Pràctiques Biologia i Geologia 1 ESO€¦ · Dossier pràctiques de laboratori 1 ESO MATERIAL •...

Pràctiques Biologia i Geologia

1 ESO

Pràctiques 1 ESO de [email protected] està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/

http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/

Dossier pràctiques de laboratori 1 ESO

INDEX

Sumario

Pràctica: Normes de seguretat en el treball de laboratori.....................................................................3Pràctica: Material de laboratori............................................................................................................5Pràctica: Material de laboratori (II)......................................................................................................7Pràctica: La pressió atmosfèrica, la implosió.......................................................................................9Pràctica: Construcció d’un penell.......................................................................................................10Pràctica: L’aigua que no cau...............................................................................................................11Pràctica: Qualitat de l’aigua...............................................................................................................13Pràctica: Comprovació del pes de l'aire..............................................................................................14Pràctica: Identificació de minerals.....................................................................................................15Pràctica: Tipus i característiques de roques........................................................................................17Pràctica: Mesura de la densitat...........................................................................................................18Pràctica: Maneig del microscopi òptic...............................................................................................19Pràctica: Observació de mostres al microscopi..................................................................................20Pràctica: Dimensions i formes cel·lulars............................................................................................21Pràctica: Preparació i observació de cèl·lules vegetals......................................................................22Pràctica: Dissecció del peix................................................................................................................23Pràctica: Fem una Clau Dicotòmica de Peixos...................................................................................25Pràctica: Elaboració d’una col·lecció de papallones..........................................................................28Pràctica: Elabora el model d’un insecte.............................................................................................30Pràctica: dissecció d’un llavor............................................................................................................31Pràctica: Fototropisme........................................................................................................................33Pràctica: Geotropisme........................................................................................................................34Pràctica: Utilitzar una clau per classificar fulles................................................................................35Pràctica: Preparació i observació de teixits vegetals..........................................................................37Pràctica: Creació d’un jardí o hort vertical.........................................................................................39Pràctica: Microorganismes i higiene..................................................................................................41Pràctica: Microorganismes i higiene (II)............................................................................................43Pràctica: Fabricació del iogurt............................................................................................................44Pràctica: Tipus i característiques de roques (avançat)........................................................................45Pràctica: Pressió atmosfèrica..............................................................................................................49Pràctica: La capil·laritat.....................................................................................................................51Bibliografia.........................................................................................................................................52


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: NORMES DE SEGURETAT EN EL TREBALL DE

LABORATORI

El treball de laboratori no és perillós ni difícil si es treballa seriosament i es tenen en compte unesnormes de funcionament.

1. Quan realitzis un treball experimental al laboratori, segueix exactament les indicacions fetespel teu professor o professora. «Provar a veure què passa» amb substàncies químiques,aparells elèctrics, foc o altres materials pot comportar perill d’accident.

2. Tots els recipients del laboratori han de portar un etiqueta on se n’indiqui el contingut. Calllegir-les abans d’emprar qualsevol reactiu i seguir-ne les indicacions.

3. Quan hagis d’escalfar un tub d’assaig, has d’agafar-lo amb unes pinces, inclinar-lo una micai moure’l contínuament per la flama no toqui sempre al mateix lloc. Procura no apuntar acap company ni a tu mateix.

4. Si treballes amb un fogó de gas, has de tenir la precaució de tancar el pas del gas quan elfogó estigui apagat, per tal d’evitar intoxicacions i fins i tot, explosions.

5. Procura no tenir mai substàncies inflamables prop d’un fogó, podem produir cremades.

6. Generalment treballaràs amb recipients de vidre, pensa que el vidre calent té la mateixaaparença que quan està fred i, en canvi, es refreda mol lentament. En cas d’una cremada,refreda la zona afectada amb aigua una bona estona.

7. Les substàncies químiques no les has de tocar amb els dits, sinó amb una espàtula ben neta;poden produir cremades. Si alguna vegada et cau àcid o una substància càustica sobre la pello la roba, renta’t ràpidament amb molta aigua. Igualment en cas d'esquitxades als ulls.

8. No tastis mai una substància que desconeguis. Quan hagis d’olorar productes forts no hiposis el nas directament, serà suficient que no facis a poca distància.

9. Mai no pipetegeu aspirant amb la boca.

10. No es pot retornar mai l'excés de reactiu al recipient originari.

11. Per a substàncies sòlides s’utilitza la balança. Els reactius no han de posar-se maidirectament sobre els plats, sinó en un vidre de rellotge prèviament tarat, en el cas delssòlids, o en un vas, en el cas de líquids.

12. No utilitzeu un aparell si abans no sabeu com funciona.

13. Cal que utilitzis amb precaució els estris tallants, com el bisturí, tisores, navalles,...

14. Quan recolliu desprès de fer una experiència consulteu al professor o professora el destí delsresidus abans de llençar-los. Si són líquids i han d’anar per l’aigüera, llença’ls lentament ideixant córrer molta aigua al mateix temps. Si són sòlids i han d’anar a les escombraries, calque estiguin freds i escorreguts. Els llumins s’han de tirar a les escombraries ben apagats.Les restes de vidre trencat es llencen en una capsa destinada precisament a aquesta finalitat,ja que cal evitar riscs innecessaris al personal de neteja.

15. Sempre que acabis una experiència neteja el material i endreça’l al seu lloc.


ACTIVITATS

1.- Creus que al laboratori és fàcil tenir un accident? Per què?

2.- A continuació tens algunes de les normes que hauria de complir tothom quan treballa allaboratori; afegeix per què et semblen necessàries i també aquelles que t’hagin cridat més l’atencióindicant-ne el perquè:

a) Al laboratori no s’ha de córrer.

b) No s’han de fer proves amb materials que no es coneguin

c) si escalfem una substància amb un tub d’assaig, no s’ha de dirigir l’instrument cap a ningú.

d) En acabar el treball, cal deixar-ho tot endreçat i els fogons ben tancats.

e) ...

3.- Assenyala els principals perills que presenten aquest dibuixos.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: MATERIAL DE LABORATORI

OBJECTIU

Conèixer el material d’ús més comú que utilitzarem a les pràctiques que farem alllarg de tota l’ESO.

NORMES DE TREBALL I SEGURETAT AL LABORATORI

El laboratori, tot i que ens pot resultat molt atraient, no és un lloc lúdic; és un recinteequipat per treballar-hi. Al laboratori podràs comprendre, si poses prou interès, elsaspectes de la física, la química i la biologia que de vegades resulten avorrits o pocentenedors a la pissarra . Però és un lloc al qual s’ha de tenir un gran respecte,perquè pot ser un lloc perillós: s’hi poden produir incendis, intoxicacions, talls,cremades i explosions. S’ha de ser conscient en cada moment què s’està fent pertal d’evitar accidents. Per tant, molta cura.

MATERIAL

El dividirem segons de què estan fets. Cal que ompliu la fitxa de cada material ambel que s’explica a classe:

1. MATERIAL DE VIDRE

Nom:

Utilitat:

Comentari:

Nom:

Utilitat:

Comentari:

Nom:

Utilitat:

Comentari:


Nom:

Utilitat:

Comentari:

Nom:

Utilitat:

Comentari:

Nom:

Utilitat:

Comentari:

Nom:

Utilitat:

Comentari:

Nom:

Utilitat:

Comentari:

Nom:

Utilitat:

Comentari:

Nom:

Utilitat:

Comentari:

Nom:

Utilitat:

Comentari:


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: MATERIAL DE LABORATORI (II)

OBJECTIU

Conèixer el material d’ús més comú que utilitzarem a les pràctiques que farem alllarg de tota l’ESO.

MATERIAL

El dividirem segons de què estan fets. Cal que ompliu la fitxa de cada material ambel que s’explica a classe:

2. MATERIAL DE PORCELLANA

Nom:

Utilitat:

Comentari:

3. MATERIAL METÀL·LIC

Nom: Nom: Nom: Nom:

Utilitat: Utilitat: Utilitat: Utilitat:


Nom: Bisturí Nom: Agulla emmanegada Nom: Tisores Nom: Pinces

Utilitat: Utilitat: Utilitat: Utilitat:

4. MATERIAL DIVERS

Nom: Nom: Nom:

5. MATERIAL ÒPTIC

Nom: Lupa de mà Nom: Lupa binocular Nom: Microscopi


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA, LA IMPLOSIÓ.

Aquesta pràctica és perillosa no la realitzen en casa sense la supervisió d’un adult.

MATERIAL

• Un fogonet

• Una llauna de 33 cc de Coca Cola, Sprite, ...

• Una safata

• Unes pinces

• Aigua

PROCEDIMENTS

1. Ompli amb 5 cc d’aigua la llauna buida d’alumini.

2. Plena la safata d’aigua freda.

3. Agafa amb les pinces la llauna i calfa-les al fogonet.

4. Quant comença a sortir vapor d’aigua fica la llauna en la safata d'aigua cap per avall, deforma que no puga escapar el vapor d’aigua.

5. Ves amb cura la reacció es implosiva.

ACTIVITATS

Atén les explicacions del professor sobre la pressió atmosfèrica i respon les següents preguntes.

1. Descriu el que passa quan introduïm la llauna calenta cap per avall en la safata d’aigua

freda.

2. Quin gas surt de la llauna quan la calfem?

3. Per què es produeix aquesta reacció? Quina força actua?

4. Defineix pressió atmosfèrica.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: CONSTRUCCIÓ D’UN PENELL

MATERIAL

Cartró, porexpan , canyetes, pedres, una goma elàstica, un clau de ganxo, brúixola, i aquest dibuixde la rosa dels vents.

PROCEDIMENT

1. Dibuixa en un cartró i retalla amb compte la fletxa que ha de fer 20 cm.

2. Pinta-la

3. Lliga-la a la canyeta amb la goma elàstica.

4. Retalla una base quadrada de porexpan de 30 x 30 cm.

5. Dibuixa-hi la rosa dels vents i pin-ta-la.

6. Al centre de la rosa dels vents clava-hi el clau de ganxo, de manera que et quedi la partallargada cap a amunt, per poder-hi encaixar la canyeta amb la fletxa.

7. Col·loca el penell en un lloc al descobert, situant-lo correctament amb ajuda de la brúixola.

8. Posa-hi les pedretes a sobre per que el vent no alteri la seva posició.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: L’AIGUA QUE NO CAU.

La pressió atmosfèrica és el pes de l'aire que hi ha a sobre nostre. Les zones situades a nivell del

mar tenen més pressió atmosfèrica que les més elevades.

La pressió atmosfèrica es calcula amb el baròmetre, un aparell que calcula la pressió en mil·libars.

La pressió normal a nivell del mar equival a 1.013 mbar. Si augmenta la pressió atmosfèrica per

sobre de la normal hi ha un anticicló, o sigui, bon temps. Si baixa, hi ha una depressió, és a dir,

pluges.

Vídeo: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=28584

MATERIAL

• Un got de precipitats

• Un tub d’assaig

• Una safata

• Aigua

PROCEDIMENTS

1. Posem aigua al got de precipitats

2. Omplim el tub d'assaig deixant una part sense omplir.

3. Tapem l'entrada del tub d'assaig per evitar que l'aigua surti amb el dit i llavors, donem lavolta al tub i el posem al got amb aigua.

ACTIVITATS


1. Es buida d'aigua el tub?

2. Per què?

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=28584


MATERIAL

• Una ampolla d’aigua de 1,5 l.

• Un punxo

• Una safata

• Aigua

PROCEDIMENTS

1. Omplim l’ampolla d’aigua.

2. Tapem l’ampolla d’aigua i comprovem que no perd aigua.

3. Fem un forat a la part inferior de l’ampolla. Ens fixem el que passa.

4. Fem un forat a la part superior de l’ampolla. Ens fixem el que passa.

5. Tapem amb un dit el forat de la part inferior. Ens fixem el que passa.

ACTIVITATS


1. Anota els resultats a la taula següent.

Surt aigua

1 Ampolla sense forats.

2 Ampolla amb un forat.

3 Ampolla amb dos forats.

4 Ampolla amb dos forats quant tapem el forat superior.

2. Explica per què en alguns casos surt l’aigua i en uns altres no.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: QUALITAT DE L’AIGUA.

OBJECTIU

Per tal de veure les diferències entre una aigua i una altra farem un tast de diversos tipus d’aigua in’extraurem les diferències i les característiques.

PROCEDIMENT.

1. L’etiqueta: A l’etiqueta de l’ampolla hi trobem la composició mineral de l’aigua.

2. La fase visual: Observem la transparència i l'existència de partícules sòlides.

3. La fase olfactiva: Intentem percebre si hi ha alguna olor desagradable com de floridura,metàl·lica, a plàstic o fang.

4. La fase gustativa: Diferenciem entre les aigües agradables, salades, amargues, molt dolces isaboroses o àcides.

5. La temperatura: Mesurem si l’aigua està calenta, al punt o massa freda.

6. El pH: Mesurem el grua d’acidesa de les aigües amb un paper indicador.

ACTIVITATS

Completa la fixa d’estudi.

Aigua 1 Aigua 2 Aigua 3 Aigua 4

Etiqueta

Fase visual Terbolesa:Gens / poca / molta

Terbolesa:Gens / poca / molta



Fase olfactiva

Fase gustativa Agradable / salada /amarga / dolça /sabonosa / àcida /plàstica

Agradable / salada /amarga / dolça /sabonosa / àcida /plàstica



La temperatura Freda / al punt / calenta Freda / al punt / calenta Freda / al punt / calenta Freda / al punt / calenta

pH Àcida / òptima / bàsica Àcida / òptima / bàsica Àcida / òptima / bàsica Àcida / òptima / bàsica


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: COMPROVACIÓ DEL PES DE L'AIRE

La capa d'aire que constitueix l'atmosfera exerceix una pressió sobre tots els éssers que viuen a lasuperfície. Com té a veure amb la columna d'aire situat sobre l'ésser, a nivell del mar la columnaserà més gran, i la pressió atmosfèrica augmentarà, mentre que al cim d'una muntanya, com lacolumna d'aire serà menor, la pressió descendirà.

Atès que estem acostumats a aquesta pressió, costa reconèixer la seva presència.

MATERIAL

• Un globus

• Un recipient fondo

• Un got llarg

• Una espelma

• Una bàscula de precisió

• Aigua

• Font de calor i un encenedor

PROCEDIMENT

1. Pesa un globus sense inflar. Recorda que tens que tarar la bàscula per ficar-la a 0.

2. Repeteix la experiència amb el globus inflat.

ACTIVITATS

1.- Anota els resultats

• Pes del globus inflat: .............................................................................................................

• Pes del globus desinflat: .......................................................................................................

• Diferència: ............................................................................................................................

2.- Anota les conclusions que pots extreure.

3.- Creus que el pes variarà si infla el globus un altra persona. Justifica la resposta i si es possibleverifica-ho al laboratori.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: IDENTIFICACIÓ DE MINERALS

MATERIAL

• Col·lecció de minerals variats

• Safata per al seu dipòsit

• Àcid clorhídric diluït

• Una mica de paper secant

PROCEDIMENT

Un mineral és un sòlid, de composició homogènia, origen natural i ordenament dels seuscomponents internament. Molts d'ells presenten vidres cridaners , encara que altres tenen un aspecteirregular per diferenciar podem basar-nos en les seves propietats, entre les que destaquen lesòptiques (color, brillantor, forma), les mecàniques (duresa) o les derivades de la seva organitzacióinterna (densitat).

Es tracta d'anar identificant per a cada mineral, les seves propietats, atenent els següents criteris :

• Forma: indicant si és regular o irregular. En el primer cas s'ha d'indicar si presenta unaorganització externa prismàtica , cúbica , fibrosa , laminar ....

• Color : assenyalar la tonalitat del mineral ( groc , vermellós , marró, .... )

• Brillantor: indicar si la brillantor és com el del vidre (vitri), una mica més apagat(adamantí), com el de la cera , com el metall ( metàl·lic ) o si no té brillantor (mat) .

• Densitat : distingir entre lleugers , mitjans i pesats .

• Duresa : assenyales el seu valor aproximat , segons l'escala de Mohs . Per a això es tracta deproduir una ratlla a l'ungla , la clau o els minerals de l'escala.

Mineral Forma Color Brillo Densitat Duresa


ACTIVITATS

Duresa de Mohs Mineral Duresa absoluta1 Talc 1

2 Guix 33 Calcita 9

4 Fluorita 215 Apatita 48

6 Ortosa 727 Quars 100

8 Topazi 2009 Corindó 400

10 Diamant 1600

1. - Quins criteris utilitzaries per classificar aquests minerals? En què et basaries per agrupar oseparar? Utilitza la lògica i busca criteris raonables i senzills.

2. - Podries suggerir alguna altra propietat que pogués ajudar a distingir entre els minerals estudiats?

3. - Busca en un diccionari o enciclopèdia per a què s'utilitzen els minerals que has analitzat. Indicatambé el grup al qual pertany cada un.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Diamant

http://ca.wikipedia.org/wiki/Corind%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Topazi

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quars

http://ca.wikipedia.org/wiki/Apatita

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluorita

http://ca.wikipedia.org/wiki/Calcita

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guix

http://ca.wikipedia.org/wiki/Talc


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: TIPUS I CARACTERÍSTIQUES DE ROQUES

Encara que identificar roques no és una tasca fàcil podem intentar classificar-les en algun dels tresgrups principals: sedimentàries, ígnies o metamòrfiques.

MATERIAL

• Mostra de roques del laboratori

PROCEDIMENTS

1. Quan observem una roca, en primer lloc ens fixarem si té fòssils o no. L’existència de fòssilsdescarta qualsevol tipus de roca ígnia.

2. Hem de fixar-no en el color, la lluentor i la textura.

3. N’estimarem la resistència, intentant trencar-la o disgregar-la amb les mans, i el pes.

4. Comprovarem si és compacta o si se separa en làmines.

5. Observarem si presenta franges, si està formada per un mosaic de cristalls o si és una massahomogènia.

La clau dicotòmica que ens ajudara a classificar les roques es la següent:

S’hi observem fòssils:

• Roca sedimentària: Com la calcària o les margues.

No observem fòssils:

• Roca sedimentària: Algunes es trenquen o es disgreguen amb les mans. Altres es podenratllar fàcilment amb una navalla.

• Roca metamòrfica: Algunes, com les pissarres, se separen en làmines. Altres, podenpresentar franges irregulars, clares i fosques i es trenquen de forma irregular amb un martell.

• Roca ígnia: Molt dura. Pot presentar un mosaic de petits cristalls, com el granit. N’hi ha quetenen un aspecte més homogeni, poden tenir aspecte de vidre com l’obsidiana. També podenser poroses i lleugeres, com la pedra tosca.

ACTIVITATS

Classifica les diferents mostres que tens en el laboratori utilitzant la següent fitxa de roca.

Nom: Tipus de roca Característiques


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: MESURA DE LA DENSITAT

MATERIAL:

• Proveta

• Bascula

• Objectes a mesurar.

PROCEDIMENT:

La densitat d'una substància és el quocient entre la massa i el volum.

Prenem mides de la massa de l'objecte en grams i del seu volum en ml.

CALCULA LA DENSITAT

Objecte Massa (g) Volum (ml) Densitat (g/ml)

La densitat és una propietat característica de la matèria que ens permet identificar substàncies. Ambel valor obtingut per a la densitat, consulta a Internet per comprovar si es corresponen amb els reals.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: MANEIG DEL MICROSCOPI ÒPTIC

MATERIAL

• Microscopi òptic compost

ACTIVITATS

Atén les explicacions del professor sobre les parts del microscopi i la seva maneig .

1. Per què es diu microscopi òptic compost?

2. Assenyala les parts del microscopi.

1.- ____________________________________

2.- ____________________________________

3.- ____________________________________

4.- ____________________________________

5.- ____________________________________

6.- ____________________________________

7.- ____________________________________

8.- ____________________________________

9.- ____________________________________

10.- ___________________________________

11.- ___________________________________

12.- ___________________________________

3.- Fes un dibuix de dos mostres de teixit que has vist a travès del microscopi.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: OBSERVACIÓ DE MOSTRES AL MICROSCOPI

MATERIAL

• Microscopi compost

• Portaobjectes

• Cobreobjectes

• Agulla de dissecció

• Tros de fulla de diari

• Cabells humans

• Pèl de gat

• Pèl de gos

PROCEDIMENT

1 . - Realitza una preparació temporal de la següent manera :

a) Col·loca en la part central del portaobjectes una gota d'aigua

b) Sobre la gota posa un cabell humà, un pèl de gat i un gos

c) Amb compte col·loca sobre la mostra el cobreobjectes, ajudant-te amb l'agulla dedissecció per evitar que es formin bombolles .

2 . - Col·loca la preparació sobre la platina i assegura'l amb les pinces . Cuida que l'objecte aobservar quedi sobre l'orifici de la platina .

3 . - Col·loca en la seva posició d'enfocament l'objectiu de menor augment ( 4 x )

4 . - Tanca el Diafragma del condensador i il·lumina el camp visual del microscopi

5 . - Amb el cargol macromètric baixa completament el tub del microscopi fins que arribi al límit( No tocar la preparació ) .

6 . - Observa pel Ocular i amb el cargol macromètric puja lentament el tub fins enfocar l'objecte .

7 . - Afina l'enfocament amb el cargol Micromètric .

Dibuixa les teves observacions en els següents espais:

Pèl de gos Pèl de gat Pel humà Lletra diari


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: DIMENSIONS I FORMES CEL·LULARS.

MATERIAL:

• Paper mil·limetrat

• Full d’activitats

• Llapis

• Goma,

• Llapis de colors,

• Regle

• Compàs.

PROCEDIMENT:

1. Representeu en un full de paper mil·limetrat les cèl·lules que teniu en la taula amb lagrandària indicada i la forma representada.

2. En acabar pinteu les cèl·lules amb els color indicats en la primera columna a la part inferiordreta.

3. Diferencieu amb diferents intensitat el nucli del citoplasma.

DADES:

Cèl·lula Forma Grandària

Òvul (lila) 12 cm de diàmetre

Espermatozou (verd) 5 cm de llargada

Neurona (groga) 20 cm de llargada

Fibra muscular (vermella) 3 cm de llargada

Eritròcit (rosa) 7 cm de diàmetre

Leucòcit (blava) 1 cm de diàmetre

Mucosa bucal (taronja) 4-5 cm de diàmetre

Cèl·lula òssia (grisa) 2 cm de diàmetre

ACTIVITATS

1. Investiga i esbrina quina és la principal funció de cada cèl·lula.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: PREPARACIÓ I OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES

VEGETALS

MATERIAL

• Portaobjectes i cobreobjectes• Microscopi• Pinces i bisturí

• Comptagotes

• Paper de filtre

• Bulb de ceba

PROCEDIMENT

1. Talla el bulb de la ceba en diverses parts, agafa una de les capes i ,en la seva part interna , amb l’ajuda d’un bisturí, realitza incisionsd’un centímetre de costat.

2. Extreu amb les pinces una pell, de les seccions anteriors.

3. Col·loca la mostra estesa al centre d’un portaobjectes, no had’haver-hi plecs.

4. Afegeix a la mostra blau de metil i espera uns cinc minuts.

5. Renta la preparació per retirar l’excés de colorant amb aigua .Subjecta amb unes pinces la mostra al portaobjectes perquè l’aiguano l’arrossegui.

6. Posa una gota d’aigua sobre la mostra i tapa-la amb elcobreobjectes, procurant que no quedin bombolles.

7. Asseca i observa al microscopi.

ACTIVITATS

1. Fes un dibuix d’allò que observis a major augment pel microscopi. Quin tipus de cèl·lula hasobservat? Quins tipus d’orgànuls veus? I SI TENS TEMPS CONTINUA!!

2. Col·loca al portaobjectes, per sota del trosset d’epidermis i mitjançant un comptagotes, unagota d’aigua destil·lada. Observa atentament i descriu el que els passa a les cèl·lules.

3. Fes el mateix però amb aigua molt salada. Observa atentament i descriu el que passa.

4. Busca a internet el significat i l’explicació del terme plasmòlisi.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: DISSECCIÓ DEL PEIX

MATERIAL

• Tisores

• Bisturí

• Cubeta de dissecció

• Peix ossi (verat o similar)

• Agulla emmanegada

• Pinces

PROCEDIMENT

Posa el peix a la cubeta de dissecció i, amb atenció, fes-ne una primera observació. Prova dereconèixer les parts més importants de la seva anatomia externa.

Separa un tros de pell amb unes tisores i unes pinces i observa-la amb la lupa. Veuràs que les escates estancol·locades l’una sobre l’altra.

Talla l’opercle i observa l’interior deles brànquies. Fes un tall rectangular aun costat; tal com s’indica acontinuació. Comença tallant l’aletapectoral. Des del començamentd’aquesta aleta i seguint en línea recta,talla fins l’alçada del anus (situatdavant l’aleta anal). Realitza un tallvertical fins arribar al anus. Talladesprés des del anus, paral·lelament alprimer tall,fins arribar a l’alçada de labase de l’aleta pectoral. Acaba

realitzant un tall vertical. Retira el tall de musculatura i quedaran a la vista les vísceres del peix.

En acabar ladissecció, col·locales restes del peix ala bossad’escombraries ineteja bé tots elsestris que hasutilitzat.


ACTIVITATS

1.Fes el dibuix del peix i anota les parts assenyalades

2.Després d’observar les escates dibuixa el que has observat en la lupa.

3.Anota les diferents parts de l’anatomia interna del peix.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: FEM UNA CLAU DICOTÒMICA DE PEIXOS 1

1. INTRODUCCIÓ

Ara que ja sabem com s'utilitzen les claus dicotòmiques podríem aventurar-nos a fer-ne unanosaltres mateixos. Al cap i a la fi tots portem un científic a dins i aquestes són les persones queconstrueixen les claus dicotòmiques.

2. OBJECTIUS

1. Plantejar preguntes concretes que ajudin a classificar en diverses categories alguns delspeixos més representatius del Mediterrani.

2. Classificar peixos segons els diversos criteris establerts.3. Crear una clau dicotòmica.4. Aplicar la clau dicotòmica per identificar alguna espècie.

3. CONEIXEMENTS PREVIS

Una clau dicotòmica és un conjunt de descripcions breus que permeten identificar l’objecte ol’organisme que es vol classificar, en aquest cas un peix, per mitjà d'opcions successivespresentades de dos en dos, de manera que, en cada pas, se’n tria una. L’opció elegida en cada pasremet, al seu torn, a altres dues possibilitats, i així successivament, fins a arribar a l’opció queconcorda amb les característiques buscades.

4. MATERIALS

• Paper i llapis• Tisores• Plantilla amb les imatges dels peixos a classificar• Fitxa amb les imatges dels peixos.

1 «EduWikiLab - Fem una Clau Dicotòmica de Peixos», consulta 23 gener 2018, http://eduwikilab.wikispaces.com/Fem+una+Clau+Dicot%C3%B2mica+de+Peixos.


5. PROCEDIMENTS

1. Retalla la imatge de cada peix en un tros de paper separat.2. Observa'ls per separat i identifica diferències entre ells.3. Redacta preguntes amb DUES respostes possibles (Si/No) que permetin separar els peixos

en grups diferents. Per exemple: Es veuen les brànquies? Té dues aletes dorsals? És lamandíbula inferior més gran que la superior?....

4. Separa els peixos segons sigui la resposta a la pregunta que has redactat.5. Redacta tantes preguntes com calguin fins que cada peix quedi separat completament de la

resta.6. Passa a net la clau dicotòmica eliminant els dibuixos dels peixos.

6. ACTIVITATS

a) Posa la clau a prova. Agafa el dibuix de dos peixos a l'atzar i classifica'l amb la clau que hasredactat. Funciona? Si no funciona explica on està l'error.

b) Posa a prova la clau dels teus companys. Agafa el dibuix d'un peix a l'atzar i classifica'l amb laclau que els han redactat. Funciona? Si no funciona explica on està l'error.


ºFont: Generalitat de Catalunya. Departament de Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MediNatural

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.8ea90a68a0f0f53053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=5f785eee8da34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5f785eee8da34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.8ea90a68a0f0f53053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=5f785eee8da34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5f785eee8da34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


PRÀCTICA: ELABORACIÓ D’UNA COL·LECCIÓ DE

PAPALLONES 2

Els lepidòpters, coneguts comunament com a papallones, pertanyen al grup dels insectes. Encar quela majoria de les espècies són nocturnes, com les arnes, les més conegudes són les papallonesdiürnes.

Reconèixer algunes de les papallones més freqüents no és tan difícil. Una cosa que t’ajudarà aapreciar i reconèixer la gran diversitat i bellesa d’aquests insectes és elaborar una col·lecció amb elsexemplars més representatius, i per fer-ho no necessites fer mal a cap animal. Pots crear lespapallones tu mateix.

OBJECTIUS

• Observar i estudiar la diversitat biològica d’una manera respectuosa.

• Aprendre a reconèixer algunes de les papallones més freqüents.

MATERIAL

• Cartolina blanca

• Tisores

• Cola

• Llapis o retoladors de colors

• Plastilina marró o negra

• Espelma negra

• Filferro fi.

PROCEDIMENT

El contorn de la papallona

Retalla en cartolina blanca el perfil d’una papallona de les que es mostra en la col·lecció. Observaque has de retallar també el perfil del cos de l’insecte. Posteriorment hi afegiràs les antenes. Potscalcar i retallar el perfil en un paper fi i desprès passar-ho a la cartolina.

Les ales

Copia el dibuix de les ales. Observa que són simètriques i que el dibuix d’una es repeteix en l’altra.Pinta les dues ales per aconseguir un resultat el més semblant possible al model que has triat; no etpreocupis si el teu dibuix no és perfecte: et farà el mateix servei si s’hi assembla molt. També potsfotografiar o escanejar la imatge, imprimir-la en una cartolina i retallar-la.

El cos i el cap

Doblegar el filferro per elaborar les antenes. Mulla’n diverses vegades les puntes en la cera negrafosa per fer els engruiximents que tenen al final i pinta’l de negre amb un retolador.

2 Ignacio Meléndez Hervia i Miguel Angel Madrid Rangel, Biologia i Geologia. Pràctiques de laboratori. Animals i plantes a Catalunya (Grup Promotor, S.L., s.d.), 20.


Modela el cos i el cap amb la plastilina. Posa una mica de cola sobre el cos, col·loca les antenes aldamunt i, sobre seu, posa les ales de cartolina. Assegura’t que tot queda ben enganxat.

MODELS DE PAPALLONES

RESULTATS I CONCLUSIONS

• Feu una exposició de papallones a l’aula. Escriviu sota cadascuna el seu nom científic.Recordeu que el gènere va amb majúscula i el nom específic amb minúscula. Per exemplePapilio machaon.


PRÀCTICA: ELABORA EL MODEL D’UN INSECTE. 3

Els insectes tenen un esquelet extern format per quitina, una substància dura i resistent.

Al seu entorn, la quitina està recoberta per una capa prima de cera o de greix que laimpermeabilitza. Aquesta impermeabilització és d’una importància vital, especialment per alsinsectes que viuen en contacte amb l’aigua, com el sabater (Gerris lacustris).

Aparentment, podríem dir que el sabater no s’enfonsa a l’aigua perquè és un animal molt lleuger,però la realitat és que, per a un animal de la mida d’un sabater, l’aigua és molt perillosa, ja que sil’insecte s’arribes a mullar no es podria desenganar de l’aigua. Un model dels dos que construiremens permetrà observar la diferència que hi ha entre un sabater amb les potes impermeabilitzades i unaltre am les potes sense impermeabilitzar.

PREPARACIÓ DELS MODELS

OBSERVACIÓ I ANOTACIÓ DELS RESULTATS

1. Completa la taula següent.

Es manté sobre les potes abansde posar-lo a l’aigua.

Sura alprincipi

Sura desprésde dos minuts

Sura després dedeu minuts.

Model amb lespotes senseencerar

Model amb lespotes encerades2. Podem dir que la cera impermeabilitza el model de cartolina de la mateixa manera queimpermeabilitza el cos dels insectes? Per què?

3. Què podria passar al insecte com el sabaters si perdessin la capa impermeabilitzant?

4. Les aranyes poden recórrer la tela que han elaborat sense quedar-s’hi enganxades. Creus queaquest fet té alguna relació amb el que has observat en el model experimental del sabater.

3 Miguel Ángel Madrid Rangel, Biologia i geologia, 1 ESO (Barcelona: Santillana Grup Promotor, 2015), 137.


PRÀCTICA: DISSECCIÓ D’UN LLAVOR 4

1. INTRODUCCIÓ

Us agrada menjar mongetes? Les mongets són llavors, embrions vegetals, però... són totes lesllavors iguals? És clar que no. Avui veurem com són les llavors de dos grups molt importants devegetals: les plantes monocotiledònies i les dicotiledònies.

2. OBJECTIUS

1. Observar en detall i amb una intenció predefinida llavors de diferents espècies.2. Identificar les estructures més significatives de llavors dels dos principals grups

d'angiospermes: monocotiledònies i dicotiledònies.3. Representar els resultats de la dissecció.4. Comparar resultats i extreure'n conclusions

3. CONEIXEMENTS PREVIS

Les angiospermes (vegetals amb les llavors tancades dins d'un fruit. que es correspon amb el carpel)es poden classificar en dos grans grups segons l'estructura de la llavor. Aquests dos grups són lesmonocotiledònies, com ara el blat de moro, el sègol i la resta de cereals i les dicotiledònies, com arales mongetes, els arbres fruiters, etc.

Externament podem observar com la llavor està protegida per una cutícula on només s'observaalguna petita excrescència que es correspon amb la part per la qual germinarà l'embrió.Internament es poden observar la presència de dues parts ben diferenciades: una estructura gran id'aspecte homogeni, que es correspon amb el/els cotilèdons i una part més petita, que es troba encontacte con el medi extern i que es correspon amb l'embrió. Dins de l'embrió també es podenidentificar dues estructures: un fragment que donarà lloc a la part aèria de la planta i que anomenemplúmula i un fragment que donarà lloc a la part subterrània de la planta, la radícula.

4 «EduWikiLab - Dissecció d’una llavor», consulta 23 gener 2018, http://eduwikilab.wikispaces.com/Dissecci%C3%B3+d%27una+llavor.


Font: Bloc La biología y... YHON. http://yhonrobert.blogspot.com.es/2010_09_01_archive.html

Llicència desconeguda. Modificades per l'autora.

4. MATERIALS

• Lupa binocular• Mongetes de ganxet• Grans de blat de moro• Agulla emmanegada• Pinces• Llapis de colors• Plaques petri o vidres de rellotge

5. PROCEDIMENTS

1. Agafa una llavor de cada tipus i posa-la sobre una placa petri o vidre de rellotge.2. Observa-les per fora i fes-ne un dibuix de cada cas identificant les estructures que puguis.3. Amb l'ajut de l'agulla emmanegada i les pinces treu el tegument i obre la llavor.4. Observa el que veus i fes-ne un dibuix de cada cas, identificant les estructures que puguis.

6. ACTIVITATS

a) Intenta treure el tegument d'una llavor que no hagi estat en remull. Què observes? Per què pensesque passa això?

b) Quants cotilèdons has vist en cada tipus de llavor?

c) Quina llavor correspon a una planta monocotiledònia i quina a una dicotiledònia?d) Quina estructura de la planta adulta derivarà del/dels cotilèdons? I de l'embrió?

http://yhonrobert.blogspot.com.es/2010_09_01_archive.html


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: FOTOTROPISME

OBJECTIU

Els alumnes descobriran la propietat de les plantes per buscar la llum (Fototropisme)

PROCEDIMENT

Realitza una sèrie de divisions en l’interior de la caixa de cartó (per tal d’aconseguir aquestesdivisions utilitza cartó, suro, cartolina...), de tal manera que hi haja perforacions comunicatives enels envans i altra perforació en una de les parets externes de la caixa. A dintre de la caixa has deposar el pot amb cotó i les llavors (no oblides que cal posar aigua) aquest deu estar lluny del foratexterior, tapa la caixa. Deixa la caixa en una finestra de forma que reba llum per l’orifici exterior. Al cap d’uns dies les llavors ja hauran germinat, aleshores obri la caixa i observa el que ha passat.Dibuixa i explica el que has observat.

ACTIVITATS

1. Mètode científic:

a) Digues quin és el problema que volem estudiar?

b) Quina hipòtesis fas?

c) Quines conclusions traus a partir dels resultats?

2. Per a que es realitzen els orificis en les parets de l’interior de la caixa i en el seu exterior?

3. Es important que els orificis estiguin comunicats? Per què?

4. Defineix fototropisme.

5. Si ha sorgit algun problema durant la pràctica comenta’l.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: GEOTROPISME

OBJECTIU

Els alumnes descobriran la propietat de les plantes per créixer cap amunt (Geotropisme)

PROCEDIMENT

Agafa sis llavors i deixa-les en remull durant una nit. Al dia següent col·loca en el fons dels posts devidre cotó, mulla’l amb aigua i col·loca les llavors. Quant les llavors ja hagen germinat i hagensobrepassat els pots, aleshores col·loca un dels pots gitat.

Al cap d’uns dies observa, dibuixa i explica el que passa.

ACTIVITATS

1. Mètode científic:

a) Digues quin és el problema que volem estudiar?

b) Quina hipòtesis fas?

c) Quines conclusions traus a partir dels resultats?

2. Que li passa a les tiges del pot que roman de peu? I al que has tombat? Per què?

3. Defineix geotropisme.

4. Si ha sorgit algun problema durant la pràctica comenta’l.


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: UTILITZAR UNA CLAU PER CLASSIFICAR

FULLES.

En la natura és possible trobar una gran varietat de tipus de fulles, amb formes i mides diferents.

Podem classificar les fulles en diferents grups segons les característiques que tenen, com ara laforma, el tipus de nerviació, la forma de la vora o si són simples o compostes. Per això utilitzem unaclau de classificació.

CLAU DE CLASSIFICACIÓ DE FULLES

1. Amb forma d'acícula ............................................................................................ Grup A

Sense forma d’acícula............................................................................................Vés a 2

2. Nervis paral·lels.....................................................................................................Grup B

Nervis no paral·lels................................................................................................Vés a 3

3. Fulles simples........................................................................................................Vés a 4

Fulles compostes...................................................................................................Vés a 5

4. Vora llisa................................................................................................................Grup C

Vora no llisa...........................................................................................................Grup D

5. En nombre parell....................................................................................................Grup E

En nombre imparell................................................................................................Grup F


ACTIVITATS

1.- Observa la clau dicotòmica i classifica les fulles que observarem al pati.

Mostra 1

Nom científic:______________________

Nom comú: ________________________

Tipus de fulla:______________________

Mostra 2

Nom científic:______________________

Nom comú: ________________________

Tipus de fulla:______________________

Mostra 3

Nom científic:______________________

Nom comú: ________________________

Tipus de fulla:______________________

Mostra 4

Nom científic:______________________

Nom comú: ________________________

Tipus de fulla:______________________

Mostra 5

Nom científic:______________________

Nom comú: ________________________

Tipus de fulla:______________________

Mostra 6

Nom científic:______________________

Nom comú: ________________________

Tipus de fulla:______________________

2.- Fes un dibuix d’alguna de les fulles que has observat i indica les següents parts.

a) Pecíol

b) Beina

c) Limbe

d) Anvers

e) Revers

f) Nervis


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: PREPARACIÓ I OBSERVACIÓ DE TEIXITS

VEGETALS

MATERIAL

• Porta objectes

• Cobreix objectes

• Microscopi

• Vidre de rellotge

• Agulla de dissecció

• Lugol

• Comptagotes

• Per a l'observació dels cloroplast: molsa

• Per a l'observació amiloplasts: plàtan

• Per a l'observació cromoplastos: pètal derosa ( o similar )

PROCEDIMENT

Les cèl·lules vegetals són autòtrofs , ja que presenten orgànuls que els permeten fabricar els seuspropis aliments , les cèl·lula animals són heteròtrofes , ja que nodreixen dels productes elaborats perles cèl·lules vegetals .

Les cèl·lules vegetals estan constituïdes per una paret cel·lular de cel·lulosa que evita la sevaruptura, unes vacúols que ocupen gran part de la cèl·lula i que emmagatzemen substàncies , i elsplastidis . En aquesta pràctica anem a observar diferents tipus d'aquests plastidis que tenen funcionsdiverses: leucoplastos , estructures incolores que es troben en els òrgans de reserva ( tubercles irizomes ); cromoplastos , que contenen pigments grocs i vermells i se situen en els pètals de lesflors : i cloroplasts , de color verd , que contenen clorofil·la i intervenen en la fotosíntesi.

Per observar leucoplastos:

1. Mol al morter un tros petit de plàtan amb 5 ml. d'aigua fins a formar una pasta homogènia.Buida la solució de plàtan en el tub d'assaig.

2. Agafa amb una pipeta una gota de la solució del tub i col·loca sobre el porta objectes;afegeix una gota de lugol i posa-li el cobreobjectes.

3. Observa la preparació al microscopi amb l'objectiu de menor augment.

Per observar cromoplastos:

1. Col·loca a la caixa de Petri el pètal de la flor. Aboca una gota d'aigua sobre aquest i separaamb l'agulla l'epidermis.

2. Diposita l'epidermis al porta objectes i afegeix una gota d'aigua; tapa amb el cobreixobjectes.

3. Acomoda la preparació al microscopi i observa. localitza els cromoplastos i determina dequin color són aquests.


Per observar els cloroplasts

1. Aboca una mica d'aigua al vidre de rellotge i afegeix unes fulletes de la molsa.

2. Amb l'agulla de dissecció, col·loca amb cura un full en el portaobjectes.

3. Afegeix una gota de lugol i cobreix-la amb el cobreobjectes.

4. Col·loca al microscopi la preparació, observa atentament amb l'objectiu de menor augmentles cèl·lules que estiguin completes, fixa't en el gruix de la membrana que delimita cadacèl·lula i en la seva forma.

5. Tracta d'identificar alguns orgànul.

Observació de les mostres


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: CREACIÓ D’UN JARDÍ O HORT VERTICAL 5

Quan parlem de jardins i horts, pensem en espais grans i oberts. Però per tenir un jardí amb plantesboniques a casa, o fins i tot hortalisses per a la cuina, no necessites gaire espai ni material difícild’aconseguir.

Ara, aprendràs a fabricar un jardí o hort vertical reciclant ampolles de plàstic, amb un senzillsistema de reg per degoteig i en un espai petit de casa teva.

OBJECTIUS

• Dissenyar i construir un sistema de conreu amb reg per degoteig.

• Reutilitzar els materials de rebuig i valorar-ne la utilitat.

MATERIAL

• 4 Ampolles de plàstic, totes de la matèria mida

• Una barrina o un punxó.

• Un cúter

• Terra per a testos

• Sorra o grava final

• Filferro

• Plantes o llavors.

PROCEDIMENT

Prepara els testos reciclats

Perfora el tap de les quatre ampolles amb un forat d’uns dos mil·límetres de diàmetre. En la primeraampolla no facis més forats. En la segona, tercera i quarta ampolles fes uns altres tres forats a propde la boca. Deixa els taps ben enroscats a les ampolles.

Talla el fons a les tres primeres ampolles, aproximadament a 5 cm de la base. Talla la quartaampolla més o menys per la meitat.

Col·loca els testos en vertical

Fixa en un pal, un filat o el lloc on vulguis situar l’hort, la primera ampolla en posició vertical, ambel tap cap avall i a un 15 cm o 20 cm de terra.

5 Ignacio Meléndez Hervia i Miguel Angel Madrid Rangel, Biologia i Geologia. Pràctiques de laboratori. Animals i plantes a Catalunya, 24.


Assegura’t que aquesta primera ampolla queda ben subjectada. A continuació omple l’ampolla ambterra per a testos fins ben a prop de la vora.

Encaixa la segona ampolla en la primera, de manera que el tap quedi enfonsat a la terra. Fixa-la alpal amb filferro i omple-la amb terra.

Fes el mateix amb la tercera ampolla.

En aquesta tercera ampolla encaixa-hi la quarta, però aquesta omple-la amb grava fina. Posa l’altrameitat d’aquesta ampolla a terra, sota la primera, a manera de bol per recollir l’aigua que degoti.

Introdueix-hi les plantes o hortalisses.

A continuació, amb el cúter, talla en cadascuna de les tres ampolles una finestra quadrada, d’unscinc centímetres de costat. Per aquesta finestra introduiràs la planta que vols conrear o la llavor quevols que germini.

Tira aigua a l’ampolla situada a la part alta de la torre. Aquesta aigua anirà passant per degoteigd’una ampolla a la següent. L’excedent caurà al recipient situat a terra, des d’on pot abocar-la denou a l’ampolla de dalt.

RESULTATS I CONCLUSIONS

1. Fes un dibuix del teu hort vertical. Retola’l per reconèixer-ne els elements i afegeix algundibuix de detall per permeti comprendre com l’has construït.

2. Creus que la humitat que hi ha a la terra de totes les ampolles és la mateixa? Explica compodries dur a terme un experiment per comprovar si tens raó.

3. En aquest hort es produeix molta menys evaporació de l’aigua de sòl que en un hortconvencional. Per què creus que s’evapora menys aigua amb aquest sistema?

4. Què podria passar si no perforessis el tap de la primera ampolla?


PRÀCTICA: MICROORGANISMES I HIGIENE

La importància de rentar-se les mans

Durant els canvis estacionals i canvis de temperatura es habitual que algun virus o bacteri decideixiinstal·lar-se a casa, doncs per tal d’evitar els contagis és important rentar-nos les mans.

Per tal de comprovar què això és cert anem a fer un experiment molt senzill.

OBJECTIU

• Observar el creixement de microorganismes.

• Conèixer les principals tècniques de manipulació, manteniment , seguretat i higiene .

• Conèixer el disseny experimenta: mètode científic.

• Comprovar que els microorganismes no són visibles a ull humà.

• Reconèixer la importància de rentar-se les mans.

MATERIAL

• Dos pots de vidre amb tap.

• Poma

• Ganivet

PROCEDIMENT

Per començar ens rentarem les mans mot béamb aigua i sabó, també la poma, ganivet i elpot de vidre.

Tallarem la poma i agafarem un o dos trossos iel ficarem a dintre d’un pot i anotarem : MostraNeta. A continuació ens embrutarem les manstocant diferents superfícies i repetirem el procés,agafar un o dos trossos de poma tocar-los iintroduir-los a dintre del pot. Aquests pots seranetiquetats.


ACTIVITATS

1. Quina és la raó per la qual em de rentar-nos bé les mans, la poma, ganivet etc abans de ferl’experiment?

2. Per que en un pot s’etiqueta amb mostra neta? Com s’anomena aquesta mostra?

3. Què és el que hi observes al passar uns dies?

4. Quina és la teva conclusió?

5. Que pretenem amb aquest experiment?

6. Investiga que és això del mètode científic, anota les diferents parts que el composenutilitzant com a exemple aquest experiment


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: MICROORGANISMES I HIGIENE (II)

La higiene de diferents parts de l’Institut.

MATERIAL

• Agar-agar o gelatina neutra,aigua, bastonets de cotó i plaques petri.

OBJECTIU

• Comprovar la existència o no de microorganismes en diferents parts de l’Institut.

• Conèixer les principals tècniques de manipulació, manteniment , seguretat i higiene .

• Conèixer el disseny experimenta: mètode científic.

• Comprovar que els microorganismes no són visibles a ull humà.

PROCEDIMENT

En primer lloc cal preparar el medi de cultiu, cal tenir cura i intentar mantenir dintre del possible lescondicions d’asèpsia. Les plaques han d’estar netes. Per preparar el medi de cultiu seguir lesinstruccions ( 500 ml aigua i una culleradeta de cafè generosa d’agar-agar).

Obtindre les mostres i sembrar.

Tapar be les plaques i deixar passar uns dies en un lloc càlid per a que puguen desenvolupar-se elsmicroorganismes.

Cal preparar un grup control ens ajudarà a observar les possible diferències.

ACTIVITATS

1. Realitza una conclusió de l’experiment, explica que és el que observes.

2. Defineix microorganisme i digues el tipus de microorganismes causen malalties, posa algunexemple.

3. Penses que estem envoltats de microorganismes? Si és així són tots dolents?

4. Que has aprés?


PRÀCTICA: FABRICACIÓ DEL IOGURT.

El iogurt es fa a partir de l’acció que fan determinats microorganismes sobre la llet. Aquestsmicroorganismes produeixen substàncies àcides que donen al iogurt un gust lleugerament àcid.També produeixen altres substàncies que li donen el sabor característic.

Quan es transforma la llet en iogurt, aquest es pot conservar durant molt més temps que la llet crua.

En aquest experiment et proposem que demostris que en la fabricació del iogurt intervenenmicroorganismes.

MATERIAL

• llet pasteuritzada o esterilitzada sencera. (600 cc)

• 1 iogurt

• 1 recipient gran de pyrex o vidre

• iogurtera o estufa amb recipients petits

• espàtula o cullera

PROCEDIMENT

1. Escalfar la llet i just abans que comenci a bullir retirar-la del foc, si la llet es pasteuritzada.

2. Esperar que es refredi fins a 35ºC (o a temperatura corporal)

3. Afegir-hi una cullerada de iogurt i remenar-ho

4. Omplir els recipients petits.

5. Posar-los a la iogurtera.

6. Esperar l’endemà (o almenys 8 hores).

7. Refredar els iogurts a la nevera.

ACTIVITATS

Com demostraries que intervenen microorganismes en la fabricació del iogurt? Discuteix-ho ambels components del teu grup de treball i escriviu un procediment per demostrar la vostra hipòtesi.

Recorda tots els passos que has de fer per dissenyar un experiment i demostrar la hipòtesis de laqual has partit.

Necessitem llet per obtenir iogurt. Els sucres que porta ens alimenten, però al mateix temps, tambéalimenten a uns bacteris. Quins?


PRÀCTICA: TIPUS I CARACTERÍSTIQUES DE ROQUES

(AVANÇAT)

MATERIAL

• Mostres de roques

• Àcid clorhídric (HCl)

PROCEDIMENT

Les roques són materials consistents , barreges de minerals units per processos geològics . Hi hadiversos processos de formació de les roques : magmatisme, metamorfisme i sedimentació. Aquestcriteri serveix per classificar les roques.

L'observació de les roques ens permetrà conèixer característiques com el color o colors, els mineralsque la componen , la textura etc.

Les roques són més complexes d'estudiar i de classificar que els minerals , però una clau senzillaens permetrà la determinació.

MÈTODE :

Mitjançant l'observació detallada i la investigació que facis podràs emplenar les fitxes de lesroques . Utilitza la clau següent:

Després d'omplir cadascuna d'elles , esbrina el nom de la roca per mitjà de la clau .

NOM DE LA ROCA

AMBIENT DE FORMACIÓ

GRUP AL QUE PERTANY

COLOR

MINERALS VISIBLES (SI O NO)

MINERALS QUE LA COMPONEN

UTILITZACIÓ


CLAU DICOTÒMICA ROQUES SEDIMENTÀRIES

Roca clàstica (amb grans visibles ) o bé amb aspecte homogeni i olor de terra mullada al humitejar :..............................................................................................................ROQUES DETRÍTIQUES

Roca sense estructura clàstica i color clar: ..............................................ROQUES QUÍMIQUES

Roca amb aspecte " vegetal " i color fosc , o bé negra i brillant : ...ROQUES ORGANÒGENES

ROQUES DETRÍTIQUES

1 . Grans individualitzats : ...........................................................................................................(2)

2 . Grans grans , majors de 2 mm : ...........................................................................................(3)

3 . Grans arrodonits : ..............................................................CONGLOMERAT PUDINGA

3 . Grans angulosos : ................................................................CONGLOMERAT BRETXA

2 . Grans petits , menors de 2 mm : .........................................................................ARENISCA

1 . Grans imperceptibles , olor de terra mullada : ..............................................................LUTITA

ROQUES QUÍMIQUES

1 . Produeix efervescència amb HCl : ..........................................................................................(2)

2 . Roca pulverulenta , fa olor de terra mullada : ..........................................................MARGA

2 . Roca no pulverulenta , en general , color clar o gris : ........................................CALCÀRIA

1 . No produeix efervescència amb HCl : ....................................................................................(3)

3 . Es pot ratllar amb l'ungla : .............................................................................................GUIX

3 . No es pot ratllar amb l'ungla i ratlla al vidre , molt compacta : ...................................SILEX

ROQUES ORGANÒGENES

1 . Amb forma i estructura llenyosa : ...........................................................................................(2)

2 . Amb restes vegetals visibles , aspecte terrós i mat : ..................................................TORBA

2 . Sense restes vegetals visibles , aspecte fibrós : ......................................................LIGNITO

1 . Sense forma ni estructura llenyosa : ........................................................................................(3)

3 . Amb bandes brillants i mats que s'alternen , taca els dits : ........................................HULLA

3 . Brillant , molt compacta , només ennegreix els dits si es comprimeix :..........ANTRACITA6

6 «Clave de clasificación de rocas», consulta 4 febrer 2014, http://alerce.pntic.mec.es/~mnavar6/claverocas.htm#ir%20rocasedi.


CLAU DICOTÒMICA ROQUES MAGMÀTIQUES

Roques que presenten aspecte granulat, microgranulat, porós o vitri. Els grans (vidres) estandisposats a l'atzar , mai en làmines .

1 . Roques amb grans minerals visibles a simple vista : .............................................................( 2)

2 . Quars abundant (roca clara ) : ................................................................................................(3 )

3 . Grans grans ( fins a 1 cm ) sobre una pasta microgranuda : ......................................PÒRFIR

3 . Grans de mida similar : ....................................................................................................( 4)

4 . Grans molt petits ( 1-2 mm ) : ....................................................................................APLITA

4 . Grans majors: ...................................................................................................................( 5)

5 . Grans mitjans ( màxim 1 cm ) : ................................................................................GRANIT

5 . Grans majors: ................................................................................................PEGMATITA

2 . Quars escàs ( roca més fosca ) : .............................................................................................(6 )

6 . Roca de color rosat : .................................................................................................SIENITA

6 . Roca de color més fosc , mai rosada : ..............................................................................(7 )

7 . Grans grans sobre pasta microgranuda : ................................................PÒRFIR DIORÍTIC

7 . Grans (vidres ) de mida similar : ......................................................................................(8 )

8 . Color gris o negre : .....................................................................................................GABRE

8 . Molts grans verds d'olivina : .....................................................................................DUNITA

Roques amb grans minerals molt petits o que no es poden veure a simple vista :......................( 9)

9 . Amb alguns grans minerals : ................................................................................................(10 )

10 . Roca clara , pot estar estratificada ( sílice abundant ) : ........................................RIOLITA

10 . Roca fosca , de vegades presenta porus petits i cristalls verd clar de olivina : ......BASALT

9 . Roca sense grans o cristalls aparents , amb aspecte vitri , pastós o porós : .........................(11 )

11 . Roca disgregada en fragments porosos , foscos o negres d'alguns

centímetres com a màxim: ........................................................................PIROCLASTOS

11 . Roca compacta : .............................................................................................................(12 )

12 . Roca clara , molt porosa i lleugera: .......................................................................PUMITA

12 . Roca sense porus , fosca i brillant . Vítria : ...................................................OBSIDIANA7

7 «Clave de clasificación de rocas».


CLAU DICOTÒMICA ROQUES METAMÒRFIQUES

Roques d'aspecte esquistós formades per làmines, o bé roques homogènies de colors clars (gris,

blanc), gra fi i sense porus.

1 . Roca sense esquistositat, no presenta làmines ni està foliada: ...............................................(2)

2. Roca silícia que ratlla el vidre i no dóna efervescència amb HCl: .....................QUARSITA

2. Roca calcària, no ratlla al vidre i dóna efervescència amb HCl: ...........................MARBRE

1 . Roca amb esquistositat, presenta làmines, està foliada: .........................................................(3)

3. Presenta grans (vidres) visibles: ..........................................................................................(4)

4. Alguns grans molt gruixuts. Roca gris, presenta quars, feldspat i mica: ..................GNEIS

4. Roca molt brillant, amb molta mica: ........................................................MICAESQUIST

3. Presenta grans molt fins, no visibles:...................................................................... PISSARRA8

8 «Clave de clasificación de rocas».


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: PRESSIÓ ATMOSFÈRICA

MATERIAL

• Un globus

• Un recipient fondo

• Un got llarg

• Una espelma

• Una bàscula de precisió

• Aigua

• Font de calor i un encenedor

PROCEDIMENT

La capa d'aire que constitueix l'atmosfera exerceix una pressió sobre tots els éssers que viuen a lasuperfície. Com té a veure amb la columna d'aire situat sobre l'ésser, a nivell del mar la columnaserà més gran, i la pressió atmosfèrica augmentarà, mentre que al cim d'una muntanya, com lacolumna d'aire serà menor, la pressió descendirà.

Atès que estem acostumats a aquesta pressió, costa reconèixer la seva presència.

Els següents experiments ens permetran observar alguns efectes de la mateixa.

Cerca la raó científica que explica el seu funcionament.

1. - Comprovació del pes de l'aire

Amb ajuda d'un globus, fes una primera mesura del seu pes, desinflat; repeteix la experiènciadesprés d'haver inflat una mica el globus. Anota els resultats i dona una explicació.

• Pes del globus inflat: .............................................................................................................

• Pes del globus desinflat: .......................................................................................................

• Diferència: ............................................................................................................................

Conclusió:


2. - Observació de la Pressió per variacions en el nivell de l'aigua d'un recipient.

Amb ajuda d'un recipient fondo, enganxar prèviament al seu fons una petita espelma (la pròpia ceraen escalfar serà el millor). A continuació, omplir amb aigua fins la meitat.

Encendre la vela, que en cremar utilitza l'oxigen de l'aire. Col·locar amb cura un got sobre la flamafins que toqui amb el fons del recipient amb aigua. En esgotar l'oxigen de l'interior la flamas'apagarà. Observar a continuació el que passa amb l'aigua del recipient dins del vas i anotar.

Resultat:

Explicació:

3. - Observació de l'efecte de la pressió atmosfèrica sobre un objecte al que es fa el buit

Una llauna de refresc buida la escalfarem al foc amb una mica d'aigua. Quan comenci a fumejar iamb ajuda d'unes tenalles, la col·locarem invertida (boca baix) en un plat fons on haurem col·locataigua de l'aixeta freda. Després d'un estona, observarem el que li passa a la llauna.

Observació:

Explicació:


Nom: Cognom: Grup:

Data:

PRÀCTICA: LA CAPIL·LARITAT

MATERIAL

• Portaobjectes

• Aigua

• Colorant alimentari

• Goma elàstica

• Clau

• Plat o placa petri

PROCEDIMENT

En primer lloc formarem l'estructura en els portaobjectes, tal com es mostra en el dibuix.

A continuació ficarem una fina capa d'aigua tintada en el colorant alimentari a l'interior de la placapetri.

Finalment introduirem l'estructura i observarem els resultats.


BIBLIOGRAFIA

«Clave de clasificación de rocas». Consulta 4 febrer 2014. http://alerce.pntic.mec.es/~mnavar6/claverocas.htm#ir%20rocasedi.

«EduWikiLab - Dissecció d’una llavor». Consulta 23 gener 2018. http://eduwikilab.wikispaces.com/Dissecci%C3%B3+d%27una+llavor.

«EduWikiLab - Fem una Clau Dicotòmica de Peixos». Consulta 23 gener 2018. http://eduwikilab.wikispaces.com/Fem+una+Clau+Dicot%C3%B2mica+de+Peixos.

Ignacio Meléndez Hervia, i Miguel Angel Madrid Rangel. Biologia i Geologia. Pràctiques de laboratori. Animals i plantes a Catalunya. Grup Promotor, S.L., s.d.

Madrid Rangel, Miguel Ángel. Biologia i geologia, 1 ESO. Barcelona: Santillana Grup Promotor, 2015.

Pràctiques Biologia i Geologia 1 ESO€¦ · Dossier pràctiques de laboratori 1 ESO MATERIAL •...

Documents

Transcript of Pràctiques Biologia i Geologia 1 ESO€¦ · Dossier pràctiques de laboratori 1 ESO MATERIAL •...