Plates de lAur - pedagogich.it · plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53 4 Le...

8
Plates de lAur LUCIANA PALLA LE SECUNDO NÜCËNT tles valades ladines Dé fora: © 2017 Departimënt Educazion y Cultura Ladina – Ciamp Inovazion y Consulënza pedagogich.it plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 1 14.09.17 14:53

Transcript of Plates de lAur - pedagogich.it · plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53 4 Le...

Page 1: Plates de lAur - pedagogich.it · plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53 4 Le secundo Nücënt tles valades ladines Les normes de proteziun dl grup linguistich ladin

Plates de lAur

LUCIANA PALLA

LE SECUNDO NÜCËNTtles valades ladines

Dé fora: © 2017 Departimënt Educazion y Cultura Ladina – Ciamp Inovazion y Consulënza pedagogich.it

plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 1 14.09.17 14:53

Page 2: Plates de lAur - pedagogich.it · plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53 4 Le secundo Nücënt tles valades ladines Les normes de proteziun dl grup linguistich ladin

2 Le secundo Nücënt tles valades ladines

Reflesciuns

1. Sënta ite les dërtes parores tla locia dl test.

divijiun autonomia aministrativa Porsenú provinzia por so cuntdles mendranzes todëscia y ladina unité dezijiuns instësc

ghiranza ladina identité ladina zircostriziun litalareunificaziun dla »Ladinia« ecuiliber politich sconanza

proclamaziuns publiches dlijia Belun

La mendranza ladina dal 1945 cina aldedaincö

Da jügn dl 1945, cun la fin dla Secunda vera y do la redefiniziun di confins statai, regionai y provinziai che ê rová sotessura a gauja dl conflit mondial, saltâl fora tl Trentin-Südtirol le problem ___________________________________________________: ares se damanâ le dërt de autodeterminaziun tla organi-saziun politica nöia dles regiuns y di stac te süa fasa de costituziun, chël ó dí da podëi tó ___________________________ sön so destin.I ladins se damanâ ___________ tla provinzia da Balsan y ____________________ ____________________. I fac tratan i vint agn de fascism a mëte man de jená dl 1923, â condüt a na divijiun geografica y politica dles valades ladines dles Dolomites inanter la provinzia de Trënt, Balsan y Belun. Al ê agn dër scürs, chi dal 1939 al 1945, de dejorientamënt y comprometüs cun la politica nazista, cun les opziuns por le Reich daimpröma y l’aministraziun locala todëscia dedô.Porchël ciarân tla Talia do la Secunda vera mondiala, cun n cer sospet y desfidënza a vigni ______________________________ de autonomia o de ane-sciun a Balsan, conscidran zënza ezeziun chëstes manifestaziuns sciöche pan-germanistiches, separatistes y davëi pilotades y stromentalisades dai partis todësc südtirolesc. Pornanche al ê indô, do la Secunda vera la democrazia, n’êl degöna forza po-litica, no locala, no nazionala, no internazionala che s’â tut a cör la __________________________________________. Süa _____________________ te döes regiuns y te trëi provinzies gnô mantigni-da, deache ara ti ogâ por n ________________________________ oramai stabi-lisé: mudé te na manira radicala, do le 1945, la situaziun di ladins, fajon adin-fora na ____________________________________, sciöche ai se damanâ, o ince ma ti conzedon na süa ___________________________________, n’ê nia da s’imaginé por i jüc politics dl momënt y gnanca mosöres de ______________________ grup por grup mo al n’é mai gnü azeté, fina alde-daincö na politica deboriada, unitara, dles cin vals ladines dolomitiches, che s’é gnüda damanda tres y tres indô te sües ___________________________________________ sciöche i odarun ince plü inant. Gnanca la posiziun dla _____________ ne daidâ la »chestiun ladina«. L’ultimo liam istituzional inanter i ladins dla Regiun autonoma dl Trentin-Südtirol y chi dl Venet s’á desfat cun le passaje tl 1964 dles ploanies da Fodom, Col de Santa Lizia y Ampëz dala diozeja da _____________________________ a chëra da ____________________: an pordô insciö ince l’unité dla tradiziun religiosa che ê stada importanta por la nasciüda y le svilup de na _____________________________________ cun le mëteman dla secunda pert dl Otcënt.

plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 2 14.09.17 14:53

Page 3: Plates de lAur - pedagogich.it · plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53 4 Le secundo Nücënt tles valades ladines Les normes de proteziun dl grup linguistich ladin

3Le secundo Nücënt tles valades ladines

L’Union Generela di Ladins dla Dolomites

2. Co é pa nasciüda la uniun?

3. Co á pa inom le/a presidënt/a?

4. Cai é pa i fins de chësta uniun?

5. Paredlëia l’incuntada sön le Ju de Frara ai 5 de má 1920 cun chëra di 16 de messé 1946 sön le Ju dl Sela. Porciodí ái pa avisa chirí fora chisc dui jus por s’incunté?

Ju de Frara 1920 Ju dl Sela 1946

_______________________________ ________________________________

_______________________________ ________________________________

_______________________________ ________________________________

_______________________________ ________________________________

_______________________________ ________________________________

_______________________________ ________________________________

plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53

Page 4: Plates de lAur - pedagogich.it · plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53 4 Le secundo Nücënt tles valades ladines Les normes de proteziun dl grup linguistich ladin

4 Le secundo Nücënt tles valades ladines

Les normes de proteziun dl grup linguistich ladin tla secunda pert dl 20ejim secul

6. Saste ci afermaziuns che é dërtes y ciünes che é falades?

Afermaziuns dërt falé

a) Les mendranzes linguistiches tl Venet é: i ladins, i zimbers, i germanofons de Sappada.

b) Ai ladins dles trëi provinzies ti vëgnel reconesciü le dërt de na rapresentanza tl Consëi regional y provinzial.

c) Tl art. 102 vëgnel fat n referimënt explizit ai ladins de Fascia.

d) Tl’aministraziun statala ti vëgnel resservé n zacotan de posć ai ladins a secunda dla grandëza dla provinzia.

e) Les vals dl Belunesc che á n sostrat linguistich ladin é l’Agordin, Ciadura y le Zoldan.

f) Cun le referendum tigní ai 28 d’otober dl 2007 se damana i ladins de Suramunt de rové indô por la provinzia de Balsan.

Biografia

Guido Iori Rocia*10-03-1910 a Penia (Cianacëi)Inanter le 1922 y ’23 se trasferësc la familia a Maran.Ti agn ’40 mëtel man da se dé jö cun la leteratöra ladina.Miric: • gran sostignidú di ladins tl ciamp politich• un di maius esponënc de Zent Ladina Dolomites• redadú de na gramatica ladina y de n dizionar ladin fascian

7. Proa da abiné fora sön la plata internet http://www.canazei.com/it/Guido-Jori-Rocia ciamó deplü informaziuns sön chësc personaje che á contribuí dassëgn ala Cossa ladina, suradöt te Fascia.

plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 4 14.09.17 14:53

Page 5: Plates de lAur - pedagogich.it · plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53 4 Le secundo Nücënt tles valades ladines Les normes de proteziun dl grup linguistich ladin

5Le secundo Nücënt tles valades ladines

Le monn ladin incö: economia, cultura y sozieté

8. Descrí le confrunt dl andamënt demografich a plata 11 dla unité didatica y informëiete sura l’andamënt demografich da sëgn sot a

http://astat.provinz.bz.it/de/suedtirol-in-zahlen.asp. Ci s’á pa mudé?

9. Dessëgna te n grafich linear l’andamënt dla popolaziun.

10. Dessëgna te n ater grafich linear l’andamënt demografich dla jënt nia ladina te nüsc paisc.

11. Sotrissëia i aspec positifs y negatifs dl svilup turistich tles valades ladines splighé a plata 25 dla unité didatica y scrii fora sön la tabela dessot por ladin.

aspec positifs aspec negatifs

_______________________________ ________________________________

_______________________________ ________________________________

_______________________________ ________________________________

_______________________________ ________________________________

_______________________________ ________________________________

_______________________________ ________________________________

plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 5 14.09.17 14:53

Page 6: Plates de lAur - pedagogich.it · plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53 4 Le secundo Nücënt tles valades ladines Les normes de proteziun dl grup linguistich ladin

6 Le secundo Nücënt tles valades ladines

12. Cares podess pa ester secundo te d’atres ativités economiches che podess ince ti pité ai residënc dl post d’atres oportunités de laur?

Injunta i inoms che mancia:

Te nüsc documënc injuntá vëgnel dant na personalité che á na vita alalungia

combatü por i ladins y sostigní l’unité ladina.

Chësta personalité fasciana é da .

Pro la provinzia de Belun alda i comuns ladins de Ampëz, y

.

Les Dolomites é gnüdes detlarades patrimone natural .

Tla Ladinia unse trëi Istituc Culturai: chël por la Val Badia y Gherdëna cone-

sciunse sot al inom de , te Fascia al inom

y te Fodom él la

.

Cai scolars dla scora elementara mëss pa jí a scora te n ater paisc, deache tl so

él massa püc scolars: a .

Chisc ne ciafa degun insegnamënt dl ladin te scora.

Abina fora les parores che vëgn dant tl test dla unité d’insegnamënt. Te pos chirí söpert, jöpert, iapert, capert y ince diagonalmënter!

• Dala ... vëgnel fora avisa, tan de ladins che al é tl Südtirol.• Canche al vëgn tigní festes popolares, se iestun ion le ...• T’Ampëz él sté ti agn ’50 na manifestaziun sportiva che á n livel mon-

dial. Ara se trata di ...• Le regolamënt por la sconanza dl lingaz y dla cultura todëscia y ladi-

na conesciunse sot al inom de ... y al é jü en forza por le pröm iade dl 1948.

• Le foliet ... á na destribuziun sura döt le teritore dla Ladinia. • Ti ultimi dejenars é la ... cotan plü presënta. I ladins se dá cunt de so

patrimone linguistich.• Nosc model scolastich á sciöche carateristica la presënza de düc trëi i

lingac ofiziai dl Südtirol. Al é la ...• L’organisaziun mondiala ... á valorisé nostes Dolomites y chërda al

respet dl ambiënt da munt.

plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 6 14.09.17 14:53

Page 7: Plates de lAur - pedagogich.it · plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53 4 Le secundo Nücënt tles valades ladines Les normes de proteziun dl grup linguistich ladin

7Le secundo Nücënt tles valades ladines

B A B C C A D Ë P M U C T

Y N D L A V I Ö R J Ë N T

A R N D U J S C O R A Y L

C C R L I N J D E R U L I

I O C S E N U Ü Z A T R N

T S T A T U T U C O O I G

E C A N R S D R L B N P A

T I T A D A E I T O O L Z

I Ë N C R C M A L L M I N

R N A A V P L O I G I Y I

A Z U Z I A G M N I A L M

P A G C L U P B U S C D I

J U S S R I S N I D A L A

plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 7 14.09.17 14:53

Page 8: Plates de lAur - pedagogich.it · plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 3 14.09.17 14:53 4 Le secundo Nücënt tles valades ladines Les normes de proteziun dl grup linguistich ladin

Fotografies y didascalies

Plata 3: http://www.uniongenerela.it/de/

Plata 4: http://www.canazei.com/it/Guido-Jori-Rocia

plata-laur-le secundo Nücënt-bd.indd 8 14.09.17 14:53