Processos participatius del Pla de...
Transcript of Processos participatius del Pla de...
Processos participatius del Pla de gestió
Segon cicle de planificació (2013-2015)
Sessió de retorn. Àmbit Barcelona 2 26 d’abril 2016
AVALUACIÓ DELS PROCESSOS PARTICIPATIUS
•Sessions de debat
•Assistència per nucli
•Tipologia d’actors
•Propostes generades
2
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2
Sessions de debat
Avaluació dels processos participatius
3
Text en prosa
Assistència per nucli
BARCELONA 1 BARCELONA 2 GIRONA TARRAGONA
ASSISTENTS 63 55 80 52
Assistència segons tipologia actors
BARCELONA 2
TOT EL TERRITORI
BARCELONA 2
Numero d’assistents durant tot el procés
participatiu
Assistents d’Administracion
s locals
Assistents Entitats
mediambientals i universitats
Assistents Pagesia,
ramaders
Assistents Empreses i indústria
Particulars Numero de dones
Numero de homes
PARTICIPANTS 55 19 8 1 12 1 14 41
TOTAL DEL TERRITORI
Numero d’assistents durant tot el procés
participatiu
Assistents d’Administracion
s locals
Assistents Entitats
mediambientals i universitats
Assistents Pagesia,
ramaders
Assistents Empreses i indústria
Particulars Numero de dones
Numero de homes
PARTICIPANTS 250 81 38 11 43 2 44 206
Comparativa Assistència
5
81 46%
38 22%
11 6%
43 25%
2 1%
Relació d’assistència TOTAL
Assistents d’Administracions locals
Assistents Entitats mediambientals i universitats
Assistents Pagesia, ramaders
Assistents Empreses i indústria
Particulars
19 46%
8 20%
1 3%
12 29%
1 2%
Relació d'assistència per Sectors BARCELONA 2
Assistents d’Administracions locals
Assistents Entitats mediambientals i universitats
Assistents Pagesia, ramaders
Assistents Empreses i indústria
Particulars
Propostes generades al si del procés
RISC
INUNDACION
S
INNOVAC
IÓ
ABASTAMENT I
ESTALVI
CONTAMINACIÓ
URBANA I
INDUSTRIAL
CONTAMINACIÓ
AGRICOLA I
RAMADERA
QUALITAT
DEL MEDI
TOTALS
PROPOSTES
PER NUCLI
BARCELONA
1
1 5 16 9 7 23 61
BARCELONA
2
4 - 19 9 10 14 56
GIRONA
11 7 22 13 30 14 97
TARRAGONA
2 -- 16 11 2 17 48
Total per
TEMÀTICA
18 12 73 42 49 68 262
Propostes per temàtiques
61
56
97
48
262
0 50 100 150 200 250 300
BARCELONA 1
BARCELONA 2
GIRONA
TARRAGONA
Total temàtica
TOTALS PROPOSTES PER NUCLI
QUALITAT DEL MEDI
CONTAMINACIÓ AGRICOLA I RAMADERA
CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL
ABASTAMENT I ESTALVI
INNOVACIÓ
RISC INUNDACIONS
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2
RETORN DE PROPOSTES RISC INUNDACIONS
8
Risc d'inundacions
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Mesures a la llera i plana d'inundació: restauració fluvial,
incloent mesures de retenció natural d'aigua i reforestació de
riberes.Aportació: Recuperar les zones humides desaparegudes
quan s’escaigui. Cal tenir en compte que caldria recuperar les
zones humides desaparegudes, tret d’algun cas que es valori que
és preferible preservar-ho tal i com està.
1
Una de les mesures destacades del PGRI és la ES100.14.01.02
Mesures a la llera i la plana d'inundació: restauració fluvial, incloent
mesures de retenció natural d'aigua i reforestació de riberes al
districte de conca fluvial de Catalunya"
Evitar ocupacions actuals i futures Recuperar zones i no només
evitar les ocupacions futures. El cost de recuperar espais fluvials
és zero si la delimitació es fa a temps. Cal evitar que es consolidin
actuacions en llocs que són inundables, ja que després és molt
difícil actuar. El Pla s’ha centrat molt en la gestió i ha deixat de
banda la prevenció. Les mesures preventives són més efectives i
més econòmiques
1
Són diverses les mesures contemplades al PGRI de prevenció en
la línia apuntada i entre elles: "ES10013.01.02 Elaboració, millora i
actualització de la delimitació de la cartografia de risc de
Catalunya", "ES100.13.01.03 Elaboració, millora i actualització de
la zonificació de l'espai fluvial al districte de conca fluvial de
Catalunya", ES100.13.01.04 Manteniment, actualització i millora de
la informació cartogràfica del planejament urbanístic i territorial a
Catalunya ¡ anàlisi i seguiment de l'activitat urbanística",
"ES100.13.01.06 Adequació de la legislació territorial i urbanística i
coordinació i millora de les diverses legislacions sectorials a
Catalunya", "ES100.13.01.087 Actualització, millora i manteniment
del planejament urbanístic a Catalunya", "ES100.13.02.01
Elaboració dels plans i en la redacció dels plans especials i les
autoritzacions d'actuacions específiques en sòl no urbanitzable
adaptar i incorporar l'estratègia per a la millora de les ocupacions".
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 9
RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL
Qualitat ambiental
Mesura Valoració (1,
2 o 3) Text resposta
Promoure canvis normatius dels drets de concessió. És necessari
abordar el problema en tot el seu abast i no només impulsant
mesures que incideixen en el detall. Per tant, cal treballar perquè es
modifiquin els drets de concessió adquirits de manera que es pugui
tenir una veritable capacitat de gestió.
3
La modificació dels drets concessionals no es pot realitzar a través
del Pla de gestió, sinó que cal la modificació de la llei d'aigües
estatal. Pel que fa al Pla de gestió del Districte de conca fluvial de
Catalunya, l’article 17, no regula la implantació dels cabals de
manteniment o ecològics sinó que preveu com es realitza la seva
determinació i concreció i quines són les modulacions temporals al
règim de cabals que s’admeten. La implantació del règim de cabals
es troba regulada en l’article 18 i d’aquest precepte es desprèn que
sí incideix en les concessions existents, altrament no caldria
preveure, en l’apartat 2, el procés de concertació ja que aquest no
seria necessari si els cabals només s’haguessin d’implantar en les
noves concessions. Per tant, no es pot compartir que aquests
articles relatius als cabals de manteniment incorrin en cap
incoherència amb els articles 35 i 37 que conté unes criteris de
caràcter general, en el cas de l’article 35, adreçats a la
administració alhora d’atorgar, modificar i revisar els títols
concessionals, mentre que l’article 37 en conté uns d’específics
quan es tracta d’aprofitaments d’aigües superficials. Regulació
emparada en els articles 59 i 61.3 del TRLA.
La resta de facultats previstes a l’article 38 s'amparen en els
articles 171 i següents del RDPH.
Desenvolupar actuacions alternatives per garantir cabals mínims.
Establir mecanismes per controlar captacions que no responen a
cap concessió formal i que també afecten als cabals mínims. Cal
evitar el frau i que s’agafi aigua sense concessions. En aquest
sentit, a banda de subvencionar o promoure canvis, s’ha de vigilar i
sancionar quan sigui necessari.
2
El PdM inclou les següents mesures: A1.001.Subvencions
adreçades als titulars de concessions administratives per a
l'adaptació concertada d'infraestructures, expropiacions
d'instal·lacions o accions de restitució i la A1.004. Seguiment de la
implantació de cabals ambientals i de l'evolució de l'estat de les
masses d'aigua. Estudis necessaris per a la determinació de cabals
ecològics per al proper cicle. El control del compliment del títol
concessional és una activitat que ja duu a terme l'Agència Catalana
de l'Aigua
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 10
RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL
Qualitat ambiental
Mesura Valoració (1,
2 o 3) Text resposta
Controlar les condicions en que les empreses fan captacions.
Algunes empreses, per exemple Sorea, fan captacions d’aigua
utilitzant sistemes de bombeig amb una elevat cost energètic.
Aquesta captació, en canvi, es podria fer aigües més amunt i
aprofitar l’efecte de la gravetat. Per tant, cal controlar com s’estan
fent les captacions i valorar-ne els costos i efectes ja que sovint els
criteris amb els que treballen les empreses responen als seus
interessos i no pas amb criteris de preservació del medi.
3
Aquesta mesura és de caràcter privat del tipular de la concessió. La
manera com executa la captació i els costos d'aquesta és una
actuació privada que a través del Pla de gestió no es pot regular.
S'entén que per al titular, que és qui paga els costos d'extracció, li
interessa que els costos siguin el més baixos possibles, per la qual
cosa ha de ser ell qui ha de tenir cura de que això es compleixi
Desenvolupar el pla sectorial de cabals de manteniment.
Sorprèn que tan sols figuren dues mesures per garantir cabals
mínims quan aquest tema és l’origen de molts problemes. Caldria
incorporar com a mesura el desenvolupament del pla sectorial de
cabals de manteniment.
2
Tan sols hi ha dues mesures, però aquestes són suficients per a
implantar cabals ecològics per a tots els aprofitaments del Districte
de conca fluvial de Catalunya dins del període 2016-2021. El Pla de
gestió preveu la implantació dels cabals ecològics a les masses
d'aigua protegides a partir de l'1 de juny de 2018, i a la resta
d'aprofitaments a partir de l'1 de juny de 2020.
Visualitzar i difondre la importància dels cabals de manteniment.
Fer divulgació entre la ciutadania de l’impacte en el medi de no
disposar d’un cabal mínim, ja que és la causa de molts problemes
hidromorfològics. S’ha d’explicar de manera entenedora que l’aigua
que arriba al mar no és aigua perduda sinó que és necessari un
cabal mínim per preservar l’entorn fluvial i els ecosistemes.
2 Aquesta és una mesura que cal desenvolupar. L'ACA pren nota.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 11
RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL Qualitat ambiental
Mesura Valoració (1,
2 o 3) Text resposta
Condicionament de la resta d’estacions d’aforament que hi ha al riu.
Les mesures A2005 i A2005 fan referència a dues estacions
d’aforament concretes però, cal rehabilitar la resta d’estacions
d’aforament existents al riu i també la xarxa de control de qualitat
que per manca de pressupost es van abandonar.
2
Es modifica la mesura A2.042 complementant-la amb la
permeabilització de l'estació d'aforament de Girona. La resta
d'estacions d'aforament de la xarxa crítica ja estan en funcionament
o en reparació
Ampliar les actuacions a l’àmbit urbà per no trencar la continuïtat
del curs fluvial. Impulsar mesures també en l’àmbit urbà. Els
instruments de planificació i gestió urbanística dels ajuntaments en
ocasions estableixen directrius pensant en criteris que no són els
més adequats pel medi (per exemple criteris de jardineria).
2 Les actuacions en l'àmbit urbà es contemplen a la mesura A2.045.
Rehabilitació dels trams urbans o les masses d'aigua fortament
modificades del DCFC.
Recuperació del domini públic hidràulic. Recuperar el domini públic
hidràulic en aquelles zones on sigui possible (encara no
consolidades) per tal de poder intervenir a temps. Si no es delimita
aquets domini, els espais privats van guanyant terreny i consolidant
actuacions que després és molt difícil i costós revertir.
1
La recuperació del DPH es contempla amb les actuacions de
recuperació de la morfologia natural, la connectivitat i les riberes,
així com la promoció de la custòdia fluvial amb les mesures
associades del capítol de rehabilitació hidromorfològica del
corresponent PdM.
Elaborar un estudi de risc sobre l’abocament de runams salins al
mar, inclòs en el Pla de restauració que ha d’executar Iberpotash.
En el Pla de restauració dels runams salins que el TSJC ha obligat
a executar a l’empresa Iberpostash es preveu l’abocament al mar
de runams salins. Es proposa fer un estudi de risc previ sobre que
implicaria aquesta acció i de quina manera s’ha d’executar aquest
abocament.
Control dels pous sense legalitzar a la Cubeta d’Abrera. A la cubeta
d’Abrera hi ha dos pous, un dels quals no està legalitzat. Aquest
aqüífer està al límit i cal gestionar-lo de manera molt acurada per la
qual cosa caldria controlar que s’està extraient.
1 El PdM inclou la mesura B1.006. Actualització i modernització del
Registre d'Aigües
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 12
RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL Qualitat ambiental
Mesura Valoració (1,
2 o 3) Text resposta
Delimitació dels aqüífers per criteris geològics. Molts aqüífers
estan delimitats per criteris administratius i no pas per criteris
geològics. Caldria avançar en aquesta direcció i fer públiques les
dades en temps real.
3
La manera de modificar o deixar sense efecte aquestes
regulacions seria que el Govern dictés una norma reglamentària
derogant els Decret 328/88 i 329/88. Abans caldria fer prèviament
un anàlisi de la incidència que aquesta derogació o modificació
poden tenir en els acords del consell d’administració que els han
anat aplicant. Les zones de protecció especial en masses d’aigua
subterrània es defineixen per a protegir un aqüífer o massa d’aigua
subterrània total o parcialment. Es tracta de proteccions
genèriques no especificades per a cada àmbit i per aquest motiu
les captacions d’abastament no estan automàticament protegides i
hauran de tenir igualment definit un perímetre de protecció com en
la resta d’àmbits
Regular millor la navegació al Llobregat. Regular millor la
navegació al riu Llobregat no només per evitar la proliferació d’EEI,
sinó també per preservar les èpoques de cria de les espècies
autòctones. La navegació té un impacte molt gran en el medi.
2
Resolució de navegació existent (Resolució TES/2543/2014, de 3
de novembre per la qual es classifiquen els embassaments i els
trams de riu del Districte de conca fluvial de Catalunya a efectes de
la navegació i s'estableixen les limitacions als espais navegables i
al bany; al capítol de navegació del PdM s'ha inclós la mesura
A7.021. Estudi de l'abast del barranquisme al DCFC. Al capítol
d'espècies invasores del PdM s'estableixen mesures específiques
per millorar el coneixement en la dispersió de les EEI, millorar la
divulgació i la prevenció.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 13
RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Projecte de connexió amb el canal de la dreta, captació font de
subministrament riu Llobregat (bassa de recàrrega de Sant Vicenç
dels Horts. Baix Llobregat)Aportació.Es tracta d'una bona mesura
que garanteix l'abastament. Actualment, la captació és rudimentària.
1 Les mesures B10001, B10002, B1003 i B1004 es dediquen a la millora
d'aquest apartat.
Projecte executiu de condicionament i posta en marxa de les
basses de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts. Aportació. Es
valora positivament la mesura.
1 Les mesures B10001, B10002, B1003 i B1004 es dediquen a la millora
d'aquest apartat.
Retirada de la capa orgànica de la bassa d’infiltració de Sant Vicenç
dels Hort. Aportació. La capa orgànica de la bassa, que fou un
projecte de recerca, va ser una bona mesura per tal de millorar la
qualitat de l'aigua, però ha disminuït la tassa d'infiltració. Per tant,
actualment es considera positiva la seva retirada.
1 Les mesures B10001, B10002, B1003 i B1004 es dediquen a la millora
d'aquest apartat.
Basses de Santa Coloma de Cervelló. Aportació. Es considera un
bon sistema d'infiltració. Però, la inversió total de la mesura és més
alta que el cost pressupostat; així doncs, es demana quina serà la
font de finançament que doti dels recursos necessaris per executar
tota la mesura.
3 Les mesures B10001, B10002, B1003 i B1004 es dediquen a la millora
d'aquest apartat, dintre de les disponibilitats econòmiques.
Actualització i modernització del Registre d'Aigües Aportació. Les
comunitats d'usuaris hi tenen un paper destacat, ja que disposen
d'informació de primera mà del territori. En el cas de municipis
petits, tenen un bon coneixement de la realitat i la Diputació de
Barcelona podria assessorar-los respecte l'actualització del registre.
Caldria major suport de l'ACA per realitzar aquesta tasca: partida
pressupostaria pertinent, agilitzar les tramitacions d'altes noves i
disminuir la burocràcia. Finalment, el registre podria ser útil pel
propi coneixement dels municipis.
1 Les mesures B10006 i B1007 es dediquen a la millora d'aquest
apartat, a més de ser una líniea de treball a la que es dediquen
recursos interns de l'ACA.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 14
RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT
Estalvi i abastament
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Foment i col·laboració en la creació de comunitats d'usuaris.
Aportació. Cal prendre com a referents les comunitats d'usuaris ja
existents, valorant la seva experiència i coneixements per tal
d'acompanyar a noves comunitats o incorporar municipis a les ja
existents. Ja hi ha experiències en aquest sentit i el paper clau de
l'administració per fomentar aquestes dinàmiques. Es planteja que,
en noves concessions, cal prioritzar el paper de les comunitats
d'usuaris.
1 La mesura B1007 es dedica a la millora d'aquest apartat, a més de ser
una líniea de treball a la que es dediquen recursos interns de l'ACA.
Definició i establiment del pla d'explotació coordinada d'aigües
superficials i subterrànies a l'aqüífer de la Cubeta d'Abrera (zona 2-
Central i zona 3-Sud ). Aportació. S'exposa que la regulació de la
zona 2 ve marcada per les dades de la zona 3, fet que disminueix la
capacitat d'extracció de la zona 2. Es considera que la zona 2 podria
regular-se en funció de les pròpies dades, ja que es generen dades
pròpies de cada zona. Es destaca que hauria de ser la comunitat
d'usuaris qui prengui les decisions per un ús sostenible del recurs
local.
1
La mesura B1007 es dedica a la millora d'aquest apartat, a més de ser
una líniea de treball a la que es dediquen recursos interns de l'ACA,
essent les Comunitats d'Usuari un actor principal en la implantació i
gestió dels plans d'explotació conjunta.
Dificultat de plantejar canvis en les concessions ja atorgades. Les
mesures B10009 i B10012 es valoren positivament, tot i que
s'observa que pot haver-hi debat a l'hora de modificar les
concessions que ja estan atorgades. Es planteja que és delicat,
especialment si el canvi, d'aigües subterrànies a superficials, suposa
un major cost per l'usuari. Cal buscar un pla de gestió eficient a llarg
termini, tot i les dificultats per concretar que vol dir eficiència a llarg
termini, tenint en compte les característiques de les aigües de
l'aqüífer. Es destaca que el repte es treballar en l'equilibri entre
quantitat i qualitat de l'aigua. S'apunta, finalment, que hi ha noves
concessions que ja contemplen l'explotació coordinada.
1
Les mesures B10009 i B10012 tenen l'horitzó temporal del propi pla. Es
focalitza l'incremente de garanties que s'acconsegueix, incloent-hi la
varietat de comportaments propia del règim mediterrani.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 15
RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT
Estalvi i abastament
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Col·laboracions en la millora del control dels cabals subministrats en
alta. Aportació. S'afegeix que calen controls en tot el procés de
l’abastament d’aigua.
1
Ja existeix la obligació de declaració en l'àmbit tributari de captació i
consum a nivell municipal. S'està en proces del desenvolupament de
les mesures de control efectiu de cabal captat.
Col·laboracions per a la redacció de plans directors del servei
d'abastament en municipis mitjans i petits. Aportació. Es valora
positivament. Hi ha plans directors que actualment cal actualitzar
perquè ja han passat el seu termini de vigència.
1 Es mantè aquesta línia de treball
Elaboració de criteris per a la informació de planejament urbanístic
en referència a les infraestructures d'abastament en alta i els
corresponents mecanismes de contribució econòmica. Aportació. Es
considera una bona mesura, ja que és necessari un acompanyament
en aquesta qüestió.
1 Es mantè aquesta línia de treball
Col·laboracions en iniciatives de gestió de la demanda promogudes
per ens locals orientades a l'aprofitament d'aigües pluvials o grises,
de nous tractaments de potabilització experimentals o de projectes
de millora energètica al cicle de l'aigua. Aportació. S'expressen
dubtes respecte com dur a la pràctica aquesta mesura i complir les
normatives sanitàries vigents, tant respecte a l’ús com a la distribució
d'aquestes aigües.
1
A part de la mesura B2015, s'estableixen les mesures B4001, B4002,
B4003, B4004 i B4005 en l'àmbit de potenciació de l'aigua
regenerada, incloent-hi aspectes sobre el RD 1620/2007
Col·laboracions en el desenvolupament d'iniciatives d'estalvi d'aigua
per part dels ens locals. Recomanacions per a l'establiment de
rendiments mínims en xarxes de distribució.Aportació: Prioritzar
l'estalvi d'aigua. Les mesures B2011 i B2012 es consideren positives
i prioritàries, ja que actualment es perd molta aigua.
1 Es mantè aquesta línia de treball
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 16
RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT
Estalvi i abastament
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Consignes per a la producció d'aigua dessalinitzada; intensificació
en situacions de sequera. Aportació. S'expressen dubtes respecte
la idoneïtat de l'aigua dessalinitzada: d'una banda, ja està feta la
inversió en infraestructures, que cal mantenir, i d'altra banda, sembla
que té un alt cost de producció. Però, a més cal garantir una
producció mínima perquè no es malmeti la instal·lació. Per tant, es
conclou que la producció ha de venir marcada per les consignes
adients.
1
La producció d'aigua dessalinitzada es consigna tant en situació de
normalitat com en situació de sequera. El criteri d'establiment de
consignes és principalment l'optimització de la gestió de l'aigua.
Consignes per a la intensificació en l'explotació dels pous que
alimenten l'ETAP de Sant Joan Despí en situacions de sequera.
Aportació. Respecte a l'explotació dels pous, es destaca el paper
estratègic dels aqüífers i es planteja fomentar les recàrregues
artificials, quan sigui possible
1 Les mesures B10002 i B10003 potencien la recàrrega artificial
Necessitat de control de les limitacions establertes en situació de
sequera. Aportacions: Es valida la priorització d'usos de l'aigua en
situació de crisis i la determinació de límits. En aquest sentit, cal
establir formes de control del compliment d'aquestes limitacions
1
El pla especial d'actuació en situació d'alerta i evental sequera
establirà el mecanismes d'informació per portar a teme el control de
les limitacions
Promoció de la reutilització de l'aigua regenerada. Es valora
positivament l'ús d'aigua regenerada i s'apunta que cal fer competitiu
aquest recurs, amb mesures com : la Promoció de les concessions
marc, amb tarifes regulades i operadors dels sistemes de
reutilització que, amb caràcter preferent, seran les administracions
actuants dels sistemes de sanejament.
3
Els mecanismes de desenvolupament de les mesures de
potenciació de l'ús d'aigua regenerada s'estableixen en la execució
del Pla, sense fixar restriccion prèvies.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 17
RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT
Estalvi i abastament
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Necessitat de modificació del RD 1620/2007. El decret es considera
molt restrictiu i que dificulta l'ús d'aigua regenerada (per exemple, en
la demanda de controls en l'ús particular). A més, és difícil
d'interpretar i està mal definit. També s'explica que, a nivell
acadèmic, no està ben valorat i que cal aprofitar aquest recurs
disponible que té bona qualitat.
1 Es mantè aquesta línia de treball
Valoració positiva del conjunt de mesures. La regulació i el control
permet una bon planificació i gestió de l'aigua. S'afegeix que la
regulació dels embassaments condiciona la qualitat de la conca.
3 Aquest aspecte ja està considerat en el document d'impactes i
pressions (IMPRESS), que és la base sobre la que es defineix el pla.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 18
RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ URBANA
Contaminació urbana i industrial
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Aclarir la nomenclatura entre riera de Vallirana i riera de Cervelló, ja
que neix a Vallirana però passa per Cervelló. Cal unificar criteris i
veure com se l’anomena, ja que s’utilitzen diferents noms
indistintament i costa saber a què es refereix cada actuació
-
L'ACA incorpora els noms que proporciona l'Institut cartogràfic i
Geològic de Catalunya. En aquest cas, el nom és "Riera de
Cervelló", tot i que és cert que a l'inici també s'anomena "Riera de
Vallirana". De totes maneres s'ha optat per usar el nom que
identifica gran part de la massa d'aigua (Riera de cervelló)
Les mesures C1089, C1090 i C1091 tenen impacte en el pantà de
Foix. Aquest pantà és una zona ZEPA i cada vegada té més
pressió. Actualment hi ha un problema de salut pública, ja que té
poc cabal i l’aigua roman estancada molt temps. Aquestes mesures
tindran incidència en la qualitat del pantà per tant caldria prioritzar
aquestes actuacions i concretar quan es realitzaran aquestes
actuacions
1 Les actuacions proposades ja estan prioritzades dins del cicle 2016-
2021. La materialització de les actuacions vindrà donada per la
disponibilitat pressupostària anual.
Millorar l’eficiència de les EDAR i la comunicació a la població.
Actualitzar el funcionament de les EDAR, ja que amb el pas del
temps s’han produït millores tecnològiques, s’ha avançat en la
gestió i valorització dels fangs, la utilització d’energies renovables
per disminuir la despesa energètica, etc. Cal habilitar un protocol
d’actualització que permeti, per una banda, introduir i fer aquestes
millores; i per una altra banda, explicar millor a la població la tasca
que s’està duent a terme. L’ACA ha d’explicar millor quines
actuacions impulsar per tal que la ciutadania tingui una millor
informació i més criteri a l’hora de fer-se una opinió.
1
Pel que fa a les consideracions tècniques, l'Agència ja disposa d'un
pla tant d'optimització i estalvi energètic com de gestió i valorització
dels fangs. Respecte a la comunicació, l'Agència disposa de
diferents canals d'informació, ja sigui amb mitjans tradicional com
de noves tecnologies.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 19
RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ URBANA
Contaminació urbana i industrial
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Millorar el sistema de finançament dels ens gestors de les EDAR.
El sistema actual és molt poc eficient. L’ACA recull ingressos que
després de molts tràmits, gestions i fiscalització retorna als ens
locals responsables de la gestió de les EDAR. Tota aquesta feina
de gestió, justificació i tramitació consumeix hores de feina de
tècnics municipals que es podrien invertir en optimitzar el servei i
fer millores. Es perd massa temps en burocràcia entre
administracions quan caldria respectar més el funcionament dels
ens locals i invertir aquest temps en allò que realment interessa.
Els tècnics municipals també són funcionaris públics i els
ajuntaments ja estan sotmesos als controls de l’interventor
municipal. El control és necessari però cal trobar un sistema més
eficient.
3 La gestió de l'explotació dels sistemes de sanejament no es objecte
del Programa de mesures.
El nucli del Pla del Pèlag és compartit amb Vallirana, per tant es
proposa que també es puguin connectar les aigües amb Vallirana 2
La solució tècnica final vindrà determinada per l'anàlisi detallat de
l'àmbit des dels punts de vista tècnic, econòmic i ambiental.
A Santa Marià d’Oló hi ha dues EDAR. Des de la mancomunitat es
va redactar un projecte tècnic que unificava les dues estacions i
que des del punt de vista tècnic era millor solució que la proposada
inicialment per l’ACA i que torna a recollir el Pla de mesures. Per
tant, es proposa recuperar la solució tècnica proposada per la
mancomunitat quan es dugui a terme el sanejament.
2
El Programa de mesures contempla com actuació prioritària
l'EDAR de Santa Maria d'Oló i Santa Eulàlia. El nucli de La Rovirola
disposa d'una EDAR municipal que està en tràmit d'incorporació al
sanejament en alta de l'ACA a efectes de la seva explotació. tot i
així, la solució tècnica final vindrà determinada per l'anàlisi detallat
de l'àmbit des dels punts de vista tècnic, econòmic i ambiental.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 20
RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ URBANA
Contaminació urbana i industrial
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Sorprèn positivament trobar aquesta mesura perquè tot just s’està
negociant aquest tema. En tot cas, es planteja que també pugui
incorporar les aigües dels afluents del polígon industrial de manera
que es pugui aprofitar el màxim les obres i infraestructures que es
construeixen
- No s'especifica de quina mesura es tracta
Aquesta actuació ja estava prevista l’any 2010 i no s’ha fet res. Per
això és necessari establir els criteris de prioritat de les actuacions.
A l’hora de definir-los s’ha de tenir en compte variables com ara el
nombre de població afectada o l’existència d’obres prèvies
realitzades, ja que si passa molt temps al final aquestes obres es
faran mal bé i la inversió a realitzar encara serà major.
- No s'especifica de quina mesura es tracta
Revisar actuacions que afecten a Terrassa i Manresa.Hi ha
actuacions que afecten a l’àmbit de Terrassa les quals ja han estat
efectuades i altres que s’acabaran durant el 2015. L’únic que
manca és que l’ACA pagui el que li pertoca, però la mesura ja ha
estat executada per l’Ajuntament
1 El Programa de mesures contempla la inversió corresponent a les
actuaciones de sanejament en alta executades per l'Ajuntament de
Terrassa
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 21
RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA
Contaminació agrícola
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Si bé s’observa que el nivell de contaminació és alt al pantà de
Foix, aquest fet no es produeix per la contaminació agrícola o
ramadera, sinó que són altres els aspectes que incideixen en
aquesta situació: el ritme lent de renovació de l'aigua, el poc cabal
del riu o l'excés d'algues i de llots. També caldria valorar la
capacitat de la depuradora de Vilafranca, ja que és una depuradora
que potser no va ser construïda pel volum actual d’habitants que
agafen i tornen l’aigua a aquesta conca. A més, es clarifica que les
depuradores netegen l’aigua però no extreuen tots els clorurs ni la
microbiologia. L’ús de molts medicaments per part de la població
provoca que les aigües residuals portin altres elements
contaminants de difícil tractament. En tot cas, es considera que la
contaminació per nitrats a la conca es sobretot d'origen industrial, i
tot i que hi ha certa contaminació per nitrats d’origen agrari,
aquesta és molt residual i es tracta d'un contaminació molt difosa.
2
L'ACA està parcialment d'acord amb l'afirmació. L'afecció a
l'embassament del Foix té diverses fonts, unes de puntuals i
conegudes (abocaments que cal millorar el sanejment), i altres
d'origen difós (aport de nutrients, fertilitzants, sals i plaguicides).
Per al Pla de gestió de segon cicle s'han programat diverses
mesures per millorar el sanejament a la conca:CODI PM 2015 nou
DESCRIPCIÓ MESURA COST INVERSIÓ (€)
C1.089 Renovació i ampliació dels col•lectors en alta del sistema
de sanejament de Vilafranca del Penedès 4.000.000,00
C1.090 Ampliació de l'EDAR de Vilafranca del Penedès
9.429.500,00
C1.091 Restitució del col•lector en alta a la riera de Pontons del
sistema de Vilafranca del Penedès 764.500,00
C3.004 Estudi de traçabilitat de les fonts de contaminació de les
masses d'aigua de rius per a la redacció d'un pla de reducció
300.780,00
B5.002 Millores en l'embassament de Foix (2015-2021)
4.790.000,00
A2.024 Caracterització i protecció d'espais naturals a la conca del
Foix 3.500,00
Reactivar i finalitzar les mesures engegades i previstes. Necessitat
de finalitzar les actuacions que ja hi ha previstes. En concret,
s'esmenta el cas de la barrera per contaminació de clorurs al Baix
Llobregat
2
El pressupost per dur a terme les mesures proposades estan
subjectes a el Pla Econòmic i Financer de l’ACA, per tal que sigui el
més realista possible i per tant viable.
En el Programa de mesures del Pla de Gestió hi ha previst realitzar
la redacció d'un protocol de posada en marxa i aturada de la
barrera contra la intrusió marina de l'aqüífer del delta del Llobregat,
a la vegada hi ha previst un pressupost per poder posar en marxa
la barrera en cas que es consideri necessari.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 22
RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA
Contaminació agrícola
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Millorar la canalització de la conca del Llobregat. Es detalla l'estat
dels canals, com infraestructures amb un doble ús: el rec i el pas
d’aigua. D'una banda, aquests canals queden al marge de l'anàlisi
de la qualitat de l'aigua i, d'altra banda, es constata que els usos i
la demanda agrícola d'aquesta aigua ha canviat molt al llarg dels
anys, en la mesura que s’ha reduït molt. En aquest sentit, caldria
realitzar una revisió d'aquesta demanda en l'actualitat i un estudi
que analitzi la qualitat/quantitat d'aquesta aigua i el seu pas pels
canals. Seria adient que només passes pels canals l'aigua
necessària pel rec, perquè la resta seria preferible que tornes al
cabdal del riu. També es comenten els problemes de pas i
manteniment pels canals. En concret, el “Tub del Governador” i el
“Canal de la Infanta” necessitarien d’un millor manteniment
1
S'ha acceptat realitzar un estudi a la zona dels canals del "Tub del
Governador” i el “Canal de la Infanta” per cercar solucions. En
concret s'ha afegit la mesura a l’apartat B1 (Gestió i explotació
coordinada dels recursos hídrics), amb codi B1.014 del Programa
de mesures, amb una dotació pressupostària de 50.000 € a
executar en el període 2016-2021
Anàlisi de la contaminació per clorurs. Aprofundir en l'anàlisi i el
coneixement de les àrees contaminades per clorurs a la Conca del
Llobregat perquè se’n detecten i no se saben els seus orígens i
moviments.
2
Pel que fa a la reducció de la contaminació salina del Llobregat, hi
ha previstes una sèrie de mesures al programa de mesures del pla
de gestió, on prèviament s'hauran de fer estudis per a la
determinació de l'origen de les surgències salines, per tal que
posteriorment es puguin aplicar les mesures més adients.
Anàlisi de la contaminació per arsènic. Hi ha previst un estudi
específic respecte la contaminació per arsènic, que cal
desenvolupar, en concret a l'àrea de Martorell/Castellbisbal
1 En el Programa de mesures del Pla de Gestió hi ha previst
realitzar un estudi de caracterització de l'origen de l'arsènic a la
massa d'aigua de la Cubeta d'Abrera.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 23
RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA
Contaminació agrícola
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Anàlisi de la contaminació per sulfats. Ara per ara, no s'està
aplicant cap mesura correctora ni de coneixement respecte la
contaminació per sulfats, que afecta sobretot a la zona central del
Delta del Llobregat. Es proposa que seria interessant aprofundir en
el coneixement i anàlisi d'aquest aspecte.
2
Tot i que no hi ha una mesura específica per estudiar la presència
d'aquest compost en les aigües subterrànies, hi ha algunes
mesures genèriques d'estudis de contaminació a les aigües, que
en el cas de considerar-se oportú s'inclouria l'estudi d'aquest
paràmetre a la zona del delta del Llobregat. També hi ha mesures
destinades a Desenvolupament de la recerca i innovació en la
gestió de l’aigua i la preservació i millora del medi aquàtic, on si
s'escau es podrien desenvolupar estudis relacionats amb aquesta
problemàtica
Anàlisi de la contaminació per bor. Aprofundir en l'anàlisi i el
coneixement de la contaminació per bor, que també es detecta en
algunes zones de la conca del Llobregat
2
Tot i que no hi ha una mesura específica per estudiar la presència
d'aquest compost en les aigües subterrànies, hi ha algunes
mesures genèriques d'estudis de contaminació a les aigües, que
en el cas de considerar-se oportú s'inclouria l'estudi d'aquest
paràmetre a la zona del delta del Llobregat. També hi ha mesures
destinades a Desenvolupament de la recerca i innovació en la
gestió de l’aigua i la preservació i millora del medi aquàtic, on si
s'escau es podrien desenvolupar estudis relacionats amb aquesta
problemàtica
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2
Conclusions
Total Propostes generades: 56
24
Total ACA 50
Acceptades 25
En estudi o accept. parcialment 18
Rebutjades 7
Competències d’altres Administracions 6
25 51%
7 14%
17 35%
Barcelona 2
acceptades
rebutjades
en estudi
25
Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC)
Pressupost Programa de mesures (CIC) (prèvia a la informació pública)
Capítol Mesura Cost inversió /
Despesa
Cost inversió /
Despesa ACA
Cost inversió /
Despesa Altres
Cost explotació
ACA (€/any)
Cost explotació
altres (€/any)
A1 Implantació cabals de manteniment 8.500.000 8.500.000 - - -
A2 Rehabilitació hidromorfològica rius 13.350.206 8.629.517 4.720.688 - -
A3 Rehabilitació zones humides 16.902.656 875.000 16.027.656 - -
A4 Control i mitigació especies invasores 1.639.945 902.905 737.040 - 5.000
A5 Protecció i millora del litoral 15.194.328 200.000 14.994.328 - -
A6 Protecció i millora d'aqüífers 33.380.000 1.380.000 32.000.000 500.000 -
A7 Regulació navegació i freqüentació 1.189.500 24.000 1.165.500 - -
B1 Explotació coordinada dels recursos hídrics 9.671.547 7.671.547 2.000.000 100.000 -
B2 Millora garantia d'abastament 257.900.000 59.400.000 198.500.000 - -
B3 Gestió de sequeres 592.000 - 592.000 1.333.333 361.667
B4 Reutilització de l'aigua regenerada 6.250.000 5.000.000 1.250.000 500.000 -
B5 Millora del control i la regulació 19.000.000 19.000.000 - 602.333 -
B6 Modernització dels regadius 43.397.683 - 43.397.683 - -
C1 Millora sanejament nuclis sanejats 235.072.000 235.072.000 - 23.152.735 -
C2 Sanejament nuclis no sanejats 63.554.500 63.554.500 - 3.011.364 -
C3 Reducció contaminació industrial 710.892 676.280 34.612 - -
C4 Reducció impactes de sistemes unitaris (DSU) 24.866.667 1.100.000 23.766.667 - -
C5 Reducció nitrats d'origen agrari 17.837.240 800.000 17.037.240 - -
C6 Reducció plaguicides d'origen agrari 850.000 200.000 650.000 - -
C7 Reducció contaminació salina Llobregat 42.223.667 25.563.469 16.660.198 125.000 908.444
C8 Descontaminació d'aqüífers 7.050.000 1.000.000 6.050.000 - -
D1 Pla de gestió de riscos inundacions 97.717.000 44.000.000 53.717.000 - -
E1 Recerca innovació i desenvolupament 1.000.000 1.000.000 - - -
COST període 2016-2021 917.890.307 484.549.219 433.341.088
Cost explotació anual 27.991.432 2.608.444
26
Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC)
Pressupost Programa de mesures (CIC)
Capítol Mesura Cost inversió /
Despesa
Cost inversió /
Despesa ACA
Cost inversió /
Despesa Altres
Cost explotació
ACA (€/any)
Cost explotació
altres (€/any)
A1 Implantació cabals de manteniment 8.735.000 8.735.000 - 600.000 -
A2 Rehabilitació hidromorfològica rius 13.425.206 8.704.517 4.720.688 - -
A3 Rehabilitació zones humides 17.902.656 1.065.000 16.027.656 - -
A4 Control i mitigació especies invasores 1.639.945 902.905 737.040 - 5.000
A5 Protecció i millora del litoral 24.857.781 200.000 24.657.781 - -
A6 Protecció i millora d'aqüífers 33.380.000 1.380.000 32.000.000 500.000 -
A7 Regulació navegació i freqüentació 1.769.976 24.000 1.745.976 - - B1 Explotació coordinada dels recursos hídrics 9.671.547 7.671.547 2.000.000 100.000 - B2 Millora garantia d'abastament 289.790.000 60.630.000 229.160.000 - - B3 Gestió de sequeres 592.000 - 592.000 1.333.333 361.667
B4 Reutilització de l'aigua regenerada 6.250.000 5.000.000 1.250.000 500.000 - B5 Millora del control i la regulació 17.134.000 17.134.000 - 602.333 - B6 Modernització dels regadius 43.397.683 - 43.397.683 - - C1 Millora sanejament nuclis sanejats 228.874.000 226.304.000 2.570.000 22.088.860 - C2 Sanejament nuclis no sanejats 92.120.351 89.090.500 3.029.851 4.082.986 - C3 Reducció contaminació industrial 710.892 676.280 34.612 - - C4 Reducció impactes de sistemes unitaris (DSU) 26.366.667 2.600.000 23.766.667 - - C5 Reducció nitrats d'origen agrari 17.837.240 800.000 17.037.240 - - C6 Reducció plaguicides d'origen agrari 850.000 200.000 650.000 - - C7 Reducció contaminació salina Llobregat 64.646.400 25.563.469 39.082.931 125.000 908.444 C8 Descontaminació d'aqüífers 7.050.000 1.000.000 6.050.000 - - D1 Pla de gestió de riscos inundacions 66.612.750 44.000.000 22.612.750 - - E1 Recerca innovació i desenvolupament 1.000.000 1.000.000 - - -
COST període 2016-2021 973.804.094 502.681.219 471.122.875
Cost explotació anual 29.932.513 1.275.111
Versió final (Pressupost ampliat després d’ Informació Pública i Procés Participatiu):
27
Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC)
7% 34%
25% 9%
5% 2%
7% 2%
0,1%
Mesura Altres ACA Total
Qualitat de l’aigua 64.198.717 327.968.249 392.166.966
Abastament 245.739.683 91.071.547 336.811.230
Protecció del Medi 69.645.212 20.511.422 90.156.635
Inundacions 22.612.750 44.000.000 66.612.750
I+R+D - 1.000.000 1.000.000
471.122.875 502.681.219 973.804.094
Altres:
DARP: 59.365.923 €
DTES: 56.060.554 €
Dept. Interior: 70.000 €
Ens locals i supramunicipals: 75.955.835 €
Estat: 29.264.353 €
Diversos / tercers: 258.976.210 €
Distribució de les inversions
Pressupost Programa de mesures (CIC)
gencat.cat