PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11...

43
Joan Panisello Obra 1975-2006 Valencia, 2008

Transcript of PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11...

Page 1: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

Joan PaniselloObra 1975-2006

Valencia, 2008

Page 2: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

4

JOAN PANISELLO. OBRA 1975-2006

Valencia, Museo Nacional de Cerámicay Artes Suntuarias González MartíEnero - abril de 2008 / Gener – abril de 2008

Tortosa, Museu de l’EbreAbril - mayo de 2008 / Abril – maig de 2008

Tarragona, Salas de exposiciones de la Autoridad PortuariaJunio - julio de 2008 / Juny – juliol de 2008

Exposición / Exposició

Organización / OrganitzacióMuseo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí

Colabora / Col.laboraMinisterio de CulturaServeis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura iMitjans de Comunicació de la Generalitat de CatalunyaDiputació de TarragonaAjuntament de Tortosa

Dirección científica / Direcció científicaJaume Coll

Coordinación general / Coordinació generalLiliane Cuesta

Coordinación / CoordinacióMuseu de l’EbreSalvador TarragóAutoridad Portuaria de TarragonaManel Caro

Traducciones / TraduccionsJosefina Catalá

Diseño / DissenyQuinto A Estudio Gráfico

Transporte / TransportTransportes Badoch

Seguros / AssegurancesSTAI

Catálogo / Catàleg

Edición / EdicióAsociación de Amigos del Museo Nacional de Cerámicay Artes Suntuarias González Martí

Textos© Jaume Coll Conesa. Director del Museo Nacional de Cerámicay Artes Suntuarias González Martí, Valencia

© Jesús Ávila Granados. Periodista y escritor© Mª Carmen Riu de Martín. Asociación de Críticos de Arte© Jorge Fernández Chiti. Instituto de Ceramología Condorhuasi,

Buenos Aires

Traducciones / TraduccionsJosefina Catalá

Diseño y maquetación / Disseny i maquetacióQuinto A Estudio Gráfico

Fotografías catálogo de obras / Fotografies catàleg d’obresGuillermo Barberá

Fotografías artículos / Fotografies articlesJosep BranchatMarc ButxacaJoana CasanovaMariano JoverJuanjo OrtíJoan PaniselloMoisès PaniselloVicent Pellicer

Impresión / ImpressióLa Imprenta

ISBN: 978-84-612-1235-4

Depósito legal / Dipòsit legal

Cubierta / CobertaJoan Panisello. Pavo real, cat. núm. 22

[email protected]

Page 3: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

5

Xavier VegaDirector de los Servicios Territoriales en las Tierras del Ebro del Departamento de Cultura

y Medios de Comunicación de la Generalitat de Catalunya

Director dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura

i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

Josep Poblet i TousPresidente de la Diputación de Tarragona / President de la Diputació de Tarragona

Ferran Bel i AccensiAlcalde de Tortosa / Alcalde de Tortosa

Jaume Coll ConesaDirector del Museo / Director del Museu

Jesús Ávila Granados (periodista y escritor / periodista i escriptor)Alquimista de la cerámica de nuestros días. Joan Panisello. La conjunción espacial de los cuatro elementos

Alquimista de la ceràmica dels nostres dies. Joan Panisello. La conjunció espacial dels quatre elements

Jorge Fernández Chiti (Director de la Fundación Condorhuasi. Argentina)Joan Panisello y la tecnología. / Joan Panisello i la tecnologia.

Mª Carmen Riu de Martín (Asociación de Críticos de Arte)La transformación de la materia en cerámica / La transformació de la matèria en ceràmica

Piezas simétricas / Peces simètriques

Piezas asimétricas / Peces asimètriques

Rakú

Binomio árbol-hombre / Binomi arbre-home

Ovnis

Pieza por encargo / Peça per encàrrec

Apéndices / Apèndixs

6

8

10

12

14

28

34

46

60

98

128

154

190

194

Page 4: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

6

Ver a Joan Panisello en su taller es contemplar a un demiurgo en plena creación, un alquimista que combinasabiamente los cuatro elementos que Empédocles señalaba como principio de todas las cosas: agua, aire,tierra y fuego.

Su fuerza creadora hace que un arte que se inicia en la noche de los tiempos alcance la plena contempora-neidad, con su absoluto domino del color, la textura y el volumen.

Reconocido internacionalmente, esta exposición antológica, que mostrará su obra en Valencia, Tortosa yTarragona, es un acto de justicia hacia este trabajador infatigable, este investigador permanente de losmisterios del Rakú, de las piezas asimétricas o el neriage, hacia el artista que ha logrado una verdaderapoética de la materia.

Xavier VegaDirector de los Servicios Territoriales en las Tierras del Ebrodel Departamento de Cultura y Medios de Comunicación

de la Generalitat de Catalunya

Page 5: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

7

Veure Joan Panisello al seu taller és contemplar un demiürg en plena creació, un alquimista que combinasàviament els quatre elements que Empèdocles assenyalava com a principi de totes les coses: l’aigua, l’aire,la terra i el foc.

La seva força creadora fa que un art que s’inicia a la nit dels temps assoleixi la plena contemporaneïtat,amb el seu absolut domini del color, la textura i el volum.

Reconegut internacionalment, aquesta exposició antològica, que mostrarà la seva obra a València, Tortosai Tarragona, és un acte de justícia envers aquest treballador infatigable, aquest investigador permanentdels misteris del Rakú, de les peces asimètriques o el neriage, envers l’artista que ha assolit una veritablepoètica de la matèria.

Xavier VegaDirector dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebredel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

de la Generalitat de Catalunya

Page 6: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

8

Joan Panisello vive y se alimenta del Ebro, un territorio que enmarca no solo su procedencia sino tambiénsu fuente de inspiración; la tierra y el agua son la base de su cerámica, una tierra y un agua provenientesdel río, del Ebro. Es en este territorio donde ha desarrollado su trayectoria artística, una trayectoria que hacompaginado con la docencia como maestro de educación visual y plástica.

EL Ebro es un espacio de intercambio, de mestizaje de culturas. En el Ebro el artista encuentra el vínculodirecto con la naturaleza, de la cual recreará las formas y los colores. Joan Panisello ha experimentado enun amplio abanico de técnicas a lo largo de su carrera; haciendo del rakú –técnica japonesa– un lenguajecreativo muy prolífico.

En esta exposición podéis realizar un recorrido por toda la carrera de Panisello, una muestra donde podremosconstatar la amplia producción del artista del Ebro, que comenzó a exponer en 1976 y que ha recorridotodo el territorio catalán y más allá de nuestras fronteras, como fue la exposición antológica a Roumazières-Loubert (Francia) en el año 2006.

Desde la Diputación de Tarragona queremos participar de este reconocimiento tan merecido de uno delos máximos exponentes del arte del Ebro que ahora se puede visitar en el Museo de Cerámica de Valenciay que, próximamente podremos gozar en el Museu de l’Ebre Tortosa y después en Tarragona.

Animo así, a todos los visitantes de la muestra a gozar del más puro arte del Ebro, de un arte muy nuestroque, de la mano de Panisello, los ayudará a conocer o a descubrir el Ebro, su tierra y su agua.

Josep Poblet i TousPresidente de la Diputación de Tarragona

Page 7: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

9

Joan Panisello viu i s’alimenta de l’Ebre, un territori que emmarca no només la seva procedència sinótambé la seva font d’inspiració; la terra i l’aigua són la base de la seva ceràmica, una terra i una aiguaprovinents del riu, de l’Ebre. És en aquest territori on ha desenvolupat la seva trajectòria artística, unatrajectòria que ha compaginat amb la docència com a mestre d’educació visual i plàstica.

L’Ebre és un espai d’intercanvi, de mestissatge de cultures. En l’Ebre l’artista troba el vincle directeamb la natura, de qui recrearà les formes i els colors. Joan Panisello ha experimentat en un ampli ven-tall de tècniques al llarg de la seva carrera; fent del rakú –tècnica japonesa– un llenguatge creatiu moltprolífic.

En aquesta exposició podeu realitzar un recorregut per tota la carrera d’en Panisello, una mostra onpodrem constatar l’àmplia producció de l’artista ebrenc, que començà a exposar el 1976 i que ha recorreguttot el territori català i més enllà de les nostres fronteres, com fou l’exposició antològica a Roumazières-Loubert (França) l’any 2006.

Des de la Diputació de Tarragona volem participar d’aquest tant merescut reconeixement d’un delsmàxims exponents de l’art ebrenc que ara es pot visitar al Museu Ceràmic de València i que, properamentpodrem gaudir al museu de l’Ebre de Tortosa i després a Tarragona.

Animo així, a tots els visitants de la mostra a gaudir del més pur art ebrenc, d’un art molt nostre que, dela mà d’en Panisello, els ajudarà a conèixer o a descobrir l’Ebre, la seva terra i la seva aigua.

Josep Poblet i TousPresident de la Diputació de Tarragona

Page 8: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

10

Es para mí, como Alcalde de Tortosa, una gran satisfacción poder escribir estas líneas para dar la bienvenidaa esta muestra de nuestro querido artista de Jesús Joan Panisello. Esta exposición, que reúne 93 piezassurgidas de su enorme inspiración, servirá para dar a conocer en uno de los espacios ceramistas por excelenciadel Estado español, el Museo Nacional de Cerámica de Valencia, la obra de uno de nuestros más reconocidos einspirados artistas. Esta misma obra, felizmente, podremos disfrutarla también en nuestra ciudad en elmarco del Museu de l’Ebre, y que posteriormente se trasladará a la sala de exposiciones de la AutoridadPortuaria de Tarragona.

Considerado en nuestro territorio como un hombre clave para entender el desarrollo de la cerámica en lastierras del Ebro, Joan Panisello va siempre más allá de lo que insinúan las formas que brotan, desnudas yhonestas, de sus manos. Panisello es barro y horno, sí, pero también es filosofía y una manera muy especialde ver y sentir la producción artística. Una producción que, en su caso, es prolífica y original, no sólo enlas formas sino también en la aplicación del color, aspecto en el que es un auténtico maestro, con más de8.000 muestras de colores diferentes elaboradas en los últimos 25 años.

Asimismo, más allá de las fronteras de nuestras tierras del Ebro es uno de los creadores más destacadosde nuestra época. Con un prestigio excepcional valorado en los cinco continentes gracias a muchísimaspublicaciones nacionales y extrajeras que han glosado su obra, y con más de 160 exposiciones realizadasen diferentes países, es también mundialmente conocido por sus piezas expuestas en museos, fundaciones,fondos de arte y colecciones públicas y privadas.

Felicito, pues, muy especialmente a nuestro ceramista por esta exposición, y lo animo a seguir trabajandoen este caminos que se ha trazado de experimentación y búsqueda constante de formas nuevas, coloresy materiales. No dudo de que, en el futuro, nos seguirá sorprendiendo y admirando con propuestas llenas,como nos tiene acostumbrados, de arte en estado puro.

Ferran Bel i AccensiAlcalde de Tortosa

Page 9: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

11

És per a mi, com a Alcalde de Tortosa, una satisfacció molt gran poder escriure aquestes línies per donarla benvinguda a aquesta mostra del nostre benvolgut artista jesusenc Joan Panisello. Aquesta exposició,que reuneix 93 peces sorgides de la seva enorme inspiració, servirà per donar a conèixer en un dels espaisceramistes per excel·lència de l’Estat espanyol, el Museo Nacional de Cerámica de Valencia, l’obra d’un delsnostres més reconeguts i inspirats artistes. Aquesta mateixa obra, feliçment, podrem disfrutar-la també ala nostra ciutat en el marc del Museu de l’Ebre, i que encara més tard es traslladarà a la sala d’exposicionsde l’Autoritat Portuària de Tarragona.

Considerat al nostre territori com un home clau per entendre el desenvolupament de l’art de la ceràmicaa les Terres de l’Ebre, Joan Panisello va sempre més enllà del que insinuen les formes que brollen, nues ihonestes, de les seves mans. Panisello és fang i forn, sí, però també és filosofia i una manera molt especialde veure i sentir la producció artística. Una producció que, en el seu cas, és prolífica i original, no nomésen les formes sinó també en l’aplicació del color, aspecte en el qual és un autèntic mestre, amb més de8.000 mostres de colors diferents elaborades en els darrers 25 anys.

Així mateix, més enllà de les fronteres de les nostres terres ebrenques, és encara un dels creadors més destacatsde la nostra època. Amb un prestigi excepcional valorat als cinc continents gràcies a moltíssimes publicacionsnacionals i estrangeres que han glossat la seva obra, i amb més de 160 exposicions fetes en diferentspaïsos, és també mundialment conegut per les seves peces exposades en museus, fundacions, fons d’arti col·leccions públiques i privades.

Felicito, doncs, molt especialment el nostre ceramista per aquesta exposició, i l’encoratjo a seguir treballant enaquest camí que s’ha traçat d’experimentació i recerca constant de formes noves, colors i materials. Nodubto que, en el futur, ens seguirà sorprenent i admirant amb propostes farcides, com ens té acostumats,d’art en estat pur.

Ferran Bel i AccensiAlcalde de Tortosa

Page 10: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

En la presente exposición el Museo Nacional de Cerámica presenta la obra de un artista consolidado, de acuerdocon una línea de trabajo en la que nos interesa la promoción y difusión de los principales creadores contempo-ráneos que han elegido la materia cerámica como medio expresivo y que poseen ya una larga trayectoria.

Nos complace enormemente poder mostrar en este sentido una visión amplia de las cerámicas de JoanPanisello Chavarria creadas entre 1975 y 2006, casi una antología de su trabajo, que resume no sólo supreocupación por el dominio de la expresividad de la cerámica, sino que además nos acerca a la totalidaddel proceso creativo, desde la reflexión que se inicia con el boceto, la creación del concepto que luego seplasmará en la obra, la selección de las técnicas, su dominio para conseguir el efecto deseado, la confecciónde la cerámica con toda su complejidad técnica, y finalmente el acabado con sus detalles complementarios–cerámicos o no–.

En la creatividad de Joan Panisello, y junto a otros elementos conocidos como el entorno social y naturalde su zona de residencia –las riberas y desembocadura del poderoso Ebro–, la experiencia humana, sucapacidad de trabajo, entre otros, interviene además un elemento que confiere un carácter de ciertasingularidad a su concepción del trabajo y actividad plástica. Nos referimos a la vocación por comunicardesde sus orígenes como educador. Panisello se acerca a la cerámica tras iniciar su trayectoria profesionalcomo maestro. De alguna manera podemos entender que ello influye ya que el interés que pronto se abreen él por la cerámica, que le lleva a realizar estudios de Artes y Oficios y luego a perfeccionarse en cursosespecializados de La Bisbal o Barcelona, le permite generar una sistemática de trabajo en la que recorremeticulosamente las múltiples actividades del particular universo de ese material, desde la construcciónde hornos a la experimentación con variadas técnicas, materias o combustibles. La necesaria sistemáticay especial sensibilidad de un educador se plasman en obras de cuidadoso estudio formal, acabado y desuperficies, colores y texturas delicadas y tratadas con esmero.

Desde aquí deseamos que la exposición sirva para conocer mejor la obra de Joan Panisello y aportar materiade reflexión para el estudio de la creatividad en la cerámica contemporánea. Felicitamos al autor por sutrayectoria y agradecemos sinceramente a todas las Instituciones, autoridades y personas que han hechoposible la culminación de este proyecto.

Jaume Coll ConesaDirector del Museo

12

Page 11: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

En la present exposició el Museu Nacional de Ceràmica presenta l’obra d’un artista consolidat, d’acordamb una línia de treball en la qual ens interessa la promoció i difusió dels principals creadors contemporanisque han elegit la matèria ceràmica com a mitjà expressiu i que posseeixen ja una llarga trajectòria.

Ens complau enormement poder mostrar en aquest sentit una visió àmplia de les ceràmiques de JoanPanisello Chavarria creades entre 1975 i 2006, quasi una antologia del seu treball, que resumeix no sols laseua preocupació pel domini de l’expressivitat de la ceràmica, sinó que a més ens acosta a la totalitat delprocés creatiu, des de la reflexió que s’inicia amb l’esbós, la creació del concepte que després es plasmaràen l’obra, la selecció de les tècniques, el seu domini per a aconseguir l’efecte desitjat, la confecció de laceràmica amb tota la seua complexitat tècnica, i finalment l’acabat amb els seus detalls complementaris–ceràmics o no–.

En la creativitat de Joan Panisello, i juntament amb altres elements coneguts com l’entorn social i naturalde la seua zona de residència –les riberes i desembocadura del poderós Ebre–, l’experiència humana, laseua capacitat de treball, entre altres, intervé a més un element que confereix un caràcter de certa singu-laritat a la seua concepció del treball i activitat plàstica. Ens referim a la vocació per comunicar des delsseus orígens com a educador. Panisello s’acosta a la ceràmica després d’iniciar la seua trajectòria professionalcom a mestre. D’alguna manera podem entendre que això influeix ja que l’interés que prompte s’obri en ellper la ceràmica, que el porta a fer estudis d’Arts i Oficis i després a perfeccionar-se en cursos especialitzatsde La Bisbal o Barcelona, li permet generar una sistemàtica de treball en què recorre miraculosament lesmúltiples activitats del particular univers d’aquest material, des de la construcció de forns a l’experimentacióamb variades tècniques, matèries o combustibles. La necessària sistemàtica i especial sensibilitat d’uneducador es plasmen en obres d’acurat estudi formal, acabat i de superfícies, colors i textures delicades itractades amb cura.

Des d’ací desitgem que l’exposició servisca per a conéixer millor l’obra de Joan Panisello i aportar matèriade reflexió per a l’estudi de la creativitat en la ceràmica contemporània. Felicitem l’autor per la seua trajectòriai agraïm sincerament a totes les institucions, autoritats i persones que han fet possible la culminaciód’aquest projecte.

Jaume Coll ConesaDirector del Museu

13

Page 12: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

14

“Hay tanto arte en la naturaleza, que el arte mismo consiste en comprenderla bien y en imitarla”, dijo enuna ocasión Jacques Bénigne Bossuet (1627-1704), y no se equivocaba en absoluto, porque la madreNaturaleza es la base primordial de la vida y de las creaciones del Cosmos; todo lo que fluye en los cuatroelementos. Lo que nos recuerda la frase que escribió de él Joan Mª Pujals, quien fuera conseller de Culturade la Generalitat de Catalunya: “Joan Panisello es el catalizador que convierte en obra de arte las formasdescontroladas de la naturaleza: el fuego, la tierra, el agua, el aire…”, que confirma el crítico de arte JosepCorredor-Matheos: “El conjunto de la obra de Joan Panisello revela voluntad decidida de proseguir la inves-tigación –en forma y esmaltes- y un entendimiento de la creación como algo que no está absolutamentesujeto, esclavo, de su tiempo, o, en todo caso, lo vincula a un tiempo distinto, mucho más elástico y pro-fundo, rico, en que el arte goza de una autonomía que puede ser plena”.

“Hi ha tant d’art en la natura, que l’art mateix consisteix a comprendre-la bé i a imitar-la”, va dir en una oca-sió Jacques Bénigne Bossuet (1627-1704), i no s’equivocava en absolut, perquè la mare Natura és la base pri-mordial de la vida i de les creacions del Cosmos; tot el que flueix en els quatre elements. El que ens recorda lafrase que va escriure d’ell Joan Mª Pujals, que va ser conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya: “JoanPanisello és el catalitzador que converteix en obra d’art les formes descontrolades de la natura: el foc, la terra,l’aigua, l’aire …”, que confirma el crític d’art Josep Corredor-Matheos: “El conjunt de l’obra de Joan Panisellorevela voluntat decidida de prosseguir la investigació –en forma i esmalts- i un enteniment de la creació comoquelcom que no està absolutament subjecte, esclau, del seu temps, o, en tot cas, ho vincula a un temps distint,molt més elàstic i profund, ric, en què l’art gaudeix d’una autonomia que pot ser plena”.

Alquimista de la cerámica de nuestros díasAlquimista de la ceràmica dels nostres dies

La conjunción espacial de los cuatro elementosLa conjunció espacial dels quatre elements

J O A N P A N I S E L L O

Panisello en la ventana del primer taller, junto al horno eléctrico i acompañado de cerámicas asimétricas. Año 1980. Foto: Josep Branchat.Panisello en la finestra del primer taller, al costat del forn elèctric i acompanyat de ceràmiques asimètriques. Any 1980. Foto: Josep Branchat.

Page 13: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

Sin perder de vista estas premisas, es fácil llegar aaproximarnos al espíritu creativo de Joan PaniselloChavarria, un nombre ganado a pulso, que ya figuraentre los grandes realizadores de la cerámica denuestro tiempo, y a quien tuve el privilegio dedescubrir, en la primera de 1986, en su queridapoblación de Jesús, dependiente del municipio deTortosa, al otro lado del Ebro.

La primera impresión que me causó Joan Panisellofue la de un creador puro, en estado permanente deinspiración; inquieto, en una búsqueda constantede las formas, volúmenes, colores, plasticidad,equilibrio…, de las figuras que iban saliendo de susmanos, fruto de una labor de la máxima exigencia,en ese viaje que los artistas de condición estánsiempre emprendiendo a través del tiempo y elespacio, en el interior de uno mismo. Hoy, ya en elsiglo XXI, cerca de cuatro décadas han pasado yade la primitiva figura “Niu”, primera experienciatécnicamente bien encaminada que le llevaría conel tiempo a su importante etapa con la cerámicaasimétrica, que Joan Panisello creara en su Jesús(Tortosa) natal, tierra de templarios, judíos, cátarose hispano-musulmanes; culturas, todas ellas, queenriquecieron notablemente las Tierras del Ebrodurante los siglos medievales; recordemos que laciudad de Tortosa contaba con una poderosa enco-mienda templaria en la Zuda, y a ellos les debemosla llegada a España de la variedad arbequina; quelos hispano-musulmanes diseñaron el sofisticadosistema de regadío de estas tierras de labor, a travésde azudes y canales; que la comunidad hebrea seespecializó en la orfebrería y el diseño, y los cáta-ros, llegados desde el Languedoc, potenciaron laindustria del telar; por citar algunas de las grandesinnovaciones que, hace mil años, en estas tierrasdel mediodía catalán, regadas por el padre Ebro, sedesarrollaron, fruto de un respeto entre civilizaciones.Estoy seguro que Panisello ha debido de saberrecoger una parte de todas estas culturas, parallegar a las singulares obras artísticas que hoy nossobrecogen por su originalidad, fuerza interior ybelleza espacial.

Una brillante e intensa trayectoriaNacido en la localidad de Jesús-Tortosa (Baix Ebre),en 1944; veintiún años después (1965) obtiene ladiplomatura de Maestro de Enseñanza Primaria,graduándose en Artes Aplicadas (Cerámica), en 1975;

Sense perdre de vista aquestes premisses, és fàcil arri-bar a aproximar-nos a l’esperit creatiu de JoanPanisello Chavarria, un nom guanyat a pols, queja figura entre els grans realitzadors del nostre temps,i a qui vaig tenir el privilegi de descobrir, en la prima-vera de 1986, en la seua volguda població de Jesús,depenent del municipi de Tortosa, a l’altra banda del’Ebre.

La primera impressió que em causà Joan Panisello foula d’un creador pur, en estat permanent d’inspiració;inquiet, en una recerca constant de les formes, volums,colors, plasticitat, equilibri…, de les figures que anaveneixint de les seues mans, fruit d’una labor de la màximaexigència, en aquest viatge que els artistes de condicióestan sempre emprenent a través del temps i l’espai,en l’interior d’un mateix. Hui, ja en el segle XXI, propde quadre dècades han passat ja de la primitiva figura“Niu”, primera experiència tècnicament ben encami-nada que el portaria amb el temps a la seua impor-tant etapa amb la ceràmica asimètrica, que JoanPanisello creà al seu Jesús (Tortosa) natal, terra detemplers, jueus, càtars i hispanomusulmans; cultures,totes elles, que van enriquir notablement les terres del’Ebre durant els segles medievals; recordem que laciutat de Tortosa comptava amb una poderosacomanda templera a la Zuda, i a ells els deveml’arribada a Espanya de la varietat arbequina; que elshispanomusulmans dissenyaren el sofisticat sistema deregadiu d’aquestes terres de labor, a través d’assuts icanals; que la comunitat hebrea es va especialitzar enl’orfebreria i el disseny, i els càtars, arribats des delLlenguadoc, potenciaren la indústria del teler; permencionar algunes de les grans innovacions que, famil anys, en aquestes terres del migdia català, regadespel pare Ebre, es desenvoluparen, fruit d’un respecteentre civilitzacions. Estic segur que Panisello ha degutde saber recollir una part de totes aquestes cultures,per a arribar a les singulars obres artístiques que huiens sobreprenen per la seua originalitat, força interiori bellesa espacial.

Una brillant i intensa trajectòriaNascut a la localitat de Jesús-Tortosa (Baix Ebre), el1944; vint-i-un anys després (1965) obté la diplomaturade mestre d’ensenyament primari, i el 1975 es graduàen arts aplicades (ceràmica); professor d’ESO de l’àreavisual i plàstica de l’institut d’ensenyament secundari“Joaquim Bau”, de Tortosa, el 1998. Paral·lelament, ides de 1975, Panisello va desenvolupant en el seu

15

Page 14: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

profesor de E.S.O. del área Visual y Plástica delInstituto de Enseñanza Secundaria “JoaquimBau”, de Tortosa, en 1998. Paralelamente, y desde1975, Panisello va desarrollando en su ampliotaller y salas de exposición permanentes, rodeadosde naranjos y hortalizas como la casa, con vistas albosque de ribera del río Ebro, una frenética acti-vidad creativa; fruto de la misma son más de 160exposiciones que, bien de forma colectiva, o indi-vidual, ha participado, figurando su nombre entrelos más grandes del arte cerámico de nuestrotiempo. Además, sus obras han merecido el mayorinterés por parte de las más prestigiosas publica-ciones de arte, difundidas a través de los cincocontinentes (Sobrepasa los 500 comentarios escri-tos, aparecidos en más de 140 publicaciones dife-rentes). Panisello, además, es de los pocos crea-dores que podemos definir como los elegidoscomo profetas en su tierra. Así lo confirma la granaceptación de su obra, desde la primera exposi-ción, además del reconocimiento oficial y popularcomo “Tortosí de l’Any 1991”, a iniciativa delGrupo de Prensa y Radio de Tortosa, y el nombra-miento, en 1999, como “Tortosí 99”, por votaciónpopular. Pero, y considero de obligada referencia,el artista le debe mucho al equilibrado marco fami-liar que le envuelve; su esposa y compañera JoanaCasanova, y su hijo Moisés -excelentes y tiernaspersonas, todos- constituyen sus más firmes pilares,en ellos se ha cimentado siempre su fuerza, loque le ha permitido alcanzar gran parte de esaportentosa creatividad. A toda su familia directa,por tanto, también están dedicadas estas palabrasde afecto.

Más allá de la materiaEmulando al filósofo persa Zaratustra, el prime-ro en establecer la dualidad en los conceptosreligiosos de la humanidad, hace cerca de tresmil años, Panisello comienza a desarrollar esaaventura por la conquista de las formas, en undesarrollo apasionante. Nos encontramos anteun creador sin límites del arte de dar forma a laarcilla; su obra alcanza niveles de singularidadcuando la vemos extenderse en horizontal, altiempo que un simple círculo, de fondo vidriado,constituye el centro de atracción de todos losejes y líneas del plano, evocando fragmentosdispares de una geografía atormentada por lasfuerzas de la naturaleza.

ampli taller i sales d’exposició permanents, envoltatsde tarongers i hortalisses com la casa, amb vistes albosc de ribera del riu Ebre, una frenètica activitatcreativa; fruit de la qual són més de 160 exposicions enquè, bé de forma col·lectiva, o individual, ha participat, iel seu nom figura entre els més grans de l’art ceràmicdel nostre temps. A més, les seues obres han merescutel major interés per part de les més prestigioses publi-cacions d’art, difoses a través dels cinc continents.(Sobrepassa els 500 comentaris escrits, apareguts enmés de 140 publicacions diferente). Panisello, a més,és dels pocs creadors que podem definir com els elegitscom a profetes en la seua terra. Així ho confirma lagran acceptació de la seua obra, des de la primeraexposició, a més del reconeixement oficial i popularcom a “Tortosí de l’Any 1991”, a iniciativa del Grup dePremsa i Ràdio de Tortosa, i el nomenament, el 1999, coma “Tortosí 99”, per votació popular. Però, i ho considered’obligada referència, l’artista li deu molt a l’equilibratmarc familiar que l’envolta; la seua esposa i companyaJoana Casanova, i el seu fillMoisés –excel·lents i tendrespersones, tots– constitueixen els sues pilars més ferms,en els quals s’ha cimentat sempre la seua força, el queli ha permés aconseguir gran part d’aquesta portento-sa creativitat. A tota la seua família directa, per tant,també estan dedicades aquestes paraules d’afecte.

Més enllà de la matèriaEmulant el filòsof persa Zaratustra, el primer a establirla dualitat en els conceptes religiosos de la humanitat,fa prop de tres mil anys, Panisello comença a desen-volupar aquesta aventura per la conquista de lesformes, en un desenvolupament apassionant. Enstrobem enfront d’un creador sense límits de l’art dedonar forma a l’argila; la seua obra aconsegueix nivellsde singularitat quan la veiem estendre’s en horitzontal,alhora que un simple cercle, de fons vidriat, constitueixel centre d’atracció de tots els eixos i línies del plànol,evocant fragments dispars d’una geografia turmentadaper les forces de la natura.

Però, per a una major i millor comprensió d’aquestportent creatiu, descriurem, seguint un ordre cronolò-gic, la diferent evolució de la seua obra.

En aquest virtual viatge per l’obra de Panisello,comentarem els seus sis grans moviments artístics que,per ordre cronològic, han sigut els següents: 1.- figuresconcèntriques, simètriques; 2.- formes asimètriques;3.- cartel·les, murals, plafons i figures bidimensionals;

16

Page 15: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

Pero, para una mayor y mejor comprensión de esteportento creativo, vamos a describir, siguiendo unorden cronológico, la diferente evolución de su obra.

En este virtual viaje por la obra de Panisello,comentaremos sus seis grandes movimientosartísticos que, por orden cronológico, han sido lossiguientes: 1.- figuras concéntricas, simétricas; 2.-formas asimétricas; 3.- cartelas, murales, plafonesy figuras bidimensionales; 4.- el rakú; 5.- binomioárbol-hombre, y, finalmente, 6.- la conquista delCosmos.

De lo terrenal a lo espiritualPor aquellos entonces –mediados de los añossetenta–, Panisello ya desarrollaba una formaescultórica muy distinta a lo que nuestras pupilasestaban acostumbradas a ver cuando se trataba dearte cerámico. Estaba inmerso en las formas simples,que él calificaba como concéntricas y simétricas,piezas de singular belleza, nacidas del trabajo en eltorno, realizadas con barro rojo, cocidas a una tem-peratura en torno a los 1.000ºC, o bien con gres obarro refractario, a una cocción más elevada (entre1.250 y 1.300ºC). Recuerdo que aquellas primerizasfiguras, a pesar de la relativa sencillez, conformabanelementos que, en algunos casos, cabalgaban entrelo natural y lo irreal. Eran también formas armonio-samente compenetradas en un conjunto de singularbelleza espacial.

La siguiente línea escultórica –tengo que definirlasde este modo, porque las obras de Panisello sonverdaderas formas escultóricas- de nuestro artistafueron las figuras asimétricas. Como dice la palabra,se trataba de objetos con volumen que irracional-mente encontraban ese equilibrio que toda figuraprecisa para no caerse, y, para evitarlo, el artistacreaba una contrafuerza dentro de la misma obra;figuras que, en la mayoría de los casos, disponende un orificio por el cual, como si de un atanoralquímico se tratase, buscar la salida al exterior deuna fuerza oculta. El secreto de estas obras radicaba,después de dibujar docenas de posibilidades encada una de las piezas, en cortarlas, con el barrotodavía algo tierno -dureza de cuero- y volverlas asoldar por diferente lugar respecto al que se habíahecho el corte. Uno, dos o hasta nueve cortes y susconsiguientes cosidos, podían sufrir las piezaspara llegar a la meta deseada por el ceramista. Las

4.- el rakú; 5.- binomi arbre-home, i, finalment, 6.- laconquista del Cosmos.

De allò terrenal a allò espiritualEn aquells dies –mitjan dels anys setanta-, Paniselloja desenvolupava una forma escultòrica molt distintad’allò que les nostres pupiles estaven acostumades aveure quan es tractava d’art ceràmic. Estava immersen les formes simples, que ell qualificava com concèntri-ques i simètriques, peces de singular bellesa, nascudesdel treball o en el torn, realitzades amb fang roig, cuitesa una temperatura prop dels 1.000ºC, o bé amb greso fang refractari, a una cocció més elevada (entre1.250 i 1.300ºC). Recorde que aquelles primerenquesfigures, a pesar de la relativa senzillesa, conformavenelements que, en alguns casos, cavalcaven entre allònatural i allò irreal. Eren també formes harmoniosamentcompenetrades en un conjunt de singular bellesa espacial.

La següent línia escultòrica –he de definir-les d’aquestamanera, perquè les obres de Panisello són vertaderes

17

Momento de “coser” las partes seccionadas de una pieza asimétrica.Año 1980. Foto: Josep BranchatMoment de “cosir” les parts seccionades d’una peça asimètrica. Any1980. Foto: Josep Branchat

Page 16: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

figuras asimétricas, desarrollo artístico de Panisello,que no ha encontrado ningún otro realizador, seelaboraban a base de barro rojo, cocidas a 1.000ºCde temperatura, o bien con gres, porcelana y barrorefractario, a altas temperaturas (entre 1.250 y1.300ºC) Se trata, a mi juicio, de una de las másimpresionantes realizaciones del arte cerámico denuestros tiempos; cada figura es diferente a lasdemás, y no sólo en cuanto a las formas, sino tambiéna los cromatismos de su brillante y pulida superfi-cie; resulta sorprendente el tono azul turquesa queadquieren algunas piezas, en su concepción defini-tiva, un color que de inmediato me recordó a lacúpula de la mezquita seldjúcida del místicoMevlana (s. XIII), en el centro de la monumentalciudad de Konya, centro espiritual de los dervichesturcos. También el genio de Gaudí buscó inspiraciónen el atormentado paisaje volcánico de Capadocia(Anatolia).

La pasión de Panisello por esmaltar las piezas le hallevado a preparar una colección con más de 8.000muestras de colores cerámicos diferentes con suscorrespondientes fórmulas, pesadas, y cocidas queabarcan desde colores de baja temperatura, rakú,media y alta temperatura sobre gres y porcelana.Esta colección de muestras sobre porcelanas cuentacon unos centenares de pruebas dedicadas almundo de las cristalizaciones con ejemplares demás de 4 cm. de diámetro

De los volúmenes que desafían las leyes del equilibrio,Joan Panisello llega a las formas bidimensionales,es decir, al plano. Se trata de obras de aparente fácilperspectiva, pero a las cuales él supo concederlesuna valoración espacial de sorprendente belleza.Murales, cartelas, plafones…, iban abriéndose pasoentre una sorprendente variedad de concepcionesescultóricas, capaces de extasiar las retinas delespectador. La ejecución de estas obras, creadascon gres, barro rojo, refractario, porcelanas teñidas,engalbes (mezclas de barros), y tierras de diferentesprocedencias…), y cocidas a alta temperatura (entre1.250 y 1.300ºC), configuran una nueva escalaconceptual de la obra escultórica. Entre algunos deestos materiales, recuerdo al artista cuando recorrióa pie gran número de volcanes de la Garrotxa, bus-cando la mejor lava que, por su textura, porosidady cromatismo, consideraba que sería la mejor parala composición de las texturas de los murales y los

formes escultòriques- del nostre artista van ser les figuresasimètriques. Com diu la paraula, es tractava d’objectesamb volum que irracionalment trobaven aquest equi-libri que tota figura necessita per a no caure, i, per aevitar-ho, l’artista creava una contraforça dins de lamateixa obra; figures que, en la majoria dels casos,disposen d’un orifici pel qual, com si d’un atanoralquímic es tractara, buscar l’eixida a l’exterior de unaforça oculta. El secret d’aquestes obres radicava, desprésde dibuixar dotzenes de possibilitats en cada una de lespeces, a tallar-les, amb el fang encara un poc tendre–duresa de cuiro– i tornar-les a soldar per un diferentlloc respecte al que s’havia fet el tall. Un, dos o fins anou talls i els seus consegüents cosits, podien experi-mentar les peces per a arribar a la meta desitjada pelceramista. Les figures asimètriques, desenvolupamentartístic de Panisello, que no ha trobat cap altre realit-zador, s’elaboraven a base de fang roig, cuites a1.000ºC de temperatura, o bé amb gres, porcellana ifang refractari, a altes temperatures (entre 1.250 i1.300ºC) Es tracta, al meu entendre, d’una de les mésimpressionants realitzacions de l’art ceràmic dels nostrestemps; cada figura és diferent de les altres, i no sols pelque fa a les formes, sinó també als cromatismes de la seubrillant i polida superfície; resulta sorprenent el to blauturquesa que adquireixen algunes peces, en la seuaconcepció definitiva, un color que immediatament emva recordar la cúpula de la mesquita seldjúcida delmísticMevlana (s. XIII), en el centre de la monumentalciutat de Konya, centre espiritual dels dervixos turcs.També el geni de Gaudí va buscar inspiració en el tur-mentat paisatge volcànic de Capadòcia (Anatòlia)

La passió de Panisello per esmaltar les peces l’ha portata preparar una col·lecció amb més de 8.000 mostres decolors ceràmics diferents amb les seues corresponentsfórmules, pesades, i cuites que comprenen des decolors de baixa temperatura, rakú, mitjana i alta tem-peratura sobre gres i porcellana. Aquesta col·lecció demostres sobre porcellanes compta amb uns centenarsde proves dedicades al món de les cristal·litzacionsamb exemplars de més de 4 cm de diàmetre.

Dels volums que desafien les lleis de l’equilibri, JoanPanisello arriba a les formes bidimensionals, és a dir,al pla. Es tracta d’obres d’aparent fàcil perspectiva,però a les quals ell va saber concedir-los una valoracióespacial de sorprenent bellesa. Murals, cartel·les, pla-fons…, anaven obrint-se pas entre una sorprenentvarietat de concepcions escultòriques, capaces d’exta-

18

Page 17: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

esmaltes que él ya tenía grabada en lamente antes dellevar a cabo su elaboración; lomismo, cuando recorríadescalzo las playas más salvajes del Delta del Ebro, yotros paraísos de la Costa Daurada, su querida región,para seleccionar la mejor arena; incluso, aprovechan-do un viaje a Egipto, la arena que pudo traerse endocenas de bolsas con muestras de las diversaszonas visitadas, desde el templo de Abu Simbelhasta la zona de las pirámides, desde el Valle de losReyes hasta la Isla Elefantina, las riberas del Nilo...

En los viajes que realiza en la actualidad, sigue conesta costumbre de recoger muestras de diversastierras que, por su textura, su composición o sucoloración le llaman la atención, para someterlas adiferentes pruebas en su gran laboratorio. Con todaesta riqueza y variedad de tierras, esta obra muralde Panisello alcanzó una dimensión y una bellezapocas veces superada por un ceramista.

Pero nuestro protagonista no se quedó aquí. En suafán por descubrir nuevos horizontes del arteescultórico, realizados con la cerámica, descubre elrakú, una forma artística de origen oriental, de lacual hablaremos después, y que atrajo la atenciónde nuestro protagonista por sus singulares caracte-rísticas. Las barrocas figuras del rakú se elaboran apartir de pastas especiales, escrupulosamenteseleccionadas y preparadas por el artista, con lasabia combinación de elementos minerales (arcillade Alcañiz, feldespato, caolín, talco, barro rojo,refractario, gres, etc.), capaces de soportar el choctérmico que representa la salida de las piezas delhorno, a una temperatura entre 900 y 1.050ºC,para ser introducidas de inmediato en serrín, aguay otros elementos, y que no se fragmente. Fruto delmoldeado realizado en elmomento adecuado, surgencomo consecuencia unas espectaculares piezasque nacen de la fuerza del último de los cuatro ele-mentos: el fuego, el calor del horno, orgullo de unbien saber alquímico y de un diálogo material delartista con la arcilla. Esta circunstancia no sólo eraaplicable a las formas volumétricas, sino también alos murales de rakú, que siempre acompañan a laspiezas tridimensionales en todas sus exposiciones,cubriendo las paredes de las salas de exposición.

Consecuencia de ello, y gracias a la diversidad delas pastas utilizadas, el fuego, como hemos dichoanteriormente, es la fuerza generadora del aspecto

siar les retines de l’espectador. L’execució d’aquestesobres, creades amb gres, fang roig, refractari, porcellanestenyides, engalbes (mescles de fangs), i terres de diferentsprocedències…), i cuites a alta temperatura (entre1.250 i 1.300ºC), configuren una nova escala conceptualde l’obra escultòrica. Entre alguns d’aquests materials,recorde l’artista quan va recórrer a peu gran nombrede volcans de la Garrotxa, buscant la millor lava que,per la seua textura, porositat i cromatisme, consideravaque seria la millor per a la composició de les texturesdels murals i els esmalts que ell ja tenia gravada en lament abans de dur a terme la seua elaboració; elmateix, quan recorria descalç les platgesmés salvatges deldelta de l’Ebre, i altres paradisos de la Costa Daurada,la seua volguda regió, per a seleccionar la millor arena;fins i tot, aprofitant un viatge a Egipte, l’arena que vapoder emportar-se en dotzenes de bosses amb mostresde les diverses zones visitades, des del temple d’AbuSimbel fins a la zona de les piràmides, des de la Valldels Reis fins a l’illa Elefantina, les riberes del Nil...

En els viatges que realitza en l’actualitat, segueix ambaquest costum d’arreplegar mostres de diverses terresque, per la seua textura, la seua composició o la seuacoloració li criden l’atenció, per a sotmetre-les a diferentsproves en el seu gran laboratori. Amb tota aquestariquesa i varietat de terres, aquesta obra mural dePanisello va aconseguir una dimensió i una bellesapoques vegades superada per un ceramista.

Però el nostre protagonista no es va quedar ací. En elseu afany per descobrir nous horitzons de l’art escultòric,realitzats amb la ceràmica, descobreix el rakú, una formaartística d’origen oriental, de la qual parlarem després,i que va atraure l’atenció del nostre protagonista perles seus singulars característiques. Les barroques figuresdel rakú s’elaboren a partir de pastes especials, escru-polosament seleccionades i preparades per l’artista,amb la sàvia combinació d’elements minerals (argilad’Alcanyís, feldespat, caolí, talc, fang roig, refractari, gres,etc.), capaços de suportar el xoc tèrmic que represental’eixida de les peces del forn, a una temperatura entre900 i 1.050ºC, per a ser introduïdes immediatament enserradura, aigua i altres elements, i que no es fragmente.Fruit de l’emmotlament realitzat en el momentadequat, sorgeixen com a conseqüència unes especta-culars peces que naixen de la força de l’últim delsquatre elements: el foc, la calor del forn, orgull d’unben saber alquímic i d’un diàleg material de l’artistaamb l’argila. Aquesta circumstància no sols era aplicable

19

Page 18: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

final de la obra, el cual, es preciso indicar, alcanzadimensiones de singular belleza, porque no haydos figuras iguales de rakú en la obra de Panisello;desde los reflejos metalizados en cobre naciente,hasta un verde profundo, azules turquesa, verdespálidos, azules transparentes, rosas, amarillos,reflejos metálicos, grises ahumados, pasando porel blanco celeste o el marrón de corteza del roble,las piezas de rakú de Joan Panisello atraen ydejan ensimismado a quien las contempla, quebuscan en lo más profundo de la figura admiradaen un deseo de comprender lo más esotérico de lacomposición, más dentro de lo mágico que de lofísico. Pero antes, queremos ahondar un poco enesta singular técnica.

El rakú es una forma, casi espiritual, de concebir elarte cerámico, gestado en el Japón del siglo XVI, enpleno apogeo de las tradiciones del Imperio del SolNaciente, que emergió en los estratos sociales másnobles de ese milenario país, con una estrecha rela-ción con la cerámica vinculada con la ceremoniadel té, para luego evolucionar a figuras mucho másluminosas y variadas, sin perder la característicariqueza de reflejos metálicos y de tonalidadescromáticas, tan particulares de esta técnica deExtremo Oriente. Las piezas “rakú” de Paniselloevocan las mejores realizaciones cerámicas niponasde esta técnica, resultado de una cocción a gradomedio; lo demás es fruto de la magia del artista, lavariedad y riqueza de elementos incorporados ensu elaboración y el capricho del fuego, como fuerzavertebradora final. La lucha permanente del artistaen los primeros minutos después de la salida delas piezas del horno, marcará el definitivo acabadode la obra. Fuego, aserrín, hojarasca, restos vegeta-les...sirven para tapar las piezas al rojo vivo. Comocomplemento, escobas, agua y una dedicación aní-mica y mental en estos delicados momentos, serándefinitivas. Un pulso permanente entre las piezas yel artista hacen que el acabado final sea uno u otro.El hecho de comprobar los cambios de color quese suceden con el enfriamiento de la cerámica yel tamaño del craquelado del esmalte son dospuntos clave para decidir en un segundo, el final dela operación que se acaba sumergiendo la pieza enel agua.

Panisello, por lo tanto, ha sido capaz de evolucionardesde las formas simples hasta el rakú oriental,

a les formes volumètriques, sinó també als murals derakú, que sempre acompanyen les peces tridimensionalsen totes les seues exposicions, cobrint les parets de lessales d’exposició.

Conseqüència d’això, i gràcies a la diversitat de lespastes utilitzades, el foc, com hem dit anteriorment,és la força generadora de l’aspecte final de l’obra, elqual, cal indicar, aconsegueix dimensions de singularbellesa, perquè no hi ha dues figures iguals de rakú enl’obra de Panisello; des dels reflexos metal·litzats encoure naixent, fins a un verd profund, blau turquesa,verds pàl·lids, blaus transparents, roses, grocs, reflexosmetàl·lics, grisos fumats, passant pel blanc celeste oel marró d’escorça del roure, les peces de rakú deJoan Panisello atrauen i deixen abstret qui les con-templa, que busquen en el fons de la figura admiradaen un desig de comprendre el més esotèric de lacomposició, més dins d’allò màgic que d’allò físic.Però abans, volem aprofundir un poc en aquestasingular tècnica.

El rakú és una forma, quasi espiritual, de concebrel’art ceràmic, gestat al Japó del segle XVI, en pleapogeu de les tradicions de l’Imperi del Sol Naixent,que va emergir en els estrats socials més noblesd’aquest país mil·lenari, amb una estreta relació ambla ceràmica vinculada amb la cerimònia del te, per adesprés evolucionar a figures molt més lluminoses ivariades, sense perdre la característica riquesa de reflexosmetàl·lics i de tonalitats cromàtiques, tan particularsd’aquesta tècnica d’Extrem Orient. Les peces “rakú”de Panisello evoquen les millors realitzacions ceràmi-ques nipones d’aquesta tècnica, resultat d’una coccióa grau mitjà; la resta és fruit de la màgia de l’artista,la varietat i riquesa d’elements incorporats en la seuaelaboració i el capritx del foc, com a força vertebradorafinal. La lluita permanent de l’artista en els primersminuts després de l’eixida de les peces del forn, marcaràel definitiu acabat de l’obra. Foc, serradures, fullaraca,restes vegetals... serveixen per a tapar les peces al roigviu. Com a complement, graneres, aigua i una dedicacióanímica i mental en aquests delicats moments, serandefinitives. Un pols permanent entre les peces i l’artistafan que l’acabat final siga l’un o l’altre. El fet decomprovar els canvis de color que se succeeixen amb elrefredament de la ceràmica i la grandària del craquelatde l’esmalt són dos punts clau per a decidir en unsegon, el final de l’operació que s’acaba submergint lapeça en l’aigua.

20

Page 19: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

pasando por el gres esférico, el plano (cartelas), losmurales, etc. Panisello, como creador sin límites,no cesa de investigar en las más antiguas formas

de creatividad que el hombre ha desarrolladodesde los albores de la humanidad, para adaptarlasa los gustos de nuestra época. Tradición e innovaciónque se pone todavía más en relieve en su últimaetapa, como veremos a continuación, donde loterrenal deja paso o, mejor dicho, se complementacon lo espiritual.

Y por fin, después de analizar las citadas composicionesartísticas, nuestro protagonista busca afanosamentela estrecha relación entre el ser humano y laNaturaleza,y es cuando desarrolla su magnífica composición:“Binomio Árbol-Hombre”. Este histórico paso en la

Panisello, per tant, ha sigut capaç d’evolucionar desde les formes simples fins al rakú oriental, passant pel gresesfèric, el pla (cartel·les), els murals, etc. Panisello,com a creador sense límits, no cessa d’investigar en les mésantigues formes de creativitat que l’home ha desenvo-lupat des dels albors de la humanitat, per a adaptar-lesals gustos de la nostra època. Tradició i innovació quees posa encara més en relleu en la seua última etapa,com veurem a continuació, on allò terrenal deixa paso, millor dit, es complementa amb allò espiritual.

I per fi, després d’analitzar les composicions artístiquesesmentades, el nostre protagonista busca afanyosa-ment l’estreta relació entre l’ésser humà i la Natura, iés quan desenvolupa la seua magnífica composició:“Binomi arbre-home”. Aquest històric pas en la con-quista de la ceràmica d’aquest artista va tindre lloc en latardor de 1995, coincidint amb els vint-i-cinc primers anysde contactes de l’artista amb l’art ceràmic, influència,en part, de l’estació més espectacular, quan el croma-tisme de les fulles varia del verd al negre, passant pelgroc, roig i violeta. Joan Panisello, justifica així aquesttranscendental pas, vertaderament revolucionari en laseua dilatada projecció artística: “A més del meu graninterés per la ceràmica, també compartisc, des de lamés tendra edat, i cada dia més, un profund afectepels temes de conservació del medi ambient. El meurespecte i protecció cap a la fauna i la flora, creix alhoraque vaig avançant en la vida. El privilegi de viure itreballar en ple camp rodejat d’arbres i la meua aficióa l’excursionisme per les nostres muntanyes ha fet queel meu amor pel regne vegetal vaja in crescendo”.

Per a aconseguir-ho, aquest mestre del fang va consi-derar que era necessari el refractari de grau mitjà pera executar aquestes peces; fang amb grans solts dexamota, els quals, en el seu mant de fang, propiciavenla consistència adequada per a la composició desitjada,evitant que es fragmente l’obra definitiva. La peça sesotmet a una temperatura de 1.300ºC, en una solacocció, i la superfície de la peça queda duríssima unavegada refredada. Però allò sorprenent ve després, enveure amb la major sorpresa la rugositat de l’escorçade l’arbre sagrat triat, fruit de la pressió exercida perl’artista que col·loca la planxa de fang tendre contra elseu pit, per a evitar qualsevol element impur en aquestaconcepció. En aquest cas l’art s’eleva a les formes mésespirituals de la matèria, i el ceramista es converteix enun mag, a escala intermèdia entre l’ésser humà i lesforces de la Natura, representades per aquest arbre, la

21

Esmaltando unas cerámicas en la Escuela de Arte de Tortosa.Año 1975. Foto Joana Casanova.

Esmaltant unes ceràmiques en l’Escola d’Art de Tortosa. Any 1975.Foto Joana Casanova.

Page 20: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

conquista de la cerámica de este artista tuvo lugaren el otoño de 1995, coincidiendo con los veinticincoprimeros años de contacto de este artista con elarte cerámico, influencia, en parte, de la estaciónmás espectacular, cuando el cromatismo de las hojasvaría del verde al negro, pasando por el amarillo,rojo y violeta. Joan Panisello, así justifica este tras-cendental paso, verdaderamente revolucionario ensu dilatada proyección artística: “Además de mi graninterés por la cerámica, también comparto, desdela más tierna edad, y cada día más, un profundoafecto por los temas de conservación del medioambiente. Mi respeto y protección hacia la fauna yla flora, crece al mismo tiempo que voy avanzandoen la vida. El privilegio de vivir y trabajar en plenocampo rodeado de árboles y mi afición al excursio-nismo por nuestros montes ha hecho que mi amorpor el reino vegetal vaya “in crescendo”.

Para conseguirlo, este alarife del barro consideróque era preciso el refractario de grado medio paraejecutar estas piezas; barro con granos sueltos dechamota, las cuales, en sumanto de lodo, propiciabanla consistencia adecuada para la composición desea-da, evitando que se fragmente la obra definitiva. Lapieza se somete a una temperatura de 1.300ºC, enuna sola cocción, quedando durísima la superficiede la pieza una vez enfriada. Pero lo sorprendenteviene después, al ver con el mayor asombro larugosidad de la corteza del árbol sagrado elegido,fruto de la presión ejercida por el artista que coloca laplancha de barro tierno contra su pecho, para evitarcualquier elemento impuro en esta concepción. Eneste caso el arte se eleva a las formas más espiri-tuales de la materia, y el ceramista se convierte enun mago, a escala intermedia entre el ser humanoy las fuerzas de la Naturaleza, representadas porese árbol, cuya selección no se ha hecho capricho-samente, sino que reviste el mayor interés, al tratarsede una especie clasificada como árbol monumental,bien por su antigüedad, o por su impresionante portey belleza botánica. La técnica consiste en prepararplanchas de cerca de unmetro cuadrado de superficiey un grosor de 18 a 20 mm, con arcilla refractaria.Después, las planchas de barro, se colocan en elpecho, como si fuesen un delantal, y luego hay queabrazarse con fuerza al árbol elegido y con el que seha contactado previamente, a nivel mental, en unaespecie de íntima conversación amistosa. “Mi cuerpotocará la lona que sostiene el barro, mientras que la

selecció del qual no s’ha fet capritxosament, sinóque revist el major interés, en tractar-se d’una espècieclassificada com arbre monumental, bé per la seuaantiguitat, o pel seu impressionant port i bellesa botà-nica. La tècnica consisteix a preparar planxes de propd’un metre quadrat de superfície i un gruix de 18 a 20mm, amb argila refractària. Després, les planxes defang, es col·loquen en el pit, com si foren un davantal,i després cal abraçar-se amb força a l’arbre triat i ambel qual s’ha contactat prèviament, a nivell mental, enuna espècie d’íntima conversa amistosa. “El meu costocarà la lona que sosté el fang, mentre que la super-fície de l’arbre està en contacte directe amb l’argila.Amb la pressió exercida pel meu pit, braços, mans,punys i fins a algun corró de fusta l’escorça de l’arbrequeda marcada en l’elasticitat i frescor del fang, impri-mint-se fins al mes petit detall de la seua textura.D’aquesta manera, totes les rugositats de l’escorça del’arbre romandran per sempre gravades en la paretexterior de la peça de ceràmica escultòrica. Tot aquestregal que proporciona l’arbre serà l’exterior de l’esculturaque naixerà. En aquesta etapa l’escultor no empraesmalts ceràmics per a cobrir les obres per a no profanarl’incommensurable regal que la natura li ha proporcionat”,comenta amb especial èmfasi l’artista.

Però Panisello no s’ha conformat amb arbres qualssevol.En el seu desig de plasmar la riquesa del món botànicen les comarques més meridionals de Catalunya, noha dubtat a triar els reis del bosc, els seus arbres méscentenaris, alguns d’ells mil·lenaris, plantats pels ibersi romans. Arbres que ell ja coneixia en la majoria delscasos, des de la més tendra edat, quan, d’excursió,recorria aquests pobles, valls i aldees de les comarquesde les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Riberad’Ebre i Terra Alta); entre ells: “Lo Parot”, l’oliveramil·lenària d’Horta de Sant Joan, o el noguer del Masde la Franqueta, en aquesta mateixa població de lacomarca de la Terra Alta o el Pimpoll i el Ramutd’Arnes; el plàtan d’ombra de Bítem, o el pi de laComa, a El Perelló, l’eucaliptus del seu poble, a Jesús(Baix Ebre); l’eucaliptus d’Ullals de Baltasar, propd’Amposta, el “Pi Gros”, de Les Vallcaneres, o el “FaigGros”, del Retaule, a La Sénia (Montsià); l’olivera delPitó, a Ascó i el xiprer de Sant Jeroni a Móra d’Ebre(Ribera d’Ebre), etc., així fins a citar una quarantenad’espècimens; tots ells, considerats del més alt valorbotànic. Panisello, amb aquesta singular ceràmica, havolgut rendir un just homenatge a la mare Natura,materialitzada en vertadera escultura de fang, la paret

22

Page 21: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

superficie del árbol está en contacto directo con laarcilla. Con la presión ejercida por mi pecho, brazos,manos, puños y hasta algún rodillo de madera lacorteza del árbol queda marcada en la elasticidad yfrescura del barro, imprimiéndose hasta el máspequeño detalle de su textura. De esta forma, todaslas rugosidades de la corteza del árbol permaneceránpara siempre grabadas en la pared exterior de la piezade cerámica escultórica. Todo este regalo que propor-ciona el árbol será el exterior de la escultura que nacerá.En esta etapa el escultor no emplea esmaltes cerámicospara cubrir las obras para no profanar el inconmen-surable regalo que la naturaleza le ha proporcionado”,comenta con especial énfasis el artista.

Pero Panisello no se ha conformado con árbolescualesquiera. En su deseo de plasmar la riqueza delmundo botánico en las comarcas más meridionalesde Cataluña, no ha dudado en elegir los reyes delbosque, sus árbolesmás centenarios, algunos de ellosmilenarios, plantados por los iberos y romanos. Árbo-les que él ya conocía en la mayoría de los casos,desde la más tierna edad, cuando, de excursión,recorría estos pueblos, valles y aldeas de las comarcasde las Tierras del Ebro (Baix Ebre, Montsià, Riberad’Ebre y Terra Alta); entre ellos: “Lo Parot”, el olivomilenario deHorta de Sant Joan, o el nogal delMas dela Franqueta, en esa misma población de la comarcade la Terra Alta o el Pimpoll y el Ramut de Arnes; elplátano de sombra de Bítem, o el pino de la Coma,en El Perelló, el eucalipto de su pueblo, en Jesús(Baix Ebre); el eucalipto de Ullals de Baltasar, cercade Amposta, el “Pi Gros”, de Les Vallcaneres, o el“Faig Gros”, del Retaule, en La Sènia (Montsià); laolivera del Pitó, en Ascó y el xiprer de Sant Geronien Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), etc., así hasta citaruna cuarentena de especímenes; todos ellos, consi-derados del más alto valor botánico. Panisello, conesta singular cerámica, ha querido rendir un justohomenaje a la madre Naturaleza, materializada enverdadera escultura de barro, cuya pared externatransmite la misma personalidad que la corteza delárbol correspondiente.

Panisello, de esta forma, rinde un sublime homenajea nuestros árboles más centenarios, al tiempo queuna inequívoca muestra de admiración y cariño alas cuatro comarcas más meridionales del cursoinferior del río más sagrado que diera nombre a laPenínsula Ibérica; sin olvidarnos, por otro lado, de

externa de la qual transmet la mateixa personalitatque l’escorça de l’arbre corresponent.

Panisello, d’aquesta manera, rendeix un sublim home-natge als nostres arbres més centenaris, alhora queuna inequívoca mostra d’admiració i afecte a les quatrecomarques més meridionals del curs inferior del riumés sagrat que donà nom a la Península Ibèrica; senseoblidar-nos, d’altra banda, de la important contribucióque aquest artista, de renom internacional, ha donatal món dels no vidents, perquè, gràcies a les seuesescultures, a través del tacte, les persones amb aquestaminusvalidesa han pogut en nombroses exposicionsacariciar la pell de l’arbre a través de l’epidermis de laseua ceràmica, apreciant, al mateix temps, a distingiruns arbres d’altres.

A conseqüència d’això, aquestes singulars peces queconformen l’etapa “Binomi arbre-home”, no van tardara cridar l’atenció de la Fundació ONCE, en el MuseuTiflològic de Madrid de la qual, i durant un parell demesos oberta al públic, les persones amb minusvalidesade la vista van tindre oportunitat d’acostar-se als reisdel bosc, a través de tocar amb els palmells de lesseues mans i els tous dels dits la rugositat i textura dela figura acariciada; exposició que va aconseguir elmajor èxit, tant a nivell nacional com internacional,com ho demostren les més de disset ciutats que ha visitataquesta col·lecció.

I, finalment, després d’aquest desenvolupament per lesformes terrenals, l’obra de Panisello vol aconseguirl’Univers astral, plantejant-se la conquista del Cosmos.Es tracta de peces que pareixen capaces de volar, i, almateix temps, de desplaçar l’espectador a una altradimensió. Són les úniques peces que Joan ha cuit tresvegades. El material és el mateix tipus de fang utilitzatper al rakú, en un 50 per cent de les obres; per a laresta ha emprat un fang blanc, en la primera cocció(que, en coure’s es coneix com “bescuitat”); mentre queen la segona cocció les esmalta amb un color blanc-ossetinat, per a afavorir la següent i última cocció. Laprimera i segona coccions es puja a una temperaturapròxima als 1.000ºC, i la tercera, més baixa, entre 800i 820ºC. Aquestes singulars peces, que alguns ja hanbatejat com “ovnis” o com “la terra que vola”, escaracteritzen pels seus singulars reflexos metàl·lics, queafavoreixen una imatge més espacial, si és possible. Enla seua composició hi ha sals d’or, de plata i platí amés de les clàssiques emprades en ceràmica com les de

23

Page 22: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

la importante contribución que este artista, derenombre internacional, ha dado al mundo de losno videntes, porque, gracias a sus esculturas, a travésdel tacto, las personas con esta minusvalía hanpodido en numerosas exposiciones acariciar la pieldel árbol a través de la epidermis de su cerámica,apreciando, al mismo tiempo, a distinguir unosárboles de otros.

A consecuencia de ello, estas singulares piezas queconforman la etapa “Binomio Árbol-Hombre”, notardaron en llamar la atención de la FundaciónONCE,en cuyo Museo Tiflológico, de Madrid, y durante unpar de meses abierta al público, las personas conminusvalía de la vista tuvieron oportunidad deacercarse a los reyes del bosque, a través de tocar conlas palmas de sus manos y las yemas de los dedos larugosidad y textura de la figura acariciada; exposiciónque alcanzó el mayor éxito, tanto a nivel nacionalcomo internacional, como lo demuestran las más dediecisiete ciudades que ha visitado esta colección.

Y, finalmente, después de ese desarrollo por las formasterrenales, la obra de Panisello quiere alcanzar elUniverso astral, planteándose la conquista del Cosmos.Se trata de piezas que parecen capaces de volar, y,al mismo tiempo, de desplazar al espectador de lasmismas a otra dimensión. Son las únicas piezas queJoan ha cocido tres veces. El material es el mismotipo de barro utilizado para el rakú, en un 50 porciento de las obras; para el resto ha empleado unbarro blanco, en su primera cocción (que, al cocersese conoce como “bizcochado”); mientras que en lasegunda cocción las esmalta con un color blanco-hueso satinado, para favorecer la siguiente y últimacochura. La primera y segunda cocciones se sube auna temperatura próxima a los 1.000ºC, y la tercera,más baja, entre 800 y 820ºC. Estas singulares piezas,que algunos ya han bautizado como “ovnis” ocomo “la tierra que vuela”, se caracterizan por sussingulares reflejos metálicos, que favorecen unaimagen más espacial, si cabe. En su composiciónhay sales de oro, de plata y platino además de lasclásicas empleadas en cerámica como las de cobre,cobalto, manganeso, hierro, cromo…; mientras que lostonos resultantes son desde rosados, azules turquesa,verdes plateados, grises, violetas, dorados…; todosellos, caracterizados por su belleza espacial y esemetalizado reflejo que los vincula como fruto de unacreación llegada de otras galaxias, que se incentiva

coure, cobalt, manganés, ferro, crom…; mentre que elstons resultants són des de rosats, blau turquesa, verdsplatejats, grisos, violetes, daurats…; tots ells, caracte-ritzats per la seua bellesa espacial i aqueix metal·litzatreflex que els vincula com a fruit d’una creació arribadad’altres galàxies, que s’incentiva visualment quan escol·loquen suspeses en l’espai, amb un fons de metacrilatblau fosc d’una negra nit amb estrelles. En altres pre-sentacions empra barres d’acer inoxidable aconseguintestructures mòbils; igualment empra fustes envellidespel temps que contrasten amb l’acabat ceràmic;també muntatges de menudes peces presentades coma joies…

Aquestes estranyes naus extraterrestres, concebudescom si d’interpretacions oníriques es tractara, concentrenen elles els valors més ancestrals; la seua riquesacromàtica, d’altra banda, de clares evocacions orien-talitzants, a més, indueixen el lector de les aèries formesa trobar-se davant d’unes peces, fruit dels quatre ele-ments, concebudes per la inspiració d’un vertader magde la ceràmica, les obres del qual són portadores d’unsimbolisme les arrels del qual es perden en la nebulosade la nit dels temps, que transmeten una interpretacióque no està a l’abast de la majoria.

Panisello ha demostrat que la ceràmica no és un artsimplement estètic, sinó que, a més, en les seuesmans, es converteix en una forma del tot innovadora irevolucionària, a través de la qual és possible fer elseguiment de les diferents etapes que caracteritzen algeni de l’home, en totes les seues etapes biològiques isocioculturals. D’altra banda, la seua obra aprofun-deix cada vegada més en les arrels de les civilitzacionsmediterrànies. A través d’aquesta seqüència dediversitat conceptual, que ha mantingut en les seus sisgrans etapes de creativitat, aquest singular artista hasabut connectar des de les formes més físiques i terrenals,fins als elements relacionats amb el món astral, per atornar a iniciar el cicle, en un constant ascens-descens-ascens de les formes artístiques d’una ceràmicamonumental que aconsegueix la dimensió de vertaderaescultura.

No en va, les seues realitzacions formen part i estanpresents en importantsmuseus, pinacoteques i col·leccionsd’art dels cinc continents, i és invitat a pronunciar confe-rències, en congressos, simposis, exposicions, especialitzadesen l’art ceràmic, com a ponent, sorprenent propis iestranys. Però, estic segur, que Joan Panisello moltes

24

Page 23: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

visualmente cuando se colocan suspendidas en elespacio, con un fondo de metacrilato azul oscurode una noche cerrada con estrellas. En otras pre-sentaciones emplea barras de acero inoxidable con-siguiendo estructuras móviles; igualmente empleamaderas envejecidas por el tiempo que contrastancon el acabado cerámico; también montajes depequeñas piezas presentadas como joyas…

Estas extrañas naves extraterrestres, concebidascomo si de interpretaciones oníricas se tratara,concentran en ellas los valores más ancestrales; suriqueza cromática, por otra parte, de claras evoca-ciones orientalizantes, además, inducen al lector delas aéreas formas a encontrarse ante unas piezas,fruto de los cuatro elementos, concebidas por lainspiración de un verdadero mago de la cerámica,cuyas obras son portadoras de un simbolismocuyas raíces se pierden en la nebulosa de la nochede los tiempos, que transmiten una interpretaciónque no está al alcance de la mayoría.

Panisello ha demostrado que la cerámica no es unarte simplemente estético, sino que, además, ensus manos, se convierte en una forma del todoinnovadora y revolucionaria, a través de la cual esposible hacer el seguimiento de las diferentes etapasque caracterizan al genio del hombre, en todas susetapas biológicas y socio-culturales. Por otro lado,su obra ahonda cada vez más en las raíces de lascivilizaciones mediterráneas. A través de esa secuenciade diversidad conceptual, que ha mantenido en susseis grandes etapas de creatividad, este singularartista ha sabido conectar desde las formas másfísicas y terrenales, hasta los elementos relaciona-dos con el mundo astral, para volver a iniciar elciclo, en un constante ascenso-descenso-ascenso delas formas artísticas de una cerámica monumentalque alcanza la dimensión de verdadera escultura.

No en vano, sus realizaciones forman parte y estánpresentes en importantes museos, pinacotecas ycolecciones de arte de los cinco continentes, siendoinvitado a pronunciar conferencias, en congresos,simposios, exposiciones, especializadas en el artecerámico, como ponente, asombrando a propios yextraños. Pero, estoy seguro, que Joan Panisellomuchas sorpresas tiene que darnos en un futuro nomuy lejano, porque sumente es un portento de ideas,que no tardan en materializarse con sus primorosas

25

Panisello puliendo una obra en el torno. Escuela de Arte de Tortosa.Año 1974. Foto: Mariano Jover.

Panisello polint una obra en el torn. Escola d’Art de Tortosa. Any 1974.Foto: Mariano Jover.

Page 24: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

manos y el entusiasmo que impregna a todocuanto realiza.

Pero, por encima de todo, Joan es un ser cargadode energía vital, la fuerza motriz que transmite entodo su ser; persona que valora el hecho de fomentarpensamientos positivos argumentando que son lagran vacuna para vivir mejor. Valora el hecho desoñar, y lo hace dormido y también despierto.Disfruta profundamente del hecho de estar vivo, deser libre, de amar y de ser amado. La gran actividadque lleva a diario le mantiene el cuerpo y la menteen forma. Piensa que, más importante que daraños a la vida es dar vida a los años que el destinonos reserve. Le gusta vivir intensamente cada díacomo si fuera el último que les reserva la vida...

Panisello también ofrece su dimensión filosófica,como demuestra con las respuestas que nos dio ala pregunta: ¿qué consejos le daría a las personasmayores?: “Que procuren tener su tiempo ocupado.Que hagan aquellas cosas o actividades que siempredesearon hacer y que las prisas de la vida modernano les dejaron. Que descansen antes de cansarse.Que sientan el placer de olvidarse del reloj. Que seentretengan mirando el vuelo de una mariposa o elcambio de la formadeunanube.Quepaladeen el placerde la conversación sin otras imposiciones que puedancortar el encanto. Que paseen a diario a fin demantener el cuerpo y la mente en forma. Quedisfruten profundamente el hecho de estar vivos, deser libres, de amar y de ser amados. Que vean lasmuchas cosas gratuitas que la vida nos ofrece cadadía: paz, luz, aire, sol, cielo, estrellas... Que valorenel hecho de fomentar pensamientos positivos; ellosson la mejor vacuna para vivir mejor. Que valorenel hecho de soñar, y que lo hagan dormidos y tambiéndespiertos; un hombre puede llegar a ser tan grandecomo lo sean sus sueños, sus ideales, sus deseos,sus esperanzas. Que se animen mentalmente a símismos; cada uno ha de ser su mejor amigo. Que semarquen objetivos estimulantes y pongan coraje,alegría y entusiasmopara que se cumplan. Recuerdenque los proyectos y las actividades mantienen jóvenesa las personas. Que se digan, para su interior, ytambién pueden exteriorizarlo en voz alta: ¡qué bellaes la vida!”

Y ponemos punto final a nuestro escrito con lafrase que escribiera sobre nuestro protagonista, el

sorpreses ha de donar-nos en un futur no molt llunyà,perquè la seuament és un portent d’idees, que no tardena materialitzar-se amb les seues aprimorades mans il’entusiasme que impregna a tot el que fa.

Però, per damunt de tot, Joan és un ésser carregatd’energia vital, la força motriu que transmet en tot elseu ésser; persona que valora el fet de fomentar pensa-ments positius argumentant que són la gran vacunaper a viure millor. Valora el fet de somniar, i ho fadormit i també despert. Gaudeix profundament del fetde ser viu, de ser lliure, d’estimar i de ser estimat. Lagran activitat que porta diàriament li manté el cos i lament en forma. Pensa que, més important que donaranys a la vida és donar vida als anys que el destí ensreserve. Li agrada viure intensament cada dia com sifóra l’últim que li reserva la vida...

Panisello també ofereix la seua dimensió filosòfica,com demostra amb les respostes que ens va donar a lapregunta: quins consells donaria a les personesmajors?: “Que procuren tindre el seu temps ocupat.Que facen aquelles coses o activitats que sempre vandesitjar fer i que les presses de la vida moderna no els vandeixar. Que descansen abans de cansar-se. Que sentenel plaer d’oblidar-se del rellotge. Que s’entretinguenmirant el vol d’una papallona o el canvi de la formad’un núvol. Que paladegen el plaer de la conversasense altres imposicions que puguen tallar l‘encant.Que passegen diàriament a fi de mantindre el cos i lament en forma. Que gaudisquen profundament el fetde ser vius, de ser lliures, d’estimar i de ser estimats.Que vegen les moltes coses gratuïtes que la vida ensofereix cada dia: pau, llum, aire, sol, cel, estrelles...Que valoren el fet de fomentar pensaments positius;ells són la millor vacuna per a viure millor. Que valorenel fet de somniar, i que ho facen dormits i tambédesperts; un home pot arribar a ser tan gran com hosiguen els seus somnis, els seus ideals, els seus desitjos,les seues esperances. Que s’animen mentalment a simateixos; cada un ha de ser el seu millor amic. Quees marquen objectius estimulants i posen coratge,alegria i entusiasme perquè es complisquen. Recordenque els projectes i les activitats mantenen joves lespersones. Que es diguen, per al seu interior, i tambépuguen exterioritzar-ho en veu alta: que bella és lavida!”

I posem punt final al nostre escrit amb la frase queescrigué sobre el nostre protagonista, el prestigiós crític

26

Page 25: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

prestigioso crítico de arte Josep Mª Cadena, en “ElPeriódico de Cataluña” (julio de 2005): “La fecundidadde la comarca del Baix Ebre no sólo se mide por suscosechas, sino por la creatividad de sus artistas. YPanisello, amo y señor de una sensibilidad que seexpresa a través de les altas temperaturas con queconsigue sus cerámicas de la colección BinomioÁrbol-Hombre, es uno de los principales de aquellastierras. Les recomiendo la visita”.

Me siento muy feliz de contarme entre sus amigos,y plenamente orgulloso de considerarme modesta-mente biógrafo de Joan Panisello Chavarria (Web:www.panisello.net), el mago de los cuatro elementosaplicados al arte cerámico.

Jesús Ávila Granados(periodista y escritor)

d’art Josep Mª Cadena, en “El Periódico de Cataluña”(juliol del 2005): “La fecunditat de la comarca del BaixEbre no sols es mesura per les seues collites, sinó per lacreativitat dels seus artistes. I Panisello, amo i senyord’una sensibilitat que s’expressa a través de les altestemperatures amb què aconsegueix les seues ceràmiquesde la col·lecció Binomi arbre-home, és un dels principalsd’aquelles terres. Els recomane la visita”.

Em sent molt feliç de comptar-me entre els seus amics, iplenament orgullós de considerar-memodestament biògrafde Joan Panisello Chavarria (Web: www.panisello.net),el mag dels quatre elements aplicats a l’art ceràmic.

Jesús Ávila Granados(periodista i escriptor)

Page 26: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

28

Hablar del manejo de medios tecnológicos de que se sirve el artista catalán Joan Panisello para concretar suobra plástica, no es tarea fácil, dado lo variado, intrincado, complejo, heterogéneo, inesperado, contrastante,funambulesco, de las modalidades que asume su “apparatus” instrumental o técnico.Es sabido que, en toda obra de arte, el significante determina al significado; en otros términos: que la generacióny el manejo de los medios técnicos hace posible y viabiliza determinada icónica o simbólica, la que secaracteriza por su secundaridad. Al menos, eso es lo que la semiología estética de Condorhuasi enseña;aunque no faltan señoritos ni señoritas que darán prioridad al significado, o sea a la expresión, el contenido,la idea, el concepto, el estiloma, la moda (especialmente si son importados), como si éstos no fueran sub-sidiarios sino causativos.

Parlar del maneig de mitjans tecnològics dels quals se serveix l’artista català Joan Panisello per a concretar laseua obra plàstica, no és tasca fàcil, per l’aspecte tan variat, intricat, complex, heterogeni, inesperat, contrastant,funambulesc, de les modalitats que assumeix el seu “apparatus” instrumental o tècnic.És sabut que, en tota obra d’art, el significant determina el significat; en altres termes: que la generació i elmaneig dels mitjans tècnics fa possible i viable determinada icònica o simbòlica, la que es caracteritza per la seuasecundarietat. Almenys, això és el que la semiologia estètica de Condorhuasi ensenya; encara que no falten senyoretsni senyoretes que donaran prioritat al significat, és a dir a l’expressió, al contingut, la idea, el concepte, l’estiloma,la moda (especialment si són importats), com si aquests no foren subsidiaris sinó causatius.

y la tecnología / i la tecnologia

J O A N P A N I S E L L O

Momento de sacar del horno de gas, una cerámica cocida con la técnica rakú. Temperatura: 980º C. Año 1995. Foto: Juanjo Ortí.Moment de traure del forn de gas una ceràmica cuita amb la tècnica rakú. Temperatura: 980º C. Any 1995. Foto: Juanjo Ortí.

Page 27: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

Conozco la obra de Joan desde aquella famosaexposición suya en el Centro Cultural de la Villa deMadrid, en 1981, cuando me hallaba en esa ciudaddictando cursos, en los que me he ganado amigoseternos y fieles (esto último es una verdad o unsarcasmo: como quiera entenderse). Pero sirvepara amenizar este escrito y atizar recuerdos... Yatesoro una pieza suya, con esmaltes cristalizadosde color verde, alusión a un “ave mística”, temarecurrente que Joan ha perseguido siempre, desde susinicios (no son por cierto ni mamelones ni tetonesesos picos ornitomorfos tan típicos de su obra, silos captamos en profundidad y desde una ópticapsicoanalítica ortodoxa). El ave es su constanteobsesión, y ella se descubre (más o menos encu-bierta por material inconsciente de relleno sobrelas estructuras primarias de su Yo profundo o ima-ginario), a lo largo de toda su obra, desde suscomienzos hasta lo más reciente. Vasos, esculturas,placas murales, ovnis..: son un canto esperanzadoo un desesperado anhelo hacia un vuelo trascen-dente, o un modo de instalación más placentero ycoherente dentro de un mundo insano y aterrador.Una propuesta de Paz, donde la agresión imperial(anal y patogénica) se halla encaramada en formaubicue.

Todas las temperaturas abarca la pulsión experi-mental y matérica de este artesano-artista catalán.Desde las más bajas (de 900 grados C), usualespara rakú, hasta las más altas ( de 1300º), para rea-lizar su gres de texturas inesperadas, matéricas ytérreas siempre: desde los etéreos cristales de suobra Ginko Biloba (sutil y enhiesta como el Ave deBrancusi); hasta las lúbricas planchas presionadaspor él mismo contra la abruptísima corteza delos gruesos troncos vecinos a su Horta de Tortosa,devenidas monocordes esculturas itifálicas; cla-mantes genios griegos de los árboles y el bosque,revelados en su afamada serie bautizada como“Binomio Árbol-Hombre en las Tierras del Ebro”:resurrectos clanes de ceramistas idos; milenios demanos alfareras que trasmitieron el Mensaje térreodesde hace al menos tres mil años en la siempreinspirada, polisema y profunda Catalunya (que noclaudicó).

La técnica va primero; siempre antes y siempredeterminativa... Esta es la sana enseñanza de latradición auténticamente hispana cuya tea empinaron

Conec l’obra de Joan des d’aquella famosa exposicióseua al Centro Cultural de la Villa de Madrid, el 1981,quan em trobava en aquesta ciutat dictant cursos, enels quals m’he guanyat amics eterns i fidels (això últimés una veritat o un sarcasme: com vulga entendre’s).Però serveix per a amenitzar aquest escrit i atiarrecords... I atresore una peça seua amb esmalts cris-tal·litzats de color verd, al·lusió a una “au mística”,tema recurrent que Joan ha perseguit sempre, des delsseus inicis (no són per cert mamellons aqueixos becsornitomorfs tan típics de la seua obra, si els captem enprofunditat i des d’una òptica psicoanalítica ortodoxa).L’au és la seua constant obsessió, i ella es descobreix(més o menys encoberta per material inconscient derebliment sobre les estructures primàries del seu Joprofund o imaginari), al llarg de tota la seua obra, desdels seus començaments fins a allò més recent. Vasos,escultures, plaques murals, ovnis..: són un cantesperançat un desesperat anhel cap a un vol transcen-dent, o un mode d’instal·lació més plaent i coherentdins d’un món insà i aterridor. Una proposta de Pau,on l’agressió imperial (anal i patogènica) es trobaencimbellada en forma ubiqua.

Totes les temperatures abasta la pulsió experimental imatèrica d’aquest artesà – artista català. Des de lesmés baixes (de 900 graus C), usuals per a rakú, fins ales més altes (de 1.300º), per a realitzar el seu gres detextures inesperades, matèriques i tèrries sempre: desdels eteris cristalls de la seua obra Ginko Biloba (sub-til i dreçada com l’Au de Brancusi); fins a les lúbri-ques planxes pressionades per ell mateix contra l’a-bruptíssima escorça dels grossos troncs veïns a la seuaHorta de Tortosa, esdevingudes monocordes esculturesitifàliques; clamants genis grecs dels arbres i el bosc,revelats en la seua famosa sèrie batejada com “BinomiArbre-Home en les Terres de l’Ebre”: resurrectes clans deceramistes desapareguts; mil·lennis de mans terrisseresque transmeteren el Missatge terri des fa almenys tresmil anys en la sempre inspirada, polisema i profundaCatalunya (que no claudicà).

La tècnica va primer; sempre abans i sempre determi-nativa... Aquest és el sa ensenyament de la tradicióautènticament hispana la teia del qual empinarenles llumeneres ceràmiques del segle 20 a Barcelona:Angelina Alós i Antoni Cumella... (per mencionarnomés els ja desapareguts, l’única preocupació delsquals era l’art, la faena, i deixar el solc obert perquè hibeguen altres). Després... el pervers rol dels setanta,

29

Page 28: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

30

Page 29: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

las luminarias cerámicas del siglo 20 en Barcelona:Angelina Alós y Antoni Cumella... (para sólo citar alos ya idos, cuya única preocupación era el arte, lafaena, y dejar el surco abierto para que beban otros).Después... el perverso rol setentista, imitativo delejanas fuentes transatlánticas, desestructuradorasde lo más sano de la auténtica tradición hispanasecular, colocó la carreta por delante de los caballos:el significado se convirtió en principio rector, endesmedro de la primacía del significante técnico,con lo que casi toda Europa se supeditó a la nada;se resecó y esterilizó al abandonar su identidad.Pero no en vano se copia de lejanos modelos; noírritamente nos disfrazamos de lo que no somospara ponernos el birrete global (que no es).

El rakú de Panisello es preparado a mano, segúnmezclas probadas con arcillas y talco, para bajastemperaturas. Sus esmaltes, para dicha técnicaoriental (de origen chino Zen), son también depropia elaboración, empleando compuestos crudosde plomo, o en casos fritas alcalinas más óxidospigmentantes. Engobes subestantes; visos e irisa-ciones; reflejos multicolores; reservas y efectos contécnica negativa; chorreaduras seminales deesmaltes y craquelados; componen la semiosisproficua de las patentes oquedades que siempreconfigura su rakú, tan original y distante de susotras objetivaciones artísticas debido a que (preci-samente) el significante (los medios técnicos, elproceso térmico, la causa instrumental, el manejoúnico del Fuego propio de esta tradición cerámica)son determinativos y primarios (nunca al revés).

Podríamos denominar a las técnicas de la “cerámicaseria” (porque hay otra imitativa y mediática queno lo es) como “la aventura del significante”.Porque existe a la par del arte serio un arte carentede significancia, sin aprecio por los medios técnicos,sin sana semiosis. Un pseudo-arte influido y arro-dillado ante revistas en inglés, donde lo publicitarioy la fotografía reemplazan al original, al Espíritu osoplo creador e inspirador enraizado en la propia

imitatiu de llunyanes fonts transatlàntiques, desestruc-turadores d’allò més sa de l’autèntica tradició hispanasecular, col·locà la carreta per davant dels cavalls: elsignificat es va convertir en principi rector, en decaïmentde la primacia del significant tècnic, amb la qual cosaquasi tot Europa se supedità al no-res; es va ressecar iesterilitzar en abandonar la seua identitat. Però no enva es copia de llunyans models; no nul·lament ensdisfressem d’allò que no som per a posar-nos el birretglobal (que no és).

El rakú de Panisello és preparat a mà, segons mesclesprovades amb argiles i talc, per a baixes temperatures.Els seus esmalts, per a aquesta tècnica oriental (d’origenxinés Zen), són també de pròpia elaboració, emprantcompostos crus de plom, o, en casos, frites alcalinesmés òxids pigmentants. Engalbes subestants, visos iirisacions; reflexos multicolors; reserves i efectes ambtècnica negativa; regalims seminals d’esmalts i craque-lats; componen la semiosi profícua dels patents buitsque sempre configura el seu rakú, tan original i distantde les seues altres objectivacions artístiques a causaque (precisament) el significant (els mitjans tècnics, elprocés tèrmic, la causa instrumental, el maneig únicdel Foc propi d’aquesta tradició ceràmica) és determi-natiu i primari (mai al revés).

Podríem denominar les tècniques de la “ceràmicaseriosa” (perquè n’hi ha una altra imitativa i mediàticaque no ho és) com “l’aventura del significant”. Perquèexisteix junt amb l’art seriós un art mancat de signifi-cança, sense estima pels mitjans tècnics, sense sanasemiosi. Un pseudoart influït i agenollat davant derevistes en anglés on allò publicitari i la fotografiareemplacen l’original, l’Esperit o buf creador i inspiradorarrelat en la pròpia tradició. Fa dos mil anys (primeraglobalització cultural), Roma va imposar la seua“terra sigillata” en tots els països que va envair, saquejari sotmetre. Les seues restes o fragments es troben alvoltant de tot el Mediterrani “com els gripaus a la vorad’un toll” (segons diu Plató). L’Imperi no perdona.Menys encara el de hui, armat amb míssils en comptede cohorts. S’imposa i imposa els seus trops disculturals

31

Momento de introducir en la bañera una cerámica acabada de sacar del horno a 980º C para ser cubierta completamente de aserrín y hojassecas (reducción). Año 1995. Foto: Juanjo Ortí.Moment d’introduir en la banyera una ceràmica acabada de traure del forn a 980º C per a ser coberta completament de serradura i fulles seques (reducció).Any 1995. Foto: Juanjo Ortí.

Page 30: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

32

tradición. Hace dosmil años (primera globalizacióncultural), Roma impuso su “terra sigillata” entodos los países que invadió, saqueó y sometió.Sus restos o fragmentos se hallan alrededor detodo el Mediterráneo “como los sapos a orillasde un charco” (al decir de Platón). El Imperio noperdona. Menos aún el de hoy, armado conmisilesen vez de cohortes. Se impone e impone sus troposdisculturales posmodernos basados en la imitativay despersonalizante vacuidad. La obra de Paniselloconstituye un llamado desgarrador para recuperarel significante, la técnica, el oficio, el pudor creativo;y sobre esa base construir o elaborar una poética.“Ceramistas a las cosas...”, sería el legado deOrtegay Gasset cuando ya vislumbraba lejanamente eldesastre inminente actual; último estertor de lafilosofía española autónoma, no sometida alImperio anticultural de turno, ni al dubitativoposmodernismo estético de hoy, antinacional,individualista y carente de ideales o de utopíasque ayudan a vivir.

Esperemos que la obra de Joan Panisello (su propiakármica “utopía”) no sea un lúgubre estertorfinal, llanto desgarador de una llamarada oficianteque no quiere desaparecer tal como lo ha sidodesde hace siglos, desde la herencia árabe y cata-lana libertaria tradicional, basadas en el Oficiosagrado como valor máximo, frente a la globalimperial aniquiladora y despiadada (basada en lafoto, la pose, la moda y el plagio, sin compromisoy sin práxis; ecléctica y rapaz; sin ideales ni valores).

Jorge Fernández Chiti(Director de la Fundación Condorhuasi. Argentina)

Muestras de cristalizaciones sobre porcelana cocidas a 1280º C.Foto: Joan Panisello.Mostres de cristal·litzacions sobre porcellana cuites a 1.280º C.Foto: Joan Panisello.

Page 31: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

postmoderns basats en la imitativa i despersonalitzantvacuïtat. L’obra de Panisello constitueix una cridapunyent per a recuperar el significant, la tècnica, l’ofici, elpudor creatiu; i sobre aquesta base construir o elaboraruna poètica. “Ceramistes a les coses...”, seria el llegatd’Ortega y Gasset quan ja albirava llunyanament eldesastre imminent actual; última ranera de la filosofiaespanyola autònoma, no sotmesa a l’Imperi anticulturalde torn, ni al dubitatiu postmodernisme estètic de hui,antinacional, individualista i sense ideals o utopies queajuden a viure.

Esperem que l’obra de Joan Panisello (la seua pròpiakàrmica “utopia”) no siga un lúgubre ranera final,plor esquinçat d’una flamarada oficiant que no voldesaparéixer tal com ho ha sigut des de fa segles, desde l’herència àrab i catalana llibertària tradicional,basades en l’Ofici sagrat com a valor màxim, enfrontde la global imperial, anihiladora i despietada (basadaen la foto, el posat, la moda i el plagi, sense compromísi sense praxi; eclèctica i rapaç; sense ideals ni valors).

Jorge Fernández Chiti(Director de la Fundación Condorhuasi. Argentina)

Page 32: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

34

La trayectoria de cada ceramista suele pasar por una serie de fases, a través de las cuales éste va configurandonuevos modos de relación con el entorno social o natural que marcan su obra. Joan Panisello, nacido enJesús, una pequeña población muy cercana a Tortosa, se ha sentido siempre muy vinculado a su tierra ytambién a la naturaleza, cuya proximidad a ambas resultan fundamentales para poder comprender su trabajo.Desde niño tenía una gran afición por las manualidades en general, debida en parte a que su madre erapastelera. Joan elaboraba pequeños juguetes de barro que ella cocía levemente en el horno destinado a larepostería. En la adolescencia siguió fabricando sus juguetes con madera, hierro, clavos y mucha dosis deimaginación. Mantuvo y acrecentó la citada afición, de ahí que a los veintiún años se convirtiera enprofesor de Enseñanza Primaria especializado en actividades manuales (1965), pudiendo al cabo de un tiempograduarse en Artes y Oficios, hecho que le permitió consolidar y mejorar sus nociones, pues tras aproximarsea diversos procedimientos se decidió por la cerámica. Amplió sus estudios artísticos con cursos deExpresión Visual y Plástica respectivamente en Lérida (1968) y Tarragona (1973).

La trajectòria de cada ceramista sol passar per una sèrie de fases, a través de les quals aquest va configurant novesmaneres de relació amb l’entorn social o natural que marquen la seua obra. Joan Panisello, nascut a Jesús, unapetita població molt pròxima a Tortosa, s’ha sentit sempre molt vinculat a la seua terra i també a la naturalesa,la proximitat del qual a ambdues resulta fonamental per a poder comprendre el seu treball.Des de xiquet tenia una gran afició per les manualitats en general, deguda en part al fet que sa mare era pastissera. Joanelaborava petits joguets de fang que ella coïa lleument en el forn destinat a la rebosteria. En l’adolescència vaseguir fabricant els seus joguets amb fusta, ferro, claus i molta dosis d’imaginació. Va mantenir i acresqué l’aficiómencionada, per això als vint-i-un anys es va convertir en professor d’Ensenyament Primari especialista en activitatsmanuals (1965), i al cap d’un temps es va poder graduar en Arts i Oficis, fet que li va permetre consolidar i millorarles seues nocions, ja que després d’aproximar-se a diversos procediments es va decidir per la ceràmica. Va ampliar elsseus estudis artístics amb cursos d’Expressió Visual i Plàstica respectivament a Lleida (1968) i Tarragona (1973).

La transformación de la materia en cerámicaLa transformació de la matèria en ceràmica

Joan Panisello, su esposa Joana y su hijo Moisès. Exposición en el Centro de Comercio de Tortosa. Noviembre de 1980. Foto: Mariano Jover.Joan Panisello, la seua esposa Joana i el seu fill Moisés. Exposició en el Centre de Comerç de Tortosa. Novembre de 1980. Foto: Mariano Jover.

Page 33: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

Además, recuerda que siendo niño vivía en unacasa oscura y con pocas ventanas, donde podíadisfrutar escasamente de la luz natural, lo cualcuriosamente le llevó a sentir un gran atractivo por laobservación de los procesos naturales: el crecimientode las plantas, los movimientos de los animales,etc..; observaba sus ritmos y evolución. Asimismo,aprovechaba los momentos libres para desplazarseal Delta del Ebro con el fin de hallar la calma propiciapara la meditación y el acercamiento al cosmos através de la contemplación de los astros, las cons-telaciones y sus aspectos ocultos. De ahí que, lamanipulación del barro le ha servido además paraacercarse a la naturaleza en su estado primario ypara procurar dotar al mismo de un simbolismoque se ha ido acentuando en su última etapa. Nopretende simplemente hacer obra decorativa, sinoque trata de transmitir sus propios sentimientos,sus vivencias sobre los detalles más esenciales dela vida; debido a que, éstos hanmotivado enmuchasocasiones su tarea. Por lo tanto, si bien inició sutrayectoria decantándose por una producción decarácter más formal, ha pasado paulatinamente aotra mucho más profunda, e impregnada de unaactitud particular sobre las cosas.

Veamos como se ha llevado a cabo esta evolución:En una primera etapa comenzó torneando, peroenseguida se percató que necesitaba ampliar sumarco a otros ámbitos, ya que se sentía encorsetadocon el uso exclusivo de esta herramienta, pues noera capaz de transmitir muchas de las ideas que levenían a la mente, ni algunas experiencias vividas.Así pues de modo intuitivo procuró eliminar la sime-tría y la geometría de las piezas, para ello analizabael volumen torneado, e incluso elaboraba dibujosprevios, a través de los que planteaba formas com-pensadas y equilibradas. Empezó a partir de 1975una orientación consistente en cortar y fragmentarlos ejemplares previamente torneados que duróhasta la década de los años 90. Ésta le llevó a crearpiezas que partían de formas geométricas simplescomo la esfera y el cilindro, pero que solían incorporarun pitorro dispuesto en un sitio inusual; a partir detal planteamiento creó numerosos objetos, más omenos texturados,moteados o lisos, que combinabaningredientes decorativos o funcionales, elementosescultóricos con otros procedentes del trabajo seriado,sin llegar a encajar en ninguno de tales ámbitos. Setrababa pues de una obra original que le identificaba

A més, recorda que sent xiquet vivia en un casa foscai amb poques finestres, on podia gaudir escassamentde la llum natural, la qual cosa curiosament el va portara sentir un gran atractiu per l’observació dels processosnaturals: el creixement de les plantes, els movimentsdels animals, etc.; observava els seus ritmes i evolució. Aixímateix, aprofitava els moments lliures per a desplaçar-seal delta de l’Ebre a fi de trobar-hi la calma propícia pera la meditació i l’aproximació al cosmos a través de lacontemplació dels astres, les constel·lacions i els seusaspectes ocults. Per això, la manipulació del fang li haservit a més per a acostar-se a la naturalesa en el seuestat primari i per a procurar dotar-lo d’un simbolismeque s’ha anat accentuant en la seua última etapa. Nopretén simplement fer obra decorativa, sinó que tracta detransmetre els seus propis sentiments, les seues vivènciessobre els detalls més essencials de la vida; ja queaquests han motivat en moltes ocasions la seua tasca.Per tant, si bé va iniciar la seua trajectòria decantant-seper una producció de caràcter més formal, ha passatprogressivament a un altra molt més profunda, i impreg-nada d’una actitud particular sobre les coses.

Vegem com s’ha dut a terme aquesta evolució: en unaprimera etapa va començar tornejant, però de seguidas’adonà que necessitava ampliar el seu marc a altresàmbits, ja que se sentia encotillat amb l’ús exclusiud’aquesta ferramenta, ja que no era capaç de trans-metre moltes de les idees que li venien a la ment, nialgunes experiències viscudes. Així doncs de maneraintuïtiva va procurar eliminar la simetria i la geometriade les peces, per a això analitzava el volum tornejat, ifins i tot elaborava dibuixos previs, a través dels qualsplantejava formes compensades i equilibrades. Començàa partir de 1975 una orientació consistent a tallar ifragmentar els exemplars prèviament tornejats quedurà fins a la dècada dels anys 90. Aquesta el va portara crear peces que partien de formes geomètriques simplescom l’esfera i el cilindre, però que solien incorporar unbroc disposat en un lloc inusual; a partir d’aquest plan-tejament va crear nombrosos objectes, més o menystexturats, clapats o llisos, que combinaven ingredientsdecoratius o funcionals, elements escultòrics ambaltres procedents del treball seriat, sense arribar aencaixar en cap d’aquests àmbits. Es tractava, doncs,d’una obra original que l’identificava fàcilment i queva desenvolupar durant molts anys, d’una maneramés o menys premeditada, segons la forma que voliaaconseguir. Encara que en l’actualitat no presta excessivaatenció a aquest repertori, no descarta prosseguir en

35

Page 34: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

fácilmente y que desarrolló durante muchos años,de un modo más o menos premeditado, según laforma que quería conseguir. Aunque en la actualidadno presta excesiva atención a este repertorio, nodescarta proseguir en un futuro la citada línea si veque le permite nuevas variaciones de interés.

Aunque ésta fue la primera serie que tenía uncarácter propio, a partir de los 80, la compaginócon la elaboración de obras mediante la técnica delrakú. A mediados de los noventa comenzó unanueva variedad basada en el tema de las cortezasde árboles, y que quedó completada con otra alcabo de un par de años, la cual denominó Ovnis.Todavía en la actualidad prosigue observando lasposibilidades plásticas que encierran estas dosúltimas orientaciones. Un elemento que rige entodas es el hecho de estar basadas en uno o variosdibujos previos a diversa escala, que van acompa-ñados de un estudio de la composición, el equilibriode masas tras su apariencia asimétrica, etc., puesalgunos ejemplares por su esbeltez, o contraste devolúmenes requieren una construcción planificada,lenta y fruto de pruebas en las que se demuestre susujeción adecuada a un soporte; además reflejansu talento y destreza en la aplicación de la geometríaa las formas cerámicas.

Su obra asimila las tendencias que prevalecían enlos años 60, pues ha recibido varias influencias.Josep Llorens Artigas marcó sus primera etapa, yaque Panisello tras dejar la Escuela de Artes yOficios siguió torneando y esmaltando jarrones enlos que empleaba fórmulas y resultados similares alos del primer ceramista, tal y como hacían muchosautores. Igualmente Antoni Cumella le inspiró susprimeros pequeños murales, pues adoptó unassoluciones que partían de tramas naturales paralelasa las que él había ideado. Además de los artistascitados, Shoji Hamada le ha llamado la atenciónpor su filosofía personal y modo de aproximarse albarro y también Lucie Rie por sus formas simples yalargadas, junto al tratamiento característico quedaba al esmalte. Entre los ceramistas actualesespañoles que han incidido en su obra, aunque nohan marcado directamente su huella, se encuentranArcadio Blasco, a quien admira por su talento y cre-atividad, pues sabe combinar los conocimientostécnicos con la expresión. O bien Claudi Casanovas,por la linealidad y coherencia que ha seguido en su

un futur la línia mencionada si veu que li permet novesvariacions d’interés

Encara que aquesta fou la primera sèrie que tenia uncaràcter propi, a partir dels 80, la va compaginar ambl’elaboració d’obres mitjançant la tècnica del rakú. Amitjan dels noranta començà una nova varietat basadaen el tema de les escorces d’arbres, que quedà comple-tada amb una altra al cap d’un parell d’anys, quedenominà Ovnis. Encara en l’actualitat prossegueixobservant les possibilitats plàstiques que inclouenaquestes dues últimes orientacions. Un element queregeix en totes és el fet d’estar basades en un o diversosdibuixos previs a diversa escala, que van acompanyatsd’un estudi de la composició, l’equilibri de massesdarrere de la seua aparença asimètrica, etc., ja quealguns exemplars per la seua esveltesa o contrast devolums requereixen una construcció planificada, lentai fruit de proves en què es demostre la seua subjeccióadequada a un suport; a més reflecteixen el seu talenti la seua destresa en l’aplicació de la geometria a lesformes ceràmiques.

La seua obra assimila les tendències que prevalien enels anys 60, ja que ha rebut diverses influències. JosepLlorens Artigas va marcar la seua primera etapa, jaque Panisello després de deixar l’Escola d’Arts i Oficisva seguir tornejant i esmaltant gerros en els qualsemprava fórmules i resultats similars als del primerceramista, com feien molts autors. També AntoniCumella li inspirà els seus primers petits murals, ja queadoptà unes solucions que partien de trames naturalsparal·leles a les que ell havia ideat. A més dels artistesmencionats, Shoji Hamada li ha cridat l’atenció per laseua filosofia personal i manera d’aproximar-se al fangi també Lucie Rie per les seues formes simples i allar-gades, junt amb el tractament característic que donavaa l’esmalt. Entre els ceramistes actuals espanyols quehan incidit en la seua obra, encara que no han marcatdirectament la seua empremta, es troba ArcadiBlasco, a qui admira pel seu talent i creativitat, ja quesap combinar els coneixements tècnics amb l’expressió.O bé Claudi Casanovas, per la linealitat i coherènciaque ha seguit en la seua trajectòria i per la similitudtemàtica quant a l’ús de terres volcàniques i fragmentsde materials extrets de la naturalesa.

Així mateix, s’ha deixat captivar indirectament per lesrestes pictòriques de la prehistòria, a causa de l’elegànciadels traços, l’estilització i la simplificació de formes que

36

Page 35: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

trayectoria y por la similitud temática en cuanto aluso de tierras volcánicas y fragmentos de materialesextraídos de la naturaleza se refiere.

Asimismo, se ha dejado cautivar indirectamentepor los restos pictóricos de la Prehistoria, debido ala elegancia de los trazos, la estilización y simplifi-cación de formas que en tales repertorios aparecen.Tanto en Altamira como en Cataluña se han locali-zado algunos ejemplares en los que se muestra elesfuerzo humano por hacer frente a los poderesnaturales, cuyas imágenes simbólicas de cazadores,animales, etc. se vinculan a creencias supersticio-sas y a la magia, porque a través de las mismas elhombre trató de comprender el cosmos, el mundo ysus diversos fenómenos. Aunque cronológicamentemás cercanas, la cultura y la plástica del antiguoEgipto faraónico le han atraído, por su carácterigualmente simbólico, oscuro y difícil, como tambiénlo ha conseguido la civilización griega, por la altacalidad que lograron sus artífices en la construcciónde templos y la representación escultórica de lafigura humana. La visita a la Acrópolis de Atenas lepermitió valorar de cerca todo un legado históricoy cultural en su grandeza y magnitud, como en laetapa contemporánea lo han supuesto para él lospintores impresionistas y su actitud en torno a laobservación de los cambios de luz.

Si bien en su vida hay dos constantes que ha idodesarrollando paralelamente como han sido laenseñanza de plástica y la elaboración de su propiaobra en el taller, el cual se encuentra junto a su casaen un amplio espacio separado y que cuenta conun repertorio de maquinaria: torno, cuatro hornos,mesas, herramientas, junto a varias salas paraexponer y almacenar las cerámicas. Ha cultivadoparalelamente otras aficiones, como ha sido lalectura de algunos autores cuyo pensamiento haincidido de modo directo en su personalidad. Entreellos cabe mencionar a Dale Carnegie, EduardoCriado o José Silva, porque la práctica de sus enseñan-zas le han servido paramejorar su calidad de vida y sutrabajo. Ya de muy joven, y cuando había finalizadoel bachillerato se sometió a unas pruebas psicológicasrealizadas por el Dr. Lluis Folch i Camarasa, que lellevaron a interesarse por la psicología y a valorarsus resultados, por las predicciones y consejos que leaportaban; también porqué le ayudaron a clarificarsu futuro profesional y personal.

en aquests repertoris apareixen. Tant a Altamira coma Catalunya se n’han localitzat alguns exemplars enels quals es mostra l’esforç humà per afrontar elspoders naturals, les imatges simbòliques de caçadors,animals, etc., es vinculen a creences supersticioses i ala màgia, perquè a través d’aquestes l’home tractà decomprendre el cosmos, el món i els seus diversos fenò-mens. Encara que cronològicament més pròximes, lacultura i la plàstica de l’antic Egipte faraònic l’han atret,pel seu caràcter igualment simbòlic, obscur i difícil, comtambé ho ha fet la civilització grega, per l’alta qualitatque aconseguiren els seus artífexs en la construcció detemples i la representació escultòrica de la figurahumana. La visita a l’Acròpoli d’Atenes li va permetrevalorar de prop tot un llegat històric i cultural en la seuagrandesa i magnitud, com en l’etapa contemporània

37

Panisello trabajando en una de las obras de la colección BinomioÁrbol-Hombre (Lo PAROT), Horta de Sant Joan. Año 1995. Foto:Vicent Pellicer.Panisello treballant en una de les obres de la col·lecció Binomi Arbre-Home (Lo PAROT), Horta de Sant Joan. Any 1995. Foto: Vicent Pellicer.

Page 36: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

Desde otra perspectiva, también la audición reite-rada del programa “Un mundo sin barreras” delperiodista Roberto Martín de la ONCE mientraselaboraba sus piezas, le fue útil para agudizar susensibilidad y mejorar el sentido del tacto durantelos años 1995-97. Esta compañía que le permitiócomenzar a desarrollar la serie denominada“Binomio árbol-hombre” (a partir de cortezas deárboles) que primero expuso en el Museo de ArteModerno de Tarragona en 1997 y después se pudopresenciar en otras salas destacadas la zona delEbro. Dicha muestra contaba con un doble objeti-vo, ayudar a un colectivo de por si escasamenterecordado dentro del ámbito de las exposiciones dearte y crear un modelo expositivo que permitiera alos invidentes acercarse a la obra por medio de laejercitación del tacto en lugar de la vista. El conjuntode objetos que planteó, tenían forma de jarro asimé-trico aplanado y destacaban por su variedad textural,pues cada uno sugería la corteza de un determinadotipo de árbol y fue diseñado a partir de los ejemplaresque reciben la protección de la Generalitat y que sehallan en el sur de Cataluña. Además el libro de RamónClopés i Boix “Arbres Monumentals i Singulars deles Comarques de Tarragona” (1995) facilitó y enca-minó su tarea. Cabe señalar que la citada exposiciónle permitió profundizar en la sensibilidad de laspersonas invidentes y fue el punto de partida de variasexhibiciones efectuadas siguiendo tal orientaciónen la sede del Museo Tiflológico de la FundaciónONCE en Madrid (1998), en el colegio Verge de laCinta de Tortosa (un centro para disminuidos psíquicosy con el cual colaboró para conmemorar el 25 ani-versario con la realización de cien reproducciones aescala que servían para obsequiar a los beneficiariosy simpatizantes de aquella entidad). La acción sociala pequeña escala le ha motivado en reiteradas oca-siones a acercarse y apoyar entidades orientadas ala investigación sobre enfermedades como el cáncer,o bien recogen fondos para la lucha contra la miseria,la lepra, la prostitución infantil, o el hambre comoIntermon, Oxfam, Anesvad, Cruz Roja, AmnistíaInternacional, por citar algunas.

Si algo caracteriza a Panisello es su afán de experi-mentación, de ir más allá, tanto a nivel técnicocomo conceptual. El hecho de probar diversos barros,de recoger productos –arenas, lava, cristales deroca y minerales- de diferentes zonas de la geografíay de añadirlos a su trabajo, junto a la multiplicidad

ho han suposat per a ell els pintors impressionistes i laseua actitud entorn de l’observació dels canvis de llum.

Si bé en la seua vida hi ha dos constants que ha anatdesenvolupant paral·lelament com han sigut l’ensenya-ment de plàstica i l’elaboració de la seua pròpia obraal taller, el qual es troba al costat de sa casa en unampli espai separat i que compta amb un repertori demaquinària: torn, quatre forns, taules, ferramentes,junt amb diverses sales per a exposar i emmagatzemarles ceràmiques. Ha cultivat paral·lelament altresaficions, com ha sigut la lectura d’alguns autors elpensament dels quals ha incidit de manera directa enla seua personalitat. Entre ells cal mencionar DaleCarnegie, Eduardo Criado o José Silva, perquè la pràc-tica dels seus ensenyaments li han servit per a millorarla seua qualitat de vida i el seu treball. Ja de molt jove,i quan havia acabat el batxillerat es va sotmetre aunes proves psicològiques realitzades pel Dr. LluísFolch i Camarasa, que el van portar a interessar-se perla psicologia i a valorar els seus resultats, per lesprediccions i consells que li aportaven; també perquèl’ajudaren a aclarir el seu futur professional i personal.

Des d’una altra perspectiva, també l’audició reiteradadel programa “Un mundo sin barreras” del periodistaRoberto Martín de l’ONCE mentre elaborava les seuespeces, li va ser útil per a aguditzar la seua sensibilitati millorar el sentit del tacte durant els anys 1995-97.Aquesta companyia que li va permetre començar adesenvolupar la sèrie denominada “Binomi arbre-home” (a partir d’escorces d’arbres) que primer vaexposar al Museu d’Art Modern de Tarragona el 1997 idesprés es va poder presenciar en altres sales destacadesde la zona de l’Ebre. Aquesta mostra comptava ambun doble objectiu, ajudar un col·lectiu de per si escas-sament recordat dins de l’àmbit de les exposicionsd’art i crear un model expositiu que permetera als invi-dents aproximar-se a l’obra per mitjà de l’exercici deltacte en compte de la vista. El conjunt d’objectes queva plantejar tenien forma de gerro asimètric aplanat idestacaven per la seua varietat textural, ja que cadaun suggeria l’escorça d’un determinat tipus d’arbre iva ser dissenyat a partir dels exemplars que reben laprotecció de la Generalitat i que es troben al sud deCatalunya. A més el llibre de Ramón Clopés i Boix“Arbres Monumentals i Singulars de les Comarques deTarragona” (1995) facilità i encaminà la seua tasca. Calassenyalar que l’exposició mencionada li va permetreaprofundir en la sensibilitat de les persones invidents i

38

Page 37: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

de materias primas que ha empleado: arcilla, gres,refractario o porcelana, y de métodos de recubri-miento de la superficie, o procedimientos de cocción:rakú, cristalizaciones, esmaltes brillantes y mates,reflejos metálicos, etc…, la combinación de barrocon madera, o la elaboración de piezas en volumeny murales de pequeño formato constituyen unamuestra de lo mencionado. De todos modos, a partirde los años 70 y exceptuando algunos ejemplaresde la primera serie, sus formas no son anónimas,sino que van acompañadas de un título: “Mamut”,“Labios”, etc… constituyen los nombres que identi-fican a los jarrones asiméticos con pitorro de suetapa inicial. De modo progresivo, el afán de sim-plificar y abstraer le llevó a utilizar este sistemapara favorecer la comprensión de la obra:“Gestación”, “Reflexión”, “Nacimiento”, etc…sonalgunos de los nombres que recibieron los plafonesdel periodo de los 80, compuestos por trazos linealesamplios, contornos redondeados y manchas dispues-tas de un modo premeditado, que incorporaban unestudio previo de las tonalidades a emplear y porconsiguiente, una reflexión sobre la idea a plasmarde manera plástica. Asimismo, los últimos ejem-plares reflejaban su preocupación por el origen dela vida, del mundo y del cosmos, que se hallapatente o latente en muchas de sus cerámicas. Enuna etapamás avanzada las denominaciones tuvieronuna carga poética: “Árbol de cenizas”, “Caminantede la medianoche”, “La caravana plateada”, e inclu-so cercana al origen de la historia del planeta y lacivilización “Mundo azul”, “¡Gracias celtas!”. Eraun momento en el cual las formas abstractas ybasadas en el primitivismo o bien en recursospopulares, se mezclaban con la creatividad y elafán de construir un objeto nuevo, amplio de basey con un acabado abierto. Además los títulos habíansido extraídos de canciones de un programa deradio tres “Diálogos tres” de Ramón Trecet, como:“¡Gracias celtas!”, “El cielo en una flor salvaje”,etc.. que correspondían a algunos de los temasescuchados. La audición motivaba su trabajo y sehallaba presente a lo largo del proceso de realizaciónde la obra, de ahí que en ocasiones fuera la quedeterminara en última instancia el asunto. Elmomento álgido fue el periodo comprendido entrelos años 1992 y 1998, debido a que pudo disfrutarde un quinquenio sabático, que si bien le apartó dela enseñanza, le permitió proseguir y finalizarmuchos proyectos e iniciar otros nuevos.

va ser el punt de partida de diverses exhibicions efec-tuades seguint aquesta orientació a la seu del MuseuTiflològic de la Fundació ONCE a Madrid (1998), alcol·legi Verge de la Cinta de Tortosa (un centre per a dis-minuïts psíquics i amb el qual va col·laborar per acommemorar el 25 aniversari amb la realització decent reproduccions a escala que servien per a obse-quiar els beneficiaris i simpatitzants d’aquella entitat).L’acció social a menuda escala l’ha motivat en reitera-des ocasions a aproximar-se i donar suport a entitatsorientades a la investigació sobre malalties com el càn-cer, o bé recullen fons per a la lluita contra la misèria, lalepra, la prostitució infantil, o la fam com Intermon,Oxfam, Anesvad, Creu Roja, Amnistia Internacional,per mencionar-ne algunes.

Si alguna cosa caracteritza Panisello és el seu afanyd’experimentació, d’anar més enllà, tant a nivell tècniccom conceptual. El fet de provar diversos fangs, derecollir productes –arenes, lava, cristalls de roca iminerals– de diferents zones de la geografia i d’afegir-losal seu treball, junt amb la multiplicitat de matèriesprimeres que ha emprat: argila, gres, refractari oporcellana, i de mètodes de recobriment de la superfície,o procediments de cocció: raku, cristal·litzacions, esmaltsbrillants i mats, reflexos metàl·lics, etc., la combinacióde fang amb fusta, o l’elaboració de peces en volum imurals de petit format constitueixen una mostra delque hem mencionat. De totes maneres, a partir delsanys 70 i exceptuant alguns exemplars de la primerasèrie, les seues formes no són anònimes, sinó que vanacompanyades d’un títol: “Mamut”, “Llavis”, etc.,constitueixen els noms que identifiquen els gerros asi-mètrics amb broc de la seua etapa inicial. De maneraprogressiva, l’afany de simplificar i abstraure el va portara utilitzar aquest sistema per a afavorir la comprensióde l’obra: “Gestació”, “Reflexió”, “Naixement”, etc.,són alguns dels noms que van rebre els plafons delperíode dels 80, compostos per traços lineals amplis,contorns arredonits i taques disposades de manerapremeditada, que incorporaven un estudi previ de lestonalitats a emprar i per consegüent, una reflexió sobrela idea a plasmar de manera plàstica. Així mateix, elsúltims exemplars reflectien la seua preocupació perl’origen de la vida, del món i del cosmos, que es trobapatent o latent en moltes de les seues ceràmiques. Enuna etapa més avançada les denominacions tinguerenuna càrrega poètica: “Arbre de cendres”, “Caminantde la mitjanit”, “La caravana platejada”, i fins i totpròxima a l’origen de la història del planeta i la civilit-

39

Page 38: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

También en la serie dedicada a interpretar las cor-tezas de árboles –que empezó en la segunda mitadde la década de los años 90- cada pieza tenía sutítulo, si bien en este caso éste poseía una referenciadirecta a lo real e indicaba la textura del árbol espe-cífico a partir del cual había preparado la escultura:“Olmo”, “Eucalipto”, “Ciprés”, “Olivo”, etc… Ytransformaba esta orientación en otra distinta en laserie Ovnis al emplear otros conceptos de caráctermás intimista e incluso fantasioso. Los objetoseran calificados con los siguientes adjetivos o verbos:“ovni especial”, “ovni vigilante”, “ovnis conectados”,“ovni estrella”, etc…; a finales de la citada década einicios del año 2000, su obra había dado un giro yPanisello había pasado de la concreción de la materiaque se puede tocar, a la observación del universolejano que percibimos, pero al cual no podemosacercarnos fácilmente, ni palpar, aunque si imaginarlo

zació “Món blau”, “¡Gràcies celtes!”. Era un momenten què les formes abstractes i basades en el primitivismeo bé en recursos populars, es mesclaven amb la creativi-tat i l’afany de construir un objecte nou, ampli de basei amb un acabat obert. A més els títols havien sigutextrets d’un programa de ràdio tres “Diálogos tres” deRamón Trecet, com: “¡Gràcies celtes!”, “El cel en una florsalvatge”, etc.. que corresponien a alguns dels temesescoltats. L’audició motivava el seu treball i es trobavapresent al llarg del procés de realització de l’obra, ésper això que en ocasions fóra la que determinara enúltima instancia l’assumpte. El moment àlgid fou elperíode comprés entre els anys 1992 i 1998, degut alfet que va poder gaudir d’un quinquenni sabàtic, quesi bé l’apartà de l’ensenyament, li permeté prosseguir iacabar molts projectes i iniciar-ne altres nous.

També en la sèrie dedicada a interpretar les escorces

40

Preparando los esmaltes de rakú en el laboratorio del taller cerámico. Año 1995. Foto Marc Butxaca.Preparant els esmalts de rakú en el laboratori del taller ceràmic. Any 1995. Foto Marc Butxaca.

Page 39: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

y reconstruirlo a nuestro antojo. De todos modoslos títulos nunca han condicionado su obra, sinoque han sido el resultado final, o lo que la misma leha sugerido. Asimismo, la serie ovnis refleja susaficiones personales, pues siempre ha sentido unagran pasión por las películas de ciencia ficción ypor el modo como en ellas se resuelven las escenas;de ahí que se haya basado puntualmente en susrecursos.

Repetía en estas últimas construcciones el gustopor la composición, el equilibrio y la compensaciónde volúmenes, con lo cual trazaba las directrices deun tema nuevo que con el tiempo ha ido desarro-llando y tomando consistencia. Si con anterioridadsu preocupación había sido el origen del mundo, lanaturaleza y la materia en su estado informe, eincluso en algunos casos los antecedentes de lahistoria, y luego había recorrido la geografía catalanaen busca de la concreción partiendo de la botánica,ahora se hallaba preocupado por el cosmos, susmisterios y jugaba con las constelaciones y planetas,creando ritmos e interconexiones entre éstos. Larealidad percibida en nuestro entorno, daba paso aotra más intangible, lejana e inaccesible como ya seha apuntado.

Cabe señalar además que la experimentación le hallevado a obtener soluciones nuevas, y que si bienésta ha sido el producto de una actividad reflexivay atenta, también ha sabido incorporar los resultadosobtenidos de un modo azaroso o inesperado. Todosestos elementos reunidos le han animado a menudoa proseguir una orientación o camino. Lo premedi-tado y sabido le sirve, pero no le aporta nada; encambio, le estimula ver como los productos combi-nados con ciertos recursos plásticos, estilísticos yformales le han facilitado la obtención de algunoslogros originales. Sin embargo, no se trata de unaacción improvisada, pues la mayor parte de lasveces anota la fuente originaria de cada materialque recoge –tanto si éste ha sido extraído de unazona de Egipto, como de un rincón de Cataluña–,analiza las posibilidades que puede conseguir conel trazo de unos contornos concretos y la aplicaciónde una textura antes de completar una figura y finalizarsu tarea. Prueba los elementos y sus reacciones,también cómo deben adaptarse a las diversassuperficies y formas, en pedazos de barro previos obien en la misma pieza a elaborar. En este sentido

d’arbres –que començà en la segona meitat de ladècada dels anys 90- cada peça tenia el seu títol, si béen aquest cas posseïa una referència directa a allòreal i indicava la textura de l’arbre específic a partirdel qual havia preparat l’escultura: “Om”, “Eucalip-tus”, “Xiprer”, “Olivera”, etc. I transformava aquestaorientació en una altra distinta en la sèrie Ovnis enemprar altres conceptes de caràcter més intimista ifins i tot fantasiós. Els objectes eren qualificats ambels adjectius o verbs següents: “ovni especial”, “ovnivigilant”, “ovnis connectats”, “ovni estrella”, etc.; afinals de la dècada mencionada i inicis de l’any 2000,la seua obra havia fet un gir i Panisello havia passatde la concreció de la matèria que es pot tocar, al’observació de l’univers llunyà que percebem, però alqual no podem acostar-nos fàcilment, ni palpar, enca-ra que sí imaginar-lo i reconstruir-lo al nostre antull.De totes maneres els títols mai han condicionat laseua obra, sinó que han sigut el resultat final, o elque aquesta li ha suggerit. Així mateix, la sèrie ovnisreflecteix les seues aficions personals, ja que sempreha sentit una gran passió per les pel·lícules de ciènciaficció i per la manera com en elles es resolen les esce-nes; és per això que s’ha basat puntualment en el seusrecursos.

Repetia en aquestes últimes construccions el gust perla composició, l’equilibri i la compensació de volums,amb la qual cosa traçava les directrius d’un tema nouque amb el temps ha anat desenvolupant i prenentconsistència. Si abans la seua preocupació haviasigut l’origen del món, la naturalesa i la matèria enel seu estat informe, i fins i tot en alguns casos elsantecedents de la història, i després havia recorregut lageografia catalana en recerca de la concreció partintde la botànica, ara es trobava preocupat pel cosmos,els seus misteris i jugava amb les constel·lacions i elsplanetes, creant ritmes i interconnexions entre aquests.La realitat percebuda en el nostre entorn, donava pasa una altra més intangible, llunyana i inaccessible comja s’ha apuntat.

Cal assenyalar que l’experimentació l’ha portat aobtenir solucions noves, i que si bé aquesta ha sigut elproducte d’una activitat reflexiva i atenta, també hasabut incorporar els resultats obtinguts d’una maneraatzarosa o inesperada. Tots aquests elements reunitsl’han animat sovint a prosseguir una orientació ocamí. Allò premeditat i sabut li serveix, però no liaporta res; en canvi, l’estimula veure com els productes

41

Page 40: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

el trabajo en rakú ha tenido una gran relevanciaporque le ha permitido mostrar diversos aspectossimultáneamente: textura, decoración, asimetría,compensación, irregularidad, conceptos que suelenser importantes en sus creaciones. En cambio, en laserie dedicada al estudio de las cortezas, se muestrala arcilla sin ninguna cobertura, con las marcasobtenidas por la presión de un fragmento de barroen la superficie de un tronco determinado. Se trata porconsiguiente de un repertorio que recoge una mayorcarga vivencial y que ha sido efectuado siguiendounas directrices muy distintas al anterior. Si en elprimer grupo la experimentación tenía un caráctermás abstracto y combinaba elementos formales ytécnicos, de modo que el proceso para la consecu-ción del objeto era el factor primordial, en el últimoparece como si el contacto del ceramista con lanaturaleza y la manera de aproximarse a ésta sehallasen en el centro y constituyeran el elementomás importante.

Joan Panisello cuenta con una larga trayectoria deexposiciones que ha presentado en diversos espacios:galerías privadas, centros culturales, cajas de ahorro,etc. No ha sido siempre una finalidad comercial laque le ha motivado, sino el afán de divulgar y dar aconocer su labor. Ha realizado también encargospara instituciones y entidades de índole muy diversa,pero procurando que fuera el cliente quien se adap-tara a su línea personal y ha optado por rechazaraquéllos que no encajaban dentro de su ámbito.

La cerámica constituye para él una vocación, queha sentido muy profundamente, por dicho motivo hapreferido siempre hacer las cosas a su modo ysegún su criterio. El hecho de haber podido combinarsu ejercicio con el de la docencia le ha permitidodar esta orientación a su primera tarea. Sin embargo,la enseñanza le ha atraído siempre y ha procuradoimplicarse al máximo con el alumno en el aspectopedagógico, favoreciendo el desarrollo plástico yhumano de éste, abriendo la capacidad de sumente para que el estudiante extrajera su habilidady talento individuales, mejorara la sensibilidad desus manos y perfeccionara su creatividad; para elloha tratado de crear un clima propicio en el aula quefacilitara al discípulo tener confianza en sí mismo, y ala par ha intentado de responder a sus exigencias,adaptándose a su nivel. Cabe señalar además que alos 17 años empezó el magisterio y al cabo de tres

combinats amb certs recursos plàstics, estilístics iformals li han facilitat l’obtenció d’algunes consecu-cions originals. Tanmateix, no es tracta d’una accióimprovisada, ja que la major part de les vegades anotala font originària de cada material que recull -tant siaquest ha sigut extret d’una zona d’Egipte, com d’unracó de Catalunya-, analitza les possibilitats que potaconseguir amb el traç d’uns contorns concrets i l’apli-cació d’una textura abans de completar una figura ifinalitzar la seua tasca. Prova els elements i les seuesreaccions, també com han d’adaptar-se a les diversessuperfícies i formes, en pedaços de fang previs o bé enla mateixa peça a elaborar. En aquest sentit el treballen rakú ha tingut una gran rellevància perquè li hapermés mostrar diversos aspectes simultàniament:textura, decoració, asimetria, compensació, irregularitat,conceptes que solen ser importants en les seuescreacions. En canvi, en la sèrie dedicada a l’estudi deles escorces, es mostra l’argila sense cap cobertura,amb les marques obtingudes per la pressió d’unfragment de fang en la superfície d’un tronc determi-nat. Es tracta per consegüent d’un repertori que reculluna major càrrega vivencial i que ha sigut efectuatseguint unes directrius molt distintes a l’anterior. Si enel primer grup l’experimentació tenia un caràcter mésabstracte i combinava elements formals i tècnics, demanera que el procés per a la consecució de l’objecteera el factor primordial, en l’últim pareix com si elcontacte del ceramista amb la naturalesa i la manerad’aproximar-s’hi es trobaren en el centre i constituïrenl’element més important.

Joan Panisello compta amb una llarga trajectòria d’ex-posicions que ha presentant en diversos espais: galeriesprivades, centres culturals, caixes d’estalvis, etc. No hasigut sempre una finalitat comercial la que l’ha motivat,sinó l’afany de divulgar i donar a conéixer la seuatasca. Ha realitzat també encàrrecs per a institucionsi entitats d’índole molt diversa, però procurant quefóra el client qui s’adaptara a la seua línia personal iha optat per rebutjar aquells que no encaixaven dinsdel seu àmbit.

La ceràmica constitueix per a ell una vocació, que hasentit molt profundament, per aquest motiu ha pre-ferit sempre fer les coses a la seua manera i segons elseu criteri. El fet d’haver pogut combinar el seuexercici amb el de la docència li ha permés donaraquesta orientació a la seua primera tasca.Tanmateix, l’ensenyament l’ha atret sempre i ha

42

Page 41: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

años de haber finalizado estos estudios –en 1965–se matriculó en la Escuela de Artes y Oficios deTortosa (1968-75), en un momento en el cual lasenseñanzas eran más estrictas y académicas, y porconsiguiente los aspectos vinculados a la experimen-tación quedaban relegados a la iniciativa de cadauno. Después mejoró sus conocimientos con cincocursos monográficos en la Escuela de Cerámica deLa Bisbal.

Ha sabido combinar la especialidad en Artes Plásticascon la relacionadacontemasdeCienciasNaturales,cuyoscontenidos también le han cautivado tanto a niveldocente, como cerámico. Además ha podido impartiren el Instituto “JoaquimBau” de Tortosa durante ochoaños las asignaturas de cerámica ymosaico dentro delgrupo de créditos variables de la ESO. Paniselloconsidera que ha sido una gran suerte haber tenidoesta oportunidad, pues le ha permitido relacionarsus intereses personales por estas materias con eldesempeñodeunaprácticadocenteque sirviera a la para los jóvenes para crecer y aprender a conectarsecon el entorno de un modo positivo y experimental.

procurat implicar-se al màxim amb l’alumne en l’as-pecte pedagògic, afavorint el seu desenvolupamentplàstic i humà, obrint la capacitat de la seua mentperquè l’estudiant extraguera la seua habilitat italent individuals, millorara la sensibilitat de lesseues mans i perfeccionara la seua creativitat; per aaixò ha tractat de crear un clima propici en l’aulaque facilitara al deixeble tenir confiança en si mateix,i alhora ha intentat respondre a les seues exigències,adaptant-se al seu nivell. Cal assenyalar a més queals 17 anys començà el magisteri i al cap de tres anysd’haver acabat aquests estudis –el 1965- es va matri-cular a l’Escola d’Arts i Oficis de Tortosa (1968-75),en un moment en què els ensenyaments eren mésestrictes i acadèmics, i per consegüent els aspectesvinculats a l’experimentació quedaven relegats a lainiciativa de cada un. Després va millorar els seusconeixements amb cinc cursos monogràfics a l’Escolade Ceràmica de La Bisbal.

Ha sabut combinar l’especialitat en Arts Plàstiquesamb la relacionada amb temes de Ciències Naturals,els continguts de les quals l’han captivat tant a nivell

43

Panisello cosiendo dos de las planchas que conforman una obra dela colección Binomio Árbol-Hombre (Falsa Pebrera),

LA SALLE Barcelona. Año 2006. Foto: Moisès PaniselloPanisello cosint dues de les planxes que conformen una obra de la

col·lecció Binomi Arbre-Home (Falsa Pebrera),LA SALLE Barcelona. Any 2006. Foto: Moisès Panisello

Inauguración del nuevo taller, mayo de 1992. De derecha a izquierda:F. González Cirer, crítico de arte, D. Vicente Beguer, Alcalde deTortosa y Senador, Joan Panisello, su esposa Joana Casanova, SariHernández y su marido, D. Alejandro Bañares, Delegado Provincialde Educación en Tarragona. Fotografía: Mariano Jover.Inauguració del nou taller, maig de 1992. De dreta a esquerra:F. González Cirer, crític d'art, Vicente Beguer, alcalde de Tortosa i senador,Joan Panisello, la seua esposa Joana Casanova, Sari Hernández i el seumarit, Alejandro Bañares, delegat provincial d'Educació a Tarragona.Fotografia: Mariano Jover.

Page 42: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

La ejercitación del magisterio le ha ayudado a poderelaborar en el taller las piezas que le interesaban,cosa que muy probablemente no hubiera podidoalcanzar dedicándose estrictamente a la producciónde obras, pues hubiera tenido que idear una líneacomercial de objetos o bien aceptar los criterios delmercado y de las personas que le encargaban lascerámicas, como ha sucedido con muchos autoresdestacados. Panisello, recuerda al respecto un antiguocomentario de Antoni Cumella, y que consistió enhacerle ver que cuando hay que sobrevivir mediantedicha técnica, uno debe someterse a las directricespredominantes y a los gustos del comprador.

Con el paso del tiempo ha podido observar la veracidadde tales palabras y los cambios acaecidos en el ámbitode la enseñanza, que era muy reglamentada yestricta en los años cincuenta y sesenta del siglo XX yahora da una libertad al pedagogo para que desarrollelos contenidos siguiendo una orientación propia.

Joan Panisello opina que es una persona afortunadatanto en el ámbito personal como profesional,pues ve que la cerámica cuando va acompañada delos estudios o diplomatura en Magisterio o bien dela Licenciatura en Bellas Artes sirve para mejorarlas condiciones de vida de sus artífices. El ejercicioestricto de la modalidad cerámica tiene escasoreconocimiento, ya que relega a su poseedor alreducto de artesano. Su desarrollo cuenta con pocarelevancia social en España, en comparación con laque ha adquirido en Japón, Estados Unidos oInglaterra por citar algunos casos en los cuales sehalla incluida en el sector de los estudios superioreso universitarios y goza de mayor prestigio. Unejemplo claro se puede observar en las galerías dearte, que procuran disminuir al máximo en suagenda las exposiciones de cerámica debido a quenormalmente sus objetos adolecen de clientes ycoleccionistas. Por lo tanto no suelen acceder suspracticantes al circuito artístico en las mismas condi-ciones que los artistas plásticos especializados en otrasramas. La cerámica contemporánea generalmentese mueve dentro de un círculo propio y tiene suscoleccionistas o compradores, los cuales no suelencoincidir con los que visitan las grandes ferias yacontecimientos artísticos nacionales e internacio-nales, salvo excepciones. De ello es conscientePanisello, aunque el creador en barro siempre hallabuscando nuevos espacios o ámbitos en los que

docent, com ceràmic. A més ha pogut impartir a l’institut“Joaquim Bau” de Tortosa durant vuit anys les assignaturesde ceràmica i mosaic dins del grup de crèdits variables del’ESO. Panisello considera que ha sigut una gran sorthaver tingut aquesta oportunitat, ja que li ha permésrelacionar els seus interessos personals per aquestesmatèries amb l’exercici d’una pràctica docent que serviraalhora als joves per a créixer i aprendre a connectar-seamb l’entorn d’una manera positiva i experimental.

L’exercici del magisteri l’ha ajudat a poder elaborar enel taller les peces que li interessaven, cosa que proba-blement no haguera pogut aconseguir dedicant-seestrictament a la producció d’obres, ja que hauria hagutd’idear una línia comercial d’objectes o bé acceptar elscriteris del mercat i de les persones que li encarregaven lesceràmiques, com ha succeït amb molts autors destacats.Panisello, recorda sobre això un antic comentari d’AntoniCumella, i que va consistir a fer-li veure que quan s’ha desobreviure mitjançant aquesta tècnica, un s’ha de sotmetrea les directrius predominants i als gustos del comprador.

Amb el pas del temps ha pogut observar la veracitatd’aquestes paraules i els canvis esdevinguts en l’àmbitde l’ensenyament, que era molt reglamentat i estricte enels anys cinquanta i seixanta del segle XX i ara dóna unallibertat al pedagog perquè desenvolupe els contingutsseguint una orientació pròpia.

Joan Panisello opina que és una persona afortunadatant en l’àmbit personal com professional, ja que veuque la ceràmica quan va acompanyada dels estudis odiplomatura en Magisteri o bé de la llicenciatura enBelles Arts serveix per a millorar les condicions de vidadels seus artífexs. L’exercici estricte de la modalitatceràmica té escàs reconeixement, ja que relega el seuposseïdor al reducte d’artesà. El seu desenvolupamentcompta amb poca rellevància social a Espanya, en com-paració amb la que ha adquirit a Japó, Estats Units oAnglaterra per mencionar alguns casos en què es trobainclosa en el sector dels estudis superiors o universitaris igaudeix de major prestigi. Un exemple clar es pot observaren les galeries d’art, que procuren disminuir al màximen la seua agenda les exposicions de ceràmica ja quenormalment els seus objectes manquen de clients icol·leccionistes. Per tant no solen accedir els seus prac-ticants al circuit artístic en les mateixes condicions queels artistes plàstics especialitzats en altres branques. Laceràmica contemporània generalment es mou dins d’uncercle propi i té els seus col·leccionistes o compradors,

44

Page 43: PRIMERAS Y TEXTOS · 2008-01-05 · 11 Ésperami,comaAlcaldedeTortosa,unasatisfacciómoltgranpoderescriureaquesteslíniesperdonar labenvingudaaaquestamostradelnostrebenvolgutartistajesusencJoanPanisello

ejercitar su práctica y darse a conocer. Recuerda laetapa en que empezó a elaborar piezas como unperiodo en el cual las cosas resultaban más fácilesal ceramista, pues el ambiente social era propicio aacoger los productos artesanos y a comprar piezasúnicas, con diseños más o menos atrevidos. Elincipiente coleccionismo que se inició en la décadade los sesenta y setenta ha disminuido en granmedida, muchos antiguos compradores suyos handejado de gastar sus ahorros en este tipo de objetos.Otro motivo que le hace sentirse afortunado en elámbito personal es el apoyo espiritual y materialque siempre le han proporcionado su esposa e hijo,con quienes ha compartido proyectos y objetivos.

Por consiguiente, de cara al futuro se halla ilusionadoy con ganas de proseguir la realización de exposi-ciones en diversas galerías y centros, si bien enestos momentos no tiene todavía planteada ningunalínea nueva a desarrollar. A menudo anota tantoideas como fórmulas en un papel o libreta con elobjetivo de concretar éstas en cualquier ocasión.De todos modos, muchas de las series que hainiciado no se hallan cerradas, sino que quierecontinuarlas, como la dedicada a los ovnis o a lascortezas, en las que sigue trabajando actualmentemediante el ejercicio de encargos y esculturas. Esosí siempre probando nuevas posibilidades yampliando la orientación que elige. Además suelecombinar las piezas de volumen con los murales,de tal modo que de cada repertorio posee ambasvariantes, ya que las considera un complemento launa de la otra, pues le permiten expresar un mismoasunto a dos niveles de representación: bidimen-sional y tridimensional.

Mª Carmen Riu de MartínAsociación de Críticos de Arte

els quals no solen coincidir amb els que visiten les gransfires i esdeveniments artístics nacionals i internacionals,llevat d’excepcions. Panisello és conscient d’això, encaraque el creador en fang sempre troba buscant nousespais o àmbits on exercir la seua pràctica i donar-se aconéixer. Recorda l’etapa en què començà a elaborarpeces com un període en què les coses resultaven mésfàcils al ceramista, ja que l’ambient social era propici aacollir els productes artesans i a comprar peces úniques,amb dissenys més o menys atrevits. L’incipient col·leccio-nisme que s’inicià en la dècada dels seixanta i setantaha disminuït en gran mesura, molts antics compradorsseus han deixat de gastar els seus estalvis en aquestaclasse d’objectes. Un altre motiu que el fa sentir-seafortunat en l’àmbit personal és el suport espiritual imaterial que sempre li han proporcionat la seua esposa ifill, amb qui ha compartir projectes i objectius.

Per consegüent, de cara al futur es troba il·lusionat i ambganes de prosseguir la realització d’exposicions en diversesgaleries i centres, si bé en aquests moments no té encaraplantejada cap línia nova a desenvolupar. Sovint anotatant idees com fórmules en un paper o llibreta ambl’objectiu de concretar-les en qualsevol ocasió. De totesmaneres, moltes de les sèries que ha iniciat no es trobentancades, sinó que vol continuar-les, com la dedicadaals ovnis o a les escorces, en les quals continua treballantactualment mitjançant l’exercici d’encàrrecs i escultures.Això sí sempre provant noves possibilitats i ampliantl’orientació que elegeix. A més sol combinar les pecesde volum amb els murals, de tal manera que de cadarepertori posseeix ambdues variants, ja que les consideraun complement l’una de l’altra, perquè li permetenexpressar un mateix assumpte a dos nivells de repre-sentació: bidimensional i tridimensional.

Mª Carmen Riu de MartínAsociación de Críticos de Arte

45