PIP-PNL Col·legi San Fernando Alacant

Servei Territorial d’Alacant CE.I.P. SAN FERNANDO

C/ Ciudad Real, 33 03005 Alacant Teléfono: 965929084 Fax:965985179 E-mail: [email protected]

1



2

DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA D’INCORPORACIÓ PROGRESSIVA DEL VALENCIÀ

L’ENTORN DEL COL.LEGI

El Col�legi San Fernando és de Titularitat Pública, pertanyent a la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Es troba situat en la ciutat d'Alacant, concretament en el Barri de Sant Blai. El barri és un dels més extensos i poblats de la ciutat, i compta amb més de 16.000 habitants. El Col�legi té ja una antigüetat de més de 30 anys, per la qual cosa el seu arrelament en la societat és més que notable. Així que gaudix d'un cert prestigi en el barri ja que presta un servici inestimable tant en la seua funció d'educar com en la seua funció de ser transmissor de la cultura Alacantina i dels bons costums del nostre barri. A més, el centre té vocació de servici, per la qual cosa les instal�lacions servixen també per a múltiples activitats. Des de l'escola matinera o el servici de menjador escolar, amb la que s'ajuda a les famílies a millorar en la seua integració vida familiar – Vida laboral, fins a l'organització de cursos per a pares així com esdeveniments culturals i esportius de qualsevol tipus, que transcendixen l'horari escolar i donen un valor afegit al servici bàsic d'educació que s'espera del centre. És per tant el col�legi San Fernando, un servici essencial en el barri, i una font de col�laboració amb la resta d'institucions existents en les proximitats, com el Diari Informació, pavellons poliesportius, Biblioteques, etc. Actualment rep alumnat no sols del nostre barri, sinó també d'altres barris de la ciutat, existint transport escolar. És perquè nostre centre un col�legi que forma part de l'oferta pública d'educació existent en el barri, amb un total de 6 centres públics i 6 centres concertats dins del districte escolar a què pertanyem, que disposen d'Educació Primària.



3

A. Objectius generals del currículum prescriptiu, contextualitzats

atenent la realitat educativa del centre escolar d’infantil i primaria San Fernando de Alacant.

Al nostre centre, l’alumnat és pràcticament castellanoparlant, un 88 %; sol el 23% dels alumnes enquestats el parla a casa de tant en tant, un 65 % dels pares manifesta entendre el valencia i sols el 18 % el parla, encara que el 57 % dels pares son nascuts a la Comunitat Valenciana, per tant caldrà aconseguir que:

* L’ensenyament del valencià reba un tractament bàsicament

comunicatiu i alfabetitzador que potencie, sobretot, la comprensió i expressió oral i escrita de manera que després dels ensenyaments rebuts durant el segon cicle de l’educació Infantil i el primer cicle de l'Educació Primària, tots els/les alumnes puguen seguir amb profit l'ensenyament en aquesta llengua de qualsevol àrea curricular, i com a mínim, l’àrea de Coneixement del Medi Natural i Social, a partir del tercer curs de 1'Educació Primària.

* En les àrees en què s’utilitze el valencià com a llengua

d’instrucció, l'adequació metodològica consistirà en una contextualització absoluta dels coneixements que s' imparteixen, amb la utilització constant de l’observació i manipulació d' elements de la realitat, l’ús de recursos audiovisuals, de recursos TIC, material imprés, etc.; i l'adaptació de la parla del mestre, en complexitat i grau de descontextualització, a les possibilitats de comprensió de l’alumnat en la interacció docent.

* Es cree una actitud positiva en l'alumnat envers l'aprenentatge i

ús del valencià per mitjà del clima de la classe i del centre, per l’ús administratiu, acadèmic i social que se n’hi faça, i per les situacions de comunicació oral i escrita no acadèmiques que es promoguen per que hi participe l'alumnat.



4

A) .OBJECTIUS GENERALS DEL CURRICULUM PRESCRIPTIU DEL NIVELL, CONTEXTUALITZATS ATENENT LA REALITAT EDUCATIVA DEL CENTRE I LES EXIGÈNCIES DEL PROPI PROGRAMA . A1) OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

• Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió.

• Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dues llengües que interactuen (valencià i castellà), que han de conéixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l’ús del valencià en totes les situacions.

• Descobrir l’existència d’altres llengües en el marc de la Unió Europea, i iniciar-se en el coneixement d’alguna d’estes.

• Conéixer i apreciar les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant interés i respecte cap a estes, així com descobrir i respectar altres cultures pròximes.

• Descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions.

• Descobrir, a través dels diferents llenguatges, el seu propi cos i les seues possibilitats d’expressió i comunicació.

• Conéixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenrotllen la imaginació i la creativitat.

• Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.

• Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de representació enriquint les possibilitats comunicatives.

• Valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de les diverses obres artístiques del patrimoni conegudes per mitjà de TIC o in situ, i donar-los un significat que els aproxime a la comprensió del món cultural a què pertanyen.

• Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l’expressió artística a través dels distints llenguatges.

• Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i de gaudir, a fi de descobrir i identificar els elements bàsics de l’expressió artística.



5

A.2) OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ PRIMARIA

• Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, i analitzar amb sentit crític.

• Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.

• Conéixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú.

• Apreciar l’existència i la importància de l’idioma valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les valencianes i valencians.

• Apreciar la necessitat de l’ús dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, valencià i castellà, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els seus usos personals com a instrument de comunicació, d’experiència estètica, d’informació i d’aprenentatge.

• Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua oral de manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicar les regles bàsiques de la comunicació oral i adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.

• Utilitzar les diverses classes d’escrit que servixen per a comunicar-se amb les situacions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat.

• Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i d’aprenentatge.

• Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i esforç.

• Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar vocabulari i fixar l’ortografia correcta.



6

• Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i d’enriquiment personal, i acostar-se a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura.

• Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat, així com iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

• Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal�ligrafia, l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.

• Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els estereotips lingüístics que suposen juís de valor i prejuís de tot tipus.

• Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen amb diversos propòsits comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com eines d’informació i d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.

• Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, així com usar les semblances i diferències dels codis per aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús.

Els objectius expressats per a cadascuna de les etapes educatives pretenen assolir la competència lingüística necessària per a expressar i interpretar fets i idees de forma oral i escrita, construir coneixements, autoregular el propi pensament i conducta i interactuar en diferents contextos.



7

B) PROPORCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ I DEL CASTELLÀ I DE LA LLENGUA ESTRANGERA COM A LLENGÜES D’INSTRUCCIÓ.

MODEL 1 ÀREES EN VALENCIÀ

ÀREES EN LLENGUA ESTRANGERA

ÀREES EN CASTELLÀ

E.I. SEGON CICLE

Àrea de llengües, valencià i coneiximent de si mateix a nivell oral Sessions de 30' i 2 sessions de 45’ fins arribar a les 4 hores setmanals

La resta del currículum

PRIMER CICLE

Àrea de valencià, llengua i literatura 4 sessions

Anglés 2 sessións


SEGON CICLE

Àrea de valencià llengua i literatura 4 sessions i àrea de Coneixement del Medi 4 sessions

Anglés 2 sessións a tercer i 3 sessions a quart


E.P.

TERCER CICLE

Àrea de valencià llengua i literatura 4 sessións i àrea de Coneixement del Medi 3 sessions en cinqué i 4 sessions en sisé

Anglés 3 sessions


C) MOMENT I SEQÜÈNCIA D’INTRODUCCIÓ SISTEMÀTICA DE LA LECTOESCRIPTURA EN VALENCIÀ, CASTELLÀ I LLENGUA ESTRANGERA

• El moment a infantil serà a les entrades i eixides, i un temps dedicat a treballar únicament la llengua Valenciana i castellana.

• En l'Educado Infantil donarem mes importància a la comunicació oral de la llengua, que a la llengua escrita tant en castella com en valencià.



8

L’aprenentatge de lèscriptura i de la lectura es realitza de manera interactiva i s’ha d’encabir en un marc de construcció de sentit. La funció comunicativa de la llengua, la comprensió i l’expressió són els eixos essencials sobre els quals s’han de realitzar estos aprenentatges. Al mateix temps que s’estructura el llenguatge oral, el món social ofereix als xiquets i a les xiquetes objectes i situacions on l’escrit està present. Làprenentatge de la llengua escrita ha de ser considerada a lÈducació Infantil no com un treball sistemàtic dùna sèrie dàctivitats perceptivo-motrius "preparatòries per a ", sinó com un objecte de coneixement on l'infant realitza tot un esforç intel�lectual en pensar i emprar les estratègies específiques per a comprendre la naturalesa del sistema. El professorat d'Educació Infantil ha d’oferir les oportunitats i les situacions particulars en què sèmpra lèscrit, per a diferents situacions i usos, amb la finalitat que l'infant puga conéixer l’estructura del sistema en situacions reals d’ús. L’aprenentatge formal de la lectura i l’escriptura es farà en primer lloc en castellà i poc després o simultàniament, en valencià, tot procurant mantindre el binomi una persona-una llengua i contextualitacions diferents per a cada llengua. En fer l’aprenentatge de la lectoescriptura en les dues llengües en l’Educació Infantil, a partir dels contextos creats per a cada llengua aconseguirem co-construir el codi escrit i que els alumnes adqueresquen una competència lingüística i comunicativa en castellà i valencià que facilitarà l’accés a l’estudi de les àrees en les dues llengües al 1r cicle de Primària. El llenguatge escrit en llengua estrangera s’introduirà a partir del 1r nivell del 1r cicle de Primària

D) TRACTAMENT METODOLÓGIC DE LES DIFERENTS LLENGÜES: CASTELLÀ (L1), VALENCIÀ (L2), IDIOMA ESTRANGER (L3)

D.1 Com a àrees lingüístiques. És recomanable un tractament integrat de les tres llengües del currículum, posant l’èmfasi, sobretot, en l’ensenyament del Valencià, en els aspectes comunicatius, de comprensió i expressió, de bon començament, en detriment, si cal, d’una reflexió prematura sobre el codi, de manera que en arribar al tercer nivell de l’Educació Primària, en què s’incorpora com a llengua vehicular, els/les alumnes siguen suficientment competents per seguir-ne els ensenyaments amb profit.



9

L1

EI.: Mòduls globalitzats d’aprenentatge o Projectes de treball globalitzats. Iniciació a la lectoescriptura. Primària: 1r Cicle.- Afermament de la lectura i de l’escriptura partint de les idees prèvies de l’alumnat per arribar a un aprenentatge significatiu. Potenciar l’hàbit lector. 2n Cicle.- Gaudir del món de la lectura. Interpretar i produir gèneres textuals. Potenciar l’hàbit lector. 3r Cicle.- Utilització de la llengua com a instrument d’aprenentatge. Reflexionar sobre l’ús de la llengua. Potenciar l’hàbit lector.

L2

EI. :Es treballarà sobretot a nivell oral i en les situacions quotidianes (projectes de treball, mòduls globalitzats a partir de contes, hàbits i rutines, entrades i eixides, celebracions, esplai, cançons, jocs, etc.) i a nivell de lectura i d’escriptura de la necessitat derivada d’estes situacions quan hi aparega en textos reals de la vida quotidiana. Iniciació a la lectoescriptura. Primària: 1r Cicle.- Afermament de la lectura i de l’escriptura partint de les idees prèvies de l’alumnat per arribar a un aprenentatge significatiu. Potenciar l’hàbit lector. 2n Cicle.- Gaudir del món de la lectura. Interpretar i produir gèneres textuals. Potenciar l’hàbit lector. 3r Cicle.- Utilització de la llengua com a instrument d’aprenentatge. Reflexionar sobre l’ús de la llengua. Potenciar l’hàbit lector.

L3

EI. : Es treballarà sobretot a nivell oral i en les situacions quotidianes (mòduls globalitzats a partir de contes, hàbits i rutines, entrades i eixides, celebracions, esplai, cançons, jocs, etc.) d’aquells contextos que ja hagen treballat ja, en L1 i/o L2. Primària: 1r Cicle.- Es treballarà sobretot a nivell oral i en les situacions quotidianes (mòduls globalitzats a partir de contes, hàbits i rutines, entrades i eixides, celebracions, esplai, cançons, jocs, etc.) d’aquells contextos que ja hagen treballat ja, en L1 i/o L2. Introducció a la lectoescriptura. 2n Cicle.- Iniciació a la lectura de textos curts. Interpretar i produir gèneres textuals. 3r Cicle.- Utilització de la llengua com a instrument d’aprenentatge. Reflexionar sobre l’ús de la llengua. Potenciar l’hàbit lector.



10

D.2 Aspectes metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció. Dins les possibilitats organitzatives del centre se intentará que l’alumnat identifique un/a professora/or amb en una llengua. * Cal planificar situacions comunicatives atractives per a l’alumnat evitant la traducció, cercant sinònims, fent aclariments, definicions etc. * És important la separació de contextos d’aprenentatge per a cadascuna de les llengües, i l’organització de l’ensenyament-aprenentatge en un marc interactiu i afavoridor de l’aprenentatge autònom, en el qual el professor/a encoratja la intervenció plena dels alumnes i les alumnes en una varietat de discursos, integrats en tasques en què es construeixen coneixements significatius i funcionals, en lloc d’exercir un control exclusiu sobre la paraula i un ús de la llengua centrat en la transmissió de coneixements. Este tractament exigix, igualment, unes unitats d’intervenció didàctica comunicatives globalitzades - activitats puntuals, unitats didàctiques, projectes de treball...- i una utilització de l’espai, un agrupament dels alumnes i una distribució del temps molt flexibles i adaptats precisament a les unitats d’intervenció, que permeta que estes es desenvolupen en una ambient ric en interaccions i comunicació dins la classe. D.3 Aspectes metodològic-organitzatius. Distribució d’espai i temps.

A l’educació infantil i al 1r cicle de Primària, la gran dificultat de l’alumnat és separar en la seua ment els diferents codis amb els que interactua amb les persones que els ensenyen les diverses llengües del currículum. Separar l’entrada lingüística mitjançant els binomis següents (per ordre d’efectivitat,) una persona-una llengua, o una franja horària-una llengua, o finalment un espai-una llengua, els ajuda a estructurar els diferents codis.

Això és relativament fàcil a l’Educació Infantil ja que compta amb un mestre o mestra de suport per cada tres unitats i un tractament globalitzat.

A l’Educació Primària també és possible mantindre algun dels tres binomis. Així, Educació Física i Música (dins Educació Artística) que compten amb especialistes, poden convertir-se en referents mestres-valencià i el mateix amb la llengua estrangera.

Tot i això, a partir de 3r de Primària, podem associar l’àrea amb una llengua determinada, encara que podem tindre certes dificultats per



11

a definir la llengua de relació afectiva personal amb l’alumnat (llengua de relació fora de l’ús en les àrees).

D.4. Metodologia a emprar utilitzant la llengua estrangera. El tractament que hom ha de donar a l’ensenyament d’una llengua estrangera ha de ser la de facilitar la comunicació personal en situacions comunicatives informals primer, i més formals després, a mesura que es va dominant el codi. La gran dificultat en l’adquisició de segones llengües, sobre tot si no tenen una presència social adequada a l’edat, com ara la llengua estrangera, és l’adquisició de l’oral. Un enfocament comunicatiu suposa la creació de contextos d’ús de la llengua estrangera i l’ús exclussiu per part del professorat d’esta llengua, sobretot a l’Educació Infantil i al 1r cicle de Primària, on l’ús ha de ser majoritàriament a nivell oral. A mesura que avancem en edat, l’ensenyament de la llengua estrangera pot anar descansant progressivament en l’escrit, per tal d’aprendre el codi, però sense abandonar la creació de contextos d’ús de l’oral. D.5 Tractament Integrat de llengües

Es recomanable un tractament integrat de les tres llengües del currículum, integració que exigeix per part del professorat l’adopció d’uns criteris comuns sobre la manera d’ensenyar la llengua en general i l’aplicació d’un tractament diferenciat per a cadascuna segons siga L1, L2 o L3, en funció de la seua situació sociolingüística, de la seua presència en l’activitat social o en el currículum i del coneixement que tenen els alumnes de cadascuna de les llengües.

Els objectius i els continguts lingüístics s’han de distribuir en cadascuna, de manera que evitem interferències i unifiquem elements conceptuals. El que es preten amb el tractament integrat és que donat que moltes de les habilitats i coneixements que formen part de la competència comunicativa plurilingüe són comuns a totes les llengües: podem aprendre’ls o construir-los quan aprenen una llengua i tranferir-los a l’aprenentatge de les altres; no cal treballar-los en cadascuna. D.6 Tractament integrat de les llengües i els continguts

El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe ha de tindre en compte, a més de l’ensenyament dels continguts de l’àrea, certs aspectes derivats del seu ús vehicular, en especial el tractament de



12

part dels continguts de l’àrea de llengua conjuntament amb els continguts de les àrees no lingüístiques. Especialment per tres motius:

• Perquè és la millor manera de dedicar més temps a una llengua sense augmentar-ne l’horari.

• Perquè certs continguts lingüístics, cognitius i estratègics es

treballen millor integrats en les àrees no lingüístiques que en l’àrea de llengua.

• Perquè, possiblement, certs continguts de les àrees no

lingüístiques s’aprenen millor si es treballen alhora els recursos de llenguatge acadèmic per a contruir-los.

Per a dur a la pràctica un tractament integrat de llengua i contingut

s’exigix un acord inicial sobre la pertinència de tractar determinats continguts de l’àrea de llengua en les àrees no lingüístiques i sobre quins estos continguts. E). PREVISIÓ D’ACTUACIONS AMB L’ALUMNAT DE NOVA INCORPORACIÓ AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ I QUE NECESSITE UNA ATENCIÓ ESPECÍFICA PER SUPLIR LA BAIXA COMPETÈNCIA D’ESTOS EN ALGUNA DE LES LLENGÜES OFICIALS.

La presència l’alumnat que s’incorpora al nostre sistema educatiu i que desconeix alguna de les llengües oficials, o en alguns casos les dues, fa absolutament necessari que els centres fixen una sèrie d’objectius i establisquen tot un seguit d’estratègies i actuacions per suplir la baixa competència lingüística d’este alumnat en qualsevol de les llengües. No fer-ho, no dotar-los d’una bona competència en valencià i castellà, seria una clara discriminació perquè estaríem entrebancant el seu itinerari educatiu, impedint la seua integració en la nostra societat, impedint l’accés a certs llocs de treball i negant-los la possibilitat de gaudir d’una llengua i d’una cultura.

És per això que el centre prendrà les mesures necessàries per garantir la consecució dels objectius que en matèria de llengües determina el nostre ordenament legal i s’organitzarà d’acord amb les següents orientacions generals: • La planificació del suport per l’alumnat nouvingut tindrà els següents

objectius:



13

1. Dotar l’alumnat, el més prompte possible, d’una competència comunicativa bàsica en castellà i valencià que li permeta seguir les diferents àrees del currículum, relacionar-se amb la resta de companys i companyes i adquirir progressivament una capacitat de comunicació que el portarà a un major domini de les llengües.

2. Desenvolupar una actitud positiva vers el valencià i al procés de

normalització lingüística.

3. Oferir ajudes perquè puguen comprendre i tractar continguts de les diferents àrees i que els permetran una major integració en les activitats d’aula.

• L’atenció a l’alumnat nouvingut és competència de tot l’equip de

mestres i responsabilitat del tutor o tutora. • Centrarem els esforços en la comunicació, no en la forma. • A Infantil i 1r cicle, si cal fer-ne, el suport es farà dins l’aula. Al 2n

i 3r cicle alternarem l’aula de suport i el suport dins l’aula. • Al 1r cicle caldrà parar especial atenció a l’adquisició de la

lectoescriptura. Al 2n i 3r cicle, també, si l’alumne no està alfabetitzat o ho està en un alfabet diferent.

• Sempre que siga possible, serà preferible que el suport el faça el

tutor/a, especialment si és dins l’aula. Hi poden participar el professorat de suport o de compensatòria i la resta de professorat del cicle. En cap cas no és aconsellable que participe un gran nombre de professorat.

• Al 2n i 3r cicle de Primària, en un primer moment, mentre no té

competència comunicativa, pot rebre el suport lingüístic fora de l’aula quan la resta de companys realitza activitats en matèries instrumentals. No és convenient organitzar el suport quan la resta de la classe segueix activitats d’educació física i artística, en les quals pot participar sense tindre una elevada competència lingüística. Al 1r cicle el suport es farà sempre dins l’aula. Si el suport es fa dins l’aula es farà en les hores de les àrees instrumentals.

• Mentre l’alumnat no puga seguir les diferents àrees, com els

companys de nivell, serà avaluat d’acord amb les Adaptacions Curriculars Individuals no significatives que se li hagen fet.



14

• Es dissenyaran activitats específiques, d’acord amb la seua edat, per a què l’alumne prenga consciència de les llengües que interactuen al context escolar i social i que haurà d’arribar a dominar.

• S’haurà de valorar com un fet positiu la competència que de les

llengües te l’alumne (incloent la llengua o llengües familiars que coneix) dins un plantejament plurilingüe que afavorisca les transferències entre les llengües que sap i que està aprenent.

Totes estes orientacions es concretaran al Pla d’Acollida del Centre (si

n’hi ha) als PC, dins l’apartat d’atenció a la diversitat, i al PAT.

F) ASPECTES ESPECÍFICS DE L’AVALUACIÓ. f.1 De la competència comunicativa de les dues llengües oficials.

Els equips de cicle elaboraran una prova que permeta conèixer la competència lingüística i comunicativa de cadascuna de les dues llengües oficials en finalitzar els cicles, la qual serà presentada a la Comissió de Coordinació Pedagògica i al Claustre per a la seua aprovació.

Els resultats d’ estes proves ens donarà arguments suficients per a

modificar o no el Disseny Particular del Programa per tal d’aconseguir l’objectiu final de dominar les dues llengües oficials i una llengua estrangera.

f.2 De la competència comunicativa en llengua estrangera

Per a l’avaluació de la competència comunicativa i lingüística de la llengua estrangera, al primer cicle de Primària, es considerarà la comprensió oral sobre la resta de les destreses lingüístiques. L’avaluació de l’expressió i capacitat d’interactuar oralment i la comprensió i expressió escrita, apareixerà progressivament al llarg de la resta de cicles de l’Educació Primària.

f.3 Decisió sobre la llengua en que es farà l’avaluació en cadascuna de les àrees i cicles, atenent a la llengua en que s’imparteix estes àrees, i a la major o menor competència dels alumnes i les alumnes.

Cada àrea del currículum serà avaluada en la seua llengua vehicular.



15

G.- CRITERIS PER A LA VALORACIÓ, ELECCIÓ I ELABORACIÓ DELS MATERIALS CURRICULARS. • El material curricular utilitzat a les àrees en les quals el valencià és la

llengua d’instrucció, serà sempre en valencià; i si es tracta de la llengua estrangera, en Anglés o la llengua estrangera triada.

• A l’hora de decidir els materials curriculars que utilitzarem, hem de

tenir present els següents criteris: o Tenir en compte els coneixements previs de l’alumnat. o Dissenyar activitats amb un alt potencial motivador. o Aconseguir que es produesquen aprenentatges significatius. o Que contemplen un enfocament comunicatiu globalitzador al

mateix temps que permeta l’adaptació individualitzada. o Que tracte aspectes com ara: coeducació, intercurturalisme

solidaritat, ecologia, tractament de la diversitat... o Que propose activitats complementàries per al professorat i

per a l’alumnat. o El seu contingut ha de tenir materials diversos.

H.- COL.LABORACIÓ DE LES FAMILIES. • A l’hora de proporcionar a l’alumnat unes experiències enriquidores

en la llar. • A l’hora de treballar destreses relacionades amb la lectura i l’

escriptura • A l’hora de transmetre actituds. • La col�laboració de les famílies ha de ser total i no únicament en el

que fa referència als aspectes lingüístics. Per això, es proposa que siga important la seua aportació en la creació de tallers, trobades, etc.

• Pel que fa a l’aspecte lingüístic, participació en les activitats que fomenten la lectura, com ara: setmanes literàries, jornades d’ expressió, fira del llibre, concursos literaris...

• Aprofitar els coneixements dels pares,mares, iaios, etc, respecte a la seua professió, habilitats personals, per tal d’oferir un altre model lingüístic : entrevistes, contes, cançons, endevinalles, ...etc.

• Sensibilitzar a l’ AMPA per tal d’utilitzar el valencià en les seues propostes, activitats, comunicacions...etc, en consonància amb el Pla de Normalització Lingüística del Centre.



16

I.- SITUACIONS, DECISIONS ORGANITZATIVES I NECESSITATS. I.1 Disponibilitat de professorat titular per a posar en marxa el Programa.

El personal docent del centre: EDUCACIÓ INFANTIL:

• 6 tutors + 2 de suport EDUCACIÓ PRIMÀRIA:

• 12 mestres (generalistes). • 2 mestres (especialistes) de E.F. • 1 mestra (especialista) de música. • 2 mestres de P.T. • 1 mestra d'Idioma (Anglés). • 1 mestra d'Idioma (Francés). 1 professora de religió catòlica. 1 logopeda.

1 psicopedagoga del SPE.

La gran majoria del personal docent ho és amb destí definitiu en el centre, mostrant una estabilitat que cal aprofitar, i que denota la satisfacció del professorat que tendix a romandre en el centre fins a la seua jubilació, aportant la seua dilatada experiència en el procés educatiu.

El professorat conta amb titolació de capacitació o de Mestre de valencià i pot sense problema desenvolupar les activitats programades per superar els objetius dáquest programa. complix bé amb l'horari de treball, i justifiquen sempre les faltes d'assistència, que solen ser poques. NOVES TECNOLOGIES: La gran majoria dels membres del Claustre estan participant en cursos de Lliurex, pissarra digital, etc. Conscients de la necessitat adaptar-se als avanços de l'era digital i aplicar-los als processos d'ensenyança-aprenentatge.

I.2 Criteris d’adscripció del professorat per tal de garantir l’aplicació del Programa. • Assegurar que el professorat que imparteix les àrees del currículum

dissenyades en Valencià té la titulació adient i la competència lingüística suficient.



17

• Organitzativament es realitzaran els canvis del professorat que calguen per tal d’assegurar la correcta aplicació del programa.

• Es fará coicidir el professor amb la llengua sempre que siga possible. I.3 Necessitats de formació. * Organització de Cursos d’Actualització Lingüística (CAL) quan tingam possibilitats. * Creació de seminaris. * Assistència a cursos de formació. I.4 Necessitats d’assessorament • Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià, (Servei

d’Ensenyaments en Valencià). • Assessors/es dels Centres de Formació i Innovació i Recursos de la

Comunitat Valenciana, (Servei de Formació del Professorat). I.5.- Necessitats de formació del personal administratiu i de serveis i de les famílies del centre. • Les AMPA podran sol�licitar la realització de cursos de valencià a l’EPA

de la població o a la l'Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autonòmica d'Educació de la Conselleria d'Educació.

I.6 Actitud dels pares i actuacions de sensibilització que es proposa dur endavant al Centre, amb la col�laboració de l’Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià i la Inspecció d’Educació, si s’escau, per motivar-los envers la participació activa en l’inici i desenvolupament del programa. • Sol�licitar ajuda a l’Assessoria Didàctica per tal de realitzar les

actuacions necessàries, donar les informacions pertinents i evitar confusions.

• Es poden fer xarrades informatives amb pares, Consell Escolar, Junta de l’AMPA.

• Activitats de sensibilització: fulls informatius. etc.



18

J. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜISTICA DEL CONTEXT I INFORME SOBRE LA REALITAT LINGÜÍSTICA DE L’ALUMNAT. A) De la zona o poble on s'ubica el centro. Al nostre barri conflueixen per una banda un xicotet porcentatje de gent major que coneix el valencià però que el parla poc i per altra, gent jove que ha arribat fa poc i que encara que a vegades ve d’altres barris mes valencianoparlants ha de conviure amb molts altres que venen de fora o del centre on casi no es parla o no es parla gens. Al nostre centre conviüen un 55% de gent de la comunitat amb un 33% de fora de la comunitat i un 12% estranger. B) Us i coneixement del Valencià per part de les famílies segon enquesta realitzada a maig de 2010. El 57,6 % dels pares i el 52,1 % de les mares, son nascuts a la Comunitat Valenciana i el 10,7 % dels pares i el 13,9% de les mares son de fora de Espanya. El 52,5 % viu a San Blai i el 47,5 a altres barris. El 29,2 % meyns de 5 anys, el 32,8 % entre 5 i 10 anys i el 37,9 % mes de 10 anys. El 24% dels pares i el 30% de les mares saben escriure en valencià. El 32% dels pares i el 35% de les mares saben parlar valencià. El 18% dels pares i el 16% de les mares el parlen. El 34% dels pares i el 42% de les mares el lligen. El 65% dels pares i el 64% de les mares l’entenen C) Estimació global sobre els grup actuals d'Educació Infantil: El 32% dels pares i mares son nascuts a la Comunitat, el 30 % viuen al barri i el 36 % ho fan desde fa mes de 10 anys.

- Percentatge d'alumnat valencianoparlant:

El 3% el parla i el 10 % l’enten.

- Percentatge d'alumnat no valencianoparlant:



19

El 8,9 % parla estranger i el 88% es castellanoparlan RESUM GRAFIC DE LA ENQUESTA REALITZADA

199180

89100

51 48

020406080

100120140160180200

Nombre d'alumnes

C.Valenciana Restad'Espanya

Estranger

PROCEDÈNCIA FAMILIAR

Del Pare

De la mare

80

106

61

113

217

101106

55

139

212

2435

212547

0

50

100

150

200

250

Pare Mare Altres

ÚS DEL VALENCIÀ A L'ENTORN FAMILIAR

El sap escriure

El sap parlar

El parla

El llig

L'entén



20

6

308

16

0

50

100

150

200

250

300

350

Valencià Castellà Amb dues

LLENGÜA DE RELACIÓ A L'ENTORN FAMILIAR

147

79

139

98

79

141

99110 106

7669

94

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Si (CASA) NO Amb Dificultats

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA DE L´ALUMNE

L'entén

El parla

El llig

L'escriu



21

ENQUESTA DUTA A TERME

ENQUESTA LINGÜÍSTICA DE L'ÚS DEL VALENCIÀ CURS / CURSO 2009 / 2010 ENCUESTA LINGÜÍSTICA DEL USO DEL VALENCIANO INFANTIL

NIVELL / NIVEL IN3 IN4 IN5 36 40 25 TOTAL 101

A) PROCEDÈNCIA FAMILIAR PROCEDENCIA FAMILIAR

C. VALENCIANA RESTA D'ESPANYA RESTO DE ESPAÑA

ESTRANGER EXTRANJERO

I3 I4 IN5 TOTAL I3 I4 INF5 TOTAL I3 I4 INF5 TOTAL

Lloc de naixement del pare / Lugar de nacimiento del padre

24 25 16 65 8 6 4 18 4 9 1 14

Lloc de naixement de la mare / Lugar de nacimiento de la madre

20 21 18 59 11 12 4 27 5 7 1 13

S. BLAI / S. BLAS ALTRES / OTROS

Ciutat-localitat-barri on viuen / Ciudad-localidad-barrio donde viven

23 20 9 52 13 20 8 41

5 ANYS / AÑOS 5 - 10 ANYS / AÑOS 10 ANYS / AÑOS

Quant de temps fa que hi viuen? / ¿Cuánto tiempo hace que viven?

10 13 3 26 14 17 1 32 12 13 9 34

B) ÚS DEL VALENCIÀ A L'ENTORN FAMILIAR / USO DEL VALENCIANO EN EL ENTORNO

FAMILIAR

PARE / PADRE MARE / MADRE ALTRES / OTROS

INF5 TOTAL INF5 TOTAL INF5º TOTAL

El sap escriure / Lo sabe escribir 13 12 4 29 14 16 10 40 1 7 8

El sap parlar / Lo sabe hablar 17 17 4 38 13 16 9 38 2 8 10

El parla / Lo habla 3 8 1 12 1 3 1 5 1 7 8

El llig / Lo lee 12 21 9 42 15 23 16 54 0 7 7

L'entén / Lo entiende 25 32 20 77 26 31 22 79 2 7 9

C) LLENGUA DE RELACIÓ A L'ENTORN FAMILIAR / LENGUA DE RELACIÓN EN EL ENTORNO

FAMILIAR

VALENCIÀ VALENCIANO CASTELLÀ CASTELLANO AMBDUES / LAS DOS

INF5 TOTAL INF5 TOTAL INF5 TOTAL

0 0 0 0 35 38 25 98 1 1 0 2

ALTRES/ OTRAS

1 7 0 9

D) COMPETÀNCIA LINGÜÍSTICA DE L'ALUMNE/A // COMPETENCIA LINGÜÍSTICA DEL/A ALUMNNO/A

SI (CASA) NO AMB DIFICULTATS/CON DIFICULTAD

INF5 TOTAL º INF5 TOTAL INF5 TOTAL

L'enten / Lo entiende 2 4 4 10 23 24 8 55 11 12 13 36

El parla / Lo habla 1 2 0 3 17 34 24 75 1 4 1 6

El llig / Lo lee 0 0 0 0 17 36 25 78 2 4 0 6

L'escriu / Lo escribe 1 0 0 1 17 36 25 78 1 4 0 5



22

ENQUESTA LINGÜÍSTICA DE L'ÚS DEL VALENCIÀ CURS / CURSO 2009 / 2010 ENCUESTA LINGÜÍSTICA DEL USO DEL VALENCIANO

PRIMER CICLE/O

NIVELL / NIVEL 1º 2º TOTAL A) PROCEDÈNCIA FAMILIAR

PROCEDENCIA FAMILIAR C. VALENCIANA RESTA D'ESPANYA

RESTO DE ESPAÑA ESTRANGER EXTRANJERO

TOTAL TOTAL TOTAL


14 13 9 12 48 5 6 7 2 20 2 1 5 1 9


15 7 11 8 41 4 9 4 5 22 2 1 6 2 11



12 10 13 4 39 9 9 5 11 34



8 5 6 2 21 5 7 6 3 21 8 6 9 10 33

B) ÚS DEL VALENCIÀ A L'ENTORN FAMILIAR / USO DEL VALENCIANO EN EL ENTORNO

FAMILIAR


TOTAL TOTAL TOTAL

El sap escriure / Lo sabe escribir 5 4 4 5 18 3 2 5 6 16 2 2

El sap parlar / Lo sabe hablar 6 4 4 5 19 4 2 3 4 13 2 2

El parla / Lo habla 2 2 2 2 8 0 2 3 1 6 1 1

El llig / Lo lee 7 3 5 5 20 8 2 5 10 25 2 2

L'entén / Lo entiende 16 13 18 11 58 13 9 18 13 53 4 6 10

C) LLENGUA DE RELACIÓ A L'ENTORN FAMILIAR / LENGUA DE RELACIÓN EN EL ENTORNO

FAMILIAR


TOTAL TOTAL TOTAL

1 1 0 0 2 20 17 19 14 70 1 1 2

ALTRES/ OTRAS

1



TOTAL TOTAL TOTAL

L'enten / Lo entiende 6 3 6 6 21 12 3 2 2 19 3 13 13 7 36

El parla / Lo habla 1 3 1 5 18 9 13 40 2 9 7 1 19

El llig / Lo lee 5 6 5 16 13 2 3 18 3 10 12 7 32

L'escriu / Lo escribe 3 6 2 11 16 3 5 24 2 6 10 8 26



23


SEGON CICLE/SEGUNDO CICLO




TOTAL TOTAL TOTAL


12 8 11 14 45 5 6 9 6 26 4 5 3 3 15


10 12 12 15 49 8 4 9 3 26 3 4 2 3 12



11 8 9 10 38 10 12 14 13 49



7 4 7 5 23 6 12 3 12 33 8 4 13 6 31

B) ÚS DEL VALENCIÀ A L'ENTORN FAMILIAR / USO DEL VALENCIANO

EN EL ENTORNO FAMILIAR


TOTAL TOTAL TOTAL

El sap escriure / Lo sabe escribir 7 5 6 6 24 8 4 5 9 31 2 2 4 8

El sap parlar / Lo sabe hablar 7 7 14 9 37 8 8 15 9 40 1 3 8 5 17

El parla / Lo habla 1 1 6 4 12 1 1 7 2 11 1 3 2 3 9

El llig / Lo lee 10 7 6 9 32 11 13 5 10 39 3 1 6 10

L'entén / Lo entiende 14 15 7 17 53 14 17 6 17 54 3 3 9 7 22

C) LLENGUA DE RELACIÓ A L'ENTORN FAMILIAR / LENGUA DE

RELACIÓN EN EL ENTORNO FAMILIAR


TOTAL TOTAL TOTAL

0 0 1 1 19 20 20 22 81 2 0 3 2 7

ALTRES/ OTRAS



TOTAL TOTAL TOTAL

L'enten / Lo entiende 15 12 14 17 58 1 0 1 2 4 4 8 8 4 24

El parla / Lo habla 9 3 8 11 31 4 5 1 5 15 8 12 14 7 41

El llig / Lo lee 16 14 12 18 60 1 0 1 2 4 6 10 5 25

L'escriu / Lo escribe 9 9 10 10 38 2 1 1 4 10 11 13 13 47



24


TERCER CICLE/CICLO




TOTAL TOTAL TOTAL


8 10 7 6 41 5 9 5 6 25 4 4 1 4 13


7 10 6 8 31 6 9 5 5 25 4 4 1 3 12



9 13 8 10 40 8 10 5 6 29



3 14 4 6 27 6 4 3 13 13 3 6 6 28




TOTAL TOTAL TOTAL

El sap escriure / Lo sabe escribir 5 3 1 9 6 1 5 2 14 6 6

El sap parlar / Lo sabe hablar 5 5 2 12 6 1 5 3 15 6 6

El parla / Lo habla 5 19 4 1 29 6 20 5 2 33 3 3

El llig / Lo lee 5 2 5 7 19 6 1 6 8 21 6 6

L'entén / Lo entiende 11 2 5 11 29 11 7 8 26 6 6




TOTAL TOTAL TOTAL

2 1 15 19 10 15 59 2 2 1

ALTRES/ OTRAS

2 2 1



TOTAL TOTAL TOTAL

L'enten / Lo entiende 17 18 10 13 58 1 1 4 3 3 10

El parla / Lo habla 13 16 6 5 40 3 8 11 4 4 7 3 18

El llig / Lo lee 16 18 13 16 63 1 1 2 4 6

L'escriu / Lo escribe 10 16 10 12 48 1 3 4 6 4 3 3 16


SI (ESC) NO

TOTAL TOTAL TOTAL

L'enten / Lo entiende 25 19 13 16 73 4 4

El parla / Lo habla 20 19 10 12 61 5 4 3 4 16

El llig / Lo lee 25 19 13 16 74 4 4

L'escriu / Lo escribe 20 19 10 12 61



25

RESUM DE DADES PER NIVELLS

ENQUESTA LINGÜÍSTICA DE L'ÚS DEL VALENCIÀ CURS / CURSO 2009 / 2010

ENCUESTA LINGÜÍSTICA DEL USO DEL VALENCIANO INF 1º 2º 3º 4º 5º 6º

NIVELL / NIVEL IN 1º 2º 3º 4º 5º 6º TOTAL 101 41 36 40 46 40 31

A) PROCEDÈNCIA FAMILIAR PROCEDENCIA FAMILIAR

C. VALENCIANA RESTA D'ESPANYA RESTO DE ESPAÑA

ESTRANGER EXTRANJERO

TOTAL TOTAL TOTAL


199 93 37


180 100 48



169 153



97 109 126




TOTAL TOTAL TOTAL

El sap escriure / Lo sabe escribir 80 101 24

El sap parlar / Lo sabe hablar 106 116 35

El parla / Lo habla 61 55 21

El llig / Lo lee 113 139 25

L'entén / Lo entiende 217 212 47




TOTAL TOTAL TOTAL

6 308 14

ALTRES/ OTRAS

15



TOTAL TOTAL TOTAL

L'enten / Lo entiende 147 79 106

El parla / Lo habla 79 141 84

El llig / Lo lee 139 99 67

L'escriu / Lo escribe 98 110 94



26

*PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA .

1- Anàlisi del context: 1a ).Context extraescolar: El Centre San Fernando está situat al barri de San Blas a la ciutat

d’Alacant. El Col.legi San Fernando és de Titularitat Pública, pertanyent a la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Es troba situat en la ciutat d'Alacant, concretament en el Barri de Sant Blai. El barri és un dels més extensos i poblats de la ciutat, i compta amb més de 16.000 habitants. Conta amb modernes urbanizacions que el fan creixer per tot arreu. El Col.legi té ja una antigüetat de més de 30 anys, per la qual cosa el seu arrelament en la societat és més que notable. Així que gaudix d'un cert prestigi en el barri ja que presta un servici inestimable tant en la seua funció d'educar com en la seua funció de ser transmissor de la cultura Alacantina i dels bons costums del nostre barri. A més, el centre té vocació de servici, per la qual cosa les instal.lacions servixen també per a múltiples activitats. Des de l'escola matinera o el servici de menjador escolar, amb la que s'ajuda a les famílies a millorar en la seua integració vida familiar – Vida laboral, fins a l'organització de cursos per a pares així com esdeveniments culturals i esportius de qualsevol tipus, que transcendixen l'horari escolar i donen un valor afegit al servici bàsic d'educació que s'espera del centre. És per tant el col.legi San Fernando, un servici essencial en el barri, i una font de col.laboració amb la resta d'institucions existents en les proximitats, com el Diari Informació, pavellons poliesportius, Biblioteques, etc. Actualment rep alumnat no sols del nostre barri, sinó també d'altres barris de la ciutat, existint transport escolar. És perquè nostre centre un col.legi que forma part de l'oferta pública d'educació existent en el barri, amb un total de 6 centres públics i 6 centres concertats dins del districte escolar a què pertanyem, que disposen d'Educació Primària.



27

2b). El Centre.

Es un centre de titularitat pública que pertany a l’área de la Coselleria de educación de la Comunitat Valenciana. Es un centre de doble línea de infantil i primaria en el que está implantat el PIP.

Al nostre centre, l’alumnat és pràcticament castellanoparlant, un %; sol el 23% dels alumnes enquestats el parla a casa de tant en tant, un 65 % dels pares manifesta entendre el valencia i sols el 18 % parla, encara que el 57 % dels pares son nascuts a la Comunitat Valenciana, per tant caldrà aconseguir que: * L’ensenyament del valencià reba un tractament bàsicament comunicatiu i alfabetitzador que potencie, sobretot, la comprensió i expressió oral i escrita de manera que després dels ensenyaments rebuts durant el segon cicle de l’educació Infantil i el primer cicle de l'Educació Primària, tots els/les alumnes puguen seguir amb profit l'ensenyament en aquesta llengua de qualsevol àrea curricular, i com a mínim, l’àrea de Coneixement del Medi Natural i Social, a partir del tercer curs de 1'Educació Primària. * En les àrees en què s’utilitze el valencià com a llengua d’instrucció, l'adequació metodològica consistirà en una contextualització absoluta dels coneixements que s' imparteixen, amb la utilització constant de l’observació i manipulació d' elements de la realitat, l’ús de recursos audiovisuals, de recursos TIC, material imprés, etc.; i l'adaptació de la parla del mestre, en complexitat i grau de descontextualització, a les possibilitats de comprensió de l’alumnat en la interacció docent. * Es cree una actitud positiva en l'alumnat envers l'aprenentatge i del valencià per mitjà del clima de la classe i del centre, per l’ús administratiu, acadèmic i social que se n’hi faça, i per les situacions de comunicació oral i escrita no acadèmiques que es promoguen per que hi participe l'alumnat. 2.- Anàlisi de l’ús efectiu del valencià al centre: - Àmbit administratiu i social - Àmbit acadèmic o de gestió pedagògica - Âmbit d’interacció didàctica - Àmbit d’interrelació amb l’entorn sociofamiliar

En qualsevol ámbit el centre tracta de donar resposta als sugeriments plantejats potencian l’ús del valencià, cada día en mes presencia al centre.



28

3.- Objectius, actuacions. Calendari 3.1 Àmbit administratiu Objectius Promocionar l’ús del valencià en tota la documentació administrativa

del centre Fomentar l’ús del valencià en les comunicacions orals

Actuacions

Confeccionar la documentació del centre en les dues llengües

Temporalització

Curs Acadèmic

Indicadors

09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 1. Documents oficials escrits

Documentació interna * * * * * * Arxius * * * * * * Convocatòries * * * * * * Avisos * * * * * * Certificats * * * * * * Actes de reunions * * * * * * Reglaments * * * * * * Fulls informatius... * * * * * * 2. Documentació económica

Rebuts Factures Inventaris Balanços Altres documents comptables.... 3. Comunicació oral

Assembles Reunions de treball Claustres Comissions, cicles, nivells... 4. Símbols / Altres

Retolació externa/interna * * * * * * Horaris * * * * * * Cartells, calendaris * * * * * * Tauler d’anuncis * * * * * * Menús de menjador * * * * * * Catalogació del material * * * * * *



29

Àmbit Acadèmic Objectius Fomentar l’ús del valencià dins d’un context comunicatiu

Utilitzar el valencià en els documents relatius a la planificació educativa, reforç, assessorament… Respectar la legalitat vigent en el que respecta a l’ensenyament del valencià. Aconseguir que els alumnes obtinguen una bona competència lingüística en les dues llengües oficials

Actuacions

Acomplir el que dispose el Disseny Particular dels Programes d’educació Bilingüe. Les programacions es faran en la llengua corresponent, que també s’utilitzarà com a llengua vehicular. Usar el valencià com a llengua d’interrelació fora i dins de l’aula

Temporalització

Curs Acadèmic

Indicadors

09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15

1. Documents de planificació educativa

Projecte Educatiu del Centre * * * * DPP, PNL * * * * * * Pla d’acollida * * * * * * Pla d’atenció a la diversitat * * * * * * Pla d’emergencia * * * * * * Pla de Convivencia * * * * * * Pla d’acció tutorial * * * * * Pla d’interculturalitat * * * * * Reglament de Règim Intern * * * * * Programació General Anual * * * * *

Educació Infantil * * * * * Projectes Curriculars Educació

Primària * * * * *

Àrees en valencià

* * * * * Programacions d’aula

Resta d’àrees * * *

2. Documents i activitats

Adapatacions curriculars PEV/PIL Àrees en valencià

* * * Adaptacions curriculars PIP

Resta d’àrees Projectes de formació en centres * * * Grups de treball adscrits al CEFIRE * * Projectes i relacions amb l’Assessoria de valencià

* * * * * *

Relacions amb la Inspecció educativa

* * * * * *



30

Documentació atenció SPE i Gabinets Psicopedagògics

* * * * *

3. Documents de seguiment i

control

Memoria anual * * * * * * Butlletins de notes * * * * * * Informació a les famílies * * * * * * Expedients de l’alumnat * * * * * * 3.3 Àmbit d’interacció didàctica Objectius Utilitzar la llengua en què s’imparteixen els ensenyaments amb

propietat i correcció. Facilitar dins dels mitjans possibles i les possibilitats econòmiques, el material adequat per a actuar en valencià en tots els àmbits. Afavorir la integració d’ambdues llengües evitant actituds discriminatòries respecte a la llengua.

Actuacions

Acomplir el que disposen el Dissenys Particulars dels Programes d’educació Bilingüe. Les programacions es faran en la llengua corresponent, que també s’utilitzarà com a llengua vehicular. Usar el valencià com a llengua d’interrelació dins de l’aula i fora sempre que siga possible.

Temporalització Indicadors

Curs Acadèmic

09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 1. Actuació del professorat

Entre professors i pares i entre professors, sempre que siga esta la llengua triada per un al menys.

Professor/alumnes * * * * * * Professor/pares i mares * * * * * *

Llengua d’interacció personal Professor/professor * * * * * * 2. Materials didàctics

Llibre de text * * * * * * D’elaboració pròpia * * * * * * Altres textos * * * * * * 3. El Clima de la classe

Retolació, símbols * * * * * * Tauler d’anuncis * * * * * Murals * * * * * Calendaris, cartells * * * * * Horaris * * * * *



31

3.4 Àmbit d’interrelació amb l’entorn Objectius Utilitzar el valencià en les comunicacions orals entre el centre i la

societat: reunions amb pares, activitats extraescolars, celebracions…i tot el que supose atenció al públic

Actuacions

Aconseguir que tots els documents dirigits des del centre cap a la societat que l’envolta estiguen en valencià o bilingüe.

Temporalització Indicadors

Curs Acadèmic

09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15

1. Atenció al públic

Editorials,proveïdors…. Relació amb els monitors i monitores del menjador

2.Relació amb pares/mares

Atenció pares i mares del centre * * * * * * Atenció a l’AMPA * * Reunions amb famílies * * * Sessions informatives del centre * * Activitats extraescolars organitzades per l’AMPA

* *

3. Relació amb l’administració

* * * * *

4. Relació amb altres institucions

Relacions amb associacions culturals, cíviques, Ajuntaments....

* * *

Informacions als mitjans de comunicació

* *

5. Altres

Publicitat del centre * * * * * Activitats extraescolars organitzades pel centre

* * * *

Revistes escolars, dossier, fullets…. * * * * Activitats culturals, festes… * * * * * Actes públics fora del centre en representació del propi centre

* *



32

4.- Avaluació i valoració 4.1 Àmbit administratiu

Curs Acadèmic

Indicadors

09-10 10-11 valoració 11-12 12-13 Valoració 13-14 14-15 valoració

1. Documents oficials

escrits

Documentació interna Si

Arxius

Convocatòries si

Avisos si

Certificats si

Actes de reunions De vegades

Reglaments Si

Fulls informatius... Si

Plans si

2. Documentació

económica

Rebuts De

vegades

Factures De vegades

Inventaris si

Balanços si

Altres documents comptables....

Si

3. Comunicació oral

Assembles Mig

Reunions de treball mig

Claustres no

Comissions, cicles, nivells...

No

4. Símbols / Altres

Retolació externa/interna

Mig

Horaris Si

Cartells, calendaris Mig



33

Tauler d’anuncis Si

Menús de menjador Si

Catalogació del material

Si

4.2 Àmbit Acadèmic

Curs Acadèmic

Indicadors

09-10

10-11

valoració 11-12

12-13

Valoració 13-14

14-15

valoració

Documents de planificació educativa

Projecte Educatiu del Centre mig

DPP, PNL si

Reglament de Règim Intern si

Programació General Anual si

Educació Infantil Mig Projectes Curriculars

Educació Primària

mig

Àrees en valencià

Si Programacions d’aula

Resta d’àrees no

Documents i activitats

Adapatacions curriculars PEV/PIL no

Àrees en valencià

no Adaptacions curriculars PIP

Resta d’àrees No

Projectes de formació en centres No

Grups de treball adscrits al CEFIRE No

Projectes i relacions amb l’Assessoria de valencià

Si

Relacions amb la Inspecció educativa Si

Documentació atenció SPE i Gabinets Psicopedagògics

No

Documents de seguiment i control

Memoria anual Si

Butlletins de notes Si

Informació a les famílies Si

Expedients de l’alumnat Si



34

3 Àmbit d’interacció didàctica

Indicadors

Curs Acadèmic

09-10

10-11

valoració 11-12

12-13

Valoració 13-14

14-15

valoració

1. Actuació del professorat

Professor/alumnes Si

Professor/pares i mares mig

Llengua d’interacció

personal

Professor/professor mig

2. Materials didàctics

Llibre de text Si

D’elaboració pròpia Si

Altres textos Si

3. El Clima de la classe

Retolació, símbols Mig

Tauler d’anuncis Si

Murals Si

Calendaris, cartells mig

Horaris si



35

4.4 Àmbit d’interrelació amb l’entorn

Indicadors

Curs Acadèmic

09-10 10-11 valoració 11-12 12-13 Valoració 13-14 14-15 valoració

Atenció al públic

Editorials,proveïdors…. Mig

Relació amb els monitors i monitores del menjador

no

2.Relació amb pares/mares

Atenció pares i mares del centre mig

Atenció a l’AMPA no

Reunions amb famílies no

Sessions informatives del centre no

Activitats extraescolars organitzades per l’AMPA

mig

3. Relació amb l’administració

Si

4. Relació amb altres institucions

Relacions amb associacions culturals, cíviques, Ajuntaments....

Si

Informacions als mitjans de comunicació

mig

5. Altres

Publicitat del centre Mig

Activitats extraescolars organitzades pel centre

Mig

Revistes escolars, dossier, fullets…. Mig

Activitats culturals, festes… Mig

Actes públics fora del centre en representació del propi centre

Mig



36

EMISSORI CENTRE SAN FERNANDO LOCALITAT ALACANT Distingit senyor, Adjunt remet per a la seua autorització: a.- Disseny Particular del Programa d’Incorporació Progressiva que vol aplicar el centre. b.- Certificació de l’acta de la sessió extraordinaria del Consell Escolar del Centre en la qual s’ha decidit aplicar el programa i s’ha aprovat el DPP. Atentament Alacant 30 de juny.de 2010. El Director/La Directora Segell del centre Sgt. Nom i cognoms Nuria García Sierras SRA. DIRECTOR TERRITORIAL DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ. ALACANT.



37

ASSISTENTS Presidenta Nuria García Sierras Secretària Rosa Mª Martí. Altres membres Inés Tornel Mª Carmen Minguela Juan Carlos Fernandez MªDolores Marín Ana Fuster Elena Felipe Paqui Diaz Rosa Mª Compañy Rosa Mª Falcó Concepción Muñoz Wenceslao Poveda Juan Carlos Del Rio Isabel García Lidia Sellés Manuel Vives Santiago Galán ABSENTS Clara De la Rosa Victor Pérez Elena Sobrino Pedro Hita Fina Marín Andrés Llorens

ACTA de la sessió extraordinània del CONSELL ESCOLAR realitzada en el centre San Fernando de Alacant, el dia 30 de juny del 2010 a les 16,50 hores amb el següent ordre del dia: Assumpte a tractar: Informe i aprovació del Pla Educatiu que inclou el Disseny Particular del programa d'educació bilingüe d'incorporació progressiva. 1. El president/ la presidenta obri la sessió i demana al secretari/ a la secretària que llegisca l'acta de la sessió anterior, que és aprovada sense cap observació 2. Tot seguit, el president/ la presidenta fa la presentació del disseny i exposa els punts següents: a) Objectius generals d'etapa del currículum prescriptiu, contextualitzats atenent la realitat educativa del centre i les exigències del programa d'educació bilingüe adoptat. b) Proporció d'ús vehicular del valencià i del castellà en els diferents Cicles d'Educació Infantil i Primària. c) Moment i sequència d'introducció sistemàtica de la lecto-escriptura en la L1 i la L2 d) Moment d'introducció de la llengua estrangera e) La modalitat del Programa serà Incorporació Progressiva S'inicia a continuació un torn de paraules amb les intervencions dels diferents membres que composen este consell i, finalment es procedeix a la votació que dóna els resultats següents: Vots a favor: 13 Abstencions:4 Vots en contra: 0 Vots nuls:0 Total de vots:17 A la vista dels resultats de la votació, el president declara com aprovat pel Consell Escolar el Pla Educatiu i alça la sessió, de la qual com a secretari/ secretària estenc esta acta. Vist i plau El secretari/La secretària La directora Rosa Mª Martí Nuria García Sierras



38

PIP-PNL Col·legi San Fernando Alacant

Documents

Transcript of PIP-PNL Col·legi San Fernando Alacant