LA POESIA

ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LLENGÜES I LECTOESCRIPTURA IIIDOBLE TITULACIÓ D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

FRANCESCA SEGARRA IBÁÑEZCURS 2015-2016

"La poesia, en un primer moment, és vida, és la vida viscuda en present, amb tot el que això vol dir d'esperança i de desesperança de calma i desesperació. Després, la poesia es pot tornar paraula, paraula viva en el temps.”

Rosa Maria Ramírez Palau La poesia a parvulari Guix num. 241

CARACTERÍSTIQUES LÍRIQUES DE LA POESIA RELACIONADES AMB L'EDUCACIÓ- Interiorització o visió subjectiva de les coses.

- El suggeriment o la insinuació en comptes del desenvolupament d'una història

- La coherència global del text poètic en un espai breu

- La crida d'atenció cap als valors estètics del llenguatge.

- La versificació, contribueix a elevar el llenguatge per sobre la quotidianitat.

- El ritme

- L'oralitat, lligada a la naturalesa rítmica i musical de la lírica, és la seva forma més originària.

- La visualitat, paral·lel modern de l'anterior, l'evolució de la lírica en el segle XX va anar lligada als elements visuals i tipogràfics (disposicions esglaonades, diferents tipus de lletres...), es tracta del que s'anomena sintetisme, captar més l'ull que l'oïda, característica de la poesia actual.

- La musicalitat: derivada, no només del ritme , sinó també de l'acoloriment dels sons i les onomatopeies.

La poesia és un gènere literari amb funció creadora, un mitjà d'expressió i comunicació difícil de definir perquè no té una modalitat enunciativa clara

PER AIXÒ…El text poètic és un dels millors instruments per descobrir les possibilitats d’expressió que ofereix la paraula, ja que incita a fer-ne un ús imprevist i creatiu; convida a l’artifici i al joc i indueix a manifestar l’insòlit, l’absurd o els matissos més sorprenents d’allò que és real.

La creativitat i la fantasia s’hi poden esplaiar sense límits, ja que l’inici del treball poètic és aprendre a relacionar paraules i sensacions.

Per això la poesia és un bon recurs per a treballar el llenguatge amb l’alumnat, ja que partim de textos curts amb una gran riquesa de llenguatge.

El mestre haurà d’iniciar els alumnes en la funció poètica del llenguatge, a la creativitat i a l’humor, tres dimensions connectades a l’ensenyament de la llengua. Pierre Coran (1980)

EL RITME 1.- Repeticions

Treballant poemes que remarquin el ritme amb la repetició de paraules. Hi ha versos construïts a partir de la repetició d’uns sons o paraules per tal de produir un efecte determinat que té a veure amb el significat del poema.

2.- Versos curts i versos llargs

Llegint i recitant poemes amb versos curts i llargs per descobrir que:

- sovint els versos curts donen un ritme ràpid i alegre al poema - en general els versos llargs serveixen per donar la impressió de calma, de lentitud i de

tranquil·litat. 3.- El ritme del llenguatge de cada dia

Observant que el llenguatge que fem servir per dir-nos les coses també té un ritme determinat en funció de la intenció amb què es diu el missatge

4.- El ritme de les cançons de jugar

Observant que les cançons de joc, generalment, tenen un ritme molt marcat.

Aprenent, tot jugant, cançons de triar o jocs de rotllana i adonar-se que el seu ritme ens marca el gest de comptar o de marcar el pas.

5.- Poemes que es poden cantar

Treballant i cantant poemes que tenen un mateix ritme o estructura rítmica i adonar-se que es poden cantar amb la mateixa melodia encara que es tractin de poemes diferents.

LA RIMA La repetició de sons al final dels versos també contribueix a la música

del poema.

1.- Rodolins Llegint i escrivint composicions de dos versos que rimen, sovint de

caire humorístic o enginyós. El seu ús fa que es desvetllin les ganes de

jugar amb les paraules.

2.- Versos que rimen Llegint , recitant i observant poemes que rimen.

Buscant, entre tots, quines són les paraules que rimen d’alguns

poemes.

COM ÉS EL LLENGUATGE DELS POEMES ? 1.- Comparacions

Fent com fa el/la poeta, comparant una cosa amb una altra que s’hi assembla.

2.- Personificació Observant poemes en els quals el poeta ha donat vida

als elements, als objectes, atribuint-los accions que fan els éssers vius.

3.- Amb qui parla el poeta Observant com el/la poeta, a vegades, parla amb els

elements que apareixen en el poema.

Paraula poètica, veu i melodia contribueixen a la unitat de sentit.

Paul Zumthor (1983): Introduction à la poésie orale

Cal destruir la noció de recitació i reemplaçar-la per la d’activitat poètica.

Georges Jean (1971): Science du langage et poésie: Perspectives pedagogiques

COM PODEM FER-HO?1. Escoltant poemes recitats pel professorat o per alguna altra persona i/o gravacions de poemes recitats o cantats.

2. Parlant del poema per tal d’afavorir la seva comprensió: què ens explica, com ho explica, quines sensacions hem tingut en escoltar el poema. Ens ha agradat, per què… Treballar el vocabulari.

3. Llegint els poemes en veu alta davant de companys i companyes.

4. Memoritzant poemes treballats; si un poema no s’entén no se li pot donar l’entonació adequada. Assajar quina és la millor manera de dir cadascun dels versos, com jugar amb la intensitat de la veu, amb el ritme, la pronunciació correcta…

5. Recitant els poemes memoritzats davant de companys i companyes o davant d’un petit públic.

6. Escenificant algun poema que expliqui una petita història o situació representable.

7. Cantant algun dels poemes treballats.

8. Expressant plàsticament algun dels poemes treballats.

POESIA PER MIRAR

1.- Les lletres juguen Fent que les lletres agafin formes a partir d’unes accions, lletres que:

s’inflen, floreixen, es desfan, corren...

2.- Abecedaris Dibuixant les lletres buscant una relació entre la forma que tenen i els

objectes que recorden la seva forma.

3.- Paraules Jugant a interpretar paraules-imatges, és a dir, paraules que les seves

lletres s’han disposat de tal manera que el mot sencer sigui el dibuix del seu significat.

4.- Cal·ligrames Realitzant composicions, generalment poètiques, en les quals la

distribució del text té relació amb el seu contingut.

POESIA PER JUGAR 1.- Acròstics Serveix per dir una cosa o una paraula de manera que quedi

amagada. Aquesta paraula s’escriu verticalment i cadascuna de les

seves lletres és la inicial d’una altra paraula o frase.

2.- Encadenaments Treballant poemes i composicions poètiques en les quals una

paraula porta a l’altra.

3.- Embarbussaments Treballant composicions o jocs de paraules amb sons que es van

repetint i que ofereixen una certa dificultat a l’hora de recitar-los.

4.- Endevinalles Treballant composicions, generalment rimades, que descriuen un

enigma i jugar a endevinar-les.

OBJECTIU: CONTACTE ACTIU AMB EL LLENGUATGE POÈTICAquest contacte amb el llenguatge poètic, l’alumnat no el pot fer sol ni en fred, l’ha de fer guiat.

La creativitat es basa fonamentalment en la disposició de l’individu i, per tant, necessita un clima de seguretat i de llibertat per expressar-se.

L’alumnat ha d’adonar-se que la poesia és una expressió lliure i no el fruit de la rigidesa normativa; hem d’evitar que vulgui fer una calca dels poemes rimats dels adults.

El poema no ha de ser només una assonància o un nombre de síl·labes; ha de ser essencialment l’expressió d’un pensament i/o sentiment.

POEMES A DINS UNA CAPSETA

WEBGRAFIAApartat de l’edu365 dedicat a la poesia infantil; per a parvulari i primària. Poemes de molts temes diversos que es poden escoltar, imprimir, llegir en lletra lligada i en lletra de pal, acompanyats d'imatges.

http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm

Web per als tres cicles de primària, amb autors i autores de tot el món, poemes, activitats i muntatges poètics... És interessant l'apartat Poesia i Educació.

http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/index.html

Pàgina personal del mestre Jaume Centelles, amb un apartat dedicat a la poesia; per a infantil i primària:

http://www.xtec.cat/~jcentell/index.htm

Web elaborat pel Grup de Recerca Poció, Poesia i Educació, de la Universitat de Barcelona i dirigit per Glòria Bordons:

http://www.viulapoesia.com

Conferència de Ricard Bonmatí: Jugar amb la poesia, al Seminari El gust per la lectura del curs 2007-2008: paper de la / del mestra/e en el treball de la poesia, orientacions i suggeriments per a treballar-la a l'aula...

http://xtec.net/lic/centre/professorat/dossiersgust/gust%202007_08/conferencies/confer_bonmati.pdf

Poesia a Escola I : Dossier la maleta pedagògica. Servei Educatiu Ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Centre de recursos Pedagògics

http://www.xtec.cat/crp-santacolomag/mediateca/maletes/poesia1.pdf

Un poema dins una capseta Beatriz Pérez Seara, CEIP Sant Salvador “Qui diu que els poemes només són als llibres?”

blocs.xtec.cat/jornadaeduinf/files/2008/03/tabula-ii_beatiz-perez.pdf

Gràcies