Revalorització de la sala de Joaquim Torres-Garcia al Palau de la Generalitat

La sala de Joaquim Torres-Garcia, al Palau de la Generalitat, es va fer l’any 1974. S’adaptà l’espai construït de finals del s. XVI per a encabir-hi els murals noucentistes que s’havien extret recentment de darrera les teles pintades del Saló de Sant Jordi. Per això l’aprehensió d’aquestes obres d’art és deficient. Alhora, però, hi ha altres components de la sala que desvaloren l’apreciació dels frescos traslladats. Fonamentalment són els derivats d’una molt mala il·luminació i de la dispersió que provoca el repertori d’elements inconnexos que omplen el perímetre de la sala. El resultat és un espai desgavellat, impropi d’un lloc tant preeminent de l’edifici. Poc adequat per als actes que s’hi fan.

Es proposa convertir la sala en un espai interior buit, únicament significat pels murals de l’artista. Posar l’èmfasi, només, en els frescos. Com l’interior d’una gran capsa habitable envoltada de pintures.Tota la resta d’elements necessaris per a la funcionalitat del lloc es dissenyen per integrar-se de forma subtil, sense protagonisme. Excepte l’enllumenat. A tot el sostre –d’una falsa antiguitat– s’hi estén un pla virtual de petits punts de llum en una retícula ortogonal. Tots graduables en intensitat un per un, per poder il·luminar els frescos sense ombres, uniformement, amb els estàndards museogràfics establerts. I el pla horitzontal de la sala regulat a voluntat, per zones, segons els usos i necessitats de cada esdeveniment.

Molts actes necessiten, encara, una il·luminació complementària per a fer òptimes les preses d’imatge videogràfiques. Tres potents canons de llum situats al darrera de la sala ho permeten amb eficàcia. La seva òptica especial retalla amb precisió la llum i la dirigeix a la presidència sense interferir les pintures. Un revestiment dels panys de paret que queden lliures de pintures murals farà que tot quedi en el mateix pla i permetrà unificar l’entorn i eludir les ombres dels enmarcats dels frescos.

Es retiren tots els elements mobles actuals, caixes de núvia, escultures diverses, una arquimesa, altaveus... Fins i tot els quadres i esbossos del mateix Torres-Garcia. Es proposa que tota l’extensa col·lecció de dibuixos de l’autor, dissenys preparatoris, projectes i apunts que hi ha disponibles, s’exposin a la sala del costat. La instal·lació de megafonia visible es limita a dos altaveus verticals, de darrera generació, situats en un lloc que no interfereixen per res la visió de les pintures.

Les màquines d’aire condicionat no es veuran. Les dues de la capçalera s’integren en un armari baix i poc fondo que va de cap a cap de la paret. Les altres dues del parament d’entrada també passaran desapercebudes en el sistema d’armaris que forma el cancell d’entrada. A més de les dues fulles de fusta de roure de les obertures d’entrada que ara hi ha, es proposa de fer a cadascuna una doble porta de ferro i vidre per l’interior, per millorar l’aïllament i obrir la sala a la claror del pati dels tarongers. Seran idèntiques a les del veí Saló Daurat. Això també permetrà recuperar les dues finestres d’aquesta façana, amb l’entrada de llum corresponent que donarà més vida a la sala.

Barcelona, 20 de maig del 2009