FILOSOFIA PRESOCRÀTICA

ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA

1. Període Físic o Presocràtic: (finals s. VII, s. VI i primers anys s. V

a.C.) - Naixement de la filosofia grega.

- El problema filosòfic que es plantegen en

l’escola de Milet és l’Arkhé (origen) de

l’estructura de l’univers.

- En la segona escola filosòfica (els Pitagòrics) pensen que aquest

Arkhé és determinat pels nombres matemàtics.

- Finalment, un tercer grup es plateja la qüestió de la metafísica

(Per què hi ha ésser?) quan entra en crisis el problema de l’Arkhé

físic.

ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA

2. Període Humanístic: (s. V a.C.) màxim esplendor de la cultura

grega.

- El problema fonamental és el Nomos (la llei), i la diferència entre les

lleis físiques i les lleis polítiques

- És essencial el valor que es dóna a la

paraula, que és el instrument de

transformació del món.

- També s’elabora un concepte ideal de ciutadà: Kalós Kai Agathós

(Home perfecte).

ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA

3. Període Central o Ontològic: (s. IV a.C.)

- Període més important de la filosofia grega.

- La pregunta que es plantegen és la següent: Què és l’ésser humà?

- Per Plató l’ésser són les Idees i aquestes Idees són el model de les

coses materials sensibles.

- Per a Aristòtil les Idees no estan separades dels éssers concrets.

ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA

4. Període Ètic: (s. III a.C.)

- Període de crisis social i anarquia política.

- El problema que es plantegen és la moral, és a dir, com ha d’actuar

l’home savi.

- Tres escoles filosòfiques:

ESTOICS: centren la seva filosofia en el tema del dolor.

EPICURIS: recerquen la felicitat i l’amistat.

CÍNICS: consideren que la societat és injusta i tenen una actitud

provocadora. Neguen l’existència de la veritat. Antics deixebles de

Sòcrates.

ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA

5. Període Religiós o Romà: (del s. II a.C. al s. II-III d.C.)

- Correspon al període en què Grècia queda sota l’òrbita romana.

- Moment de decadència de la filosofia.

- Apareixen sectes religioses inspirades en cultes egipcis, babilònics,

etc.

- El que més preocupa és el més enllà.

- Dos grups de filòsofs:

NEOPITAGÒRICS: recuperen la teoria

Pitagòrica, horòscops...

NEOPLATÒNICS: volen recuperar el

platonisme.

“PAS DEL MITE AL LOGOS”

Consisteix en el canvi en la manera de pensar, per tal d’explicar la

lògica elemental basada en la imaginació i en la fe (Mite), a explicar

aquesta lògica a partir de l’observació i la raó (Logos).

Aquest pas va ser tan difícil perquè:

- La ciència va en contra d’aquesta lògica elemental.

- La religió i la tradició.

- Era més fàcil d’entendre la lògica elemental a través de la

imaginació que no pas de la raó o observació.

TIPUS DE MITES-Cosmogònics: quan volen explicar la creació del món.

-Teogònics: quan es refereixen a l’origen dels Déus.

-Antropogònics: quan es refereixen a la creació de l’home.

-Etiològics: quan intenten explicar l’origen i el perquè de

determinades institucions escatològiques: quan fan referència a la

vida del més enllà, imaginen la fi del món...

- Morals: quan narren la lluita entre el bé i el mal.

INTENCIÓ I VALOR DELS MITES

-Intenció: donar lliçons de comportament social i moral.

- Valor: la història que s’explica en el mite és falsa, exagerada, per

això cal interpretar-la.

DÉUS MÉS RELLEVANTS-Els déus aeris: representats per Apol·lo.

- Els déus terrestres: representats per Dionís.

Són els més importants perquè en la

vida humana hi ha al mateix temps

l’ordre, el seny, la mesura, (que són

les qualitats pròpies d’Apol·lo) i el

desordre, el joc i la festa (que són les

qualitats pròpies de Dionís).

“PROBLEMA DE L’ALETHEIA”

FACTORS DEL “PAS DEL MITE AL LOGOS”

EL PLANTEJAMENT DE TALES I EL DE PITÀGORES

CONTRADICCIÓ ENTRE PARMÈNIDES I HERÀCLIT

Consisteix en una lluita amb la filosofia dialèctica, que on mai no

hi ha res definitiu, i tot està sempre en provés de construcció.

Aquests dos filòsofs grecs lluitaven pel tema del moviment i del

canvi en l’ésser humà durant la seva vida que era eterna segons

ells.

TEORIES DELS PRESOCRÀTICS MÉS ACTUALS