PRIMAVERAPRIMAVERA

Revista del Centre Cultural de ColldejouAny II. Número 4. Març del 2.000.Pr

eu: 5

00 p

ts.,

3 €

SUMARI

Sum

ari

2

EditorialAnys i anys...

OpinióL’honradesa

Conte de fadesEl preu de la por

Les dones maltractadesL’aire dels molins

CuinaQue aprofiti!

Des de la figueraVa de calendaris

Activitats i entitatsSolidaritat amb la gent gran

Homenatge al perdigotTemps de cacera

Entitats i activitatsAventura’t a l’esport

LiteraturaPerò jo... t’estimava

Miro el cel

Ho sabies?I es va fer la llum

El racó de la canallaEl parc infantil

Sant Jordi salva la Pasqua

Ep. 3

Op. 4p. 6p. 10p. 17p. 21

Cp. 5

Dp. 8

Ap. 11p. 15p. 16

Ep. 12

Lp. 14p. 14

Hp. 18

Ep. 20p. 20

CRÈDITS

DireccióMagda Guerrero

Consell de redaccióJoan Gaya

Joan LlorensLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

Composició i edicióLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

PortadaNúria Montalvo

ImprimeixImpremta Comercial

Lo Collet atén:Telèfon

977 83 82 96(Magda Guerrero)

Internet Miquel Fontanals

http://www.karpin.com/locolletE-mail

locollet@karpin.comAmb la col·laboració:

Excm. Ajuntament de ColldejouDepartament de Cultura de la

Generalitat de CatalunyaExcm. Diputació Provincial de

TarragonaExcm. Consell Comarcal del

Baix Camp«la Caixa»

Lo Collet no comparteixnecessàriament les opinions

publicades, les quals són responsabilitatúnica dels seus autors.

D.L.: T-523/99

Edi

tori

al

Anys i anys...

3

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12

L’HOSPITALET DE L’INFANT

AGÈNCIA DE VIATGES GRUP A GC - 641C/ Montsià, 1 • Tel. 977 82 37 27 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

Això és, precisament, el quedesitgem per a LO COLLET:anys i anys. Avui, dia de

Sant Jordi, la nostra revista com-pleix el seu primer aniversari. Bu-fem la primera espelmeta tot for-mulant un desig: “per molts anys”.Veus amigues i experimentadesens avisaven que allò difícil no erafer néixer una revista local, sinócontinuar-la. Per ara, encara ensduren les energies i estem agraïtsal vent serè perquè segueix bufanti inflant les veles de la nostra bar-ca a fi que pugui seguir el seu vi-atge. És un viatge que voldríemmolt llarg, fins arribar molt lluny.Desitgem que LO COLLET visquianys i anys.

Hem de pensar que aquesta re-vista no sortiria cada tres mesos sino fos per l’empenta que entre totsli donem. És imprescindible la fei-na de tot l’equip que la publiquem;és necessària la col·laboració detots els qui ens fan arribar els seusescrits; és indispensable l’acolli-da de tots els subscriptors; calenles ajudes de les institucions. Totplegat posa en solfa cada número

de LO COLLET que surt al carrer.Malgrat tot, encara voldríem

tenir més. Volem dir: més col-laboradors, més subscriptors, mésanunciants i més subvencions.Amb tot això aconseguiríem mésperfecció i, també, que la nostraveu arribés a tots els racons.

També ens agradaria que ensféssiu arribar les vostres opinions.Estaria bé que les vostres crítiquesconstructives arribessin en mà, percorreu o per Internet i, així, ensajudéssiu a millorar en molts as-pectes. Estem oberts a qualsevoliniciativa, proposta o suggeriment.Només us cal parlar...

El nostre número zero va sortirper Sant Jordi com una col-laboració de Colldejou a la Festadel Llibre, festa cultural per excel-lència. El nostre poble, encara quesigui petit, té moltes coses a dir inecessita aquest mitjà d’expressió.Tothom hi pot publicar les sevesopinions, les seves vivències, lesseves creacions. Sempre hi ha quité quelcom a dir, sempre hi ha algúdisposat a escoltar-lo. LO COLLET

serà el camí on ens retrobarem, on

caminarem junts, perquè Coll-dejou sigui un poble cada vega-da més conegut.

Després d’un any sencer deposar-hi el coll i la il·lusió enca-ra ens queda corda per estona.Tenim moltes coses a dir i volemdir-les, però estem ben segurs quetots vosaltres, amics lectors, en-cara en teniu més, tantes, que nopodem ni imaginar-les. Tothommínimament interessat en el mónque l’envolta té opinions pròpi-es, sap coses que, per estudis oper interessos, molta altra gent nosabem però que ens enriquirà sa-ber-ho. Potser hi ha gent que nos’atreveix a col·laborar perquè lisembla que no escriu prou bé.Això no s’ha d’entendre com aobstacle, car el consell de redac-ció de LO COLLET està disposat aajudar en el que calgui en la re-dacció de l’article en qüestió i,amb la discreció que ens carac-teritza, donar-li una forma adienti correcta.

Com us dèiem, doncs, que permolts anys!, i que col·laboracionsno en faltin! Així sia.

Opi

nió

L’honradesa

4

TUBS PVC I PEACCESSORIS PER CONDUCCIONS HIDRÀULIQUES

PLÀSTICS, S.L.

Ctra. de Reus, km. 8 • Tel. 977 82 63 59 - 977 82 61 10 • Fax 977 82 61 1043340 MONTBRIÓ DEL CAMP (Tarragona)

El més important d’aquestmón es resisteix a ser en-caixonat en paraules,

s’escapa a les definicions. Dema-nem a algú que ens defineixi, perexemple, una mare, o el sofri-ment o l’amor. No serà capaç defer-ho. Totes les respostes queens puguin donar no passaran deser una aproximació a la defini-ció. El més valuós d’aquesta vidani pot ser comprès per la raó solani ser ex-p l i c a d aamb parau-les.

Ara bé,axò no voldir que ig-n o r e maquella re-alitat. Alc o n t r a r i ,moltes ve-gades laconeixemmolt millorque aque-lles que esdeixen ves-

tir amb paraules.L’honradesa és una d’aquestes

realitats indefinibles i inexplica-bles, però de les quals tothom enconeix el seu significat més pro-fund. Tots sabem què vol dir serhonrat, encara que no sapiguemexplicar-ho prou bé. Tots sabemque l’honradesa és una flor quenomés es cull en els camps de larectitud; que és una moneda quenomés s’encunya dintre dels pa-

ràmetres de compliment del deu-re; que és una paraula que noméses pot escriure amb la fidelitat a lapròpia consciència.

I tots sabem que l’honradesa ésuna virtut que condiciona totes lesaltres. Ni l’amor pot viure senserespirar l’aire de l’honradesa! Sen-se, s’ofega.

A l’hora dels exàmens finals,l’honradesa serà la virtut sobre laqual tots serem jutjats... Quant aella, no valdran excuses, ni des-càrrecs, ni atenuants.

En una societat on la indigni-tat està a l’ordre del dia, hem deprocurar que la nostra conductasigui un homenatge permanent al’honradesa. En algun momentpot semblar que no serveix per ares, però a l’hora de la veritat, endepèn quasi tot.

Jo no estic pas ben segur quel’honradesa trobi sempre el pre-mi en aquest món, però sí que entroba sempre en el món de la prò-pia consciència a l’hora de lamort.

Mn. Jordi Centelles i Llop

5

Cui

na

FLORS

Ester

Plaça Miramar, 9 • Tel. 977 83 70 31 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP

Que aprofiti! (2)

Del llibre de cuina La teca(La veritable cuina ca-solana de Catalunya)

d’Ignasi Domènech, editat per latipografia Bonet, de Barcelona.

A LO COLLET número u, ja vamcomentar i extreure alguns frag-ments d’aquest llibre tan antic cominteressant. Avui ens centrarem enel capítol segon, titulat Receptesde berenars senzills. Heus-ne aquíalgunes d’aquestes delicioses fór-mules:

• Llesques de pa ben talladesperquè puguin aparellar-se; perdamunt d’una s’estén una capa dequalsevol confitura i per damuntde l’altra, una capa de mató benpitjat. S’ajunten a manera d’em-paredats.

• Mel, mató, nous i pa torratconstitueixen també un berenarexquisit.

• Llesques de pa ullat, bastantgruixudes i amples, torrades pelsdos costats, remullades amb viroig i ben ensucrades. És així ma-teix molt bo.

• Llesques de pa grosses frega-des amb figues madures ben aixa-

fades i després ensucrades.• Es fregeix un tall petit de filet

de vedella o pernil magre i es posatot seguit dins d’un panet de Viena,mullant el pa amb el suc del fre-git. Té molts adeptes.

• Panses de Màlaga, nous i oli-

ves, farcides o no, però sense pi-nyol. Picades totes tres coses demanera que quedin ben barreja-des, s’estenen per damunt del pauntat amb mantega, o, sinó, ambconfitura de fruita. Deixi’s ben llisperquè tingui bon aspecte. Lesllesques poden tenir diferents for-mes.

• Es talla una llesqueta de pai s’unta per una cara amb un xicde mantega. Damunt s’hi posenbocinets prims de formatge (ésindiferent la classe) i a sobre, ro-danxetes de rave i un pols de salfina.

• S’escullen dos o tres alber-cocs ben madurs o bé unes quan-tes cireres també madures, es tre-uen els pinyols i es freguen peruna de les cares d’una llesca depa. Damunt s’hi afegeix nou pe-lada i picada, s’ensucra tot i esmenja.

Fins aquí vuit receptes triadesentre les vint que trobem al capí-tol segon de La teca. Bona ma-nera de berenar amb ingredientssans, naturals i fàcils de trobar.Un bon substitut dels pastissetsindustrials que s’acostumen adonar per berenar a la canalla ique, generalment, els fan mésmal que bé.

Si més no, una forma originald’alimentar-se!

Del llibre cedit per:Roser Solé i Rofes

6

Opi

nió

Conte de fades (2)La Ventafocs

Al número anterior, LaBlancaneus començavala trilogia de les fades, i

simbolitza el pas de la infantesaa les primeres edats adultes.

La segona fase, vindria a pro-tagonitzar-la La Ventafocs. Re-cordem el conte:

Una noia d’uns 18 o 20 anys,òrfena, que viu amb la seva ma-drastra i dues filles d’aquesta,d’un anterior matrimoni. La no-ieta és l’encarregada de fer totesles tasques feixugues i pesades dela casa, sense ajuda ni consol depart de ningú, ans, al contrari,sembla que les altres xalin fent-li la punyeta. Però la vida estàplena d’esdeveniments... i, undia... arriba carta de palau. Estracta d’una invitació al gran ballreial, que aquell any serà moltespecial. La missiva deia més omenys així: “Distingides senyo-res i senyoretes, Sa Majestat elrei, es complau en convidar totesles súbdites del regne, al gran ballque es celebrarà la propera set-mana als salons de palau, amb

motiu del compromís de casamentdel príncep hereu, amb la súbditaque ell mateix triarà aquella nit”.

En acabar de llegir la carta,mare i filles, bocabadades i sensealè, començaren a moure els bra-ços, a riure, a xisclar... i a partird’aquí, nervis, corredisses, arma-ris oberts, calaixos remenats, ses-sions intensives de depilació d’ai-xelles, cames, bigoti... Les noiess’afanyen en lluir les millors ga-les, i, a les fosques, al llit, somienque elles són les escollides.

Arriba el gran dia. Des de pri-meres hores, la casa s’omple deperfums i d’olors de vestits i desabates noves. Com era d’esperar,a l’últim moment, li donen el copde gràcia a la Ventafocs: “Tu novéns”. El cel no, l’univers sencer,li cau damunt a la pobre, ni la mésforta de les bufetades li hagués fettant de mal. Quanta maldat!, quan-ta humiliació! Fins quan, Déumeu?

Sembla que tot està perdut,quan, de sobte... arriba la màgia.Els seus plors han estat escoltats

en algun lloc misteriós, i desd’aquest lloc, envien la fada pa-drina. Amb els seus poders, li do-narà un vestit amb un punt fantàs-tic, sensacional, entre atrevit imodernet, i, com que el palau que-da retirat, d’una carabassa en faràun carruatge, i del seu gat, un esti-rat majordom. Tot, a condició que,a les dotze, cap a casa!

Simultàniament, a palau, elpríncep ja en comença a estar unamica tip de donar la benvinguda ifer la rialleta a tanta pretendentaque no li fa el pes. Quan semblaque l’última noia del regne ja haestat presentada, apareix amb ai-res de fragilitat i com si no vol-gués molestar, la nostra futuraafortunada. I sense haver-hi pre-sentacions, ni cerimònies, nicuentos xinos, ell se li acosta i,embadalit, la treu a ballar...

Com explicar aquells mo-ments! Sobren les paraules, quasidiria que molesten. No parlen, noes diuen res; es miren, s’admiren,i es reconeixen fets l’un per l’al-tre. I ballen i desapareixen el

Reparació totes les marques:••••• SABA ••••• PANASONIC ••••• GRUNDIG••••• SOLAC TELECOM ••••• SHARP••••• AKAI ••••• TECHNICS ••••• SANYO

SERVEI TÈCNIC TV ••••• VIDEO ••••• HI-FIINSTAL·LACIÓ D’ANTENES

C/ Dr. Ferran, 13 • Tel. 977 31 52 31 • 43202 REUS

7

Opi

nió

temps i l’espai. El gran saló es plede gent que els aclama, però ellsno veuen res més que el reflex delsseus ulls... Però el rellotge de latorre comença a escampar les cam-panades de les dotze! La noia, tras-balsada, emprèn una fugida acorrecuita i li guanya uns metresal príncep que, sorprès per la ma-niobra, sols té temps de veure comes perd enmig de la foscor, deixantdarrere seu una sabata de vidrecom a record d’aquella trobada. La

futura reina ja ha estat escollida,així que rei i príncep mobilitzenministres i missatgers per cercarla propietària d’aquella penyora devidre. Per fi, quan és trobada, esprodueix un altre cop la màgia:quan s’emprova la sabata, el seudavantal es transforma en el vestitque portava el dia del ball i és re-coneguda immediatament per tots.Escortada per la guàrdia d’honor,arribarà a palau per casar-se ambel príncep enmig d’una gran festa.

Veiem quina saviesa s’hi ama-ga, aquí: la Ventafocs segueix re-

presentant l’ànima humana en laseva travessia per la Terra. Passa-da la primera fase (la Blancaneus),la Ventafocs ha d’emprendre no-ves experiències, per tal de poderevolucionar cap a altres nivellssuperiors, així s’encarna en unafamília que no és la seva, el qualsimbolitza que el seu origen ésd’una altra branca, i allí hauràd’experimentar la humilitat, lamodèstia, el servei desinteressat,la paciència, i una colla de virtuts

més que li faran falta per aguantaraquelles bruixes. Arriba al puntculminant de l’experiència: quanli és negat allò que ella més desit-ja, en lloc de rebel·lar-se i tornar-los odi i venjança, plora desespe-rada tanta desgràcia. Sense saber-ho, aquell moment és el del seutriomf: ha vençut les baixes passi-ons, i el cel la premiarà: li deixaràentreveure i paladejar, furtivament,el futur gloriós que li espera en unnivell superior.

La carabassa com a mitjà detransport, vindria a representar,

segons algunes tradicions, l’ús decertes plantes utilitzades en an-tics rituals cèltics com a vehiclestransportadors a d’altres realitatso estats de consciència. Desprésde les dotze (o sigui, després depassats els efectes de la planta),tot torna a tenir l’aspecte normal.Però el canvi, ara, es torna inte-rior, doncs la Ventafocs, gràciesa aquesta visió, entén que ha detornar al seu rol de serventa peracabar la feina que té a mitges. I

què li queda peracabar la tasca?Doncs, principal-ment, marxar senserancor, doncs araentén que tant lamadrastra com lesseves filles, erenallà col·laborantamb ella o, millordit, amb la sevaevolució, encaraque d’una manerainconscient per alseu enteniment. Araentén que no exis-teix el mal com cre-ia abans, o com li

havien explicat, sinó que en lacreació tot té la seva funció, quemai està deslligada de la resta;que tan important o tant de res-pecte té una papallona com unratolí, un conill com un escurçó,cadascun en la seva funció. Uncop entès tot això, ella adquireixun grau superior d’evolució vi-tal i marxa a viure experiènciesnoves amb el seu príncep blau iel seu cor d’or.

Enric Muntané i GodínezColldy@mixmail.com

Des

de

la f

igue

ra Va de calendaris

8

Miguel de CervantesSaavedra i WilliamShakespeare van mo-

rir, tots dos, el primer a Madrid iel segon a Stratford-on-Avon, el23 d’abril del 1616, però no vanmorir el mateix dia. La culpa lava tenir el calendari.

Suposo que, a hores d’ara,després d’haver llegit aquestesprimeres frases, us deveu pensarque he perdut definitivament laxaveta. No us ho penseu: de mo-ment –almenys així m’ho sem-bla– encara hi toco. Si us he in-trigat, continueu llegint, que in-tentaré explicar-ho. Però, expli-car-ho tal com a mi m’agrada:anant fins al fons de la qüestió,fins a l’arrel. I aquesta vegadaestà molt fonda. Som-hi!

La qüestió del calendari co-

mençà a preocupar la humanitattan aviat com va adonar-se que eltemps passava... cíclicament: aldia el succeïa la nit, que era suc-ceïda pel dia...; la Lluna anava can-viant de fase i, cada quatre, torna-va a començar...; les estacions –iels fenòmens bioclimàtics quecomporten–, igualment, encaraque en períodes més llargs. Totesles cultures antigues van tenir elseu calendari, més o menys d’a-cord amb l’any solar o any tròpic,que és la durada mitjana del mo-viment de translació de la Terraentorn del Sol. És clar que per de-terminar-lo, l’any tròpic, va cal-dre que avancessin les observaci-ons astronòmiques.

El problema és que els tres ci-cles observats –dia, llunació i any–no tenen duracions múltiples en-

tre sí: la duració mitjanade la llunació és de29,5305 dies, i l’any mit-jà, o any tròpic, dura365,2422 dies (el qual faque en un any hi càpiguen12,36830395693 llunaci-ons); per tant, qualsevolintent de calendari es vahaver de basar en aproxi-macions, aproximacionsmés complicades, si cap,quan les observacions as-tronòmiques eren, per de-ficiències tècniques, ine-xactes. Tots els calendarisque han existit han tingutel dia com a unitat bàsicai han estat dividits en me-sos d’acord amb les fases

de la Lluna –els primers calenda-ris que coneixem van ser lunars–de diferent durada. L’antecedentmés llunyà del calendari actual ésel calendari caldeu (nascut a Me-sopotàmia, actual Iraq, sobre elsegle VIII aC), amb un any de 360dies, repartits en 12 mesos de 30dies, dividits en quatre setmanesde set dies d’acord amb les fasesde la lluna; els dos dies restantsquedaven fora de compte. Aquestmodel de calendari passà a Grècia,on, malgrat les reformes de Soló(viscut entre el 640 i el 560 aC) ide Metó (descobridor del cicle deMetó o metònic, consistent quecada dinou anys solars del calen-dari grec equivalien a dues-centestrenta-cinc llunacions, donat a co-nèixer el 433 aC però que no fouemprat en la confecció del calen-dari fins l’any 330 aC), fou aban-donat a favor del calendari romà.Aquest, al començament, eraestrictament lunar (en l’època dela fundació de Roma consistia enun any de 304 dies repartits en deumesos de 30 a 31 dies) i passà aser lunisolar quan se li afegirenJanuarius i Februarius per ajus-tar aquest any civil a l’any tròpic;així, durant la República Romanafuncionà un any civil de 355 dies,que s’intentà corregir amb la in-tercalació d’un tretzè mes de for-ma cíclica. Així arribem a l’any 45aC, quan Juli Cèsar decidí la crea-ció d’un nou calendari. Entre d’al-tres canvis, com portar el comen-çament de l’any al primer de ge-ner, per exemple, d’acord amb les

Miguel de Cervantes Saavedra

(1547-1616).

9

Des

de

la f

igue

ra

indicacions del savi Sosígenes,establí un any civil mitjà de365,25 dies, a base d’un ciclede quatre anys amb tres de 365dies i el quart, de traspàs, de 366dies, concepte nou fins alesho-res. Aquest model de calendaricontinuà, amb l’adveniment delcristianisme, amb la substitucióde les calendes romanes (divi-sió del mes en tres parts desi-guals, d’on ve la paraula calen-dari) per la setmana de set diesdel calendari hebreu (que és uncalendari lunar que, d’altra ban-da, seguim per situar festes li-túrgiques com la Pasqua i elCorpus). Ara tenim, doncs, elcalendari julià, un dels partici-pants en l’enigma que encapça-la aquest article.

El calendari julià, a causa dela mesura incorrecta de l’anytròpic, s’endarrereix un dia cada128 anys, el qual provocà queles estacions comencessin aavançar-se. De fet, tant s’avan-çaven, que es va encunyar el re-frany Per Santa Llúcia, un pasde puça, que vol dir que el diacomença a créixer a partird’aquesta data, que, com és sa-but, és el 13 de desembre, diesabans del solstici d’hivern, eldia més curt de l’any. Aquestmal funcionament ja havia es-tat observat per alguns astrò-noms, almenys, des del segleXV, però no fou fins al pontifi-cat de Gregori XIII, a 1582, ques’emprengué la darrera reforma,fins ara, del calendari. El papa,assessorat per un grup de savisencapçalats pel matemàticGhiraldi, decretà que fossin tretsdeu dies a aquell any, i fou mo-

dificat el concepted’any de traspàs en unnou calendari, anome-nat des d’aleshores ca-lendari gregorià, en elqual ho són els anysque són múltiples dequatre i que no acabenen dos zeros, i tambétots els acabats en doszeros divisibles perquatre-cents. D’aques-ta manera s’obtenia unany civil mitjà de365,2425 dies, amb unmarge d’error de tresdies cada deu mil anys.Aquest és el segoncomponent de l’enig-ma, però abans, dei-xeu-me explicar-vos una altracosa.

Aquesta posada en hora del ca-lendari s’aplicà el 4 d’octubre del1582, de manera que l’endemà vaser dia 15. De fet, un dia o altre hohavien de fer; però resulta que eldia 4 d’octubre d’aquell any, vamorir santa Teresa de Jesús, i fouenterrada el dia 15 del mateix més,tot i que no havien passat més devint-i-quatre hores. També, es veu,va ser resultat d’aquest enrenoul’encunyació de la frase feta lasetmana dels tres dijous.

El nou calendari gregorià fouadoptat progressivament per totsels estats, però no tots ho feren al-hora. Els països catòlics l’adopta-ren immediatament, però no hemd’oblidar que l’Anglaterra d’En-ric VIII havia trencat amb el pa-pat i creat l’Església anglicana en-tre 1531 i 1534; així doncs, a 1616,Madrid es regia pel calendari gre-gorià, i, Stratford-on-Avon, enca-

ra, pel julià, el qual significa que,malgrat que tots dos calendarisassenyalessin el 23 d’abril, no erael mateix dia. Dit d’una altramanera, si Anglaterra hagués se-guit el calendari gregorià,Shakespeare hauria mort el tresde maig.

Ah!, parlant d’altre, la Diadadel Llibre, instituïda el 1923 perla Cambra Oficial del Llibre deBarcelona, a iniciativa del seuconseller Vicent Clavel i Andrés,es col·locà al dia de Sant Jordiper commemorar la mort deCervantes. I, l’atzar ens va por-tar una altra mort per commemo-rar: la de Josep Pla, el dia de SantJordi del 1981, a Llofriu.

D’altra banda, com que aRússia no es va acceptar la refor-ma fins al 1917, la commemora-ció de la Revolució d’Octubre escommemora al novembre.Joan Dídac Rofes i Guerrero

William Shakespeare (1564-1616)

Opi

nió

10

El preu de la por

FORN DE PA

Lluís i PepiTradició Artesana

Carrer 11 de Setembre, 20 • Tel. 977 82 41 17 • VANDELLÒS

Pobles cremats, cotxes a lesvoreres de camins i car-reteres, i una riuada de

gent on sovintegen els infants, lesdones i la gent gran. Carregats defarcells i de paquets –és tot el queels queda–, el fred a la pell, laincertesa al rostre i llàgrimes,moltes llàgrimes als ulls. És laguerra –conflicte armat li diuenara–: assassinats a Txetxènia, ge-nocidis a Kosovo i a Bòsnia. Mal-auradament els nostres infantsestan aprenent geografia a basede veure morts i bombes:Afganistan, Iraq, Iran, Timor Ori-ental, Etiòpia i un llarguíssimetcètera. Noms com Milosevic,Ieltsin, Saddam, Gadaffi... ensrecorden que encara som llunyd’un món on la gent pugui gau-dir de justícia i de pau. Caldriapreguntar-se si aquests conflictestenen alguna relació amb anteri-ors d’altres dècades: Vietnam,Nicaragua, el Salvador, Corea...

En el conflicte del Golf, elpreu de cada dia de guerra es vacalcular en 50.000 milions depessetes. Només el primer dia es

van llençar sobre Iraq 18.000 to-nes de bombes. S’ha calculat queamb els diners d’un sol dia deguerra, es podria vacunar a 30 mi-lions de nens, comprar 1 milió depupitres per les escoles, comprarbombes d’aigua per construir10.000 pous, 10.000 equips mè-dics per dispensaris en aldees, 50milions de dosis d’antibiòtics i 5milions d’agulles hipodèrmiquesdestinades a la immunització in-fantil, per esmentar algunes de lesnecessitats de primer ordre. Mésdades: el preu de l’avió F-14TomCat és de 5.300 milions, quees podrien invertir en la comprade neveres per emmagatzemar 50mil dosis de vacunes. El preu del’F-15, 3.100 milions, amb els quees podrien adquirir 60 milions delitres de llet en pols.

En temps de pau, 27 mil nensmoren cada dia, 1.000 milions depersones viuen en la misèria ab-soluta, 800 milions passen ganacada dia, per no parlar de les con-dicions de salut, higiene o alfabe-tització. Enfront d’aquestes xifresde terror i de mort, ens trobem que,

diàriament, el planeta es gasta2.500 milions de dòlars en fabri-cació de noves armes. Els EUAposseeixen les 6 primeres empre-ses del món en volum de vendes(McDonnell-Douglas, 8.500 mili-ons de dòlars; Lockheed, 8.400;General Dynamix, 8.000; GeneralElectric, 6.250...). En aquestranking els segueixen el RegneUnit (British Aerospace, 5.470milions), Rússia, França, Alema-nya i el Japó. Fins i tot Espanya,amb l’empresa del sector Cons-trucciones Aeronáuticas (CASA),factura més de 1.000 milions dedòlars. Dues terceres parts d’a-quest comerç van destinades a pa-ïsos del Tercer Món, on el milita-risme comença a ser preocupant.Es calcula que un 33% de les des-peses en investigació, se les em-porta la investigació bèl·lica, perdamunt d’un 16% en investigacióbàsica, un 8% en investigació es-pacial i un 7% en investigaciómèdica. A Espanya, el panoramano és gaire diferent. El ministeride defensa és el gran beneficiat enels pressupostos per investigació.

Act

ivit

ats

i ent

itat

s

11

RESTAURANTE

LA ISLAPEIX I MARISC

DEL MEDITERRANI

San Pedro, 5 • Tel. 964 45 23 58 • 12500 VINARÒSTanquem els dilluns

Fa 10 anys ja rebia 60.000 mili-ons anuals per aquest concepte.

Darrere de partits polítics i per-sonatges coneguts, s’amaguengrans interessos de grans multina-

cionals,amb lac o l · l a -boracióde granscorpora-c i o n s ,e n t r eelles, lamajoriade mit-jans decomuni-cació/in-

formació (adoctrinament/desin-formació).

Quan vinguin les ONG a dema-nar la nostra solidaritat, no estariade més exigir que denunciïnaquests fets, que segur que faràmés efecte que enviar una llaunade llet en pols, que massa sovintno arriba a bon port. Ensenyar apescar o, millor encara, crear lescondicions favorables per la pes-ca, és millor que donar un peix.

Enric Muntané i GodínezColldy@mixmail.com

El passat dia 2 de gener del2000 un grup de joves dela comunitat colldejouenca

(la Pili, el Jordi, la Montse, laNúria, la Laia i l’Àngel) anàrem aFalset, a la residència Sant Josep,per fer companyia i cantar cançonsde Nadal als avis que allí hi ha in-gressats. També vingueren jovesdels pobles veïns de Capçanes,Marçà i el Molar.

Entre la seixantenad’avis que hi havia a la sa-la d’estar, ens vam trobarla Teresa Rofes (més co-neguda, potser, com la Te-resa de cal Batista), que fapoc més d’un mes que estàingressada en aquesta co-munitat.

Tot seguit vam donar el bon anya tots els residents i, sota la direc-ció de mossèn Joan Enric, vamcantar unes quantes nadales.En acabat, els avis van fer ca-gar el Tió (o més bendit, cagar el Tronc,que és com ho diuenen aquesta banda del

Solidaritat amb lagentgran

Priorat), i nosaltres els vamacompanyar cantant les tradicio-nals cançons del Tió.

Finalment, l’assistent socialva dir unes paraules en nom detots els avis, tant dels que havienassistit com dels que no ho vanpoder fer, com a mostra d’agraï-ment.

Núria Llorens i Rofes,Cantona

12

Ent

itat

s i a

ctiv

itat

s Aventura’t a l’esport (3)

Bé, ara ja sabeu quinamena d’esports d’aven-tura practiquem i quin és

el material a utilitzar. Doncs... japodem començar a pujar munta-nyes. En aquest present article usvull parlar de l’escalada, aquestesport que podem practicar aColldejou encara que no hi hagi,de moment, gran quantitat devies.

Primer de tot, vull explicar-vos que la roca que hi ha a lesnostres muntanyes no és la mésadient per escalar, ja que es tro-ba molt erosionada i fragmenta-da, i aquests són aspectes nega-tius per a aquest esport, quan elpunt més important a tenir encompte és la seguretat.

La roca dels Coloms és, sensdubte, l’indret més proper al po-ble que trobem. Segurament totssabeu on es troba. Bé, pujant perla carretera, a l’alçada de la cos-ta del Casat, hi ha un camí quebaixa al barranc, passat aquest,ens trobem amb una enorme roca,que fa respecte només de mirar-la. Aquesta enorme roca va estarequipada fa molts anys per dosveïns de Pradell, el Benjamí il’Àngel. Aquests dos escaladorses van passar moltes estones a laroca i van equipar el primer sec-tor d’escalada de Colldejou. Peròel temps va passar i després detants anys no es poden localitzarles vies perquè hi va haver gentque es va dedicar a treure els car-gols de la paret. Avui tan sols hi

queda una via, de les primeres, quees va tornar a equipar l’estiu pas-sat per nosaltres. Vam col·locar-hicargols parabols, que s’obrin perdins de la paret i aguanten méspressió que els normals. Doncs bé,ens vam centrar en la via equipa-da pel Benjamí i l’Àngel, anome-

nada Yazoo. Aquesta via podríemdir que és la principal de la roca,ja que puja des de terra fins a laprimera reunió –una reunió és elpunt on acaba la via i està equipatamb una cadena amb un mosque-tó–, la seva trajectòria és en dia-gonal i el més curiós és que es potdescansar a la reunió, ja que és unacoveta, amb una vista espectacu-lar, a uns 25 metres d’alçada.

La segona via la vam equiparíntegrament nosaltres. S’anomenaSi em crides et deixo. Aquest nomtan esperpèntic és una clara al-

lusió de l’assegurador a l’escala-dor, que es trobava penjat i no pa-rava de corregir al de sota, fins queaquest se’n va cansar i li va diraquesta frase, per la qual cosa,l’escalador va callar i va continu-ar escalant. Aquesta via i l’anteri-or van a parar a la mateixa reunió,és a dir, a la coveta. Des de la reu-nió a dalt de tot de la roca, hi pujauna via, però aquesta no es trobadel tot equipada. És, sens dubte,el futur repte que tenim: acabard’equipar la roca. El nivelld’aquestes dues vies és 5+. Aquestsector dóna per moltes vies, peròcom he dit abans, aquest tipus deroca és molt tou i fragmentat, peraquest motiu no l’ha equipat capescalador abans.

Normalment, quan un escala-dor busca un sector d’escalada, esdecanta per un que estigui a propde la carretera, és a dir, amb unaccés còmode. El segon sector quetrobem no té pas un accés fàcil: estroba quasi a la Mola. El camí perarribar-hi parteix des del senderprincipal per un desviament a l’es-querra, segons es puja, que estàsenyalitzat mitjançant pedres api-lades com a fites. S’ha de caminarbastant i, en arribar-hi, trobemdues vies d’escalada d’un nivellsuperior a les de la roca dels Co-loms, però que desconeixem enquin grau.

El tercer sector el trobem al ter-me municipal de Pratdip. Per anar-hi s’ha d’agafar la pista asfaltadai, desprès de la recta dels cirerers,en surt un camí ample que porta a

13

Ent

itat

s i a

ctiv

itat

s

‘‘la Caixa’’CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

Mont-roig per l’Aufinac, marcatcom a GR. Arribats al lloc, hi tro-bem una paret d’uns 25 metresd’alçada. La pedra és dura i nopresenta fragmentació, per tant, ésun indret molt apropiat per mun-tar-hi més vies. Ara hi ha 4 viesd’escalada (en desconec el nom)d’un nivell de dificultat que va de5+ a 6c, és a dir, hi trobem viesdes de relativament fàcils a com-plicades. L’accés és bo, ja que tansols s’han de caminar uns 400metres.

El quart sector el trobem a l’er-mita de la Mare de Déu de la Roca,terme municipal de Mont-roig,però hi ha un greu problema: ésuna zona protegida i no s’hi po-den fer activitats d’escalada. Ésuna llàstima, ja que hi ha dues viesal costat del mirador que són moltmaques, ja que estan molt benequipades i són recomanables periniciar-se. El nivell d’aquestesdues vies és 5 i 5+, respectivament.Si intentes pujar-les et pots trobaral Sr. Escurçó, guàrdia rural deMont-roig, fent de paparazzi iamenaçant-te amb multes milionà-ries… Ho dic per experiència, al-gun dia explicarem aquesta anèc-dota.

Hi ha a Llaberia un sector d’es-

calda amb un ampli ventall de pos-sibilitats, però es troba en una pro-pietat privada i vedat de caça d’unagent de Vila-seca. Aquests indivi-dus tanquen el camí amb una ca-dena i si et troben per la seva pro-pietat t’esbronquen. Podríem ferun article d’aquesta experiència,perquè és una veritable llàstima,ja que hi ha moltes vies de nivellsdiferents.

Hem observat que a les Molesi a la Castellana s’hi podria crearun sector d’escalada. S’estan fentgestions per trobar un bon escala-dor que el vulgui equipar, però finsla data, no s’ha trobat ningú.

Aquestes zones tenen un accésmolt còmode i la pedra és moltadequada per escalar.

Però si de veritat voleu esca-lar, haureu d’anar a les munta-nyes de Prades: a la zona d’Ar-bolí, on hi ha una gran quantitatde vies per iniciar-se; a la Mus-sara, sota els repetidors de tele-visió, hi ha molt per escollir. I sisou uns experts de veritat, esco-

lliu, sense cap mena de dubte,Siurana: segons els experts, és undels millors sectors d’Europa.Això sí, el nivell de les vies en-ganya…

Carles Vaqué i Malpartida

Lite

ratu

ra

Però jo... t’estimava

141314

AUTO ESCOLA

COLOMETel. 977 83 70 02Tel. 977 81 08 71

MONT-ROIGMIAMI PLATJA

Han passat tants anys...tantes històries, tants moments.

Sembla que va ser ahir que et vaig dir que t’estimava.La meva pell era jove, tendra i blanca,

els meus cabells... llargs com la fosca nit.I tu? Tu eres tan fort, tan valent, tan senzill...

Sempre em premies la mà, em feies mal, però...Sempre m’acariciaves els cabells, m’embullaves, però...

Sempre m’eixugaves les llàgrimes, però...[mai no em demanaves perdó.

I jo... t’estimava. No ho volia però, t’estimava.Les teves carícies... eren metzina,

les teves paraules... una llança que se’m clavava al cor,la teva presència... una por incontrolada,

el teu amor... un record inexistent.Però jo... t’estimava.

Meritxell Gaya i Llorens

Miro el celnomés trencat pel suau vold’una gavina.El sol s’amaga en silencii esdevinc, només,pensament i mirada.

Sadollat,retorno lentamental mar i a la mare.

Miro el cel

Joan Dídac Rofes i Guerrero

8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

15

Act

ivit

ats

i ent

itat

sHomenatge al perdigot

Ego no creu que els escacssiguin la vida, ni com lavida, malgrat que de vega-

des la reflecteixen prou bé. Quan

la perdiu, enfebrada, esgotada rerala incubació cedeix el “testimoni”al perdigot, aquest roman proupreparat. És valent fins semblar

Follow me

temerari, però no hi ha tal: és for-ça major, és la vida que es reno-va fràgil i que cal protegir. Granpsicòleg: el guany fàcil, la llenyade l’arbre caigut, l’avidesa delbaix instint depredador, és, a des-grat –llur finalitat és més eleva-da–, el precursor de tota“estampeta” i “toco-mocho”.

Aquesta posició, basada en lapartida Hidbrov–Sevchun del1983, abandonada –amb raó– perles blanques rera Th3, ja fa quees donin les condicions perquèaquesta au admirable, que deixaa qualque gall a l’altura del be-tum, entri en acció.

Feu, doncs, com el perdigot,feu que la lluita –la vida– conti-nuï.

Com a la partida són inútils Cx h3, A x g3 i Dc1.

(Presentat per Román Torán aLa Vanguardia, núm. 7575 i8040)

Jaume Llorens

Act

ivit

ats

i Ent

itat

s

16

Av. Països Catalans, 1-3 • 43202 REUS • C/ Santa Joaquima de Vedruna, 11 • 43850 CAMBRILSTel. 977 31 31 35 • Fax 977 31 29 05

••••• PNEUMÀTICS ••••• ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ ••••• EQUILIBRAT ELECTRÒNIC ••••• CANVIS D’OLI••••• AMORTIDORS ••••• ACCESSORIS EN GENERAL ••••• TUBS D’ESCAPAMENT • • • • • BATERIES • • • • • LLANDES • • • • • FRENS

REVISIONS PRE-ITV

Temps de cacera

Durant part de la tardor itot l’hivern, és temps decacera; s’ha aixecat la

veda i els afeccionats ja poden

agafar l’escopeta i el gos i, au!, acaçar!

Els caçadors han sortit aviadetdel poble a seguir el rastre del porc

senglar. Delsenglar,a Coll-dejou li’n diuenjabalí, el jabalíi, els més vellsen diuen el ka-balí).

Ara han fetuna pausa i se-uen a la vora delcamí a fer unmos; els gossos

estan impacients i nerviosos, noentenen a què deuen esperar elsseus amos.

Avui han fet bona cacera: tresporcs senglars! El gos, content dela seva feina, els ensuma. Els ca-çadors estan ben satisfets!

I ara, és qüestió d’escorxar-losi fer-ne parts; tots se n’enduran lamateixa quantitat. A la fotografia,veiem tres dels germans LlorençVentura disposats a fer la feina. Elgosset no perd el temps, alguna

cosa ha trobat per llepar o menju-car.

Agrupació de Caçadors deColldejou

Opi

nió

17

Les dones maltractades

Direcció: Miquel i Leonor Farnós Els di

lluns r

oman

drà t

anca

t

Plaça Mediterrani • Tel. 977 16 23 27 • SEGUR DE CALAFELL

Des de fa un temps, els mit-jans de comunicació esfan ressò de molts casos

de dones maltractades. És a dir,dones que han sofert les pegadesfísiques i els maltractamentspsicològics per part delsseus marits o companys sen-timentals.

Aquest fet, últimament,sembla que vagi en aug-ment, però el cert és que araels mitjans de comunicacióho comenten molt més quefa uns anys. Aquesta situa-ció fa que les autoritats escomencin a preocupar i, fins i tot,a nivell legal, s’està parlant d’unapossible revisió del Codi Penal.

Tot i això, encara segueixenhavent-hi maltractaments. Es cal-cula que cada hora, hi ha una mit-jana de trenta dones que són mal-tractades, però, d’aquestes, nomésun 10% presenten denúncia. Lesaltres no ho fan per por de mésrepresàlies, dels marits o dels seuscompanys. És per aquest motiu

que cal conscienciar totes les do-nes per tal que confiïn en la justí-cia i hi col·laborin tot denunciantels seus agressors.

Personalment, considero que

no es pot parlar de possibles cau-ses que provoquin aquest fet, per-què no hi ha cap situació que jus-tifiqui que un home pugui maltrac-tar una dona, però es pot parlar defactors que ho propicien:

- L’home creu que la dona éspropietat seva: masclisme incons-cient (i conscient) de l’home.

- Poca conscienciació de la so-cietat i, sobretot, de les dones.

Moltes vegades, les dones tam-

poc denuncien els maltracta-ments perquè no tenen a on anaruna vegada separades. És peraquest motiu que existeixen lesCases d’Acollida. En aquests

llocs la dona hi arriba molttraumatitzada i amb l’auto-estima molt baixa, ja quecreu que ella és la culpabled’allò que li passa. Aquestscentres disposen de metges,psicòlegs i assistents soci-als, que el que fan és donarconsell i ajuda per tal quela dona (i a vegades els seusfills), pugui tirar endavant i

superar-ho per poder començaruna nova vida.

Però la societat i, concreta-ment, la llei i la justícia, hauriade trobar una solució i donar unaajuda a aquestes persones. El fu-tur de les dones només existiràamb la protecció que els oferiranaquests tres pilars: societat, llei ijustícia.

Meritxell Gaya i Llorens

Reflexió sobre un tema que va en augment

Ho

sabi

es?

18

I es va fer la llum...

Vull fer constar que totesles dades d’aquest arti-cle les he obtingudes

gràcies a la gentilesa de tres per-sones. Pel que fa al primer enllu-menat, me les va proporcionar, dememòria, el Joan Mestre Racó.També el Pepito Vaqué em va ce-dir les cartes de pagament onconsten els terminis de la contri-bució extraordinària que es va re-captar per cobrir les despeses dela instal·lació de la llum elèctri-ca al poble. Quant al segon i altercer enllumenats públics, va serel Màrius Rofes, secretari del’Ajuntament, qui em va docu-mentar a partir dels projectes quees conserven a les oficines mu-

nicipals.A totstres elsexpressola mevagratitud.

Mol-ta gentde Coll-d e j o u(els queja hanultrapas-sat lacinquan-tena) enspodrienexplicarcom s’hivivia famig se-gle, sen-

se llum elèctrica i, ésclar, mancats de mol-tes comoditats. Peròés evident que les ga-nes de progressareren manifestes entreels habitants del po-ble, aleshores, si te-nim en compte el sa-crifici pecuniari queva representar per ales famílies aconse-guir que “es fes lallum”.

De la documenta-ció que em va cedirel Pepito Vaqué se’ndedueix que a finals de l’any 1947es va començar a projectar l’em-presa de fer arribar el corrent desde la Torre de Fontaubella id’instal·lar l’enllumenat domèstici el públic. La primera Carta dePago diu, entre altres coses:

Recibí de José Vaqué Escoda lacantidad de 130 pesetas corres-pondientes al primer pago y acuenta de las acciones a cubrirpara la instalación del alumbra-do eléctrico en la localidad.Colldejou, 16 de noviembre de1947.

Signen aquest document:El Depositario: José Rofes; el

Secretario-Interventor: Represo;el Alcalde: Luis Llorens.

La segona Carta de Pago és del14 de desembre de l’any 47, pervalor de 195 pts. La tercera, del 7de març del 1948, també puja 195pts. La quarta, de l’11 d’abril del48, amb el valor de 150 pts.

Aquests quatre primers documentstenen idèntiques signatures.

Després hi ha dues noves car-tes de pagament, en les quals nohi consta el número d’ordre. Unaés del 26 de novembre de 1948,valorada en 70 pts. I la que, pro-bablement, és l’última, puja 513pts. i té data del 17 de febrer del’any 50. Aquests dos últims do-cuments tenen signatures diferentsdels altres:

El Depositario: Luis Llorens;el Secretario-Interventor: A. Cua-drado; el Alcalde: José Rofes.

Trobo curiosa la diferència dequantitats a pagar en cada termi-ni: 130, 195, 195, 150, 70 i 513.Totes sumades fan 1.253 pessetesque, tenint en compte l’època enquè van ser pagades, són una quan-titat respectable. (Perquè serveixide punt de comparació, puc dirque, deu anys més tard, la mevapaga mensual era de 1.100 pesse-

Ho

sabi

es?

19

tes; és a dir, als voltants de l’any50, més de mil pessetes eren mol-tes pessetes!)

Segons m’ha informat el JoanRacó, no totes les famílies vanpagar igual, sinó que hi havia qua-tre categories (Potser depenien dela situació econòmica? O de quan-tes persones formaven la família?)El meu amable informador recor-da que els de primera categoria vanhaver de pagar 2.050 pessetes; elsde segona, 1.700; els de tercera,700, i els de quarta, 250. Si la me-mòria del Joan no falla,potser el José Vaqué (elPepet) dels documents su-ara citats, era de segona ca-tegoria i el seu fill no con-serva totes les cartes de pa-gament.

La inauguració de l’en-llumenat va ser el dia 15 demarç de l’any 1950 i, percelebrar-ho, es va fer festagrossa. No hi va faltar la be-nedicció de l’obra per mos-sèn Andreu, de Pratdip.També hi va haver ball detarda i de nit, a la sala decal Bonic, que era, llavors,el local de ball. Fins i tot esvan rifar toies: una planxa elèctri-ca al ball de tarda, i un llum al denit. Lògics, els regals!

El Sr. Llaberia, d’Alforja, queera electricista i músic, va fer lesinstal·lacions i també es va encar-regar de portar l’orquestra del seupoble per a la festa. Juntament ambel citat Llaberia, també van serinstal·ladors el Joan Bieto, deMont-roig i el Gaspar, de Mont-brió. Aquest últim, que també eraferrer, va fer els fanals, dels qualsencara se’n poden veure nou a les

façanes; per poc temps, és clar.El projecte del segon enllume-

nat públic és de l’any 1969, i lainstal·lació va ser acabada el 1972,essent alcalde el Salvador Ferré iSalsench. El preu inicial era de175.650 pessetes, però l’obra ad-judicada va pujar 148.864 pesse-tes, les quals es van pagar mitjan-çant una subvenció de 125.000pessetes de la Diputació i amb unacontribució especial, que van pa-gar entre tots els veïns, d’un valortotal de 23.864 pessetes. El con-

tractista de l’obra va ser elSantiago Torrebadell, que actual-ment és alcalde de Mont-roig. En-cara es poden observar 33 fanalsd’aquella època: tenen la pantallad’alumini i els de l’entrada delpoble tenen una alçària de sis me-tres. Hi havia instal·lada una po-tència total de 5 kW; la meitat delsllums eren de 125 W, i l’altra mei-tat, 80 W. Es tractava de llums devapor de mercuri que es regulavenmitjançant una cèl·lula fotoelèctri-ca en funció de la llum ambiental;

a les hores de matinada, la meitatdels llums s’apagava gràcies a lafunció d’un temporitzador.

El projecte del tercer enllume-nat públic data de l’any 1998 i vaser executat durant el 99. La inau-guració va coincidir amb l’inicide l’any 2000 i el Consistori hova voler celebrar convidant tot elpoble a menjar els dotze grans deraïm i a beure cava, al voltantd’una foguera, a la Plaça.

El pressupost inicial pujava19.761.207 pessetes i l’obra ad-

judicada va ser de 15.615.000.Es va finançar amb la subven-ció del Pla d’Obres i Serveisde Catalunya per 12.492.000pts. i la resta, 3.123.000 pes-setes, les va cobrir l’Ajunta-ment, sense recórrer a capcontribució extraordinària.

Té una potència total de31,5 kW (comptant el correntque es destina a la pistapoliesportiva). Els llums sónde vapor de sodi a alta pres-sió, de 150 W; es tracta d’unsfanals de ferro colat molt bo-nics i, també, en certs llocs,globus de 3,9 metres d’alçà-ria. En total hi ha 66 fanals i

25 llums de peu.Es regulen mitjançant un re-

llotge connectat via satèl·lit, queva canviant automàticament se-gons la llum natural. A la mati-nada baixa la intensitat lumínicaamb un sistema regulador de flux.

El contractista d’aquesta obraha estat el Sr. Óscar Martí i Lla-beria, i s’ha dut a terme essentalcalde l’Engelbert Rofes iGimeno.

Magda Guerrero

El r

acó

de la

can

alla

20

El parc infantil

Hi havia una vegada dosnens que es deien Pol iJordi. Eren molt amics,

jugaven junts sempre i s’ho pas-saven molt bé.

Un dia van anar a jugar al parcinfantil i, mentre el Jordi es gron-xava, el Pol s’enfilava als arbres,perquè era molt entremaliat. ElJordi no se’n va adonar i el Polva caure de l’arbre i va cridarmolt fort, i el Jordi va saltar delgronxador per anar a ajudar-lo.Llavors el Jordi va anar a cridarel pare del Pol. I el seu pare es vaespantar molt perquè es pensavaque el nen s’havia fet molt demal, però no s’havia fet mal per-

què va caure de cul. I el vanportar ràpid cap al metge. Livan enguixar el braç i li vanposar punts a la barbeta.

I al cap d’una setmana vatornar de l’hospital perquè jali havien tret els punts. Al capde bastants dies li van anar atreure el guix.

Quan en Pol i en Jordi esvan tornar a trobar al parc in-fantil es van posar a jugarjunts i s’ho van passar moltbé.

Text i dibuix:Ilie Muntané (8 anys)

Sant Jordi salva la Pasqua

Joan Mestre i Gibert (12 anys)

Opi

nió

21

Raval de Jesús, 48 • Tel. 977 31 00 78 • REUS

L’aire dels molins

El proppassat diumenge 6 defebrer van succeir al poblede Colldejou uns fets i uns

incidents que no podem deixar deremarcar. La Federació d’EntitatsExcursionistes de Catalunya, al-menys amb l’acord de vint-i-setentitats de la demarcació deTarragona, signants del manifest,havia organitzat una excursió a laMola de Colldejou amb la inten-ció de llegir-hi el manifest que es-mentava; un manifest, d’altra ban-da, que no aporta res de nou al po-sicionament dels col·lectius eco-logistes i conservacionistes pelque fa a la instal·lació de parcs eò-lics en determinades ubicacions.La iniciativa no va ser gaire benrebuda, hi va haver una tensió que,considero, era absolutament inne-cessària. Personalment penso ques’hauria acabat abans i millor dei-xant-los fer la seva i, si volien lle-gir un manifest –amb el qual totsels manifestants ja hi estavenprèviament d’acord– com aquellque diu “en família”, doncs enda-vant!, almenys hauria estat millorque no pas el ressò que se n’ha fet

la premsa de Tarragona. L’acte noes va arribar a celebrar i, el que ésmés greu, perquè és absolutamentinacceptable i comdemnable, vanaparèixer vuit cotxes dels excur-sionistes ratllats... Els caps calentsque ho van fer –i tant me fa d’onsiguin– no van fer cap favor a nin-gú.

Per sort fa força temps que vi-vim en democràcia, i la democrà-cia no és només una forma de go-vern on el poble elegeix els seusrepresentants, sinó que significatambé una manera d’entendre lesrelacions socials i, sobretot, esnodreix d’una ideologia amb ar-rels molt sòlides: les conviccionsdemocràtiques. La democràcia esbasa en la llibertat d’expressió, enla llibertat de reunió i en la lliber-tat d’opinió –entre d’altres–, no enla llibertat de prohibició. El nos-tre règim polític reconeix la pro-pietat privada –de fet és un delspuntals de la nostra organitzaciósocial–, però, fins i tot la propietatprivada té límits legals i, per exem-ple, en el cas d’instal·lacions decaire industrial, són les instituci-

ons pertinents qui donen els per-misos i limiten els projectesd’acord amb el marc legal. Unmarc legal que reconeix a tothomel dret de posicionar-se a favor oen contra de qualsevol projecte ia manifestar les seves idees pa-cíficament i arreu.

Jo no estic en contra dels parcseòlics per principi, però no crecque se n’hagi d’instal·lar indis-criminadament; també crec queColldejou i altres llocs semblants,tenen dret al progrés material i nohan de ser tractats com a pesse-bres o reserves del que sigui perningú. Crec fermament que elpoble té dret a elegir el seu futur,de la mateixa manera que sé queno vivim isolats de la resta de lasocietat i, per tant, qualsevol de-cisió afecta més enllà de qui lapren.

El manifest que esmentava, laclau de la discòrdia, no va ser lle-git. Només que sigui pel bé de lainformació –no es pot opinar sen-se coneixement de causa–, val lapena que el poguem llegir. Heus-lo aquí:

Opi

nió

22

SEGUR-MON, S.L. REG. DGS. 2460 27-10-94

SISTEMES DE SEGURETAT

• Alarmes • Control d’accessos

• Circuit tancatde televisió

• Detecció d’incendis• Extintors

Avda. de Reus, 28 baixos ••••• Tel. 977 837950 • • • • • Fax 977 838344 ••••• 43300 MONT-ROIG

“A Catalunya hi ha hagut dar-rerament un augment espectacu-lar de projectes d’instal·lació decentrals eòliques. Aquesta proli-feració de projectes, lluny de res-pondre a un procés de desenvo-lupament de l’energia eòlica pla-nificat i regulat, que tingui encompte i faci compatible la cons-trucció d’aquestes instal·lacionsamb la conservació dels espaisnaturals i la sostenibilitat territo-rial, s’ha basat en els aspectes pu-rament econòmics i de rendibili-tat.

La determinació dels llocs òp-tims per a la instal·lació de cen-trals eòliques no ha partit d’un es-tudi en profunditat i detallat delsrecursos existents. A conseqüèn-cia d’això, gran part dels projec-tes previstos estan situats en espaisinclosos en el PEIN o en altresd’alt valor natural, ecològic o pai-satgístic.

A més, la manca de planifica-ció i regulació ha provocat l’apa-rició de processos especulatius,que hipotequen els terrenys afec-tats, a banda de despertar falses

espectatives als municipis de lazona.

Davant d’aquesta situació, elsexcursionistes de les comarquestarragonines, tot i estar d’acordamb l’energia eòlica, però atès quees pretenen ubicar centrals eòli-ques a la majoria de les serres deles nostres comarques, manifes-tem:

1. No es pot permetre, sota capconcepte, la instal·lació de centralseòliques, que alteren greument elmedi natural, a cap dels espais in-closos en el Pla d’Espais d’Inte-

23

Opi

nió

Electrònica SEVITEL, s.a.

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS D’ANTENES COL·LECTIVES I INDIVIDUALSPORTERS ELECTRÒNICS I SONORITZACIONS

CIRCUITS TANCATS DE TV I SEGURETATMEGAFONIA I TELEDISTRIBUCIONSANTENES DE TELECOMUNICACIONS

Carrer de Scala Dei, 14 • Tel. 977 75 01 22 • REUS

rès Natural o d’altres zones d’unvalor ecològic o paisatgístic.

2. És una contradicció intole-rable que el mateix govern de laGeneralitat, que ha promogutl’aplicació del PEIN per salva-guardar la integritat de les esmen-tades zones naturals, pugui donarel seu vistiplau a projectes comsón les centrals eòliques, que enprovocaran una greu afectació.Cal tenir en compte que la cons-trucció d’aquestes centrals eò-liques comporta l’obertura d’ac-cessos de grans dimensions, pertal de permetre l’arribada d’unaflota de maquinària pesant, l’eli-minació de vegetació, el movi-ment de tones de terra, la instal-lació de torres i línies d’alta ten-sió per al transport de l’energia,etc., que provoca, en definitiva, latransformació total de l’indret.

3. La instal·lació de centrals eò-liques en zones d’interès naturalrepresenta, segons constaten nom-brosos estudis científics portats aterme a diferents països, un im-portant impacte a la flora i a lafauna (molt especialment per adeterminades espècies d’aus pro-tegides), provoca un fort impactevisual i paisatgístic i produeixcontaminació acústica.

4. La integritat paisatgística i elsvalors narturals i faunístics de lesnostres muntanyes, afavorits per lapoca pressió antròpica que ha so-fert el medi natural, han configu-rat la imatge que atreu visitantsd’arreu a la recerca d’un encant di-fícil de trobar a la Catalunya urba-nitzada del segle XXI.

5. L’aprovació dels projectesque autoritzen la insal·lació indis-criminada de centrals eòliquesposa els nostres governants en ladisjuntiva d’escollir els usos delterritori, ateses les incompatibili-tats de les centrals eòliques amb elturisme rural, fonamentat en laimatge d’unes muntanyes no urba-nitzades ni alterades per l’acciódepredadora de l’home. La instal-lació de centrals eòliques crea unaquantitat irrisòria de llocs de tre-ball, i en canvi altera greument elsvertaders sectors econòmics delsllocs afectats.

6. Existeixen alternatives perevitar la ubicació de les centralseòliques en un espai d’interès na-tural. En d’altres països d’Europa,com en el cas de Dinamarca oÀustria, s’estan instal·lant centralsen zones ja degradades i humanit-zades: als espigons dels ports ma-rítims, als laterals de les autopis-

tes, zones agrícoles, etc.7. Els excursionistes ens de-

clarem a favor dels models de de-senvolpament rural respectuososamb l’entorn, que permetin uncreixement sostenible de les co-marques, i també a favor de pro-moure un consum racional de l’e-nergia, aturant el dispendi inne-cessari. Recordem que la xarxaelèctrica espanyola produeix unexcedent d’energia, fins i tot enels moments de màxima deman-da, i que aquestes centrals eò-liques no substituiran altres for-mes de produir energia més con-taminants i perilloses (nuclears,tèrmiques, etc.).”

Joan Dídac Rofes i Guerrero

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del Baix Camp queelabora artesanalment formatge fresc i mató

amb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU

Projectes integrals amb serveide decoració i assessorament

• Mobles per a la cuina i bany• Paviments i revestiments• Electrodomèstics i complements• Materials per a la constucció

C/ Agustí Sardà, 59 • Tels. 977 83 79 86 - 977 83 79 87Fax 977 83 79 87 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP (Tarragona)

APROFITAMENTS FORESTALS COLLDEJOU S.L.

SERVEI DE LLENYA A DOMICILI

Telèfon: 977 83 78 95 COLLDEJOU

Especialitat en fuets, farcitsi plats precuinats.

Distribució de pernil ibèric,xoriço i xoriç.

Tel. 977 83 82 57 Tel. 977 83 70 18Av. Catalunya, 24 C/ Josep M. Gran, 14

MONT-ROIG DEL CAMP