Philippe halsman

12

Transcript of Philippe halsman

(fig.1)

(fig.2)

(fig.3)

(fig.4)

(fig.5)

Comentari de la foto: Salvador Dalí (Dalí atòmic)

Si ens fixem en el punt podem veure els únics punts que hi destaquen són els gats i també Dalí, ho fan per pura qüestió de condensació i perquè la nostra mirada es fixa directament amb ells. Tot i així, s’ha de dir també que la nostra mirada es fixa amb el xorro d’aigua que hi ha al mig de la imatge. El gat destaca més en aquesta foto ja que pels pintors o bé fotògrafs en aquest cas surrealistes els han estimat molt ja que estan relacionats amb esperits misteriosos.

En quant a les liníes un dels motius principals de l’obra és el salt, el més normal és que hi abundin les línies en direccions diferents, així doncs, donant una evolució en el temps i així no es veu una fixació fotogràfica. Tenim diferents tipus de línies com per exemple les líquides, on ens referim a l’aigua que cau, les línies sòlides que fan referència als quadres, les línies d’aire, les quals descriuen els moviments que ocupa cada objecte a la foto, especialment Dalí i el gat.

D’altre banda, si parlem dels plans i l’espai tant les ombres com la materialització i el pes dels objectes dona una idea que ens fa veure que estan volant a l’espai i no que s’estan desplaçant ells mateixos. Així doncs, ens trobem en un espai on floten els objectes i circulen vius. Mitjançant aquesta estratègia ens fa sentir casi bé transportats a l’escena, la qual sembla que formi part d’un teatre o cinema.És un pla general. Tot i així podem dir que hi ha també un primer pla si ens referim al xorro d’aigua, així doncs els gat i Dalí en part, quedarien com a segon pla.

Si parlem de la forma que té la foto, és horitzontal i també podem parlar de tres formes: les formes anguloses (cadira, quadres, etc.), les formes curvilínies (els xorros d’aigua i també les cues dels gats) i finalment les formes que estan vives (Dalí i els gats). S’ha de dir també que aquestes formes et fan pensar que el pintor arribarà al punt màxim d’adrenalina ja intenta connectar-se amb el surrealisme.

En quant a la nitidesa veiem que hi ha una gran profunditat de camp, claredat general i també figures fosques sobre fons clars. Per altra banda, encara que tot es mogui podem veure que els obejctes no han quedat borrosos, estan molt nítids.

D’altre banda, la il·luminació és artificial, és a dir, té una gran intensitat perquè hi hagi gran profunditat de camp. Podem veure com els objectes però, destaquen per ser foscos i negres. La llum principal ve de la part esquerra de la imatge.

En el contrast de la foto, els objectes apareixen d’una manera fosca, inclús de color negre, sobre un fons clar. A part d’això casi bé no hi ha gamma de grisos i existeixen bastants contrastos. Així doncs, com que hi ha una espècia de claredat i nitidesa general no podem acabar de concluïr dient que és una imatge clar-obscura. Sinó que hi ha diferents contrastos a la foto.

I finalment, en quant al color, la foto està feta en blanc i negre i en un ambient fred, tot i així podem veure que no és molt distant i que pot arribar a semblar-nos simpàtic.

Així doncs, en conclusió podem dir que el surrealisme és el més important.

"This fascination with the human face has never left

me. Every face I see seems to hide – and sometimes,

fleetingly, to reveal – the mystery of another human

being. Capturing this revelation became the goal and

passion of my life." –P.H.