UNA REALITATEN MOVIMENTLes tecnologies de la informació i la comunicació impacten en totsels àmbits de la nostra vida com a ciutadans, estudiants, professio-nals o, simplement, persones i els transformen. En aquest númerorecollim unes quantes mostres d’aquests canvis. D’una banda, par-lem amb experts i amb polítics en actiu sobre com les TIC van trans-formant el nostre sistema polític. D’altra banda, presentem els resul-tats d’un estudi sobre l’efecte de les comunicacions mòbils en lanostra societat i com les tecnologies poden ajudar els internautes enles decisions sobre salut o les institucions a salvaguardar el patri-moni cultural. Això és només el principi...Pàgines 6-9

L’OPEN UNIVERSITYI LA UOC SIGNENUN NOU CONVENIDE COL·LABORACIÓ

Pàgina 13

ELS EFECTES DE LESCOMUNICACIONSMÒBILS, ANALITZATSEN EL NOU LLIBREDE MANUELCASTELLSPàgines 20-21

COM FUNCIONENLES COOPERATIVESUNIVERSITÀRIES?

Pàgines 25-27

Maig 2007. Núm. 27Publicació periòdicade la Universitat Obertade Catalunya

www.uoc.edu

Món

Si us endinseu en aquest número de Món Uoc, hi trobareu as-pectes del que forma el dia a dia de la nostra universitat: elsresultats de grups de recerca, els nostre interès constant per

l’impacte de les noves tecnologies en els diversos àmbits de la so-cietat, la preocupació per l’evolució de l’ensenyament virtual, lanostra gent, les nostres publicacions i els nostres estudis...

Però, al marge de la nostra activitat habitual, vull remarcar enaquest editorial la campanya “Cultura de pau”, que hem posaten marxa el dia 10 de maig. Ho fem quan es compleixen setantaanys de la destrucció de la vila basca de Gernika, però també dela creació del Guernica.

Un 10 de maig, ara fa setanta anys, Pablo Picasso va fer la prime-ra pinzellada a la tela del Guernica, l’obra d’art que millor ex-pressa i significa l’horror de la guerra i simbolitza l’anhel de lespersones de viure i conviure en pau, un Guernica que des de laUOC creiem inacabat, ja que els ideals i propostes que tanca elquadre encara són lluny d’aconseguir-se.

L’interès de la UOC per la pau i les activitats solidàries es fona-menta en el paper i la responsabilitat que tenim les universitatsd’aportar a la societat iniciatives que contribueixin a millorar lasocietat mateixa i la vida de les persones que es veuen mancadesde respecte pels seus drets.

La pau és sinònim de seguretat, valor imprescindible per a viureen llibertat, i de la solidaritat bàsica per a aconseguir un món mésjust i estable, i és així que us convido a participar en les diversesactivitats de la campanya que el Campus per la Pau i la Solidari-tat de la UOC ja ha posat en marxa, perquè nosaltres, a la UOC,encara tenim somnis d’un món millor.

Imma TubellaRectora

Publicació periòdicade la UniversitatOberta de Catalunya

Món UOC no es fa responsablede les opinions expressadespels seus col·laboradors.

Maig 2007Núm. 27

Món

Edició:Àrea de Comunicació de la UOCAv. Tibidabo, 39-4308035 BarcelonaTel. 932 532 300www.uoc.edu

Telèfon d’informació de la UOC:902 141 141

Director:Daniel Martí

Redactora en cap:Àngels Doñate

Redacció:Arnau Cillero, Yolanda Franco,Jose Medina, Isabel Ojeda,Cristina Rius, Leo Ruffini,Mariel Sangrà, Núria Toril,Anna Torres, Sandra Zavalgo

Revisió lingüística:Servei Lingüístic UOC

Realització, maquetaciói il·lustracions:Tercer Polo, S.L.

Fotografies:David Campos

Dipòsit legal:B-12.158-95

ISSN:1887-4665

Una apostaper la pau

SumariPàgines 6-9

Taula de redacció

TIC + política,un terreny encarapendent d’explotar

Pàgines 10-13

Entrevistes

Santiago de la MoraGerent de comptes estratègicsde Google Cerca per a Europa,Àfrica i el Pròxim Orient“Cerca de llibres de Google potajudar les biblioteques i leseditorials a acomplir els seusobjectius”

Brenda GourleyRectora de l’Open University“Vam canviar els estàndards:no ens importaven lesqualificacions per a entrar, sinóel nivell a l’hora de sortir”

Pàgines 14-18

Cultura

Bernice DonaldJutge de l’U.S. District Court,Western District de Tennessee“El dret serà capaç d’avançar alritme de la tecnologia”

70 anys d’un critde guerra: el Guernicade Picasso

Alejandro PiscitelliFilòsof, professor universitari iconseller del Ministerid’Educació argentí“La decepció que provocarà labombolla d’Internet serà méspolítica que econòmica”

Pàgina 19

Cooperació

Una ciutat virtual a midade les ONG

Pàgines 28-29

Estudiants

Carme PortaActivista en defensa de laigualtat de la dona

Teresa MajeroniAutora d’un llibre sobre WaltDisney i la Segona GuerraMundial

Jordi LópezGuanyador del primer premidel concurs Mashups per aGoogle Maps

Mònica LópezLa dona del temps de TV3

Pàgines 30-31

Novetats editorials

Pàgines 32-34

Breus

Mons virtuals, culturajaponesa i altrescuriositats

L’AQU Catalunyaavalua les titulacionsde la Universitat

Neix la Càtedrade MultilingüismeLinguamón-UOC

Lletra ‘musica’els poemes catalans

Pàgines 25-27

Comunitat

Cooperatives, negocisque aposten pel vessantsocial i la democràcia

Pàgines 20-24

Recerca

La societat del segle XXI,la societat mòbilEstudi del professor ManuelCastells et al. sobre lescomunicacions mòbils

Museia: Veure elpatrimoni amb innovació

PSINET: La nostra saluten l’era de les TIC

PERSONAL: Entornsvirtuals d’aprenentatgeadaptats als usuaris

6 Món UOC • Maig 2007 Taula de redacció

Polítics davant de l’ordinador

Es poden adreçar directament als seus re-presentants sense intermediaris, els ciuta-dans? Un fet tan senzill avui dia com po-der enviar un missatge electrònicdirectament a la bústia d’un diputat i rebreresposta era fa alguns anys l’equivalent apassar moltes barreres de secretàries,agendes o audiències. Tanmateix, comapunta la professora dels Estudis de Dret iCiència Política Rosa Borge, “el món polí-tic està molt establert i té una estructuraque funciona. Les TIC hi poden irrompre ipoden provocar certs canvis, però els can-vis no són tan fàcils i la classe política noté gaires incentius per a canviar”. Borge hoexemplifica amb el fet que un polític de-sistirà d’obrir canals de comunicació oparticipació “si això li significa un desbor-dament de missatges que sap que no podràrespondre o si això li produeix enfronta-ments amb l’oposició i amb els ciutadans iveïns”.

Albert Batlle, director del màster oficial deSocietat de la informació i el coneixementde la UOC, apunta que l’efecte més impor-tant fins ara de la irrupció de les TIC enaquest àmbit és sobretot “l’augment de lainformació política a disposició dels usua-

TIC + POLÍTICAUn terreny encara pendent d’explotarEl 27 de maig de 2007 se celebren les eleccions municipals a més de 8.100 mu-nicipis de l’Estat i 4.000 administracions descentralitzades, sense comptar elscomicis a 13 comunitats autònomes i altres organitzacions territorials. Aques-ta serà la vuitena vegada que es concorre als comicis per a escollir els repre-sentants locals des de l’any 1979. Tanmateix, la societat, l’economia i fins i totla manera de fer política han canviat molt en 28 anys. Les tecnologies de la in-formació i la comunicació (TIC) són força presents en molts àmbits de la vidaactual, incloent-hi els de la política i l’administració. Fenòmens com la proli-feració dels blogs, les mobilitzacions convocades per la xarxa o les noves for-mes d’organització i participació són algunes de les qüestions que són objected’estudi per part dels investigadors. Termes com la democràcia digital, la par-ticipació electrònica o l’administració electrònica comencen a sonar, segonsalgunes opinions, com a possibles horitzons cap a on poden portar les TIC enel terreny polític mentre que, per altra banda, aquestes tecnologies facilitenl’aparició de noves formes de mobilització social.

ris de les tecnologies”. Segons la seva opi-nió, la motivació principal perquè els ciu-tadans participin en política “és la satis-facció dels seus interessos”. “L’existènciad’un interès és la condició prèvia perquèles persones facin la recerca del productepolític”.

Les TIC, per una altra banda, també per-meten una informació més directa de l’ac-tivitat dels representants polítics, com aral’accés a la legislació i activitats del Parla-ment o una consulta més ràpida dels but-lletins oficials. Això també representa“més control del representant”, explicaRosa Borge. “Un ciutadà pot saber quèpassa a l’Iraq per canals d’informació mésarrelats al territori, de primera mà i nocensurats, que precisament no són els ca-nals tradicionals de l’exèrcit o del NewYork Times”. Un altre exemple és la recti-ficació que va fer el polític nord-americàJohn Kerry: “per mitjà dels blogs es va po-der descobrir que no va ser tan heroi comdeia a la guerra de Corea”. Tanmateix, l’úsde les TIC per part dels representants polí-tics pot pecar, segons el parer d’alguns ex-perts, de manca de planificació estratègicao d’objectius. “Als diputats els poden faci-litar portàtils o PDA i després el 70% delsdiputats no fan servir el correu electrònicper a atendre el ciutadà”, explica Borge.La professora afegeix que la introducciód’aquesta tecnologia es deu moltes vega-des al fet que “el món polític està moltpressionat” per donar una imatge de mo-

dernitat i per les empreses que intentenvendre les seves TIC.

En aquest sentit, Albert Batlle consideraque “adoptar la tecnologia per part delspolítics és fàcil; el problema ve quan mésque adoptar-la per a satisfer necessitats esfa per altres motius, com per imitació”.Per a comprovar-ho es pot fer, per exem-ple, un paral·lelisme amb el món dels ne-gocis o, fins i tot, del lleure, en què la in-tensificació de les TIC s’ha notat encaramés. “El món del negoci electrònic (e-busi-ness) fa servir la tecnologia per al que liserveix i li dóna benefici”, ratifica Batlle.“Les TIC aplicades al món polític sónlluny de la utilitat que hi ha trobat el mer-cat”.

Administració en línia

A diferència del món més visible i institu-cional dels representants dels ciutadans,l’administració electrònica té un paral·le-lisme més proper al del món de les em-preses i experimenta canvis molt més im-portants. Diversos ajuntaments podenoferir, per mitjà d’Internet i telèfon mòbil,serveis d’una manera més ràpida i, fins itot, econòmica que haver d’obrir finestre-tes físiques. “Tenen uns objectius més de-finits, que passen per donar un servei méseficient per mitjà de les TIC i fer més bétràmits i processos”, argumenta AlbertBatlle. Segons l’enquesta del 2005 sobrel’ús de les noves tecnologies a l’adminis-

tració local, feta per la Secretaria de Tele-comunicacions i Societat de la Informacióde la Generalitat i el consorci públic Lo-calret, gairebé la totalitat dels ajuntamentscatalans de municipis de més de 1.000 ha-bitants disposen de pàgina web pròpia;d’aquests un 19% ja ofereixen tràmits enlínia i un 35% publiquen a la seva planales licitacions i contractacions que fan. Elsserveis al ciutadà més freqüents passenper tràmits com el pagament d’impostos itaxes, cerca de feina, llicències d’obres ocertificats d’empadronament, a més d’al-tres, com matriculacions a cursos i equi-paments o la creació i registre de novesempreses.

Tanmateix, la penetració de les TIC a l’ad-ministració pública encara presenta algu-nes barreres. Dintre d’aquest sector es po-den trobar “resistències internes ireticències a l’aplicació intensiva de lesnoves tecnologies”, adverteix Albert Bat-lle, que considera que aquestes reticèncieses deuen sobretot “a un factor cultural”.Per al professor, “les noves tecnologiesdissenyen una administració en xarxa, nojerarquitzada, que ha de compartir fitxersentre departaments per a facilitar el serveial ciutadà”. Això xocaria amb “la lògicaque la informació és poder, limitació quetambé transcendeix quan les administra-cions han de col·laborar entre elles”. Tot iaixò, Batlle confia que “el temps ho solu-cionarà”, ja que “la intensificació de lesnoves tecnologies en altres camps farà que

7Taula de redacció Maig 2007 • Món UOC

8 Món UOC • Maig 2007 Taula de redacció

els ciutadans ho demanin”, perquè tambés’apliqui a l’administració pública.

Noves maneres de fer política

La irrupció de les TIC pot trencar el siste-ma polític que coneixem avui dia? Seranpossibles maneres més directes de fer po-lítica amb només un clic? No hi ha gaireoptimisme respecte a aquesta possibilitat.Molts experts coincideixen a pensar que,més que construir noves fórmules de de-mocràcia directa, les tecnologies tendirana millorar els mecanismes del sistema re-presentatiu que coneixem avui dia. Lescrítiques vénen sobretot per la desigualtatd’accés que hi ha actualment a les novestecnologies, que fan que qualsevol iniciati-va per mitjà de la xarxa tingui un dèficitde representativitat democràtica.

Les TIC també s’incorporen als processosde participació ciutadana en la presa dedecisions públiques que posen en marxacada cop més sovint les administracionspúbliques, sobretot els ajuntaments. CleliaColombo, una de les investigadores del’IN3, l’institut de recerca de la UOC, con-sidera que els processos de participacióciutadana que utilitzen les TIC poden per-metre, per exemple, “una major informa-ció dels ciutadans, més comunicaciód’aquests ciutadans amb els seus repre-sentants polítics o la participació de ciuta-dans que normalment no anirien a un pro-cés presencial, com ara els joves, lespersones que tenen responsabilitats fami-liars o les que treballen fora del munici-pi”. A l’abril, Colombo va rebre el premidel concurs de Joves Sociòlegs de l’Institutd’Estudis Catalans per una recerca sobrela incorporació d’Internet als processos departicipació ciutadana impulsats desde les administracions públiques. Segonsla investigadora, “els processos que hanfuncionat millor són els que incorporenles potencialitats de les TIC en el seu des-envolupament mantenint també el vessantpresencial, fet que permet superar les li-mitacions d’infraestructura tecnològica idesigualtat en l’accés a les TIC dels pro-cessos exclusivament virtuals”. Desprésd’una anàlisi de les oportunitats i limita-

cions que poden aportar les TIC a la parti-cipació ciutadana, “encara és aviat per aimpulsar processos únicament virtuals, isón molt positives les experiències de ti-pus mixt”, conclou Clelia Colombo en laseva recerca.

Tanmateix, la “democràcia representativatal com està organitzada actualment no es-tà en perill per la irrupció de les noves tec-nologies”, explica Albert Batlle, que consi-dera que a curt termini “és possiblemillorar la democràcia representativa”gràcies, entre altres aspectes, “al controldel ciutadà, que hi haurà d’estar interes-sat”, fet que també corrobora Rosa Borge,que considera poc viable i molt perillóspensar en un futur basat en referèndumselectrònics. “Moltes vegades es denunciaque l’ús intensiu de les TIC podria desem-bocar en una democràcia a ràfagues o ins-tantània”, explica Borge, i podrien conver-tir el sistema en “la democràcia del clic”.“Abans d’un referèndum electrònic sobreel disseny d’una plaça o sobre l’aprofita-ment d’un espai públic hi hauria d’haverprimer un procés deliberatiu, amb fòrumsi grups de discussió amb entitats i ciuta-dans, i amb diferents segments de la po-blació i tècnics”, exemplifica Borge. Enaquest sentit, es pot dir que hi ha molts au-tors que coincideixen a dir que els princi-pals canvis tendeixen més a una millorade democràcia representativa que no pas aconstruir una democràcia directa.

Moviments electrònics

Milloren els canalsde comunicació, in-formació i consulta.Els polítics podensaber quin és el ciu-tadà que els pot vo-tar i el ciutadà potconèixer millor quivota, ja que té mésinformació i més directa. Molts experts as-seguren que les formes tradicionals de par-ticipació política actualment estan en crisii en sorgeixen de noves. Per a Albert Bat-lle, la participació electoral i la militànciaen els partits i sindicats “sembla que va de

baixa”, però en canvi “pugen més altresformes de participació política al marge deles institucions”, com ara les associacionsper afinitat, els grups de pressió o les ONGamb “canals molt diferents”.

“Les TIC serveixen per a organitzar millorel ciutadà” i formar grups de pressió, ex-plica Rosa Borge, que assegura que “aixòha servit per a convocar gent que estava aï-llada al territori i que no està representadaenlloc, comunicar-s’hi i difondre informa-ció”. Aquest és el cas de nous movimentssocials que han aparegut en els últimstemps, formats per persones de diferentsprocedències o, fins i tot, afinitats, peròunides per una causa o problema concret.Alguns dels exemples passarien per orga-nitzacions com la plataforma Aturem laGuerra —organitzada a partir del conflictebèl·lic amb l’Iraq— o V de Vivienda —quereivindica solucions del problema de l’ha-bitatge. “Tu podies tenir un problema de-terminat; però, si no tenies cap manera decompartir-lo, et pensaves que eres l’únic.Ara, amb la tecnologia, això canvia”, co-menta Albert Batlle. Aquestes noves for-mes de moviments s’organitzen, es convo-quen o es mobilitzen sobretot per mitjà deles noves tecnologies, fent servir xats, cor-reus electrònics o telèfons mòbils. “No sónnomés eines de grups alternatius d’esquer-res, sinó que sectors conservadors i de dre-ta les fan servir sovint i eficaçment, coms’ha pogut veure darrerament a Espanya”,explica Rosa Borge

9Taula de redacció Maig 2007 • Món UOC

JORDI MOLTÓ, de Conver-gència i Unió, ha estat du-rant diversos mandats al-calde a l’Ajuntament deSallent, a la comarca delBages, i fins ara també haestat representant de la

seva formació a la Diputació de Barcelo-na. Els estudis de Dret de la UOC l’ajudenen la seva activitat, molt basada en leslleis.

PERE VEGA és de Sant Ce-brià de Vallalta, al Mares-me, i és el cap de llistadel Partit dels Socialistesen les eleccions d’aquest27 de maig. Fa nou anysque estudia a la UOC.

Després de treure la llicenciatura de Dreta la Universitat, ara està capficat en la deCiències Polítiques i de l’Administració.Tot i que quan va començar a estudiar en-cara no militava, els coneixements que haadquirit l’ajuden ara en la seva activitatpolítica.

SÍLVIA MUR és membred’Esquerra Republicana aMoià, la capital del Moia-nès. La família, els fills iel fet de tenir la universi-tat presencial més properaque a 30 quilòmetres la

van fer optar per la UOC per a estudiar En-ginyeria Tècnica d’Informàtica de Siste-mes.

JORDI SAN JOSÉ, d’Iniciati-va per Catalunya-Verds,va decidir estudiar a laUOC, primer Empresa-rials i després Adminis-tració i Direcció d’Empre-ses, quan va començar a

assumir responsabilitats de gestió, organit-zació i hisenda, entre altres, com a regidora l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.Considera que els estudis li poden servirper a millorar els serveis i la qualitat de lesempreses públiques.

RAFAEL LÓPEZ és diputat alParlament de Catalunyapel Partit Popular i va serestudiant d’Empresarialsa la UOC. En l’activitatparlamentària forma partde diferents comissions

relacionades amb política cultural, benes-tar, joventut i cooperació, entre altres.

Polítics a la UOC

Aquests estudiants i polítics localscreuen que tenen un paper forçadiferent del dels representants o

candidats d’altres administracions mésgrans, encara que també “depèn en moltscasos de la dimensió del municipi; no ésigual el d’un petit poble de 3.000 habi-tants que el de una capital de comarca”,explica Pere Vega. Tot i això, destaquensobretot la proximitat que ofereix a la ciu-tadania, aspecte en què el polític local “ésmolt lluny del paper i la imatge d'un polí-tic d'àmbit més gran, com ara la Generali-tat”, explica Sílvia Mur. Tots lloen les pos-sibilitat que té l’administració locald’aplicar iniciatives de proximitat queafecten la realitat que el polític trepitja ique l'envolta. Jordi San José ho defineixaixí: “El coneixement de les realitats sobreel terreny i la proximitat amb les personespermet detectar i, si hi ha voluntat políti-ca, corregir les situacions de dificultats”.Per contra, “el principal inconvenient ésque la defensa de l’interès general a vega-des pot perjudicar l’interès particular, co-sa que representa que un veí es molestaràamb algunes decisions i a vegades es per-dran fins i tot relacions personals”, matisaPere Vega. Per a Jordi Moltó, a vegades“els Ajuntaments s’han de fer càrrec deqüestions de les quals no tenen competèn-cia; però, com que no hi ha cap altra ad-ministració que assumeixi el problema, sen'acaben ocupant ells”.

Un requisit molt important per a dedicar-se a la política és tenir vocació de servei ala societat. Els estudiants entrevistats con-sideren que la formació i la preparació ésimportant a l’hora d’exercir. Segons SílviaMur, “cap persona no sap de tot i en unAjuntament són molts els aspectes que hasde tocar: des d'urbanisme fins a sanitat,des d'educació fins a hisenda, entre al-tres”. “Gestionem molts recursos i seriaimpensable que una empresa privada fosdirigida per gent sense preparació; però al’Administració pública succeeix”, afegeixPere Vega. Jordi Moltó també coincideixen l'opinió que la formació facilita la fei-na, tot i que considera més important tenir“sentit comú i moltes ganes d’aprendre co-

ses noves assumint nous reptes”. Per a Jor-di San José, la formació a l’hora de fer po-lítica no és “imprescindible, tot i que aju-da”; “un polític ha de saber ser un ciutadàque representa altres ciutadans i que himanté alguna mena de diàleg de maneracontinuada; més marcar el camí que serun enginyer del camí”. Per aquest motiuaposta més per les llistes obertes per a triarels polítics per la seva vàlua. Per a RafaelLópez, els polítics “necessiten d’una capa-citat de diàleg” i “d’uns valors sòlids” peraixí accedir “als diferents sectors socials”.Per a López, la professionalitat d’un polí-tic és “moure’s en un món plural en defi-nicions i valors”.

Sobre la irrupció de les tecnologies de lainformació i la comunicació (TIC) en la so-cietat i, en concret, en la política, els en-trevistats consideren importants els can-vis que es produeixen. Destaquen sobretotfets com l’accés a la informació o les pos-sibilitats i rapidesa dels tràmits per mitjàde la xarxa. Sílvia Mur, que estudia Infor-màtica de Sistemes, també les considera“una eina molt bona per a fer arribar la in-formació a tothom i fer-ho de la maneramés còmoda possible”. Tanmateix, coinci-deixen a destacar que cal impulsar políti-ques per a evitar el que es coneix com a di-visòria digital en la societat.

Jordi San José, un dels més actius de la blo-gosfera política catalana, és un dels mésentusiastes en aquesta matèria: “No ésigual haver de consultar una ordenació ur-banística al tauler d’anuncis d’un ajunta-ment o haver de demanar cita concertadaper a consultar uns plànols que tenir-losdisponibles a un clic”. A més, consideraque les TIC “permeten conèixer i contrastaropinions”, ja que “en política ens quedemamb l’anècdota o la batussa, i no anem afons en el contrast dels diferents punts devista”, com permeten les noves tecnolo-gies. A més, Pere Vega veu possibilitats perals petits municipis que tenen les TIC “pera arribar a una sèrie de recursos que senseaquests nous mitjans no es podrien tenir, iels permet un millor treball en xarxa ambaltres ens locals o supramunicipals”

Entre els estudiants de la UOC també n’hi ha que es dediquen activament a la po-lítica. En els diferents estudis podem trobar nombrosos militants de formacionspolítiques, regidors i fins i tot alcaldes. Deixant a part les motivacions que podentenir com qualsevol estudiant, alguns d’ells escullen algun tipus de formació quecomplementi la seva tasca en un ajuntament o una altra administració.

10 Món UOC • Maig 2007 Entrevista

En un pas més per a acomplir laseva missió d'organitzar la infor-mació i fer-la accessible, Googleha posat en marxa el projectemundial més ampli de digitalitza-ció de llibres. A aquesta iniciativa,no exempta de polèmica, ja s'hihan adherit més de 10.000 edito-rials i 13 biblioteques. Santiago dela Mora, gerent de comptes estra-tègics de Google Cerca per a Euro-pa, Àfrica i el Pròxim Orient, vaparticipar en el seminari El Futurdel Llibre, organitzat pel gegantd'Internet i la UOC.

“Cerca de llibres de Google potajudar les biblioteques i les editorialsa acomplir els seus objectius”

Santiago de la MoraGerent de comptes estratègics de Google Cercaper a Europa, Àfrica i el Pròxim Orient

11Entrevista Maig 2007 • Món UOC

Què és i què no és Cerca de llibres deGoogle?Cerca de llibres de Google té el propòsit defer conèixer tota mena de llibres, posar encontacte lectors potencials amb editorials iamb els fons de les biblioteques de tot elmón i, així, fomentar la lectura. Aquest ésl'objectiu fonamental.Què no és: no és un lloc de venda de lli-bres sinó de promoció de títols, per a por-tar, en el cas específic de les editorials,trànsit a la seva pàgina web, si en tenen, i,si no, generar venda per mitjà de tercers.

Citava editorials i biblioteques. Google hité acords diferents. Què els caracteritza?Els programes tenen propòsits diferents.L’acord amb les editorials, el programa pera socis, té per objectiu la promoció, ajudar-les a impulsar els seus títols en l’àmbitmundial per a augmentar, així, les vendes.El propòsit del projecte per a biblioteques,en el qual ja participen tretze bibliote-ques de tot el món, és preservar els seusfons i fer-los accessibles al món, perquèaquesta és la missió d'una biblioteca! Pen-sem que podem ajudar les biblioteques iles editorials a acomplir els seus objectius.

Al projecte de biblioteques –entre lesquals hi ha les biblioteques de les univer-sitats d’Oxford, Harvard, Stanford, Michi-gan i la Biblioteca Pública de Nova York–s’hi ha adherit, a més de la Biblioteca dela Universitat Complutense de Madrid, laBiblioteca de Catalunya. Aquesta iniciati-va pot contribuir a la difusió de la pro-ducció en llengües minoritàries?A Cerca de llibres ens proposem donar aconèixer tots els llibres, de tota mena, entots els idiomes, perquè això és el que elsnostres usuaris busquen. A més, com queho fem en una plataforma mundial –tenimmés de 10.000 editorials, de tot arreu delmón i amb fons molt diferents– en què lesbarreres físiques desapareixen, lectors dellibres en català, que n'hi ha des de Sar-denya fins a Colòmbia, poden trobar el lli-bre que busquen.

A més de la producció en llengües mino-ritàries, permetrà fer visibles llibres noreeditats, oblidats...Exactament! Actualment es produeix una

asimetria: d'una banda, hi ha lectors quecerquen llibres que no aconsegueixen tro-bar i, d'una altra, editorials que no aconse-gueixen promoure els seus llibres d'unamanera idònia. Una eina com Cerca de lli-bres de Google compensa aquesta situació,la qual cosa es tradueix en un augment deles vendes de les editorials. També facilitala publicació d'autors que escriuen per aun públic minoritari, ja que ara els és mésfàcil adquirir la difusió mínima perquè laseva obra sigui editada i comercialitzada.

Malgrat aquests avantatges, la seva posa-da en marxa no ha estat exempta de polè-mica i al seu temps l’Associació d’EditorsAmericans (AAP) va obtenir una ordre ju-dicial contra Google...Sí, però la situació a què s’ha arribat, des-prés de dos anys de funcionament, és lacontrària: ara, són les ma-teixes editorials les que co-muniquen els beneficis deCerca de llibres, les que ensdiuen que han vist incre-ments en la venda de totsels seus títols. Aquest im-pacte és fàcilment atribuï-ble a la inclusió en el pro-grama, sobretot per als títols del catàlegque, per raons òbvies, perquè a les llibre-ries no hi ha espai per a tots els llibres, nohavien estat promocionats activament.Amb Internet, com que les barreres d'espaija no existeixen, les editorials tenen la pos-

sibilitat de promoure tot el seu fons i noels best-sellers i prou.

Aquesta facilitat d'accés pot afectar elsdrets intel·lectuals o econòmics de l’au-tor?Google treballa juntament amb les edito-rials i respectem els drets d’autor, fem totel que podem en aquest sentit. Per això, aCerca de llibres l’usuari troba diverses me-nes de resultats: textos íntegres, en el casde llibres de domini públic; una vista res-tringida, que permet donar-hi un copd’ull, i la visualització en fragment, en laqual es mostren ressenyes.

Han plantejat dificultats les diferènciesentre les legislacions de propietatintel·lectual al món?Òbviament és difícil, però hem aconseguitrespectar les lleis d'autor a tots els països,i això els usuaris i les editorials ho saben.Per exemple, si una editorial té drets no-més per a Espanya, hi restringim l’accés, iaquests llibres es mostren només a Espanya.

Ens ha parlat dels beneficis per a autors,lectors, biblioteques i editors... Però al-guns es preguntaran quins són els benefi-cis que obté Google amb aquesta iniciati-va...La nostra missió és organitzar la informa-ció i fer-la útil i accessible al món: pàginesweb, llibres, tesis acadèmiques... Googleés com una plataforma, una centraleta permitjà de la qual posem en contacte usuarisque cerquen informació i els generadorsd'aquest contingut. Aquesta és la nostramissió.

El model de negoci de Goo-gle es basa en el trànsit i ai-xò també és un factor quedóna rellevància als resul-tats d’una cerca. Això potanar en detriment de laqualitat en la produccióeditorial?

En realitat no és el trànsit el que determinael posicionament d’un llibre, sinó un loga-ritme molt complex. En una llibreria estendeix a mostrar els llibres que es venenmés, no necessàriament els que busca l'u-suari.

“Som com una pla-taforma que posa encontacte usuaris quecerquen informaciói els qui la generen”

12 Món UOC • Maig 2007 Entrevista12

L’usuari és el centre del sistema...Sí que és veritat. Una dada curiosa és quea la fira de Frankfurt, l’octubre de l’anypassat, vam elaborar la nostra pròpia llistade best-sellers en espanyol, i l’encapçala-va el llibre Nombres para bebé. És a dirque la nostra llista no es correspon gensamb les llistes que publiquen El País, ElMundo o el New York Times... no les gene-ren els crítics o els mitjans, únicament l’u-suari.

Sabent què pensen, busquen i volen mi-lions d'usuaris de tot el món, Google es vaconvertint en el Gran Germà, com insinuaJohn Batelle a Buscar?Google és un producte obert a on els usua-ris van voluntàriament a buscar informa-ció; si no els satisfem, tenen la flexibilitatde decidir no tornar; per això hem de mi-llorar constantment els resultats. L’usuaridemana: “Jo vull trobar llibres i saber onels puc comprar”. I això és el que li oferim.Quant a la confidencialitat, és un tema queprenem molt seriosament: els usuaris sem-pre tenen l’opció, quan fan cerques, deblocar la informació personal.

Un dels objectius d’aquesta iniciativa ésfacilitar l’accés universal al coneixement;però, en cas que alguns governs elaborinllistes de llibres prohibits, Google censu-rarà aquest contingut, d’una manera sem-blant al que ha passat amb el cercador ala Xina?Cal tenir en compte que nosaltres respec-tem els drets d'autor i de les editorials. Siles editorials no tenen el dret de comercia-litzar, mostrar llibres en un determinat pa-ís, nosaltres tenim l’obligació de blocaraquests llibres. La nostra missió és difon-dre’ls; però, si una editorial ens diu “Per aaquest títol tenim els drets només per a Es-panya”, nosaltres hem de complir aquestdesig i mostrar aquest llibre només alsusuaris que provinguin d’aquest país

Cerca de llibres de Googlehttp://books.google.es/ (enllaç ESP i CAT)http://books.google.com/ (enllaç ENG)

El futur del llibre

El 28 de febrer de 2007 va tenir lloc a la seu de la UOC la tercera trobadadel fòrum de debat El Futur del Llibre, on es va analitzar el paper de leseditorials i les biblioteques en el nou paradigma digital. Les principals

conclusions dels participants en el debat van ser les següents:

LLUÍS MIRÓ, del servei de Publicacions de la Universitat de València, va desta-car la utilitat d’eines com Cerca de llibres per a assolir els reptes del món edi-torial acadèmic de gestionar i fer accessible una gran quantitat d’informació.

RICARDO ACEBES, de la Biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid, vaemfatitzar l’ajuda que el projecte presta a les biblioteques per a exercir les se-ves funcions: preservar el patrimoni i difondre el coneixement.

PAUL SHEMILT, de l’editorial de la Universitat de Cambridge, va assenyalar laimportància d’aquesta eina per a difondre títols molt especialitzats, la qual co-sa incrementa les vendes de les editorials.

PABLO LARA, professor de la UOC, va incidir en les possibilitats que ofereixenles TIC en la producció de continguts en diferents formats i va ensenyar dife-rents dispositius per a llegir llibres.

SANTIAGO DE LA MORA, de Cerca de llibres de Google, va presentar el projecterecalcant l’oportunitat que representa de democratització de l’accés a la infor-mació.

Durant el debat es va posar en dubte el paper de la indústria editorial en el nouparadigma digital de producció de continguts

13Entrevista Maig 2007 • Món UOC

Com ha evolucionat des que vau néixer alRegne Unit el model d’universitat oberta,i quin futur hi veu?L’Open University va néixer el 1969 al Reg-ne Unit, i en aquell moment el concepted’obert no tenia exactament el mateix sig-nificat que avui. Aleshores volia dir obert atothom, és a dir, als qui havien anat a esco-la i als qui no hi havien anat, als qui havientret molt bones notes i als qui no tant… ai-xò no era important. Vam dir: “Veniu, usajudarem”. Les altres universitats pensavenque això era “impossible”, que la universi-tat havia de ser diferent, i, de fet, fins al diad’avui mantenen diversos requisits d’accés,accepten els millors estudiants del sistemaescolar, etc. El que va fer l’Open Universityva ser trencar el model, fer una cosa dife-rent, i demostrar que es podia fer amb unalt nivell qualitatiu. Per a nosaltres, el fetque els estudiants no hagin aconseguitgrans notes no significa que no puguin ve-nir a la universitat i rebre una educació dequalitat; és més, m’atreviria a dir que lanostra educació és millor perquè ajudempersones que ho necessiten d'una maneraespecial.

Però ara... quin altre tipus d’estudiant te-niu?L’Open University va ser dissenyada per apersones que per diferents motius no ha-vien tingut accés a la universitat. Però un

dels canvis més importants, i que avui ésdecisiu, és que al món hi ha hagut una ex-plosió del coneixement, i amb les novestecnologies sembla imparable. Avui la gentva a la universitat i sempre tindrà més imés per aprendre, perquè el món canviamolt i ràpidament. Estem en un món enquè les persones han de tornar a la univer-sitat i millorar les seves competències, sivolen continuar en el mercat de treball. Araja no tenim d’estudiants sobretot aquellespersones que mai no havien anat a la uni-versitat, sinó que la majoria són llicenciatsuniversitaris, que ja tenen una parella i fillsi una feina, però que veuen la necessitatd’augmentar les seves aptituds. I també te-nim un nombre més elevat d’estudiantsque pertanyen a classes més populars, per-què ells també necessiten adequar-se a lesdemandes del nostre mercat laboral, en quèha anat disminuint l’oferta de treball noqualificat.

Quin paper hi jugaInternet, en aquestcanvi de la universi-tat a distància?Fer que la compe-tència ja no ens arri-bi per proximitat ge-ogràfica sinó quesigui de tot el món,més de 6.000 mi-lions de persones.Una demostració dela importància de lesnoves tecnologiessón els acords alsquals hem arribatamb la UniversitatOberta de Catalu-nya. Universitatscom les nostres són

fonamentals: si observem algunes parts delmón en via de desenvolupament, on viuenmilions i milions de persones, les peticionsde formació universitària són nombrosíssi-mes. Diversos països, com la Xina o Tur-quia, tenen en la formació oberta a distàn-cia la solució de la necessitat de formar lesseves societats.

Com us afecta l’anomenat “Procés de Bo-lonya”?La veritat és que no hem de fer gaires can-vis, perquè algunes de les coses que l’espaieuropeu d’ensenyament superior (EEES)intenta implantar a Europa ja són incorpo-rades al Regne Unit, com per exemple elsquality assurance systems, que, per cert,Catalunya ja té, però que manquen a moltspaïsos. Una altra cosa que intenta Bolonyaés que les universitats tinguin més autono-mia, i això ja ho tenim previst

“Vam canviar els estàndards: no ensimportaven les qualificacions per aentrar, sinó el nivell a l’hora de sortir”

Fa gairebé 40 anys va néixer a Gran Bretanya la primera universitat a distàn-cia, l’Open University (OU). Avui aquesta institució pionera té una de les co-munitats educatives més grans del món, formada per prop de 200.000 estu-diants entre grau i postgrau. Per a tots ells, celebra 36 actes anuals degraduació a ciutats tan distants com Londres, Singapur o Moscou, ja que25.000 d’aquests estudiants resideixen fora del país. Fa algunes setmanes, larectora de l’OU, Brenda Gourley, va visitar la Universitat Oberta de Catalunyaper parlar de nous projectes conjunts.

Un nou acord

La rectora de l’OU, BrendaGourley, i la rectora de laUOC, Imma Tubella, han

signat un conveni que implicael desenvolupament de projec-tes estratègics i consolida lallarga relació que ja hi ha entreambdues institucions. Els punts concrets de la col·laboració in-clouen projectes educatius en anglès i en altres llengües, el desen-volupament conjunt de noves metodologies d’avaluació en el marcde l’EEES, la supervisió conjunta de tesis doctorals i projectes con-junts de recerca i d’innovació tecnològica. Pel que fa a la gestió i elsserveis, es volen compartir experiències i bones pràctiques, alhoraque es volen fer estudis innovadors que permetin establir metodo-logies i indicadors específics per a l’ensenyament en línia. Final-ment, també es treballarà conjuntament en la definició de les estra-tègies i la implantació de programes de recursos educatius oberts.

Leo Ruffini

Enginyer industrial i periodista

Un estudi de la Business Software Alli-ance assegura que el 46 per cent del pro-gramari instal·lat en ordinadors espa-nyols és pirata. Pensa que els reptes queafronten els Estats Units i Espanya sóncomparables pel que fa a propietatintel·lectual?La pirateria, passi on passi, és un proble-ma gravíssim, un problema pervers que faun mal enorme als legítims titulars delsdrets d’autor tant als Estats Units com aEspanya. Va creixent en proporcions d’e-pidèmia i tots els països tenen un interèsenorme –i també l’obligació– a vetllar pelcompliment de les lleis que protegeixenels titulars d’aquests drets.

L’accés a Internet cada dia és més difós il’ample de banda no para de créixer, demanera que com més va més fàcil és bai-xar música o programari. D’altra banda,

ningú no vol pagar una cosa que pot obte-nir de franc. Pensa que amb l’aplicació dela llei n’hi haurà prou per a vèncer la pi-rateria? O potser caldria proposar novesmaneres de crear models de negoci ques’adaptin al món digital?El meu país es va fundar sobre una culturaque animava i inspirava la creativitat i lainnovació, i penso que això va posar les ba-ses del creixement de què el món gaudeixavui amb Internet. És comprensible que lagent no vulgui pagar coses que pot obtenirde franc, però és que aquesta és la base delcomerç! Ningú no aprovaria que un tipusentrés en una botiga i robés una peça de ro-ba només perquè no la vol pagar. A més, nopagar la propietat d’altres congela la creati-vitat. Estic segura que en aquesta era escontinuaran desenvolupant nous models itecnologies, però en el punt en què som ésimportantíssim donar incentius que ali-mentin la creativitat i el creixement.

Baixar cançons mitjançant plataformes

d’igual a igual (peer-to-peer) és com robardiscos d’una botiga o com gravar la nostramúsica preferida a un amic, com fèiemabans de l’era digital amb els cassets?Bé... [Pensa un moment] Està bé compartiramb un amic la música que ens agradamés. Quan ho fèiem a la manera antigamanteníem el control de l’original que ha-víem comprat. Quan, en canvi, es tractadel ciberespai no és realment compartir-laamb un amic, és més aviat robar-la i fer-necòpies. Es fan tantes i tantes còpies, i atanta velocitat, que s’acaba fent un malenorme als amos del dret de propietat.Perquè totes aquestes persones que hau-rien anat a la botiga a comprar un discl’obtenen de franc sense pagar res. Pertant, penso que és robar.

Tanmateix, és probable que perseguir totsi cada un dels que baixen continguts pro-tegits tingui més costos que no pas pèr-dues causa la seva acció il·legal.És evident que mai no els podràs perseguir

Bernice Donald va ser la primera jutgessa de l’estat de Tennesseei combina la judicatura, a la qual es dedica des del 1982, amb laparticipació en actes acadèmics i programes de formació a tot elmón. Experta en temes de propietat intel·lectual, el 22 de febrerpassat va impartir la conferència “Protecting Intellectual Prop-erty Rights in the Age of the Internet - The U. S. Experience”, ac-

te organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i el Consolatdels Estats Units a Barcelona, juntament amb la Secció de Dretsde Propietat Intel·lectual i Drets d’Imatge del Col·legi d’Advocatsde Barcelona. Bernice Donald va explicar com el seu país lluitacontra un fenomen que cada dia adquireix més importància i queencén debats que van més enllà del dret: la pirateria a Internet.

14 Món UOC • Maig 2007 Cultura

Bernice DonaldJutge de l’U.S.District Court,Western Districtde Tennessee

“El dret serà capaç d’avançaral ritme de la tecnologia”

15Cultura Maig 2007 • Món UOC

tots i cada un, de la mateixa manera quetampoc no pots perseguir tots els lladres: escontinuarà robant a les botigues de la matei-xa manera que es continuaran baixant il·le-galment continguts a Internet. Però és queavui es porta la pirateria a un nou nivell.

Què vol dir?Que la propietat intel·lectual es converteixen una nova moneda de canvi en el crimorganitzat i fins i tot d’organitzacions ter-roristes pel gran marge econòmic que ofe-reix i el mínim risc que comporta. Governscom el nord-americà o l’espanyol ja estu-dien els perjudicis que causa aquest pro-blema no solament als propietaris delsdrets, sinó també a tots els ciutadans, pelsimpostos que es deixen d’ingressar per cul-pa d’aquest fenomen. Hi ha d’haver unaresposta proporcionada a aquestes activi-tats i penso que els governs ja se n'adonen.

Els drets de propietat intel·lectual es van es-bossar en la Revolució Francesa i la Copy-right Act és del 1909. És indubtable que elmón ha canviat radicalment des de llavors...Aquestes lleis es van crear en un momenten què el món era molt diferent, sí, peròestic convençuda que moltes són prou fle-xibles per a adaptar-se als canvis. Ho co-breixen tot? Sens dubte que no. Però eldret ha de ser capaç d’avançar al ritme dela tecnologia i desplegar noves lleis oadaptar les que ja hi ha.Per exemple, deu saber que el 1998 el Con-grés Americà va aprovar la Digital Millen-nium Copyright Act, un text pensat espe-cialment per a la protecció de la propietatintel·lectual a Internet, tant per a autorscom per a usuaris, i que ha funcionataquests últims deu anys amb interès i unamica d'escepticisme. Com vostè deia, avuies pot baixar fàcilment una pel·lícula: no-més et calen quinze minuts si tens prouvelocitat de connexió! Doncs en aquestallei es preveu que, si algú demostra que elseu copyright és violat al web, es pot noti-ficar al servidor d’Internet que el retirisense necessitat d’intervenció judicial.Tinc confiança, en definitiva, que els le-gisladors sabran trobar l’equilibri entre laprotecció dels interessos dels propietarisdels drets i el progrés de l’art i la ciència,de manera que es mantingui l’entorn cul-tural que valorem tant.

Si Internet ja va esborrar les fronteres–amb les implicacions legals que això té–,Second Life ha creat un món virtual en elqual es venen creacions virtuals. Li semblaque és possible aplicar les lleis de països

reals a països virtuals? O caldrà crear jut-jats virtuals que apliquin un dret... virtual?La meva especialitat són les lleis tradicio-nals i penso que cal aplicar-les per a acon-seguir els seus objectius, en aquest casprotegir els propietaris dels drets. Perexemple, abans esmentava la Digital Mil-lennium Copy Act. Si, davant de l'ordre deretirar el contingut per violació de copy-right, el presumpte infractor vol presentarun recurs, ho haurà de fer a la jurisdiccióde les Corts Federals que correspongui, co-sa que treu el litigi del món virtual i el por-ta al real. Potser arribarà un temps en quèhi haurà lleis capaces de tractar els pro-blemes que planteja traspassar fronteres–de fet, ja n'hi ha algunes, perquè els go-verns persegueixen accions criminalstransfrontereres–, però penso que hi haprou elasticitat en les lleis actuals perquè,amb alguna modificació, siguin capaces detractar aquests problemes.

Crear continguts per a Internet és molt mésfàcil avui que fa alguns anys. Hauríemd’estar, per això, més al corrent de les lleisque regeixen la propietat intel·lectual?Sóc una entusiasta del coneixement en ge-neral i ja per això sol penso que sí. Però ésque, a més, hi ha lleis que fan que sigui en-cara més important. Perquè, si publiquescontinguts que infringeixen algun copy-right, corres el risc que te’ls retirin i que tin-guis problemes amb la llei. O sigui que, cer-tament, hi ha una obligació o necessitatd’estar al corrent fins a aquest nivell. A més,als Estats Units tenim una màxima que diuque ignorar una llei no t’eximeix de com-plir-la.

Sense Internet, impossible! I això que finsno fa gaire vivíem força bé sense.

I tant! Al primer jutjat en què vaig exercirno hi havia ni un sol ordinador. Quan vaarribar el primer em vaig sentir aterrida. Ino pas només jo: ningú no s’atrevia a ferservir el seu. Al principi el vaig adoptarcom una mascota i li somreia, li treia lapols... però no el tocava! No va ser fins al1996 que el vaig començar a fer servir pera enviar missatges electrònics. Avui elsadoro. No sabria viure sense el meu Black-berry o el meu Palm, els meus tres portà-tils o Internet. Tot m’ajuda molt durant elsjudicis. Per exemple, si un advocat fa refe-rència a un cas, el puc consultar de segui-da. I, si penso que algú de la sala és peri-llós, puc enviar un missatge instantanid'alerta. En això de la tecnologia digital noes pot tornar enrere, només es pot anar en-davant. Ens fa més eficients.

És optimista vostè?Tinc molta confiança, sí. Hi ha gent jovede molt talent que ara pensa en coses quefa tan sols vint anys no podíem ni somiar,i estic segura que aquests pensaments con-tinuaran agitant el món en què vivim i quemilloraran el nivell de vida de tothom mit-jançant la tecnologia

Algunes pinzellades• Va ser la primera dona que va arribar a jutge de l’estat de Tennessee, on exerceix

a l’U.S. District Court (http://www.tnwd.uscourts.gov/JudgeDonald/), WesternDistrict, des del 1996.

• Anteriorment havia estat magistrada de l’U.S. Bankruptcy Court del Western Dis-trict de Tennessee.

• És membre de la Junta Executiva del Centre Judicial Federal dels Estats Units. • Ha rebut més de cent distincions, entre les quals hi ha el Distinguished Alumni

Award de la Universitat de Memphis, per les seves activitats professionals i cívi-ques.

• Ha impartit formació i ha escrit sobre nombroses qüestions legals, de les quals esdestaca l’article “A Comparative Justice Project - United States, German and Chi-na Trial Demonstration”, publicat en el Judges Journal.

• Ha exercit de presidenta de l’Associació Nacional de Dones Jutge.

Bernice Donald impartint la conferència “Protecting Intellec-tual Property Rights in the Age of the Internet - The U. S.Experience”

16 Món UOC • Maig 2007 Cultura

Leo Ruffini

Enginyer industrial i periodista

Vostè compara l’aparició dels blogs ambla de la impremta. Tant ens canviarà?És una idea que vaig treballar al meu últimllibre, Internet: la imprenta del siglo XXI.A l’Europa del segle XV es produïen 1.000llibres per any. I cada llibre implicava unapersona –un monjo– treballant tot un any.Quin era el límit de la producció, la distri-bució i la difusió? Aquesta mà d’obra hi-perescassa i limitada.

Llavors va arribar la impremta i ho vacanviar tot.I fins a quin punt. Semblava demoníac!Durant els primers 50 anys de la seva apa-rició es van fabricar 80 milions de llibres!I una altra cosa interessant, ja que li agra-da l’analogia, és que només una petita part

de les 220 impremtes que van néixer enaquests 50 anys ho van fer en ciutats uni-versitàries. La majoria es van instal·lar encentres comercials: estaven relacionadesamb la comptabilitat, amb el fet de retenirla informació dels nombres i els gràfics.L’escassa vocació d’innovació de les uni-versitats va fer que triguessin 30 anys aadoptar la impremta.

Vol dir que avui passa igual amb Internet?Exactament. Les universitats no distingei-xen ràpidament el que en els hàbits de lavida quotidiana i el comerç es veu moltabans: el poder transformador de les novestecnologies. Durant la primera bombollad’Internet –ara vivim la segona– un autorva escriure el llibre El telègraf, la Internetvictoriana, en el qual mostrava que el telè-graf havia tingut molts dels trets que des-prés va tenir Internet: explosió, promoció,

fascinació, declaració que tot canviarà...Per exemple, sabia que el telègraf va gene-rar, juntament amb el tren, l’hora univer-sal?

Ha dit que vivim una segona bombollad’Internet. Si el 2001 vostè deia que viví-em a la tardor d'Internet, on som avui?Probablement al final de la primavera, enel pas a l’estiu de la segona bombolla. Pe-rò ja se sap que la història es repeteix pri-mer com a tragèdia i després com a comè-dia, i la segona bombolla és molt diferentde la primera. Mentre que aquella va serd’especulació financera, basada en capitalde risc, això d'ara és molt més interessant:el gran finançador de les innovacions ésGoogle. La majoria de les empreses delweb es desenvolupen pensant que lescompri Google i orbiten al voltant seu.D’altra banda, la infraestructura ha canviat

“La decepció que provocaràla segona bombolla d’Internetserà més política que econòmica”

Alejandro PiscitelliFilòsof, professor universitari i conseller

del Ministeri d’Educació argentí

Alejandro Piscitelli va assumir, el 2003, el repte de re-llançar educ.ar, un portal impulsat pel govern argentí queaposta per l’ús de les TIC com a arma contra els proble-mes que pateix aquest país en matèria educativa. Filòsof,professor universitari i autor de nombrosos llibres i blogsde reflexió sobre l’era digital, va participar en una taula

rodona a la UOC: “educ.ar per a l'escola 2.0: computaciói Internet per a les masses – La tecnologia desmitificada”.Piscitelli va parlar de l’educació dels anomenats “nadiusdigitals” i va aprofundir en el projecte One Laptop perChild, la iniciativa de Nicholas Negroponte per a portarun ordinador portàtil a tots els pupitres del món.

17Cultura Maig 2007 • Món UOC

molt: hi ha ample de banda, aparells mésbarats... I després hi ha un cert record deles promeses exagerades de la primerabombolla i la gent és més cautelosa.

Quines expectatives es frustraran aquestavegada? Qui s’emportarà la decepció mésgrossa quan esclati la segona bombolla?Si, com és probable, no passa el que tot-hom pensa que passarà, l’explosió no afec-taria econòmicament tanta gent. La decep-ció seria més de mena política.

Política?Sí. El Web 2.0 arriba amb un munt de pro-meses llibertàries molt fortes: que tots po-dem opinar, que la política editorial lapodran dictar els lectors, que les multi-tuds són intel·ligents... La primera bombo-lla no era democratitzadora, només pro-metia que els innovadors i els astuts esfarien rics.

De debò, la realitat no és tan romàntica:Internet no solament esborra fronteres iens acosta els uns als altres. També am-plia la divisòria entre el món desenvolu-pat i el que no ho és...El fenomen de globalització tecnològica ésmassa complex per a situar-lo en categoriesintel·lectuals, que solen ser molt mani-quees, molt dualistes (bo-dolent, democra-tització-polarització). Segueix més la lògi-ca difusa (fuzzy logic), que sosté que elsvalors de veritat de les proposicions no sónnomés vertader o fals sinó que són verta-der, fals i, entremig, mil coses possibles.

Ni blanc ni negre, sinó al contrari.Hi ha molts matisos de grisos, moltes for-mes d’ús de la tecnologia, algunes revolu-cionàries, altres evolutives, algunes glo-bals, altres puntuals... El que sí que és clarés que hi ha una divisòria digital causadaper l’accés, ja no a l’ordinador, sinó al Wi-Fi, als continguts... I aquesta divisòria s’a-profundeix perquè els qui són pobres digi-tals són, a més, pobres analògics, demanera que són doblement pobres. I tam-bé és veritat que el desenvolupament tec-nològic augmenta una mica la quantitat degent a qui arriba i, simultàniament, exclouamb molta més força que abans. Però tam-poc no s’ha d’oblidar que més de 1.000 mi-lions de persones accedeixen cada dia a laxarxa, que a l’Argentina hi ha més de 30milions de locutoris, que els nois del car-rer juguen amb els videojocs exactamentigual que els nois del col·legi...

Ara que parla dels joves, el ritme a què la

tecnologia avança no deixa d’accelerar-se. Les divisòries entre generacions sóncada vegada més fortes? Allò d’“Els meuspares no m’entenen” té cada vegada méssentit?Sempre hi ha hagut divisòria entre genera-cions i revolta contra els pares, i és bo quesigui així. Però és cert que els “nadius di-gitals”, és a dir, els nois que han nascutdesprés de 1980 i han crescut envoltats detecnologia, tenen una dieta cognitiva moltdiferent de la que vam tenir nosaltres.

Perdoni: dieta cognitiva?Nosaltres “vam menjar” bàsicament llibres–paper– i informació prepaïda pels mes-tres. Ells, en canvi, es formen veient la te-levisió, jugant amb l’ordinador i la conso-la o interrogant molt més sofisticadamentels grans

Blog personalhttp://www.ilhn.com/filosofitis/archi-ves/003975.php

Algunes pinzellades• És conseller del Ministeri d'Educació argentí.• És gerent general de la Sociedad del Estado educ.ar, portal d'educació de la Re-

pública Argentina i organisme coordinador i avaluador del projecte OLPC (OneLaptop per Child).

• Va ser president de l'Associació d'Entitats d'Educació a Distància i TecnologiesEducatives de la República Argentina (febrer-juliol, 2003).

• Ha estat consultor del Grupo Clarín, Silicon Graphics i de l'Institut Nacional d'E-ducació Tecnològica, CEPALrín.

• Va fundar el primer diari electrònic argentí (http://www.ilhn.com/).• És llicenciat en Filosofia per la Universitat Nacional de Buenos Aires (1975) i

màster de Ciències en Sistemes Científics per la Universitat de Louisville, Ken-tucky (1981).

• Ha estat professor visitant de la Universitat Iberoamericana de Mèxic DF, la Uni-versitat Catòlica de Montevideo, la Universitat de Lima; també de la UniversitatRamon Llull i la Universitat Autònoma de Barcelona.

• És professor titular regular de Processament de dades, informàtica i telemàtica dela Universitat de Buenos Aires.

• És convidat habitual a reunions, seminaris i taules de discussió al país i a l'es-tranger.

18 Món UOC • Maig 2007 Cultura

Picasso va fer diverses composicionssobre el quadre. Des de l’1 de maigva anar introduint els elements que

configuren l’obra. En un dels primers es-bossos hi apareix un soldat amb una llan-ça i una espasa; en un altre, un ca-vall vençut i, als peus, unguerrer amb una llança. Eldia 8 ja hi apareix la donaamb el nen mort a coll i eldia 10 comença a pintar elGuernica. El 4 de juny elmateix Picasso porta elquadre a l’Exposició Inter-nacional de París, al Pave-lló Espa-nyol. Allà s’exhi-bien moltes obres, entreles quals hi havia uns poe-mes de Federico GarcíaLorca, assassinat l’any an-terior, i un poema de PaulÉluard (gran amic del pintormalagueny) titulat “La victòriadel Guernica”.

Una de les característiques fonamentalsper les quals es distingeix el quadre és queté com a teló de fons el bombardeig a lapoblació basca, però es pot aplicar a qual-sevol guerra. Com bé explica Joan Campàs,professor dels Estudis d’Humanitats, “estàfora de la història (i per això prefigura elsbombardejos de la segona guerra mundial,els camps d’extermini nazi, Hiroshi-ma...)”. És una condemna absoluta del fei-xisme i el nazisme, que ja ha passat a lahistòria per ser, en paraules de Giulio Car-lo Argan, “la primera i decidida interven-ció de la cultura en la lluita política”. Defet, Josep Lluís Sert, l’arquitecte català queva construir el pavelló de l’exposició deParís i que va encarregar el quadre a Pi-casso, recordava la reacció del públic: “Lagent desfilava davant de l’obra en silenci,com si s’adonessin que, a més del seu va-lor pictòric, era una premonició del quedesprés va fer la guerra mundial. Un crit

de protesta contra la barbàrie de tota guer-ra, i més de les dels nostres dies. Un crit,aleshores, d’un poble que lluita per la se-va llibertat, per la seva dignitat i pels seusdrets”.

El Guernica és ple de simbolismes. Cam-pàs explica que “no hi ha ni un sol perso-natge que en sentit estricte es pugui consi-derar representació de l’home real”. Encanvi, la dona expressa quatre símbols: “elde l’agressió psíquica, el de l’agressió físi-ca, el de la fecunditat agredida iel de la feminitat allibera-dora”. Altres símbols sónla casa en flames, que “ésl’agressió a la intimitat”; elbrau, que “pot ser l’al·lego-ria de la mort o el mateix au-tor, a qui agradava autoretra-tar-se així”, o fins i tot elcavall, “que pot ser la imatgede l’Espanya feixista o símbolde dolor”. Es poden fer moltesinterpretacions de tot. Com elmateix Picasso va dir una vega-da, “Es necesario que los espec-tadores vean en el caballo, en eltoro, símbolos que interpreten

como ellos quieren [...]. Para mí, es todo,que el público vea lo que quiere ver”. L’o-bra és, doncs, una referència en els nousmodels de representació de guerres i vio-lència, cosa que obliga a buscar-hi refe-

rents. Joan Campàs diu que cal buscarl’origen en antecedents com La ma-

tança dels sants innocents de Ru-bens. Aquest pintor “utilitza elmite clàssic per a relatar comHerodes intentava evitar que hihagués un altre rei per als jueusque pogués prendre-li el tron;Picasso construeix una nova mi-tologia perquè es prengui cons-ciència d’aquest assaig brutald’atacar massivament la pobla-ció civil durant els conflictes ar-mats”.

En definitiva, i com bé explica Jo-an Campàs, “Picasso contribueix a

la cultura de la pau, desconstruint elsmites i els símbols que legitimen i justifi-quen la guerra, creant altres mites i altressímbols amb les armes de l’art, mirant dedir el que considerava més veritable, mésjust, millor, i això era sempre, naturalment,el més bell”

70 anys d’un crit de guerra:el Guernica de PicassoEn el context de la guerra civil espanyola, i davant una si-tuació política internacional convulsa, l’any 1937 es vacelebrar a París una exposició dedicada al progrés, el tre-ball i la pau. Picasso hi participava per donar la seva vi-sió de la guerra d’Espanya i va rebre un encàrrec força im-portant: una composició de 7,82 metres d’amplada per 3,5metres de llargada. El 26 d’abril d’aquell any, bombarders

i caces alemanys de la Legió Còndor van atacar la ciutatde Gernika, símbol del poble basc, i la van arrasar com-pletament. Picasso va veure fotografies de la destrucció enun diari francès, i allò va ser la seva inspiració. Va agafarllapis i paper i va començar els esbossos d’un quadre quees va convertir en el primer atac explícit al militarisme, ala destrucció i a la violència.

“Guernica inacabat”

Amb motiu del setantè aniversari del bombardeig de

Gernika i de la creació de l’obra del Guernica de Pa-

blo Picasso, la UOC posa en marxa la campanya

“Cultura de pau” i impulsa un seguit d’accions i ini-

ciatives entre la comunitat universitària, les institu-

cions i la societat civil, entre les quals hi ha la confe-

rència “La desconstrucció del mite clàssic en el

Guernica de Picasso”, a càrrec del professor d’Hu-

manitats Joan Campàs, i la iniciativa “Imatges i tex-

tos per la pau”, que té l’objectiu de recopilar imatges

i breus missatges creats per tothom qui vulgui ex-

pressar rebuig de la violència i es vulgui manifestar a

favor de la pau. Les imatges i els textos integraran un

mural virtual que es presentarà els dies 22 i 23 d’oc-

tubre, en el marc del 1r. Congrés Internacional de

Conflictes, Conflictologia i Pau.

19Cooperació Maig 2007 • Món UOC

Ser un punt de trobada d’ONG i or-ganismes sobre cultura de la pau,la solidaritat i els drets humans:

aquesta és la filosofia del nou portal dereferència internacional que posa enmarxa el Campus per la Pau i la Solidari-tat, l’àrea de cooperació de la UOC. L’es-pai té per objectiu acollir diferents ini-ciatives de caràcter solidari, formacióvirtual especialitzada, informació i altresserveis destinats principalment a profes-sionals o voluntaris del tercer sector.Amb el portal també es proporcionen apersones i organitzacions la facilitat detrobar i gestionar diferents recursos rela-cionats amb l’acció humanitària i solidà-

ria, la construcció i la promoció de lacultura de la pau i els drets humans ila protecció del medi ambient, entre al-tres recursos.

Amb l’aparença d’una ciutat amb dife-rents edificis, aquesta plataforma con-centra en diversos apartats aspectes comla formació virtual, el comerç just, labanca ètica i els drets humans, per exem-ple. En el portal es pot navegar pels dife-rents apartats i, a més d’oferir-lo en cata-là, castellà i anglès, es vol fer en altresllengües, com àrab o amazic. Els usuarisd’aquest portal hi poden accedir de lamateixa manera que s’entra al Campus

Virtual de la UOC, ja que s’aprofita lamateixa tecnologia i infraestructura.

Així mateix, el portal centralitza tota laformació a distància que porta a termel’àrea de cooperació de la Universitat,com és el cas de la formació de postgraude l’àmbit de la cooperació internacio-nal i els cursos amb organitzacions comCreu Roja, Amnistia Internacional, Uni-cef o Enginyers sense Fronteres. Aques-ta plataforma recollirà tota la filosofiadel Campus per la Pau i la Solidaritatque vol ser “la universitat de les ONG”,com explica el seu director, Eduard Vi-nyamata

Una ciutat virtual

a mida de les ONG

A l’escola es desenvolu-pen projectes d’alfabetit-zació digital. Per mitjàd’aquest apartat es podràaccedir a formació per aaprendre a llegir i escriu-re o fer ús d’Internet. Enl’actualitat, un dels pro-jectes destacats en aquestàmbit és el que es desen-volupa en col·laboracióamb la Universitat Ab-delmalek Essaâdi (UAE)del Marroc per a formarel personal docent d’a-quest país en el dissenyde projectes d’aquestamena.

Al mercat es poden ad-quirir i comprar en líniaproductes relacionatsamb el comerç just, elque es comercialitza di-rectament des dels pro-veïdors als consumidorssense intermediaris, cosaque permet un preu decost just per als primers.

Al banc es pot tenir con-tacte amb entitats rela-cionades amb la bancaètica i fundacions queofereixen subvencions oajuts econòmics. Tambées vol que sigui un puntper a poder aconseguirmicrocrèdits i crèdits so-lidaris.

El senat és un espai des-tinat especialment a or-ganitzacions que treba-llin pels drets humans ialtres aspectes relacio-nats amb la justícia. D’a-questa manera, es volque permeti trametredenúncies relacionadesamb la vulneració delsdrets universals.

L’hospital és el punt detrobada de les ONG i en-titats relacionades ambel món de la salut. S’hipodran trobar referènciesde materials o llibres.S’aspira que en el futurtambé pugui oferir diag-nòstics en línia amb latecnologia de la teleme-dicina.

Alguns dels àmbits del Campus:

“Guernica inacabat”

Amb motiu del setantè aniversari del bombardeig de

Gernika i de la creació de l’obra del Guernica de Pa-

blo Picasso, la UOC posa en marxa la campanya

“Cultura de pau” i impulsa un seguit d’accions i ini-

ciatives entre la comunitat universitària, les institu-

cions i la societat civil, entre les quals hi ha la confe-

rència “La desconstrucció del mite clàssic en el

Guernica de Picasso”, a càrrec del professor d’Hu-

manitats Joan Campàs, i la iniciativa “Imatges i tex-

tos per la pau”, que té l’objectiu de recopilar imatges

i breus missatges creats per tothom qui vulgui ex-

pressar rebuig de la violència i es vulgui manifestar a

favor de la pau. Les imatges i els textos integraran un

mural virtual que es presentarà els dies 22 i 23 d’oc-

tubre, en el marc del 1r. Congrés Internacional de

Conflictes, Conflictologia i Pau.

20 Món UOC • Maig 2007 Recerca

Fa cinquanta anys, els mòbils semblaven un invent de les novel·les de ciència-ficció i, en fa només vint-i-cinc, formaven part de l’uniforme dels professionalsd’elit. Avui n’hi ha prou de fer un volt per qualsevol carrer per a adonar-se decom han canviat les coses: s’han convertit en productes de consum de massesi centenars de milions de persones de tot el món, sobretot joves i infants, elshan incorporat a la seva vida comunicativa diària. Els canvis no solaments’han deixat notar al primer món: la comunicació sense fil ha demostrat queés ideal perquè els països en via de desenvolupament puguin reduir la divisò-ria de connectivitat a què semblen condemnats. Una vegada més, la històriaens dóna una lliçó: les persones acaben utilitzant la tecnologia per a objectiusmolt diferents dels que van concebre els seus creadors i la modelen segons elsseus hàbits, valors i projectes.

Aquesta nova realitat obre una mul-titud d'interrogants: els mòbils sónun senyal d’identitat o una moda?,

com afecten la vida familiar i laboral?, esmodifiquen els conceptes de temps i es-pai?, realment ens fan més lliures i autò-noms com ens venen els anunciants?, qui-nes noves desigualtats comporta l’arribadad’aquesta tecnologia entre països desenvo-lupats i en via de desenvolupament?

“Les respostes d’aquestes preguntes afectenles nostres vides i també condicionen lespolítiques públiques, les estratègies de ne-goci... Malgrat tot, i a causa de la rapidesa deles transformacions tecnològiques i de laimpaciència per obtenir un avantatge com-petitiu en el nou sistema, es prenen deci-sions sense entendre gaire bé les implica-cions socials, econòmiques i polítiques deles tecnologies de comunicació sense fil. So-vint les suposicions que s’amaguen darrered’aquestes decisions són injustificades”, se-gons Mireia Fernández-Ardèvol, investiga-dora de la UOC i, juntament amb l’investi-gador de la mateixa universitat ManuelCastells i Jack Linchuan Qiu, de la Universi-tat Xinesa de Hong Kong, i Araba Sey, de laUniversitat de Califòrnia Meridional (USC),autora del llibre Comunicación móvil y so-ciedad. Una perspectiva global, que publi-quen l’Editorial Ariel i Fundación Telefónica.

Aquest llibre recull els dos anys de recercad’aquest equip internacional sobre lestransformacions en les formes de comuni-cació humana amb l’aparició i difusió deles tecnologies de la comunicació sense fil,com el mòbil o el Wi-Fi, a tot el planeta.

Una de les primeres conseqüències quehan portat els mòbils ha estat un augmentd’autonomia dels participants en el procés

Col·lecció“Fundación Telefónica”El volum de Manuel Castells et al. Comunicación móvil y so-ciedad. Una perspectiva global és el primer dels llibres publi-cats a la Col·lecció “Fundación Telefónica” de l’editorialAriel, per mitjà del programa Fòrum, que ja és un referent enel desenvolupament de la societat de la informació. Ambaquest programa, Fundación Telefónica planifica activitats

per a fomentar i facilitar la recerca avançada, construir i utilitzar les estructuresnecessàries per a l’anàlisi i el coneixement de les tecnologies de la informació ila comunicació i el seu impacte social.

La societat del segle XXI,

21Recerca Maig 2007 • Món UOC 21

comunicatiu, quant a espai, temps i, d’al-guna manera, les normes culturals i socials.Faciliten que s’estigui disponible sempre ique es pugui triar amb qui un es comunica,des d’on i quan, per la qual cosa han fet quela xarxa de contactes depengui dels desigsdels usuaris. Però aquests ‘guanys’ no estanrenyits amb un augment de la seguretat, jaque permeten a l’usuari relacionar-se lliu-rement amb el món però mantenint un con-tacte fins i tot més fort amb la seva xarxapersonal en cas de necessitat.

El mòbil ens ha donat un poder inimagina-ble a tots com a ciutadans.Una de les pràctiques comu-nicatives més importants haestat l’aparició espontània decomunitats de pràctica ins-tantànies que miren de mobi-litzar altra gent, conviden areunir-se o a compartir. Quino ha rebut algun SMS enquè el conviden a una festaen un local alternatiu o a par-ticipar en diferents manifes-tacions contra el preu dels pi-sos? Sens dubte, a la memòriade molta gent hi ha els SMS que es van en-viar per a convocar mobilitzacions a dife-rents ciutats espanyoles, després delsatemptats de l’11 de març de 2004 a Ma-drid. Aquell dissabte 13, el trànsit de mis-satges per mòbil va augmentar un 20% i eldiumenge 14, un 40%. Això sí, aquest mis-satge només tindrà èxit si es distribueix enuna xarxa d’afinitat. La comunicació sensefil augmenta considerablement el poder deles persones, facilita l’accés a la informaciói els fa independents de les fonts formals.

S’ha demostrat que les persones adapten latecnologia a les seves necessitats i no pas al

revés. Inventen nous usos i fins i tot s’hacreat un nou llenguatge, adaptant l’existentals formats i límits que imposen aquestanova tecnologia i el seu cost. Els usuarissón els autèntics productors de contingutsi utilitzen la comunicació mòbil per a la vi-da familiar i professional, però també per atransaccions comercials o distribució demúsica. Malgrat el que molta gent va pen-sar al començament, aquest ús no és unaqüestió de moda –encara que el disseny i lapersonalització siguin importants per alsjoves– sinó d’identitat. Per als usuaris, te-nir mòbil és una font de valoració personal

i permet sentir-se part d’unasocietat que funciona així.Per això, l’accés a la comuni-cació sense fil és un dret so-cial. El que fa un segle eral’accés a les biblioteques ol’escolarització ara és el dret al’accés fiable i assequible a laxarxa mòbil de comunicació.

S’han desdibuixat els límitsd’espai i temps i, sovint,s’entremesclen els contextosorganitzatius i les pràctiques

socials. Això és el que passa quan, en ho-rari de feina i des de l’aeroport, el subjec-te telefona a la seva família o aprofita elmoment per a organitzar el sopar de dis-sabte amb els amics. Les xarxes d’interac-ció individual tendeixen a independitzar-se d’organitzacions, institucions, normes ilímits materials segons la seva convenièn-cia i l’adequació als projectes individuals.En termes materials, això té per resultat unextraordinari enfortiment de la cultura del’individualisme.

Quin és el moment correcte perquè aquestindividu es pugui aïllar de l’entorn en què

es troba per a fer una trucada? Quan és queels alumnes poden enviar un SMS en ho-rari escolar? Necessitem una nova defini-ció de les normes d’educació perquè esta-bleixin com ens hem de comportar enaquests processos comunicatius.

Els problemes que es presenten

En aquest món del segle XXI és fàcil ima-ginar que les limitacions d’accés a aquestsistema de comunicació es converteixen enun greu problema social. En les nostres so-cietats desenvolupades han aparegut nousfactors que amplifiquen la divisòria digital:juntament amb la renda, la situació territo-rial o el grau d'educació, ara l’edat i les dis-capacitats físiques són factors excloents.

Tanmateix, cal ser positius: si es donen lesmínimes condicions, els usuaris fan verita-bles esforços per tenir accés a la xarxa, comdemostren algunes experiències. Així, lestargetes de prepagament i el lloguer detemps de conversa han contribuït a la difu-sió del seu ús als països en desenvolupa-ment i entre els segments de població ambrendes baixes als països desenvolupats.

Però, a més de ser font de possibles des-igualtats, la ràpida difusió de la comuni-cació sense fil mostra noves vulnerabili-tats com els virus o un creixement del’ansietat per les conseqüències que pot te-nir per a la nostra salut viure envoltats decamps electromagnètics o pels temes rela-cionats amb la confidencialitat.

Segons els autors del llibre, aquestes pro-ves ens recorden que el poder de la tecno-logia no elimina els mals humans, sinóque més aviat els amplifica, tret que siguinarrencats de l’arrel social

22 Món UOC • Maig 2007 Recerca

La importància del patrimoni per aconèixer el nostre entorn i el nostrepassat fa dels museus una peça clau

en la difusió del coneixement dins la so-cietat de la informació. Els museus i cen-tres similars tenen un paper important pera fer arribar a tothom aquest coneixementcada cop més atractiu i d’acord amb elsnous temps. Els canvis tecnològics i d’úsde la cultura fan que aquesta tasca neces-siti una reflexió teòrica i metodològicaconstant per a la seva adaptació als canvissocials. Aquesta tasca la desenvolupa a laUOC el grup de recerca Museia des dela perspectiva de la museologia, la mu-seografia i el patrimoni.

El grup parteix d’una experiència prèviadels Estudis d’Humanitats entre el 1999 i el2000. “Un dels criteris més importants peral grup de recerca és no quedar-se interna-ment en un grup de reflexió sobre temes te-òrics únicament, sinó implicar-hi molt lesinstitucions que realment treballen enl’àmbit del patrimoni”, explica Glòria Mu-nilla, directora del programa d’Humanitatsi professora de Gestió cultural i patrimoni,que coordina aquest grup. Per aquest motiuvan començar a treballar amb diferents ins-titucions, museus i centres patrimonials, amés d’altres grups de recerca similars endiferents projectes.

La ciència, l’educació i la memòria

Una de les principals preocupacions delsmuseus és fer arribar el seu coneixement irecerca al públic en general. En aquest sen-tit, els museus de la ciència sempre han es-tat capdavanters a l’hora de crear tècniques

per a fer difusió del seu patrimoni, moltscops difícil de fer arribar a la gent. “Elsespecialistes d’aquests museus utilit-zen molts recursos de molts tipus pera interpretar el patrimoni científic idonar-lo a conèixer”, explica GlòriaMunilla. Aquests recursos passen perl’ús de les tecnologies. Museia tambétreballa en diferents projectes amb elMuseu Nacional de la Ciència i la Tèc-nica de Catalunya (mNACTEC).Aquest centre té una estructura de xar-xa territorial i que permet un ús inten-

siu de les noves tecnologies. Museia hicol·labora amb la digitalització del patri-

moni miner, sociohistòric i natural deGerri de la Sal, liderada per la Dra. CarmePrats, sotsdirectora del museu, en el dis-

seny de la qual Museia participa, a més deser responsable del procés d’avaluació delseu desplegament. “Els museus que apos-ten més per la seva renovació de contingutsi d’enfocaments són els que tenen més èxiti impacte mediàtic”, afegeix Munilla.

Un altre dels eixos de recerca és la dimen-sió educativa, en la qual participa activa-ment Janine Sprünker, doctoranda de l’IN3que fa la tesi en aquest àmbit. Els recursosper a les escoles que assisteixen als museusés una de les parts importants, però quemolts cops s’entenen com a activitats lúdi-ques i no pas formatives. Un dels objectiusés el de poder incloure els continguts delsmuseus en els itineraris dels currículumsescolars. Això passa per comptar amb “ac-tivitats presencials per a les escoles, que espodrien combinar amb altres de virtuals al’aula”.

La memòria històrica és un concepte queha sorgit amb força els darrers anys al nos-tre país i que té a veure amb el patrimonioral d’una comunitat o grup de persones.La museologia cada cop hi dóna més im-portància. Glòria Munilla considera que “lamemòria hauria de ser patrimoni de la hu-manitat perquè està directament implicadaamb la identitat dels pobles, dels grups so-cials o la identitat cultural”. Aquest àmbitde recerca és dirigit per Laura Solanilla,professora dels Estudis d’Humanitats enl’àrea de gestió cultural i patrimoni. Undels projectes que Museia té entre mans enaquest camp és vincular la memòria oralamb el patrimoni industrial de Catalunya através de persones vinculades a aquest sec-tor econòmic.

“Al patrimoni li passa com a la cultura”, ex-plica Glòria Munilla, “tothom en parla, tot-hom en reconeix la importància, tothom facampanya quan toca en aquests àmbits, pe-rò després són àmbits que s’obliden una mi-ca”. Considera un problema que aquestàmbit queda molts cops diluït dins disci-plines clàssiques com l’antropologia o lahistòria de l’art. “Ara, amb l’espai euro-peu d’ensenyament superior i la sevaaposta per graus, es pot treballar per àm-bits transversals de coneixement i el pa-trimoni n’és un”, afirma Munilla, “el Lli-bre blanc d’Humanitats el presenta comuna de les sortides de professionalitzaciói de recerca més importants”

Museia: veure el patrimoni amb innovació

23Recerca Maig 2007 • Món UOC 23

Per a investigar més sobre aquest noupanorama de salut a la xarxa, neixl’any 2002 el grup de recerca de la

UOC PSINET, format per Manuel Armayo-nes, Mercè Boixadós, Beni Gómez, NoemíGuillamon, Eulàlia Hernàndez, ModestaPousada i Diego Redolar (professors doc-tors dels Estudis de Psicologia i Ciènciesde l’Educació de la UOC) i Lourdes Va-liente i Josep Maria Suelves (psicòlegs enexercici professional).

“En aquells moments, la psicologia a laUOC era als orígens com a disciplina aca-dèmica i no hi havia línies de recerca prò-pies. La necessitat dels estudis va fer pen-sar en la creació d’un grup dedicat a larecerca en un àmbit multidisciplinari dela psicologia, com és la salut”, explicaLourdes Valiente.

L’objecte d’estudi de PSINET, tal com ex-plica Eulàlia Hernàndez, “és la psicologiade la salut en la societat de la informació iel coneixement, amb dedicació tant als de-terminants que defineixen la salut com ala intervenció professional que es pot ferper a promoure-la”. Modesta Pousada ex-plica que “quan ens referim a la psicologiade la salut en la societat de la informació iel coneixement fem referència a l’estudide la incidència que tenen en la salut lesconductes de les persones en la societatactual”.

PSINET treballa en l’estudi del perfil del’usuari de salut a la xarxa, un observatoride la salut a la xarxa, la promoció d’estilsde vida saludables per mitjà de la xarxa ila creació d’un laboratori virtual d’anàliside les conductes de salut a la xarxa.

Actualment investiguen els estils de vida,la salut i la qualitat de vida dels ciutadansdel segle XXI i la relació entre aquests as-pectes. Manuel Armayones explica que“ens centrem en les variables psicològi-ques que determinen la vivència, la satis-facció, l’experiència subjectiva que pot ex-perimentar un usuari que decideix fer úsde les possibilitats de la xarxa amb relacióa la salut, sigui amb intervencions en líniao amb participació en associacions de ma-lalts, consultes de fonts especialitzades so-bre salut, etc.”.

De fet, en el darrer treball, Salut i qualitatde vida en la societat del coneixement: as-pectes conceptuals, metodològics i apli-cats (finançat pel Plan nacional d’R+D+Idel Ministeri de Ciència i Tecnologia),“vam fer una anàlisi de l’estil i la qualitatde vida d’un grup de persones voluntàriesde la UOC. Aquesta anàlisi ens va mostrar,en termes globals, una bona qualitat de vi-da percebuda, alhora que ens va permetreidentificar alguns elements específics delseu estil de vida. Actualment treballemper al disseny d’un programa d’interven-

ció que ens permeti incidiren aquestes conductes”, ex-posa Mercè Boixadós.

Els membres de PSINETavaluen la xarxa com unmitjà de transmissió ade-quat per a promoure estilsde vida saludables amb lafinalitat, més endavant, dedissenyar i aplicar un pro-grama en línia de promocióde comportaments saluda-bles. Així, amb vista al fu-tur, el seu objectiu és cons-truir un portal de salut queserveixi alhora per a la pro-moció de conductes saluda-bles i l’anàlisi de la conduc-

ta de les persones que facin servir aquestportal. Per al primer ús, els agradaria iden-tificar conductes de salut clau per a dife-rents etapes del cicle vital. Noemí Guilla-mon explica que per a la promoció de lasalut per la xarxa “hem optat per construirun model d’intervenció cognitivo-conduc-tual, i per a això no podem passar per altels nous avenços en la realitat virtual”. Peral segon ús, Beni Gómez explica que “undels camps que haurem d’investigar és lapresa de decisions en el context xarxa;més concretament, treballar sobre la presade decisions en l'àmbit de la salut mitjan-çant Internet. Això implicarà tenir encompte processos bàsics que participenen la presa de decisions, com a modula-dors de les accions que les persones pu-guin prendre sobre la seva salut”.

Els diversos perfils professionals delsmembres de PSINET el fan un grup de re-cerca multidisciplinari i, per a ells, això ésun fet molt enriquidor. Tal com exposa Jo-sep Maria Suelves, “la incorporació d’unprofessional a un equip de recerca univer-sitari aporta una visió de la possible apli-cació pràctica d’allò que es fa i idees sobrenoves àrees d’interès. També pot aportar lapossibilitat d’implantar i avaluar interven-cions que neixen de la recerca, de maneraque es faciliti la transferència tecnològica”.

http://www.uoc.edu/in3/psinet

La nostra salut en l’era de les TICCada vegada hi ha més persones que cerquen temes de sa-lut per Internet. Es volen informar sobre malalties, terà-pies, medicaments... Gràcies a la xarxa, la societat haguanyat autonomia i, així com fa alguns anys la gent hau-

ria preguntat dubtes al seu metge, ara pot accedir a infor-mació sanitària escrivint en un cercador d’Internet, sensehaver de dependre exclusivament de les indicacions queel metge pot facilitar personalment.

El grup de recerca PSINET treballa en el camp de la psicologia de la salut en la societat de la informació i el coneixement.

24 Món UOC • Maig 2007 Recerca

Aquest grup vol saber com estudieno com es comporten els estudiantsde la UOC en el nostre entorn do-

cent (el Campus Virtual) i utilitzar aquestconeixement per a intentar millorar el pro-cés d’e-learning, procurant adaptar-lo a lesnecessitats de cada estudiant. Tal com ensexplica el director adjunt de l’IN3 i profes-sor de la UOC, Julià Minguillón, que és quiencapçala aquest grup, “Intentem recollirtota la informació que pugui ser útil desd’un punt de vista tant pedagògic com me-todològic per a millorar el procés d’apre-nentatge. Tenim un escenari únic al món(el Campus Virtual), des del punt de vistaque tenim un laboratori que ens permet ex-perimentar amb 40.000 persones cada se-mestre. Són unes xifres que no acostumena tenir disponibles altres investigadors”.

El grup neix d’un nucli que existia a la nos-tra universitat, que ja havia treballat ara faalguns anys en aquests temes en la CàtedaIBM-la Caixa. Actualment, el grup el com-ponen una quinzena de professors i pro-fessionals de la UOC de diferents àmbits iespecialitats: Carlos Casado, Núria Ferran,Muriel Garreta, Josep Grau, Lourdes Guàr-dia, Ana Elena Guerrero, Toni Marín, EnricMor, Mireia Pascual, Laura Porta, ElenaRodríguez, Àngels Rius, Francesc Santa-nach i Josep M. Boneu, del Centre d’Estu-

dis Politècnics, con-sultor i graduat ensegon cicle d’Engi-nyeria d'Informàticaper la UOC.

En el gruphi ha di-

versos investigadors, com Enric Mor, quefan la tesi doctoral sobre temes que hi es-tan relacionats; en el cas concret de l’En-ric, sobre el comportament d’usuaris enentorns virtuals. L’Enric ens explica que“en una classe presencial, el professor en-tre el que veu i allò de què parla amb elsestudiants, les preguntes que li fan... es fauna idea de quin és el seu públic, però enentorns virtuals encara no és clar com esconstrueix aquest coneixement. Mirod’obtenir una metodologia per a saber elcomportament d’usuaris en entorns vir-tuals d’aprenentatge a partir de tres nivellsd’anàlisi de dades”.

Pel que fa als projectes concrets, el grup téconcedit el projecte Personal pel Ministerid’Educació, Ciència i Tecnologia per alspròxims tres anys (fins al 2009). Aquestprojecte planteja el disseny d’un entornvirtual d’aprenentatge basat en estàndardsque permeti l’elaboració d’itineraris for-matius personalitzables utilitzant objectesd’aprenentatge reutilitzables com a peçabàsica del sistema, de manera que s'asse-guri la interoperativitat amb altres plata-formes de formació mitjançant l’ús d’onto-logies i tecnologies de web semàntic.

En aquesta línia, per aclarir-ho, Enric Morens explica el que no vol dir personalitzar:“Per a nosaltres personalitzar no és indivi-dualitzar. No vol dir que cada estudiant veu-rà el Campus que voldrà veure i farà el quevoldrà. La idea no és aquesta. Per a nosaltrespersonalitzar és més en el sentit d’adaptar”.

En paral·lel, diferents membres del grupparticipen en projectes que tenen conne-xions amb la idea bàsica del grup o els en-capçalen. El projecte OLCOS i “L’estudi

de cas en entorns virtuals d’ensenyament id’aprenentatge” són dos dels exemplesmés destacats.

Una de les investigadores del grup, NúriaFerran, ens explica que “OLCOS és un cen-tre d’observació per a promoure el conceptede continguts educatius oberts i afavorir-nela producció i ús, principalment a Europa.Per continguts educatius oberts, OLCOS en-tén continguts pensats per a l’aprenentatge ila docència, serveis, eines, aplicacions in-formàtiques i llicències per a facilitar el des-envolupament i la reutilització”.

Lourdes Guàrdia, que és qui encapçalaaquest projecte, en fa balanç: “El projecte«L’estudi de cas en entorns virtuals d’en-senyament i d’aprenentatge; un recurs me-todològic per a l’adquisició de competèn-cies» ens ha permès el desenvolupament deguies pedagògiques i tecnològiques que fa-cilitin als docents la conceptualització idisseny d'estudis de cas per a assignaturesbasades en l’assoliment de competències, amés d’indicacions i recomanacions d’ús del’activitat a l’aula amb relació a les diferentsinteraccions que es poden establir entrel’estudiant, l’activitat, el grup i el consultoramb vista a proporcionar un aprenentatgemés significatiu i personalitzat”.

S’espera que els resultats del grup de re-cerca PERSONAL es puguin transferir coma processos d’innova-ció docent en el Cam-pus Virtual en formad’experiènciespilot

Paraules o expressions com personalització, usabilitat,interacció, disseny instruccional, accessibilitat, persona-litzar (customize)... sembla que ja comencen a formar partde les nostres vides. Però sabem ben bé què volem dir quanles utilitzem? A l’IN3 hi ha el grup de recerca Personal

(personalització en entorns d’e-learning), que s’ocupa d’in-vestigar sobre aquests temes i intentar trobar solucions pera adaptar els entorns virtuals d’aprenentatge (el CampusVirtual) a les necessitats dels usuaris. Per aconseguir-ho,prioritzen l’adequació per davant de la personalització.

PERSONALitzarno és individualitzar

25Comunitat Maig 2007 • Món UOC

Núria Toril

Periodista

“Les cooperatives són societats,amb plena autonomia i ambels principis de lliure adhesió

i de baixa voluntària, amb capital variablei gestió democràtica, que associen perso-nes físiques o jurídiques que tenen neces-sitats o interessos socioeconòmics co-muns, amb el propòsit de millorar lasituació econòmica i social de llurs com-ponents i de l’entorn comunitari, fent unaactivitat empresarial de base col·lectiva,en la qual el servei mutu i l'aportació pe-cuniària de tots els membres permetin d’a-complir una funció que tendeix a millorarles relacions humanes i a posar els inte-ressos col·lectius per damunt de tota ideade benefici particular”. Així defineix laLlei catalana de cooperatives un tipus d’i-

niciatives econòmiques aparegudes amitjan segle XIX i que a Catalunyahan tingut i tenen una gran im-plantació.

Per a trobar l’origen d’aquesta me-na d’organització econòmica calremuntar-se a Rochdale, una ciu-tat tèxtil anglesa de Lancashire,on les condicions de vida di-fícils, la proteccióinadequada delsconsumidors i lafalsificació regular delsaliments per part d’alguns co-merciants van incitar vint-i-vuit obrers acrear, l'any 1844, una societat cooperativa(Rochdale Equitable Pioneers Society) pertal de subministrar als obrers els aliments ialtres béns necessaris i per tal de facilitar-los instruments educatius i socials.

Cooperatives,negocis que apostenpel vessant sociali la democràciaLes societats cooperatives són un sector econòmic que gaudeix d’una gran sa-lut a Catalunya. Amb els principis de democràcia i de buscar el benestar eco-nòmic i social de tots els associats, aquest tipus d'iniciatives s’han desenvolu-pat en el món agrari, en la pesca, en l’ensenyament, en la construcciód’habitatges i en la venda d’articles de consum, entre altres àmbits. El 1996 laUOC va posar en marxa la seva cooperativa de consum, La Virtual, que ara esvol renovar i oferir més beneficis als seus associats.

26 Món UOC • Maig 2007 Comunitat

Des de llavors les cooperatives es regei-xen pels principis de Rochdale i per les te-ories d’Owen sobre la cooperació: l’adhe-sió lliure i voluntària, el controldemocràtic amb el principi “una persona,un vot”, el pagament d’interessos limitat al

capital, el retorn cooperativista i l'accésa l'educació per a tots els membres.

La Fageda, Abacus, Pica-Tapas ila cooperativa de consum cre-

ada per la UOC, La Virtual,són alguns exemples decooperatives que han des-envolupat aquests princi-pis a Catalunya, la comu-nitat autònoma espanyolaamb més cooperatives.

Algunes dades estadístiques posen en re-lleu la importància d’aquest sector: aCatalunya hi ha més d'1.000.000 de perso-nes vinculades al cooperativisme, en la su-ma de persones sòcies de treball i de con-sum; el 15% dels catalans són socisd'alguna cooperativa, sigui com a socis tre-balladors o com a socis consumidors; lescooperatives catalanes produeixen actual-ment prop del 6% del PIB de Catalunya.

Com tots els negocis, les cooperati-ves han d'innovar i buscar noves

maneres de créixer. La creació degrups de cooperatives és una d’aques-

tes vies. “Catalunya té un ric teixit de co-operatives i altres empreses o entitats d’e-conomia social. Així, trobem cooperativesde diferents tipus en sectors ben diversosi, cosa que és més important, amb una si-tuació en el mercat força bona; pensem,per exemple, en Abacus o en La Fageda.En el sector o àmbit educatiu i cultural, lescooperatives hi són presents gairebé siste-màticament, tant amb exemples de treball

associat com de consumidors. Penso queen aquests moments l’economia cooperati-va a casa nostra va madurant i es va con-solidant amb la unió d'esforços i l’establi-ment de grups com a fórmula decreixement per a ser més competitius iaportar més valor en els sectors on s’éspresent”, explica el nou president delConsell Rector de La Virtual, Agustí Ma-ñosa.

Agrupar-se en cooperatives o en col·lec-tius de cooperatives serveix per a comprara millor preu i també per a vendre a millorpreu. Però les cooperatives aporten moltesmés coses. Per exemple, també són unamanera de garantir una feina estable i d’a-conseguir determinats beneficis socialsque en una altra empresa són difícils d’as-solir. Sònia Gimeno és una treballadorad’una de les cooperatives més importantsde Catalunya, Abacus. “Vaig estudiar Em-presarials i Direcció i Administraciód'Empreses a la UOC. Em vaig sentir atre-ta per una societat com Abacus, de mane-ra que hi vaig enviar un currículum. Haigde fer una aportació, que puc anar lliuranta poc a poc i que em permetrà optar a sersòcia de treball. En canvi, disposo d’unafeina estable en una entitat amb caràcter ihistòria i d’una sèrie de beneficis socialsi de formació que no es donen general-ment en altres tipus d’empreses”.

Sònia treballa de responsable de selecció icompra de productes, una feina de moltaimportància en una societat cooperativaque té per objectiu vendre material educa-tiu, cultural i de lleure en les millors con-dicions possibles de qualitat i preu. “Elsproductes se seleccionen pel valor educa-tiu i de qualitat, deixant de banda qües-tions purament comercials o modes”, ex-plica.

27Comunitat Maig 2007 • Món UOC 27

En una cooperativa el soci treballador ésuna figura semblant al propietari d’unaempresa, però amb algunes limitacions.“El soci cooperatiu no podrà transmetre laseva participació en la cooperativa. No-més, si els estatuts ho permeten, en algunscasos de baixa voluntària justificada podràtransmetre la seva posició en la cooperati-va i, de fet, les seves aportacions no serantampoc embargables pels creditors del so-ci cooperatiu. Malgrat aquests límits, elsoci cooperatiu tindrà dret a causar baixa,d’acord amb el contingut dels estatuts, idret, per tant, a la liquidació de la sevaaportació”, explica Lourdes Ferrando Vi-llalba, professora titular de Dret mercantila la Universitat de València i consultorade Dret de la UOC.

La Virtual, cooperativa de consum

Les cooperatives s’agrupen en dotze tipus:d’habitatge, de treball associat, agràries,d’explotació comunitària de la terra, deserveis, del mar, de transportistes, d’asse-gurances, sanitàries, d’ensenyament, decrèdit i de consumidors i usuaris. És enaquest darrer bloc que trobem la XarxaVirtual de Consum, Societat CooperativaCatalana, coneguda popularment per LaVirtual (www.lavirtual.com). “Segons elsseus estatuts té per objectiu facilitar pro-ductes i serveis a la comunitat de personesque estan o han estat vinculades a la Uni-versitat Oberta de Catalunya”, explica Mò-nica Vilasau, professora de Dret civil alsEstudis de Dret de la UOC.

La Virtual es va crear el 1997 a l’empara dela UOC. Actualment té 30.000 socis i s'haconvertit en una de les cooperatives cata-lanes amb més associats. “Els socis podengaudir d’avantatges que van des de pro-mocions especials d’equipaments infor-

màtics i Internet fins a acordscomercials que els puguin inte-ressar (electrònica de consum,viatges, assegurances, diaris,entrades de teatre, etc.). El tretdiferencial de la cooperativa ja queda re-flectit en el seu nom: és una cooperativade consum fonamentada en la utilitza-ció d’un entorn virtual per a dur aterme el seu objectiu”, explicael president del seu ConsellRector, Agustí Mañosa.A més, seguint la lí-nia de relació ambaltres cooperatives,La Virtual manté unacord amb Abacus,que permet als socisproveir-se dels mate-rials que comercialitzaAbacus.

El mes de juny passat l’assembleageneral extraordinària va elegir un nouConsell Rector, que s’ha posat com a reptefer de La Virtual una cooperativa méscompromesa amb la UOC, amb lasocietat en general i molt espe-cialment amb els socis. “La Vir-tual que veurem en els pròximsmesos és una cooperativa que fo-menta l’adhesió de nous so-cis, reforça la consciènciade soci dels que ja hosón, millora l’ofertad’avantatges per als so-cis i millora especial-ment la comunicacióamb ells, cosa que afa-voreix la nostra impli-cació en la gestió de La Virtualcom a socis cooperativistesque som”, afirma Agustí Ma-ñosa

28 Món UOC • Maig 2007 Estudiants

La CARME PORTA sempre ha estat una persona inquieta, com demostrala seva trajectòria acadèmica i vital. Ha passat per classes de cinemai història i li agraden molt la filosofia, la sociologia i l’art. Seguramentaquesta suma d’interessos l’ha acabat portant a estudiar Humanitats,carrera que, com ella reconeix, “m’aporta coneixements diversos quem’ajuden en el quefer quotidià en alguns àmbits, però que, d’altrabanda, em porta a reflexionar més profundament i em treu d’aquestamateixa quotidianitat”.En el cas de la Carme, aquesta reflexió no es queda en pensaments si-nó que es converteix en accions. Actualment és la presidenta de la Co-missió d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat de la Comis-sió d’Estudi de la SIDA del Parlament de Catalunya i exerceix desecretària de la dona al seu partit, Esquerra Republicana. Però, si haguéssim de destacar una línia del seu currículum, agafarí-em el seu compromís amb la defensa en favor de la igualtat de la do-na. Així, doncs, moguda per aquesta lluita, aquest estiu no va dubtarde viatjar a Colòmbia per assistir com a convidada al desè aniversaridel naixement de la Ruta Pacífica de Dones Colombianes, una marxaper diverses ciutats del país en favor de la defensa dels drets de lesdones. Així, es va afegir, juntament amb les 350 organitzacions que hi parti-cipaven, a l’acte simbòlic que va tenyir la plaça Bolívar de Bogotà decolor groc, blanc i blau en favor de la justícia, la veritat i la reparació

de la societat colombiana. Tot ila vigilància de la policia i l’e-xèrcit, les dones van recitarcants i van desplegar espelmesamb el lema “Con silencios nohay justicia ni paz” i durant lajornada la Carme, que va ser di-putada al Parlament entre elsanys 1999 i 2006, va participar endiversos actes reivindicatius. “Lesdones a Colòmbia pateixen el con-flicte armat en la pròpia pell: su-porten persecució social, estan ex-posades a assetjaments i agressions sexuals en espais i àmbits moltdiferents de la seva vida i són víctimes de desplaçaments forçats pelconflicte”, assegura. Encara que sembli mentida, aquesta aventura solidària va començard’una manera curiosa. Quan a l’estiu del 2005 va haver de viatjar aColòmbia com a presidenta, en aquells moments, de la Comissiód’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat del Parlament va es-tablir contacte directe amb el conflicte armat colombià i va poder veu-re com la població civil era el centre de la diana d’aquesta violència.Aquest fet la va commoure i va decidir solidaritzar-se amb la causa;va participar en activitats que feia la Ruta Pacífica de Dones Colom-bianes i enguany ha assistit al seu desè aniversari. Tot i això, les rela-cions no acaben aquí. A Catalunya hi ha una seu d’aquesta organitza-ció i ja hi ha programats diversos actes per a difondre el seu paper.

La TERESA MAJERONI és estudiant del postgrau “Edició digital en lí-nia i fora de línia”. Durant un quant temps aquesta periodista de Sa-lamanca va treballar en diversos mitjans de comunicació i ara ho faal gabinet de premsa d’una empresa asseguradora, tot i que confes-sa que un dels seus somnis és ser periodista de viatges. Sembla men-tida que tingui temps de somiar malgrat combinar la vida personalamb la feina, els estudis i la publicació del llibre La actividad pro-pagandística de Walt Disney en la Segunda Guerra Mundial.

“Tot va començar quan un amic meu i professor univer-sitari, Rodolfo Vidal, va fer una tesi doc-

toral sobre la influència propa-gandística de Walt Disney

durant la Segona GuerraMundial. Quan en Rodolfo vaperdre la vida en un accidentde trànsit vaig tenir la necessi-tat moral que el seu esforç fosaccessible per a tothom. Així,el projecte es va convertir en elmeu principal objecte d’estudi i,després de l’ampliació de la sevatesi, s’ha pogut publicar el llibre”. Aquesta obra revela la influència

propagandística que Disney va exercir durant els anys quaranta, jaque la seva productora, a més de generar entreteniment als més pe-tits, va donar suport a l’exèrcit dels Estats Units i va promoure elsideals democràtics durant la Segona Guerra Mundial. En les sevesobres va caricaturitzar personatges de la política mundial com Hiro-hito i Mussolini. Fins i tot es va atrevir a fer que una de les sevescriatures més conegudes, Donald, llancés tomàquets al mateix Hitler.Però en aquella època convulsa no pas el creatiu americà sol feia ser-vir la fantasia per a influenciar la població civil i defensar uns ide-als. Un dels exemples més curiosos és el de la utilització que els na-zis van fer del conte «La bella dorment». Malgrat el que sempre hempensat, aquesta no és tan sols una història de bruixes, princeses en-cantades i prínceps heroics. A l’Alemanya d’aquells anys, la bruixarepresentava la democràcia, el príncep era Hitler i la bella dormentera Alemanya. Així, segons aquest llibre, el conte explica com Hitler(el príncep) lluita contra la democràcia (la bruixa) i la fa fugir per em-portar-se en el seu cavall blanc la princesa, que allibera. “A més, aquesta companyia va dissenyar insígnies militars i va pro-duir pel·lícules d’entreteniment per a la població civil, amb una fi-nalitat persuasiva en temes sanitaris, d’estalvi o consum moderat enaquella època de guerra”, assegura la Teresa.Ara, amb el llibre publicat, pot semblar que ha estat fàcil. En reali-tat, darrere hi ha hagut moments bons i dolents, però el seu tarannàli ho fa recordar d’una manera positiva: “Quan una porta es tanca-va, se n’obria una altra... Fins que al final ens en vam sortir i s’obli-den les estones més dures. Quan penses que has de fer alguna cosapels altres i sents l’obligació moral de fer-la, s’ha de lluitar”.

Estudiant del postgrau “Edició digital en línia i fora de línia”

Periodista i autora d’un llibre sobreWalt Disney i la Segona Guerra Mundial

Estudiant d’HumanitatsMembre del Parlament de Catalunya iactivista en defensa de la igualtat de la dona

29Estudiants Maig 2007 • Món UOC

En JORDI LÓPEZ I RAMOT és un enginyer informàtic graduat per laUOC. Durant els seus anys d’estudiant va compatibilitzar els estu-dis amb la feina a l’administració local en un departament de Sis-temes d’Informació Geogràfica (SIG). A partir d’aquí, en Jordi no vaparar de rebre propostes relacionades amb el sector dels SIG. Va tre-ballar durant dos anys en el sector privat, va fer una estada de qua-tre mesos al Canadà en una empresa especialitzada en interopera-bilitat geoespacial i l'any 2003 va decidir fer-se autònom (freelance)per poder treballar pel seu compte. En Jordi treballava, estudiava i als vespres s’endinsava en un pro-jecte que aquest any ha rebut el primer premi del concurs Mashupsper a Google Maps. “Sempre m’han agradat els esports a l’aire lliu-re i la muntanya, i m’interessava poder gravar el que feia un GPSper a veure els itineraris fets sobre diferents cartografies o imatgesde satèl·lit de fons. El meu objectiu era crear un web que permetésintercanviar rutes geogràfiques amb altra gent”. Així, doncs, mogutper les seves inquietuds, va començar a investigar sobre aquest te-ma. I va ser gràcies a l’aparició dels serveis gratuïts Google Maps,Google Earth, Geocoding i Routing de Google que se li va encendrela bombeta i va poder convertir les seves idees en un projecte queavui dia ja és una realitat.El seu web, que va batejar com a Wikiloc, és un mashup que per-met als usuaris contribuir-hi lliurement publicant les seves rutes i

punts d’interès GPS, crear bases de dades personals i calcular per-fil d’alçades d’itineraris, distàncies recorregudes... Ja hi ha moltsusuaris i grups d’excursionistes que tenen el seu propi Wikiloc ides de la pàgina principal s’hi pot accedir directament. Permet elaborar rutes a la carta i fins i tot planificar unes vacances.“Espero que pugui ser útil als aficionats als esports i activitats a l’ai-re lliure i que per mitjà dels diferents espais de Wikiloc, que per-meten fer etiquetes o donar opinions,es pugui compartir informació que finsara era difícil d’aconseguir”, explica. Per a construir-lo, ha utilitzat 100%programari lliure i els serveis gratuïtsde Google. Però no solament això:durant el desenvolupament del pro-jecte, en Jordi ha rebut l’ajuda desin-teressada de molts internautes. Així,alguns usuaris el tradueixen a di-verses llengües perquè sigui acces-sible per a gent d’altres indrets. Perexemple, ja està disponible en ga-llec i hi estarà en basc i en alemany.“Wikiloc ha de ser un servei total-ment lliure i gratuït per a tothom”.En Jordi assegura que, tot i l’esforç i les hores que ha necessitat,aquest sacrifici ha valgut la pena i pensa continuar treballant-hi.“Les propostes dels usuaris, les crítiques constructives i els missat-ges d’agraïment han sigut la meva motivació”, assegura.

La MÒNICA LÓPEZ MOYANO

s’ha convertit en una de lescares més conegudes delpanorama televisiu catalàdels últims cinc anys coma meteoròloga de TV3.Aquesta noia de la Seu

d’Urgell va estudiar Física iva començar a treballar en

un programa del Canal Meteoanomenat Teletiempo, on va es-

tar fins al 2001. Aquell any va rebreuna trucada de TV3 i per “sorpresa” seva li van oferir entrar a for-mar part de l'equip de meteoròlegs d'aquesta emissora. “La veritatés que ni m’havia passat pel cap acabar sortint a la televisió: jo emveia de professora de física”. Però, lluny del que es pot pensar, pera la presentadora, la feina de mestra no es distancia tant de la quela Mònica fa ara, ja que cada dia s’ha de posar davant la càmera pera explicar al públic quines són les previsions meteorològiques.Els canvis no s’acaben aquí, ja que un altre cop, i de manera inespera-da, va haver d’assumir un repte diferent. La cadena catalana li va fer laproposta de ser una de les presentadores d’Els matins de TV3. Així,doncs, si ho acceptava, s’hauria d’enfrontar a tota mena de temes d’àm-

bits variats... Després de meditar-ho, s’hi va tirar de cap i ho va accep-tar. Des de llavors ja han passat tres edicions i la Mònica continua “do-nant la cara” en el programa líder d’audiència matinal a Catalunya.Durant aquests anys, ella ha aprofitat l’avinentesa per a documen-tar-se, llegir llibres sobre política i finalment estudiar per a assolirmés coneixements. “Després de mirar l’oferta del mercat educatiu iles possibilitats horàries, vaig decidir estudiar Ciències Polítiques ala UOC. El resultat ha estat brutal”, afirma. La seva vida professional ha estat “anticiclònica” i els vents suaushan bufat a favor seu. Però no solament la sort sinó també el seu es-forç i constància l’han ajudada a arribar al punt en què es troba.D’entrada, és difícil imaginar-nos un físic presentant o moderant undebat de política, però d’alguna manera per a ella aquests dos monstenen certa relació: “La meteorologia és natura, i la natura és caòti-ca: es fan pronòstics, però que es compleixin depèn de moltes va-riables. Quant a la política, també es necessiten factors interrela-cionats perquè es donin els fenòmens dels quals es parla”.Quan li pregunten sobre la seva tasca, ella no renuncia als seus prin-cipis i assegura que en primer lloc és meteoròloga: “Em fascinen lameva professió i la bogeria que hi ha a Catalunya per saber el temps.L’interès per la meteorologia és molt gran i nosaltres, els homes i do-nes del temps, tenim la sort de sentir-nos més propers als especta-dors que altres professionals de la televisió”.

Estudiant de Ciències Polítiques

Dona del temps, presentadora d’Els matins de TV3i estudiant universitària

Graduat en Enginyeria Informàtica

Guanyador del primer premidel concurs Mashups per a Google Maps

30 Món UOC • Maig 2007 Novetats editorials

Llibreswww.editorialuoc.edu

S’han complert gairebé tres dècades des que la transició a lademocràcia es va començar a instaurar a Espanya. Aquestaobra vol examinar les dimensions fonamentals de la demo-cràcia al país i aportar elements útils per a comprendre lanostra realitat política i els desafiaments a què s’enfronta. Elllibre comença amb l’evolució històrica del sistema polític es-panyol fins a l’actualitat. Els capítols següents parlen dels ac-tors polítics (col·lectius i individuals). Finalment, l’obra aca-ba amb un balanç de la democrària a l’Estat.

El més rellevant per a tota pedagogia és que s’ha de preguntarnecessàriament per l’home. La seva concepció marcarà lesmaneres de "fer pedagogia", de concebre l’altre i les seves pos-sibilitats de subjectivar-se. Més enllà de les tecnologies, lesprogramacions, les classes, els objectius, les competències,les avaluacions, els passadissos i els patis, els professors i elsalumnes, etc., l’obra ofereix una mirada a les formes "d’huma-nització" lligades als processos educatius. D’alguna manera, elseu objectiu és preguntar-se per l’horitzó de "la humanitat".

El turisme és una matèria transversal, tant en sentit horitzon-tal com vertical: en sentit horitzontal, perquè està reguladaper una normativa que forma part de disciplines jurídiquesque van des del dret públic fins al dret privat; en sentit verti-cal, perquè les instàncies que tenen potestat legislativa vandes de l’àmbit internacional fins a l’estatal i autonòmic. Enaquesta obra s’introdueix l’estudi de la regulació que es duua terme del turisme des del dret privat, en concret des del ci-vil i el mercantil. Cal remarcar, però, que una situació pot es-tar regulada des d’un vessant tant privat com públic.

Un hacker és un enamorat dels ordinadors. Dedica temps ipassió a descobrir com funcionen els sistemes informàtics i ainvestigar com hi pot trobar nous usos. Les seves hores da-vant la pantalla han permès, en molts casos, que la informàti-ca avanci. També han estat acusats de destruir sistemes i ac-cedir a llocs prohibits. Aquest llibre analitza amb detall elstipus de hacker, la seva ètica i les seves aportacions.

Títol: La democracia española:realidades y desafíos. Análisis delsistema político españolAutors: Mikel Barreda i Rosa Borge(coordinadors), Diana Cuadros iSven WynantsEditorial: UOCPVP: 20 3

Títol: Poéticas de la humanización.Miradas de la antropologíapedagógica Autors: Jordi Planella i Ribera iAnna Pagès Santacana(coordinadors), Mercè Darnell iVianya, Nora Gluz i Juan CarlosTedescoEditorial: UOCPVP: 21 3

Títol: Els hackersAutor: Joan CampàsEditorial: UOCPVP: 12 3

Títol: Dret privat de les activitatsturístiquesAutores: Francesca Llodrà Grimalt iMònica Vilasau SolanaEditorial: UOCPVP: 12 3

31Novetats editorials Maig 2007 • Món UOC

Llibres Altres novetats

En aquest llibre l’autor aplica a Jesús el Natzarè les cinc qües-tions que els periodistes es formulen en qualsevol notícia:Què va passar amb Jesús? On va desplegar la seva activitat?Quan va tenir lloc la documentació escrita d’aquesta activitati la deïficació? Per què se’l va considerar persona divina tri-nitària i se li va acabar retent culte? I, en definitiva, qui vaser? L’autor també es mostra crític amb la manca de fidelitatal missatge i l’obra de Jesús i avalua negativament algunes deles posicions de l’Església catòlica expressades en el catecis-me de 1993.

La promoció del català és un dels aspectes cabdals de l’obrade govern de la Lliga Regionalista. I és també un dels menysconeguts. Entre 1901 i 1924 els homes de la Lliga van preten-dre superar la diglòssia existent a la societat catalana i con-vertir el català en una llengua oficial i apta per a tots els usosorals i escrits. L’autor ha fet un estudi rigorós sobre l’abast iels obstacles de la política lingüística de la Lliga, política queva topar sovint amb l’oposició d’intel·lectuals castellanistes ique, tanmateix, va assolir èxits remarcables, alguns dels qualshan arribat fins als nostres dies.

Estructurat en quatre blocs, el llibre ens desgrana el panora-ma televisiu en l’àmbit iberoamericà (grans mercats com elbrasiler o el llatí als Estats Units). Reflexiona sobre els gransactors empresarials globals i una nova economia‚ que tindràrepercussions fonamentals en l’estructura empresarial de lacomunicació i la cultura de masses. Vol donar pistes per a es-tablir una relació d’igualtat entre televisió i ciutadania i ex-plica, a través dels experts, què es pot esperar de la nova te-levisió. Conté textos vinculats a dos programes d’Horitzó TVsobre creació artística i televisió.

Aquest informe s’ha elaborat en el marc del projecte de recer-ca europeu Open e-Learning Content Observatory Services(OLCOS). Es basa en el treball de recerca fet en el projecte ien entrevistes i seminaris organitzats amb altres projectes in-ternacionals amb relació a la creació, l’intercanvi i la utilitza-ció dels continguts educatius oberts. Vol ser un full de rutaper als responsables de la presa de decisions que proporcioniuna visió actual i futura dels desenvolupaments entorn delsrecursos educatius oberts.

Títol: Última notícia de Jesús elNatzarè. Holograma del Messies,ahir i avuiAutor: Lluís Busquets i GrabulosaEditorial: ProaPVP: 28 3

Títol: La Lliga Regionalista i lallengua catalana (1901-1924)Autor: Josep Grau MateuEditorial: Publicacions de l’Abadiade MontserratPVP: 24 3

Títol: Open Educational Practicesand Resources: OLCOS Roadcamp2012Autors: Agustí Canals, NúriaFerran, Julià Minguillón, MireiaPascual i César CórcolesEditorial: Guntram Geser, SalzburgResearch, EduMedia Group

Títol: Horitzó TV. Perspectives d’unaaltra televisió possibleAutors: Jordi Sánchez (selecció detextos), Toni Roig i Daniel ArandaEditorial: Institut de Cultura del’Ajuntament de Barcelona

32 Món UOC • Maig 2007 Breus

Més d’una vegada ens hem imaginat comens canviaria la vida si ens toqués la lote-ria. Ben segur que ens compraríem una ca-sa més gran o ho aprofitaríem per a viatjar.Sense deixar la nostra vida real, en vivim,a més a més, una d’imaginària. Actual-ment, gràcies a la xarxa, més de cinc mi-lions de persones tenen aquesta doble vi-da, la real i la virtual, a Second Life.Aquest joc ens ofereix un món virtual permitjà del qual podem crear un personatgei construir, a partir d’Internet, la vida quevolem. Aquest fenomen ha originat tot unnegoci en línia. Els usuaris interactuen peranar a un concert o adquirir propietats ipaguen amb una moneda pròpia –el lin-den–, que permet mantenir una economiavirtual amb beneficis reals. De fet, autènti-ques companyies com Nissan o Toyotas’hi promocionen per mitjà de tanques pu-blicitàries.

Ja és possible crear un món a la teva midaper mitjà de la xarxa, i les grans empresess’han adonant dels beneficis que podenaconseguir si s’hi promocionen. Qüestions

com la repercussió que pot tenir aquest se-gon món en la vida real es tracten a “Mónsvirtuals. Una passejada per Second Life”,un dels noranta cursos que aquest any s’o-fereixen en llengua catalana i castellana alCampus Virtual de la Universitat Obertad’Estiu.

També per Internet es pot aprendre sobre“Alimentació i cultura al Japó” o “Dietèti-ca i dietes terapèutiques”. Amb aquest dar-rer curs es vol informar els estudiants deles bases modernes de la nutrició, com elsaliments transgènics o els antioxidants, icom es pot adaptar aquesta alimentació altractament de patologies. Segons FrancescSaigi, que forma part de l’àrea formativaSalut i Nutrició de la UOC, els estudiantsque s’hi apuntin podran fer seva la frasesegüent: “Que el teu aliment sigui la tevamedecina i que la teva medecina sigui elteu aliment”.

També es repeteixen propostes que hantingut una gran demanda en edicions an-teriors, com és el cas de “Violència de gè-

nere”, “Comunicar per a triomfar” o “Li-deratge”. Amb els cursos d’estiu l’estu-diant pot adquirir nous coneixements útilsper a la seva formació acadèmica o, sim-plement, satisfer la curiositat personal. Ésel cas de Carlos Palomo Yudici, que cursaestudis de l’Àsia Oriental i ha fet diversoscursos d’estiu amb aquest doble objectiu:“Satisfer una motivació personal, com enel cas de «Dieta mediterrània», i comple-mentar els estudis, amb «El retorn de laXina als mercats mundials»”.

Desena edició de la Universitat Oberta d’Estiu

Els cursos es fan durant el mes de juliol itenen una durada de 30 hores i una càrre-ga lectiva de 2 crèdits, que podran conva-lidar alumnes de diferents universitats.Aquest any, a més, la Universitat Obertad’Estiu celebra la desena edició. Durantaquests deu anys s’han desenvolupat mésde 450 cursos i hi han participat al voltantde 10.300 alumnes

En podeu obtenir tota la informació a:www.uoc.edu/uode/

Móns virtuals, cultura japonesai altres curiositats

33Breus Maig 2007 • Món UOC

L’AQU Catalunya avaluales titulacions de la Universitat

Aquesta anàlisi consta d’una ava-luació institucional (objectius,processos i mecanismes d’assegu-

rament de la qualitat) i d’una avaluació deles titulacions. Les primeres a ser avalua-des són Psicologia, Psicopedagogia, Dret iCiències Polítiques. L’avaluació es fa apartir d’una guia d’avaluació que té encompte les peculiaritats de la formació adistància.

L’AQU ha començat el procés d’avaluaciódel funcionament de les titulacions dePsicologia, Psicopedagogia, Dret i Cièn-cies Polítiques de la UOC en els darrersquatre cursos (del 2002-03 al 2005-06).Des de la Universitat s’han constituït doscomitès d’avaluació interna, un per cadaestudi (Psicologia i Ciències de l’Educaciói Dret i Ciència Política), per a elaborarl’informe encomanat per l’AQU. Actual-ment el procés està en la fase d’informaciópública, en què estudiants, docents col·la-

boradors i professorat de les titulacionsimplicades poden participar. Un cop aca-bi aquest procés públic, es disposarà del’informe d’avaluació interna definitiu,que serà tramès a l’AQU perquè es puguidur a terme la fase d’avaluació externaamb un comitè d’avaluació extern i redac-tar l’informe final. Aquests documents esfaran públics.

Totes les universitats catalanes han seguitaquest procés d’avaluació de les titula-cions amb l’objectiu que hi hagi una anà-lisi sistemàtica del funcionament de lescarreres enfocada a la millora d’aquestsestudis i, alhora, una rendició de comptespública i transparent. Es preveu que elcurs 2007-08 s’avaluïn les titulacions cor-responents als estudis d’Economia i Em-presa i d’Informàtica, Multimèdia i Tele-comunicació i que cap al 2009 s’haginavaluat la totalitat de titulacions que ofe-reix la UOC

Amb el lema “Fer la vi-da més fàcil”, la UOCs’afegeix al II Dia Mun-

dial de la Usabilitat amb unagimcana centrada en el dissenyper als usuaris. Aquesta cita ésorganitzada per l’Associacióde Professionals de la Usabili-tat (UPA), i aquest any hi hanparticipat més de trenta-cincpaïsos que han organitzat actesentorn de la usabilitat, l’acces-sibilitat i la inclusió.

La dinàmica de la gimcanaconsisteix a anar superant dife-rents proves a partir d’un pro-blema de disseny amb l’objec-tiu de mostrar la importànciadel procés i veure la relació en-tre les diferents fases d’un pro-jecte de disseny centrat en l’u-suari. La idea de promoure lausabilitat d’una manera esti-mulant i divertida va sorgir dela Muriel Garreta i el Magí Al-

mirall, del grup de TecnologiaEducativa, i de l’Enric Mor,dels Estudis d’InformàticaMultimèdia i Telecomunica-ció, que treballen en temespropers a aquesta matèria i enla interacció persona-ordina-dor. Segons l’Enric Mor, “lagimcana es va plantejar comun joc per a aprendre com sesegueix el procés del dissenycentrat en l’usuari en el desen-volupament de sistemes inter-actius”. Durant la jornada tam-bé es va poder veure unacol·lecció de fotografies d’ob-jectes usables i no usables.El disseny centrat en l’usuariresulta clau per al futur d’unauniversitat com la UOC,en què és important tenir encompte les necessitats dels es-tudiants i l’evolució constantde les tecnologies per al desen-volupament de nous productesi serveis interactius. Amb un

procés fàcil i racio-nal, els objectes ambquè interactuemdiàriament podenfuncionar millor iser més útils. Ja fados anys que païsosd’arreu del món ce-lebren el Dia Mun-dial de la Usabilitatel 14 de novembre.

La gimcana s’harecollit al webwww.ucdgame.org is’ha presentat ados dels congressosinternacionals mésimportants sobreUsabilitat (celebratsa Califòrnia i a Pe-quín), on ha tingutuna bona acollida.A més, la UOC ha difós aques-ta experiència interactiva a al-tres universitats que participen

en el desenvolupament delprojecte de campus amb pro-gramari lliure

Durant aquest curs l’Agència per a laQualitat del Sistema Universitari deCatalunya (AQU), organisme queacredita i certifica la qualitat delscentres d’ensenyament superior deCatalunya, duu a terme un procésd’avaluació a la UOC.

Una gimcana per a celebrarel Dia Mundial de la Usabilitat

La UOCparticipa en laIII Lliga de DebatUniversitari

El mes d’abril la Universi-tat Oberta de Catalunyava participar a Elx en la

III Lliga de Debat Universitaride la Xarxa d’Universitats Insti-tut Joan Lluís Vives, una com-petició en la qual, durant quatredies, diferents equips d’estu-diants universitaris debaten te-mes d’actualitat. En aquestaocasió el tema era "Som preso-ners de la publicitat?". En nom de la UOC hi van parti-cipar les estudiants de Publici-tat i Relacions Públiques EstherEslava, Martha González, AliciaNuzzolese, Ester Teres i Mario-na Villaro. Aquesta edició va ser la terceradel debat, en el qual un equip dejutges decideix quina argumen-tació, a favor o en contra, s'ha fetamb el màxim rigor i de la ma-nera més convincent possible.L’objectiu d’aquesta iniciativa ésfomentar l'ús de la paraula entrel'estudiantat universitari amb elformat d'un enfrontament dia-lèctic en què es valoren capaci-tats com el treball en equip, lasolidesa de les argumentacions,la fluïdesa en la intervenció i lacorrecció tant semàntica comformal

34 Món UOC • Maig 2007 Breus

José Montilla,a Tribuna Obertade Terrassa

El president de la Generalitatva participar en la 12a. ediciódel dinar conferència TribunaOberta Terrassa amb persona-litats de diversos àmbits. Laseva intervenció es va titular“Governar Catalunya: uncompromís amb la ciutada-nia”. Tribuna Oberta Terrassaés una iniciativa de la UOCamb l’Ajuntament de Terras-sa, la Cambra Oficial de Co-merç i Indústria de Terrassa,Caixa de Terrassa, CECOT iDiari de Terrassa. Va néixercom a marc de col·laboracióper a afavorir el diàleg i con-tribuir a potenciar el paper dela ciutat de Terrassa davantels reptes que comporta laprogressiva incorporació aaquesta societat del coneixe-ment.

• • • • • • • • • • • •

Reflexió sobrel’impacte de lesnoves tecnologiesen la vidaquotidiana

La UOC i l’Aula d’Humanitatsde l’Ajuntament de Gironavan analitzar com han can-viat l’accés a la informació,les formes d’expressió i lesvies de comunicació de la so-cietat del segle XXI. El filòsofi professor de la UOC XavierRubert de Ventós va explicarcom, des de l’art fins a la polí-tica, el món de la re-presenta-ció cedeix enfront de la possi-bilitat de conferir la realitat:no re-presentar-la, sinó re-crear-la. També hi va partici-par Joan Campàs, professorde la UOC i especialista en artdigital, que formà part d’unataula rodona titulada “Novesformes d’expressió: del blog alnet-art”.

Neix la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC

La Biblioteca Virtual posa al serveide la comunitat una gran quanti-tat d’imatges per mitjà de les ba-

ses de dades. La col·lecció digital dónaaccés a aquestes bases de dades quecontenen informació audiovisual–imatges i gràfics de diferents tipus itemes–, que es poden reproduir, copiar,imprimir, enllaçar-hi, enviar per correuelectrònic, etc., sempre que se citi lafont d’on s’han obtingut els documents i, en tots els casos, amb fina-litats d’estudi, docència o recerca i sense ànim de lucre.

Les bases de dades que inclouen tot aquest material són: Academic Search Elite-Image Collection: inclou fotografies i ma-pes referents a notícies i esdeveniments, personatges actuals i histò-rics, de lloc i de la natura. Business Source Elite (BSE) – conté imatges relacionades amb eco-nomia i empresa– i Psychology & Behavioral Sciences Collection(PBSC) – conté imatges relacionades amb psicologia i sociologia.Factiva: ofereix imatges relacionades amb l'actualitat, l'economia il'empresa; moltes fotos procedeixen d'agències de notícies.Podeu accedir a aquests recursos des de:Biblioteca / Col·lecció digital / Bases de dades (s’han de seleccionarper àrea temàtica)Gale Virtual Reference Library: en aquest cas, les imatges i il·lus-tracions són inserides dins les enciclopèdies de ciència, medicina itecnologia. Grove Art Online: ofereix més de 12.000 imatges sobre art i artistesd'abast mundial, en què l'art català és especialment ben tractat. Harrison’s Online: conté imatges sobre anatomia, patologia, medici-na clínica, etc.Oxford Reference Online: proporciona il·lustracions de diferentstemàtiques i també mapes de geografia bàsica sobre països del mónPodeu accedir a aquests recursos des de:Biblioteca / Col·lecció digital / Enciclopèdies i diccionaris / Llibreselectrònics

Bancs d’imatges a les bases dedades de la Biblioteca Virtual

La UOC i Linguamón-Casade les Llengües han creatla Càtedra de Multilin-

güisme Linguamón-UOC ambl’objectiu de fomentar activitatsde recerca i formació sobre elmultilingüisme com a mitjà dedesenvolupament social i eco-nòmic de la societat.Aquesta càtedra vol ser un es-pai de reflexió i anàlisi sobreel paper de les llengües i elmultilingüisme en el procésde mundialització de la socie-tat i també un marc de coope-

ració internacional per a laformació acadèmica en aquestàmbit. La conferència de presentacióva ser a càrrec del doctor PeterMacIntyre, filòsof canadenc dela Universitat de Cape Breton,i portava per títol “La voluntatde comunicar-se en una sego-na llengua: la presa de deci-sions individuals en el con-text social”. La segonaconferència, titulada “La ple-na normalització lingüística:mite i realitat sociolingüísti-

ca”, va ser a càrrec del profes-sor Christian Münch, que tre-balla al Research Institute forthe Study of Language in anUrban Society, el GraduateSchool and University Centeri la Universitat de la Ciutat deNova York. El director dels Estudis d’Hu-manitats, Isidor Marí, és el di-rector de la nova càtedra i Mi-quel Strubell, actualmentprofessor dels Estudis deLlengües i Cultures, el secre-tari