� EntrevistaJosepa Massana

� Jornades MicològiquesPàg. 11

� Toubkal (i II)Pàgs. 12 i 13

� Fitz RoyPàgs. 14 i 15

� Curs d’EscaladaPàgs. 20 i 21

� Copa Catalana de CCRPàg. 24

i a més:Agenda, Forat delPany, Medi Ambient,Molinet...

ss uu mm aa rr ii

Núm. 59Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)Revista Trimestral d'Informació Social

desembre de 2008-gener-febrer de 2009

http://cem.molinsderei.net

cem@molinsderei.net

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

NÚMERO 59ÈPOCA II

desembre 2008, gener i febrer 2009

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: cem@molinsderei.net

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català deMolins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel BeumalaCarme ValldoseraMarià CaimoJesús JiménezDavid BlascoEmili SantiagoJosepa MassanaPedro CaballeroMiquel TortJaume Gallart

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

Els campions d’Avinyó(Marxeta 08)

Monte Perdido, Soum deRamond i Torre de Góriz des

de la Punta Custodia(Alta Muntanya)

Els premiats presents (Marxeta 08)

EEDDIITTOORRIIAALLS'acaba l'any i en comença un altre! És el Butlletí de la transició: desembre,gener i febrer, els tres mesos més durs però més agraïts paisatgísticamentparlant, és el Butlletí de la celebració d'hivern del CEM, amb la pujada delpessebre, amb el dinar a les instal·lacions del Col·legi Alfons XIII, delscol·laboradors i controls de les activitats multitudinàries, que en tenim unabona colla: La Marxeta, La Molins de Rei - Vilafranca / Montserrat, la Caminada, elPessebre, l'estand de la Fira, els organitzadors de les activitats mensuals deles diferents seccions al llarg de tot l'any com BTT, Escalada, Senderisme,Descoberta, Alta Muntanya, Grup de Senders, Medi Ambient, Marxes Tèc-niques, Caminades de Resistència...Tots ens retrobem per celebrar els èxits de la temporada anterior, fent-lapetar, consumint una paella col·lectiva, que ens confecciona l'equip delMiquel Casanovas, el puntal de la cosa gastronòmica, a qui mai podremagrair prou el seu esforç i el dels seus incondicionals com en Vicenç Figue-ras i en Felip Vila, amb les seves respectives famílies.Aquesta convivència i relació social, fruit del voluntariat que la caracterit-za, caliu de la casa, neutralitza la fredor del trimestre hivernal i el rigor ambquè s'ha acabat la tardor no fa pas gaire.Aquest exemplar que teniu a les mans us permet veure els resums de lesactivitats que s'han anat fent i els canvis que s'esperen de cara al proper any,com l'accés lliure a Internet per a tots els socis que vulguin "navegar", con-sultar altres pàgines, veure fotos o compartir coneixements amb la sevacolla i, fins i tot, per posar al dia les persones que vulguin familiaritzar-seamb el funcionament del mitjà al seu abast. Aquesta iniciativa de la JuntaDirectiva vol apropar els nostres socis a aquest mitjà que ja és present i, avoltes, imprescindible dins de la nostra quotidianitat com a entitat. A l'en-trevista podreu gaudir de les experiències de la Josepa Massana, que serà elcomplement o cirereta final del darrer reportatge del Toubkal. Dit sigui de passada que l'Emili Santiago forma part del grup de campionsamb puntuació més alta de les Caminades de Resistència d'aquesta tempo-rada. Felicitats.Per altra banda, tindrem les seccions habituals, com "Viatges pel món", ambun reportatge de l'Àngel Beumala des de la Patagònia sobre el massís delFitz Roy. La Secció d'Escalada ens fa un resum del gratificant i ben resoltCurs d'Escalada, del Baix Llobregat, celebrat i organitzat des de l'entitatamb la satisfacció de monitors i participants.La potenciació de la sala d'exposicions està donant una programació artísti-ca i cultural força engrescadora, amb mostres de nivell, com la passadaexposició de pintura de l'artista local Andrea de la Serna. I la mostra de qua-dres de flor seca de muntanya de na Carme Fiter i Canal. Recordeu que lasala gran també la podeu llogar els socis per a les vostres celebracions fami-liars. Només cal deixar una fiança de 100 euros i pagar un preu simbòlic de60 euros per cobrir les despeses de llum, aigua, ús de la megafonia, etc.

Bones Festes i un feliç 2009 !

3

AGENDA

4

DESEMBRE

Dies 6, 7 i 8 de desembre, dissabte, diumenge i dilluns.Secció Escalada: Expedició a La Pedriza (Parque Natur-al de la Pedriza, Manzanares el Real, Sierra de Madrid,Guadarrama). Reunió preparatòria, dijous 20 de novembre,a les 20 h, al CEM. Vocal: Mireia Sellarès i Tort.

Del 24 de novembre al 6 de desembre, al local del CEM:Exposició de quadres i centres de flor seca demuntanya.A càrrec de Carme Fiter i Canal. Horari: de dil-luns a dissabte, de 18 a 21 h.

Dimecres 10 de desembre. Caminem entre setmana!Recorregut a peu d'un dels 10 "Itineraris a l'abast perMolins de Rei". Sortida a les 9 del matí a la plaça dels Paï-sos Catalans. Cadascú s'ha de portar el seu esmorzar ibeguda. No cal inscriure-s'hi.

Dia 13 de desembre, dissabte, a l'Escola Alfons XIII deMolins de Rei: Dinar d'agraïment per als que heu par-ticipat com a voluntaris en l'organització de la Caminada,la Molins de Rei-Vilafranca, la Marxeta, i d'altres esde-veniments del CEM. Cadascú s'ha de portar el seu plat,got, coberts i tovalló. Aquest any amb rom cremat isorteig de regals! Confirmeu amb temps la vostraassistència a Secretaria.

Dia 14 de desembre, diumenge. Secció de Medi Ambi-ent: Matinal per la Serralada de Marina: el poblatibèric de Puig Castellar (303 m) i la font de l'Alzina(Santa Coloma de Gramenet). L'itinerari, de 5,5 km,transcorre per alguns dels indrets amb millors vistes sobrela línia de costa del Barcelonès i del Maresme. Inscrip-cions a Secretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dia 14 de desembre, diumenge. Secció de Senderisme:Travessada del Figaró a Sant Feliu de Codines (VallèsOriental). Desplaçament amb autocar a les 7 del matí.Inscripcions a Secretaria. Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 14 de desembre, diumenge. Sortides de DescobertaCultural: Matinal guiada al refugi antiaeri 307 delPoble Sec (Barcelona). Desplaçament amb transportpúblic. Inscripcions a Secretaria. Vocals: Joan Miró i EnricSolà.

Dia 21 de desembre, diumenge, a les 8 del matí. Festad'Hivern: pujada del pessebre al cim del Puigmadrona(340 m). Matinal amb esmorzar de botifarra, xocolatada,melindros, cava i cafè amb gotes. Cantada de nadales alcim. Cal inscriure-s'hi i pagar l'esmorzar a Secretaria.Organitza: Grup de Senders.

GENER

Dia 11 de gener, diumenge. Secció de Senderisme: Trav-essada de Sant Llorenç Savall a Mura (Vallès Occiden-tal - Bages). Desplaçament amb autocar a les 7 del matí.Inscripcions a Secretaria. Vocal: Jesús Jiménez.

Dimecres 14 de gener. Caminem entre setmana! Recor-regut a peu d'un dels 10 "Itineraris a l'abast per Molins deRei". Sortida a les 9 del matí a la plaça dels Països Cata-lans. Cadascú s'ha de portar el seu esmorzar i beguda. Nocal inscriure-s'hi.

Dia 17 de gener, dissabte. Assemblea General de Socis,a les 19 h, al local del CEM. Es prega puntualitat.

Dia 18 de gener, diumenge. Secció de Medi Ambient:Matinal pels boscos de Can Roca - els Blaus (Espar-reguera). L'itinerari singular d'interès geològic pels aflo-raments de margues blavoses, conegudes com els Blauso Roques Blaves, que són únics a Catalunya. La FundacióTerritori i Paisatge ha senyalitzat el recorregut. Inscrip-cions a Secretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dia 18 de gener, diumenge. Secció Escalada: Sortida aMargalef (Serra de Prades). Reunió preparatòria dijous 15de gener, a les 20 h, al CEM. Vocal: Mireia Sellarès i Tort.

AGENDA

5

Dia 18 de gener, diumenge. Recollida del pessebre alcim del Puigmadrona. Cal portar-se l'esmorzar de casa.Inscripcions a Secretaria.

Dia 24 de gener, dissabte. A les 19 h, al local del CEM,inauguració de l'exposició de les obres premiades en els11 Premis CLIC de Fotografia.Acte inclòs en la progra-mació de la 158a. edició de la Fira de la Candelera. L'ex-posició romandrà oberta dissabte 24, de 19 a 21 h, i diu-menge 25, d'11 a 14 h. Dies feiners, de 19 a 21 h, i els dies31 de gener i 1 de febrer, de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h.

Dia 25 de gener, diumenge. Sortides de Descoberta Cul-tural: Visita de tot el dia a Ulldecona, amb el seu castelli les oliveres mil·lenàries d'Arion (Montsià). Desplaça-ment amb autocar, sortida a les 8 del matí. Inscripcions aSecretaria. Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

Divendres 30, dissabte 31 de gener, i diumenge 1 defebrer. Cinquena Botifarrada del CEM a la Fira de laCandelera de Molins de Rei, al recinte firal de tast devins i degustació de la Plaça de la Llibertat. Ja us podeuapuntar a Secretaria com a voluntaris per cobrir els tornsdels tres dies. Cuiners, cambrers, cobradors, trans-portistes... hi ha feina per a tothom! Els beneficis de lesvendes van íntegres a la caixa comuna de l'entitat. Animeu-vos! Quants més serem, més riurem! Coordina: CarmeValldosera.

FEBRER

Dia 8 de febrer, diumenge. Secció BTT: Els camins delvi i del cava (Baix Penedès). Començarem a pedalar aSant Jaume dels Domenys. El recorregut és de 38 km. Niv-ell mitjà. Reunió preparatòria, dijous 5 de febrer, a les 20h, al CEM. Vocal: Enric Cabrera.

Dia 8 de febrer, diumenge. Secció de Medi Ambient:Matinal per la Serra de Collserola: la masia de CanColl i la font de Sant Pau (Cerdanyola). Visita a la masia

del segle XVI, restaurada l'any 1992 i, seguidament, itin-erari de 4 km fins a la font. Inscripcions a Secretaria.Vocal: Marià Caimo.

Dimecres 11 de febrer. Caminem entre setmana! Recor-regut a peu d'un dels 10 "Itineraris a l'abast per Molins deRei". Sortida a les 9 del matí a la plaça dels Països Cata-lans. Cadascú s'ha de portar el seu esmorzar i beguda. Nocal inscriure-s'hi.

Dia 15 de febrer, diumenge. Secció de Senderisme: DeMura a Monistrol de Montserrat (Bages). Desplaçamentamb autocar a les 7 del matí. Inscripcions a Secretaria.Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 15 de febrer, diumenge. Secció Escalada: Sortida aVilanova de Meià (Montsec de Rúbies). Reuniópreparatòria dijous 12 de febrer, a les 20h, al CEM. Vocal:Mireia Sellarès i Tort.

Dia 22 de febrer, diumenge. Sortides de DescobertaCultural: Visita de tot el dia a Gelida, amb el castellmedieval i el nucli de cases modernistes del poble (AltPenedès). Desplaçament amb tren (RENFE) i funicular.Inscripcions a Secretaria. Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

n el butlletí passat (núm.58), a les pàgines 20 i 21,vam poder llegir la primera

part del relat de l'expedició de l'E-mili i la Josepa al Toubkal (4.167m). Després de passar el coll TiziN'Taddate de 3.800 metres i fer unfort descens per pales de neu ambpendents de 50/60 graus, ens vamquedar al Refugi Nellter. Enel butlletí que teniu a les manstrobareu la continuació delrelat de l'ascensió i segura-ment ja "farem" el cim. No usho perdeu! Però el que ensimporta a l'espai de l'entrevis-ta són els protagonistes d'a-questa aventura. Ells són assi-dus del local de l'entitat entresetmana, un espai de relaciósocial desaprofitat per moltssocis, i que val la pena fomen-tar perquè la vida no només esviu els caps de setmana! Això,sumat al fet que la Josepa ésnotícia per la medalla com-memorativa del primer cim de4000 m que va rebre el passat15 de novembre de mans delregidor d'esports de la vila, hafet que li demanéssim que fosla sòcia entrevistada en aquestnúmero. Com ens imaginà-vem, amb la predisposició acol·laborar que la caracteritza, haaccedit a contestar les nostres pre-guntes molt amablement.

Per començar, quina seria lateva carta de presentació per alsqui no et coneguin?

Vaig néixer a Molins de Rei, a laClínica, el dia de St. Josep del'any 1958. El meu pare es deiaFerran i era de la Palma, i la mevamare es diu Remei i és de Pallejà,on vaig viure fins gairebé els 30

anys. Poc abans que naixés l'Àlex,amb l'Esteve vam venir a viure alcarrer Major, de Molins de Rei, ontambé va néixer l'Estefania. Ara hetornat a Pallejà on comparteixo lavida amb l'Emili i els seus fills,l'Anna i l'Albert. Vaig començar lameva vida laboral als 15 anys a laMatas, empresa tèxtil de Pallejà, al

Dpt. de Comptabilitat. Després lameva feina ha estat durant moltsanys a Molins de Rei, a la llibreriaBarba, a Viatges Barba, a Esteve47 i ara estic treballant d'adminis-trativa en una empresa de controlde qualitat a Cornellà.

Com et va venir la idea de fer elcim del Toubkal?

És un cim del qual havíem anatparlant feia temps, un 4.000 sensegaire dificultat tècnica i a prop de

Marràqueix, ciutat que m'atreia.La idea va ser de l'Emili i em varegalar el viatge-ascensió al Toub-kal amb motiu dels meus 50 anys.

Què vas sentir quan vas arribarallà dalt?

Aquí l'Emili i jo vam discrepar unamica. Jo deia "que calia respi-rar-ho" i ell que no era gairecorrent aquesta expressió, quepotser era mes lògic dir que"calia pair-ho". Ja fos respi-rar-ho o pair-ho, el cas és queera un projecte que em feiamolt de respecte i a més feiadotze hores que tenia mald'alçada, per la qual cosa elfet d'arribar a dalt i haver-hoaconseguit em va fer sentirorgullosa de mi mateixa.

Ho sento, però toca fer-teuna pregunta clàssica: comvas conèixer el CEM?

Tot i que havia tingut alguncontacte amb el CEM, fentuna Molins-Montserrat i algu-na caminada popular, no vaser fins al gener de 2004 quevaig començar a relacionar-m'hi amb més assiduïtat. Em

vaig apuntar a una sortida de sen-derisme. Recordo que em feia por,ja que no sabia si seria capaç defer-la. Al final la sortida em varesultar fàcil tot i el fort vent quefeia. A la segona i de moment últi-ma que em vaig apuntar va fer unaforta nevada i no es va podercomençar a caminar.

Tot i que no has fet cap altra sor-tida de la secció de Senderisme,t'hem continuat veient pelCEM...

6

ENTREVISTA

E

Pujant a Sta. Creu amb la meva incondicional com-panyia, la Brams.

7

ENTREVISTA

Gràcies a la Neus Santiago, quesempre tenia algun dinar o soparper muntar, es va anar formantuna colla de gent de muntanya iaixò va facilitar conèixer el JordiGarcia i també la Mireia Sellarès.Ella em va convidar a Sadernes peranar a escalar. Allà vaig fer les pri-meres vies i aquell estiu també

vam anar a Tautavel, a Corbera, i aSant Andreu. Màxim vies de 5ègrau i sempre de segona. El poc o molt que vaig aprendreem van ajudar a atrevir-me a ferl'Aneto. No havia fet mai alta muntanya iaquell setembre hi havia aquestasortida programada al CEM. Amb el material i l'ajuda de tots elscompanys, juntament amb moltespujades a Sta. Creu per entrenar,vaig poder fer l'Aneto. L'Emili vaser el meu àngel de la guarda, jaque fins i tot els grampons se'm

van trencar a la glacera i ell ambla cinta americana que portavame'ls va arreglar. De fet em va dirque si no podia pujar ell m'acom-panyaria perquè ja l'havia fet duessetmanes abans i no li importavano aconseguir-ho. Bé, vaig fer l'Aneto i va ser moltgratificant per a mi.

Però no només deus haver pujata l'Aneto ...

De cims he fet El Monte Perdido,la Munia (gairebé), els Astazous,el Vallibierna (que vam fer ambl'Albert quan només tenia setanys), la Pica, el Forqueta, el Car-lit (hivernal), la Tossa Plana deLles, el Pedraforca i le Bondidier.El cim més alt, com ja sabeu, haestat el Toubkal, de 4.167 m.

Sabem també que ets una mem-bre activa de la flamant secció deMarxes de Resistència delCEM...

Paral·lelament, amb l'empenta del'Emili, he anat fent marxes deresistència. Aquest any he fet la 3a Matagalls-Montserrat. El 2008 ha estat un any molt "mar-xós" ja que en total hauré fet noumarxes, inclosa la Molins-Vila-franca, organitzada pel CEM, d'untotal de divuit Caminades deResistència de la Copa Catalana. A més, com a club hem quedatmolt ben classificats. Em segueix sorprenent que el meucos ho aguanti i que a l'endemàestigui de conya; a més, cadamarxa es converteix en una expe-riència que m'ajuda a conèixer-memillor.

Has practicat alguna altramodalitat dins dels esports demuntanya?

Una cosa que també m'agradamolt, tot i que no n'he fet gaires,són les vies ferrades. N'he fet una aSt. Feliu de Guíxols, senzilla peròmaca per anar vorejant el mar i la

via de Sacs, més difícil, a Benasc.També hem fet la Canal de l'Ordi-guer a la Serralada del Cadí. Fa unparell d'anys també em vaig deci-dir a córrer la cursa de 10 km deSant Silvestre a Barcelona. L'hefeta dos cops i aquest any he corre-gut també la cursa de 10 km deCornellà. Em resulta molt dur,suposo que hauria d'entrenar unamica més. Ah! També me'n vaiganar, fa tres anys, a fer el Camí deSantiago, unes dotze etapes deRoncesvalles a Burgos i l'any pas-

Escalant a Chamonix. Agost 2008. Amb l'Àlex i l'Estefania en el viatge aSuïssa. Agost 1998.

sat vaig fer set etapes més de Bur-gos a León. És una experiència que

recomano a tothom que li atregui,ja que cadascú ho pot fer al seuritme i d'acord amb les seves capa-citats. A veure quan em prenc duessetmanes i faig León-Santiago oFinisterre. M'agradaria fer-ho eljuny o juliol, ja que el mes d'agostaquest tram està molt massificat.

Quines altres aficions tens, Jose-pa?

De jove anava a fer ioga a Barce-lona i després de gran vaig retro-bar-me amb aquesta activitat grà-cies a la Teresa, al C/ Sant Miquel,i a l'Holístic més tard. També m'a-

grada viatjar. El fet de tenir l'agèn-cia de viatges em va permetre

conèixer diferents països i desprésm'ha seguit agradant fer-ho quan

ha estat possible. El país que mésm'ha agradat ha estat Egipte. De

Cuba també en tinc un record moltespecial i d'Escandinàvia també,

perquè hi vaig anar de guia acom-panyant quan esperava la meva

filla. El viatge a l'Índia, que tambéva ser un regal de la família en ferels 40 anys, també va ser una granexperiència. Veig que el meu fillÀlex és el més semblant a mi enaquest aspecte viatger. Actualment, amb uns companysdel CEM estem aprenent a ballarsalsa. M'agrada tenir cura de lameva alimentació, i cuidar-meemocionalment, així com treballarla meva ment. Els llibres han estatsempre a la tauleta de nit.

Vols afegir alguna cosa que no t'hàgim preguntat?

Sí, dues coses. La primera, agrair a

les persones que col·laboren, deforma desinteressada, per fer pos-sible aquestes activitats i l'altra,encoratjar a tothom a dur a termeallò que els fa il·lusió, encara quedubtin de les seves capacitats. Elsomnis que tenim som capaços derealitzar-los. Es qüestió de posar-nos en "marxa".

Moltes gràcies i fins sempre!

A vosaltres, per tota l'energia quehi poseu.

8

ENTREVISTA

Moments previs a la UTMB 2008, acompanyant al Jordi.

Amb l'Albert i l'Emili , al cim de la Tuca del Vallibierna. Juliol 2007.

Amb l'Emili al peu de la Canal de l'Ordiguer. Sortida del Carlit, abril 2005.

9

principis de juny passat,vaig tenir l'oportunitat devisitar Irlanda, turística-

ment parlant. Amb el bagatge previ d'informa-ció, que sovint fem quan visitemun país que ens mereix simpatia iadmiració, deixant a banda els pre-judicis assolits amb la lectura de lahistòria que és ben dramàtica, cer-tament, no puc oblidar però lesreferències que em fa venir a lament un altre viatge a una altra

terra maltractada, aquest cop perdiferents guerres, amb la influèn-cia d'un catolicisme similar: Polò-nia.Però com que d'Irlanda es tracta,em cenyiré a la realitat d'un paísjove (em fa gràcia això de jove),jove, per la desgràcia d'estarsotmès al llarg de la història pelprepotent, intransigent, i explota-dor Imperi Britànic, que va perme-tre amb tota la seva complicitat,l'amputació de la part més rica delpaís, per als caragirats del protes-tantisme integrista britànic, a canvide "concedir-los" la independènciade la resta, després d'una guerra

civil sanguinària, com no podriaser d'una altra manera. Més omenys seria així: -Et deixo cami-nar lliure, per un territori esgotat,però a més, amb un braç tallat per-què et dessagnis-. Tot i això els irlandesos s'han posata caminar i ara son el país méspròsper de la Comunitat Europea.És el que passa quan pots tenir eldret de decidir i administrar el teufutur sense que l'amo de la colòniaet pugui venir a envair i matar tot

el que es bellugui. Tots coneixemles arts colonialistes d'Anglaterra iels seus coetanis França, Espanya iPortugal, tots ells tacats de sang id'ignomínia, al llarg dels segles. La república d'Irlanda, malgrat elseu clima i els seus elevats índexsd'alcoholisme, ha aconseguit desde l'any 1955, que va passar a for-mar part de l'ONU, una estabilitateconòmica suficient com perafrontar el futur amb optimisme.El turisme ha ajudat una mica, per-què la gent del país és amable i sapque també és un bon recurs rebregent predisposada a entendre laseva realitat. I no ens enganyem:

les relacions amb els Estats Unitsels han ajudat molt. Jo diria quemoltíssim. No oblidem que la granfam (1850-60), amb possiblementmés de 500.000 morts, va fer emi-grar a Amèrica uns dos milions depersones, dels quals la majoria vafer cap als EEUU on van contri-buir a la seva repoblació. Els paisatges, de caire misteriós iprimitiu, fan que l'absència de solprovoqui les varietats més especta-culars de núvols de diferent i evo-lutiva estructura.De Dublin a Galway, de Limericka Kerry i després de Cork fins aKilkenny, Wicklow, i retorn aDublin, et donen la perspectivasuficient com per fer-te una ideaprou entenedora de la realitat,geogràficament parlant. Cal escoltar la varietat excel·lentde la seva música folklòrica i elsballs d'arrel celta que interpreten:color, ritme, plàstica i música,molta música.Quan el sol surt, el paisatge t'ofe-reix la gama de verds més especta-cular que mai hagis pogut copsar, abanda i banda del riu Shannon. País de músics i literats, les llarss'omplen de sons o de silencis perla lectura, mentre la pluja tran-quil·la i suau renta els carrers. Icom que son tant catòlics, es diuque Irlanda és el país més net delmón, perquè nostre senyor elremulla cada dia.Els pubs reuneixen els ciutadans apartir de les 5 de la tarda, perescoltar música popular i fer-lapetar entre cançó i cançó, mentreconsumeixen la beguda nacional:cervesa a dojo. Segur que hi ha moltes altres lec-tures d'aquesta part del món.

EL MOLINET

A

Enric Solà

Els penya-segats de Moher.

10

JORNADES MICOLÒGIQUES

om ja comença a ser cos-tum, hem tornat a trobar-nos per parlar de bolets. El

dissabte, 8 de novembre, el JoanGuitart i jo mateix, com a repre-sentants de MÝCOS, vàrem feruna petita exposició sobre els prin-cipals bolets comestibles i metzi-nosos que es poden trobar als nos-tres boscos. També encetàrem un

apartat una mica més tècnic, almostrar la família d'aquests granscomestibles que són les múrgoles iles tòfones, vull dir, els ascomi-cets. Vàrem fer especial esment del'explosió que estem "patint"aquests darrers anys de l'aficióboletaire. Hi ha més afició, mésgent, però també hi ha més intoxi-cacions, més gent perduda als bos-cos, més brutícia, més bolets tre-pitjats... La força dels mitjans audiovisuals(vaja, la tele), ha fet que els nostresboscos s'omplin de gent que, ambuns coneixements molt minsos, es

jugui la vida atrevint-se a collirgairebé tot el que troba amb laseguretat d'haver-ho vist "enaquell programa que feien l'altredia". També hem d'aprendre amoure'ns per la muntanya senseperdre'ns. Per adquirir aquestsconeixements, tenim a Molins deRei dues entitats prou preparades,com són el Centre Excursionista i

MÝCOS. Podríem parlar delsbeneficis dels pobles de muntanyaamb l'allau de boletaires. Els res-taurants i botigues treballen a tot

drap. Però la sobreexplotació i elmal ús del bosc tan sols serviran

per matar la gallina dels ous d'or.Quan d'aquí a pocs anys no es tro-bin bolets perquè el bosc estiguidestrossat i ple de deixalles, quiomplirà aquests restaurants iaquestes botigues?Prou de plorar, tornem a les Jorna-des. El dissabte, la sala del CEMestava farcida de bons aficionats,que es retrobaren el diumenge a la

plaça dels Països Catalans per sor-tir a Collserola a recollir espèciesben diferents per muntar una bonaexposició. Malgrat les males pers-pectives (calor, encara feia poc quehavia plogut), vàrem aplegar iclassificar una cinquantena d'espè-cies que van ser exposades a laplaça de la Vila en un matí quesemblava més de primavera que detardor. Resumint, una bona convo-catòria de gent amb uns interessoscomuns i clars: collir bolets deforma respectuosa per poder-neseguir collint molts anys més.

Miquel Tort

C

...I pedagogia escaient.

...Una mostra ben solvent...Enguany a la Plaça de l’Ajuntament...

Cortines, Tendals, Persianes,...Sistemes de comandament

elèctrics i automàtics.

PP EE RR SS II AA NN EE SS CC AA RR MM EE NN

La p r o t e c c i ó s o l a r a l s e u a b a s tC/ Miquel Tort, 4 Telèfon 93 668 24 53 Molins de Rei

11

les cinc ens vam aixecar,continuava el malestar peralguns i després d'una

aspirina la cosa va anar millor. Pocdesprés de les sis i amb els gram-pons ja posats vam sortir del refu-

gi. Contàvem fer-ho en tres hores,guanyant 300 m de desnivell perhora. Per moments hi havia forçapendent, en alguns trams de 35 a50º. L'ascensió al Toubkal ambbon temps és força evident. És unaforta pujada, fent ziga-zaguessuaus per tal d'anar a buscar el collque separa el Toubkal del Petit. Enarribar al coll ja tocava el sol deple i ens sobrava tota la roba d'a-bric. Una vegada al coll, vam girara l'esquerra per donar la volta alcim i buscar el camí més planer,que seria la via "normal" per feraquest últim tram del Toubkal. A2/4 de 10 assolíem el nostre objec-tiu, arribar als 4.167 m del Toub-kal, el cim més alt del Nord d'Àfri-ca. Calia respirar-ho (deia la Jose-pa), però semblava que les màqui-nes de fotos tenien prioritat. Feiaun dia prou assolellat per gaudirdel paisatge però unes calimeslimitaven la visió a nomes uns 50km al nostre voltant. Seguien lesfotos. Dalt de tot del Toubkal hi hauna estructura metàl·lica que sem-

bla una piràmide, deu tenir un sig-nificat per a ells... o no... No sé perquè posen ferros dalt dels cims, tannaturals que semblen amb lesseves pròpies pedres... potser algu-na fita...(apreciació de l'Emili).

Era l'hora de baixar. Estàvem a4.167 m i havíem de baixar fins als1.740 d'Imelil. En arribar al coll, elJoan i l'Emili, que anaven sobrats,es van animar a fer el Petit Toub-

kal, que consistia a seguir una peti-ta traça i guanyar un desnivelld'uns 50 m. La resta de membresdel grup ja en tenia prou i vanseguir baixant, que quedava unllarg camí. El camí encara era mésevident que a la pujada i cadascúva anar al seu aire. Va ser una bai-xada còmoda i el fet d'anar perdent

alçada ens feia sentir millor, la neuestava ideal per anar talonant i bai-xar a un bon ritme. En arribar alrefugi, el Semir ja ens esperavaamb un te... moruno òbviament.Grampons fora i més fotos. Micaen mica tot el grup va tornar a estarjunt. Vam acabar de recollir lescoses que havíem deixat al refugi isense perdre gaire temps vamcomençar a salvar els 1.500 m dedesnivell que en uns 10 km ensseparaven d'Imelil. A dos quilòme-tres del refugi ens esperava el filldel Samir amb la mula i vam tenirla sort, segons tarifa estipulada, dedeixar el material més pesat per-què ens el baixés. Tot i el cansa-ment, el camí es va fer molt amè,ja que els paisatges eren variatssegons l'alçada per on transcorria.Arribant a la cota 2.300 passàvemper un lloc de peregrinatge que esdiu SIDI CHAHM HAROUCH.Poc abans d'arribar-hi vam prendre

un deliciós suc de taronja naturalque vam agrair molt. Travessàvemtambé el riu TALATE que formavaunes gorges al costat mateix delsantuari. Fotos i més fotos. Méssabines i el llit del riu amb pocaaigua molt ample, ple de còdols aprop d'AROUND que ens portavacap a Imelil. Arribant a Imelil es

ATOUBKAL ( i I I )

12

El grup abans de sortir el segon dia des de casa del Mohamed, amb el massís delToubkal darrere nostre.

Toubkal a l'esquerra de la imatge i petit a la dreta.

TOUBKAL ( i I I )

13

ponia el sol. Era l'hora de l'oracióque s'anunciava des dels minaretsamb uns cants molt característics.Tornàvem a ser a casa del Moha-med, hogar dulce hogar, així hosentíem. Una bona dutxa, que ensfeia falta, i un bon cuscús ens

esperava a taula per sopar. Unamica de sobretaula per fer-la petar,i a dormir.La nit va ser plàcida i ja estàvem apunt pel tram final del viatge.Havíem de fer nit a MARRÀ-QUEIX, per tant va ser llevar-nos,preparar les bosses i marxar, nosense abans fer les primeres com-pres allà mateix. Vam estar unaestona comprant a Imelil. El queels feia gràcia i volien canviar-noseren els petit mosquetons quealguns portaven a les motxilles.Vam seguir direcció Marràqueix,però abans vam parar en unapoblació de què no recordem elnom... on hi havia mercat i varesultar divertit voltar una estonapels estrets carrers plens de para-detes i regatejar per les petitescompres que vam fer. I ja, sensemés parades cap a Marràqueix. Enpoc més d'una hora ja hi érem.L'hotel, situat al centre era cutre,cutre i en aquells moments no ensvenia de gust buscar res més, vaser el pitjor allotjament del viatge.

L'únic que tenia de bo era la situa-ció. Era a 300 m de la plaçaJEMAA EL FNA, on vàrem passartota la nostra estada a la ciutat.Aquesta plaça es transformava amesura que passaven les hores.Durant el dia la gran plaça acolliatota mena d'espectacles i reclamsturístics: encantadors de serps,micos domesticats, dones fenttatuatges, malabaristes i també unmunt de parades on feien sucs detaronja, boníssims per cert, i tambéparades amb tot tipus de fruita secaque donaven un punt de color. Tra-vessant la plaça ens trobàvem ambel soc (zoco), que permetia gau-dir/patir d'un dia de compresestressant... s'aprèn ràpid a regate-jar. És grandiós i no ens el vamacabar pas. Al sortir del soc ensvam trobar amb una plaça transfor-

mada, fosca, ja era de nit i estavatota plena de "xiringuitos", restau-rants en embalats que s'havienmuntat en un parell d'hores i queoferien tota mena de menjars apreus assequibles, això sí, enmigd'una gran fumera. Després desopar, l'espectacle continuava a laplaça. Cercles de gent donaven

cabuda a diferents espectacles,representacions teatrals, actua-cions musicals, danses que convi-daven a observar i a formar-hi partels més agosarats. Unes voltes pelscarrers més cèntrics i després d'unte d'espècies, potent per cert, i depastissets típics del Marroc ja està-vem a punt per anar a descansar,no sense abans fer les últimescompres. La jornada havia estatgairebé més esgotadora que lesanteriors.L'endemà ja només ens quedavallevar-nos i anar cap a l'aeroport,aquesta vegada en autobús per tor-nar directament a Barcelona. Elvol va resultar agradable i ambl'objectiu acomplert estàvem satis-fets. Veníem amb les piles a puntper fer l'endemà la Molins-Vila-franca. Per cert, ens vam adormir

però vam arribar just a 2/4 de 7 a laPlaça del Països Catalans, l'hora detancar el control. Malgrat aquestincident la vam poder fer sensemés problemes i sumar punts pelrànquing de marxes de la CopaCatalana de Caminades deResistència, individuals i perclubs. Emili Santiago

Cim del Toubkal des del petit, o ToubkalOest.

Cim del Toubkal 4.167m.

14

FITZ ROY

i aneu a Calafate, acosteu-vos a El Chaltén. Haureu d'a-gafar un taxi perquè es troba

a quatre hores de cotxe, però si fabo, des d'allà podreu arribar cami-nant fins al camp base del FitzRoy". Això és el que em va sugge-rir el Carlos quan va saber queaquestes vacances volíem visitar laPatagònia, a l'Amèrica del Sud.Vaig conèixer el Carlos en el trescdel Dolpo, a l'Himàlaia, l'any1993. Els Andes Patagònics amb proufeines superen els 3.000 metres, iel que els fa atractius és l'esveltesade les seves agulles, enlairadesenmig de la gran planura semi-desèrtica de la Pampa. Aquestesmuntanyes tenen parets verticalsde granit d'uns 2.000 metres, i s'e-leven per sobre d'una gran glacerasituada a 800 metres sobre el nivelldel mar. Es troben a sota del

paral·lel 50, latitud sud, i a pocsmilers de quilòmetres de distànciade l'Antàrtida. Això vol dir que

pateixen l'efecte del fred i delsforts vents que poden arribar als

180 km per hora. El Cerro Torre,per exemple, és el primer baluardque es troben els corrents cap al'est que provenen de l'oceà Pací-fic. Aquests corrents d'aire molt

humit augmenten de velocitat amida que s'acosten a l'Atlàntic grà-cies a l'atracció de l'aire calent del

desert de la Pampa. Quan sobrevo-len el gel continental, la glacera

més gran del món no unida direc-tament al casquet antàrtic, aquestesimmenses masses d'aire es refre-den i la humitat es converteix enneu, que s'estavella contra lesparets d'aquestes agulles i crea unsinestables desploms de gel. La lli-sor de les parets d'aquestes agulles,juntament amb el mal temps que hiha quasi sempre a la Patagònia, lesconverteixen en unes de les mésdifícils d'escalar del món. Perquèus en feu una idea, si en un diapoden arribar a pujar 100 personesa l'Everest, el Fitz Roy només ésescalat amb èxit una vegada cadaany. Els primers a fer-ho van serels alpinistes francesos LionelTerray i Guido Magnone, l'any1952. Uns anys més tard li va tocar

S

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:fcosta@motoscosta.com

Vista des de la “pampa” argentina de les agulles del Cerro Torre i del Fitz Roy.

El llac Capri, completament glaçat i nevat, al fons el Fitz Roy.

15

el torn al veí Cerro Torre, escalat el1959 per Cesari Maestri, l'anome-nat "aranya de les Dolomites",amb el sudtirolès Toni Egger coma company de cordada, aquest

darrer, mort en un accident durantel descens. Pel que fa al nostre viatge, un copa la Patagònia el primer que vamfer va ser visitar la Península Val-dés, 1.500 km al sud de BuenosAires, a la costa atlàntica. Elpoblet de Puerto Madryn és idealper observar la balena franca aus-tral. Aquestes balenes a l'agost justhan acabat de parir, i se'n troben adotzenes molt a prop de les plat-ges, mentre ensenyen a nedar i arespirar els seus balenons acabatsde néixer. Encara més al sud, a3.000 km de Buenos Aires, tambévisitem el Parque Nacional de losGlaciares, amb el famós PéritoMoreno, i d'altres llengües glacialsbatejades amb noms diversos:Viedma, Upsala, Onelli, Spegazzi-ni… I acabat el "turisme de paisatge", elsuggeriment del Carlos comença aprendre forma! Gràcies a la planade la Pampa, a una hora de cotxede Calafate ja es divisa a l'esque-rra, el grup del Cerro Torre (3.128m), i a la dreta el massís del FitzRoy (3.375 m). Si estan completa-ment tapats pels núvols, no valdràla pena continuar el viatge perquè

no veurem res, i així ho acordemamb el taxista argentí que ha acce-dit a portar-nos-hi. El nom original del Fitz Roy ésCerro Chaltén, paraula que en la

llengua dels indis tehueltxes signi-fica "la muntanya que fuma". Aixòes deu a un núvol que normalmentes forma al cim de la muntanya, ique per a ells era considerat sagrat.Robert Fitz Roy va explorar perprimer cop el sud de la Patagònial'any 1834, i era el capità del Bea-gle, el vaixell amb què el naturalis-ta Charles Darwin va fer la volta almón durant cinc anys, i d'on vasortir la seva teoria sobre l'origen

de les espècies (1859). Qui vabatejar el Cerro Chaltén amb elnom del capità anglès va ser elpèrit argentí Francisco Moreno,quan cartografiava la zona per a lacomissió de límits argentina i xile-na, encarregada de fixar la fronteraentre els dos Estats, sota l'arbitri

del Regne Unit (1877). Tornant ala nostra petita aventura als AndesPatagònics, val a dir que l'excursióva ser un èxit. El dia estava serè,vam arribar en taxi al poblet dequatre cases de El Chaltén (300habitants) i, després de caminartres hores, ens vam plantar a laLaguna Capri, completamentnevada, als peus del Fitz. El cel eracompletament blau i no hi havia niun núvol. El silenci, la solitud i labellesa d'aquesta muntanya van ferque dinéssim sense dir paraula,admirant aquesta meravella de lanatura. Li dic a l'Anna que retinguia la retina el paisatge que veu per-què a Europa ja no queden vallsverges com la del riu Las Vueltas,ni muntanyes en què camineshores i hores sense topar-te ambningú. Ens hi quedaríem méstemps, però hem de tornar amb eltaxi avui mateix a Calafate. Demàagafarem un autobús regular queens deixarà a Xile després de viat-jar sis hores per la Pampa. Creua-rem la frontera de Río Turbio, i ens

instal·larem a la localitat de PuertoNatales, ja a l'Oceà Pacífic. L'ob-jectiu és visitar unes altres mun-tanyes patagòniques molt famoses,les Torres del Paine. Us en parlo enel proper número del Butlletí!

Àngel Beumala

FITZ ROY

Agulla Poincenot, Fitz Roy, piràmide Val Biois, punta Mermoz i cresta Guillaumet.

El Chalten, abans d’endinsar-se a la vall verge del riu “Las Vueltas”.

ortida CdV (5) de Bagàfins a la cara nord deltúnel del Cadí. 21 de

setembre.

En aquesta última sortida delsCavalls del Vent, en l'últim delsvuit refugis on hem estat durant

aquests últims 5 mesos, en l'ano-menat Serrat de les Esposes, lesacompanyants més fidels, o siguiles vaques, ens han acomiadat unxic tristes. Semblava que elles sabessin quecom a grup de senderisme trigarí-em uns quants dies a tornar peraquestes contrades. Però, per altrabanda, a estones es notaven un xiccontentes potser de confirmar quetots plegats hem superat les dificul-tats del terreny i, fins i tot, hemdesafiat les previsions de maltemps atmosfèric i pensem que,com nosaltres, es quedaven amb elgrat record dels bons moments pas-sats en bona companyia tot com-partint els bonics indrets d'aquest

encantador Parc Natural de Cadí-Moixeró. D'aquests indrets, mereix un espe-cial interès la zona dels Empedrats,espai per on hem caminat precisa-ment en aquesta darrera etapa quanhem fet el tros de camí que s'iniciaa la Font Nostra i finalitza pràctica-

ment en els prats propers al refugide Sant Jordi. La sendera primera-ment passa per un bosc de boixamb el torrent a mà esquerra i, des-

prés de creuar aquest per un pontmedieval (que si no estàs al cas, noel veus), es converteix en un camí

empedrat (el que li dóna nom). Sónpedres que, en moltes ocasions, ensajuden a creuar els altres torrentsque van confluint per anar a pararplegats al riu Bastareny. Aquestterreny fa jugar les seves aigüesobligant-les a saltar desnivells permostrar als badocs vianants elsbonics salts d'aigua, blancs, grocs id'altres segons els reflexos del sol.Terra i aigua, dos elements queunits formen escultures meravello-ses que ens animen a gaudir delsbonics paratges i vistes que bensegur guardarem durant molttemps en el fons de la memòriapersonal de cadascú. Durant aquestes 5 sortides hempogut conèixer una amplia zonadel Parc Natural del Cadí-Moixerógaudint tant del seu relleu com dela flora i d'una mica de la fauna queconforma els seus preciososindrets, així com de les aigües fres-

ques de les seves fonts i del caliuque ens han ofert els responsablesdels diferents refugis que ens ana-

16

SENDERISME

S

Automotrac 3000 S.L.C/ Juli Garreta, 1-3. Tel. 93 668 08 95e-mail: ventas@automotrac.com

web: www.automotrac.com08750 MOLINS DE REI (BARCELONA)

SERVEI OFICIAL

Pujant pels empedrats.

El grup davant del refugi Cortals de l’Ingla.

ven ajudant a refer-nos del consi-derable cansament.Hem participat, en aquestes sorti-des, un total de 105 senderistes i amés d'un ens han costat les cami-nades, un xic massa esgotadoresper la quantitat de quilòmetres fets.Ara, a tots plegats, ens toca des-

cansar una mica i fer altres senderso camins més curts i contemplarquan pugem, tranquil·lament, nouspaisatges.

Sortida circular a St. Vicenç deTorelló passant per l'ermita deSant Roc, el santuari de Bell-munt i el castell de Torelló. 19d'octubre de 2008.

Des del turó on s'alça el castell delsTorelló i tot contemplant la postade sol, recordo una llegenda quehavia sentit de petit i que tot seguitus explico: Conten que un dia de tardor deprincipis del segle XXI va arribar aSt. Vicenç de Torelló un autocar(giny que es desplaçava per carre-tera i transportava persones) carre-gat d'excursionistes. Sembla que elseu objectiu era recórrer la vall delGes i arribar al santuari de Bell-munt, travessant un bosc mixt deroures i alzines, que en aquelltemps encara cobrien una part d'a-

quest territori. La primera parada lavan fer a la petita capella de SantRoc, no pas per demanar al santd'aturar cap epidèmia ni de ser gua-rits de malalties infeccioses, sinóper fer el primer àpat del dia. No hi ha constància de defalli-ments ni desmais mentre s'enfila-

ven pel contundent pujant que elsduria al capdamunt de la serra deBellmunt. Sí que està confirmada,en canvi, l'arribada al santuari per-

què es va trobar una fotografia detot el grup mentre contemplava lesonades boscoses de la vall del Ges,la plana de Vic i el Pirineu. Tambés'explica que van ser acollits al res-taurant d'aquella talaia, on els vanoferir el segon àpat del dia, a basedels productes autòctons que esconsumien al segle XXI: amanida,patates, carn i altres menges rega-des amb vi del país.

Ja de retorn, es conta que van pas-sar com un llamp per una extensafageda i per un indret anomenatSalt de la Bruixa, un barranc deparets altíssimes que produeixesgarrifances només d'imaginar-se'l. No se sap ben bé el motiu detanta pressa, però els més realistespensen que era perquè tenien pord'arribar a l'autocar amb la llum dela lluna. Quan ja albiraven aquestcastell, esmentat l'any 881 i desd'on us explico la llegenda, el sol jaera molt baix a l'horitzó. No obs-tant això, encara tenien la il·lusióque algú els rebria amb un meres-cut refrigeri. Però al castell no hihavia ningú perquè els senyors nohi havien residit mai. Decebuts, elsexcursionistes van haver de fer eldarrer menjuc amb el que els que-dava a la motxilla.I així va ser com, segons la llegen-da, va néixer aquella dita que diu:

"Qui té gana somia pa", ja que elsesforçats trescadors van haverd'emprendre el trajecte de retornamb l'autocar tot somiant aquelldarrer àpat que ningú no els haviaofert. Per això, encara ara, quan elstorellonencs veuen algun excursio-nista li diuen: "Si aneu a fer bere-nada al castell, perdreu el pa i elpaneret."

SENDERISME

17

Pujant al Santuari de Bellmunt.

El grup a Bellmunt.

Maria Pujol i Jesús Jiménez

18

BTT

UTA DELS VOLCANS21 de setembre de 2008Nivell de dificultat: mitja

Distancia:32 km Desnivell acumulat: 936 m Temps: 3:56 hores

Assistents: Rafi Galera, Quimet,David Blasco, Josep Campmajó,Josep Sellarès, Francesc Domingo,Enric Cabrera.

Aquesta era una sortida pendent ala secció de BTT, ja que fins i totva arribar a estar a la programaciódel 2007 i es va haver de suspen-dre, per això que amb especialil·lusió varem reprendre aquestasortida. L'itinerari que es va triar finalmentcorrespon a una marxa que es faanualment a la ciutat d'Olot, aixíque pensàvem que no tindria moltacomplicació i varem decidir de fer-

la sense l'habitual reconeixement.Sortim del poble i agafem el camídirecció a la fageda d'En Jordàenvoltats d'un paisatge i d'un climapropis de l'entrada de la tardor.Desprès de rodar una estona, la

ruta es comença a endurir i fa que

tots nosaltres acabem arrossegantles nostres bicicletes. Això no ens ho esperàvem, així

com tampoc trobar un corrioletmés que encisador i que ens varetornar a la part baixa de la ruta. Ara ja més relaxadament varemgaudir de la zona volcànica de laGarrotxa, el millor exponent depaisatge volcànic de la PenínsulaIbèrica. Cal destacar la paradeta que varemfer al Croscat, un con volcànic quees troba tot cobert de vegetacióamb excepció de l'àrea excavadaen el flanc nord, resultat d'una anti-ga explotació minera.

NATURA, FONTS I ERMITESDE LES GUILLERIES (LASELVA)12 d'octubre del 2008Nivell de dificultat: alta Distancia: 49 Km Desnivell acumulat: 1080 m Temps: 4:30 hores

Assistents: Àngel Beumala, JoanGarcia, Anton Català, David Blas-co.

R

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICSBOFILL BASSONS

D’esquerra a dreta: En Joan, l’Àngel, l’Anton i el David. (Guilleries)

Al cim del volcà de Santa Margarida.

BTT

Sortida preparada amb la intencióde ser la més dura de la temporada,

però que realment no va ser pertant. El fet de classificar aquestaruta amb un nivell alt, juntamentamb la pluja caiguda durant tota la

setmana, i les baixes d'última horavan fer que sortís una colla petitaperò de molt bon nivell.

Arribem a la capital de les Guille-ries, Sant Hilari Sacalm, amb una

boira intensa i esmorzem amb l'es-perança de que escampi una mica,però no arriba a succeir. No ens fem enrere comencem a

pedalar ben fort per bones pistescap al primer objectiu del dia, uncim rocós de 882 m, on hi ha la

capella del Nen Jesús de Praga,que devia estar d'excursió, per que

jo no el vaig veure. Continuem trobant ermites i fonts,amb una soledat fora del normal jaque només varem trobar un altraciclista. Està clar que això no és la nostramassificada Serra de Collserola.A partir d'Osor varem haver d'a-pretar el ritme ja que va començara ploure i encara quedaven 16quilòmetres fins a Sant HilariSacalm. Després d'aquesta sortida enmig del'espessa vegetació i la boira, pucentendre millor perquè les Guille-ries té tants mites i llegendes.

David Blasco

19

Vols anar de vacances a la Galícia rural?"O lar de Neus"A 25 km de Santiago,

ideal per a famílies amb nens.Capacitat per a 8 o 10 persones + bressol.

Tel. 93 668 31 12 - 679 965 652http://es.geocities.com/neusantiago/

Preus especials per a socis del CEM

Les bucòliques imatges de la Garrotxa.

Al peu del volcà Croscat.

Baixant al cràter del Santa Margarida.

20

rec que en algun moment,en la trajectòria de tot bonmuntanyenc, hi ha d'haver

un episodi d'escalada amb el qualincrementar els coneixements

quant a seguretat i tècnica en laprogressió d'algunes vies que,sense ser d'escalada pròpiamentdita, requereixen de coneixementsmés enfocats a aquesta especiali-tat, como podrien ser passos de 3 +o superior on, si bé no és indispen-sable, pot ser aconsellable l'úsd'una corda per assegurar algunpas delicat, sobretot quan anemacompanyats per cordades no tanlleugeres com podríem creure.L'oportunitat se'ns va presentar anosaltres, un grup de muntanyencsi afeccionats a l'escalada d'un cen-tre excursionista, a qui es van afe-gir uns bons companys el dia enquè al Centre se li va ocórrer orga-nitzar un curs d'escalada de nivell1. Aquest curs es faria a l'entitatmateix, la qual cosa ens anavamolt bé per no haver-nos de des-plaçar, cosa que ens podia haverfet enrere.El curs constava de 5 classes teòri-

ques, repartides en 3 setmanes; elsdimarts i dijous de les 2 primeres iel dijous de la 3a, i 4 classes pràc-tiques, repartides en 2 caps de set-mana.Els monitors eren persones qualifi-cades de la FEEC, el Manel i laNúria que, molt ben ajudats per laMireia i el Lluís, dos amics quali-ficats amb formació de monitors imembres també del Centre, van ferque el curs fos un èxit total i veri-table, quant a aprenentatge i diver-sió.El curs va començar el dia 7 d'oc-tubre i el tema va ser la presentaciódel curs i el material d'escalada, enel qual es va parlar d'arnès, casc,peus de gat, mosquetons, cordes iles seves diferents parts.El dia 9 es va tractar el tema de lestècniques de progressió, precisantels diferents sistemes d'assegurar,nusos i ancoratges que ens podrí-em trobar a la paret, etcètera.El dia 11 vàrem anar a un rocò-drom situat al Prat de Llobregat,un fantàstic emplaçament al quales pot accedir si es porta la targetafederativa. Un rocòdrom és un llochabilitat amb parets on hi hacol·locades preses artificials o pre-fabricades, disposades a la paretsimulant diferents dificultats queens podrem trobar a la roca a larealitat. Un rocòdrom és un llocfantàstic per entrenar, acumularforça i tècnica.Hi vam practicar l'escalada de 2nen top rope o amb la corda per dalt,tècnica de progressió a la paret,com col·locar els peus, les mans, elcos cercant el centre de gravetat, laprogressió en diedre, bavaresa,etc...També vam practicar el ràpelamb diversos sistemes, amb nus iassegurador dinàmic, acompanyatsdel nus maixard, etc.

El dia 12 varem ser en una zonad'escola en roca amb vies reals i dediferents dificultats, on practicà-rem l'escalada de 2n posant itraient les cintes, i vam practicartambé el desenfili i l'escalada ambels ulls tancats, cosa que va serveritablement interessant.El dia 14 fou una altra classe teòri-ca on el tema va ser ampliar la tèc-nica de progressió i seguretat.Vàrem parlar de com autoassegu-

rar-se per muntar reunions, lesdiferents situacions que ens podemtrobar per muntar l'esmentada reu-nió i com actuar amb seguretatdavant de cada una d'elles.També es va parlar del factor cai-guda i força de xoc. Vam parlar dela figura del que escala de 1r i decom se l'assegura, que com jaanem entenent, no se l'assegura dela mateixa manera que al 2n.El dia 16 vam parlar de la interpre-tació de les vies, de com llegir unaressenya i saber conèixer la difi-cultat de cada una d'elles i poderdeterminar les nostres possibilitatsdavant de cada una. També parlà-rem de les tècniques de fortuna.Així mateix, de la tècnica de l'a-

CURS D’ESCALADA

C

Una bona teoria...

...Pràctiques al rocòdrom...

21

CURS D’ESCALADA

bandonament d'una via i de coms'ha de reprendre aquesta via ambseguretat.El dia 18 vàrem ser en una zona deCampdevànol, també habilitada

per a l'escola, on vam practicarl'escalada de 2n i de 1r. Tambévam practicar xapar a les vies i elmuntatge de reunions. Més tard, acausa de la pluja, vam fer cap a unpetit rocòdrom a cobert, on acabà-rem de practicar. Allí varem tenirun fet molt graciós protagonitzatper la nostra amiga Mireia i unpeculiar pretendent que li va sortird'improvís.El dia 19 varem ser en una zonad'escalada a Solius on ja va ser larematada per als que teníem ganesd'escalar vies de 1r amb algunadificultat. Els monitors ens vandeixar llibertat per pujar al nostre

aire i gaudir-ne, sempre amb laseva supervisió. Vam practicarpujar de 1r, l'abandonament d'unavia a la meitat, amb el conseqüentsimulacre d'error / fallada del pri-mer assegurament, i el fet d'asse-gurar el 2n des de la reunió, per simés endavant volíem fer el curs denivell 2, on s'ensenya a pujar viallarga.El dia 23 va ser la darrera classe ivam parlar dels diferents tipus deroca, la seva localització i forma-ció. Després ens van fer un testamb algunes preguntes sobre elque havíem fet al llarg del curs i unaltre sobre la valoració que lidonàvem i dels monitors. Per certque jo, particularment, em vaigoblidar de puntuar els meus amicsMireia i Lluís, ja que en conside-rar-los com a tals se'm va oblidarque també van participar en l'en-senyament i, com a conseqüència,havia de puntuar-los (mil perdons iun 10 a ambdós).Després d'això vam muntar unapetita festa de comiat i tancamentamb lliurament de diplomes per atots, vam visionar un munt defotos de les diferents etapes delcurs i ho vàrem tornar a passargenial, encara que alguns ens sen-tíem una mica tristos per la sevafinalització; per això pensem quepodria durar un parell de setmanesmés.Vull aprofitar aquestes ratlles perparlar en nom de tots i totes, curse-tistes, per agrair als monitors

Manel i Núria, ajudats per laMireia i el Lluís, amb la col·labo-ració de la Carme i el Jordi, elsaltres dos amics que van donar uncop de mà en el control del grup, lapaciència que van tenir i la granprofessionalitat que van sabermostrar davant de les nostresganes per aprendre i de gaudir ambells. Surto amb moltes nocions delque ens han ensenyat i amb unaidea molt clara que a tota hora ensvan saber inculcar: SEGURETAT.Crec que ha estat un èxit de curs imés d'un estarà desitjant que se'nmunti un altre per poder aprendre,com a mínim, el mateix queaquests fantàstics monitors ens hansabut ensenyar.Moltes gràcies i sort.

Monitors: Manel i Núria (FEEC),Mireia i Lluís (CEM)Col·laboradors: Carme i Jordi(CEM)Cursetistes: Isabelle, Aurora,Josep, Mònica, Laura, Francesc(Kiko), David, Anna, Xavi, Aitor,Miquel, Manel i Pedro.

Pedro Caballero

...Un xic de concentració...

...I tots amunt!

22

iumenge 7 de setembre.Matinal per la serra deCollserola: La font d'en

Ribas i la font de l'Arrabassada.

Una vegada més triem la serra deCollserola per conèixer i gaudir de

llocs poc artificialitzats que encararespiren una certa sensació denatura i que per sort nostra tenim atocar de casa. En aquest cas ensvam acostar fins a les fonts d'enRibas i de l'Arrabassada. La passe-jada comença al km 6.1 de lacarretera de l'Arrabassada on hi haun rètol de l'Àrea de can Ribas.L'itinerari és senyalitzat i ens deixaen pocs minuts en la font de l'A-rrabassada que forma part d'unconjunt encantador, amb unes tau-les i bancs de pedra per descansarsota uns til·lers i unes formes depedra que recorden les muntanyesde Montserrat. Els divuit membresdel grup esmorzem en aquestindret obac i voltat de vegetació onantigament la gent no només s'hiproveïa d'aigua, sinó que eren unpunt de trobada on s'hi feien bere-nades i aplecs. Molt a prop d'a-questa font l'itinerari ens porta a lafont d'en Ribas, d'estil modernistaconstruïda al 1909 i situada en un

entorn molt romàntic. Seguintendavant aquesta agradable passe-jada travessem el viaducte de canRibas, una sòlida construcció de85 metres de llargada i 16 arcadesde 19 metres d'alçada des d'ontenim unes bones panoràmiques

sobre la serra. Per finalitzar lamatinal i com que anàvem bé detemps ens vam desplaçar en cotxenomés dos quilòmetres per visitarels jardins del Viver de Can Borni,condicionat fa uns anys i que vaagradar a tothom.

Diumenge 12 d'octubre. Passeja-da matinal: Present i futur delsAiguamolls de Molins de Rei i dela ribera del riu Llobregat delnostre terme municipal.

En aquesta matinal organitzadaconjuntament amb la regidoria deMedi Natural de la vila vam poderconstatar amb tristesa que amb lagran quantitat d'infrastructures ques'han fet aquests últims anys(diverses conduccions: d'aigua,gasoducte, oleoducte, salmorraetc., infrastructures viàries, desvia-ment de la llera natural del riu i laseva canalització, uns aiguamollsreduïts) els vilatans hem perdut el

riu. Més que una sensació és unarealitat: tenim el patrimoni naturalde les riberes del riu sense arbres,desnaturalitzades, uns camins queno inviten a caminar o passejar enbicicleta i un paisatge gens engres-cador. Mentre, anem perdent mésterreny de camps de conreu i estrenquen cada vegada més els vin-cles poble - riu. Tots sabem que lavall baixa del Llobregat ha estattradicionalment un corredor d'in-frastructures de gran abast, que eslògic, com també ho hauria de serque a mida que es vagin acabantles obres, la nostra població i lesveïnes tinguéssim la compensaciód'un paisatge verd i endreçat. Lesadministracions haurien de vetllarperquè el progrés ben entès i la

preservació del patrimoni naturalno s'han de contradir. La nostraregidora de Medi Natural, laMònica Santamans, ens comenta-va en aquesta passejada pel camídel riu que hi han algunes actua-cions previstes i que encara espodran fer coses amb el poc queens quedarà. Una ventada d'opti-misme dins el pesimisme.

MEDI AMBIENT

D

Camí de la font d’en Ribas.

Marià Caimo

El viver de can Borni.

23

DESCOBERTA CULTURAL

a primera sortida del passattrimestre ens va dur fins aSanta Fe del Montseny, de

la mà d'un personatge singular:L'Ignasi, de l'Empresa Signatusque ens va apropar a la vegetaciópròpia del bosc més oriental del

massís i les seves peculiaritats,com la famosa forca de la fageda.

Una eina abandonada que va anarcreixent incrustada, al mateixtemps que ho feia l'arbre, al llargde la seva vida. Va ser una passeja-da que se'ns va fer curta a tots, perl'interès del recorregut i la varietatdels diferents estadis boscososvisitats i les seves espècies.

La segona, va ser espectacular, alCastell de Tamarit, amb la sevacomplicitat amb el litoral, la platja,i la seva proximitat amb la zonaprotegida de la Punta de La Mora. Des del primer moment, i acom-panyats per l'encert climatològic

del dia, ja es va veure que els nos-tres participants s'ho passarien

d'allò més bé. Amb 37 assistents,vàrem travessar el paisatge mésinteressant de la costa tarragonina,per un territori típicament medite-rrani. Va ser molt gratificant,també pels organitzadors.La tercera ens va dur a repassaruna mica la història de les colònies

industrials del riu Llobregat, i lesseves característiques econòmi-ques i humanes, amb la visita a laCasa de l'Amo de Viladomiu, unatorre d'estiueig convertida en Cen-tre d'interpretació del Parc Fluvialdel riu que li dóna nom. Les tres

plantes exposades ens van posar aldia del que va ser al passat segle, la

vida de les persones que hi vandeixar una part important de laseva vida. Un Itinerari de dueshores per les rodalies del parc flu-vial van complementar una jorna-da molt ben aprofitada.Ara ens arriba un trimestre moltvariat amb opcions històriques,geogràfiques, i culturals que espe-rem captin el vostre interès.

Enric Solà

L

Al final del Parc Fluvial. (Viladomiu)

Al Castell de Tamarit. Un grupet molt eixerit.

L’espai natural de la Punta de la Mora.

L’Ignasi fent pedagogia. (Santa Fe)

mb la Marxa del Garrafque es va celebrar el passat9 de novembre conclou el

calendari de la Copa Catalana deCaminades de Resistència 2008. Eltraçat transcorria al voltant delparc, baixava fins la platja delGarraf i pujava fins el punt mes alt,La Morella. Aquesta edició comp-tava amb l'opció curta de 21 km.La llarga de 45 km. i un desnivellacumulat de 3200 m feia que se liatorguessin 9 punts.Han estat 18 caminades, repartidesper bona part de la geografia cata-lana, fins i tot la de Cap del Rec lafeien passar per Andorra travessantcolls d'alta muntanya ben nevats.Ha anat creixent la participació iaixò ha obligat a les entitats orga-nitzadores a limitar el nombre

d'inscripcions. La més nombrosa ipopular és de fa temps la Mata-galls-Montserrat, que enguany hatancat en arribar a 3000 partici-pants. Per participar en aquestescaminades i acabar dignament(l'endemà cal anar a treballar) s'had'estar mínimament en forma i por-tar el material adient a cada marxa.Els temps de tancament de controlssolen ser generosos però s'ha d'anarper feina i no distreure's gaire,sobretot a les més llargues.Als participants federats se'ls pun-tua de forma individual i la sumadels punts individuals donen lapuntuació a l'entitat corresponent.Aproximadament es concedeix 1punt per cada 10 km i 1 punt percada 1000 m de desnivell.El CEM ha quedat en 18a posició

d'un total d'unes 230 entitats amb730 punts. Cal destacar els 126punts de la Molins-Vilafranca aixícom els 165 de la Matagalls-Mont-serrat.A la taula següent es pot veure,d'una banda la puntuació totalindividual dels socis del CEM i al'altra la classificació general deles divuit primeres entitats.Cal destacar el mèrit que té laquantitat de voluntaris amb els quecompten les entitats per cobrir elscontrols i avituallaments, són moltamables tot i que han de suportarles inclemències meteorològiques iun munt d'hores. Sense aquest potencial humà seriagairebé impossible practicar aques-ta activitat. Un fort agraïment per atots ells.

COPA CATALANA DE CC R

24

A

GENERAL CCCR 2008

CLASSIFICACIÓ PER ENTITATS

SANTIAGO CABEZA, EMILI 207PI PUIG, SEBASTIÀ 89MASSANA MILÀ, JOSEPA 83CÁCERES SÁNCHEZ, MIGUEL 80MARTÍNEZ MARTÍN, JOSÉ M. 51COLOMER PUIGVENTÓS, MARC 22NOGUERO BOU, JORDI 22TENA VIVÓ, JORDI 22RAMOS GINER, EMILIA 16FLORENSA FLIX, GERARD 15SOUSA ROCA, JORDI 15TRESSERRAS GARCIA, QUIM 15TEULING, DENNIS 14GARCIA CASTELLS, ROSA 9CABALLERO ROMERO, PEDRO 7CAMARGO GARCIA, RAMON 7MARTINEZ DARNÍS, ISABELLE 7MONRÀS ARNAU, MIQUEL 7PALACIN AISA, ERNEST 7PÀMIES MARENGO, PALLER 7QUINTERO GALLEGO, LURDES 7TORRADES SOLÉ, TERESA 7VALLDOSERA FALÓ, CARME 7VAQUER AGUILÓ, MIQUEL 7

TOTAL PUNTS 730

1 CLUB EXCTA. UECANOIA 37182 CLUB EXCTA. ESPARREGUERA 20253 UNIÓ MUNTANYENCA ERAMPRUNYA 17614 CLUB EXCTA. MADTEAM 17385 CLUB DE FUTBOL REDDIS (SE) 15326 CLUB EXCTA. DE GRÀCIA 12257 CLUB ESP.UNIV. ENGINYERS TELECOS (SE) 11768 CENTRE EXCTA. DE TERRASSA 11109 CENTRE EXCTA. SANT BOI 110110 UNIÓ EXCTA. DE SABADELL 109511 CENTRE EXCTA. DEL PENEDÈS 109312 CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT 102413 ASS.EXCTA. CATALUNYA DE REUS 91514 CENTRE EXCTA. COMARCA DE BAGES 83215 CENTRE EXCTA. PARETS 83116 CENTRE EXCTA. LA XIRUCA FORADADA 75117 CENTRE EXCTA. TORELLÓ 74618 CENTRE EXCTA. MOLINS DE REI 730

Josepa Massana i Emili Santiago

25

PEL FORAT DEL PANY

Per tal com està mirant...... Ha de ser interessant!

Als campions de casa......Convé tracte de gasa.

Guaiteu bé el goig que fa......El grup del bon passejar.

Aquesta foto, senyors......Pot ser causa de rumors!

En això del caminar......També compta el bon menjar.

Un pagès la va deixar......I ella sola es va integrar.

MES DE SETEMBRE

ACTIVITAT: Projecció digital: "Ever-est: més enllà del límit" (3 parts).DATA: Dijous 18, dijous 25 i dijous 2d'octubre.ASSISTENTS: 46 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Sortida a Santa Fe delMontseny.DATA: Diumenge 21.ASSISTENTS: 32 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal a la font d'EnRibas i la font de l'Arrabassada.DATA: Diumenge 7.ASSISTENTS: 26 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Cicle "Cavalls del vent(V part) - Travessada de Bagà fins a lanord del Túnel del Cadí.DATA: Diumenge 21.ASSISTENTS: 52 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió als Cims: Mar-boré 3248 m, Oriental de la Cascada3161 m, Central de la Cascada 3106 m,Occidental de la Cascada 3095 m, iEspalda del Marboré 3073 m.DATA: Dissabte 14 i diumenge 15.ASSISTENTS: Xavi Armengol i Clau-dio Tinoco.

ESCALADA

ACTIVITAT: Sortida d'escalada aOlesa.

DATA: Diumenge 7.ASSISTENTS: 9 persones.

ACTIVITAT: Gorro Frigi i l'Elefant(Montserrat).DATA: Dijous 11.ASSISTENTS: David Pagès, ÀfricaCano, Claudio Tinoco i Xavi Armengol.

ACTIVITAT: Via Colorantes Permiti-dos 6a+/Ae. Zona del Monestir deMontserrat.DATA: Dissabte 20.ASSISTENTS: Juanma Muñoz i IvanCoronas.

BTT

ACTIVITAT: La Ruta dels Volcans(Garrotxa).DATA: Diumenge 21.ASSISTENTS: 8 persones.

CAMINADES DE RESISTÈNCIA

ACTIVITAT: 29ena Marxa Matagalls-Montserrat (82,8 km).DATA: Dissabte 20 i diumenge 21.ASSISTENTS: 12 persones.

MES D'OCTUBRE

ACTIVITAT: "La Marxeta" 45enaMarxa Sistema Dufour d'Orientació iRegularitat.DATA: Diumenge 5.ASSISTENTS: 124 equips de 2 person-es.

ACTIVITAT: Exposició "Pinceladas dela vida". Obres en oli i acrílic de la pin-tora local Andrea de la Serna.DATA: Del dilluns 27 d'octubre aldivendres 7 de novembre.

ACTIVITAT: Projecció digital "El Tourdel Montblanc".DATA: Dissabte 18.ASSISTENTS: 42 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Visita al Castell deTamarit (Tarragonès), i passejada per lareserva d'interès natural "Punta de laMora".DATA: Diumenge 26.ASSISTENTS: 37 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Present i futur delsAiguamolls de Molins de Rei i de la rib-era del riu Llobregat del nostre termemunicipal.DATA: Diumenge 12.ASSISTENTS: 43 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: La Vall del Ges: de Torel-ló al Santuari de Bellmunt (Osona).DATA: Diumenge 19.ASSISTENTS: 37 persones.

ESCALADA

ACTIVITAT: Ascensió de la meitat dela Via Ferrata de la Teresina i baixadaamb ràpels per la paret de Santa Cecil-ia.DATA: Dissabte 4.

26

RESUM D’ACTIVITATS

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

27

RESUM D’ACTIVITATS

ASSISTENTS: Lluis Campmany, JordiGarcía i Xavi Armengol.

ACTIVITAT: Cresta del Pedraforca.DATA: Diumenge 5.ASSISTENTS: Jordi García, PedroCaballero i Lluís Campmany.

ACTIVITAT: Curs d'iniciació d'Escala-da en Roca (nivell I).DATA: Del dimarts 7 al diumenge 19.ASSISTENTS: 13 cursetistes, 2instructors, 2 monitors i 2 ajudants.

ACTIVITAT: Sortida d'Escaladaesportiva al sector de "La Facu"(Vilanova i la Geltrú, Garraf).DATA: Diumenge 26.ASSISTENTS: 12 persones.

BTT

ACTIVITAT: Boscos, fonts, ermites inatura de Les Guilleries (Osona-LaSelva).DATA: Diumenge 12.ASSISTENTS: David Blasco, ÀngelBeumala, Anton Català i Joan García.

CAMINADES DE RESISTÈNCIA

ACTIVITAT: 7a Marxa Trenkakames(93 km).DATA: Dissabte 4 i diumenge 5.ASSISTENTS: Emili Santiago.

ACTIVITAT: 16ena Marxa Rasos dePeguera - Manresa (79 km).DATA: Dissabte 11 i diumenge 12. ASSISTENTS: Emili Santiago.

ACTIVITAT: 15ena "Marxassa" (63km).DATA: Dissabte 25.ASSISTENTS: Josepa Massana, Emili

Santiago i Miguel Caceres.

MES DE NOVEMBRE

ACTIVITAT: Lliurament de premis de"La Marxeta", de plaques de 25 anys desoci i de primeres ascensions de cims de3.000 m, 4.000 m, 5.000 m, .... DATA: Dissabte 15.ASSISTENTS: 78 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Visita de la Torre del'Amo de Viladomiu Nou i passejadapel Parc Fluvial fins a Viladomiu Vell.DATA: Diumenge 23.ASSISTENTS: 33 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Jornades Micològiques.DATA: Dissabte 8 i diumenge 9.ASSISTENTS: 45 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Ascensió al cim delComanegra 1.557 m. (la Garrotxa)DATA: Diumenge 16.ASSISTENTS: 39 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió al Cim delCostabona 2.464 mDATA: Divendres 7.ASSISTENTS: Manel Sastre, AitorLopez i Xavi Armengol.

ACTIVITAT: Ascensió al Pic Cambred´Aze 2.750 mDATA: Diumenge 9.ASSISTENTS: Claudio Tinoco i ÀfricaCano.

ACTIVITAT: Ascensió al Pic d´Andor-rat 2.730 mDATA: Diumenge 16.ASSISTENTS: Àfrica Cano, ClaudioTinoco, Jordi Garcia, Pedro Caballero,Xavi Armengol i Carme Valldosera.

ESCALADA

ACTIVITAT: Sortida d'escalada al sec-tor de "La Font de l'Ametller" (Moja,Alt Penedès).DATA: Diumenge 23.ASSISTENTS: 13 persones.

BTT

ACTIVITAT: Vorejant el Pantà de Val-lvidrera (Collserola).DATA: Diumenge 16.ASSISTENTS: 9 persones.

CAMINADES DE RESISTÈNCIA

ACTIVITAT: 14ena Marxa del Garraf(45 km).DATA: Diumenge 9.ASSISTENTS: Miguel Caceres,Sebastià Pí, Josepa Massana i EmiliSantiago.

28

OMPRA - VENDA d'articles de col·leccio-nisme de paper: Llibres, tebeos, loteries,ONCE, documents, accions, publicitat, car-

tells, calendaris, punts de llibre, etiquetes, àlbums,bitllets de transports, carnets, programes de cinema,postals, cromos, etc.També compro o venc joguines, figures, jocs de taulai jocs en general: EXIN, MADELMAN, IBERTREN,LEGO, SCALEXTRIC, TENTE, NAC, etc.Soldadets de plom (Escales de 15, 20 i 28 mm. Sol-dadets de plàstic (Escales d'1/72, i 1:35) VISITEM ADOMICILI.Josep Noguerol - 93 6681346 / 686451898******************************************

sdeveniments socials del CEMEl Mont Perdut, (3355m), va ser assolit pertres generacions de la mateixa família Badosa

- Padilla. Concretament l'estiu passat, el dia 28 d'a-gost.Cal felicitar-los per la gesta, i encoratjar-los per a pro-peres fites familiars, i que ens les expliquin, és clar!Per molts anys!A la foto, la prova de l'esdeveniment, amb la satisfac-ció reflexada a la cara de tots els participants.

retolada en un tram del camí alternatiu de laPujada del Pessebre al Puigmadrona. Pel quees veu, l'objectiu és obstaculitzar el pas. Cer-

tament ho han aconseguit.C

RACÓ DEL SOCI

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% de descompteals socis del CEM

Major, 4508750 - Molins de ReiTfn. 93 680 22 39 running2@shop.intersport.es

(Només a Intersport)Descomptes especials en rellotges SUUNTO

E

B

29

LA JUNTA INFORMA

continuació us resumim elsprincipals acords presos perla Junta:

El 24 d'agost del 2008, el president del'Entitat es va reunir amb tècnics delConsorci del Parc de Collserola. Perpart del CEM, vam oferir el nostrelocal per descentralitzar de la seu deVallvidrera alguna de les conferènciesque fa el Parc, i la tramesa periòdicaper correu electrònic de les nostresactivitats i publicacions. Per part delConsorci, se'ns va presentar el projec-te "Apadrina", a través del qual podemapadrinar llocs concrets de la Serrala-da que tinguin possibilitats d'oci i edu-cació (una font, una cabana de pedraseca, un arbre que sigui singular peralgun fet històric, …). Si algun soci osòcia vol liderar aquest projecte que esposi en contacte amb la Junta.

Hi ha diversos socis i sòcies que estanseguint el repte no-competitiu dels"100 cims". La FEEC, a proposta deles Delegacions Territorials, ha elabo-rat un catàleg amb els cims més repre-sentatius i característics de Catalunya.Dels cims del catàleg, cadascú potescollir els cent cims que li siguin mésatractius i que li permetin superar elrepte. L'objectiu que es pretén amb els"100 cims" és conèixer les diferentscontrades del nostre país mitjançantl'excursionisme. Per tant, no és unrepte apte únicament per a les perso-nes més ben preparades, sinó que tot-hom hi té cabuda, ja que en el catàleghi ha cims de tota mena, des dels debaixa muntanya fins als 3.000 del Piri-neu. Per exemple, el consoci ClaudioTinoco ja en porta 23 de fets. Per a

més informació us podeu adreçar a ell,els dijous de 19 a 21 hores, o consul-tar la pàgina web del projecte:http://www.feec.org/centcims/

La setmana del 8 de març del 2009,dia internacional de la dona treballa-dora, l'exposició sobre el món de lesbugaderes i els safarejos que els con-socis Maria Isabel Damunt i AlonsoPallí van crear al CEM, viatjarà a lapoblació de Calonge (Baix Empordà).Els donem l'enhorabona per aquest"bolo" que els hi ha sortit, i esperemque n'hi hagi molts més.

La Junta felicita la consòcia MariaLluïsa Domingo pel premi rebut elpassat 4 d'octubre del 2008 com a"Molinenca de l'Any". Aquest és unpremi que atorga Ràdio Molins deRei, i en el cas de la Maria Lluïsa, esva destacar la seva implicació i dispo-sició per col·laborar en el món del tea-tre i l'excursionisme. Felicitats!

Per descongestionar l'ordinador deldespatx, el responsable d'informàticadel CEM, Oriol Solà, ha proporcionatde franc un nou ordinador per l'Enti-tat. Comptarà amb connexió a Interneti s'instal·larà fora del despatx. Aquestnou ordinador serà ideal per consultarprevisions meteorològiques, i qualse-vol altra dada que sigui necessària perpreparar una excursió. El més impor-tant, però, és que permetrà que l'ordi-nador del despatx es pugui fer servirexclusivament i sense interrupcionsper tasques de secretaria, cartellisme, iburocràcia institucional.

Tenir la llicència federativa de la

FEEC evita haver de pagar la taxa derescats que, per llei, ha de cobrar elCos de Bombers de la Generalitat deCatalunya. Del butlletí quinzenal de laFECC núm. 181, de 5-11-2008: "Elpassat dimarts 28 d'octubre es va cele-brar a la seu de la Federació d'EntitatsExcursionistes de Catalunya (FEEC),la reunió de seguiment entre els res-ponsables de la Generalitat de Cata-lunya i els representants de la FEEC.A la reunió varen assistir la directorageneral de Prevenció, Extinció d'In-cendis i Salvaments, Olga Lanau, i elcap de Grups Operatius Especials,Sebastià Massagué, mentre que perpart de la FEEC hi eren presents elpresident Anton Fontdevila i els tèc-nics Vicenç Sánchez i Josep Climent.Olga Lanau també va manifestar queen cap cas es farà pagar pels rescatsderivats de la pràctica dels esports demuntanya per persones preparades iequipades correctament ja que lamesura no te una intenció recaptatòriasinó que s'estableix per evitar el malús del servei. Els imports i taxes delsrescats es van establir a finals del2005 i fins a l'actualitat no s'ha cobrata ningú. La directora general es vacomprometre a establir els mecanis-mes necessaris per tal que la mesurano afecti a la pràctica esportiva delsfederats." Federeu-vos !

Com sempre, trobareu la resta d'a-cords presos en la Junta Directiva alllibre d'actes de l'entitat.

A

La Junta Directiva

Forn de Pa“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

30

SECRETARIA

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 627

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

Cal esmentar la pèrdua irreparable del pare del nostre consoci, Miquel Hermoso Baró, també als fami-liars més propers i amics, als que transmetem el nostre més sincer condol. També ho fem en el cas de la nostra consòcia i ex membre de Junta, Montse Cervera, que ha perdutel seu pare. Des d'aquí li fem arribar el nostre sentiment, encoratjant-la en aquests moments de desen-cís i nostàlgia.No acabem aquí desgraciadament, perquè ens arriba la notícia del traspàs de la mare del nostre con-soci Felip Cañavera, a qui ens adrecem per participar-li el nostre condol.Malauradament també us hem de fer avinent la mort de la mare de la nostra consòcia Fina Prat, a quiens apropem per transmetre-li la nostra solidaritat i consol.

Des d'aquestes pàgines, en nom del CEM i el seu conjunt social.

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1597 BLANCO PORRAS, JESÚS 01/09/20081598 GIMÉNEZ TOMÀS, ANNA 08/09/20081599 GÓMEZ MOLINA, CARLOS JOSÉ 08/09/20081600 RODRÍGUEZ TURMO, MÒNICA 09/09/20081601 FUSTÉ GÓMEZ, ELOI 17/09/20081602 CAHUÉ POMAR, FRANCISCO 27/09/20081603 LLOBET TORNE, FRANCESC 02/10/20081604 SAEZ ALFONSEA, JOSEP 23/11/2008

Soci Cognoms i Nom d/m/a

1351 TERRAFETA PUJOL, ROSER 20/10/20081325 MELIÓ SERAFINI, HERMÍNIA 27/10/20081247 OLLÉ JORDÀ, JOSEP ANTONI 18/11/2008

Premiats 25 anys de Soci. Premiats primers 3000 m, 4000 m...