Menorca

ISSN: 2603-8889 (versión digital)

Colección Geolodía.

Editada en Salamanca por Sociedad Geológica de España.

Autor: Agustí Rodríguez Florit

Geolodia és un conjunt d'excursions gratuïtes

coordinades per la SGE, guiades per geòlegs/gues i

obertes a tot tipus de públic. Amb el lema "Mira el que

trepitges", el seu principal objectiu és mostrar que la

geologia és una ciència atractiva i útil per a la nostra

societat. Es celebra el mateix cap de setmana a tot l’estat.

Què és el GEOLODIA?

www.geolodia.es

2

La vuitena edició del Geolodia Menorca pretén enaltir el mapa

geològic, davant el valor que té per a la societat i el

desenvolupament d'un territori. El Geolodia 2019 Menorca vol

ensenyar a llegir aquest eina, que des del desconeixement es

podria reduir simplement a un mapa amb molts colors. Així,

amb aquesta finalitat es proposa un recorregut per una de les

platges més emblemàtiques de Menorca, Cavalleria.

Un GEOLODIA dedicat al mapa geològic...

Una representació gràfica de les característiques geològiques

d’una part de la superfície de la Terra. Els diferents tipus de

roques es representen mitjançant diversos colors (o trames)

indicant la seva edat i utilitzant com a base per a la seva

elaboració un mapa topogràfic. També es representen els

contactes entre materials i les estructures tectòniques.

Què és un mapa geològic?

Mapa geològic del Cap de Cavalleria (simplificat de

Rosell, J. et al., 1989).

3

ATURADA 1: Punta Roja

Per tal de reconèixer les roques que anirem trobant al llarg de l’excursió i

les seves característiques, el primer que farem sempre serà situar-nos al

mapa geològic i consultar la seva llegenda.

Ens aproparem, tocarem i

ens fixarem que les roques

del nostre entorn, tot i

presentar el mateix color,

són diferents, i que aquestes

diferencies són degudes a la

mida dels grans que les

formen.

Fixem-nos amb cala Roja. En ella també hi dominen les mateixes roques

que trepitjem. Però si són les mateixes, perquè unes conformen un

promontori i les altres una cala? Fixem-nos bé en els penyals i ho

entendrem.

Aquestes roques es van

formar per l’acció de

grans rius, els quals

s'encarregarien de

seleccionar els sediments

que transportaven, i en

conseqüència, i amb el

pas del temps, originarien

roques diferents.

Al codolar que dona continuïtat a la platja

de Ferragut, veurem per davall de les

mateixes roques identificades a la platja,

unes altres d’aspecte més massiu.

El mapa geològic ens assenyala que

pertanyen al Carbonífer i que entre

ambdós materials hi ha un tipus de falla

anomenada encavalcament, que superposa

unes roques més antigues per damunt

d’unes altres de més modernes.

És interessant comprovar que si tirem unes

gotes d’àcid, les roques que trobem davall

‘bulliran’ a diferència de les de sobre.4

ATURADA 2: Platja de Ferragut

Tal i com ens indica el mapa geològic,

el recorregut proposat es caracteritza

per la seva diversitat geològica. A

Ferragut identificarem unes roques

fosques que van ser sedimentades

durant el Devonià, a les grans

profunditats marines i a partir d'allaus

de corrents d'aigua tèrbola.

El tret més atractiu d’aquestes roques

són uns espectaculars plecs.

Normalment, associem aquestes

deformacions als esforços de

compressió sobre les roques, però en

aquest cas potser es podrien relacionar

amb altres esdeveniments.

ATURADA 3: Codolar de Ferragut

5

ATURADA 4: Punta de Ferragut

ATURADA 5: Arenes de Cavalleria

Com a les anteriors aturades, trobem una roca formada per grans, però en

aquest cas, els grans d’arena tenien un origen majoritàriament biològic.

Constitueixen una roca que a les I. Balears anomenam marès, i que en

aquest cas, es va formar en un temps geològic molt més recent, el

Quaternari. El mapa geològic interpreta aquestes roques com a dunes, les

quals van ‘petrificar’, és a dir, eren unes acumulacions d’arena que amb el

pas del temps s’han consolidat donant lloc a una roca.

La superfície del terreny

està ‘tallada’ constituint

formes geomètriques.

Aquestes són un reflex de

l’activitat humana que

durant anys va extreure

roca per tal d’obtenir

cantons i pedres de molí

per moldre o triturar el gra

i convertir-lo en farina.

La connexió entre aquesta i l’anterior aturada és evident, i de fet, si ens hi

fixam bé, veurem com en alguns indrets l’arena està esdevenint roca. Una

arena amb una gran presència de restes d’organismes marins associada

principalment a la Posidonia oceànica, que a Menorca se li pot estimar una

producció d’unes 5.330 tones de sediment anual.

6

ATURADA 6: Entre el Devonià, el Carbonífer i el Permià

Finalitzarem l’excursió identificant el contacte entre les dues roques que

caracteritzen l’entorn natural de les platges. Segons el mapa geològic que

hem utilitzat durant l’excursió, correspon a un contacte discordant, és a dir,

entre ambdues roques, sedimentades al Devonià i Permià, no hi ha

continuïtat temporal ja sigui per erosió o per no deposició. Tanmateix, hi

ha un altre mapa geològic de la zona (Bourrouilh, 1983) que indica que el

contacte és mitjançant una falla i que afecta materials del Carbonífer i

Permià.

I és que no tots els mapes geològics d’un mateix lloc expliquen el mateix,

ja que en el fons, el MAPA GEOLÒGIC és la interpretació que fa el seu

autor de la realitat que trepitja.

El Geolodia 19 Menorca pot complementar-se amb un itinerari més llarg

fins cala Torta per reconèixer les roques que es van dipositar a continuació

de les observades a l’aturada 1. Aquestes corresponen especialment a

calcàries, margues i dolomies sedimentades durant el Triàsic i el Juràssic, que juntament amb les

roques identificades durant

el nostre recorregut,

manifesten la magnífica

geodiversitat del cap de

Cavalleria.

7

EX

ER

CIC

ID

ibuix

a al

map

a am

b u

n l

lapis

(no a

mb b

olí

gra

f),

tots

aquel

ls l

locs

de

Men

orc

a on p

uguis

reco

nèi

xer

les

mat

eix

es r

oques

que

està

s tr

epit

jant

a l’

atura

da

1.

Les

taq

ues

són c

ontí

nues

o

dis

conti

nues

? P

er q

uè?

Per

a s

ab

er-n

e m

és:

Bo

urr

ouil

h,

R.

19

83

. E

stra

tig

rafí

a, se

dim

ento

log

ía i

tec

tón

ica

de

la i

sla

de

Men

orc

a y

del

no

rest

e

de

Ma

llo

rca

.M

emo

rias

del

Inst

ituto

Geo

lógic

o y

Min

ero

de

Esp

aña.

Mad

rid

, 9

9, 6

72

pp

.

Mas

caró

Pas

ariu

s, J

. 1

97

9. E

n B

inim

el·l

ày

en F

erra

gu

t. Y

un

a c

an

tera

an

tig

ua

de

pie

zas

circ

ula

res

en C

ala

Mic

a.

Dia

rio

Men

orc

a ed

. 1

2/0

1/1

97

9.

Po

ns,

G.X

. i

Mir

-Gual

, M

. 2

01

8. E

l si

stem

a d

un

ar

de

cala

Tir

an

t (c

ost

a N

. d

e M

eno

rca

). A

:

Ro

drí

guez

, A

., P

ons,

G.X

. y d

e P

ablo

, F

. (e

ds.

). G

uía

de

geo

logía

de

Men

orc

a. I

tiner

ario

s

nat

ura

les

y c

ult

ura

les.

Co

l·le

cció

Men

orc

a R

eser

va

de

Bio

sfer

a, 6

. C

onse

llIn

sula

r d

e M

eno

rca

–

Agèn

cia

Men

orc

a R

eser

va

de

Bio

sfer

a; I

ME

, 7

: 1

33

-15

2.

Ro

sell

, J.

Gó

mez

-Gra

s, D

. i

Elí

zag

a, E

. 1

98

9. M

ap

a g

eoló

gic

o d

e E

spa

ña

, es

cala

1:2

5.0

00

. F

ull

núm

. 6

18

, I-

II.

IGM

E.

ORGANITZA:COORDINA:

Amb el patrocini de:

GEOLODIA 19 - Illes Balears (Menorca)

Monitors: Bernat Caritg, Joan Fortuny, Antoni Obrador i Agustí

Rodríguez. Guia de camp: Agustí Rodríguez. Coordinació Illes

Balears: Jordi Giménez.

Amb la col·laboració de: