pàgina 4 galeria foto- gràficaciutada.platjadaro.com/informacio/pdf/QPASSA_4.pdf · 2015. 5....

greaseel musicalUn projecte fet realitat

>>> pàgina 4

Q P A S S A ! # 4

galeriafoto-gràfica >>> pàgina 6

LA REVISTA DELS PREJÚNIORS I JÚNIORS CASTELL-PLATJA D 'ARO

ARTICLES D'OPINIÓI ENTREVISTES

CURS 2014-2015

Q P A S S A ! # 4

nyar-nos a totes les persones que ens

agrada veure i saber que gaudiu junts

tot a l lò que feu, també ens feu arr ibar

les vostres sensacions de com ha anat

aquesta pr imera temporada en la qual

heu gaudit , e l curs sencer, del vostre

espai a la Masia Bas.

A la tardor, pocs

dies després de

començar, ja està-

veu engrescats

amb el vostre

Hal loween, us

vau maqui l lar i d is f ressar l lavors i

ho heu tornat a fer per Carnaval ! Us

agrada passar-vos-ho bé, però també

us agrada t rebal lar, ja s igui amb la

rev ista que ara podem repassar o

amb el pro jecte escoles, ja s igui fent

p izzes o preparant a lguna act iv i tat per

gaudir amb la famí l ia . A més, esteu

atents i us impl iqueu en a l t res act iv i -

tats que organi tza l 'A juntament, i a ixò

ens agrada. Us sabeu divert i r i a lhora

col · laboreu entre vosal t res . A més,

des d ' in ic is d 'aquest 2015, quan teniu

una estona l l iure, també gaudiu del

vostre futbol í entre act iv i tat i act iv i -

tat . Ja us heu fet l 'espai vostre , i a ixò

és tot un goig .

I encara no en teniu prou!

Ara prepareu un musica l ,

quan escr ic a ixò encara

no l 'hem vist , però e l v in-

drem a veure i amb mares

i pares e l gaudirem com

sempre que us veiem fent a l lò que

us agrada fer : anar de colònies, un

ta l ler de musicoteràpia, esport i més.

Amb la fe ina que feu, e l temps que hi

dediqueu i les ganes que hi poseu, és

molt senzi l l acompanyar-vos un x ic en

aquesta etapa de la vostra v ida. Bona

fe ina noies i nois !

EditorialEquip de Redacció

Aquí teniu la publ icac ió n4 de la Revista Júnior QPassa! ! És un plaer poder ofer i r-vos aquest exemplar, tenint en compte que hem augmentat les secc ions i s ’han impl icat més usu-ar is dels serveis d’adolescència .

La rev ista número 4 s ’ha confecc ionat íntegrament a l nou Espai La Masia ; espai de l leure educat iu per a nois i noies de 5è a 2n ESO ( f ins a 15 anys) .

Amb l ’obertura d’aquest espai i e ls seus di ferents equipaments s ’ha pogut comprovar una major mot ivac ió dels part ic ipants a la rev ista i en tots e ls esdeveniments oferts per l ’àrea.

La rev ista que edi tem enguany és de caràcter més creat iu, or ig inal i inno-vador, sense perdre l ’essència in ic ia l .

Esperem que us agradi i us fac i passar una bona estona.

Albert LópezRegidor de l ’àrea d’ infància i adolescència

Benvolguts/des pre júniors i

júniors ,

Ja tenim aquí

e l 4t número

de la vostra

rev ista , i jo ja

torno a tenir e l

p laer de poder-

vos sa ludar a totes i a tots aprof i tant aquest

espai que em cediu dins d 'aquesta publ icac ió

que cada any aneu mi l lorant més i més. Qpassa!

és un repàs magní f ic de l 'esforç i la dedica-

c ió que a l l larg de l 'any esmerceu en les vostres

act iv i tats i pro jectes. Aquest any, a més d 'ense-

A més, esteu atents i us impl iqueu en a l t res act iv i tats que organi tza l 'A juntament, i a ixò ens agrada.

“No entendre la importància de l’educació en el lleure és no entendre el procés global de l’educació” Car les Capdevi la , 2013

En aquest número han col · la-borat e ls adolescents del Casal Pre júniors i Júniors . Les secc ions de la publ icac ió han estat coor-dinades pels usuar is dels ser-veis amb el suport de l ’Equip Educat iu.

Edi tor ia l : Equip Educat iu

Benvinguda: A lbert López i Tauler

Grease 2015, Un projecte fet real i tat : Marta Fernández

Reportatge Fotogràf ic : Equip Educat iu

Art ic les d’Actual i tat : FEDAC Monistro l , Lorena Pinto i Faros

Art ic les d’opinió: Lorena Pinto, Ahmed Amghit , Sònia León,

Danie la Rodr íguez i Xavier Cañadas

Entrevistes: Tania Sánchez, Candela Mar ín, La ia Mata,

Danie la Rodr íguez i Equip Educat iu

Els ex júniors par len: A lexandra Montol iu , Pau Gamundi

Els profess ionals opinen: Jaume Funes, Juan Miguel Garc ía ,

Mir iam Mar ín i Rafael Saperas

Reportatge Pre júnior : Jasmin M., Jú l ia Cotet i La ia Mata

El Racó del Còmic: Isaac Guzmán, Er ic Olvera i Joe l Pérez

Dibuixem: Tania Sánchez, Isaac Guzmán i Danie la Rodr íguez

Entreteniments: Mir iam Mart ínez i B ianca Petre

Agraïments:

Pi lar Poyatos, Juan Miguel Garc ía , Jaume Funes, Mir iam

Mar ín, A lexandra Montol iu , Pau Gamundi , Àrea d’ infància i

adolescència i a l ’A juntament.

Q P A S S A ! # 4 E D I T O R I A L B E N V I N G U D A Q P A S S A ! # 4

2 3

El passat 24 d’abr i l

a l ’ Inst i tut R idaura,

es va ce lebrar e l

musica l de Grease,

un projecte que va

néixer tenint en

compte la demanda d’a lguns nois i

noies del casal júniors i pre júniors

durant e l curs passat .

El s pr imers prepa-

rat ius van comen-

çar a l ’escola E ls

Estanys cap a l mes

de novembre amb

un pr imer contacte

amb la Mír iam, la persona encarre-

gada de l ’escenograf ia i la coreogra-

f ia . Es van real i tzar d i ferents càs-

t ings per repart i r e ls personatges i

teni r-ho tot a punt per començar.

Han estat uns

mesos de molta

fe ina, tant per

part dels profes-

s ionals que hi

han format part

com dels nois i noies part ic ipants .

S ’han hagut d’assajar escenes, pre-

parar decorats , l lums i so, etc .

Ha estat un pro-

jecte fet real i -

tat , amb l ’es-

forç i la dedica-

c ió de totes les

parts impl icades

podem dir que va ser tot un èx i t ,

amb un aforament de 205 persones,

30 actors i actr ius en escena, 7 pro-

fess ionals darrera, una comiss ió de

pares i mares encarregats de la per-

ruquer ia i maqui l latge i f ina lment

un grup de hip hop “G-Unity” que

va introduir e l musica l .

La sat is facc ió de les

famí l ies era v is ib le

quan es va acabar la

funció, aplaudiments,

fe l ic i tac ions i agra ï -

ments, etc .

Una bona

exper iència ! ! !

GREASE

EL MUSICALUN PROJECTE FET REALITAT

Q P A S S A ! # 4 A R T I C L E S A R T I C L E S Q P A S S A ! # 4

4 5

BOLERA OCTUBRE 2014

HALLOWEEN OCTUBRE 2014

Q P A S S A ! # 4 G A L E R I A F O T O G R À F I C A G A L E R I A F O T O G R À F I C A Q P A S S A ! # 4

6 7

PARC FRANCESC

MACIà NOVEMBRE 2014

TROBADA

INTERGEne-

rACIONAL NOVEMBRE 2014


8 9

SOPAR DE NADAL DESEMBRE 2014

TALLER DE CUINA DESEMBRE 2014


1 0 1 1

taller de percussió DESEMBRE 2014

MUSICO-

TERàPIA GENER 2015


1 2 1 3

Taller de llibretes GENER 2015

CARNAVAL FEBRER 2015


1 4 1 5

activitat familiar FEBRER 2015


1 6 1 7

colònies supervivientes

MARÇ 2015


1 8 1 9

musical ABRIL 2015


2 0 2 1

activitat

esportiva espai de

l'estudiant

fem revista


2 2 2 3

projecte

escoles sortides

de divendres


2 4 2 5

Cómo diferenciar un niño nervioso de un niño hiperactivoMaría del Mar García

Orgaz. Psicóloga infantil

Muchas son las fami l ias que en a lgún momento de la infancia de sus hi jos se preguntan: ¿es nerv i -oso o. . . tendrá hiperact iv idad? Tam-bién son cada vez más los profesores que ins isten a los padres para que real icen una consul ta con un espe-c ia l is ta , ya que observan que, entre otras conductas, e l n iño es muy «movido», se desmot iva rápidamente y le cuesta prestar atención.

Di ferencias entre nerv ios ismo e hipe-ract iv idad en los niños

En el caso de los niños inquietos o nerv iosos, no s iempre resul ta fác i l la d ist inc ión entre un estado de nerv i -os ismo como ta l , un c ier to grado de hiperact iv idad normal y un niño con un trastorno const i tu ido de desaten-c ión e hiperact iv idad, denominado Trastorno por Déf ic i t de Atención con Hiperact iv idad (TDAH).

La confusión en la v ida diar ia entre nerv ios ismo y TDAH viene dada por la s imi l i tud de c ier tas conductas que pueden presentar a lgunos niños durante la infancia , entre las que cabe destacar e l exceso de movimi-ento, la i r r i tabi l idad, la desatención,

los t rastornos del sueño y e l l lanto f recuente. Ante estas conductas, muchos padres y profesores se pre-guntan s i su hi jo o su a lumno tendrá TDAH. Pero lo c ier to es que muchos niños pueden mostrarse nerv iosos, ser inquietos o portarse mal s in que esto quiera deci r que t ienen TDAH.

S i los padres lo observan más profun-damente, pueden encontrar una causa probable del nerv ios ismo de su hi jo : cambios de ambiente, problemas en sus re lac iones, ce los, temores, can-sancio por a l terac iones en e l sueño. . . O quizás, s implemente, puede tra-tarse de un niño más inquieto dentro de una var iable normal del desarro l lo . Por todo e l lo es importante observar detenidamente su día a día .

Cuándo comienza la hiperact iv idad

Por otra parte , s i un niño presenta solamente en un determinado entorno a lgunas de las conductas antes c i ta-das, por e jemplo en casa o en e l co le-g io , es muy probable que no padezca TDAH: habrá que aver iguar, entonces, s i está v iv iendo a lgún problema o preocupación en uno u otro ámbito.

Otro factor que debe tenerse en cuenta para pensar en un posi -b le TDAH es e l momento de apa-r ic ión de dichas conductas. Mien-t ras que un niño s in TDAH puede pasar a un estado de nerv ios ismo de forma rápida o de forma gradual , en los niños con TDAH la apar ic ión de muchos s íntomas se ha detectado ya en la pr imera infancia : muchos padres de niños con diagnóst ico de TDAH conf i rman que sus hi jos han s ido bebés i r r i tables, l lorones, con t ras-tornos del sueño. . . Hay madres que los recuerdan muy inquietos inc luso durante e l embarazo.

Considerando que, dentro de las var i -ables normales del desarro l lo , hay niños más nerv iosos, s i los padres observan, no obstante, que e l estado de nerv ios ismo del n iño se prolonga e inf luye negat ivamente en su v ida diar ia , es e l momento de acudir a la consul ta de un psicólogo.

Qué es la hiperact iv idad en los niños

El Trastorno por Déf ic i t de Atención con Hiperact iv idad es e l t rastorno neurobio lógico más f recuente en la infancia . Se est ima que lo padece e l 5% de la poblac ión infanto- juve-ni l . Es un s índrome caracter izado por la desatención, la h iperact iv idad y la impuls iv idad, aunque no s iempre t ienen que estar presentes conjun-tamente, puesto que ex isten dist in-tos subt ipos. Se t rata de un trastorno crónico que puede cambiar sus mani-festac iones desde la infancia hasta la edad adulta e inter f iere en muchas áreas del funcionamiento normal .

Cómo se diagnost ica la hiperact iv idad

El TDAH suele diagnost icarse en los pr imeros años de la enseñanza pr i -mar ia , y es fundamental que sean los profes ionales médicos (neuropediatra o psiquiatra infant i l ) los que real icen un diagnóst ico precoz y def in i t ivo. Durante e l proceso, serán necesa-r ias entrevistas con los padres y con e l n iño y anál is is de la información de los profesores, as í como exámenes f ís icos y pruebas complementar ias para descartar otros problemas.

Síntomas de la hiperact iv idad

Entre los cr i ter ios diagnóst icos, se pueden contemplar a lgunas conduc-tas re lac ionadas di rectamente con las di f icul tades atencionales: la fa l ta de atención suf ic iente a los deta l les , las

di f icul tades para mantener la aten-c ión en tareas o act iv idades lúdicas, la fa l ta de concentrac ión en tareas escolares (que a menudo quedan ina-cabadas) , e l rechazo de tareas que ex i jan esfuerzo cognit ivo y e l extrav ío f recuente de objetos.

En e l cr i ter io diagnóst ico para la hiperact iv idad- impuls iv idad se con-templan, entre otras conductas, e l movimiento excesivo de manos y pies, la d i f icul tad para permanecer en e l as iento durante un rato, la necesi -dad imper iosa de correr o sa l tar en s i tuac iones inapropiadas, la d i f icul -tad para jugar t ranqui lamente, hablar en exceso, la emis ión de respues-tas antes de haber terminado de oí r la pregunta, la d i f icul tad para esperar turno y la i r rupción en las act iv idades de otros niños. Para establecer como diagnóst ico e l TDAH deben cumpl i rse, a l menos, se is s íntomas de cada cr i -ter io . Esos s íntomas deben estar pre-sentes, como mínimo, durante seis meses, y mani festarse en más de un entorno. Además, a lgunos de los s ín-tomas deben haber aparec ido antes de los 7 años de edad.

Tratamiento para la hiperact iv idad

El t ratamiento adecuado del TDAH debe abordarse, de forma coordinada, desde dist intos campos terapéut icos: farmacológico (con la prescr ipc ión de un neurólogo o un psiquiatra) , ps i -co lógico y ps icopedagógico; teniendo s iempre presente que ninguno de e l los es único ni puede sust i tu i r a los demás.


2 6 2 7

Deures sí? Deures no?Begonya Nafría, pedagoga

i col·laboradora de FAROS

El debat sobre si les tasques escolars s'han de pro-longar més enllà de l'horari escolar, sota la deno-minació de deures, es manté al llarg de la història de l'educació. En aquest article, es presenten visi-ons de pares i professors a favor i en contra, així com dues iniciatives innovadores que evidencien que els deures en la seva justa mesura i pel que fa a determinats continguts educatius, tenen un potencial pedagògic que no cal menysprear.

La discussió respecte els aspectes positius i nega-tius dels deures, així com la seva repercussió en el rendiment escolar, és un debat permanent en els fòrums d'experts de l'àmbit educatiu, en les asso-ciacions de pares i fins i tot en els organismes públics responsables dels sistemes educatius de cada país.

A principis del segle XX ens trobem amb una visió positiva dels deures, que anirà evolucionant amb el temps cap a una visió més negativa o amb una concepció més especialitzada del que haurien de ser les tasques escolars que el nen realitza a casa.

Fent una revisió històrica, l'any 1956 el Minis-teri d'Educació Espanyol va aprovar una circu-lar que prohibia enviar deures als nens, marcant una directriu pedagògica innovadora i avançada al seu temps. El 2011, el Consell Escolar de Navarra, a petició del Defensor del Poble d'aquesta comu-nitat autònoma, publica una sèrie de recomanaci-ons sobre els deures, incidint en que han de ser tasques motivadores per als nens, no ser causa de discriminació i no usar-se mai com un càstig. A més insisteix en la importància de la coordinació de l'equip docent i en l'adequació d'aquestes tas-ques a les necessitats de cada nen.

Més recentment, en el 2012, la "vaga contra els deures" promoguda per la Federació de Consells de Pares d'Alumnes de França (FCPE), marca una revo-lució social al país que transcendeix fronteres i torna a activar el debat en els diferents fòrums res-pecte a si els deures són positius o no per a l'apre-nentatge dels nens. Sota el lema "Ce soir, pas de devoir" (aquesta nit, cap deure), la major associació de pares de França va convocar una vaga de 15 dies sense tasques escolars.

Al nostre país, la CEAPA, va voler proposar una experiència similar a la francesa, incidint que els deures representen el fracàs del sistema educatiu. Lluny de rebutjar íntegrament, la visió que defen-saven era la de dedicar les tasques educatives fora de l'escola, a aquelles tasques que suposin una for-mació complementària en biblioteques o museus, amb l'exercitació de la lectura, la investigació i l'ús de les noves tecnologies. En totes aquestes situaci-ons, defensaven que el nen realitzés les seves tas-ques sense l'ajuda d'un adult. Altres organitzacions com la COFAPA (Confederació de Pares d'Alumnes) o la CONCAPA (Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes), insisteixen en la importància de les tasques escolars fora de l'aula per a exercitar l'esforç i la disciplina.

Aquest etern debat, no ha generat tampoc consens entre els professionals implicats directament en l'educació dels nens: mestres, pedagogs o psicòlegs.Vegem alguns dels arguments que s'esgrimeixen a favor o en contra dels deures:

Visió positivista dels deures:

• Afavoreixen el desenvolupament del nen.• Reforcen l'aprenentatge que té lloc a l'aula.• Ajuda a crear l'hàbit del treball i de l'estudi.• Promouen l'autonomia i la implicació dels nens en l'aprenentatge.• Són adequats per als aprenentatges que es basen en la repetició i la pràctica (la lectura, el càlcul o la gramàtica).• Serveixen per connectar el context escolar amb la vida quotidiana.

Visió negativista dels deures:

• Generen problemes d'ansietat, estrès i dèficit d'atenció.• Incideixen negativament en el clima i en les relacions familiars, podent ser font de conflicte.• Són un element de desigualtat i inequitat, en les famílies amb menys recursos socioculturals. No tots els pares poden donar suport al nen mentre fa les tasques a casa i no totes les famílies poden disposar d'un pro-fessor de reforç extraescolar.• Ocupen el temps familiar en què tenen lloc els apre-nentatges invisibles, que a més no es desenvolupen en el context escolar.• Els deures no se solen coordinar amb l'equip docent i no es personalitzen en funció de cada alumne.• Generen una alta acumulació de tasques, sense con-siderar el temps que pot tenir disponible el nen fora de l'horari lectiu. Considerant els arguments anteriors, sembla difícil la resposta a la pregunta que dóna títol a aquest article, centrada en el sí o en el no. Potser la millor resposta pedagògica relacionada amb les tasques escolars fora de l'aula, és la que reforça el concepte del que ano-meno "aprenentatge líquid" i que tradicionalment s'ha anomenat "aprenentatge al llarg de tota la vida".

Partint de la premissa que a qualsevol edat i en qual-sevol context aprenem, l'escola no pot donar l'esquena al potencial d'incorporar l'aprenentatge no formal i informal en el context escolar, i viceversa. Hem de con-cebre l'educació com un element "líquid" que transcen-deix les parets de l'escola, i a l'inrevés. Aquesta reali-tat hauria de formar part d'una concepció innovadora dels deures, centrada en el nen, en els contextos en que aquest interactua i en les necessitats pedagògi-ques que necessiti al llarg de la seva escolarització.

Serveixin d'exemple en relació amb aquesta concep-ció dels deures les dues experiències pedagògiques següents:

• Deures creatius (Escola Pública Fructuós Gelabert de Barcelona). Es tracta d'una iniciativa dissenyada en el marc de la Comissió d'Aprenentatges, formada per professors i pares, que en el curs 2009-10 va reflexio-nar sobre la conceptualització de les activitats d'apre-nentatge fora de l'escola. En aquest sentit, el centre educatiu promou els "deures creatius" entenent que aquests han de ser:

1. Breus: sense envair el temps familiar i d'oci.

2. Creatius: no avorrits i que serveixin per relacionar el que aprenen a l'escola amb la vida quotidiana.

3. Personalitzats: adequats a l'edat i a les necessi-tats d'aprenentatge de l'infant.

• Regla dels 10 minuts (Duke University dels Estats Units). Aquesta teoria pedagògica del professor Harris Cooper, se centra en limitar els deures i no en eliminar-los. L'autor considera, que sembla que els alumnes que fan deures tenen millors resultats que els que no, però només si ho fan amb la quali-tat i quantitat adequada. Per aquesta raó proposa, i considerant que s'ha demostrat que els deures són més eficaços en alumnes d'educació secundària, dissenyar activitats que impliquin 10 minuts diaris per a la seva realització, en els alumnes del primer curs d'escolarització obligatòria. A partir d'aquí, cal-dria incrementar en cada curs el temps estimat per al desenvolupament dels deures en 10 minuts addi-cionals, fins arribar als 120-150 minuts en el batxi-llerat. En aquesta última etapa educativa, es consi-dera important la repercussió que tenen els deures en el procés d'aprenentatge dels joves.

A tall de conclusió, cal destacar que una visió radi-cal de la supressió dels deures escolars, impedi-ria el concepte "d'aprenentatge líquid" centrat en la interacció entre l'educació formal i la no formal i informal. Així mateix, és important incidir que els deures han de no només aprofitar els contin-guts que l'alumne pot adquirir fora de l'aula i que es complementen amb els que adquireix a l'es-cola, sinó també que aquests s'han d'adequar en el temps i en les necessitats de l'alumne.

Incorporar al currículum educatiu l'ensenyament de tècniques i hàbits d'estudi, pot contribuir a que els nens facin un altre tipus de tasques de fora de l'aula, que li enriqueixin en actituds i habilitats que li seran valorades positivament al llarg de la vida (creativitat, innovació, destreses artístiques, habili-tats físiques, etc.).


2 8 2 9

Una de cada tres jóvenes considera aceptable que su pareja la controleDiario EL PAIS, 27/01/15

Adaptació: Lorena Pinto

El 33% de los adolescentes españo-les de entre 15 y 29 años, aceptan ser contro lados por sus parejas, es deci r, dec id i r s i su pareja estudia o t rabaja , s i puede ver a su fami l ia o no, etc . Un estudio demuestra que la mayor ía de jóvenes no di feren-c ian a lgunas act i tudes machistas. Saben ident i f icar act i tudes de mal-t rato f ís ico, pero no e l ps ico lógico, de contro l .

"E l 60% reconoció haber rec ib ido mensajes con insul tos machistas de su pareja . Y e l 73,3% de los ado-lescentes han aprendido de a lgún adulto e l mensaje de que los ce los son una expres ión de amor”

El Minister io de Sanidad dice haber puesto en marcha unas campañas de sensib i l izac ión, que ya están dando f rutos. Desde su lanzami-ento cada vez hay mas l lamadas a l te léfono de ayuda 016, tanto de las propias jóvenes como de madres que han detectado este pel igro.

El meu casalAhmed Amghit

Després de sort i r de l ’escola , a les quatre de la tarda, va ig a l Casal Pre júniors . A l là , quan no t inc deures e ls monitors me’n posen i una vegada acabats berenem. Al Casal h i ha moltes act iv i tats per fer, però m’agrada jugar a la XBox.

Cada mes fem una act iv i tat espe-c ia l i cada t res mesos una d’extra-ordinàr ia . E l meu grup hi ha nois i noies de 5è i 6è d’educació pr i -màr ia , tant de l ’Escola E ls Estanys, Escola Fanals d’Aro i Escola Val l d’Aro.

Ens ho passem molt bé i sempre hi anem tots . E ls monitors són molt d ivert i ts i ens t racten molt bé.

La meva cantant preferida: Ariana GrandeSònia León

El meu nom és Sónia León i t inc 11 anys. Vaig a 5è de l ’escola e ls Estanys de Plat ja d’Aro.

M’agradar ia expl icar-vos quina és la meva cantant prefer ida, e l seu nom és Ar iana Grande. Va néixer a Boca Raton, F lor ida, e l d ia 26 de juny de 1993 i actualment té 21 anys. E l seu disc e l va estrenar a l mes d’abr i l amb el nom de Problem. A més a més, no només es dedica a cantar s inó que també és actr iu i bal lar ina. Un dels seus personatges més s imbòl ics és Victor ious, a la pel · l í cu la que rep e l mateix nom i també va actuar a la pel · l í cu la F loquet de Neu.

E l mot iu del per què m’agrada és que m’encanten les seves cançons, les meves prefer ides són: Problem, Break Free, Best Mistake, Baby I , Love Me Harder R ight There, Santa Te l l Me i Bang Bang, aquesta la cantava amb Jess ie J i N ick i Minaj . També, perquè és una noia molt d ivert ida i sembla molt amable. Per a mi , Ar iana Grande és una gran art is ta .

Com veig la cirurgia estètica?Lorena Pinto de Almeida

En el món de la c i rurg ia estèt ica i intervenen tres factors : e l f ís ic , e l ps ico lògic i l ’econòmic. S i pregun-téss im “Vostè canviar ia a lguna part del seu cos?”, la gran major ia res-pondr ia que S Í .

De fet , tothom té a lguna part del seu cos que no l i agrada i voldr ia canviar. Les persones som exigents amb nosal t res mateixos. Aquest esforç que dediquem per ser mi l lors demostra que necess i tem ser acceptats per la soc ietat . Ara bé, la gent que s’obsessiona amb el seu f ís ic poden tenir més pro-blemes psicològics que d’a l t res . Tot i que nosal t res e ls veiem bé, e l ls no s’agraden i és per a ixò que la c i rurg ia estèt ica e ls pot canviar la v ida, donar- los estabi l i tat emocio-nal , autoest ima i aparentment arr i -bar a ser més fe l iços.

Però, no ens estem passant? Real -ment val la pena ser tan perfec-tes? Gastar-se tants diners? Penso que la c i rurg ia estèt ica ha de serv i r només en casos que ver i tablement la persona t ingui defectes f ís ics de naixement, s igui per mala l t ia o acc ident .

Acceptar-se un mateix equival a ser fe l iç i haur íem de recordar que “ la bel lesa no està en e l que es veu per fora s inó en e l nostre inter ior” .


3 0 3 1

Green DayXavier Cañadas

Green Day és una banda de rock, formada el 1989 a Oakland Cal i -fòrnia . Se ' ls atr ibueix la react iva-c ió del rock e l 1994 amb l 'à lbum Dookie, d isc de diamant pels seus 10 mi l ions de còpies venudes en e ls Estats Units des del seu l lança-ment. B i l l ie Joe Armstrong, nascut e l 17 de febrer del 1972 a Oakland (Cal i fòrnia) és e l l íder, vocal is ta i gui tarr is ta de la banda amer icana Green Day i a més és qui escr iu la major ia de les l let res de les cançons.

Mike Dirnt (nascut Michael Ryan Pr i tchard e l 4 de maig de 1972 a Cal i fòrnia Estats Units) , és un músic amer icà que actualment és e l baix ista de Green Day. S i bé a l 'es-cola , jugava "a i re-baix" . A l preten-dre arrencar les cordes, que va fer e l soro l l : "Di rnt , D i rnt , D i rnt" , de manera que e ls seus companys van començar a anomenar- lo Michael "Mike" Di rnt .

Es tractaria d'ajudar a noies i nois a veure més enllà del gènere. A valo-rar aquelles característiques singu-lars, gustos i habilitats que fan que cadascuna o cadascú siguin diferents. D'aquesta manera, a l'hora de mos-trar-se en la xarxa, poden emfatitzar allò de si que els fa persones úniques i de la qual cosa senten orgull perquè se'ls dóna bé, gaudeixen amb això o perquè d'aquesta manera es veuen millor.

Noies i nois, en general, saben que la realitat virtual no substitueix les relaci-ons presencials. Generalment ho saben perquè els seus desitjos de relació cos a cos, la seva vitalitat, les seves ganes d'estar al costat d'altres persones, així ho indiquen. No obstant això, per als que tenen una major dificultat en les relacions socials, o per qui " lligar " és una tasca costosa, o per a qui és un problema acceptar el seu propi cos, les xarxes socials poden arribar a ser vis-cudes com una sortida fàcil al tenir una petita finestra per sortir al món, però que, en realitat, limita les seves possibilitats de desenvolupar-se com a home o com a dona i de descobrir el propi cos com a vehicle de relació ric, plaent i fructífer.

Finalment, tornem a constatar que les noies són les principals usuàries de les xarxes socials. Sembla que, també en les xarxes, elles destaquen en l'art de la comunicació i la relació.

Les xarxes socialsAdaptació:

Daniela Rodríguez

Les xarxes socials representen, entre altres coses, l'obertura a nous espais de relació. Per a nenes, nens, ado-lescents i joves, les xarxes socials i el correu electrònic (e - mail) cons-titueixen espais molt rellevants de socialització, trobada, intercanvi i coneixement.

També és així, és clar, per a moltes persones adultes.

Famílies i docents contínuament es pregunten per el bo i el dolent de l'auge d'aquest recurs. D'una banda, de vegades s'observa que la interacció vir-tual ocupa un temps excessiu que va en detriment de la interacció presen-cial. D'altra banda, s'aprecia la possi-bilitat de contactar amb persones de diferents parts del món, de recupe-rar amistats, etc. També, des d'algu-nes famílies es valora que "l'entorn vir-tual", on el cos roman a l'habitació, és un lloc més segur, sobretot en ciutats o llocs que es perceben com a hostils.

En les TIC, es deixa de banda la pre-sència física; aquest no és un fenomen del tot nou, ja que, amb el telèfon, vam aprendre a establir una comunica-ció que deixava pràcticament tot el cos a excepció de la veu. No obstant això, aquest és un matís important, perquè la veu ens permet, en la majoria dels casos, identificar el sexe i fins i tot l'edat de qui parla.

Però en les xarxes, es pot deixar de

banda tots els elements identificatius; i sembla que això és precisament el que fa que aquests contactes siguin especi-alment atractius: la possibilitat de con-trolar i modular el que cadascú ofereix de si a les i els altres. (Segons estudi d'Asunción Bernardez de la UCM). En els contactes presencials, pesa el físic de cada persona, així com el seu to de veu, la manera de moure, els gestos, com es vesteix, les peces que fa servir... No obstant això, en una con-versa virtual, totes aquestes qüestions queden al marge i, de vegades, l' inte-rès per saber com és el físic de la per-sona amb la qual ens comuniquem es converteix en un joc.

Curiosament, i segons el mateix estudi, el primer que se sol intentar endevi-nar de l'altra persona és precisament si és home o dona. I, a partir d'aquí, cadascú presenta una imatge de si que, tot i ser virtual, sol ser molt cuidada: les i els adolescents elaboren molt les seves presentacions i en general recor-ren a estereotips associats a la mascu-linitat i la feminitat amb l'únic objec-tiu de mostrar socialment desitjables. Així, els nois tendeixen a mostrar-se valents, intel·ligents, ocupant espais públics, forts, segurs de si mateixos...

Igualment les noies, tirant mà dels mateixos estereotips, tendeixen a mos-trar-se belles, físicament desitjables dels patrons de bellesa altament este-reotipats, eixerides i seductores.

Tot això ens indica que per a tota per-sona, fins i tot en un món virtual, sembla fonamental la pertinença a un o altre sexe. El problema és que aquesta forma de mostrar-se com dones o com a homes és, en moltes ocasions, estereotipada, aconseguint d'aquesta manera una major consolida-ció del gènere a l'hora de mostrar-se a través de la xarxa.


3 2 3 3

Perquè vas decid i r t reba-

l lar a l Centre C ív ic?

- Jo t rebal lava en un

casal de joves , l lavors

em va sort i r l ’oportu-

ni tat de t rebal lar amb gent gran i em

va agradar molt . L lavors , la gent gran

vol ia fer un casal , i l ’a juntament va

decid i r fer un centre c ív ic on tothom

pogués anar, a l setembre de 2002 es

va inaugurar.

Et dóna molt de t rebal l

e l Centre C ív ic?

-Home, s í , t inc molta

fe ina però m’agrada

molt . És un l loc on es

desenvolupa e l programa de dinamit-

zac ió comunitàr ia i d ins d’aquest hi

ha a l t res projectes: gest ió de cen-

t res c ív ics , l ’aula d’adults , e l pro jecte

associac ió de les associac ions, e l de

convivència , d’aprovació i per la gent

gran e l de benestar.

Cap d’Àrea de Dinamització Comunitària

CANDELA MARÍNTANIA SÁNCHEZLAIA MATA

Entrevista a: P i lar Poyatos CasasCàrrec: Cap d’Àrea de Dinamitzac ió Comunitàr iaEstudis : Educació Soc ia l

Pilar Poyatos

El s caps de setmana tens temps

l l iure? I què fas?

-Com t inc t res f i l ls i tots t res fan

futbol , va ig a veure t res part i ts de

futbol d i ferents . Tinc e ls cap de

setmana molt ocupats i quan t inc

una mica de temps m’agrada anar a l c inema o

anar a la muntanya.

De pet i ta de que vol ies t rebal lar?

-De carnissera

Si no t rebal less is a l Centre C ív ic a

on t rebal lar ies?

-A qualsevol servei que a judi a la

gent perquè de vegades m’ajuden

el les a mi .

Quantes persones t rebal len a l

Centre C ív ic?

-14 persones

Per què vas decid i r agafar una car-

rera i t rebal lar a l Centre C ív ic?

-Vaig fer un curs de monitora de

l leure, va ig veure que començava

a sort i r aquesta carrera i em va

agradar les sort ides que tenia .

Quin és e l teu somni?

-Cont inuar amb l ’estabi l i tat de

v ida, una cosa que voldr ia fer es

tocar e l p iano.

Quins avantatges té aquest of ic i ?

I e ls inconvenients?

-Conec a gent d’edats i cul tu-

res molt d i ferents i a ixò enr i -

queix molt . No en t robo cap. Hi ha

moments que hi ha molta fe ina.

Estàs contenta amb la fe ina que

fas a l Centre C ív ic?

-Molt contenta, encara m’agrada-

r ia fer més fe ina!

Quina és l ’act iv i tat que mes

t ’agrada fer a l Centre C ív ic?

-Les act iv i tats integra ls , també

m’agraden les act iv i tats t radic io-

nals que fem (castanyada, festa

de Nadal . . . ) i coordinar l ’àrea.

Q P A S S A ! # 4 E N T R E V I S T A E N T R E V I S T A Q P A S S A ! # 4

3 4 3 5

Introducció:

La Tania i la Danie la han

part ic ipat en e l 1er Musi -

ca l de Grease 2015 a l Casal

Pre júniors i Júniors ; és per

aquest mot iu que les entre-

v istem per conèixer de pr imera mà les

seves impress ions.

Què us ha semblat e l

Musica l Grease 2015?

Tania: Molt bé.

M’ha agradat molt

part ic ipar-hi .

Danie la : M’ha agradat

molt . Només va haver un error : e ls

problemes tècnics del Power Point del

Musica l . En general molt bé! !

Musical Grease 2015 casal prejr's i jr's

EQUIP EDUCATIU

Entrevista a: Tania Sánchez i Danie la Rodr íguez Tema: Musica l Grease 2015Casal Pre júniors i Júniors

Tania Sánchez

i Daniela Rodríguez

Quina funció teníeu a l Musica l?

Tania: Extra i co l · laboradora.

Danie la : Membre de les P ink

Ladies (extra) i co l · laboradora.

Què és e l que més us ha agradat

del Musica l Grease 2015?

Tania: E ls decorats , la música, e l

vestuar i i la part de perruquer ia i

maqui l latge.

Danie la : E ls assaigs han estat

molt d ivert i ts .

Amb quina qual i f icac ió

numèrica valoreu aquesta

act iv i tat?

Tania: 9 (Excel · lent)

Danie la : 7 .5 (Notable)

Us agradar ia tornar a fer un

musica l l ’any que ve? Canvia-

r íeu e l vostre paper?

Tania: S í , un a l t re musica l . No

ho sé.

Danie la : S í , un a l t re musica l .

S í , e l paper de protagonista secundàr ia .

Què opines que e l Casal Pre júniors

i Júniors programi una act iv i tat

com aquesta? (200 espectadors,

30 actors i actr ius en escena i 10

profess ionals en l ’organi tzac ió)

Tania: Em sembla molt bé aquesta

proposta.

Danie la : Crec que està molt bé perquè és un

recurs més pels nois i noies de les nostres

edats .

G ràc ies per part ic ipar.

Tania Sánchez

i Daniela Rodríguez

Q P A S S A ! # 4 E N T R E V I S T A E N T R E V I S T A Q P A S S A ! # 4

3 6 3 7

Per què vas e leg i r

ser entrenadora de

pat inatge?

Perquè sempre m’ha

agradat fer pat inatge

Com et sents essent

entrenadora?

Molt responsable de

t ransmetre e ls va lors de

l ’esport : d isc ip l ina i la

tècnica del pat inatge.

Quantes hores a l d ia

dediques a l pat inatge?

Crec que unes quatre o

c inc.

Has entrenat a lguna

vegada a lgun

campió?

S í . He t ingut campi-

ons d’Espanya, d’Eu-

ropa i del món.

Entrenadora de patinatge artístic

JASMIN MADRICKZJÚLIA COTETLAIA MATA

Entrevista a: Carme Planel la A luart Entrenadora de pat inatge art ís t ic Pat inatge Aro Club

Carme Planella

Aluart

C Ò M I C Q P A S S A ! # 4

3 9

Q P A S S A ! # 4 E N T R E V I S T A

3 8

Alexandra

Montoliu

Blázquez

Exjúnior amb 3 anys d’exper iència a l Casal Júniors

Edat : 16 anys

Estudis : 4t ESO

1. QUÈ SÓN PER TU ELS AMICS/

GUES I QUINA IMPORTÀN-

CIA TENEN PER TU? Els amics

i amigues són persones molt impor-

tants que una mateixa t r ia , són e l

teu suport , t ’aporten compl ic i tat ,

t ’escol ten, et comprenen i comparte i -

xes qualsevol moment, s igui bo o no

tan bo.

2. QUÈ T’AGRADARIA SER DE

GRAN? M’agradar ia ser

advocada.

3. COM VEUS EL TEU FUTUR,

IMAGINA QUE FARÀS QUAN

S IGUIS MÉS GRAN. Ara

mateix t inc una mica de por a l futur.

Tothom, e ls adults , les not íc ies , com-

panys diuen que la s i tuac ió a Espa-

nya està molt compl icada en l ’àm-

bi t labora l . Tot i a ixò, t inc una v is ió

opt imista del meu futur. Em veig a

mi mateixa acabant e ls meus estu-

dis d’advocada, exerc int i creant una

famí l ia . A ixò s í , no vul l quedar-me

a Cata lunya, m’encantar ia v iure a

Madr id, és una c iutat que em cr ida

molt l ’atenció i sempre m’ha agradat .

4. ET PLANTEJARIES MARXAR

A L’ESTRANGER S I DESPRÉS

DELS ESTUDIS NO TROBES-

S IS FE INA AQUÍ? En un cas extrem, s i

no t robo fe ina aquí i no t inc cap a l t ra

opció, s í . Marxar a l ’estranger vol d i r

un id ioma di ferent i a ixò em produeix

una mica de por. A més, e l fet d’estar

l luny de la meva famí l ia no m’agrada,

per mi e l ls són e l meu gran suport .

5. COM VAS CONÈIXER EL CASAL JÚNI-

ORS? A l ’A lba fa molts anys que

la conec, des que era pet i ta .

Després vaig conèixer a en Rafa i par lant

amb el ls va ig conèixer e l Casal Júniors .

6. QUÈ VA S IGNIF ICAR PER TU PAR-

T IC IPAR EN AQUEST SERVEI DE

LLEURE EDUCATIU? La ver i tat , és

que en e l moment que estava fent serv i r

aquest servei no l i donava cap t ipus d’ im-

portància . Però, després, t ’adones que has

crescut com a persona, per mi era com

una famí l ia on, t ’escol ten, t ’entenen, r ius,

p lores i comparte ixes molts moments.

7. PER QUÈ VAS ESCOLL IR ANAR AL

CASAL JÚNIORS? Al pr inc ip i no

estava gai re segura d’anar a l

Casal . Però e l for t v inc le que vaig crear

amb els monitors , Rafa i A lba, va ser e l

que va fer que m’animés. Després e l Casal

júniors va ser un l loc molt important per

mi .

Pau Gamundi Gil

En el Casal Júniors hi va ig estar 2 anys. La ver i tat es que

varen ser e ls dos mi l lors anys de la meva v ida; acabava

de l ’ inst i tut cansat i només desi t java que arr ibess in les

quatre de la tarda per entrar a l casal . Sempre et rebien

l ’A lba i en Rafa amb un somriure i a lgunes bromes. Quan

teníem algun problema el ls fe ien e l que fos per a judar- te ,

tot e l grup érem una gran famí l ia , fè iem un munt d’act i -

v i tats fantàst iques i d ivert ides i , f ins i tot quan arr ibava

l ’hora de marxar et fe ia pena marxar amb el “bon rot l lo”

que hi havia , sobretot amb l ’A lba i e l Rafa, uns grans

monitors ! Com el ls dubto molt que n’hi hagin.

Trebal ls , fe ines i deures de l ’ Inst i tut , l ’A lba i en Rafa es

passaven hores i f ins i tot tardes a judant-nos; tenien

molta paciència ! E l ls ens van ensenyar a “plantar cara”

la v ida, a ser for ts , a no tenir mai por o a minimitzar- lo i

sobretot a l lu i tar pels nostres somnis. I a ix í ha de ser ! ! !

A l ’atenció dels JÚNIORS i PREJÚNIORS: Quan l leg iu aquest

art ic le m’agradar ia que paréss iu un moment i penséssiu

amb els grans monitors que teniu i sobretot VALOREU-LOS

perquè l ’A lba i en Rafa són uns excel · lents monitors , e l ls

ens intenten a judar i a l l içonar, però e l d ia de demà no hi

seran. Gràc ies.

8. SABRIES DIR L’OBJECT IU QUE PERSE-

GUEIX EL CASAL JÚNIORS, EL PER QUÈ

DE LA SEVA EXISTÈNCIA EN RELACIÓ AMB

ELS PARTIC IPANTS. Crear un espai , per adoles-

cents , on poder compart i r amistats , moments,

l làgr imes, somriures, no estar pel carrer amb

companyonia no gai re adequada i teni r e l suport

de persones adultes que t ’a juden i et donen de

la mà per cré ixer com a persona.

9. QUINES ACTIV ITATS T ’AGRADAVEN MÉS?

Hi havia var ies act iv i tats que em

van agradar molt : Programes de TV,

Sopars , Colònies, Pro jectes o Voluntar iat amb

persones de la tercera edat i nens pet i ts .

10 DEFINEIX AMB 4 PARAULES EL CASAL

JÚNIORS. Divers ió , Companyonia,

Suport i Sent i r-se bé amb un mateix ,

autoconeixement.

11 PRÈVIAMENT HAVIES PARTIC IPAT A

LES ACTIV ITATS DE LA CASA L ILA I ALS

CASALS D’EST IU, SABRIES DIR QUINES

DIFERÈNCIES VAS TROBAR EN RELACIÓ AMB EL

CASAL JÚNIORS? Quan anava a la Casa L i la tenia

dependència amb els monitors i estava molt

pautat e l que s’havia de fer en cada moment. En

canvi , a l Casal Júniors tens e l teu propi espai ,

prens les teves pròpies decis ions, h i ha l l iber-

tat però amb l ímits , comparte ixes exper iències i

t ’a juden a cré ixer com a persona.

12 ET CONSIDERES UNA EXJÚNIOR? PER

QUÈ? No em considero una ex júnior,

sóc i seré sempre una júnior.


4 0 4 1

Anar d’assabentats per la vidaJaume Funes Artiaga

Psicòleg, educador i periodista

Just fa un any escrivia el llibre per a nois i noies joves "Álex no entiende el mundo". Són pàgines destinades a retornar als ado-lescents el protagonisme de com enten-dre, la vida, el món, la seva pròpia per-sona. En descobrir aquest aniversari la set-mana de Sant Jordi he cregut convenient resumir per a la revista algunes idees del seu capítol final. Suggerir breument que cal "enterar-se" de la vida.

Podríem acordar que un adolescent, un jove, que s'assabenta de què va la seva vida, la dels altres i la de la societat en la qual està, hauria de reunir una bona part d'aquestes característiques:

• És algú que usa el cap... per pensar. Mira, s'interroga i pensa. No dóna per fet i per bo res, encara que ho faci tothom.

• Quan li envaeixen els dubtes, se sent insegur, no mira cap a enrere. No li van les explicacions passades de moda. No dóna per bones les solucions fàcils, els manu-als ideològics. Pensa i sent la realitat amb rigor, sense renunciar a interpretar les res-postes que uns altres li donen.

• Es dedica, a estones, a aclarir-se. Es defineix de maneres múltiples, sense enganxar-se a una sola bandera. Sent que és moltes coses alhora. Comparteix amb els nois i noies de la seva edat formes diferents de ser.

• Forma part d'una generació de joves i no nega a ningú com ell la possibilitat de ser jove. A més, té el seu grup amb la seva pròpia i diferent manera de veure la vida, de donar-li sentit al que succeeix en ella.

• Estar connectat és una de les seves car-acterístiques. No obstant això, té molt clar que ni tot el seu temps ni tota la seva per-sona estan disponibles. Té amics virtuals i presencials, per estar i per explicar-se, amb dret a "roce" i per sortir.

• Sap molt bé que cadascun és com és. Però, no se li ocorre considerar que les per-sones siguin desiguals. No nega a ningú la seva condició d'ésser humà, el seu dret a una existència satisfactòria. Accepta que els petons poden tenir destinataris molt diver-sos. Que saben igual noi amb noi, noia amb noia, noia amb noi.

• Prefereix no anar empanat per la vida. S'assabenta quan és feliç. No compra qual-sevol felicitat ni a qualsevol preu. Gaudeix de la que apareix a cada moment. Pensa en la felicitat dels altres.

• Sent el cuc ("gusanillo") d'arriscar-se, però no salta al buit sense haver compro-vat que té una xarxa. Ha interioritzat que tan important com passar-ho bé és protegir-se. Pensa alhora en el plaer i en la forma d'evitar-se danys innecessaris.

• De tot el seu cos dóna una especial importància a les neurones. Cuida aquesta part del seu organisme que fa possible que s'emocioni, pensi o aprengui. No agita el seu cap ficant-li qualsevol producte.

• Quan un noi o una noia passen a formar part de la seva sexualitat sempre respecta la llibertat de l'altra persona. Segueix el seu propi recorregut entre les carícies i les abraçades, de vegades entre els enamora-ments, fins a arribar a ficar-se al llit.

• Li pot agradar més o menys la socie-tat que li envolta però no és cec davant les desigualtats i les injustícies. No aprèn

a explotar a ningú, a trepitjar a un altre per pujar. Li agradaria viure en una socie-tat en la qual hi hagués menys rics i menys pobres. Una societat diferent de la que avui tenim.

• És conscient que som pura barreja, que la globalitat del món en el qual vivim i les desesperacions fan que la persones surtin dels seus països, vinguin entre nosaltres. Ha après a criticar i estimar les cultures començant per la pròpia. Construeix amb uns altres la seva pròpia cultura. Fa temps que rebutja les fronteres.

• Com viu conscientment en un món que és de tots, procura no deixar massa petjades. Encara que li agrada anar a la moda pensa a estones en com afecta al planeta terra la nostra forma de consumir. Està a favor d'usar el sol o el vent per tenir energia i procura passar de seguir cremant petroli o que al seu país hi hagi centrals nuclears.

• No sap què és pitjor si una vida desti-nada a treballar o una vida sense treball. Vol estudiar per ser persona i no per ser mà d'obra. No està massa disposat a supor-tar que estudiar no li serveixi per res i a no tenir ni present ni futur per no tenir treball.

• No vol esperar per canviar el món. Sap que ara, en companyia d'uns altres, pot i ha de canviar moltes coses a la seva escola, al seu barri. Té opinió i exigeix que els adults li escoltin. Té alguna cosa que dir sobre com canviar la societat. Passa aviat de rebotar-se a rebel·lar-se.

• No li poden vendre dictadures. Però, la seva democràcia és activa, participativa, digital, assembleària. Creu en una democrà-cia diferent.

• Difícilment pot ser un passota. Normal-ment tendeix a estar indignat.

En qualsevol cas, un jove "enterat" sempre cerca més informació, contrasta les idees, escolta a altres adults i, finalment, con-strueix la seva manera de pensar i de ser.

Musical Grease 2015Míriam Marín

Coreògrafa Musical

Grease 2015

El proper dia 24 d’Abr i l de 2015 a les 21:00h es real i tzarà e l Musi -ca l de “Grease” a càrrec d’un grup d’adolescents del Casal Pre júni -ors i Júniors del munic ip i de Cas-te l l -P lat ja d’Aro. Aquesta act iv i tat , és una molt bona in ic iat iva di r i -g ida a tots aquel ls adolescents que e ls h i agrada e l món de l ’espec-tac le . Junts han après a organi t -zar-se, a t rebal lar p legats , a com-part i r. . . Després d’uns mesos de molts esforços, d’entrega i de com-promís, arr iba e l d ia que tots espe-ràvem, e l d ia de l ’actuació f inal . M’agradar ia donar les gràc ies a tots i cada un dels nois i noies que han part ic ipat en aquest projecte, des dels actors f ins a ls col · labo-radors , tenint en compte que han t ingut un paper c lau per a empren-dre e l pro jecte amb força i efect i -v i tat . Crec que és important que e ls adolescents s ’ impl iquin en pro-jectes d’aquesta magnitud i com-plex i tat ; act iv i tats on es foment i la cohesió de grup, on es t rebal l in e ls va lors , la constància , e l com-promís i la perseverança; i sobre-tot , que gaudeix in. Per aquesta raó, m’agradar ia donar també les grà-c ies a ls profess ionals i a l ’a junta-ment, aquests han fet possib le la real i tzac ió d’aquest magní f ic pro-jecte. Un projecte fet amb molta i l -lus ió i dedicac ió .


4 2 4 3

Un ofici valent i esforçatJuan Miguel García

Nogueroles

Professor- tutor

especialista en Intervenció

Sòciocomunitaria

Sóc professor de secundàr ia i fa ig c lasses en e l C ic le Format iu de Grau Super ior en Educació Infant i l de l ’ Inst i tut de Sant Fe l iu de Guíxols . Aquesta presentac ió és pert inent perquè, ja que em donen l ’oportu-ni tat de part ic ipar en una publ ica-c ió adreçada a gent jove, voldr ia par lar de l ’of ic i de Tècnic en Educa-c ió Infant i l i de la importància que, en general , les fe ines associades a l ’acc ió educat iva tenen en les nos-t res soc ietats .

En un moment de reta l lades en e ls serveis públ ics e ls educadors són més necessar is que mai . Formar-se, en aquest moment, és una heroïc i -tat donades les di f icul tats econòmi-ques i d’ inf raestructures que pat im els centres educat ius, en general , i les famí l ies en part icular. H i ha menor contractac ió de profess ionals i aquests , molt sovint , tenen pi t -jors condic ions de t rebal l que fa uns anys. Però tot i a ix í e ls x iquets i les x iquetes que van a les escoles i e ls inst i tuts ixen amb una molt bona for-mació acadèmica i en valors . Com és a ixò possib le?

La resposta crec que cal buscar- la en e l factor humà. En les persones que es dediquen a ensenyar i en l ’entu-s iasme que posen en totes i cadas-cuna de les coses que fan. Jo t inc la sort de ser formador de persones que, més endavant , van a dedicar-se a educar a la nostra mainada. I puc di r que e ls x ics i les x iques que estu-dien educació infant i l ho fan, en una proporc ió enorme, per aspectes que han de veure amb la vocació. Tenen, a més, excel · lents capaci tats - i inquie-tuds- que no únicament han de veure amb els aspectes formals de la pràc-t ica educat iva s inó, i açò em sembla molt important assenyalar-ho, amb la necess i tat de respondre a interro-gants de caràcter soc ia l i ps icosocia l .

Sóc molt afortunat sent mestre i tutor de grups de joves que estan comple-tament impl icats en la tasca educa-t iva. E l ls proposen els seus dubtes i e l ls mateixos assagen les soluc ions que creuen út i ls . H i ha un constant debat a c lasse respecte les formes correctes de fer les coses i , sabeu què? com a profess ionals i futurs pro-fess ionals en l ’educació que som tots e ls que estem a l ’aula arr ibem a con-c lus ions noves i va lentes que, en la mesura del poss ib le , t ractem de dur a la pràct ica. E ls Tècnics en Educa-c ió Infant i l t rebal len a un labora-tor i d’ idees. Són c ient í f ics de la con-ducta i es pregunten constantment per les dinàmiques soc ia ls i indiv idu-a ls . Actuen en contra de l ’exc lus ió . Es qüest ionen la mi l lor forma d’aten-dre a x iquets i x iquetes amb proble-mes i , en general , es preocupen per tot a l lò que ha de veure amb un cor-recte desenvolupament de l ’ infant . Ningú diu que a ixò s igui fàc i l però us puc assegurar que s í és necessar i . La meva pregunta ara és; us animeu a estudiar amb nosal t res?

S i és a ix í us esperem al C ic le For-mat iu de Grau Super ior en Educa-c ió infant i l . Veniu a informar-vos a l ' Inst i tut de Sant Fe l iu de Guíxols o a qualsevol a l t re centre de la xarxa públ ica en e l qual s ’ofere ix i e l Grau.

I benvinguts a l ’of ic i més valent i esforçat : e l d’educador.

Reflexió sobre la motivacióRafael Saperas Coll

Equip Educatiu

Sovint , e ls profess ionals de l ’edu-cac ió ens preguntem: per què aquel l a lumne o part ic ipant ha fet aquel la tasca o no i quins proces-sos l ’han portat a prendre aquesta decis ió .

Personalment crec que pr inc ipal -ment té a veure amb la mot ivac ió ; la mot ivac ió ens mou cap a l lò que volem o no volem fer. A lgunes per-sones es mot iven intr íns icament (per e l ls mateixos) i d’a l t res reque-re ixen condic ionants externs.

M’agradar ia comentar-vos a lguns aspectes sobre la mot ivac ió ; les persones poden mot ivar-se cap a l ’èx i t i també per evi tar e l f racàs, entre a l t res . S i ens mot ivem cap a l ’èx i t hem de ser real is tes i saber en tot moment que pot ser que f ra-cassem i , s i per contra e l nostre

object iu és evi tar e l f racàs hem d’assumir que e l nostre enfocament rau pr inc ipalment en l ’ev i tac ió i no en la consecució de l ’èx i t .

La mot ivac ió comporta emocions i respostes conductuals i , és neces-sàr ia per ésser un subjecte soc ia l act iu .

La pregunta c lau és “Com podem motivar a ls adolescents i joves del segle XXI?”

Penso que aquesta ha de ser la c lau de l ’èx i t escolar, d’ inserc ió labora l , soc ia l i comunitar i .

La soc ietat , que som tots , ha de vet l lar per aconseguir persones mot ivades amb unes expectat ives de present i futur. Personalment crec que és l ’ass ignatura pendent de la soc ietat actual .


4 4 4 5

DANIELA RODRÍGUEZ

ISAAC

TÀNIA SÁNCHEZ

Q P A S S A ! # 4 I L · L U S T R A C I O N S I L · L U S T R A C I O N S Q P A S S A ! # 4

4 6 4 7

3

4

8

1

2

6

5

10

9

7

HORITZONTAL

1. PERSONA EN QUI CONFIAR.

2. CIÈNCIA QUE TRACTA DE LA SEXUALITAT, DEL COMPORTAMENT SEXUAL I DE LES SEVES MANIFESTACIONS.

3. REPRESENTACIÓ INTEL·LECTUAL D’UNA COSA.

4. NASCUT DELS MATEIXOS PARES. PERSONA QUE TÉ ELS MATEIXOS PARES QUE UNA ALTRA.

5. PART, GENERALMENT ESTRETA DEL COS DE MOLTS ANIMALS QUE UNEIX EL CAP AMB EL TRONC.

VERTICAL

6. ESCANYAR PER COMPRESSIÓ O OBSTRUCCIÓ EXTERNA.

7. RELATIU O PERTANYENT A LA FILOSOFIA.

8. BANYADOR FEMENÍ QUE CONSTA D’UN ESLIP I UNS SOSTENIDORS.

9. PERSONA VERSADA EN SEXOLOGIA.

10. NOM COMÚ DE DIFERENTS OCELLS GRIMPADORS DE L’ORDRE DELS PSITACIFORMES, MOLTS SEMBLANTS AL

PAPAGAI, PERÒ MÉS PETITS I D’UN COLOR PREDOMINANTMENT VERD.

motsencreuats

busca les 7

difrències

Q P A S S A ! # 4 E N T R E T E N I M E N T S E N T R E T E N I M E N T S Q P A S S A ! # 4

4 8 4 9

pàgina 4 galeria foto- gràficaciutada.platjadaro.com/informacio/pdf/QPASSA_4.pdf · 2015. 5....

Documents

Transcript of pàgina 4 galeria foto- gràficaciutada.platjadaro.com/informacio/pdf/QPASSA_4.pdf · 2015. 5....