1 

 

 

 

 

TOT PER BARCELONA  

 PROGRAMA ELECCIONS MUNICIPALS  

BARCELONA 2011 

 

 

 

 Convenció Municipal 16 d’abril 2011 

 

2 

 

1. BARCELONA, PROJECTE COL∙LECTIU 

2. La Barcelona que coneixem, referent de dinamisme i prosperitat a nivell internacional, no és fruit de l’atzar. El nostre model de ciutat, construït sòlidament sobre la base de la complicitat i  la  participació  ciutadana,  és  el  resultat  del  lideratge  constructiu  i  transformador  que exercim els  socialistes, gràcies al  suport democràtic que  rebem de manera majoritària per part del conjunt de la ciutadania. 

3. Barcelona, com totes les grans ciutats del món, està vivint un complex moment derivat d’una situació  internacional  que  colpeja  en  la  societat  de  manera  molt  significativa.  Malgrat aquesta  situació,  la nostra  ciutat  continua demostrant que és un valor  sòlid que  centra  la seva preocupació en l’atenció a les persones, en la reactivació econòmica i en la construcció d’un espai públic segur  i ordenat,  i que al mateix temps té  l’ambició  i  la capacitat de posar bases sòlides per als propers anys. 

4. Aquesta fortalesa l’hem aconseguida en un context marcat per la crisi econòmica i, per tant, enormement complicat. Però Barcelona no es deixa vèncer fàcilment per  les dificultats. Per això està  reeixint, no com una obra aïllada de governs ni de  líders  individuals, sinó com el resultat  d’una  acció  col∙lectiva  que  ha  comptat  amb  el  suport,  la  responsabilitat  i  la complicitat de la ciutadania, i que li permet mirar al futur amb confiança. Perquè creiem en Barcelona. Perquè una ciutat necessita creure en si mateixa, i els i les socialistes creiem en la nostra ciutat, en la seva gent i en la seva capacitat per decidir el que necessita. 

5. El  lideratge  de  l’Ajuntament  de  Barcelona,  solvent  i  rigorós,  ha  permès  respondre  a  les principals preocupacions de la ciutadania en un context en què altres models de fer política solament pensen en retallades  i ajustos, sense veure  l’abast que  les seves propostes tenen en els ciutadans i ciutadanes de manera real.  

6. Per  això  defensem  el  nostre model  de  Barcelona.  Perquè  és  un  referent  de  creativitat, dinamisme  i  convivència,  que  ha  fet  de  la  seva  capacitat  de  transformació,  cohesió  i prosperitat un senyal d’identitat que conforma el seu  tret distintiu. Hem avançat fins a una posició que ens permet  tenir  l’orgull de ser  la gran ciutat metropolitana  i convertir‐nos en referent  i  capital de  la Mediterrània,  alhora que  som un exemple  consolidat de model de progrés  a  Europa. Per  això,  avui ningú dubta que Barcelona  és  el  valor més  segur que  té Catalunya al món. 

7. Ara toca novament decidir. Barcelona ha d’optar entre continuar sent una ciutat que defensa els  interessos  de  totes  i  cadascuna  de  les  persones,  un  projecte  d’equitat  i  solidaritat, competitiu i ben posicionat o bé deixar el seu futur en mans d’aquells que mai han defensat la  ciutat,  que  la  volen  instrumentalitzar  amb  interessos  diferents  als  de  la  ciutadania  de Barcelona. Perquè creiem en un projecte per Barcelona, per la seva gent, mai subordinarem els interessos de Barcelona a altres interessos. 

8. La crisi que estem vivint en aquest moment no només ha significat un daltabaix en la situació econòmica. També ha posat en evidència la necessitat d’aprofundir en posicions més ètiques envers  la gestió dels afers públics  i privats, que  s’han de  sostenir en  la  incorporació en el discurs i en les pràctiques socials i polítiques de valors que reforcin la credibilitat i confiança de la ciutadania en les institucions. 

9. Per  això  és  el moment  d’apostar  amb més  força  per  la  convivència,  les  oportunitats  i  la creativitat  en un marc de  sostenibilitat  econòmica,  social  i mediambiental, o  caure  en un model  conservador,  immobilista  i  que  voldria  relegar  el  paper  capital  de  Barcelona  en  el mapa polític català i espanyol a un subordinat actor secundari.  

10. Barcelona demostra que  la ciutat progressista és possible  i necessària. Perquè pot ser més sostenible  i més  justa. Un model urbà socialment progressista  i econòmicament avançat és 

3 

 

cada vegada més essencial per a una Europa que necessita  referents per construir el  futur amb responsabilitat i optimisme. 

11. Els i les socialistes creiem fermament en la necessitat de treballar per tornar la dimensió dels valors a les pràctiques socials i polítiques. Creiem que les polítiques públiques de progrés no són solament  una forma de prestar serveis. Són al mateix temps una forma de transmetre a la societat la nostra convicció pel que fa als valors que formen l’ideari que origina i enforteix el  nostre  treball.  En  aquest  escenari  els  nostres  valors  continuen  sent  també  garantia  i fonament de  la prosperitat de  la comunitat. Així, doncs, el nostre és un model que posa  les persones,  i  les  seves necessitats de desenvolupament personal,  col∙lectiu  i professional  al centre de  les prioritats del projecte de ciutat, que es fonamenta en una visió de geometria variable: de la cura del carrer i del barri com a entorn més proper de la gent, a la vertebració de  la  ciutat metropolitana  i  la projecció  com  a  capital  catalana  i europea que ens  fa més competents i competitius.  

12. Aquesta forma d’entendre la ciutat no neix ni de la casualitat ni de designis aliens a la realitat de  la nostra ciutat. És producte d’una forma d’entendre  la relació  i  interacció entre tots els actors implicats: ciutadania, govern municipal, moviment associatiu, agents socials, empreses privades, tercer sector.  

13. A Barcelona, els i les socialistes hem treballat intensament per crear orgull de ciutat, i creiem que ho hem aconseguit. Constatem que bona part de  la ciutadania se sent  implicada en el projecte de transformació urbana. Hem convertit Barcelona en un projecte col∙lectiu que ha sabut  relligar el conjunt del  teixit social, participar amb el moviment veïnal, cohesionar els ciutadans i ciutadanes i projectar la ciutat cap al futur. 

14. En  aquesta  difícil  conjuntura  econòmica  és  necessària  la  defensa  dels  principis  de  la socialdemocràcia  per  respondre  a  la  crisi  actual.  La  crítica  neoliberal  i  neoconservadora minimitza el poder del  sector públic  i  solament busca defensar els  interessos de minories interessades, com ho està demostrant avui dia el govern de CiU a la Generalitat. En canvi els homes  i  les dones socialistes hem demostrat a Barcelona que, des de  l’esfera pública  i des d’una  col∙laboració  franca  amb  la  societat  civil,  el  tercer  sector  i  els  agents  econòmics  i socials, i des dels valors i les accions progressistes, es pot millorar i transformar la societat de la manera més eficaç.  

15. El model que hem impulsat durant els anys dels governs socialistes a Barcelona ha  facilitat i propiciat nous projectes, i ha trobat en la cooperació i la complementarietat entre els sector públic  i  els  sectors  associatius,  socials  i  privats  un model  efectiu  de  creixement  de molts àmbits de  la ciutat el el que es  requereix  l’impuls  i el  lideratge per  falta d’iniciatives o per necessitat de garantia d’igualtat  i  justícia. Perquè creiem que és necessari un sector públic  dinamitzador,  que  lidera  els  projectes  en  concertació  amb  altres  actors  i  que  també  és garantia  d'estabilitat,  igualtat  d'oportunitats,  sostenibilitat  i  qualitat  dels  serveis  per  al conjunt de la ciutadania. 

16. Ara cal arriscar i fer una mirada positiva i amb projecte de la ciutat. És l’hora de debatre els projectes de ciutat i veure qui pot estar a l’alçada de la realitat que ens envolta i qui vol que Barcelona  perdi  autonomia  o  agafi  un  camí  que  afebleixi  les  oportunitats  per  superar  els reptes actuals.  

 

17. BARCELONA, PROJECTE DE FUTUR 

18. La ciutat és l’espai privilegiat on passen les coses de la gent. És l’espai de la convivència, del treball, de la formació, de les relacions amb els nostres veïns i veïnes, on creixen les famílies i on  s’expressen  fermament,  i  han  de  veure’s  acomplerts  els  anhels,  les  necessitats  i  les expectatives dels ciutadans  i  les ciutadanes. La ciutat és també  l’espai d’intersecció entre  la 

4 

 

ciutadania  i  el  govern,  on  s’han  de  produir  i  compartir  les  decisions  que  han  de  donar resposta a allò que la ciutadania necessita i exigeix. 

19. Transformacions  profundes  i  nous  reptes  són  a  l’ordre  del  dia  de  l’evolució  actual  de Barcelona.  I  és  responsabilitat  política  nostra  fer  front  a  aquest  nou  futur  I  treballar  per construir‐lo. Aquest és el nostre deure.   Per això, davant  la dimensió de  les problemàtiques que  s’han  manifestat  en  els  darrers  mesos,  requereix  refermar  amb  contundència  tres prioritats centrals per abordar  la situació actual, assentant  les bases de  l’acció  futura per a una propera dècada. 

20. Primer, reactivar l’economia per generar més ocupació i de més qualitat. Cal generar riquesa. I això requereix reforçar la promoció econòmica de Barcelona, projectant‐la al món i posant‐hi les millors condicions per generar nova activitat econòmica. I Barcelona pot fer‐ho i ha de fer‐ho, perquè  té un projecte econòmic definit, que  tira endavant, dóna  fruits  i en donarà més.  En  plena  crisi  econòmica,  el  conjunt  d’iniciatives  i  estratègies  econòmiques  de Barcelona, no només no reculen i no només no s’aturen, sinó que viuen un procés creixent. 

21. Segona prioritat: pal∙liar els efectes negatius de  la  crisi  sobre  la ciutadania. Això passa per blindar  i  accentuar  totes  les  polítiques  d’atenció  a  les  persones  i  cohesió  social  al  nostre abast, tant les adreçades al sectors més vulnerables com les que posen serveis i equipaments a l’abast de tothom i a cada barri. 

22. Tercera gran prioritat: preservar la convivència a l’espai públic, fent de Barcelona una ciutat més ordenada, neta i segura. Només així tindrem cohesió, qualitat de vida i llibertat. 

23. Podem  afirmar  sense  ambigüitats  que  la  present  dècada  està  plena  de  possibilitats  i oportunitats. Però també comporta incògnites i inseguretats, i hem de ser capaços i capaces d’oferir respostes. La Barcelona fiable  i viable que els socialistes plantegem ha de garantir  i obrir nous horitzons, aportant  certeses als projectes i oferint noves oportunitats per a tota la ciutadania, perquè tothom pugui portar endavant el seu projecte vital. 

24. Ara toca que la ciutat faci un salt qualitatiu i un salt d’escala. Barcelona necessita ser model de ciutat  local  i de ciutat global. Una ciutat que ens permeti arribar tan  lluny com vulguem sense  deixar  de  ser  nosaltres  mateixos.  Una  ciutat  amb  qualitat,  però  no  tímida  ni empetitida; ambiciosa  i alhora sensible  i propera. El valor afegit de Barcelona és ser “ciutat dels seus ciutadans”.  

25. El nostre projecte es construeix des de la ferma convicció d’uns valors cimentats en un ciutat més participativa, amb dret a exercir plenament  i  lliurement els drets cívics,  fomentant  les responsabilitats individuals i col∙lectives, garantint l’accés als serveis des de la plena igualtat d’oportunitats, fomentant un marc de cohesió, convivència i seguretat a tots els barris de la ciutat, amb un compromís amb  la sostenibilitat  i  la cura de  l’entorn, treballant per  la plena igualtat  de  dones  i  homes,  sense  de  perdre mai  de  vista  la  necessitat  de  justícia  social  i solidaritat  que  ha  caracteritzat  Barcelona  com  una  ciutat  de  progrés,  plural,  dinàmica  i creativa.  

26. Hem  de  ser  capaços de donar  resposta  als nous  reptes,  tant  als que deriven d’un  entorn econòmic  complex,  com  a  les  necessitats  d’una  nova  socialització:  nous  usos  de  l’espai públic, la diversificació de models familiars, l’augment de l’esperança de vida o el canvi en els models de relacions laborals. 

27. Per mantenir, aprofundir  i respondre a  les noves exigències d’una realitat en transformació cal  prendre  decisions  adequades  i  valentes,  superant  les  tendències  conservadores  i immobilistes  que  expressen  altres  discursos  sobre  la  ciutat,  aspirant  a  respostes d’excel∙lència, amb esforç  i capacitat, per assolir els objectius que avui  la gent de Barcelona necessita i demanda. 

5 

 

28. El nostre projecte es construeix des de la ferma convicció d’uns valors cimentats en un ciutat més participativa, amb dret a exercir plenament  i  lliurement els drets cívics,  fomentant  les responsabilitats individuals i col∙lectives, garantint l’accés als serveis des de la proximitat i la plena  igualtat d’oportunitats, fomentant un marc de cohesió, convivència  i seguretat a tots els barris de la ciutat, amb un compromís amb la sostenibilitat i la cura de l’entorn.  

29. Hem  de  ser  capaços  de  donar  resposta  als  nous  reptes,  tant  als  que  deriven  de  la globalització  del  món  en  les  relacions  econòmiques,  com  a  les  necessitats  d’una  nova socialització: nous usos de  l’espai públic,  la diversificació de models familiars,  l’augment de l’esperança de vida o el canvi en els models de relacions laborals. 

30. Per mantenir, aprofundir  i respondre a  les noves exigències d’una realitat en transformació cal prendre decisions adequades  i valentes, aspirant a respostes d’excel∙lència, amb esforç  i capacitat, per assolir els objectius que avui la gent de Barcelona necessita i demanda. I això és  la  nostra  proposta  per  Barcelona,  treballar  per  continuar  sent  el  model  de  progrés, prosperitat i convivència que ens ha caracteritzat en els darrers anys. 

31. Els  socialistes  presentem  un  equip  molt  reforçat,  amb  persones  que  tenen  les  millors capacitats per afrontar les noves realitats que han sorgit i per afrontar els reptes que tenim al  davant:  creació  d’ocupació,  recuperació  econòmica,  impuls  de  l’àmbit  d’actuació metropolità, millora de la seguretat i dels serveis públics. Un equip format per aprofundir en el model de  ciutat que  representa Barcelona,  aprofitant  el millor que  tenim  i  incorporant visions que aportin encara més solidesa, renovació i innovació. 

32. Jordi Hereu encarna el lideratge rigorós i il∙lusionat, renovat i amb experiència que Barcelona necessita. Ha demostrat sobradament que és capaç de donar‐ho tot per Barcelona  i que té l’atreviment i responsabilitat per posar‐se al capdavant i no arronsar‐se davant de situacions de complexes.  

33. Des de l’autoritat que ens dóna el compliment de les propostes que vam presentar fa quatre anys,  presentem  ara  aquest  programa  de  futur,  construït  amb  les  aportacions  de moltes persones, que és com els  i  les socialistes pensem que s’ha de transformar  la realitat: entre tots i totes i sense deixar ningú enrere. 

6 

 

34. BARCELONA: MOTOR ECONÒMIC DEL SUD D’EUROPA 

35. Barcelona  té davant una gran oportunitat: exercir un  lideratge  com a motor econòmic del sud  d’Europa  aprofitant  les  sinergies  i  potencialitats  dels  projectes  que  emprendrà  els propers  anys. Aquesta  estratègia  ve  a  reforçar, per  sobre  tot,  l’altre  gran prioritat que  és treballar perquè  la ciutat generi el màxim d’ocupació, continuant  l’empenta demostrada en la seva tradició industrial als segles passats, i en altres moments de crisi en passats recents. 

36. La ciutat viu una  transformació del  sistema productiu molt  important que ha donat com a resultat  noves  activitats  econòmiques  emergents  (enginyeries  i  tecnologia, telecomunicacions, serveis a  les persones, serveis a  les empreses, etc.), uns serveis turístics amb més volum i major qualitat i una renovada activitat comercial.  

37. A aquestes transformacions de gran abast en la societat i economia catalana, cal sumar‐hi els processos de modernització del  teixit empresarial,  les  iniciatives  i emprenedories cientific  ‐ tecnològiques,  el  creixement  de  les  indústries  culturals  i  creatives  de  la  ciutat,  i  la configuració d’una ciutat universitària de primera magnitud. 

38. Barcelona  ha  anat  assolint  un  posicionament  de  lideratge  en  el  camp  de  l’economia  del coneixement  i de la innovació tecnològica amb una constructiva recerca de nous models de foment de l’economia productiva, que es materialitzen en destacats projectes com Barcelona Activa, el districte 22@, el Parc de Recerca Biomèdica i la Fira, que es complementen amb el naixement de nous sectors o  la consolidació d’àmbits  tan  importants com  la  transformació del port i les activitats logístiques. Això reforça el seu rol líder de les exportacions del conjunt de  les  metròpolis  d’Espanya,  aportant  al  voltant  del  20%  de  les  exportacions  totals  de l’economia  espanyola.  Per  això  és  fonamental  apostar  per  continuar  millorar  el posicionament competitiu de l’economia de Barcelona i Catalunya al món. 

39. I aquesta gran fita està en estreta relació i només té sentit com a instrument per al principal repte dels propers anys: treballar per l’ocupació de la gent que ha quedat a l’atur, pels joves que cerquen la primera ocupació, per les dones que volen participar en el mercat de treball, per  les  persones  emprenedores  i  les  noves  iniciatives,  defensant  també  el  comerç  de proximitat  com  a marc  idoni  generador  d’ocupació,  a més  dels  valors  que  aporta  en  la cohesió  social del  territori. En   aquest marc  serà clau apostar per un model d'ocupació de qualitat, donant suport a  la millora de  la productivitat en sectors  industrials, treballant per superar  la  precarietat  en  la  contractació,  especialment  en  el  sector  dels  serveis  i particularment amb dones i joves. Hem d’avançar sense deixar ningú pel camí.  

40. Això exigeix un paper expressament actiu del govern de la ciutat, tant per treballar en el nou marc de relació amb el govern de la Generalitat com per impulsar en aquesta primera etapa la nova Àrea Metropolitana en aspectes com la mobilitat, els serveis compartits i la projecció econòmica  internacional.  També  cal  aprofundir  en  la  concertació  social.  En  aquest  sentit, l’acord econòmic  i  social que  recull el Pacte per  l’Ocupació de Qualitat obre un  camí que caldrà intensificar i actualitzar amb una perspectiva ambiciosa.  

41. Aquestes  accions  es  complementen  amb  altres  estratègies  que  passen  per  generar  noves accions  de  formació,  millorar  la  qualitat  i  disminuir  la  precarietat  dels  llocs  de  treball, estimular  l’augment de  la productivitat,  reforçar  la diversificació productiva, potenciar  l’ús intensiu del coneixement,  les tecnologies  i  la  innovació aplicada a tots els sectors, fer de  la creativitat  un  segell  distintiu,  impulsar  iniciatives  i  espais  de  transformació  urbana  i econòmica. 

42. En  un  mateix  sentit  hem  de  reforçar  i  impulsar  mecanismes  de  treball,  cooperació  i col∙laboració entre el sector públic i el sector privat, desenvolupant processos de planificació conjunta, així com d’inversió, basats en la coresponsabilitat en els projectes. En aquest sentit 

7 

 

cal  desplegar  estratègies  d’inversió  pública  –  privada  orientades  a  la  creació d’infraestructures de competitivitat en tots els camps. 

 

43. Ocupació i formació, la nostra prioritat  

44. Barcelona  té com a prioritat  la creació d’ocupació en un context en el qual en els propers anys totes les iniciatives municipals hauran d’anar destinades a prioritzar la creació de nous llocs de treball a Barcelona. Hem de poder propiciar perspectives reals per que les persones aturades  i  els  sectors  que  tenen  la  percepció  d’una  possible  pèrdua  de  feina,  que  la reactivació econòmica a més de necessària i és possible. 

45. Per  tant  la  nostra  acció  ha  de  ser  estructural,  per  a  crear  les  condicions  que  propiciïn  la generació  d’ocupació  com  una  necessitat  de  ciutat,  necessitat  social  i  humana,  i  també pal∙liativa, de cara a cobrir les necessitats urgents de determinats col∙lectius. . Tindrem com a prioritat que l’acció de govern vagi encaminada en aquesta, des de tots els serveis d’atenció a  les  persones  fins  a  la  inversió  en  nous  equipaments  de  tot  tipus  i  l’atracció d’esdeveniments.  

46. I per garantir una millor ocupació  i de més qualitat cal potenciar  i promoure que el nostre capital humà estigui preparat per assolir els nous reptes que provenen de l’entorn econòmic siguin  acompanyats  de  mesures  que  reforcin  la  formació  professional,  els  programes d‘activació  de  l’economia  social,  la  promoció  econòmica  de  proximitat  i  el  suport  a l’emprenedoria. 

 

47. Complementarem  la  tasca  desenvolupada  pel  Pacte  per  l’Ocupació  de  Qualitat  amb  el traspàs  formal  de  competències  en matèria  de  disseny  i  execució  de  polítiques  actives  a través d’un Consorci per l’ocupació, creat conjuntament amb la Generalitat per a l'impuls de l’ocupació de  major qualitat i l’estabilitat dels llocs de treball. 

48. Prioritzarem  la  formació  professional  creant  noves  places  i  implicant  les  universitats  de Barcelona tot aprofitant   els seus Campus d’Excel∙lència al per a potenciar  la FP de qualitat. Ampliarem  la  formació en orientació professional que des 2011 es desenvolupa a  tots els centres  educatius  de  la  ciutat  per  incorporar  l'aprenentatge  pràctic  de  competències empresarials i emprenedores. 

49. Desenvoluparem  programes  d’inserció  professional  a  mida  de  col∙lectius  amb  especials dificultats tals com persones aturades de llarga durada, persones sense prestació, joves amb risc  de  fracàs  escolar,  persones  amb  risc  d’exclusió  social,  persones  amb  discapacitat,  o persones amb malalties mentals. 

50. Desenvoluparem  i millorarem  l’eficàcia de  la Xarxa d’Inserció Sociolaboral,  incrementant  les entitats membres, impulsant activitats comunes, visualitzant les seves aportacions i establint sinèrgies i relacions amb altres Xarxes de l’estat espanyol i d’Europa 

51. Acompanyarem  les  persones  aturades  en  la  recerca  de  feina,  tot  reforçant  l’accés  i coordinació metropolitana a l’orientació, i potenciarem la recerca online de bcn/treball . 

52. Apostarem per la plena inclusió laboral de les dones a tots els sectors econòmics de la nostra ciutat i en tots els nivells organitzatius, especialment en aquells on la seva presència és molt minoritària,  mitjançant  programes  de  formació,  experiencials,  creació  de  xarxes  i sensibilització empresarial.  

8 

 

53. Impulsarem, reforçant  les competències en gestió empresarial,  l’economia social mitjançant programes  específics  per  a  la  creació  i  consolidació  de  cooperatives,  SALS,  empreses d’inserció i Centres Especials de Treballs. 

54. Convertirem  el nou Cibernàrium ubicat  al districte  22@  com  a  centre de  referencia  en  la formació  i  capacitació  tecnològica  d’empreses  i  professionals  de  la  ciutat  completant  a  la vegada el desplegament d’antenes de alfabetització digital a tots els districtes de la ciutat.  

55. Impulsarem un programa integral per a persones menors de 30 anys, adaptat a cada perfil de joves, que incorpori de manera combinada la formació, l’experiència laboral i accés a crèdit, per a facilitar la flexibilitat i la seguretat en el seu projecte laboral. .  

 

56. Potenciar la Barcelona metropolitana en l’economia global 

57. Avui dia no es pot continuar pensant  la nostra  realitat  sense pensar que vivim en un món globalitzat  i que  les  respostes de  les polítiques públiques en matèria de desenvolupament econòmic  han  d’aprofundir  i  innovar  sota  aquesta  perspectiva,  en  particular  atenent  a  la necessitat d’augmentar la competitivitat de l’empresa local per poder generar ocupació de la manera més activa possible.  

58. És clau, doncs, posar en pràctica procediments que assegurin que les polítiques i programes municipals  són  vistos  a  través  d'una  competitivitat  econòmica  entenent  l'objectiu  del creixement econòmic com una forma pràctica de recolzar la creació d’ocupació i la millora  i creixement  del  teixit  empresarial.  Barcelona  és  ja  una  de  les  àrees  metropolitanes  de referència  al món  i  cal  treure  partit  d’aquest  bon  posicionament  per  crear més  i millor ocupació per als barcelonins i barcelonines. 

 

59. Impulsarem  la  transversalitat  i el  treball col∙laboratiu entre empreses, universitats, centres de recerca i administració, com a eina clau per a la competitivitat, dins els sectors amb més potencial: indústries creatives, esports, sostenibilitat i salut,  media, disseny, tic,  alimentari, recerca biomèdica,  logística  i  infraestructures,  indústria aeronàutica, fires de gran projecció en  termes  econòmics  i  d’innovació  (Construmat,  Alimentària, Mobile  Congress,  HIT,  The Brandery), i la renovació de sectors clau en l’economia del país (automòbil, turisme, comerç, indústria) en tot l’àmbit metropolità. 

60. Concretament  impulsarem  el  sector  del  vehicle  elèctric,  que  ens  posiciona  en  la transformació  d’un  sector  industrial  tradicional  en  el  nostre  àmbit  i  que  és  solució  als creixents reptes de la sostenibilitat, la generació d’energia i la mobilitat urbana del futur. 

61. Facilitarem  que  la  nova  estació  de  La  Sagrera  esdevingui  un  nou  pol  d’atracció  per  a empreses impulsant  estratègies d’ubicació de seus corporatives en el seu àmbit d’influència tot afavorint  la posada al dia dels districtes  industrials de  la seva vora (Sagrera, Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, Verneda Industrial).  

62. Modernitzarem  el  conjunt  de  la  Zona  Franca  com  a  nou  pol  industrial  i  d’innovació  de Catalunya afavorint especialment el desplegament de les indústries alimentària, audiovisual, de  mobilitat  elèctrica,  i  biosanitària,  a  través  de  la  posada  en  marxa  de  la  plataforma Barcelona Zona d’Innovació (BZ). En l’eix alimentari, renovarem els mercats centrals del peix i la  fruita  de Mercabarna  per  consolidar  el  pol  logístic  i  d’ocupació  que  representa  el  gran mercat central del sud d’Europa.  

63. Potenciarem el triangle econòmic de barcelona (“bet”) , que desenvolupa la suma d’esforços i  sinergies amb els municipis de  l’entorn,  i que està definit per  l’àrea 22@‐Sagrera‐‐Besòs, 

9 

 

l’àrea logístico‐industrial del Llobregat (Aeroport‐Port, Fira‐GranVia‐Biopol) i l’àrea del Vallès (entorn B‐30, Sincrotró, Parc Tecnològic del Vallès). 

 

 

 

64. Apostar per la generació de coneixement, l’emprenedoria i el suport a les pimes 

65. Barcelona té en l’excel∙lència investigadora i en la generació de coneixement un gran camp a recórrer que cal accelerar per esdevenir un nou hub global de  la indústria del coneixement, com a element bàsic dels  increments de productivitat  i competitivitat dels agents  i sectors econòmics, des del convenciment que el creixement econòmic a  llarg termini es fonamenta en els processos d'innovació. 

66. La  potenciació  del  capital  tecnològic  i  de  la  inversió  en  bens  d’equipament,  especialment necessaris en una economia com la catalana de petita empresa, està lligada a l’increment de la  despesa  privada  i  pública  en  R+D+I  i  educació,  que  necessàriament  ha  de  ser  resultat també  de  la  cooperació  públic  –  privada,  amb  inversions  reals,  com  ho  demostren  les economies d’Estats Units o Japó.  

67. Barcelona té en la PIME i l’emprenedoria un dels seus trets d’identitat a potenciar a la vegada que en el dimensionament empresarial i la potenciació de la indústria està el repte de futur per la ciutat. Barcelona ha de ser capaç de fer fluir la creativitat i els somnis de les persones emprenedores i treballadores, que el seu projecte es pugui dur a terme, i posar al seu abast les  condicions  i  els  entorns  públics  i  privats  on  transformar  aquesta  creativitat  en desenvolupament econòmic, productiu i social.  

68. Per això és vital potenciar el desenvolupament del capital humà i el foment de la cultura del treball  i  emprenedoria,  atraure  inversió  de  talent  i  d’educació  superior,  desenvolupar  la innovació  i  l’emprenedoria,  i  promoure  la  creació  d’empreses  en  els  sectors  estratègics emergents i el desenvolupament de clústers existents. 

 

69. Potenciarem  les universitats  i  la recerca a través dels nous campus d’excel∙lència  i els nous parcs científics facilitant la instal∙lació i ampliació a Barcelona de centres de recerca públics i privats a través d’incentius fiscals, política de sòl  i creació d’espais d’acompanyament per a l’atracció de talent donant‐hi suport per augmentar el lligam amb el món empresarial.  

70. Contribuirem a posicionar les universitats i escoles de negoci de Barcelona al més alt dels rànquings globals d’excel∙lència docent i investigadora  

71. Fomentarem la innovació oberta, els urban labs i la smart city, tot posicionant Barcelona com a  entorn  de  proves  i  innovació  en  noves  tecnologies  i  sostenibilitat  urbana  per  atraure inversió i ocupació d’alt valor afegit.  

72. Habilitarem,  aprofitant  edificis  ja  existents,  20.000  nous  metres  quadrats  a  la  ciutat d’incubació  destinats  a  empreses  innovadores  en  creixement  i  amb  presència  en  tots  els districtes de la ciutat. Transferirem el model d’incubadora de noves activitats econòmiques a altres sectors (com el social, el cultural,..). 

73. Aplicarem  deduccions  a  l’IAE  de  les  grans  empreses  per  la  inversió  en  innovació, emprenedoria i la recerca i desenvolupament. 

10 

 

74. Potenciarem  l’emprenedoria  social,  transformant  la  política  d'ajudes  i  subvencions municipals  en un  fons d’innovació  social que promogui  les  iniciatives  viables orientades  a cobrir les necessitats socials als barris de Barcelona. 

75. Ampliarem el Parc Tecnològic de  les enginyeries Barcelona Nord  i  la seva capacitat d’acollir empreses innovadores per seguir potenciant el pol empresarial innovador a Nou Barris. 

76. Estarem al costat d’aquelles empreses que estiguin en condicions de créixer amb programes de suport al finançament, la internacionalització, i l’accés a serveis de creixement.  

77. Promourem Barcelona com a capital emprenedora atraient empreses de capital risc, serveis empresarials,  entorns  d’incubació,  centres  de  suport  a  l’emprenedoria,  impulsant l’emprenedoria a tots els nivells educatius, atraient emprenedors d’arreu, i consolidant el BIZ Barcelona com a punt de trobada de referència internacional per a la iniciativa emprenedoria i la innovació 

78. Avançarem  en  sistemes  de  gestió  del  temps  innovadors  a  les  empreses  de  la  ciutat  que millorin  la  seva  productivitat,  augmentin  el  nivell  de  competitivitat  i  permetin  la compatibilitat  de  la  vida  personal  i  laboral  de  totes  les  persones  treballadores.  Seguirem potenciant  la  Xarxa  d’empreses NUST  (nous  usos  del  temps)  per  continuar  repensant  els actuals models econòmics i organitzatius, a les empreses 

79. Fomentarem  la  responsabilitat  social a  través de  la  compra  social  innovadora,  incorporant clàusules socials i el valor de la sostenibilitat en els contractes a les empreses.  

 

80. Posicionar i projectar Barcelona al món 

81. L’escenari que hem de fer de Barcelona ha de garantir el consens i l’impuls necessari com a eix per a  l’acció conjunta de  tots els altres agents  implicats, per projectar  la ciutat a nivell internacional.  Reptes  com  la  capitalitat  mediterrània,  la  marca  Barcelona,  l’atracció d’esdeveniments  i  l’exigència d’infraestructures clau  són  i han de  ser  fruit d’aquest  treball continuat.  Barcelona  està  al món  per  què  els  diversos  governs  encapçalats  pel  PSC  han apostat per aquesta  realitat,  i  la continuïtat d’aquesta projecció és un dels pilars del  futur econòmic de la ciutat. 

 

82. Transformarem  l’Àrea de Promoció Econòmica  Internacional de  l'Ajuntament de Barcelona en  l'Agencia    de  Promoció  Econòmica  de  Barcelona  que  a  escala metropolitana  tindrà  la missió d’atraure inversió i activitat econòmica global.  

83. Continuarem  el  programa  Do  it  in  BCN  d’atracció  de  talent  emprenedor  i  innovador, impulsant també  la ubicació  i ampliació a Barcelona d’escoles  internacionals a tota  la ciutat per fer fàcil l’aterratge a la ciutat de talent internacional.  

84. Farem  de  Barcelona  un  centre  formatiu  de  referència  internacional  potenciant  el  clúster d’educació  superior  i  atraient  estudiants  i  talent  internacional  per  què  cursin  estudis  de postgrau a Barcelona com a forma, també, de millorar l’excel∙lència dels estudis de postgrau de Barcelona, sobretot del sud‐est asiàtic i el Mediterrani  

85. Apostarem  per  la  capacitat  firal  de  Barcelona  redoblant  el  fons  de  competitivitat  i internacionalització de fires i congressos, tot donant un salt quantitatiu i qualitatiu de la Fira de BCN, amb les dues seus a ple rendiment. 

86. Crearem el consell  regulador  i promotor de  la marca Barcelona per protegir‐ne el  seu ús  i promoure'n la seva vessant econòmica a escala global, a través de l’Observatori de la marca Barcelona.  

11 

 

87. Reforçarem  la  internacionalització de  la promoció econòmica de Barcelona, amb  l’entrada del sector privat, el redimensionament dels Consolats de Mar  i un pla de desenvolupament de les relacions empresarials amb un país concret per any. 

88. Establirem plataformes d’aterratge permanents per emprenedors locals amb projecció global a Sillicon Valley, Brasil, i Xina.  

89. Crearem la taula d'infraestructures per la internacionalització, que integri tots els operadors públics  i  privats  d’infraestructures  (Estat,  Generalitat,  Ajuntament,  port,  aeroport,  ADIF, Rnfe)  així  com  grans  empreses  exportadores  (Seat,  Nissan,  Ficosa,  Mercabarna,  Mango, farmacèutiques, químiques, etc).  

90. Impulsarem mecanismes  de  treball,  cooperació  i  col∙laboració  entre  el  sector  públic  i  el sector privat, desenvolupant processos de planificació conjunta, així com d’inversió, basats en la coresponsabilitat en els projectes. En aquest sentit cal desplegar estratègies d’inversió pública  –  privada  orientades  a  la  creació  d’infraestructures  de  competitivitat  en  tots  els camps. 

 

91. Turisme de qualitat per projectar la ciutat 

92. El turisme és un dels motors econòmics més importants de la nostra ciutat i que emana una imatge de  la Gran Barcelona  al món. Hem d’impulsar una desconcentració de  l’activitat  a través d’un pla de dinamització comercial, d’estratègia del sector. L’impuls del turisme ha de caracteritzar‐se  per  ser  sostenible  i  qualificat,  ser  previsors    per  a  la  gestió  i  volum  del turisme, tot formalitzant noves eines de governança  i finançament que ajudin a transmetre de  Barcelona  la  idea  de  la  gran  botiga  i  de  gran  paratge,  de  les  oportunitats  culturals  i lúdiques  que  ofereix  la  ciutat  al món.  Per  tan  la  divulgació,  promoció  i  comunicació  en dependrà l’èxit obtingut. 

 

93. Desplegarem el  l nou model de turisme que suposa el Pla Estratègic de Turisme 2010‐2015 per a Barcelona, que ens permetrà assentar el  lideratge assolit en un model de creixement sostenible i generador de més valor per a la ciutat i la seva economia. 

94. Potenciarem  la capacitació  i qualificació de  treballadors del sector del  turisme, a  través de plans de  formació, orientació  i coneixement de  la ciutat, a  través de  la concertació amb el sector. 

95. Promourem Plans territorials de turisme de districte per a la descentralització de la riquesa i la pressió del turisme i declararem zones d’interès turístic els eixos comercials del centre de Barcelona i del voltant de les principals icones turístiques de la ciutat  

96. Promourem  l’adopció de polítiques de turisme responsable entre els operadors turístics de Barcelona en  línia amb  la certificació “Biosphere” del  turisme de Barcelona,  tot creant una  xarxa de turisme responsable amb el medi ambient i sostenible. 

 

97. El comerç dona vida a la ciutat 

98. Barcelona no s’explica sense el comerç de proximitat, des dels inicis de la creació de la nostra ciutat el comerç ha estat lligat a ella.  Aquest comerç, és el comerç de barri, el que ha forjat les relacions en  les diverses centralitats, és el que ha sustentat des de generacions part de l’economia de  la  ciutat,  que ha  estat  capaç  de  teixir  complicitats  amb  el  teixit  associatiu, econòmic i polític, i que en aquests temps difícils de crisi, està aguantant i buscant solucions imaginatives per sobreviure.  

12 

 

99. Per això és necessari seguir potenciant la seva activitat com un dels pilars de la cohesió social i  econòmica  dels  nostres  barris,  generadors  de moviment  a  la  ciutat,  que  ajuden  a  fer entendre a  les persones el  significat de cada carrer de cada plaça,  són els que amb el  seu impuls, ens recorden que hi ha persones que cada dia es creen noves expectatives individuals i col∙lectives, que són emprenedors.  

 

100. Realitzarem programes de suport integral i especialitzat al comerç, tot promovent el comerç de proximitat, la formació al sector i la consolidació dels eixos comercials.  

101. Impulsarem  l'Institut de Comerç  i Mercats de Barcelona per seguir transformant en clau de  competitivitat  el  comerç de Barcelona dotant‐lo de  competències que  incentivin  i serveis adscrits que assegurin el compliment de les normatives comercials de la ciutat per tal de garantir l’oferta comercial que demana la ciutadania i els professionals del comerç. 

102. Impulsarem  la  qualitat  de  l’ocupació  al  sector  comerç  prioritzant  la  formació professional, contínua i ocupacional en aquestes especialitats, a través de al concertació amb el sector. 

103. Promourem l’activitat econòmica en els locals ara buits de la ciutat i la inversió en els comerços,   mitjançant  la  facilitació d’informació  i els  incentius a  l'activitat econòmica  i els microcrèdits. 

104. Ampliarem les funcions de les OMIC a la d’oficines d’atenció al comerciants per tal de recollir les seves aportacions de cara a la millora de la relació amb les persones consumidores així .com per promoure  l'espai de referència pels comerciants a  l'ajuntament per facilitar al màxim les relacions del comerciant amb l'administració municipal 

105. Impulsarem la senyalització dels diversos eixos i entorns comercials de la ciutat per a millorar la difusió de les zones comercials de la ciutat i el seu millor desenvolupament. 

106. Impulsarem el Festival de la Llum que convertirà el Nadal en la campanya comercial de Barcelona en un entorn amb identitat pròpia i projecció global. 

107. Posarem en marxa les primeres àrees d’excel∙lència comercial caracteritzades per alts nivells d’associacionisme comercial, oferta diferenciada, serveis urbans a mida, senyalització singular, i serveis al client personalitzats. 

108. Renovarem  els mercats de  l’Abeceria  a Gràcia,  Sant Andreu, Vall d’Hebron, Núria, Ciutat Merididana, Hostafrancs i Sant Martí. 

 

13 

 

109. BARCELONA, CIUTAT PER A L’EDUCACIÓ I LA CREATIVITAT 

110. L’entorn en el que ens  trobem a Barcelona avui dia ens permet  confirmar  la  vital importància  del  capital  humà,  de  la  formació,  de  la  creativitat,  de  la  innovació  i  de  los nombroses  facetes del coneixement per  respondre als  reptes actuals. La sortida de  la crisi només  serà  possible  si  pensem  noves  fórmules  per  entendre  el món  en  el  que  vivim  i canviem  així  paradigmes  i  punts  de  vista,  sobretot  en  qüestions  en  les  que  l’educació, l’aprenentatge,  el  coneixement  i  la  participació  en  la  vida  social  i  cultural  són  eines fonamentals amb  les que podem abordar des d’angles  innovadors  l’activitat econòmica,  la interacció social i a la  pròpia relació entre l’administració i la ciutadania. 

111. En aquest context l'educació juga un paper clau en  la vida de qualsevol persona i és l'eix  de  desenvolupament  de  la  nostra  societat.  Avui  més  que  mai  la  ciutat  disposa d’incomptables possibilitats educadores per a tothom  i esdevé  instrument amb  la capacitat d’educar, de fomentar l’aprenentatge de llengües i de transmetre valors i coneixements amb vocació d’igualtat d’oportunitats  i d’equitat.   Entenem  l’educació  com un dret  fonamental universal indispensable per al ple exercici dels drets com la llibertat, l’autonomia individual i la  igualtat. És  irrebatible el  fet que  la  formació adequada  i  la capacitat de dominar català  i castellà,  i  també  altres  llengües  permet  augmentar  notablement  les  possibilitats  de desenvolupament personal i laboral, a la vegada que és una gran eina per garantir una major equitat en el sistema, un suport als processos de mobilitat social i un ajut clau per la reducció de  les desigualtats. Entenem que  la  lluita  contra el  fracàs  i  l’abandó prematur del  sistema educatiu, així com el treball a favor de l’excel∙lència formen part de les nostres prioritats. 

112. Alhora no podem perdre de vista que  també  l’educació és transmissora de valors  i principis que són el  fonament de  les nostres democràcies.  I en aquest sentit  la  inversió en educació,  en  capital  humà  i  en  formació  és  la  garantia  per  assolir  una  Barcelona  més cohesionada i amb més capacitat per competir en una societat global.  

113. Creiem en  l’educació  i estem decidits a demostrar‐ho amb  les  iniciatives pròpies a l’abast,  treballant  amb  la  Generalitat,  en  el  marc  del  Consorci  d’Educació,  i  generant complicitats i compromisos amb la comunitat educativa i amb les famílies  

114. En una mateixa direcció  les accions d’innovació  i promoció en el camp de  la cultura concorren  amb  els  processos  formatius  per  tal  d’ampliar  la  perspectiva  global  de  la creativitat a fi de contribuir a la construcció de societats més justes, lliures i desenvolupades. Les  iniciatives  culturals  no  només  s’han  de  desplegar  des  d’òptiques  unidireccionals  i limitades  sinó  que  han  de  combinar  cultura  i  proximitat  des  dels  equipaments  de  barri, distribució  i equitat efectiva des de  les grans  institucions culturals buscant  l'accés de nous grups  socials  a  les  principals  activitats,  l'abordatge  sistemàtic  i  prioritzat  del  treball  en  el camp de  la diversitat cultural,  i el suport decidit a  l’activitat creadora  i emprenedora en el camp cultural. Perquè creativitat i cultura constitueixen un eix central de la nostra identitat i de la nostra projecció nacional i internacional. 

115. Aquesta és la raó per la qual la de biblioteques, teatres, espais polivalents, auditoris i d’un ampli ventall de programes culturals públics que es plantegen avui dia es despleguin des d’un nou enfocament: s’ha de poder considerar que l’accés a la cultura és un dret bàsic dels ciutadans i de les ciutadanes i un factor important de cohesió social i convivència ciutadana. 

116. Per  aquesta  propera  dècada  els  nostres  esforços  s’han  de  concentrar  a  garantir l’accés a  l’educació  i a  les pràctiques culturals per part del tota  la ciutadania  i a ampliar  les oportunitats perquè tothom trobi espais de participació en la vida cultural, cívica, productiva i creativa de la ciutat.  

14 

 

117. El capital cultural, social,  lingüístic i educatiu de Barcelona ve donat per la seva gent i,  en  bona  mesura,  per  la  fortalesa  de  les  seves  entitats  i  institucions,  la  vàlua  de  les produccions  dels  creadors,  la  qualitat  del  sistema  educatiu  en  totes  les  seves  etapes,  les organitzacions i equipaments dedicats a la recerca, la producció, la dinamització, l’educació i el desenvolupament  i  la pràctica esportiva,  les pràctiques amateurs  i  l’associacionisme,  les formacions artístiques,  la  responsabilitat  compartida de  famílies, escola  i  ciutat en  l’àmbit educatiu; o les dinàmiques més intangibles vinculades a la tradició, a les pràctiques socials o a les relacions  entre els ciutadans. 

118. Aquesta ha de continuar essent  la  línia d’acció dels propers anys. La cultura ha de créixer i contribuir al desenvolupament global de la ciutat. Per això  caldrà reforçar el sistema cultural amb institucions i agents, garantir que la ciutat sigui un context nutritiu per al cultiu dels seus ciutadans, i impulsar la producció cultural basada en la creativitat i la innovació. 

119. El treball en el camp dels valors  i  la projecció de  la ciutat també es reforça amb  les accions en camp esportiu. Hem de  treballar  intensament perquè Barcelona continuï essent una  ciutat  en  la  qual  l’esport  sigui  una  peça  fonamental  per  a  la  construcció  dels  valors ciutadans  des  dels  barris,  fomentant  la  salut,  la  convivència  i  la  cohesió,  tot  afavorint  la integració de col∙lectius amb més dificultats, treballant per a la millora específica de la salut per a persones que ho necessiten, com gent gran i persones en procés de rehabilitació. 

 

120. Impuls a l’educació, per una ciutat d’igualtat d’oportunitats i equitat  

121. Continuarem  exercint  el  necessari  lideratge  polític.  En  aquesta  línia  afirmem  la necessitat d’impulsar el procés d’aprovació d’un gran Pacte per l’Educació de Barcelona, per aconseguir una societat cohesionada socialment. El nostre compromís es seguir potenciant les polítiques que facilitin el pas i la coordinació efectives entre els diferents trams educatius. Treballarem  per  la  igualtat  d’oportunitats  i  equitat  en  el  camp  educatiu  garantint  una escolarització  equilibrada  de  l’alumnat  a  través  de  les  zones  de  proximitat  i  continuant donant suport a les famílies que ho necessitin en diversos aspectes (beques, ajudes, etc.) 

 

122. Treballarem  per  garantir  l’escolarització  equilibrada  de  l’alumnat  a  través  de  les zones de proximitat. 

123. Col∙laborarem responsablement amb la Generalitat de Catalunya en la distribució de les  escoles,  de  forma  equilibrada  a  tots  els  districtes  de  la  ciutat,  avançant  en  el desenvolupament del mapa escolar de la ciutat. 

124. Col∙laborarem per  tal que  les  ajudes de menjador  arribin  tots  els  alumnes que ho necessiten,  i  amb  els  ajuts  a  les  famílies  per  a  la  realització  d’activitats  extraescolars  i complementàries. 

125. Millorarem  l’accessibilitat i sostenibilitat mediambiental dels centres educatius. 

126. Continuarem  apostant  per  un model  d’escola  bressol  de  qualitat,  facilitant  l’accés dels  infants de famílies on  les seves mares o pares necessitin el servei per poder accedir en igualtat de condicions al mercat de treball.  

127. Mantindrem  i  promourem  altres  serveis  socioeducatius  adreçats  als  infants  més petits com poden ser els espais familiars i altres. 

128. Promourem  l’accés  a  l’aprenentatge  de  la  pràctica  musical,  les  arts  plàstiques  i escèniques, així com la lectura. 

15 

 

 

129. Èxit escolar, formació professional i inserció laboral  

130. Desenvoluparem  les  accions  intensives  de  lluita  contra  el  fracàs  escolar  i  la potenciació contundent de la formació professional, fent‐la més qualificada i extensa en una perspectiva menys  academicista  i més  lligada  a  l’experiència,  tot  apostant  per  l’educació integral,  per  construir  una  ciutadania  basada  en  la  responsabilitat,  la  solidaritat  i  el compromís amb l’entorn. 

 

131. Arribarem a    l’objectiu de  la continuïtat en els estudis post obligatoris del 85% dels alumnes de la nostra ciutat. 

132. Exigirem  i  ajudarem  a  aconseguir  “L’escola  del  segle  XXI”,  amb  la  necessària modernització dels centres, tot fent de Barcelona una ciutat capdavantera en la digitalització de l’ensenyament ‐ aprenentatge. 

133. Fomentarem  i facilitarem la relació entre la formació, el territori i el món econòmic, com a triangle virtuós de la Formació Professional. 

134. Consolidarem  la  Fundació  Barcelona  Formació  Professional  com  a  referent    de  la qualitat  i  lligam  de  la  FP  a  la  ciutat  i  el  seu  teixit  econòmic,  promovent  les  actuacions necessàries  per  fer  de  Barcelona  la  capital  de  la  Formació  Professional  de  la  Xarxa  de  la Mediterrània. 

135. Incrementarem la mobilitat europea dels joves estudiants de formació professional i la dels professors,  fomentant  la cultura del  treball per a  la millora del capital humà, en el context d’una ocupació de qualitat i per tal de reforçar el desenvolupament econòmic de  la ciutat. 

136. Potenciarem que  la  formació de persones adultes esdevingui orientadora  i a  través de la qual es pugui acreditar itineraris formatius al llarg de tota la vida. 

 

137. Participació, corresponsabilitat i acció en xarxa  

138. Barcelona Ciutat Educadora esdevé el marc referencial per comprendre  la veritable amplitud del concepte educació a les nostres polítiques. Identifiquem tres grans àmbits que tenen diferents graus de responsabilitat, participació,  i en  l’educació en xarxa:    les famílies, com a nucli principal de  l’educació, el  sistema educatiu, agent  fonamental en  l’assoliment d’una societat educada, i l’entorn, com a territori educatiu.  

 

139. Impulsarem  el  model  de  centre  educatiu  autònom  i  responsable,  capaç  de singularitzar la seva gestió i disposat a retre comptes. 

140. Fomentarem  les  actuacions  orientades  a  establir  itineraris  educatius  coherents  i complets entre centres de primària  i secundària. 

141. Potenciarem un Servei d’educació, amb tots els centres sostinguts amb fons públics,  que esdevingui un referent educatiu pel país. 

142. Potenciarem la cultura de la responsabilitat i de la millora qualitativa de l’educació a través de l’avaluació. 

143. Promourem  una major  a  participació  dels  diferents  sectors  i  agents  educatius  als consells escolars de tots els nivells: escola, districte i ciutat. 

16 

 

144. Incrementarem  les  actuacions  formatives  vers  les  famílies,  incrementant  les oportunitats  d’aquestes  per  compartir  i  fiançar  els  seus  coneixements  i  les  seves  bones pràctiques en educació.  

145. Seguirem  col∙laborant amb  les AMPA es en  la promoció d’activitats extraescolars  i escoles obertes. 

146. Establirem  xarxes  educatives  a  tots  els  districtes  i  incentivarem  els  plans  de coordinació  i dinamització de  l’acció educativa per que ajudin a potenciar  tots els recursos existents,  incrementant  i  facilitant  l’accés  de  les  escoles  i  institut  a  l’oferta  cultural  de  la ciutat, i la seva relació amb la xarxa de biblioteques públiques de tots els districtes. 

147. Potenciarem el Projecte Educatiu de Ciutat  (PECB), amb  la potenciació de PEC’s de districte  i/o  barri,  els  quals  s’articularan  amb  el  PEC  de  ciutat  a  través  de  xarxes  d’acció educativa. 

148. Mantindrem  el  lideratge  de  Barcelona  en  l’associació  Internacional  de  Ciutats Educadores. 

 

149. Impuls  al  coneixement  de  llengües,  per  una  ciutat  d’igualtat  d’oportunitats  i projecció al futur  

150. El tema del coneixement de llengües és cabdal en aquest moment al món global, més encara  tenint  en  compte  la  necessitat  d’aportar  eines  que  complementin  i  reforcin  les oportunitats  per  la  recerca  de  feina  de  qualitat.  És  un  imperatiu  treballar  en  aquesta perspectiva des de diversos punts de vista. 

151. També  és  una  fita molt  important  per  les  persones  que  volen    viure  a  la  ciutat, participar  de  la  vida  cultural,  relacionar‐se,  treballar  gaudir  dels  drets  propis  i  ser respectuosos amb els drets dels altres. Per això  també és  imprescindible que coneguin  les dues  llengües  oficials  que  es  parlen  a  la  ciutat  per  tal  d’evitar  que  algú  es  pugui  sentir discriminat per raons de  llengua  i cal que  les persones que es vulguin  incorporar al mercat laboral ho puguin fer en condicions d’igualtat. 

152. Apostarem  per  una  Barcelona  trilingüe,  ja  que  és  imprescindible  i  inajornable estendre el coneixement  i domini de  llengües  (català, castellà  i  l’anglès,  i  també d’altres  la importància de les quals s’albira creixent). 

153. Continuarem impulsant decididament la corresponsabilitat municipal en el Centre de Normalització  Lingüística de Barcelona perquè pugui  afrontar  amb èxit  l’oferta  general de cursos de català adequada a les necessitats, en particular per l’accés  al món laboral. 

154. Treballarem en xarxa amb organitzacions sectorials  i el teixit associatiu per garantir una  oferta  específica  de  cursos  adaptada  a  les  necessitats  dels  sectors  professionals  que acullen més població d’origen estranger.  

155. Continuarem  desenvolupant  l’Espai Avinyó  –  Llengua  i  Cultura  com  a  referent  del projecte intercultural i lingüístic a la ciutat que connecta l’aprenentatge de la llengua amb la participació en l’oferta cultural, així com pel projecte Linguamón Casa de les Llengües com un espai de referència en l’estudi, coneixement i difusió del multilingüisme.   

 

156. Barcelona, motor cultural i econòmic 

157. La  cultura  és  conjuntament  amb  altres  sectors,  font  de  generació  de  riquesa  que dinamitza  altres  àmbits  de  la  ciutat  (comercial,  turístic,  projecció  internacional...)  La  nova 

17 

 

economia es basa en la creativitat i  la innovació, i això implicarà que aquests vectors han de trobar  les millors condicions per desenvolupar‐se. Per  fer‐ho possible mantindrem algunes línies de  treball  ja  iniciades  i potenciarem  la creació de noves estratègies que  impulsin els diferents sectors culturals de la ciutat. 

 

158. Impulsarem  el  Pla  director  del  Parc  de  l’Audiovisual  de  la  zona  Franca,  conjunt d’iniciatives i projectes al voltant del sector d l’audiovisual per incrementar el capital del que és sens dubte un dels sector de més creixement a nivell qualitatiu  i d’ocupació a  la nostra ciutat.  

159. Farem de L’Any 2013 l’any dedicat al Teatre, amb motiu del centenari de l’Institut del Teatre, que comptarà amb un nou museu de les arts escèniques. 

160. Continuarem la política de suport a festivals que programen música en viu i de suport a les sales històriques de la ciutat i de nova aparició, amb una programació estable de música en viu. 

161. Crearem una Fira d’art a Barcelona, amb  la complicitat  i el suport del sectors de  les galeries, les associacions i els equipaments museístics dedicats a l’art.  

162. Farem de Barcelona un hub del disseny, de  la mà d’un dels equipaments  culturals més ambiciosos com serà el futur  DHUB, a la plaça de les Glòries.  

163. Continuarem essent un referent al sector editorial a través de diverses iniciatives que ja tenen lloc a la ciutat com la Setmana del Llibre en Català, el Saló del Còmic, la Fira de llibre antic  i d’ocasió,  la diada de Sant  Jordi, o a  través de programes  impulsats pel govern com Mon Llibre, BCNegra o la Setmana de Poesia.  

164. Donarem suport a  iniciatives culturals  independents, gràcies a  la convocatòria anual d’ajuts  a  projectes  culturals  de  la  ciutat  i  als  convenis  de  col∙laboració  amb  projectes específics. 

165. Crearem i posarem en marxa l’Oficina de projecció internacional de Barcelona. 

 

166. Barcelona és espai per a la creativitat i les arts 

167. La ciutat és el lloc de les idees i l’intercanvi creatiu, i aquests dos conceptes estan al bell  mig  de  les  estratègies  de  futur  de  Barcelona:  empreses,  escoles,  associacions, institucions i organitzacions. És moment de laboratoris i de parcs de recerca, de fàbriques per a  la creació però també d’exigències educatives per evitar fractures socials associades a  les capacitats creatives.  

 

168. Desplegarem les Fàbriques per a la creació com a espais  multidisciplinars o específics per a la creació en sectors com  dansa, el circ o les arts escèniques. 

169. Posarem  en marxa  el  Pla  d’ensenyaments  artístics,  a  través  d’escoles  de  les  arts repartides per  tots  els districtes de  la  ciutat,  garantint  l’accés  a una  formació  artística de qualitat per a tothom, en qualsevol disciplina i per a qualsevol edat.   

170. Estendrem els programes dels museus  i equipaments culturals de  la ciutat a  través d’una àmplia oferta que millora l’accés a la cultura i la formació  a les escoles com al públic familiar. 

 

18 

 

171. Impuls transformador d’infraestructures i la governança en les polítiques culturals 

172. Durant aquests darrers anys s’ha fet un salt molt  important d’inversions en    l’àmbit cultural. La ‘pedra’ és el hard d’un sistema que compta amb el talent de múltiples creadors. La millora  i adequació dels equipaments culturals marquen un nou perfil de ciutat cultural i els propers anys es definiran projectes  estratègics per a la cultura a Barcelona.  

 

173. Desplegarem tot el potencial del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a l’edifici Fòrum. 

174. Desplegarem el Muhba, eix troncal d’un conjunt de projectes: la Fabra i Coats, Oliva Artés  i el Centre Cultural del Born, que construeixen el que serà el mirall de la ciutat, l’eina on connectar itineraris, amb el pols històric de Barcelona. Impulsarem la “musealització” dels espais ciutadans i  construir llocs d’història per recuperar el relat de la ciutat. 

175. Farem  realitat  l’eix  cultural  del  Paral∙lel  amb  la  recuperació  de  la  nostra memòria cultural en aquesta via de Barcelona. Un impuls definitiu a aquesta via que connecta amb  la trama teatral de Ciutat Vella i el Raval, i amb el pol cultural de la muntanya de Montjuïc. 

176. Ajudarem al trasllat de la Sala Beckett a l’antiga cooperativa de Pau i Justícia al Poble nou. 

177. Posarem en marxa la Fabra i Coats a Sant Andreu, espai de creació més emblemàtic de Barcelona, que conjugarà equipaments de barri amb història i creació. 

178. Recuperarem  el  primer  teatre  de  la  ciutat  de  Barcelona,  el  Teatre  Principal  a  la Rambla, memòria  històrica i cultural de Barcelona. 

179. Preservarem  les Tres xemeneies de Sant Adrià,  l’antiga central tèrmica del Besòs, a partir de  la reutilització com a contenidor per a projectes de creació  i tallers d’assaig per a creadors i artistes. 

180. Continuarem dotant‐nos de noves eines per a una millora en  la   governança com  la creació del Consell de la Cultura de Barcelona, impulsant la cooperació amb el sector privat a través  de  la  Fundació  Barcelona  Cultura  o  presidint    la  comissió  de  Cultura  de  Ciutats  i Governs Locals Units (CGLU).  

 

181. Barcelona, barris i metròpolis les dues cares de la cultura  

182. Garantir la convivència en un entorn cada cop més divers és sens dubte un repte que cal  seguir  treballant  els propers  anys.  La  cohesió  social  a  la  ciutat  també  exigeix un marc cultural comú, uns valors i  una narrativa compartida de la ciutat. Les polítiques públiques en matèria cultural han d’aportar un espai comú  i un relat on hi càpiga el barceloní  i el català més genuí al costat d’altres tradicions. L’escala de la nova realitat cultural, social i de serveis a les ciutats s’ha d’entendre en clau metropolitana, a la vegada que potenciarem el calendari festiu de la ciutat com a projecte participatiu i de convivència. 

 

183. Actualitzarem,  amb  un  nou  horitzó  2020,  el  Pla  de  Biblioteques,  que  permetrà  la creació  de  10  noves  biblioteques,  places  públiques  on  els  ciutadans  entren  en  contacte  i  articulen una vida cultural  plural. 

184. Redefinirem el paper  de participació cultural, social i educativa dels Centres Cívics. 

19 

 

185. Farem que  la xarxa cultural de  la  ciutat es vinculi a  la  inclusió  social, que  faciliti  la incorporació  a  la  societat  a  persones  en  perill  d’exclusió  social  a  través  de  diferents propostes culturals. 

186. Crearem la xarxa de centres de cultura tradicional  i popular pels diferents districtes, per garantir i reflectir el caràcter específic de la ciutat i la nostra manera de viure. 

187. Crearem  la  xarxa  cultural metropolitana  Imaginari  cultural metropolità,  com  espai compartit d’abast metropolità: xarxa de biblioteques, museus,  teatres,  festivals, cultura en viu....  

 

188. L’esport, eina per al progrés, el benestar i la cohesió local 

189. L’esport ha estat  i serà un element clau en el desenvolupament de Barcelona per  la seva  capacitat  d’aportar  qualitat  de  vida  de  manera  individual  i  col∙lectiva,  pel  seu arrelament a una manera de viure que ha anat creixent i per la seva capacitat cohesionadora. És educació, salut i lleure; és convivència i cohesió social; l’esport és atenció a les persones, l’esport ajuda a impulsar l’economia local i a projectar la ciutat en el món. El nostre projecte socialitzador  i  educatiu,  integrador  i  generador  de  valors,  fomenta  la  salut  ciutadana, repercutint en l’economia, generant llocs de treball i un estalvi sanitàri, i situant a la ciutat de Barcelona en el mapa mundial.  

190. Com un dels pilars de la cohesió social i té un paper protagonista en la convivència i qualitat de vida, abasta moltes dimensions de  la persona  i molts àmbits de  la seva activitat quotidiana, que van des del sistema educatiu fins al sistema sanitari o  la seva presència en l’espai públic. Hem de generar més iniciatives que incrementin la participació esportiva de la població, especialment des de la infància. 

 

191. Fomentarem  la  pràctica  d’activitats  físiques  esportives  com  a  objectiu  de  salut pública i també avançar un pas més, des d'un punt de vista lúdic. 

192. Redoblarem  l'acció  en  polítiques  de  gènere  plantejant  actuacions  de  discriminació positiva tant des del punt de vista de la pràctica com de la direcció i gestió socioesportiva.  

193. Reforçarem  les  pràctiques  físiques  en  la  gent  gran  amb  programes  específics  i impulsar  associacions  que  tinguin  en  compte  les  característiques  d'aquest  segment  de  la població. 

194. Potenciarem i afavorirem l'altruisme i el voluntariat en l'esport. 

195. Desenvoluparem programes  específics per  a nens  i nenes  amb discapacitat o  amb dificultats d’adaptació. 

 

196. Espais esportius de qualitat 

197. Cal  continuar  desenvolupant  i  millorant  encara  més  els  espais  esportius  de proximitat,  i  impulsant  activitats  i  hàbits  de  vida  saludables,  exigint‐nos  més  qualitat, seguretat  i  accessibilitat.  Les  nostres  polítiques  han  d'anar  orientades  per  una  creació d'equipaments  esportius  municipals  i,  sobretot,  insistir  en  la  remodelació,  millora  de  la qualitat, manteniment  i  sostenibilitat  ambiental  dels  espais  esportius  existents,  posant  a l’abast una oferta de primer nivell en aquestes instal∙lacions, tot afavorint la interacció entre les persones del barri. 

 

20 

 

198. Continuarem  amb  el  treball  per  poder  arribar  a  crear  el  carnet  únic  dels  centres esportius municipals. 

199. Doblarem els patis oberts a les escoles de Barcelona per augmentar la utilització dels espais  ja  existents  a  la  ciutat  i  optimitzar‐ne  l’ús,  fomentant  així  la  convivència  entre persones del barri. 

200. Construirem i millorarem circuits adequats per a la pràctica esportiva a l’espai públic. 

201. Continuarem  potenciant  l’espai  públic  lúdico‐esportiu  de  les  muntanyes barcelonines, dels parcs, platges i zones verdes, tot incrementant i millorant la instal∙lació de mobiliari urbà de caràcter esportiu.  

202. Continuarem donant  suport als esports  relacionats amb el mar  (nàutics  i de platja) per millorar la relació entre la ciutadania i la pràctica esportiva marina, fomentant‐ne la seva pràctica independentment del nivell socioeconòmic. 

 

203. Més governança i més projecció esportiva 

204. El  model  de  treball  socialista  implica  una  forta  aposta  per  nous  models  de governança tot projectant els valors de  l’esport que van més enllà de  l’espectacle,  la nostra prioritat en  l’àmbit esportiu s’ha basat en models de treball de suport a  la ciutadania, amb una  forta  implicació per  totes  les parts, amb  la màxima  transparència  i  rigor en  la gestió,  i amb un fort compromís de responsabilitat social,  involucrant  la nostra dinàmica política als esportistes d’elit, com referents socials que són. 

 

205. Fomentarem  la  participació  activa  de  la  ciutadania,  de  les  associacions  i  de  les entitats  per  articular  la  seva  representativitat  en  els  assumptes  relacionats  amb  activitats esportives i en la seva promoció. 

206. Continuarem donant suport al teixit associatiu  i als clubs esportius perquè fomentin l’esport de base. 

207. Reforçarem  polítiques  que  incrementin  l'associacionisme  vinculat  amb  els  centres escolars municipals, tot impulsant l'associacionisme esportiu com a instrument afavoridor de l'acostament de col∙lectius i individus no practicants. 

208. Cercarem complicitats amb tots els agents esportius existents: Ampes, clubs, entitats, consells esportius i federacions, per tal de coordinar esforços. 

209. Continuarem  amb  l’impuls  a  esdeveniments  esportius  de  primer  ordre  d’abast internacional. 

210. Potenciarem  el  contacte  amb  els  patrocinadors  dels  esdeveniments  esportius  a l’àmbit  local per a tal que tinguin una visió més àmplia  i de caràcter més social de  l'esport, facilitant  la  implicació del  comerç  i  empreses  locals  en  les  entitats  i  clubs  esportius de  la ciutat. 

211. Potenciarem  els  esdeveniments  esportius  per  tal  de  donar  projecció  turística  i oportunitats de generar ingressos a la ciutat.   

 

 

21 

 

 

212. BARCELONA, CIUTAT DE LES PERSONES CIUTAT COHESIONADA  

213. Barcelona  ha  apostat  per  ser  una  ciutat  d’inclusió,  on  la  condició  social,  cultural, l’origen, les creences o l’edat no puguin impedir la garantia del ple accés als serveis públics. Aquests aspectes han  format part  inseparable del projecte de ciutat que entronca amb els valors  que  promovem  d’equitat,  igualtat  d’oportunitats,  cohesió,  convivència,  justícia  i solidaritat. Per això és molt  important tenir present que no poden haver  impediments que dificultin o obstaculitzin  l’accés als serveis, com podrien ser  la renda,  les necessitats de  les etapes de la vida o el gènere en aquest procés d’igualtat d’oportunitats.  

214. També  és  molt  important  reivindicar  molts  serveis  públics,  ara  amenaçat  amb retallades  i  limitacions  pel  govern  de  CIU,  en  aquest moment  que  la  situació  per  les  que passen moltes  famílies    i persones de  la nostra ciutat,  la qual cosa ens exigeix redoblar els esforços per una societat més equitativa, justa, inclusiva i amb igualtat d’oportunitats. 

215. Aquest  objectiu  l’assolirem  d’acord  amb  el  principi  d’universalització  dels  serveis, garantint l’equitat en l’accés i afavorint la implicació de tots els sectors (famílies, institucions i entitats). No podem deixar de mencionar expressament que, en particular,  les polítiques d’atenció a  la família – en  les diverses formes que avui tenen  ‐,  i de manera singular en  les polítiques  d’atenció  a  la  infància,  han  de  garantir  la  concreció  del  principi  d’igualtat d’oportunitats.  

216. Aquesta  actuació  seria  incompleta  si  no  estiguéssim  atents  i  actius  treballant  per evitar qualsevol  superació de  riscos d’exclusió: gent gran, aturats de  llarga durada, dones, gent jove, el col∙lectiu de persones nouvingudes o les persones treballadores no qualificades. Hem d’aplicar polítiques transversals dirigides a les persones per poder respondre a les seves necessitats de manera global,  integrant‐hi serveis bàsics, amb  intervencions sociosanitàries, esportives  i  culturals,  de  disseny  d’espais  públics,  així  com  una  política  de  rehabilitació  i millora d’habitatges. En aquest sentit l’accés a l’habitatge s’ha de conformar com un element clau per enfortir la cohesió social, la justícia social, la convivència i l’equilibri territorial en el ben entès de donar suport a  la construcció del projecte vital de  la gent, tant pels qui no en disposen, com els qui poden córrer el risc de perdre’l per raons socials o econòmiques. En definitiva, aprofundirem en el model social de Barcelona, amb un lideratge clar del govern de la  ciutat  i  compartint  estratègies  i  actuacions  amb  el  teixit  social,  des  dels  valors  que impregnen el nostre projecte de ciutat. 

 

217. Serveis Socials a l’abast de tothom, amb un nou model de governança  

218. El benestar i la garantia dels drets socials per a tothom ha estat l’eix central a l’acció política socialista, durant els últims anys, i un exemple d’aquest procés ha estat l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de Serveis Socials i el començament de l’aplicació de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i d’Atenció a la Dependència. Aquestes lleis comporten un canvi  legislatiu històric  ja que permeten parlar de drets subjectius  i d’universalització de serveis, fent visible el compromís del socialisme amb les persones, amb una especial atenció a  les més vulnerables. El desplegament d’aquest marc  legal no ha estat  fàcil, donat que ha requerit un gran esforç en  recursos econòmics, humans  i en equipaments, en un moment que ha coincidit amb l’inici d’una crisi econòmica que també ha incrementat la pressió sobre els serveis socials.  

219. En  el  context  actual,  el  correcte  desplegament  de  les  polítiques  socials  exigeix enfortir el model de governança, a on,la ciutadania  i  la societat civil veuran enfortit el seu paper  a  desenvolupar.  En  aquest  sentit  la  corresponsabilització  per  una  banda,  i  la 

22 

 

participació d’entitats en la gestió i prestació de serveis es fan fites ineludibles. Dins d’aquest context les entitats del tercer sector social han de jugar un important paper. És la prova de la vitalitat  de  la  nostra  societat  que  s’organitza  per  participar  en  la  resolució  dels  seus problemes, sense esperar de forma passiva que  l’administració ho resolgui tot. Són entitats que  incrementen  el  capital  social  de  la  nostra  ciutat.  Atrauen  voluntaris,  els  organitza  i motiva, al mateix temps que presten serveis a les persones traslladant els seus valors socials. A  més,  treballen  amb  col∙lectius  vulnerables  que  difícilment  arriben  als  serveis  socials municipals. Caldrà, doncs, potenciar el treball amb el tercer sector per tal de fer‐lo partícip en projectes de cohesió i convivència que requereixen la cooperació i complicitat de diversos agents i que eixamplen els models i estratègies de participació de la societat en els projectes col∙lectius. 

 

220. Impulsarem  una major  i més  eficient  relació  entre  l’ajuntament  i  el Govern  de  la Generalitat, relació que ha de garantir els recursos necessaris, i que s’ha de convertir en una peça clau a  l’hora de prevenir  l’exclusió social  i de donar resposta a  les situacions de major vulnerabilitat.  

221. Establirem  els  canals  i  instruments  de  col∙laboració  i  coordinació  adients  amb    el Govern de la Generalitat per facilitar la concreció local del procés de construcció i articulació del sistema  català de serveis socials a la nostra ciutat.  

222. Incrementarem    i  millorarem  els  recursos  dels  serveis  socials  municipals,  tant complint  les noves ràtios de professionals, com millorant aspectes organitzatius  i funcionals que  tenen  a  veure  fonamentalment  amb  la  formació  i  capacitació  dels  recursos  humans, continuant  amb  la  dotació  de  sistemes  d’informació  adients  que  facilitin  la  gestió  i  el coneixement de la realitat local en aquest àmbit, garantint l’avaluació permanent i l’eficàcia i eficiència dels serveis.  

223. Crearem  l’espai d’informació  socio‐sanitari  compartit,  a  través de  la  connexió dels sistemes  d’informació  social  i  sanitari  de  la  ciutat,  que  possibiliti  coordinar  la  informació entre els dos sistemes per tal d’ajudar a una major eficàcia en les prestacions i eficiència en la gestió.  

224. Assegurarem  l’adequació,  i  la  seva plena  implantació, dels  convenis  signats amb  la Generalitat a  la  realitat de  la ciutat com a capital de Catalunya: conveni de Serveis  socials Bàsics,  conveni  d’Equipaments  Socials,  finançament  de  l’Agència  de  Salut  Pública  de Barcelona.  

225. Completarem el traspàs de competències al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, en coordinació amb l’ICAS, tot assumint el rol de Servei Territorial de la ciutat de Barcelona.  

226. Elaborarem, conjuntament amb les entitats del tercer sector, plans locals de suport al sector, per identificar quines són les mesures que han de dur a terme els governs locals per afavorir una actuació professional i responsable d’aquestes entitats. 

227. Fomentarem la introducció de clàusules socials en la contractació de serveis. Complir determinats requisits socials serà també un mèrit en  la contractació pública,  i no només es tindrà en compte l’oferta econòmica. 

228. Fomentarem  activitats  de  voluntariat  amb  les  entitats  socials  del  municipi. Actualment bona part de les persones que treballen en les entitats socials són professionals, però  també  tenen  força el voluntariat que hi col∙labora. En aquest context  serà  important incorporar al col∙lectiu de persones grans o persones pre‐jubilades dins del nostre projecte de ciutadania activa. 

23 

 

 

229. Al costat de les persones i de les famílies  

230. Les famílies, enteses des de la seva complexitat i diversitat actual, esdevenen un dels eixos vertebradors de la nostra societat, espai de socialització i de desenvolupament afectiu, i clau en  la  lluita contra  la precarietat econòmica  i  les  seves conseqüències. Les polítiques innovadores  pel  benestar  social  només  poden  prosperar  enteses  com  a  xarxes  molt professionalitzades  (educatives,  culturals,  de  lleure,  d’acció  social,  sanitàries,  d’inserció laboral,  etc)  que,  si  be  fins  ara  s’interrelacionaven  i  es  retroalimentaven  entre  sí  per compartir informació i optimitzar recursos, des d’ara hauran de funcionar de forma integral, àgil  i  interactiva  compartint  alguns  serveis  i  protocols  d’actuació  comuns,  amb  criteris  i sistemes d’informació interconnectats. 

 

231. Crearem la xarxa de Punts d’Informació i Orientació a les Famílies com un punt per a la  gestió  de  la  informació  integral  al  voltant  dels  serveis  bàsics,  de  contingut  social,  de l’entorn  familiar: escolarització  i matriculació, ajudes econòmiques  i prestacions,  serveis al territori, gestions i tràmits, etc. 

232. Reforçarem, tal i com marca la Llei de Serveis Socials, la figura del treballador/a social de referència de família, que s’assigna en el moment de l’acord del tractament social al CSS, que intervindrà prioritàriament al domicili. 

233. Posarem en marxa un programa específic per a la detecció de situacions de violència en la família, per a la protecció dels seus membres més vulnerables: infants, gent gran, dona, així com la detecció precoç de situacions d’exclusió social. 

234. Estendrem  informació  qualificada  en matèria  de  planificació  familiar  i  salut  sexual des de tots els plans i accions comunitàries als barris, a través de les AMPA, els grups d’ajuda mútua,  els  tallers  dels  centres  cívics,  espais  familiars  i  escoles  bressol,  així  com  des  dels centres educatius i les associacions juvenils. 

235. Promourem serveis per a la petita infància (0 a 2 anys) que facilitin l’accés a les dones al mercat laboral, amb horaris flexibles, sales de  jocs,  que tinguin en  compte les necessitats i  els  horaris  professionals  de  les  famílies,  per  continuar  avançant  en  les  polítiques conciliadores i de racionalització dels usos del temps. 

236. Ampliarem  la  xarxa d’Espais  Familiars per dur  a  terme  l’experiència de  criança  i/o cura compartida, fomentant la participació de les famílies en temes de vida quotidiana i barri ,  organitzant  els temps personals i col∙lectius.  

 

237. Barcelona, treballant per garantir oportunitats per a la inclusió social i econòmica 

238. Treballar sobre els  factors de risc de  l’exclusió social,  i sobre els seus efectes en  les persones  i  en  la  seva  comunitat,  conforma  el  propòsit  del  Pla municipal  per  a  la  Inclusió Social: la manca sistemàtica d’ingressos, la precarietat alimentària, el desarrelament social, la manca de condicions bàsiques d’habitabilitat,  les dificultats per accedir als serveis bàsics de proximitat,  les problemàtiques vinculades amb el consum de drogues, etc. En aquesta  línia d’actuació serà cabdal la visió, l’acord i el desplegament des d’una visió metropolitana. 

 

239. Enfortirem el model d’atenció  i d’acollida  (diürna  i nocturna) de  les persones sense sostre a Barcelona, de la mà del Tercer sector, adequant el seu format, la seva dimensió i els 

24 

 

recursos a les necessitats dels processos d’inserció, i a través de la Taula de Coordinació, de l’Acord Ciutadà. 

240. Vincularem  la RMI – renda mínima d’inserció    ‐   a un nou contracte cívic d’inserció establert amb Barcelona Activa, la Xarxa de serveis d’atenció (pública i del tercer sector) i el Servei Català d’Ocupació. 

241. Atendrem des del  territori a  les persones amb patologies addictives a  través de  les eines, serveis i recursos del Pla d’accions i d’acció sobre drogodependències de Barcelona, en coordinació amb el conjunt de la xarxa sanitària i la d’atenció primària d’acció social. 

242. Impulsarem  un  estudi  per  identificar  el  col∙lectiu  de  dones  grans  de  la  ciutat  que viuen soles i són al llindar de la pobresa i que no els permet viure amb dignitat, els dedicarem especial atenció, es un dret de ciutadania.  

243. Potenciarem la universalització dels serveis públics i dels equipaments necessaris per la cohesió social, vetllant pels nous drets i les noves prestacions, abordant la plena i efectiva implementació del nou marc legislatiu establert. 

244. Potenciarem el treball amb el tercer sector per tal de fer‐lo partícip en projectes de cohesió  i convivència que  requereixen  la cooperació  i complicitat de diversos agents  i que eixamplen els models i estratègies de participació de la societat en els projectes col∙lectius. 

245. Impulsarem la creació d’un àmbit de coordinació metropolità interdisciplinari (social, educatiu,  seguretat, neteja, etc) amb una borsa de  recursos pròpia, per atendre  l’impacte extraordinari que generen els col∙lectius sense recursos itinerants. 

 

246. L’atenció a les persones en situació de dependència serà una prioritat principal 

247. Fer de  l’atenció a  les persones en situació de dependència,  i a  les seves  famílies,  la nostra prioritat en aquest mandat. Aquesta priorització es concretarà en un compromís de lideratge  ferm  en  l’exigència  a  les  administracions  responsables  del  seu  correcte desplegament d’acord amb el  calendari  i els  recursos establerts per  llei. Cap persona,  cap família,  restarà  sola  o  desorientada  davant  aquesta  situació.  Així,  exigirem  a  totes  les administracions responsables l’estricte i rigorós compliment de tot allò que la Llei de Serveis Socials de Catalunya i la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Suport a la Dependència els hi obliga. 

 

248. Liderarem  i  coordinarem  el  conjunt  del  sector  i  el  conjunt  de  municipis  de  la conurbació metropolitana per  fer  complir  la  Llei,  tot  garantint que  cap persona  amb dret sigui exclosa dels serveis acordats al seu PIA.  

249. Garantirem que  totes  les persones amb grau de dependència  reconeguda disposin del  seu propi programa  individual d’atenció  (PIA)  actiu  en un  termini màxim de 3 mesos. També, enfortirem el control  i  la supervisió efectiva de  la posada en marxa  i  l’acompliment de l’acord definit al PIA. 

250. Liderarem un pla d’equipaments  socials d’atenció a  les  situacions de dependència, amb  visió metropolitana,  consensuat  i  corresponsabilitzat  amb  el  sector  privat  i  el  tercer sector,  que  promogui  la  creació  de  1.500  noves  places  per  cobrir  les  actuals mancances infraestructurals i de serveis, generant 1.200 nous llocs de treball. 

251. Crearem el programa d’atenció i acompanyament a les parelles cuidadores o amb la seva parella  ingressada  en  residència,  i  incorporarem  al PIA  el Programa RESPIR per  a  les persones familiars que acabin assumint el rol de cuidadors. 

25 

 

252. Potenciarem la contractació responsable per a la prestació dels serveis, i així enfortit el sector local, i impulsar la millora de la qualificació professional i l’estabilitat ocupacional en els serveis sociosanitaris de la ciutat. 

 

253. Barcelona, ciutat saludable per una ciutadania en atesa 

254. En el marc d’una ciutat inclusiva des del municipi hem d’exercir l’autoritat sanitària i contribuir al desenvolupament dels serveis sanitaris des de  la perspectiva de  l’excel∙lència, per  garantir  la  qualitat  de  la  salut  de  la  població  de  Barcelona.  Amb  els  serveis  socials d’atenció  primària,  i  els  serveis  al  territori  per  a  l’atenció  a  les  persones  en  situació  de dependència,  la  salut  pública  i  assistencial  esdevé  el  pilar  fonamental  del  benestar  social comunitari. Vetllar per  la  salut  i els hàbits  saludables de  la gent gran, de  la  infància  i dels adolescents, dels joves és la nostra prioritat. 

255. A  través  de  l'Agència  de  Salut  Pública,  que  té  encomanades  les  funcions  de  Salut Pública de  l'Ajuntament de Barcelona  (definides  al  contracte – programa), es  realitzen els diferents  programes  de  prevenció  i  promoció  de  la  salut  i  dels  hàbits  saludables  en coordinació  amb  els  serveis  sanitaris,  i  es  realitzen  els  estudis  i  els  informes,  i  es  treballa conjuntament  amb  la  Comissió  de  Benestar  Social,  i  amb  els  districtes.  Des  d’aquesta organització especialitzada que és l’Agència, en estreta coordinació amb el Sistema Nacional de Salut,  incidirem en els serveis de salut pública del Departament de Salut,  i especialment en el Consorci Sanitari de Barcelona, del Servei Català de la Salut, per garantir que a la nostra ciutat hi hagi una resposta sanitària (serveis, recursos, atenció) adequada a les necessitats de la seva ciutadania.  

 

256. Pactarem  i portarem endavant el nou conveni de finançament de  l’Agència de Salut Pública de Barcelona pel període 2012‐2015 per assegurar el desplegament dels serveis de salut pública i el nostre exercici d’autoritat sanitària a Barcelona. 

257. Exigirem l’execució, i realitzarem un acurat seguiment, del Pacte de Ciutat Barcelona 2008‐2015  (i  el  seu  Pla  Director)  en  referència  als  Centres  d’Atenció  Primària  de  Salut, prioritzant els equipaments  (obra nova o millores previstes) als barris amb major  índex de desigualtat social.  

258. Exercirem  el  rol  d’autoritat  sanitària  de  Barcelona  als  Consells  de  Barri  i  als  plans comunitaris de la ciutat, per respondre a qüestions com hàbits saludables i salut comunitària, l’avenç i pronòstic del mapa sanitari al territori, la qualitat del servei assistencial al barri, etc. 

259. Realitzarem i presentarem anualment, com fins ara, l’informe, i les seves conclusions, sobre  l’estat de  la salut dels barcelonins  i barcelonines,  i de  la ciutat en general, recopilant els elements clau dels sistemes d’informació i orientant les actuacions prioritàries a realitzar.  

260. Signarem contractes de prestació de serveis bianuals, i posarem en marxa programes específics  adaptats  als  10  districtes  de  la  ciutat,  i  als  seus  barris  i  les  seves  realitats  en matèria de salut. 

261. Contribuirem  a  la millora  de  la  qualitat  ambiental  de  la  ciutat  enfortint  el  nostre sistema de vigilància i d’intervenció ambiental, ja sigui respecte a la  qualitat de l'aire i de les aigües de consum humà, com del medi hídric (freàtiques i litorals) i de les instal∙lacions amb risc de legionel∙la, etc.  

262. Lluitarem fermament, i des de la nostra major capacitat d’acció preventiva, sobre les patologies addictives, els  seus efectes  i  les  seves víctimes, actualitzant d’acord a  les noves 

26 

 

necessitats  i  amb  estreta  coordinació  amb  els  municipis  més  propers  de  la  corona metropolitana  el  Pla  d'Acció  sobre  Drogues  de  Barcelona,  per  l'abordatge  global  del problema cap a un sistema de resposta més eficaç, tot coordinant els serveis  i els recursos assistencials públics de la ciutat, i gestionant els de titularitat municipal. 

263. Millorarem  la  salut de  la  ciutat enfortint  les accions de prevenció  i de  control a  la ciutat de les malalties transmissibles de rellevància sanitària: de la tuberculosi, de la sida/VIH i  d’hepatitis, de la meningitis i la legionel∙losi,  de la grip, i d'altres malalties transmissibles.  

264. Contribuirem  fermament  a  la  reducció  de  la  sinistralitat  laboral  estenent  les actuacions de prevenció i promoció de la salut a les empreses en l'organització de programes de prevenció  i control del  tabaquisme, del consum excessiu d'alcohol,  i de  l’estrès  laboral, etc. 

265. Serem  el  referent  de  la  salut  als  barris  consolidant  els  programes  educatius  i  de prevenció de salut comunitària als barris de  la ciutat:   programa de cribratge de càncer de mama, Pla de vacunació continuada, Prevenció i control del tabaquisme, Educació sanitària a l'escola, Salut als barris, Formació en salut laboral , etc. 

266. Garantirem  la  innocuïtat  i  salubritat dels aliments elaborats  i/o comercialitzats a  la ciutat  seguint  treballant  en  la  vigilància  i  en  el  control  dels  riscos,  perquè  els  operadors alimentaris compleixin la normativa vigent. 

267. Intervindrem  contundentment  en  tots  i  cadascun  dels  casos  d'alertes,  de toxiinfeccions alimentàries  i  respondrem a  les denúncies que ens  fan arribar els ciutadans, tant de productes com d'establiments alimentaris.  

268. Serem un referent europeu en quant a seguretat i higiene dels aliments, mantenint la qualitat del nostre servei d’acord a  les   directrius del Sistema de Qualitat de  la Norma  ISO 9001:2000.  

 

269. Ciutat accessible i plenament adaptada 

270. Barcelona és  ja una de  les primeres ciutat al món en matèria d’accessibilitat en  tot allò  que  fa  referència  a  la  competència  pública  (als  carrers  i  parcs,  als  habitatges,  als equipaments, serveis i activitats, i al transport públic) però té encara un llarg recorregut per fomentar  també  la  plena  accessibilitat  a  l’entorn  privat  (la  llar,  el  comerç,  els  serveis,  el transport privat)  i assolir  la plena autonomia en el desenvolupament de  les activitats de  la vida  quotidiana  del  conjunt  de  la  població,  en  general,  i  de  les  persones  amb  qualsevol discapacitat, en particular. Més i millor accessibilitat per tenir més autonomia personal.  

 

271. Garantirem la necessària inversió a la ciutat als propers quatre anys per aconseguir la total  accessibilitat  als  transports  públics,  als  serveis  públics  i  concertats  a  la  ciutat  de Barcelona,  al  seu  espai  públic,  i  a  les  activitats  desenvolupades  pel  propi municipi  o  les entitats amb la col∙laboració de fons públics. 

272. Potenciarem el ple funcionament dels consells de Persones amb Discapacitat, grups d’ajuda mútua, associacions  i  familiars a  tots els Districtes de Barcelona, amb una persona portantveu a tots els Consells de Barri i al Consell de Ciutat. 

273. Garantirem  que  totes  les  persones  amb  discapacitat  amb  grau  de  dependència reconeguda disposin del seu propi pla individualitzat d’atenció PIA actiu en un termini màxim de 3 mesos. 

27 

 

274. Estendrem el programa de Vida Independent a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a tots els Districtes de la ciutat per tal d’estendre aquesta bona pràctica arreu. 

 

275. Habitatge digne per una ciutat cohesionada 

276. Avui  dia  la  situació  de  l’habitatge  ha  canviat  al  nostre  país.  La  nova  realitat econòmica condiciona una situació que modifica les prioritats i necessitats, en particular dels col∙lectius amb major dificultat d’accés .  

277. Els ajuntaments tenim competències  limitades en aquesta matèria,  ja que  les grans decisions  i els recursos depenen de  les polítiques marc de  l’Estat  i  la Generalitat. Els poders públics hem d’emprendre una política proactiva, prioritàriament en matèria de rehabilitació, de lloguer i de potenciació de l’habitatge de protecció.  

278. És molt  important  prosseguir  en  la millora  de  la  qualitat  urbanística  dels  barris, edificis  i  les pròpies vivendes com element central en  la nostra política de dignificació dels habitatges, però també de generació d’ocupació – en un sector en el que l’obra nova sembla que costarà que torni a tenir importància en el mercat de treball ‐  i d’augment de l’eficiència energètica que es pot aconseguir amb els processos de rehabilitació. Per això treballarem per fer de la política d’habitatge una eina d’integració i de lluita contra la segregació social. 

 

279. Actuarem d’una manera decidida i continua en la generació i obtenció de sòl urbà per destinar‐lo  a  la  promoció  d’habitatge  protegit  i  altres  dotacions  urbanes,  promovent  de l’ordre de 15.000 habitatges en els propers 6 anys.  

280. Prioritzarem  la  rehabilitació  de  l’habitatge  com  una  estratègia  de  ciutat,  sense diferenciar les àrees de cascs antics dels eixamples, actuant tant en els teixit urbà de la ciutat com en els edificis i en els habitatges.   

281. Apostarem  per  la  rehabilitació  com  un  pas  més  cap  a  models  urbans  de  major sostenibilitat,  propiciant  l’actuació  en  el  15%  dels  habitatges  durant  els  propers  5  anys, treballant  per  la  instal∙lació  de  1.000  nous  ascensors,  i  intervenint  per  l’augment  de l’eficiència energètica en els processos de rehabilitació. 

282. Consolidarem les polítiques integrals d’habitatge des de la seva vessant social, que a més dels ajuts per a  la  instal∙lació d’ascensors  i  la rehabilitació, actuï de manera prioritzada en la recerca de noves fórmules per garantir la major facilitat d’accés a l’habitatge dels joves, les famílies monoparentals, la gent gran i de tots aquells col∙lectius amb major dificultats per accedir  a un allotjament digne. 

283. Continuarem el programa Vida Independent amb mesures d’adaptació de les llars per a persones amb discapacitat  física  i sensorial. En relació amb  la gent gran plantejarem una intervenció  amb  alternatives  tecnològiques  que  facilitin  a  les  persones  grans  dependents mantenir‐se el major temps possible de manera autònoma en el domicili. 

284. Continuarem amb la promoció d’habitatge de protecció en els barris de nova creació (Marina Prat Vermell, Sagrera, Vallbona, etc.). 

 

285. Barcelona, el millor escenari educatiu i de lleure per a la infància 

286. La  petita  infància,  la  infància  i  l’adolescència  és  una  de  les  prioritats  de  la  nostra política social municipal. De la mà de les polítiques a les famílies, la nostra intervenció sobre la  infància s’orientarà en  la seva protecció, educació  i plena realització en un entorn segur  i 

28 

 

enriquidor,  tenint  especial  cura  en  la  prevenció  de  situacions  de  risc  i  l’eradicació  de qualsevol factor de discriminació o violència (psicològica o física) en l’entorn familiar, escolar, o comunitari. 

 

287. Aprofundirem  per  fer  de  Barcelona  el millor  escenari  pel  desenvolupament  de  la població  infantil:  un  entorn  segur,  creatiu  i  educatiu,  tot  incorporant  la  perspectiva  dels infants  a  tots  els  plans  i  programes municipals,  i  de  desenvolupament  de  l’espai  públic  i d’equipaments. 

288. Desplegarem  el  Pla  d’equipaments  d’Infància  2011  –  2016  amb  criteris  de  ciutat (d’accessibilitat,  de  qualitat  professional,  de  cartera  de  serveis,  etc)  i  especificacions territorials  (política  de  preus  i  ajudes,  activitats,  horaris,  etc):  ludoteques,  casals  infantils, espais familiars, centres oberts.  

289. Enfortirem  el  programa  Salut  i  Escola,  amb  la  implicació  dels  CAP,  en matèria  de control  de  vacunes,  salut  bucodental  i  de  promoció  d’hàbits  saludables:  alimentació nutricional, neteja corporal, activitat física. 

290. Ampliarem  el programa de nous usos  del  temps  a  escoles de  tots  els barris de  la ciutat per facilitar l’ús dels patis fora de l’horari lectiu. 

291. Reforçarem, des del nostra capacitat competencial, els serveis i prestacions d’atenció a la infància en risc, tot impulsant el protocol únic per a la prevenció, la detecció i l’actuació en situacions d’infància en risc entre Educació, Sanitat i Acció social. 

292. Crearem i desplegarem, a tots els barris de la ciutat, programes i actuacions adreçats a la infància i adolescència, al voltant de la coeducació , la sensibilització social i la prevenció de la violència de gènere conjuntament amb els espais d’educació en el lleure.  

  

293. La joventut, garantia d’innovació i motor de prosperitat 

294. La gent jove no necessita ni vols solucions paternalistes als seus problemes,  i el que espera de  la  seva ciutat  són menys  interferències  i  limitacions a  la  seva  iniciativa creativa, més llibertat d’acció als seus projectes d’avui, i més portes obertes en tot allò orientat a un futur fora l’entorn familiar: l’ocupació i l’habitatge. L’Ajuntament vol potenciar aquest procés creatiu i emancipador posant a l’abast del jovent serveis, tecnologies i recursos per informar, assessorar  i orientar del conjunt de vies d’accés. I quan s’acumulen  les dificultats en aquest camí donar un  cop de mà per  ajudar  a  continuar  en el  seu projecte  vital en  les mateixes condicions que la resta. 

 295. Crearem una xarxa territorial de punts d’orientació acadèmica, centralitzada des del 

CIAJ, present a tots els districtes de la ciutat, i amb delegacions tots els IES i centres d’FP. La seva cartera de  serveis estarà  supervisada  i  tutelada per  les universitats de  la ciutat  i pels centres empresarials (22@, Zona Franca, Bon Pastor). 

296. Garantirem  un  equipament  dinamitzador  del  jovent  (casals,  espais  jove,  casal d’associacions, bucs d’assaig,  estudis digitals de  so  i  fotogràfics,  etc),  i  canalitzador de  les seves capacitats relacionals i creatives, a tots els barris de la ciutat. 

297. Crearem  el  Programa Municipal  per  a  l’Emancipació,  amb  recursos  de  Barcelona Activa i del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.  

298. Impulsarem,  des  de  l’Agència  de  Salut  Pública  de  Barcelona,  nous  programes  pel foment d’hàbits saludables i sobre el risc en el consum de substàncies addictives, presents a 

29 

 

totes  les  activitats  festives  organitzades  pel  propi  Ajuntament  o  les  seves  entitats col∙laboradores així com per 

299. Enfortirem  el  treball  educatiu  i  de  dinamització  en medi  obert  orientat  a  grups  i col∙lectius  de  joves  en  risc,  amb  protocols  conjunts  amb  Prevenció  i  Seguretat,  i  a  través d’una nova oferta, atractiva i integradora, en la xarxa d’espais jove de la ciutat. 

300. Treballarem  per  a  que  Barcelona  esdevingui  un  centre  educatiu  de  referència  a Europa  amb  la  coordinació  dels  seus  centres  universitaris  i  de  formació  professional encaminats a  l’equitat  i a  la excel∙lència per a convertir  la ciutat en un pol del coneixement de qualitat i la creativitat. 

301. Fomentarem  i  facilitarem  la mobilitat  internacional dels  joves de  la ciutat, així com treballarem per a fer de Barcelona un lloc de destí preferent per als estudiants estrangers per a que trobin en la ciutat un referent en matèria d’educació de qualitat. En aquest sentit ens comprometem  a  promoure  la  promoció  de  la  ciutat    i  dels  seus  centres  docents, investigadors, de recerca i creatius per a la captació d’estudiants en programes de mobilitat internacional. 

302. Promourem  convocatòries  obertes  de  programes  de  pràctiques  que  permetin  als joves estudiants de la ciutat i dels seus centres educatius (tant universitaris com de formació professional) adquirir coneixements i experiència laboral des del sector públic. 

303. Impulsarem el suport a  l’emprenedoria  jove, dotant d’eines  i facilitats per a tots els joves  que  vulguin  emprendre  les  seves  idees  i  projectes  a  la  ciutat,  com  aposta  per  al desenvolupament i el progrés compartit de la Barcelona de demà. 

304. Fomentarem  els  espais  de  participació  jove,  dotant  de  més  recursos  a  la  xarxa associativa juvenil amb l’objectiu de fomentar la participació dels joves en la governança de la ciutat i la seva implicació en el projecte col∙lectiu de Barcelona. 

 

 

305. Una ciutat d’igualtat i de llibertat per a les dones 

306. Les dones de Barcelona han de poder exercir  i desenvolupar  la seva ciutadania amb ple dret, des de  l’equitat amb els homes,  sense obstacles per portar una vida autònoma  i lliure.  Les  polítiques  d’igualtat  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  (concretades  en  plans  i programes  específics) que  caminen  en  aquesta direcció  s’han  de posar  al dia  i,  en  alguns casos,  repensar  per  garantir  que  les  dones  tinguin  ple  poder  en  la  presa  de  les  seves decisions. 

 

307. Prioritzarem la concreció, sota un model participatiu obert, transparent i de consens, d’un nou Pla Municipal per a les Dones 2011‐2016, afavorint  la transversalitat i la proximitat de les polítiques de gènere en les diferents àrees d’actuació municipal.  

308. Potenciarem  la  participació  de  les  dones  donant  suport  a  l’entramat  associatiu, afavorint la seva riquesa, diversitat i sabers de les dones i impulsar des del Consell de dones de Barcelona i dels Consells de dones dels Districtes la planificació del futur pla d’intervenció de les dones. 

309. Promourem un pacte de gènere que reconegui el valor i els límits de l’acció política, basat en el principi de laïcitat, perquè les accions polítiques adreçades a les dones no siguin objecte de confrontació entre les diferents opcions polítiques.  

310. Instarem a l’observatori de les dones en els mitjans de comunicació a promoure una acció  ciutadana  encaminada  a  assolir  una  legislació  a  nivell  europeu  que  prohibeixi  la comercialització de jocs que fomentin la violència sexista, xenòfoba i homòfoba. 

30 

 

311. Generarem espais, projectes  i serveis que ajudin a conciliar  la vida familiar,  laboral  i personal de les dones i dels homes en al seva vida quotidiana i adaptar els serveis municipals aquestes noves necessitats. 

312. Donarem  suport a  les empreses  i entitats que estiguin  contribuint a  incorporar els Plans d’Igualtat en  les seves organitzacions  i promouen accions positives encaminades a  la contractació de les dones.  

313. Continuarem  treballant per eradicar  les violències de gènere  coordinadament amb els cossos policials, serveis sanitaris, serveis d’atenció, serveis socials   en el Circuit contra  la Violència de Gènere. En aquest sentit, consensuarem i posarem en marxa el nou Pla Contra la Violència de Gènere 2011‐2015. 

314. Seguirem  potenciant  els  PIADS  (Punts  d’informació  i  atenció  per  les  dones), fomentant que siguin observatoris qualitatius de la situació de les Dones. 

315. Abordarem el fenomen de la prostitució, fent èmfasi en el combat contra les màfies i les  xarxes,  en  la  seguretat  i  protecció  de  les  dones  i  en  la  convivència  a  l’espai  públic, arbitrant  mecanismes  legals  i  administratius  adequats  per  eradicar  aquest  fenomen, sensibilitzant la societat sobre la vulneració de drets humans que suposa l’explotació sexual i establir mecanismes per dissuadir la demanda, i potenciar les accions d’atenció i suport a les persones que exerceixen la prostitució i que volen abandonar aquesta activitat. 

316. Potenciarem les accions d’atenció i suport a les dones que exerceixen la prostitució i que volen abandonar aquesta activitat, continuarem amb el recolzament del programa ABITS que dóna suport a aquestes dones. 

317. Afavorirem  la  transversalitat  en  les  diferents  àrees  d’actuació  municipal implementant el Pla d’igualtat a l’Ajuntament, i donarem suport a les empreses i entitats que estiguin contribuint a  incorporar‐lo en  les seves organitzacions, desenvolupant actuacions  i programes  a traves de Barcelona Activa per a la integració de les dones en el mercat laboral. 

318. Continuarem donant  suport  l’Agència per  l’Abordatge  Integral del Treball Sexual, a través de recursos i programes per fer efectiva els diferents plans d’actuació individualitzats. 

 

319. Gent gran més activa, més participativa i millor atesa 

320. Hem assolit un nivell de benestar que s’ha traduït amb força rapidesa en un augment de  l’esperança de vida  i amb qualitat. Ara,  les persones a  les portes de  la  jubilació  ja no es senten grans, i volen orientar les seves necessitats vitals en reconstruir els seus mecanismes i xarxes relacionals, omplir  les seves agendes d’activitats, aprendre a viure en salut des de  la prevenció i la cura personal, i afrontar els nous reptes amb dignitat i garanties. Sortir del món productiu ja no és una amenaça, i esdevé un munt de possibilitats. La gent jubilada i la gent gran vol participar i continuar sent activa i protagonista. A hores d’ara és més necessària que mai la participació de la gent gran en els processos d’adopció de decisions a tots els nivells, i és  absolutament  necessari  que  en  els  equips  de  Govern,  els  diferents  nivells  de l’administració pública, tinguem referents polítics per a    la gent gran. Les nostres polítiques socials s’orienten a acostar aquests possibilitats a tothom,  i fer‐les accessibles  i de qualitat: esport i vida saludable, cultura i lleure, participació i vida social comunitària, etc.  La solitud és  el  seu major  enemic.  L’Ajuntament,  el  seu  gran  aliat.  Cal  fer  un  esforç  i  garantir  un habitatge digne per a  les persones grans que vulguin  i que puguin mantenir una autonomia personal,  tan  si  viuen  en  parella,  com  si  estan  soles,  un  habitatge  adaptat  i  accessible. Apostant per a la rehabilitació en les seves vivendes i ajuts en l’accessibilitat, en la instal∙lació 

31 

 

d’ascensors (si no n’hi ha), rampes... O bé oferir solucions d’habitatge adaptat protegit, amb mesures innovadores d’intercanvis, transferència...  

 

321. Endegarem, des de  la política d’habitatge,  línies de suport per adaptar  l’habitatge a situacions alternatives tecnològiques que facilitin a les persones grans dependents mantenir‐se el major temps possible de manera autònoma en el domicili. 

322. Incrementarem  la  cobertura  del  servei  de  SAD  (servei  atenció  domiciliària),  i donarem major suport a les famílies que cuiden a persones en situació de dependència. 

323. Impulsarem el transport gratuït  dels Centres de Dia, i que esdevingui un servei de 24 h, en les franges horàries que les famílies i la gent gran desitgi. 

324. Potenciarem el voluntariat entre la gent gran, tant en els casals, com en la comunitat. Estendrem  el  projecte  de  "Radars"  a  tots  els  barris  de Barcelona,  contant  amb  voluntaris grans.  Cap persona gran  ha d'estar en situació d'abandó. 

325. Garantirem  a  tots  els  serveis  i  equipaments  de proximitat, una oferta  continuada, atractiva i accessible a les persones grans de la nostra ciutat.  

326. Garantirem la prestació universal del catàleg de serveis d’atenció domiciliària des de la xarxa pública de serveis socials: teleassistència, treball familiar, ajuda en la neteja, àpats a domicili  i en companyia,  targeta  rosa pel  transport públic,  transport especial porta a porta (targeta blanca). 

327. Garantirem el servei d’àpats en companyia a tots els barris de la ciutat, a través de la xarxa de casals i espais de gent gran, i menjadors socials de les entitats del Tercer sector. 

328. Fomentarem activitats de voluntariat entre  les persones grans, actives  i amb ganes de participar en activitats i projectes socials fins que puguin fer‐ho. 

 

329. La diversitat, una gran oportunitat pel nostre projecte de ciutat 

330. En els darrers deu anys el paisatge humà de Barcelona ha canviat de manera molt significativa  i avui  la ciutat és més diversa que mai. Aquesta nova realitat ens aporta noves oportunitats que  cal aprofitar però  també  complexitats  i  reptes que  cal abordar des de  la responsabilitat. Durant aquests anys els barcelonins i barcelonines hem demostrat una gran capacitat d’acollida, però ara que  la crisi econòmica ha  frenat  l’arribada d’immigrants, ens trobem davant d’un  repte  encara més  gran:  aprofundir  en  les  polítiques  d’integració  i de drets i deures de ciutadania, això que anomenem com la gestió de la diversitat.   

331. El decàleg del nostre Pla Barcelona Interculturalitat sintetitza una estratègia global de ciutat que pretén superar les limitacions d’altres models, que no han acabat de funcionar en el context europeu,  i que  resumeix  l’orientació de  les nostres polítiques: drets  i deures de ciutadania, oportunitats per  la mobilitat  social, una  ciutat educadora, aprenentatge de  les llengües, enriquiment cultural, vida de barri, normes de convivència, coneixement i respecte, espais  compartits,  excel∙lència  i  desenvolupament  econòmic.  Aquest  pla  és  l’aposta  de Barcelona per garantir un escenari on les persones de diferents orígens puguin interactuar i socialitzar de manera positiva  i  lliure  i seguir construint un únic projecte col∙lectiu de ciutat amb oportunitats per a tothom. 

 

332. Mantindrem i reforçarem al màxim el consens polític i social de la ciutat en relació a les polítiques d’integració i de gestió de la diversitat, tot reivindicant el paper de la gestió des 

32 

 

de  l’àmbit  local    exigint  més  recursos  i  competències  a  la  resta  d’administracions  que intervenen. 

333. Desplegarem  en la seva totalitat en els propers anys el Pla Barcelona Interculturalitat com  el millor  instrument  per  consolidar  l’estratègia  global  de  ciutat  de  convivència  en  la diversitat.  

334. Apostarem de manera contundent per reforçar les polítiques destinades a garantir un sistema educatiu de qualitat i equitatiu que eviti els processos segregadors per l’origen dels alumnes  i  garanteixi  oportunitats  per  tothom,  prioritzi  la  lluita  contra  el  fracàs  escolar  i incentivi la continuació dels estudis post‐obligatoris i la transició escola‐treball 

335. Continuarem prioritzant l’aprenentatge de les llengües, fent un especial èmfasi en el català per tal que tothom conegui tant el català com el castellà,  impulsant nous programes en col∙laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística i la Coordinadora de la Llengua, i que posin especial èmfasi en el col∙lectiu de joves nouvinguts i les dones 

336. Aprofitarem al màxim el capital humà de la ciutat, reforçant i adaptant els programes de  formació  ocupacional,  facilitant  l’homologació  dels  títols  acadèmics  d’altres  països  i promovent la capacitat emprenedora de les persones nouvingudes  

337. Reforçarem  les  estratègies  per  incentivar  la  participació  i  la  incorporació  de  les persones  nouvingudes  als  espais  participatius  i  associatius  de  la  ciutat,  fent  un  especial èmfasis en àmbits com el del comerç  i  les AMPAs així com en el de  les activitats culturals  i populars de la ciutat 

338. Aprofundirem  en  la  incorporació  de  la  perspectiva  de  gènere  en  el  conjunt  de polítiques de gestió de  la diversitat,  fomentant  l’empoderament de  les dones  i  la defensa dels seus drets  i deures,  la  igualtat  i  la no discriminació que sovint es complementa amb  la discriminació per raó d’origen 

339. Fomentarem el procés de  socialització dels  joves nouvinguts a  la  ciutat a partir de vincular‐los a  les activitats  i  recursos per a  joves  i  fomentant  la  seva  interacció amb altres joves  

340. Adaptarem    l’estratègia d’acollida de  la ciutat a  la nova Llei d’Acollida de Catalunya, augmentant  el  nombre  de  persones  que  assisteixen  a  les  sessions  de  treball  a  tots  els districtes, reforçant la Xarxa d’Acollida de Barcelona fins arribar a les 200 entitats  

341. Ampliarem  el  programa  d’Acompanyament  al  reagrupament  Familiar  per  tal  de facilitar  fomentar  espais  de  relació  tot  aprofitant  els  recursos  i  les  activitats  dels  serveis municipals 

342. Promourem el coneixement de  les normes de convivència  i potenciarem els espais per facilitar la convivència, traslladant a altres barris de la ciutat experiències com les “Aules de Prevenció” o les Taules de Convivència. 

343. Promourem la figura del gestor ‐ mediador d’espai públic que faciliti l’establiment de normes i pautes de regulació d’ús dels espais públics. 

344. Reforçarem    les  polítiques  centrades  en  combatre  els  prejudicis,  les  actituds discriminatòries,  així  com  una  aposta  contundent  contra  qualsevol  actitud  racista  o xenòfoba, com la Xarxa Antirumors de Barcelona.  

345. Impulsarem   el programa de “Debats Ciutadans”   a  tots els districtes de  la ciutat, a centres cívics, biblioteques, entitats, associacions de veïns i veïnes, i altres espais oberts amb l’objecte  de  intercanviar  opinions  i  inquietuds  sobre  les  situacions  de  convivència  en  la 

33 

 

diversitat  i  el  fet  migratori  per,  a  partir  del  diàleg,  fomentar  la  relació  i  interacció, independentment del seu origen, entre els veïns i veïnes dels barris de la ciutat. 

346. Impulsarem les accions que es venen desenvolupament a l’Espai Avinyó com a centre de referència de dinamització  intercultural de  la ciutat  i consolidar  la Xarxa  Intercultural de Barcelona,  que  inclogui  entitats  i  agents  culturals  de  tota  la  ciutat  per  fomentar  la  de recursos i activitats facilitadores de la convivència i la creativitat. 

347. Prepararem  i  formarem  als  gestors municipals  en  temes  de  diversitat  per  tal  de facilitar la relació amb aquests col∙lectius. 

34 

 

348. CONVIVÈNCIA I ESPAI PÚBLIC SEGUR I ORDENAT PER BARCELONA 

349. Barcelona és una ciutat compacta, densa  i ordenada, amb una ciutadania que fa de l’èxit en la convivència del dia a dia la seva millor expressió democràtica i el seu millor valor, fonamentat  en  drets  i  deures  de  ciutadania.  La  convivència  reflecteix  l’estat  de  cohesió social,  territorial,  i de benestar de  la  ciutadania.  La  convivència  s’expressa en  tots  aquells espais públics i privats on interactuen persones i les seves activitats. Aspectes en principi ben diferents com els educatius, els culturals, els urbanístics, els de seguretat, mobilitat i comerç, formen  part  inherent  de  la  convivència,  tret  que    identifiquem  amb  el  del  progrés  de  la ciutat. La convivència és saber i poder viure en harmonia persones i cultures diverses, basat en un reconeixement i un respecte mutu, amb prou comprensió i respecte a la diferència i la diversitat, i a les seves formes d’expressar‐se i comportar‐se, sempre dins dels paràmetres i regles de les quals ens hem dotat i reconegudes democràticament.  

350. La ràpida transformació de  la societat barcelonina exigeix actualitzar els paràmetres que  han  de  regir  el  model  de  relació  i  interacció,  raó  per  la  qual  alguns  paràmetres tradicionals aplicats per entendre la convivència esdevé insuficiental dia d’avui.  

351. La convivència,  en un context d’igualtat d’oportunitats i de llibertat plena, requereix assumir i complir, per part de tothom, unes regles d’ordenació i de delimitació de l’activitat ciutadana que  s’identifiquen  amb un determinat model  cultural  i  identitari, ben  arrelat  al territori: tipologies, concentració, horaris, soroll, etc. Sobrepassar aquests límits, quan no es falta o delicte, esdevé una  transgressió al  civisme que afectarà a  l’arrel de  la  convivència, malgrat es fa des del desconeixement o la manca de voluntat explícita. 

352. Convivència és saber gestionar amb encert  la diferència social, econòmica  i cultural que  existeix  a  la  nostra  ciutat. Quan  transformem  l’incivisme  en  delicte  estem  reduint  el tractament  de  la  convivència  en  un  tema  exclusiu  de  seguretat.  Aquest  és  un  camí molt limitador, que exclou  l’acció educativa  i social, contraposats als resultats esperats, que són doncs l’enfortiment dels valors que sustenten la convivència, i treballar des de la ciutadania per aïllar els fenòmens que la dificulten. Tots som responsables de la convivència a la nostra ciutat. Cada acció en aquest sentit ha de ser una bona pràctica que em d’estendre arreu.  

353. Cal actuar des de  l’Ajuntament per augmentar  la sensació de  tranquil∙litat a  l’espai públic, factor clau per millorar la percepció del benestar . Es per això que la seguretat – en un ampli concepte que  sobre passa amb escreix  la percepció delictiva o policial del  tema  ‐ és altre  de  les  principals  exigències  de  la  nostra  societat.  La  ciutadania  necessita  saber  i percebre que viu en un entorn  segur, en un espai on desenvolupar  la  seva activitat diària sense pertorbacions, confortable i sentir‐se protegit. Les administracions tenen que garantir que, a través dels seus mecanismes  i  instruments, aquesta seguretat esdevingui en realitat. En els darrers anys a Barcelona s’hi han manifestat noves realitats socials a les quals hem de hagut de fer‐hi front. Tot i que en els darrers mesos hem aconseguint reduir els fets delictius, aquesta millora no és percebuda per a la ciutadania. Els petits però reiterats furts, l’activitat de xarxes d’explotació de les persones com a negoci, l’explotació sexual, la venda ambulant o l’ús de menors en la mendicitat, genera tensions i actituds de rebuig que poden malmetre els nivells de cohesió social assolits fins ara al país.  

354. Els  i  les  socialistes  de  Barcelona  considerem  la  seguretat  com  un  requisit imprescindible per a  l'exercici dels drets de ciutadania,  i el compliment dels seus deures. La democràcia també és possible pel fet de poder exercir  les  llibertats  individuals  i col∙lectives amb seguretat. Tenim el ferm compromís perquè tota  la ciutadania, al marge de  la situació social. econòmica o el barri en què visqui, no sigui privada del dret a sentir‐se segura  i, en conseqüència, al dret de ser i sentir‐se lliure. 

35 

 

355. En un mateix sentit la nostra decidida aposta per aproximar la justícia als ciutadans, i acostar  la  ciutadania  cap  el  centre  de  l’administració  de  justícia,  només  ho  podrem aconseguir  a  través  d’un  sistema  que  s’orienti més  cap  a  la  resolució  de  conflictes  de  la ciutadania. Per  implementar aquestes actuacions és molt  important poder desenvolupar  la Justícia  de  proximitat  reconeguda  en  la  Carta Municipal  de  Barcelona  i  que  la  ciutadania comenci a percebre que la justícia no ha de ser un procés etern  i allunyat de la realitat, sinó raonable en el temps. 

 

356. Compromís amb la qualitat i la convivència a l’espai públic  

357. Les persones són l’essència i l’ànima de Barcelona. La ciutat comença en allò que som i compartim, en el que ens és comú, i l’espai públic és l’escenari on els exercim els drets de ciutadania  i  on  desenvolupem  el  nostre  projecte  de  vida  social.  L’espai  públic  que  les persones socialistes defensem és aquell en el qual, en condicions de llibertat i igualtat, tota la ciutadania  pot  exercir  els  seus  drets,  posant  en  comú  unes  regles  de  joc  per  a  l’exercici, també, dels deures de la convivència. 

358. A llarg de molts anys, els i les socialistes hem treballat activament en la configuració d’un  espai  públic  democràtic,  integrador  i  respectuós  amb  el  seu  entorn  i  tots  els  seus protagonistes. Perquè  l’espai públic esdevé  l’escenari central de  la convivència,  i és on els canvis  i  les  transformacions  tenen  el  seu  reflex  de  forma més  evident  i  ràpida.  En  uns moments d’especial dificultat, quan la crisi econòmica global colpeja amb virulència a la gent de Barcelona, és quan l’espai públic com a lloc de convivència rep una pressió desmesurada. I precisament  per  això,  des  del  PSC  refermem  la  nostra  aposta  per  aquest  espai  públic  de qualitat, que sigui garantia de convivència, de  l’equilibri social  i  territorial  i  fonament de  la cohesió  social,  amb  una  bona  gestió  de  les  polítiques  de mobilitat,  urbanisme,  educació, medi ambient i seguretat.  

 

359. Apostarem per un disseny de l’Espai públic multifuncional, que doni cabuda al màxim d’usos  possibles    de manera  que  tothom  en  sigui  usuari,  des  dels  infants  als més  grans, evitant d’aquesta manera la monopolització de l’espai per col∙lectius concrets.  

360. Impulsarem campanyes de sensibilització de preservació de l’espai públic, de manera didàctica  i   pedagògica perquè tota  la ciutadania prengui consciència  i tingui cura dels bens públics,  tot  promovent  el  respecte  pels  valors  cívics  compartits  i  la  convivència  lliure  i tranquil∙la. 

361. Abordarem de manera decidida el fenomen de  l’explotació sexual, fent èmfasi en el combat contra les màfies i les xarxes, en la seguretat i protecció de les dones, sensibilitzant a la societat sobre la vulneració de drets que suposa l’explotació sexual. 

362. Potenciarem  la mediació en els conflictes, per a  la millora en el manteniment de  la qualitat de l’espai públic.  

363. Treballarem conjuntament amb Turisme de Barcelona per a  la difusió dels valors de la convivència i el civisme en els usos de l'espai públic per part de tot el col∙lectiu de visitants. 

364. Aprofundirem en les estratègies de comunicació, informació, educació i adequació de serveis per  tal que, a poc a poc, es modifiquin hàbits de  la gent  i es millorin els  índexs de civisme de la ciutat. 

365. Proposarem una més gran unificació de criteris de disseny, en especial als  llocs més representatius  de  la  ciutat.  En  aquest  sentit  emprendrem  una  reflexió  sobre  els  canvis 

36 

 

d’hàbits de la població i com aquets han de modificar el disseny dels llocs públics incloent les condicions per a dissenyar amb elements de la cultura mediterrània, eliminació d’obstacles i espais tancats i projectar amb seny i austeritat. 

366. Redactarem el Llibre Blanc de l’Espai Públic de Barcelona. 

367. Potenciarem el manteniment  integral de  l'espai públic a tots els barris de  la ciutat  i centrat en actuacions de millora de  la  vialitat  (pavimentació  sonoreductora  i  reparació de voreres) i de l'enllumenat (reducció de  la contaminació lumínica i soterrament de les xarxes aèries de les companyies). 

368. Consolidarem l'accessibilitat i la millora de la mobilitat dels vianants mantenint unes infraestructures de bona qualitat, ampliant i renovant les escales mecàniques i els ascensors, i atenuant l'impacte de les obres de serveis sobre la ciutat.  

369. Potenciarem l’oficina d'inspecció i seguiment tècnic de l’estat de l'espai públic a cada districte de la ciutat, a fi de garantir les 24 hores una resposta ràpida i adequada davant les incidències en els serveis. 

370. Continuarem amb els projectes de millora i manteniment i la neteja de l'espai públic a  tots  els  barris  de  la  ciutat  amb  la  periodicitat  suficient  i  els  recursos  humans  i  tècnics adients que permetin garantir‐la. També millorarem el model de  recollida de  runa d'obres menors per garantir un espai públic més net i ordenat. 

 

371. Apostarem per normes de Convivència en l’espai públic 

372. Barcelona ha estat pionera en aquest camp, ja que fa 5 anys que varem posar sobre la  taula  el  debat  de  l’espai  públic,  obrint  un  procés  de  diàleg  amb  la  ciutadania  per  tirar endavant  l’Ordenança de Mesures, que  s’inspirava en el principi de  fomentar  i garantir  la convivència  a  l’espai  públic  de  la  nostra  ciutat.  Una  ordenança  s’aplica,  i  que  ha  de  ser sensible als canvis a què la nostra societat està sotmesa, a la qual li hem dedicat els recursos necessaris com a àmbit principal d’actuació pel seu ple desenvolupament.  

373. El nostre compromís és el de garantir aquest drets, i de fer complir els deures, evitant situacions d’apropiació excloent  i  la vulneració de  les regles del  joc. Ho fem desenvolupant tots els  instruments que disposem  i  impulsant  iniciatives que ens permetin fer‐ho, apel∙lant al compromís de totes les institucions i entitats, i a la col∙laboració de la ciutadania. Per tal de poder tirar endavant aquesta aspiració, cal la redacció i tramitació d’una llei al Parlament de Catalunya  sobre  l’espai  públic  i  convivència,  perquè  serveixi  a  la  vegada  de marc  legal  i empara  a  les  ordenances  municipals,  i  per  a  donar  legitimitat  jurídica  a  les  actuacions relacionades a la cura i usos de l’espai públic. 

 

374. Impulsarem  iniciatives  legislatives,  tot  recollint  aquelles  conductes  i  situacions que per  les  seves  característiques  i  repercussions  generin problemes de  convivència en  l’espai públic. 

375. Promourem  les  normatives  necessàries  en  matèria  ordenances  municipals  que hauran de permetre a l’Ajuntament guanyar en efectivitat. 

376. Arbitrarem els mecanismes legals i administratius adequats per minimitzar l’impacte de la prostitució en l’espai públic, tot potenciant les accions d’atenció i suport a les persones que l’exerceixen i que volen abandonar aquesta activitat. 

377. Intensificarem  l’educació  en  la  convivència,  la  responsabilització  de  l’infractor  en detriment d’aquesta. 

37 

 

a.  

378. La convivència en les comunitats veïnals 

379. Pels  socialistes,  res del què  li passa als  ciutadans  i  ciutadanes de Barcelona ens és aliè.  I  des  de  la  proximitat  cal  emprendre  les mesures  necessàries  també  per  fomentar  i garantir  la  convivència més  enllà  de  l’espai  públic,  en  l’espai  privat,  en  el  compartit  i  en aquells espais que  són de  transició entre  l’espai públic  i el privat,  les escales de veïns,  les comunitats, etc. Per tal de reforçar que el veí o veïna no està sòl en front d’un trencament de la  convivència,  sinó que  l’Ajuntament  vetlla per al  compliment de  les normes bàsiques de convivència. 

 

380. Facilitarem  el  suport  i  orientació  a  les  comunitats  de  veïns  per  tal  que s’autoorganitzin i autoregulin des de la base de l’acord i el consens. 

381. Aprofundirem mesures de mediació en l’àmbit veïnal per resoldre trencaments de la convivència entre veïnatge, facilitant, si cal mesures d’arbitratge. 

382. Endegarem  actuacions  tan  de  tipus  pedagògic,  informatiu,  com  sancionador,  si  és necessari per  combatre  la  contaminació  acústica  i odorífica,  sobretot  i especialment en  la franja nocturna. 

 

383. Impulsar la Justícia de proximitat 

384. Barcelona sempre ha defensat que el correcte funcionament del sistema de Justícia és una peça  fonamental per  assegurar  la  seguretat,  la  convivència  i  la  cohesió  social. Des d'una perspectiva global del concepte de seguretat, Barcelona ha  incorporat  la  justícia com un factor important en un esquema de prevenció, autoritat, gestió alternativa dels conflictes i mediació de la justícia. 

385. La Justícia de Proximitat ha estat una reivindicació pròpia de  la ciutat de Barcelona, reconeguda  avui  dia  a  la  Carta  Municipal,  per  tan  hem  de  defensar  i  impulsar  el  ple desenvolupament de la Justícia de Proximitat. A la vegada hem de cercar noves fórmules de solució  als  problemes  judicials  que  incideixen  en  les  polítiques  públiques  de  seguretat  i convivència.  En  un  model  de  seguretat  integral  com  el  que  planteja  l’Ajuntament  de Barcelona, que superant  l’àmbit policial  implica molts d’altres serveis municipals,  la Justícia ocupa  un  espai  rellevant.  Per  això  és  d’especial  transcendència  la  institucionalització d’aquest servei judicial basat en la funcionalitat, l’eficàcia i la rapidesa. 

 

386. Crearem uns  Espais  de  Proximitat  de  la  Justícia  que donin  servei  als  ciutadans  als àmbits  d’Orientació  Jurídica,  la  resolució  alternativa  i  complementària  de  conflictes,  la mediació i mesures comunitàries alternatives a les sancions administratives o penals. 

387. Establirem  els  convenis  necessaris  amb  la  Generalitat  de  Catalunya  per  realitzar l’orientació jurídica i la mediació en seu municipal. 

388. Definirem el model institucional de Mediació, tot proveint‐lo de les infraestructures i mitjans  necessaris  per  al  seu  bon  funcionament,  així  com  garantir  la  independència, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat dels mediadors.  

389. Prioritzarem  les mesures  comunitàries  de  substitució  de  les  sancions  pecuniàries sense  perjudici  que  el  sistema  integri  totes  les mesures  comunitàries  substitutives  de  les penes privatives de  llibertat.  Facilitarem  la  realització de mesures penals  alternatives  i els 

38 

 

treballs en benefici de la comunitat, per tal d’augmentar la consciència social i de compartir l’espai públic.  

390. Millorarem el procediment actual vigent en matèria de mesures comunitàries, amb la finalitat de donar resposta ràpida a  les necessitats que es puguin produir en tot allò que fa referència a substitució de sancions pecuniàries, mitjançant  l’elaboració del Manual que fixi el  catàleg  de mesures  comunitàries  en  desenvolupament  de  l'Ordenança  de  Procediment Sancionador. 

391. Proposarem les modificacions legislatives necessàries per aconseguir que les mesures comunitàries  tinguin  també  el  caràcter  de  sancions  i,  d’aquesta  manera,  preveure  la possibilitat d'agilitar el màxim possible els procediments en el cas que l'infractor es negués a realitzar  la mesura  comunitària  imposada  i  la  seva  substitució per una  sanció de  caràcter pecuniari. 

392. Crearem i potenciarem a cada barri/districte, la figura de l'Instructor Municipal per a la resolució de conflictes de convivència i consum.  

 

393. Potenciar la Seguretat des dels barris com espai de convivència 

394. Els canvis socials  i sobretot  la  incidència a Barcelona de nous fenòmens globals que afecten molt directament l’espai públic obliga a superar els plantejaments clàssics en matèria de  seguretat  i  emprendre  un  nou  enfocament:  major  cobertura,  una  coordinació  més efectiva, més proper i més anticipació als problemes. 

395. Els  barris  són  unitats  socials  de  relació  que  han  d’esdevenir  segures.  Entenem  els barris  com  l’entorn  urbà  més  proper  de  la  ciutadania,  delimitat  pels  desplaçaments quotidians  a  peu  propers  al  domicili,  per  tant  és  on  cal  desenvolupar  els  programes  i polítiques de seguretat actuant‐hi i tenint en compte les diferents “veus” del barri. És des de la  proximitat  del  barri  i  el  seu  coneixement  que  cal  definir  les  actuacions  en matèria  de seguretat, donant especial èmfasi a les actuacions preventives. La proximitat s’ha de traduir en una resposta adequada  i  immediata a  l'heterogeneïtat de  les realitats socials, culturals  i econòmiques que tenen lloc en les nostres places, carrers i parcs. 

396. Reforçar aquest fet des de la proximitat per a servir més i millor les necessitats de la ciutadania  i el desplegament de polítiques  transversals, especialment pel que  fa a mesures preventives ens ha d’ajudar a posar solucions als actuals conflictes de seguretat. Alhora hem d’apostar per una política rehabilitadora dels actes incívics i dels “petits” delictes a través de les penes  substitutòries,  i  els  treballs  en  favor de  la  comunitat que  en  el  seu moment  es veurà complementada pel desplegament de  la  justícia de proximitat, tal com recull  la Carta municipal.  

 

397. Impulsarem  noves  polítiques  de  seguretat  des  del  barri  i  amb  transversalitat, implicant tots els cossos policials, els serveis socials, els serveis educatius, i tot aquell servei municipal que té incidència en l’espai públic. 

398. Actuarem de manera preventiva, amb especial atenció a les escoles i a l’espai públic de  l’entorn,  tot evitant els actes  incívics, petits  furts,  i  la venda  i el consum de drogues en aquests  espais.  Potenciarem  la  creació  de  programes  d’acció  preventiva  en  els  centres d’educació,  que  garanteixin  que  les  escoles  i  instituts  siguin  espais  segurs  i  que  generin civisme i convivència. 

39 

 

399. Reforçarem el diàleg  i  la  comunicació amb  les entitats veïnals,  comerços  i amb  les comunitats per seguir coneixent de primera mà la realitat social des de la proximitat, baixant l’escala de percepció i de resolució de conflictes. 

400. Crearem  i  incentivarem  l’establiment  d’espais  de  mediació  propers  als  barris. Definirem nous protocols d’actuació, potenciant  l’efectivitat  i  la  immediatesa davant de  la conflictivitat social, tot potenciant els serveis de mediació. 

401. Abordarem  i  actuarem  de manera  preventiva,  des  de  la  proximitat,  tot  tipus  de delictes als primers  indicis o  informacions, per evitar des de  furts  fins a casos de violència masclista. 

402. Garantirem i protegirem l'exercici dels drets democràtics de les persones, a través de la Seguretat  Integral, destacant  la necessitat d'incidir  sobre  tots els  serveis  i promovent  la coordinació des del govern municipal estratègies preventives. 

403. Millorarem els processos d’atenció a  les víctimes de violència masclista  i a  les seves famílies, i que aquestes es sentin acompanyades i orientades en tot moment. 

404. Prestarem una especial atenció i orientació als joves que assoleixen la majoria d’edat en centres els centres de menors, evitant que hagin d’afrontar l’inici del seu projecte de vida a la societat en una situació precarietat. 

405. Impulsarem un nou pla de càmeres de videovigilància per tal de saber en temps real possibles situacions d’incivisme o delictives, ajudant a optimitzar la tasca dels nostres agents de barri. 

406. Reforçarem la vigilància contra els actes de vandalisme urbà i actituds incíviques, en especial atenció a les pintades i destrosses de mobiliari urbà. 

 

407. Consolidar el Pacte per la Seguretat  de Barcelona i la Junta de Seguretat Local 

408. El coneixement i lluita contra les xarxes delictives requereixen de la investigació tant en origen com en les seves implicacions en l’àmbit local, així com la participació dels òrgans d’intel∙ligència del Govern de la Generalitat i de l’Administració de l’Estat, implicació que ha de  recollir  el  continu  operacional  amb  els  cossos  i  forces  de  seguretat  de  l’Estat  amb  la Guàrdia Urbana de Barcelona.  

409. Davant les noves realitats no ens podem basar només en la presència policial com a element dissuasori, sinó que hem d’utilitzar totes les eines possibles per tal d’anar a la seva arrel. Per aquest motiu hem de facilitar que els serveis públics i el món associatiu (l’educació, els serveis socials,  l’urbanisme..) es puguin  implicar en tasques de prevenció  i millora de  la convivència ciutadana. 

410. Donat  aquest  context  des  del  PSC  de  Barcelona  creiem  necessari  desenvolupar  i consolidar  el  Pacte  per  la  Seguretat  a  Catalunya  com  una  acció  integrada  de  totes  les administracions en l’àmbit català, i un d’específic per a la nostra ciutat, com a capital del país i perquè és la única en la seva magnitud, fent de la prevenció un pilar bàsic d’aquest Pacte.  

 

411. Potenciarem i desenvoluparem un Pacte per la Seguretat de Catalunya com una acció integrada de totes les administracions on Barcelona hi tingui un paper pioner. Impulsarem la participació  al  Pacte  a  la  resta  dels  ajuntaments  de  Catalunya,  per  explicitar‐ho  com  una acció  integrada  de  tots  els  sistemes  públics,  independentment  de  quina  administració  en depenguin. 

40 

 

412. Reforçarem l’autoritat de l’Alcalde a través de la Junta de Local de Seguretat les qual han d’emprendre un major  lideratge en  la  lluita contra  la delinqüència, establint prioritats  i definint  la cooperació  i coordinació necessàries per entre  la policia  local  i el cos de Mossos d’Esquadra. 

413. Impulsarem, com a ciutat capdavantera, el desplegament  legislatiu necessari per tal de definir aquelles respostes a les noves formes delictives i els seus impactes en la percepció de seguretat de la ciutadania. 

414. Exigirem  el  compliment del nombre d’efectius d’agents de Mossos d’Esquadra  i  la definició d’estàndards de resposta. 

 

415. Una Guàrdia Urbana propera i moderna 

416. Per  a un  correcte manteniment de  l’espai públic  de qualitat  i una òptima  cohesió social i convivència és necessari un ús responsable de la ciutadania del seu entorn. Qui ha de garantir però, que això esdevingui així és  l’Ajuntament a  través dels  serveis urbans  i de  la seguretat que ha d’oferir. La Guàrdia Urbana de Barcelona és  l’instrument garant d’aquesta seguretat pública.  

417. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha esdevingut un  referent de policia  local arreu,  i per  això  és  necessari  avaluar  la  correcció  dels  serveis  que  es  donen,  la  seva  continua formació,  la modernització  i renovació constant dels equipaments  i de  les eines necessàries pel  desenvolupament  de  la  seva  activitat  diària. Després  de  l’esforç  realitzat  en  el  darrer mandat  per  augmentar  els  equipaments  i  el  nombre  d’agents,  ara  ens  toca  de  nou, dimensionar els esforços  i  recursos. Fer‐ho a  través de  la perspectiva que ens dona haver implementat i modernitzat la policia de proximitat. 

 

418. Augmentarem  els  efectius  en  600  agents  per  tal  de  continuar  amb  la  política  de correcte  dimensionament  de  la  Guàrdia  Urbana,  fent‐ne  una  policia  capdavantera  en  la actuació envers els fenòmens socials emergents. 

419. Fomentarem  la  policia  de  proximitat mitjançant  una  interlocució  constant  amb  el teixit socioeconòmic i associatiu ciutadà, i atenent a les especificitats pròpies de cada barri.  

420. Desenvoluparem  de  ple  el  model  de  seguretat  de  proximitat  amb  la  presència permanent d’un determinat nombre d’agents als barris de  la ciutat,  i donant resposta a  les demandes urgents. 

421. Revisarem constantment el  programa de prevenció en matèria de seguretat a través de la Mesa de Prevenció, els nous riscos, en els centres educatius i els espais de ciutadania. 

422. Potenciarem els plans de carrera interns, de formació de quadres de comandament i seguirem desenvolupant aspectes d’especialització de la Guàrdia Urbana. 

 

 

423. Actuar amb rapidesa davant les emergències 

424. L’alcalde  avui  ja  és  el  principal  responsable  dels  plans  de  protecció  civil,  però  cal reforçar  la  seva  autoritat  en  la  gestió  de  l’emergència.  Moltes  de  les  actuacions d’immediatesa  recauen  sobre  els  serveis  d’emergències  públics,  però  n’hi  ha  d’altres  que responen als  interessos privats  i que presten serveis bàsics de vital transcendència per a  la 

41 

 

població,  per  tant  es  fa  necessari  definir  el  paper  legal  d’autoritat municipal  del  conjunt d’actors, factor determinant enfront d’una crisi amb important afectacions a la ciutadania. 

425. Les emergències poden  tenir orígens diversos, algunes de possibles previsions com ara les de caràcter meteorològic (nevades, ventades, gelades, pluges, inundacions...) d’altres de  situacions  límits  provocades  per  aquests  fenòmens  com  la  manca  de  serveis  de subministraments  (electricitat,  aigua  potable,  gas...)  i  altres  provocades  per  la  ingerència humana  (incendis,  alteració  de  l’ordre  públic,  delictes,  situacions  ruïnoses...).  Totes  i cadascuna  d’elles ha de  tenir un  tractament  específic,  inicialment des  de  la  prevenció  i  a posteriori des de l’actuació. L’experiència dels darrers anys, amb el desplegament del Centre d’Atenció  i Gestió de Trucades d’Urgència 112  com a  línia d’emergència de  tot el país, ha funcionat de manera eficaç. I Cal abordar a la consolidació del de Barcelona com un sistema integral de gestió d’emergències entre tots els serveis.  

 

‐ Establirem una eficaç política de protecció civil i d’emergències per prevenir i afrontar amb èxit  l’acció  coordinada de  totes  les administracions en què les situacions ho requereixin.  

‐ Apostarem per la millora en la planificació i la capacitació dels serveis públics davant de les emergències i catàstrofes.  

‐ Integrarem  els  procediments,  recursos, mitjans  i  objectius  com  a  element clau en tota emergència. 

‐ Aproparem més  el  servei  públic  del  telèfon  112,  únic  d’emergències  a  la ciutadania,  amb  una  participació  més  activa  de  Barcelona,  en  la implantació, difusió, com en el seu funcionament. 

‐ Potenciarem la política de modernització i redimensió del Cos de Bombers de Barcelona  amb  l'increment  i  millora  dels  recursos  tecnològics,  equipaments i efectius.  

‐ Impulsarem  la  professionalització  de  Protecció  Civil,  tot  apostant  perquè aquesta esdevingui coordinadora operativa de les emergències. 

42 

 

426. NOVES  CENTRALITATS  I  CONNECTIVITATS  PER  LA  TRANSFORMACIÓ  URBANA  DE BARCELONA 

427. Parlar  de  territori  avui  dia  exigeix  pensar  en  quelcom més  que  un  estricte  procés d’ordenació dels usos del sòl o  la definició d’una política de construcció d’infraestructures, habitatges o equipaments. El nou context marcat per un significatiu canvi d’entorn requereix un fort lideratge en els camps econòmic, social, territorial i de governança.  

428. Barcelona té  la capacitat de refer  i teixir permanentment  la seva pell. Els processos de transformació territorial  i de canvi  i millora urbanística de  la ciutat actualment en marxa adquireixen una dimensió  fonamental per al  futur de  la ciutat que passa per potenciar  les centralitats de la ciutat i connectar amb més efectivitat el territori.  

429. La definició de les polítiques de desenvolupament i de reequilibri territorial requereix posicionaments  clars  i  contundents.  El  que  passa  a  les  ciutats  pot  tenir  diferents aproximacions  i  es  poden  desplegar  models  de  progrés  o  models  immobilistes  i conservadors. En aquest sentit no hi ha un model únic d’urbanisme ni de sostenibilitat ni de planificació de l’espai públic i és evident que cal expressar en aquests àmbits posicionaments de progrés i innovadors, tot respectant la diversitat i l’especificitat de l’entorn. 

430. És molt  important  que  les  actuacions  territorials  s’enfoquin  des  d’una  perspectiva que  possibiliti  la  promoció  de  sòl  per  activitats  econòmiques,  que  adeqüi  l’espai  públic  a nous marcs de convivència i que participi en polítiques de cohesió des dels punts de vista de l’habitatge  i dels equipaments, adequant cada  iniciativa als paràmetres d’una sostenibilitat responsable.  Això  significa  fer  de  les  persones  la  raó  de  ser  del  nou  urbanisme  de  la ciutadania. Les necessitats de la gent que viu i utilitza la ciutat configura la transversalitat en el desenvolupament del nostre model urbà amable i accessible.  

431. Cal,  també,  intervenció  des  de  la  proximitat,  vertebrant  barri  i metròpoli  en  una perspectiva de globalitat,  impulsant el propi  lideratge de  capitalitat.   Barcelona entoma  la seva responsabilitat de gestió urbanística a través de projectes i de recursos adients i ajustats per  a  cadascuna  de  les  escales  d’intervenció:  fem  carrer,  fem  barri,  fem  ciutat,  fem metròpoli,  fem  capitalitat  catalana  i  europea.  Aquest  enfocament  s’ha  de  fer  des  de  la màxima professionalitat, rigor ètic i des d’un irrenunciable compromís amb la transparència, la qualitat,  i  la corresponsabilitat. La nostra responsabilitat social amb  la societat,  les seves empreses  i  associacions,  i  amb  tota  la  ciutadania  esdevé  un  pilar  també  al  nostre model d’urbanisme.  

432. La nostra  ciutat  aborda una  etapa  transformadora de  transcendència  equivalent o superior a  la de  les passades dècades,  i que ens ha de portar als propers 15‐20 anys. És un procés que afecta més metres quadrats i mou més inversió de la que vam mobilitzar fa vint anys amb motiu dels Jocs Olímpics, i que tindrà un important impacte en molts indrets de la ciutat. 

433. Estem fent realitat una transformació que es vincula amb una política de nous i més qualificats espais verds i amb la dotació d’equipaments i habitatge públic. Una transformació que va de nord a sud amb una marca distintiva: un urbanisme a la mida de la ciutadania que genera noves centralitats. 

434. En aquest procés  transformador  serà peça  clau  la millora de  la  connectivitat de  la ciutat amb tot el món. Un hub de comunicacions de primera magnitud, en el qual hem de ser capaços i capaces de desplegar al màxim la nostra capacitat de connexió amb el món, sense perdre  de  vista  la  necessitat  de  comptar  una  xarxa moderna  de  transport  públic  urbà  de qualitat.  

43 

 

435. La  inversió en  infraestructures públiques de  transport ha estat una prioritat durant els darrers anys. Ara el gran repte de Barcelona i el seu entorn metropolità és la creació d’un sistema de mobilitat equilibrat i sostenible des del punt de vista ambiental i econòmic (això últim sona a retallada) 

436. Hem de  ser ambiciosos  i mirar  lluny. Hem de  trobar  solucions  innovadores per  fer compatible el creixement econòmic  i  les  futures necessitats de mobilitat a  la ciutat amb  la millora de la qualitat de l’aire i la reducció del soroll i la congestió, així com la potenciació de grans infraestructures de comunicació que beneficiïn al conjunt del país. 

437. En  aquest  context,  les  noves  connectivitats  que  caldrà  desenvolupar  hauran  de consolidar  i  ampliar  el  paper  de  Barcelona  com  a  punt  central  del  Corredor Mediterrani, principal pol logístic i de comunicacions del sud d’Europa i porta d’Àsia a Europa. 

 

438. Construïm Barcelona des de les noves centralitats 

439. La construcció de noves centralitats ha estat una fita cabdal en aquest mandat  i ho seguirà  sent,  amb més  contundència,  en  el  proper. Durant  tots  els mandats  dels  governs socialistes hem potenciat una nova manera d’entendre i treballar les necessitats ciutadanes, els  serveis  i  l’espai  públic. Hem  tingut  clar  que  el  referent  de  proximitat  era  fonamental l’objectiu de construir  i gestionar una ciutat millor  i més equilibrada territorialment amb  la finalitat de millorar la qualitat de vida als barris.  

440. És prioritari aprofundir en  les estratègies que continuïn generant noves centralitats en altres zones de la ciutat, i d’aquesta manera treballar per cohesionar barris i ciutat i ajudar a reduir les concentracions i saturacions actuals en el centre i determinats barris. 

 

441. Farem  realitat  la nova  centralitat del Nord de Barcelona,  tota una àrea de vitalitat urbana  i  econòmica  amb  l’eix  de  Sagrera  –  Sant  Andreu  –  Sant  Martí  com  a  nucli dinamitzador,  i  amb  operacions  que  es  desplegaran  plenament,  com  Casernes  de  Sant Andreu o l’actuació en la zona de Prim.  

442. Desenvoluparem  el  conjunt  d’operacions  de  l’àrea  del  Besòs,  que  comprenen  la configuració de  la nova façana del riu,  la nova Verneda,  la gran transformació Vallbona,  i  la plena interrelació amb Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma i Montcada i la transformació de la Trinitat Vella , tot permeabilitzant el barri, regenerant teixit urbà i espai lliure a l’espai de l’antic centre penitenciari.. 

443. Revitalitzarem  l’àrea  del  Fòrum  de  la mà  del  nou  Campus  Universitari,  el Museu Nacional d’Història Natural i el Zoo Marí, la Ciutadella del segle XXI, unida a través del front marítim completat amb la Ciutadella del XIX, que serà renovada 

444. Continuarem amb  les transformacions pendents de  les grans artèries vertebradores de la ciutat, i la configuració de les Glòries com a nova gran plaça i nova ròtula de Barcelona. 

445. Prioritzarem  actuacions  estratègiques  de  gestió  de  sòl  (reparcel∙lacions  i expropiacions) en els barris de La Marina del Prat Vermell, Sagrera, Vallcarca, 22@, Glòries, Vallbona, Trinitat Vella, nous sòls dotacionals i altres planejaments de ciutat. 

446. Executarem  les accions a Ponent, amb  la urbanització de  la cobertura de  les vies a Sants ‐ Badal com a nou espai públic, el desenvolupament de Can Batlló, i l’impuls definitiu al nou barri de la Marina del Prat Vermell. 

447. Apostarem,  en  aquest  context,  amb  les  accions  de millora  de  la  Ciutat  Vella  que tindran  una  significació  especial  i  demostraran  el  nostre  compromís  renovat  amb  aquest 

44 

 

districte: remodelació de la Gardunya‐Boqueria, reforma de la Via Laietana, revitalització de la  Rambla,  transformació  del  front/Rambla  de Mar,  o  el  Paral∙lel  amb  noves  actuacions urbanístiques, de mobilitat, culturals, espais d’oci, comerç i nous habitatges. 

448. Desplegarem  les mesures d’actuació en  l’anomentat  “Front de Muntanya”,  i  farem els estudis sobre els Barris de Muntanya, en particular els Tres Turons,  la Clota  i el Carmel, per homogeneïtzar les actuacions en el conjunt de la ciutat.  

449. Definirem el projectes pel parc de  la Sagrera,  i en  l’àmbit metropolità proposarem noves  actuacions  en  el  marc  del  Pla  del  Besòs,  i  noves  propostes  per  a  Collserola  que consolidin  la serralada com el parc central del territori, en particular  la  intervenció sobre  la carretera  de  les  Aigües,  així  com  la  implementació  del  Pla  d’Usos  de  la  Muntanya  de Montjuic. 

 

450. Potenciant la connectivitat I les infraestructures per fer la ciutat més global 

451. La millora de  la connectivitat de Barcelona és una necessitat  imprescindible pel bon posicionament  en  un  context  competitiu  i molt  complex  que  requereix  de  les  ciutats  el màxim de preparació per afrontar els reptes de comunicació i d’infraestructures necessàries per intervenir en el global. En quest sentit cal continuar prioritzant les inversions en aquesta matèria 

452. La  inversió en  infraestructures públiques de  transport ha estat una prioritat durant els darrers anys. No obstant això, el gran repte de Barcelona i el seu entorn metropolità és la creació d’un  sistema de mobilitat  equilibrat  i  sostenible des del punt de  vista  ambiental  i econòmic.  

 

453. Potenciarem  l’Aeroport  com  a  hub  de  connexions  intercontinentals  i  base  de companyies que triïn Barcelona com a centre d’operacions de gran abast. En aquest context, la dotació  i desenvolupament d’un nou model de gestió més estratègic, amb  la participació de  l’ajuntament de Barcelona, esdevindrà un  factor molt  important per a  les sinergies que pot generar aquest model institucional. 

454. Completarem l’ampliació del Port, amb la nova terminal de mercaderies, garantint els accessos viaris  i  ferroviaris necessaris, accions que permetran enfortir  les seves estratègies per consolidar‐lo com el primer de la Mediterrània, a partir de l’adaptació feta, a les vies dels trens de mercaderies a l’ample europeu. 

455. Continuarem amb els projectes de l’estació de la Sagrera com a nucli de la connexió en Alta Velocitat, actuant amb l’estació de Sants ampliada per completar la xarxa ferroviària, que es complementarà amb la remodelació de l’estació d’autobusos. 

456. Adequarem  les  infraestructures elèctriques d’alta  tensió al procés de  transformació de la ciutat vetllant perquè les inversions en infraestructures elèctriques a la ciutat assegurin el procés de creixement  i  transformació de  la ciutat, amb el màxim de qualitat  i seguretat. Per tal de complir aquests objectius es promourà  la  implantació de noves subestacions que donin resposta a les noves demandes i es procedirà a la millora del mallat de la xarxa de alta tensió.  

457. Millorarem  el  mallat  de  la  xarxa  de  mitja  tensió  mitjançant  un  pla  per  a  la reconfiguració de  la xarxa de  forma que  tots els subministraments als punts de consum es puguin  realitzar de manera eficaç, procurant minimitzar  les actuacions per  tal de  reduir el seu impacte sobre la ciutat i el seu cost. 

45 

 

458. Impulsarem el desdoblament de la Ronda Litoral per tal de descongestionar el tràfic en aquesta via. En un mateix sentit reformularem el manteniment de la Ronda de Dalt. 

 

459. Territoris productius per impulsar l’economia i l’ocupació  

460. La  dimensió  del  passat  i  la  trajectòria  industrial  de  la  nostra  ciutat  són  encara llegibles d’una manera molt  clara en diferents  indrets. Al  llarg de  les darreres dècades un seguit de teixits urbans han perdut  la seva capacitat funcional com a substrat productiu de l’economia barcelonina. L’Ajuntament de Barcelona ha definit una proposta  estratègica per a aquests territoris amb grans potencials de centralitat. S’han projectat barris amb una nova dimensió  econòmica i s’han contemplat amb nous usos: habitatges lliures i protegits, noves zones verdes i equipaments de proximitat. 

461. Liderarem  les  transformacions urbanes,  la  creació de nous barris  i  completarem el canvi de model productiu metropolità.  L’Ajuntament  seguirà  liderant  la planificació de  les grans transformacions urbanes  i  la creació de nous barris, a  la vegada que cercarà el diàleg amb tots els actors implicats i en especial amb la ciutadania. 

 

462. Promourem polítiques d’inversió per a  la  captació de  sòl per  tal de  tenir un paper actiu i dinamitzador del desenvolupament del territori, tant en qüestions d’habitatge com de sòl econòmic productiu. 

463. Seguirem  proposant  plans  i  projectes  amb  la  finalitat  de  permetre  processos continuats  de  transformació  i  que  suposin  execucions  d’obres  concretes  d’acord  amb  les ordenacions proposades en els grans espais de transformació de la ciutat, com són: Glòries, Sagrera, La Marina del Prat Vermell, etc. 

464. Actuarem en el sòl productiu proposant continuar amb la transformació de les àrees industrials per tal per tal d’adequar‐nos al moment actual i pensant en el futur de la ciutat. 

465. Revisarem  la Transformació del sòl productiu del Llevant, dins del pla Besòs, en un nou Pacte Metropolità per la Indústria  i la productivitat. 

466. Utilitzarem les transformacions urbanes i els nous barris com espais que completaran els sistemes d’infraestructures de la ciutat i que ens permetran avançar cap a la definició de la nova metròpolis. 

467. Treballarem per garantir que quan comencin el nous desplegaments de banda ampla a Europa Barcelona  tingui un paper pioner  i destacat,   assegurant que  la nostra  capital es manté com a referent d'ús en Internet. 

468. Assegurarem que  les empreses de telefonia mòbil mantenen una xarxa per garantir una  cobertura  de  telefonia  de màxima  qualitat,  per  tal  d’assegurar  que  no  hi  hagi  punts negres  sense  cobertura  a  la  ciutat,  així  com  vetllant  perquè  les  antenes  compleixen escrupolosament la normativa europea i espanyola en matèria de seguretat i que no tinguin un  impacte  paisatgístic.  

469. Mobilitat de progrés, ciutat sostenible 

470. L’espai públic és també un  lloc de transició,  i repensar aquest espai amb  la finalitat d'adaptar‐lo a  les necessitats de mobilitat és una  realitat. Garantir una vialitat  segura, uns carrers, places i parcs ben condicionats, propiciar carrils bici i donar prioritat als vianants a la via pública allà on sigui possible és  fonamental per a la Barcelona que volem.  

46 

 

471. La gestió de  la mobilitat ha estat una de  les preocupacions del darrer mandat  i  les mesures adoptades ens han de conduit a  fer una ciutat més  saludable  i  segura,  reduint el trànsit, la contaminació i la sinistralitat a la via pública. Barcelona compta amb una xarxa de transport  públic  urbà  de  qualitat  i moderna,  tot  i  que  estem  fent  esforços  per  continuar ampliant aquestes infraestructures des d’un punt de vista de seguretat viària.  

472. El gran repte de tot l’entorn metropolità, però, és la creació d’un sistema de mobilitat equilibrat  i sostenible a  través de potenciar el  transport públic col∙lectiu en detriment dels vehicles  privats,  evitant  problemes  de  congestió  i  sinistralitat  amb  un  alt  cost  social, econòmic i mediambiental.   

473. Hem  de  seguir  cercant  solucions  innovadores  per  fer  compatible  les  diverses activitats de  la ciutat  i  les  futures necessitats de mobilitat,millorant    la seguretat vial de  la ciutat, reduint el soroll, la contaminació, la sinistralitat i la congestió. La reducció del parc de vehicles  circulants per  la  ciutat  condicionarà  la  seguretat  viària, per  tant  cal potenciar  tot tipus de transport públic, segmentar els usos, apostar per a les prioritats invertides, les zones de  vianants,  o  la  reducció  de  velocitat,  els  desplaçaments  a  peu  i,  per  descomptat, incentivant les solucions més respectuoses amb el medi ambient. 

 

474. Millorarem l’accessibilitat i la seguretat de les estacions del Metro, modernitzant les instal∙lacions  en  aquelles  que  encara  no  estiguin  actualitzades  i  estenent  la  cobertura  de telèfon mòbil a tota la xarxa. 

475. Impulsarem la nova xarxa d’autobusos Retbus, com a sistema d’autobusos ràpids que completarà  la xarxa convencional  i  la de proximitat  (busos de barri) amb noves  línies   que creuaran  la ciutat horitzontal  i verticalment trencant  la radialitat de  la xarxa actual. Un nou sistema de  transport públic de superfície d’alta capacitat,  freqüència més alta, recorregut  i temps inferiors i amb tots els vehicles de gas natural o híbrids.  

476. Potenciarem els carrils VAO per  l’accés dels autobusos a  la ciutat,  tot alleugerint el trànsit i augmentant la seguretat viària pels usuaris. 

477. Millorarem  la  qualitat  i  el  manteniment  de  les  parades  dels  autobusos,  més accessibles i amb millors sistemes d’informació, tot potenciant mesures antivandàliques. 

478. Implementarem noves mesures en els passos de vianants augmentant  l’amplada de les  zones  exclusives  pel  pas  de  la  gent,  aplicant  noves  pintures  antilliscants,  paviment permeables, temporització semafòrica adient, accessibilitats de  les voreres, adaptació per a les persones discapacitades... 

479. Consolidarem l'accessibilitat i la millora de la mobilitat dels vianants mantenint unes infraestructures  de  bona  qualitat,  ampliant  i  renovant  voreres,  escales  mecàniques, ascensors, i potenciant les senyalitzacions viàries i de les obres de la ciutat.  

480. Incrementarem  la  seguretat  dels motoristes,  dialogant  amb  el  col∙lectiu  i  canviant aquells trams de tanques que esdevinguin perilloses.  

481. Seguirem  amb  l’estudi  del  pla  d’aparcaments  de  motocicletes  a  les  calçades, alliberant  així  progressivament  les  voreres  per  als  vianants,  i  augmentant  la  visibilitat  de conductors i vianants, sobretot en cruïlles conflictives. 

482. Impulsarem la millora del servei de taxi ampliant la xarxa de parades de taxi i carrils bus‐taxi,  incrementant  especialment  les  parades  en  llocs  d’especial  turisme,  i millorant  la informació als usuaris a les principals parades de la ciutat. 

47 

 

483. Revisarem  l’actual sistema de exàmens per accedir al taxi a fi de millorar  la qualitat de  la  formació dels  aspirants  a  taxista,   potenciant  els  continguts d’atenció  al  client,  i    el coneixement  de  la  llengua  catalana  i  anglesa.  Seguirem  potenciant  l’accés  de  la  dona  al servei,  garantit  en  tot  moment  la  qualitat  i  quantitat    dels  professionals  per  cobrir  les necessitats del servei del taxi. 

484. Potenciarem  l’ús de  les bicicletes com a  transport habitual per reduir el  trànsit,  tot garantint la seva coexistència amb els altres vehicles i vianants, consolidant la xarxa de carrils bici i 

485. Mantindrem  el  sistema  bicing,  tot  garantint  les  correctes  senyalitzacions  i manteniment, millorant traçats  i augmentant  la seva seguretat en cruïlles, així com  les dels vianants en zones compartides.  

486. Consolidarem el pla d’aparcaments i ampliarem l’oferta d’aparcaments soterrats per tal de guanyar espai en la xarxa viària, tot augmentant fluïdesa del trànsit i visibilitat. 

487. Reforçarem  els  programes  de  seguretat  viària,  la  pacificació  del  trànsit mitjançant l'increment de zones 30, i la prevenció de l'accidentalitat.  

488. Incrementarem  l'ús de  les noves tecnologies que ens permetin  la capacitat d'anàlisi, de detecció i de reacció dels temes conflictius en la mobilitat urbana. 

489. Treballarem  per  unes  Rodalies  potents  que  facin  realitat  el  “metro metropolità”, ampliat i millorat amb una gestió pròpia. I continuarem amb l’ampliació i millora de la xarxa de Metro amb la L2 i amb la L9, la línia més llarga i transversal, com a projecte principal. 

 

 

48 

 

490. BARCELONA, COMPROMÍS DE RESPONSABILITAT AMB L’ENTORN 

491. El  nou  escenari  de  canvi  i  transformacions  que  se’n  deriven  del    context socioeconòmic  i  energètic  actual  requereix  un  fort  lideratge  també  en  la  perspectiva mediambiental.  És molt  important  que  les  actuacions  en  aquest  àmbit  s’enfoquin  en  la perspectiva  on  l’augment  de  la  qualitat  de  vida  i  de  nous  enfocaments  en  polítiques  de promoció  econòmica  i  territorial  es  complementin  amb  un  posicionament  proactiu  en matèria de responsabilitat per la qualitat del medi ambient  

492. Es per això que  tot acció en aquest  camp ha de  respondre a als paràmetres d’una sostenibilitat  responsable,  i a  la vegada siguin afavoridores de  la creació d’ocupació  i nous desenvolupaments  empresarials,  com  també  de  noves  iniciatives  que  aportin  eficiència energètica (en producció i consum). 

493. Barcelona  té una  realitat ambiental d’una  ciutat moderna,  complexa, que avança  i necessita  respondre  als  reptes  que  es  deriven  del  trànsit,  la  qualitat  de  l’aire,  el  soroll ambiental, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la generació de residus i d’aigües residuals i el  consum energètic. Aquests  són els aspectes que  s’han de  tenir en  compte a  l’hora de buscar  solucions, en una perspectiva estratègica  i  sota el prisma de nous escenaris com el que  se’n deriva del propi canvi climàtic.  I aquesta visió és part d’una  idea per nosaltres  ja desenvolupada  relacionada  amb  la  recerca  d’un model  de  ciutat  saludable,  que  necessita impregnar de manera transversal altres aspectes com la qualitat ambiental de manera global en temes de qualitat alimentària, disminució de la petjada, etc.   

494. Les polítiques de  sostenibilitat  són una prioritat política en  tant que  repercuteixen directament en  la millora de  la qualitat de  l’entorn urbà, augmentant  les potencialitats en termes de qualitat de vida,  i  reduint  les  repercussions ambientals adverses que  les  ciutats tenen en el medi ambient global. L’aposta per les mesures mediambientals ha estat clara a la nostra ciutat,  i bona prova d’això han estat  les  reduccions del consum d’aigua de  la xarxa, l’aprofitament  de  l’aigua  freàtica,  l’augment  de  la  recollida  selectiva,  l’impuls  de  les instal∙lacions fotovoltaiques, la consolidació de l’Ordenança Solar Tèrmica, el canvi tecnològic important  de  les  infraestructures  de  generació  d’energia  elèctrica  al marge  dret  del  riu Besòs, la posada en marxa de la Central d’Energies de la zona Franca, en són un clar exemple. 

495. En  una mateixa  perspectiva,  la  rehabilitació  d’habitatge  també  guanya  un  paper preponderant  e  les  polítiques  de  sostenibilitat.  La  nostra  ciutat,  limitada  físicament, molt densa i compacta, requereix mesures que permetin valorar el patrimoni de la ciutat, reduir el consum del sòl, millorar la eficiència energètica i  l’habitabilitat, dinamitzar l’economia local, ...En aquest sentit la rehabilitació  suposa en molts casos un gran estalvi energètic, respecte a la despesa energètica  (en  recursos  i en energia) que  representa enderrocar  i  construir de nou.  En  aquesta  direcció  també  cal  afrontar  seriosament,  el  tema  de  la  rehabilitació energètica dels edificis, començant pels edificis municipals, amb programacions  temporals, per tal d’aconseguir un  important estalvi energètic. Barcelona està fent els deures  i situant‐se internacionalment com a ciutat compromesa i responsable amb les generacions futures. 

496. L’impuls de  les polítiques de sostenibilitat  i, de manera genèrica, el compromís amb l’entorn  com  un  factor  que  impregni  el  funcionament  i  desenvolupament  de  Barcelona  i l’àrea metropolitana, constitueixen un eix de primera magnitud. És una qüestió de convicció i de responsabilitat, i també una qüestió de conveniència i interès, ja que es pot convertir en una  gran  oportunitat  en  tant  que  nou  sector  d’alt  potencial  econòmic  amb  capacitat  per generar, a curt i mig termini, activitat, projecció i, en definitiva, nous llocs de treball. 

 

 

49 

 

 

497. Potenciar el verd urbà incrementant la seva qualitat ecològica 

498. L’augment de la preservació de la biodiversitat urbana és i ha estat una de les principals actuacions que els i les socialistes de Barcelona hem de desenvolupar com eix fonamental per a una millora de la qualitat de vida i de l’entorn en la nostra ciutat.  

499. Cal  incloure  i  establir  en  la  planificació  urbana  i  en  els  projectes  a  desenvolupar  la biodiversitat a nivell metropolità com a paràmetre  fonamental de tractament de  l’espai urbà, treballant  per  la  seva  preservació,  potenciant  un  gaudi  sostenible  dels  espais  oberts  i  zones verdes, incrementant els  m2 de verd funcional i de qualitat per habitant, generant més verd de proximitat, fomentant l’establiment de vincles entre els ciutadans i els espais verds així com els espais oberts del territori. Per fer efectiu aquesta aproximació cal facilitar‐ne la conservació i el manteniment,  la  coparticipació,  la  corresponsabilitat  i  la promoció del  voluntariat de    zones verdes entre els ciutadans i ciutadanes.  

 

500. Incrementarem  la  superfície  i  la qualitat ecològica del verd urbà, augmentant el verd urbà  funcional per habitant, prioritzant  la preservació   de  la biodiversitat urbana, dels parcs  i zones  verdes  dels  barris,  i  potenciant  la  seva  extensió  al  districte  de  l’Eixample,  per  tal d’equiparar‐lo a la mitjana de zones verdes de la ciutat.  

501. Potenciarem    i  farem  de  la  vegetació  un  element  present  arreu  de  l’espai  urbà, incrementant l’arbrat viari i el verd en el teixit construït, tot “enverdint” la ciutat i contribuint a disminuir l’efecte illa de calor per a mitigar la contaminació atmosfèrica. 

502. Promourem la instal∙lació de cobertes verdes en les noves edificacions, complementant‐ho amb sistemes d’estalvi energètic. Treballarem per una extensió dels jardins verticals, a partir de les noves experiències ja realitzades a la ciutat i en altres municipis. 

503. Sensibilitzarem als ciutadans de la rellevància del verd urbà, tot apostant pel voluntariat per mantenir les zones verdes de proximitat.  

504. Millorarem les actuacions que representen la nostra interacció amb els espais naturals, platges, muntanya i les lleres dels rius. 

505. Potenciarem el nou gran espai verd de  la ciutat, el Parc Lineal de  la Sagrera com una superfície molt àmplia que permetrà gaudir de noves zones d’esbarjo a la zona de ponent de la ciutat, 

 

506. Treballar i prendre consciència per la reducció dels residus 

507. Per minimitzar l’impacte dels residus hem d’implementar estratègies que impulsin la conscienciació  de  la  població  com  a  base  per  assolir  els  objectius  en matèria  de  la  seva reducció,  sense que aquesta  vagi en detriment de  l’activitat econòmica  i  la  reactivació de l’economia.  S’han  de  buscar  mecanismes  per  millorar  la  eficiència  de  la  recollida,  tot optimitzant  els  circuits  de  recollida,  complementant  el  cicle  de  la  recollida  selectiva  i apostant per dotar d’infraestructures necessàries a  la ciutat. Hem d’incidir en  les polítiques de prevenció i reciclatge dels residus, cercar mecanismes per potenciar la sensibilització de la ciutadania,  tot  promovent  la  separació  dels  residus  produïts,  així  com  potenciar  acords  i compromisos amb el principals agents productors,  i  implementar‐ho amb estudis  i  l’estímul de mesures de  fiscalitat que  incentivin una menor producció  i una correcta  separació dels residus. 

 

50 

 

508. Garantirem  la neteja dels carrers  i dels  llocs dels contenidors en funció de  la  intensitat evitant l’acumulació dels impropis 

509. Millorarem l’eficiència de  la recollida de residus, tot aprofundint en el coneixement de la  ciutat  en  matèria  de  residus  urbans,  promovent  plantes  de  Valorització  Energètica  per aprofitar  les  sinergies,  reestudiant  itineraris,  intensitats,  i  volums,  incidint  en  les problemàtiques concretes i focalitzant els esforços de manera eficaç.  

510. Millorarem  la  recollida  de  residus  urbans  desenvolupant  el  sistema  soterrat principalment  en  barris  de  nova  creació  o  amb  trama  urbana  de  casc  antic,  i  soterrant  els contenidors selectius de manera progressiva a tota la ciutat.  

511. Minimitzarem la generació de residus, implementant criteris de reducció i generació de residus  a  través  de  pagament  en  funció  dels  residus  generats,  realitzant  campanyes  de sensibilització. 

 

512. Prioritzar la qualitat ambiental i saludable 

513. Barcelona es preocupa per la seva qualitat ambiental, els i les socialistes hem assumit el paper de garants d’aquestes iniciatives, impulsant projectes i normatives en favor de la qualitat ambiental. En  la pròpia Carta de Barcelona es fa un reconeixement específic de competències en matèria de medi ambient a  la ciutat, amb  l’objectiu de tenir una ciutat amb majors criteris de  sostenibilitat,  tenint en  compte  com a premisses  la  salut de  les persones,  i  la qualitat de l’aire  entre  d’altres.  En  la  pràctica millorar  la  qualitat  ambiental,  significa  evitar  el  flux  de contaminants, mantenir  un  estricte  control  de  les  zones  potencialment  emissores  i  prevenir possibles situacions de risc. Aconseguir que Barcelona compleixi els objectius fixats per la UE, i esdevingui la gran ciutat del sud d’Europa més saludable és una demanda a impulsar.  

 

514. Racionalitzarem la mobilitat, a través sobretot de l’ambientalització dels vehicles del parc mòbil públic i privat, promovent que els vehicles d’ús intensiu de la xarxa viaria utilitzin combustibles més nets i potenciant la utilització del transport públic de manera racional.  

515. Afavorirem la gestió de la càrrega descarrega per “vehicles nets”. Impulsarem acords sectorials per reduir l’ús del gasoil a les flotes de vehicles promocionant l’Etiqueta Verda com a distintiu ambiental que premiï les empreses amb vehicles menys contaminants.  

516. Pacificarem  el  trànsit,  augmentant  les  zones  30  i  apostant  per  a  la  prioritat  dels vianants    i/o  per  les  vies  de  prioritat  invertida  en  les  diferents  centralitats  de  la  ciutat, potenciant  la  seguretat  vial  i  reduir  l’emissió  de  gasos  d’efecte  local  NOx  i  PM  (òxid  de nitrogen i partícules de suspensió emeses). Incidirem en la mentalitat i el rigor en l’aplicació de les normes, promovent campanyes de sensibilització específiques. 

517. Potenciarem  el  control dels  vehicles més  contaminants per  tal d’incentivar els  seu manteniment  i  reduir  les  emissions,  tot  promovent  la  Inspecció  tècnica  Ambiental  de Vehicles.  

518. Aprofundirem en el control de les emissions en edificis i industries, tot potenciant les inspeccions i requerint l’adopció de mesures correctores immediates. 

519. Minimitzarem  els  impactes  ambientals,  per  tal  d’obtenir  uns  nivells  permesos  de contaminació,  vigilància  i  prevenció davant d’efectes  contaminadors  tals  com  els  acústics, lumínics, del sòl, odorífics i electromagnètics, a part del ambiental i de l’aigua.  

520. Millorarem  la relació de  les  infraestructures de serveis amb  l’entorn  i  la ciutadania, tot eliminant  l’impacte visual del màxim nombre de  les  línies de serveis aèries –cablejat‐,  i 

51 

 

coordinarem  els  treballs  de  manteniment  dels  serveis  soterrats  evitant  el  màxim  de molèsties a la via urbana i a la ciutadania. 

521. Potenciarem la coordinació ambiental, establint sinèrgies i complicitats en matèria de recerca i gestió ambiental entre els municipis de l’entorn i de l’Àrea Metropolitana. 

522. Apostar per l’eficiència dels recursos:  energia i aigua 

523. L’aposta  en  favor  d’un  canvi  de mentalitat  i ús de noves energies, així com  la racionalització de  l’ús de  l’aigua,   ens han de fer raonar  sobre  la  sostenibilitat de  l’actual  sistema de  consum energètic  i de  recursos naturals. Des  del  govern municipal  de Barcelona  hem  esmerçat  esforços  en  aquest  sentit,  potenciant noves normatives i hàbits que ens ajudin a ser pioners en qüestió d’eficiència energètica. 

524. La  racionalització del cicle de  l’aigua ens ajudarà  a  preservar  aquest  recurs,  tot millorant  la  seva  utilització,  tenint  en  compte  que  la nostra  ciutat no  té garantit el  seu  subministrament.  La gestió de  l’aigua esdevé en un doble sentit, utilitzar‐la de manera sostenible i buscar alternatives de consum i el seu aprofitament .  

 

525. Impulsarem  el  Pla  d’Energia,  Canvi Climàtic  i  Qualitat  de  l’Aire  2011‐2020,  com  un  element  de  caràcter  estratègic  que  ha d’englobar un conjunt d’actuacions que afavoreixin un consum eficient i una política agosarada en aquestes matèries. 

526. Millorarem  l’eficiència  energètica,  a través  del  foment  de  la  rehabilitació  d’edificis  públics,  apostant  pel  control  amb  criteris  de màxima eficiència i establint normatives necessàries per afavorir el baix consum energètic.  

527. Invertirem  en  la  implementació  de sistemes de generació d’energies renovables allà on hi hagi recurs.  

528. Potenciarem  les  xarxes  de  climatització centralitzades  en  situació  d’excedents  tèrmics,  o  disponibilitat  de  recursos  renovables  o residuals. Afavorirem les tecnologies  avançades disponibles en climatització del sector terciari, com ara l’aprofitament de cobertes per a la implantació de noves instal∙lacions solars. 

529. Potenciarem  l’aprofitament  de  la biomassa com a recurs energètic, estrets a partir de la recollida de desbrossament a la Central d’Energies de la Zona Franca. 

530. Donarem  suport  als  sectors  industrial, terciari  i domèstic per reduir el consum energètic  i  les emissions de contaminants, a través de subvencions, avantatges fiscals o d’altres iniciatives per a tal finalitat. 

531. Racionalitzarem  les  línies  elèctriques  de Collserola tot garantint la capacitat i seguretat d’injecció d’energia a la ciutat de Barcelona i el seu entorn. 

532. Garantirem  que  el  desenvolupament  de la xarxa de 400 kV que s’ha de desenvolupar a l’entorn de Barcelona per reforçar la seguretat i capacitat del subministrament elèctric es faci vetllant per    l’adequat mallat amb  la resta de  la xarxa de Catalunya i que es minimitzi l’impacte sobre el territori. 

533. Millorarem  l’espai  públic  a  través  de  la intervenció decidida per tal d’aconseguir una ciutat amable i sostenible, millorant l’enllumenat públic i la semaforització, aprofitant la innovació tecnològica per a la millora de l’eficiència de la 

52 

 

gestió  del  l’espai  públic,  implantant  la  cultura  de  la  comptabilitat  energètica  i  ambiental,  i cercant models de sostenibilitat en d’altres indrets.  

534. Millorarem  l’eficiència  de  l’enllumenat públic incorporant la gestió intel∙ligent. 

535. Avançarem  en  l'aplicació  de  criteris ambientals  en  la  gestió  dels  serveis  i  les  infraestructures  de  l'espai  públic millorant  la  xarxa freàtica i l'estalvi d'aigua i d'energia en les fonts ornamentals de la ciutat. 

536. Millorarem  el  drenatge  de  la  ciutat mitjançant  la  construcció  de  nous  dipòsits  anti‐DSU  (dipòsits  sistemes  unitaris),  i  nous col∙lectors, adaptant els sistemes reguladors previstos per la UE pel que fa a les zones de bany. Construirem també 10 km de xarxa nova de clavegueram.  

537. Promourem  la  utilització  de  recursos alternatius diversificant‐los i aprofitant‐los (aigua de puja, aigües grises, capes freàtiques) través d’establir  un  acord  supramunicipal,  una  xarxa  compartida  i  solidària  de  distribució  d’aigua freàtica a  tot  l’entorn metropolità, per preservar un nivell de qualitat de  l’aigua òptim per a cada ús final. 

538. Impulsarem un concurs internacional per renovar  la  flota  de  taxis  de  Barcelona  amb  vehicles  híbrids  i  elèctrics  per  al  2015,  com  a plataforma d’impuls a  la  indústria  i  la ocupació de  l’automòbil,  i  la mobilitat  sostenible, amb mesures complementàries en matèria de mobilitat com la potenciació de les pròpies parades de taxi.  

539. Impulsarem  la  progressiva  implantació del Cotxe Elèctric, tant des de l’adaptació de la ciutat als seus requeriments (extensió dels punts necessaris d’alimentació) com des de  la seva estimulació per obrir noves vies a  la  indústria de l’automòbil.  

540. Afavorirem  la  introducció  de  noves tecnologies menys contaminants com la moto elèctrica o híbrida endollable 

541. Facilitarem  la  incorporació  de  nous combustibles mitjançant estacions de servei públiques amb combustibles més net. 

542. Potenciarem la creació de llocs de treball relacionats  amb  l’economia  verda,  entès  en  una  àmplia  concepció  que  permet  millorar l’ocupació  en  sectors  com  l’eficiència  i millora  energètica,  la  rehabilitació  d’habitatges,  i  les noves actuacions del verd urbà. 

 

543. Lluitar contra el canvi climàtic 

544. Per  potenciar  la  lluita  contra  el  canvi climàtic s’ha de fer des de  l’actuació de  la gestió de  la ciutat, sabent però que es tracta d’una problemàtica global, i que requereix treballar en favor de la disminució en la despesa excessiva d’energia,  el  consum  d’aigua,  el  consum  de  matèries  primeres  i  manufacturades,  i  de  la prevenció  de  les  emissions  de  gasos  d’efecte  hivernacle,  dels  residus  descontrolats,  de l’abocament de  les aigües  residuals  sense  tractament,  tots  factors que  conformen part de  la contaminació atmosfèrica que  la ciutat pateix. L’aposta en favor d’un canvi de mentalitat que potenciï la sensibilitat vers l’escalfament global i que ajudin a minvar‐lo, és una preocupació de la ciutadania i per tant també del PSC.  

53 

 

545. Des  del  govern municipal  de  Barcelona estem  fent  i  continuarem  fent esforços, perquè  la  ciutat  s’ajusti a  les directrius de  la UE. En paral∙lel Barcelona ha de  tenir un paper de  lideratge  en  la  zona de  la Mediterrània, un dels ecosistemes  més  amenaçats  per  les  conseqüències  de  l’escalfament  del  planeta,  pel  què respecte a  les polítiques  climàtiques, en  coherència amb els  seus  compromisos històrics. Per això ha d’impulsar  la  innovació,  la recerca  i  la modernització ambiental. Però hem de tenir en compte que  el  repte que  ens planteja  el  clima  és  també una oportunitat per  a  la  generació d’una economia altament qualificada, que exigeix esforços en formació i en investigació. 

 

546. Mitigarem  les  emissions  de  gasos d’efecte hivernacle, reduint les emissions per capità, segons els compromisos estatals i aprofitar el nou sector emergent per afavorir el creixement de l’activitat econòmica. 

547. Implicarem  a  la  ciutat  en  projectes  de cooperació i compensació d’emissions en les zones amenaçades del planeta. 

548. Definirem  estratègies  per  adaptar‐se  de ple al canvi climàtic i complir les directrius europees. Cal fer una metròpolis resilient enfront els efectes que es produiran en el futur immediat (augment de temperatura, canvis en el règim de precipitacions, fenòmens meteorològics extrems, augment del nivell del mar…) 

549. Desenvoluparem  una  estratègia  per adaptar la ciutat als efectes del canvi climàtic.  

 

550. Front Marítim,  la cara amable de la ciutat 

551. El  litoral  és  la  porta  amable  de  la  ciutat,  però  és  un  espai  que  rep  una  pressió constant de la ciutadania i de la indústria del turisme. També és l’espai natural que rep una degradació més constant,  ja que el clima mediterrani ajuda a que aquesta degradació sigui poc previsible i obliga a augmentar recursos per mantenir‐lo òptim per a les activitats que la ciutat  reclama desenvolupar‐hi. També és un espai privilegiat perquè permet  connectar el Port amb el Parc Fluvial del Besos, conformant un espai natural de primera magnitud. 

552. La recuperació de les platges pel gaudi de la ciutadania és una realitat consolidada. El litoral  és  un  espai  de  frontera  on  hi  actuen  diverses  d’administracions,  raó  per  la  qual planificar  i coordinar  la gestió dels espais costaners és cabdal  i s’ha de considerar com una gestió integral sempre tenint present garantir la qualitat del litoral com espai d’ús públic. Des del govern de la ciutat, liderarem acords metropolitans pels projectes de desenvolupament i de polítiques compartides, en la millora de les infraestructures comunes i serveis, sempre en favor de l’equilibri, tot garantint i posant l’accent en una doble perspectiva mediambiental i d’ús públic.  

 

553. Preservarem l’estat i la biosfera de les nostres platges, garantint una qualitat i massa de sorra suficient perquè no es degradi el litoral.  

554. Potenciarem  el  civisme  i  el  respecte  dels  espais  i  serveis  comuns,  a  través  de campanyes de sensibilització d’ús d’aquest espai públic. 

555. Augmentarem els controls periòdics de  la qualitat de  l’aigua  i de  la sorra, tot tenint especial cura dels possibles contaminants provocats pels ports.  

556. Mantindrem un nivell alt de salubritat  i neteja dels serveis, equipaments  i del propi espai. 

54 

 

557. Potenciarem  els  serveis de  vigilància,  seguretat  i  informació, des de  la perspectiva mediambiental.  

 

558. Preservar els nostre grans espais verds metropolitans 

559. Collserola  és  el  nostre  gran  espai  verd  metropolità,  després  que  el  govern d’esquerres  i  catalanista el declarés Parc Natural, hem de  continuar esmerçant esforços  a través de la coordinació dels diferents organismes i institucions que hi prenen part en la seva gestió, per establir un verdader pla d’usos no agressiu amb  la  serralada  i que a  la vegada garanteixi la seva preservació d’aquest entorn “privilegiat”.  

560. Una de les prioritats del PSC és continuar integrar i preservant el vessant barceloní de Collserola a  la  ciutat establint els  criteris de  sostenibilitat  i  restitució d'aquest espai verd  i definint  l'espai  de  transició  entre  l'un  i  l'altre,  d’aquesta manera  es  completarà  la  xarxa d'espais de proximitat, garantint la millora de la integració de la muntanya a la ciutat.  Aquest pulmó  urbà  ha  esdevingut  un  fort  impacte  social  per  la  ciutat,  ha  posat  en  valor  aquest entorn  verd  i  boscós,  millorant‐ne  l’accessibilitat  i  la  seguretat,  tot  evitant  els  abusos  i afavorint el coneixement, i ha guanyant en la percepció, el gaudi i la identificació que la gent en té de la seva ciutat i del seu parc. 

561. No  menys  important  és  treballar  per  potenciar,  dins  del  context  d’espais metropolitans, els Parcs Fluvial del Besòs i el Parc Agrari del Baix Llobregat, que conformen, junt  a  Collserola, Montjuic  i  la  façana marítima,  un  reservori  de  biodiversitat  de  primera magnitud. 

 

562. Establirem  lligams  entre  els  veïns  i  veïnes  de  la  falda  de  Collserola,  dels  camins existents  i d’altres que s’estudiaran,  i d’altres entorns muntanyosos per tal de disminuir  les friccions entre la ciutat i el parcs, i esdevinguin “ulls de ciutat”. 

563. Ordenarem els usos que hi tenen lloc, millorant l’encontre ciutat‐ parc dotant l’espai frontera de major qualitat i d’una gestió i manteniment més intensos. 

564. Enfortirem  l’accessibilitat  en  transport  públic  col∙lectiu  a  les  “portes  d’accés”  i  els àmbits d’enllaç del Parc. 

565. Crearem el “Passeig de Muntanya” que relligui la carretera de les aigües i el vessant del Vallès, tot permeten descobrir els valors d’aquest espai. 

566. Fomentarem els vincles entre els ciutadans de Barcelona  i el Parc de Collserola, tot augmentant el sentiment de pertinença del Parc com a part de Barcelona, de i per a tots. 

567. Afavorirem un voluntariat actiu, per preservar  i garantir els drets  i deures  sobre el Parc. 

568. Impulsarem la racionalització de les línies elèctriques i de serveis en l’àmbit del Parc Natural de Collserola, així com garantir el seu subministrament a nuclis urbans i equipaments establerts en condicions òptimes. 

569. Potenciarem  la  mobilitat  a  l’interior  del  parc,  apostant  per  una  senyalització adequada. 

570. Establirem campanyes de sensibilització a favor de  la preservació  i coneixement del parc a nivell escolar. 

55 

 

571. Potenciarem en  l’imaginari col∙lectiu de  la ciutadania els Parcs del Besòs  i Agrari del Llobregat com altres grans reservoris i espais naturals que formen part de l’espai natural de l’àrea metropolitana. 

 

56 

 

572. ELS  BARRIS  I  L’ÀREA  METROPOLITANA,  LES  DUES  CARES  DE  LA  MATEIXA BARCELONA 

573. Per a Barcelona, és una qüestió de principis  la construcció d’un projecte de ciutat, d’un model real  i executat que va des de realitats ciutadanes petites, els barris, a  l’àrea  i  la regió metropolitana. Per això considerem que  la Barcelona del futur serà aquella que sabrà combinar  espais  propers  d’actuacions  concretes  i molt  visibles,  i  estratègies  necessàries compartides que poden incidir en tota la ciutat i l’àmbit metropolità.  

574. Aquesta actuació s’ha de  fer des de  l’òptica d’entendre que el barri és  l’àmbit més important  d’identificació  de  les  demandes  i  aspiracions  individuals  i  col∙lectives,  que comparteix necessitats  i demandes quotidianes  i  la  capacitat de  convertir‐se  en un òptim espai de recerca de complicitats amb  la ciutadania  i  les entitats, en un context de cohesió  i convivència i en una perspectiva de compromís actiu amb la participació de veïns i veïnes. És la Barcelona real de  la proximitat que es viu  i es veu, s’expressa  i es concreta en cadascun dels 73 barris i en la suma de tots ells. 

575. En aquest sentit cal establir una doble escala de planificació  i, indiscutiblement, una doble  escala  de  governança.  Continuarem  repensant  la  ciutat  a  través  dels  seus  barris cercant  empaties  amb  la  ciutadania,  a  la  vegada  que  és  proposarem  plans  que  vertebrin l’estructura  metropolitana,  com  poden  ser  les  grans  infraestructures,  amb  l’objectiu  de definir un gran projecte territorial 

576. L’àmbit metropolità ha de  convertir‐se en  l’espai que  supera  la  competència entre territoris per donar pas a la cooperació supralocal, que permet llegir i projectar la ciutat real, la  que  configura  una  continuïtat  urbana  de  més  de  tres  milions  d’habitants.  L’àrea metropolitana de Barcelona ja no és solament una qüestió de voluntats polítiques, sinó una necessitat  estratègica.  Els  territoris  productius  i  l’estratègia  de  promoció  econòmica, l’habitatge, el transport,  les  infraestructures ferroviàries o d’accés  i trànsit per Barcelona, a més de la gestió de l’ordenació urbana i el medi ambient han de planificar‐se com un sistema complex, tal com ja es preveia en  les nostres històriques reivindicacions de constitució d’un govern  metropolità  que  permeti  noves  polítiques,  tant  de  cohesió  com  de  màxim aprofitament del potencial econòmic..  

577. Aquesta concepció que combina el mirar lluny i treballar a prop en el territori, es veu reflectida  en  el  camp  de  l’urbanisme  en  un  model  prestigiós  i  reconegut  arreu  que aprofundeix  en  aquesta  dinàmica  barri–metròpoli  en  el  model  de  ciutat  compacta, policèntrica, multifuncional i sostenible de Barcelona. 

 

578. Construint Barcelona des dels Barris 

579. En  el  nostre  projecte  de  ciutat  el  barri  representa  un  element  fonamental  per  a construcció de polítiques de convivència, cohesió  i proximitat, a  la vegada que és  l’espai on es visualitza de manera més palpable la transformació del territori. És fonamental en aquesta etapa de situació complexa continuar amb els projectes de transformació urbana al territori i de consolidació de les polítiques de convivència i qualitat a l’espai públic. 

 

580. Impulsarem el planejament a partir de  la redefinició  i desenvolupament d’una nova generació d’equipaments i serveis. A cada barri hi haurà, a l’abast de tots els seus ciutadans i ciutadanes  un  conjunt  d’equipaments  de  proximitat  que  garantirà  uns  serveis  de manera equitativa i eficient a tots els territoris de la ciutat, adaptat a les noves necessitats emergents a la ciutat, i respectant demandes i necessitats específiques de la comunitat on s’hi trobaran. 

57 

 

581. Executarem  projectes  de millora  urbana  d’escala  petita‐mitjana  a  cada  barri,  amb acció directa de l’Ajuntament i a través de la col∙laboració amb la Generalitat (la llei de barris n’és ara un referent a mantenir i a intensificar). 

582. Treballarem per  seguir desenvolupant, quan  sigui possible,  el model de  serveis  en “Illes Multifuncionals”  espais  en  els  quals  hi  conviuen  espais  cívics  amb  equipaments  de serveis  com  les  Casernes  de  Sant  Andreu,  Fabra  i  Coats,  Cotxeres  de  Borbó, Mercat  del Guinardó, Can Batlló, Alchemika, Sagrera – Berenguer de Palou, Ferran Junoy, Presó Model i Canòdrom. 

583. Promourem un model de participació d’alta intensitat a resultes de l’experiència dels Consells de Barri a tota la ciutat.  

584. Continuarem  treballant per l’elecció directa dels consellers i conselleres de districte. 

585. Desplegarem mesures  que  potenciïn  la  corresponsabilitat  de  la  ciutadania  en  els projectes i la concertació amb els sectors associatius i del tercer sector. 

586. Augmentarem  els  canals  de  comunicació mitjançant  internet  a  la  “Barcelona  2.0” dins de  les polítiques als districtes  i barris  impulsant el blog de districte per  la comunicació directa amb la ciutadania.  

587. Proposarem una   unificació dels criteris de disseny de  l’espai públic, en especial als llocs més  representatius de  la ciutat, en consonància amb el que proposi el  llibre blanc de l’espai públic de Barcelona (apartat espai públic) 

588. Prosseguirem en la millora de la qualitat dels carrers proposant dues accions: millorar l’accessibilitat dels vials dels barris eliminant obstacles sobre l’espai públic i seguir pacificant les vies de la ciutat. 

589. Actuarem en projectes de plans de rehabilitació  i manteniment dels nuclis històrics de la ciutat per tal de continuar amb la seva preservació. 

 

590. L’Àrea Metropolitana, la realitat de la Barcelona del segle XXI 

591. Estem davant d’un fet històric com representa la promulgació de la nova llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que  restitueix una  situació  injustament  tractada  fa 24  anys,  i brinda la possibilitat de poder comptar amb un instrument nou per intentar donar resposta a realitats,  reptes  i  problemàtiques  que  es  plantegen  en  aquesta  aglomeració  de més  de  3 milions d’habitants.  

592. Les  institucions metropolitanes  i els ajuntaments que en formen part hem pres una decidida  iniciativa  per  abordar  uns  dels  temes  que  han  constituït  alguns  dels  aspectes centrals en el nucli del debat sobre el futur de Barcelona  i  la seva àrea metropolitana, com reiteradament ha  insistit  i defensat  l’Alcalde Hereu,  i  tal com ho havien  fet prèviament els Alcaldes Clos  i Maragall. L’aposta del PSC ha estat clau per avançar en aquest procés, que, més enllà del resultat institucional ha de marcar un abans i un després, i ens ha d’aportar una nova perspectiva política, amb un canvi d’escala fonamental per tal d’enriquir‐nos amb una visió  més  àmplia  de  la  situació  i  els  reptes  que  planteja  avui  dia  una  metròpolis  com Barcelona. 

 

593. Impulsarem el nou govern metropolità. Aprovada la Llei de l’Àrea Metropolitana, els propers  anys  seran  la  primera  dècada  del  nou  sistema  institucional  i  relacional  de  l’Àrea Metropolitana, que ens  farà més  forts  i més cooperatius amb els ajuntaments de  l’entorn, 

58 

 

més  eficaços  i  eficients  en  els  serveis  de  transport,  de  medi  ambient  i  d’aigua,  més estratègics en  la planificació urbana  i  la promoció econòmica de  la regió,  i més capaços en l’articulació de polítiques comunes i projectes metropolitans. 

594. Aprofundirem  de  manera  clara  i  compartida  en  un  model  nou  d’ordenació urbanística, estratègic, de l’àrea metropolitana per fer‐la més equilibrada i cohesionada, més activa  i  competitiva, més  pròspera  i  sostenible,  Incidint  de manera  especial  sobre  el  sòl destinat a activitats econòmiques  i en particular sobre el sòl  industrial en el marc del futur Pla de Desenvolupament Urbà – PDU.  

595. Impulsarem  una  política  de  desenvolupament  econòmic  adreçat  al  conjunt  dels municipis que vetlli per a la promoció econòmica, coordinant la potencialitat del territori, de manera  policèntrica  i  basat  en  la  generació  d’activitats  i  ocupació.  En  aquest  sentit potenciarem  la  “marca Barcelona” des d’un punt de vista d’acció  conjunta en benefici del conjunt del territori metropolità i per tant de Catalunya. 

596. Prioritzarem  les activitats  relacionades amb  la millora del sòl d’activitat econòmica, promovent com a gran projecte el Barcelona Triangle Econòmic (Pla Llobregat, Pla Besòs, Pla Vallès – Parc Alba) i de suport a les actuacions de millora dels parcs d’activitats econòmiques avui existents al territori metropolità en particular. 

597. Establirem  sinèrgies  econòmiques  amb  la  resta  de  la  Regió  Metropolitana  de Barcelona, a  través d’acords amb altres  institucions  (mancomunitats, Consells Comarcals o de Vegueries  i municipis), així com amb d’altres de  la  resta de Catalunya que generin pols d’activitat i oportunitats futures. 

598. Donarem  continuïtat  als  treballs  del  Pla  Estratègic  Metropolità,  apostant  per l’aprofundiment en  els nous reptes que es deriven dels canvis de l’entorn. 

599. Exigirem  a  l’Estat  i  la  Generalitat  que  compleixin  els  compromisos  adquirits  en matèria administrativa  i d’inversió en  tot allò que està  relacionat amb  les  infraestructures per al desenvolupament econòmic, en especial la gestió de l’aeroport.  

600. Impulsarem la redacció del Pla Mobilitat Metropolità que analitzi l’escenari global de mobilitat,  les  infraestructures  existents  i  l’execució  de  les  futures  a  partir  del  Pla d’Infraestructures  Nacional,  tot  garantint  la  connectivitat  de  les  diverses  centralitats  i municipis metropolitans de manera equilibrada, amb fluïdesa i suficiència en la vialitat. 

601. Definirem noves  línies estratègiques que ordenin el  transport públic com  l’element bàsic per a una mobilitat sostenible, fent especial atenció a la interrelació entre els diferents models de transport. 

602. Impulsarem  la presència dels representants de  la ciutat en els òrgans de decisió de les principals infraestructures econòmiques de Barcelona. 

603. Cercarem  superar  els  dèficits  de  planificació  integral  del  conjunt  de  les infraestructures  i xarxes d’abastaments de serveis  (aigües,  telecomunicacions, energia..) en el  territori,  i  en  particular  sobre  determinats  clústers  amb  forta  necessitat  de  recursos d’aquesta mena per a motivar la reactivació econòmica. 

604. Impulsarem el planejament metropolità a partir del nou marc competencial amb  la redacció del Pla Director Urbanistic Metropolità, com a primer pas per a la revisió del PGM.  

605. Impulsarem  el  Consorci  Metropolità  de  l’Habitatge,  que  elabori  de  manera immediata el   Pla de  l’Habitatge Metropolità concertat amb tots els agents  institucionals, el tercer  sector,  les  cooperatives d’habitatge  i  el  sector privat, per  racionalitzar  i  augmentar l’oferta d’habitatge protegit. 

59 

 

606. Donarem  resposta  als  espais  de  transició  i  en  els  espais  rurals  de  l’àrea metropolitana, potenciant el  seu manteniment per garantir un  cert equilibri  territorial,  tot garantint que la voluntat constructiva no vagi en el seu perjudici. 

607. Potenciarem  la preservació dels espais naturals del territori metropolità  integrat pel Parc Natural de Collserola,  la  serralada de  la Marina, Montjuic, el  litoral marítim  i els  rius, potenciant  el  seu ús d’oci, d’esbarjo,  els  seus  valors naturals  i  ecològics  i  com  a pulmons verds dels entorns urbans. 

608. Coordinarem  les  polítiques  ambientals  i  la  unificació  de  criteris  de  sostenibilitat ambiental  i  la  lluita  per  a  la  reducció  de  la  contaminació  ambiental,  acústica,  odorífica  i lumínica. 

609. Impulsarem  nous  sistemes  de  consum  d’aigua  i  energia  per  fer‐lo  més  eficient, sostenible,  tot potenciant  l’estalvi, així  com  revisant  les  infraestructures energètiques  i de distribució per optimitzar els recursos i garantir el seu manteniment. 

610. Exigirem a la Generalitat de Catalunya la redacció d’un mapa d’abocadors i ecoparcs, amb especial atenció a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

 

 

60 

 

611. BARCELONA, CAPITAL EUROPEA I DE LA MEDITERRÀNIA 

612. Barcelona, com totes  les grans ciutats del món, viu avui dia una situació que aporta grans reptes i enormes oportunitats. La situació socioeconòmica internacional i la pròpia del país exigeix assumir compromisos valents i fer passes sòlides endavant, que requereixen una amplitud de mires i de perspectives que obliga a prendre posicions amb nou enfocaments en molts aspectes de la política de la ciutat. I, en aquest marc, la capitalitat i la projecció al món  són elements claus en l’enfortiment de la ciutat.  

613. Estem en un gran moment en  la història de  la ciutat. Un valor afegit, històricament mil∙lenari,  és  ara  explícitament  i  políticament  reconegut:  Barcelona  és  la  capital  de  la Mediterrània. Hem estat elegits, per unanimitat de tots els països de les dues ribes, seu de la Unió per la Mediterrània. Barcelona serà, des d’ara i de manera definitiva, un dels nuclis de l’arquitectura institucional de la Unió Europea, un dels principals centres de decisió d’Europa i de la Mediterrània.  

614. Farem créixer aquesta capitalitat. Barcelona ha tingut sempre clar que aquest és un procés transcendental, i ara no només pren nova empenta sinó que estem decidits a què  la pròpia  ciutat  hi  doni  contingut  i  intenció.    Ho  farem  des  d’un  lideratge  proactiu  de l’Ajuntament i en col∙laboració franca amb els governs de Catalunya i Espanya. Per a la ciutat, i  amb  ella per  al  conjunt del país  i per  al  conjunt de  l’Estat,  és  clau  el paper  central  a  la Mediterrània  i  la  seva  consolidació  com  a  ciutat  de  referència  a  l’Europa  del  Sud  i  porta d’Àsia a Europa. 

615. Barcelona  té  l’agenda  clara.  I amb aquesta agenda vol  liderar Catalunya  i Espanya. Liderar‐les  i  ser‐hi  amb  totes  les  conseqüències.  El  projecte  té  vocació  de  lideratge  i  de servei, de lligam franc, amb Catalunya i Espanya. Barcelona serà, més que mai, la capital de la Catalunya orgullosa  i confiada, que també ha de creure en  les seves possibilitats. Barcelona serà bressol i estímul dels projectes que han d’empènyer el país, serà lleial i buscarà l’acord. Però el nostre estil té també  la fermesa com a tret distintiu,  i sempre que calgui alçarem  la veu per expressar l’ambició de Barcelona.  

616. El mateix plantegem a Espanya. Una Espanya plural, que ha de saber donar suport  i aprofitar  totes  les  seves  capacitats,  i  Barcelona  n’és  possiblement  la  principal.  Com més reforçada estigui la capacitat de Barcelona, més gran serà la seva implicació a l’Estat i millor serà la seva contribució.  

617. Es tracta de projectar Barcelona com una ciutat compromesa i competitiva, que es fa sentir en els nous mapes de la globalització. Si el primer pas va ser “posar‐nos en el mapa” i el  següent  ha  estat  projectar‐nos  i  competir,  ara  estem  en  condicions  d’influir  i  liderar. Barcelona ha d’esdevenir un nus central, punt  trobada  i  intercanvi de persones  i  idees, de talent i d’activitats, de comunicacions i mercaderies, de polítiques i estratègies. Un punt que fa  valer  la  seva  capacitat d’esdevenir model urbà a Europa  i en món global en el qual  les ciutats estan cridades a ser, cada vegada més, el punt clau. 

618. La capitalitat li atorga el fet d’haver sabut aprofitar les oportunitats que ella mateixa anava generant, el seu potencial, la seva gent, l’impuls dels governs progressistes de la ciutat que  han  cregut  en  el  paper  que  la  capital  catalana  havia  de  desenvolupar  en  el món.  El reconeixement  internacional  com  a  punt  d’interès  se  l’ha  guanyat  a  pols.  La  celebració d’esdeveniments mundials,  ser  un  dels  centres  econòmics,  innovador,  creatiu  i  d’interès turístic, només ha fet que s’ampliés la seva projecció i que agafés el lideratge com a ciutat del sud d’Europa i com a centre de la mediterrània. 

 

619. Barcelona és capital 

61 

 

620. Barcelona ha guanyat durant els darrer mandat un impuls en el seu reconeixement al mapa  internacional. L’esforç de Barcelona per mantenir‐se en  l'espai global ha  tingut èxits indiscutibles  i  que  ha  liderat  el  paper  de  les  ciutats  en  la  construcció  del  benestar  de  la ciutadania als organismes europeus, iberoamericans i internacionals. El lideratge de la ciutat en  tots  els  àmbits  i  espais  actius  de  defensa  dels  interessos  municipalistes  ha  estat inequívoca, fent‐se sentir la seva veu com a portaveu de les ciutats en fòrums internacionals i en  la mateixa Unió  Europea. Barcelona  és  reconeguda  també  en  la  recerca de  la pau  i  el diàleg, la solidaritat entre ciutats i pobles i la construcció d’espais de major equitat i justícia. 

621. La capitalitat euromediterrània de Barcelona ve donada, no només per la història i la geografia,  sinó  també pel  seu posicionament de  ciutat,  convertint‐se en un dels principals centres  de  decisió  i  acció mediterrània  i  europea,  que  ha  estat  impulsada  a  ser  la  Seu Permanent  del  Secretariat  la  Unió  pel  Mediterrani,  com  a  nexe  i  projecció  de  sectors, activitats  i estratègies comuns pel desenvolupament de  la zona. Per tan esdevindrà un dels nuclis de l’arquitectura institucional de la Unió Europea que en aquest moment, atenent a la situació que estan vivint els països de  la ribera sud, cobren especial rellevància  i pot ser un element de suport i cooperació en els processos de democratització d’aquests països. 

622. La nostra ciutat ha d’exercir un  lideratge actiu  i en col∙laboració amb els governs de Catalunya  i Espanya,   sent clau per a  la ciutat, per al conjunt del país  i per a  l’Estat, el seu paper central a  la Mediterrània  i  la seva consolidació com a ciutat de referència a  l’Europa del Sud i porta d’Àsia a Europa. 

623. Tenim clar que el  lideratge a Catalunya  i a Espanya, és de servei, de  lligam històric  i fraternal, com a capital del país orgullosa i confiada, que creu en les seves possibilitats, com a bressol i estímul dels projectes que han d’empènyer el país, sent lleial i buscant acords. Amb un estil de fermesa com a tret distintiu, i expressant l’ambició de la nostra gran Barcelona.  

 

624. Potenciarem el  Secretariat de  la Unió per  la Mediterrània  (que  representa el  ferm compromís amb la pau i la cooperació des del progrés social, econòmic i cultural) i convertir Sant Pau (rehabilitat i obert a la ciutat) en l’espai aglutinador de la capitalitat mediterrània de Barcelona,  el  hub  d’acollida  i  projecció  de  sectors,  activitats  i  estratègies  econòmiques, socials, culturals i solidàries per a l’Euromediterrània.  

625. Implementarem  un  conjunt  d’estratègies  que  la  suma  de  les  quals  ens  porti  a desenvolupar la  Capitalitat de la Mediterrània i del Sud d’Europa: la línia d’alta velocitat amb la Sagrera com a estació central, un pol logístic i de comunicacions de primera magnitud i un punt central del Corredor Mediterrani i de les connexions aeroportuàries, un teixit econòmic i productiu  capdavanter  i amb pes específic, un pol punter d’innovació, de  creativitat  i de cultura. 

626. Impulsarem  la nova candidatura   dels  Jocs Olímpics d’Hivern del 2022, com un nou projecte que aporta ambició  i compromís amb els barcelonins  i  les barcelonines, en el marc de  la  implicació amb Catalunya  i Espanya, donant un nou  impuls a  la connexió Barcelona–Pirineu. És una actuació que expressa la vocació de projecció i lideratge i d’un vincle decidit amb el progrés i l’articulació del conjunt del país.  

627. Apostarem per una ciutat referent en polítiques per al desenvolupament i per la pau – Castell de Montjuic ‐ , per la cooperació i el paper global de les ciutats. 

628. Treballarem activament per  impulsar un diàleg  fructífer amb els pobles de  la ribera sud  de  la  Mediterrània  per  tal  d’ajudar  als  processos  de  democratització  empresos darrerament. 

62 

 

629. Impulsarem  una  iniciativa  per  tal  de  crear  un  espai  de  trobada  permanent  de  les “Religions del Llibre” (cristians, musulmans i jueus) a fi de tendir ponts d’enteniment i diàleg perquè les religions siguin llocs de trobada i convivència pacífica. 

630. Impulsarem l’eix ferroviari del mediterrani com a connexió de vital importància entre el sud i el nord d’Europa. 

631. Seguirem exigint el compliment de  les  inversions en el Metro  i  la resta de transport públic, així com les connectivitats i infraestructures, fèrries, aèries i marítimes.  

632. Potenciarem la presència i la veu de Barcelona en els organismes supramunicipals en matèria de preservació i gestió ambiental, com a ciutat implicada en la sostenibilitat. 

633. Oferirem possibilitats en els serveis, mentre exigint responsabilitat i civisme en el seu ús,  potenciant  Barcelona  com  una  ciutat  acollidora  i  demanant  la  implicació  de  tothom, aquest fet és el que ens farà més universals i més cosmopolites. 

634. Continuarem  amb  la  nostra  actuació  en  matèria  de  cooperació  internacional, treballant per l’increment dels recursos que s’hi destinen. 

635. Executarem la part final del Pla de Cooperació 2009‐2013, millorant la qualitat de la cooperació i assentant les bases pel futur pla. Consolidarem el model de col∙laboració entre l’administració municipal i el sector associatiu orientat a la cooperació internacional. 

 

63 

 

a. GOVERNANÇA AMB RIGOR PER L’EQUITAT, LA QUALITAT I L’EFICIÈNCIA  

636. El fet que els contextos socials, culturals, econòmics, territorials i tecnològics estiguin experimentant canvis profunds ens porta a constatar que la societat d’avui i de demà esdevé més diversa i complexa, obrint l’espai a noves oportunitats i a nous reptes que afecten de ple al model de governança. 

637. L’augment  del  contacte  amb  la  ciutadania,  la  potenciació  de  la  proximitat,  la facilitació  dels  canals  d’informació  i  comunicació,  la  necessitat  de  millorar  els  sistemes d’informació sobre la base informàtica, el repte de eliminar els obstacles administratius que dificulten  la  promoció  econòmica,  les  exigències  de  major  participació  per  part  de  la ciutadania  en  aspectes  concrets  del  funcionament  de  la  ciutat,  i  molts  altres  aspectes, conformen un context concret al que cal afrontar amb propostes adequades  i efectives. En síntesi  aquest  nou  entorn  requereix  d’actuacions  contundents  que  permetin  un posicionament que afavoreixi el reforçament del nostre projecte de governança. 

638. En  aquesta  nova  realitat  alguns  dels  paràmetres  tradicionals  d’activitat  de  les institucions  públiques  resulten  insuficients  o  obsolets  perquè  els  models  de  polítiques universals i unificades, amb continguts i formats idèntics no responen a les noves necessitats i demandes.   Aquest nou entorn exigeix que  les actuacions comptin amb major  implicació  i corresponsabilitat  de  la  ciutadania,  les  entitats  i  les  empreses,  i  amb  un  posicionament innovador  del  sector  públic  basat  en  major  transparència,  major  participació,  millor comunicació i una escolta activa.  

639. Avui dia és fonamental liderar la gestió dels interessos públics locals en nova òptica. Les interdependències entre l’administració, la ciutadania, els agents socials i econòmics i la resta d’administracions públiques  implica pensar  i actuar sota nous paràmetres en  la forma de governar els afers públics reconeixent la pluralitat d’actors en la construcció del projecte de ciutat.  

640. El model de governança que avui es requereix no és aliè, per altre banda, a la tradició experimentada a  la nostra  ciutat des de que el PSC governa  la  ciutat  ja que  conforma un element fonamental en  l’ADN progressista de   Barcelona que s’ha materialitzar en allò que anomenem model Barcelona. És, per tant, una de  les característiques que, amb els nostres principis i valors, defineixen millor el nostre estil de lideratge democràtic, i esdevenen peces necessàries, complementàries i insubstituïbles en el bon govern de la ciutat que es basen en la  transparència,  la corresponsabilització,  la descentralització,  la  desburocratització i la professionalització. 

 

641. Modernitzar per millorar l’eficàcia, eficiència i qualitat en els serveis a la ciutadania 

642. Una societat en canvi permanent reclama un administració de qualitat a  l’alçada de les  seves  necessitat,  amb  capacitat  d’innovació,  àgil  i  diligent  en  la  resposta.    En  aquest context la transparència és un objectiu fonamental a la pròpia naturalesa de l’acció pública i, de  fet,  ha  estat  sempre  un  principi  inspirador  de  les  normes  de  funcionament  de  les administracions  democràtiques.  La  transparència  implica  millor  administració  i  una ciutadania més informada però alhora també suposa recursos i eines que la facin possible. La ciutadania  té dret a ser  informada d’allò que s’impulsa des dels diferents governs  i és una obligació  dels  governs  donar  comptes  de  les  seves  decisions  i  de  la  seves  actuacions.  Cal buscar maneres que propiciïn  la  transparència  i generant  tècniques  i  recursos per a  fer‐ho possible.  

643. Ara correspon aprofundir encara més en  la qualitat democràtica de  la nostra gestió municipal per augmentar  la complicitat  i cooperació de  les entitats civils  i  la ciutadania en 

64 

 

general,  incrementant  eficiència  i  qualitat  els  serveis  públics,  enfortint  el  sentiment  de pertinença  i  canalitzant  amb  fluïdesa  les  demandes  ciutadanes.  En  aquest  sentit l’organització ha de desenvolupar la seva eficiència, reduint els costos interns en favor de la disponibilitat de recursos per aplicar‐los en serveis al ciutadà. En paral∙lel, el model de gestió organitzatiu ha de dotar‐se d’uns  instruments  i uns nivells de capacitació professional que assegurin un desenvolupament sostenible dels serveis, garantint el seu alineament amb els objectius i un ús eficient dels recursos. És una línia de treball a mig termini que ens obligarà a reformular solucions tant en l’esfera política i de relació amb la ciutadania i els agents socials com organitzatives i metodològiques dins de la pròpia administració municipal. 

 

644. Impulsarem  el  conjunt  d’actuacions  que  treballin  per  a  la  simplificació  de  la tramitació tot posant la proximitat en el serveis a les persones i la reactivació econòmica com a prioritats del procés de modernització administrativa,  tal  com  s’ha  fet en els  centres de serveis socials i les oficines d'atenció ciutadana que, sense alterar la seva ubicació territorial i els  criteris de proximitat  al  ciutadà, ha  tingut  com  a  resultat  l'aplicació de millores  en  els processos d'atenció. 

645. Accelerarem tots els processos vinculats a la implantació de l’administració digital per convertir‐nos en una administració pionera en aquest camp.  

646. Simplificarem  la  tramitació  vinculada  a  la  creació  d’activitat  econòmica  dels particulars per reduir el temps d’aquest tràmit a un màxim d’una setmana durant els primers dos  anys,  un  cop  presentada  la mínima  documentació  necessària,  i  a  48  hores  abans  de finalitzar el mandat. 

647. Farem  realitat  que  la  totalitat  dels  tràmits municipals  es  puguin  realitzar des  de qualsevol canal d’atenció (internet,  telefònic, correu  i presencial) amb una cura  i un esforç especial en l’atenció presencial al conjunt de centres municipals de la ciutat. 

648. Activarem la resolució de la totalitat de les queixes justificades sobre l’estat de l’espai públic en un termini no superior a la setmana. 

649. Reorientarem  el  conjunt  de  serveis municipals,  optimitzant  i  reformulant  la  seva forma  de  treballar  i  d’atendre  a  la  ciutadania,  per adaptar‐se  a  les  noves necessitats ciutadanes i de la societat civil emprenedora i proactiva. 

650.  Adaptarem els horaris de  les oficines  i serveis d’atenció directa a  la ciutadania per contribuir  a  la  conciliació  de  la  vida  familiar,  ciutadana  i  professional  dels  barcelonins  i barcelonines. 

651. Crearem  la web específica, oberta  i  interactiva (tipus 2.0), pel seguiment dia a dia,  i de  forma  clara  i  comprensible,  del desenvolupament  del  proper  programa d’actuació municipal. 

652. Posarem  en  marxa un  mecanisme  obert,  participatiu,  clar,  adaptat  i  viable, d’avaluació de  les polítiques públiques exercides als  llarg del Mandat, que contribueixi a  la implementació de millores i correccions de les ja executades. 

653. Desplegarem les  cartes  de  serveis  dels  serveis municipals  que  ho  necessitin,  a  on determinarem els nostres compromisos amb els usuaris en termes de nivell de qualitat en la prestació que fonamentarà l’avaluació de la gestió municipal. 

654. Crearem  el Banc  municipal  d’aportacions  participatives  ciutadana per  fer  més efectiva la participació. 

65 

 

655. Enfortirem el paper del Tercer Sector (cooperatives, entitats i empreses socials sense afany de lucre) de la ciutat en la gestió de projectes impulsats des de l’ajuntament. 

656. Descentralitzarem la presa de decisions en la gestió de tots els serveis municipals de proximitat per agilitzar l’atenció a la ciutadania, l’adjudicació de prestacions i serveis, i fer‐la més adaptada a la realitat territorial a on s’exerceixi. 

657. Internalitzarem el coneixement i el disseny de solucions i serveis, aplicant les millors fórmules  de  provisió  i  prestació  de  serveis  finalistes  amb  un  control més  intens  sobre  la qualitat prestada.  

658. Millorarem  les  fórmules  de  contractació,  certificació  d’entitats  col∙laboradores, seguiment  i assegurament de  la qualitat del servei prestat. Hem de garantir que els serveis subcontractats compleixin els estàndards de qualitat requerits, tant en quant a  la prestació dels serveis com en les condicions de treball dels seus treballadors i treballadores. 

659. Disposarem d’un òrgan consultiu que assessori sobre l’alineament dels serveis, i que avaluï  prèviament  l’adequació  de  les  fórmules  de  provisió  i  prestació,  amb  l’objectiu  de garantir un contrast objectiu en un entorn global i canviant  

660. Incrementarem  els  mecanismes  de  control  intern  que  assegurin  la  qualitat  del resultats i alertin ràpidament d’un funcionament anòmal de les tramitacions. 

661. Incorporarem  la  Responsabilitat  Social  com  a  pràctica  que  adequa  i  garanteix  el compromís  de  les  administracions  a  nous  reptes  que  viuen  avui  dia  les  organitzacions  en relació a  la sostenibilitat,  la  igualtat d’oportunitats, el respecte a tots els col∙lectius socials, etc.  

662. Potenciarem  la  transversalitat  dels  processos  i  de  la  informació  que  els  hi  es requerida per facilitar l’accés cada cop més ràpid i fàcil als tràmits i als serveis, tot assegurant l’acompliment de la legalitat que protegeix els interessos de la resta de ciutadans 

 

663. Per una nova manera de governar: participació i model relacional 

664. Els  ajuntaments  han  vertebrat  tradicionalment  la  seva  organització  al  voltant  del desenvolupament  econòmic,  l’ordenació  del  territori,  els  serveis  a  les  persones  i  la sostenibilitat.  Aquest  tipus  d’organització  actua  de  forma  especialitzada  i  segmentada,  a partir d’una  concepció de  responsabilitats polítiques  compartimentades, quan  la demanda de la societat implica respostes de naturalesa complexa a problemes i realitats que són força diferents a situacions passades.  

665. Un  element  clau  en  la  construcció  d’aquest  nou  paradigma  d’actuació  del  govern municipal és l’articulació d’una manera de gestionar l’autoritat pública que sigui adequada a la  nova  estructura  social.  L’equilibri  entre  ciutadania  i  autoritat  ha  canviat  i  per  això  és imprescindible buscar fórmules que permetin l’exercici de la responsabilitat pública de forma compatible  amb  l’increment  de  les  demandes  i  la  fragmentació  de  les  preferències.  En aquest  context  hem  d’aprofundir  en  els mecanismes  d’interacció  amb  la  ciutadania  i  les entitats, on la participació i el model relacional cobren un paper fonamental.  

 

666. Promourem  formes  diverses  i  creixents  de  col∙laboració,  cooperació,  coordinació  i coresponsabilització entre els ajuntaments, la societat civil, els agents socials, les empreses i la ciutadania. 

66 

 

667. Impulsarem  la participació ciutadana amb estratègies de comunicació centrades en l’aplicació de les TIC, tot potenciant, també, els sistemes participatius i de consulta ciutadana basats en la xarxa digital. 

668. Impulsarem  el  Consell  de  Ciutat  i  les  organitzacions  de  segon  grau  com  les federacions  i confederacions per tal d’augmentar els nivells d’interlocució en el tractament de temàtiques específiques de sectors i territoris. 

669. Continuarem  donant  suport  al  moviment  associatiu  (cultural,  veïnal,  esportiu, educatiu,...) en aspectes de formació, assessorament, recolzament en materials i espais, etc., per tal de millorar les condicions de prestació dels serveis que realitzen a la comunitat. 

670. Implicarem  la ciutadania en processos de disseny,  implementació  i avaluació de  les polítiques municipals amb mecanismes existents com el Consell de Ciutat. 

671. Ordenarem  i  millorarem  els  canals  de  participació  ciutadana,  normalitzant  els mecanismes de democràcia directa com a mecanismes de debat públic d’idees  i propostes, aprofitant la potencialitat de les noves tecnologies. 

672. Donarem  suport als processos de millora de  les entitats de  la nostra  ciutat per  tal enfortir‐les i potenciar‐les perquè serveixin com a eines de vertebració de la societat civil, de transformació, d’espai de trobada  i de relació de  les persones. Des del PSC considerem que aquesta xarxa suposa un gran actiu de capital social que ha de ser valorat com un element fonamental en l’enfortiment del sistema democràtic. 

673. Implicarem  al  tercer  sector  en  processos  de  prestació  de  serveis  com  a  forma d’empoderament i coresponsabilitat de la societat civil en el territori. 

 

674. Màxim rigor i solvència en la gestió de les finances municipals 

675. Barcelona  sempre  ha  mantingut  una  política  fiscal  i  financera  que  li  ha  permès emprendre  els  projectes  amb  solvència  econòmica  i  responsabilitat.  En  les  darreres  dues dècades el Govern municipal ha mantingut una política fiscal i financera rigorosa, basada en la contenció de la despesa corrent i l’exercici responsable de l’autonomia fiscal. L’important volum  d’estalvi  resultant  d’aquesta  política  (en  torn  el  30%  dels  ingressos  corrents)  ha permès, en els anys de creixement econòmic, sostenir un esforç inversor molt elevat (el 25% de  la  despesa  total)  i,  al  mateix  temps,  reduir  el  volum  d’endeutament  fins  a  nivells comparativament baixos.  

676. En el context de crisi econòmica, aquesta política ens proporcionat marge per limitar l’impacte de  la  reducció d’ingressos  i, alhora, ens ha conferit capacitat d’endeutament per preservar l’esforç inversor i conduir polítiques que estimulin l’ocupació i el creixement. Així, malgrat  la  forta caiguda dels  ingressos provinents de  l’Estat, hem  reforçat els  serveis a  les persones i hem assolit una inversió de 3.200 MM durant el mandat.  

677. L’ajuntament  de  Barcelona,  solvent  i  rigorós  en  tots  els  seus  aspectes,  en  termes financers és paradigmàtic per  la salut de  les seves  finances  i per  l’eficàcia  i eficiència de  la seva  gestió.  L’ajuntament  ja  s’ha  compromès  en  el  passat  Pla  d’Austeritat  a mantenir  les despeses socials  i el  ritme  inversor en nivells que demostren que  tot el que hem practicat com model d’estalvi  i eficiència en  la gestió econòmica durant molts anys ara dona els seus fruits.  

678. El paradigma que ens hem d’autoexigir per aquest nou mandat és el de mantenir les despeses que possibilitin  la  reactivació  econòmica  i  afavoreixin  la  cohesió  i  la  convivència ciutadana.  Per  tant  és  fonamental  optimitzar  els  recursos, mantenir  un  nivell  correcte  en l’endeutament,  invertir  en  projectes  que  redundin  en  beneficis  de major  abast  per  a  la 

67 

 

població  i  de màxima  rendibilitat  social  i optimitzar  i  redimensionar  recursos  amb  criteris d’estalvi, responsabilitat i austeritat. 

679. Hem  de  seguir millorant  el  sistema  de  captació  de  recursos mitjançant  una major corresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya en la garantia de la suficiència i l’autonomia financera  del  municipi  de  Barcelona  i  per  això  promourem  mesures  per  revisar  la reglamentació dels impostos locals per dotar‐los de més equitat i transparència.  

 

680. Mantindrem  els nivells de despesa  i  estalvi per  continuar prestant  els  serveis més necessaris  i actuant amb una política  inversora que ajudi a  la  reactivació econòmica de  la ciutat. 

681. Defensarem l’austeritat i la contenció en el plantejament de compromisos de govern des del màxim d’objectivitat i rigor de les propostes. 

682. Seguirem aplicant una política  financera amb visió a  llarg termini, rigorosa, estable, responsable i compromesa amb les necessitats dels barcelonins i les barcelonines. 

683. Mantindrem la nostra política fiscal sense incrementar els tipus impositius, més enllà de l’augment de l’IPC, exigint però una major participació en la distribució de l’IVA i dels IIEE (Impostos Especials) de l’Estat mitjançant la creació d’indicadors de consum per als municipis de més de 500.000 habitants. 

684. Demanarem al Govern de  la Generalitat que el municipi de Barcelona  compti amb una assignació en el Fons de Cooperació Local de Catalunya que sigui coherent amb  la seva condició de capitalitat.