Pròleg d’Ima Sanchís

Il·lustracions d’Andy Noguerón

Traducció d’Aurèlia Manils

© 2014 Vicenç Alujas i Guillem Simó

© Ima Sanchís, pel Pròleg

© Andy Noguerón, per les il·lustracions

© Aurèlia Manils, per la traducció

© 9 Grup Editorial, per l’edicióAngle Editorial

Muntaner, 200, àtic 8a / 08036 BarcelonaT. 93 363 08 23

www.angleeditorial.comangle@angleeditorial.com

Primera edició: setembre de 2014ISBN: 978-84-16139-08-8

DL B 17578-2014Imprès a Romanyà Valls, SA

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre,ni la seva incorporació a un sistema informàtic,

ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà,sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes,

sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Vicenç Alujas i Guillem Simó

ARQUITECTURA DE LA CALMA

Pròleg d’Ima Sanchís

Il·lustracions d’Andy Noguerón

Traducció d’Aurèlia Manils

Una guia pràctica per trobar i gaudir de la calma mitjançant la meditació immediata

Sumari

La pirueta més audaç, per Ima Sanchís 9

Introducció 13

PART I. ELS FONAMENTS

1. connectar amb la meva autenticitat No identificar-me amb una autoimatge incorrecta 23

2. Descobrir els meus veritables suports Deixar-me anar d’aferraments i dependències 37

PART II. L’ESTRUCTURA

3. GauDir Del present No imposar-me tants desitjos i alliberar-me de les expectatives 53

4. assumir les reGnes De la meva viDa Evitar la queixa i el sentiment de víctima 65

5. perDonar i obliDar Deixar d’aferrar-me al passat 79

6. reconèixer el meu veritable valor Abandonar l’hàbit de comparar-me amb els altres 95

7. centrar-me en el que és necessari i útil Deixar de preocupar-me tant 109

PART III. LA FAÇANA

8. confiar Posar fi al patró de controlar 127

9. acceptar Deixar de reaccionar, atacar o defensar-me davant el comportament dels altres 143

10. simplificar la meva viDa Evitar que m’ofegui la tecnologia 157

11. apreciar i valorar Deixar de jutjar i etiquetar els altres 169

12. Desenvolupar la saviesa i la humilitat Deixar de voler tenir raó tant sí com no 187

ConclusióLliurament de claus de l’edifici de la calma 203

9

La pirueta més audaç

Diuen els autors —i un grapat d’estudis científics— que la calma s’encomana. I és ben veritat, a prop d’ells t’arriba aquest estat de serenitat. Només has de seure al seu costat i ja se t’en-ganxa el compàs d’aquell rellotge universal que batega a les entranyes de tot el que és viu, des d’un cuc fins a una munta-nya, aquella calma essencial que els humans hem après a per-torbar, primer en nosaltres mateixos i, per extensió, en el món que ens envolta. Un cop extraviada, emmudida i confosa, la calma es converteix en objecte i en desig, en premi secundari de la fita del plaer, avui sinònim de felicitat. Ens pot semblar exagerat pensar que les guerres o la desesperació de poblacions famolenques tingui res a veure amb la nostra pèrdua de la cal-ma personal, però cal que tinguem en compte dos principis, dues lleis universals compartides per totes les ciències, la filoso-fia i les religions. El primer assegura que tots som u, els matei-xos àtoms ordenats de manera diferent, el mateix magma. Ne-gar això és tan absurd com defensar que les cèl·lules que formen el meu dit petit no són part de mi. L’altre principi ens diu que el que passa a dins, passa a fora. No ens calen gurus per enten-dre que les nostres accions i reaccions tenen impacte en tot.

10

Tothom sap, per experiència pròpia, que de la mateixa ma-nera que s’encomana un badall s’encomana un somriure, i que hi ha persones que transmeten pau. El que és més curiós es que la calma t’arribi llegint un llibre, aquest per exemple. Ar-quitectura de la calma és, per si mateix, una meditació profun-da, una reflexió que ens va conduint amb tota naturalitat i sense esgarrinxades cap a aquell indret en què la nostra calma ens està esperant perquè la reconeguem i l’expandim. És qües-tió, simplement, d’avançar a poc a poc per les seves pàgines, amb el mar encalmat i el vent a favor.

Cal esperar que, des dels primers paràgrafs, la nostra ment analítica (tan necessària i útil, per molt que ara s’insisteixi, precisament perquè fa molta falta, a convertir-la en enemic) es posarà en guàrdia per discernir les paraules de la xerrameca, per fugir del «tòpic de sempre», de les frases buides, de les ve-ritats a mitges..., ja m’enteneu.

Aquesta valuosa eina, l’anàlisi, la capacitat de discernir, que s’alimenta des de la voluntat i s’exerceix des de la llibertat, tam-bé és conquerida en aquest llibre per la calma, perquè en les seves pàgines hi ha presents la humilitat i la profunditat. Mal-grat això, la senzillesa és present en tot moment i no hi ha cap paràgraf que t’hagis de llegir dues vegades. Quan contemples un acròbata que fa un seguit de tombarelles volant o veus una ballarina que s’enlaira i torna a terra com un ocell, d’una ban-da et sorprens, però també et sembla fàcil, tens la temptació de provar-ho, l’aspiració de volar. L’excel·lència és precisament això, convertir l’esforç en gràcia. Vicenç Alujas i Guillem Simó fa vint-i-cinc anys que mediten, que cerquen la calma, i en aquesta arqueologia, com en un triple salt mortal, hi ha volun-tat i esforç, entrenament tossut i diari que els ha convertit en

11

persones capaces de transmetre assossec, en guies experimen-tats en la recerca de la calma. Per això aquest llibre és senzill, és com si algú et digués a cau d’orella tot allò que ja saps.

Recorreré al meu ofici, a les meves reiterades tombarelles, i presentaré uns quants titulars entre els quals em podria deba-tre a l’hora de posar títol a aquest text: «Necessitem una tela nova cada dia per continuar creant l’obra d’art de la nostra vida». Que motivador! «Una relació de parella fracassa quan s’acaba l’apreciació i la gratitud, quan l’amor és substituït per la dependència i la comoditat.» És veritat, no hi ha però que valgui... I tanmateix, optem per arrossegar el pes d’una relació desmaiada en comptes de sanejar la mirada. Una altra: «La vida té el seu propi guió i no sempre coincideix amb el nostre. Comprendre i acceptar aquest principi significa acceptar el joc de la vida». «Ens creem un model de realitat i esperem que tot el que passa hi encaixi... sempre!» Més: «Perdonar i oblidar són signe de saviesa»; i això és molt més que dir que són un triomf sobre el nostre ego o un acte de generositat. I encara més: «Es tracta que ens centrem sempre en allò que podem fer. No solament de vegades, sinó sempre».

Aquest llibre no et canvia la vida, et situa al començament del camí. No promet miracles, la voluntat és l’eina; respirar la vida, l’aprenentatge; obtenir la calma, el propòsit, la pirueta més audaç. I un cop enlaire...

Ima Sanchís

13

Introducció

Abans de començar a llegir aquest llibre, convindria que fessis un petit recordatori de les situacions que darrerament t’han fet perdre la calma. Potser n’hi ha unes quantes o, fins i tot, moltes.

Si continues analitzant, observaràs que la majoria d’aques-tes situacions que et provoquen tensió, rigidesa, estrès, etc., no passaven fa pocs anys. Han anat sorgint, i augmentant, amb el pas del temps.

Fixant-hi una mica més, recordaràs que quan eres una cria-tura ben poques vegades perdies la calma i, si en algun mo-ment t’enfadaves per qualsevol bestiesa, de seguida et passava l’enrabiada.

Encara és més curiós, potser, si ho comparem amb la pri-mera infància. Quan mirem un nadó, ens transmet la impres-sió que tot és puresa, alegria, vida... És una manifestació de serenitat i de pau. Si li cal alguna cosa (menjar, beure, aten-cions), l’aconsegueix amb un simple plor i després es torna a submergir en aquell estat de calma que ens provoca una enve-ja sana.

Sembla evident, doncs, que a mesura que anem sumant anys

14

anem perdent, pels motius que analitzarem al llarg d’aquest llibre, aquella calma que posseíem quan vam néixer.

La calma és un estat natural; n’hi ha prou de recordar ex-pressions com ara vent encalmat, mar encalmat, ambient en-calmat. I, tal com hem vist, l’estat natural de l’ésser humà també és la calma.

Sincerament, la pèrdua de la calma provoca situacions i estats d’ira que poden arribar a ser molt perillosos. Una persona amb un atac d’ira pot arribar a matar. I si a una explosió d’ira reac-cionem amb més ira, estem afegint llenya al foc. Moltes vegades, l’ira està provocada per determinats pensaments i aquests pensa-ments silenciosos acaben convertits en accions sense sentit.

Ara bé, podem triar de quina manera ens volem comportar i evitar de perdre la calma? La resposta és que sí. Sí que podem. Encara més, el desig de tothom és poder viure en calma i en un estat de pau i serenitat. Si, tal com apuntàvem, no haguéssim perdut aquella essència de quan érem bebès, la tasca seria molt senzilla. Al cap dels anys costa una mica més, perquè cal cons-truir una nova estructura basada en un nou paradigma.

La bona notícia és que, per construir aquesta nova estruc-tura, no cal enderrocar l’anterior. Senzillament, a mesura que hi posem peces noves anem destruint l’edifici antic i inservi-ble, vell, arcaic i, alhora, perillós.

Aquest llibre, Arquitectura de la calma, és un assaig minu-ciós per edificar la calma interior d’una manera sòlida i defi-nitiva. Basant-nos en experiències reals i en molts anys d’es-tudi, analitzarem diferents circumstàncies que ens prenen la calma interior i elements que ens aporten aquell estat mera-vellós de serenitat total. Són aquests darrers els que cal, no solament conèixer, sinó adquirir, practicar i enfortir.

15

Aquest assaig de la calma està organitzat en capítols, agru-pats en tres parts que segueixen les pautes bàsiques de qualse-vol construcció: els fonaments, l’estructura i la façana.

Cada capítol té un títol i un subtítol. Si els analitzes, obser-varàs que tant l’un com l’altre poden funcionar com un inter-ruptor que serveix per connectar i desconnectar. El títol et connecta amb la manera d’actuar per aconseguir un estat de calma davant una situació. El subtítol, en canvi, t’indica amb claredat els hàbits i els patrons que has de deixar anar o aban-donar si vols aconseguir el resultat esperat.

Els capítols que corresponen als fonaments de la calma ens en descriuen la base. Els fonaments d’aquest edifici es recolzen sobre la diferenciació entre l’ego i la nostra naturalesa veritable o essència interior. I per als fonaments de la calma són claus els suports sòlids que ens permeten deixar d’aferrar-nos a les coses i dependre’n.

16

L’estructura de la calma ens mostra com ha de ser una cons-trucció sòlida: entre moltes altres coses, hem de viure en temps present, oblidar-nos per sempre de les queixes, les compara-cions, les preocupacions...

En els capítols dedicats a la façana, veurem les solucions per als aspectes més relacionats amb l’exterior, és a dir, els comportaments específics que són responsables que perdem la calma: excés de control, judicis, impulsivitat, entre d’al-tres.

Les emocions s’encomanen. S’han fet innombrables expe-riments de grup en aquest sentit i és curiós observar com es pot introduir la por, la tristesa, l’alegria... en un grup, sen-zillament per l’efecte mimètic d’encomanar-les d’una perso-na a una altra, fins que arriba un moment que «impregnen» tot el col·lectiu. La calma també s’encomana; només cal que ens apropem a un paisatge de muntanya, a la vora del mar, al silenci d’un temple, o ens envoltem de persones que prac-tiquen la relaxació, la meditació o que, senzillament, des-prenen serenitat, perquè ens impregni de seguida un mera-vellós estat de pau. L’objectiu d’Arquitectura de la calma és que se t’encomanin, benvolgut lector o lectora, els beneficis de la calma pel simple fet d’interioritzar els conceptes que es descriuen aquí i que tu, alhora, els traspassis al món que t’envolta.

Per això t’aconsellem que et submergeixis plenament i d’una manera activa en la lectura d’aquest llibre, Arquitectura de la calma, perquè puguis recuperar aquell estat natural que forma part de tu i obtinguis les eines que t’aportaran el plaer d’aquest estat de vida fascinant.

17

REfLExIonS MEDITATIvES I ExERCICIS

Al final de cada capítol trobaràs unes reflexions meditatives i uns exercicis senzills per practicar l’arquitectura de la calma. Només cal que busquis un moment i un lloc per practicar, amb constància, una senzilla interiorització amb la reflexió que s’hi explica. Entre cinc i deu minuts són suficients, i pots aprofitar qualsevol moment a casa, a la feina, al transport pú-blic, passejant, o mentre fas el dinar o la neteja.

Llegeix la reflexió meditativa del capítol corresponent i procura interioritzar-la amb plena consciència a partir de les tècniques explicades. Un cop es van memoritzant, són extra-ordinàriament eficaces si s’apliquen en qualsevol moment de la nostra vida diària. De seguida que notem la més mínima desconnexió del nostre estat natural —és a dir, del nostre estat de calma—, connectarem immediatament amb la refle-xió meditativa i, com si fos màgia, observarem que recupe-rem el silenci interior, el moment present i un estat d’assos-sec generalitzat.

No dubtis a practicar les reflexions meditatives tantes vega-des com calgui, i si no cal, també. Recorda que la calma s’en-comana i aquest contagi positiu no t’ajudarà només a tu, sinó també a tothom que t’envolta.

Per fer les reflexions meditatives no cal una postura corporal complicada. N’hi ha prou d’estar assegut, amb l’esquena recta i els ulls mig aclucats, i dedicar la màxima atenció a la reflexió. Encara que, tal com hem comentat, també les pots practicar en altres moments del dia en què tinguis prou temps (quan passeges o fas alguna pausa a la feina, per exemple).

Pel que fa als exercicis, observaràs que són d’allò més pràc-

18

tics. Per això t’aconsellem que tinguis a mà un petit quadern de treball. Hi pots apuntar les situacions que et fan perdre la calma, la manera de resoldre-les, com t’has sentit, com hauries volgut actuar... També hi pots anotar els canvis que has d’apli-car per aconseguir el teu objectiu de calma i anar incorporant els coneixements que vas adquirint al llarg del llibre.

RELATS ConSTRUCTIUS

Aquests relats són històries reals —tot i que s’ha canviat el nom dels protagonistes— de situacions en què es generen mo-ments desagradables que són fruit d’haver perdut la calma. Són situacions quotidianes, amb les quals és molt possible que t’identifiquis. La intenció és que ens ajudin a veure que, per molt difícil que ens sembli, quan entrem en un estat de calma, les dificultats van fluint sense esforç fins que es dilueixen. Aquests relats estan relacionats amb aspectes de la calma expli-cats en els capítols als quals pertanyen.

Per acabar, benvolgut lector o lectora, volem aclarir que aquest llibre, Arquitectura de la calma, és una construcció extraordi-nàriament segura. No vulguis edificar-la amb presses i desor-denadament. Segueix els consells que es donen en aquest as-saig i notaràs com, amb una mica de paciència, els progressos van arribant. És important destacar que, si rellegeixes diverses vegades les pàgines d’aquesta obra, n’ampliaràs les interpreta-cions i aconseguiràs un estat de calma més sòlid. I no oblidis que t’has d’enorgullir dels progressos que vagis aconseguint.

19

La primera persona que notarà els beneficis del nou estat de calma seràs tu, però no seràs l’única. La gent que t’envolta cada dia s’anirà «encomanant» de mica en mica d’aquest me-ravellós estat de serenitat que desprens.

Confiem que trobis estimulant la lectura d’aquest llibre i que t’ajudi a submergir-te de manera fàcil i pràctica en l’estat meravellós de la calma.

Que la calma sigui sempre la teva aliada!