Pàgines 13-16 Pàgines 18-19 Pàgines 26-28 Món - UOC...ments sobre la contribució dels avenços...

ESPAIS PER A SENTIRLA VEU DE L’EXPERTESALa tasca d’una universitat va mésenllà de la formació dels seus estu-diants, del desenvolupament delspropis projectes de recerca o del seumodel docent. Cada centre o institu-ció és part d’un teixit acadèmic alqual donen vida experts en diferentsàmbits. El servei a la societat o eldebat de futur sobre reptes pen-dents són cosa de tots. Per això, desde la UOC, s’organitzen –o s’hi par-ticipa– congressos o fòrums en quèes pot sentir la veu d’aquests pro-fessionals coneixedors de diferents

matèries. En els darrers mesos,s’han portat a terme les JornadesUniversity Campus, impulsades perla Generalitat i les universitats cata-lanes, per a debatre sobre l’ensen-yament virtual i la tecnologia educa-tiva, i el I Congrés Internacional:Conflictes, Conflictologia i Pau, Ini-ciatives i projectes per a viure enpau. Han estat dos bons exemplesd’àgora o espai en què s’ha pogutreflexionar i s’han pogut sentir veusde punts de tot el planeta que parlensobre el present i el futur.

ENTREVISTA A DUESBANDES: FEDERICOMAYOR ZARAGOZA IEDUARD VINYAMATA

Pàgines 13-16

CONVERSA AMBVICENT PARTAL

Pàgines 18-19

QUI SÓN ELSGRADUATS DELA UOC?

Pàgines 26-28

Desembre 2007. Núm. 29Publicació periòdicade la Universitat Obertade Catalunya

www.uoc.edu

Món

Poques universitats poden presumir d’un fet del qual la Uni-versitat Oberta s’enorgulleix: un 30% dels nostres estu-diants es matricula de nou a la UOC un cop ha acabat els

estudis, sigui una titulació homologada, un curs de postgrau o unmàster.

Els retorns que tenim dels estudiants a través de consultors i pro-fessors, de l’àrea de comunicació amb l’estudiant o per mitjà d’en-questes ens parlen de persones satisfetes i orgulloses de l’esforçque han fet per aconseguir un títol universitari compaginant-loamb la vida professional i personal. És el mateix retorn que troboquan comparteixo una estona amb els estudiants en els actes degraduació com els que acabem de celebrar a Madrid i a Barcelo-na. Aquests mateixos estudiants qualifiquen amb nota alta l’a-companyament que han rebut des de la Universitat Oberta deCatalunya per a aconseguir els seus objectius. Molts d’ells conti-nuen estudiant amb nosaltres. La UOC els ha permès un enriqui-ment personal, tenir més bones opcions professionals i gestionaramb eficàcia el seu temps i els ha donat una atenció personalit-zada. L’estudiant, aquest nou estudiant que es continua formantal llarg de la vida, serà sempre al centre del nostre projecte.

Imma TubellaRectora

Publicació periòdicade la UniversitatOberta de Catalunya

Món UOC no es fa responsablede les opinions expressadespels seus col·laboradors.

Desembre 2007Núm. 29

Món

EEddiicciióó::Àrea de Comunicació de la UOC

Av. Tibidabo, 39-43

08035 Barcelona

Tel. 93 253 23 00

www.uoc.edu

TTeellèèffoonn dd’’iinnffoorrmmaacciióó ddee llaa UUOOCC::902 141 141

DDiirreeccttoorr::Daniel Martí

RReeddaaccttoorraa eenn ccaapp::Àngels Doñate

RReeddaacccciióó::Anna Franco, Jose Medina, Elena

Mellado, Leo Ruffini, Annabel

Saavedra, Toshiko Sakurai, Núria

Toril, Anna Torres

RReevviissiióó lliinnggüüííssttiiccaa::Servei Lingüístic UOC

RReeaalliittzzaacciióó,, mmaaqquueettaacciióóii iill··lluussttrraacciioonnss::Tercer Polo, S.L.

FFoottooggrraaffiieess::David Campos

DDiippòòssiitt lleeggaall::B-12.158-95

ISSN:

1887-4665

Continuarestudiant a la UOC

SumariPàgines 6-12

Taula de redacció

Projecte Campus:Una aposta conjunta iuniversitària pelprogramari lliure

Vijay KumarDirector de l’Oficinad’Innovació i TecnologiaEducatives del MIT

Jeff MerrimanDirector del projecte OKI

Rob AbelConseller delegat de l’IMS

Pàgines 13-16

Entrevista

Cultura de PauFederico Mayor Zaragoza iEduard Vinyamata

Congrés de Conflictologia

Pàgines 17-19

Cultura

Crònica de la Fira deFrankfurt

Entrevista a VicentPartal, director deVilaweb“A internet és el peix ràpid elque es menja el lent i no el grosel petit”

Pàgines 21-22

Reportatge

Una manera més lliured’accedir al Campus

Pàgina 20

Opinió

“La UOC davant laglobalització” d’ÒscarAguer,gerent de la UOC

Pàgines 26-29

Comunitat

Qui són els graduats dela UOC?

Moisés Bolekia,exestudiant

Héctor Fouce: La movida,més que un movimentestètic

Pàgines 30-31

Novetats editorials

Pàgines 32-34

Breus

La formació de postgraua la UOC celebra elsprimers deu anys

La UOC ja té la Cartauniversitària Erasmus

La ciutat intel·ligent,centre del debat de lalliçó inaugural del curs2007-2008

Blocs de Lletres,guardonat amb el premiLletra 2007 com a milloriniciativa de difusió de laliteratura catalana a laxarxa

Pàgines 23-25

Recerca

Immigració i TIC“Immigrar ja no és igual. Hi hanous riscos i noves oportunitatsque es deriven de les TIC”

Gènere i Societat de laInformació

NEGRISC: Resoldreconflictes en la societatde les noves tecnologies

6 Món UOC • Desembre 2007 Taula de redacció

L’ensenyament virtual no és una no-vetat en el sistema universitari cata-là. Des de fa temps, experts de dife-

rents institucions han treballat per ferrealitat el fet d’aprendre per mitjà de laxarxa. Ara es fa un pas més i, de maneraconjunta, tots ells treballen per portar en-davant el projecte Campus, que permetràcampus virtuals propis però amb un llen-guatge de programació compartit.

Per tant, la compatibilitat és un dels con-ceptes bàsics: fer que tots els campus vir-tuals de les universitats, independentmentde la seva plataforma base, es puguin con-nectar entre ells per a intercanviar milloreso serveis, per a un aprenentatge tant virtualcom semipresencial. Aquesta realitat no-més és possible si es creen plataformes

compar t idesentre les insti-tucions que si-guin versàtils,accessibles ipolivalents. Laimpor t ànc iad’aquesta con-nectivitat hafet que per alprojecte s’hagicomptat ambactors públics i

privats relacionats amb l’aprenentatge vir-tual per a posar en comú les eines que per-metin elaborar aquest llenguatge compartitque doni la possibilitat d’interacció entreels entorns educatius.

Una de les característiques de la platafor-ma que impulsa el projecte Campus és laseva base de programari lliure des delcomençament. Tenir un sistema basat encodi obert permet compartir el seu funcio-nament intern entre tots els desenvolupa-dors, de manera que, a més de ser un es-talvi per a les organitzacions, es potestudiar i modificar per a millorar-lo, jaque és publicat amb llicència GPL (Gen-eral Public License). Aquest també és elcas de les dues plataformes d’aprenentatgevirtual en les quals es basa el projecteCampus: Moodle i Sakai. Aquests dos sis-temes són dels que es fan servir més almón i, com que són programes de codilliure, es poden adaptar i modificar. La co-municació d’aquestes dues plataformesentre elles i amb els elements que configu-raran els entorns d’aprenentatge virtual esfarà seguint el llenguatge estàndard OKI(Open Knowledge Initiative), promogutper l’Institut Tecnològic de Massachusetts(MIT). Precisament, aquesta instituciótambé col·labora en el projecte català asse-gurant-ne i certificant-ne la qualitat.

Una altra de les característiques que esdestacarà d’aquestes plataformes és la usa-bilitat i l’accessibilitat, ja que, entre altresaspectes, permeten l’accés a aquests cam-pus a persones amb discapacitats. La tec-nologia d’aquest projecte també fa possi-ble l’accés als entorns educatius ambqualsevol dispositiu tecnològic. D’aquestamanera, per exemple, el mateix contingutd’una assignatura es pot llegir en docu-

El futur de l’ensenyament virtual i de la tecnologia educa-tiva a Catalunya passa aquests mesos per moments clau.Avui dia aprendre de manera no presencial és una reali-tat consolidada gràcies a iniciatives pròpies de diferentsinstitucions polítiques i educatives. Però el sistema uni-versitari català ara vol anar més enllà i ha posat en mar-xa el projecte Campus. Aquesta iniciativa establirà unasèrie d’eines que facilitaran a cada universitat la cons-

trucció de campus virtuals amb un llenguatge de progra-mació compartit i de codi obert. En el seu desenvolupa-ment hi participen les dotze universitats catalanes, la Se-cretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informacióde la Generalitat de Catalunya i altres institucions i orga-nismes, com el Departament d’Educació, l’Escola d’Admi-nistració Pública de Catalunya, l’i2CAT i el Centre de Su-percomputació de Catalunya.

Projecte Campus

Una aposta conjunta i universitàriapel

Presentació de les Jornades University Campus el 3 d'octubre

program

7Taula de redacció Desembre 2007 • Món UOC

ment HTML o escoltar per mitjà d’un pro-grama que llegeix les paraules, a més depoder-ho fer des d’un ordinador, amb te-clats adaptats, llibres de tinta electrònica,programes que llegeixen els textos o im-pressores de relleu, entre altres eines.

Una trobada per a posar en comú

el coneixement

En el marc d’aquest projecte, entre el 3 i el5 d’octubre d’aquest any es van organitzar,a la seu de Barcelona Activa de la capitalcatalana, les Jornades University Campus.La divulgació i el debat del futur de l’en-senyament virtual i la tecnologia educati-va van tenir durant tres dies el seu propiespai de trobada, a més de la posada en co-mú del treball desenvolupat en el projecte.Experts de prestigi mundial en ensenya-ment no presencial i tecnologia aplicada al’aprenentatge van participar en les dife-rents conferències, debats i, fins i tot, ta-llers pràctics. El director de ComputacióAcadèmica del MIT, Vijay Kumar, va obriraquesta trobada juntament amb el conse-ller delegat del Consorci Global d’Apre-nentatge (IMS), Rob Abel. Abel també vaparticipar en una altra jornada que va trac-tar dels estàndards, el codi obert i les pla-taformes d’aprenentatge virtual, en la qualvan ser presents l’exdirector executiu de laFundació Sakai, Charles Severance, el di-rector del projecte Open Knowledge Initia-tive (OKI), Jeff Merriman, i un consultord’OKI, Tom Coppeto. L’altra jornada queva completar aquesta trobada va tenircom a eix central temes com la usabilitat,

l’accessibilitat i eldisseny, amb po-nències de JulioAbascal, de laUniversitat delPaís Basc, Em-manuelle Gutié-rrez, del Semina-ri Iberoamericàsobre Discapaci-tat i Accessibilitata la Xarxa, Nigel Bevan, expert en usabili-tat, i Dan Formosa, consultor sobre dis-seny i investigació de producte.

Aquesta trobada, però, va tenir un valorafegit més enllà de servir per a compartirplantejaments tècnics, ja que anava“acompanyada de ponents d’institucionsimportants d’aprenentatge virtual d’arreudel món que van aportar la seva visió so-bre l’ensenyament per mitjà de la tecnolo-gia”, en paraules del vicerector de Tecno-logia de la UOC, Llorenç Valverde. SegonsValverde, la presència dels ponents de lajornada ha donat una “validació interna-cional” al projecte Campus, que s’ha des-envolupat seguint diferents “estàndardsde qualitat mundial”. Amb aquests debatses comparteixen experiències i coneixe-ments sobre la contribució dels avençostecnològics a la millora del procés d’apre-nentatge i la qualitat de vida dels estu-diants universitaris.

Durant aquests tres dies, a la trobada tam-bé hi va haver una exposició que va exem-

plificar visualment diferents maneresd’accedir als entorns virtuals: des d’unamàquina de gimnàs amb un iPod fins a unordinador amb teclat adaptat al llenguatgeBraille, passant per un mòbil des d’unaplatja. Tots aquests dispositius serviranper a accedir a entorns virtuals d’aprenen-tatge que són “pensats per als estudiants”,explica el director de Tecnologia Educati-va de la UOC, Magí Almirall. Almirall ex-plica que l’estudiant actual s’ha “acostu-mat a fer servir la tecnologia”, però tambéa “fer multitasques”, és a dir, a fer dife-rents activitats alhora. Aquest principitambé és el que permet l’accés a personesamb discapacitats. En aquest sentit, els es-tàndards d’accessibilitat de la Web Acces-sibility Initiative (WAI) permeten que espuguin fer servir per a accedir al campusvirtual diferents dispositius adaptats.

Desenvolupadors i observadors

El projecte Campus, inaugurat oficialmentl’1 d’abril de 2006, ha generat un marc decol·laboració entre les universitats catala-nes i els actors públics i privats relacionats

marilliure


amb l’aprenentatge virtual que després dedivuit mesos de treball obtindrà dos tipusde resultats: uns de relacionats de maneragenèrica amb la usabilitat o les legalitatsdel projecte, entre altres, i uns altres demés pràctics, com la generació dels mò-duls funcionals perquè es configurin per acada entorn educatiu. La UOC és la uni-versitat que lidera el projecte, tot i que elsactors públics i privats fan un treball co-mú que comparteix esforços i evita dupli-citats. Entre els diferents socis del projec-te, n’hi ha que tenen funcions dedesenvolupament —en concret set de lesuniversitats participants—,mentre que els al-tres fan d’observa-dors. La iniciativaes porta a terme par-tint de la base ja des-envolupada que cadasoci pugui aportar.Cadascun dels actorsdecideix també quinaés la part del projecteque desenvolupa tècni-cament, sempre seguintles especificacions tècni-ques globals del projecte.

El sistema té com a baseels entorns en col·laboraciód’aprenentatge, que es po-drien comparar amb la base d’un sistemaoperatiu qualsevol, que en aquest cas co-rresponen a l’ús indistint de les platafor-mes Moodle i Sakai, les quals es podrancompartir i connectar per mitjà d’un siste-ma d’adaptador OKI. Alhora, aquest estàn-dard comunicarà les dues bases amb elsserveis o mòduls que necessiti cada uni-versitat, és a dir, les aplicacions específi-ques que necessiti, com ara missatgeria,fòrums, xats i sistemes de traducció.

Moodle és un sistema de gestió de cursosde lliure distribució (course managementsystem, CMS) creat el 2002 per MartinDougiamas. Amb una interfície senzilla iintuïtiva permet als educadors crear co-munitats d’aprenentatge en línia amb unafilosofia cooperativista. Actualment témés de 75.000 usuaris registrats i és tra-duït a més de 70 idiomes.

El projecte Sakai és una comunitat basadaen el desenvolupament de programari lliu-re que s’esforça a dissenyar, construir i

desplegar un nou entorn decol·laboració i aprenentatge(CLE) per a l’ensenyament su-perior. També segueix el mo-del en el qual es basa el movi-ment de codi lliure. El seuorigen és la Universitat deMichigan i la Universitatd’Indiana, que van comen-çar a treballar indepen-dentment en l’àmbit delcodi lliure. Poc després, elMIT i la Universitat deStanford s’hi van unir i,juntament amb la Inicia-tiva de coneixementobert (OKI), el consorciuPortal i una generosa

ajuda de la Fundació Mellon, vanformar el projecte Sakai

Pro

ject

es d

esen

volu

pat

s


UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONA (UAB)

Àrea de fitxersPrestació que ha de permetre a l’u-suari gestionar fitxers i utilitzar-lacom a espai del seu web personal. Enespais comuns, ha de permetre com-partir i intercanviar fitxers.

Fòrums de discussióAplicació en línia que dóna suport albescanvi de missatges entre usuarisde manera asíncrona i grupal. Permetl’aclariment de dubtes i la discussióde temes sorgits durant l’activitat do-cent.

Missatgeria internaSistema asíncron d’intercanvi demissatges de correu electrònic entreusuaris del campus que permet ges-tionar tots els aspectes docents.

Eina de lliuramentPrestació que permet al docent la cre-ació, l’administració, la revisió i laqualificació de les activitats d’apre-nentatge del curs que s’han de corre-gir de manera no automatitzada.

UNIVERSITAT OBERTADE CATALUNYA (UOC)

PodcastSistema per a integrar la veu a l’aula vir-tual, a partir de podcast. S’orienta a l’en-senyament de llengües estrangeres.

CalendariPrestació per a facilitar la gestió de les ac-tivitats, els lliuraments i els esdeveni-ments clau de l’acció formativa. Permetcompartir dates clau i suport per a l’admi-nistració d’esdeveniments privats.

Xat de textAplicació que permet la comunicació en-tre persones en temps real mitjançant mis-satges escrits per mitjà de la xarxa.

Correu webSistema de missatgeria asíncron per a l’in-tercanvi de missatges de correu electrònicentre usuaris.

Eina d’avaluació i gestió (QTI)Aplicació per a poder crear materialsd’aprenentatge amb diferents tipus d’acti-vitats i poder avaluar el progrés dels estu-diants, o perquè els estudiants s’autoava-luïn. L’eina ha de permetre la creaciód’activitats, l’edició i la publicació per

part de l’autor, i també la visualització i larealització per part de l’estudiant. L’objec-tiu és aconseguir una representació delsmaterials d’avaluació de manera que si-guin intercanviables entre diferents siste-mes de gestió de materials educatius.

Dossier d’aprenentatgePrestació que permet la presentació perpart de l’alumne de les millors mostres delseu treball i les seves reflexions entorn delseu procés d’aprenentatge. El destinatarifonamental és el formador.

Camins/logsOpció que recull tota la informació que laplataforma proporciona de manera auto-màtica referent a l’ús que els usuaris fand’un determinat curs i els seus recursos.

RSS mòbil / TVAplicació per a construir les interfícies pera mòbil i televisió a partir d’informació re-collida pel sistema estàndard RSS (ReallySimple Syndication).

Entorns virtuals 3DIntegració d’entorns virtuals 3D a l’aula,del tipus Second life.

UNIVERSITAT POLITÈCNICADE CATALUNYA (UPC)

WikiDipòsit de pàgines web connectadesmitjançant hipervincles, cadascunade les quals pot ser visitada i editadaper qualsevol usuari mitjançant unnavegador.

PreferitsPrestació que facilita als usuaris l’ac-cés a pàgines clau per a l’estudi, si-guin dins de la plataforma mateixa ofora, a internet. Representa un recursimportant per a la col·laboració enl’aprenentatge.

Servei d’idiomes (editor-corrector-traductor)Prestació que posa a l’abast de l’u-suari recursos que li permeten millo-rar la qualitat dels seus escrits en totsels espais comunicatius, com revi-sions ortogràfiques i gramaticals i tra-ducció automàtica.

UNIVERSITAT RAMON LLULL(URL)

Classe virtualAplicació que permet fer classes adistància amb un elevat nombre d’ei-nes interactives, síncrones i intuïti-ves necessàries per a aquesta finali-tat.

Eina d’avaluació - informe de resul-tats (QTI) Aplicació que permet emmagatzemarla informació dels resultats obtingutspels participants en els exàmens. Elsprofessors poden consultar els resul-tats i analitzar l’esforç i el nivell delsalumnes.

Seguiment contingut SCORMEina que facilita la sincronització en-tre els materials didàctics i la plata-forma Campus i incrementa les op-cions de seguiment, avaluació iintegració de continguts didàctics.

UNIVERSITAT INTERNACIONALDE CATALUNYA (UIC)

Live e-learning Sistema de suport a l’aprenentatgevirtual basat en tecnologia de trans-missió a grups (multicast) mitjançantl’emissió d’àudio i vídeo, a més d’a-plicacions en modalitat de text, tot entemps real.

UNIVERSITATDE GIRONA (UdG)

ACMESistema per a fer exercicis enfocats atemes de tecnologia i matemàtiquesque respon automàticament a les ac-cions dels estudiants. Fa més de deuanys que es desenvolupa.


Vostè promou la integració efectiva de latecnologia de la informació al MIT, una uni-versitat fundada el 1865. És difícil canviarels processos d’ensenyament i aprenentatgeen una institució amb aquesta història?És una bona pregunta. Una dimensió de ladificultat no és que la facultat no sigui inno-vadora, sinó que solucionem problemesmolt localitzats. Ara hem de veure com po-dem generalitzar aquestes solucions localsd’una manera més global. Aquesta és unapart. L’altra part és que hi ha cursos d’engi-nyeria i ciència en què el contingut és moltdinàmic, mentre que n’hi ha d’altres, com ésara càlcul, en què el contingut no canvia gai-

re; de manera que la innovació podria sermés en termes de la relació entre el que s’en-senya, les idees fonamentals i les noves, il’especialització. L’altra dificultat és el que joanomeno inèrcia d’èxit. Si he ensenyat du-rant anys i els meus estudiants han tingutèxit i després ve vostè i em diu “Has de pro-var això! Fes servir aquesta innovació”, jo lipreguntaré “Per què he de canviar?”.

Si funciona, per què ho hem de canviar?El canvi exigeix recursos i energia. I eltemps de la gent és valuós! Així, quan par-lem d’aplicacions noves per a l’ensenya-ment i l’aprenentatge, primer de tot hi had’haver una necessitat interessant ques’hagi de tractar; per exemple, un concep-te de comprensió difícil. I també hauràs demostrar una utilitat convincent per a apor-tar la innovació. Si no és així, la gent té di-ficultat per a acceptar-la.

El canvi no és fàcil.Però no ho és no pas perquè la gent siguibona o dolenta, sinó perquè la gent had’entendre totes les implicacions del can-vi. Fins i tot quan introdueixes una inno-vació no tecnològica com l’ensenyamentde la gestió d’empreses mitjançant estudisde casos, has de veure què comporta a totel pla d’estudis. No ho pots tractar tot comun complement del que ja existia, sinó queho has de barrejar tot per a veure com que-da el sistema. Aquesta és una qüestió en laqual de vegades no pensem prou, de ma-nera que hi ha conseqüències negatives.

Quina tecnologia és més beneficiosa ac-tualment per als professors i els estu-diants del MIT?Hi ha necessitats diferents per a tipus d’à-rees diferents. Una cosa que puc dir en ge-neral és que cada cop hi ha més gent quefa servir la visualització i la simulació enels seus cursos. Tenim un curs introducto-ri de física que tracta de l’electromagnetis-me, en el qual l’ús de la visualització aju-da a entendre el fenomen més clarament.O les molècules; el fet de poder-les girar iveure què hi ha a l’altre costat permet unmillor aprenentatge. Un dels avantatgesprincipals d’aquestes tecnologies no con-sisteix en les preguntes que pots respon-dre utilitzant-les, sinó en el tipus de pre-guntes que pots fer ara i que abans nopodies fer. No és el fet que abans no lespoguessis mirar [les molècules], sinó el fetque ara pots preguntar “Les puc combi-nar?”, i pots fer proves no destructives. Així, doncs, la simulació i la visualitzacióes fan servir força més i de manera més ex-tensiva. Quan em pregunta quines són lestecnologies més beneficioses, part de la res-posta surt de quines són les coses més útilseducativament. Per exemple, l’aprenentat-ge actiu és molt important. Com podem ferque els estudiants s’impliquin molt activa-ment en la solució de problemes?

Aquesta és una qüestió important en els

estudis tècnics.Un altre cop, podem trobar un exemple defísica. Tenim una iniciativa anomenada TE-AL (per Technology Enabled Active Learn-ing, aprenentatge actiu possibilitat per latecnologia). Hem creat dues fantàstiquesaules equipades, en què els estudiants po-den dur a terme experiments i provar hi-pòtesis. Seuen en taules i treballen, reme-nen i discuteixen entre ells i exposen elsseus objectius.

Així, no solament seuen, escolten i mirenfotos.I t’adones que, fins i tot per als estudiants,exigeix un canvi cultural! A alguns no elsagradarà el canvi i diran “Digues quina ésla resposta correcta o... digues què entraràa l’examen!”. Exigeix un canvi per part detothom, però a la llarga és més productiu.

Fan servir aquestes innovacions en assig-natures no científiques?Sí. Fem servir moltes eines relacionadesamb imatges a humanitats. Per exemple,fem servir imatges per a visualitzar cultu-res diferents i entendre’n els processos.Un dels nostres professors, Shigeru Miya-gawa, mira d’exposar als estudiants comla cultura japonesa va reaccionar davantde la cultura americana. Té unes imatgesfantàstiques de quan Commodore Perry vaanar dels Estats Units al Japó i com la po-blació japonesa va respondre llavors. Tam-bé tenim el que s’anomena metamedia,que combina imatges, narrativa i vídeocreativament per a crear entorns immer-sius, de manera que els estudiants puguinaprendre idiomes i, al mateix temps, en-tendre la cultura.

I què me’n diu, de l’ús de la realitat vir-tual per a aquests propòsits?És una idea molt bona i, de fet, fem algunsprimers experiments amb Second Life i en-torns virtuals. La gent no sempre pot viatjari, a falta d’aquest tipus d’immersió viatgera,la realitat virtual esdevé molt important per al’aprenentatge de llengües. Però també po-dria tenir altres efectes. A Second Life et potsunir a altres comunitats que pot ser que trac-tin coses interessants i intervenir en diversostipus de converses. I mitjançant aquestaidentitat múltiple amb avatars mostres dife-rents parts de tu mateix. En altres paraules:en una classe sóc qui sóc, però a Second Lifepuc ser diferents persones i mirar de rebre odonar informació de manera diferent

Vijay KumarOficina d’Innovació i Tecnologia Educatives del MIT

Com a director de l'Oficina d'Innovació i Tecnologia Educatives de l’InstitutTecnològic de Massachusetts (MIT), el Dr. Vijay Kumar és el líder del MIT ennoves tecnologies per a l'aprenentatge, posició que sens dubte el converteixen un guru mundial d'aquest camp. El Dr. Kumar també és assessor honoraride la Comissió Nacional del Coneixement de l'Índia, on ha estat involucrat enel foment d'iniciatives obertes i possibilitades per la tecnologia per a l'accés al'educació i la seva qualitat.


Com va començar el seu interès a barrejartecnologia i educació?Va ser una mica per accident. La meva for-mació professional era enginyer elèctric ala Universitat de Stanford dels EstatsUnits. Quan era allà em vaig involucrar,com a estudiant, en un projecte per a por-tar la tecnologia als dormitoris de les resi-dències universitàries. El projecte va néi-xer l’any 1987 i consistia a connectar totsels ordinadors d’aquestes residències, cre-ar el concepte de Wired Campuses i dispo-sar d’un xarxa de contactes (networking)dels estudiants. Al principi dels noranta, a la Universitatde Stanford, a Califòrnia, vaig començar aliderar un equip de desenvolupadors deprogramari de temes educatius, amb l’ob-jectiu de construir eines que ajudessin enel procés d’ensenyar i que no existien,com el xat. Vaig començar a col·laboraramb el MIT. Compartíem la idea de crearprogramari educatiu senzill, efectiu i útil.Ens vam adonar que els nostres programa-dors reinventaven una vegada i una altrales mateixes coses i que calia unificar elspatrons per a desenvolupar programari. Iés així com vam crear estàndards que ser-vissin per a tothom, que permetessin laportabilitat del programari entre diferentscentres educatius. I, a més, teníem el rep-te que aquests sistemes fossin accessiblesper a tothom, tingués necessitats educati-ves especials o no.

Quins són els reptes que té actualmentl’estàndard OKI?El repte més gran és el procés d’adopció:convèncer les institucions, les empreses iles universitats perquè comencin a utilit-zar aquest estàndard per a escriure progra-mes. Bàsicament, des del 2003 em dedicoa donar-lo a conèixer, a intentar que la in-dústria i la comunitat educativa vegin elsavantatges d’utilitzar-lo.

És possible comptar d’alguna maneraquants usuaris, universitats o empreses es

beneficien del que han desenvolupat?És difícil de quantificar. Tenim bibliote-ques, museus i empreses, entre seixanta isetanta, que utilitzen els nostres estàn-dards per a fer dipòsits digitals de docu-ments. Hi ha mitja dotzena de projectes,entre els quals el projecte Campus, que vanmés enllà. Agafen més estàndards nostresper a construir i connectar campus vir-tuals. A Califòrnia hi ha un projecte ano-menat Campus California State UniversitySystem, amb vint-i-tres campus diferents,amb quatre-cents mil estudiants, que in-tenten utilitzar els nostres serveis per a cre-ar un entorn de treball (framework).

La tecnologia i l’ensenyament virtual sónmés democràtics, més justos?L’accessibilitat és un requisit bàsic. Ara bé,tot i que va millorant, fins a cert punt és di-fícil arribar al 100%. Ningú no vol limitarl’experiència educativa que pugui teniruna persona discapacitada. Dit això, si en-senyes història per mitjà d’imatges, sempreserà més difícil per a algú que no hi veu.

Parlem del projecte Campus. Per què ésimportant per a Catalunya?Perquè és l’estàndard OKI el que, tecnolò-gicament, permet la connectivitat virtualentre els diferents campus. Tothom estàpendent d’aquest projecte de referència in-ternacional en l’àmbit de l’aprenentatgevirtual, perquè pot respondre a la pregun-ta de si els sistemes que els hem ofert sónútils, queden curts o si és necessari millo-rar-ne algun. Ens interessa perquè real-ment volem que aquest projecte sigui unèxit. Per a nosaltres és molt important per-què gràcies a l’OKI intentem fer créixer iconstruir una comunitat global. Per prime-ra vegada, a escala internacional, diferentsuniversitats s’uneixen per integrar els seuscampus virtuals, sigui quina sigui la plata-forma base (Moodle o Sakai), per intercan-viar eines, serveis i continguts.Diria que el de Catalunya va un pèl mésavançat, ha progressat més. Si bé no són

iguals, s’assemblen. A Califòrnia, treballenamb vint-i-tres campus. Aquí hi ha la UOCi onze universitats més que es beneficiarand’aquest desenvolupament tecnològic.D’alguna manera, veiem el projecte deCatalunya com un exemple que el de Cali-fòrnia ha de seguir, per la seva complexi-tat i pels objectius que s’han d’aconseguir.

El projecte Campus ha fet un estudi delperfil d’estudiants d’aprenentatge virtual.Pensa que s’hi podran sumar nous tipusd’estudiants?M’imagino que sí. D’una banda, es tracta demillorar els serveis que s’ofereixen als estu-diants tradicionals que van a les universi-tats catalanes i als qui estudien a la UOCarreu del món. Però sembla evident. Com

més continguts i més eines hi hagi a la xar-xa, més oportunitats hi haurà per als quitradicionalment no han estat estudiants.

Es pot imaginar algun dia un projecte aescala espanyola o europea?Penso que aquestes connexions existirancada vegada més, però no m’atreveixo a dirquan. Quan les connexions tècniques peròtambé els lligams socials i econòmics avan-cin, tot serà més fàcil. Un cop Catalunya ha-gi fet aquest projecte, podrem començar aimaginar universitats d’arreu del món com-partint el que ha fet el projecte Campus.

Com imagina la universitat del futur?Aprenentatge virtual o presencial?Jo considero que l’experiència universitàriava molt més enllà de l’accés als continguts.És un projecte de vida, trencar amb la famí-lia, créixer, ser independent, tenir respon-sabilitats. L’ensenyament presencial mai nos’acabarà. Tenir davant un gran professor, ala mateixa classe, de qui poder aprendre,amb qui poder debatre; no penso que, encap cas, la tecnologia pugui reemplaçaraquesta experiència. Es complementaran.L’aprenentatge virtual ajudarà, però mai nosubstituirà l’ensenyament presencial

Jeff MerrimanDirector del projecte Open Knowledge Initiative (OKI)

Ha dedicat bona part de la seva carrera a construir infraestructura tecnològi-ca per a millorar l’ensenyament superior i ampliar-ne les possibilitats. Potserper això va veure les potencialitats d’internet molt abans que nasqués elWWW. De mica en mica, la seva preocupació i ocupació va derivar cap al pro-gramari lliure. El seu projecte per a unificar estàndards de programari, l’OpenKnowledge Initiative, ha multiplicat les possibilitats educatives de l’ensenya-ment virtual. L’avala treballar per a l’Institut Tecnològic de Massachusetts.

12 Món UOC • Desembre 2007 Taula de redacció12

L’IMS té per objectiu la millora dels ni-vells d’aprenentatge arreu del món permitjà de l’ús de la tecnologia. Podria ex-plicar amb més detall aquest objectiu?L’objectiu de l’IMS és fer més eficaç la posa-da en marxa d’aquestes noves tecnologies.En un àmbit nou com és el de la tecnologiad’usuari per a l’aprenentatge sorgeixen con-tínuament nous productes, categories i ide-es. Hi ha molta innovació i la qüestió que esplanteja és com s’integren aquestes futuresinnovacions amb altres productes i serveisque ja tenim. L’IMS hi contribueix mitjan-çant la creació d’estàndards que permetenque les noves tecnologies s’incorporin a lesmés antigues. En els darrers deu anys hi hahagut un gran augment del que alguns ano-menen sistemes de gestió de l’aprenentatge,que són sistemes informàtics mitjançant elsquals es pot accedir fàcilment a material d’a-prenentatge en línia i a entorns interactiusentre els estudiants, els seus professors i totel cos docent. Un dels àmbits en què l’IMS

centra més la seva activitat són els diversosestàndards que permeten que aquells siste-mes s’integrin amb sistemes d’administra-dor, i també amb continguts digitals, que espoden utilitzar en aquells sistemes de gestióde cursos.

De quina manera pot millorar l’aprenen-tatge, la tecnologia?L’objectiu primer és facilitar l’accés a l’en-senyament a persones que no es podendesplaçar físicament al campus o que, tot ipoder-ho fer, potser no els resulta pràctic.

Es refereix a estudiants a temps parcial i

persones discapacitades, a gent potserque viu lluny del campus?A tots ells. Probablement és la primera de lescategories que ha esmentat la que en té mésnecessitat, de la tecnologia, és a dir, allò quela majoria en diuen estudiants no tradicio-nals o persones que aprenen durant tota lavida. Molta gent es troba en la situaciód’haver d’assistir a la universitat mentre tre-balla o té una família, o totes dues coses. Elsegon àmbit és el de la qualitat. El professorha de seguir un únic sistema d’ensenyamentencara que entre els alumnes hi hagi dife-rents necessitats o nivells diversos. Amb latecnologia tenim l’esperança que l’aprenen-tatge es pugui personalitzar i ajustar a les ne-cessitats i característiques de cada persona.En tercer lloc hi ha l’assequibilitat. Es potarribar a més estudiants si l’experiència edu-cativa és més assequible. En aquest cas espe-rem que la tecnologia pugui alleujar algunesde les tasques més rutinàries de l’ensenya-ment —com ara la correcció dels treballs fetsa casa—, amb la qual cosa el professor es potdedicar més a orientar l’estudiant.

El projecte Campus aposta pels sistemeslliures de gestió de cursos que acaba d’es-mentar. És això el que cal fer?L’IMS és agnòstic pel que fa al model em-presarial. Això significa que el nostre objec-tiu és assegurar el màxim rendiment de lainversió feta en tots els productes i serveis,tant si són de codi obert com si es comercia-litzen. Per tant, la nostra labor amb els es-tàndards contribueix a fer això. Si es desen-volupa una plataforma comercial depropietat per a la gestió de l’aprenentatgeque segueixi els mateixos estàndards que,posem per cas, Moodle, llavors haurem cre-at eficàcia en el mercat i, amb això, altres po-dran desenvolupar tecnologies innovadoresque siguin compatibles amb totes dues pla-taformes. El codi obert i les tecnologies lliu-res tenen en general una gran importànciaen les organitzacions dedicades a la creaciód’estàndards, ja que ens agrada disposar demodels de referència lliures que esdevin-dran estàndards, i el codi obert ajuda a crearaquests models. Un model de referència és

un conjunt de programes als quals tothompot accedir per a entendre com funcionen.

Els llibres de text tenen els dies comptats?Precisament a l’IMS hem concebut algunsprojectes que preveuen substituir els llibresamb materials digitals. Els llibres no desapa-reixeran d’un dia per l’altre, però cal buscar-hi alternatives. Als Estats Units, els estu-diants paguen molts diners pels llibres ensuport físic. Les editorials són empresesenormes que inverteixen força en nous llan-çaments i són conscients que han d’afrontarel problema. Poden oferir una alternativa di-gital i així rebaixar el preu a l’estudiant sen-se perdre el marge de benefici. En realitat, alsestudiants no els interessa el llibre en formatdigital; prefereixen el de sempre. A l’IMS tre-ballem per crear un llibre digital més inter-actiu en el qual hom pugui col·laborar ambels companys d’estudis per a intercanviar in-formació i idees sobre el material.

Quan els veurem en funcionament?Si parlem de producció a gran escala, d’a-quí a cinc o deu anys; però, si parlem deprototips, ara mateix. És un àmbit en elqual serà interessant col·laborar amb laUOC. En general, les universitats que esdediquen a l’aprenentatge a distància hancreat els seus propis materials, materialsque en certa manera són complementarisi que, en format imprès, acompanyen el re-cull de materials en línia. Així, aquestesinstitucions tenen un control absolut so-bre aquesta qüestió i, ben mirat, també sóneditorials. Per tant, es tracta d’uns col·la-boradors molt importants per a nosaltres.

La UOC forma part de l’IMS: com la be-neficiarà, això, i de quina manera la Uni-versitat pot ajudar l’IMS?Hem encetat la iniciativa CommonCartridge, que cada cop aconsegueix mésacceptació entre constructores de platafor-mes i editorials de llibres de text. Si la UOCl’adapta als seus productes, aconseguirà ungrau de portabilitat del contingut molt mésalt entre diferents sistemes. Part de la feinaque duu a terme en els àmbits de persona-lització i accessibilitat és molt coincidentamb la feina que desenvolupa l’IMS i ja hautilitzat algunes de les especificacions ela-borades pel consorci. Ara són capaços de re-lacionar-se plenament amb el centenar demembres i subscriptors de l’IMS que fan elmateix. Amb la UOC, l’IMS es pot beneficiardel coneixement i l’experiència en innova-ció acumulats per la Universitat

Rob AbelConseller delegat de l’IMS

No fa pas gaire la UOC ha entrat a formar part de l’IMS Global Learning Con-sortium, associació d’àmbit internacional i sense ànim de lucre que té per ob-jectiu la millora dels nivells d’aprenentatge arreu del món per mitjà de l’ús dela tecnologia i que orienta en la formació i el desenvolupament de les indús-tries dedicades a la tecnologia de l’aprenentatge i l’ensenyament.

13Entrevista Desembre 2007 • Món UOC

Les expressions de violència són el pa de cada dia: atacsracistes als vagons de metro, assassinats de dones a mansde les seves parelles, la guerra de l’Iraq... Desgraciada-ment, avui dia, el conflicte sembla una característica in-herent a l’espècie humana. Alhora, milers de veus s’aixe-quen per reclamar la no-violència, proposar projectes deconvivència o simplement resistir. Aquestes propostes iidees necessiten espais on es puguin fer sentir i altaveusque les facin arribar a qualsevol punt del planeta. Al final

d’octubre, el Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOCva organitzar el I Congrés Internacional: Conflictes, Con-flictologia i Pau, Iniciatives i projectes per a viure enpau, en què experts de tot el món van poder compartir lesseves experiències i opinions. Entre ells, hi havia gentcom Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de laUnesco i actual president de la Fundación Cultura de Paz,i Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau i laSolidaritat.

Resistint per la pau

Federico Mayor Zaragoza

President de la Fundación Cultura de Paz

Eduard Vinyamata

Director del Campus per la Pau

1414 Món UOC • Desembre 2007 Entrevista

Què és la pau?Federico Mayor Zaragoza (FMZ): La paués la realització de la plena dignitat huma-na de totes les persones. És la possibilitatque cadascú pugui viure en unes condi-cions espirituals i materials mínimamentsatisfactòries. La pau és la igualtat. Eduard Vinyamata (EV): Jo relaciono lapau amb la no-violència. Podem definirviolència com tot el que pot perjudicar unaltre, l’entorn i un mateix, de manera físi-ca, econòmica, mediambien-tal... Per tant, la pau ésqualsevol cosa que pugui be-neficiar. FMZ: Pau i no-violència sóndos conceptes que es comple-menten. És molt importantsaber que al concepte de pau s’hi va afegiraquest altre amb motiu dels premis Nobel.En la Declaració sobre una cultura de paues va parlar del decenni d’educació de totsels nens del món en una cultura de pau ide no-violència.

La violència no és justificable mai. Peròen el món en què vivim... és comprensi-ble?FMZ: Jo sóc molt categòric: no es pot jus-tificar mai, però hem de mirar d’explicar-la. Precisament el fet de dir que no es potjustificar de vegades pot fer que a algunsels serveixi d’excusa per a actuar violenta-ment. L’hem d’explicar perquè les condi-cions en què viu tanta gent al món d’hu-

miliació, frustració, promeses incompler-tes, de viure quotidianament una situaciód’angoixa, por, alarma o falta d’accés alselements més essencials –accés a l’aigua,als tractaments sanitaris mínims...– fanque hi hagi una frustració, una radicalitza-ció i, fins i tot, la temptació de la violèn-cia. Hi ha una part important del món –elspaïsos subdesenvolupats– que està cansa-da d’esperar. A més a més, cal visualitzarels conflictes per a impulsar la mobilitza-ció de l’opinió pública. EV: La violència és injustificable, peròhem de fer un esforç per comprendre-la.Comprendre és entendre, no justificar. Sila comprenem, podrem mirar de solucio-nar-la, de trobar vies no violentes de rela-ció... Si no ho fem, només la podrem de-nunciar. Que ja està bé fer-ho, però novolem només això. És un esforç que no po-dem renunciar a fer sense més ni més.Sens dubte, s’ha de demostrar des de totsels punts de vista possibles que la violèn-

cia és un error molt greu. Hiha altres maneres que jaconeixem de solucionar lescoses sense violència, senseperjudicar ningú.

Però què hem de fer els ciuta-dans amb el que veiem i vivim? Confor-mar-nos? Lluitar? FMZ: Hi ha gent que rebutja violentamentla violència. Quina paradoxa! Hi ha gentque diu “el diàleg sí, però el diàleg a con-dició que aquests senyors deixin de dirque són independentistes”. El diàleg s’hade procurar de qualsevol manera, nomésamb una cosa per superar: el fanatisme, eldogmatisme, l’extremisme...; en una pa-raula, la violència. És l’única cosa que nocap en una solució de diàleg. EV: De vegades, els plantejaments i les so-lucions pacífics o no violents que es fan esconfonen amb la inactivitat: no fer res oser febles. No; jo crec que s’ha d’aprendrea lluitar sense violència per defensar els

“Hi ha gent que re-butja violentamentla violència”

15Entrevista Desembre 2007 • Món UOC

drets, les idees de cadascú; a lluitar perviure en pau, en unes condicions digneseconòmiques i socials. No es tracta de des-mobilitzar davant la violència, sinó quejustament es tracta de mobilitzar i d’a-prendre a lluitar. En aquest sentit, ara hicomença a haver a Catalunya policies quees defineixen com a no repressors, no vio-lents i pacifistes sense deixar de ser poli-cies i de treballar en un mitjà altament vio-lent. Aquest desenvolupament d’unatècnica no violenta però real i assentadaen la realitat quotidiana desmunta totplantejament violent de solucionar elsproblemes. La frase històrica de “si vols lapau, prepara’t per a la guerra” s’ha desubstituir per “si vols la pau, prepara’t pera lluitar pacíficament, sense violència...,però per a lluitar”. FMZ: Jo crec que és molt bo el fet que lesdones, a poc a poc, tinguin més a dir en elmón. La dona d’una manera inherent a laseva condició té menys tendència a la uti-lització de la força bruta.Moltes vegades sembla queels ciutadans ho tenim clar:no més guerres, no mésopressió. I ho expressem permitjà de manifestacions, pro-clames, alguns mitjans de co-municació. Però els governs van per al-tres camins. Va quedar molt clar amb laguerra de l’Iraq: milions de persones ensvam manifestar contra la guerra i... FMZ: Hem de tenir sempre molt clar quenomés el clamor popular aconseguiràque la voluntat política sigui democràtica.Els qui manen segueixen el que el poblevol. Això és a l’origen mateix de les Na-cions Unides. Però després no van ser elspobles i sí els estats. Ara hem de tenir lavisió d’aquest immens poder ciutadà. Elsciutadans han de tenir aquesta visió, ques’ha de lluitar però pacíficament, cosa quevol dir que han d’actuar, ser actors i no es-pectadors... En aquest moment i gràcies ala tecnologia de participació no presencial

sí que es pot fer un clamor que al finalguanyi. Perquè tenim raó: aquell fabulós15 de febrer de 2003, que per a mi va serun dia gloriós, cent deu milions de perso-nes protestaven pacíficament contra laguerra de l’Iraq. No ens van escoltar peròens van sentir. I això ja és molt! Ara ja sa-ben que fins i tot podem mobilitzar moltmés, mil milions de persones avui, gràciesa les tecnologies. Això pot ser una realitatd’aquí a deu o quinze anys. Confio que l’-

ús de les noves tecnologiescontribuirà a la creació d’unademocràcia participativa,guiada pels valors universalsper a transitar enmig de lacultura de la violència.EV: Internet facilita una cosa

que abans era molt difícil d’aconseguir.Ens han sentit, perquè la gent està cada ve-gada més cansada de les barbaritats que esfan en nom del poble i dels seus principis,dels grans valors, que moltes vegades nosegueixen... Hem de resistir: una guerra ésllarga, hi ha batalles que es perden, altresque no es guanyen..., i de vegades un s’hade retirar, però cada vegada som més i mésresistents.

Val la pena resistir si un pot aconseguir elque espera. La pau és possible?FMZ: Hem d’anar passant el sentit de re-sistència. El que avui és impossible demàserà possible si hi som tots plegats. La paués possible. Jo, quan em diuen “Oh, és que

“Les solucions pací-fiques es confonenamb inactivitat”

16 Món UOC • Desembre 2007 Entrevista

I CongrésInternacionalsobre Conflictes,Conflictologiai Pau

Els dies 22 i 23 d’octubre vatenir lloc el I Congrés Inter-nacional sobre Conflictes,

Conflictologia i Pau, Iniciatives iprojectes per a viure en pau, orga-nitzat per la Universitat Oberta deCatalunya (UOC) per mitjà delCampus per la Pau i la Solidaritat,la seva iniciativa solidària. Enaquest acte internacional, el primerd’aquest estil que es fa a l’Estat es-panyol, hi van participar més dedues-centes persones de vint-i-dospaïsos de tot el món que es vanreunir al CaixaForum de Barcelonaper oferir un punt de trobada id’intercanvi per a professionalsque treballen en la resolució deconflictes.

Entre els ponents confirmats delcongrés cal destacar Basil Albadri(nom fictici per a protegir la sevaidentitat), membre de l’organitza-ció no violenta iraquiana LAONF,xarxa creada al començament del2006 que promou que els iraquiansreprenguin el diàleg i rebutgin laviolència independentment de l’o-rigen ètnic. També hi van assistirIan MacDuff, director del New Ze-aland Centre for Conflict Resolu-tion de la Universitat de Welling-ton (Nova Zelanda); Nelsa Curbelo,directora de la Corporació SER-PAZ (Equador).

això és molt utòpic”, recordo la història.Si fa vint anys vostè m’hagués demanatquè passaria amb l’URSS i jo li hagués res-post que d’aquí a alguns anys ja no existi-ria sense vessar ni una gota de sang..., vos-tè m’hauria dit: “És impossible!”. I va serpossible. “I a l’Àfrica del Sud, amb l’apar-theid, què passarà amb el racisme?” Jo lihauria dit: “No es preocupi, d’aquí a pochi haurà un president negre”. Vostè hauriadit: “No”. Per què sí? Per la resistència, l’e-xistència de mecanismes inventats...; ne-cessitem inventar nous mecanismes. Què

va fer el senyor Nelson Mandela? En llocde la venjança i l’odi, va inventar els bra-ços oberts i la conciliació amb en FrédéricLeclerc. Què va fer en Gorbatxov? En llocd’utilitzar el seu poder immens per a laconstrucció i la consolidació de la UnióSoviètica, va utilitzar la seva fabulosa ima-ginació per a demolir tot aquell immensmaremàgnum de poder. Hem de resistir,hem de lluitar, hem de relluitar per unacausa sabent que podem guanyar si hi somtots. Ja ho deia Miquel Martí i Pol, “Si hisom tots, guanyarem”

Recepció amb la rectora, Imma Tubella

Mayor Zaragoza i Eduard Vinyamata

17Cultura Desembre 2007 • Món UOC

“La valoració general és positiva,i una de les raons per dir-ho ésque ha servit per a posar el

món editorial i sobretot la literatura cata-lana en un paper protagonista”, explicaJaume Subirana. El sentiment de satisfac-ció sembla evident perquè “hem estat con-vidats a un dels aparadors internacionalsde referència”, afegeix.

Tot i així, Jaume Subirana deixa palès quela literatura catalana no ha estat tractadani millor ni pitjor que les altres culturesconvidades: “Una de les expressions quese’m va ocórrer mentre era allà és l’expres-sió llatina inter pares. És a dir, la culturacatalana ha estat convidada allà i els es-criptors i editors hi hem anat, com hi hananat els altres. Tenies la sensació que eresun més. I això, venint de la cultura catala-na, té molt mèrit, perquè la sensació quetenim és que no som tractats inter pares, ésa dir, que no som tractats com els altres”.

La Fira del Llibre de Frankfurt va atrauremolts visitants i molts d’ells assistien en-curiosits a les activitats culturals catalanes,com els castellers. “Segurament avui, aAlemanya, el nombre de gent que sap quehi ha un lloc que se’n diu Catalunya,que és una part d’Espanya però una partpeculiar, que té una llengua pròpia que no

és un dialecte i que hi havien vingut peròno s’hi havien fixat, és més alt que fa qua-tre mesos”, explica Subirana.

Cal mirar de més a prop, però, què s’haaconseguit amb la indústria editorial i la li-teratura catalanes a Frankfurt. Subirana ex-plica que “aquest any s'hi van presentar unnombre important de llibres traduïts queacompanyaven la presència dels escriptors”i el que cal veure ara és “si l'any que ve hiha una segona onada”. Si editors alemanyss’interessen i incorporen llibres d’escriptorscatalans als seus catàlegs, “altres editorsd’altres llengües i països faran igual”.

“Vull creure que Frankfurt funcionarà des-prés. Ara només tenim petits senyals. In’hi ha dos de bons: Pedra de tartera, deMaria Barbal, va ser traduït per una edito-rial berlinesa relativament petita però queva tenir la sort que en un programa de te-levisió de referència hi va sortir un críticque va dir que li agradava moltíssim i l’en-demà va començar a funcionar a les llibre-ries. Ara ja té 40.000 exemplars venuts enalemany. I Les veus de Pamano, de JaumeCabré, publicat per una editorial de pri-mera línia, també funciona molt bé”, ex-plica Subirana.

Amb tot, el professor de Llengües i Cultu-

res es mostra satisfet: “Només que aques-tes dues coses passin ja és molt per a nos-altres, perquè tota la literatura catalana esbeneficia d’aquest èxit. L’èxit dels nostrescol·legues és el nostre èxit, el dels altresescriptors. El reconeixement que en unallengua petita com el català es poden ferbons llibres i hi ha bons escriptors obre laporta a qualsevol altra i situa el català coma llengua literària interessant en el mapade les altres llengües europees”, conclou.

Teresa Fèrriz, responsable de Lletra, tambéva ser a la Fira del Llibre de Frankfurt pre-cisament per donar a conèixer aquest portal.“Vam presentar els dos subespais nous, enanglès i castellà, a més de l’exposició virtualacabada d’inaugurar «Mercè Rodoreda Jocde miralls», en català, castellà, anglès i ale-many”, explica. A l’estand de l’Institut Ra-mon Llull es van instal·lar dos ordinadorsdes d’on es podia accedir a Lletra en anglès.

“La presència a la Fira de Frankfurt ha estat lanostra primera acció de difusió fora deCatalunya i ens ha servit per a començar a fer-nos visibles en la internet en anglès. Avuimateix, una cerca a Google sobre «CatalanLiterature» situava Lletra en anglès(www.lletra.net) com el segon vincle (des-prés de l’omnipresent Vikipèdia)”, explicaFèrriz.

Els pròxims anys Lletra es planteja un rep-te important: acompanyar les millors ins-titucions catalanes en el procés d’interna-cionalització de la literatura catalana. “AFrankfurt, la nostra associació amb l’Insti-tut Ramon Llull ens ha permès accedir aun públic especialitzat. Ara ens cal conti-nuar posicionant-nos en els cercadors ge-nerals i els directoris especialitzats, millo-rar la nostra tecnologia per a poder fersostenible el projecte multilingüe de Lle-tra...”, conclou Fèrriz.

Al seu torn, el director d’Humanitats, IsidorMarí, explica que la seva presència a la Fira“es va limitar a algunes publicacions —unarticle sobre les relacions entre la romanísti-ca alemanya i la filologia catalana i un capí-tol d’un llibre sobre la reaparició de Catalu-nya en l’escena internacional— i a laintervenció en unes jornades que hi va ha-ver a l’ajuntament de Frankfurt sobre lesidentitats nacionals i la construcció euro-pea”. Segons el seu parer, la Fira “ha estatuna ocasió molt bona perquè molta gent co-negui de més a prop la nostra realitat, mal-grat les fòbies anticatalanes que també s’hanexcitat entorn de la Fira”, conclou Marí

Crònica de FrankfurtEls escriptors i la literatura catalana tenen un dia de l’any en què són prota-gonistes, i aquest dia és Sant Jordi, el 23 d’abril. Però aquest any 2007, aques-ta popular diada ha compartit protagonisme amb un altre esdeveniment cul-tural que ha tingut lloc fora de les nostres fronteres, concretament a Alemanya.Es tracta de la Fira del Llibre de Frankfurt, que ha tingut com a convidadad’honor la cultura catalana. Entre els milers de professionals que hi han par-ticipat, n’hi ha tres de la UOC: Jaume Subirana, escriptor i professor de Llen-gües i Cultures; Teresa Fèrriz, directora de Lletra, l’espai virtual de literaturacatalana, i Isidor Marí, director d’Humanitats.

18 Món UOC • Desembre 2007 Cultura

Vilaweb és un projecte que ja fa tretzeanys que existeix. Fa cosa d’un any quevan posar en marxa la seva TV IP. Què ésel que toca ara? Quin és el futur?Nosaltres acabem el procés de consolida-ció tant empresarial com de projecte pe-riodístic que a curt termini té fites moltimmediates: llibre d’estil publicat, peròencara elaborant altres instruments, comper exemple una secció de rectificació...tota una sèrie de coses relatives a poten-ciar encara més el periodisme de qualitatde Vilaweb. Hem adquirit un nou edificiper fer una redacció nova, que pensem queserà una redacció realment diferent i unprimer intent d’una redacció d’un mitjàestrictament d’internet, amb unes caracte-rístiques de flexibilitat i capacitat molt di-ferents de les que tenen les redaccions ha-bituals, i és previst que l’estiu que ve enshi traslladem... Ens trobem en un momentde molta consolidació interna, però araamb vista al futur...Nosaltres ens hem definit com un mitjà de

comunicació. En l’època de les .com ens ba-rallàvem molt per definir-nos com un diari,no com una .com. Els mitjans de comuni-cació, per una banda, han de reforçar la se-va credibilitat i, per l’altra, oferir productesen qualsevol suport, incloent-hi el paper.En el nostre cas hem de consolidar la pre-sència a internet, apostar fortament per laTV IP, no la TV web sinó la TV IP de debò,i un dia o un altre fer el pas de publicar eldiari en paper. Això tancaria el cicle.

L’aposta per una TV IP en català, en unmoment de convergència tecnològica, noés una mica més de la mateixa cosa quanmolts mitjans ara fan vídeo?Hi ha diversos aspectes. Nosaltres vam co-mençar a fer TV el febrer del 2006, vamestar un any fent vídeo sense donar-hi es-tructura formal de canal de TV, i en eixemoment no hi havia tanta gent que fes TVen línia i Youtube acabava de començar.La presentació formal va ser el gener del2007 i ja feia gairebé un any.

Més que de TV IP, jo parlaria de TV a la car-ta. No tinc cap mena de dubte que en un ho-ritzó pròxim serà la revolució més gran quehan viscut mai els mitjans de comunicació,i la TV tal com l’entenem ara quedarà pràc-ticament destrossada. En aquest esquema esproduirà una situació que d’alguna manera,encara que amb conseqüències més fortes,recorda el context del 96, quan va comen-çar. Hi haurà una explosió d’idees, de con-ceptes i projectes i és molt important tenir jaun projecte i ser persistent en el que fas. Pera nosaltres és fonamental ser-hi ja com a po-sició estratègica; el que seria greu és no ser-hi. Quan la TV IP guanyi potència és impor-tant que la massa de lectors que té Vilawebsàpiga que té una TV. En les discussions d’internet ens perdemmolt en el continent i no el contingut. Jocrec que el que és important no és fer TV IPsinó bona TV. I en això nosaltres apostemmolt fort. Hi ha molta gent que fa vídeos itot això, però nosaltres tenim un equip deprofessionals destinats a fer vídeos i inten-

“A internet és el peix ràpid el quees menja el lent i no el gros el petit”

Vicent PartalDirector de Vilaweb

Els canvis tecnològics també impacten amb força en els mitjansde comunicació. N'apareixen de nous, els antics intenten evo-lucionar i oferir nous serveis o simplement desapareixen. Latelevisió per banda ampla (TV IP), els vídeos, el podcast o elswikis i els blogs són tecnologies a les quals s’adapten periòdics,ràdios, televisions i, sobretot, mitjans digitals. Sense perdre la

mirada local, un dels mitjans de referència en català també es-tà immers en aquesta dinàmica de canvis; és Vilaweb. VicentPartal n’és el director i un dels fundadors i està vinculat a laUOC amb diferents perfils, per exemple com a jurat del premiLletra i com a membre del Patronat de la Fundació de la Uni-versitat.

19Cultura Desembre 2007 • Món UOC

tem oferir TV de qualitat regularment. Laclau és aquí, no si som una TV més o IP ono. Una cosa que he après en aquests anysés que l’èxit dels productes no es basa en elsuport sinó en la qualitat. Tres persones tre-ballant nit i dia per fer TV IP és una apostaempresarialment molt gran per a nosaltres.

Últimament, amb esdeveniments com laFira de Frankfurt, es parla molt de la vi-talitat del català. En l’actualitat la pre-sència de la llengua catalana a internet ésmolt gran i contrasta amb l’ús que se’n faal carrer. Aquesta preponderància a laxarxa pot contribuir socialment a la nor-malització lingüística?Que el català ha estat un cas d’èxit a la xar-xa avui dia no ho discuteix ningú. I menysara que s’ha posat en marxa el domini .cat;ningú no ho discuteix. No era clar que el95 el català fos un cas d’èxit. En aquellaèpoca la immensa majoria de les empre-ses, i fins i tot la Generalitat, apostaven pelcastellà, amb idees com anar a conquerirAmèrica Llatina i coses realment sorpre-nents. Han estat la persistència i l’impulsde la pròpia xarxa més el fracàs de les es-tratègies de l’Amèrica Llatina el que ha de-cantat la balança; això, afegit a la feina demoltíssima gent, molt lenta i molt calladadurant anys. Ara ha esclatat i tothom diuque el català ha estat un cas d’èxit a inter-net, però això no ha passat perquè sí; hi hahagut una feina molt seriosa allà darrere.Tot això és molt positiu perquè posa en re-lleu que probablement el problema que te-nim amb el català no és tant de demandacom d’oferta. Si el català és un èxit a in-ternet, per què no ho és als videojocs?Doncs perquè no hi ha oferta de videojocsen català. O per què no hi ha canal satèl·lito Imagenio? Doncs deu ser per culpa d’a-quests, però no perquè no hi hagi consu-midors, cosa que ens acaba portant al te-rreny de la política i a per què es fan lescoses o no es fan. Jo penso que l’èxit delcatalà a internet denuncia les actituds enla resta d’àmbits. Denuncia que en altresterrenys les empreses no es comportenamb normalitat amb el català.

És la societat civil, doncs, qui potencial’ús de la llengua catalana a la xarxa? L’èxit del català a internet envia un missat-ge molt positiu. Mentre hi ha alguna gentque intenta fer creure –i juga amb aquestaidea– que el català és la llengua del poderi ens la imposen des del govern, en el casd’internet l’èxit del català s’associa a inno-vació, a societat civil, a voluntat de pro-gressar i, per tant, envia un missatge posi-

tiu sobre el futur del català molt sa i moltbo, un dels més importants que s’han en-viat pràcticament en l’última dècada. En elprocés de normalització després del fran-quisme segurament hi ha un primer blocen la construcció de l’autonomia, que ésl’escola i TV3, i ara, en un moment més di-fícil, ha nascut un pilar nou que s’ajusta alsnous temps que se'n diu internet.

Molts mitjans d’informació local es trobenen una xarxa on les notícies que circulensón cada cop més globals i provenen de totel món. Com es compagina aquest volumde la informació de proximitat amb notí-cies que no són tan properes a la gent?Per a nosaltres això no és mai una dicoto-mia. Nosaltres fa temps que fem la bromaque som un mitjà glocal o, per dir-ho mésseriosament, que som un mitjà global queté una mirada local. A nosaltres ens inte-ressa el que passa a Birmània, però vistamb els nostres ulls, no els dels EstatsUnits o la Xina. Nosaltres tant rebutgem ellocalisme extrem, que no aporta res, ambel tancament absolut a la pròpia realitat,monotemàtic i excessiu i que en un mónglobalitzat no ajuda el lector a entendrequè passa, com un tipus de cosmopolitis-me que normalment no és altra cosa queseguidisme del que fan o des de Madrid odes de Nova York. És tan absurda una po-sició com l’altra. Al començament van serimportants les edicions locals perquè eldiscurs que circulava en aquesta època eraque internet havia de ser una cosa exclusi-vament global mentre que nosaltres insistí-em que era una eina de proximitat, i eltemps ens ha donat la raó. Avui dia potsernosaltres estem més preocupats per unacerta tendència de la internet catalana a es-tar massa preocupada pel propi país i peraixò reforcem més la mirada global. Nosal-tres estem convençuts que hi ha un camí in-termedi, que aquesta glocalitat és possible.

Hem de participar en el món global, perquèel contrari és absurd, buscant la miradapròpia, que també seria absurd no tenir-la.

En un món que es considera cada cop méspetit i en què amb la globalització semblaque els grossos es mengin els petits, comes pot sobreviure?En el món d’internet no és veritat que elpeix gros es mengi el petit. El peix ràpid ésel que es menja el lent, però el gros el petitno necessàriament. Hi ha moltes provesd’això, com és tot el procés de la internetcatalana. Aquí a Barcelona hi ha hagutgrans empreses que s’han gastat fortunes enoperacions que s’havien de menjar el mónd’internet i han fracassat estrepitosament.Penso que en la societat nova que vivim ésmés important la flexibilitat, la rapidesa dereacció i tot això que el monstre financer.

I aquí Vilaweb ha corregut més...I aquí s’ha demostrat la nostra tàctica decórrer més que els altres. Quan nosaltrescomencem a fer TV IP Youtube no exis-teix. En el moment que Youtube és un fe-nomen, hi posem tots els nostres vídeos.La típica discussió amb els companys deTV3 és que ells s’enfaden perquè la gentva a Youtube en comptes d’anar a 3 a lacarta. Nosaltres pengem els vídeos a You-tube, a l’E-mule i en podcast; això no ensha de preocupar, sinó al contrari: és el queés normal, és on hi ha la gent. Tenir la ca-pacitat d’adaptar-t’hi i reaccionar ràpidal que passa és la clau de l’èxit en estemón que vivim; no ho és ser més gros. Ai-xò, sumat a la persistència de tenir clarque tu tens un projecte i que saps que de-mà no ho aconseguiràs tot i que has de tre-ballar dia rere dia. A vegades Vilaweb hafet molt de mal perquè hi ha gent que pen-sa que pot fer igual demà mateix. Internetés realment lenta i no pots córrer en aquestsentit i la gent té massa pressa

Algunes pinzellades• Vicent Partal va néixer a Bétera (Camp de Túria), al País Valencià, l’any 1960.• Juntament amb Assumpció Maresma i Joan Subirats, va posar en marxa al 14 de

juny del 1995 el portal La Infopista (The Catalan Highway), amb més d’un cente-nar d’enllaços a les primeres pàgines en català per a mostrar el barri en aquestallengua a internet.

• L’any 1996 el projecte d’Infopista desemboca en Vilaweb, amb diferents seccionsinformatives. Un any més tard apareixen les edicions locals, que han arribat a sermés de noranta.

• Després de passar el boom tecnològic dels anys 1999 i 2000, diversos reconeixe-ments i premis i noves aliances empresarials, Vilaweb.tv comença a emetre enproves a començament del 2006 com la primera televisió IP en català.

20 Món UOC • Desembre 2007 Opinió

Iencara més: la UOC és una institució educativa

per internet que va néixer el 6 d’octubre de

1994, quan encara aquest invent que avui ens

ha canviat la vida era només una idea. Però

s’hi va apostar amb encert. Des de llavors la

nostra missió ha estat la mateixa: la nostra

vocació és facilitar la formació de les per-

sones al llarg de tota la vida, estratègia

que s’ha demostrat fonamental en l’a-

nomenada societat del coneixement.

Per a dur-ho a terme emprem d’una

manera intensiva les últimes tec-

nologies de la informació i la co-

municació (TIC), sempre amb el

criteri de l’accessibilitat, la perso-

nalització i l’acompanyament in-

tegral de l’estudiant. Gràcies a

aquesta metodologia única i a un

esforç constant per la qualitat, ja

som un referent docent i d'innova-

ció educativa.

Sorprèn fer una visita al nostre

Campus: a qualsevol moment del dia

hi ha alumnes de tot el món estudiant,

intercanviant materials, fent tutories...

Això és globalització: persones de totes

les cultures i idiomes que d’acord amb les

seves necessitats i condicions superen les bar-

reres del temps i de l’espai en un model educa-

tiu obert i multilingüe en què estudiants, profes-

sors i gestors interactuen i cooperen a qualsevol

lloc del món. A la UOC entenem la globalització

com un procés creixent de comunicació i interde-

pendència entre mercats, societats, cultures i per-

sones que van transformant les societats, les eco-

nomies i les polítiques per proporcionar-los un

caràcter global. La UOC participa en aquest pro-

cés: naixem de la societat del coneixement i des-

envolupem totes les activitats en xarxa i a la xar-

xa. És per això que treballar d’una manera global

i supranacional per acostar-nos cada vegada a més

persones més personalitzadament forma part de la

nostra naturalesa.

La qualitat té un paper fonamental per a afrontar la

globalització. Qualitat significa ser competitius en

un mercat com més va més connectat i transpa-

rent. Qualitat té a veure amb recerca de qualitat,

amb promoció d’una cultura del coneixement en-

tre el nostre professorat, amb la identificació de

l’excel·lència, amb l’adaptació a la multiculturali-

tat, amb la recerca en aprenentatge virtual (e-learn-

ing) i amb la formació de formadors... Tots aquests

aspectes són els nostres actius, el nostre caràcter

diferencial.

El nostre objectiu ara és continuar en aquest nou

concepte d’universitat de qualitat propi de la glo-

balització, en què som un referent mundial; per-

què tenim la convicció que la qualitat és el nostre

avantatge comparatiu, fonamentat en l’excel·lència

del professorat, dels materials pedagògics i de la

tecnologia. Anem fent aquest camí; i ara la nostra

aspiració és estendre aquest model a altres institu-

cions (tant educatives com de recerca) a partir d’u-

na extensa xarxa de relacions i aliances qualifica-

des que projectin la cultura i la Universitat a tot el

món

Òscar Aguer

Gerent de la Universitat Oberta de Catalunya - UOC

La UOC davant la

globalització

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha entrat en la fase de globalització. Però no és un

fenomen recent, ho va fer des del seu mateix origen: ja en l’etimologia de la paraula universi-

tat es fa referència a tots els coneixements universals (universus) agrupats com una única re-

alitat (unus). Quina empremta ens deixa aquest origen? Estem preparats per a la globalització.

21Reportatge Desembre 2007 • Món UOC 21

La UOC, universitat creada i basadaen les noves tecnologies, no podiagirar l’esquena a aquesta realitat. Per

aquest motiu, i per satisfer la demandacreixent d’algunsestudiants, ha po-sat a la seva dispo-sició un punt detreball basat en pro-gramari lliure, demanera que els es-tudiants ja podentriar amb quina pla-taforma accedir alCampus Virtual dela UOC i treballar-hi. El curs passat jaes va posar en mar-xa aquest projecteamb una prova pi-lot adreçada als setmil estudiants deles enginyeries in-formàtiques i el re-sultat va ser moltsatisfactori. Per ai-xò, aquest curs lainiciativa s’ha obert a tots els estudiants detitulacions homologades en català i espa-nyol.

El punt de treball basat en programari lliu-re segueix la filosofia de la UOC de “dotarles persones dels màxims recursos perquèintegrin les TIC a la seva vida quotidiana”,comenta Pedro Mingueza, coordinadord’aquest projecte i director d’Infraestruc-tures Tecnològiques. Així “garantim quecadascú faci servir les eines que li convin-guin més, sense que l’elecció d’una deter-minada plataforma d’accés limiti les seves

possibilitats”, afegeix Pedro. De fet, “tre-ballar en un entorn de programari lliureno és que tingui més avantatges o més in-convenients que els que hi havia fins ara,

sinó que es tractad’eines de treballalternatives”, ex-plica Josep Jorba,professor respon-sable de l’assigna-tura Sistemes ope-ratius.

Aquest semestre,amb el comença-ment de curs, laUOC ha enviat unDVD als més detrenta-quatre milestudiants de titu-lacions homologa-des en català i es-panyol que elspermet connectar-se al Campus Vir-tual i portar a ter-me les seves

tasques en un entorn de programari lliure.“Aquest DVD conté una distribució ano-menada DVD autònom que permet quel’estudiant faci servir el sistema operatiuGNU/Linux des del mateix DVD, sense lanecessitat d’instal·lar res al PC. No obstantaixò, si se sent còmode i l’atrau fer servirprogramari lliure, pot fer la instal·lació aldisc dur del seu ordinador d’una maneramolt senzilla”, explica Sergio Pérez, tècnicanalista d’Infraestructures Tecnològiques iresponsable tècnic del desenvolupamentdel punt de treball basat en programarilliure. Aquest DVD autònom “ha estat

Una manera més lliured’accedir al Campus

Si l’era en què vivim és l’era de lesnoves tecnologies, del boom informà-tic, del dret d’internet..., en definiti-va, l’era que dota els usuaris d’unanova realitat i de més llibertat, sem-bla lògic que hi hagi milers de segui-dors i defensors arreu del món delque es coneix per programari lliure,un contrapunt dels sistemes opera-tius de propietat que forcen els usua-ris a acceptar condicions restrictivesque impedeixen fer modificacions alsprogrames.

Tres raons pera utilitzar elprogramari lliure

• Pel ventall de possibilitats no-ves que aporta, com no haver dedependre de llicències d’ús, laflexibilitat...

• Per qüestions de seguretat, és adir, disminuir els problemes devirus, cavalls de Troia o foratsde seguretat.

• Per a fer servir el programaripropi de les assignatures, en al-guns casos.

22 Món UOC • Desembre 2007 Reportatge

construït partint de la distribució Ubuntu7.04; en aquesta distribució s’ha instal·lattot el programari necessari per a cursar lesassignatures de la UOC, se l’ha dotat de laimatge corporativa de la Universitat i s’hacreat un sistema de metapaquets per amantenir-lo”, afegeix Sergio.

Pot semblar més o menys complicat, peròla realitat és que un 70% dels estudiantsque van participar en la prova pilot el curspassat en van quedar satisfets. Un d’ells ésCarles Solanas, un tarragoní de trenta-dosanys que estudia Enginyeria Tècnica d’In-formàtica de Sistemes a la UOC i que esconsidera un apassionat de tot el que gi-ra entorn dels ordinadors. “Fa tempsja havia fet servir GNU/Linux, pe-rò amb la prova pilot em vantornar les ganes de ferservir aquest siste-ma operatiu, ja quedesconeixia l’U-buntu i vaig veureque no era com elsprimers GNU/Linux,que eren força més compli-cats”, explica Carles. Segons el seuparer, iniciatives com aquesta “sónmolt positives”.

Vicent Cubells també és un dels estudiantsque han començat aquest curs a utilitzar elpunt de treball en programari lliure. Se-gons diu, s’hi ha sumat perquè “a la UOChem pecat de dues coses pel que fa al pro-gramari lliure: la primera és fer servirprogramari de propietat per a les assigna-tures, la qual cosa impedeix als alumnesconèixer un tipus de programari diferentdel de propietat i els obliga de manera in-conscient a fer-lo servir quan són a casa, ila segona és fer servir formats de propietatper a la comunicació al Campus. El puntde treball de programari lliure ens ha per-mès que molta gent conega aquest tipus deprogramari que fomenta la col·laboració.”En els pocs mesos que fa que s’utilitza elprogramari lliure, Vicent n’està molt satis-

fet: “Sempre he dit que, si aconseguim queun usuari passi al programari lliure, ja es-tic content perquè no tornarà mai enrere, jaque el programari lliure té molts avantat-ges. És un regal desinteressat de milers deprogramadors que ens fan propietaris realsdel programari que s’executa a la nostramàquina, un meravellós regal del qual nosom plenament conscients”, conclou Vi-cent.

Josep Prieto, director del programa d’Infor-màtica de Sistemes, destaca l’elevat nom-

bre d’estudiants que es van adherir a lainiciativa durant la prova pilot del curspassat: “A l’Estat espanyol hi ha iniciativesdiverses en marxa, però la UOC és de lesprimeres que funciona amb aquesta xifrade set mil estudiants”. Josep explica, però,que el que és interessant no és competiramb altres iniciatives, “sinó veure com ca-dascú individualment pot ajudar la comu-nitat a progressar i a disposar de les millorseines; i això beneficia el coneixement i laproductivitat comuna”. Josep conclou quegràcies al DVD que la UOC dóna als seusestudiants “altres membres de la famíliaque comparteixen l’ordinador amb aquest

estudiant també podran tenir a l’abastaquest punt de treball”.

Per a assegurar el bon funcionament delpunt de treball basat en programari lliure,els estudiants compten amb el suport de laUniversitat. Guillem Ferrer, de l’àrea deComunicació amb l’Estudiant, explica que“s’ha creat un espai comú que respon a lavoluntat de compartir el coneixement quegeneri aquesta iniciativa i de potenciar elsentiment de comunitat, seguint la filoso-fia del treball en col·laboració”. En aquestespai els estudiants poden trobar “fòrumstemàtics per a resoldre dubtes (un grupd’experts els assessoren i els donen con-sell), una àrea de baixada (espai des d’onpoden baixar el fitxer imatge de l’últimaversió del DVD que se’ls ha enviat), docu-

mentació (es posen a disposició dels es-tudiants els materials docents del

màster oficial de Programari lliurede la UOC) i PMF (es dóna accés aun recull d’informació importanten forma de preguntes més fre-qüents)”, diu Guillem.

Pedro Mingueza considera quel’èxit rau en l’interès

que mostren els mateixosestudiants: “Tots ells te-nen en comú que hanescollit un sistema d’a-

prenentatge basat en latecnologia, i això els obliga

a estar-hi en contacte. Moltsd’ells sentiran inquietud per una tecnolo-gia nova al seu abast. A més, el programarilliure cada vegada és més present als mit-jans de comunicació i a la nostra societat i,per tant, cada vegada trobarem més estu-diants disposats a alinear-se amb els valorsque representa i els avantatges que aporta”,afegeix Pedro. Entre aquests avantatges esdestaquen els econòmics i la facilitat d’ac-tualitzar d’una manera gratuïta i constantper mitjà d’internet no solament el progra-mari bàsic, sinó també el programari espe-cífic de cada assignatura

El màster oficial de Programari lliureneix fruit de la necessitat de formarpersonal qualificat en l’àmbit del

programari lliure. La Unió Europea ha re-comanat la realització d’estudis sobreaquest àmbit perquè, segons al·lega, l’habi-

tual desconeixement del codi font no enpermet auditar el funcionament real, fetque pot comprometre d’una manera serio-sa la seguretat d’alguns països i la deixa ales mans de les empreses que creen pro-grames de propietat.

Màster oficial de Programari lliure

http://www.uoc.edu/masters/oficials/estudis/master_oficial_programari_lliure_estudis.htm

23Recerca Desembre 2007 • Món UOC 23

Amb la voluntat d’estudiar aquestarealitat, al final de l’any 2006 neixel programa de recerca de la UOC

Immigració i Societat de la Informació(IMSI), format per Adela Ros, ElisabetGonzález, Papa Sow i Graciela de la Fuen-te, investigadors que comparteixen la pas-sió pels nous horitzons que s’obren ambles TIC.

“Observem la realitat, i ho fem amb intuïcióinvestigadora. Veure com els immigrantshan incorporat les TIC a les seves vides ensva fer pensar en la possibilitat d’aquest fac-tor com un element de transformació. I hoés: immigrar ja no és igual, hi ha nous riscosi noves oportunitats que es deriven de lesTIC”, assegura Adela Ros, directora d’IMSI.

L’objectiu principal d’aquest grup de re-cerca “és aportar una mirada nova a l’estu-di de les migracions. La clau és considerarels immigrants ciutadans de la societat dela informació; amb el repte que això com-porta, ja que els problemes i les solucionsdel fenomen de la immigració són nous”.Bàsicament, aquest col·lectiu consumeixles tecnologies amb dues finalitats: comu-nicar-se i informar-se. “Si al final tenimcomunitats que només es comuniquen en-tre elles mateixes, no serà a causa de latecnologia, sinó de la societat, que col·locaels immigrants en espais socials tancats.Les xarxes sempre han tingut un paper im-portantíssim com a mecanisme que facili-ta el procés migratori i evita riscos. La no-vetat és que ara els immigrants podenviure permanentment en unes xarxes quefuncionen millor que mai”, apunta PapaSow.

Per a dur a terme una recerca de qualitatque aporti llum a aquest fenomen tan re-cent, el grup ha establert tres línies d’in-vestigació. La primera és la recerca bàsicaen TIC i immigració, que s’utilitza per a ob-tenir dades sobre l’ús i el significat de les

TIC en les poblacions immigrants. La sego-na de les línies de recerca és l’anàlisi de lesxarxes de comunicació i informació. “Vo-lem saber més coses sobre com es produei-xen i el seu rol”, subratlla Elisabet Gonzá-lez. I la tercera línia s’orienta a investigarels processos d’institucionalització, tanteconòmics com sociopolítics.

Segons IMSI, actualment el mòbil és latecnologia estrella. “L’accés a internetes fa cada vegada més des de casa, pe-rò el locutori i el cibercafè són elsespais de connexió d’aquestcol·lectiu. En les seves feines i enhorari laboral no hi accedeixen”,explica Adela Ros. Un exemplede com s’ha estès la cultura deles TIC entre els immigrants és elprograma Skype. “Una noia ens ex-plicava com cada vespre es trobavena l’Skype els seus pares i avis resi-dents al Marroc, les seves germanes,a Romania i Bèlgica, i ella, aquí”,il·lustra Papa Sow.

Aquest consum massiu de les TICper part dels immigrants també haestat hàbilment observat per lagran indústria de les telecomuni-cacions, que juntament amb les en-titats financeres han estat les pri-meres a reaccionar. “Els beneficiseconòmics de la interconnexió sónmolt grans. Totes les companyies de tele-fonia mòbil han posat en marxa algun pro-grama específic per als immigrants, i, fins itot, algunes empreses situen els immigrantscom a públic objectiu principal”, exposaAdela Ros.

Però de què parlem quan afirmem que lesTIC creen noves oportunitats per als im-migrants? Les TIC contribueixen a la inte-gració dels immigrants al món laboral.Com? Faciliten accedir-hi i trobar feina.“Ara, cada persona té el seu punt de con-

tacte i, per tant, la comunicació entre ocu-pador i treballador és més directa. Internets’ha convertit en una manera de trobar fei-na per a molts immigrants”, relata Gracie-la de la Fuente.

Una de les premisses en què es fonamentala recerca d’IMSI és que els immigrants

que accedeixen a la societat de la infor-mació treuen benefici de la mateixa globa-lització, que els ha perjudicat i expulsat decasa. Així mateix, amb la recerca del grups’obre un potencial molt gran, ja que, “d’u-na banda, s’obre un camí per a diferenciarles migracions de les mobilitats i, d’una al-tra, s’amplia el sentit de la integració delsimmigrants a la seva capacitat per a acce-dir a les TIC en bones condicions”, con-clouen els membres d’IMSI

“Immigrar ja no és igual.Hi ha nous riscos i noves oportunitatsque es deriven de les TIC”Interconnexió, xarxes, mòbil, internet... Aquestes parau-les, que, si hi donem un cop d’ull ràpid, pot semblar quetenen una relació superficial, mirades des del punt de vis-ta de la migració s’omplen de sentit per a ajudar-nos a di-

buixar el mapa de la realitat dels immigrants en el segleXXI. Tan sols ens hem de fixar en el nostre dia a dia i ensadonarem com aquestes persones s’han convertit en ver-taders ciutadans de la societat de la informació.

El grup de recerca IMSI és format per Papa Sow, ElisabetGonzález, Graciela de la Fuente i Adela Ros (d’esquerra a dreta).

24 Món UOC • Desembre 2007 Recerca

Els indicadors estadístics demostrenque les tecnologies de la informaciói la comunicació no han pogut posar

fi a una desigualtat històrica: la de gènere.Per contra, està demostrat que hi ha unadivisòria digital tant pel que fa a l’accés iús d’internet com amb relació a la presèn-cia escassa de dones en els estudis i pro-fessions TIC.

L’IN3 ha desenvolupat una línia d’investi-gació, que dirigeix Cecilia Castaño, ques’encarrega d’estudiar aquesta divisòria,els seus motius, les tendències i les líniesque caldria seguir per a trencar-la. Mila-gros Sainz, Ana González i Catalina Boversón les altres tres investigadores del pro-grama Gènere i TIC.

“L’ús d’internet entre les dones està 10punts per sota de l’ús que en fan els ho-mes. També hem constatat que hi ha dife-rència quant a l’ús. Les dones en fan un úsmés pragmàtic, més relacionat amb elsrols considerats femenins. De la mateixamanera, hi ha menys dones implicades enla recerca d’àmbits tecnològics. I, final-ment, la divisòria també es manifesta enl’ocupació de llocs de treball. En aquestàmbit el percentatge de dones és més baixi, a més, les que hi ha ocupen posicions

subordinades”, explica Castaño.

Una de les tasques que fan les investiga-dores de Gènere i TIC és trobar el perquède totes aquestes diferències. “Un dels fac-tors més importants que determina aques-ta diferència entre els dos sexes és la so-cialització i la cultura global, que avuiencara continua relacionant la dona ambuns rols i uns estereotips determinats.Són uns rols que ens infonen des que sompetits i que determinen, per exemple, latria dels estudis universitaris”, afirma Mi-lagros Sainz, que afegeix que es manté latendència que les dones prefereixen les car-reres de ciències socials i humanitats.

Per a Cecilia Castaño les barreres es trobentambé en l’estructura i el funcionamenttant de les carreres científiques com de lesfeines relacionades amb les tecnologiesperquè són molt absorbents i exigeixen de-dicació total i absoluta. “És un sector moltcompetitiu. Moltes vegades hi ha la pres-sió de projectes o resultats que cal presen-tar en un termini de temps curt. Parlem defeines difícils per als homes i per a les do-nes; però en un país com el nostre, on elsserveis socials són insuficients, ens tro-bem que moltes dones estan obligades afer-se càrrec de la família. I compatibilit-

zar la família amb una feina tan absorbentés gairebé impossible”, afirma.

La directora considera que també s’infra-valoren les capacitats femenines i faal·lusió a un estudi relacionat amb aquesttema en què “una investigadora de gène-re va repartir el mateix article científicentre diversos experts. En alguns casosl’article anava signat amb un nom mascu-lí i en altres el mateix article se signavaamb un nom femení. L’article més valoratva ser un de signat per un home”, explicaCastaño. Davant d’aquesta situació, nodubta a considerar que les dones quemalgrat tots els entrebancs aconseguei-xen arribar a un càrrec important en elmón de les TIC “tenen una qualitat supe-rior. Són fora de sèrie”.

L’ús que es fa d’internet també és diferentsegons el sexe. Mentre els homes són mésconsumidors, sobretot d’oci, les dones bus-quen serveis que els serveixin per a estal-viar temps. “Internet ofereix sobretot con-sum i oci, i moltes dones el que necessitensón serveis de proximitat”, diu Cecilia Cas-taño, que afegeix que els homes dediquenmés temps a aprendre el funcionament deprogrames i aparells tecnològics. “Que ho-mes i dones facin un ús d’internet diferentno és negatiu, però sí que ho és que les do-nes tinguin menys habilitats a l’hora de ferservir la tecnologia”, conclou.

Les investigadores del programa coinci-deixen a afirmar que perquè la dona facimés ús d’internet i de les TIC cal queaquesta tecnologia es dissenyi pensant enles necessitats de les dones, cosa que pas-sa per aconseguir que les dones ocupinllocs de responsabilitat en les empresesencarregades de dissenyar i desenvoluparles tecnologies. “Hi ha estudis que afirmenque les tecnologies serien dissenyadesd’una manera diferent si darrere hi haguésdones. Cal que les empreses vegin que te-nen unes necessitats diferents dels homesi que són un mercat potencialment impor-tant al qual cal adreçar-se”, expliquen

Les TIC, qüestió de sexe?Un dels temes de debat entorn de la societat de la infor-mació és el de la divisòria digital, entesa com les des-igualtats que es generen en determinats sectors socials se-gons el grau d’accés a les TIC i el seu ús. Generalments’associa a raons econòmiques, culturals o d’edat. Però no

solament és així. L’IN3 ha desenvolupat una línia d’inves-tigació que aprofundeix en un dels sectors socials en quèaquesta divisòria s’ha demostrat que és evident: les dones.Els estudis demostren que l’accés a les TIC i el seu ús sóndiferents segons el sexe.

Les membres del programa de recerca Gènere i TIC

25Recerca Desembre 2007 • Món UOC

NEGRISC neix amb l’objectiu detrobar mecanismes d’anàlisi i re-solució de conflictes generats en

l’àmbit de les TIC i analitzar la governan-ça dels riscs, a més de trobar metodologiesque aconsegueixin el consens. Es tractad’un programa de recerca que pertany alCentre de Recerca en Governança de Riscsque dirigeix el Dr. Ramon-Jordi Moles, queés un centre interuniversitari configurat,d’una banda, per la Universitat Oberta deCatalunya i l’Internet InterdisciplinaryInstitute (IN3) i, de l’altra, per la Universi-tat Autònoma de Barcelona i la Fundacióper als Estudis de Prevenció i Seguretat In-tegral (FEPSI). Actualment, el programaNEGRISC és dirigit per Anna Garcia Homi format pels investigadors Sergi Fàbre-gues i Rachel Palmén. Segons explica laseva directora, “el Centre de Recerca va in-corporant altres programes i, per tant, s’es-pera la incorporació de més gent”.

Tal com explica Anna Garcia Hom, a me-sura que el programa NEGRISC ha evolu-cionat, el seu eix de re-

cerca no solament s’emmarca en les TICsinó també en l’anàlisi dels conflictes quetenen lloc en sistemes sociotècnics com-plexos. “Un exemple d’això el podemtrobar en una de les investigacions que en-llestim enguany. Davant de les problemàti-ques associades al desplegament d’infraes-tructures de telefonia mòbil a Catalunya,la Generalitat ens va encarregar un projec-te que donés resposta a un conflicte que si-tuava Catalunya en desavantatge i provo-cava una greu fractura digital al territori.Nosaltres analitzem quins són els factorsque provoquen un conflicte i que bloque-gen el desenvolupament de la infraestruc-tura. Finalment creem metodologies queajudin a aconseguir el consens”.

En la majoria de casos la resolució delsconflictes passa pel diàleg entre els actorsimplicats. “Una bona governança de riscsés la que té en compte totes les parts im-plicades en el conflicte. Aquesta implica-ció ha d’anar acompanyada de transparèn-cia i d’una comunicació bidireccionalentre els experts i el públic”, apunta Anna

Garcia.

Ara bé, la millor manera de resoldre unconflicte és preveure’n l’aparició. Segonsexplica la directora de NEGRISC, els mo-dels de governança de riscs esdevenen me-canismes preventius en si mateixos: “Larecuperació de la confiança en les institu-cions responsables de la gestió del risc i eldiàleg minimitza i pot evitar conflictes. Amés, això és una manera de garantir queles opinions i els interessos dels diferentsactors no solament es tinguin en compte,sinó que també s’incorporin a les deci-sions finals”.

Segons el programa de recerca, en el futurla relació entre les tecnologies i la societates preveu complexa i en alguns àmbitsmolt conflictiva. “Aquí precisament rau elrepte de NEGRISC. El que nosaltres treba-llem està relacionat amb l’anticipació deconflictes en àmbits que, en molts casos,avui encara són desconeguts. La generacióde models de consens busca elaborar me-canismes que permetin superar els con-flictes abans que s’esdevinguin”, explicaAnna Garcia

http://in3.uoc.edu/index.php/in3web_esl/grups_i_programes/programes_de_recer-ca/programa_de_recerca_negociacio_del_risc_negrisc

Resoldre conflictes en la societatde les noves tecnologiesLes noves tecnologies han provocat canvis en la societat iaixò és un fenomen no exempt de polèmica i conflictes. Eldesenvolupament de les infraestructures de telefonia mò-bil a Catalunya, per exemple, ha provocat conflictes a les

zones més desfavorides i en risc de patir una fractura di-gital. En aquest context neix a la UOC el programa de re-cerca Negociació del riscs (NEGRISC), que vol analitzaraquests conflictes i trobar el consens social.

Durant el curs 2006-2007 la UOC ha titu-lat 4.286 estudiants.

D’aquests, 2.748 són de titu-lacions homologades (lli-cenciatures, diplomatures,enginyeries i doctorats) i elsaltres 1.538 de màsters ipostgraus.

En titulacions homologa-des, la UOC ha superat ac-tualment els 10.000 gra-duats. La mitjana d’edat de les personesque es llicencien en aquesta modalitat ésde 38,3 anys. En el moment de treure el tí-tol, un de cada quatre d’aquests estudiantsestà en la franja d’edat entre 31 i 35 anys igairebé la mateixa proporció se situa entre36 i 40 anys. Quasi hi ha el mateix nombrede titulats de dones i homes, tot i queaquests últims són una mica més nombro-sos, amb un percentatge del 53,34%.

Malgrat que la major part de graduats detitulacions homologades per la UOC sónresidents a Catalunya, un de cada quatre jaés d’altres territoris de l’Estat. Es desta-quen, per exemple, els 436 de Madrid, 278d’Andalusia i 380 del País Valencià. Amés, hi ha persones a l’estranger que hanobtingut la titulació de la UOC, la majorpart a Andorra, però també a Alemanya,Bèlgica, França o Irlanda.

El percentatge de graduats per titulacionses correspon amb el de carreres amb mésestudiants. Així, doncs, un 21,5% de lespersones que han obtingut una llicenciatu-ra, diplomatura o enginyeria per la UOCsón de Ciències Empresarials. Segueixenen el rànquing Ciències del Treball, Psico-pedagogia, Administració i Direcció d’Em-preses, Documentació i Dret. Durant el dar-rer curs, 2006-2007, també s’han graduatels primers cinc estudiants de Publicitat iRelacions Públiques. A més, cal destacarque una de cada quatre persones que aca-ben una carrera a la Universitat opta pertornar-hi a estudiar: un 26% es tornen amatricular en una altra carrera de la UOC.

Segons un estudi fet l’any 2005 sobre elsgraduats, l’obtenció d’una titulació a la

26 Món UOC • Desembre 2007 Comunitat

Com és elEl nombre de persones que han aconseguit algun tipus de titulació estudiant ala UOC ja supera les 19.200 des de la primera promoció que va aconseguir gra-duar-se el curs 1997-1998. Ja han passat més de deu anys des d’aleshores, quan12 estudiants de Psicopedagogia aconseguiren obtenir els primers títols homo-logats expedits per la Universitat

Dones3.986

Homes4.556

-2526-30

-31-3536-40

41-4546-50

51-5556-60

+60Ns/Nc

Total graduats

46,66%

53,34%

0,8%

14,8%

26,4%

22,3%

16,6%

11,7%

5,0%1,6%

0,6% 0,1%

Edats dels graduats

de la

27Comunitat Desembre 2007 • Món UOC 27

Graduacions

a Barcelona

i Madrid

L’Auditori de Barcelona i Ife-ma – Feria de Madrid vanacollir els actes de graduació

de la novena promoció de la Univer-sitat Oberta de Catalunya. La rectora,Imma Tubella, va presidir els actes, iels padrins van ser Tomàs Delclòs,subdirector del diari El País i respon-sable del Ciberpaís, i Gregorio Peces-Barba, president del Congrés dels Di-putats (1982-86) i rector fundador dela Universitat Carlos III. Els actes vantenir lloc el 10 de novembre a Barce-lona i el dia 17 a Madrid. Com cadaany, també hi van ser presents autori-tats acadèmiques, professors, tutors iconsultors de la UOC, a més de re-presentants dels estudiants a les co-missions i persones de gestió que hiestan interessades o que col·laborenen l’organització dels actes.

A causa del gran volum de graduats,enguany es van tornar a fer dos actesa Barcelona. En representació delsestudiants de la promoció, CristóbalMarco Solsona, graduat en CiènciesPolítiques i en el postgrau d’Admi-nistració pública, i Eduard MartinLineros, graduat en Enginyeria Tèc-nica d'Informàtica de Sistemes, vanadreçar unes paraules als assistents.Les interpretacions de les peces mu-sicals de l’acte van anar a càrrec delCor de la UOC. En el cas de Madrid,Lucía Suárez Rodríguez, graduadadel màster internacional d’E-lear-ning, va adreçar algunes paraules alsassistents i el grup de metalls de l’or-questra Santa Cecilia es va encarre-gar de les peces musicals de l’acte.

Moment de l'acte a Barcelona

UOC significa per a la major part dels en-questats una millora personal (90% delsconsultats), una millora intel·lectual i for-mativa per a la pràctica totalitat i un crei-xement professional en més d’un 80%dels casos. De la mateixa manera, els gra-duats valoren com a factors clau per a es-tudiar a la UOC la virtualitat i la possibili-tat d’estudiar al seu ritme. Nou de cadadeu han vist satisfetes les seves expectati-ves i tres quartes parts dels enquestats hanrecomanat la UOC en el seu entorn.

Sense perdre el vincle

A més d’aconseguir la titulació, entre al-tres avantatges els graduats mantenen d’u-na manera gratuïta i indefinida l’accés alCampus Virtual de la UOC, és a dir, a lesseves prestacions bàsiques com la bústia ola cerca de persones i, en general, a tots elsserveis i recursos que no estan lligats di-rectament a la docència. Així, per exem-

ple, conserven l’accés a apartats com l’Es-pai professional, la Borsa de treball, elsFòrums i els Grups.

A més, en el Campus Virtual hi trobeml’espai Graduats, el punt de trobada delsgraduats de la UOC, on, entre altres recur-sos, es poden consultar els avantatges es-pecífics per als graduats, com ara des-comptes i promocions per a accedir acol·legis o associacions professionals, itambé es poden visitar els àlbums de foto-grafies de les graduacions.

Més del 30% de les persones que s’hangraduat a la UOC s’han tornat a matriculara la Universitat en altres titulacions.Molts graduats han continuat amb el vin-cle amb la Universitat anys desprésd’haver obtingut la primera titulació. Finsi tot, 65 antics alumnes són avui dia tutorsde la UOC

Titulacions

Ciències Empresarials (1.832)

Ciències del Treball (1.171)

Psicopedagogia (994)

Administració i Direcció d'Empreses (966)

Documentació (778)

Dret (530)

E.T. d’Informàtica de Sistemes (500)

E.T. d’Informàtica de Gestió (397)

Humanitats (266)

Investigació i Tècniques de Mercat (265)

Enginyeria Informàtica (247)

Psicologia (175)

Ciències Polítiques i de l'Administraci. (94)

Comunicació Audiovisual (90)

Graduat Multimèdia (77)

Turisme (70)

Filologia Catalana (50)

Estudis de l'Àsia Orienta. (18)

Publicitat i Relacions Públiques (2)

21,5%

13,7%

11,7%

11,3%

9,1%

6,2%

5,9%

4,7%

3,1%

3,1%

2,9%

2,1%

1,1%

1,1%

0,9%

0,8%

0,6%

0,2%

0,0%

graduat UOC?

28 Món UOC • Desembre 2007 Comunitat

ROMÀ ANDREU RIFÀ

Graduat d’EmpresarialsEstudiant d’Estudis de l’Àsia Oriental

1. “Tot i ser una universitat que es mou per un mitjà tan dinàmiccom internet, li manca a vegades actualitzar certs contingutsdel temari i apostar molt més per les tecnologies multimèdia ide la mobilitat. He comprovat el nivell de compromís amb mimateix per a tirar endavant els estudis i com això ha augmen-tat la meva confiança. Ha estat com una cursa de fons plena desacrificis i molt de treball mental, però això m’ha enfortit im’ha proporcionat una gran satisfacció en acabar”.

2. “He treballat 10 anys de Key Account Manager en una multina-cional i els estudis m’han permès tenir prou confiança per a de-manar una excedència i cercar nous reptes. En un any he passatde responsable comercial d’una start up de les TIC a ser soci ge-rent d'una altra empresa del mateix sector. Sense els estudis de laUOC no m’hauria sentit amb prou coratge per a iniciar una aven-tura professional i personal tan arriscada.”

3. “Sobretot constància, organització i no rendir-se mai. I, si es té fa-mília, parlar-ne amb ells abans de començar. Els estudis requerei-xen sacrificar un cert temps d’atenció als estimats i cal que ells hoentenguin i participin dels èxits com si fossin seus”.

Els graduats opinenLa seva experiència a la UOC, la seva evolució personal iprofessional sobre la base dels estudis i les recomanacionsque poden fer a algú que comença a la Universitat són al-gunes de les idees que han aportat com a exemple aquestsquatre graduats.

MERCÈ CRUSATS ROCABERT

Graduada en PsicologiaEstudiant de Psicopedagogia

1. “Valoro molt la meva experiència a la UOC. He estat nou se-mestres estudiant Psicologia i, un cop acabats aquests estudis,he continuat amb Psicopedagogia. De la meva experiència des-taco el clima humà que he trobat en aquest entorn virtual, tantde consultors com de companys”.

2. “En l’àmbit professional he evolucionat molt favorablement ise m’han obert moltes portes. Actualment sóc la psicòloga d’uncentre per a gent gran i centre de dia i tinc una consulta. Enl’àmbit personal m’ha servit per a tenir més confiança en mimateixa i poder corroborar la frase que diu «Voler és poder»”.

3. “A una persona que comenci els estudis li diria que s’ho agafimolt seriosament, que s’organitzi tant per a estudiar com per afer els treballs si és que fa l’avaluació contínua, que jo perso-nalment aconsello; que estudiï i treballi amb el material dia adia i que no deixi res per al darrer moment; que es connecti so-vint (si pot ser cada dia, millor) i que participi tant en el fòrumcom en els debats, els quals són molt enriquidors. En fi, quegaudeixi fent el que fa i això es veurà reflectit en la seva tasca”.

LUIS ESTEBAN SORAVILLA ESPAÑÓ

Graduat en Humanitats

1. “Vaig ser alumne del grup pilot d’Humanitats i vam col·labo-rar molt estretament amb els professors i consultors a tirar en-davant els estudis. Vaig fer una bona colla d’amics i tambévaig treure la carrera, no sense treballar molt. En resum: unabona experiència”.

2. “Tot i que vaig estudiar Humanitats per pur plaer, he descobertuna nova perspectiva de les coses que enriqueix la meva feinad'enginyer. A més, tot seguit dels estudis, vaig animar-me apublicar la meva primera novel·la. Ara tinc una agent literàriai el meu somni és publicar un altre llibre (esperem que siguiaviat). Però la millor cosa que vaig treure de la UOC van ser lesamistats que em vaig emportar amb mi amb la llicenciatura”.

3. “A un nou estudiant li recordaria que això és una carrera uni-versitària; a més, a distància. Per tant, només hi ha una recep-ta: voluntat, constància i treball, molt de treball”.

MARGARIDA SETO MUSQUERA

Graduada en Empresarials Estudiant d’ADE

1. “Al principi trobava a faltar el contacte amb els companys, pe-rò en algunes assignatures he vist que és un “acostumar-s’hi”.El company, simplement, és a l’altra banda de la línia. Potserel que valoro més és que, si no existís la universitat a distàn-cia, persones com jo no hauríem pogut fer una carrera; perquètenim nens petits, per la feina, etc.”.

2. “En l’àmbit personal he guanyat en credibilitat a la feina, entreels amics i amb la família. El que m’ha impactat més és el res-pecte que m’he guanyat dels fills. Ells estan contents de teniruna mare que estudia a la uni, i ho diuen per tot el col·le i l'ins-titut. A més, fem concursos a veure qui treu les notes més altes”.

3. “Molta constància i força de voluntat. Al principi sembla moltdifícil, sembla que no te’n sortiràs —un llenguatge nou (PAC,debat, dates de lliurament)—, però amb constància és ben pos-sible. És dur que la família vagi a dormir o a passeig i tu t'ha-gis de quedar estudiant o fent una PAC. Però després t'ho tro-bes i és molt gratificant. A un nou estudiant li diria que no esdesanimi en començar, que tingui constància i força de volun-tat; sobretot, que no deixi les coses per al darrer dia”.

1.Com avalues la teva experiència a la UOC i què en des-taques?

2.Com has evolucionat professionalment i personalmentdesprés d’estudiar a la UOC?

3.Quins consells donaries a una persona que comenci elsestudis?

29Comunitat Desembre 2007 • Món UOC

Encara que sigui complicat explicar-ho,quin és el teu concepte de movida?Aquest moviment no pot ser consideratúnicament un moviment estètic. Pensoque la movida va ser el resultat d’una con-fluència de les circumstàncies històriquesi polítiques d’aquell moment.

I com la pots distingir d’altres movimentsjuvenils que van sorgir en un determinat

context polític, com va ser el cas de Fran-ça o els Estats Units?A diferència d’aquests països que teniendemocràcies ja assentades des de feiatemps, el nostre país tenia una democràcianova, on les regles del joc encara no erendel tot clares. Vam tenir una gran visibilitatinternacional a causa del fet que tot el mónestava pendent de veure què passava ambnosaltres quan va caure la dictadura. Vamser una espècie de laboratori internacional,on es va portar a terme una transició no so-lament política, sinó també cultural.

Quins aspectes de la movida continuen enla postmodernitat d’avui dia? D’una manera més visible, va significar uncanvi cultural que va separar l’esfera de lacultura de la de la política, de manera quees va poder reivindicar tot el que era mo-dern i cosmopolita. Gràcies a això han po-gut sortir propostes com les de rock mes-tís, que va permetre que es reciclessinritmes populars amb l’humor i la ironia ique perdessin la vinculació al règim fran-

quista. D’altra banda, un altre tipus d’in-fluència important però menys visible ésla que hi ha en la mateixa indústria cultu-ral. Molts dirigents i grans noms d’avuidia, els qui “tallen el bacallà”, són les ma-teixes persones que van començar a Ràdio3 o Onda 2. Era gent que provenia delsgrups que van marcar aquesta època.

Mirat amb perspectiva, ho considera unmoviment real o una eufòria momentània?Considero que va ser molt real, encara quetambé és cert que hi ha alguns intents d’a-propiació per part dels polítics, que agafencoses que van ser molt underground per aacabar-les entronitzant. No obstant això,que alguna cosa sigui autèntica no implicanecessàriament que un polític no la puguiaprofitar i capitalitzar per a vendre unaimatge de modernitat. No és incompatible.Però tampoc no hem d’oblidar les conse-qüències que va tenir el fet que es va trac-tar d’una època de “nòmina de baixes”,per la gran quantitat de gent involucradaque no va sobreviure

Héctor Fouce, consultor i autor d’El futuro ya está aquí.

La movida, més que un moviment estèticHéctor Fouce és consultor de la UOC i ha publicat El fu-turo ya está aquí. Música pop y cambio cultural, un es-

tudi sobre la música pop a l’Estat dels anys vuitanta i l’e-volució de la cultura popular de l’època.

Del seu període a la UOC agraeix lespràctiques de dret, macroeconomiao màrqueting. “Intuíem que ens se-

ria molt útil, i ha estat així; ara sóc a la Xi-na duent a terme la coordinació del projec-te Global Àsia, on he de tenir unamentalitat empresarial. Aquesta etapa a laUOC va representar un complement ex-cel·lent per a la meva formació interdisci-plinària”. El projecte “neix del desig de mi-llorar la comunicació i la relació entreEspanya i l’Àsia oriental, amb la Xina coma element central. El director del projecte,Iván Máñez, em va comentar la idea de cre-ar una revista de relacions internacionalsbilingüe xinès-espanyol, en què experts encultura, societat i economia, tant xinesoscom espanyols, escriguessin articles tra-duïts al castellà i al xinès respectivament.Em va semblar una idea brillant i necessà-ria, atesa la inexistència de publicacionsd’aquestes característiques a països de par-la hispana”.

La iniciativa té el suport de CasaÀsia, l’Associació d’Hispanistes del’Àsia i la Universitat Pompeu Fa-bra. Bolekia afirma que a vegades, lagent “quan pujo a un taxi a Pequín,o se m’acosta algú a xerrar a la can-tina de la universitat, em solen rela-cionar amb toros i futbol. Res méslluny de la realitat. El meu pare ésguineà, la meva mare, catalana, elsavis, andalusos, sóc criat a Vilanovai la Geltrú i sóc un amant de lescomparses de la meva ciutat i delxató. En aquestes converses m'adono de lamanca d’informació que encara hi ha entreambdues realitats”. Per això ell explica que“Global Àsia té el suport de les institucionscatalanes i d’altres comunitats, perquè ensajudin a difondre per l’Àsia la formidableriquesa cultural, social i lingüística d'Es-panya. Per què no han de veure reportatgesde la Patum de Berga, Gaudí o els plats deFerran Adrià traduïts al xinès?”.

Tanmateix, admet que al principi de la sevaestada a la Xina, com a becari a Pequín de laFundació de l’Institut de Crèdit Oficial(ICO) l’estiu del 2006, “el xoc cultural no vaser fàcil de viure”. No obstant això, aquestany, a la ciutat de Tianjin, “on tinc una becade la UAB per a la millora de l’idioma, l’a-daptació m’ha anat molt millor, en part grà-cies al fet que el nivell lingüístic em permetacostar-me una mica més a la població”

Establint ponts entre dues realitatsMoisés Bolekia Gallego és enginyer tècnic de Telecomu-nicacions, llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental i ambEstudis de Ciències Empresarials a la UOC, a més de

col·laborador per a la revista de relacions internacionalsGlobal Affairs (www.globalaffairs.es) en la secció del’Àsia i el Pacífic.

Moisés Bolekia, col·laborador des de la Xina per a Global Affairs

30 Món UOC • Desembre 2007 Novetats editorials

Llibreswww.editorialuoc.edu

La televisió és un mitjà audiovisual, però moltes de les cosesque hi surten han estat escrites abans, sobretot en els infor-matius. La redacció de textos per als telenotícies és tot un ofi-ci. La recepta que ofereix aquest llibre és simple i clara, i té encompte no solament l’escriptura sinó també el llenguatge noverbal o la locució. És una obra útil per als qui volen entendremillor com funciona la televisió o, fins i tot, treballar-hi. Gemma Gimeno és filòloga i assessora lingüística de televisió.Miquel Peralta és periodista i professor de la Facultat de Co-municació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

La cultura del vi és el conjunt de mites, tradicions, obres d’arti formes de vida que s’han acumulat al llarg de segles amb elsuc fermentat del raïm com a punt d’unió. El vi està íntima-ment lligat, sobretot en els orígens, al Mediterrani i a la sevaàmplia zona d’influències. Avui arriba molt més enllà. Aquestllibre explica les múltiples cares d’una beguda mil·lenària. Eduard Puig i Vayreda és professor d’Enologia de la Universi-tat de Girona.

La traducció ja no és una pràctica artesanal. Avui les tecnolo-gies digitals han augmentat les seves capacitats fins a límitsabans impensables. Aquest llibre ens introdueix d’una mane-ra clara i completa en el món de la traducció automàtica i se-miautomàtica, amb un èmfasi especial en programes i recur-sos lliures i gratuïts. Antoni Oliver i Salvador Climent són professors de Llengüesi Cultures de la UOC; a més, el primer coordina el postgrau deTraducció i tecnologies i el segon n’és el director acadèmic. Jo-aquim Moré és llicenciat en Filologia Anglesa i professionalde tecnologia lingüística a la UOC.

Els avanços en la publicació electrònica han tingut un impac-te profund sobre els models tradicionals de comunicació, dis-tribució, ús i preservació de la informació en general i de lacientífica en particular. Encara que els documents digitals per-meten un accés a la informació incomparablement més fàcilque els tradicionals, aquests han demostrat la seva capacitatde sobreviure per a futures generacions, capacitat encara nocomprovada en els recursos digitals.El dilema de la permanència dels recursos digitals ha estat ob-jecte de molts estudis durant l’última dècada, però encara nos’ha arribat a una solució malgrat el progrés fet en el reconei-xement dels reptes i en l’establiment de bones pràctiques pera evitar la pèrdua d’informació, almenys a termini mitjà.

Títol: El llenguatge de les notícies detelevisióAutors: Gemma Gimeno i MiquelPeraltaEditorial: UOCPVP: 5 3

Títol: La cultura del viAutor: Eduard Puig i VayredaEditorial: UOCPVP: 5 3

Títol: La preservació de recursosdigitals. El repte per a lesbiblioteques del segle XXIAutors: Alice Keefer i Núria GallartEditorial: UOCPVP: 21,50 3

Títol: Les tecnologies de la traduccióAutors: Antoni Oliver, JoaquimMoré i Salvador ClimentEditorial: UOCPVP: 5 3

31Novetats editorials Desembre 2007 • Món UOC

Llibres Altres novetats

Aquesta obra és una àmplia selecció de textos narratius queevoquen els principals elements de la cultura catalana: terri-tori, llengua, tradicions, identitats... El llibre funciona alhoracom una antologia literària i com una apassionant presentaciódel país. Conté textos dels més destacats narradors en català,des de clàssics contemporanis, com Pere Calders o SalvadorEspriu, fins als millors autors actuals, com Joan-Francesc Mi-ra o Emili Teixidor, sense oblidar els joves valors que mante-nen l’interès d’una literatura amb vuit segles de tradició; i ambel complement dels punts de vista d’un viatger estranger (elnovel·lista irlandès Colm Tóibín), d’un altre estrangerinstal·lat a Catalunya (Matthew Tree) i d’un gran escriptor ca-talà en castellà (Manuel Vázquez Montalbán).

Quina és la situació de la intersecció entre art, ciència i tec-nologia (ACT) a l’Estat espanyol? Com podria millorar el seudesenvolupament i impuls? Les respostes es troben en aquestllibre, editat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i laTecnologia (FECYT) i elaborat per un grup d’experts, entre elsquals Pau Alsina, professor d’Humanitats de la UOC.L’objectiu d’aquesta obra és triple: reflectir i destacar la im-portància estratègica que la intersecció ACT té i pot arribar atenir en la societat del coneixement; analitzar l’estat del seudesenvolupament a l’Estat espanyol, contrastant-lo amb altrespaïsos, i elaborar una àmplia agenda de recomanacions pera posar en pràctica i millorar el desenvolupament del sector aEspanya.

L’epilèpsia és una malaltia neurològica que es presenta ambcrisis convulsives recurrents, produïdes com a conseqüènciad’una reacció excessiva de les neurones. En l’actualitat afectal’1% de la població de l’Estat espanyol i pot començar a qual-sevol edat i en qualsevol persona, però continua essent unamalaltia desconeguda per a la majoria de la població i genera,precisament, un estigma social dels malalts. Molts dels seusproblemes, com l’autoestima o la pèrdua d’independència, espodrien evitar amb un diagnòstic i un tractament adequats. Els darrers anys s’han desenvolupat nous fàrmacs que hanpermès controlar la malaltia en el 70% dels pacients. Tot i ai-xí, continua essent un repte la cerca de fàrmacs cada vegadamés eficaços per al tractament.

En aquest manual s’estudien diferents aspectes relacionatsamb el suport psicològic en situacions d’emergència. Per aixòes descriuen diferents dimensions personals i socials de l’in-dividu i la seva relació amb la vivència i les reaccions davantd’una situació de crisi.També s’analitzen aspectes relacionats amb l’evolució socialdel rol de pacient-usuari i amb l’adequació que els professio-nals de la intervenció han de fer amb relació a les noves de-mandes que se’ls plantegen. A més, s’estudien els efectes psi-cològics i les reaccions socials que, a diferent nivell, podentenir les víctimes i les persones que les atenen. Finalment, esdescriuen una sèrie de tècniques adreçades a aquests doscol·lectius per a minimitzar els efectes de la situació de crisi.

Títol: Willkommen in Katalonien.Eine literarische Entdeckungsreise[‘Benvinguts a Catalunya. Un viatged’exploració literària’]Autor: Jaume SubiranaEditorial: DTVPVP: 9,50 3

Títol: Libro blanco de lainterrelación entre Arte, Ciencia yTecnología en el Estado españolAutors: Pau Alsina i altresEditorial: FECYT

Títol: Técnicas de apoyopsicológico y social en situacionesde crisisAutor: Manuel Armayones Editorial: IdeaspropiasPVP: 17,95 3

Títol: Nuevos fármacos en epilepsiaAutors: Javier Vadillo Olmo iGuillermo Cruz CamposEditorial: Viguera PVP: 48,08 3

Fa deu anys la Universitat Oberta deCatalunya va començar a impartirformació de postgrau i a mida per a

empreses. En aquest temps, més de 30.000persones han seguit prop de 225 progra-mes diferents. Aprofitant tota l'experièn-cia recollida i aquest important volum d'o-ferta, estudiants i graduats, el curs2007-2008 es crea el nou Institut Interna-cional de Postgrau (IIP), amb la finalitatd'esdevenir centre de referència d'educa-ció contínua no presencial de qualitat idonar resposta a la missió social de laUOC de fomentar la formació dels ciuta-dans. L'IIP agruparà els postgraus i màs-ters, a més dels programes oberts –els queno tenen requisits d'accés però que oferei-xen formació rigorosa, com l'ateneu, launiversitat oberta d'estiu, seminaris– ila formació a mida per a les empreses queofereix la Universitat. L'Institut desenvo-luparà la seva tasca en àmbits tan dife-rents com la salut, el negoci –amb un inte-rès especial en el negoci electrònic(e-business) i l'emprenedoria–, la gestió dela ciutat i la cooperació.

“La nostra prioritat és la internacionalitza-ció dels programes acadèmics, pel que fatant a l'origen dels estudiants i dels pro-fessors com a les relacions amb institu-cions de prestigi estrangeres o a les llen-gües utilitzades a les aules. Actualmentimpartim formació en català, castellà i an-glès, però començarem aviat a fer-ho enfrancès i portuguès, sense descartar obrir-nos a altres llengües, com l'àrab. Es crea-ran aules multilingües que possibilitinque cada estudiant cursi els estudis enqualsevol idioma, com a eina per a garan-tir el valor de respecte a la diversitat cul-tural”, afirma Josep Maria Duart, vicerec-tor de Postgrau i Formació Continuada dela UOC. “És el moment de fer aquestaaposta per diverses raons. L'actual panora-ma educatiu, amb l'arribada a l'espai euro-peu d'ensenyament superior, n'és una,sens dubte. La nostra incorporació ens em-peny a estrènyer llaços amb la resta de paï-sos europeus i amb Amèrica Llatina. Aixímateix, s'ha normalitzat el paper del màs-ter: s'ha reconegut com a titulació oficial i

amb prestigi”. En aquest sentit, des de ja faun cert temps, la Universitat imparteixtres màsters oficials adaptats a l'EEES: elmàster d'Educació i TIC, el de Programarilliure i el de Societat de la informació i elconeixement. Al llarg del 2008 se'n posa-ran sis més en marxa, relacionats amb laliteratura digital, el màrqueting, la preven-ció de riscos laborals, la gestió cultural, lesinstitucions i l'anàlisi política i la forma-ció de professorat de secundària.

D'altra banda, l'IIP promou el desenvolu-pament de projectes innovadors d'empre-nedoria adreçats principalment a la co-munitat de la UOC i a les empreses, de lamateixa manera que farà de mitjancer en-

tre els emprenedors i els organismes terri-torials de suport a l'emprenedoria. Aques-ta activitat s'emmarca en un reforçamentdel contacte amb les empreses i els gra-duats, que passarà per la creació del Con-sell Acadèmico-Professional. “En aquesttemps, la formació al llarg de la vida ésuna necessitat per a qualsevol professio-nal. Les empreses en són conscients i vo-len capacitar els seus treballadors al llargde la seva carrera, actualitzant els seus co-neixements. La UOC, fins ara, ha impartit900 programes de formació a mida i pen-sem que el futur anirà per aquí. Des delnou Institut treballarem per reforçaraquesta línia formativa”, assegura JosepMaria Duart. Els estudiants de formaciócontínua de la UOC són majoritàriamentprofessionals en actiu que cerquen conei-

xements especialitzats per a millorar lesseves competències; per això “cal estaratent a les necessitats canviants de forma-ció especialitzada, mitjançant l'anàlisi delmercat i estudis prospectius de la deman-da i necessitats del món professional”,afegeix.

“Creixerem en quantitat, sens dubte, peròsense perdre de vista el nostre objectiu re-al: oferir formació de qualitat, de rigoruniversitari, innovadora i impulsora del’emprenedoria”, explica el vicerectorDuart

32 Món UOC • Desembre 2007 Breus

La formació de postgrau a la UOCcelebra els primers deu anysEs crea l’Institut Internacional de Postgrau, que agruparà tota l’oferta d’aquestàmbit a més de la formació a mida per a empreses i els programes oberts.

Des de fa deu anys la UniversitatOberta de Catalunya imparteix titula-cions de postgrau en castellà, català ianglès. El 52% d'aquests estudiantsprocedeixen de Catalunya, un 32,9%de la resta de l'Estat i més del 13%d'Amèrica i la resta d'Europa. Prop del80% treballen, principalment en l'ad-ministració pública, l'educació i lesactivitats empresarials. Actualment, laUniversitat ja té més de 15.000 gra-duats de postgrau. El nou IIP incloutambé els estudiants de programesoberts d'aquesta universitat, com araels prop de 2.000 que cursen algunaassignatura per mitjà de l'ateneu. Lamajoria opten per cursar matèries rela-cionades amb les llengües i cultures–francès i xinès– o l'economia i l'em-presa.

Àmbits de formació

A més dels àmbits ja esmentats de lasalut, el negoci –amb un interès espe-cial en el negoci electrònic (e-busi-ness) i l'emprenedoria–, la gestió de laciutat i la cooperació, el nou Institutimpartirà formació vinculada als dife-rents àmbits d’estudi de la UOC, comara Ciències Polítiques i Dret, Llen-gües i Cultures, Economia i Empresa,Psicologia i Ciències de l’Educació,entre altres.

El perfil del’estudiant depostgrau a la UOC

Blocs de Lletres, guardonat amb el premi

Lletra 2007 com a millor iniciativa de difusió

de la literatura catalana a la xarxa

L’espai Blocs de Lletres va ser el guanya-dor del premi Lletra 2007 al millor webdedicat a la mostra o promoció de la li-

teratura catalana. Aquest premi, dotat amb1.200 euros, és convocat per la Fundació Pru-denci Bertrana i Lletra, espai virtual de literatu-ra catalana de la Universitat Oberta de Catalu-nya. Segons el jurat del premi, l’hiperblog harebut el premi per “l’aplicació útil i efectiva dela tecnologia a la difusió de totes les informa-cions sobre literatura generades per la comuni-tat bloguista i els mitjans de comunicació”. Mit-jançant el sistema automàtic de lectura RSS, lapàgina fa un rastreig periòdic d’altres blogs i enrecopila tota la informació per a compartir lesdiferents publicacions i comentaris que es gene-ren a la xarxa sobre la literatura

http://www.lletra.cat/premis/premilletra/

33Breus Desembre 2007 • Món UOC

La UOC reuneixexperts enmultilingüismede vint universitatseuropeesLa Universitat Oberta deCatalunya va organitzar unajornada sobre multilingüismeamb la col·laboració del pro-jecte EUNoM (European Uni-versities Network on Multilin-gualism, Xarxa de CentresUniversitaris Europeus deMultilingüisme) i la Càtedrade Multilingüisme Lingua-món-UOC. Aquesta jornada vaconsistir en reunions científi-ques per a promoure l’inter-canvi d’informació i projectesde recerca i el desenvolupa-ment d’un fòrum de reflexiósobre els reptes lingüístics dela integració europea. La tro-bada es va fer el dia 17 de se-tembre i els experts convidatsprovenien de vint universitatseuropees de quinze països di-ferents: Alemanya, Bèlgica,Bulgària, Dinamarca, Eslovà-quia, Eslovènia, Estònia, Fin-làndia, Hongria, Irlanda, Ità-lia, el Regne Unit, Romania iSuècia, a més de la participa-ció catalana. http://www.linguamon.cat/

• • • • • • • • • • • •

La Càtedra Unescod’E-learning de laUOC organitza unseminari sobre web2.0 i ensenyamentAmb el títol Web 2.0 i ensenya-ment, la Càtedra Unesco d’E-le-arning de la UOC ha organitzatel IV Seminari internacionalentre els dies 17 i 19 d’octubre.Amb l’objectiu de debatre i re-flexionar sobre els canvis queel web 2.0 introdueix en l’àm-bit de l’ensenyament, el semi-nari s’ha organitzat entorn delseixos de les plataformes i eines,els usuaris i els canvis en el pa-radigma educatiu.http://www.uoc.edu/sympo-sia /seminariointernacio-nal07/index.html

La UOC ja té la Carta

universitària Erasmus

La Direcció General d’Educació i Cultura de laComissió Europea va concedir aquest juliolla Carta universitària Erasmus a la Universi-

tat Oberta de Catalunya. Amb aquest document, esfarà possible rebre estudiants Erasmus d’altres uni-versitats i viceversa, sempre que la UOC demaniles subvencions necessàries a la Comissió Europea.Aquesta carta estableix els requisits mínims quehan de complir les institucions europees d’ense-nyament superior per a adherir-se al programa, amés de permetre presentar projectes en tots elsprogrames europeus en els quals s’exigeixi tenir laCarta universitària Erasmus

http://eacea.ec.europa.eu/static/en/llp/erasmus/index_en.htm

La ciutat intel·ligent,

centre del debat de la

lliçó inaugural del curs

2007-2008

El professor d’Arquitectura i investigador del’Institut Tecnològic de Massachusetts(MIT), William J. Mitchell, ha reflexionat

sobre el futur de les urbs en la mesura que es des-envolupa l’anomenada societat de la informació.Amb el títol “Ciutats intel·ligents”, la lliçó inau-gural de Mitchell ha analitzat com els elements fí-

sics urbans es coordinen per a millorar les condi-cions de vida dels habitants de la ciutatinterconnectada, per a la qual fa servir l’analogiad’un cyborg cada cop més intel·ligent arran de lesxarxes de comunicació digital que esdevenen elsseus nervis, per exemple. Aquesta lliçó va donarlloc al debat virtual “Metropolis o Blade Runner?Imaginant el futur urbà” entre els dies 10 i 22d’octubre

http://www.uoc.edu/uocpapers/5/dt/cat/mit-chell.html

34 Món UOC • Desembre 2007 Breus

Lletra inaugura l’AnyRodoreda amb unaexposició interactiva

Lletra, l’espai virtual de li-teratura catalana de la UOC,en col·laboració amb la Fun-dació Mercè Rodoreda i laInstitució de les Lletres Ca-talanes, ha posat en línial’exposició virtual “MercèRodoreda, joc de miralls”,concebuda expressamentper a la xarxa. L’exposicióconsisteix en una reflexióexhaustiva amb nombrososclips audiovisuals sobre ladona i l’escriptora, a partirde múltiples testimonis depersones que l’han conegu-da directament o que conei-xen a fons la seva obra, amés de testimonis d’ella ma-teixa.

http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/

• • • • • • • • • • • •

Últims informesde recerca publicatsal nou web del PIC

La versió renovada del webdel Projecte Internet Catalu-nya (PIC), que estudia lestransformacions arran del’ús d’internet en tots els àm-bits de la societat catalana,va difondre els últims infor-mes corresponents a la recer-ca en empreses, escoles i co-municació. La publicació detots els resultats s’anirà fental web de l’IN3 entre l’octu-bre del 2007 i el gener del2008. Quantitativament,aquest ha estat el projecte derecerca més important sobrela societat de la informacióque s’ha fet a l’Estat espanyoli un dels més importantsd’Europa.

http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/index.html

El 8 de novembre passat,Jordi Pujol va impartir laconferència “És possible

millorar el nostre ensenyament”a l’Ateneu Barcelonès, en el marcdels Debats d’Educació, espai dereflexió posat en marxa per laUOC i la Fundació Jaume Bofill.Amb el propòsit d’arribar alconjunt dels actors socials, elsconferenciants que participenen els diferents cicles són repre-sentatius de diversos àmbits dela societat, que van del mónde l’empresa al de la cultura,passant pels de l’art, la ciència,l’arquitectura o el periodisme

http://www.debats.cat/

Conferènciade Pujol sobrela millora del’ensenyamentals Debatsd’Educació

Compleix un any la Xarxad’Innovació Universitària,formada per vint universitatsllatinoamericanes i la UOC

La Xarxa d’Innovació Universitària (RIU) va celebrar elprimer any de vida amb una reunió a la UniversitatInteramericana de Puerto Rico, amb la participació d’u-

niversitats de tot Llatinoamèrica i la Universitat Oberta deCatalunya. La trobada va permetre compartir experiències ireflexions sobre temes com les plataformes d’ensenyament encodi obert per a l’ensenyament virtual, la qualitat de l’apre-nentatge virtual, els recursos d’ensenyament oberts i els pro-grames d’ensenyament en línia, a més de la governança elec-trònica i el lideratge a la universitat del segle XXI

http://www.redriu.org/

La UOC fa conèixer les festesde l’oli nou de Catalunya i la rutadel Comte Arnau a la sevacomunitat universitària

Aquest 17 de novembre laUOC va preparar unasortida per a descobrir la

Mostra Gastronòmica de l’OliSiurana a Reus, una de les citesmés importants del calendari

festiu català i la primera activitatdel programa Anem a festa: ru-tes per les festes i les tradicionspopulars, organitzat pel Vicerec-torat de Promoció Cultural iMultilingüisme de la Universi-tat. L’esdeveniment va comptaramb la col·laboració de l’Asso-ciació Rebombori Digital, entitateditora del web festes.org sobre

cultura popular tradicional. Amb l’objectiu d’aprofundir elmite i la realitat sobre el ComteArnau, la UOC va organitzar unrecorregut cultural el 27 d’octu-bre passat a Gombrèn i Sant Joan

de les Abadesses.Llorenç Soldevi-la, professor de laUniversitat deVic i expert en ru-tes literàries, vaaprofitar el pai-satge i el patrimo-ni del Ripollèsper a fer conèixerla mítica figura.L’activitat, fruitd’un conveni en-tre la UniversitatOberta de Catalu-

nya i la Universitat de Vic, eraoberta a tota la comunitat uni-versitària. Hi ha previsió d’orga-nitzar-ne d’altres en el pla d’acti-vitats del Vicerectorat dePromoció Cultural i Multiligüis-me de la UOC

http://www.festes.org/articles.php?id=390

S’organitzen lesII Jornades enXarxa sobrel’Espai Europeud’EnsenyamentSuperior

Del 25 d’octubre al 16 denovembre van tenir llocles II Jornades en Xarxa

sobre l’EEES: Compartint novespràctiques docents, organitza-des per la Universitat Oberta deCatalunya. La seva finalitat eraoferir a tots els professors de lesuniversitats catalanes un espaide comunicació i debat sobre lesexperiències que es despleguenper a l’adaptació a l’EEES i l’o-portunitat de compartir les no-ves pràctiques docents que esgeneren per a donar resposta aaquest nou marc i adequar-hi elsensenyaments universitaris

http://www.uoc.edu/sympo-sia/eees2007/index.html

Ruta del Comte Arnau. Foto de Montse Toloba

Pàgines 13-16 Pàgines 18-19 Pàgines 26-28 Món - UOC...ments sobre la contribució dels avenços...

Documents

Transcript of Pàgines 13-16 Pàgines 18-19 Pàgines 26-28 Món - UOC...ments sobre la contribució dels avenços...