5. Establir relacions entre els aparells del cos humà.



COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS

En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS D’AVALUACIÓDE LA UNITAT

ACTIVITATSDE LA UNITAT

En el coneixement i la interacció amb el món físicReconéixer qüestions que es poden investigar des de la ciència: diferenciar problemesi explicacions científiques d’altres que no ho són

1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 5, 10DC 4

AF 1, 2, 5, 6, 9, 12, 13, 14, 17, 26, 27


1, 3, 4 4DC 4, 5, 6, 7

AF 7, 8, 13, 14, 18, 25

Reconéixer els trets clau de la investigació científica: controlar variables, formular hipòtesis, dissenyar experiments, analitzar i contrastar dades, detectar regularitats, fer càlculs i estimacions.

1, 3, 4 1, 2, 3, 4, 6DC 2, 3, 5

AF 1, 3, 4, 7, 8, 9, 22, 23


1, 3, 4 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9DC 1, 2, 3

AF 1, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 176, 20, 21, 22, 23, 24, 25


1, 3, 4 2, 3, 6, 9AF 1, 11, 12, 19, 26


1, 3, 4 AF 3, 14

Argumentar a favor o en contra de les conclusions, i identificar els supòsits, les proves i els raonaments en l’obtenció d’aquests.

1, 3, 4 9AF 4, 20, 22, 23

Reconéixer el propi cos i les relacions que hi ha entre els hàbits, els estils de vida i la salut

1, 3, 4 DC 7

MatemàticaUtilitzar el llenguatge matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals.

1, 3 AF 15



Tractament de la informació i competència digitalAplicar les formes específiques que té el treball científic per a buscar la informació, recollir-la, seleccionar-la, processar-la i presentar-la.

1, 3, 4, 5 1DC 4, 7

AF 1, 14, 15, 18


1, 2, 3, 4, 5 5Idees clares pàgina 12)

DC 1, 2, 5, 6AF 1, 10, 16, 25

Social i ciutadanaComprendre i explicar problemes d’interés social des d’una perspectiva científica.

1, 3, 4, 5 AF 13, 14, 27

En comunicació lingüísticaUtilitzar la terminologia adequada per a construir textos i argumentacions amb continguts científics.

1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10DC 4, 7

AF 1, 2, 5, 6, 7, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 26, 27


1, 3, 4 1DC 1, 2, 3, 5, 6

AF 9, 14, 18

Per aprendre a aprendreIntegrar els coneixements i els procediments científics adquirits per a comprendre les informacions provinents de l’experiència personal i els mitjans escrits i audiovisuals.

3, 4, 5 DC 2, 3, 5, 6, 7AF 3, 14, 27

Autonomía i iniciativa personalDesenvolupar la capacitat per a analitzar situacions en què es valoren els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tenir.

1, 3, 4, 5 1, 2DC 6

AF 16, 27

R: ReflexionaDC: Desenvolupament de competènciesAF: Activitats finals



OBJECTIUS

1. Reconéixer la importància de l'alimentació per a mantenir la salut. 2. Conéixer les necessitats nutricionals. 3. Diferenciar els distints grups de principis immediats i d'aliments. 4. Comprendre els requisits d'una dieta completa i equilibrada.5. Valorar la dieta mediterrània. 6. Conéixer algunes dietes especials necessàries en unes circumstàncies

determinades. 7. Descriure les conseqüències d'una alimentació incorrecta. 8. Comprendre els diferents mètodes que es fan servir per a conservar els

aliments. 9. Identificar els hàbits alimentaris incorrectes. 10. Conéixer l'existència dels aliments transgènics i valorar-ne els avantatges i els

inconvenients.

CONTINGUTS

Conceptes Alimentació i nutrició. Principis immediats. Necessitats nutricionals. Les dietes. Dietes equilibrades i especials. Alimentació defectuosa. Conservació i higiene dels aliments. Els hàbits alimentaris i la relació que tenen amb la salut. Aliments transgènics: avantatges i inconvenients.

Procediments Confecció de dietes equilibrades. Investigació sobre els additius alimentaris. Realització d'experiments sobre la conservació d'aliments. Estudi de la composició d'alguns aliments i investigació d’uns compostos

determinats que hi són presents. Elaboració d'alguns aliments senzills. Estudi de les etiquetes dels aliments envasats. Recopilació de dades sobre les necessitats energètiques diàries. Debats en grup sobre els hàbits alimentaris en diferents parts del món.

Actituds Tolerància i respecte per les diferències, quant a l'aspecte físic, derivades

de problemes de nutrició: obesitat, primesa, anorèxia, etcètera. Valoració de les conseqüències que tenen sobre la salut els hàbits

alimentaris. Conscienciació de les necessitats nutricionals dels països en via de

desenvolupament. Valoració del fet de tenir satisfetes les necessitats alimentàries diàries.


UNITAT 2

ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ


Esforç per a canviar els hàbits alimentaris incorrectes. Rebuig d'aliments en mal estat o amb poques propietats nutritives. Actitud crítica enfront de l'afany publicitari de fer-nos comprar coste el que

coste.


Educació per a la salutAl llarg del desenvolupament de la unitat hi ha nombroses referències a la necessitat de fer una alimentació correcta per a mantenir la salut i a les diverses alteracions corporals i malalties que tenen l’origen en mals hàbits alimentaris.

Educació del consumidorAquesta és una bona oportunitat per a valorar la importància de la publicitat a l’hora de comprar productes alimentaris, i el fet d’estudiar-ne les etiquetes permetrà adquirir un hàbit immillorable per a reforçar la maduresa i la responsabilitat del consumidor.

Educació ambientalLa contaminació dels sòls i de les aigües perjudica directament els vegetals que s’hi conreen, i això ofereix l'oportunitat de plantejar debats sobre els plaguicides, els aliments transgènics i l'agricultura biològica.

Educació per a la pauEls desequilibris Nord-Sud i la fam del Tercer Món donaran peu a establir la relació que hi ha entre la satisfacció de les necessitats alimentàries bàsiques i el manteniment de la pau al món.


1. Comprendre el significat de nutrició, nutrients i aliments. 2. Conéixer les necessitats nutricionals. 3. Indicar els diferents tipus de nutrients i les distintes classes d'aliments. 4. Enumerar les condicions que ha de reunir una dieta equilibrada. 5. Elaborar dietes equilibrades i algunes dietes especials. 6. Descriure les conseqüències d'una alimentació incorrecta. 7. Conéixer els distints mecanismes de conservació dels aliments. 8. Explicar els avantatges i els inconvenients dels diferents hàbits alimentaris.






SUBCOMPETÈNCIES



En el coneixement i la interacció amb el món físicComprendre principis bàsics i conceptes científics, i establir diverses relacions entre aquests: de causalitat, d’influència, qualitatives i quantitatives.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 8 1, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 13, 15, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 31, 33, 34, 37, 39,

46, 47, 48DC 1, 6, 7

AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 26


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 3, 9, 11, 12, 13, 17, 21, 34, 37, 38, 39, 42, 46, 49

AF 6, 7, 8, 12, 19, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 36


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 34, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43,

44, 46, 47, 48, 49DC 1, 2, 3, 4

AF 1, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 16, 17, 18, 19, 21, 28, 35


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 12, 13, 26, 27, 28, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 44

AF 36


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 2, 10, 12, 13, 14, 26, 27, 28, 35, 36, 42, 43, 46, 47

AF 1, 5, 8, 10, 11, 12, 13, 19, 21, 36


1, 2, 3, 4, 5, 6, 8 11, 13, 14, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 43, 46, 47, 48

R (pàgina 28)AF 1, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 15,

16, 17, 18, 19, 21


2, 3, 6 15, 16, 29DC 1, 2, 3, 4, 5, 8

AF 6, 9, 15



Tractament de la informació i competència digitalUtilitzar i produir, en l’aprenentatge de l’àrea, esquemes, mapes conceptuals, informes, memòries...

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Idees clareas (pàgina 36)AF 7, 8, 10, 11, 13, 21


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 35, 36, 42, 43, 44, 46, 47, 48, 49

R (pàgina 29 i 34)AF 7, 10, 11, 12, 20, 21, 22,

23, 25, 33, 34, 36


1, 2, 3, 4, 6, 8 1, 3, 4, 6, 7, 10, 13, 16, 17, 19, 21, 22, 26, 27, 28, 31,

33, 39, 42, 44, 46, 49DC 5, 6, 7, 8

AF 1, 7, 9 21, 22, 23, 25, 26, 27 15

Per aprendre a aprendreIntegrar els coneixements i els procediments científics adquirits per a comprendre les informacions provinents de la seua pròpia experiència i dels mitjans escrits i audiovisuals.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 5, 7, 13, 14, 15, 20, 24, 26, 27, 28, 29, 34, 35, 36, 37,

38, 39, 40, 41, 42, 47, 48, 49DC 5, 6, 7, 8

AF 1, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 19, 21, 23, 28, 29, 35, 36

Autonomía i iniciativa personalDesenvolupar un esperit crític. Enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcción temptativa de solucions.

1, 2, 3, 6, 7, 8 11, 13, 14, 26, 37, 38, 42, 43, 44, 47, 49

DC 2, 3, 4, 8AF 1, 7, 13, 22, 23, 36


1, 2, 3, 6, 7, 8 2, 13, 14, 26, 27, 28, 34, 36, 38, 39, 42, 44, 46, 47DC 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8AF 7, 22, 23, 25, 36




OBJECTIUS

1. Conéixer els òrgans i els aparells que intervenen en la funció de nutrició.2. Localitzar els òrgans que pertanyen als aparells digestiu i respiratori.3. Descriure l'estructura anatòmica fonamental d’aquests òrgans i comprendre’n

el funcionament.4. Comprendre la relació que hi ha entre els diferents òrgans digestius per a dur a

terme el procés digestiu complet.5. Explicar els processos que ocorren amb els aliments des que s'ingereixen fins

que els nutrients arriben a la sang.6. Comprendre la interrelació dels òrgans implicats en el procés respiratori. 7. Explicar els mecanismes que permeten introduir l’oxigen en la sang i expulsar-

ne el diòxid de carboni.

CONTINGUTS

Conceptes La nutrició humana. Aparells que intervenen en la funció de nutrició. Anatomia de l'aparell digestiu i del respiratori. La preparació del procés digestiu. El procés digestiu en l'estómac i en l'intestí. Absorció dels nutrients. Transport i preparació de l'aire en les vies respiratòries. L'intercanvi gasós en els pulmons. La ventilació pulmonar.

Procediments Elaboració de models que simulen processos fisiològics digestius i

respiratoris. Realització d’investigacions senzilles sobre la ventilació pulmonar. Elaboració d'esquemes i de dibuixos dels aparells digestiu i respiratori i

estudi anatòmic de tots dos amb làmines i models clàstics. Projecció de vídeos i de diapositives sobre la fisiologia dels dos aparells.

Actituds Reconeixement de la importància del bon funcionament dels aparells

digestiu i respiratori. Valoració de la necessitat d’alimentar-se de manera adequada i d'evitar

excessos i ingestions de menjar massa ràpid. Observació d'una acurada higiene bucal per a mantenir la dentadura en bon

estat. Rebuig de la ingestió de begudes alcohòliques i del consum del tabac. Desenvolupament d'una actitud crítica pel que fa a la publicitat d'aquests

productes. Precaució en els ambients contaminats i/o amb molta pols; i compte a l’hora

d’evitar refredaments que poden alterar l'aparell respiratori.


UNITAT 3

APARELLS DIGESTIU I RESPIRATORI



Educació per a la salutEn aquesta unitat es poden esmentar malalties i alteracions comunes provocades per problemes concrets d'aquests aparells, com ara càries, acidesa d'estómac, diarrees, grips i refredats. Així mateix, es podran plantejar activitats basades en pràctiques de socorrisme, com les mesures que s'han de prendre en cas d'asfíxia o ofegament i les tècniques de respiració artificial.

Educació del consumidorCal insistir en la importància d'una alimentació adequada i recordar la conveniència d'evitar el consum de tabac i de begudes alcohòliques, malgrat la incitació i la provocació de la publicitat i de les pressions socials.

Educació ambientalLa contaminació ambiental pot afectar el funcionament correcte dels processos digestius i respiratoris.


1. Comprendre la necessitat de la nutrició i conéixer els òrgans i els aparells que hi intervenen.

2. Descriure els processos fonamentals de la digestió i la relació que hi ha entre l'estructura dels òrgans i la funció que fan.

3. Explicar, pas a pas, els canvis que tenen lloc en els aliments des que es fiquen a la boca fins que els nutrients corresponents passen a la sang.

4. Conéixer i descriure la constitució de l'aparell respiratori, i també la funció dels diferents òrgans.

5. Comprendre el procés d'intercanvi gasós en els alvèols pulmonars. 6. Interpretar gràfics i esquemes relacionats amb els aparells digestiu i respiratori.




SUBCOMPETÈNCIES



En el coneixement i la interacció amb el món físicUtilitzar diferents estratègies de recerca d’informació científica. Comprendre i seleccionar la informació adequada en diverses fonts.

1, 2, 3, 4 14, 22, 23DC 5


1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 13, 14, 15, 18, 19, 25, 27

DC 1, 2, 4AF 1, 2, 3, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20,22, 23, 25, 26, 27, 28, 30




1, 2, 3, 4, ,5 6 2, 3, 4, 5, 7, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 19, 20, 21, 24, 26,

27, 28, 29, 30,DC 4

AF 4, 5, 6, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 21, 25


1, 2, 3, 4, 5 9, 11, 12, 14, 15, 20, 21, 24, 26, 29R (pàgina 43)

DC 1, 2AF 2, 4, 5, 6, 10, 13, 21, 25

Interpretar dades i proves científiques. Elaborar conclusions i comunicar-les en distints formats de manera correcta, organitzada i coherent.

1, 2, 3, 4, 5, 6 7, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 22, 28DC 3, 5

AF 8, 18, 25


1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 20,

21, 22, 27, 30DC 1, 2, 4

AF 1, 2, 4, 5, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 20,21, 22, 23, 24,

25, 26, 28


1, 2, 3, 4 14, 22, 23AF 19


1, 2, 3, 4, 5, 6 15, 16, 17, 30Idees clares (pàgina 56)

DC 5AF 30


1, 2, 3, 4, 5, 6 6, 7, 8, 11, 14, 19, 20, 22, 23, 24,

DC 3, 4, 5AF 2, 3, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 15, 18, 21, 25, 26, 27, 28


1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 2, 7, 10, 11, 16, 17, 18, 19, 21, 25, 28, 29

DC 1,3, 6AF 1, 11, 19, 20, 24, 27


1, 2, 3, 4, 5, 6 2, 8, 11, 15, 18, 20, 21, 24, 26, 29, 30

R (pàágina 43)DC 3, 4, 6AF 4, 5, 25




1, 2, 3, 4, 5, 6 7, 11, 16, 17, 19, 21, 28DC 4, 5

AF 1, 18, 23, 25, 26




OBJECTIUS

1. Comprendre la importància del medi intern per al funcionament general de tot l'organisme.

2. Indicar els components de la sang i de la limfa, i explicar la funció de cada un. 3. Descriure l'estructura anatòmica dels aparells circulatori i excretor. 4. Comprendre el funcionament del cor. 5. Explicar els processos de la circulació de la sang per les artèries i les venes.6. Descriure els circuits circulatoris. 7. Localitzar i identificar els òrgans excretors. 8. Comprendre el procés de formació de l'orina.

CONTINGUTS

Conceptes El medi intern. La sang: constitució i conductes pels quals es desplaça. El cor: estructura i funció. La circulació de la sang: mecanisme i circuits circulatoris. La limfa i el sistema limfàtic. L'aparell excretor. Estructura i funció de l'aparell urinari.

Procediments Mesura de la pressió arterial. Dissecció d'un renyó de porc o de corder. Interpretació de gràfiques i de diagrames sobre la circulació sanguínia i el

batec cardíac. Interpretació d'anàlisis senzilles de sang i d'orina. Estudi anatòmic dels aparells circulatori i excretor, amb esquemes i

il·lustracions muts. Disseny d'esquemes sobre els circuits circulatoris, el batec cardíac i la

formació de l'orina.

Actituds Valoració del bon funcionament dels aparells circulatori i excretor. Reflexió sobre les conseqüències del mal funcionament del cor i dels vasos

sanguinis. Reconeixement de la importància d'una ingestió adequada de líquids per a

evitar problemes renals. Realització d'exercici físic per a aconseguir un bon estat cardiovascular. Conscienciació sobre la importància de la donació de sang.


UNITAT 4

APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR



Educació per a la salutLa unitat és molt adequada per a relacionar la influència de diversos factors que hi ha habitualment en el nostre entorn (tabac, menjars amb excés de colesterol, falta d'exercici físic, etcètera) en el sorgiment de malalties greus.

Educació del consumidorEs destaca la importància de «saber consumir» —fonamentalment pel que fa al menjar— per a mantenir el sistema cardiovascular en condicions òptimes.

Educació moral i cívicaUna vegada compresa la importància que té la sang, es plantejarà la necessitat que els hospitals disposen de bancs de sang, i s’indicarà que donar-ne representa un acte altruista de gran valor. Es rebatran els possibles arguments en contra, com ara dolor, incomoditat o debilitat, i s’explicarà de manera detallada el procés d'extracció.

Així mateix, es tractarà la qüestió de la donació d'òrgans —cor, renyó, etcètera—, necessària per a salvar moltes vides.


1. Valoració del bon funcionament dels aparells circulatori i excretor. 2. Reflexió sobre les conseqüències del mal funcionament del cor i dels vasos

sanguinis.3. Reconeixement de la importància d'una ingestió adequada de líquids per a

evitar problemes renals.4. Realització d'exercici físic per a aconseguir un bon estat cardiovascular. 5. Conscienciació sobre la importància de la donació de sang.




SUBCOMPETÈNCIES



En el coneixement i la interacció amb el món físicReconéixer els trets clau de la investigació científica: controlar variables, formular hipòtesis, dissenyar experiments, analitzar i contrastar dades, detectar regularitats, fer càlculs i estimacions.

2, 3, 6, 7 4, 8, 10, 19, 22, 23, 26,DC 3, 5, 6, 8

AF 2, 9, 10, 12, 13, 17, 19, 21, 23, 26




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 25, 26,

DC 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 13, 14, 17, 18,

22, 24, 25, 26, 30Descriure i explicar fenòmens científicament i predir canvis. Utilitzar models explicatius.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 2, 3, 6, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 18, 19, 20, 22, 25, 26

DC 2, 3, 5, 6, 8AF 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 17, 18, 19, 20, 21,

23, 25, 26, 28, 30Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

2, 3, 4, 5, 7 3, 10, 19, 20, 22DC 3, 4, 8

AF 6, 7, 13, 17, 19, 25

Interpretar datos y pruebas científicas. Elaborar conclusiones y comunicarlas en distintos formatos de forma correcta, organizada y coherente.

3, 4, 5, 6, 7 AF 19, 21


3, 4, 5, 6, 7 3, 10, 22AF 19, 23


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 3, 4, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 17, 18, 19,

20, 21, 22, 23, 25, 26DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9

AF 5, 6, 7, 8, 13, 14, 15, 17, 23, 24, 25, 26, 27


3, 6, 7 AF 11, 16, 18, 28, 29, 30


1, 3, 7 4DC 5, 6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 Idees clares (pàgina 76)AF 8, 18, 19, 20, 21, 29




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 2, 3, 5, 6, 7, 9, 11, 15, 17, 18, 20, 22DC 2, 3, 4, 5, 8, 9

AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 13, 17, 22, 25, 26, 29


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 4, 6, 7, 9, 13, 14, 16, 17, 20AF 7, 17, 18, 25


3, 4, 5, 7 2, 9, 10, 11, 19, 22DC 3, 4, 7

AF 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 17, 19, 23, 26


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 5, 9, 17DC 2, 3, 8

AF 7, 18, 25




OBJECTIUS

1. Comprendre la necessitat dels sistemes de relació i coordinació, i conéixer els components que hi intervenen.

2. Descriure l’estructura de la neurona i establir la classificació dels distints tipus que hi ha.

3. Enumerar les diferents parts del sistema nerviós humà.4. Localitzar cada part del sistema nerviós central i indicar-ne les funcions. 5. Descriure les funcions del sistema nerviós perifèric i de l’autònom.6. Enumerar les glàndules endocrines, localitzar-les i assenyalar les hormones

produïdes per cada una. Conéixer la funció de les diverses hormones.

CONTINGUTS

Conceptes La funció de relació. El sistema nerviós humà. Neurones i corrent nerviós. El sistema nerviós cerebroespinal. El sistema nerviós perifèric (SNP). El sistema nerviós central (SNC). Els actes nerviosos. El sistema nerviós autònom. El sistema endocrí.

Procediments Elaboració d’esquemes sobre els circuits nerviosos i el corrent nerviós. Observació d’alguns encefalogrames i d’imatges obtingudes per

ressonància magnètica. Realització de quadres i de resums sobre glàndules endocrines i òrgans

nerviosos. Interpretació de gràfiques i esquemes sobre l’acció hormonal. Dissecció d’un cervell de corder.

Actituds Respecte i suport per a les persones que tenen problemes mentals i per a

les no integrades en la societat. Conscienciació dels riscos que impliquen, per al sistema nerviós, alguns

estils de vida i de consum. Rebuig de qualsevol substància que genere dependència i que altere les

funcions nervioses i mentals.


UNITAT 5

SISTEMES NERVIÓS I ENDOCRÍ

BLOC II

RELACIÓ I REPRODUCCIÓ


Reconeixement de l’existència de trastorns relativament comuns, com la depressió, que no han d’avergonyir i que han de ser tractats per metges i psicòlegs.

Acceptació de les diferències que hi ha entre les persones.


Educació per a la salutConvé tractar, d’una banda, la necessitat d’evitar les situacions que poden provocar estrés i, d’una altra, els greus problemes ocasionats per les drogodependències, amb l’assessorament d’experts.

Educació moral i cívica. Educació per a la pauCal ressaltar les repercussions del consum de drogues en la convivència diària i, fins i tot, en el manteniment de la pau en algunes zones del planeta. També es valorarà la necessitat del diàleg com a mesura per a resoldre conflictes.

Educació viàriaAquest és el moment idoni per a abordar les lesions nervioses provocades en els accidents de trànsit i per a revisar totes les mesures preventives, a fi d’evitar-los i aconseguir una conducció més segura.

Educació ambientalPerquè potser els alumnes no són molt conscients d’això, convé fer-los veure la importància del soroll com a contaminant del nostre entorn, que pot produir alteracions psicològiques, estrés, ansietat… i, fins i tot, lesions físiques.


1. Reconéixer i explicar la importància de la funció de relació, i descriure els distints components que hi intervenen.

2. Establir les semblances i les diferències entre el sistema nerviós i l’endocrí.3. Descriure les neurones i esmentar els diferents tipus que hi ha.4. Conéixer el concepte de corrent nerviós i com es transmet.5. Diferenciar el sistema nerviós cerebroespinal i l’autònom, tant en l’aspecte

anatòmic com en el funcional.6. Enumerar les parts del sistema nerviós central i explicar-ne les funcions.7. Conéixer les principals glàndules endocrines i les hormones que segreguen.






SUBCOMPETÈNCIES




1, 3, 5 7, 26AF 25


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16,

17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 27, 28, 29, 30

DC 3, 4, 5, 6, 7AF 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17,

18, 19, 20, 21, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 3, 6, 8, 9, 11, 18, 24, 25, 29AF 3, 4, 5, 6, 10, 13, 14, 19,

28, 29, 32, 34Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

1, 2, 5, 6, 7 2, 4, 11, 17, 18, 21, 24DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

AF 4, 5, 6, 7, 8, 10, 14, 19, 27, 30


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 10, 11, 17, 21, 24DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

AF 3, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 27, 31, 32, 33

Mostrar formació i estratègies per a participar en la presa de decisions sobre problemas locals i globals plantejats.

1, 5, 6 DC 8, 9


1, 3, 5, 7 7, 26AF 33


1, 5, 6, 7 9, 19Idees clares (pàgina 100)

AF 3, 5, 13, 29




1, 3, 5, 7 7, 26AF 25, 33


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1, 2, 5, 6, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 20, 21, 23, 24, 25,

26, 28, 30AF 1, 3, 4, 5, 19, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22,

29, 31, 32, 33, 34Comprendre i interpretar missatges sobre les ciències de la naturalesa.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 20, 21, 23,24, 26, 27, 28, 29, 30

AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19,

20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 29, 30, 32, 33, 34, 35


1, 5, 6, 7 2, 4, 17, 18DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

AF 4, 5, 6, 7, 10, 12, 13, 19, 27, 30, 33


1, 5, 6 3, 5, 9AF 4, 5, 10


1, 5, 6, 7 3, 5, 9DC 3, 4, 5, 6, 7

AF 7, 8, 9




OBJECTIUS

1. Classificar els receptors sensorials segons la localització i l'estímul percebut. 2. Relacionar cada receptor amb l'estímul adequat i cada òrgan efector amb la

funció corresponent. 3. Conéixer l'estructura anatòmica de l'ull i de l’orella. 4. Descriure els processos de la visió i de l'audició. 5. Comprendre com funciona el sentit de l'equilibri. 6. Conéixer l'estructura de la pell. 7. Conéixer els quimioreceptors del gust i de l'olfacte. 8. Explicar com desenvolupen la seua funció els músculs i els ossos. 9. Localitzar els ossos i els músculs principals. 10. Descriure les articulacions.

CONTINGUTS

Conceptes Els receptors sensorials. L'ull: estructura i funció. L’orella: estructura i funció. La pell. Els sentits del gust i de l'olfacte. La locomoció. Els ossos i les articulacions. El sistema esquelètic. La contracció muscular. El sistema muscular.

Procediments Interpretació d'esquemes muts sobre els òrgans sensorials i el sistema

locomotor. Planificació i realització d'experiències relacionades amb el funcionament

dels òrgans sensorials. Dissecció d'un ull de vaca. Investigació d'algunes anomalies visuals. Estudi del llindar de percepció de diversos estímuls. Elaboració d'esquemes sobre el recorregut de la llum i del so al llarg de l'ull

i de l’orella, respectivament. Estudi anatòmic dels ossos amb un model clàstic.

Actituds Valoració de la importància, per a la qualitat de vida, de cuidar els ulls i les

orelles. Revisions periòdiques d'aquests òrgans. Respecte i compressió per a totes les persones amb alguna discapacitat. Reconeixement de com pot ser de perjudicial per a la vista mirar fixament

durant molt de temps pantalles de televisió o d’ordinadors.


UNITAT 6

RECEPTORS I EFECTORS


Realització habitual d'exercici físic per a desenvolupar i mantenir convenientment el sistema musculoesquelètic.

Prevenció de les lesions esportives.


Educació per a la salutÉs convenient valorar la importància de detectar possibles problemes visuals i auditius, i també identificar algunes lesions esportives, conéixer com es poden prevenir i saber aplicar els primers auxilis en casos de traumatismes per accidents.

Educació moral i cívicaEncara que els alumnes tenen assumit que el seu deure com a ciutadans és ajudar les persones discapacitades, és convenient recordar-los com són d’importants per a elles les mostres de comprensió i solidaritat.

Educació viàriaEs pot tractar l'augment del nombre d'accidents de trànsit causats per una visió i una audició deficients. Això implica la necessitat de fer revisions periòdiques i d'utilitzar, en cas necessari, les tècniques correctores adequades: ulleres, audiòfons…

Educació ambientalS'ha de fer comprendre als alumnes la necessitat d’un medi ambient sense sorolls i sense contaminació, per a evitar problemes auditius i oculars, entre altres problemes de salut.


1. Explicar el concepte de receptors sensorials i classificar els distints tipus que hi ha.

2. Descriure el funcionament de l'ull i de l’orella en relació amb l’estructura anatòmica.

3. Conéixer l'estructura de la pell. 4. Identificar i localitzar els receptors del gust i de l'olfacte.5. Explicar l'estructura dels músculs i la contracció muscular. 6. Conéixer l'estructura dels ossos i les funcions corresponents. 7. Identificar i localitzar els principals ossos i músculs humans. 8. Conéixer el concepte d'articulació i els tipus que hi ha.






SUBCOMPETÈNCIES



En el coneixement i la interacció amb el món físicReconéixer qüestions que es poden investigar des de la ciència: diferenciar problemas i explicacions científiques d’altres que no ho són

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 17, 18, 19DC 3

AF 18, 20


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 17, 19DC 6, 9

AF 14, 24, 30, 31, 39


1, 2, 5, 6, 8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19,

20, 21, 22, 23, 24DC 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10

AF 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 20, 26,27, 30, 31, 33, 32, 34, 39


2, 5, 6, 8 3, 4, 5, 6, 9, 10, 13, 14, 15, 22, 23, 24, 25

DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10AF 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,

10, 12, 13, 15, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 29, 30, 31,

32, 33, 35, 36Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

2, 3, 5, 6, 8 11, 10, 12, 17, 18, 19, 20DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10

AF 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 13, 17, 18, 19, 20, 21, 22,

23, 25, 26, 28, 35, 39Reconéixer el propi cos i les relacions que hi ha entre els hàbits, els estils de vida i la salut.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 3, 6, 7, 8, 11, 12, 14, 15, 21, 22, 23, 24, 25

DC 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10AF 1, 4, 5, 6, 7, 15, 23, 27, 28, 29, 30, 32, 34,

36, 37, 38, 39


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 17, 19




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 24Idees clares (pàgina 118)

DC 4AF 5, 27, 28


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 17, 19


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 8, 10, 13, 17, 18, 19, 20, 22, 23

DC 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10AF 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 17, 18, 20, 22,

29, 30, 34, 35Comprendre i interpretar missatges sobre les ciències de la naturalesa.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 10, 12, 17, 18, 19, 20DC 6

AF 20, 39


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 3, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 23, 24

DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10AF 1, 3, 4, 5, 6, 7, 13, 17, 18, 19, 20, 21, 24,

25, 26, 33, 35


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 10DC 1, 2, 6, 10




OBJECTIUS

1. Comprendre la diferència entre reproducció i sexualitat. 2. Conéixer l'anatomia i la fisiologia dels aparells reproductors masculí i femení. 3. Descriure les cèl·lules sexuals masculina i femenina. 4. Comprendre el cicle ovàric i el cicle menstrual. 5. Explicar el mecanisme de gametogènesi i de fecundació. 6. Indicar els processos bàsics del desenvolupament de la gestació. 7. Conéixer les tècniques de reproducció assistida. 8. Comprendre com actuen els diversos mètodes anticonceptius.

CONTINGUTS

Conceptes Reproducció i sexualitat. L'aparell reproductor masculí: testicles i vies reproductores. L'aparell reproductor femení: ovaris i vies reproductores. Gàmetes i gametogènesi. Cicles ovàric i menstrual. Fecundació. Gestació i part. Tècniques de reproducció assistida. Mètodes anticonceptius.

Procediments Interpretació de gràfiques, diagrames i esquemes sobre la fecundació, el

desenvolupament embrionari, el cicle ovàric i el cicle menstrual. Estudi anatòmic dels aparells reproductors, amb làmines i models clàstics. Observació d'ecografies. Projecció de vídeos i de diapositives sobre fecundació i desenvolupament

embrionari. Estudi de les característiques cromosòmiques diferenciables en l'home i en

la dona. Elaboració de quadres comparatius dels diferents mètodes anticonceptius.

Actituds Acceptació del propi cos i de la pròpia sexualitat. Respecte per totes les persones amb independència del sexe o l’orientació

sexual. Rebuig de tota forma de discriminació sexual. Interés pels processos que tenen lloc durant la gestació i les atencions que

necessita la dona embarassada. Valoració de la importància de la reproducció humana en la regulació de la

població mundial. Reflexió crítica sobre les conseqüències de les tècniques de reproducció

assistida.


UNITAT 7

LA FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ


Reconeixement de la importància que les relacions sexuals siguen responsables i segures.

Prevenció de les malalties de transmissió sexual.


Educació per a la salutEs pot aprofitar aquesta unitat per a tractar de manera detallada dos temes: d'una banda, els embarassos no desitjats, on es comentaran els diversos mètodes anticonceptius, i d'una altra, les malalties de transmissió sexual: cal insistir en les vies de contagi i en la manera de prevenir-les.

És necessari parlar també de les circumstàncies de la dona embarassada, quant a alimentació, ingestió de medicaments, etcètera.

Educació per a la igualtat d'oportunitats entre ambdós sexesEs pot proposar el tema de la igualtat d'ambdós sexes en diversos camps: laboral, econòmic, educatiu, etcètera.

Educació moral i cívicaLes relacions sexuals han de ser voluntàries; en cas contrari, s'atempta contra la dignitat humana i s'infringeix la llei.


1. Definir i diferenciar reproducció i sexualitat.2. Descriure les característiques de la reproducció sexual.3. Conéixer l'estructura i el funcionament dels aparells reproductors masculí i

femení, i també dels gàmetes produïts per tots dos.4. Comprendre els canvis que ocorren durant els cicles ovàric i menstrual.5. Descriure el procés de fecundació.6. Explicar els canvis fonamentals que tenen lloc des de la formació del zigot fins

al naixement d'un nou individu.7. Conéixer els mètodes de control de natalitat, tant per a la reproducció assistida

com per a l'anticoncepció.






SUBCOMPETÈNCIES




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1, 2, 3, 11, 12, 15, 16, 21, 22, 29, 32AF 2, 3, 9, 12, 33


1, 3, 4, 6, 7 2, 3, 8, 10, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 25, 26, 27, 33

DC 3, 4, 5, 6, 7, 8AF 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 14,

18, 20, 24, 25, 26


1, 3, 4, 6, 7 5, 6, 7, 9, 10, 17, 18, 19, 20, 23, 24, 25, 26, 27, 33, 3,

21, 22, 29DC 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9

AF 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22,

23, 24, 26, 27, 28, 30, 31, 32Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

1, 3, 4, 5, 6, 7 25, 11, 21, 22, 29, 32R (pàgina 138)

DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9AF 9, 11, 12, 17, 27, 28,

29, 32, 33Considerar distintes perspectives sobre un tema. Evitar generalitzacions improcedents. Qüestionar les idees preconcebudes i els prejudicis. Practicar l’antidogmatisme.

1, 3, 6, 7 4, 20, 28, 30, 31, 33, 29, 32DC 4

AF 1, 26, 27, 29, 32, 32


1, 3, 7 5, 6, 10, 13, 14, 17, 18, 20, 27, 8, 11, 12, 15,

21, 22, 29, 32R (pàgina 138)

DC 1, 2, 5, 6, 7, 8AF 4, 5, 6, 7, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 21, 2, 3, 12, 32

MatemàticaFer servir el llenguatge matemàtic per a analitzar causes i conseqüències.

4, 6, 7 11, 12, 17, 21AF 12, 32



Tractament de la informació i competència digitalUtilitzar i produir, en l’aprenentatge de l’àrea, esquemes, mapes conceptuals, informes, memòries….

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 5Idees clares (pàgina 140)

DC 3, 4


1, 3, 4, 5, 6, 7 4, 20, 25, 28, 30, 31, 29, 32R (pàgina 138)DC 3, 4, 7, 8, 9

AF 1, 12, 26, 27, 29, 32, 32


1, 3, 4, 5, 6, 7 2, 4, 5, 8, 12, 15, 17, 19, 20, 23, 24, 28, 30, 31, 32DC 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9

AF 1, 7, 8, 18, 21, 22, 32


1, 3, 4, 5, 6, 7 5, 7, 9, 10, 17, 19, 20, 23, 24, 25, 27, 30, 31, 3, 11, 21

DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9AF 1, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14,

15, 16, 18, 21, 26, 27, 28


1, 7 4, 25, 28, 30, 31, 29, 32DC 3, 4, 9

AF 1, 27, 29, 32, 32


1, 7 DC 1, 3, 4, 7, 8AF 1, 29, 32




OBJECTIUS

1. Comprendre els conceptes de salut i de malaltia.2. Conéixer el vocabulari bàsic relatiu a les malalties.3. Distingir entre malalties infeccioses i no infeccioses.4. Comprendre el procés de desenvolupament de les malalties infeccioses.5. Identificar els distints grups de microorganismes patògens.6. Conéixer els tipus de malalties no infeccioses.7. Valorar els mètodes preventius com a mitjà per a mantenir la salut.8. Conéixer les malalties principals que afecten els sistemes i els aparells que

formen el cos humà.9. Comprendre en què consisteix la drogoaddicció i quines en són les

conseqüències. 10. Reconéixer la importància dels trasplantaments i la necessitat de donar òrgans.

CONTINGUTS

Conceptes La salut i la malaltia. Tipus de malalties. Malalties infeccioses. Prevenció i curació. Malalties no infeccioses. Prevenció. Hàbits saludables. Les drogodependències. L'assistència sanitària. Els trasplantaments.

Procediments Mesurament de constants vitals en diferents situacions d'activitat corporal. Interpretació de gràfiques, de graelles o de diagrames sobre la incidència

d'algunes malalties. Debats sobre les conductes i els hàbits que influeixen en la salut i en la

malaltia. Elaboració de llistes d'hàbits que poden tenir conseqüències negatives per

a la salut. Interpretació dels prospectes dels medicaments. Simulacres o assajos de prestació de primers auxilis.


UNITAT 8

LA SALUT I LA MALALTIA

BLOC III

SALUT I MALALTIA


Actituds Presa de consciència de la importància de tots els aspectes de la salut. Valoració de la contribució de diverses disciplines científiques al tractament

de les malalties. Observació de les conductes humanes que faciliten el sorgiment de

malalties. Reconeixement de la necessitat de la higiene personal per a evitar

malalties infeccioses. Racionalització de l'ús dels medicaments i prevenció de l'automedicació. Valoració de la importància de conéixer els primers auxilis. Conscienciació dels riscos que impliquen, per als distints sistemes i

aparells, alguns estils de vida i de consum. Rebuig de qualsevol substància que genere dependència i que altere les

funcions nervioses i mentals. Valoració del diàleg com a mesura de salut mental. Utilització correcta del sistema sanitari. Conscienciació de la importància de la donació d'òrgans.


Educació per a la salutLa salut és un bé fonamental i el nostre estil de vida ha de permetre preservar-la en condicions òptimes. S'ha d'insistir en la necessitat de prevenir les malalties i en l'adquisició d'hàbits higiènics saludables, i també en el manteniment del bon estat físic practicant activitats esportives.

Educació del consumidorS'han d'analitzar les conseqüències del consum indiscriminat de medicaments i destacar la imprudència de l'automedicació. Caldrà comentar la importància de la publicitat en el consum de tabac i d'alcohol: les multinacionals creen addicció en els joves abans no tenen consciència del problema.

Educació ambientalÉs molt adequat estudiar la relació que hi ha entre un medi ambient contaminat i moltes malalties físiques i mentals. Caldrà insistir en la conveniència de consumir aigües no contaminades i de respirar aire net per a evitar nombroses malalties infeccioses.

Educació viàriaS'ha d'incidir en la relació que hi ha entre el consum de begudes alcohòliques i els accidents de trànsit; es pot recórrer, per tant, a analitzar estadístiques i notícies de premsa i a intentar conscienciar als alumnes del fet que, si es condueix sota els efectes de l'alcohol, no sols es posa en risc la pròpia vida, sinó la d'altres persones.


1. Comprendre el significat precís dels termes salut i malaltia i explicar els factors que intervenen en tots dos.

2. Distingir entre malalties infeccioses i no infeccioses, i indicar-ne les causes.3. Establir relacions entre els hàbits de vida, la salut i la malaltia.4. Conéixer els diferents grups de microorganismes patògens i les mesures

preventives bàsiques per a evitar les malalties infeccioses.



5. Descriure les defenses naturals de l'organisme davant de les malalties infeccioses.

6. Conéixer els diferents tipus de malalties no infeccioses i els hàbits de vida fonamentals per a prevenir-les.

7. Interessar-se per la importància de conéixer els primers auxilis bàsics.8. Explicar els conceptes de droga i drogodependència, i indicar les

conseqüències i les mesures per a combatre-les.9. Comprendre el benefici dels trasplantaments i els problemes que n’ocasiona la

realització.




SUBCOMPETÈNCIES




1, 2, 4, 6 2, 7, 10, 21, 24DC 8, 9

AF 11, 16, 22


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 3, 4, 5, 7, 8, 9, 14, 15, 17, 22DC 1, 5, 10, 11R (pàgina 158)AF 2, 6, 24, 10


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 17, 18, 21, 23, 24, 25, 30,

DC 10, 111, 3, 4, 5, 7, 15, 19, 20, 23


1, 2, 3, 4, 6, 8, 9 1, 2, 4, 6, 12, 13, 14, 16, 17, 20, 21, 26, 29, 30

DC 5, 11AF 3, 4, 5, 9, 14, 15, 17, 21,

18, 10, 25Reflexionar sobre les implicacions de l’activitat humana i els avenços científics i tecnològics en la història de la humanitat, i destacar, en l’actualitat, les implicacions que tenen en el medi ambient.

1, 3, 4, 6, 8, 9 1, 2, 16, 17, 28, 29, 30, 22DC 3, 4AF 25

Considerar distintes perspectives sobre un tema. Evitar generalitzacions improcedents. Qüestionar les idees preconcebudes i els prejudicis. Practicar l’antidogmatisme.

1, 4, 6, 8, 9 6, 11, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 24, 25, 26, 27, 28

AF 11, 14, 21




3, 4, 6, 7, 8 6, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26

DC 3, 4, AF 4, 9, 11, 12, 13, 14, 15,

16, 17, 19, 21


3, 4, 6, 7, 8 DC 1AF 11, 18, 20, 25

Tractament de la informació i competència digitalUtilitzar i produir, en l’aprenentatge de l’àrea, esquemes, mapes conceptuals, informes, memòries…

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 Idees clares (pàgina 166)DC 2

AF 5, 24


1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 1, 2, 3, 5, 6, 11, 13, 16, 17, 18, 20, 21, 24, 25, 26, 28

DC 3, 4, 5, 7, 10, 11AF 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16,

19, 21, 23, 18, 25


2, 3, 4, 6, 7, 8 3, 4, 5, 12, 16, 18, 20, 21, 22, 26, 28

DC 1, 4, 5, 6, 7, 10, 11AF 3, 4, 6, 8, 9, 11, 15, 19,

21, 10


1, 3, 4, 6, 7, 8, 9 1, 2, 5, 6, 10, 12, 14, 16, 17, 19, 20, 21, 24, 26, 27, 28

DC 3, 4, 11AF 4, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 17,

19, 23, 18, 10, 25


1, 2, 3 16, 19, 20, 21, 23, 24, 26, 27, 28DC 5, 7, 11

AF 8, 9, 14, 19, 21, 23


1, 2, 3 2, 4, 5, 16, 17, 19, 20, 21, 24, 26, 27, 28,

DC 3, 4, 7, 11AF 8, 9, 19, 21, 23, 25

R: Reflexiona DC: Desenvolupament de competències AF: Activitats finals



OBJECTIUS

1. Concebre la superfície terrestre com una entitat dinàmica, sotmesa a l'acció dels agents geològics externs.

2. Reconéixer que la radiació solar és el motor d’aquests agents geològics externs.

3. Valorar el paper de l'atmosfera com a filtre de les radiacions nocives i com a distribuïdor de la calor per la superfície.

4. Interpretar mapes meteorològics senzills.5. Conéixer els processos geològics externs, i també els mecanismes més

comuns de meteorització de les roques.6. Identificar les accions dels distints agents geològics externs en el modelatge,

reconéixer les formes més característiques associades a cada un en el camp o a través d'imatges.

7. Comprendre la influència que en el modelatge té el tipus de roca i la seua estructura.

8. Entendre la responsabilitat cada vegada més gran de l’ésser humà en la transformació i la protecció del paisatge.

9. Relacionar l'acció dels agents amb la gènesi de les roques sedimentàries.10. Valorar l'interés econòmic d'algunes roques sedimentàries, com el carbó i el

petroli, i els riscos associats a l’extracció i a l’esgotament d’aquestes roques.

CONTINGUTS

Conceptes L'energia solar en la Terra. Dinàmica atmosfèrica. Els processos geològics externs. L'acció dels agents externs sobre el relleu. La influència de la litologia en el relleu. Formació de les roques sedimentàries. Influència de l’ésser humà en el paisatge. Carbó, petroli i gas natural.

Procediments Interpretació de gràfics i de mapes sobre l'evolució de la radiació solar i la

dinàmica atmosfèrica.


UNITAT 9

ACTIVITAT GEOLÒGICA EXTERNA DE LA TERRA

BLOC IV

MEDI NATURAL I INTERACCIÓAMB L’ÉSSER HUMÀ


Deduir la direcció dels vents i l'existència de depressions o anticiclons a partir de mapes d'isòbares.

Reconéixer a partir d'imatges les distintes formes de relleu i deduir l'agent geològic causant.

Analitzar blocs geològics sobre el modelatge glacial, eòlic, fluvial, costaner i càrstic.

Interpretar el paisatge a partir de la lectura de mapes topogràfics. Localitzar un punt d'un mapa a partir de les coordenades corresponents i

deduir-ne la cota.

Actituds Valorar el paper de l'energia solar en el manteniment de la vida, i també en

la dinàmica atmosfèrica i en el modelatge de la superfície terrestre. Valorar l'avenç científic en la predicció meteorològica i en la prevenció de

catàstrofes lligades al clima. Valorar la importància de les aigües subterrànies. Valorar de manera crítica la influència que l’ésser humà té en el paisatge. Assumir actituds de defensa i de respecte del substrat físic i ser conscient

del valor de la geodiversitat.


Educació ambientalEl contingut d'aquesta unitat pot servir com a pretext per a ajudar els alumnes a valorar els paisatges, singulars i variats, que ens ofereix la natura. Com millor coneguen l'entorn, més en podran gaudir i més inclinats se sentiran a respectar-lo i a defendre’l. El paisatge és un recurs amb un valor inqüestionable que pot proporcionar-nos nombrosos beneficis, no sols econòmics.

Educació per a la pauAlgunes roques, com el petroli, tenen un valor geostratègic indubtable derivat de la seua rellevància com a font d'energia en les societats desenvolupades. La concentració de les principals reserves petrolieres en unes àrees determinades del planeta és, sovint, una font de conflictes i de tensions internacionals que poden arribar a deteriorar de manera molt seriosa l'estabilitat i la concòrdia mundials.


1. Relacionar l'energia solar que incideix sobre la Terra amb l'existència de cinturons de pressió i de vents.

2. Reconéixer la presència d'anticiclons i de depressions, i també el règim dels vents en mapes meteorològics senzills.

3. Diferenciar els processos externs, així com els tipus de meteorització més habituals.

4. Conéixer l'acció geològica del gel, del vent, dels rius, de les aigües subterrànies i de la mar, i les formes de relleu associades.

5. Reconéixer en el camp o per mitjà d'imatges o de diagrames les formes de relleu més característiques.

6. Conéixer alguns modelatges, com el càrstic i el granític, influenciats pel tipus de roca.

7. Distingir les formes de relleu associades a la distinta disposició de les roques.



8. Saber en què consisteix la diagènesi i distingir les roques sedimentàries principals.

9. Diferenciar la gènesi del carbó de la del petroli. Conéixer alguns dels riscos de l’explotació i l’esgotament d’aquests combustibles.

10. Conéixer i valorar la influència directa o indirecta que l’ésser humà exerceix en el paisatge.

11. Reconéixer algunes formes de relleu mitjançant la lectura de mapes topogràfics.




SUBCOMPETÈNCIES




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 16, 17, 18, 22, 23, 24, 26, 32,

38, 40, 42, 46, 47, 48, 49


1, 2, 4, 5, 6, 7, 9 2, 3, 5, 6, 20, 29, 30, 39, 40, 43, 49

AF 1, 8, 22, 30, 43


1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 11 7, 10, 12, 15, 16, 17, 20, 22, 23, 26, 27, 34, 35,

36, 40, 41, 42, 47DC 1, 2, 3, 4, 5, 6AF 5, 10, 17, 21,

25, 29, 30, 38Descriure i explicar fenòmens científicament i predir canvis. Utilitzar models explicatius.

3, 4, 6, 7, 9, 11 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 19, 20, 21, 22, 24, 25, 27, 28, 30, 31,

32, 33, 34, 37, 38, 39, 43, 40, 42, 46, 47, 48

DC 1, 2, 3, 4, 5, 6AF 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21,

23, 24, 25, 26, 27, 28, 31, 32, 33, 34, 36, 37, 41, 42


1, 3, 4, 9, 10 2, 20, 24, 38, 44, 48




1, 2, 11 7, 13, 15, 19, 37


1, 2, 3, 4, 5, 6,7, 8, 9, 10, 11

19, 28, 31, 35, 37, 41R (pÀgina 184)

Idees clares (pàgina 194)1, 8, 9, 10, 22, 37, 42


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

2, 3, 5, 6, 40, 49

Social i ciutadanaReconéixer les implicacions del desenvolupament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o per al medi ambient.

3, 4, 9, 10 24, 38, 44, 48AF 23, 32, 33, 43


1, 4, 5, 6, 7, 11 14, 15, 19, 20, 22, 25, 28, 29, 30, 31, 34, 37, 42, 44

DC 2, 3, 4, 5, 6AF 1, 13, 17, 18, 28,

33, 34, 42, 43


1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11 2, 3, 5, 8, 9, 17, 20, 22, 29, 30, 32, 33, 39,

43, 44, 45, 49DC 2, 3, 4, 5, 6

AF 6, 8, 9, 17, 22, 23, 24, 27, 28, 31, 32, 33, 34


1, 2, 3, 4, 6 1, 7, 9, 20, 24, 38, 44DC 3, 4, 5




OBJECTIUS

1. Comprendre les relacions entre l’ésser humà i el medi ambient. 2. Valorar la necessitat de respectar el medi ambient com a garantia de la nostra

pròpia supervivència.3. Conéixer els recursos naturals que necessita l’ésser humà.4. Comprendre que les activitats humanes provoquen impactes ambientals que

alteren la qualitat del medi natural.5. Explicar les diferents fonts energètiques utilitzades per l’ésser humà.6. Valorar la necessitat de fer servir de manera eficaç l'energia i d’estalviar-ne.7. Conéixer els diferents usos de l'aigua, i també les mesures necessàries per a

fer-ne una gestió correcta.8. Explicar el cicle d'utilització de l'aigua i els tractaments necessaris abans de fer-

la servir i després.9. Conéixer els principals problemes ambientals de l'actualitat.10. Comprendre el problema que representen els residus i conéixer els diferents

tipus que hi ha.11. Descriure la gestió dels residus. 12. Acceptar el desenvolupament sostenible com la millor solució per a mantenir i

millorar la qualitat de vida, sense destruir el medi ambient.

CONTINGUTS

Conceptes Els recursos naturals. Recursos energètics. Energies convencionals. Energies alternatives. Ús eficaç de l'energia. L'aigua, font de vida. Usos de l'aigua. Control de la qualitat de l'aigua. Cicle d'utilització de l'aigua. La gestió de l'aigua. Els problemes ambientals. Els residus. Tipus de residus. La gestió dels residus. Desenvolupament sostenible i medi ambient.

Procediments Visites a estacions depuradores d'aigües residuals i a centres separadors

de residus. Utilització d'esquemes i de quadres comparatius de recursos naturals. Interpretació de gràfiques i de diagrames sobre utilització de recursos,

producció de residus i impactes ambientals. Utilització de tècniques per a conéixer el grau de contaminació de l'aire, de

l'aigua i del sòl.


UNITAT 10

L’ÉSSER HUMÀ I EL MEDI AMBIENT


Realització d'excursions per a observar diferents aspectes de l'ús de recursos i dels impactes ambientals provocats conseqüentment.

Lectura, interpretació i discussió de notícies mediambientals aparegudes en periòdics, revistes, llibres i pàgines web.

Plantejament de problemes mediambientals i elaboració d'hipòtesis sobre les causes, les conseqüències corresponents i com es poden corregir.

Recerca en Internet d’uns continguts determinats relacionats directament amb la problemàtica mediambiental.

Actituds Reconeixement de la complexitat de les relacions que s'estableixen entre

els components el medi ambient, en què es valore l'equilibri que hi ha entre tots.

Valoració dels recursos naturals i la necessitat d’utilitzar-los adequadament. Avaluació del paper que exerceix l’ésser humà en el medi natural, en què

es consideren els danys tan greus que pot generar per unes actituds i unes conductes determinades.

Valoració de la importància del consum responsable i de les mesures d'estalvi.

Reconeixement de la importància de la prevenció d'incendis forestals. Foment de l'interés per la lectura i el coneixement dels temes

mediambientals. Adquisició d'hàbits i d’actituds responsables amb el medi ambient. Compromís de fomentar el respecte pel medi ambient en la societat, en

general.


Educació ambientalAquesta unitat ha de servir per a conscienciar els alumnes de la importància del desenvolupament sostenible per al nostre futur. Per a fer-ho, cal insistir en el fet que els recursos que la natura ens ofereix són limitats i que l’explotació i la gestió d’aquests recursos han de ser raonables.

Educació moral i cívicaEls recursos procedents de la Terra no estan repartits de manera equitativa entre tots els habitants, per això s'han de fer servir d'una manera solidària, tenint en compte, per descomptat, que no són limitats i que tots tenim dret a gaudir-ne.


1. Esmentar les conseqüències mediambientals derivades del consum excessiu de recursos naturals.

2. Definir recurs, impacte ambiental i residu. 3. Enumerar els recursos naturals. 4. Conéixer i establir les diferències entre recursos renovables i no renovables. 5. Descriure les diferents fonts d'energia. 6. Explicar el cicle d'utilització de l'aigua. 7. Enumerar els paràmetres emprats per a conéixer la qualitat de l'aigua. 8. Conéixer les mesures bàsiques d'estalvi energètic i d'aigua. 9. Reconéixer els principals problemes ambientals de l'actualitat. 10. Explicar la importància de la reducció dels residus i comentar la regla de les

tres erres.



11. Descriure la manera com es du a terme l'eliminació dels residus. 12. Explicar el concepte i els principis bàsics del desenvolupament sostenible.




SUBCOMPETÈNCIES



En el coneixement i la interacció amb el món físicReconéixer els trets clau de la investigació científica: controlar variables, formular hipòtesis, dissenyar experiments, analitzar i contrastar dades, detectar regularitats, fer càlculs i estimacions.

3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12 16, 21, 44, 45, 47DC 1, 4, 5


2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 12 1, 8, 11, 12, 17, 18, 23, 24, 25, 26, 29, 30, 31, 32, 43

AF 1, 6, 7, 9, 13, 15, 17, 21, 22, 25, 29, 30


1, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12 2, 13, 14, 19, 21, 28, 36, 39, 38, 40, 42, 44

R (pàgines 207, 220, 222)DC 3, 4, 5, 8


1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

1, 3, 4, 6, 9, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 23, 24, 26,

27, 28, 29, 30, 33, 35, 36, 38, 39, 42, 44, 45, 46, 48R (pàgines 207, 222)

DC 6, 7, 9AF 1, 8, 12, 13, 14, 15, 18, 19, 22, 23, 27, 30, 32, 33


1, 4, 5, 6, 9, 10, 12 1, 3, 5, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27,

28, 29, 31, 33, 34, 35, 36, 39, 38, 41, 42, 48

AF 5, 8, 10, 12, 15, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26

MatemàticaFer servir el llenguatge matemàtic per a analitzar causes i conseqüències.

1, 4, 5, 6, 9, 10, 12 20DC 1, 2AF 9, 26




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,8, 9, 10, 11, 12

30, 31Idees clares (pàgina 224)

AF 3, 6, 9, 10, 16, 31


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 14, 15, 16, 17, 20, 21, 23, 24, 25, 26,

27, 28, 33, 35, 36, 37, 39, 40, 42, 44, 45, 47, 48

R (pàgines 207, 220, 222)DC 5, 6, 7, 8, 9

AF 11, 12, 21, 23, 27, 28, 32, 33

Reconéixer les implicacions del desenvolupament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o per al medi ambient.

1, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12 6, 14, 16, 17, 21, 23, 38, 42, 44, 48

DC 6, 7, 8, 9


1, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12 1, 3, 6, 23, 28, 33, 35, 40DC 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9AF 8, 12, 14, 16, 32


4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 14, 18, 19, 20, 21, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 34, 35, 36, 37,

39, 41, 42, 43, 48DC 1, 4, 6, 7, 8

AF 11, 12, 13, 16, 21, 27, 32


1, 5, 6, 9, 10, 12 1, 3, 4, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 33, 35, 36, 39, 41DC 3, 5, 6, 7, 9

AF 8, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 21, 22, 23, 27, 32, 33


1, 5, 6, 9, 10, 12 1, 3, 4, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 33, 35, 36, 39, 41DC 3, 5, 6, 7, 9

AF 8, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 21, 22, 23, 27, 32, 33




OBJECTIUS

1. Comprendre que totes les roques estan subjectes a transformacions o canvis que hi queden reflectits.

2. Saber que totes les roques contenen informació sobre les condicions en què es van originar, amb què es pot reconstruir la història de la Terra.

3. Conéixer la classificació de les roques sedimentàries, segons la gènesi, en detrítiques i no detrítiques.

4. Conéixer la distribució de les roques sedimentàries a la Comunitat Valenciana. 5. Relacionar les roques sedimentàries de la Comunitat amb les aplicacions

corresponents. 6. Identificar els factors que determinen el relleu de la nostra comunitat. 7. Descriure les formes de relleu de la Comunitat.8. Enumerar els principals problemes ambientals que afecten els nostres

ecosistemes.

CONTINGUTS

Conceptes El cicle litològic. Classificació de les roques sedimentàries. Localització de les roques sedimentàries a la Comunitat Valenciana. Importància econòmica de les roques sedimentàries a la Comunitat

Valenciana. Factors que determinen el relleu. Les formes del relleu en la nostra comunitat. Els problemes ambientals a la Comunitat Valenciana.

Procediments Localització en un mapa de la nostra comunitat dels diferents tipus de

roques. Determinació i descripció dels indicadors principals que permeten identificar

impactes sobre la hidrosfera: contaminació per abocaments, eutrofització i obres públiques.

Interpretació de representacions gràfiques i dades estadístiques. Identificació en fotografies de problemes ambientals a la Comunitat

Valenciana. Argumentació de possibles actuacions per a evitar el deteriorament del

medi ambient.


UNITAT 11

EL MEDI NATURAL DE LA COMUNITAT

BLOC V

COMUNITAT VALENCIANA


Recerca d'informació sobre els problemes ambientals que afecten la Comunitat Valenciana.

Actituds Valoració de la importància de protegir la natura per a aconseguir un

desenvolupament sostenible. Foment de l'interés per la lectura i el coneixement de temes

mediambientals. Adquisició d'hàbits i d’actituds responsables amb el medi ambient. Compromís de fomentar el respecte pel medi ambient en la societat.


Educació ambientalAquesta unitat ha de servir per a conscienciar els alumnes de la necessitat de treballar per la conservació dels nostres hàbitats, la millor manera de protegir la biodiversitat i d'assegurar-ne el llegat a les generacions futures. Per això, cal insistir en el fet que els recursos que s'obtenen dels nostres ecosistemes són limitats i que l’explotació haver de ser sostenible. Al mateix temps, s'ha d'inculcar a l'alumnat la necessitat de preservar el nostre entorn i de protegir la natura a través de lleis, d’accions i de mecanismes eficaços.

Educació del consumidorEs poden analitzar les conseqüències del consum indiscriminat dels recursos que s'extrauen dels ecosistemes i valorar la importància de preservar-los.


1. Tenir consciència que les roques estan sotmeses a canvis continus, esquematitzats en el cicle litològic.

2. Identificar les principals roques sedimentàries de la Comunitat Valenciana i relacionar-ne l’origen amb l’estructura.

3. Enumerar els usos de les roques sedimentàries en la nostra comunitat i comprendre la importància que tenen en l'economia de la regió.

4. Identificar les accions dels agents geològics externs en l'origen i el modelatge dels relleus de la Comunitat.

5. Analitzar actuacions humanes relacionades amb impactes ambientals sobre la geosfera i la hidrosfera.

6. Esmentar algunes de les causes principals que produeixen l'alteració dels ecosistemes en la nostra comunitat.

7. Enumerar algunes de les conseqüències principals derivades de l'explotació abusiva dels ecosistemes.






SUBCOMPETÈNCIES




3 12, 13, 15, 17


1, 2, 3, 4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 32, 33, 34

R (pàgina 242)AF 1, 4, 5, 8, 9, 11


1, 2 1, 2, 3, 8, 10


3, 4 12, 13, 14, 15, 18, 19, 20, 21, 22, 23

R (pàgina 242)AF 10


4 29

Usar el llenguatge matemàtic per a expressar dades i idees sobre la natura.

4 29


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 7Idees clares (pàgina 252)

AF 6


3 12, 13, 15, 17


3, 4, 5, 6, 7 16AF 12, 13, 14, 15




1, 2, 4 4, 5, 6, 11, 24AF 4, 11, 12


1, 2, 3, 4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31,

32, 33, 34R (pàgina 242)

AF 1, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12


3 16


5, 6, 7 AF 13, 14

R: ReflexionaAF: Activitats finals


Programació Adarve Biologia i Geologia 3º ESO … · Web viewL'aprofundiment que es pot fer amb...

Documents

Transcript of Programació Adarve Biologia i Geologia 3º ESO … · Web viewL'aprofundiment que es pot fer amb...