Preu: cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. La Jdefinició ... · raïm austeríssitns. A més, la...

8
PIC I PONT Any;Vll. Núm. 308 - Barcelona, dijous, 10 gener de 1935 «Les proves per a la República Es= panyola apareixen, en 1935, basfanf nombroses encara, però no deixaran rastre per a l' esdevenídor; l' espanyol s'adapta cada vegada més a1 regim que s'ha donat.» De les previsions as4rològiques de Georges Muchery per a 1935... i que cadascú se'n cre= gui el que vulgui. Preu: 3 0 cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. 114 3 0 - Subscripció: 3`50 pessetes trimestre La J definició e' d làni ma Els Dijous _. MIRADOR_INDISCRET — Blancs L'altre dia palesàvem que una de les glò- ries més legítimes del nostre benvolgut terrer era la d'haver donat al món la definició de la Bellesa. L'autor, dèiem, és En Manuel Milà i Fontanals, fil] del Pla del Penedès. Avui, sense moure'ns d'aquesta comarca de la qual per gust no ens mouríem mai, parlarem d'un altre penedesenc de la mateixa època d'En Milà, íntims amics que s'estimaven com a germans, i d'una altra definició, que ha donat Catalunya, d'un element molt més important que la mateixa Bellesa. Dèiem que la definició penedesenca del nostre gran Milà estava basada en l'esperit de conciliació, adaptat a la realitat. Doncs bé, la definició de la qual parlarem ara, està basada en la mateixa entranya d'aquest ma- teix esperit de conciliació. Es una altra defi- nició penedesenca feta pel vilafranquí Fran- cesc Xavier Llorens i Barba, per esmentar els nostres autors amb els cognoms de pare i mare, com era costum en l'època dels que ara esmentem. Si aleshores es tractava de la definició de la Bellesa, ara es tracta de la definició de l'ànima. Tal com En Milà va definir la pri- mera, En Llorens va definir la segona. Si En Milà va conciliar l'element genèric de l'emoció estètica amb l'element específic, es- sencial de la Bellesa, que anaven desapariats, En Llorens va fer molt més, perquè va con- ciliar els dos elements únics coneguts de tota l'existència coneguda, l'esperit i la matèria, que inclou en tot el que podem conèixer, per- què tot és una cosa o altra d'aquestes dues. Pensador com tots sabem, continuador fer- vent i `destacat de la tradició científica nos- trada 9 malgrat les influències estrangeres que sofria, provinents de diferents terres i di- fe:-ens èpoques, tan ben assenyalades pel Dr. Carreres i Artau i altres illustres doc- turs, En Xavier I1.orens tia sü'ser esnfç!c.r cla- rament la llanterna científica cap a l'objecte de la ciència universal, que és la nostra i que com és sabut nosaltres ens hem permès bate- jar amb el nom grec d'Hiparxiologia. Allí, com és natural, hi va veure aquests dos elements que dèiem, ]'esperit i la matè- ria. Com a bon català, per estudiar-los, els va posar damunt de la taula, decidit a fer totes les anàlisis i totes les síntesis que recla- més el mètode d'observació i experiència que ell practicava i recomanava, predicant -lo amb l'exemple i fent -lo la base de tota ciència tant física com psíquica. Situat davant de tota aquesta realitat gla bal, objecte de la ciència universa], el tan modest com gloriós fill de Vilafranca, que si no era confessor de reis i de papes, com el seu illustre antecessor Sant Ramon de Pe- nyafort, jurista eminent dels temps de Jau- me I i de Ramon Llull, era confessor dels secrets de tota l'existència coneguda, afany i objecte de la ciència catalana que tots con- reem, va venir un dia en què, podent pres- cindir de trobar la definició de l'essència de l'esperit i de la matèria, perquè el mètode emprat no les demana, va tenir necessitat de definir l'ànima, que posa en contacte aquestes dues existències d'essència descone- guda, que ocupen, com hem dit i repetim, tota 1'existéncia Coneguda.-L'ànima, va dir En Xavier Llorens, fent la conciliació .més universal que hom pot fer, és l'esperit unit a la matèria. No sols tot l'equívoc dels que jugaven amb els mots esperit i ànima quedava esvaït i fora de combat, sinó que la distinció fona- mental entre esperit i matèria subsistia, men- tre la unió efectiva quedava concretada i definida. L'espurna havia saltat. La gloriosa comarca del Penedès, que se- gons els límits que li assigna el nostre intel- ligentíssim amic, el Dr. Fortuny de Vila -franca, gran patriota català, al qual tenim el plaer de saludar des de les columnes de Ala pàg. z: La dona fatal del Tercer Reich. Leni Riefensfahl, la "vamp" de la creu gammada, per Kur€ Hoffer. A la pàg. 3: Catalans de França. Interviu amb Jean Camp, per J. M. Xicota. A la pàg. 5: Des de Madrid. "Yerma", de Gar= cía Lorca, per G. D. P. A la pàg. 6: Auziàs March, el "cínic ", per Mar£f de Riquer. A la pàg. 7: Pau Gargallo i Barcelona, per Al• berí Junyent. A la pàg. 8: Noves perspectives. La música elèctrica, per OEfo Mayer, MIRADOR, és la comarca que té un arc romà a l'entrada, venint de Barcelona, i un arc romà a la sortida, anant cap a Tarragona, l'arc romà del Pont del Diable de Martorell, l'antiga Teiobis dels clàssics, damunt del Llobregat, als peus de Montserrat, i l'Arc de Barà, més enllà del Vendrell, entre la mar i la muntanya, camí de la Torredenbarra i d'Altafulla, podria escriure en un arc la defi- Francesc X. Llorens i Barba nició de la Bellesa i en l'altre la definició de l'ànima, i essent l'Arc de Barà obra d'art en plena naturalesa, fet amb pedra de Tar- ragona, que com tot el que és fet amb aques- ta pedra és argentat del cantó de llevant i daurat del cantó de ponent, les definicions es podrien escriure, la de cara a sol ixent o arc d'entrada al Penedès, amb lletres d'argent, i les de cara a sol ponent o arc de sortida, amb lletres d'or, i així cada dia al matí i a la tarda, el sol fent fluir les lletres, com si hi passés els uwis per llègir-les, les faria ilegir als que entressin i sortissin de la comarca que va fer néixer les definicions com un fruit espiritual de la terra del vi. L'únic inconve- nient que hi ha és que essent més propi que la definició de la Bellesa fos a l'arc de sortida, perquè al costat de la definició de l'à- nima que pot arribar fins al cel, queda més de la terra i en tot hom ha d'anar de menys a més, sempre que hom pugui, resultaria que la definició d'En Milà harmonitzaria més amb l'Arc de Barà, que és el prototipus pur de la Bellesa, no sols per la conservació i restauració, sinó per la concepció inicial que el va erigir, que no pas amb l'arc romà del Pont del Diable, que vell i descarnat com és, fa pensar més en ]'altra vida que en aquesta, perquè se li veu molt més l'esperit que la matèria, fins al punt que sembla una encar- nació de la definició de l'ànima que dóna En Llorens, tal com l'Arc de Barà sembla la definició que dóna En Milà de la Bellesa. Així com l'Arc de Barà és l'harmonia vi- vent , . l'arc romà del Pont del Diable és l'es- perit unit a la matèria. Si en l'Arc de Barà la Bellesa hi reposa tranquilla i satisfeta com si sabés que En Milà l'havia definida, de 'arc del Pont del Diable l'ànima en vol fugir com del mateix diable, per tal de tor- nar-se àngel, que vol dir esperit pur • FRAxcESc PUJOLS DOTZE GRANS 1 .A la cambra de treball penja el calendari nou amb reproduccions litogràfiques de Ru- bens, Tintoretto i Van Eyck, % el bloc die- tari de sobre taula serva encara el precinte. D'un gest resolut, l'home d'afers llança els tres -cents seixanta-cinc fulls vells a la paperera i, én ac.ompl%r -ho, té la sensació que es desprèn d'una llenca de la pròpia vida, molt preada però ja inútil. Són les anotacions inscrites al córrer de les jorna- des : «...dia ¢, a les onze, consell ; a les dis- set, reunió d'exportadors dia 5, a les deu entrevista amb el corresponsal de Liver- pool ; a les dotze, petit comitè ; a les setze, arbitratge ; día 6, consorci de l'oli...n Al datador de cautxú la cinta de l'any està encastada i cal un esforç digital, per a fer donar el tomb al 1934. Cada moviment suscita una emoció ineluctable i, per bé que una veu sorneguera vagi dient a l'home d'afers que és ridícul d'atorgar tanta idn- portància a la vedruna nómina!, ell experi- menta la impressió de t.aspassar-la física- ment, en presència de lag pila de radiogra- mes de l'estranger desitjant, a la una : Merry Christmas and prosperous New Year. Tants planys al llarg de les horts escolades, i ara voldria, almenys, que les venidores no fos- sin pitjors % que el sofritnent futur anés acompanyat d'una quantitat de gaudi igual al gaudi viscut. Els gràfics de les activitats de l'any ex- haurit descriuen múltiples trajectòries i les corbes de les oscillacions es mouen com ona- des per on llisca el vaixell de' les transac- cions atzaroses. Altres esta.dlstiques mos- tren discos vermells i violeta, a guisa de monjo%es, % termòmetres d'intensitat vària, registradors de la temperatura dels mercats. Dins la retina de l'home d'afers s'entre- creuen mil signes convencionals de tots co- lors i l'abelleix creure's un prestidigitador fent giravoltar serpentines virolades, eixides d'un copalta. Les partides del balanç són, però, ben perfilades i amb llur posat sever l'inviten a deixar-se de fantasies. Llavors, trasllada els romanents al'priiner rengle dels fulls verges amb titulars encara molls. Designat s er : a red" 1, eJ,re^art de . j'e- xercic%, emborrona la primera quartilla «Accentuada pels propis problemes interiors, la crisi mundial continua repercutint a casa nostra i és considerada una conseqüència lògica de la discrepància ' entre la producció i la distribució. Els governs dels principals països han procurat remeiar la crisi mit- jançant primes a la producció, per tal de facilitar l'exportació i dpl %cant mesures de protecció duanera en vistes a obstaculitzar la importació de productes estrangers, però havent observat tots els Estats igual línia de conducta, aquestes mesures s'han ani- quilat mútuament. Els governs han recone- gut la necessitat d'intervenir i ho han efec- tuat en certs aspectes : és el que es defineix per economia dirigida, la qual ha merescut moltes critiques. S'ha pogut constatar l'alça d'un cert nombre de primeres matèries...» —Papà, només manquen deu minuts! L'home d'afers s'aixeca del cadiral i acut al refetor. Tots els familiars, cofats amb capells estrambòtics, tenen al davant un plat amb dotze grans de raim pelats, a punt d'empassar. —Si feu soroll, no sentirem les dotze ba- tallades ! Al primer toc del rellotge públic, mig ofe- gat per sirenes, clàxons i bocines, s'inicia la comunió de l'optimisme. L'home d'afers pensa en els réveillons de solter, més lúbrics que espirituals, però és obedient a les solli- cituds de la mainada i als dotze grans de raïm austeríssitns. A més, la gatzara ,oficial l'empipa i ell sap el punt i l'hora d'entafo- rar-se la guineu per a guarnir -li un jaç de randes, tou i perfumat. S. á. r La lluifa de le s generacions Els fills del Sr. Cirera i Voltà eren alum- nes del Blanquerna. Però arribat llur pare a líder regional de la C. E. D. A., no va creure compatible aquell co p egi amb l'idea- ri que havia de defensar i els envià a l'Es- corial, sacrificant a la política els gustos dels xicots, als quals no serviren de res les protestes ni les rebequeries. Els nois es morfonien allà dalt, fins que un incident trencà la monotonia de llur. existència. Un perro catalán que els arribà a les oïdes estimulà el més gran a un bes- canvi de trompades i cops de puny amb el que havia pronunciat aquelles paraules. AI cap de ,poc, el pare rebia els nois, ex- pulsats, i una carta donant-li notícia de la mesura disciplinària. EI Sr. Cirera i Voltà, amb la cara de tres déus, feia de pare sever que a més a més veu les possibilitats que un fútil inci- dent infantil li escantelli el magre prestigi polític. Però la "seva sorpressc «vorejà ei d esi- deràtum» de ]'indesc ri ptible, quan el princi- pal culpable digué per tota justificació —No he fet més que complir el meu deure de català. Quid pro quo Un metge barceloní que visita l'exposició de Manuel Humbert a Can Parés, amb el catàleg a les mans, s'adreça als dirigents de la casa i, vermell d'indignació, els increpa —Que heu pres la gent per ximples? 0 us penseu que badem? Què és això d'a- quest catàleg? Si mai n'ha vingut cap aquí de Premi Nobel ! Què us creieu que és el Premi Nobel? El Premi Nobel és una cosa tan grossa que no cap en aquestes sales!... Els increpats no sabien ,pas de què se les havia l'indignat visitant. —Sí, no féu aquest posat. Aquí ho diu en lletres ben clares — continà en el mateix to, ensenyant el catàleg —. Ai, perdonin afegí, mudant completament de to — ; diu Premi Nonell i jo m'havia mal fixat que deia Premi Nobel. Si ges i la saviesa Com que la senyora Laieta, afavorida amb la grossa de Nadal, l'any passat, no s'estigué de dir que la sort li pervingué per mitjà de la Mare Ràfols, enguany han estat molts els sitgetans que han invocat el favor d'intercessores celestials i fins alguns aspi- rants a la fortuna arribaren a consultar les tiradores de cartes. La vigília de la rifa, una pitonissa assenyalà el número que es venia a la botiga d'En Met com el més segur d'ésser premiat amb els quinze mi- l ions, però el resultat fou del tot negatiu. En dir-]i que a Terramar es celebrava la Setmana de la Saviesa, un cansalader que volia comprar un bitllet de la rifa de Cap d'Any, exclamà tot confiat —Me n'hi vaig ! A veure si aquest Key- serling m'orienta millor! Els èxifs d'En Màrius El Día Gráfico havia organitzat un con- curs de reportatges, però en acabar-se el termini d'admissió s'han trobat que no ha- vien rebut ni un trist treball per remei. En Màrius Aguilar, per tal de salvar l'honor del carro, ha tingut d'emborronar, cuita-corrents, una pila de quartilles i sig- nar-les amb diferents pseudònims. Sembla que un malànima ho anà a contar a En Pich, però aquest, incrèdul, respongué: —No pot ésser ; no hi ha cap escrit que parli de la Revolució francesa! En Tallada, ma gnànim Es cosa sabuda que Josep Maria Tallada s'ha distingit sempre, en el camp de la po- lítica i en els seus tractes, més aviat per una certa curtedat de lluc i per un nyec- nyec interior que no pas per una gran mag -nanimitat. D'ací que, el dia de Nadal, els compradors de torrons del Forn de Sant Jaume quedessin palplantats en sentir com el conegut economista deia al dependent que es disposava a embolicar-li el xixona —No cal que me'ls lligui ; ja me'ls en- duré així mateix ! Els números índex Un cop hagué sortit En Tallada de la botiga, dos circumstants comentaren el fet —Que vols dir que ho ha fet per estalviar el cordill? —Vés a saber ! Aquests tècnics esgrimei- xen cada argument ! Figura't q ue en una conferència En Vidal i Guardiola esmentà, com una de les causes de la depressió eco- nòmica de la U. R. S. S., el fet que aquell país havia produït unes quantes troques menys de fils de color ! Imprudència jovenívola Ara que Francesc Pujols ens ha explicat el que pensava de Kant i de la repercussió de les seves doctrines a Catalunya, recorda- rem una anécdota que podríem dir-ne post- kantiana. Blasco Ibàñez tornava a València d'un dels seus viatges més sensacionals i un grup de joves intellectuals i aficionats el convi- dava a una paella d'honor. Tot era fer preguntes al mestre i dema- nar-li opinions i impressions. Un comensal, a tres quarts de quinze, insinuà --Què pensa vostè de Kant? —Mengi i calli ! — ]i respongué Blasco Ibàñez, fulminant-lo amb la mirada. Els malpensats A les assemblees del F. C. Barcelona acu- den molts socis que sostenen debats ence- sos. En una de les darreres hi hagué força soroll per una qüestió que no es pot' pas qualificar de gaire esportiva : l'augment de quota d'una de les diverses categories en què es classifiquen els socis de l'esmentat club, els quals, segons el temps que fa que en són, paguen més o menys quota. Un soci protestava, respectuosament, perd enèrgicament, del proposat augment: —Desde luego, jo, particularment, no em podria queixar : sóc dels de tres pessetes mensuals. Però la meva senyora és de duro... (Gran escàndol, rialles, etc.) Gargallo, català Gargallo i Catalan. Aquest segon cognom de 1'illustre escultor que moria per sorpresa a Reus fa quinze dies, representa, en certa manera, una aguda ironia. A Eivissa, a Castelló de la Plana, a les comarques limítrofes d'Aragó hi ha una pila de pobles on es parla el català amb accent puríssim i on, de fet, tot gravita dintre l'òrbita espiritual i material de Ca- talunya sense fer gaire cas de les fites, so- vint excessivament convencionals, de la geo- grafia política. Gargallo era fill d'un d'a- quests pobles . Joveníssim, es cabussava de ple en l'am- bient inquiet, bulliciós i anàrquic—tan ple de passió i de valors contradictoris —del món artístic barceloní de començaments de segle. Més o menys visible, n'ha conservat sempre una empremta inesborrable. Tenia moltes característiques de les nos- tres qualitats i defectes més racials. La dictadura de Primo de Rivera l'obli- gava a abandonar la missió docent que exercia en l'Escola de Bells Oficis i en l'Escola del Treball, el mateix que si es tractés d'un català dels més autèntics. L'expe riènciá Aquella atzagaiada dictatorial va causar- li un gran trasbals. Ignorara que, per un feliç atzar, gràcies a ella havia d'anar a trobar el camí dels seus millors èxits a Paris i, alhora, s'aliiberava dels perills d'anquilosi que per a la majoria dels ar- tistes contenen els ambients burocràtics. La lliçó no fou inútil. —Aquest pobre Paris va de mal en pit- jor cada dia — li deia fa poc temps un pintor català veí seu —. Vindrà un moment que n'haurem de fugir tots... —Aguantem, aguantem el xàfec fins al darrer moment — li replicava Gargallo—. Si ens en tornem cap «allà baix» i als amics se'ls fica al cap de trobar -nos un càr- rec perquè hi puguem anar tirant, llavors si que ja estem ben f...l

Transcript of Preu: cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. La Jdefinició ... · raïm austeríssitns. A més, la...

Page 1: Preu: cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. La Jdefinició ... · raïm austeríssitns. A més, la gatzara ,oficial l'empipa i ell sap el punt i l'hora d'entafo-rar-se la guineu

PIC I PONT

Any;Vll. Núm. 308 - Barcelona, dijous, 10 gener de 1935

«Les proves per a la República Es=panyola apareixen, en 1935, basfanfnombroses encara, però no deixaranrastre per a l' esdevenídor; l' espanyols'adapta cada vegada més a1 regim ques'ha donat.»

De les previsions as4rològiques de GeorgesMuchery per a 1935... i que cadascú se'n cre=gui el que vulgui.Preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. 11430 - Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

La Jdefinició e'd lànima Els Dijous _. MIRADOR_INDISCRET— Blancs

L'altre dia palesàvem que una de les glò-ries més legítimes del nostre benvolgut terrerera la d'haver donat al món la definició de laBellesa. L'autor, dèiem, és En Manuel Milà iFontanals, fil] del Pla del Penedès. Avui,sense moure'ns d'aquesta comarca de la qualper gust no ens mouríem mai, parlarem d'unaltre penedesenc de la mateixa època d'EnMilà, íntims amics que s'estimaven com agermans, i d'una altra definició, que hadonat Catalunya, d'un element molt mésimportant que la mateixa Bellesa.

Dèiem que la definició penedesenca delnostre gran Milà estava basada en l'esperitde conciliació, adaptat a la realitat. Doncs bé,la definició de la qual parlarem ara, estàbasada en la mateixa entranya d'aquest ma-teix esperit de conciliació. Es una altra defi-nició penedesenca feta pel vilafranquí Fran-cesc Xavier Llorens i Barba, per esmentarels nostres autors amb els cognoms de parei mare, com era costum en l'època dels queara esmentem.

Si aleshores es tractava de la definició dela Bellesa, ara es tracta de la definició del'ànima. Tal com En Milà va definir la pri-mera, En Llorens va definir la segona. SiEn Milà va conciliar l'element genèric del'emoció estètica amb l'element específic, es-sencial de la Bellesa, que anaven desapariats,En Llorens va fer molt més, perquè va con-ciliar els dos elements únics coneguts de total'existència coneguda, l'esperit i la matèria,que inclou en tot el que podem conèixer, per-què tot és una cosa o altra d'aquestes dues.

Pensador com tots sabem, continuador fer-vent i `destacat de la tradició científica nos-trada 9 malgrat les influències estrangeresque sofria, provinents de diferents terres i di-fe:-ens èpoques, tan ben assenyalades pelDr. Carreres i Artau i altres illustres doc-turs, En Xavier I1.orens tia sü'ser esnfç!c.r cla-rament la llanterna científica cap a l'objectede la ciència universal, que és la nostra i quecom és sabut nosaltres ens hem permès bate-jar amb el nom grec d'Hiparxiologia.

Allí, com és natural, hi va veure aquestsdos elements que dèiem, ]'esperit i la matè-ria. Com a bon català, per estudiar-los, elsva posar damunt de la taula, decidit a fertotes les anàlisis i totes les síntesis que recla-més el mètode d'observació i experiència queell practicava i recomanava, predicant-lo ambl'exemple i fent-lo la base de tota ciènciatant física com psíquica.

Situat davant de tota aquesta realitat glabal, objecte de la ciència universa], el tanmodest com gloriós fill de Vilafranca, quesi no era confessor de reis i de papes, com elseu illustre antecessor Sant Ramon de Pe-nyafort, jurista eminent dels temps de Jau-me I i de Ramon Llull, era confessor delssecrets de tota l'existència coneguda, afanyi objecte de la ciència catalana que tots con-reem, va venir un dia en què, podent pres-cindir de trobar la definició de l'essència del'esperit i de la matèria, perquè el mètodeemprat no les demana, va tenir necessitatde definir l'ànima, que posa en contacteaquestes dues existències d'essència descone-guda, que ocupen, com hem dit i repetim,tota 1'existéncia Coneguda.-L'ànima, va dirEn Xavier Llorens, fent la conciliació .mésuniversal que hom pot fer, és l'esperit unita la matèria.

No sols tot l'equívoc dels que jugaven ambels mots esperit i ànima quedava esvaït ifora de combat, sinó que la distinció fona-mental entre esperit i matèria subsistia, men-tre la unió efectiva quedava concretada idefinida. L'espurna havia saltat.

La gloriosa comarca del Penedès, que se-gons els límits que li assigna el nostre intel-ligentíssim amic, el Dr. Fortuny de Vila

-franca, gran patriota català, al qual tenimel plaer de saludar des de les columnes de

Ala pàg. z:

La dona fatal del Tercer Reich.Leni Riefensfahl, la "vamp" dela creu gammada, per Kur€ Hoffer.

A la pàg. 3:

Catalans de França. Interviu ambJean Camp, per J. M. Xicota.

A la pàg. 5:

Des de Madrid. "Yerma", de Gar=cía Lorca, per G. D. P.

A la pàg. 6:Auziàs March, el "cínic", per Mar£f

de Riquer.A la pàg. 7:

Pau Gargallo i Barcelona, per Al•berí Junyent.

A la pàg. 8:Noves perspectives. La música

elèctrica, per OEfo Mayer,

MIRADOR, és la comarca que té un arc romàa l'entrada, venint de Barcelona, i un arcromà a la sortida, anant cap a Tarragona,l'arc romà del Pont del Diable de Martorell,l'antiga Teiobis dels clàssics, damunt delLlobregat, als peus de Montserrat, i l'Arc deBarà, més enllà del Vendrell, entre la mar ila muntanya, camí de la Torredenbarra id'Altafulla, podria escriure en un arc la defi-

Francesc X. Llorens i Barba

nició de la Bellesa i en l'altre la definicióde l'ànima, i essent l'Arc de Barà obra d'arten plena naturalesa, fet amb pedra de Tar-ragona, que com tot el que és fet amb aques-ta pedra és argentat del cantó de llevant idaurat del cantó de ponent, les definicions espodrien escriure, la de cara a sol ixent o arcd'entrada al Penedès, amb lletres d'argent,i les de cara a sol ponent o arc de sortida,amb lletres d'or, i així cada dia al matí i ala tarda, el sol fent fluir les lletres, com sihi passés els uwis per llègir-les, les faria ilegirals que entressin i sortissin de la comarcaque va fer néixer les definicions com un fruitespiritual de la terra del vi. L'únic inconve-nient que hi ha és que essent més propique la definició de la Bellesa fos a l'arc desortida, perquè al costat de la definició de l'à-nima que pot arribar fins al cel, queda mésde la terra i en tot hom ha d'anar de menysa més, sempre que hom pugui, resultaria quela definició d'En Milà harmonitzaria mésamb l'Arc de Barà, que és el prototipus purde la Bellesa, no sols per la conservació irestauració, sinó per la concepció inicial queel va erigir, que no pas amb l'arc romà delPont del Diable, que vell i descarnat com és,fa pensar més en ]'altra vida que en aquesta,perquè se li veu molt més l'esperit que lamatèria, fins al punt que sembla una encar-nació de la definició de l'ànima que dónaEn Llorens, tal com l'Arc de Barà sembla ladefinició que dóna En Milà de la Bellesa.Així com l'Arc de Barà és l'harmonia vi-vent , . l'arc romà del Pont del Diable és l'es-perit unit a la matèria. Si en l'Arc de Baràla Bellesa hi reposa tranquilla i satisfeta comsi sabés que En Milà l'havia definida, de'arc del Pont del Diable l'ànima en vol

fugir com del mateix diable, per tal de tor-nar-se àngel, que vol dir esperit pur •

FRAxcESc PUJOLS

DOTZE GRANS 1

.A la cambra de treball penja el calendarinou amb reproduccions litogràfiques de Ru-bens, Tintoretto i Van Eyck, % el bloc die-tari de sobre taula serva encara el precinte.

D'un gest resolut, l'home d'afers llançaels tres-cents seixanta-cinc fulls vells a lapaperera i, én ac.ompl%r-ho, té la sensacióque es desprèn d'una llenca de la pròpiavida, molt preada però ja inútil. Són lesanotacions inscrites al córrer de les jorna-des : «...dia ¢, a les onze, consell ; a les dis-set, reunió d'exportadors dia 5, a les deuentrevista amb el corresponsal de Liver-pool ; a les dotze, petit comitè ; a les setze,arbitratge ; día 6, consorci de l'oli...n

Al datador de cautxú la cinta de l'anyestà encastada i cal un esforç digital, per afer donar el tomb al 1934. Cada movimentsuscita una emoció ineluctable i, per bé queuna veu sorneguera vagi dient a l'homed'afers que és ridícul d'atorgar tanta idn-portància a la vedruna nómina!, ell experi-menta la impressió de t.aspassar-la física-ment, en presència de lag pila de radiogra-mes de l'estranger desitjant, a la una : MerryChristmas and prosperous New Year. Tantsplanys al llarg de les horts escolades, i aravoldria, almenys, que les venidores no fos-sin pitjors % que el sofritnent futur anésacompanyat d'una quantitat de gaudi igualal gaudi viscut.

Els gràfics de les activitats de l'any ex-haurit descriuen múltiples trajectòries i lescorbes de les oscillacions es mouen com ona-des per on llisca el vaixell de' les transac-cions atzaroses. Altres esta.dlstiques mos-tren discos vermells i violeta, a guisa demonjo%es, % termòmetres d'intensitat vària,registradors de la temperatura dels mercats.

Dins la retina de l'home d'afers s'entre-creuen mil signes convencionals de tots co-lors i l'abelleix creure's un prestidigitadorfent giravoltar serpentines virolades, eixidesd'un copalta. Les partides del balanç són,però, ben perfilades i amb llur posat severl'inviten a deixar-se de fantasies. Llavors,trasllada els romanents al'priiner rengle delsfulls verges amb titulars encara molls.

Designat ser : a red" 1, eJ,re^art de . j'e-xercic%, emborrona la primera quartilla«Accentuada pels propis problemes interiors,la crisi mundial continua repercutint a casanostra i és considerada una conseqüèncialògica de la discrepància ' entre la producciói la distribució. Els governs dels principalspaïsos han procurat remeiar la crisi mit-jançant primes a la producció, per tal defacilitar l'exportació i dpl%cant mesures deprotecció duanera en vistes a obstaculitzarla importació de productes estrangers, peròhavent observat tots els Estats igual líniade conducta, aquestes mesures s'han ani-quilat mútuament. Els governs han recone-gut la necessitat d'intervenir i ho han efec-tuat en certs aspectes : és el que es defineixper economia dirigida, la qual ha merescutmoltes critiques. S'ha pogut constatar l'alçad'un cert nombre de primeres matèries...»

—Papà, només manquen deu minuts!L'home d'afers s'aixeca del cadiral i acut

al refetor. Tots els familiars, cofats ambcapells estrambòtics, tenen al davant un platamb dotze grans de raim pelats, a puntd'empassar.

—Si feu soroll, no sentirem les dotze ba-tallades !

Al primer toc del rellotge públic, mig ofe-gat per sirenes, clàxons i bocines, s'iniciala comunió de l'optimisme. L'home d'aferspensa en els réveillons de solter, més lúbricsque espirituals, però és obedient a les solli-cituds de la mainada i als dotze grans deraïm austeríssitns. A més, la gatzara ,oficiall'empipa i ell sap el punt i l'hora d'entafo-rar-se la guineu per a guarnir-li un jaç derandes, tou i perfumat.

S.

á.r

La lluifa de le s generacionsEls fills del Sr. Cirera i Voltà eren alum-

nes del Blanquerna. Però arribat llur parea líder regional de la C. E. D. A., no vacreure compatible aquell copegi amb l'idea-ri que havia de defensar i els envià a l'Es-corial, sacrificant a la política els gustosdels xicots, als quals no serviren de res lesprotestes ni les rebequeries.

Els nois es morfonien allà dalt, fins queun incident trencà la monotonia de llur.existència. Un perro catalán que els arribàa les oïdes estimulà el més gran a un bes-canvi de trompades i cops de puny amb elque havia pronunciat aquelles paraules.

AI cap de ,poc, el pare rebia els nois, ex-pulsats, i una carta donant-li notícia de lamesura disciplinària.

EI Sr. Cirera i Voltà, amb la cara detres déus, feia de pare sever que a més amés veu les possibilitats que un fútil inci-dent infantil li escantelli el magre prestigipolític. Però la "seva sorpressc «vorejà ei desi-deràtum» de ]'indescriptible, quan el princi-pal culpable digué per tota justificació

—No he fet més que complir el meu deurede català.

Quid pro quo

Un metge barceloní que visita l'exposicióde Manuel Humbert a Can Parés, amb elcatàleg a les mans, s'adreça als dirigents dela casa i, vermell d'indignació, els increpa

—Que heu pres la gent per ximples? 0us penseu que badem? Què és això d'a-quest catàleg? Si mai n'ha vingut cap aquíde Premi Nobel ! Què us creieu que és elPremi Nobel? El Premi Nobel és una cosatan grossa que no cap en aquestes sales!...

Els increpats no sabien ,pas de què se les

havia l'indignat visitant.—Sí, no féu aquest posat. Aquí ho diu

en lletres ben clares — continà en el mateixto, ensenyant el catàleg —. Ai, perdonin

afegí, mudant completament de to — ; diuPremi Nonell i jo m'havia mal fixat quedeia Premi Nobel.

Si ges i la saviesaCom que la senyora Laieta, afavorida

amb la grossa de Nadal, l'any passat, nos'estigué de dir que la sort li pervingué permitjà de la Mare Ràfols, enguany han estatmolts els sitgetans que han invocat el favord'intercessores celestials i fins alguns aspi-rants a la fortuna arribaren a consultar lestiradores de cartes. La vigília de la rifa,una pitonissa assenyalà el número que esvenia a la botiga d'En Met com el més

segur d'ésser premiat amb els quinze mi-l ions, però el resultat fou del tot negatiu.

En dir-]i que a Terramar es celebrava laSetmana de la Saviesa, un cansalader quevolia comprar un bitllet de la rifa de Capd'Any, exclamà tot confiat

—Me n'hi vaig ! A veure si aquest Key-serling m'orienta millor!

Els èxifs d'En Màrius

El Día Gráfico havia organitzat un con-curs de reportatges, però en acabar-se eltermini d'admissió s'han trobat que no ha-vien rebut ni un trist treball per remei.

En Màrius Aguilar, per tal de salvarl'honor del carro, ha tingut d'emborronar,cuita-corrents, una pila de quartilles i sig-nar-les amb diferents pseudònims.

Sembla que un malànima ho anà a contara En Pich, però aquest, incrèdul, respongué:

—No pot ésser ; no hi ha cap escrit queparli de la Revolució francesa!

En Tallada, magnànim

Es cosa sabuda que Josep Maria Talladas'ha distingit sempre, en el camp de la po-lítica i en els seus tractes, més aviat peruna certa curtedat de lluc i per un nyec-nyec interior que no pas per una gran mag

-nanimitat. D'ací que, el dia de Nadal, elscompradors de torrons del Forn de SantJaume quedessin palplantats en sentir comel conegut economista deia al dependent quees disposava a embolicar-li el xixona

—No cal que me'ls lligui ; ja me'ls en-duré així mateix !

Els números índexUn cop hagué sortit En Tallada de la

botiga, dos circumstants comentaren el fet—Que vols dir que ho ha fet per estalviar

el cordill?—Vés a saber ! Aquests tècnics esgrimei-

xen cada argument ! Figura't que en unaconferència En Vidal i Guardiola esmentà,com una de les causes de la depressió eco-nòmica de la U. R. S. S., el fet que aquellpaís havia produït unes quantes troquesmenys de fils de color !

Imprudència jovenívola

Ara que Francesc Pujols ens ha explicatel que pensava de Kant i de la repercussió deles seves doctrines a Catalunya, recorda-rem una anécdota que podríem dir-ne post-kantiana.

Blasco Ibàñez tornava a València d'undels seus viatges més sensacionals i un grupde joves intellectuals i aficionats el convi-dava a una paella d'honor.

Tot era fer preguntes al mestre i dema-nar-li opinions i impressions. Un comensal,a tres quarts de quinze, insinuà

--Què pensa vostè de Kant?—Mengi i calli ! — ]i respongué Blasco

Ibàñez, fulminant-lo amb la mirada.

Els malpensats

A les assemblees del F. C. Barcelona acu-den molts socis que sostenen debats ence-sos. En una de les darreres hi hagué forçasoroll per una qüestió que no es pot' pasqualificar de gaire esportiva : l'augment dequota d'una de les diverses categories enquè es classifiquen els socis de l'esmentatclub, els quals, segons el temps que fa queen són, paguen més o menys quota.

Un soci protestava, respectuosament, perdenèrgicament, del proposat augment:

—Desde luego, jo, particularment, no empodria queixar : sóc dels de tres pessetesmensuals. Però la meva senyora és de duro...

(Gran escàndol, rialles, etc.)

Gargallo, catalàGargallo i Catalan. Aquest segon cognom

de 1'illustre escultor que moria per sorpresaa Reus fa quinze dies, representa, en certamanera, una aguda ironia.

A Eivissa, a Castelló de la Plana, a lescomarques limítrofes d'Aragó hi ha unapila de pobles on es parla el català ambaccent puríssim i on, de fet, tot gravitadintre l'òrbita espiritual i material de Ca-talunya sense fer gaire cas de les fites, so-vint excessivament convencionals, de la geo-grafia política. Gargallo era fill d'un d'a-quests pobles .

Joveníssim, es cabussava de ple en l'am-bient inquiet, bulliciós i anàrquic—tan plede passió i de valors contradictoris—delmón artístic barceloní de començaments desegle. Més o menys visible, n'ha conservatsempre una empremta inesborrable.

Tenia moltes característiques de les nos-tres qualitats i defectes més racials.

La dictadura de Primo de Rivera l'obli-gava a abandonar la missió docent queexercia en l'Escola de Bells Oficis i enl'Escola del Treball, el mateix que si estractés d'un català dels més autèntics.

L'experiènciá

Aquella atzagaiada dictatorial va causar-li un gran trasbals. Ignorara que, per unfeliç atzar, gràcies a ella havia d'anar atrobar el camí dels seus millors èxits aParis i, alhora, s'aliiberava dels perillsd'anquilosi que per a la majoria dels ar-tistes contenen els ambients burocràtics. Lalliçó no fou inútil.

—Aquest pobre Paris va de mal en pit-jor cada dia — li deia fa poc temps unpintor català veí seu —. Vindrà un momentque n'haurem de fugir tots...

—Aguantem, aguantem el xàfec fins aldarrer moment — li replicava Gargallo—.Si ens en tornem cap «allà baix» i alsamics se'ls fica al cap de trobar-nos un càr-rec perquè hi puguem anar tirant, llavorssi que ja estem ben f...l

Page 2: Preu: cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. La Jdefinició ... · raïm austeríssitns. A més, la gatzara ,oficial l'empipa i ell sap el punt i l'hora d'entafo-rar-se la guineu

AMB L'AMOR A l'OFICI DELS ANTICS1 AMB LA SENSIBILITAT DELS MODERNS

J. ROCA JOIERPASSEIG DE GRACIA, 18

2

MlRAIIDR ]0-1-35

«EM SAP GREU, SENYORETA, PF-

ab ós IMPOSSII3LE COÑTRACTAR-vos!e

L'endemà, a les deu del ma-tí, es passaven, a la sala de Lenprojecció, les proves fetes elcija anterior. Aquestes provesconstitueixen sempre per als tècnics del cine-ma una ocasió de divertir-se : oblidant totesles instruccions qpe se'ls acaben de donar,les aspirants, aiXí que s'encenen els sun-lights, enlluernades ,per la llum, miren fixa-ment l'objectiu amb un aire esverat, tremo-lant com fulla a l'arbre... Cal conèixer afons tots els matisos del cinema per a poderdescobrir en aquestes imatges grotesques elssignes reveladors del talent.

Quan després d'una sèrie d'assaigs ri-dículs aparegué sobre el llenç la silueta deLeni Riefenstahl, els cineastes quedarensorpresos.

Aueri.lifat

Sota ferrenyes aparences d'enfant terri-ble, Gargallo reaccionava sovint amb unainnocència impagable davant tota mena decoses. De la mateixa manera que un no-resbastava per a entristir-lo o preocupar-lo,una altra niciesa el retornava immediata-ment a la felicitat.

Una tarda el visitaven dos amics en laseva casa del Parc Montsouris. Durant mit-ja hora llarga, l'escultor els omple el capde lamentacions explicant-los fil per randala terrible tragèdia d'un ferro que s'ha re-sistit a cargolar-se en la forma precisa queell volia. Tot d'una, la seva cara passacom un llampec de la ganyota adolorida al'expressió d'un goig radiant.

—Veniu alb mi — diu als visitants—.Us ensenyaré un secret que us demostraráque encara hi ha coses que no les esguerro.

En el jardí, Gargallo es queda contem-plant amb una tendresa franciscana dues

vulgaríssimes tomaqueres plantades en unavella caixa d'embalatge.

—Fixeu-vos-hi bé.., quatre, cinc, sis, setpreciosos tomàquets ; tots fills de casa. Ensen costen de feina! Amb la meva dona,cada dia els vigilem, els reguem, els treiemla pols. Així que en surt un de nou ja liposem nom.

L'aufomòbil de la ResidènciaL'automòbil de la Residència Internacio-

nal de Senyoretes Estudiants va i ve, s'enfi-la pel carrer d'Urgell, baixa pel carrer deBalmes, es perd Diagonal enllà, dóna lavolta a la placeta de les Granotes, no estàmai quiet. A una cantonada hi deixa unanoia, a una altra en pren dues, a tot arreuté alguna cosa a fer. Després el deixen a laplaça de la Universitat, sol, abandonat, comun automòbil de músics de festamajor.Veure'l buit, amb el pengim-penjam dels ,pa-rafangs i la marca dels bonys, fa una micad'angúnia. Però cap al tard torna a ani-mar-se, hi puja una noia, n'hi pugen dues,llegeixen i es maquillen aprofitant la llumd'un fanal. Quan ja és ple, se'n torna amuntcap a Pedralbes deixant enrera una noia quecorre i s'estira els cabells perquè ha fettard.

Les noies estan una mica enfadades ambel xofer perquè no les porta fins a dalt dela Residència, sinó que les deixa a baix ala porta. Només els dies que plou fa totel trajecte. Així que està núvol o nomésque faci una mica de boira, les noies vandient al xofer

— Josep, em sembla que plourà.Però això no fa prou efecte. La Júlia

Coromines — una metgessa d'altura — unvespre que hi anava els va suggerir una so-lució : posar una regadora dalt del sostre ique vagi mullant.

*^iF

Hi ha qui té fama de fer ploure, qui téfama d'ensorrarpartits polítics. Jeroni Mo-ragues en poc temps s'ha guanyat la famad'espatllar l'automòbil de la Residència In-ternacional de Senyoretes Estudiants: cadavegada que hi va a donar una conferència,l'automòbil s'espatlla. Així que ell hi puja,cau una portella, es trenca un vidre, es re-benta un pneumàtic. El dia que dóna unaconferència a la Residència, ets taxis hiconeixen : l'automòbil platejat — plata ve-11a — aturat al mig de la Diagonal o delcarrer de Balmes, i quaranta noies a la re-cerca d'un taxi.

Una vegada que la directora de la Resi-dència reclamava un automòbil nou perquèel que tenen ara ja es feia vell, li respon-gueren:

— Molt bé, molt bé, però abans haurande canviar de conferenciant.

i Rïefenslahl en «,S. O. S. Icebergs

operador pot arreglar-ho sempre, però laseva tasca és ja prou delicada perquè se licompliqui sense necessitat...

—1 la segona raó?-'demanà el productor.La segona raó—digué el postor en es-

cena intervenint—és que, senzillament, noté ni mica ele talent.

Es produí un silenci penós.—Evidentment—seguí el postor en esce-

na—, aquesta noia no està del tot mala-ment, però em donara molta feina per fer

-ne res de bo. Fins fent els impossibles nocrec que se'n pugui treure cap resultat apre-ciable. 1 a més, aquesta senyoreta m'hadeixat compendre que sabria agrair que sela contractés... Això encara és una raó demés per no contractar-la.

Tots els presents esclataren a riure quans'adonaren que l'ambiciosa aspirant haviafet la mateixa promesa a tots ells.

Entretant, en l'antesala de l'estudi, lescandidates esperaven els resultats amb im-paciència. La reunió acabada, el re'gisseurféu passar Leni al seu despatx i li digué

—Em sap greu, senyoreta, però és im-possible contractar-vos.

UNA NOIA QUE NO S'ESPANTA PER POC

Una altra, al scu lloc, segurament sen'hauria anat aguantant-se el plor. LeniRiefenstahl, però, tenia un altre tremp.

—Per què no voleu contractar-me?—vapreguntar—. Potser no sóc prou bonica?Potser no tinc les cames prou ben fetes?Una raó o altra hi deu haver.

En veure que el régisseur s'arronçavad'espatlles, va decidir anar a veure imme-diatament el postor en escena..

—Per què no voleu contractar-me?—pre-gunta també a aquest, així que es trobarensols al despatx—. Potser no sóc prou bo

-nica? Potser no tinc les cames prou benfetes ?.,. Teniu, mireu-les!

I tot dient això s'aixecava les faldilles.—...I mireu també el meu bust—afegí

treient-se el vestit amb desimboltura, que-clant-se en combinació davant del postoren escena tot sorprès.

—Però, senyoreta... Poseu-vos el vestit deseguida...

Leni fixà la seva mirada càndida en elpostor en escena.

—No me'l vull posar... No me'l posaréfins que m'hàgiu contractat...

Mig despullada, se li acosté i li diguéamb els ulls brillants

---Si refuseu de contractar-me, mouré unescàndol... Alarmaré tothom fent creure queheu volgut violar-me . I aleshores, ja veu-rem. Comptaré fins a tres. Una... dues...

—Vestiu -vos, senyoreta, quedeu contrae-tada.

Davant d'aquesta amenaça sobtada, elpobre postor en escena havia pensat que elmillor era recórrer a una estratagema. Siaquesta noia hagués complert l'amenaça lihauria costat molt persuadir els seus com

-panys que havia estat víctima d'una aven-turera sense escrúpols. La situació era tantmés delicada que l'estudi estava ple d'es-trangers i periodistes. Per altra banda te-mia l'ira de la seva muller, persona extre-madament gelosa. El més probable és quetothom hagués cregut aquesta noia, dema-nant socors desesperadament, mig despu-llada, amb els cabells en desordre.

Així que Leni s'hagué vestit novament,el postor en escena abandonà immediata-ment el seu despatx. Leni Riefenstahl esquedé arreglant-se tot somrient amb un airetriomfal. Uns minuts més tard entrava elrégisseur i li deia

--Per fi—digué el productor — en 'tenimuna que no fa cara d'enze ; queda forçabé i tot.

Tothom fou de la mateixa opinió, i úni-cament l'operador es mostrà escèptic

—No voldria influenciar-vos, senyors...,però al vostre lloc jo no contractaria aques-ta noia,

—Per què?—Per dues raons—continuó l'operador—.

La primera, és d'ordre essencialment tèc-nic : no us n'haveu adonat perquè jo m'hearreglat de manera que no es veiés, peròaquesta noia mira una mica malament. Noés una cosa molt greu, és clar, i un bon

LA DONA FATAL DEL TERCER REICH L?itI'E I!ITIVLeni Rîefenstahl,"la "vam p la creu gammada

DUES DEBUTANTSGRETA GARBO I LENI RIEFENSTAIII.

—Senyoreta, us enviaré el contracte percorreu.

No cal dir que Leni Riefenstahl va espe-rar inútilment aquest contracte.

No obstant, en el món del cinema res noqueda en secret, i Leni Riefenstahl esde-vingué célebre en vint-i-quatre hores, moltabans d'haver començat la seva carrera ci-nematográfica pròpiament dita.

Aquesta temptativa de chantage cent percent americana va tancar durant molt detemps la porta dels estudis a Leni Riefen-stahl, que es veié obligada a seguir exhi-bint-se nua en representacions de dansesclàssiques. Malauradament per a ella, enaquells temps difícils de l'endemà de la in-flació, hi havia massa oferta i a Berlínles ballarines nues es feien una competèn-cia aferrissada.

Però Leni Riefenstahl na havia renunciata fer cinema. S'anava a filmar molt aviatel primer film esportiu alemany, L'InfernBlanc, i per l'únic paper femení d'aquestapellícula es buscó durant molt de temps unanoia ben feta i més esportiva que actriu.Com que les preses de vistes prometienésser perilloses, les candidates no van éssergaire nombroses, i Leni Riefenstahl acon-seguí que li encarreguessin aquest paper...

EI film va tenir èxit i, com sempre enaquests casos, se'n rodarentres o quatremés sobre el mateix tema. Leni Riefen-stahl fou contractada diverses vegades. Sibé és veritat que en el .món cinematogràficno era encara considerada com una veri-table actriu, el públic començava a conèi-xer el seu nom i un gran nombre d'espor-tius veien en ella l'encarnació de l'idea]esportiu femení.

Interpretar films esportius, però, no sa-tisfeia l'ambició de Leni Riefenstahl, ques'havia jurat a ella mateixa arribar a ésseruna gran star.

Buscant en el món del cinema algú quepogués ajudar-la a realitzar el seu somni,va topar amb Béla Balàzs.

Béla Balàzs era d'origen hongarès. Es-criptor conegut, havia jugat un paper im-portant quan la revolució comunista hon-garesa. Després de la caiguda del governrevolucionari, va emigrar a Viena, on esdedicà al periodisme i esdevingué crític ci-nematogràflc del Tag. Més endavant es de-clicà a escriure arguments, alguns dels qualsobtingueren bastant d'èxit. L'últim d'ells,El bitllet de deu marcs, arribà àdhuc aconstituir un veritable triomf, i en el móndel cinema se'l citava com a exemple defilm de recaptació, realitzat amb poquesdespeses.

LENI RIEFENSTAHL INGRESSA AL PARTITCOMUNISTA

Fou aquest home, al qual els berlinesosauguraven un gran esdevenidor, que LeniRiefenstahl escollí com a instrument per ala realització dels seus projectes. Amb aquestpropòsit concebé tot un pla de batalla.

De seguida que va saber que Béla Ba-làzs era membre del partit comunista, deixàper alguns dies., amb gran sorpresa delsseus amics, el seu domicili del centre deBerlín per viure en un dels barris popularsde la ciutat...

Quan a la terrassa del cafè Reimann tin-gué lloc I'entrévista decisiva entre l'escrip-tor i la jove actriu, Béla Balàzs preguntà

—Ja sabeu, Leni, que sóc comunista?...Certament em sou molt simpàtica, peròaixò és una raó de més per advertir-vosdels perills a què us exposeu amb la mevacompanyia.

Leni Riefenstahl es posà a riure i estragué del portamonedes el carnet del partit

—Perquè vegeu que no tinc por...

Llavors començà un període del qualBéla Balàzs i Leni Riefenstahl poden estarjustament orgullosos. Junts treballaren du-rant un any en la filmació de La llumblava, film que havia de constituir un èxitsorollós per a l'un i l'altra. Béla Balàzsera un home generós i presentava Leni atothom com la seva collaboradora i la feiaparticipar a totes les conferències dels ci-neastes. Es així com la jove actriu s'iniciàen els misteris de l'art cinematografic.

Abans de començar a rodar la pel.lícula,Béla Balàzs, que era el postor en escenad'aquest film, tingué una discussió d'ordrematerial amb el seu productor, HermannSokal. Com que les frases bescanviades ha-vien estat molt fortes, Leni Riefenstahl,nomenada segon postor en escena, anà atrobar el productor per arreglar l'assump-te, i aquesta visita havia de marcar unasegona etapa en la vida de la jove actriu...

No solament Leni Riefenstahl aconseguíarreglar la diferència amb el productor, sinóque, gràcies a la generositat (l'aquest, po-gué installar-se en una villa luxosa. D'undia a l'endemà, es presentà amb unes toa-letes tan sumptuoses i joies tan preciosesque àdhuc produí sensació en els medis ci-nematogràfics, i això que ja estan avesatsa aquestes metamorfosis.

Vestida com una princesa, anà un dia,amb el seu cotxe particular, a visitar elseu collaborador, Béla Balàzs, aquest so-miador incorregible que era l'únic que nos'havia adonat del que passava.

—Digueu-me, 'Leni—féu Balàzs—, quanhaurem acabat aquest film, voldreu veniramb mi a Rússia?

—Naturalment—respongué la jove actriu,tot posant la seva ml carregada ele pedre-

ries sobre el braç del seu amic.

«EL BITLLET DE DEU MARCS»

DINER, GLÒRIA 1 AMOR

L'any que comença, — Entre la gentdel nostre món, hi ha persones que sentenl'amistat i el patriotisme, i segueixen ambtota la bona fe els incidents que cauendins de la zona de l'amistat i del patrio-tisme. Aquestes persones, en el nostre fid'any barceloní, no crec que hagin estat degaire bon humor per a posar-se capells es-trafolaris, tocar trompetes o engolir gransde raïm. 'També en el nostre món hi hapersones—la immensa majoria--que viuenamb el nas enganxat a la brúixola de l'es-tómac i de la conveniència ; són personesd'un gran cor i d'uns grans sentiments id'una honradesa a prova de bomba, ca-paços d'engolir-se tots els grans de raïm,que calgui i de prolongar el xivarri honestfins a l'extenuació. A aquesta mena de per-sones el fi d'any els haurà servit de temaper engegar la imaginació fins allí on ar-riben la fortuna i el crèdit personals. Hi hatambé en el nostre món aquelles escassís-simes persones que, recolzades en un agrei pacífic coixí de filosofia, ignoren l'existèn-cia dels dotze grans de raïm.

Potser per aquella llei fatal de la conser-vació de l'espècie, que vol dir que els mer-cats rutllin i els vigilants tinguin les clausde les cases del veïnat a la butxaca i quequan passem sota un balcó no ens caiguiun cove d'escombraries al clatell, dóna lacasualitat que l'enorme massa de la bur-gesia del nostre país cada vegada es sentmés obligada a la celebració de la nit decap d'any. La prova és que no trobeu cappersona amb cara i ulls, en els clos darrersdies de l'any, que no us pregunti què fareucom a réveillon. En realitat, 1'a persona queus ho pregunta tant se li'n dóna el quefareu com el que deixareu de fer, però escreu obligada a preguntar-ho per correcció,com es creu obligada a interrogar-vos sobrel'estat de la vostra família, perquè semblaque per a una noia o per a un noi o pera un advocat o per a un notari de la nostraèpoca és tan important fer réveillon comla salut de la família.

Naturalment, com que es veu que aixòsón coses sagrades, no seré jo el qui emdediqui a combatre-les amb fúria, però emsembla que tots hi guanyaríem si ens mi-réssim el món i les seves vanitats d'unamanera una mica intelligent, i si considerés-sim aquest costum del réveillon de capd'any, tal com es celebra a Barcelona, comun costum més aviat incòmode i fins sivoleu relativament estúpid.La gent del nostre pafs acostuma a sopar

a les nou quarts de deu, i la nit de capd'any es veu obligada a sopar a les onzequarts de dotze. Els pares i les mares defamília es veuen en un compromís estoma-cal de primera classe; aquest canvi d'ho-rari, imposat accidentalment per la nit decap d'any, els crea una sèrie de terriblesdubtes. Hi ha ban senyar que, perquè hacompromès una taula de réveillon per a lafamília en un restaurant de moda, es veuobligat, ell que no berena mai, a fer amitja tarda, entre client i client o enmigde les marfugues del balanç, un berenarfortet, que positivament el perjudica, o estroba, si no vol caure en la temptació delberenar, que cap allà a les deu del vespre,quan intenta cordar-se ]'armilla del smo-king, que comença a anar-li una mica es-treta, sumit en un atac de defalior i fentuns badalls de gana que no commouen lesseves filles, per les quals es fa la festa.

En dies com aquests, els grans restau-rants abusen de la paciència i de la but-xaca dels clients, i aquell sopar tan gruatarriba en un moment de relaxació i esgo-tament viscerals, i, en general, acostumaa ésser un sopar poca-solta, que s'engoleixentre tristíssimes esperes, evidents mals bu-mars i tímides protestes. Generalment sónmolts els pares de familia que tornant delrézeülon arriben a la convicció que han fetun pèssim negoci. A més a més del soparfora d'hora, hi ha l'excés de líquids, elretirar massa tard, la inconvenient barriladel veí, les provocacions a la moral d'unaparella dionissíaca, i tantes altres coses queconverteixen la nit de cap d'any en una nitsòrdida i pessimista en l'ànima i en l'a-parell digestiu de molts senyors.

Una altra cosa que na he comprès maidel réveillon 5611 els dotze grans de raïm.Em faig càrrec que això del raïm ho facinels humoristes i les persones que els vede gust aquesta facècia, perd trobo ab-surd que els dotze grans de raïm s'haginestablert com una cosa gairebé obligatòriaper a tothom. Perquè jo he vist moltes se-nyores amb el truc dels dotze granets, pa-tint i escanyussant-se i tornant-se vermellesamb una fe digna de millor causa. Elsraïms de cap d'any, a més a més, sóntristos, sense color r sense gust, són unainsípida aigua amb sucre dins d'una pellgruixuda. L'home que ha tastat moscatello pansa valenciana la segona quinzena d'a-gost, creurà que se'l rifen si li fan em

-passar els miserables raïms artificials decap d'any, ficats dins d'una cistelleta dejugar a nines.

Però què hi farem, si aquests costumscada vegada s'arrelen més entre el nostremón i si cada dia fan més gracia els gransde raïm i tota mena de lironismes de bonaeducació. Es clar que d'aquestes coses laculpa principal la tenen les dones, i sónmoltíssims els que la nit de cap d'any s'es-tarien a casa escoltant la radio, si no fosel cridaner i despietat element femení. Lesdones, encara que els peetes diguin el con-

trari, són molt més epidèrmiques, molt mésestomacals i molt menys re flexives que elshomes. Les clones que sembla que dins dela família són les guardadores de la morali de l'ordre, són les que precisament, sensereflexionar, transigeixen més aviat davantles qüestions de moral i d'ordre. Si no ha-gués estat sempre així, no s'haurien pro-duït, per exemple, els poemes homèrics.Totes aquestes vagues consideracions so-

bre el réveillon no pretenen altra cosa queaixò : potser si ens decidíssim a prohi-bir en absolut tota mena de réveillon, es-pecialment aquest réveillon postís, antidio-nissíac i vergonyant, l'any que començaria,

Iit;RT HOFFEK començaria .amb un gest d'abstinència ; iles abstinències, si més no, acostumen a

(Seguirà) ésser gairebé sempre intel1igents.

(Copyright Opera Mundi) Josap MARIA DE SAGARRA

Page 3: Preu: cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. La Jdefinició ... · raïm austeríssitns. A més, la gatzara ,oficial l'empipa i ell sap el punt i l'hora d'entafo-rar-se la guineu

L`I CTUALITAT INTERNACIONAL

El viatge de Laval a RomaE1 gran esdeveniment d'aquest començ

d'any és el viatge de Pierre Laval, ministred'Afers estrangers de França, a Roma.

Aquest esdeveniment, que des del puntde vista de la pau pot tenir una remarca-ble importància, ha tingut lloc al cap dedeu anys de negociacions, les quals han pas

-sat per les fases més variades. Val la penaele recordar-ne alguna.

En pujar el feixisme al poder, era d'es-perar — jutjant per l'orientació seguida -perMussolini des de darreries del 1 9 14 — que

cia a la seva intransigència revisionista is'aparta de la Petita Entesa, o bé si Itàliaabandona les seves velleitats en favor delrevisionisme i s'aparta d'Hongria. Jutjantpel que ha passat fins ara, cal descartar laprimera hipòtesi.

*x*

Però existeixen també qüestions que afec-ten estrictament França i Itàlia, i són decaràcter colonial. Des del mes passat, elsdiaris les donaven com a resoltes. No sem-

Laval rebut a Roma per Mussolini

Jean Camp

TIGGIS

10 . 1-35 1 V tll\I II\ 3

Mirana ^o ^•a

La bandera de la S. de N.

Els periodistes que han donat compte del'arribada al Sarre de les tropes internacio-nals que van a mantenir-hi l'ordre durantel plebiscit, s'han fet tots la mateixa pre-;unta : per què, al costat de les banderesangleses, holandeses, sueques i italianes, nohi havia cap bandera de la S. de les N.?

Senzillament, perquè la S. de les N. noen té cap d'oficialment reconeguda.

De totes maneres, hi ha un precedent. Lacomissió de la S. de les N. nomenada pera resoldre el conflicte de Letícia feia 01w-lar, sobre la casa que l'estatjava en ple ter-reny discutit, una bandera blanca amb lesinicials de la institució ginebrina.

Propaganda

De part d'Alemanya no es plany res pelque fa a propaganda davant l'imminent pie-biscit del Sarre.

Gran nombre d'obrers sarresos, suposatspartidaris del statu quo, han rebut retallsde diari descrivint la situació dels obrersde les fàbriques Citroen, i, com a comen-inri, aquestes dues frase ese, fites a mà

-quina((Estrenes de Nadal ais obrers de Franfaat((El que us espera si voteu contra la pà-

1ria alemanya.»

La perfecta ària

CATALANS DE FRANÇA

Interviu amó .lean CampFa ja un parell de setmanes, no recor- la llengua ha sortit del seu marasme. Avui,

dem fixament si a Narbona o a Tolosa, a Narbona, el meu país, tothom la parla.pujaven en l'exprés del vespre, que va de I no cal que us digui l'alegria que m'hanCerbère al Quai d'Orsay, dues senyores i donat no fa gaires hores els estudiants deun home. Els viatgers, una vegada acomo- Montpeller, quan a ]'acabament d'una con-dades les maletes i les voluminoses serviet- ferència se m'han apropat i m'han parlattes als llocs respectius, conversaven anima- en la llengua de la terra.dament. —Les regions franceses tenen en l'actua-

Involuntàriament, i sense apartar I'es- litat alguna organització autonòmica?guard del nostre llibre, vam assabentar -nos, —Sí, però són molt limitades. Fins avui,per la conversa, que el nostre company de els regionalistes hem estat més sentimen-viatge era un hispanista remarcable queacabava de donar un cicle de conferènciessobre temes de la seva especialitat, les qualshavien estat illustrades amb audicions mu-sicals que una de les senyores viatgerescantava i l'altra acompanyava al piano. Ve-nien de Narbona, de Montpeller...

En un parèntesi, el professor — que aixíl'anomenaven 'les dues dames--va extreu-re d'una maleta dos llibres i va oferir-losa les senyores després d'haver-los signat.Com que era difícil contenir la nostra cu-riositat, i per altra banda el títol de l'obraestava imprès amb tipus grossos, ens foufàcil saber que el professor era l'autor d'unllibre intitulat Sancho, publicat recentment.

Qui era però el professor? Aixà no hovam saber fins que els viatgers sortiren alpassadís. La portada de Sancho ho deia benclarament : Jean Camp.

M. Jean Camp, agregat. de la Universi-tat de París, professor al Liceu Enric IV,a l'Escola Normal Superior i a l'Escola deCiències Polítiques, és prou conegut del lee-torcataià. Alguns dels seus llibres, especial-ment Jep le Caialan — narració dels fetsrealitzats pels homes del colonel Macià —,foren prohibits per la dictadura. Els lectorsd'aleshores sabien però prou bé que en al-guna llibreria barcelonina aquell llibre noera introbable.,.

Avui, M. Camp ha deixat una mica debanda els seus versos, i també Trencavel,Garriga, Le sol c.ommande, Andorra, etc.,composicions dramàtiques representades ambèxit als teatres de la Natura del Migdia deFrança, i s'ha dedicat de ple a les sevestasques del ministeri de l'Educació Nacio-nal, on treballa com a conseller tècnic delministre M. André Mallarmé.

Potser en aquests darrers temps el regio-nalisme de M. Camp és menys acusat queel dels anys 1928 i r930, que són els de laseva eufòria regionalista ; potser sí que avuiM. Camp milita dins de l'ala dreta delregionalisme francès, mentre que M. Mon-tel, ]'ànima viva de Léon Blum, ha aixecatbandera al costat esquerre...

De totes passades, però, la personalitatde M. Camp és prou interessant •perquè lidemanéssim uns mots per als lectors cata-lans, i perquè unes hores més tard acudís-sim puntualment a ]a cita que ens haviadonat al seu domicili de la Place Cluny, alcor del barri llatí de París, i molt prop delbulevard Saint-Miehel, el predilecte dels es-tudiants.

—Vós, català de França, com veieu lasituació actual de Catalunya ?—li demanemveient -lo disposat a respondre les nostrespreguntes.

—Primerament—ens va dir—, permeteuque lamenti la dissort de Catalunya. El mesd'octubre ha estat desgraciat per vosaltres,i els catalans de França no podem per menysde sentir pregonament el retard sofert. Des-prés, i ja en segon terme, no puc ocultar-vosel cop que, amb la seva malastruga, Cata-lunya ha donat al regionalisme francès. Pernosaltres, l'Estatut i ]'Autonomia de Cata-lunya eren una mena de mirall convex, queens oferien agegantades les nostres aspira-cions autonomistes. El problema polític ésdiferent : nosaltres no sentim cap mala dis-posició contra cap província, i a més lanació francesa és un tot fermament unit,contra el qual és pràcticament impossiblepoder lluitar.

—Quines són doncs les aspiracions auto-nomistes dels catalans de França en matè-riapolítica, econòmica i cultural?

—Políticament, nosaltres propugnem laconstitució d'unes Corts provincials, elegi-des per sufragi, les quals harmonitzin elsinteressos morals i materials de la regió,sense haver de referir-los necessàriament aParts. En matèria econòmica, som partida-ris que ens sigui reconegut un Estatut eco-nòmie que permeti la defensa dels interes-sos de les regions, possiblement negligitsen un règim unitari. No és possible—afegíM. Camp — que la Cambra dels Diputatss'ocupi amb l'atenció que els interessos re-clamett, dels problemes que tenen plante-jats els vinyaters del Migdia, o els agri-cultors que conreen la remálatxa sucreradel Nord...

«El cavall de batalla està, •perd, en l'en-senyament. Pretenem que el segon ensenya-

ment es faci íntegrament en la nostra llen-gua, elevada ja a ]a categoria de llengualiterària i depurada pel filòleg Anglade, pro-fessor .de la Universitat de Tolosa. En ladefensa del seu idioma és on els regionalis-tes han fet més importants progressos, en-cara que la revalorització de les llengüesparlades a França no sigui absoluta.

«I-leu de pensar només, perquè pugueuconsiderar la llargada del camí recorregut— continuà —, que ara fa vint anys, elsmestres d'escola castigaven severament elsinfants quan els sentien parlar el patois,que aixf era com s'anomenava despectiva-ment una de les llengües més belles del sudele França. Tampoc la dona de la classemitjana no el parlava mai, ni mai un pa-gès no s'hauria atrevit a respondre al pro-pietari de la terra en altra llengua que elfrancès. Jo mateix hauria considerat comuna falta de respecte imperdonable parlaral meu ,pare en la llengua de la terra.1 el mateix passava a la llengua d'oc coma mitjà d'expressió literària; són prou co-neguts uns villancets en els quals els àn-gels (els senyors) parlen en francès, i elspastors (els humils) en occità.

«Finalment, però, gràcies als esforços delsintelaectuals, i sobretot al geni de Mistral,

bla, però, que les coses hagin anat així.Es l'estatgt dels italians de la Tunísia

el gran obstacle per tal d'arribar a unesconclusions. Es versemblant que Mussolinihagi fet alguna concessió, però, cas insòlit,Víctor Manuel i els senadors no s'hi avin-drien i el govern italià hauria determinatles seves pretensions en els següents punts:

i,—Els italians de la Tunísia conservaraníntegrament llurs privilegis durant un pri-mer període de deu anys.

z.—Durant un segon període també dedeu anys, aquests privilegis seran gradual-ment atenuats, de manera que els darrersarribin a oxtingir-se al cap de cinquantaanys.Però sembla que aquests dos punts no

han estat ben rebuts per Légère, cap delsserveis polítics del Quai d'Orsay, que acom-panya Laval a Roma, i les negociacions co-mençades en 1925 hauran de continuar des-prés de la tornada de Laval a París.

**x

No es pot ésser ni pessimista ni opti-mista. Viatges, entrevistes, pactes i trac-tats n'hi ha hagut moltíssims des de la fide la guerra ençà, i gairebé tots han quedatsense efecte.

Certament hi ha hagut un reacostamententre Itàlia i França, però la seva eficàciaha resultat minvada a conseqüència del rè,gim italià. Hi ha un principi de col-labora-ció, o, millor dit, de voluntat de collabora-ció, o, encara millor, un desig que entrebastidors no hi hagi aquelles guerrilles di-plomàtiques que han estat una de ]es causesque no s'hagi arribat a l'estabilització del'Europa Central.Les intencions són bones, i nosaltres, en

interès de la pau, desitgem que puguin rea-litzar-se. Però no podem deixar d'estremir -nos en preguntar-nos si França ha pres en

consideració o no la .proposta mussolinianade no prestar asil als refugiats polítics ita-lians. Quan era ambaixador a París el barbRomano Avezzano, aquesta proposició fouformulada, i Briand - que tenia precisa-ment Légére de cap de gabinet — no volgué

atendre-la. Una interpellació a la Cambrafrancesa deixa . subsistir un dubte sobre

aquest punt, que faria quedar molt mala-ment la tradició de l'hospitalitat francesa.

Notem, finalment, que per primera vega-da d'ençà de 1870 — és a dir, d'ençà queexisteix la III República — un membre delgovern francès, i especialment un ministred'Afers estrangers, ha anat al Vaticà .pera ésser-hi rebut pel papa i el cardenal secre-tari d'Estat. Es veritat que si per a En-ric IV París bé valia una missa, per a

L'anunci oficial del viatge de Laval a Laval el prebiscit del Sarre bé pot valer

Roma remarcava que era una conseqüèn- una visita al papa Ratti i al cardenal Pa-

celli.cia de la invitació del govern italià. Siguicom sigui, Lava] ha anat a Roma, acom-panyat com sempre de la seva filla, i s'haestatjat en aquell hotel Excelsior on para-ren, en 1916, Briand i Albert Thomas.

Mussolini i Laval han tingut diverses en-trevistes, hi ha hagut bon nombre de ban-

quets amb brindis r tot... Però el que im-porta és de veure els resultats aconseguitsefectivament.Les qüestions de caràcter general són les

que fan referència a l'anomenada estabilit-zació de l'Europa Central, consistent sobre-tot en les garanties d'independència d'Aus-tria i en una co liaboració entre les nacionsdanubianes.

Sobre aquest punt sembla que, en prin-cipi, s'ha arribat a un acord en les entre:vistes de Roma ; però perquè aquest siguivàlid cal l'adhesió d'altres països interes-sats, com són els de la Petita Entesa. Siés veritat el que es diu, que Itàlia vol unasupremacia a Austria, és de preveure queTxecoslovàquia i Iugoslàvia respondran en

sentit resoltament negatiu.Pel que fa a la política revisionista, és

possible un acord només si França renun-

Exit en la mida

Corbem inri((/eblse

PE¡emee e bon pna

JÀUME 1, is

Telèfon 11655

Adatci

Adatci, president del. Tribunal internacio-nal de La Haia, feia molts anys que era ala carrera diplomàtica. Primerament ambai-xador del JaQó a París, fou després noFne-nat delegat a la S. de les N., i des)Srés ele-vat a la presidència de l'esmentat Tribunal,rar aquest japonès coneixia meravellosamenttotes les coses de l'Occident. Fou ell quipresidi les històriques sessions en què esblasmaren oficialment totes les temptativesd'Anschluss.

Diplomàtic de soca a arrel, només la ma-icltia que el minava feia temps l'havia po-gut apartar de les seves tasques. Mort ell,la presidència de l'alta institució queda va-cant i omplir-la provocarà una aspra lluitad'influències.

x^*

Adatci no havia aprovat nzai la políticaseguida pel govern japoarès a Manxúria iXiraa del Nord, i la retirada del Japó de laS. de les N. li havia sabut molt de greu.

—Estic cert—deia—que dintre poc tempsel meu país es doldrà d'haver violat el dretinternacional anexionant-se una terra xine-sa. Amb mètodes pacífics, el Japó podia cò-modament establir la seva supremacia diplo-màtica i econòmica a l'Extrem Orient. Encanvi, amb la guerra, arrisca de perdre lesposicions adquirides.

Dinar de primer d'any

Seguint (na costum tradicional, el govern

francès es reuní a dinar el primer d'any.El ministre d'Agricultura, Cassez, es Qla-

nyia que els cultivadors de la Haute-Saóneel repudiarien a causa de la llei sobre elsblats, i el ministre de Comerç, Marchan-deat, li proposà

--En el vostre lloc, diria als representantsdels cronreus, de la molineria i de la fleque-ria : «Us tancaré tots en un despatx. Ela-borareu un text de llei entre tots, i em com-f)ronieto afer-lo votar.»

—I llavors?—Llavors—digué Marchandeau—, al cap

d'unes quantes hores la qüestió s'hauria re-solt. Tots estarien morts, devorats!

Mandel, amb la seva cara angulosa i laseva malicia, fou, diuen, un comensal di-vertit. Algú li preguntà:

—Quina és la impressió del personal deComunicacions d'ençà que vós lri sou aldavant?

—En un deÈartarnent com el que admi-nistro—respongué—noonés hi ha una impres-sió que valgui: la nieva!

Aquest número hapassat per la censura

tals i literaris que no pas economistes, i noens hem preocupat d'altra cosa que de ferliteratura. Això no vol dir però que no tin-guem confederacions agrícoles o que durantla guerra s'hagués permès a les Cambresde Comerç ]'encunyació de moneda. Peròja ho veieu, -poca cosa.

—Es important e1 moviment regionalistaactual?—li preguntàrem.

—Avui—digué--ens trobem en una èpocade gran agitació. En un moviment sem-blant al de l'any 1907, que culminà en unaconcentració de 600,000 camperols a Bor

-deus, i per allotjar els quals calgué habili-tar la catedral i les esglésies. Nosaltres nodesitgem la repetició d'aquells fets doloro-sos, ni una altra mobilització com l'em-pesa per Marcellí Albert, un illuminat, unamena d'apòstol, que tot i els seus escassosmitjans culturals, arravatava les masses.Recordem els dotze ferits de Narbona i elstants altres ferits d'altres llocs, i propug-nem solucions amistoses.

—Passant a parlar de temes literaris,quins són els principals conreadors de lesvostres lletres?

—El ressorgiment occità és modern. Finsfa quinze anys, no teníem teatre ; avui, encanvi, puc parlar-vos d'autors com Ronkier,Dr. Albarda Emil Barthel, Clovis Roques,J. Sebastió Pons, Joan Bouzet — ens di-gué assenyalant el notable catedràtic i es-criptor, autonomista de Pau (Béarn), pre-sent a la conversa —. També cal esmentarentre els poetes Josep d'Arbaud, Josep Lou-bet, Bourrelli, Sully André Peyer, AlbertPestour, etc.

—La vostra gent té confiança en el triomfdels ideals autonomistes?

—Els seus capdavanters la tenen en elseu treball i en la justicia del que defen-sen. Potser el dia que Charles Brun, el nos-tre apòstol, es decideixi a elaborar el codiregionalista i compili les aspiracions auto-nomistes dels catalans de França, la causahaurà donat un pas decisiu.

—La pròxima guerra...? — li preguntà-rem, apartant-nos del tema.

—No ho sé, ni ho crec. Els regionalistesfrancesos no volem ni esperem res d'Ale-manya.

En acabar la conversa, M. Camp ensparla dels polítics i dels escriptors catalanstots li són familiars! Ell ha fet la versiófrancesa de moltes obres catalanes i és unenamorat de Catalunya. M. Camp ens deiaque quan ]i arribi l'hora de reposar, aniràa ter-ho a Mallorca, on recentment ha ad-quirit una parcela de terra i on aixecaràquatre parets...

Quan ens acomiadem, M. Camp ho faen català ; hi parla poc sovint. Això és pa-radoxal en un català de França, que ésl'autor de la versió francesa de moltes obrescatalanes. Però cal considerar que M. Campresideix a París, on exerceix una càtedrade llengua i literatura castellanes, i la con-servació de l'accent vallisoletà li constitueixma preocupació constant, indefugible.

Joseo MARIA XICOTA

París, cap d'any de 1935.

CAMISERIA [ GÈNERES DE PUNTDarreres novetats en generes de punt de totes classesEspecialitats en camises a mida i trajos interiors de llana

Mitges .` ubor, exclusives

ANTIGA CASA COLLDEFORNS SALMERON, 99 TELÈFON 74574

hi hauria una entesa cordial amb França.El za d'octubre de 1922 , quan Mussolini ar-riba a Roma, al Palau Farnesi, seu del'arnbaixada de França, fou hissada labandera.

Aquell hàbil diplomàtic que es deia Ca-mille Barrère, ambaixador a Roma duranttrenta anys, pogué però constatar aviat queles coses no anaven pel camí que es pensa-va. Mussolini, malgrat els consells del capdels serveis polítics del ministeri de l'Ex-terior, Contarini, es posà a fer una políticainternacional incomprensible i contradictò-cia. A Barrère li caigué l'ànima als peus.«Favorable o contrària a França, però quealmenys segueixi una línia recta i no zig-zaguejant així!», no pogué estar-se d'ex-clamar. En un ' any, Barrère es va sentirmés desorbitat que en els trenta que haviapassat al costat d'altres governs, i deixàel càrrec.

Herriot, que en aquell moment, ultra capdel govern, dirigia el Quai d'Orsay, tot ino essent partidari de la política interiord'Itàlia, volgué el reacostament franco-ita-li<t i, en substitució de Barrère, trameté aRoma, en missió extraordinària, el sena-dor René Besnard, que durant la guerra

era a Roma de capità agregat a 1'ambai-xada i havia contret relacions en el mónpolític italià. Vàrem poder parlar amb Bes-lord el diaabans de la seva sortida cap aRoma, ett el seu magnífic despatx de laruc 'Miromesnil, i ens aparegué d'allò mésoptimista i confiat en l'èxit de la seva mis-516. Quan tcmps després el tornàrem a veu

-re a Roma, ja pensava d'una manera moltc!ifet ent.

5euse haver aconseguit res, deixà Romai fou substituït per un hàbil ambaixadordO carrera, Beaumarchais, que no pogué^mpoc lligar caps.

Paul-Boncour volgué repetir el gest(!'Herriot i, també en missió extraordinà-ria, trameté a Roma el senador i periodistaillustre Henri de Jouvenel. Vingué l'ex-fa-mós ((pacte dels quatre>), que allunyà Polò-nia de França i que al capdavall ha resul-

tat un document inútil més a afegir alsincomptables que s'han signat després de

la guerra.I arribem finalment als temps de Barthou.

El ministre francès assassinat a MarsellaVa trobar la situació canviada. La germa-nofília — passatgera — de Mussolini s'ha

-via mig esvaït, i les necessitats econòmiquesitalianes li aconsellaven una conducta di-ferent, de manera que Barthou va trobarun terreny de més bon treballar. La seva

Una xicota berlinesa, Ilildegrade Maris, gestió fou hàbil i eficaç, i Laval l'ha pros-

representada en aquesta fotografia, ha estat Seguida amb els resultats que avui veiem.elegida ((l'ària perfecta», havent-se apreciat

que el seu físic responia perfectament altipus ideal de la dona germànica.

Ara que de l'ideal a la realitat...

*x*

Page 4: Preu: cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. La Jdefinició ... · raïm austeríssitns. A més, la gatzara ,oficial l'empipa i ell sap el punt i l'hora d'entafo-rar-se la guineu

Wallace Beery i Jackie Coo i5 er en «L'Illa del Tresor»

De «L'herèncian, amb Kay Francis

4 IV11. x IIOR 10.1-35

EL. CINEMALa moda de les biografiesCoe

L'IUa del 'L'resor de Robert Louis Ste-venson ens ofereix la quintaessència del ll i-bre d'aventures. Es l'obra modèlica del gè-nere realitzada per un escriptor de primerordre i alhora un llibre que pot llegir-seamb fruïció a totes les edats. Un èxit dellibreria veritablement excepcional. Per totsaquests motius, era d'estranyar que el cine-ma no s'hagués enamorat d'aquesta nar-ració per tractar d'extreure'n un film. Fi-nalment, un veterà de la cinematografia,Víctor Fleming, ens l'ha ofert. Ha comp-

no hauria desautoritzat R. L. Stevenson,*Z•#

I amb Harry Langdon què passa? Es undels tants misteris Indesxifrables del cine-ma. Diríeu que tots, productors i empresa-s, s'han posat d'acord per fer la guitza

a aquest incomparable actor. Darreramentl'hem tornat a veure en un film impressio-nant de debò titulat El museu de les figu-res, una cinta d'una tècnica molt primària,però en la qual el gran heroi d'Els meusprimers pantalons ens sorprèn de nou ambel seu joc tan personalíssim, prodigant-hiels gags amb una abundància engrescadora.

Kif*

Aquests dies hem patit d'una ratxa defilms francesos. Com no comprenen els em-presaris que això és imprudent? No és la va-rietat el que caracteritza aquesta producció.D'aquí, doncs, que els programes resultinmonòtons i que uns valors que prodigats apetites dosis podrien ésser apreciats, si mésno, en contrast amb els americans, ara, pro-digats amb aquesta abundància, amenacenconvertir-se pel crític en motius d'irritació.

Apuntem per començar un film mig francèssolament, el de Buster Keaton : El rei delsCamps Elisis. Buster Keaton sembla benbé patir actualment una desorientació moltgran. L'hem vist llençat en l'experiment defer cintes de dues bobines, que és com dir

1!BL'eCATAlIÀ1A37•Te1:1170

Contínua de 3 tarda a 1 matinadaSEIENT ÚNIC: l PESSETA

NOTICIARI FOX MUNDIALEL MÓN ON VIVIM

NOTICIARI BAVARIA FILMSFRONTERES DEL SUD

LISBOA 1 LES SEVES ILLESEN EL BLAU MEDITERRANI

VISTES DE BARCELONADocumeutals

Diumenge, Sessions infantils ales n i a les i mitja

A Ica 6 especial numerada

vte^tornar enrera i recomençar una carrera queell ha recorregut amb tant d'èxit. Aquestatemptativa no ha donat pas mals resultats.Reaprofitant idees velles, presentant-les ambla compressió que comporta les possibilitatsdel típic film de complement, ens ha donatunes cintes divertides i que fan de molt bonveure. No ens ha semblat tan afortunadaaquesta producció francesa de Buster. Mancarigorosa d'unitat. 1 manca també de talentcreador. Els motius bàsics del film provenend'altres bandes. A més, estem massa avesats

a associar la figura de Buster a un conjuntmassa perfecte per trobar a faltar aquestaperfecció aquí : qui, per exemple, gosarà ferun parallel entre la partenària femenina del'heroi en qualsevol dels seus bons films ame-ricans i aquella que trobem en el film queara ens ocupa? Quant a les virtuts fotogè-niques, que eren una de les coses més cele-brades en l'obra de Buster Keaton, ara ja nosón més que un motiu d'enyorança!

tr iE

Un gran enrenou d'adjectius s'havia armatal redós de Le Brand jeu, que aquí s'ha pre-sentat com el millor film francès de l'anyamb el títol d'Ei signe de la mort. Sortosa

-ment no és aquest el millor film francès del'any. Si fos així, el cas seria de debò de-sesperat, i no pot dir-se això en un any quehem vist La Batalla.

El film de Jacyues Feyder significa un es-forç enorme per reconstruir un ambient. Lalegió estrangera en terres africanes. Feyder,a desgrat del seu incontestable talent, no haaconseguit llevar al film el to emfàtic quetant el perjudica. Tot plegat, dóna un so falsi no acaba d'interessar-vos la història d'a-quests desenganys amorosos ofegats en elperill de la guerra i I'ardència del sol tro-pical.

El cinema francès arriba a salvar algunsdels seus films gràcies a les virtuts del dià-leg. Una selecció d'escriptors equipats ambuna salida cultura literària i teatral coneti-tueixen una aliança formidable que és eufi-cient per dissimular les falles de més d'unfilm, i com que és un plaer entendre el quediuen, sempre i quan no diuen beneiteriesmassa considerables, d'aquí que pellícules enaltres aspectes mediocres aconsegueixin, ambtot, un èxit indiscutible, per la senzilla raóque les coses que s'hi diuen tenen gràcia isón dites també amb gràcia. Un exemple?El prin.cep de mitja nit.

***

Del cinema alemany hem vist Per un milió.Comèdia amb una anècdota inversemblant,però feta amb una certa destresa . Un em-pleat que porta al banc cinc milions, arribaquan les oficines de l'establiment bancari es-tan ja tancades. Es dissabte i ha de passar eldiumenge amb aquella fabulosa suma da-munt seu. Els ensurts, els equívocs i les sór-preses de què és víctima anant pel món ambaquells diners que no són seus, donen pretexta una pellícula d'aquelles per fer passár l'es-tona sense amoïnar gaire un públic poc exi-gent.

JOSEP PALAU

Una estrena important:«Hortes de demà»

Ens hem referit moltes vegades des d'a-questes pàgines a l'obra de Frank Borzage.No fa pas massa dies que repetíem elsnostres elogis a propòsit de les seves dar-reres estrenes, Furs humans i I ara què?D'aquest director acabem de veure Homesde demà, que ens ha semblat indiscutible-ment un dels films més importants de lapresent temporada.

Dins la línia de films com Emil i elsdetectius i El camí de la vida, Borzage ensha ofert un document sabre l'adolescènciasense parió dins el món fotogènic. Homesde demà no és un film de tesi; és un filmaspre, despullat de tota fraseologia literària,fredament lúcid, sobre dos equips d'adoles-cents dividits per un odi de barris. Aquestsxicots fan la guerra com els grans i viuensota 1'abrandament d'unes passions irrefle-xives i d'una aclaparadora violència.

Borzage, amb un conjunt d'intèrprets deprimer ordre, amb una tècnica consumada,ha bastit una cinta de la qual el menysque pot dir-se és que no deixarà cap es-pectador indiferent. Les reaccions podranésser diverses, però totes elles seran in-tenses. Homes de • demà és una obra forta,cí'aquelles que dóna gust discutir a fons.

Altres esfrenesMolt aviat s'estrenarà al Coliseum L a.

traviesa molinera. Es tracta d'un film ro-dat a Espanya per Abbadie d'Arrast, sobreel popular assumpte d'Alarcón. En el re-partiment figura Eleanor Boardman, la in-oblidable heroïna de I el món marxa.

Avu►Avui a dos quarts de vuit del vespre tin-

drà lloc a l'Institut Psicotècnic (Urgell, 187)la primera de les quatre lliçons que consti

-tuetxenel curset sobre Psicologia del Cine-ma que professarà el Dr. Jeroni Moragues.

També avui, a les deu de la vetlla, Va-lentí Castanys donarà una conferència alCentre Excursionista de Catalunya, desprésde la qual es projectaran films de l'ama-teur Delmir de Caralt. Es un acte orga-nitzat per la Secció de Cinema de l'esmen-tada entitat, que com tots els anteriormentcelebrats promet veure's molt concorreguda,majorment donat el prestigi de conferen-ciant de què gaudeix Valentí Castanys.

Noves de fof arreuSembla que finalment Max Reinhardt po-

drà collaborar amb el cinema americà. Estracta de rodar El somni d'una nit d'estiuper compte de la Warner. Sembla que homha donat al cèlebre pintor en escena unallibertat d'acció quasi absoluta per realit-zar aquest film.

EI nou film de Cecil B. de Mille? Histò-ria de les Croades.

Sembla que definitivament Greta Garboes prepara per encarnar el rol de SantaJoana.

S'anuncia una adaptació cinematogràficade David Copperfield. El director en seràGregory Cukor, creador de Les quatre ger-manetes. Si es té en compte que algunesde les coses que es troben en aquest darrerfilm no desentonarien del tot en una obrainspirada en Dickens, hom pot esperar queGregory Cukor realitzi quelcom de remar-cable amb el seu pròxim film.

Modès(íaAbunden les anècdotes sobre els grans pro-

ductors, unes històriques i altres més veri-tablee que si fossin reals.

Encara que potser no tant com Cecil B.de Mille, Samuel Goldwyn només esmerçasuperlatius per a descriure els seus films.Darerrament, reuní el seu estat major publi-citari per a parlar de la campanya de llan-çament del film de Mamoulian : Vivim denou (tret de Resurrecció de Tolstoi).

—No exagereu aquesta campanya --- vadir Goldwyn—. El film és prou bo perquèen tinguem necessitat. Digueu només l'ad-mirable Anna Sten, el colossal FredricMarch ; parleu del geni de Tolstoi i de lamàgia de Sam Goldwyn... En una paraula,no féu frases ; insistiu només en fets incon-testables.

VEUREU AL

A Amèrica, quan un tema dóna dinersel repeteixen fins a exhaurir-ne totes lespossibilitats. Aquest procediment ha estatmolt comentat. Amb tot, avui hem d'in-sistir sobre aquest punt perquè volem par-lar d'un d'aquests temes — les biografies —,actualment en voga, i la repetició del qualestà donant uns resultats diametralmentoposats als habituals.

Repetir un argument fins a esprémer-litot el suc té conseqüències diverses. Gai-rebé sempre, aquesta insistència condueix

a la perfecció. De vegades, en canvi, portadirectament al fracàs. En efecte, sovint, acòpia de repetir certs assumptes, a capiade polir-los, d'eliminar-ne el superflu, s'ar-riba a conservar-ne únicament l'essencial ia atényer la perfecció : una obra despulladafins a l'ascetisme. En d'altres casos, percontra, en repetir un argument, en lloc d'e-liminar, afegeixen ; en lloc d'esborrar, com

-pliquen ; en lloc d'alleugerir la pedra pre-ciosa de la seva ganga, Ii tiren més terraal damunt. Resumint : en certs casos, elsmés abundants, els americans a força deprodigar un tema assoleixen l'obra mestra.En d'altres, més escassos, partint de l'obramestra, miraculosament trobada, naufra-guen en la mediocritat en entestar-se afer-ne noves edicions. Aquest segon és elcas de les pellícules biogràfiques.

Dos films admirables, Bach Street i Ca-valcada, model d'aquest gènere basat enunes retrospectives panoràmiques, que ensofereixen trenta o quaranta anys de la vidad'un personatge en una hora i mitja deprojecció, dos films admirables llançarenuna moda, la fi de la qual no es bes-Iluma .pas per ara. Cimarron, anterior ales dues pellícules citades, no s'ha de pen-dre en consideració, car aquesta obra noultrapassava els límits d'un tímid, per béque apreciable, assaig.

Back Street, de John M. Stahl, que forad'ací va obtenir un èxit esclatant — a Pa-ris es va aguantar més de vuit mesos alcartell d'un cinema —, i que ací, mal anun-ciat, gens valorat i titulat absurdament Lausurpadora, va conèixer vuit dies escassosde projecció, i Cavalcada, de Frank Bor

-zage i Frank Lloyd, trenta anys de la his-tòria del Regne Unit a través de la his-tòria de la família anglesa Marryot, BachStreet i Cavalcada han desencadenat unasèrie d'imitacions que totes, absolutamenttotes, són francament inferiors a les duesobres mestres que han pres per model.

Passem breument en revista aquestes imi-tacions dels grans models.

Hem vist i revist les biografies, tan careaals americans, dels capitans d'indústria,personatges de començaments modestos idifícils, i als quals el talent i la sort pro-curen situacions brillantíssimes. El reti dela plata, d'Alfred E. Green, història deYates Martin, obscur miner de Coloradoen 1876, multimilionari i senador en 1930Els conquistadors, de William Wellman,que ens conta l'evolució de la família Stan-

dish al compàs de l'evolució dels EstatsUnits, en la qual destaquen dos fets trans-cendentals : la construcció del ferrocarril del'Oest i l'aixecament dels gratacels ; Elmón canvia, de Mervyn Le Roy, que, ultraun Paul Muni tenyit de ros, bastant sor-prenent, ens ofereix la història, 1853-1929,d'un fill de colons que esdevé rei de les

conserves; film que a les acaballes es perddins un laberint inextricable de besavis,avis, néts i fills, la sortida del qual capespectador no és capaç de trobar, totesaquestes pellícules són biografies típiquesd'aquells pioneers americans que han col-laborat a bastir la grandesa económica delsEstas Units. La moda d'aquest gènere ensha valgut també més d'una biografia (lemúsics: Simfonia d'amor, per exemple, filmde V. Schertzinger, la tragèdia del compo-sitor que no pot estrenar, la història d'una

simfonia que, composta en 1938, no coneixla glòria fins en 1918. I la biografia detres generacions de cotoners que arriben adominar el rnón: Pau en la terra de JohnFord. 1 les aventures d'una chorus-girlneoiorquina, L'herència de R. Florey, quecomença en 1905 i acaba als nostres dies,assumpte melodramàtic i convencional, queel talent, la bellesa arrogant i l'elegànciade Kay Francis pogueren salvar del nau-fragi...

Tots aquests films, conseqüència directade l'èxit artístic i material de Back Streeti Cavalcada, totes aquestes variacions sobreun mateix tema són, com hem dit, neta-ment inferiors als dos models triats. Elsamericans en repetir aquest tema, aquestsgrans frescos amb alè d'epopeia, no hansabut, millor dit no han pogut millorar l'o-riginal, com fan ordinàriament, sinó queens han donat còpies vulgars. I és queaquest gènere és molt difícil de traslladara la pantalla. Massa ambiciós i massa vast,està eriçat de dificultats. Si uns directors,en filmar-lo, van reeixir dues obres ma-gistrals com Bach Street i Cavalcada, fousegurament per pura casualitat. Reincidir,però, és exposar -se al fracàs. Provarem dediscernir-ne les causes.

Jacques Deval, en parlar de La damade les camèlies d'Abel Ganee, constataval'existència de la manera narrativa i ex-terior i de la manera condensada i interior:contar una vida sencera amb una minu-ciosa gradació de peri,péciee prealables aldrama mateix, o escombrar els preliminars,el circumstancia], i dedicar-se a fer huma-na, profunda, una tragèdia d'ànimes. Elsfil'ms biogràfics han d'emprar forçosamentla manera narrativa i exterior. Obligats aexplicar-nos una vida en cinc quarts d'horade projecció, no poden caracteritzar el per-sonatge, no poden pintar les seves passions,no poden profunditzar ni despullar la sevaànima de les aparences exteriors. Han d'es-carrassar-se a narrar amb presses uns fetsexterns, els canvis de fortuna del prota-gonista o altres peripècies semblants, tott naufragant en una sèrie d'esdevenimentsdeslligats, sense continuïtat, i en síntesisprecipitades, diluïdes i imprecises, pura-ment superficials. Han de negligir el per-manent, la substància, el dibuix precís detots els matisos d'una ànima, per a des-criure el fugitiu, per a narrar els accidentsque desdibuixen l'essencia l.

SEBASTIÀ GASCH

Dra. ROSA FERRER RUSIÑOL

METGESSA

Malalties de la dona i Parts

Consulta de 3 a 5

Aribau,184, z•er, 3.0 Telelon 77373

Que recomanareua tothom

EXCLUSIVA DE BALART I SIMÓDIRECTOR: ABBADIE D'ARRAST

t; 1

j • ^.

r+b L^+

Paaasip d. Gràcia. 57. — T.lb o 79681

Sessió continua de 3 tarda a 1 matinada

SEIENT 1 UNA PESSETA

CURIOSITATS MUNDIALSInteressants tepodalges U. R A. (excluría)

PEL CORRENT DEL DVINADocumental

ELEFANTS SILVESTRESDibuix de 'Popeye el Marinero', Paramount

NOTICIARIS D'ACTUALITAMUNDIAL

Segonr v6id PARAMOUNT i ECLAIR IOURNAL

ANIMALS MARINS DE L'ADRIÀTICCulr„ral de U.F.A.

Ei crimen tlef Vaoities

ESPECTACULAR!!APASSIONANT!!

ES UN FILM PARAMOUNT

AVIAT

EXTRAORDINARI PROGRAMA DOBLE

EL INCOMPRENDIDOJACKIE COOPER

RECETA PARA LA FELICIDADWILL RoGERs

FOX

MIRADOR Teléf . iI o43

1

Page 5: Preu: cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. La Jdefinició ... · raïm austeríssitns. A més, la gatzara ,oficial l'empipa i ell sap el punt i l'hora d'entafo-rar-se la guineu

YermaDES DE ;MADRID

de García Lorca--- - ---- - - - - -- L'interviu que la nostra collaboradora Con- dansa clàssica té les cinc posicions, dites fo-xa Espinalt féu a la Srta. Josefina Cirera namentals dels peus i dels braços que tenen

Una senyoreta susceptibledes estrenesJ.Navarro Cosfabella, Don

Joan de Terrassa(Coliseu Pompeia)

En alguns solts que precediren l'estrena delseu Don Joan de Terrassa, Navarro Costa-bella ens feia saber que el seu intent en es-criure aquesta mena de farsa que ens va és-ser presentada la setmana passada al ColiseuPompeia era el d'exercitar-se una mica en elcultiu de l'humor per tal de demostrar-nosque el seu tarannà no era pas solament elllòbreg i tràgic que li inspirava Samuel, sinóque era, també, prou apte per a la broma il'optimisme.

No ens podem pas pensar que aquestes ma-nifestacions de l'autor fossin només un re-curs de propaganda per tal d'incitar el pres

-sumpte espectador a conèixer aquest nou as-pecte de la seva activitat teatral. Ans al con-trari, estem fermament convençuts que fouel desig d'eixorivir-se, de desentumir-se i dedivertir-se una mica el que mogué NavarroCostabella al planejament i l'execució d'a-questa seva comèdia. Després, vingué a és-ser-li confiada la direcció de la CompanyiaTorres-Torrents en la seva represa de la tem

-porada al Coliseu de la Travessera i, méstard, en ésser-li sollicitada la comèdia perl'Associació de Teatre Selecte per tal de pre-sentar-la en la seva 32. a sessió, se li va ofe-rir l'ocasió d'estrenar-la. I de la mateixamanera que ell s'havia divertit en escriure-la,volgué que el públic es divertís en veure-1arepresentar.

I el públic, indubtablement, s'hi ha diver-tit. No tant, però, com l'autor esperava. Ma-gre d'acció, mancat d'interès, pobre d'inven-ció, deslligat, descordat i descosit l'argument,irreals i sense cap profunditat els seus caràc-ters, l'atenció de l'espectador de Don Joan deTerrassa s'ha de repenjar tota en la puracomicitat de les incidències — no pas fres-ques ni noves— i en l'animació i l'entrena

-ment del diàleg que, sense cap mena de va-cillacïó, hem d'assenyalar com la part millord'aquesta creació de Navarro Costabella.

Quant a la presentació, acurada i justa. Lainterpretació, bona. La manca de consistèn-cia dels personatges porta els actors a accen-tuar-ne el cantó grotesc, cosa que si per uncostat sembla que els llevi categoria dramà-tica, per l'altre els encaixa dins el marc quemés se'ls adiu. No cal assenyalar ningú enparticular, car tots serveixen l'obra ambprou entusiasme i idoneïtat. La companyiaTorres-Torrents forma un bell conjunt.

J.C.iy

_I .som

ri

gelosia o de murmuració, que en cap mo- sentit d'aquest frenesí epistolar, ni el d'a- decadent, que, després d'agenollar-se davantment no arriben a desviar la protagonista de questa susceptibilitat, ni el rebombori deseo- la Tórtola, drapaire grotesca, venedora dela seva tràgica soledat monologadora. De mural que es vol armar entorn de cinc ratlles camelote oriental, s'ha vestit ara amb túnica,fet l'anècdota llisca al .marge d'ella ; la raó estrictes de lletra impresa. He dit coses més s'ha descalçat, i fa veure que balla en unsveritable de la seva esterilitat resta fins i tot grosses i més llargues d'artistes mascles studios, preciosos com un boudoir o una gar-

sense valor — desamor del marit, afanyat per { i femelles, i aquests no se m'han posat així, çonnière, atapeïts d'objectes d'art, d'inver-l'avarícia? o bé, manca d'amor en ella a qui ni han reaccionat tan dramàticament, ni han tits, de lesbianes i d'intellectuals pseudo-hel-la voluntat d'ésser mare minva la seva atrac- 1 dit aquesta boca és meva. I és que aquests lenistes. I que consti, Srta. Cirera, que totció com a dona? o, simplement, fisiologia? artistes saben a què s'exposen en manifestar- això no va per vós, sinó per un estat d'es--tant se val : la tragèdia és ella, tota sola ; se públicament. Un tenor o una tiple que perit del qual vós sou un representant segu-ella, per a qui el vent llunyà o el soroll ima- es presenten en públic saben que s'arrisquen rament inconscient.Binari prenen sons de plor d'infant ; ella, a ésser xiulats pel respectable i triturats per I que consti també, i ben clarament, quesentint-se maleïda, eixuta, estéril, enmig d'u- la crítica. Un pintor que exposa els seus qua- acabo de contestar una carta, però que nona natura que amb una pruïja insolent es dros sap que s'exposa a ésser rebentat. I la tan sals no pretenc iniciar cap polémica,multiplica fins a l'infinit. La tragèdia s'ac- Srta. Cirera hauria de saber que quan una sinó que faré el sord davant tot intent de con-centua : la llar s'és feta inhabitable. Crits. artista publica les seves opinions amb certa trovèrsia. Com he dit, parlaré de les dansesExigències de l'home, per a qui la dona és agressivitat, com ha fet ella, tot tractant de la Srta. Cirera si algun dia aquesta dónasimplement això : la dona. Yerma mata el de babaus i de provincians aquells que no un recital públic, però no replicaré les sevesseu marit. ((He mort el meu fill!», crida en pensen com ella, corre el risc que els babaus noves cartes o declaracions, si n'escriu o enacabar-se l'obra. i provincians alludits li'n diguin quatre de fa, ni les dels seus familiars, amics o pos-

El tema és d'una gran envergadura tràgi- ' fresques. Tot això no ho hauria d'ignorar i sibles defensors. Tot això no serveix de res.ca, com hem dit. Sovint, molt teatral. Quan hauria de saber encaixar. I si la senyoreta no I finalment, senyoreta Josefina Cirera, yo-no ho és, la gràcia lírica de García Lorca es ' vol que es fiquin amb ella, si la senyoreta és líeu propaganda, oi? Doncs ja esteu ser-fa perdonar per sempre. Potser el llenguatge ! susceptible i irritable, que es quedi a casa, vida,és excessivament rebuscat. I, ben entès, no lliurada a les tasques pròpies del seu sexe, SeonsTiÀ GASCHrebutgem el llenguatge poètic. Potser el que invocat repetidament per ella, o, si tant esti-demanariem és que la metàfora tingués un ma la dansa, que s'hi quedi a estudiar perregust popular — n'existeixen de fet tantes a demostrar després al públic les seves ten-en el poble! —i no pas el segell culte, gon- ! ries amb passos en lloc de paraules. Els ven- SI [SE LÈCTRICgorí, que sovint tenen. La metàfora massa jtables artistes callen i fan, s'expliquen amb 1 DEL-VOSTRE AUTOMÒBILintel•lectualitzada solament és possible en un el seu art, no amb xerrameca. Si la Srta. Ci- /teatre resoltament antireal, al.legòric, o fan- rera ho hagués fet així en lloc de sortir al Us el repararan

tàstic. Però en Yer,na sentim massa a prop carrer a provocar la gent, no li hauria pas- ^ aviat i bé,al

el contacte amb la terra, amb el camp, amb sat el que ara lamenta. - ORATGE ELÈCTRICels ramats, perquè aquestes metàfores no ar- Estic completament d'acord amb la Nota CARcERMOIA,e i 8 (A r bo u D.ogonol)ribin a frapar-nos,

1 de la Redacció, justíssima, apareguda ací, a

L'obra, dificilissima, dóna un nou motiu continuació de la carta precitada. Estic d'a- èxit per a aquesta actriu, ductil 1 humana tord amb la remarca a) que comcrdeix tota -

i canviant i comprensiva que és la Marga- ment amb allò que vaig contestar als senyorsrida Xirgu ; al costat seu I'exce}lent Pedro Cirera. I estic d'acord amb la remarca b) queLópez Lagar i Amàlia Sánchez Ariño. Ma- parla d'una galanteria, que ja ha passat a lanuel Fontanals ha pintat unes decoracions història. Del gran segle ençà, ha plogutque fan molt bonic. Alguna d'elles, potser, molt. No haig d'afegir-hi res, doncs. Peròamb una excessiva preocupació efectista. com que la Srta. Cirera, en la seva carta,

s'insinua per uns camins vagament teòrics,G. D. P. em permetré fer-li algunes observacions.

La dansa clàssica, no acadèmica, o d'es-cola és la més completa i la més variada

re 1 1 de totes les danses que es fan i desfan. La

ELS GRANS SENYORS

--Baptista : tossiu com jo ahir, perquèel doctor se'n faci càrrec.

(II Popolo di Roma)

—Quin missatge has posat dintre la bo-tella?

` —Envieu-ne dotze més.(London Opinion)

—Portes un jaquó molt arrugat. Semblaque hi hagis dormit.

—Es per la mateixa causa que tu tambéestàs arrugada?

(Le Rire. Paris)

Nèpols, 215 - Telèfon 55728

BARCELONA

: ,

° 1r^ r

ITTT:T:T4> el

' šj,ì

10-I-35 I'tE.RfII:E:R 5

EL. TEATRE

Ara resulta que García Lorca és un poeta I d'una gran ambició. García Lorca ha temp- (MIRanoa del r9 d'octubre) era una apologia una importància constructiva tan considera-d'esquerra. L'acollida obtinguda per la seva I tat de presentar-nos en ella la tragèdia de la frenètica de la rítmica, que ha fet més mal ble com la bastida d'una casa. Aquestes cincdarrera obra sembla palesar-ho. Els diaris dona que vol ésser mare, que sent la mater- a la dansa que una pedregada, i contenia una posicions no són, Srta. Cirera, fórmules en-republicans troben en Yerma la ratificació nitat com a funció i com a goig suprems. I sèrie d'atacs a la dansa clàssica i als que la carcaradores, sinó un canemàs d'enorme fle-de tots els mèrits que en la poesia i en el a la qual la Natura no dóna el fill anhelat. defensem, tractats despectivament de babaus xibilitat damunt el qual es poden teixir va-teatre vénen essent patrimoni de l'autor de Així l'obra és com un llarg monòleg en el ¡ de provincians. Vaig esperar pacientment riacions i més variacions, variacions infinites.Bodas de Sangre; però, en canvi, tota la qual la desesperança es va fent profunda i l'ocasió de tornar la pilota a aquesta apassio- Un Massin, per exemple, n'exhaureix totespremsa dretista ha omplert l'obra lorquiana fosca i tràgica. A l'entorn de la dona, un nada damisella, i aquesta conjuntura em fou les possibilitats i les dota d'una ma}leabilitatde vilipendi. Raons polítiques? El dia de l'es- paisatge rural i unes gents, tot plegat una fornida per les declaracions de Wassilieff so- extraordinària. Aquestes cinc posicions sóntrena foren foragitats violentament del teatre geografia abstracta, fan més transcendent la bre la rítmica (MIRADoR del 8 de desembre), belles i funcionals. Són belles perquè el seuun grup de feixistes aldarulladors. Però qui- seva soledat. Aquest món que la volta dóna al peu de les quals vaig escriure : «Oferim joc de línies i de volums és d'una harmoniana és l'actitud política d'un García Lorca lloc a temes lírics — cors de rentadores, de aquests mots a una senyora que es fa dir impecable, i perquè el temps_ n'ha anat cor-Hi ha casos clars d'activitats dansarina, la Srta. Cirera, la qual té unes regint el dibuix fins a fer-ne una cosa d'unapolítiques en la nova poesia : deplorables opinions sobre la dansa, que la bellesa tan definitiva com la d'un poema-oel comunisme de Rafael Al- . r' Srta. Es malt amb el seu interviu ens féu com la dels contraforts de la catedral gòticaberti, l'extremisme social de • . - % .onèixerp Pocs dies després, el 13 de desem- o de la columnata del Partenon. I són fun-J. Salvat-Papasseit o d'André = bre, els germans de la Srta. Cirera m'adre- cionals perquè les cinc posicions dels peus,Bréton. Adhuc és possible for- ^, çaven una carta, digna de l'admirat i cava- per exemple, la cinquena sobretot, creen l'en-mular una llei que faci veure ,;' - G 1 Ileresc amic meu, i iran amic de la Srta. Ci- fora, el principi essencial de la dansa clàs-les relacions entre les actituds °p ` rera, J. Farran i Mayoral. Heus-la ací: sita, que dóna a la dansarina una enverga-humanes en la política i en ) + . ' dura excepcional, que no té cap altre siste-l'art. «Le romantisme — deia Sr. Sebastià Gasch ma, i li permet de desplaçar-se endavant,V. Hugo — n'est que le li- g a Molt senyor nostre : Considerem d'una in- endarrera, lateralment, obliquament, en totsbéralisme en littérature.n Així, ' correcció intolerable el to despectiu amb què els sentits, li permet de saltar i de voltar,doncs, romàntics en tant que t as permeteu parlar de la nostra germana, a. d'evolucionar lliurement en l'espai. La dansaliberals; sobrerealistes en tant ' qui no heu vist dansar ni tan sols coneixeu. clàssica té també les Quntes que permet a laque comunistes. I bé. Cap Nosaltres, que sabem els seus llargs anys dansarina d'evadir-se del sòl id'elevar-sed'aquestes actituds no pot d'estudis iels seus abnegats sacrificis, no vers les regions ideals. I té el terra a terraacreditar-se en la persona de comportarem que se la pugui insultar d'a- i l'elevació. La dansa clàssica ho té tot. LaGarcía Lorca. El liberalisme questa manera. Quan l'hàgiu vista dansar dansarina clàssica circula, salta, volta, glisse,de Mariana Pineda és evident- podreu, si us plau, criticar-la guardant, però, desplaça aire... Balla, en un mot.ment una cosa anacrònica; en com és natural, tota la correcció deguda a La dansarina rítmica, per contra, dansa-canvi, són freqüents actituds una artista seriosa i la consideració que deu rina pedestre, només camina i corre. No ha-de devoció en els seus versos. a una dona tot home que vulgui dir-se cava- lla. La dansa rítmica nega l'autonomia de laRecordem l'Oda al Santíomo ller. Així ho esperem de vds i sentiríem molt dansa i la supedita al ritme de la música, i,Sacramento rel Altar. • huver d'exigir-vos-ho. privada de l'enfora, que considera com un

Però tot això no interessava Atentament us saluden. — ANTONI CIRERA destorb, només permet a la dansarina de ca-als rebentistes de Yerma, per- i ENRIC CIRERA. minar i de córrer. I la rítmica, senyoreta Ci-què trepitgen terrenys molt rera, no compta amb una tècnica considera-més concrets. Interessava pa- El mateix dia vaig escriure a aquests se- ble, exigentíssima, illimitada, com preteneu,lesar a Margarida Xirgu la nyors una carta en la qual deia més o menys sinó que el seu llenguatge elemental i pobrís-repulsa per la seva amistat, — no tinc borrador — que el meu to despec- sim — pas gimnàstic, cursa, relevés sobreque els diaris han fet palesa tiu era una conseqüència directa del to des- la mitja punta — ni mereix ésser qualificataquests dies, amb la família pectiu emprat per la seva germana en parlar de tècnica. Les vostres teories que volen quedel senyor Azaña ; i, sobretot, de tots els que admirem i defensem la dansa tot gest harmoniós de les cames, del cap,enfonsar — i aquest és un afer clàssica; que, en efecte, no l'havia vista ba- dels braços, del tors i fins del dits, sigui dan-comercial —, el possib'.e — i llar mai — però, qui l'ha vista ballar? —, i sa, teories que s'assemblen tant al dansaren un país de més sensibili- que no alludia el seu art sinó les seves api- com els ocells canten d'Isadora, revelen untat : segur — competidor del nions exposades públicament ; que tindria menyspreu suicida de tota disciplina i desenyor Pemán, els pastitxos tant de gust a parlar d'ella quan donés una tota regla, i obren la porta a totes les fan-del qual aixequen com a ban- sessió pública, i que aquest gust seria doble tasies de la sensibilitat incontrolada i des-dera estètica — i política —

Garcia Lorca i Margarida Xirgusi podia constatar que el seu art era supe- encadenada a l'atzar, estimulen tots els ama-

els militants del conservado- rior a les seves opinions. teurismes de les Jametes desvagades.risme absolut. Creia liquidat aquest assumpte, i ja l'ha- Ací, on la rítmica fa tants estralls entre la

Val a dir que, un cop expulsats els in,ur- peregrines — on I'estre popular de García via oblidat completament, quan em va sor- classe adinerada, la dansa clàssica té un grangents i oblidats els insults, Yerma continua Lorca pren la seva finíssima volada ; a ter- prendre, primer, l'anunci de la publicació rol a jugar. La dansa clàssica, dansa de larepresentant-se a ]'Español amb un èxit res- mes d'un realisme atrevit — la figura de la d'una carta de la Srta. Cirera i, després, els raó pura, art occidental, gran art llatí, hasonant. Vieja Pagana que sembla treta d'un es¢er-

Yevma és una obra d'un gran alè tràgic ; penco de Valle-Inclán ; a petites escenes deconceptes expressats en aquesta (MIRADORdel zg de desembre). No acabo de copsar el

d'oposar un dic als excessos d'un cert estatd'esperit putrefacte i deliqüescent, refinat i

Es un destí ben envejable aquest dels ar-ticles i comentaris del nostre amic RafaelTasis i Marca. Sigui una o altra la matè-ria de qué tractin, sempre en susciten denous i provoca rèpliques i contrarèpliques

que en descabdellen l'abast i evidencien l'en-cert amb qué el seu autor apunta aquellsextrems de més interès i més dignes d'a-tenció i examen, allò que en altres termes iper usar una frase feta ja quasi estantissaen diríem el punt neuràlgic de cada qüestió.

Si dos números enrera era Maurici Ser-rahima que, desde la plana de Les Lletresdel nostre periòdic, prenia peu en els co-mentaris de Tasis i Marca sobre la novellapopular per dilatar-los amb un (le nou, ad-duint nous conceptes que corroboraven els

que Tasis havia expressat, avui hem d'éssernosaltres que de les Reflexions sobre el

teatre que aquest comentarista va publicaren aquesta mateixa plana, també dos nú-meros enrera, n'hem d'aprofitar — entre lesmil que se'ns hi ofereixen — algunes sugges-tions que creiem mereixedores que ens hientretinguem una mica.Expressa Tasis la por que ]i produeix

a desgrat que també li plagui — aquesta pre-sa de contacte a què assistim entre els nos-tres joves literats i el teatre. Tal temençali fa demanar : «Ja té la nostra joventut lite-rària ]instint, él do del teatre, l'ofici delteatre? Ja ha llegit prou literatúra teatral dede tot el món, ja ha escrit i estripat prouteatre. Ja ha llegit prou literatura teatraltrucs i secrets de l'ofici per a llançar-se al'aventura escènica? Si els manca tot això,acaba Tasis, és de témer que llur esforç esperdi per defecte de tot el que la possibili-tat de contestar afirmativament aquestespreguntes els reportaria.»

Es tan poc probable que Tasis esperi una

resposta a aquestes interrogacions com quehi hagi ningú que les contesti. Es per aixòque ens en volem encarregar nosaltres. Pot-

ser hi haurà més d'un i més de dos d'aquests

joves autors al.ludits que puguin ésser-neexclosos, però estem segurs, pel que conei-

xem i pel que hem vist, que en pendre d'a-questa manera el seu lloc interpretarem ambprou fidelitat els sentiments r l'actitud es-piritual de llur immensa majoria.

Comença Tasis, en el tros que hem trans-crit, amb la seva interrogació sobre si aquestsjoves autors tenen l'instint, el do, l'ofici delteatre. La resposta a aquesta pregunta, comveurem més endavant, ens deixarà tambécontestats automàticament tots els termesde la que la segueix.

En aquesta primera, però, el comenta-rista involucra dos elements ben diferents,rom són l'instint, el do — condició innata —amb l'ofici — condició adquirida —. No gensmenys, en aquest cas sabem que aquestes

paraules vénen totes a expressar el mateix

Esk en 1. sidaC.rb.te. In.rta,&M.,

' ptjaau a Loa Dies

JAÜML I, u

Telèfon 1165í

concepte, car hi és considerat l'ofici com aentitat creadora, en la mateixa mida quel'instint i el do, en oposició als elementscitats en la segona, accidentals a la ma-teixa creació.

Admesa aquesta discriminació, l'anàlisi dela qual ens portaria massa lluny, contesta-rem a l'amic Tasis que quant al que fa al'instint, al do, no cal que en dubti gens nimica. Tots els novells autors el posseeixend'una manera extraordinària, fins al cap-damunt, fecund i xarbotant ; ell és qui elsempeny, ell és qui els inspira, ell es quiregeix llur activitat.

Si no, com escriurien? Amb això del do,passa, si fa no fa, el mateix que amb elsentit comú de Descartes : tothom en téprou. Tot aquell que fa qualsevol cosa d'a-questes a l'exercici de les quals no l'impel-leix l'estricta necesitat — versos, literatura,filosofia, belles arts, etc.—és, certament,parqué es sent possessor de l'instint, del donecessari per a la seva pràctica. Si no se'nsentís es dedicaria a un o altre dels milsdiferents oficis que hi ha al món, prou hono-rables i remuneradors, on no fa cap faltaaquesta condició tan preciosa i estimable,que és la que dóna vida, empenta i excel-lència a les creacions espirituals.I ací és on queda contestada — gairebé

sense voler — la segona de les preguntes deTasis. Si posseïm aquesta condició, .per quèens fa falta res més? Això de l'instint i deldo és el ha15 y joker dels indocumentats,dels taüls i dels genis. Per això, si hem po-gut contestar afirmativament allà on Tasispregunta si els nostres autors posseeixenaquesta qualitat, hem de contestar negati-vament — i amb el cap ben alt — allà ones demana si ja han llegit prou literaturateatral de tot el món, si la han escrit i es-tripat .prou drames i comèdies, si ja hanestudiat a bastament, en una paraula, pera llançar-se a l'aventura.

No, amic Tasis, no. Els joves auors cata-lans poden prescindir completament de to-tes aquestes coses que ofeguen ]'esperit imaten la personalitat. Tenen prou do, prouinstint, per a poder riure's d'aquestes coses,útils només als temperaments eixorcs i man-cats de vitalitat, temperaments no dotats, enuna paraula.

Convençuts d'aixa és que no llegeixen pasmassa literatura, teatral o no, de tot el móno només indígena — bé prou ho podem veu-re reflectit en el que ens ofereixen — :.perla mateixa causa, pel que toca a esquinçardrames i comèdies, tampoc s'hi han dedi-cat gens ni mica, ans bé el primer que hanescrit ha estat el primer que han ofert, nimenys s'han encaparrat gaire per a resd'altre que no fos produir, produir sota l'im-puls impetuós de llur inspiració. AI cap i ala fi — com diu Jardiel Poncela, citat perTasis —, el teatre no és un art sinó un ins-tint.

Perquè fer tot el que demana Tasis volmolt de temps per a perdre i els nostres jo-ves autors no en tenen. La glòria els cridai ells no volen pas fer-la esperar. Per això,posats a no estudiar, ni el català estudieni per això — ai las ! — són tan poques lesillusions que en ells ens fem.

JOAN CORTES

SOBRE EL TEMA INEXHAURIBLE

Els joves autors i l'instint del teatre

Page 6: Preu: cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. La Jdefinició ... · raïm austeríssitns. A més, la gatzara ,oficial l'empipa i ell sap el punt i l'hora d'entafo-rar-se la guineu

Lola Anglada. — Ildustració per a aAlicia»

^áï:é Ul U1lN9tNifl8lmllilluumullHinmllluli I lftiff111HBflnlflmufunnlnln!lluiqifN flhIW

e^

PER A FOTOGRAVATS, LA CASAl° ANTONI MARTI

YYÓ._ Màxima rapidesa p Màxima qualitat

AVINYÓ, 19, pral. e Telèfon 17047 : BARCELONA

^illlllilililllllllllllllll lillllillllilllllllllllllllllllllillllliillllllllllllllllllllfllllllllllilillllllllllll111111lIih

Exit en la mida

Corbates inerrugabin

Píjaaee a bon prea

JAUME I, it

relèfon 11655

EI que queda d'un film de Mae West quanun censor japonès el retalla.

(Asahigraph.)

b ^DR 10-I-35

LES ' LLETRE/PRODUCCIÓ DEL TEMPS VARIETATS

POLEMICA LITERARIA

„nmmnrrrrrrm, mmm nnrrrurruru n mnuuunn i nrrrmu u ru,nun,<

LENDING A ERiCON LIBRARYFONTANERA, 10

^^^^^^,,,^^^^,rrrrrr,,,,,, 1111 ..............r..........,...,..r..........,.......,....;

Llibres per a infantsVaig iniciar les meves activitats ]iterà- edicions per a infants un instint segur i un

ries -- el meu comerç amb les muses, que bon gust indiscutible, que la publicació dediria qualsevol illustre autor amant del tò- les Rondalles d'Andersen illustrades perpic i del bell parlar —, fa catorze anys, amb Rackham i traduïdes per Josep Carner i

unes modest(ssimes col•laboracions espontà- Marià Manent em permetien d'assenyalar

nies en un inoblidable setmanari infantil l'any passat. Així, aquesta editorial ha pu-

que editava Avelí Artís i que es digué, fins blicat ja e: català l'Alícia en Terra de Me-que l'any 1932 la Dictadura determinà sus- ravelles, traduïda per Josep Carner i il .lus-pendre'l, La Mainada. Hom em perdonarà tralla per Lola Anglada, i La Illa del Tre-que retregui aquestes dades d'història anee- sor, de Stevenson, traduïda per Joan Arúsdòtica personal, d'una importància tan rela- (dos llibres que aquests dies el cinema hauràtiva, i que només esmento per a justificar reactualitzat), La Rosa i l'Anell, de Thacke-l'interés vivíssim que semprehe concedit a la literatura pera infants, i el greu que emsap que, salvades honorablesexcepcions, com la de CarlesSoldevila, amb el seu Lau, ila de Lola Anglada, amb laseva im:portant sèrie d'obres,aquest gènere tan necessari nohagi merescut dels nostresbons literats l'atenció que,àdhuc pecuniàriament, els ha-via de merèixer. Així, Folchi Torres, amb les seves fallesde gust i el seu deixatamentsentimental, i el seu imita-dor, ja desenganyat, ClovisEimeric, han pogut pontificaren aquest gènere i aprofitar-sede l'absència de competidorsper a conrear un èxit que erauna mica excessiu i imme-rescut.

En canvi, hom veu com atotes les altres literatures, quehan donat, en el :passat, nomscom els dels germans Grimm,el de Perrault, el de Danielde Foe, el de Jules Verne iel de Christian Hans Ander-sen, els déus .majors dels lli-bres per a infants, es produei-xen de nou, com una indicaciósegura d'un conreu seguit dela narració especialment des-tinada als menuts, obres tastdestacades com Treasure Is-land, de R. L. Stevenson, Ati-ce in Wonderland, de Lewis Carroll, Pi-noccio, de l'italià Collodi, Peter Pan, deJ. M. Barrie, i el Nils Olgersson, de SelmaLagerlof, Ara mateix, les edicions anglesesens han ofert, amb tots els honors; al costatde la inèdita Vida de N. S. Jesucrist, deCharles Dickens, obres originals tan deli-cioses com Winnie-the-Pooh, d'A. A. Milne.Autors illustres en altres gèneres, poetesdelicats, no dubten a adreçar-se directamenta un auditori de pocs anys, i reïxen a ferobres d'art i a plaure als infants, dos re-sultats que no són ,pas tan incompatiblescom molta gent es podria pensar.

L'editor Antoni Muntanyola, fa bastantsanys, s'emprengué la tasca de convèncerbons escriptors i artistes catalans de colla-borar a fer llibres amables i intelligents pera infants. A ell devem l'edíció d'una pilade rondalles escrites per Josep Carner i ladels deliciosos Sis Joans i Perot Marrasquí,de Carles Riba, reeditats posteriorment. Undels fills de Muntanyola, l'any passat, vol-gué, en un meritori esforç, continuar la tra-dició paterna, i féu uns quants volums benescrits i ben illustrats, de literatura infan-til, en coincidència amb aquell magníficTres al Pol que llançaren Angel Ferran iouelus. Aquest any, els llibres originalss'han reduït a Contes d'Argent, de LolaAnglada, en els quals la nostra escriptora

-artista, de la mateixa saba que el nostregloriós homenatjat Apelles Mestres, repe-teix l'obra realitzada amb Peret, Marga-rida, Narcís i Monsenyor Llangardaix, qua-tre llibres simplement perfectes i que fanhonor a la literatura per a infants.

Com és natural, si ens manca produccióoriginal, els editors han de recórrer a lestraduccions. Les Editorials Proa i Joven-tut han publicat bones incorporacions a lanostra bibliografia infantil. La darrera, par-ticularment, acreditada productora de lite-ratura rosa en gran escala, té en les seves

Les darreres novetats enllibres Francesos les troba-reu primer que enlloc a la

LLIBRERIA

Louis Bergé

Rambla del Centre, igTelèfon 23118

Kiosque FranÇais

Rambla dels Estudis,(Davant l'Acadèmia de Ciències)

A•aziàs 1Vlarch^ cl ^^cíni "cLa suposició llençada per R. Carreres

Valls, de primer en una conferència i dar-rerament resumida en MIRADoR, segons laqual el poeta Auziàs March no és el ca-valler nat a València, sinó un parent seufill de Barcelona o d'Aramprunyà, és degran transcendència en la nostra històrialiterària, perquè, si fos certa, derrocaria unconcepte mai no discutit. El senyor Car-reres Valls anuncia la publicació d'uns do-cuments, fins ara ignorats, a base delsquals «es podrà' obrir la discussió sobre laveritable personalitat d'Auziàs March», i lad'un llibre titulat El vertader (sic) poetaAuziàs March, segons documents inèdits.

Tota discussió d'aquest punt, abans dela publicació d'aquests dos treballs, és doncsaventuradíssima : no sabem la força pro-vatòria dels arguments que hi aportarà Car-reres Valls, ni les conclusions que deduirde les seves clades ; només que intentaràdemostrar que el tradicional Auziàs March,valencià, no fou el nostre gran poeta, sinól'altre Auziàs March barceloní o arampru-nyanès.

Abans de comentar alguns punts del re-cent article del senyor Carreres Valls, con-siderem l'arbre genealògic dels March, for-mat per Amédée Pagès (i), i trobarem unacontradicció amb el que fins ara s'ha deduïtde la família del nou Auziàs.

Segons Carreres Valls, el nou AuziàsMarch era fill de Lluís March i nét delpoeta Jacme March, tots dos senyors d'A-ramprunyà. Lluís March, en el seu testa-ment atorgat el 1454, fa hereu del seu se-nyoriu el seu fill Jacme, i substituts elsaltres dos, Francesc i Auziàs. Ara bé, se-gons Amédée Pagès, el poeta Pere March,germà de ]'esmentat i també poeta JacmeMarch, casà dues vegades ; del primer ma-trimoni tingué Jacme, senyor d'Arampru-nyà, i Francesc, i del segon el tradicionalAuziàs March, valencià i senyor de Be-niarjó. Hi ha doncs una confusió; però hiha un aspecte comú, és a dir, ambdósAuziàs March—el tradicional valencià i elnou barceloní o aramprunyanès—tenen dosgermans : un Jacme, senyor d'Aramprunyà,i un altre Francesc. Perquè es comprenguimillor vegeu l'arbre genealògic amb les duesvariants, en rodó segons Amédée Pagès ien cursiva segons Carreres Valls.

Jacme March, I(+1376?)

]acme March, II, poeta Pere March, poetaSenyor d'Aramprunyà Senyor de Beniarjó (t rg i3)

(+ 1 39 6 ?) I 1

del prime r matrimoni del segon matrimoni

Lluís March Jacme March Francesl March Auziás MarchSenyor d'Aramprunyà Senyor d'Aramprunyá Valencià, senyor de Beniarjó

atorga testament el ig54i (x459) (r397? -'459)

Uacme March Francesc March Auzià)MarchSenyor d'Aralnprunyà

Com es pot veure hi ha una confusió,perquè no són possibles dos Jacme Marchsenyors d'Aramprunyà alhora, fill un de PereMarch i l'altre de Lluís March. Això had'ésser el primer que ha d'aclarir el senyorCarreres Valls si vol reivindicar el nouAuziàs March.

Algunes afirmacions de Carreres Valls,en l'article , esmentat, em semblen una micapuerils, com quan diu : «En els meus es-tudis he analitzat solament la personalitatdel poeta i he deduït que es deia Ausias ino Auziàs»• Realment, és meravellós queun historiador aporti una dada com aquesta,demostrant desconèixer que l'ortografia me-dieval—aquí i a tot arreu—és sumamentvariable, ja que el mateix Auziàs Marchvalencià és grafiat sovint amb s i algunsmanuscrits fins i tat porten la grafia Osias.Es més acceptable escriure Auziàs amb e,perquè respon més a l'etimologia, essentun derivat del nom Eleatzar, no gaire fre-qüent, perd que consta en d'altres contem-poranis. Seguint el criteri del senyor Car

-reres Valls, en trobar-nos amb les dues gra-fies del nostre primer renaixentista : Metgei Metje, podríem suposar una dualitat per-sonal. Així, doncs, és molt possible quetots els documents trobats per CarreresValls portin amb s el nom del nou AuziàsMarch, però podria ésser que se'n trobessind'altres amb z ; el mateix que s'esdevé ambl'Auziàs March valencià•

ray, illustrada per D'Ivori i traduïda perCarner, i enguany ha publicat el Pinotxo,de l'italià G. Collodi, en una edició passa

-dora, traduït per Maria Sandiumenge, eldeliciós Bibi, de la danesa Karin Michaelis,i El Llibre de les Fades d'Artur Raelcham,de les mateixes característiques exteriorsque ja lloava en les Rondalles d'Andersen,i traduït, com l'anterior, per Marià Manent,el nostre gran coneixedor de les lletres an-gleses i traductor competentíssïm del Jun-gle Booh de Kipling.

Mentre els nostres escriptors de talent novulguin treballar per als infants de Cata-lunya, i Riba, Carner i Soldevila no insis-teixin en unes temptatives que han demos-trat prou que podien fer ben reeixides, to-tes aquestes traduccions d'obres importantsde la literatura infantil han de cobrir lesexigències del nostre mercat llibrer. Elleshan de lluitar — i poden fer-ho perfecta-ment — amb les edicions madrilenyes, comles de l'etern Calleja, i aquest any amb Icsenvaïdores i diverses produccions de WaltDisney, que no s'acontenta del seu èxit enel cinema i entra amb una empenta magní-fica en el camp dels llibres per a infants.Els tres porquets, El Llop ferotge, L'Arcade Noè, les aventures de Mickey Mouse,han estat traduïts en castellà i solliciten I'a-tenció de l'infant ja guanyat per endavant.Caldrà pensar a editar-los en català, i reco

-nèixer la pensada original d'aquests volumsamb ilhlstracions corpòries, que realitzenen tres dimensions les escenes de contestan bons com han d'ésser per força la trans-cripció literària cl'Els nens al Bosc i El ReiNeptú.

RAFAEL TASIS 1 MARCA

Escriu, també, el senyor Carreres Valls«Certament dic i conceptuo bàsic per a re-butjar que el clàssic Auziàs March, senyorde Beniarjó, sigui el poeta, que a menysde considerar-lo un gran cínic, pugui ésseruna mateixa persona la qual ensems quecanta ('excelsitud de l'amor pur i se'ns pre-senta practicant-lo, ens resulta casat duesvegades [és això un pecat ?] i unit fins lamort amb esclaves i concubines amb lesquals té diferents fills naturals».

Doncs bé : és precisament Auziàs Marchun dels poetes que més sentien el problemade la Vera Amor i la Folla Amor, la qualens confessa que havia practicat

Que Folla Amor jo torne praticar•

I encara que no fos aixf, que no ha llegitel senyor Carreres Valls algunes poesiespuríssimes de François Villon? Tanmateixera un assassí i per això fou ajusticiat.I això és precisament un dels caràcters méspeculiars de ('Edat mitjana. «Fins a dar-rers del segle xui, el cristianisme té pre-gones arrels en la consciència individual idomina absolutament en la vida pública.Els cavallers, la gent del món, acostumend'oir missa tots els matins, compleixen ambregularitat les abstinències i els dejunis,concorren a romiatges i croades, fan va-luoses deixes als monestirs, funden esglé-sies i benifets... i tot això els és compa-tible amb una vida de luxúria i de crimi-nals violències. L'heroi d'una gesta fran-cesa, Raoul de Cambrai, el dia de divendressant, incendia una ciutat, en fa morir enles flames tots els habitants, fins unes in-defenses monges... pera s'atura, esverat,davant la idea de trencar la vigilia menjantde vianda» (Nicolau d'Olwer, Resum deLiteratura Catalana, 63). D'altres exemplesper l'estil els trobem al bell llibre de Hui-zinga, La tardor de l'Edat mijana. Esclones una gran incomprensió de l'esperitde l'Edat mitjana titllar d'un gran cínicAuziàs March. ] a més res no sabem dela vida privada de l'altre Auziàs March;Carreres Valls ens diu «que fou de primeraventurer i després frare». Jo no sé quéentén el senyor Carreres Valls per aven-turer, però és una professió que es presta,

1 certament, a les més grans bandarreries.1 En resum, el fet de la puresa poética del

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútílment, gràcies a les acreditades

6RAGEES POTENCIÁIS DEL ORr SOIVOÉ

que combaten d'una manera cómoda, ràpida i eficaç la

Neurastènia Impofeneia(en totes 1..aevea maniEeatadon.),md de cep, csesamenf mental, perdae de

memdrfa, verfígan.,Eediee corporal, tremolora,dispèpsia nervio-SS. pelpifaeiona, biferúme i trastorne nerviosos en g.ne ral de lesdones i tou ds frutons orgAnios que finquin per cau sa o orinen esgota•ment nerviós.___._._____

/ Le, Gragees potenclals del Dr. Solvré,n, que un medicament són un element eseendal del cervell, medul'la 1 tot el sistema nen.iós, regene.cant el vigor sexual propi de l'ed. conservant la ssluf i prolongant la vida; indicad.. especi alment ala eseo.fats en la seva lovenfut p.r fofa mea. d'excessos, als que vanóqum treballs exceseius, tant fíales com moral.o infel'lectusla, esporfl.fes, borne. de dènciea, Hnanefera, artistes, cumerdanfe, industrial., pensedou, efe.,acomeeuint sempre, amb le. Graaeea pofeeciel. del Dr. Soivró, tofa els esforços o entrad. flcilment1 diepnunf l^oresnisme per rependréls suvtnf 1 amb el mddn resulfal, arribant a l'extrema veilesa 1 eenuviolentar l'organisme amb energles pròpies de la jovenfuf.

Basta pendre un flascó per convèncer se'n

Venda a 6'60 ptas. flascó, en totes les prlocipils fsrmácies d'Espant, Portugal 1 América

NOTA.—Dhlgrer.re , r,ae,rlsr 025 pi,. re ,epe1L de correa per al lranqur/g a OfNna Leboreforio Sake•faro, correr del Ter, 16, Barcelona, rebreu grua, un llibre ecylkaliu sobre Tangen. dornro alamenr I rraem.ment áayaertrr mala/fra,

poeta, sigui qui sigui, no significa ressobretot, no és cert ; i encara que ho fosno prova res a favor de 1'Auziàs barcelonío aramprunyanès, el qual, tot i ésser frare,hauria d'estar enamorat fins els seus úl-tims anys d'una dona—el Llir entre cards,la Plena de Seny—, cosa que el senyor Car-reres Valls no hauria de trobar gaire ho-nesta...

Pels barcelonins que tenim una idea im-perial de Catalunya, tant ens ha d'impor-tar que Auziàs March fos nat a Barcelona,a Perpinyà, a València o a la Ciutat deMallorca, és cert, perd la veritat històricaés intangible, i cal discutir aquest fet—com,certament, ho fa el senyar Carreres Valls

—del tot objectivament.Es de desitjar que els arguments que

aportarà el senyor Carreres Valls en els dostreballs que anuncia no seran del pes delde la s i del cinisme, que resoldrà el con-flicte de l'arbre genealògic d'una maneraversemblant, que demostrarà que el nouAuziàs podia haver conegut els poetes ita-lians que tant influïren en el poeta AuziàsMarch i que la seva personalitat no li hau-

ria impedit d'escriure un poema en lloançad'Alfons IV ; altrament poca cosa podendemostrar els documents d'arxiu.

MARTÍ DE RIQUER

(i) Auzias March et ses prédécesseurs,pàgina 52.

«Els Nosfres Poefes»Junt amb l'any nou ens ha arribat el

primer volum de la nova collecció Els Nos-tres Poetes, dividida en dues seccionsautors clàssics, dirigida per Martí de Ri-quer, i autors moderns, dirigida per Ole-guer Mullor.

El primer volum aparegut pertany a laprimera sèrie i és dedicat a Jordi de Sant¡ordi ; de l'edició ha tingut cura Martí deRiquer, del qual els nostres lectors recor-daran uns recents articles, apareguts no fagaire en aquesta mateixa pàgina, dedicatsa l'esmentat poeta català.

L'edició va precedida d'un curt ;però com-plet estudi crític que omple la missió

—essencial en un llibre que és en certa ma-nera de vulgarització — de situar el lectoractual. També, seguint un lloable costumque facilita la lectura dels nostres autorsclàssics, l'ortografia medieval, tan sovintcapritxosa, ha estat unificada segons lesnormes del català modern, però respectantescrupolosamena la morfologia. Una altracosa que agrairan la majoria de lectors sónles aclaracions lexicogràfiques, posades apeu de plana, disposició que resulta moltmés còmoda que no pas la d'un glossaria la fi del llibre.

Llàstima només que una edició que ésrecomanable sota tants aspectes ens siguioferta en una execució material tipogràfica

-ment defectuosa.El pròxim volum anunciat d'Els Nostres

Poetes pertanyerà a la sèrie d'autors mo-derns i serà consagrat a B. C. Aribau iJ. Rubió i Ors, amb un estudi crític deManuel de Montoliu.

Desitgem el major èxit a aquesta novacollecció que se'ns presenta amb totes lesgaranties.

Una aufobiograia de WellsH. G. Wells, sota el modest títol Expe-

riment in Autobiography, ha publicat endos volums una obra que ha estat el prin-cipal esdeveniment literari de les darreriesde l'any passat a Anglaterra i que, en opi-nió força estesa, és un dels llibres mésreeixits d'aquest fecund autor.

La personalitat de l'autor s'hi dibuixaamb tota la netedat possible i aquesta per-sonalitat no .pot separar-se de la tendènciacultural que Wells representa. La sevaautobiografia no conta tant la vida d'unhome com la d'un cervell. Ja diu al prin-cipi : «El cervell que ha recollit les mevesexperiències vitals no és pas deprimer or-dre. Si hom organitzava una exposició decervells, con; es fa atnb els gossos i elsgats, dubto que el meu arribés a obtenirun tercer premi.»

Deixem a part la clasificació segons unacategorià o altra, de la inte•ligència deWells ; el que és segur, és que .per a ellno hi ha res més enllà de la intelligènciao de la raó, i que tot voldria subordinar-hoal valor científic ; malgrat les seves velleï-tats d'artista, per a ell l'art no té altresentit sinó el documental i periodísic. Peraixò Proust ]i sembla «menys documentati menys divertit que un número vell dediari de província, el qual és més exactei deixa al lector la feina de comentar-ton.Igualment l'art de Katherine Mansfield ode Virginia Woolf li sembla mancat desentit, i la ;poesia com a tal li apar per-fectament inútil, «Sóc un periodista», de-clara Wells amb orgull. Si és alguna cosamés que això, doncs, ell no hi té cap culpa.

Opinions de la mena d'aquestes de Wellshan estat definides per algú com pertanyentsa l'obscurantisme racionalista i capaces deconduir a una barbárie de les més detes-tables. Però Wells és superior a les sevesopinions.

La lectura de ]'autobiografia de Wells és— com la de les seves altres obres — diver-tida, malgrat que ben sovint el lector nosols es trobi en desacord amb ell, sinómolestat i tat.

—Nen, qui t'ha ensenyat aquestes pa-raulotes?

—Algun dels tres Reis, aquesta nit, queha ensopegat amb una cadira.

(Ric et Rac, París)

Page 7: Preu: cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. La Jdefinició ... · raïm austeríssitns. A més, la gatzara ,oficial l'empipa i ell sap el punt i l'hora d'entafo-rar-se la guineu

A. de Cabanyes — Port

JEAN •

l06ú^o

Fil M

MIRAR

LES ARTSI ELS ARTISTESLey eXpoC6©ll p au Gargallo í Barcelona

Alexandre de CabanyesJa tornem a tenir aquí l'obra d'aquest vi-

lanoví que amb el seu coterrani JoaquimMir es parteixen els primers llocs en què latradició els ha situat respecte la interpreta-ció del mar i la muntanya.

Novament hem d'insistir en el que un diade l'any passat diguérem d'Alexandre de Ca-banyes. Es a dir, que en el mar encara no liha produït (i ja no li produirà), el desgast aquè es fa aspirant el fet de pendre'l per temadiari.

Martí i Alsina, que fent panorames marí-tims en alguna ocasió, potser per aquellesraons comercials tan sabudes, havia estata punt de donar a conèixer la seva mecànicaespecial, no posseïa ben segur aquesta pon-deració de Cabanyes, que li permet fer unmar en tota l'extensió de la paraula.

I es que al nostre vilanoví ja no li és capsecret incognoscible haver de treure al campde la pintura l'espectacle marí amb tots e'sseus paràsits i mutacions, com a Mir tampocno li és la màxima dificultat muntanyenca.Cabanyes té l'oceà dintre la retina i executales teles tot plorant un lirisme exclusiu. Lí-rica de l'infinit que dóna la platja nua i elsentit capgirador d'allò que no s'acaba maimés, barrejada amb una mica de barroc iuna punta d'idealització marinera que tot elque toca ho deixa subtilment personalitzat.

Aquesta lírica de vegades té coses formida-bles. Per exemple el quadro número rr, queés fet i fet l'ensorrada definitiva de Dioní^Baixeras.

Es un quadro on el cel és d'un rosa de ves-ti de festa major i l'aigua d'un verd pomaemocionant. L'alteració cromàtica hi existeixd'una manera evidentíssima, però el total ésd'un to tan pujat com un dels versos delseu illustre avantpassat, del qual en matèriapoètica és un veritable descendent.

Creiem que aquest és el motiu que de l'o-bra de Cabanyes ens en faci destriar les telesde paisatge. En aquestes desapareix bastantel segell de l'alta característica per tornar-se,no direm anodines, però sí apaivagades de]'encís que en les anteriors hem anat regis-trant.

No obstant, però, hi ha quadros que de-gut a llur classificació com a mixtos, uneixen en el seu esperit el guiatge que orientala marina,

• Un bon exemple és la tela número r,Port de Garraf, ,potser la més importantde l'exposició de La Pinacoteca. Es unatela d'una composició brillant en cada ter=me de la qual hi ha una veritable pintura.Cabanyes no hi negligeix res i obté unconjunt que molt bé podria passar a re-presentar-lo en el lloc que més exigènciarequerís com a esclaridor de personalismes.

Cabanyes de tant en tant sembla quetambé frueixi en zportar a la seva produc-ció espècimens d'una fantasmagoria excel-lent. Es una mena de pintura que no aca-ba de tocar de peus a terra i està molt em-parentada amb la poesia, en aquel! momentque toca de la vora la irrealitat . Sol de bonmatí aclareix aquest concepte, al qual col-labora igualment la titulada Sortida de lesbarques. Pintura de qualitat d'ala d'arcàn-gel, sentimental de bona llei de dalt a baix,

amb ella l'autor ens posa de nou prop dela consideració que parla de la seva faci-litat a coercitar l'escena i plantejar-la sotaunes regles ideals a les quals el nostre artd'avui tant pot agrair.

Per a fer ben completa la impressió delseu coneixement panmarítim, Cabanyestambé exposa l'antípoda de la tela anterior.El mal teinps i les Parelles del bou, són elrevés de la medalla. Filiades dintre el ma-teix mèrit positiu de les altres, aquestessón una mica més literàries i més propíciesa admetre la juxtaposició d'elements extra-

pictòrics. No obstant, Cabanyes hi penetraamb l'única companyia de la seva sinceritati honradesa, pintant la quantitat de densitatatmosfèrica justa i excellent a interpretarmés que la tempestat la seva proximitat il'aire enrarit que la precedeix.

No ha oblidat la tela llatina cent per cent.La número zo, o sigui el comentari habi-tual de la nostra platja, hi és magnífica-ment ben expressat. Però potser no és acíon Cabanyes arriba al seu màxim. Neces-sita per a situar-s'hi que obrin ei ell lessensacions, ja siguin les repeticatnent allú-dides poètiques, o les simplement espectacu-lars. Darrerament, ens hem de referir a latela rg, La quietud de les coses. En aquestaobra el mestre vilanoví ens presenta un bo-degó que ha de parangonar-se a les millorsteles sortides de les seves mans en aquestaexposició. Es un aplec formal de qualitatsdutes a un tren exce•lentfssim.

Tot i haver expressat el nostre criterirespecte .als paisatges, que, repetim-ho, nobem de consignar l'efectivitat artística deisdos que ens reporten dos trossos de paisatgevilanuvi, molt concrets i explícits de la cal-ma d'aquella encontrada.

En una paraula ; aquesta exposició deCabanyes ens ha dut la joia de constatarde nou aquell to fresc, i immarcescible quecaracteritza Alexandre de Cabanyes.

Joan LahosaJoan Lahosa, en retornar del tomb que

li ha permès l'obtenció d'una bossa de viat-ge, ha installat a les Galeries Syra el re-portatge pictòric que ha realitzat per Eu-ropa.

L'exposició, és clar, té aquell to de diver-sitat inherent a les diverses influències quevulgues que no l'artista ha sofert veientmuseus i dotzenes de paisatges i ambients.

Hi ha el corrent acadèmic al costat deldeslligat de tot guiatge i el de l'autodidac-te i el de l'expressionista, etc.

Tot això, per natural que és, ha d'accep-tar-se com a cosa fatal i irremeiable i nopredisposa per tant a haver-lo de classificarni com a mediocre ni com a impersonal.

Lahosa fa la seva via, ple de disposicionsi amb una remarcable quantitat d'ambicionsque donen a la seva obra una clara pos-sibilitat de sortir-se'n brillantment.

Les obres Mercat de Santa Maria deBrusse•les i Nena Parisenca són dues ex-cellents mostres d'aquest valer de Lahosa,que més centrat i amb més circumspecciópot aspirar al lloc comú dels ideals de l'ar-tista.

ENRIc F. GUAL

Feia temps i temps que covava el projecteamb illusió. Volia exposar a Barcelona ; ob-tenir-hi una consagració completa, definiti-va. I aquest afany nodria secretament laseva ambició més cara.

— L'enhorabona, Gargallo. Acabo, de sa-ber el gran èxit de l'exposició de NovaYork.

— Ja ho veus. I en ,plena crisi! En can-vi, a Barcelona...

— Què ?...— Hi toparé amb destorbs, amb envege-

tes...— Pertot arreu n'hi ha prou.— Hi tinc amics excel•lents ; però hi co-

nec gent que na m'estima gaire.— Com tothom.— Vols dir que hi tindré sort? No ho

puc creure...Quan li havíeu explicat per centésima ve-

gada els progresos de colleccionisme d'arta casa nostra i assegurat que un importantnombre de barcelonins era capacitat per amesurar sense cap mala intenció ]'esforç ila categoria de la seva obra, es quedavauna estona silenciós i sorrut, com volent re-calcar que ell no plegava de fer el bot aixícom així ; però la lluïssor de tendresa espe-rançada que li brillava als ulls — uns ullstristos i càndids, d'ingeni incorregible — eldelatava.

A París, la bona Magali era ]'àngel guar-lià de dues criatures. La seva tutela ma-ternal s'exercia sempre repartida equitati-vament entre els dotze anys de Pierrette, laseva filla, i la cinquantena de Gargallo, elseu marit.

Omplir la fulla de l'empadronament; en-carregar una camioneta ; presentar el talód'una agència de transports ; fer una visitade compliment, eren, per a l'escultor, unamena de problemes absurds, gairebé insolu-bles. Per fortuna, Magali era la providèn-cia que aplanava tots aquests trencacollsplantejats pel viure quotidià.

La inèpcia pràctica de Gargallo arribavaa un extrem inversemblant. Hauria trobatnaturalíssim que en la vida humana no hihagués cap distància entre la realitat i eldesig. Els obstacles interposats el deixavenperplex, fins a donar la impressió d'un graninfant tímid, acovardit pel garbuix d'exigèn-cies d'un món positiu que ell no podria com

-pendre mai. La consciència d'aquesta fe-blesa el turmentava amargament,

— Veus — comentava un dia —; si jo sa-bia engiponar-me un frac cada vespre i ba-llar com cal la biguine, París m'hauria es-tat la meitat més fácil.

Tenia raó. I encara es descuidava de dirque, en aquest cas, s'hauria vist al banc unbell compte corrent cada any un xic mésgrassonet. Però com que ni el frac ni labiguine no s'havien fet per a el!, es tanca-va amb pany i clau al taller i treballava,treballava. Sabia que en l'escala del prestigili pertocava anar guanyant els replans apols, d'un a un. I, ple (le modèstia, nomésdemanava que li deixessin fer la penosa as-censió sense el destorb de gaires mals decap econòmics. De tant en tant, però, livenia l'acudit de jugar a l'home que voltocar de 'peus a terra. Es fixava en aquesti en aquell murri que munyien profits con-siderables a un talent mediocre ; es conside-rava una estona ell mateix, tat aureolat defama per haver-se encara de preocupar desi el comptador elèctric de casa seva gasta-va excessivament i, d'una manera impreci-sa, semblava formular-se dintre seu un gestde revolta, com si acabés de descobrir quela vida l'havia convidat a una partida dejoc fraudulent. Llavors solien assaltar-loterribles depressions i cops de geni infantils,pintorescos. Escoltant-lo, entre planys i dic

-teris semblava tenir ganes d'ennegrir l'u-nivers sencer . fins a donar-li un aspecte decatau monstruós ple de traïcions, de pu-nyals i de metzines, capaç de fer morird'enveja els mateixos Borgia. Entre plat iplat, Barcelona i París es repartien algunatamborinada de pedra seca convertida enconfeti inofensiu molt abans de tocar aterra.

A la porta de can Gargallo sovint truca-veu uns senyors impressionants ; personali-tats de relleu que acudien a satisfer el desigde conèixer personalment el mestre o privi-legiats de la fortuna amb ganes d'enriquirllurs colleccions amb una nova adquisicióben escollida. Generalment, la primera reac-ció d'aquesta mena de visites era una im-pressió de sorpresa mal dissimulada. Quanes creien arribar a un fastuós taller de granartista, tal com se'ls empesquen els direc-tors de Hollywood per a emmarcar escultorsprofusament llorejats, es trobaven amb unsimple obrador d'artesà ben endreçat ; so-pluig gairebé permanent d'aquell homenetbru, fredolic, vestit amb gran senzillesa, queels anava mostrant els seus magnífics tre-balls sense la més petita espurna de pre-sumpció o de suficiència.

EI taller comunicava amb la casa, menu-da i sense luxe però confortable i agençadaamb un bon gust que es feia patent fins enels més petits detalls. Cada diumenge, enhavent sopat, s'aplegava al menjador unasimpática tertúlia d'amics de la família, en-tre els quals no era rar de trobar algunesfigures de primer pla de la intellectualitatparisenca. Els francesos retiren d'hora. Silo era el darrer en partir, aprofitava l'esto-na que em quedava sol amb ell per a fer-lievocar estampes d'un París que, tot i ncésser pas gens remot, avui ja sembla Ile•gendari. La silueta del vell Degas, corbatpels anys, esperant l'autobús amb el parai•gua estès i el posat d'un bon burgès queacaba de tancar la botigueta ; les sugges-tions cabalístiques d'Apollinaire ; el meladrama alcohòlic del pobre Modigliani... Ca-lia, però, vigilar el narrador. AI primerdescuit, mestre Gargallo es reconcentravaun instant, arronçava les celles i abaixavael to de veu:

— A veure si aquesta exposició a Barce•lona...

— Pssst!... Ja hi tornem a ser?

Per un ct:riós i alhora humaníssim feno-men, ni els afalacs de la crítica internacio-nal, ni la conquista dels museus d'art mo-dern europeus i americans, ni l'orgull debrillar amb claror pròpia en la més destaca-da constellació d'aquell complex artístic cos-mopolita que s'ha anomenat aescola de Pa-ris», no havien pogut mai esborrar larecança que ocasionava a Gargallo el fetde creure que a Catalunya es podien feralgunes reserves als seus mèrits. Possible

-ment, aquest temor no tenia altre fonament

Pau Gargallo

que alguna o algunes insignificants xafar-deries de cafè, que, sense tenir més vi-

rulència que en qualsevol altra banda, perforça han d'adquirir més relleu en una ca-pital d'un milió d'ànimes que en una altrade quatre o cinc milions. Però els esperitstimids i hipersensibles com el del bon Gar-gallo, assedegats sempre de cordialitat i desimpatia, sofreixen només de pensar en lapossibilitat de poder trobar un moment defredor en alguna cosa que estimen i han es-timat intensament.

En realitat, Barcelona seguia les passesde Gargallo per terres forasteres amb forçamés interès del que ell imaginava. Per con-tra, la capital catalana no ha pogut sospi-tar fins a quin punt, - en tots els moments,s'ha conservat viva l'atracció irresistibleamb què seduí el malaguanyat escultord'ençà del dia que, encara adolescent, elveia arribar amb el desig d'adquirir dintred'ella una formació disciplinada i amb l'es-perança de conquistar-la amb el seu talentun dia o altre. Quan la prosa pontifical deGuillaume Apollinaire proclamava el mes-tratge de l'artista; quan la seva famosaDansarina triomfava sorollosament en elSalon d'Automne o quan, en un moment de-

terminat, el més agut interès de l'art con-temporani convergia a la sala de can Geor-ges Bernheim on hi havia exposades nomésque tres de les seves escultures i dues telesde Juan Gris, estem segurs que l'alegria deGargallo no era pas superior a la que hau-ria experimentat si un èxit equivalent ha-gués ressonat per a ell dintre l'esfera mésrestringida de la nostra vida cultural,

***

Fa tot just quinze dies, sota els plàtansde la Rambla hi havia unGargallo satisfet, radiant. Es-vaint tota mena de recels ima-ginaris, l'esquerpa BarcelonaIi havia fet plena justícia sen-se escatimar els elogis ni —complement pràctic — les ad-quisicions i els encàrrecs. Lamuller i la filla anaven apassar la frontera per a venira compartir el goig de l'artis-ta entre els esplais amables deles bones festes. L'home assa-boria voluptuosament el plaerfísic de tornar a torrar unamica més la seva pell de terracuita sota la carícia enyoradadel sol meridional ; i això eraun altre estímul per a tirarendavant el propòsit de fruiruna tongada de repòs benguanyat en algun poblet dela nostra muntanya.

— Això sí que ha anat totcom fet a mida, rondinaire !Si ara ens queixem...

— Fuig, home ! De què volsque em queixi? Estic contentcontent de veres.

Ens costava de creure-ho.En un mateix instant, el di-fícil rebec tenia fe en la jus-tícia, en la vida, en la gent,en els companys i en ell ma-teix. No obstant, fins enmigdel miracle d'aquella eufòriacompleta, no arribava a alli-berar-se completament d'uncert neguit íntim, obstinat.

— M'iio vols deixar dir? ens confiava el dia que el

vèiem per darrera vegada —.Em fa por que les coses hananat massa bé. No hi esticavesat al vent de popa, i em

reprèn. Veiam si ara ja men'espera alguna de grossa.

— Per Déu, Gargallo, nopassem de la mida 1 D'aixòn'hauré de dir tenir manies !

Coincidències? 0 és que pot ésser cert elpressentiment dels destius adversos?

Pau Gargallo, gran artista, gran sensible,gran infant, amic inoblidable : tenies totsels motius per a rondinar cent vegades mésfort del que solies; t'haurien sobrat raons

per a justificar-te d'estar sempre indignat,de revoltar-te esperitadament i de renegarcom un oriol si el teu tossut pessimisme re-presentava l'amargor latent de pressentir]'amenaça d'un parany odiós ; aquest on,en el moment d'haver assolit la maduresaperfecta que exigies a les teves obres, d'ha-ver obtingut la satisfacció que més t'engres-cava i de veure arribar el moment d'anar a

tocar amb les mans el fruit de tants esfor-ços i fatics, la mort et parava una trista iestúpitla emboscada!

ALBERT JUNYENT

A la pàgina segi ent:

J © L=i, II V ZJ I1^S InS !gil

per Joan Cortès i Vi cIal

Societat Espanyola de Carburs Metãl'IicsCorreus: Apartat 190 BARCELONATelej.: "Carburo." Mallorca, 232 Telèfon 7bo13

CARBUR DE CALCI ; Flbriques a Berga (Bucelom) i Coreu-bion (Corunya) : : OXIGEN 49 % DE PURESA. Fabrique aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Flbri-ques a Barcelora, Madnd, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES t FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defls i peca :ida. cotó t acres teixits : : CALEFACCIÓ ENDUS-TRIAL de laboratorio i doatèatsca :: GENERADORS, BU-FAD.,;S, MANOMETRES, matertaI d'aportació per li SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

Page 8: Preu: cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. La Jdefinició ... · raïm austeríssitns. A més, la gatzara ,oficial l'empipa i ell sap el punt i l'hora d'entafo-rar-se la guineu

NOVES PE RSPECTIVES UN MÚSIC

El pintor Joan Serra inaugura aquestdissabte una nova exposició a la Sala Pa-rés, Dos anys fa que no ens ha estat donatde contemplar d'aquest formidable artistaun conjunt important com el que ens seràofert demà passat. Els gustadors de bonapintura, després d'haver pogut assaborir lagràcil fortalesa de la de Manuel Humbert,podran també deixar-se enllepolir per l'opu-lència substanciosa de la de Joan Serra.

No és pas massa sovint que ens trobemamb un esdeveniment artístic d'aquesta ca-tegoria i és per això que no volem deixar-lopassar sense saludar-lo amb tot l'entusias-me. Fetes les excepcions que calgui, si hemde dir la veritat, allò que se'n diu la tem

-porada, aquesta vegada s'anava descabde-llant en una monotonia i un ensopimenteixaladors de tot entusiasme. Es pot dir— i no cal pas negar-ho — que es troba totjust en el començament del seu quart mes

Joan Serra

El trautònium a una veu de la casa Telefunken

z -\ ^^•. l .,

r.tow^ j/

Ñ'^4 . o

N I¡ -

`

J^l. d^..^

^,,1 AA1 All9 A^ A

i.^

A ^

^ r

L'harakiri esguerrat o el samurai que tenia pessigolles(Ji ¢20, Florència)

LA MEDICINACATALANAPORTANTVEU DE L'OCCITANIA MEDICA

ÉS, DOCTOR, LA

voSTRA REVISTA

JA U 11 Il O 1! I! U

U C II T

8 MIRADDR 10-1-35

Joan_Serra

La música elèctrica 1urI T©rrC^s^La irrupció de l'electricitat en el domini

de la música havia servit fins ara gairebéexclusivament per a donar a la música ori-ginal una eficàcia molt enllà del seu abastnormal i — fet decisiu — independentmentde l'espai i del temps. Amb el disc i el filmsonor s'ha portat a cap la separació entrel'executant i l'execució, però també entre]'executant — el productor — i l'auditor — elconsumidor. No anem pas adiscutir en aquest moment lesconseqüències profundes d'a-questa recent evolució del nos-tre art, però sí que tots con-vindrem que el gramòfon i laràdio són progressos tècnics quetendeixen afer cada dia méspassiva la nostra vida musi-cal.

Els instruments de músicaelèctrica, l'esferòfon, 1'hellèrtiou(del nom dels seus inventors,Heiberger i Lertes), però sobre-tot el trautònium (del nom delseu constructor '1'rautwein), ensduen novament a una partici-pació activa en la música. Comel piano i el violí, són uns ve-ritables instruments musicals,instruments amb els quals elmúsic pot donar expressió a laseva imaginació i sensibilitatartístiques i individuals, igual—o potser encara millor—queels instruments mecànics usuals.Ha estat, per això, que hemcomençat amb una certa emo-ció la lectura del primer ma- 13.nual d'aquesta nova branca de dla música, el llibre MúsicaElèctrica : Una explosió intel-ligible j5er a tothom dels seus elements, delnivell actual de la seva tècnica i de les sevespossibilitats en l'esdevenidor, degut a la plo-ma d'un dels avantguardistes de la músicaeléctrica, el doctor en ciències físiques P. Ler-tes (i).

Com en totes les èpoques històriques, elsnostres instruments mecànics són el resul-tat d'una determinada evolució, resultat quees presta meravellosament a les necessitatsmusicals, acústiques i pràctiques de la nos-tra música actual. La història ens ha ense-nyat prou com sempre cada època nomésdisposa per a expressar-se d'un sector limi-tat de les possibilitats existents. Però tam-

bé ens trobem ben lluny de la teoria delprogrés, molt en voga al seu temps, segonsla qual la darrera fase aconseguida signi-fica sempre una superioritat absoluta ambrelació a les fases de cultura anteriors. Sipensem, per exemple, en la divergència deles definicions teòriques per les quals lesdiverses èpoques han resumit el que ente-nien per dissonant en la música — quinadiferència en la qualitat de les dissonànciesen les obres de Palestrina, de Bach, deWagner, de Falla! —, forçosament hauremde sentir-nos molt prudents abans d'establirlleis .o conclusions definitives en l'art mu-sícal.

Només amb una plena consciència d'a-quest estat perpetu de transició de la reali-tat musical i de les nostres nocions corres-ponents podrem apreciar les perspectivesenlluernadores dels nous instruments de

música elèctrics. Les diferències fonamen-tals entre aquests instruments i els usualsmecànics es resumeixen en un primer capítold'introducció del llibre esmentat, en el quales planteja el problema de la música elèc-.trica. En primer lloc, l'extensió dels sonsen les construccions elèctriques és illimi-tada. Del nostre inventari ordinari d'instru-ments mecànics només hi ha el piano il'orgue que corresponguin aproximadamentdes d'aquest punt de vista a totes les exi-gències pràctiques. Ni per a 1'hellértion niper al trautònium no existeixen limitacions.Així és possible de produir sons des delsbaixos d'orgue més profunds fins als sonsmés aguts dels violins o dels flautins. Elsegon avantatge important consisteix en ladurada i la intensitat illimitades del so, pro-duït per la via elèctrica amb ajut de l'ampli

-ficador que tots coneixem com element cons-titutiu de l'aparell de ràdio. En tercer lloc,

els nous instruments no coneixen la limi-tació a un sistema harmònic determinat.Per l'enginyosa invenció del «manual de

cinta» (veure illustració), tota altitud possi-ble del so pot ésser formada, igual que qual

-sevol mena de vibrato i de glissando. Espossible, doncs, d'escollir al nostre gust ladistància dels intervals d'una octava. Peròencara tenim la possibilitat de dividir l'es-cala musica] en la distància de la pròpiaoctava de tal manera que a «distàncies igualsen el manual corresponguin també inter-vals iguals». I si finalment pensem en l'a-vantatge cabdal que ens facilita l'electrici-tat, això és, el de poder barrejar els sonsamb tota llibertat, és a dir, que tant podemproduir sobre el mateix instrument el so

i que li'n falten encara cinc ben complertsper a acabar-se, pero, de moment, tambépot ésser dit que les exposicions que s'hancelebrat han anat venint l'una darrera l'al-tra i s'han extingit sense pena ni glòria.

Els que damunt el nom de Serra hemposat fe i entusiasme — i no pas de quatredies ençà, certament — no hem tingut pasgaire avinentesa de penedir-nos-en mai. Hemvist com ]'artista anava madurant de dia endia la seva concepció, com eliminava nosesi com assimilava adquisicions ; com aquellseu antic estructuralisme — que avui gai-rebé recordaran només uns pocs — evolucio-nava paulatinament cap a un sintetismedins el qual quedava implícit tot el queabans s'acusava amb l'exigència i la violèn-cia del començament de tot allò que ésalguna cosa de viu i d'intens en contrastamb el formulisme i la vàcua gesticulaciódel simulat i l'insensible ; com aquella pa-leta terrosa i opaca de les primeres obresdel pintor anava enriquint-se en gammes,acords i matisos, esdevenia transparent iprenia noves delicadeses, esaeniant.se i ama-rant-se fura llu n que s esca'flpa<<I per tota1' rea :le ;a teia i n'impregnava els seuselements, els quals s'incorporaven de mésen més a l'harmonia del conjunt i no perdienres del seu accent propi, del seu matís indi-vidual, del seu pes específic.

Cada element dels que integren una telade Joan Serra és ell mateix, en el seu llocpropi, amb el seu volum i la seva forma,el seu color i la seva valor ; no hi ha enaquesta pintura, densa i alada ensems, capsofisticació, cap confusió, cap evasió. So-bretot, cap evasió. Serra, com tot home i,de més a més, com tot artista, coneix el

^lor i coneix el mal, coneix la lletjor i co-neix la misèria, però, també, com un pintorautèntic, con un filòsof de bo de bo —.malsigui sense p sar-s'ha —, pren tot el móncom a espectacle i pren de tot l'espectacledel món els temes de les seves obres. Noels exorna, no els corregeix, no els perfec-ciona, ni menys en fuig. Es de la natura,és del món tal com és i tal com, pel queací toca, l'han anat fent els homes que l'ar-tista, el creador de bellesa substantiva i noaccessòria, treu la inspiració per a la sevaobra ; el fang i el cel, la pulcritud i la sut-zura. Es en veure-la els seus ulls — comho és per algá de més enlaire — que total'enorme barreja de bo i de dolent que ésel món en què vivim, integrada en unamagnífica unitat, i en passar per les sevesmans, que ens revelen aquesta òpima uni-tat, es transforma en la més alta categoriade bellesa. La de ]'obra d'art.

Però no cregueu, per això que diem, queSerra sigui un pur i exacte realista, inven-tarista de ]a realitat, que compti les fullesdels arbres i que expliqui fil per randa totl'espectacle que ens presenta. Serra és unrealista, sí, però és, també, un líric de pri-mer ordre. La seva tònica és tot el contrarid'un inventari notarial ; és una fuga sen-sual i opulenta, en la qual tot ens hi ésevocat, situat i expressat sense la més pe-tita insistència i amb una estupenda lli-bertat.

Hem vist, endemés — encara que per anosaltres no havia pas d'ésser motiu demés convenciment, però sí de molta satis-facció —, com Serra influïa en gran ma-nera en molts dels joves pintors que hananat sortint a la palestra, com certs sectorsde crítica, certs cercles d'amateurs, al prin-cipi més aviat recelosos i reservats davantla pintura de Serra — fos per incomprensio,fos per oposició de tendència, fos, senzilla-ment, per altres motius no tan confessa-bles —, anaven acceptant-la de mica en micai, definitivament, l'han aplaudit com es me-reix. Serra ha vist adquirir les seves obresper a les millors colleccions catalanes, haentrat al Museu amb tots els honors i, sino tan aviat com la impaciència — natura-]fssima en els artistes joves — desitjava, haarribat prou d'hora a una consideració iuna estima que, si no fos el seu talentsempre alerta i despert, podrien seduir-lo imenar-lo cap a un estancament en el qualpodria fruir del seu crèdit per sempre mes,sense necessitat de renovar-se per a res.Però Serra és encara ben lluny d'haver ditla seva darrera paraula.

Jonx CORTES i VIDAL

d'una trompeta com el d'un contrabaix, el

arribarem al punt principal d'aquestes no-ves invencions: el de permetre'ns de poder

ment. La variació de la sonoritat és, doncs,dits i en 1a sonoritat de qualsevol instru-

d'una xirimia com el de la veu humana,

també illimitada i ara serà qüestió que els

tocar melodies amb una sola tècnica dels sarsueles o revistes, tots els diaris de Ma-

senyor Jacinto Guerrero estrenen una de

drid duen l'endemà amples ressenyes i en

les seves originalíssimes i transcendentals

ris provincians — incloent-ne alguns de Bar-dies successius diverses fotografies ; els dia-

celona — donen notícia de l'esdeveniment,

Quan el senyor Francisco Alonso o el

músics donin la mà als tècnics per tal de i si, per ventura, s'estrena l'obra en algunaaltra població, els periòdics de la localitaten publiquen informacions ben extenses...

En canvi, la premsa no ha dit gairebéres sobre la mort d'Eduard Torres.

Per això ens en cal parlar...

Eduard Torres va néixer l'any t q¡a alpoble valencià d'Albaida, on ha nascut tam-bé I'illustrador Josep Segrelles. Empès peruna doble vocació religiosa i musical, vafer a la Ciutat de València els estudis queli permeteren convertir-se en sacerdot i di-rector de la capella de música de la Ca-tedral de Tortosa, càrrec que va exercir de1897 a 1900. Aleshores passà a dirigir lacapella de música de la Catedral de Se-villa, lloc ple de tradició .per haver-lo ocupateminents compositors de la gran època po-lifònica i, modernament, Eslava. I a Se-villa ha mort Eduard Torres a les darreriesde l'any.

La major part de la seva producció ésmúsica religiosa ; però també va escriure —amb pseudònim i en collaboració — músicaper a sarsueles com la d'Ei puente deTriana. Així mateix va musicar l'auto deCalderón de la Barca El santo rey donFernando.

Compositor meritíssim, era també un me-ritíssim director, que va dirigir els primersconcerts de ]'Orquesta Bética — de la qual

fer fructificar musicalment el que l'esperit 1 havia estat un dels fundadors — i a qui elde ]'enginyer ha elaborat. mestre Falla va instar perquè sortís en

El llibre del doctor Lertes està dividit en tournées, cosa a la qual el mestre Torres

tres parts. En la primera, l'autor tracta de no va poder accedir pels seus deures cate-la música en forma genèrica i examina dralicis.totes les lleis físiques, sota el punt de vista No cal afegir que no era un músic po-musicab, considerant llur coneixement indis- pular. Les seves obres eren executades apensable per al tècnic que vulgui dedicar-se l'estranger. A la Ciutat de València n'haals instruments musicals que funcionen elèc- donat a conèixer algunes l'Orquestra Va-tricament. La segona part està dedicada a lenciana de Cambra dirigida pel mestre

l'estudi de la generació elèctrica dels tons, Francesc Gil.arribant fins a les lleis fonamentals de les Hi ha obres d'Eduard Torres editades per

oscillacions elèctriques ; de la forma com les cases Orfeo i Unión Musical, espanyo-

s'originen i de la producció del timbre mu- les ; Senart i Rouart, de Paris, i Schirmer,

sical pels mitjans electromagnètics i electro- de Nova York.mecànics. En la tercera i últi-ma part tracta dels instrumentsmusicals elèctrics i traçant llurhistòria completa. En primerbloc s'ocupa dels instrumentspurament eléctrics i immedia-u.:: . dels electromecànics.

Els primers són aquells on elso es produeix per mitjà de l'e-lectricitat i els segons, al con-trari, sols representen l'aplica-ció d'amplificadors i circuitselèctrics en instruments musi-cals (piano, violí, violoncel, et-cètera). En aquesta darrera parttrobem una descripció comple-ta de tots els instruments quefins ara han estat ideats i cons

-truits, des de ]'inventat perTheremin fins l'orgue integralde Givelet i Coupleux, passantpels diversos models de pianoen els quals s'utilitzen amplifi-cadors electrònics i els instru-

ments d'arc en els quals els mitjans electro-magnètics milloren les qualitats acústiques.

No estem pas en situació de donar acíuna anàlisi completa de tots els problemesacústics, elèctrics i musicals que aquest pre-ciós llibre aborda. No volem tampoc discu-tir en aquest moment les conseqüències ar-tístiques que tindran aquests invents per alfutur de la música. Sabem només — i no-vament la història ens proporcionarà exem-ples — que tot invent, que tota millora real-ment important i corresponent a necessitatsartístiques ha trobat la seva realització mu-sical a través d'un nou estil de composició.Recordem només la invenció del pedal, arafa un segle, que portà darrera seu ]'estilbrillant en la composició pianística del ro-manticisme. Ni un sol Nocturn de Chopinni un sol dels grans poemes romàntics deLiszt per apiano no serien imaginables sen-se aquest «petit detall, purament tècnicel pedal. La distància tècnica; estètica ipràctica entre un clavecí primitiu i un mo-dern piano de concert no és superior a laque hi ha entre aquest i un trautònium oun hellértion.

El llibre de Lertes està escrit en un estilmodèlic de claredat i de comprensió. Totsels diferents tipus d'instruments elèctricshan trobat una explicació intel.ligent. Encada pàgina d'aquest llibre important, àdhucquan de vegades i necessàriament tracta deles matèries purament acústico-físiques, l'ín-tima coneixença de les quals és tanmateixindispensable al músic modern, escoltem laveu d'un tècnic que disposa, alhora, d'unprofund coneixement del domini musical.Ens hem cregut en el deure de cridar l'a-tenció dels nostres lectors sobre aquesta ma-tèria poc coneguda, sobretot quan la casaTelefunken acaba de construir un trautò-nium com a instrument popular i quan com-positors famosos s'hi han començat a inte-ressar. El trautònium Telefunken és el re-sultat d'un treball comú i persistent delsinventors Trautwein, Helberger i Lertes.

Orro MAYER

(t) P. Lertes: Elehtrische Musik. EditorTheodor Steinkopff. Dresde i Leipsic, 1933

MIRADORSubscripció: 3`50 pies. frimesfre

Coros Catalanes, núm. 589TeIMon 11430

IMPRESOS COSTANou d• le RembLa. 45

• ARC[LONA

«Era un gran temperament musicalEduard Torres, ja ho havem dit. I ,passàals ulls de collegues seus per home d'ideesavançadíssimes en música, essent així queTorres era modern i comprenia totes lesconquistes' de l'art musica] precisament per-què coneixia a fons l'obra de Joan SebastiàBach, , de la qual no pocs músics del seutemps estaven en dejú.»

Per la seva banda, Joaquim Turma haescrit :

«La labor del senyor Torres té una granimportància, precisament, en els momentsen què la música religiosa es debat entreles malles del motu proprio de Pius X.D'inspiració fresca i tendra, d'imaginaciómeridional i sentint profundament el colori l'ambient del món sonor, malament espodia avenir Torres a la ferrenya disciplinad'un contrapunt rígid, la finalitat imme-diata del qual no pot ésser més que imitarels polifonistes del segle xvt. 1 vorejantaquesta disciplina, va fer Torres una granquantitat d'obres bellíssimes : misses, ballsper als seises de la Catedral, pregàries d'or-questra i cars par a les Confraries sevi-llanas i, sobretot, moltes obres per a orgue,que són les més conegudes per trobar-sepublicades en diferents antologies. Encarava dur Torres la seva audàcia de compo-sitor (una mica per consell meu) a portara la música religiosa quelcom del folkloreandalús; prova d'això és la seva popularsaeta per a orgue.»

Però Eduard Torres mai no deixà d'ésservalencià, malgrat el llarg allunyament. Re-ferint-se a El santo rey don Fernando i aEl puente de Triana, ha escrit el professori compositor Manuel Palau i Boix

uHom veu, tant en la tria de ]'autocalderonià com en el simple títol sarsue-lístic, que Eduard Torres estimava la tra-dició, la història i ]'ambient sevillans, peròno cregui remotament el lector que aquestsefectes hagin modificat en la part més mí-nima el seu esperit netament, constantment,fortament valencià.

»Les seves obres respiren una vitalitatemocional que encisa l'oient .més indiferenti acusa un creador de raça.

aLa forma és en Torres una cosa estu-pendament perfecta i original. Res de cli-xés que es veuen venir. Si hi ha una mú-sica valenciana sense anècdota, sense tòpic,sense necessitat d'acudir ni a 'a ;ebrega-

. dí sima cançó que la ha assaciat totl omni a temes menys coneguts, aquesta és lamúsica de Torres.»

^ *xx

I heus ací que ja havem parlat d'Eduard

Torres... amb la collaboració de personesque tenien motius per a conèixer-lo i queno l'han oblidat a l'hora de la mort,

ALMELA I VIVES.

Helberger tocant l'hetlèrtion a quatre veisla civeta, el Dr. Lentes. Al fons, l'allavau

+eO

Dèiem que la prensa gairebé no ha parlatso re Eduard Torres a l'hora de la mortd'aquest. I això és una raó pera recolliralguna cosa de les poques que la premsa

ha dit.Eduard L. Chavarri, professor d'Història

de la Música i compositor, ha escrit


El Petit Príncep, la Guineu i l'amistat

El Petit Príncep, la Guineu i l'amistat

L TUIE 15 cèntims Núm. 13 S

L TUIE 15 cèntims Núm. 13 S

TASQUES TERCER TRIMESTRE 4 ANYS FINS EL 23 DE MAIGceipsantamariadelmar.net/wp-content/uploads/sites/47/2020/05/TAS… · número, fer seriacions (ex: raïm, plàtan, raïm, plàtan…),

TASQUES TERCER TRIMESTRE 4 ANYS FINS EL 23 DE MAIGceipsantamariadelmar.net/wp-content/uploads/sites/47/2020/05/TAS… · número, fer seriacions (ex: raïm, plàtan, raïm, plàtan…),

Preu: 3o cèntims •Corts Catalanes, 589 -Tel. pessetes ...

Preu: 3o cèntims •Corts Catalanes, 589 -Tel. pessetes ...

Preu: Catalanes, 589 • Tel. 3`50 pessetes trimestre Un ... · Preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 • Tel. 11430 • Subscripció: 3`50 pessetes trimestre MIRADOR INDISCRET

Preu: Catalanes, 589 • Tel. 3`50 pessetes trimestre Un ... · Preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 • Tel. 11430 • Subscripció: 3`50 pessetes trimestre MIRADOR INDISCRET

MÚSICA SOUND & VISION ECONOMIAd’hàbitat òptim, convertint l’espècie en un dels mamífers carnívors menys freqüents a Osona: gene-ralment per darrere de la guineu, el teixó,

MÚSICA SOUND & VISION ECONOMIAd’hàbitat òptim, convertint l’espècie en un dels mamífers carnívors menys freqüents a Osona: gene-ralment per darrere de la guineu, el teixó,

Descripciócimhotels.com/wp-content/uploads/2012/02/coll-doli... · RAÏM DE PASTOR (Sedum sediforme ) Planta adaptada a la sequera gràcies a la capacitat d’emmagatzemar aigua

Descripciócimhotels.com/wp-content/uploads/2012/02/coll-doli... · RAÏM DE PASTOR (Sedum sediforme ) Planta adaptada a la sequera gràcies a la capacitat d’emmagatzemar aigua

BLACK NADIA 7 - ritablue.com · Blue Curaçao, Malibu i suc de pinya CAIPIRINHA 7 Llima natural, sucre i cachaça CAIPIRISIMA 8 Raïm, sucre, vodka i suc de raïm COSMOPOLITAN 8 Vodka,

BLACK NADIA 7 - ritablue.com · Blue Curaçao, Malibu i suc de pinya CAIPIRINHA 7 Llima natural, sucre i cachaça CAIPIRISIMA 8 Raïm, sucre, vodka i suc de raïm COSMOPOLITAN 8 Vodka,

Menjarem raïm collit al parc

Menjarem raïm collit al parc

L'Ós que va ser enganat per la Guineu

L'Ós que va ser enganat per la Guineu

20 cèntims - Dipòsit Digital de Documents de la UAB

20 cèntims - Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Fes-me’n cinc cèntims - Vilanova i la Geltrú · Fes-me’n cinc cèntims... 011 Introducció 013 El món de les mesures. Quant en vols? 017 Quant en vols? 019 Comprar a La Baronesa

Fes-me’n cinc cèntims - Vilanova i la Geltrú · Fes-me’n cinc cèntims... 011 Introducció 013 El món de les mesures. Quant en vols? 017 Quant en vols? 019 Comprar a La Baronesa

L’EDAT ANTIGA LÈXIC COMERÇ CASA IBERA VAIXELL …malsius2/EAntiga.pdf · 1 l’edat antiga comerÇ casa ibera vaixell escriba faraÓ guerrers raÏm olives ric pobre iber dÉus

L’EDAT ANTIGA LÈXIC COMERÇ CASA IBERA VAIXELL …malsius2/EAntiga.pdf · 1 l’edat antiga comerÇ casa ibera vaixell escriba faraÓ guerrers raÏm olives ric pobre iber dÉus

Un dels símbols de Catalunyacimhotels.com/wp-content/uploads/2012/02/pedraforca.pdf · 2014. 10. 27. · sobre l'isard són l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i la guineu (Vulpes

Un dels símbols de Catalunyacimhotels.com/wp-content/uploads/2012/02/pedraforca.pdf · 2014. 10. 27. · sobre l'isard són l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i la guineu (Vulpes

Guineu Poruga

Guineu Poruga

EL CORB I LA GUINEU - Escoles FEDACel corb va mirar-se la guineu amb els ulls cada cop mÉs vanitosos, mentre la guineu li afalagava la seva veu i explicant les meravelles que d'ella

EL CORB I LA GUINEU - Escoles FEDACel corb va mirar-se la guineu amb els ulls cada cop mÉs vanitosos, mentre la guineu li afalagava la seva veu i explicant les meravelles que d'ella

No t’emportis elsvilanova.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/... · • Farem cinc cèntims de com funciona el nostre cervell front els estímuls externs i la funció de les

No t’emportis elsvilanova.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/... · • Farem cinc cèntims de com funciona el nostre cervell front els estímuls externs i la funció de les

ASSEGURANÇA BASE AMB GARANTIES ADDICIONALS PER A RAÏM … UVA... · ADDICIONALS PER A RAÏM DE VINIFICACIÓ A LA PENÍNSULA I A LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS CONDICIONS

ASSEGURANÇA BASE AMB GARANTIES ADDICIONALS PER A RAÏM … UVA... · ADDICIONALS PER A RAÏM DE VINIFICACIÓ A LA PENÍNSULA I A LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS CONDICIONS

d’empreses - productesdelaterra.diba.catproductesdelaterra.diba.cat/sites/productesdelaterra.diba.cat/... · FELIX GALIMANY BOLET Raïm: macabeu, xarel·lo, merlot, ... 69 SUC DE

d’empreses - productesdelaterra.diba.catproductesdelaterra.diba.cat/sites/productesdelaterra.diba.cat/... · FELIX GALIMANY BOLET Raïm: macabeu, xarel·lo, merlot, ... 69 SUC DE

L’EDAT ANTIGA LÈXIC COMERÇ CASA IBERA VAIXELL ESCRIBAmontse.quintasoft.net › EAntiga.pdf · l’edat antiga comerÇ casa ibera vaixell escriba faraÓ guerrers raÏm olives ric

L’EDAT ANTIGA LÈXIC COMERÇ CASA IBERA VAIXELL ESCRIBAmontse.quintasoft.net › EAntiga.pdf · l’edat antiga comerÇ casa ibera vaixell escriba faraÓ guerrers raÏm olives ric