Pla de millora Programa d’ampliació - Acceso e-vocación€¦ · Pla de millora Programa...
Transcript of Pla de millora Programa d’ampliació - Acceso e-vocación€¦ · Pla de millora Programa...
Pla de millora Programa d’ampliació
Llengua 6
El quadern d’Ensenyament individualitzat de Llengua, per a sisé curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT Gemma Avellan Bisbal Roger Sarrià Batlle Begonya Soler Soriano Xavier Molina Martí
IL·LUSTRACIÓ Esperanza Martínez Molina
EDICIÓ EXECUTIVA Empar Tortosa Sanz
DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL
DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero
BIB
LIO
TE
CA
DE
L P
RO
FE
SS
OR
AT
PR
ImÀ
RIA
Ensenyament individualitzat
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González. Coordinació d’il·lustració: Empar Tortosa Sanz. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany. Confecció i muntatge: Esperanza Martínez Molina i Eva Hernández Malye. Correcció: Isidre Muñoz García i Gemma Pasqual i Escrivà.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.C/ València, 44 46210 Picanya, ValènciaPRINTED IN SPAIN
EAN: 8431300225473CP: 466774
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
L’ensenyament individualitzatL’ensenyament individualitzat promou que cada alumne i alumna treballe en la consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Amb aquesta finalitat, és important establir un pla que els ajude a su-perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible i de les tècniques i recursos educatius que més bé s’adapten a les necessitats particulars de l’alumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-dàctics específics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes d’aprenentatge de cada xiquet i xiqueta, i també dels objectius de millora que es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre d’al-tres inclou:
• LasèrieAprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-ment en les tècniques d’estudi.
• ElcompendidematerialanomenatRecursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, a fi que el pro-fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I,finalment,aquestquadern,anomenatEnsenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-nes que requereixen un reforç més gran per a afermar els principals contin-guts de la unitat i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és que l’alumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-neixements i pose en joc les competències adquirides.
Presentació
3Llengua 6
Unitat 1
1. El grup nominal ....................................... 8
2. L’ús de les majúscules ............................ 9
3. La farmàcia. La prefixació ..................... 10
Unitat 2
1. Els demostratius ................................... 11
2. Repàs d’accentuació ............................ 12
3. Els aliments. La sufixació ...................... 13
Unitat 3
1. Els possessius ...................................... 14
2. L’accentuació diacrítica ........................ 15
3. El taller de pintura.
Les paraules parònimes ........................ 16
Unitat 4
1. Numerals i indefinits .............................. 17
2. La dièresi .............................................. 18
3. El gimnàs.
Eufemismes i paraules tabú .................. 19
Unitat 5
1. L’adverbi ............................................... 20
2. El guionet ............................................. 21
3. El naixement d’un bebé.
Les paraules onomatopeiques .............. 22
Unitat 6
1. Els enllaços .......................................... 23
2. L’ús de la h ........................................... 24
3. La planta de reciclatge.
Precisió lèxica ....................................... 25
ÍndexPLA DE MILLORA
4 Llengua 6
Unitat 7
1.Elverb(I).Arrelidesinències.
Models de conjugació .......................... 26
2. L’ús de x, tx i ig ................................... 27
3. La botiga de llums.
Paraules individuals i col·lectives ........... 28
Unitat 8
1.Elverb(II).Nombre,persona,
temps i mode. Els temps verbals .......... 29
2. L’ús de x i ix ......................................... 30
3. L’oficina.
Les frases fetes i les interjeccions ......... 31
Unitat 9
1. Verbs regulars i irregulars ...................... 32
2. La partició de paraules ......................... 33
3. La ciència-ficció. Les sigles .................. 34
Unitat 10
1. L’oració. El subjecte .............................. 35
2. L’apòstrof i la contracció ....................... 36
3. L’escena d’un conte. Els neologismes .. 37
Unitat 11
1. El predicat nominal. L’atribut ................. 38
2. El punt i coma i els punts suspensius ... 39
3. Les coves. Els estrangerismes .............. 40
Unitat 12
1. El predicat verbal. Els complements ..... 41
2. Els parèntesis, les cometes i el guió ...... 42
3. El port. Els arcaismes ........................... 43
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Unitat 1 ................................................. 46
Unitat 2 ................................................. 48
Unitat 3 ................................................. 50
Unitat 4 ................................................. 52
Unitat 5 ................................................. 54
Unitat 6 ................................................. 56
Unitat 7 ................................................. 58
Unitat 8 ................................................. 60
Unitat 9 ................................................. 62
Unitat 10 .............................................. 64
Unitat 11 .............................................. 66
Unitat 12 .............................................. 68
Solucionari .......................................... 72
5Llengua 6
Pla de millora
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.8 Llengua 6
1Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1El grup nominal
1 Subratlla dos grups nominals en cada oració i encercla’n els nuclis.
• Sandraviuenunacasaantigaenorme.
• ElparedeCarmeésaquellhomealt.
• Ladolçainadefustatéunsomoltcaracterístic.
• Elprimerconcursantvaencertartoteslespreguntes.
2 Uneix cada grup nominal amb el complement adequat.
Uns braços amb flors blanques
La mestra molt xarradores
Unes xiques ben forts
Aquell gerro de Llengua
3 Analitza els grups nominals com en l’exemple.
• la meua germana menuda • unessabatesvelles Det. Det. N. Compl.
• lanostraamigad’Alacant • aquellcotxeroig
• tresmelonsd’Alger • algunsplatsdeplàstic
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Un grup nominal és un grup de paraules agrupades al voltant d’un substantiu.
El substantiu és la paraula més important del grup nominal i fa la funció de nucli.
Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup nominal: substantius, adjectius, articles, demostratius… Algunes, com ara els articles, fan la funció de determinants i d’altres, com els adjectius, fan la funció de complements.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 9Llengua 6
1Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2L’ús de les majúscules
1 Copia cada oració escrivint les majúscules necessàries.
• hemanatalcineihemvistlapel·lícula«elsmegarobots».
• elriuxúquerdesguassaacullera,alacomarcadelariberabaixa.
• elquevullquecompres,carles,éssucre,farinaious.
• elsiaiostoniiàguedaensvisitaranaquestmes.
2 Copia cada títol en el lloc corresponent. Compte amb les majúscules!
viatgeasaturn•unamascotaperasara•lesaventuresdetrenka
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
La lletra inicial d’una paraula s’ha d’escriure en majúscula en els casos següents:
• Alprincipid’untext.
• Desprésdesignesquetanquenoracions:punt,signed’interrogació,signed’admiració,etc.
• Enelsnomspropisdepersones,animals,llocs,etc.
• Enelstítolsdecontes,pel·lícules,cançons,etc.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.10 Llengua 6
1 La farmàcia. La prefixació
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
1 Completa amb el nom del producte que corresponga.
• Riallox són unes per a provocar rialles.
• Desanimexolsónunes contra el desànim.
• Felixininaésuna que proporciona felicitat.
• Avorrelínésun contra l’avorriment.
2 Observa i relaciona. Què fa cada un a la farmàcia?
Eldependent • • espesaalabàscula.
La farmacèutica • • miralescremesdel’expositor.
Una clienta • • posaunsproductesaltaulell.
El xiquet • • prenlatensióaunclient.
3 Tria en cada cas el prefix adequat i forma el contrari d’aquestes paraules.
in- des- anti- contra-
• ànim • útil • víric • dir
pomada
xarop
pastilles
injeccions
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 11Llengua 6
2 Els demostratius
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
1 Subratlla els demostratius i classifica’ls en la graella de més avall.
• Nocompresaquestsmelons,aquellssemblenmésmadurs.
• AqueixabicicletaéslameuaiaquellaésdelmeucosíJaume.
• LamaredeSusannaésmestraenaquestaescola.
• Posa’mmigquilodepimentons;d’aqueixosverds,perfavor.
Proximitat Distància mitjana Llunyania
2 Encercla el demostratiu i relaciona amb la funció que fa dins el grup nominal.
L’home aquell pregunta per tu.
Aquest és el meu germà.
El pa? Està dins d’aqueixa bossa.
La teua gata és aquella, Pau?
Determinant Nucli Complement
3 Ratlla el demostratiu que no corresponga en cada cas.
• Dóna’m aqueixa / aqueix llibre i el guardaré en aquests / aquesta caixa.
• Elmeubolígrafés aquell / aquells , el que està davall d’ aquell / aquella cadira.
• Aquestes / Aquesta xiquetes han dut aqueixes / aqueixos joguets.
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Els demostratius són paraules que assenyalen éssers o objectes i indiquen la distància que hi ha entre aquests i la persona que parla. N’hi ha de proximitat, de distància mitjana o de llunyania.
Els demostratius poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins del grup nominal.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.12 Llengua 6
2 Repàs d’accentuació
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
1 Llig el text i busca dues paraules de cada tipus.
L’examen
Sónlesnoudelmatí.Aradesprés,ales11,tenimexamend’Anglés. No és que siga molt difícil, però jo he estudiat poc. Que si les classes de música, que si l’entrenament de bàsquet... En fi, que sempre ho deixe per a última hora i després no tinc temps de res. A vore si tinc sort i és fàcil... tant de bo!
Agudes PlanesEsdrúixoles
Amb accent Senseaccent Amb accent Senseaccent
2 Posa accent gràfic a les paraules que corresponga.
Agudes • camio • compas • carrer • alcohol • caiman • cafe
Planes • platan • cervol • origen • boligraf • pipes • pantalla
Esdrúixoles • bustia • fabrica • fisica • aguila • unica • fantastica
3 Escriu formes verbals afegint aquestes terminacions. Compte amb els accents!
-íem -íeu -àrem -àreu
• serv • serv • cant • cant
• part • part • puj • puj
• sab • sab • pass • pass
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
• Lesparaulesagudestenenl’últimasíl·labatònica.S’accentuengràficamentquanacabenenvocal, en vocal seguida de -s, en -en o en -in.
• Lesparaulesplanestenenlapenúltimasíl·labatònica.S’accentuengràficamentquanacabenen diftong o en consonant (llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).
• Lesparaulesesdrúixolestenenl’antepenúltimasíl·labatònica.S’accentuentotes.
6é A
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 13Llengua 6
2 Els aliments. La sufixació
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Cal comprar:
• 2 brics de suc de taronja • Lluç fresc • 3 capses de canelons precuinats • 1 malla de cebes • 2 bosses de creïlles fregides
1 Pinta en el dibuix els productes de la llista de la compra.
2 Completa les oracions amb les paraules destacades de l’activitat anterior.
• Vostétrobaràlespizzesalaseccióde .
• Albert,comprauna de taronges a la fruiteria.
• Traules de magdalenes per berenar.
• Lamarehaportatsis de llet al banc d’aliments.
• Senyorsclients:tenimllomdesalmó a 5 € el quilo.
3 Escriu la paraula que respon a la definició i encercla el sufix que conté.
• Qualitat de roig ▶ rojor • Qualitat d’amarg ▶
• Qualitat de fresc ▶ • Qualitat de dolç ▶
4 Escriu un diminutiu i un augmentatiu usant els sufixos -et/-eta i -ot/-ota.
flor gat llibre cadira
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.14 Llengua 6
3 Els possessius
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
aquest nostres dos teu les
seues propi meus el un
vostra cap teua nostra pintar seua
1 Ratlla les paraules que no siguen possessius.
2 Relaciona i escriu els grups nominals que formes.
3 Subratlla els possessius de cada oració i indica davall quina funció fan.
• La seua germana és amiga de la meua des de fa molts anys. Det. N.
• Quan eixia de casa m’he trobat el teu cosí amb uns amics seus.
• Els meus pares diuen que sí, que puc dormir a casa vostra.
• El meu patinet no és tan nou com el teu.
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Els possessius són les paraules que expressen a qui pertany l’ésser o l’objecte que el substantiu anomena.
Els possessius indiquen la persona(1a,2a,3a)isihihaun posseïdor o diversos.
Els possessius poden funcionar com a determinants, com a nuclis o com a complements dins del grup nominal.
el
la
les
els
seues
nostres
teu
vostra
bolis
baló
galetes
tortuga
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 15Llengua 6
3 L’accentuació diacrítica
1 Marca la forma correcta en cada cas.
dona os te net be
dóna ós té nét bé
2 Escriu cada paraula on corresponga. Pots consultar el diccionari, si et cal.
• Elsmeusveïns amics de pare.
• Febrer,elsegon de l’any, és el curt de tots.
• Aquellxicque posa la jaqueta el meu germà.
• Vol li expliques ha passat.
3 Copia substituint els dibuixos per paraules que porten accent diacrític.
• JoaniPausesaludendonant-sela
• L’ polar té el pelatge de color blanc.
• Quan siga major, vull viatjar per tot el
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Algunes paraules porten accent diacrític per a diferenciar-les d’altres paraules que tenen la mateixa forma però un significat diferent.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
són / son
més / mes
és / es
què / que
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.16 Llengua 6
3 El taller de pintura. Les paraules parònimes
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
acolorir
esbossar
esborrar retocar
1 Ordena els passos que fa la xiqueta per a pintar un quadre.
2 Completa el procés de pintar un quadre amb les paraules proposades.
De primer, la pintora el dibuix en un bloc
amb el .Sical, amb la
el que no li agrada i quan ja té fet l’esbós, trasllada
el dibuix al llenç. Una vegada ha traçat la figura,
l’ amb les .Finalment,
el quadre marcant-ne els detalls
amb un fi.
3 Marca la bona. Què són les paraules parònimes?
Les que signifiquen el mateix, Les que s’assemblen i es poden confondre,
com ara qualitats i aptituds. com ara aptituds i actituds.
4 Ratlla, en cada parell de parònims, el que no és adequat en l’oració.
• Laiaiahafet canalons / canelons per a dinar.
• Aquestapapallonaésd’una espècie / espècia nova.
• Polhapresunapastillaperalatos,perònolihafet afecte / efecte .
esbossa • esborra
acoloreix • retoca
pinzell • llapis
pintures • goma
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 17Llengua 6
4 Numerals i indefinits
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
1 Troba els deu primers numerals ordinals i escriu-los al costat dels cardinals corresponents.
1 6
2 7
3 8
4 9
5 10
2 Completa cada oració amb un indefinit dels proposats.
• Ramon arriba a la faena dia a les huit del matí.
• Anna s’ha menjat el pa que tenia al rebost.
• Podries deixar-me llibre interessant?
• A l’estrena hi havia gent.
3 Relaciona. Quina funció fa el numeral o l’indefinit destacat en el grup nominal?
Agafa una jaqueta qualsevol. •
Ha vingut poca gent. •
Has menjat massa llepolies. •
A classe, jo sóc el número vint. •
Lluís ha arribat el primer a la meta. •
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser cardinals o ordinals.
Els indefinits són paraules que expressen quantitat o existència de forma imprecisa.
Els numerals i els indefinits poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins del grup nominal.
Q U A R T S M O Ç R
R P R I M E R E H L
F E D F V G S T U A
D F L O N O E E I M
E R T M G N T R T N
S E V S I S É C É O
É Z A K S O Ç E R V
T C I N Q U É R E É
Determinant
Nucli
Complement
algun tot
cada molta
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.18 Llengua 6
4 La dièresi
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
1 Marca i copia l’opció adequada en cada cas.
paraigües unguent globus terraqui pingüí
paraigues ungüent globus terraqüi pinguí
2 Posa dièresi en la vocal adequada.
raim heroina ensaimada peuc
Lluisa llaut creilles veines
3 Busca en la fitxa i copia dos exemples de cada ús de la dièresi.
u dels grups güe, güi, qüe, qüi que es pronuncia
i / u que no formen diftong amb la vocal anterior
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
La dièresi(̈)ésunsignegràficques’utilitzaperalesfuncionssegüents:
• Peraindicarquelau dels grups güe, güi, qüe, qüi es pronuncia.
• Peraindicarquelai i la u no formen diftong amb la vocal anterior.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 19Llengua 6
4 El gimnàs. Eufemismes i paraules tabú
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
1 Observa la imatge i encercla l’opció correcta en les oracions de més avall.
• Laparetdelfonsdelgimnàsestàcobertad’ espatleres / anelles .
• Els matalassos / poltres estan davant de les espatleres.
• Hihatrespersones saltant / pedalejant en les bicicletes estàtiques.
• Unhomecalb alça / salta pesos.
• Unxicjoveimoltaltfaexerciciales anelles / bicicletes .
• L’homequecorreenlacinta sua / alça molt.
2 Completa amb la qualitat més adequada a cada esportista.
• La xica que salta el poltre és .
• L’home que alça els pesos és .
• La xica que hi ha al matalàs és .
• El xic que hi ha a les anelles és molt .
3 Relaciona cada eufemisme amb la paraula tabú corresponent.
defunció lavabo conflicte bèl·lic dement
vàter mort boig guerra
prim
àgil
flexible
musculós
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.20 Llengua 6
5 L’adverbi
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
1 Localitza en el text un adverbi de cada tipus i copia’l en el lloc corresponent.
Hui tinc entrenament de pilota valenciana al trinquet. Allà m’ho passe bé perquè faig exercici físic i també amics.Juguemaraspall,agalotxa,allargues…
El mestre diu que he millorat molt des que vaig començar i Lola, la meua parella, també. En unes setmanes jugarem la primera partida fora, en un altre poble. Potser guanyarem!
Al principi, quan vaig començar, no ho tenia massa clar,peròaram’encantaaquestesport.Cadadia m’agrada més!
Lloc Temps Manera Quantitat Afirmació Negació Dubte
2 Fixa’t en els adverbis destacats i indica quina paraula modifiquen.
• Guillem cuina extraordinàriament bé.
Adverbi
• LameuacosinaTeresasempre em porta contes.
• Mustafà escriu molt bé el valencià.
• Has collit els pimentons massa verds.
3 Escriu adverbis de manera afegint la terminació -ment a l’adjectiu en femení.
• fàcil fàcilment • ràpida • recta
• suau • forta • lenta
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Els adverbis són paraules invariables que expressen circumstàncies de lloc, temps, manera o quantitat, o bé afirmació, negació o dubte.
Els adverbis poden funcionar com a complement d’un verb, d’un adjectiu o d’un altre adverbi.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 21Llengua 6
5 El guionet
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
1 Relaciona i escriu en el lloc corresponent les paraules que formes. No t’oblides del guionet!
penya gira para porta
sol segat revistes xocs
2 Copia aquestes xifres separant bé les paraules i amb els guionets que calga.
• 23 vintitres • 34 trentaquatre
• 92 norantados • 55 cinquantacinc
• 268 doscentsseixantahuit
• 729 setcentsvintinou
3 Ratlla l’opció incorrecta de cada parell.
xinoxano / xino-xano Ribaroja / Riba-roja matamosques / mata-mosques
penjarobes / penja-robes parafang / para-fang sudafricà / sud-africà
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
El guionet(-)s’escriu:
• Enlesparaulescompostes,quanlaprimeraacabaenvocalilasegonacomençaen s, r o x.
• Enlesparaulescompostesonfiguraelnomd’unpuntcardinal.
• Enelsnumerals,entreladesenailaunitatientrelaunitatilacentena(D-U-C).
• Enaltresparaules,comarapit-roig, despús-demà, zig-zag…
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.22 Llengua 6
5 El naixement d’un bebé. Les paraules onomatopeiques
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
1 Llig i classifica les accions destacades del text.
Ho fa el bebé
Ho fan els pares
2 Escriu el número que corresponga a cada objecte.
3 Relaciona cada so amb la paraula onomatopeica corresponent.
Per a: Marta Piqueres
Assumpte: La meua germaneta
Hola,Marta!Jaestà!Ahiralmatívanàixerlameuagermaneta.Ésbonica,però…d’allòmésavorrida! No fa més que plorar, mamar, dormir, tornar a mamar… No fa res! Els pares sempre li xiuxiuegen a cau d’orella, l’agrunsen, li canten… però ella, quieta.Quinesganesquetincquecresca!Bé,hauréd’esperar…;-)
Besets.
Berta
1 xupló 2 bressol
3 bolquer 4 pitet
xiuxiuejar piular xipollejar
Xip-xapPiu-piu!
Xiu, xiu
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 23Llengua 6
6 Els enllaços
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
1 En cada oració, subratlla una preposició i encercla una conjunció.
• Hui, per a dinar, pot triar paella o fideuada. Què li abelleix?
• Carles,hasdutelcartóielpaperareciclar?
• Andreunovolcórrernianarenbici.
• AbansCloeeraamigadeCarme,peròaranoesparlen.
• AniràsambPaulaobét’acompanyaràClara.
2 Ratlla, en cada cas, la preposició que no siga adequada.
• Recorda’t de / sense comprar pollastre per a / a la paella de diumenge.
• Per / Des de ma casa fins a / contra la teua hi ha uns dos quilòmetres.
• Annahavistuncotxe a / de cavalls per / entre la carretera.
• Miquelvollestorrades de / amb mantega però sense / en melmelada.
3 Tria la conjunció adequada per a omplir cada buit. En acabant, relaciona.
o•ni•i•obé•però
Joseptocaelsaxo Ester,l’oboé. •
El quadre és bonic, elmarcnom’agrada. • • Conjunciócopulativa
Alba, véns amb nosaltres etquedesací? • • Conjunciódisjuntiva
No han vingut Mar Paualafesta. • • Conjuncióadversativa
Anirem al cine alaplatja;nohohemdeciditencara. •
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Els enllaços són paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules.
Les preposicions són enllaços que uneixen paraules amb el seu complement.
Les conjuncions són enllaços que uneixen paraules o grups de paraules en una oració, o dues oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.24 Llengua 6
6 L’ús de la h
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
1 Completa amb h aquestes paraules, si cal.
• armonia • a ir • ivern • umil • orrible
• am • subtra end • amaca • imne • umor
• in umà • erba • ostal • exàgon • aver
2 Encercla els errors respecte a l’ús de la h i copia cada oració corregint-los.
• Quan l’eroi va arribar, ja avia acabat la batalla.
• Eliaioaanatal’ortaplantarcreïlles.
• Era una casa vella i hi avia taques d’umitat a les parets.
• Creusquel’umoristajaauràcomençatl’actuació?
3 Escriu la paraula que respon a cada definició. Vigila amb la h.
• Begudablancarefrescantqueesprenambfartons.
• Ésellloconvasquant’handeferunaoperació.
• Te’lmengesdur,fregit,entruita,passatperaigua…
• Cadaunadelespartsqueformenelnostreesquelet.
• Eldiaenté24,cadaunade60minuts.
• Personaquequedasensepares.
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
S’escriu h en els casos següents:
• Entoteslesformesdelverbhaver.
• Enlesparaulesquecomencenperhum- més vocal.
• Enaltresparaulescomarahome, hora, hivern, ahir, ham, hui, herba, història, hort… i els seus derivats.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 25Llengua 6
6 La planta de reciclatge. Precisió lèxica
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
1 Ompli els mots encreuats sobre els materials que es reciclen i el lloc on van.
5
C
4 6
1 L I
L
D
2 O N O
E
3 P R
2 Forma paraules seguint el model.
• abocar abocador • llavar • contenir
• canviar • transportar • comptar
3 Substitueix el verb fer per un dels proposats, de major precisió lèxica.
construir•fabricar•celebrar•provocar
• L’empresahacomençatafer poals metàl·lics.
•Viual’edificiquevanfer l’any passat.
•L’accidentvafer que el trànsit s’intensificara.
•Ahiresvafer l’acte de presentació del llibre.
1
4
3
2
6
5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.26 Llengua 6
Un veí del nostre barri ha patit hui un gran espant. Miquel S. anava al forn aquest matí i s’ha topat amb un lleó al carrer. «Pensava que se’m menjaria!» ha declarat el nostre veí. «Però ha passat de llarg i he telefonat a la policia.»
Sembla que el lleó es va escapar anit del zoològic, que està als afores del barri. Per sort, els agents han capturat l’animal sense riscos amb l’ajuda dels responsables del zoo.
El xarrador 13 de febrer de 2015
Un lleó solt al barri de Miret
7 El verb (I). Arrel i desinències. Models de conjugació
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
1 Subratlla les formes verbals que trobes en aquesta notícia.
2 Classifica les formes que has subratllat en el text anterior.
F.simples
F.compostes
F.perifràstiques
3 Separa l’arrel i la desinència de cada forma. Després, anota’n l’infinitiu i la conjugació.
• trobava ▶ trobar, 1a conjugació • debatien ▶
• sabies ▶ • pensàrem ▶
• porteu ▶ • patisques ▶
• fugien ▶ • temeu ▶
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Els verbs són les paraules que expressen accions o estats i els situen en el temps.
Cadaverbtémoltesformes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes o perifràstiques.Toteslesformesverbalsconstend’arrel i desinència.
El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació. En valencià hi ha tres models de conjugació segons l’infinitiu: primera (-ar),segona(-er o -re)iterceraconjugació(-ir).
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 27Llengua 6
7 L’ús de x, tx i ig
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
1 Encercla les imatges que representen paraules començades amb el so x de xiquet i escriu-les.
2 Ompli els buits d’aquestes paraules amb x o tx.
• farda o • icot • car ofa • per a • co e
• ar iu • mo illa • pan a • oc • upló
• me a • an ova • oriço • milo a • capu a
3 Escriu la paraula primitiva d’aquestes derivades.
• rojor ▶ • escabetxar ▶
• rebutjar ▶ • capritxós ▶
• bogeria ▶ • esquitxar ▶
4 Completa amb tx o ig les paraules primitives fixant-te en les grafies de les paraules derivades.
• lle ▶ lletjor • despa ▶ despatxar • enu ▶ enutjós
• cartu ▶ cartutxera • rebu ▶ rebutjable • empa ▶ empatxada
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig.
• S’escriux a principi de paraula i després de consonant.
• S’escriutx entre vocals o a final de paraula si els derivats també porten tx.
• S’escriuig a final de paraula si els derivats porten j/g o tj/tg.
CABE
LLNET
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.28 Llengua 6
Situvolsllegirdenit
el és el teu amic.
La t’aprofitarà
si a un campament vas.
Les d’aquest llum
són totes de baix consum.Sialcarrerhihaun
és on millor t’hi voràs.
7 La botiga de llums. Paraules individuals i col·lectives
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
1 Completa cada redolí amb el nom del llum corresponent.
2 Completa el text amb un dels verbs del requadre.
encendre•il·luminar•instal·lar
Tot a punt per a l’estrena
Acaben d’ els llums al saló d’actes
i ja està tot preparat per a la representació. Quan Roc
ha premut el botó per els focus
i l’escenari, ens hem posat una mica
nerviosos.Javoremcomval’estrena...
3 Relaciona cada paraula individual amb la paraula col·lectiva corresponent.
peix vaixell ocell illa
flota banc arxipèlag bandada
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 29Llengua 6
8 El verb (II). Nombre, persona, temps i mode. Els temps verbals
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
1 Indica la persona (1a, 2a, 3a) i el nombre (singular, plural) de cada forma.
•tenies ▶ • acabaré ▶
•aniran ▶ • voleu ▶
•sabem ▶ • pintà ▶
2 Classifica les formes anteriors segons el temps a què fan referència.
Passat
Present
Futur
3 Completa amb les formes no personals descrites entre parèntesis.
• Rosannaha el cap de setmana un conte. (passar,participi) (escriure,gerundi)
• Sinohivas , no podràs -hi a temps. (córrer,gerundi) (arribar,infinitiu)
• Demenudam’agradava per ací els dits sobre la paret. (caminar,infinitiu) (fregar,gerundi)
4 Relaciona cada situació amb el mode verbal que empraries per a expressar-la.
Expliques un fet normal: Pinte quadres. •
Expresses un desig: Tant de bo no ploga! • • Indicatiu
Dónes una ordre: Pare, vine, per favor! • • Subjuntiu
Manifestes temor: Si m’eixira una rata… • • Imperatiu
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Toteslesformesverbalstenennombre i persona, excepte l’infinitiu, el gerundi i el participi, que són formes no personals.
Els verbs situen l’acció en un temps concret: el passat, el present o el futur.
Els modes verbals reflecteixen l’actitud del parlant davant de l’acció. Els modes verbals són tres: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.30 Llengua 6
8 L’ús de x i ix
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
1 Subratlla en el text les paraules amb el so x de Xàtiva. Vigila i no et confongues, perquè també hi ha paraules amb el so x de xiquet.
La malaltia de Xavier
El meu cosí Xavier, el de Xixona, estàmoltfluix.Semprehasigut un xicot fort, però des que va caure malalt i va prendre aquell xarop per a la panxa que no és el mateix. Ahir, en el partit de futbol contra l’equip de Xàbia, no va fer cap xut bo. Anava coix i es queixavaquelifeiamaltot.Jocrecquehauriadetornaralmetge…
2 Classifica les paraules amb el so de Xàtiva que has subratllat abans.
Amb x
Amb ix
3 Escriu el nom de cada dibuix. Totes són paraules amb x o ix.
4 Ompli els buits amb x o ix, segons que corresponga.
• Tincunacosinaa aló que es diu ènia.
• Giselavademanarunaamanidaambmadu es i vinagre de erés.
• Guillem,obrielcala d’aquell moblet i dus-me tres made es de fil roig.
• Elmeugermanet avier encara no sap dividir per dues ifres.
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
El so de la x de Xàtiva es pot representar amb x o amb ix.
• S’escriux a principi de paraula, sobretot en alguns noms de lloc i de persona.
• S’escriuix entre vocals i a final de paraula.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 31Llengua 6
8 L’oficina. Les frases fetes i les interjeccions
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
1 Llig el text i classifica les paraules destacades.
A l’oficina
Quan Raquel ha arribat hui a l’oficina d’on és la cap hi havia un caos monumental: els telèfons no funcionaven, els ordinadors s’apagaven de sobte, les impressores llançaven el paper i un missatger havia dut un escàner que ningú sabia instal·lar. Un desastre!
Per sort, la secretària coneixia un bon informàtic al mateix edifici, que hi ha anat i ho ha solucionat ràpidament. Encara com!
Persones
Aparells
2 Escriu la qualitat que correspon a cada objecte.
tàctil •metàl·lic•plana•sensefil
arxivador tauleta ratolí pantalla
3 Relaciona. Què signifiquen les frases fetes destacades?
Des que ha canviat el director, l’empresa va vent en popa.
Téunacapacitatdetreball molt gran.
Va bé, té molts beneficis.
Marc ja ha fet tota la faena. És una màquina.
4 Subratlla l’enunciat en què la interjecció fa la funció que s’indica.
Expressarunaemoció: •Oh,quinapreciositat! • Au, adéu!
Establircomunicació: • Mare meua,quindesgavell! • Ei, bon dia!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.32 Llengua 6
9 Verbs regulars i irregulars
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
1 Completa escrivint els verbs en 1a persona del singular de cada temps d’indicatiu.
2 Escriu la 1a persona del present d’indicatiu d’aquests verbs.
• curar ▶ • dormir ▶
• prémer ▶ • córrer ▶
• vore ▶ • durar ▶
• obrir ▶ • anar ▶
3 Copia l’infinitiu dels verbs anteriors on corresponga. Per a saber si són regulars o irregulars, pots comparar-los amb els verbs models de l’exercici 1.
Regulars
Irregulars
4 Marca els casos en què l’alternança gràfica destacada siga una irregularitat de l’arrel.
becbevem
mengemenja
vençvencem
cullcollim
pucpot
tanquetanca
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Els verbs poden ser regulars o irregulars segons el seu comportament al llarg de la conjugació.
Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes desinències que el verb que els serveix de model de conjugació.
Els verbs irregulars presenten canvis en l’arrel, agafen desinències diferents de les del verb que els serveix de model o ambdues coses alhora.
Verb model 1a conjugació:
parlar
Verb model 2a conjugació:
témer
Verb model 2a conjugació:
batre
Verb model 3a conjugació:
sentir
Present parle tem
Passat simple batí
Futur sentiré
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 33Llengua 6
dinosaure
di-nosaure
dino-saure
dinosa-ure
dinosau-re
hamburguesa
ham-burguesa
hambur-guesa
hamburg-uesa
hamburgue-sa
recolzament
re-colzament
rec-olzament
recol-zament
recolza-ment
sabateria
sa-bateria
saba-teria
sabate-ria
sabateri-a
9 La partició de paraules
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
1 Observa les particions de les paraules a final de línia i ratlla la incorrecta en cada cas.
2 Copia les particions que has ratllat i explica per què són incorrectes.
• ▶
• ▶
• ▶
• ▶
3 Marca amb una barra el lloc on partiries cada paraula a final de línia.
fullafetgetassacanyaterra aigua
4 Parteix aquestes paraules de totes les maneres correctes a final de línia.
• paciència ▶
• animalada ▶
• organització ▶
• soterrament ▶
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Escrivim guionet (-)afinaldelíniaperpartirunaparaulaquecontinuaenlalíniasegüentseguintaquestes normes:
•Noespodensepararleslletresqueformenpartd’unamateixasíl·laba.
•Noespodensepararelsdiftongs.
•Calsepararelsdígrafsensíl·labesdiferents,excepteelsdígrafsqu, gu, ll, ny i ig.
•Nos’hadedeixarcaplletrasolaafinaloacomençamentdelínia.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.34 Llengua 6
9 La ciència-ficció. Les sigles
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
1 Observa l’escena i completa cada oració amb la paraula adequada.
• L’ ha baixat del seu coet un poc espantat.
• Un acompanya l’astronauta.
• Els reben el terrícola que ha arribat al seu món.
• L’astronauta no pot respirar en aquell planeta sense el .
• Alcelesveuun redó i molts voladors.
2 Uneix cada aparell amb la forma que té en l’escena anterior.
satèl·lit coet plat volador
ovalada redona punxeguda
3 Encercla les sigles del text i copia-les en el lloc corresponent.
• Unió Europea ▶
• Estats Units d’Amèrica ▶
• EducacióSecundàriaObligatòria ▶
• Organització de les Nacions Unides ▶
astronauta
robot
satèl·lit
extraterrestres
plats
casc
Els estudiants de l’ESO de la localitat participaran en un concurs sobre l’espai organitzat per la UE i l’ONU. El premi és un viatge als EUA. Els desitgem sort!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 35Llengua 6
10 L’oració. El subjecte
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
1 Escriu darrere de cada enunciat del text si és una frase (F) o una oració (O).
Una decisió difícil
La iaia m’ha preguntat què vull per a dinar. Mmm, que difícil!
M’agraden tantes coses… Macarrons? Pollastre al forn?
O una bona paella? No, ja ho sé! Li demanaré llentilles!
La iaia les fa amb verdura, xoriço i pernil. Boníssimes!
2 Subratlla el subjecte i encercla el predicat de cada oració.
• La partida de pilota s’ha ajornat a demà per la pluja.
• Núria treballa d’administrativa a l’empresa de son pare.
• Les classes de solfeig de l’escola de música comencen hui.
• En aquesta plaça viu la cosina de Marta.
3 Escriu al costat de cada oració si té un subjecte lèxic o gramatical.
• La meua germana té dos anys. ▶ • Pense que tot és cert. ▶
• La motxilla de Pau és verda. ▶ • Arribarem molt tard. ▶
4 Copia els subjectes lèxics de l’activitat anterior i identifica’n el nucli, els determinants i els complements.
• •
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Els enunciats són grups de paraules ordenades amb sentit complet. Poden ser frases o oracions.
Les oracions contenen almenys una forma verbal conjugada i s’estructuren en subjecte i predicat.
El subjecte pot ser lèxic o gramatical. El subjecte lèxic consta sempre d’un nucli, que pot anar acompanyat o no de determinants i complements.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.36 Llengua 6
10 L’apòstrof i la contracció
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
1 Escriu davant de cada paraula l’article corresponent.
el / l’ • indi • iogurt • home • ase • text
la / l’ • mà • ànega • unió • ungla • hiena
2 Completa cada oració amb les paraules proposades. Fixa’t en els articles.
▶ L’ vol que el li telefone.
Per a votar, deposita la a l’ .
▶ L’ dia per a tornar el llibre és el de maig.
Pau coneix bé la de l’ Roma.
3 Copia l’oració corregint els errors d’apostrofació i contracció que conté.
L’iaiodeelmeuamicToniviuaTabarca.AlestiuTonielvisita i els dos ixen a pescar, cada matí, per els voltants de la illa.
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
• Elsarticlesel i la s’apostrofen (l’)davantdelesparaulesquecomencenenvocaloenh.
Els articles el i la no s’apostrofen davant de i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal.
L’article la tampoc s’apostrofa davant de paraules que comencen en i, u, hi, hu àtones ni davant del nom de les lletres.
• Elsarticlesel i els, en contacte amb les preposicions a, de i per, es contrauen: al, als, del, dels, pel, pels. En cas que l’article el es puga apostrofar amb la paraula següent, no es fa la contracció.
iaio oncle
urnapapereta
últimhuit
antiga història
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 37Llengua 6
10 L’escena d’un conte. Els neologismes
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
1 Encercla el personatge de conte que es correspon amb cada descripció.
Ajuda les persones a través d’encanteris. ▶
drac
fada
gnom
donyet Viu al bosc i és menut però molt savi.
2 Observa i indica si les oracions són verdaderes (V) o falses (F).
La il·lustració representa una clariana de bosc.
Hi ha una rabosa que ix del seu cau.
Hi ha una tolla i alguns matolls.
Davall dels arbres es veuen flors.
3 Corregeix les oracions falses de l’activitat anterior.
4 Llig el text i encercla els neologismes que hi trobes.
Una excursió desaprofitada
ElsparesijovamvisitarahirlacovadelsBous.Téunespintures
rupestres molt boniques. Però el pare no parava de queixar-se:
que si no li quedava bateria a l’MP4, que si no podia xatejar amb
els amics, que si tanta humitat li faria malbé els microxips de
la tauleta tàctil que duia a la motxilla... No li agradà gens l’excursió!
Sieltrausdelsvideojocs,monparejanosapdivertir-se.I,ésclar,
unacovasenseconnexióaInternetlivasemblarmoltavorrida!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.38 Llengua 6
11 El predicat nominal. L’atribut
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
1 Subratlla el predicat de cada oració i encercla’n el verb. En acabant, marca el tipus de predicat que corresponga.
Predicat nominal
Predicat verbal
La ferreteria de la cantonada és la millor de la ciutat.
Estel ha regalat un mòbil a la seua cosina Pepa.
El camí de Dalt està esmicolat pel pas de camions.
La tempesta arrancà catorze bresquilleres.
Aquesta novel·la sembla molt interessant.
2 Analitza el predicat nominal de cada oració seguint el model.
•
P. nominal
Andreu és mecànic. V. cop. Atribut
• AnnaiClàudiasemblenenfadades.
• La iaia està un poc refredada. • Aquelles muntanyes pareixen molt altes.
3 Completa aquestes oracions amb un atribut adequat.
• ElmeucosíJaumesembla .
• Lafontdelaplaçaestà .
• Aquestsnúvolspareixen .
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Els predicats poden ser nominals o verbals.
El predicat nominalexpressaquèésocomestàelsubjecte.Contéunverb copulatiu (ser, estar, semblar i paréixer)iunatribut.
L’atribut expressa una qualitat o un estat del subjecte. Poden fer la funció d’atribut un adjectiu, un substantiu, un pronom o un grup nominal.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 39Llengua 6
11 El punt i coma i els punts suspensius
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
1 Numera segons que corresponga. Quin ús del punt i coma es fa en cada oració?
1 Separaelselementsd’unaenumeracióonjahihacomes.
2 Va davant d’un enllaç que introdueix una oració llarga.
He convidat a la festa els meus amics Quim,ArnauiBea;elsmeuscosinsPau,RociMarc;ilesmeuesveïnesSaraiAdela.
Julivoliaanaralcine;perònosabiasi els pares li donarien diners després d’haver-se portat tan malament.
2 Explica què indiquen els punts suspensius en cada cas.
L’enumeració no està acabada.
L’oració s’interromp per a expressar sorpresa.
L’oració s’interromp per a expressar temor.
Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal, però… jo tinc por!
Nosaltres sabem jugar a moltes coses: al parxís, a l’oca, als escacs, a cartes…
Quan ja pensàvem que no vindria… va arribar Manel!
3 Completa triant l’opció correcta en cada cas.
• , / ; ▶ Albert vol anar al parc amb els amics però creu que els pares
no el deixaran perquè les últimes notes no han sigut massa bones.
• . / … ▶ Dissabte de matí, Àngela jugà a bàsquet De vesprada, féu tots
els deures que tenia: de Mates, d’Anglés, de Llengua
• , / ; ▶ Delafruiteriacompràpomes,plàtansikiwis delforn,ensaïmades pa i rotllets
i de la carnisseria, pit de pollastre.
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Escrivim punt i coma (;)enelscasossegüents:
• Persepararelselementsd’unaenumeracióquanalgund’aquestsjaportacoma.
• Davantdelsenllaçosperò, tanmateix, no obstant això…, quan introdueixen oracions llargues.
Escrivim punts suspensius (…)enelscasossegüents.
• Perindicarqueunaenumeraciónoestàacabada.
• Perindicarqueunaoraciós’interrompperexpressarsorpresa,dubte,temor…
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.40 Llengua 6
11 Les coves. Els estrangerismes
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
1 Completa el cartell amb les paraules proposades.
esvarar•humit•cridar•estalactites•sostre•llanterna
2 Substitueix les paraules destacades per un dels adjectius del requadre.
•Alacovas’arribaperunterrenyamb moltes roques.
•Elprimertramdelagrutaésde poca amplària.
•Enentraralacavernatotquedasense claror.
3 Relaciona. Amb quina expressió valenciana es correspon cada estrangerisme destacat?
Aquest ordinador té un softwaremassaantic. • • l’afició
El senderisme és el hobbyprincipaldeRaquel. • • unllibreelectrònic
S’hacompratun e-booknouambmoltacapacitat. • • unahamburgueseria
Després del cine, vam sopar en un burguer. • • unconjuntdeprogrames
VISITA A LA COVA NEGRA RECOMANACIONS
• Vigileu per no topar amb les que pengen
del i no les danyeu.
• Porteu un calçat adequat per no . L’ambient
és ja que el sostre i les parets gotegen.
• Procureu no . Molestareu les ratapenades
que encara hibernen.
• Porteu una adequada. Hi ha poca llum.
Gaudiu de la visita!
estret
fosc
rocós
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 41Llengua 6
12 El predicat verbal. Els complements
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
1 Indica si el complement subratllat és directe (CD) o indirecte (CI). Després, substitueix-lo per un dels pronoms indicats.
CD el, la, els, les CI li, els
• Lamarecantacançons a les bessones
CI
. ▶ La mare els canta cançons.
• Jodonaréelregald’aniversaria la iaia. ▶
• Preguntàl’adreça a aquella policia. ▶
• Ensenyaràsles fotos de París als amics? ▶
2 Encercla el complement circumstancial i relaciona. De quin tipus és?
ElmeucosíJoanielsseusparesviuenaXeresa. • • Demanera
AniremavisitarGuillemdemàdevesprada. • • Dequantitat
Isabelcantaqualsevolcançódemeravella. • • Detemps
L’arròsambfesolsinapsm’agradamoltíssim! • • Delloc
3 Analitza el predicat verbal de cada oració seguint el model.
•
P. verbal
Ahir CCTemps
Mireia
P. verbal
demanà perdó aTomàs. Nucli CD CI
• Ambunretolador,escriviuelnom.
• DesprésTonientregaràeltreballaltutor. • ÀngelsviuaTibiambunatia.
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
El predicat verbal està format per un verb predicatiu, que funciona com a nucli, i pels complements d’aquest verb. Els principals complements verbals són els següents:
• Elcomplement directe(CD)anomenal’objecteol’éssersobreelqualrecaul’accióexpressada pel verb.
• Elcomplement indirecte (CI)anomenaeldestinataridel’accióqueindicaelverbmés el complement directe.
• Elcomplement circumstancial(CC)expressadiversescircumstànciesdel’accióverbal: lloc, temps, manera, causa, quantitat, instrument, companyia, etc.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.42 Llengua 6
12 Els parèntesis, les cometes i el guió
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
1 Ompli els buits amb parèntesis o cometes, segons que corresponga.
• Avel·lí Guarner Arnau 1912-2000 va ser un pintor local molt reconegut.
• Miquel acaba de llegir Mecanoscrit del segon origen i li ha agradat molt.
• Elmeugermàs’hafetsocidelCERP CentreExcursionistaRaïmdePastor .
• Ma mare sempre em diu: Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla .
• Jordi que no ha mostrat mai interés pels animals diu que vol ser veterinari.
2 Anota un títol en cada cas. Recorda’t d’usar les cometes.
L’últim llibre que hages llegit
Una cançó infantil que recordes
Una pel·lícula que hages vist
3 Escriu el que ocorre en la vinyeta. Recorda’t d’usar el guió per a introduir les paraules dels personatges i els comentaris del narrador.
La mare llig al jardí. El fill va i li pregunta:
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
• Elsparèntesis (( ))s’utilitzenperaintroduirunaexplicació,unainformacióounaclarimentdinsd’una oració.
• Lescometes (« »)s’utilitzenperaintroduirlesparaulesexactesquehaditohaescritunapersona, o per a citar els títols de llibres, pel·lícules, cançons, etc.
• Elguió (–)s’utilitzaperaintroduirlesparaulesd’unpersonatgeoelsaclarimentsdelnarradorquan parla un personatge.
Mare, les olives negres tenen potes?
Ai, crec que m’he menjat un escarabat...
És clar que no!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 43Llengua 6
12 El port. Els arcaismes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
1 Relaciona cada element del port amb la seua definició.
moll • • Murdepedraqueprotegeixelportdelesonades.
bocana • • Qualsevolvehiclequenavegaperlesaigües.
drassanes • • Llocdesd’onespujaalsvaixellsose’nbaixa.
escullera • • Llocperonelsvaixellsentrenalporton’ixenalmar.
embarcació • • Lloconesconstrueixeniesreparenelsvaixells.
2 Completa cada oració amb la forma adequada del verb que calga. En acabant, localitza cada acció en la imatge.
1 Els passatgers del creuer al transatlàntic.
2 El capità del vaixell que saluda uns turistes.
3 El pescador el vaixell pesquer al moll.
4 Els tripulants del veler les veles per aprofitar el vent.
3 Marca l’oració de cada parell que conté l’arcaisme i encercla’l.
El mariner corre perquè el vaixell salparà prest.
El mariner corre perquè el vaixell salparà prompte.
Aquella embarcació vella no navegarà pus.
Aquella embarcació vella no navegarà més.
Han decidit no navegar, perquè hi ha un temporal perillós.
Han decidit no navegar, car hi ha un temporal perillós.
salpar
hissar
embarcar
amarrar
Nom Data
Programa d’ampliació
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.46 Llengua 6
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Perquèelsgrupsnominalsesdenominenaixí?
• Quinesparaulespodenformarungrupnominalpersisoles?
• Quinsd’aquestssubstantiuspodenformarasolesungrupnominal?Encercla’ls.
albergina Sara Lluís ordinador Bobi Elx armari
2 Subratlla els grups nominals i encercla’n els nuclis.
3 Busca entre els grups nominals anteriors un que tinga cada una d’aquestes estructures i copia’l.
• N.▶
• N.1Compl.+Compl.▶
• Det.1 N. ▶
• Det.1 N. 1Compl.▶
• Det.1 Det. 1 N. ▶
1 Aprenc més
Nom Data
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
El grup nominal és el tipus d’enunciat més abundant en una llengua. Es denomina nominal perquè el nom n’és la paraula principal, el nucli.
La majoria de les vegades hi ha diverses paraules que acompanyen el nom. Però també hi ha grups nominals formats per una sola paraula, que pot ser un substantiu (És metge),unpronom(Sou vosaltres?)obé un nom propi (Sóc Maria).Recordaqueelssubstantiuspropispodenser de persona, d’animal o de lloc.
Aquesta setmana estem tractant els oficis de les nostres famílies. Hui era el torn del pare de Pau, que es diu Robert i és farmacèutic. Hem anat a la seua farmàcia i Robert ens ha explicat totes les tasques que s’hi fan: venen els medicaments a la gent, prenen la tensió, usen l’ordinador per a registrar dades... i també preparen fórmules magistrals de cremes, elaboren colònies antiparàsits, etc. Deu ser un treball divertit, no?
Sóc Maria.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 47Llengua 6
4 Analitza els grups nominals d’aquests enunciats, seguint el model.
• Cada herba té la seua medecina. • Lacaradelametgessaagradaalmalalt. Det. N. Det. Det. N.
• Acadabolet,unalliçó. • Aiguacalentanoforadaladent.
5 Llig i subratlla les paraules que usen majúscula. Després, completa l’esquema.
1PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Ahir vaig anar a la presentació del llibre «El nostre poble», de l’escriptorJaumeSegarra.LahistòriacontalesaventuresdePaui Mar, dos xiquets de Penyaverda que se’n van a estiuejar al poble dels seus iaios. Desitjava comprar-me el llibre perquè me’l signara l’autor, però, què creieu que va passar? Doncs que no portava diners! És que no puc eixir de casa amb tanta pressa!
6 Torna a escriure les oracions corregint les majúscules incorrectes. N’hi ha sis.
• GemmaaniràalconservatorielsDillunsielsDijous.
• ElDia21deSetembreentraremalaTardor.
• L’HotelenquèensvamallotjaresdeiaVoramar.
Al d’un text.
En els de , pel·lícules, cançons...
En noms propis de , animals i
Després de signes que tanquen oracions:
S’escriu
majúscula
Grup nominalGrup nominal
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.48 Llengua 6
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Dequinallenguaprovenenelsdemostratiusqueusem?Quilaparlava?
• Quinesformesdelsdemostratiushanarribatfinsal’actualitat?
• Enquincontextésmésadequatl’úsdeldemostratiueste? Marca’l.
En un treball escrit. En una conversa amb una amiga.
2 Completa amb el demostratiu corresponent.
Distància mitjana capsa Proximitat supermercat
Proximitat peixos Llunyania pizza
Llunyania fruites Distància mitjana dolços
3 Subratlla els demostratius i indica la funció que fan: determinant, nucli o complement.
• Aquellesxiquetesmengenpomes. Funció:
• AquestéselmeugermàLluís. Funció:
• Hecaigutalsmatollsaquells. Funció:
• Dóna’mlestisoresaqueixes. Funció:
• Aquellportauncabàspledemelons. Funció:
2 Aprenc més
Nom Data
Sabiesqueelsdemostratiusjas’usavenenllatí?Enlallenguadelsromans també s’utilitzaven per a assenyalar els éssers o objectes, marcant-ne la distància, i des de la seua època fins a la nostra han patit diversos canvis. Per això i per l’evolució d’acord amb les distintes zones lingüístiques, tenim d’una banda els demostratius amb les formes reforçades (aquest, aqueix, aquell)i,del’altra,lesformes simples (este, eixe, aquell).Aquestesúltimessónlesformesmés habituals en la llengua oral, encara que també les podem trobar de vegades en la llengua escrita.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Hic, iste, ille…
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 49Llengua 6
4 Marca amb una A les paraules agudes, amb una P les planes i amb una E les esdrúixoles.
picant tòfona puré frigorífic llima
fórmula plàtan piràmide carxofa safanòria
amarg albergina alfàbega bacallà aladroc
5 Posa accent a les paraules que en necessiten.
6 Relaciona cada producte amb el lloc on s’ha de guardar.
tonyina tall de vedella gelats verdura arròs gel
frigorífic
rebost
congelador
2PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Restaurant El Gastronom
Menu
Primer plat
– Canelod’anecambsalsadexampinyons
– Arros melos amb esparrecs i pesols
Segonplat
– Salmoguisatambespecies
– Faisafarcitdepateisalsad’albercoc
Postres
– Sorbetd’aiguallimo
– Flamdecafe
Preu: 15 euros
La beguda no esta inclosa.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.50 Llengua 6
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Quantesclassesdepossessiustrobemenvalencià?Enquèesdiferencien?
• Aquinazonavalencianoparlantésmésgenerall’úsdelspossessiussensel’articledavant?
• Enquinesoracionss’usenelspossessiusàtons?Marca-les.
He perdut el meu llibre de Música. Comesdiutonpare?
Marta vol pintar sa casa. La nostra mestra és molt divertida.
2 Torna a escriure les oracions substituint les expressions destacades per possessius.
• Elcotxede vosaltres està al taller d’ell.
El vostre cotxe està al seu taller.
• M’hedeixatelspinzellsde mi a la motxilla de tu.
• MònicaiFeliuhancompratlesaquarel·lesd’ells a la papereria.
• Lesgermanesde mi exposaran les pintures d’elles al museu d’art modern.
3 Aprenc més
Nom Data
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
En valencià trobem dues classes de possessius: els tònics, que porten l’article davant (el meu, la meua…)ielsàtons,quenoelporten (ma, son…).
Aquests últims, exceptuant la zona de l’Horta de València, on en fan un ús més general, només s’usen davant d’algunes relacions de parentiu (ma mare, ta tia…),enalgunesexpressions(ma casa, ma vida)ienalgunstractaments(sa majestat).
Sietfixes,t’adonaràsqueuseselspossessiussensearticledavant moltes vegades, sobretot quan parles de la teua família: Mon pare i ma mare s’han presentat a un concurs de ball.
En ma vida he vist una cosa igual!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 51Llengua 6
3 Observa els dibuixos i escriu oracions amb possessius.
4 Marca la paraula correcta a partir dels dibuixos.
os pels soc
ós pèls sóc
mora mon ma
móra món mà
5 Posa accent diacrític en les paraules destacades que calga.
La dona del meu veí em dona te tots els anys quan torna
de la Xina. Els familiars que te allí venen altres infusions
mes per a estar sa, i pel seu treball no venen gens per ací.
Sortqueellanohihad’anarcadames!
3PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.52 Llengua 6
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Quinesfuncionspotferl’indefinitcap?
• Quinafunciófal’indefinitres?
• Quinsusosdecap, res i gens són correctes? Marca’ls.
Ha anat a comprar i no ha portat res. Aranotincresdefam;jadinaréméstard.
No ens ha portat cap del viatge. No fa gens de fred.
No hi ha gens a la nevera! Volia una magdalena, però no en queda cap.
2 Llig el text, encercla els indefinits i subratlla els numerals.
Un esport molt complet
Sabeuquèéseltriatló?Eltriatlóésl’esportquebarreja
tres disciplines diferents: el ciclisme, la natació i l’atletisme.
Per a mi és divertit, encara que bastants vegades m’ha
semblat que exigia massa sacrifici, ja que s’ha d’entrenar
dos dies la setmana com a mínim. De moment, jo ja vaig
per la cinquena competició i en l’última vaig quedar
el segon. Us animeu a participar en alguna edició?
4 Aprenc més
Nom Data
En valencià, de vegades es confonen tres indefinits invariables que expressen negació: cap, res i gens.
L’indefinit cap pot fer tant la funció de determinant com la de nucli: No hi ha cap bolígraf. / No n’hi ha cap.
Pel que fa a res, significa ‘cap cosa’ i sempre fa la funció de nucli del grup nominal: Allí no quedava res: ja s’ho havien menjat tot!
Ifinalment,pelquefaagens, indica quantitat o intensitat i pot anar sol si fa referència a un verb o un adjectiu (Marc no m’estima gens / Això no és gens fàcil)oamblapreposicióde si es refereix a un substantiu (No queda gens de pa).
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
No hi ha cap animal que no
tinga gens de pèl.
D’això, res!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 53Llengua 6
3 Escriu els cardinals en lletra i el seu ordinal corresponent.
8 ▶
19 ▶
26 ▶
32 ▶
4 Torna a escriure les oracions corregint els indefinits destacats.
• Vicentportavapoc diners i ha hagut de pagar amb targeta.
• Teniatant de fam que m’hauria menjat una vaca!
• VindràFerranqualsevols dia i no tindreu gens fet.
• Emparsempretémolts coses a fer.
5 Posa dièresi a les paraules que en necessiten i classifica-les.
badia unguent raim viatge
llengues aquàtic marialluisa aquífer
desmai cruilla piraguisme ensaimada
Sonalau , , ,
No hi ha diftong
, , ,
6 Completa el passat simple de cada verb. Tin en compte els accents i les dièresis.
• Reduir ▶ reduí, , reduí, , reduíreu,
•Traduir ▶ ,traduïres, , traduírem, ,traduïren
4PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.54 Llengua 6
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Aquinaclassed’adverbispertanyenelsqueacabenen-ment?
• Aquinaclassedeparaulas’afig-ment per a formar adverbis de manera? En quin gènere ha d’estar?
• Quinesd’aquestesparaulessónadverbisdemanera?Marca-les.
ràpidament compliment sobtadament
casament fàcilment funcionament
inútilment mirament llargament
2 Llig i subratlla la paraula a què complementen els adverbis destacats.
• Elbebéahir va plorar tota la nit.
• Pauno anirà al parc d’atraccions.
• Potser dinaré a les dues.
• Noesticgens cansada.
• Hearribatmenys tard que Lluc.
5 Aprenc més
Nom Data
Possiblement, la classe d’adverbis més nombrosa és la de manera, pel fet que podem formar-los amb molta facilitat afegint la terminació -ment a uns quants adjectius en gènere femení: clarament, dolçament, correctament…
Però cal tindre en compte que hi ha adjectius que són invariables en gènere, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Per això, tenim adverbis com: lliurement, àgilment, evidentment…
La funció que fan els adverbis acabats en -ment, com tots els altres adverbis, és la de modificar o complementar el significat d’un verb, un adjectiu o un altre adverbi.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Verdaderament, és molt curiós!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 55Llengua 6
3 Torna a escriure les oracions substituint les expressions marcades per un adverbi.
• Hemfeteldeureamb velocitat i ens n’hem anat al parc.
Hem fet el deure veloçment i ens n’hem anat al parc.
• Fes-hod’aquesta manera i voràs que fàcil que és.
• Sergiestrobamés bé després d’haver menjat.
• El dia després de hui sabreu el resultat de l’examen.
4 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes. Para atenció a l’ús del guionet.
5 Escriu una oració amb cada una de les paraules que porten guionet de l’activitat anterior.
•
•
•
6 Subratlla la forma ben escrita de cada sèrie.
5PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
escura
baralla
xemeneies
caigudes
soques
sol
cassoles
pica
para
depús demà
despús-demà
despusdemà
compta gotes
compta-gotes
comptagotes
nord coreà
nord-coreà
nordcoreà
zig zag
zig-zag
zigzag
▶
▶
▶
▶
▶
▶
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.56 Llengua 6
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Quinessónlesfuncionsdelsenllaços?
• Quinstipusd’enllaçoshiha?Ideconjuncions?
• Quinesd’aquestesparaulesnosónenllaços?Ratlla-les.
però el aquest davall segons ric-ric
2 Completa el text amb els enllaços següents.
a•desde•sense•de•amb•i•entre•però•fins•pera•Segons
6 Aprenc més
Nom Data
Quan parlem d’enllaç, la mateixa paraula ens indica la funció que acompleix aquesta classe de paraules en la llengua:enllaçar,unir;enllaçarparaulesquetenenlamateixacategoria o bé unir un element amb el seu complement.
Hi ha dos tipus d’enllaços: les preposicions i les conjuncions, i dins d’aquestes segones trobem les copulatives, les disjuntives i les adversatives.
Tantlespreposicionscomlesconjuncionstenenunasolaforma invariable.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Una visita molt interessant
Hui, amb l’escola, hem visitat una planta reciclar vidre que es
troba unstrentakm, laVallSecaiBenialt.Elviatgeha
sigut una mica llarg ha valgut la pena. Quan hi hem arribat, ens
han mostrat tot el procés, la recollida que el trituren
en trauen unes pólvores que serveixen fabricar nous
envasos. ens han dit els responsables, és un procés
massa complicacions i el qual podem estalviar arena i aigua.
«Això» què és: una preposició
o una conjunció?Ni una cosa
ni l’altra!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 57Llengua 6
3 Escriu les oracions ordenant-ne les paraules.
• a haanat Mireia no València a sinó Alacant.
• és xic Martí seriós molt un simpàtic. però
• Carme El fabrica de reciclat. nebot quaderns paper amb
4 Observa els dibuixos i completa les oracions següents.
• Peres’haexaminatperpilotar .
• Maria,porta’m del mercat o no podré fer la truita.
• Aquellsurfistasappujaralacrestadeles .
• Amésdecantar,Sergitocal’ fantàsticament!
• Handescobertun de dinosaure en aquell jaciment.
• Detoteslesmascotesquetens,l’ és la que més m’agrada.
5 Escriu tres paraules derivades de les paraules següents.
• humà ▶ , ,
• història▶ , ,
6PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.58 Llengua 6
7 Aprenc més
Nom Data
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Enquinaconjugaciótrobemverbsformatsambl’incrementincoatiu-isc-/-eix-?
• Enquintempsimodestrobemaquestesformesverbals?
• Quinsd’aquestsverbsesconjuguenambl’increment-isc-/-eix-? Encercla’ls.
polir dormir omplir cobrir obrir traduir
2 Relaciona cada forma verbal amb l’infinitiu corresponent i classifica-les.
vam patir vaig conéixer
has cuit patí
pensaríeu haurem pensat
havienconegut coïes
• Formessimples▶
• Formescompostes▶
• Formesperifràstiques▶
Caltindreencomptequeenlaterceraconjugaciótrobemuns verbs que, a l’hora de conjugar-los, afigen l’increment incoatiu -isc-/-eix- en algunes formes del present tant del mode indicatiu com del subjuntiu: patisc, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen.
A més, també trobaràs altres verbs que poden seguir aquest model de conjugació o el de conjugació pura, és a dir, sense aquest increment. És el cas de verbs com ara afegir (afig/afegisc),llegir (llig/llegisc)ofregir (frig/fregisc),entre d’altres.
I jo llegisc una revista.
Jo llig el diari.
pensar
conéixer
coure
patir
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 59Llengua 6
3 Completa els buits amb formes verbals d’acord amb els infinitius que hi ha entre parèntesis.
4 Ratlla i copia la paraula que no conté el mateix so que les altres del grup.
passeig goig reg torneig enuig
escabetx fletxa cartutx text despatx
xop planxa taxista ganxo xinés
5 Endevina i escriu oracions amb les paraules resultants.
Els llapis i els bolígrafs L’usa molt el guàrdia Amb formes diferentssón els meus amics que el trànsit dirigeix a la platja o la muntanyaperquè quan no els gastes i l’àrbitre el toca balle sempre amb el vent.jo els protegisc. per posar ordre també.
•
•
•
7PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Una família previsora
LameuacompanyaSílvia (PORTAR) tots els dies
una llanterna a la motxilla, i un dia li (PREGUNTAR)
per què la (DUR). Ella em
(RESPONDRE) que l’ (AGAFAR) perquè els fanals
del seu carrer no (FUNCIONAR)bé, uns no
s’ (ENCENDRE) i altres
(PARPELLEJAR), i els seus pares (PATIR) per si ella
no s’hi (VORE). Aleshores, li (DIR)
jo:«Quinafamíliamésprevisora!»
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.60 Llengua 6
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Quinessónlestresformesimpersonalsdelverb?
• Quantesconjugacionsverbalshiha?Posaunexempledecadauna.
• Enquinaoraciól’infinitiufafunciódenom?Marca-la.
Tonivatornartarddelafesta. Llegir és una activitat molt enriquidora.
2 En cada grup hi ha una forma no personal. Ratlla-la i copia-la.
mirava obeeixen guardant haurem
permetria callarem aconselle produït
sofreixes doldre recaptara venguérem
3 Completa la graella seguint el model.
8 Aprenc més
Nom Data
Es diu que la forma de l’infinitiu, junt amb el gerundi i el participi, és una forma no personal dels verbs, atés que no es conjuga. Per això mateix, les funcions que té l’infinitiu són diferents de les del verb en forma personal. La més important és anomenar els verbs de cada una de les tres conjugacions: cantar, moure, bullir… Però també, moltes vegades, fa les mateixes funcions que el nom: Cantar és el que més m’agrada; Córrer té moltes coses bones.
parlí 1a persona del singular, passat simple, mode indicatiu, verb PARLAR
3apersonadelplural,futur,modeindicatiu,verbEXTRAURE
duguen
vau moure
2apersonadelplural,modeimperatiu,verbIMPRIMIR
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Córrer té moltes coses bones.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 61Llengua 6
4 Observa el dibuix i descriu què fan.
1. El cap
2. L’informàtic
3. La
4.
5 Completa els buits amb x o ix.
8PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Se antena Diada Cultural
L’AssociacióCulturalCala Desastre us ofere aquestes
activitats:
– Exposició de dibu os sobre el úquer.
– Actuació del bru ot avier de àtiva.
– Tallerdecuina:cu a de corder cuita
a ba a temperatura amb arop de taronja.
– Concertpera ilòfon i ca a.
USHIESPEREM!
1
4
3
2
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.62 Llengua 6
9 Aprenc més
Nom Data
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Quan parlem de verbs regulars i irregulars, trobem que en la primera conjugació verbal del valencià tots els verbs són regulars excepte tres: dar, estar i anar.
A més, en el cas de dar, també ens trobem que és defectiu, és a dir, que no conjuga totes les formes. Altres verbs defectius són els relacionats amb l’oratge (ploure, nevar…)oelverbsoler.
Tambépodemdirdelverbdar que no té un ús molt habitual. Se’nfaunúsmésaviatarcaic,ambelsentitde‘regalar’.Pelque fa a les formes que no es conjuguen, se solen suplir amb les formes corresponents del verb donar.
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Quinssónelsverbsirregularsdelaprimeraconjugació?
• Quinescaracterístiquestéelverbdar? Quin sentit té?
• Quinesd’aquestesformesdelaprimeraconjugaciópertanyenaverbsirregulars?Subratlla-les.
parlàrem vaig comprarem estigué dàrem teclejava
2 Subratlla les formes verbals conjugades i digues si pertanyen a verbs regulars, irregulars o defectius.
• QuanAlbertobrílaportatotscridaren:«Sorpresa!»
• Huihaploguttantqueelbarrancvapledegomagom.
• Quanarribavalaprimavera,sempreféiemunaexcursióalbosc.
• Almeupoblesesoldir:«Quinovulgapols,quenovajaal’era».
Nós us dam aquest
present! ????
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 63Llengua 6
9PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
3 Observa la seqüència i explica el procés usant els termes proposats.
Com muntar una tenda de campanya
De primer
4 Copia les paraules que estan mal partides a final de línia i explica per què.
•
•
•
•
El guardià de l’espai
L’argument de la pel·lícula tracta del via- tge que fa, en un plat volador, un andro- ide. L’objectiu de la missió espacial és a- conseguir dades per a uns informes especia- litzats sobre l’existència de vida extrate- rrestre en els altres planetes del sistema solar.
1
4
2
5
3
6
estendre
tenda
fixar
coberta
alçar
pals
tensar corda frontal
clavar
piquetes
gaudir
tenda
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.64 Llengua 6
10 Aprenc més
Nom Data
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Quinssónelstrespuntsdevistaambquèesconsideral’oració?
• Quinstretscaracterísticshadetindrel’oracióperquèsigacorrecta?
• Quinsdelsdosgrupsdeparaulesésunaoració?Marca’l.
posal’ensaladaaoliTeresa. L’entrada a la cova està tancada.
2 Transforma cada frase en una oració afegint-hi els elements que vulgues.
•
•
•
En llengua considerem l’oració des de tres punts de vista: l’ordre, el sentit i l’entonació.
Pel que fa a l’ordre, és necessari que l’oració tinga els seus elements ben ordenats, generalment amb un subjecte i un predicat, perquè puguem entendre qualsevol missatge.
Quant al sentit, té molt a vore amb l’ordre i també amb el fet que una part i l’altra de l’estructura vagen lligades. Així, per exemple, si el nucli del subjecte està en plural, el del predicat també ha d’estar-ho.
Ifinalment,tambéésmoltimportantqueesfaçaunbonúsdels signes que marquen el so de l’oració, és a dir, de l’entonació i de les pauses.
Jo al prat anar i bou caçar.
Bona nit! El campió! I la mare?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 65Llengua 6
10PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
3 Subratlla les oracions que tinguen subjecte lèxic i encercla les que tinguen subjecte gramatical.
4 Escriu una oració en què el subjecte tinga cada una d’aquestes estructures.
• Det.+Det.+N. ▶
• Det.+N.+Compl. ▶
•Det.+N.+Compl.+Compl. ▶
•Det.+Compl.+N.+Compl. ▶
5 Torna a escriure la fitxa corregint els errors d’apostrofació i de contracció.
TÍTOL DE EL CONTE: «Unpoblatfantàstic» NOM DEL AUTORA: Rebeca Navarro
ARGUMENT: Remei, una xiqueta valenta i decidida, se’n va tota sola a el bosc. Desitja vore caus, coves,tolles,etc.;perònohitrobaràresdeaixò.Endinsant-seentrel’intensavegetació,arribaràauna clariana on descobrirà un poblat ben especial: fades, donyets, gnoms i tot un seguit de éssers fantàstics hi conviuen feliçment.
Dos amics diferents
CarlaiVicentsónamicsdesdemenuts.Ambtot,tenenaficionsbendiferents:Carlamuntaacavalltoteslessetmanes.Peraella,elscavallssónanimalsmoltagraïtsifidels.Encanvi,Vicenttépordelscavalls.Elltéunesaficionsméstranquil·les;perexemple,lamúsica,elsescacsolavideoconsola.Totiaixò,s’hopassengenialjunts.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.66 Llengua 6
11 Aprenc més
Nom Data
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Coms’anomenenelsverbsqueintrodueixenunpredicatnominal?Perquès’anomenenaixí?
• Quèexpressenelsverbsser i estar en els predicats nominals?
2 Subratlla els predicats de les oracions. Després, indica si es tracta d’un predicat nominal (PN) o d’un predicat verbal (PV).
• Elcampiódelacursavarebreeltrofeuambmoltaalegria.
• Elllorodelmeugermàésmoltxarrador.
• Francesccelebraràl’aniversaridivendresqueve.
• ElcosídeCarlessemblamoltbonapersona.
• Lamareestàmoltsatisfetaperlesnotesdelsegontrimestre.
Jasabemqueelpredicatnominalexpressacomésocomestà el subjecte i que el seu nucli és sempre un verb copulatiu. Això significa que en realitat és una còpula o nexe d’unió entre el subjecte i el predicat. Els verbs copulatius són ser, estar, semblar i paréixer, i són verbs que sense el subjecte, el predicat o els dos no tenen sentit.
D’altra banda, pel que fa als verbs ser i estar, trobem que davant d’un mateix adjectiu o atribut els podríem intercanviar, per exemple: Marcel·la és molt feliç;Marcel·la està molt feliç. Però si us fixeu notareu un cert matís diferent: en el primer cas s’expressa una qualitat permanent (Marcel·laésmoltfeliçsempre),mentrequeenelsegons’expressa un estat transitori (Marcel·la està feliç en aquest moment).Encanvi,davantd’altrestipusd’adjectiusnoméspot anar l’un o l’altre: Martí és capaç. Però no és possible Martí està capaç.
Estic molt feliç!
No, tu ets feliç!!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 67Llengua 6
11PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
3 Escriu predicats nominals i predicats verbals per completar aquestes oracions.
• Dimartsqueve,Lluïsaitu
• L’espectacledelsmags _
• Elspassatgersdeltransatlàntic
• Jo
4 Copia les oracions amb predicats nominals i analitza’ls com en l’exemple.
• Roma
P. nominal
és una ciutat molt turística. V. cop. Atribut
•
•
5 Llig el text i digues a quin signe de puntuació correspon cada símbol.
Rosa és espeleòloga: coves★ grutes i tot tipus de cavitats són la seuapassió♦ En coneix moltes de les que es troben prop d’ací❋ no obstantaixò,encarali’nfaltensisperdescobrirentrespoblesveïns:aVila-rojala cova Blanca★ la dels Llops i la de les Rates❋ a Penyalba la covaForadadailadelsMisteris❋ i a Porta-sol la cova dels Encantats♦
6 Escriu què expressen els punts suspensius en aquestes oracions.
• Sapsquehetretenl’examen?Hetret…undeu! ▶
• Noséquèfer…tuaniriesalafesta? ▶
• Perpostrestenimflam,pastísdexocolate,taronja… ▶
TELEGRAMAORIGEN ASSUMPTE
DESTINATARI
TEXT
Roma Arribada a Roma
Ferran Marín Pellisser. Av. de la Diputació,16. 46700 Alzira
Pare, hem arribat a Roma. Roma és una ciutat molt turística. Demà farem un recorregut per visitar-la. La visita sembla llarga i pesada. Els meus amics pareixen emocionats pel viatge. Parlarem prompte.Lluís
★
♦
❋
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.68 Llengua 6
12 Aprenc més
Nom Data
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
1 Llig el text i respon a les preguntes.
• Quinscomplementspotportarunpredicatverbal?
• Quinapreguntacalferalverbperadetectaruncomplementdirecte?Iund’indirecte?
• Quinstipusdecomplementscircumstancialsconeixes?Esmenta’nalmenystres.
2 Relaciona els subjectes amb els predicats verbals corresponents.
Latauladelacuina • • agafareueltrendelavesprada.
Elsmeusamicsijo • • haarrabassatellideratgealrival.
Elteugermàitu • • necessitaunapotanova.
Elnostreequip • • riemmoltalasaladejocs.
3 Copia, dels predicats anteriors, els que tinguen aquestes estructures.
• V1CD▶
• V1CD1CI▶
• V1CCQuantitat1CCLloc▶
De vegades, en un predicat verbal, costa una mica reconéixer–ne els complements i les seues classes. Un truc que pot resultar útil per a esbrinar-ho és fer preguntes al verb. Peradetectaruncomplementdirecte(CD),preguntaremquè? al verb: Marta porta les maletes → Què porta Marta? Les maletes. Perasaberquinéselcomplementindirecte(CI),preguntarem a qui?: He de telefonar a Manel → A qui he de telefonar? A Manel. Pel que fa al complement circumstancial (CC),lapreguntadepéndelacircumstànciaqueexpressa:perexemple, Soparem a casa → On soparem?CCdelloc;Parla lentament → Com parla?CCdemanera;Carme viatja molt → Quant viatja? CCdequantitat.
Carme porta les maletes a Manel
a l’estació.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 69Llengua 6
12PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
4 Escriu CD o CI segons que corresponga i torna a escriure les oracions substituint-los pels pronoms corresponents (el, la, els, les o bé li, els).
• Clàudiatornaràel llibre demà a la biblioteca. CD
Clàudia el tornarà demà a la biblioteca.
• Ahirvamferels treballs de Llengua i Música a la biblioteca.
• Al’oficina,elcaptelefonaals tècnics informàtics.
• L’alcaldelliurales claus de la ciutat al científic.
5 Posa parèntesis i cometes on calga.
6 Conta per escrit l’acudit següent. Assegura’t d’usar els guions correctament.
Invitació
L’AAM Associació d’Amics del Mar es complau a convidar-vos
a la conferència Embarcacions tradicionals de vela en el context
mediterrani , a càrrec de Jesús Martí, autor del llibre
Les embarcacions mediterrànies tradicionals .
L’acte tindrà lloc el 3 de juny, a les 19.00 hores, al saló d’actes
de les antigues drassanes passeig del Moll Vell, 4 .
Marc, crida l’ascensor.
Ascensooor!!
Solucionari
72 Llengua 6
UNITAT 1Fitxa 1. El grup nominal1. •Sandra viu en una casa antiga enorme./•El pare
deCarme és aquell home alt./•La dolçaina de fusta té un so molt característic./•El primer concursant va encertar totes les preguntes.
2. Uns braços → ben forts / La mestra → de Llengua / Unes xiques → molt xarradores / Aquell gerro → amb flors blanques.
3. •unes(Det.)sabates(N.)velles(Compl.)/•la(Det.)nostra(Det.)amiga(N.)d’Alacant(Compl.)/•aquell(Det.)cotxe(N.)roig(Compl.)/•tres(Det.)melons(N.)d’Alger(Compl.)/•alguns(Det.)plats(N.)deplàstic(Compl.).
Fitxa 2. L’ús de les majúscules1. •Hemanatalcineihemvistlapel·lícula«Els
megarobots»./•El riu Xúquer desguassa a Cullera, a la comarca de la Ribera Baixa./• El que vull que compres, Carles,éssucre,farinaious./•Els iaios Toni i Àgueda ens visitaran aquest mes.
2. 1r dibuix: Les aventures de Trenka. 2n dibuix: Viatge a Saturn. 3r dibuix: Una mascota per a Sara.
Fitxa 3. La farmàcia. La prefixació1. •Rialloxsónunespastilles.../•Desanimexolsón
unes injeccions.../•Felixininaésunapomada... / •Avorrelínésunxarop...
2. El dependent → posa uns productes al taulell. La farmacèutica → pren la tensió a un client. Una clienta → mira les cremes de l’expositor. El xiquet → es pesa a la bàscula.
3. •desànim/•inútil/•antivíric/•contradir.
UNITAT 2Fitxa 1. Els demostratius1. Calsubratllar:•aquests,aquells/•Aqueixa,
aquella/•aquesta/•aqueixos. Proximitat: aquests, aquesta / Distància mitjana:
aqueixa, aqueixos / Llunyania: aquells, aquella.2. L’home aquell pregunta per tu. → Compl./Aquest
és el meu germà. → N. / El pa? Està dins d’aqueixa bossa. → Det. / La teua gata és aquella, Pau? → N.
3. Oracions amb les opcions correctes: •Dóna’maqueix llibre i el guardaré en aquesta caixa./•Elmeubolígrafésaquell, el que està davall d’aquellacadira./•Aquestes xiquetes han dut aqueixos joguets.
Fitxa 2. Repàs d’accentuació1. Respostamodel(RM).Agudes.Ambaccent:matí,
després.Senseaccent:tenim, entrenament / Planes. Amb accent: difícil, bàsquet.Senseaccent:examen, sempre / Esdrúixoles: música, última.
2. •camió /•compàs/•carrer/•alcohol/ •caiman/•café//•plàtan/•cérvol / •origen/•bolígraf/•pipes/•pantalla// •bústia/•fàbrica/•física/•àguila / •única/•fantàstica.
3. •servíem/•servíeu/•cantàrem / •cantàreu/•partíem/•partíeu / •pujàrem/•pujàreu/•sabíem / •sabíeu/•passàrem/•passàreu.
Fitxa 3. Els aliments. La sufixació1. Respostagràfica(RG).2. •Vostétrobaràlespizzesalaseccióde
precuinats./•Albert,compraunamalla detarongesalafruiteria./•Traulesbosses demagdalenesperberenar./•Lamarehaportatsis bricsdelletalbancd’aliments./•Senyorsclients: tenim llom de salmó fresc...
3. •rojor/•amargor/•frescor/•dolçor.4. floreta, florota / gatet, gatot / llibret, llibrot / cadireta,
cadirota.
UNITAT 3Fitxa 1. Els possessius1. Calratllar:aquest/dos/les/propi/el/un/cap/
pintar.2. el → teu → baló / la → vostra → tortuga / les → seues
→ galetes / els → nostres → bolis.3. Calsubratllar:•teu(Det.),seus(Compl.)/•meus
(Det.),vostra(Compl.)/•meu(Det.),teu(N.).
Fitxa 2. L’accentuació diacrítica1. Calmarcar:dona/os/te/nét/be.2. •Elsmeusamicssón amics de son pare. /
•Febrer,elsegonmes de l’any, és el més curt de tots./•Aquellxicquees posa la jaqueta és el meu germà./•Volque li expliques què ha passat.
3. •JoaniPau...lamà./•L’ós polar té... / •Quansiga...totelmón.
Fitxa 3. El taller de pintura. Les paraules parònimes1. 1r: esbossar / 2n: esborrar / 3r: acolorir / 4t: retocar.2. De primer, la pintora esbossa el dibuix en un bloc
amb el llapis.Sical,esborra amb la goma...
SolucionariPLA DE MILLORA
73Llengua 6
PLA DE MILLORA
l’acoloreix amb les pintures.Finalment,retoca el quadre marcant-ne els detalls amb un pinzell fi.
3. Calmarcarlasegonaopció:Lesques’assemblen i es poden confondre...
4. Oracions amb les opcions correctes: •Laiaiahafetcanelonsperadinar./•Aquestapapallona és d’una espècienova./•Polhapresuna pastilla per a la tos, però no li ha fet efecte.
UNITAT 4Fitxa 1. Numerals i indefinits1. primer / segon / tercer / quart / cinqué / sisé / seté /
huité / nové / desé.2. •Ramonarribaalafaenacada dia a les huit
del matí. •Annas’hamenjattot el pa que tenia al rebost.
•Podriesdeixar-mealgun llibre interessant? •Al’estrenahihaviamolta gent.
3. Agafa una jaqueta qualsevol. → Compl. Ha vingut poca gent. → Det. Has menjat massa llepolies. → Det. A classe, jo sóc el número vint. → Compl. Lluís ha arribat el primer a la meta. → N.
Fitxa 2. La dièresi1. Calmarcaricopiar:paraigües/ungüent/globus
terraqüi / pingüí.2. raïm / heroïna / ensaïmada / peüc / Lluïsa / llaüt /
creïlles / veïnes.3. RM. u dels grups güe, güi, qüe, qüi
es pronuncia: ungüent, terraqüi. i / u que no formen diftong amb la vocal anterior:raïm,veïnes.
Fitxa 3. El gimnàs. Eufemismes i paraules tabú1. Oracionsamblesopcionscorrectes:•Laparet
del fons del gimnàs està coberta d’espatleres. / •Elsmatalassos estan davant de les espatleres. / •Hihatrespersonespedalejant en les bicicletes estàtiques./•Unhomecalbalçapesos./•Unxicjove i molt alt fa exercici a les anelles./•L’homeque corre en la cinta sua molt.
2. •Laxicaquesaltaelpoltreésàgil./•L’homequealça els pesos és musculós./•Laxicaquehihaalmatalàs és flexible./•Elxicquehihaalesanellesés molt prim.
3. defunció → mort / lavabo → vàter / conflicte bèl·lic → guerra / dement → boig.
UNITAT 5Fitxa 1. L’adverbi1. RM. Lloc: allà / Temps: hui / Manera: bé /
Quantitat: molt / Afirmació: també / Negació: no / Dubte: potser.
2. •sempre → porta(verb)/•molt → bé(adverbi)/ •massa → verds(adjectiu).
3. •ràpidament/•rectament/•suaument/ •fortament/•lentament.
Fitxa 2. El guionet1. penya → segat: penya-segat / gira → sol: gira-sol /
para → xocs: para-xocs / porta → revistes: porta-revistes.
2. •vint-i-tres/•trenta-quatre/• noranta-dos / •cinquanta-cinc/•dos-centsseixanta-huit/ •set-centsvint-i-nou.
3. Calratllar:xinoxano/Ribaroja/mata-mosques/penjarobes / para-fang / sudafricà.
Fitxa 3. El naixement d’un bebé. Les paraules onomatopeiques
1. Ho fa el bebé: plorar, mamar, dormir / Ho fan els pares: xiuxiuegen, agrunsen, canten.
2. Calescriure(d’esquerraadreta):2:bressol/ 3: bolquer / 1: xupló / 4: pitet.
3. Xip-xap → xipollejar / Piu-piu! → piular / Xiu, xiu → xiuxiuejar.
UNITAT 6Fitxa 1. Els enllaços1. •Hui,per a dinar, pot triar paella o fideuada. Què
liabelleix?/•Carles,hasdutelcartói el paper a reciclar?/•Andreunovolcórrerni anar en bici. / •AbansCloeeraamigadeCarme,però ara no es parlen./•Aniràsamb Paula o bé t’acompanyarà Clara.
2. Oracions amb les opcions correctes: •Recorda’tde comprar pollastre per a la paella de diumenge./•Des de ma casa fins a la teua hi ha unsdosquilòmetres./•Annahavistuncotxede cavalls perlacarretera./•Miquelvollestorradesamb mantega però sense melmelada.
3. Joseptocaelsaxoi Ester... → Copulativa. El quadre és bonic, però el marc... → Adversativa. Alba, véns amb nosaltres o et... → Disjuntiva. No han vingut Mar ni Pau... → Copulativa. Anirem al cine o bé a la platja... → Disjuntiva.
74 Llengua 6
Fitxa 2. L’ús de la h1. •harmonia/•ahir/•hivern/•humil /
•horrible/•ham/•subtrahend / •hamaca/•himne/•humor/•inhumà / •herba/•hostal/• hexàgon/•haver.
2. •Quanl’heroi va arribar, ja havia acabat la batalla. / •Eliaioha anat a l’hortaplantarcreïlles./•Era una casa vella i hi havia taques d’humitat a les parets./•Creusquel’humorista ja haurà començat l’actuació?
3. •orxata/•hospital/•ou/•os/•hora/ •orfe.
Fitxa 3. La planta de reciclatge. Precisió lèxica1. 1:PLÀSTIC/2:CONTENIDORS/3:PAPER/
4:LLANDA/5:CARTÓ/6:VIDRE.2. • llavador/•contenidor/•canviador/
•transportador/•comptador.3. •L’empresahacomençatafabricar...
•Viual’edificiquevanconstruir... •L’accidentvaprovocar... •Ahiresvacelebrar...
UNITAT 7Fitxa 1. El verb (I). Arrel i desinències. Models
de conjugació1. Un veí del nostre barri ha patit hui un gran espant.
MiquelS.anava al forn aquest matí i s’ha topat ambunlleóalcarrer.«Pensava que se’m menjaria!»ha declaratelnostreveí.«Peròha passat de llarg i jo he telefonatalapolicia.»
Sembla que el lleó es va escapar anit del zoològic, que està als afores del barri. Per sort, els agents han capturat l’animal...
2. F. simples: anava, pensava, menjaria, sembla, està. F. compostes: ha patit, ha topat, ha declarat, ha passat, he telefonat, han capturat.
F. perifràstiques: va escapar.3. •debat+ien▶ debatre, 2a conjugació /
•sab+ies▶ saber,2aconjugació/•pens+àrem▶ pensar,1aconjugació/•port+eu▶ portar, 1a conjugació/•pat+isques▶ patir, 3a conjugació / •fug+ien▶ fugir,3aconjugació/•tem+eu▶ témer, 2a conjugació.
Fitxa 2. L’ús de x, tx i ig1. xampinyó / xocolate / xampú / xiquet.2. •fardatxo/•xicot/•carxofa/•perxa /
•cotxe/•arxiu/•motxilla/•panxa /
•xoc/•xupló/•metxa/•anxova / •xoriço/•milotxa/•caputxa.
3. • roig/•escabetx/•rebuig/•capritx/ •boig/•esquitx.
4. •lleig/•despatx/•enuig/•cartutx / •rebuig/•empatx.
Fitxa 3. La botiga de llums. Paraules individuals i col·lectives
1. La llanterna t’aprofitarà... / ... el flexo és el teu amic./Sialcarrerhihaunfanal... / Les bombetes d’aquest llum...
2. Acaben d’instal·lar els llums... Quan Roc ha premut el botó per encendre els focus i il·luminar l’escenari, ens hem posat...
3. peix → banc / vaixell → flota / ocell → bandada / illa → arxipèlag.
UNITAT 8Fitxa 1. El verb (II). Nombre, persona, temps i mode.
Els temps verbals1. •tenies▶ 2apersona,singular/•acabaré▶ 1a
persona,singular/•aniran▶ 3a persona, plural / •voleu▶ 2apersona,plural/•sabem▶ 1a persona,plural/•pintà▶ 3a persona, singular.
2. Passat: tenies, pintà / Present: voleu, sabem / Futur: acabaré, aniran.
3. •Rosannahapassat el cap de setmana escrivint unconte./•Sinohivascorrent, no podràs arribar-hiatemps./•Demenudam’agradavacaminar per ací fregant els dits sobre la paret.
4. Expliques un fet normal... → Indicatiu/Expressesun desig... → Subjuntiu/Dónesunaordre... →
Imperatiu/Manifestestemor... → Subjuntiu.
Fitxa 2. L’ús de x i ix1. El meu cosí Xavier, el de Xixona, està molt fluix.
Semprehasigutunxicotfort,peròdesquevacauremalalt i va prendre aquell xarop per a la panxa que no és el mateix. Ahir, en el partit de futbol contra l’equip de Xàbia, no va fer cap xut bo. Anava coix i es queixavaquelifeiamaltot.Jocrecquehauriadetornar al metge...
2. Amb x: Xavier, Xixona, xarop, Xàbia / Amb ix: fluix, mateix, coix, queixava.
3. peixera / brúixola / maduixes / xiprer.4. •TincunacosinaaXaló que es diu Xènia. /
•Giselavademanarunaamanidaambmaduixes i vinagre de Xerés./•Guillem,obrielcalaix
SolucionariPLA DE MILLORA
75Llengua 6
PLA DE MILLORA
d’aquell moblet i dus-me tres madeixes de fil roig. / •ElmeugermanetXavier encara no sap dividir per dues xifres.
Fitxa 3. L’oficina. Les frases fetes i les interjeccions1. Persones: cap, missatger, secretària, informàtic.
Aparells: telèfons, ordinadors, impressores, escàner.
2. arxivador metàl·lic / tauleta tàctil / ratolí sense fil / pantalla plana.
3. Des que ha canviat el director, l’empresa va vent en popa. → Va bé, té molts beneficis. / Marc ja ha fet tota la faena. És una màquina. → Téunacapacitat de treball molt gran.
4. Calsubratllar:Oh, quina preciositat! / Ei, bon dia!
UNITAT 9Fitxa 1. Verbs regulars i irregulars1. Present: parle / tem / bat / sent.
Passat simple: parlí / temí / batí / sentí. Futur:parlaré / temeré / batré / sentiré.
2. •cure/•dorm/•prem/•córrec/•veig/ •dure/•òbric/•vaig.
3. Regulars: curar, dormir, prémer, durar / Irregulars: córrer, vore, obrir, anar.
4. Calmarcar:bec, bevem / cull, collim / puc, pot.
Fitxa 2. La partició de paraules1. Calratllar:dinosa-ure/hamburg-uesa/sabateri-a/
con-eixement.2. •dinosa-ure▶ Els diftongs (au)noseseparen./
•hamburg-uesa▶ El dígraf gu no se separa. / •sabateri-a▶ No s’ha de deixar una lletra sola a finaloprincipidelínia./•rec-olzament▶ Les lletres de la mateixa síl·laba (col)noseseparen.
3. ter-ra / ai-gua / ca-nya / tas-sa / fet-ge / fu-lla.4. •pa-ciència,paci-ència,pacièn-cia/
•ani-malada,anima-lada,animala-da/ •or-ganització,orga-nització,organit-zació,organitza-ció/•so-terrament,soter-rament,soterra-ment.
Fitxa 3. La ciència-ficció. Les sigles1. •L’astronautahabaixat.../•Unrobot
acompanya.../•Elsextraterrestres reben... / •L’astronauta...senseelcasc./•Alcelesveu un satèl·lit redó i molts plats voladors.
2. satèl·lit → redona / coet → punxeguda / plat volador → ovalada.
3. Calencerclaricopiar:•UE/•EUA/•ESO/ •ONU.
UNITAT 10Fitxa 1. L’oració. El subjecte1. La iaia m’ha preguntat què vull per a dinar. O
Mmm, que difícil! F M’agraden tantes coses... O Macarrons? F Pollastre al forn? F O una bona paella? F No, ja ho sé! O Li demanaré llentilles! O La iaia les fa amb verdura, xoriço i pernil. O Boníssimes! F.
2. •La partida de pilota s’ha ajornat a demà per la pluja./•Núria treballa d’administrativa a l’empresa de son pare./•Les classes de solfeig de l’escola de música comencen hui./•En aquesta plaça viu la cosina de Marta.
3. •Lameuagermanatédosanys.▶ Lèxic. •Pensequetotéscert.▶ Gramatical. •LamotxilladePauésverda.▶ Lèxic. •Arribaremmolttard▶ Gramatical.
4. •La(Det.)meua(Det.)germana(N.). •La(Det.)motxilla(N.)dePau(Compl.).
Fitxa 2. L’apòstrof i la contracció1. •l’indi/•eliogurt/•l’home/•l’ase /
•eltext//•la mà/•l’ànega/•la unió / •l’ungla/•la hiena.
2. L’oncle vol que el iaio li telefone. Per a votar, deposita la papereta a l’urna. L’últim dia per a tornar el llibre és el huit de maig. Pau coneix bé la història de l’antiga Roma.
3. El iaio delmeuamicToniviuaTabarca.A l’estiu Tonielvisitaielsdosixenapescar,cadamatí, pels voltants de l’illa.
Fitxa 3. L’escena d’un conte. Els neologismes1. Calencerclar:fada/gnom.2. V/F/V/F.3. Hi ha un conill que ix del seu cau.
Davall dels arbres es veuen bolets.4. Calencerclar:MP4/xatejar/microxips/tauleta
tàctil/videojocs/Internet.
UNITAT 11Fitxa 1. El predicat nominal. L’atribut1. La ferreteria de la cantonada és la millor de la ciutat.
(PN)/Estelha regalat un mòbil a la seua cosina Pepa.(PV)/ElcamídeDaltestà esmicolat pel pas de camions.(PN)/Latempestaarrancà catorze
76 Llengua 6
bresquilleres.(PV)/Aquestanovel·lasembla molt interessant.(PN).
2. •semblen(V.cop.)enfadades(Atribut). •està(V.cop.)unpocrefredada(Atribut). •pareixen(V.cop.)moltaltes(Atribut).
3. RM.•ElmeucosíJaumesemblacontent. •Lafontdelaplaçaestàtrencada. •Aquestsnúvolspareixenovelles.
Fitxa 2. El punt i coma i els punts suspensius1. 2:Julivoliaanaralcine;però...
1: He convidat a la festa els meus amics...2. Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal,
però... jo tinc por! → L’oració s’interromp per a expressar temor. / Nosaltres sabem jugar a moltes coses: al parxís, a l’oca, als escacs, a cartes... →
L’enumeració no està acabada. / Quan ja pensàvem que no vindria... va arribar Manel! → L’oració s’interromp per a expressar sorpresa.
3. •Albertvolanaralparcambelsamics; però creu que els pares no el deixaran perquè les últimes notesnohansigutmassabones./•Dissabte de matí, Àngela jugà a bàsquet. De vesprada, féu tots els deures que tenia: de Mates, d’Anglés, de Llengua.../•Delafruiteriacompràpomes,plàtansikiwis;delforn,ensaïmades, pa i rotllets; i de la carnisseria, pit de pollastre.
Fitxa 3. Les coves. Els estrangerismes1. •Vigileupernotoparamblesestalactites que
pengen del sostreinolesdanyeu./•Porteu un calçat adequat per no esvarar. L’ambient és humit ja que el sostre i les parets gotegen. / •Procureunocridar. Molestareu les ratapenades queencarahibernen./•Porteuunallanterna adequada. Hi ha poca llum.
2. •Alacova,s’arribaperunterrenyrocós. •Elprimertramdelagrutaésestret. •Enentraralacavernatotquedafosc.
3. Aquest ordinador té un software... → un conjunt de programes / El senderisme és el hobby... → l’afició / S’hacompratun e-book... → un llibre electrònic / Després del cine, vam sopar en un burguer. → una hamburgueseria.
UNITAT 12Fitxa 1. El predicat verbal. Els complements1. •alaiaia(CI)▶ Jo li donaré el regal d’aniversari.
•l’adreça(CD)▶ La preguntà a aquella policia.
•lesfotosdeParís(CD)▶ Les ensenyaràs als amics?
2. ElmeucosíJoanielsseusparesviuena Xeresa. → De lloc / Anirem a visitar Guillem demà de vesprada. → Detemps/Isabelcantaqualsevolcançó de meravella. → De manera / L’arròs amb fesols i naps m’agrada moltíssim! → De quantitat.
3. •Ambunretolador(CCInstrument),escriviu(Nucli)elnom(CD)./•Després(CCTemps)entregarà(Nucli)eltreball(CD)altutor(CI)./•viu(Nucli)aTibi(CCLloc)ambunatia(CCCompanyia).
Fitxa 2. Els parèntesis, les cometes i el guió1. •Avel·líGuarnerArnau(1912-2000) va ser... /
•Miquelacabadellegir«Mecanoscrit del segon origen»i.../•Elmeugermàs’hafetsocidelCERP(CentreExcursionistaRaïmdePastor)./•Mamaresempre diu: «Qui de jove... la palla»./•Jordi(que no ha mostrat mai interés pels animals) diu...
2. Respostalliure(RL).3. RM. La mare llig al jardí. El fill va i li pregunta: –Mare, les olives negres tenen potes? –És clar que no! –respon la mare una mica
sorpresa. Aleshores, el fill amb cara de preocupació diu: –Ai, crec que m’he menjat un escarabat...
Fitxa 3. La ciència-ficció. Les sigles1. moll → Lloc des d’on es puja als vaixells... /
bocana → Lloc per on els vaixells entren al port... / drassanes → Lloc on es construeixen... / escullera → Mur de pedra que protegeix el port... / embarcació → Qualsevol vehicle que navega...
2. 1: Els passatgers del creuer embarquen... 2: El capità del vaixell que salpa... 3: El pescador amarra... 4: Els tripulants del veler hissen...
Calescriureeneldibuix(dedaltabaix):1/4/3/2.3. Calmarcar:Elmarinercorreperquèelvaixell
salparà prest. / Aquella embarcació vella no navegarà pus. / Han decidit no navegar, car...
SolucionariPLA DE MILLORA
77Llengua 6
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
UNITAT 1Aprenc més1. •S’anomenenaixíperquèlaparaulamésimportant
és el nom. •Elssubstantius,elspronomsielsnomspropis. •Calencerclar:Sara/Lluís/Bobi/Elx.2. Aquesta setmana estem tractant els oficis de les
nostres famílies. Hui era el torn del pare de Pau, que es diu Robert i és farmacèutic. Hem anat a la seua farmàcia i Robert ens ha explicat totes les tasques que s’hi fan: venen els medicaments a la gent, prenen la tensió, usen l’ordinador per a registrar dades... i també preparen fórmules magistrals de cremes, elaboren colònies antiparàsits, etc. Deu ser un treball divertit, no?
3. RM.•Robert/•fórmulesmagistralsdecremes/ •latensió/•untreballdivertit/•laseuafarmàcia.
4. •La(Det.)cara(N.)delametgessa(Compl.)/ al(Det.)malalt(N.)
•Cada(Det.)bolet(N.)/una(Det.)lliçó(N.) •Aigua(N.)calenta(Compl.)/la(Det.)dent(N.).5. Ahirvaiganar...delllibre«Elnostrepoble»,de
l’escriptor Jaume Segarra. La història... Pau i Mar, dos xiquets de Penyaverda que... iaios. Desitjava... què creieu que va passar? Doncs que no portava diners! És que...
(Esquema)Alprincipi d’un text. / Després de signes que tanquen oracions: punt, signe d’interrogació, signe d’admiració. / En noms propis de persones, animals i llocs. / En els títols de llibres, pel·lícules, cançons...
6. •Gemmaaniràalconservatorielsdilluns i els dijous./•Eldia 21 de setembre entrarem a la tardor./•L’hotel en què ens vam allotjar es deia Voramar.
UNITAT 2Aprenc més1. •Delllatí.Elsromans. •Lesformesreforçadesilesformessimples. •Calmarcarlasegonaopció:Enunaconversa
amb una amiga.2. aqueixa capsa / aquest supermercat / aquests
peixos / aquella pizza / aquelles fruites / aqueixos dolços.
3. Calsubratllar:•Aquelles(determinant)/ •Aquest(nucli)/•aquells(complement)/ •aqueixes(complement)/•Aquell(nucli).
4. A: picant / E: tòfona / A: puré / P: frigorífic / P: llima / E: fórmula / P: plàtan / E: piràmide / P: carxofa / E: safanòria / A: amarg / P: albergina / E: alfàbega / A: bacallà / A: aladroc.
5. Restaurant El Gastrònom / Menú / Primer plat / Caneló d’ànec amb salsa de xampinyons / Arròs melós amb espàrrecs i pésols/Segonplat/Salmó guisat amb espècies/Faisà farcit de paté i salsa d’albercoc/Postres/Sorbetd’aiguallimó/Flamdecafé / Preu: 15 euros / La beguda no està inclosa.
6. tonyina → frigorífic / tall de vedella → frigorífic / gelats → congelador / verdura → frigorífic / arròs →
rebost / gel → congelador.
UNITAT 3Aprenc més1. •Dues,elstònicsielsàtons.Unsportenl’article
davant i els altres no. •Al’HortadeValència. •Calmarcar:Comesdiutonpare?/Martavol
pintar sa casa.2. •M’hedeixatelsmeus pinzells a la teua motxilla. /
•MònicaiFeliuhancompratlesseues aquarel·les a lapapereria./•Lesmeues germanes exposaran les seues pintures al museu d’art modern.
3. RM.•Elsxiquetspassegenamblesseuesbicicletescadadissabtedematí./•Emparjugaamblaseuapilotanova./•Elsalumnespintenelsseusdibuixosperalconcursescolar./•Elxiquetilaxiquetaesmengen els seus entrepans.
4. Calmarcar:os/pèls/soc/móra/món/mà.5. La dona del meu veí em dóna te tots els anys
quan torna de la Xina. Els familiars que té allí venen altres infusions més per a estar sa, i pel seu treball no vénengensperací.Sortqueellanohihad’anarcada mes!
UNITAT 4Aprenc més1. •Lafunciódedeterminantiladenucli. •Lafunciódenucli. •Calmarcar:Haanatacomprarinohaportatres./
No fa gens de fred. / Volia una magdalena, però no en queda cap.
2. Sabeuquèéseltriatló?Eltriatlóésl’esportquebarreja tres disciplines diferents: el ciclisme, la natació i l’atletisme. Per a mi és divertit, encara que bastants vegades m’ha semblat que exigia massa
Solucionari
78 Llengua 6
sacrifici, ja que s’ha d’entrenar dos dies la setmana com a mínim. De moment, jo ja vaig per la cinquena competició i en l’última vaig quedar el segon. Us animeu a participar en alguna edició?
3. huit, huité / dènou, denové / vint-i-sis, vint-i-sisé / trenta-dos, trenta-dosé.
4. •Vicentportavapocs diners i ha hagut de pagar ambtargeta./•Teniatanta fam que m’hauria menjatunavaca!/•VindràFerranqualsevol dia i no tindreu resfet./•Emparsempretémoltes coses a fer.
5. badia / ungüent / raïm / viatge / llengües / aquàtic / marialluïsa / aqüífer / desmai / cruïlla / piragüisme / ensaïmada.
Sona la u: ungüent, llengües, aqüífer, piragüisme. No hi ha diftong:raïm,marialluïsa,cruïlla,ensaïmada.
6. •Reduir▶ reduí, reduïres, reduí, reduírem, reduíreu, reduïren./•Traduir▶ traduí,traduïres,traduí, traduírem, traduíreu,traduïren.
UNITAT 5Aprenc més1. •Alsadverbisdemanera. •S’afigalsadjectius.Engènerefemení. •Calmarcar:ràpidament/sobtadament/
fàcilment / inútilment / llargament.2. •Elbebéahir va plorar tota la nit.
•Pauno anirà al parc d’atraccions. •Potser dinaré a les dues. •Noesticgens cansada. •Hearribatmenys tard que Lluc.
3. •Fes-hoaixí i voràs que fàcil que és. •Sergiestrobamillor després d’haver menjat. •Demà sabreu el resultat de l’examen.
4. •escura→ xemeneies: escura-xemeneies / •escura→ cassoles: escuracassoles / •pica→ baralla:picabaralla/•pica→ soques: pica-soques/•para→ caigudes: paracaigudes / •para→ sol: para-sol.
5. RM.•Hemcontractatunescura-xemeneiespernetejar la xemeneia del mas.
•Elpica-soquesnoésunocellmoltcomúperaquesta zona.
•Àngelahacompratunpara-solperaljardíamoltbon preu.
6. Calsubratllar:despús-demà/comptagotes/ nord-coreà / zig-zag.
UNITAT 6Aprenc més1. •Enllaçarparaulesquetenenlamateixacategoria
i unir un element amb el seu complement. •Lespreposicionsilesconjuncions.Les
copulatives, les disjuntives i les adversatives. •Calratllar:el/aquest/ric-ric.2. Hui, amb l’escola, hem visitat una planta de
reciclar vidre que es troba aunstrentakm,entre laVallSecaiBenialt.Elviatgehasigutunamicallarg però ha valgut la pena. Quan hi hem arribat ens han mostrat tot el procés, des de la recollida fins que el trituren i en trauen unes pólvores que serveixen per a fabricar nous envasos. Segons ens han dit els responsables, és un procés sense massa complicacions i amb el qual podem estalviar arena i aigua.
3. RM.•MireianohaanataValènciasinóaAlacant. RM.•Martíésunxicseriósperòmoltsimpàtic. •ElnebotdeCarmefabricaquadernsambpaper
reciclat.4. •Peres’haexaminatperpilotarhelicòpters. /
•Maria,porta’mous del mercat o no podré fer latruita./•Aquellsurfistasappujaralacrestade les ones./•Amésdecantar,Sergitocal’harmònicafantàsticament./•Handescobert un osdedinosaureenaquelljaciment./•Detotesles mascotes que tens, l’hàmster és...
5. RM.•inhumà,humanitat,humanitari. •historiador,històric,prehistòria.
UNITAT 7Aprenc més1. •Enlaterceraconjugació. •Enelpresentd’indicatiuidesubjuntiu. •Calencerclar:polir/cobrir/traduir.2. vam patir → patir / vaig conéixer → conéixer /
has cuit → coure / patí → patir / pensaríeu →
pensar / haurem pensat → pensar / havien conegut → conéixer/coïes→ coure.
•patí,pensaríeu,coïes. •hascuit,haurempensat,haviencogut. •vampatir,vaigconéixer.
3. RM.LameuacompanyaSílviaporta tots els dies una llanterna a la motxilla, i un dia li preguntí per què la duia. Ella em respongué que l’agafava perquè els fanals del seu carrer no funcionen bé, uns no s’encenen i altres parpellegen, i els seus
SolucionariPROGRAMA D’AMPLIACIÓ
79Llengua 6
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
pares pateixen per si ella no s’hi veu. Aleshores, li diguíjo:«Quinafamíliamésprevisora!»
4. Calratllaricopiar:reg/text/taxista.5. RM.•Aquestésl’estoig que em van regalar els
meusiaiosperl’aniversari./•Elpoliciautilitza el xiuletperadirigireltrànsit./•Mercéparticiparàamb la seua milotxa en l’exhibició de la setmana que ve.
UNITAT 8Aprenc més1. •L’infinitiu,elgerundiielparticipi. •N’hihatres:primera(donar),segona(témer,
batre)itercera(sentir). •Calmarcarlasegonaopció:Llegirésunaactivitat
molt enriquidora.2. Calratllaricopiar:guardant/produït/doldre.3. extrauran: 3a persona del plural, futur, mode
indicatiu,verbEXTRAURE/duguen:3a persona del plural, present, mode subjuntiu, verb DUR / vau moure: 2a persona del plural, passat perifràstic, mode indicatiu, verb MOURE / imprimiu: 2a persona del plural, mode imperatiu, verbIMPRIMIU.
4. RM. 1: El cap parla per telèfon. / 2: L’informàtic repara l’ordinador i en canvia algunes peces. / 3: La secretària escriu en l’ordinador. / 4: El missatger entrega un paquet urgent a l’oficina.
5. SeixantenaDiadaCultural/L’AssociacióCulturalCalaix Desastre us ofereix aquestes activitats: Exposició de dibuixos sobre el Xúquer. / Actuació del bruixot Xavier de Xàtiva./Tallerdecuina:cuixa de corder cuita a baixa temperatura amb xarop detaronja./Concertperaxilòfon i caixa./USHIESPEREM!
UNITAT 9Aprenc més1. •Dar,estar,anar. •Ésirregular,defectiuiambunúsarcaic.Téel
sentit de ‘regalar’. •Calsubratllar:vaig/estigué/dàrem.2. Calsubratllar:•obrí(irregular),cridaren(regular)/
•haplogut(defectiu),va(irregular)/•arribava(regular),féiem(irregular)/•sol(defectiu),vulga(irregular),vaja(irregular).
3. RM. De primer, s’estén la tenda de campanya. A continuació, es col·loquen els pals per alçar la coberta. En tercer lloc, es claven en terra diverses
piquetes que serveixen per a subjectar les cordes. Després, es posa la coberta exterior, que també esfixaalterra.Finalment,estensaiesfixalacordafrontal(elvent).Aleshores,latendadecampanya ja està muntada i podeu gaudir de l’acampada.
4. •via-tge:tg és un dígraf que se separa a final de línia./•andro-ide:oi és un diftong i els diftongs no espodenseparar./•a-conseguir:a queda sola al final de línia i no es pot deixar una única lletra ni al finalnialcomençamentdelínia./•extrate-rrestre:rr és un dígraf que se separa al final de línia.
UNITAT 10Aprenc més1. •L’ordre,elsentitil’entonació. •Quetingaunaestructuraordenada,generalment
amb subjecte i predicat, que les parts de l’estructura vagen lligades i que es faça un bon ús dels signes d’entonació i de les pauses.
•Calmarcarlasegonaopció:L’entradaalacovaestà tancada.
2. RM.•Lamarexiuxiuejàalafilla:«Bonanit!». •L’alcaldecridà:«Acíestàelcampió!». •Laxiquetapreguntaalpare:«Ilamare?»
3. CarlaiVicentsónamicsdesdemenuts. Amb tot, tenen aficions ben diferents: Carlamuntaacavalltoteslessetmanes. Peraella,elscavallssónanimalsmoltagraïts i fidels. En canvi, Vicent té por dels cavalls. Elltéunesaficionsméstranquil·les;perexemple, la música, els escacs o la videoconsola. Tot i això, s’ho passen genial junts.
4. RM.•La teua cosina és professora d’Anglés a l’institutdeCastalla?
•Aquell cotxe roig és el de la filla de Victòria. •Al’edificimésaltdelcarrerviuel germà major
de Pere. •L’últim disc del grup fa un homenatge a les
víctimes de l’accident aeri.5. TÍTOLDELCONTE:«Unpoblatfantàstic»
NOM DE L’AUTORA:RebecaNavarro ARGUMENT:Remei,unaxiquetavalentaidecidida,se’n va tota sola al bosc. Desitja vore caus, coves, tolles, etc., però no hi trobarà res d’això. Endinsant-se entre la intensa vegetació, arribarà a una clariana on descobrirà un poblat ben especial: fades, donyets, gnoms i tot un seguit d’éssers fantàstics hi conviuen feliçment.
80 Llengua 6
UNITAT 11Aprenc més1. •Verbscopulatius.Perquèsónunacòpula,
un nexe d’unió entre subjecte i predicat. •Ser expressa una qualitat permanent i estar,
un estat transitori.2. Calsubratllar:•varebreeltrofeuambmolta
alegria(PV)/•ésmoltxarrador(PN)/•celebraràl’aniversaridivendresqueve(PV)/•semblamoltbonapersona(PN)/•estàmoltsatisfetaperlesnotesdelsegontrimestre(PN).
3. RM.•Dimartsqueve,Lluïsaituanireud’excursió. •L’espectacledelsmagsemvasemblar
meravellós. •Elspassatgersdeltransatlànticembarquen
a les 20 hores. •Josócgermàd’Estela.4. •P.nominal:sembla(V.cop.)llargaipesada
(Atribut)./•P.nominal:pareixen(V.cop.)emocionatspelviatge(Atribut).
5. ★, / ♦. / ❋;6. •Expressensorpresa.
•Expressendubte. •Indiquenquel’enumeraciónoestàacabada.
UNITAT 12Aprenc més1. •Complementdirecte,complementindirecte
i complement circumstancial. •PeralCD,què?.PeralCI,a qui?. •RM.Complementcircumstancialdelloc,
complement circumstancial de manera i complement circumstancial de quantitat. Tambén’hihadetemps,d’instrument, de companyia…
2. La taula de la cuina → necessita una pota nova. Els meus amics i jo → riem molt a la sala de jocs. El teu germà i tu → agafareu el tren de la vesprada. El nostre equip → ha arrabassat el lideratge al rival.
3. •V+CD▶ agafareu el tren de la vesprada / necessita una pota nova.
•V+CD+CI▶ ha arravatat el lideratge al rival. •V+CCQuantitat+CCLloc▶ riem molt a la sala
de jocs.4. •elstreballsdeLlenguaiMúsica(CD):Ahirels vam
fer a la biblioteca.
•alstècnicsinformàtics(CI):Al’oficina,elcap els telefona.
•lesclausdelaciutat(CD)/alcientífic(CI):L’alcalde li les lliura.
5. L’AAM (Associació d’Amics del Mar) es complau a convidar-vos a la conferència «Embarcacions tradicionals de vela en el context mediterrani», acàrrecdeJesúsMartí,autordelllibre «Les embarcacions mediterrànies tradicionals».
L’acte tindrà lloc el 3 de juny, a les 19.00 hores, al saló d’actes de les antigues drassanes (passeig del Moll Vell, 4).
6. RM. Marc i sa mare ixen de casa. –Marc, crida l’ascensor –diu la mare. Aleshores, el xiquet es gira i fa un crit fort: –Ascensooor!!
SolucionariPROGRAMA D’AMPLIACIÓ