PRESENTACIÓ

Iter Luminis és el resultat d’anys de cerca d’un nou sentit en la interpretació i posterior adaptació artística dels repertoris històrics i tradicionals. És una cerimònia musical i poètica, que desitja compartir amb el públic una mateixa orientació en el nucli de l’experiència de Teresa de Jesús, en diàleg amb la mística de Ramon Llull. S’ha expressat des del 2010 mitjançant un espectacle musical concebut per a ser viscut en esglésies, teatres i espais simbòlics, en els quals s’hi retroben les cançons de la tradició escrita, recollides en el Llibre Vermell de Montserrat amb el repertori tradicional oral, les cançons bressol de tota la Mediterrània. Els missatge dels seus valors abasta des la convivència entre cultures i pobles fins a la necessitat d’una lectura actual de símbols religiosos i culturals.

Iter Luminis. Un camí orientat (Satélite K, 2017) és un doble disc i un llibre-disc que vol deixar constància de tot el camí musical, artístic i experiencial fet per Lídia Pujol en els darrers set anys. L’expressió musical i poètica que interpreta vol ser un vincle entre el passat i la contemporaneïtat que projecta un futur compromès amb uns valors universals.

Després de recórrer desenes d’espais sagrats d’arreu de Catalunya amb una mateixa orientació, representar artísticament el desig de la qualitat humana amb la implicació de la gent del territori, Lidia Pujol presenta el doble-disc Iter Luminis. Un camí orientat, que es publica juntament amb un llibre-disc que deixa constància de les experiències viscudes en aquest camí de llum (Iter Luminis) durant els darrers 7 anys (2010-2017) i que han suposat la construcció d’una consciència personal en tres etapes simbòliques: La Cerimònia de la Llum, la revelació de la possibilitat de la diversitat en comunió (CD1), Camí d'Identitat, la retrobada amb les pròpies arrels (descàrrega digital inclosa al llibre-disc) i Treballs i Plaers d'Amor, l’orientació compartida (CD2).

El doble disc conté La Cerimònia de la Llum amb 11 músics i Treballs i Plaers i d'Amor que representa l'espectacle viscut amb la participació de professionals i persones no professionals formades en aquest camí. El llibre-disc documenta aquest camí amb fotografia, il·lustració, paraula i música.

La llàntia de llum que teniu a les vostres mans està feta al taller de ceràmica de Sant Benet de Montserrat, amb oli biodinàmic Peccatum7 i cera pura d’abella de Vita Levis. La bossa que la conté l’han confeccionat les dones de la Fundació Ared i porta un ble trenat per les monges de Sant Benet de Montserrat per continuar fent servir la llàntia amb oli.

REPERTORI

I. He mirat aquesta terra (Lletra: Salvador Espriu. Música: Raimon, s. XX)

II. Sogna fiore mio (Cançó de bressol napolitana)

III. Alma buscarte has en Mi (Lletra: Teresa de Jesús, s. XVI. Música: Moxica, s. XV)

IV. Ara és temps de dormir (Tarquinio Merula, s. XVII)

V. Ondas do mar / Mia irmana fremosa (Martin Codax s. XIII)

VI. Les llàgrimes del moliner (Popular jueva jiddisch)

VII. Quant ay lo mond consirat (Trobador anònim, segle XIII)/ A vós, dona verge santa Maria (Lletra: Ramon Llull, s. XIII-XIV. Música: anònim provençal, s. XIV)

VIII. Mariam Matrem (Llibre Vermell de Montserrat, segle XIV).

IX. Cuncti Simus. (Llibre Vermell de Montserrat, segle XIV).

X. La nina i son germà. (Popular catalana)

XI. Ad mortem festinamus (Llibre Vermell de Montserrat s. XIV).

XII. Polorum regina. (Llibre Vermell de Montserrat, segle XIV).

XIII. Al·là, Al·là (Cançó de bressol àrab)

XIV. Un home moria sense amor (Hi ha gent). (Lletra: Joan Vergés, s. XX; R. Llull, s. XIII-XIV. Música: Joni Mitchell, s. XX)

Durant quaranta-cinc anys he intentat moure l’Església i els prínceps cristians a actuar pel bé

públic. Ara sóc vell i pobre, però continuo en el mateix propòsit, i en el mateix propòsit

continuaré fins a la mort. (Ramon Llull adaptat per Lídia Pujol)

He mirat aquesta terraQuan la llum pujada des del fons del mar

a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra (bis).

Quan per la muntanya que tanca el ponent

el falcó s'enduia la claror del cel, he mirat aquesta terra (bis).

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit i boques de fosca fressen als camins,

he mirat aquesta terra (bis).

Quan la pluja porta l'olor de la pols de les fulles aspres dels llunyans alocs,

he mirat aquesta terra (bis).

Quan el vent es parla en la solitud dels meus morts que riuen

d'estar sempre junts, he mirat aquesta terra (bis).

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç de passar la rella damunt els records,

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit camp

l'ample silenci que estenen els grills, he mirat aquesta terra (bis).

Mentre comprenien savis dits de cec com l'hivern despulla la son dels sarments,

he mirat aquesta terra (bis).

Quan la desbocada força dels cavalls de l'aiguat de sobte baixa pels rials,

he mirat aquesta terra (bis).

Para aprovechar mucho en este camino no está la cosa en pensar mucho, sino en amar mucho.

Mucho será bien que estudiemos siempre de andar en verdad. No digo sólo que no digamos

mentira, sino que andemos en verdad delante de Dios y de las gentes de cuantas maneras

pudiéremos, en especial no queriendo nos tengan por mejores de lo que somos. La humildad...

La humildad es andar en verdad. (Teresa de Jesús)

Sogna fiore mio Sogna fiore mio, sogna e riposa,

chiude sta vocca che pare na rosa. Sogna e chiude gli occhi tunne tunne, ca quanne sogni tu sogna gliu munne.

Chiude gli occhi e nun parlare, sogna gliu funne di gliu mare,

chiude gli occhi e nun avè paura, sogna nu munne fatta a sunature.

Sogna lu ventu e sogna la tempesta, sogna gliu mare e sogna la foresta,

ca la musica de st’organetto te riempe ‘ncore e te scaveta ‘mpette.

E raziulella mia nun parlare, nun’è cchiù tempe ‘de rifiatare,

oggi hai finite de disperare, dopedimani jamma a faticare.

Ch gl’amma da fare nu gran castelle, piene de tante cose belle,

gl’ammma da fare d’ore e d’argente, c’hanna abitare tutta la gente.

E ogni jorne sarà allegria, e ci sarà pure mamma mia,

e la fatia nun sarà cchiù amara, pecchè saremo allora tutti quanti uguale.

Sogna fiore mio sogna e riposa, st’occhi toi so ‘comme li rose,

sogna tutti sti cose belle. Gliu cielo, gliu mare e tutte li stelle,

e sogna sogna e nun tardare. E falla subito reposare,

e scegne sogne e se non vo’venire, co chesta musica falla addormire.

¡Qué ceguedad tan grande la mía!

¡Qué disparate huir de la luz

para andar siempre tropezando! (Teresa de Jesús)

Alma, buscarte has en mí Alma, buscarte has en Mí, y a mí buscarme has en ti.

De tal suerte pudo amor, alma, en Mí te retratar, que ningún sabio pintor supiera con tal primor

tal imagen estampar.

Fuiste por amor criada, hermosa, bella y así

en mis entrañas pintada; si te pierdes, mi amada,

alma, buscarte has en Mí.

Si tu foll dius veritat, seràs ferit i escarnit per la gent, reprès, turmentat, i mort. (Ramon Llull adaptat per Lídia Pujol)

Ara és temps de dormir Ara que ja és temps de dormir

dorm fillet i no ploris més perquè ja arribarà el temps on caldrà

plorar.

Ai amor meu, fill del meu cor, fes la noni, noni, noni, no.

Ara pren aquesta llet,

dels meus pits intactes pren la llet perquè el ministre més cruel,

ja et prepara el vinagre i la fel.

Aquestes mans i aquests peus que ara dolços i tendres veus, no saps de quantes maneres

seran travessats per tallants claus.

I aquest rostre ple de gràcia tan lluminós com la rosa més bella,

escopinades, cops, embrutaran amb turment i gran afany.

¡Ay, queda tanto por hacer! Hijas mías, no hagan las cosas sólo por costumbre, sino haciendo

actos heroicos porque el amor és mar atribolada d’ones i de vents que no té port ni ribatge.. (Ramon Llull i Teresa de Jesús adaptats per Lídia Pujol)

Ondas do mar/Mia Irmana fremosa

Ondas do mar de Vigo, se vistes meu amigo?

E ai Deus!, se verrá cedo? Se vistes meu amigo, o por que eu sospiro?

E ai Deus!, se verrá cedo?

Mia irmana fremosa, treides comigo a la igreja de Vigo u é o mar salido

e miraremos las ondas.. A la igreja de Vigo u é o mar levado e verrá i, mia madre, o meu amado

e miraremos las ondas.

Digues, foll, ¿qui sap més d’amor: aquell que en té plaer o aquell que en té treballs i

llanguiments? (Ramon Llull adaptat per Lídia Pujol)

Ningú no em responia la pregunta,

però anava a veure els camps

i em saciava.

Complia fidelment amb la litúrgia

de deixar-hi la pell i esperar l’alba.

I el blat era agraït i els déus,

de tant en tant,

tronaven a llevant i feien ploure.

Sabia amb quin color es desvetllen

els matins i el desencís esqueixat

dels capvespres.

Sabia què era una ombra

i un rierol eixut, acostar llenya

al fogar i mirar darrera els vidres.

Per què no es pot viure d’això?

Després, per omplir el pap

serveix qualsevol cosa? (Josep Riera)

Canto pel sol que anuncia un nou dia pel llevant

Canto per totes les coses que el ponent ha soterrat. (Pregària popular)

Les llàgrimes del moliner No sé ni els anys que han anat passant des que d’aquí sóc moliner. Les rodes giren, els dies passen m’he tornat vell i desvalgut. Hi ha vegades que faig memòria per recordar si he tingut sort. Les rodes giren, els dies passen i cap resposta ve d’enlloc.

M’he quedat sol i abandonat dona i infants, tots han fugit. Les rodes giren, els dies passen ara ningú no s’està amb mi. He sentit dir que em volen fer fora del poble on visc i del molí. Les rodes giren, els dies passen

sense aturar-se i sense fi. Sota quin sostre hauré de viure

jo ja sóc vell i estic cansat. Les rodes giren, els dies passen i amb ells el jueu també se’n va.

Quan he considerat totes les coses d’aquest món, m’adono que tot el que no és Amor

no és res.

- ¿I qui sap més d’amor: aquell que en té plaer o aquell que en té treballs i llanguiments?

- L’un sense l’altre no pot tenir coneixença de l’amor. (Ramon Llull adaptat per Lídia Pujol)

Quant ay lo mond consirat

Quant ay lo mond consirat, tot l’als es nient mas Dieu; e com be’m som apensat,

lo comiat es fortment greu.

E car nos èm de grieus pecats carregat, si’n enquerèm, poirà’ns èsser perdonat,

car Senyor tal avèm cui plai mercé, pos que platz, qu’aissí m’es acostumat.

A vós, dona verge santa Maria

A vós, dona Verge Santa Maria, de mon voler, que es vol enamorar

de vós tan fort que sens vós no volria en nulla res desirar ni amar;

car tot voler ha milloria sobre tot altre que no sia

volent en vós, qui és maire d’amor: qui vós no vol no ha d’on s’enamor!

Pus mon voler vol vostra senyoria,

lo meu membrar e el saber vos vull dar; car sens voler, Dona, jo què els faria?

E vós, Dona, si us plai, façats membrar, entendre, amar a clerecia per ço que vagen en Suria

a los infeels, convertir, predicar, e els cristians facen pacificar.

Mant hom se vana que morria

pel vostre Fill, si lloc venia; mes paucs són cells qui el vagen

predicar als infeels, car mort los fai dubtar.

Mariam Matrem (Llibre Vermell de Montserrat s. XIV) Mariam Matrem Virginem attolite

Ihesum Christum extollite concorditer.

Maria seculi asilum defende nos. Ihesu tutum refugium exaudi nos. Iam estis nos totaliter diffugium

totum mundi confugium realiter.

Ihesu suprema bonitas verissima. Maria dulcis pietas gratissima.

Amplissima conformiter sit caritas ad nos quos pellit vanitas enormiter.

Cuncti simus concanentes

Cuncti simus concanentes Ave Maria.

Virgo sola existente en affuit angelus Gabriel est appellatus atque missus

celitus. Clara facieque dixit: Ave Maria.

Clara facieque dixit: audite karissimi.

En concipies Maria: Ave Maria.

En concipies Maria, audite karissimi. Pariesque filium: Ave Maria.

La nina i son germà

A Aragó hi ha una nina que és bonica com un sol.

Té la cabellera rossa, li arriba fins als talons.

Ai, amorosa Anna Maria,

robadora de l’amor… Ai, de l’amor…

Son germà se la mirava amb un ull tot amorós.

No fóssim germans, Maria, mos casaríem tots dos.

Se la pren per ses mans blanques,

se la pren tot amorós,

a dalt se’n pugen roseta, a dalt se’n pugen tots dos.

I en una cambra de roses i en un llit cobert de flors,

son germà se la mirava amb un ull tot amorós.

Amor, amor, amor, amor, amor,

això no és amor.

Ai amor meu, ai amor meu, plores com ho fa un ocell,

t’han deixat tan grans ferides, que ja no tenen remei.

Yo siempre he estimado más la virtud que el linaje. Tener la única nobleza que importa, la del

corazón generoso. ¿O es que creéis que Dios les exige cartas y títulos a sus fieles para entrar en

el cielo? ¿O que es más indigno el dinero ganado con el sudor que el heredado sin esfuerzo?

También vosotras tendréis que escoger hijas mías, pues no tenemos la suerte del árbol

que de por sí busca la luz sin otro remedio. (Teresa de Jesús adaptada per Lídia Pujol)

Ad mortem festinamus Ad mortem festinamus peccare desistamus.

Scribere proposui de contemptu mundano ut degentes seculi non mulcentur in vano.

Iam est hora surgere a sompno mortis pravo.

Vita brevis breviter in brevi finietur mors venit velociter quae neminem veretur.

Omnia mors perimit et nulli miseretur.

Tuba cum sonuerit dies erit extrema et iudex advenerit vocabit sempiterna electos in patria prescitos ad inferna.

Cuncti reges seculi et in mundo magnates advertant et clerici omnesque potestates

fiant velut parvuli dimitant vanitates.

Cantava l'ocell en el verger de l'Amat. Vingué l'Amic i digué a l'ocell: -Si no ens entenem pel

llenguatge, entenem-nos per l'amor. (Ramon Llull adaptat per Lídia Pujol)

Polorum Regina Polorum regina omnium nostra.

Stella matutina dele scelera.

Ante partum virgo Deo gravida semper permansisti inviolata.

Et in partu virgo Deo fecunda semper permansisti inviolata.

Et post partum virgo mater enixa semper permansisti inviolata..

Al·là Al·là

Trobà l’amic un home que moria sense amor i li preguntà a aquell home per què moria sense amor;

i ell respongué que no hi havia qui li hagués donat coneixença de l’amor, ni qui l’hagués instruït a

ésser amador. (Ramon Llull adaptat per Lídia Pujol)

Un home moria sense amor (Hi ha gent)

Hi ha gent que va sola pel món, sola entre amics que no ho són,

sola de tu, sola de mi, sola amb la pols del camí.

Hi ha gent que no veu mai jardins,

ni boscos, ni cel blau, ni mar endins, hi ha gent com tu i gent com jo,

sola amb el fang del plor.

I de vegades aquesta gent és resignada, no es queixa gens,

i de vegades encara riu, encara canta i encara viu.

Hi ha gent que viu com si morís,

i que pateix com qui és feliç, sola amb el plor que no ha plorat, sola amb el cor que encara bat.

PECCATUM7. Oli Verge Extra procedent de les nostres oliveres 100% arbequina situades a la comarca de Les Garrigues i Segrià. Les oliveres són conreades de forma biodinàmica i les olives premsades en molí propi. Experiència pecaminosa d’un oli extra verge superb, apetitós, desitjable, saludable i temptador.

FUNDACIÓ CASA DALMASES. Entitat sense ànim de lucre que es fonamenta en la promoció de la cultura, l’impuls sostenible del territori i el compromís amb l’economia social. Està impulsant un projecte d’elaboració de cervesa artesana de qualitat que dóna ocupació a persones en risc d’exclusió social.

COOPERATIVA L’OLIVERA. Som una cooperativa d'integració social que cultivem vinyes i oliveres i elaborem vins i olis cercant d'expressar d'allà on vénen, un origen: una terra i una gent que ho interpreta al darrere.

CAL SENZILL es dedica a l’elaboració de conserves i melmelades on la combinació d’ingredients tradicionals amb propostes innovadores, farà que vulgueu repetir.

VITA LEVIS. Elabora espelmes amb cera d'abella que nosaltres mateixos seleccionem d'apicultors del nostre entorn. La raó principal es poder oferir la màxima puresa en la matèria prima acompanyada, això si, d'un disseny inspirat en el present i fent servir coneixements de l'art de la cereria, tot per gaudir de la llum mes dolça que ens pot oferir la natura.

LA FUNDACIÓ ARED (Per a la Reinserció de Dones) té 23 anys d'història en favor de l'acompanyament social, la formació ocupacional-professional i la inserció laboral, treballant des de la xarxa d'agents socials que fan possible el salt a una vida més lliure, més autònoma, més feliç. Crea en el 2006 la seva empresa “Salta Empresa d’Inserció, S.L.O” que produeix i comercialitza productes tèxtils i de restauració. Sentim un sa orgull de poder col·laborar en aquest preciós recital que ens omplirà de llum a tots: la llum dels drets humans, la llum de la llibertat, la llum de saber que, malgrat tot, la vida pot ser bella també pels qui han estat en un moment privades de llibertat, o desanimades per l'exclusió social.

TREMENDINAS GARROTXA. Gemma Serra treballa amb les aromes i propietats de plantes i arbres medicinals propis de ľAlta Garrotxa, tant silvestres com de cultiu propi, amb l'objectiu d'enriquir cos, ment i esperit de forma sanadora. Mantenint viva l'energia i vibració de cada planta, per tal de crear una sinergia durant la seva aplicació.

DAVID VALLS combina la creativitat, la innovació i una constant experimentació amb els materials més exclusius i naturals per crear peces úniques de punt fetes a mà amb els millors materials

INGRID MUNT exterioritza la seva filosofia inspirada en el disseny on la puresa i la senzillesa defineixen la bellesa de l'existència. L'amor i passió per l'art del disseny juntament amb molt treball en la recerca de nous teixits i noves tècniques de punt, utilitzant els millors materials naturals del món, escenifica una bellesa minimalista, resultat de peces artesanes úniques que formen part de la dues col·leccions limitades que Ingrid Munt presenta cada any.

EL ROSAL. Empresa d'economia social que elabora galetes de manera artesanal, fetes a mà, una a una, únicament amb ingredients de proximitat i de primera qualitat, sense additius, conservants o colorants.

MATERIALS BIOCONSTRUCTIUS JORDI VILAR. Empresa familiar, especialitzada en materials bioconstructius. El nostre principal actiu, es la confiança dels nostres clients.

A GRANEL volen promoure la compra responsable i sostenible, amb l’eliminació del residu plàstic. Els productes que ofereixen són de procedència ecològica, natural o de petit productor i/o de proximitat que treballen de manera responsable per oferir una producció natural i de qualitat en el seu producte.

POMA DE MUNTANYA BIO LORD. Associació de productors de Poma de muntanya a la Vall de Lord, recuperant la producció de fruita dolça de forma ecològica, sostenible i de proximitat, com a única forma conscient de treball.

ENSABONA’T d’Ardèvol, comença ja fa uns anys un projecte d’aprenentatge d’elaboració de sabons, taller rere taller assoleixen nous formats i tipus de sabons, essent tot un èxit i un referent.

EDITORIAL BARCINO. Editorial especialitzada sobretot en la publicació de textos catalans antics, des dels orígens fins a la Renaixença. Entre les seves col·leccions n’hi ha d’edicions crítiques, d’edicions anotades i traduccions a diverses llengües.

LA TROBADA. El restaurant del temps de Terrassa. El temps és el més preuat que tenim, quan donem temps, donem vida. Qui dóna temps, dóna el millor de si mateix.

EL MONEGAL. Mas rehabilitat i convertit en hotel de 10 habitacions on l’objectiu principal és donar plaer als sentits, situat en la Vall de Lord. En aquest establiment podreu apreciar un tracte familiar i una màxima atenció al detall, així com una cuina per a paladars exigents. “Un oasi de bon gust”, és el millor afalac que ens han fet i del que en voldríem ser dignes mereixedors. No oferim luxe, no lluitem pel preu, nomes procurem la bellesa, tantes vegades reclosa en formes simples

Lídia Pujol, veu. Mohamed Ayoub, veu i llaüt. Pau Figueres, guitarra. M. Àngel Cordero, contrabaix i veu. Mohamed Soulimane, violí, kemanje, panderos. Marta Reixach, gong simfònic, sruti i monocordi.

El Cor de Vallferosa, C. Abril, M. d’Amore, C. Besson, G. Centeno, M. Cristina, J. Gispets, N. Lorente, MJ. Maiquez, M. Marsellach, M. Morales, R. Pi, M. Rovira, N. Serarols, R. Soriano.

Sandra Ballbé, moviment.

Amb la col·laboració de Joan Cabó (orgue) i Elisabet Erra (veu)

Oriol Marimon, disseny de so. Quim Pla, llums. Vita Levis, il·luminacions paralitúrgiques. Marc Javierre Kohan, fotografia. Eva Virgili, il·lustració. Romà Escalas, assessorament musical. Joan Figueres i M. Josep Besson, direcció de veus del Cor. David Valls, vestuari Lídia Pujol. Harbort Leather Design, vestuari M. Àngel Cordero. Teixidors, complements de vestuari. Ingrid Munt, vestuari de promoció. Judith Cahelles, ajudant de producció Laura Rubio, producció. Lídia Pujol, direcció. Agraïments: Teodor Suau, Anna Nubiola, Mª del Mar Albajar, Teresa Forcades, Montserrat Viñas, Fermí Manteca, Esther Borrego, Montse Vergés, Maria Ugarte, Manel Grau, Pasqual Fernández, Montse Vergés, Basílica del Pi de Barcelona, Casal La Salle de Veciana, Monestir de Sant Benet de Montserrat.