portfoli elisenda

Elisenda TroguetPortfolio ¬ 2007 - 2011

Edita: Elisenda Troguet Pal

Imprès: Barcelona

Primera edició: Març del 2011

CONTINGUTS

007. Presentació treball

011. Llistat de treballs

013. Materialització

183. Imatges per recordar

200. CV

pàgina 007 ¬

Jo:Elisenda Troguet PalPròleg.

Vaig néixer al Principat d’Andorra i encuriosida pel món del disseny vaig decidir baixar a Barcelona, una ciutat plena d’oportunitats i pe-tits racons ben interessants per descobrir.

Vaig iniciar els meus estudis de Graduat Superior en Disseny a l’esco-la Elisava amb intencions d’estudiar disseny d’interiors. A mesura que avançaven els meus estudis va créixer la meva fascinació pel món del disseny. Finalment diré que ara que estic acabant els estudis, aquest camí que he recorregut durant cinc anys m’ha ajudat a definir-me com a persona i a saber que és el que realment m’interessa i el que no del disseny. Quins són els mètodes de treball amb els que em sento més còmoda i segura, amb l’objectiu de poder presentar un projecte sòlid, interessant i ple d’iŀlusió.

Aquest recull conté treballs d’àmbit del disseny realitzats a l’escola i en l’àmbit professional durant aquest període del 2007 al 2011. Tots i cada un d’ells, més complexes o senzills, han representat un pas més en la meva evolució com a dissenyadora. Ja sigui el concepte, l’execu-ció del projecte, l’experimentació i/o els resultats i raonaments finals extrets en cada treball. I tots han estat molt especials i importants per el meu aprenentatge en el món del disseny i el més important: com a persona que busca millorar les necessitats d’uns usuaris dins una societat tan complexa en la que vivim.

Així doncs us presento aquest recull de treballs en una època inicial d’aprenentatge, i espero poder generar-ne molts més en un futur dirigit al món del disseny amb múltiples especialitats interessants.

pàgina 011 ¬

#01 Eterna Louise pàgina 13

#03 Micro CCCB pàgina 37

#05 Dulce calle, dulce hogar pàgina 71

#07 Gelosia vidrial pàgina 89

#09 Nortic style house pàgina 109

#11 Cop fred pàgina 129

#02 Colapse pàgina 27

#04 Canon reflex shop pàgina 61

#06 Agulla de pí pàgina 81

#08 Pa Solà pàgina 101

#10 Makis pàgina 117

#12 Toilet pàgina 137

#13 Eggo! pàgina 145

#14 Cuiners del Pirineu pàgina 151

#15 Borda Raubert pàgina 159

#16 50 anys d’Elisava pàgina 165

#17 Sabó Casolà pàgina 169

#18 1960-2010 pàgina 177

¬ pàgina 012

pàgina 013 ¬

Eterna Louise:espai per la dona.

#01

¬ projecte realitzat amb Marta Asín Ferrer. 2010

¬ pàgina 014

¬ collage conceptual: punt de partida de Eterna Louise, senyora gran però amb ganes de viure i estar integrada a la societat actual.

pàgina 015 ¬

Eterna Louise.Un espai per la dona de la tercera edat.

El projecte Eterna Louise neix a partir de l’iniciativa pública de re-cerca de noves estratègies per atacar solucionar problemes com la sole-dat i l’integració a la societat en la tercera edat.

S’ha creat un espai on l’intercanvi de coneixements, habilitats i opi-nions sigui constant, en espai creatiu, on les senyores puguin re-unir-se i combatre la soledat fomentant la coŀlectivitat. El nostre servei va dirigit a senyores majors de 65 anys amb un nivell econòmic mig-baix. Amb l’intenció de reivindicar la dona en l’espai públic rela-cionat amb el món de la moda i promocionar la tercera edat a la publi-citat i la moda catalana.

S’ha dissenyat un espai dedicat a la confecció i la customització de roba reciclada, un taller de costura, destinat a la compra i venda d’aquesta. A partir de l’entitat es crea un esdeveniment, BCN FASHION +65 WEEK, que es produirà en el mateix local per la promoció del tre-ball realitzat aquest local.

Per a poder dur a terme les activitats plantejades aquest local ha de tenir una zona d’exposició i desfilada, uns provadors, una zona de docu-mentació, la zona de treball i un espai per l’administració i emmagat-zematge bari per al funcionament del projecte.

¬ pàgina 016

¬ esbós de l’accés principal: un entarimat que amb els seus canvis de nivells genera l’espai d’exposició, la recepció i l’àrea d’atenció al client.

pàgina 017 ¬

¬ esbós de l’accés principal: un entarimat que amb els seus canvis de nivells genera l’espai d’exposició, la recepció i l’àrea d’atenció al client.

¬ pàgina 018

¬ pàgina següent: FAÇANA EXTERIOR del local, al carrer Comte Borrell nº 24 de Barcelona.

¬ FAÇANA INTERIOR en la que podem observar una gran entada de llum natural captada per una claraboia.

¬ pàgina 020

¬ PLANTA I SECCIONS GENERALS del local, diferents nivells van engendrant diferents espais, amb dues grans peces: entarimat de fusta zona exposició, administració i documentació, i una altra peça separadora en forma de banc- gelosia de les zones de passareŀla i exposició de la zona de treball.

A

B

C

C’

D

D’

pàgina 021 ¬

E

E’

A’

B’

¬ SECCIÓ BB’

¬ SECCIÓ AA’

¬ pàgina 022

¬ espai de documentació sota un forat de llum per crear un ambient de lectura més acollidor i privat

¬ zona dels banys prèvia al cor de l’espai: taller, passareŀla i exposició de la roba confeccionada

¬ espai de treball, taller dedicat a la pura confecció dels productes

pàgina 023 ¬

¬ pàgina anterior: dibuix perspectiva a mà alçada del local, zona de passareŀla i exposició de la roba

¬ pàgina 024

¬ SECCIÓ EE’

¬ SECCIÓ EE’, ens explica la zona més complexa del local, en la que en un mateix espai i conviu la zona de treball amb la d’exposició i passarel·la. El seu funcionament i disposició espaial ha estat un èxit mitjançant un banc- jelosia que actua amb bàries funcions.

pàgina 025 ¬

¬ SECCIÓ CC’

¬ SECCIÓ DD’

¬ pàgina 026

pàgina 027 ¬

Coŀlapse:una sensació d’iŀluminació.

#02

¬ workshop. Elisava. 2009

¬ pàgina 028

¬ intervenció nocturna en un espai de laciutat de Barcelona

pàgina 029 ¬

Coŀlapse.Sensacions a través de l’iŀluminació artificial.

Analitzar les sensacions a partir d’un indret concret de la ciutat: la cruïlla de les vies Passeig de Gràcia amb Avinguda Diagonal, s’analitza les sensacions i sentiments personals.

Degut un indret que transmet neguit, angoixa, estrès, nerviosisme, cre-at i produït per els múltiples vehicles que transiten i es troben en conflicte en hores claus. La sensació és un coŀlapse emocional momentani que experimento a diari quan travesso l’indret.

L’objectiu del treball consisteix en representar aquesta sensació per-sonal nombrada coŀlapse, a partir d’una manera específica de mostrar espais mitjançant la maqueta escenogràfica i amb l’ajut de l’iŀluminació artificial.

Poder jugar amb l’iŀluminació i els diferents ambients que aquesta crea sobre un mateix espai, mostra la versatilitat d’expressió.

¬ pàgina 030

¬ visió plana de l’intersecció, on es pot observar la relació de colors que transmeten les diferents intensitats de coŀlapse. Tenint l’obelisc central de la Plaça Joan Carles I com a punt de màxima afluència física de transports: públics com privats, i sonora.

¬ pàgina 032

¬ interpretació dels vehicles i de l’estat en que es troben de coŀlapse mitjançant una gama de colors de més suaus a més impactants i forts en l’espai. Essent el negre el punt que culmina al mitj de la plaça el coŀlapse total.

¬ pàgina 034

¬ iŀluminació molt estrident representant una situació de conflicte intens en l’encteuament.

¬ pàgina següent: representació en dues dimensions mitjançant fotografies dels edificis que conformen l’encreuament. Una altra tècnica aplicables per a obtindre resultats visuals en tres dimensions.

¬ pàgina 036

pàgina 037 ¬

micro CCCB:espai multicultural.

#03

¬ projecte realitzat amb Andrea Sacrest: Brokylstudi. 2009

¬ pàgina 038

¬ terrassa de l’edifici, un espai pertinet al CCCB però que es converteix en la plaça del barri d’horta.

pàgina 039 ¬

micro CCCB.Espai multidisciplinar al barri de Horta.

Es disposa d’un solar amb l’estructura d’un edifici amb grans i fantàs-tiques possibilitats d’intervenció. Aquest espai serà una nova seu que obrirà el CCCB amb intencions d’expansió a la ciutadania.

“Podem veure que tot i tenir espais verds molt grans i plens d’imagi-nació, no s’aprofiten al màxim pels residents del barri. Conviuen amb ells, passen per aquestes zones, però realment s’acaben apoderant d’es-pais més urbans com serien els propis carrers”. Aquest era el plante-jament extret de l’anàlisi del barri de Font d’en Fargues, que ens va conduir a proposar un espai que tant servís per a esdeveniments cultu-rals, com a un espai públic més protegit i habilitat. L’espai exterior de la parceŀla: serà una zona més del propi carrer, un espai de tots, i que prendrà protagonisme. Un espai que respectarà la natura tant com el propi quitrà, i que jugarà en tot moment en diferents altures i ir-regularitats, de la mateixa manera que s’ens presenta en l’organització territorial del barri.

Així doncs disposant d’un solar i mitjançant l’incorporació del CCCB al barri, s’ha dissenyat un conjunt d’espais pensats per al bon funciona-ment de l’identitat però tenint en compte l’integració d’aquest en el barri i l’interacció amb els seus habitants, conduint-los a utilitzar aquest indret com a continuïtat del carrer i per tant de la vida del barri.

¬ COLLAGE/ UN COP D’ULL

Un cop d’ull és el resultat

de l’estudi previ del barri

(l’Horta de Can Fabres) on és

realitza el projecte micro-

cccb. L’estudi del barri s’ha

representat mitjançant la

tècnica de collage, reflectint

tota la diversitat que composa

el barri en una sola peça

muralística. Un cop d’ull vol

transmetre les contradiccions

que es creen en aquest indret.

Podem veure a la part dreta

del collage: l’apilonament

d’arquitectures totalment

diferents que conviuen les unes

al costat de les altres dia

rere dia, sense que cap

d’elles prengui més importància

que una altra. En canvi a la

part esquerra es representen

el conjunt de flora que trobem,

traslladant-nos en un món

totalment natural i fent-nos

oblidar que estem a la ciutat.

¬ pàgina 042

¬ façana principal/FP/

¬ façana interior del pati ajardiat/FI/

pàgina 043 ¬

¬ secció AA’ pertinent al pati interior

FP FI

A’

A

¬ planta general de

l’espai al barri

d’Horta. En aquest

cas podem veure

detallada la coberta

de l’edifici que té la

funció com a plaça amb

l’utilització de diferents

materials per a composar

el sòl, relacionats amb

els de la planta d’accés:

continuació del carrer.

¬ planta colorejada de

materials: :amb una vista aèria

el micro CCCB serà ràpidament

diferenciat i localitzat en

el barri. Es pot observar que

hi ha una relació de materials

amb el propi carrer que

s’integren a la parceŀla, i

s’ha aconseguit una unió visual

entre la coberta i la zona

d’accés al centre.

¬ pàgina 046

¬ planta -1 en la que una part es subterrània amb una altra sala d’exposicions i uns banys i l’altra part se situa a la zona ajardinada amb un espai multidisciplinar amb graderies tant a l’aire lliure com a cobert.

¬ planta 0, conecció directa amb el carrer i per això es continua el paviment adoquinat de la vora via per indicar que es una part més del barri. Hi trobem una sala d’exposició, administració, atenció al cient i una botiga.

¬ planta +1 destinada al bar, zona de documentació i manté accés amb la coberta -plaça /+2/ i la planta a peu de carrer /0/.

pàgina 047 ¬

pàgina 051 ¬

¬ alçat lateral CC’

¬ alçat leteral BB’

¬ secció transversal

del alçat BB’ en la

que podem observar

els diferents nivells

que conformen els

espai destinats a

activitats diverses

dins l’edifici.

pàgina 055 ¬

¬ pàgina 54: vista interior de la zona d’entrada de l’edifici amb una biblioteca.

¬ detall: construcció de la maqueta, en la que es pot apreciar el forat de l’ascensor i unes escales que baixen a la planta -1: corresponent a la sala 2 d’exposicions.

¬ pàgina 0056

¬ entrada de llum des de la plaça-coberta fins a la planta d’accés al carrer, aprofitant el forat de trànsit del local.

pàgina 0057 ¬

¬ pàgina 0058

pàgina 0059 ¬

¬ pàgina 060

pàgina 061 ¬

Canon reflex shop:una nova forma d’exposar.

#04


¬ pàgina 062

¬ façana de la botiga que ens introdueix a l’interior gràcies a un efecte d’associació amb l’objectiu d’una càmera digital reflex.

pàgina 063 ¬

Canon reflex shopUn nou concepte d’exposar, experimentar i vendre.

S’ha repensat el sistema de vendes dirigit al sector de càmeres digi-tals reflex de la casa Canon per tal de potenciar aquesta al mercat. El nostre objectiu és atraure un usuari per la nova forma d’exposar els productes i poder experimentar amb ells mitjançant l’espai que confirma aquest nou concepte de venda a un públic més ampli.

Per crear un espai partint d’aquest nou concepte, s’ha fet una associa-ció directa de l’espai amb l’objectiu de la càmera. De manera que l’es-tètica del propi local esta plantejada com a un objectiu, el primer pas es captar els clients-usuaris a partir d’una façana molt potent que ens introduïdà al local organitzat per uns separadors espacials que conti-nuen treballant amb la forma geomètrica circular, i es culmina al final del local aquesta simulació amb un cercle lluminós que representa el diafragma d’un objectiu vist d’enfront, on s’hi projectaran fotografies.

El concepte clau en aquesta nova forma de vendre i esposar és el terme experimentació. El local tindrà destinats uns espais per a l’experimen-tació fotogràfica a partir d’un decorat, amb l’opció de poder fer ajusts lumínics en aquell espai, per poder captar els diferents resultats fo-togràfics podent combinar diferents càmeres i objectius. La finalitat es poder aconsellar al client des de la seva pròpia experiència en aquell producte que satisfà més les seves necessitats.

¬ pàgina 064

¬ interior del local al que podem veure la distribució espacial marcada per els separadors circulars.

pàgina 065 ¬

¬ pàgina 066

- FUNCIONAMENT DEL LOCAL

El nostre propòsit ha estat generar un tipus de botiga que sigues aplicable en qualsevol tipologia de local, però que en cada ocasió transmetés i aportés al client les mateixes sensacions.Per al seu degut funciona-ment proposem i marquem com a indispensables les següents zones: l’entrada i conecció directa amb el final de la bo-tiga, zona expositiva. Aquesta primera tindrà que estar asso-ciada amb la recepció, orien-tació al client i venda, una zona d’experimentació que hi haurà zones destinades a l’ex-posició detallada i indepen-dent de les càmeres fotogràfi-ques amb el seu suport tècnic i característic especificat en cada un dels casos en la gama de productes reflex digitals de la casa CANON.

Per aquesta raó proposem unes mides base per a cada i una de les peces indispensables, i així poder generar les di-ferents zones del local en qualsevol situació.En termes de distribució inte-rior hem partit d’una gràfica extreta de les pròpies càmeres per orientar al consumidor de les seves propietats.Partint del mateix concepte,

apliquem una sèrie d’interpre-tacions gràfiques per organit-zar l’espai d’experimentació. Inicialment hi ha 6 pictogrames que diferenciaran els diferents espai d’experimentació foto-gràfica, però s’ha de tenir en compte que podrien aparèixer més pictogrames si fos necessa-ri crear més zones d’experimen-tació en el cas d’un local amb més capacitat espacial.

Els 6 pictogrames utilitzats inicialment són aquells que fan referència al Flash, a una fotografia nocturna: sense Flash, a un objecte molt aprop: macro, al moviment, al paisatge i al retrat. Muntant així en cada un dels espais una sèrie d’elements específiques per a obtindre uns resultats o uns altres per al tipus de fotogra-fia que s’està fent en cada zona d’experimentació. Una caracte-rística que tenen aquets espais d’experimentació es la iŀlumi-nació en el que a partir d’uns comandaments podem variar-la i aprofitar aquets canvis lumí-nics, per a l’experimentació més intensa del producte.

Finalment diré que la proposta inicial no esta tancada, ja que pot evolucionar en un futur.

pàgina 067 ¬

//planol 2

//planol 1

¬ aplicació espaial dels elements idispensables per a la realització de la botiga Canon reflex shop en qualsevol tipologia de local.

¬ següent pàgina /20-21/ acuarel·la d’un dels espais d’experimentació, en el que es troba un decorat específic per a la busqeuda d’un resultat en concret.

......... ZONA D’EXPOSICIÓ

.....ZONA D’EXPERIMENTACIÓ

..ZONA DE RECEPCIÓ/ATENCIÓ

¬ pàgina 070

pàgina 071 ¬

Dulce calle, dulce hogar:intervenció a la Rambla del Raval.

#05

¬ projecte realitzat amb Marta Asín i Mireia Bringué. 2010

¬ pàgina 072

¬ fotomuntatge inicial en el que trobem el punt d’actuació en el que volem treballar.

pàgina 073 ¬

Dulce calle, dulce hogar.Intervenció dirigida a la ciutadania.

L’espai urbà està degradat a causa de les actituds inconscients d’al-

guns individus, i suposa la destrucció del mobiliari urbà del que tots

ens beneficiem.

El muntatge efímer que es va realitzar a la rambla del raval, ana-

va dirigit a tota la ciutadania de Barcelona, per tal de reivindicar

d’ús o el mal ús que estem fent de l’espai públic, partint del terme

que l’espai públic es de tots, i fomentar l’idea que tenim el deure de

cuidar-lo. La nostra intervenció és un mètode més per fer consciència

que els habitants de la ciutat, han de coŀlaborar a la no degrada-

ció de l’entorn. D’aquesta manera volem que s’involucrin amb la cau-

sa, que s’ho creguin i que no es prenguin l’intervenció a la lleugera.

Per aquest motiu pensem que l’associació directa entre l’espai privat

(casa teva) i l’espai públic, ens ajudarà a fer entendre els conceptes

explicats. Partint del lema: cuidar la ciutat, és igual d’important que

cuidar la teva llar. EL CARRER ES CASA TEVA!

Finalment l’intervenció aniria reforçada de una campanya gràfica i vi-

deogràfica espargida per la ciutat, per poder causar una impressió i

conseqüentment una acció per part de la ciutadania de Barcelona.

¬ pàgina 076

¬ pàgina anterior: imatge de la campanya publicitària. El la que a partir d’un marc s’emmarcà aquella escena associant- ho directament a les fotografies d’escenes familiars.

¬ escenografia muntada a la Rambla de Raval i petits esquetxos interpretats in situ representant escenes diàries d’una llar, per a la realització un video publicitari.

¬ pàgina 080

pàgina 081 ¬

Agulla de pi:filtre de llum natural.

#06

¬ projecte realitzat al 2009.

¬ pàgina 082

¬ aplicació de la gelosia a l’aire lliure.

pàgina 083 ¬

Agulla de pi.Manipulació d’una material per crear una gelosia.

Els elements naturals tenen la gran capacitat de transformar-se durant

el seu procés d’eliminació. Per aquesta raó i seguint el transcurs de

la vida, em vaig interessar per a la matèria natural per a la realit-

zació d’aquest experiment lumínic.

Observant l’entorn més pròxim a mi. Vaig veure que hi havien milions

de petits i encantadors elements que podin ajudar-me, les agulles de

pi. Aquestes un cop caigudes es trobaven en estat fresc expressant amb

dos textures diferents la seva composició, i a mesura que el temps pas-

sa aquestes comencen assecar-se patint una transformació d’identitat

pròpia. A més a més la seva forma singular i jugant amb l’acumulació

d’aquestes en diferents posicions, s’obtenia unes ombres; causades per

les diferents intensitats lumíniques, fantàstiques.

La peça construïda parteix del concepte de poder conservar aquestes

característiques mencionades anteriorment i jugar en la forma que po-

dia obtindre amb el conjunt. Així doncs aprofitant de la rectilinietat

d’aquestes però a l’hora totalment asimètriques, s’han coŀlocat lon-

gitudinalment de manera consecutiva i simètrica en un suport metàŀlic

reixat regular per concentrar-les i obtindre un volum generós.

El resultat d’aquest experiment és una base compacta i ordenada que

utilitzada com a gelosia en la que intervé el factor llum, s’obtenen

uns resultats completament aleatoris i singulars de la composició in-

terna de l’estructura de pinassa.

¬ pàgina 086

¬ pàgina anterior: apreciació de les ombres obtingudes en coŀlocar una potent iŀluminació en l’estructura per tal l’aconseguir un element immaterial i espacialment contundent.

¬ objecte gelosaic d’agulles de pi. En les fotografies podem apreciar el muntatge i l’estructuració d’aquets elements per tal d’obtindre el resultat esmentat anteriorment.

pàgina 087 ¬

¬ pàgina 088

pàgina 089 ¬

Gelosia de vidre:a welcome Desk per Letona.

#07


¬ pàgina 090

¬ gelosia d’ampolles de llet Letona, aplicables aleatòriament en el contenidor metàŀlic.

pàgina 091 ¬

Gelosia vidrial.Welcome Desk per l’empresa Letona.

Realitzar un mostrador de benvinguda, recepció i informació en l’entra-

da de la multinacional. Es considera important impactar el client que

entra i per aquesta raó, s’orienta l’encarreg a agafar unes dimensi-

ons més grans, apropiant-se de l’espai disponible. S’ha creat un espai

impactant però molt sutil que acompanyarà el mostrador, i serà tant o

més important que el propi element.

A partir d’una gelosia d’ampolles de vidre, s’aconsegueix una paret

modular i repetitiva, que ens donarà la possibilitat de jugar amb les

transparències, la intimitat i poder jugar amb la llum que ens entra de

l’espai exterior. L’objectiu de la gelosia és ser conductora al punt de

treball: el mostrador, i a la vegada totalment espectacular i generado-

ra d’un ambient. Aquest espai tindrà un element més d’intervenció per

tal de fer èmfasis a l’empresa Letona, que consistirà en l’aplicació de

totxanes de vidre termosensibles de color blau al paviment. De manera

que la zona agafarà tonalitats blaves depenent del volum calòric adma-

gatzemnat en la zona de pas. Creant així un espai molt neutre i senzill

però totalment variable luminicament i sorprenent.

B ___

___ B’

A

___

A’

___

¬ en la planta de

l’espai es pot

observar el concepte

de la transformació

visual depenent

del calor transmès a

les zones de paviment

termosensible.

PLANTA WELCOME DESK

SECCIÓ AA’

SECCIÓ BB’

¬ pàgina 094

¬ gelosia d’ampolles de vidre de l’empresa Letona. Es pot apreciar el joc de color creat mitjançant l’estructura amb les ampolles plenes de llet, les que no ho són: buides i els espais que no s’utilitzen i es queden buits. A tots aquets efectes hi ha que sumar-li l’efecte de la llum natural provinent de l’exterior que actuarà directament amb aquesta gelosia.

¬ pàgina 096

¬ especejament detallat del moble mostrador. 1// mostrador de còrian blanc mat de 13mm de gruix 2// calaix per guardar l’ordenador 3// armari 1:contenidor varis oficina 4// armari 2: contenidor objectes personals 5// ranura obertura dels calaixos i armaris amb tiradors ocults 6// guia per el calaix 7// toquejat Letona a la peça de còrian 8// led’s de llum blanca que iŀluminen el troquelat.

pàgina 097 ¬

¬ pàgina 098

¬ maqueta representativa,

en la que es pot

apreciar que es un

espai molt neutre,

marcat per els

colors blancs, les

transparències de les

vidrieres i les

ampolles que creen

la gelosia i composen

l’espai de recepció.

Depenent de la llum

de l’exterior en

el paviment obtenim

un joc d’ombres molt

interessant i canviant

al llarg del dia.

¬ pàgina 0100

pàgina 0101 ¬

Pa Solà:showroom.

#08

¬ projecte realitzat amb Andrea Sacrest: Brokylstudi. 2009.

¬ pàgina 102

¬ recopilació del ventall de possibilitats que ofereix pa Solà als seus clients.

pàgina 103 ¬

Pa SolàOficines i zona d’atenció al client.

Pa Solà elabora productes d’alta qualitat i específics per a cada i un

dels seus clients. No treballen al mercat directament, sinó que els

seus contactes i distribució es fa a partir dels propis clients.

El que s’ens demanava era habilitar un espai per tal de poder ficar unes

reduïdes oficines amb dos operaris i que a més a més aquest local pugues

atendre els clients a l’hora de vendre els seus productes. La qual cosa

feia que necessitessin una zona de post producció i degustació del pa,

juntament amb una sala de reunions.

El local que s’ens plantejava tenia la típica distribució de l’eixam-

ple: estret i llarg amb dues entrades de llum, una exterior i coinci-

dint amb l’entrada del local i una altra al pati interior de l’edifici.

La distribució que nosaltres varem fer, va ser molt senzilla i efecti-

va. Aprofitant la longitudinalitat del local conduïm els clients de la

zona d’entrada a través d’una línia taronja: informativa dels productes

i explicant la delicada l’elaboració de pa Sola, a la zona de showroom.

Aquesta disposa de la major part del local, en la que es va fer una

taula específica per al funcionament del local i al fons coincidint amb

el pati interior, una capsa de vidre amb una jardinera exterior de blat

per tal de poder conversar i tancar els tractes en un ambient natural:

sentiment que vol transmetre l’empresa, al mig de la ciutat.

Finalment diré que la zona d’oficines queda amagada a la zona de passa-

dís i per tant els operaris i clients no tenen contacte aparent.

PLANTA SHOWROOM

PLANTA GRÀFICA

ALÇAT GENERAL

ALÇAT OFICINES

RENDERS OFICINES

¬ pàgina 106

¬ LÍNIA TARONJA: tira expositiva que ens recull a l’entrada del local i ens endinsa fins el que es el showroom deixat la zona d’oficines a la dreta sense ser vistes. Aquesta línia taronja anirà retro iŀluminada per tal de donar-li importància i ser un punt d’atenció, on al seu interior hi haurà una sèrie de forats amb textos i imatges per a orientar el client que entra de la filosofia de l’empresa.

¬ pàgina 108

pàgina 109 ¬

Nordic style house:habitatge de 150m3.

#09

¬ projecte relitzat al 2008.

¬ pàgina 110

¬ dibuix conceptual de l’integració de l’element sauna a tot l’habitatge, tractant-la com a element base i especial.

pàgina 111 ¬

Nordic style house.Habitatge de 150 metres cúbics.

Nordic style house s’ha convertit en una habitatge particular amb unes

característiques especials. Aquest habitatge mínim ha aconseguit reunir

tots els elements imprescindibles per a un habitatge d’una sola perso-

na, i al mateix temps respectant unes zones generoses que ens propor-

cionen una gran fluïdesa visual i espacial dins d’aquesta.

La vivenda ha estat dissenyada per a una persona que li agrada gau-

dir de l’espai i sentir-se a gust dins d’aquest, i familiaritzat amb

les qualitats de vida nòrdiques. Per aquest motiu s’ha de trobar una

conecció amb les seves terres d’origen, necessàries per viure el dia a

dia en una gran ciutat estrangera, per poder sentir-se còmode, gaudir

de tranquiŀlitat i estar immers en un espai que li aporti calidesa al

ritme de vida de Nova York.

El projecte ha aconseguit reunir tots els requisits incorporant el con-

cepte sauna en la vivenda. Tot l’espai serà tractat com aquesta inte-

raccionant amb ús i el desús del element immers en tot un espai pensat

per ell. Així doncs estar en qualsevol zona de la vivenda representarà

estar en una càlida i senzilla sauna, sense marcar diferències visuals

en l’espai interior i exterior de l’element.

PLANTA NORDIC STYLE HOUSE

AA’

____ _

BB’

_ ____

_ ____

ALÇAT LONGITUDINAL AA’

ALÇAT LONGITUDINAL BB’

¬ pàgina 114

¬ S’emmarca grans diferències entre l’interior i l’exterior, nevat i fred o càlid respectivament. L’habitatge es caracteritza per tenir poques finestres i totes elles petites per referenciant-se en l’estètica utilitzada en les cabanyes d’alta muntanya.

¬ pàgina 116

pàgina 117 ¬

Makis:al mercat de la Boqueria.

#10


¬ pàgina 118

¬ contenidor take-away de cartró reciclat pensat exclusivament per al contingut interior: makis.

pàgina 119 ¬

MakisParada nº 484 al mercat de la Boqueria.

Makis és una nova proposta que es centra en oferir menjar per emportar;

salat, consistent i complert. En una parada al mercat de la Boqueria on

trobaràs el millor peix de Barcelona, servit d’una forma espectacular.

Un tipus de menjar salat, que no embrutés, que fos fàcil de menjar i

que sobretot, no deixés residus. El que oferim a la nostra parada són

makis, típic menjar japonès, creat per la mà d’un professional que ju-

garà davant dels ulls del consumidor.

L’element espacial per a dur a terme aquest nou concepte de parada dins

el mercat, ens recordarà directament a la forma del propi menjar acon-

seguint un ampli espai de treball i deixant als consumidors una gran

zona de pas entorn la parada. D’aquesta manera s’evita l’acumulació

de persones en una sola direcció i que tots els consumidors del nostre

producte puguin gaudir de l’elaboració en directe del producte en sí.

A més a més s’ha fet tota la gràfica corporativa de la nova parada: tar-

ja, targetó, paper de carta i sobre, i un llibretó publicitari expli-

cant el funcionament i els productes que s’ofereixen.

¬ Aplicació de la parada Makis en l’interior del mercat de la Boqueria, situada al número 484, en un passadís amb gran afluència de gent, ja que les portes principals estan encarades a aquesta.

¬ pàgina 122

¬ Element contenidor i transportador del menjar. Una base de cartró en la que mitjançant la papiroflèxia s’ha aconseguit una forma idònia per el nostre producte. Fàcil de muntar, d’emmagatzemar-se i molt complerta en la que trobem unes ranures i plecs adjacents per tal de transportar tots els elements indispensables per a la menja del nostre producte: els bastonets de fusta i una porció de soja.

pàgina 123 ¬

¬ Aquest element està pensat per emmagatzemar 8 peces de makis, considerat-ho com a la proporció idònia per a un àpat, però la papiroflèxia dóna tantes possibilitats que el mateix contenidor existeix en doble. De manera que podríem ficar més peces de menjar tot hi tenir la mateixa ergonomia i facilitat d’us i transport.

¬ Logotip de la parada Makis, el qual representa tres porcions de l’aliment que venem de tres peixos diferents. Senzillesa i neutralitat referenciant al producte en sí en una mateixa gama de colors rosats envoltats d’un potent negre. La tipografia utilitzada de pal sec ens ajudava a donar més èmfasis a la simplicitat i senzillesa que els Japonesos transmeten.

¬ pàgina 126

¬ Publicació editada per a la promoció de la parada al mercat, explicant el funcionament i ritme de MAKIS, i mostrant la varietat de productes que aquesta ofereix.

pàgina 127 ¬

¬ pàgina 128

pàgina 129 ¬

Cop fred:pic-nic concienciador.

#11


¬ pàgina 130

¬ pic-nic en un congelador industrial a base de gelatines de gustos afruitats.

pàgina 131 ¬

Cop fredForma de reivindicar una possible catàstrofe mitjançant un pic-nic.

El nostre projecte té la funció d’impactar una societat que està condu-

int el món a provocar un canvi climàtic radical, si no li posem solu-

ció. Per tant proposem un pic-nic enfocat a un hipotètic futur, des-

trossat per el canvi climàtic en el que la vida és molt difícil a causa

del augment desmesurat de les temperatures. L’agricultura s’ha tornat

impossible i el fet de passar estones a l’aire lliure ja no és una sa-

tisfacció, conduint-nos al mal viure i en una situació límit.

La nostra proposta planteja l’oportunitat de poder viure durant uns

instants un hipotètic pic-nic alternatiu i representatiu del que podria

arribar a passar, per tal d’aconseguir una reflexió personal i una cons-

ciència global del camí que no s’ha de seguir.

Per uns instants ens transportarem a l’any 2121, en el que s’ha so-

brepassat el límit, fa molta calor i a fora es impossible estar-hi. Es

necessita un lloc fred per poder gaudir d’un àpat amb els amics gràcies

una temperatura agradable per poder evadir-se d’aquest efecte que s’ha

provocat. De manera que es proposa un pic-nic alternatiu en un indret

que contrasten les temperatures interior-exterior on el menja ja no

serà tal i com el coneixem. On l’única manera d’alimentar-se estarà

basada en una dieta purament artificial i inorgànica.

¬ pàgina 134

pàgina 135 ¬

¬ Pic-nic diferent en un ambient desconcertant: nevera industrial on la gelatina pren tot el protagonisme com a únic element principal d’alimentació.

¬ pàgina 136

pàgina 137 ¬

Toilet:estètiques de gènere.

#12


¬ pàgina 138

¬ elements personals femenins: sostenidors, perruques, maquillatge, joies i tota mena de complements i accessoris.

pàgina 139 ¬

ToiletExperimentació d’estètiques de gènere.

Judith Butler ens diu: “el género que afirma la orientación sexual y

la identidad sexual o de género de las personas son el resultado de

su construcción social y que, por lo tanto, no existen papeles sexu-

ales esenciales o biológicamente inscritos en la naturaleza humana,

sino formas socialmente variables de desempeñar uno o varios papeles

sexuales”. D’aquesta manera m’intriga les repressions dels individus

per actuar i mostrar la seva imatge, i que en la majoria dels casos

va totalment en acord amb la societat i cultura que ens envolta. La

majoria dels casos els individus es reprimeixen, i en moltes ocasions

no arriben a descobrir qui realment son o com volen ser, ja que tenen

por a mostrar-se com realment els hi agradaria i a conseqüència no ser

compresos per la societat que els envolta.

La meva intervenció va ser dins un espai de bany públic, enfocada a les

estètiques masculines. Al ser el bany un espai més íntim i inclús amb

certa intimitat, era el lloc idoni per intervenir amb individus es-

pontanis amb total naturalitat. L’objectiu de la meva intervenció era

treure el “altre” costat de la masculinitat a la llum, de manera que

es va deixar al bany d’homes de l’universitat, dos cabassos amb tot

tipus d’accessori femenins per a que ells actuessin a la seva mercè,

si així ho desitjaven. El fet que l’intervenció fos al bany, un lloc

on amagar-te, va ajudar que els individus intervinguessin sense tants

perjudicis.

¬ Recull fotogràfic del comportament masculí envers un material divers no comú en una zona privada i intima com es el lavabo.

¬ pàgina 142

pàgina 143 ¬

¬ pàgina 144

pàgina 145 ¬

Eggo!:iŀlustració i maquetació.

#13


¬ pàgina 146

¬ Conjunt de publicacions Eggo! en la qual la meva queda integrada i en perfecta harmonia.

pàgina 147 ¬

Eggo!Iŀlustració i maquetació del magazine.

Analitzar els professors de l’escola per a desprès fer una iŀlustraci-

ons que els caracteritzi i al mateix temps els defineixi va ser la pri-

mera part de l’exercici. Un cop fet el treball més manual i sensible,

és tenia que definir una estètica comuna en tot el contingut per tal

d’exposar una homogeneïtat en el contingut final. L’ultim pas era agafar

la revista Eggo! apropiar-nos del seu estil de maquetació i incorporar

la nostra història gràfica del professors en el llibretó.

Així doncs el resultat: un llibretó el qual ha estat iŀlustrat a mà,

retocat amb ordenador, i maquetat en un suport ja existent per tal de

poder colar les nostres opinions personals enmig de les publicacions ja

existents en el mercat.

¬ pàgina 148

pàgina 149 ¬

¬ pàgina 150

pàgina 151 ¬

Cuiners del Pirineu:homenatge.

#14


¬ pàgina 152

¬ Escultura monumental per homenatjar la cuina i la gastronomia del Pirineu i totes aquelles persones que han fet possible a que avui puguem gaudir d’aquestes menges, testimonis d’un lligat dels nostres avantpassats.

pàgina 153 ¬

Cuiners del Pirineu.Maquetació del llibretó per a deixar constància.

En homenatge a la cuina i la gastronomia del Pirineu, i en especial a

Maria Dolors Ribes Rogé: una gran emprenedora, a través d’un monument

escultòric, atrevit i modern creat pel dissenyador urgellenc Gerard

Moliné, sorgeix la necessitat de deixar constància d’aquest, les seves

interpretacions i explicacions pertinents.

El monument “les pedres de l’aigua” és descriu com: Quatre pedres

d’aglomerat estan situades damunt la superfície de l’aigua realçant la

seva qualitat material, sòlida i pesant. Totes elles estan recobertes

amb culleres d’acer. La cullera representa l’estri del tast, el gust i

la sensibilitat. És un símbol que recobreix les pedres diluint la forma

del propi objecte en si per donar lluentor a les pedres i elevar-les a

la categoria d’objecte escultòric.

Així doncs el treball realitzat va consistir en trobar un format adient

per a poder plasmar tots aquets conceptes lligats al monument, i poder

deixar constància tant fotogràfica com literària en un document simple,

net i delicat, promocionant aquest i la seva ubicació: Cal Serni al

poble de Calvinyà a l’Alt Urgell.

¬ pàgina 154

¬ Recull fotogràfic del tríptic explicatiu i informatiu del monument escultòric per a homenatjar els cuiners del Pirineu. Imatges coŀlocades en ordre original.

pàgina 155 ¬

¬ pàgina 156

¬ Al cap vespre, esplèndida imatge del monument escultòric amb un fons pirenaic

¬ pàgina 158

pàgina 159 ¬

Borda Raubert:gràfica: carta restauració.

#15


¬ pàgina 160

¬ productes i publicacions del restaurant en el que és plasma l’esperit d’una cuina típica Andorrana.

pàgina 161 ¬

Borda Raubert.Gràfica, carta del restaurant.

El restaurant Borda Raubert especialitzat en cuina típica Andorrana, necessitava una nova carta per tal de vendre els seus productes més especials.

Una oferta molt variada de productes diaris i acompanyada d’uns plats

de gran i costosa elaboració la qual cosa fa que aquest siguin recoma-

nats i indicats puntualment. Per tant es diferència des d’un inici dues

parts dels elements que ha de contenir aquesta carta: uns productes di-

aris i uns puntuals i més representatius de la cuina del restaurant.

Seguint amb aquesta idea és va pensar la forma perfecta per a disten-

guí entre aquets productes i donar-li una especial atenció als plats

amb més interès de vendre. Es munta un desplegable en tres passos en

el que inicialment trobem la carta en un estat plegat, seguidament al

obrir-la apareix aquesta selecció de plats més elaborats i represen-

tatius, acompanyats de l’única imatge que aqueta carta conté, mostrant

la naturalitat i riquesa dels productes que s’ofereixen. Finalment en

el tercer pas d’obertura del desplegable de 23x23cm trobem la resta de

plats que ofereix el restaurant als seus clients. Cal mencionat també

que les cartes estan en tres idiomes: català, castellà i francès.

¬ pàgina 162

¬ En una sola peça compacta de 20x20cm, s’aconsegueix 6 cares mitjançant plecs per a ficar tota la informació de la carta del restaurant d’una forma clara i ordenada.

Borda Raubertcuina típica andorrana

Amb aquesta carta, el Restaurant Borda Raubert vol fer arribar l’esperit de larestauració pròpia d’Andorra a totes aquelles persones que vulguin assaborir unplat característic del país, i també vol satisfer la curiositat dels qui ens visitenamb la gastronomia més típica del Principat.

Les dificultats de comunicació provocades per la configuració geogràficad’Andorra, durant molts segles, han fet que la cuina andorrana siguisenzilla i limitada; malgrat això, disposem de plats originals i exquisits,dignes d’un reconeixement intermacional, elaborats amb productes típicsde les àrees pirinenques.

Amb l’esperit de retrobar una cultura pròpia i autòctona en restauració,el Restaurant Borda Raubert ofereix des de fa més de 20 anys als qui ens visitenun important assortiment de plats característics de la cuina d’alta muntanyai típica d’Andorra, degustats dins un marc arquitectònic incomparable.

És una satisfacció per a nosaltres poder-vos acollir i no cal dir que ens honrareusi assaboriu la nostra cuina.

Borda Raubertcuina típica andorrana

Amb aquesta carta, el Restaurant Borda Raubert vol fer arribar l’esperit de larestauració pròpia d’Andorra a totes aquelles persones que vulguin assaborir unplat característic del país, i també vol satisfer la curiositat dels qui ens visitenamb la gastronomia més típica del Principat.

Les dificultats de comunicació provocades per la configuració geogràficad’Andorra, durant molts segles, han fet que la cuina andorrana siguisenzilla i limitada; malgrat això, disposem de plats originals i exquisits,dignes d’un reconeixement intermacional, elaborats amb productes típicsde les àrees pirinenques.

Amb l’esperit de retrobar una cultura pròpia i autòctona en restauració,el Restaurant Borda Raubert ofereix des de fa més de 20 anys als qui ens visitenun important assortiment de plats característics de la cuina d’alta muntanyai típica d’Andorra, degustats dins un marc arquitectònic incomparable.

És una satisfacció per a nosaltres poder-vos acollir i no cal dir que ens honrareusi assaboriu la nostra cuina.

¬ pàgina 164

pàgina 165 ¬

50 anys d’Elisava:intervenció a la façana.

#16


¬ pàgina 166

¬ façana de l’escola Elisava que dóna a la Rambla.

pàgina 167 ¬

50 anys d’Elisava.Intervenció plàstica a la façana de la seu d’Elisava.

Realització d’una intervenció en commemoració al cinquanta aniversari d’Elisava. Els condicionants són que aquesta ha d’estar en una de les façanes de l’edifici.

El nostre concepte parteix del punt que Elisava es molt més que una institució, una escola. Elisava la fem tots, totes aquelles persones que han estudiat i estan estudiant, els que treballen i han treballat, tots els treballs i milions de projectes que han sorgit d’entre aques-tes parets. Interminables moments de desesperació que han acabat en es-plèndids resultats. Per tant, totes i cada una de les persones que han trepitjat i trepitgen Eisava són ELISAVA.

La nostra intervenció reflectia mitjançant camises totes aquelles per-sones que fan que Elisava continuï amb vida. S’utilitzarà una gama de colors relacionada amb l’imatge corporativa de l’escola on els blancs, vermells i negres prenen tot el protagonisme sobre la façana de l’escola.

¬ pàgina 168

pàgina 169 ¬

Sabó casolà:disseny de packaging.

#17


¬ pàgina 170

¬ munteres de sabons en el que el packaging esta present mitjançant una cinta de ràfia i una etiqueta.

pàgina 171 ¬

Sabó casolà.Disseny de packaging.

Cal Serni elabora tota mena de sabons de forma artesanal i amb pro-ductes naturals, ficant-los a la venta com a un element més de la seva exquisida producció d’aliments.

Els sabons depenent de l’element principal del qual estan composats tenen unes propietats o unes altres i per tant uns beneficis per a la pell. Així doncs ja no només es pretén vendre el producte sinó donar una mica d’informació al consumidor per tal de donar un plus al pro-ducte en sí.

En aquest cas, vaig considerar oportú relacionar-ho amb dos elements, que juntament amb el sabó aportessin les mateixes sensacions de natu-ralitat, senzillesa, i expressivitat com una simple pastilla blanca de formes diverses i irregulars marcades amb un segell decoratiu. Així doncs l’elecció del paper es fonamental en aquest cas per tal de poder continuar transmetent tots aquets ideals i obtenint un element infor-matiu digne d’acompanyar el sabó casolà fet amb elements naturals.

¬ pàgina 172

¬ targetó explicatiu de les propietats de tots els tipus de sabons que realitza Cal Serni. El paper i el color de la tinta agafen un gran protagonisme.

pàgina 173 ¬

¬ pàgina 176

pàgina 177 ¬

1960-2010:gràfica: event gastronòmic.

#18


¬ pàgina 178

¬ joc de transparències a partir d’un recull d’imatges en els 50 anys viscuts.

pàgina 179 ¬

1960-2010.Gràfica, esdeveniment gastronòmic.

Un menú de sobre taula amb l’especificació de tots els aliments i acom-

panyants que s’oferí en un cinquantè aniversari, era l’encàrrec.

Un àpat acompanyat dels teus, els més íntims amics i per festejar una

data tan senyalada, es tenia que fer un element contenidor d’informa-

ció més elaborada que una simple làmina.

Analitzant la part més funcional del terme menú, vaig poder veure que

te una curta durada d’us, el primer minut d’asseure’s en una taula. Per

tant amb l’objectiu de voler fer un element més interessant i amb una

vida més llarga, és treballa en torn el personatge i el seu transcurs

al llarg de la seva vida. Una seqüencia d’imatges: un tòpic en festejos

d’aquest tipus, ajuda a muntar un fons, una base per a projectar l’àpat

escrit en un altre suport. La finalitat es treballar amb les transpa-

rències per tal de donar personalitat a l’element i la superposició

d’aquests, per tal de formar un petit objecte a base de papers, corpu-

lent i amb intencions de perdurar i conservar-se en el temps.

¬ pàgina 180

¬ joc amb el moviment, transparències i els sentiments més personals entre els tres elements que conformen l’especificació escrita de l’àpat.

pàgina 181 ¬

¬ pàgina 182

pàgina 183 ¬

Imatges per recordar

#00

¬ viatge a Sud Amèrica. Estiu 2009.

CVElisenda Troguet Pal

Telf.: 665.731.745 +376.379021elisendatroguet@gmail.comelisendatroguet.wordpress.comwww.issuu.com/etroguet

¬ DADES PERSONALS:

Andorra 25.12.1988

Pg. Sant Joan 163, 5é 1à. 08037 Barcelona

Actualment estic cursant quart curs de Graduat Superior en Disseny a

Elisava en l’especialitat de disseny d’interiors, on els dos primers

anys vaig estar tocant els camps del disseny gràfic, de producte i d’in-

teriors.

¬ EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL:

·Constructora CIM: Acompanyant d’obres; seguiment, presa de mides i

primeres distribucions. Estiu 2010.

·Cal Serni: Gràfica de díptics, packaging i etiquetes. 2010-2009-2008.

·Borda Raubert: Gràfica carta restaurant. 2010

¬ IDIOMES:

·Català: llengua materna

·Castellà: nivell alt

·Francès: nivell alt

¬ FORMACIÓ ACADÈMICA:

·2011: GRADUAT SUPERIOR EN DISSENY.

Elisava Escola Superior de Disseny. Especialitat en disseny d’interiors.

·2011: BACHELOR OF ART.

Winchester School of Art(Southampton University)

·2009: WORKSHOP,IĿLUMINACIÓ I MAQUETA.

Taller d’interpretació espacial en 2D per obtindre resultats en 3D amb

l’ajut dels efectes d’iŀluminació. Duració 36 hores.

·2006: BATXILLERAT CIENTÍFIC TECNOLÒGIC.

Cursat al Col·legi Internacional dels Pirineus, Andorra.

¬ INFORMÀTICA:

·Autocad ·Photoshop ·InDesign ·Illustrator ·FreeHand

·Microsoft office ·3Dstudiomax (Entorn Mac i Pc)

¬ CAPACITAT I HABILITATS:

·Entusiasme per aplicar els meus coneixements de disseny al món laboral.

·Facilitat per treballar en grup, per poder aportar idees i poder enri

quir-me dels demés.

·Responsable, ordenada i molt planificadora. Meticulosa, perfeccionista i

gran constància en els treballs.

·Ganes d’aprendre i créixer en l’àmbit professional, poder treballar en

projectes, ajudar, coŀlaborar i aportar idees per portar-les a terme.

·Activa i interessada en els projectes que em veig involucrada.

portfoli elisenda

Documents

Transcript of portfoli elisenda