A LA PART SUPERIOR ES TROBA UN DELS PRIMERS MAPES DOCUMENTATS DE LA CIUTAT DE LAUSANNE PROCEDENT DEL 1723.EL LLOC DEL PROJECTE ES TROBARIA FINS AL 1909 ALS MARGES DE LA CIUTAT I LA SEVA AMB L'ARRIVADA DEL TREN A LA CIUTAT I L'IMMEDIATA SITUACI DE "LA GARE" A LA SEVA LOCALITZACI ACTUAL. AQUESTA POSICI VITAL PER AL CORRECTE FUNCIONAMENT DELS SERVEIS FERROVIARIS HAVIA VOLGUT DESAPAREIXER DE LES VISTES DELS CIUTADANS DE LA CIUTAT COM A UN SERVEI TCIT. LA CONFIGURACI DEL LLOC I EL POSICIO-NAMENT DE LES GRANS NAUS-DIPSIT PER A LES LOCOMOTORES DINS D'UNA MENA DE CAPSA TOPOGRFICA NOMS LISIBLE DES DE LES VIES, S UNA HERNCIA CLARA D'AQUEST CARCTER.

ABANS DE QUE AQUEST SECTOR PASSS A ESTAR RECLAMAT PER ALS SERVEIS FERROVIARIS, UNA GRANJA VITICULTORA, LA CHEVAUDAX, TROBAVA ENCLAVAT ELS SEUS CAMPS I EL SEU CHATEAUX, SITUAL A MIG CAM A LA COLINA DE MONT-BENON. ALESHORES, AQUEST LLOC FORMAVA PART D'UN QUELCOM MAJOR, I CAMINS RURALS EL CREUAVEN, LA TOPOGRAFIA L'ATRAVERSAVA PER DOS CANTOS, NO OBSTANT EXISTIA CERTA FLUIDESA.

AQUESTS CANVIS IMPORTANTS I LA LECTURA QUE ELS ANYS POST VOIES-FERREES, HA ANAT CONTRIBUNT A UNA ALIENACI NATURAL QUE EL PROJECTE DE FUTUR QUE S'ESPERA COMPLETI AQUEST SECTOR HAURA DE SABER TRENCAR, INCORPORANT D'UNA FORMA AMABLE ELS USOS I ELS ESPAIS PBLICS, INTELLIGENTMENT PLANTEJATS PER EBV, AMB L'ENTORN IMMEDIAT DE LA CIUTAT I ALS SEUS CIRCUITS URBANS PRINCIPALS.

DE CARES AL FUTUR, EXISTEIXEN INNUMERABLES FRONTS DE PLANIFICACI A LA CIUTAT, AMB UNA VISTA CLARA A LA DISMINUCI DEL TRFIC RODAT AL CENTRE, EL CONDICIONAMENT I RECUPERACI DELS ESPAIS PBLICS EXISTENTS, AIXI COM L'INCORPORACI D'ESPAIS EN DESS (DEL QUE LA INICIATIVA EN LA QUE ES CENTRA AQUEST PROJECTE PREN PART) I A L'EXPANSI DE LES OFERTES D'HABITATGE, LLEURE I BUSINESS.

LA CIUTAT DE LAUSANNE, UN DELS CENTRES FINANCIERS DEL PAS, LLAR DE MLTIPLES I RELLEVANTS INSTITUCIONS NO GOVERNAMENTALS NI LUCRATIVES, REMARCABLEMENT EL C.O,I (IOC) I ESPERA CREIXER D'UNA MANERA EXPONENCIAL EN ELS ANYS A VENIR, DINTRE D'AQUESTA AMBICIOSA PERSPECTIVA A L'HORITZ 2030-2045 EL CONEGUT COM A PLE MUSAL, COMPOSAT PER TRES ELS MUSEUS MS RELLEVANTS DE LA CIUTAT, ES REUNIRAN A AQUEST ANTIC SECTOR FERROVIARI, SIGUENT D'UNA FORMA IMPLCITA UN DELS FARS INDUBTABLES D'AQUESTA NOVA CIUTAT. EL CREIXEMENT DE LES INSTITUCIONS A TRAVERS D'AQUESTA INICIATIVA PRODUIRA, S'ESPERA, INNUMERABLES I EXISTOSES COLLABORACIONS QUE POSARAN A LAUSANNE A L'AVANTGUARDA DE L'ESCENA CULTURAL EUROPEA. LES INSTITUCIONS I PER TANT, LA SEVA CONFIGURACI ARQUITECTNICA HAURAN DE DONAR FE D'AQUESTA IMPORTANCIA GLOBAL, I LOCAL.

ELS BARRIS:

A LAUSANNE CENTRE, HI HA UNA DISTRIBUCI EN BARRIS QUE NO NOMS ES CORRESPON A UNA NECESITAT ADMINISTRATIVA, SINO A UNA PERCEPTIBLE DIFERENCIACI DE FORMES DE PERCEBRE LA CIUTAT, ESCALA DELS PLENS I ELS BUITS, DEMOGRAFIES I CULTURES.

PER AQUEST MOTIU, CONIXER ELS CARCTERS DAQUESTS TROCETS DE CIUTAT COLLINDANTS ENTRE ELLS I A UN NOU BARRI MUSEU RESULTA ESENCIAL PER RESPECTAR AQUESTES IDENTITATS I CATALLITZAR ELS INTENCANVIS DUNA FORMA SUBTIL.

ELS BARRIS ADJACENTS, VILLARD-TIVOLI I GRANCY SOUS-GARE POSEIXEN EN ELLS MATEIXOS CARACTERS BEN CONTRASTATS. VILARD-TIVOLI SEMBLA QUE POT AC-CEPTAR UN CANVI FORA AGRESIU GRCIES A LA PRESSNCIA DEL QUE AL CONTRARI QUE FINS ARA, SERA UN AGILITZADOR I NO UN ESPAI ESTANC. LESTRUCTURACI AL VOLTANT DAQUEST ESPAI MORT I LINTERS A REFUGIR LES VIES SERAN DOS TEMES FORTS A REPENSAR.

PER CONTRA, EL BARRI DE GRANCY, ESTA CONSIDERAT COM UN DELS MS ACTIUS, FAMILY FRIENDLY, MODERNS I COSMOPOLITES DE LA CIUTAT. ES TRACTA PER DUN SECTOR AMB CERTES CONNOTACIONS CLASSISTES QUE NO HI PERMETEN UN ACCS COMPLERT A TOTHOM.ELS ESPAIS A TOCAR DE LES ACTUALS CONTENCIONS TOPOGRFIQUES HAN ESTAT FONT DE NOMBROSES DISCUSIONS I NO ES CONSIDEREN PART FUNCIONAL DEL BAR-RI. LA SEVA INCORPORACI FORMA PART DELS PROJECTES DEL QUARTIER GARE.

LES FUNCIONS:

DES DEL PUNT DE VISTA DE LES FUNCIONS, DE SEGUIDA ES DESTACA UNA CERTA POLARITZACI, AMB ZONES DE CERTA CONCENTRACI DE LES FUNCIONS QUE ES CONSIDEREN ADEMTEN MES DINAMISME A CERTS BARRIS O SECTORS, I ALTRES ESPAIS PREDOMINANTMENT ADMINISTRATIUS O RESIDENCIALS.

AMB LINCORPORACI DAQUEST FORT SECTOR ESTRATGIC A LA XARXA SOCIOCUL-TURAL, ES POT BEN FCILMENT ESPERAR QUE APAREGUIN NOVES ZONES COMER-CIALS O EQUIPAMENTS MENORS. SI SACONSEGUS UN ESTAT PTIM AQUESTS NOUS SERVEIS NO ES CONCENTRARIEN EN LA SEVA TOTALITAT ALS BARRIS MS ACTIUS AC-TUALMENT, SINO QUE SERVIRIA COM A INCENTIU PER REPARTIR AQUESTES FUNICONS DINMIQUES A DALTRES SECTORS CONSIDERATS AVUI DE PAS O ESTTICS.

ELS FLUXES I ELS CMULS DACTIVITAT:

UN OBJECTIU CENTRAL AL LA CONCEPC DUN BARRI MUSESTIC AL CENTRE DE LA CIUTAT, A UN ANTIC SECTOR QUE HA ESTAT COMPLETAMENT FORA DELS CIURCUITS CIVILS DE LAUSANNE PER MOLTS ANYS, S SENS DUBTE LINCORPORACI PROGRES-SIVA DAQUEST ESPAI A AQUESTS CIRCUITS DE FLUXES SOCIALS.

SEPARAT ENCARA PER LES VIES DEL TREN I PER LA TOPOGRAFIA, AQUESTS OBJECTIUS SEGUEIXEN SENT DE GRAN DIFICULTAT TOT I EL RADICAL CANVI DE FUNCIONS, I LA VERITABLE INCORPORACI DEL SECTOR A LA CIUTAT NO ES PRODURA DE FORMA AUTOMTICA SENSE IMPORTAR ELS MITJANS APLICATS. NO OBSTANT S RESPONSABILITAT DEL PROJECTE IMAGINAR EIXOS DE CIRCULACIONS, POSSIBLES CONTINUTATS, I FUTURS ESPAIS ESTACIONARIS QUE, AMB LESPONTANETAT QUE EL MATEIX S PUGUIN DESENVOLUPAR UNA FUTURA COHESI URBANA.

LEDAT DE LENTORN I EL PATRIMONI:

LAUSANNE S UNA CIUTAT AMB GRANS AMBICIONS I UN TRASFONS SOCIOCULTURAL MIXTE I RIC, NO OBSTANT LA POBLACI LOCAL S MOLT RESPECTUOSA DEL PATRIMO-NI I S MOLT ARRELADA A ALES TRADICIONS.

PER AQUEST MOTIU RESULTA ESSENCIAL PRENDRE EN COMPTE LENTORN HISTRIC DE LACTUACI PER ASSEGURAR-SE QUE PER MITJ DE LES ACTUACIONS CAP PATRIMONI DE VALOR QUEDA AFECTAT, O SIMS NO OPACAT.

S IMPORTANT ALESHORES, TROBAR UNA FORMA LGICA I AMABLE DINTORDUR AQUEST OBJECTE NOUVINGUT A UN ENTORN DEDIFICIS I RELACIONS ESPAIALS BEN DEFINIT, PER SE CAPASOS DE GENERAR TRANSFORMACIONS SUAUS I AMABLES, GENERANT SUGGESTIONS SENSORIALS QUE CONVIDIN AL VENAT A PRENDRE POSECI DEL PROJECTE.

EL REBUIG DELS DISSENYS ESBOJARRATS A SUSSA COMENA ARA A ESTAR UN STAN-DART FORA CONEGUT. CONSIDERO QUE AQUESTA ACTITUD S FORA INDICATIVA DE FINS A QUIN PUNT LOBJECTE HA DE SER RESPECTUS I MS AVIAT SILENCIS RESPECTE AL SEU ENTORN HIST``RIC.

LHISTRIA DEL TERRENY:

A UN ENTORN FORTAMENT TOPOGRFIC, AMB MULTITUD DE PETITES RIERES, VALLS, DESCENSOS I FORTES PENDENTS, LA QUESTI DE LEVOLUCI DAQUEST FACTOR PROJECTUAL HA APAREGUT DE SEGUIDA.

LA MANIPULACI DE LA TOPOGRAFIA A LA RIBERA SUSSA DES DE LAUSANNE FINS A VEVEY, ON AQUESTA TOPOGRAFIA ES SUAVITZA A LA BORA DEL LLAC PER REMUNTAR FINS ALS ALPS) HA SIGUT HISTRICAMENT CONEGUDA.

ELS ATERRASSAMENSTS DE LAVAUX, LESPLANADDA DE SAINT SAPHORIN, O EL MATEIX FLON EN SN EXEMPLES. LA CREACI HISTRICA DESPAIS PBLICS I PARCS AL PERMETRE DE LA CIUTAT DEXTRAMURS, QUEDA PATENT AVUI AMB ESPAIS COM MONTBENON O EL PARC DE MIL.

DALTRA BANDA, LARRIBADA DE LES VIES DE FERRO A FINALS DEL SEGLE 19 VA TRANSFORMAR RADICALMENT LA ZONA, AIXI BE TOPOGRFICAMENT COM A EN DENSISTAT CONSTRUDA I VIARI. ES MARQUEN DONCS ALGUNS DELS SEGMENTS DE VIARI PERDUTS AMB AQUEST FET HISTRIC PER TENIR-LOS EN COMPTE QUAN ES CREN NOVES DIRECCIONANITATS I FLUXES.

MUSE-FONDATION DE LELYSE

DESCRIPCI DE LENTITAT

DES DE LANY 1985 AQUESTA INSTITUCI ES TROBA INSTALLADA A UNA ELEGANT CASA SITUADA A PROXIMITAT DEL LLAC, DEL MUSEU OLIMPIC DE LA CIUTAT, DEL PRESTIGIS HOTEL PALACE BEAU-RIVAGE.

NO OBSTANT LA SOBRIETAT DE LEDIFICI I UNA SITUACI RELATIVAMENT PRIVILEGIADA, LACCS I LA SEVA NOTORIETAT EN TANT QUE MUSEU S EN TOT CAS MILLORABLE, SIGUENT AQUEST UN PUNT FORT DEL SEU TRASLLAT AL NOU POL MUSEISTIC.

EL MUSEU FIGURA ENTRE LES INSTITUCIONS DEDICADES COMPLETAMENT A LA FOTOGRAFIA DE MAJOR IMPORTNCIA A ESCALA EUROPEA RECOPILANT UNA LLISTA ENVEJABLE DE COLLECCIONS TEMPORALS.

EL MUSEU SUSTENTA UNA COLECCI UNICA DE MS DE 100000 TIRATGES I VARIS FONDS FOTOGRFICS, NOTABLEMENT LA COLECCI ICONOGRFICA, RICA DOCUMENTACI SOBRE LHISTORIA DE CANTON DE VAUD, LES COLECCIONS NICOLAS BOUVIER, ELLA MAILLART, JEAN MOHR I HANS STEINER. EN 2011, LA FAMILIA CHAPLIN VA TRIAR EL MUSEU DE LELYSE PER DIPOSITAR EL FONDS FOTOGRFIC CHARLIE CHAPLIN, UNA COLECCI DE NEGATIUS I DE TIRATGES ORIGINALS DE MS DE 10000 OBRES. EN 2012, LASSOCIACI AMIS DE MARCEL IMSAND A CEDIT LOBRA DEL FOTGRAF VAUDOIS AL MUSEU DE LELYSE. EN 2013, LA FUNDACI REN BURRI, VA PASSAR A ESTAR ABRITADA PEL MUSEU DE L ELYSE.

UNA IMPORTANT INVERSI DEL CONSELL DESTAT, PERMETR ALS ANYS A VENIR, LA INCORPO-RACI DE DIVERSOS FOTGRAFS SUSSOS DEL SEGLE XX, I A LA VEGADA EL PODER TROBAR UNA NOVA SEU QUE PERMETI EL GRAU DEXPANSI QUE LENTITAT NECESSITAR TANT PER QUESTIONS DESPAI COM DUNA MAJOR VISIBILITAT.

SUPERFCIES TILS ACTUALS A DISPOSICI (SU): 2680 M2 SUPERFCIE TIL APROXIMADA AL NOU EDIFICI (SU): AP. 4100 M2

MUDAC (MUSEU DE DISSENY I ARTS APLICADES CONTEMPORNIES)

DESCRIPCI DE LENTITAT

AL 1967 NEIX EL MUSEU COM A MUSEU DARTS DECORATIVES DE LA CIUTAT DE LAUSANNE. EL TRASLLAT A MITJANS DE LANY 2000, A UNA CASA HISTRICA MOLT POC ADAPTADA A LES FUNCIONS MUSESTIQUES, I DE DIMENSIONS LIMITADES PER LES AMBICIONS DE LES EXPOSICIONS A PRODUR.

EL MUDAC PRESENTA 5 A 6 EXPOSICIONS TEMPORALS PER ANY AIXI COM MOLT NOMBROSES ALTRES MANIFESTATIONS : CONFERNCIES, TAULES RODONES, CONCERTS, PERFORMANCES I ALTRES ESDEVENIMENTS OBERTS A LES ARTS DE LESPECTACLE I LA MEDIACI ENTRE NENS I ADULTS.

LES 83 EXPOSICIONS I LA CINQUANTENA DE PUBLICACIONS REALITZDES AL CURS DAQUESTSC LTIMS 14 ANYS FAN DEL MUDAC EL MUSEU SUS DE DISSENY MS IMPORTANT. NOMBOSES COLLABORACIONS, CONSTRUIDES DES DE VARIS ANYS, HAN CONSOLIDAT UNA RICA XARXA DE MUSEUS INTERNATIONALS QUE HAN PERMS A ALGUNES EXPOSICIONS IDEADES AL MUSEU DE TRASPASSAR LES FRONTERES SUSSES; ANGLATERRA, BLGICA, HOLANDA I FINS I TOT COREA.

AQUESTES COLLABORACIONS HAN DONAT UNA CERTA VISIBILITAT A LINSTITUCI I VERS100000 VISITANTS HAN POGUT DESCUBRIR A LESTRANGER LA PROGRAMMACI DE MUDAC.

ES CONSIDERA DONCS EL ROLL DEL MUDAC A AQUEST PLE MUSAL COM A MOLT IMPORTANT, DONAT LA FORTA DINTERACCI DEL DISSENY AMB DALTRES CAMPS TAMB PRESENTS A AQUEST CONGLOMERAT MUSESTIC I LA SEVA CAPACITAT DE COMUNICAR I ARRIBAR A TOTS ELS PBLICS, AMB INDEPENDNCIA DE LES SEVES CONDICIONS SOCIALS, EDAT, GNERE O COSTUMS.

SUPERFCIES TILS ACTUALS A DISPOSICI (SU): 1818 M2 SUPERFCIES TILS ESPERADES AL NOU EDIFICI (SU): AP. 3200M2

PLE MUSAL

INCORPORACI A UN SEGUIT DE REFLEXIONS PRECEDENTS

EN LACTUALITAT, DES DE MITJANS DE GENER DE 2015, SHA LLENAT UN TERCER CONCURS DARQUITECTURA PELS ALTRES DOS MUSEUS QUE PRENDRAN PART DEL CONJUNT, SEGUINT LES LINIES DEL PRIMER PROJECTE ON LESPAI PUBLIC ERA CONSIDERAT LELEMENT CENTRAL. ES DEMANA DE TANTMATEIX RESPECTAR LINDEPENDNCIA DE CADA INSTITUCI I LA SEVA PERSON-ALITAT I VOCACI, UN ESFOR DE DEFINICI I EN PARALLEL DE CORRECTA INCORPORACI A UN ESPAI PBLIC BEN DEFINIT. TAMB ES REMARCA EL CARACTER INDUSTRIAL DEL LLOC DIMPLANT-ACI I LANTENCI A LA SEVA PROXIMITAT A LES VIES DE TREN.

ES PLANTEJA DEMOLIR UN PETIT DIPOSIT, UN PRKING COBERT, AIXI COM DOS IMMOBLES UN COLLECTIU I UN INDIVIDUAL PER DONAR LLOC SUFICIENT ALS NOUS EDIFCIS I PODER PLANT-EJAR-HI UN PETIT ESPAI DE CONVIVIALITAT PBLICA QUE CONECTI LINTERVENCI PEL SEU DARRERE AMB EL BARRI A PROXIMITAT.

PER LA BANDA NORD ES PLANTEJA MANTENIR ELS DIPSITS EN VOLTA EXISTENTS PER PODER ENCABIR PART DEL PROGRAMA DEMANAT (BAR, LOCALS, TALLERS..), I ES PREVEU SHAURA DE PROPOSAR UN ACCS RODAT ADIENT SI ES VOL SUBSTITR LA RAMPA EXISTENT QUE CONECTA LES NAUS AMB LAVINGUDA LOUIS RUCHONNET. ALS VOLTANTS DEL LLOC EL SOLAR ES TROBA MOLT DELIMITAT PER MURS DE CONTENCI I LES VIES. AL OEST I AL NORD MURS I TALUDS I AL EST UN SALT DE FINS SIS METRES. LNIC ACCS EN DIRECCI A LESTACI S UN SEGMENT PLA DE MENYS DE SET METRES A EST. LA CARA SUD ESTA EN CONTACTE DIRECTE AMB LES VIES, PEL QUE AQUESTA RELACI SERA UN DELS PUNTS IMPORTANTS A TRACTAR. VIRTUALMENT, ES PODRIA PROPOSAR UNA CONNEXI PEL CANT DE LES VIES AMB LA VIA 1 DE LESTACI.

PEL QUE FA A LES INTERVENCIONS A VOLTANT DE LA GARE I LA SEVA PLAA, SHAURA DE CONCEBRE FUTURS CANVIS A LES ZONES INDICADES EN VERMELL ABAIX, OBJECTES DUN MEP (MANDAT DTUDES PARALLERLS)

2) ELS VOLUMS ES LOCALITZAN DUNA FORMA APARENTMENT INDEPENDENT I SAJUSTEN A LA TOPOGRAFIA DE FORMES DIFERENTS. AMB UN ANLISIS TIPOLGIC VEIEM QUE AMB AQUEST PATR ES DONA SENTIT AL LLOC I A LENTORN, COPIANT UNA ACTITUD FORA CLARA A LA CIU-TAT DE FRONTS EN FILERA (MCBA) I RERES EN PAVELL O INDEPENDENTS (MUDAC - ELYSE).

3) DOS PAVELLONS INDEPENDENTS DONCS, QUE PRENEN DIFERENTS ACTITUDS PERO REPRE-SENTEN UNA CERTA LGICA DE RPLICA DE LENTORN, RECOLZANT-SE A LA TOPOGRAFIA AMB UN MUR APARENTMENT MACS A NORD COM ELS EDIFICILS QUE SEGUEIXEN LA RUE DE VILLARD, O RECOLZANT-SE SUAUMENT AMB UNA TOPOGRAFIA VOLUNTRIAMENT DESACCENTUADA EN UN PARC VEGETALITZAT.

4) LA TRANSVERSALITAT DAQUEST ESPAI SASSEGURA AMB UNA ESCALA DACCS DIRECTE I UNA RAMPA ONDULANT QUE ACCEDEIX DE FORMA MS SUAU DES DEL REREFONS RESIDENCIAL. UN TERCER ACCS MS LLARG DES DE MARC DUFOUR CONNECTA PEL SUD AMB LELYSE. AQUESTS ACCESOS VENEN SEMBRE ACOMPANYATS DESTRUCTURES PARALLELES A LES VIES DEL TREN I ALS ANTICS HANGARS-DIPSITS, RECORDANT JUNT AMB LA MATERIALITAT METLLICA EL PASSAT I LESCALA FERROVIARIA DEL LLOC.

5) SEGUINT FENT S DAQUESTES DOS ACTITUDS VERS ELS ACCESOS I ELS LMITS 4) 3) ES TREBALLEN LES FUNCIONS EXTERIORS ALS MUSEUS I A LA CONSERVACI/ADMINISTRACI DE LES COLLECCIONS. AQUESTES FUNCIONS SACUMULEN DONCS DUNA FORMA MS MUDA A LA TOPOGRAFIA, CREANT ESPLANADES EN CUNYA, O BE EN PETITS PABELLONS QUE IMITEN ELS SITEMES DACULL QUE MENCIONEM A 4).AQUESTS MECANISMES PERMETEN DOTAR DE PROGRAMA A UNS LMITS NO GENS FCIL DASUM-IR, DUN COSTAT LA TOPOGRAFIA I DE LALTRE LES VIES DEL TREN. DOTANT AQUESTS LMITS DE PROGRAMA ELIMINEM EL CARCTER DE CUL DE SAC O LA SENSASI DE REFERMAMENT.

PROGRESI DEL DISSENY VOLUMTRIC

PRENENT EN COMPTE ELS ANLISIS REALITZATS, SHAN POGUT EXTREURE UN SEGUIT DE CONCLUSIONS COM ARA:

1) PER LA LGICA DEL PROJECTE PRECEDENT, I LA MEMRIA DEL LLOC, AIXI COM LA POSSIBLE FUTURA VEGETALITZACI I CONNEXI AMB LA RESTA DE TEIXIT COLLINDANT, SHA DECIDIT OBRIR UN ESPAI PERPENDICULAR AL PASSEIG PRINCIPAL PER ACUMULAR ACTIVITAT, PERMETRE LA PERMEABILITAT CAP AL CENTRE DE LACTUACI I CREAR NOUS FLUXES URBANS. AQUEST POL MUSEISTIC, (PLE MUSAL) COM SHA ENOMENAT DITA PLATAFORMA DENTITATS,

ESTARA FINALMENT COMPOSAT DE TRES MUSEUS, QUATRE FUNDACIONS, UN FONS PERMANENT COMPARTIT, ESPAIS QUE ADMETRAN FUNCIONS MIXTES, RESIDENCIES TEMPORALS PER A CON-VIDATS, TALLERS, ESPAIS PBLICS, DUES BIBLIOTEQUES, BOTIGUES I BARS, ENTRE DALTRES MOLTES FUNCIONS ENCARA NO DESCRITES AMB PRESICI PEL QUE FA ALS NOUS EDIFICIS.

LESPAI PBLIC:

ES MANT LA MATEIXA SIMPLICITAT QUE SHA PLANTEJAT A LA PRIMERA FASE DEL CONCURS, AMB LA PLACETA DE FINAL DEL PASSEIG DE 45X35M.

ELS PAVIMENTS ES CLASSIFIQUEN A LA VEGADA EN TRES GRADIENTS DE SLID-VERD, I A TRAVERS DAQUEST CODI LES DIFERENTS FUNCIONS QUE SESPERA RECULLIN, DELIMITANT AIX UNA ESPLANADA DE VERS 10 000M2. UN PRIMER TRAM EN FRANGES DE PEDRA TALALDA DE AMB JUNTA OBERTA, DEIXA CREIXER LHERBA PLANTADA ALS SECTORS PLANTATS, PERO NO ES PLANTEJA COM A ZONA PLANTADA, SINO COM A UNA POSSIBILITAT PER DESDIB-UIXAR ELS LMITS ENTRE UNA I ALTRA CONFORMACI. UN SEGON SEMBLANT A LANTERIOR, AMB LEXCEPCI DE QUE LES JUNTES SERAN PLANTADES DE BON COMENA-MENT, ADEMTENT QUE AQUESTA VERDURA DESAPAREGUI PER LS. FINALMENT, ESPAIS VERDS A PLENA-TERRA I GESPA SUPERFICIAL, ADMETEN MASSES VERDES DE MAJOR PROPORCI. AQUESTA GRADACI A LA VEGADA VOL SER UNA MBIL A ESTTIC.

ELS PAVIMENTS SLIDS CONVIDEN A INSTALLAR-HI FUNCIONS TEMPORALS, TOT ESPERANT QUE EL FLUXE DE PERSONES SIGUI DINMIC.

ALS SECTORS COMPOSATS, ON LES JUNTES I LA VEG-ETACI IMPEDEIXEN LIMPANTACI DE CERTES FUNCIONS SESPERA INCERIR USOS DE CERTA INTINERNCIA PERO AMB UN GRAU MAJOR DESTATICITAT PEL QUE FA AL FLUXE DE PERSONES: TERRASSES PELS BARS, ESPAIS DE JOC, ESPAIS DE DESCANS CURT TERMINI.

FINALMENT, ALS ESPAIS PLANTATS, SESPEREN FUNCIONS DE LLARGA DURADA I GRAUS DE CIRCULACI MOLT BAIXOS. EL TALS DARRERE LELYSE ES SUAVITZA I SHI PLANTEN AMB CERTA DENSITAT ARBRES DE FULLA CADUCA.

ENTS COM A PARC, SHI ESPEREN LES FUNCIONS TPIQUES DUN; DESCANS DE LLARGA-MITJANA DURADA, PICNICS, ESBARJO FAMILIAR, ESPAIS DE JOC LLIURE PELS INFANTS...

APART DAQUEST GRADIENT (QUE SENTN DINTRE CERTA CONTINUTAT DEL CONJUNT DESPAIS PBLICS) ES PLANTEGEN DIFERENTS FORMES DESMICOLAR LESPAI EN PORCIONS MS APROPIABLES PER ALTRES MITJANS, COM ARA EL CANVI DE NIVELL PER ESCALES O RAMPES, EL POSICIONAMENT DE PRGOLES I VEGETACI, O LA MATEIXA ARTICULACI DELS VOLUMS PRINCIPALS.

LA PLANTA BAIXA:

DE LEXTENSI DESPAI PBLIC DE QUE DISPOSA EL CON-JUNT, ES PLANTEGEN ALS DOS NOUS VOLUMS PLANTES BAIXES AMB LA CAPACITAT DOFERIR UNA OBERTURA QUASI COMPLERTA.

MOLTES DE LES FUNCIONS PBLIQUES ES SITUEN A UNA PLANTA BAIXA OBERTA AMB CAPACITAT DE AUTO-CONFORMACI PER MITJANS FLEXIBLES IMITANT LES MATERIALITATS DE LA PELL EXTERIOR.

ACONSEGUIR DIFERENTS GRAUS DOPACITAT I PER TANT DE PRIVACITAT, PERMET TENCAR I COMPARTIMENTAR ELS ESPAIS CENTRALS PRESENTS ALS DOS, PER VOLCAR-HI FUNCIONS DIVERSES, COM ARA ESDEVENIMENTS SO-CIALS, PERFORMANCES, MERCATS DART, TALLERS, ETC.

A LIMATGE ES MOSTRA EL SISTEMA DE CORTINES TRANSLCIDES, ASSIMILADA A LA FAANA, QUE OFEREIXEN UN GRAU DE TANCAMENT AMBIGU, QUE DELIMITA LESPAI SENSE TENCAR LES VISUALS DE FORMA COMPLERTA. CATERINGS, CAFETERIES EFMERES, ESPAIS DE LECTURA, O FINS I TOT EXPOSICIONS DE MATERIAL REPROGRFIC, PODRIEN PRENDRE S DAQUEST ESPAI DURANT UN TEMPS MS AMPLI.

LA MATERIALITAT DEL TERRA, COM A ELEMENT UNIFI-CADOR, VOL ASSOLIR CONTINUTAT AMB EL PAVIMENT EXTERIOR APRIMANT LA JUNTA.

DESCRIPCI VOLUMTRICA I PROGRAMTICA

DE FORMA COMPOSITIVA, EL CONJUNT MUSESTIC ES COMPN DE TRES ELEMENTS APARENTMENT MASSISSOS. DINTRE DAQUESTS PER HI HA SISTEMES DE DISTRIBUCI BEN PRECISOS I VOLUMTRICAMENT SEZILLS.

AQUESTS PATRONS DE CREIXEMENT/AGREGACI DETERMINATS ASSEGUREN QUE CADA ELEMENT RESPN A LA RESTA PER ADEQUACI A ELLS. AL DISSENY EXISTENT DEL DESPATX BARCELON EBV, AQUEST PRINCIPI ESTA LLIGAT A LESTRUCTURA PORTANT DE MURS TRANSVER-SALS QUE DALGUNA MANERA ES FAN ECO DEL RITME DE LAMES EN FAANA. VARIANT LES LLUMS, AQUEST ESPAIS ES COMPOSEN DUN CIRCUIT LILIAR CENTRAL I SALES QUE SN SIMPLEMENT LESAI ENTRE MURS DE CRREGUES, CADA COP MENYS COMPACTES SEGONS ES PUJA DE NIVELLS.

AIXI MATEIX, ELS DOS MUSEUS DELS QUALS ELS DISSENY S OBJECTE AQUEST TREBALL, REBEN SISTEMES SEMBLANTS ENTRE ELLS, NO OBSTANT, BEN ESPECFICAMENT ADAPTATS.

TOTES DUES ESTRUCTURES METLLIQUES, AMB LLUMS DIFERENCIADES, POSEIXEN FRANGES DE SERVEIS/CIRCULACI I ESPAIS DEXPOSICIONS, COM A DOS ELEMENTS CENTRALS DE LA COMPOSICI GLOBAL. EL JOC ENTRE AQUESTS DOS ELEMENTS MAJORS, PREN CONDICIONS DE GRAN COMPLEXITAT ESPAIAL TOT AJUSTANT-SE A BASES SIMPLES, I AMAGANT AQUEST CARCTER DINS VOLUMETRIES ELEMENTALS.

AL MUDAC, UN NUCLI TRASER SLID ES ESPARA DEL MUR ENTRE LA PLANTA BAIXA DEL MATEIX I LA RAMPA DACCS AL PORT DE DESCR-REGA. AQUEST RECULL ELS SERVEIS ESSENCIALS I ELS ACCESOS VERTICALS DE PERSONES I ELEMENTS EXPOSITIUS/ADMINISTRATIUS. JUXTAPOSAT A AQUEST ELS ESPAIS EXPOSITIUS DEIXEN ESPAI A LA BAN-DA SUD, A UN SISTEMA EXPRESIU I LLUMINS DESCALES I REPLANS QUE INJECTEN VISITANTS A LES DIFERENTS SALES. DINSTRE AQUESTA LGICA DE SANDWICH (ESPAIS EXPOSICIONS I COULOIRS DACCS/SERVEI) HI HA ESPAIS QUE HAS ESTAT SUBSTRETS PER OFERIR, DINTRE LA MATEIXA LGICA DELS ACCESOS A SUD, ESPAIS DENBELLIMENT, ESBARJO I CONTACTE AMB LEXTERIOR. UNA SUBSTRACCI EN PLANTA PRIMERA ADMET UN ACCS AUXILIAR LIMITAT A VISITANTS DE LADMINISTRACI LOCALITZADA A AQUESTA MATEIXA PLANTA. UN ESPAI EXTERIOR PENSAT PER SERVIR AL LLEURE DELS TREBALLADORS DE LADMINISTRACI, PER TAMB POTENCIALMENT AL SERVEI DELS VISITANTS.A PLANTA SEGONA, UN PASSADS EXTERIOR, ILLUSTRAT A LIMATGE AQUI PRESENTADA, PERMET LAIREJAMENT DELS VISITIANTS A LES ESTA-CIONS QUE HO PERTEN, LEXPOSICI DE CERTS ELEMENTS COMPOSITIUS O MOBILIARI DEXTERIORS, LINCORPORACI DE VERDURA O SIMPLE-MENT ESPAIS DE LLEURE INDEPENDENT ALS USOS EXPOSITIUS. FINAL-MENT A LA PLANTA TERCERA, UN ESPAI EN GALERIA AMB FORT ACCS DE LLUM A NORD, SERVEIX DOPCI DACCS VERTICAL A LA GALERIA A SUD A LES PLANTES PRECEDENTS. UN ESPAI ACOMPANYAT DUN ESPAI DE REFLEXI/ESTUDI ON ES PODEN LOCALITZAR DE FORMA INTERMINT-ENT OBJECTES MS ENCARATS A DINAMITZAR O DIVERTIR ELS VISITANTS.

SHA DE PRENDRE EN COMPTE QUE AQUESTES ACTITUDS VENEN LLIGADES A LA DIVERSITAT DEMOGRFICA QUE POT ARRIBAR A ATREURE A UN MUSEU EN EL QUE SEXPOSEN ELEMENTS SUSCEPTIBLES DINTE-RESAR A NENS, GENT GRAN, POBLACIONS LOCALS O EXTRANGERES, PERSONES AMB DIVERSOS GRAUS DEDUCACI, ETC. EN CENTRAR-SE EN OBJECTES AL QUALS TOTS HI TENEN ACCS O PODEN ASSIMILAR ALS SEUS ESTILS DE VIDA, CAL CONSIDERAR EL MUDAC COM A ESPAI TRANSVERSAL A TOTS AQUESTS GRUPS.

NENS I GENT GRAN HAN ESTAT EL CENTRE DE MOLTES INICIATIVES I PERFORMANCES. AQUESTS ESPAIS DE LLEURE SN DONCS NECESSA-RIS PER PODER SEPARAR AQUESTES FUNCIONS DE LES EXPOSICIONS DE FORMA CORDIAL.

A LELYSE EL SISTEMA DE COMPOSICI BSIC CONSISTEIX EN GEN-ERAR DINTRE DELS QUATRE QUADRANTS DOS ESPAIS DE CIRCULACI HORITZONTAL-VERTICAL SEGUINT UN ESQUEMA DLIX. LA POSICI DEL NUCLI DE SERVEIS I COMUNICACIONS VERTICALS (AQUI FORA MS REDUT AL NO INCORPORAR ESPAIS DE STOCK) DEFINEIX PER INTRUCI UNA ZONA DE SERVEIS I SANITARIS. A LA RESTA DELS CASOS, DOS QUADRANTS SENCERS PERTANYEN NOMS A LES FUNCIONS EXPOSI-TIVES, ELS ALTRES DOS COMPARTEIXEN AQUESTA FUNCI AMB LA FRAN-JA DE CIRCULACI. SOTA AQUESTA LGICA LESQUEMA DE CIRCULACI MAI S EL MATEIX, I ELS PRISMES DEXPOSITIUS, TENCATS PER MURS OPACTS DE LA LLUMINOSA FAANA PER NECESSITATS LUMNIQUES. A LA PLANTA LTIMA, ELS ESPAIS DEXPOSICIONS ES REDUEIXEN PER DONAR ACCS AL CENTRE DE CONSULTA DE DOCUMENTACI/MEDIATECA. A SOBRE DAQUESTA UN ESPAI SOCIAL AMB VISTES SOBRE EL LLAC I ELS ESPAIS DADMINISTRACI.

SALES DEXPOSICIONS MUDAC:

LACTUAL EDIFICI DEL MUSEU CANTONAL DE DISSENY I ARTS APLICADES I LES DIFERENTS SEUS DES QUE ES VA CREAR LINSTITUCI HAN MARCAT EL CARCTER DAQUESTA. CASES TRADICIONALS REFORMADES AMB FORA LLUM NATURAL I MLTIPLES ESPAIS DESCALA REDUDA HAN ESTAT SEMPRE SUFICIENT PER PODER EXPRESAR LIDEA DE PRODUCTE A UNA ESCALA DOMSTI-CA. UNA ACTITUD QUE SEMBLA ESTA ENFOCADA A LA MATEIXA TEMTICA DE LES EXPOSICIONS I DEL MUSEU: ELEMENTS DECORATIUS, GRFICS, PRODUCTE I MOBI-LIARI, SEMPRE AL CONTEXTE DE LS 1:1.

ESPAIS DESCALA DOMSTICA APROXIMEN EL PRODUCTE A LUSUARI I DE FORMA SENSORIAL CREEN UN CONTEXTE IMMEDIAT AL QUE REFERENCIAR-LO. AQUESTA FORMA DENFORCAR LA DISTRIBUCI DE LES COLLECCIONS TEM-PORALS I EL PETIT REDUCTE PERMANENT, SITUAT AQUI A PLANTA PRIMERA SHA EXPRESAT DES DEL COMENA-MENT DEL CONCURS COM A UN ASPECTE A TENIR EN COMPTE. DINS UN ESPAI DIFAN, LA COMPARTIMENTACI EN ESPAIS MS PETITS SERA SEMPRE LACTITUD A PREN-DRE, POTENCIANT LIDEA DOBJECTE I CONTEXTE.

AL DISSENY DEL MUDAC, LESTRUCTURA ES CORRESPN A AQUESTA FILOSOFIA FENT-LA PART INHERENT AL CONJUNT DESPAIS EXPOSITIUS AMB EXCEPTCI DE LA PLANTA BAIXA I EL SOTACOBERTA (PLANTA MENZZANINA). LLUMS DE 65X55M REPRODUEIXEN ESPAIS DUNA ESCALA DE PROXIMITAT, TOT PERMETENT EL JOC DELS PILARS COM A ELEMENTS COMPOSITIUS. DAQUESTA MANERA LA COMPARTIMENTACI NO ES LIMITA A ENVANS SINO TAMB A LESPAI INTERSTICIAL DE LESTRUCTURA. TOT I AIXI, AQUESTA PERMET I FACILITA LINSTALLACI DEN-VANS DE MITJA ALADA.

DALTRA BANDA, UN DELS PROBLEMES CENTRALS DE LACTUAL SEU DEL MUDAC ESTA AQUI RESOLT: LA LOGSTICA I TRANSPORT DOBRES PER LES COLLECCIONS TEMPORALS. AMB ACCS DIRECTE AMB MUNTACARREG-UES DES DE LA PLANTA SOTERRANI-NIVEL RESERVES, LA RECUPERACI DOBJECTES EN RESERVA S SIMPLE. PEL QUE FA A LACCS DE NOVES PECES, UN PORT DE DESCRREGA DISCRET DES DE LA RUE DE VILLARD PERMET EL DESPLAAMENT, EMMAGATZEMATGE, DESEM-BALATGE I EMBALATGE I STOCK DAQUESTS ELEMENTS. AL TRACTAR-SE SOVINT DOBJECTES QUE NECESSITEN COMPLEXES SISTEMES DE PROTECCI O MOBILIARI VOLUMINS, LEDIFICI COMPTE AMB TRES ESPAIS DE STOCK REPARTITS A P1 P3 I PM.

SALES DEXPOSICIONS ELYSE:

LEXPOSICI DE FOTOGRAFIA REQUEREIX UNES CONDI-CIONS MOLT ESPECFIQUES DILLUMINACI I HUMITAT, PER ASSEGURAR-NE LA CORRECTA CONSERVACI. PER AQUEST MOTIU, CAPSES TENCADES AMB POQUES I REGULABLES CONTACTES AMB LEXTERIOR O ESPAIS DE CIRCULACIONS ACABEN SEMPRE ESTANT FACTORS DETERMINANTS.

NO OBSTANT, NO FER DAQUEST FACTOR UN ELEMENT DETERMINANT PER LA FAANA, TOT PERMETENT EL DILEG INTERIOR EXTERIOR, HA ESTAT UNA DESICI BEN TEMPRANA DE LA COMPOSICI.

A LES SALES DEXPOSICIONS AQUESTA SITUACI DE CONTRAST ENTRE ESPAIS REFERMATS I PASSADISOS DACCS ESPAIOSOS I LLUMINOSOS S LELEMENT CEN-TRAL DE LA COMPOSICI.

FORATS INTERMITENTS A AQUESTES SALES OPAQUES, REBEN SISTEMES DE CONTROL LUMNIC. ACCESOS O SIMPLES SORTIDES A SALETES INTERMINTENT DINTRE DELS ESPAIS DE PASSADS PER FORA DEL CIRCUIT DE CIRCULACI, SIGNIFIQUEN UN INTENS FEIX DE LLUM DOBERTURA A UNALTRE SUBMN DINTRE DEL MATEIX ELEMENT.

ELS ACABATS DE LA SALA SN DIFERENTS A LA RESTA DINTERIORS AMB EXCEPCI DEL TERRA AUTONIVELLANT EPOXI. PARETS I ENVANS SN EN AQUEST CAS DE PAN-ELLS DE GUIX LAMINAT I EL SOSTRE DE MALLA DALUMINI AMB SUBESTRUCTURA DE PERFILERIA.

GUIES AL SOSTRE PERMETEN INSTALLAR NOUS ENVANS DAQUESTES CARACTERSTIQUES, INCERTAR PERFILS TUBULARS O TIRANTS, O SISTEMES DE CORTINES DE TRACTAMENT LUMNIC COM LES QUE TENIM ALS AC-CESOS I A PLANTA BAIXA,

EL CONCEPTE INICIAL DE LES EXPOSICIONS S EL DE NO INTERROMPRE LA CONTINUTAT DE LESPAI I VALDRES DAQUESTS DOS DARRERS MITJANS PER DISTRIBUR ELS DELEMENTS EXPOSITIUS.v

ESPAIS DE CIRCULACI ELYSE:

LA BASE DEL DISSENY DEL MUSEU CANTONAL DE FOTOGRAFIA S LA DUALITAT ENTRE LAPARENT EXTERIOR VIDRIAT I LINTERIOR EXPOSITIU, INHERENTMENT FOSC I ILLUMINAT PER MITJANS ARTIFICIALS. AQUEST JOC VISUAL DE TRANSPARNCIES A LEXTERIOR I LA PROGRESSIVA ROTACI DELS EXPAIS EXPOSITIUS, DES DE LINTERIOR SERA PERCEBUT COM A UN GRADIENT DE LUMINOSITATS I TRANSPARNCIES, AMB FORATS DES DE LES SALES O ESPAIS DE DESCANS QUE EVIDENCIEN LA PRESNCIA DE LA PELL DE LEDIFICI EN TOT MOMENT.

DES DEL CIRCUIT DE CIRCULACI LEXTERIOR APAREIX COM A UNA IMATGE DESDIBUIXADA, ON A GRANS TRETS ES POT LLEGIR LENTORN I EL PAISSATGE EN QUALITAT INDICATIVA, PERTMETENT ORIENTAR-SE A LENTORN URB PER SENSE REBENT CAP LECTURA DIRECTA. EL CANVI DE LLUM QUAN ES CIRCULA PER PLANTES AMB MAJOR ALADA LLIURE O RESEGUINT FAANES EXPOSADES A LLUM DIRECTE O EN OMBRA REPRESENTA TAMB UN MITJ DE SITUACI ESPAIAL I PERMET FER DIVERSES LECTURES DE LEDIFICI I LENTORN.

CIRCULACIONS AL MUDAC:

AL MUSEU DE DISSENY I ARTS APLICADES LES CIRCU-LACIONS ATRAPEN BONA PART DE LA LLUM DIRECTA I SUTILITZEN DE FILTRE PER A ADMETRE, A TRAVERS DE TRES CAPES DE CONTROL LUMNIC EN LAMES DAVET ROIG, LLUM DIFUSA A LINTERIOR DE LES SALES DEXPOSICI.

A LA FAANA EST, DUES GRANS FINESTRES ADMETEN EL LLUM MS AMABLE DEL MAT, COMPTANT NOMS AMB LA PROTECCI DE LA CAPA EXTERIOR DE LAMES DE FUSTA. A OEST PER CONTRA, O BE NO ES PLANTEGEN OBERTURES O ES COLLOQUEN DE FORMA ESVIAJADA AMB OBERTURES INTERNES, PERMETENT QUE LA LLUM PASSI NOMS A TRAVERS DESPAIS INTERSTICIALS. LES RESPECTIVES PROTECCIONS LUMNIQUES SADOPTEN EN ELS CASOS CONTRARIS.

EN SOTACOBERTA, UNA DOBLE CAPA DE PROTECCIONS, UNA INTERIOR CONTINUA ALS ESPAIS VISITABLES QUE UNIFORMITZA EL CONJUNT, I UNA SEGONA PER SOBRE ELS SISTEMES DE COBERTA. LES OBERTURES I AQUESTS SITEMES DE LAMES MAI COINCIDEIXEN, SINO QUE ES TRACTA DUNA CAPA DACABAMENT QUE RESPN A LES FUNCIONS DE REGULACI LUMNICA.

LESTRUCTURA DESTACA EN TOT MOMENT EN CONTRAST AMB ELS ACABAMENTS, FALSOS SOSTRES, I PAVIMENTS. EN BLANC, ES DIFERENCIA I DE LA RESTA I PERMET QUE ES LLEGEIXI UNA CERTA CONTINUITAT ESPAIAL.

ELYSE

TRES VOLUMS ESSENCIALS I TRES MATERIALITATS DIFERENCIADES LLIGADES A LES IDENTITATS I CONTINGUTS DE CADA INSTITUCI.

A LELYSE LA VOLUMETRIA PRISMTICA SALLARGA VERTICALMENT, LA PELL EN VIDRE DEIXA ENTREVEURE LES PERSONES, ELS VOLUMS EXPOSITIUS I ELS ELEMENTS NO FOTOSENSIBLES DINFORMACI O DIVULGACI, UN NIC ELEMENT FORA DELS ACCESOS EN PLANTA BAIXA, UNA FINESTRA QUADRADA, SAPROFITA DE LALTURA PER ENMARCAR EL PAISATGE, UNA VISTA TRIADA I PRECISA DINTRE DUN ENTORN QUE SENTRE LLEGREIX PERO QUE NO S EL CENTRE DE LA COMPOSICI EN ELLA MATEIXA, TOT I SER-NE PART IRRENUNCIABLE.

LA FOTOGRAFIA S AL SEU TEMPS UN INSTRUMENT QUE EXTRALIMITA LES POSSIBILITATS DE LA PERCEPCI I PERPETUA UN MOMENT. LESFOR DE PUJAR EN ALADA PER PERMETRE LA NOTORIETAT EXTERIOR DE LEDIFICI ES JUSTIFICA PER PODER ASSOLIR UN MARC VERS ELS ALPS I EL LLAC LEMAN. EL VIDRE, COM A MATERIAL DORIGEN DE QUANSEVOL IMATGE IMITA LULL HUM EN LA SEVA CAPACITAT DE CONDUR LA LLUM FINS A LINDRET DEL SEU CLICH. EL VIDRE NS LORIGEN I EL SUPORT DELS ELEMENTS EXPOSATS.

LAMPLITUT DE LESTRUCTURA I LESFOR DE SUPORTAR UNA FAANA PESANT I CONTNUA DE VIDRE SOBRE VOLADIUS GENEROSOS, S UNA ACTITUD QUE FORA LES POSSIBILITATS ESTRUCTURALS BSIQUES I LES QUALITATS DEL VIDRE COM A MATERIAL DE FAANA. LA JUSTIFICACI DAQUESTS DOS ESFOROS SOBREPASSEN LA NECESSITAT DUNA PELL DE PROTECCI O UN ENVOLCALL CLIMTIC. EN AQUEST EXERCICI SHA APOSTAT PER UNA VOLUMETRIA NETA I PRISMTICA QUE REDUEIX CADA ELEMENT COMPOSITIU A UN ESTAT ELEMENTAL, AMB UNA ACTITUD ESPAIAL I MATERIAL CLARAMENT ASSOCIABLE AMB LES QUALITATS I CARACTERSTIQUES DE CADA INSTITUCI. DAQUESTA MANERA, ES CERCA DONAR A TOTS TRES ELEMENTS UN MATEIX LLEGUATGE QUE ES VAL DE RECURSOS INEQUVOCS.

MUDAC

UN MUSEU DE DISSENY S UN SHOWCASE PER CONDICIONS DE VIDA IMAGINADES, IDEALITZADES, PORTADES A LESTAT DART I CREATIVITAT EL MN MODERN REQUEREIX CONSTANTMENT. NO OBSTANT, SEMPRE CONDICIONS DE VIDA INELUDIBLEMENT QUOTIDIANES I DOMSTIQUES.

LICONOGRAFIA QUE BASA AQUESTS ELEMENTS DS DIARI AMB ASPECES NOVEDOSOS, MATERIALS MODERNS I QUE EXPRESA AMB EL CONJUNT DIDEES UNS ESTANDARTS ESPECFICS ES REDUEIX AQUI A LA SEVA MNIMA EXPRESI. TRADICI I MODERNITAT ES TROBEN NO NOMS A LES COLLECCIONS DEL MUSEU SINO A LA VIDA DIARIA: LA MODERNITAT DEL CONTINGUT, DEL LLENGUATGE SIMPLISTA I QUASI INFANTIL ES I LA TRADICI ICONOGRFICA DE LA CASA.

AQUESTA CASA QUE A SUSSA, COM HO VAN SER LES PRIMERES CASES DELS GRANS MAESTRES DE LINTERNATIONAL STYLE, ENCARA ES CONCEP AMB COBERTA INCLINADA I MATERIALITATS TOVES.

LA FUSTA PER LA SEVA BANDA, FORA DEL SMIL DEL XALET DE MUNTANYA, VA MS ENLL DINS EL MN DEL DISSENY. LA FUSTA COM A PRIMERA TRIA PER MOBILIARI I ELEMENTS DECORATIUS, ACABATS, I ALTRES FUNCIONS REPRESSENTA DINSTRE LIMAGINARI COLLECTIU UNA ASSOCIACI LGICA AMB DOMESTICITAT. DIVERSES CAPES DE TRANS-PARNCIA ADMETEN LA LLUM A LINTERIOR DE FORMA ABUNDANT I DE CERTS ANGLES PERMETEN VEURE LINTERIOR A TRAVERS DE FINES LAMES DE FUSTA LOCAL, TOT MANTENINT EL CARCTER VOLUMTIC PUR I EL MATERIAL COM A EIXOS CENTRALS, INFORMACI TRIADA PER PRENDRE PART DUN PROJECTE COLLECTIU A LA PAR QUE INDIVIDUAL.

MCB-A

AL DISSENY DE EBV LA LECTURA QUE SHA DONAT DES DAQUEST EXCERCICI AL CONJUNT NO HA ESTAT IMPLCITA A CAP DOCUMENTACI O DECLARACI, NO OBSTANT AMB UN ASSAIG DASSIMILAR UNA LGICA COM AL CONJUNT SHA PRS AQUESTA INTERVENCI EN COMPTE COM A QUASI PART DEL PROJECTE GLOBAL.

AMB UNA MATERIALITAT I VOLUMETRIA TRAN MARCADES I EXTREMAMENT FORTES, ACTITUDS GAIRE LLUNYANES A LES ADOPTADES PER LESTUDI GUANYADOR DE LA PRIMERA FASE DISPERSARIEN LIDEA BASE DE LINTERVENCI DOFERIR UN ESPAI COM PER A TRES INSTITUCIONS MUSESTIQUES. NO OBSTANT REPRODUR DE FORMA MIMTICA LA TRIA DE MATERIALS, COLORS, FORMES I ALTRES ELEMENTS COMPOSITIUS NO ES VA CONSIDERAR COM UNA OPCI. DINTRE LES POSSIBILITATS ESTAVA INCLOURE ELS DOS MUSEUS A UN SOL EDIFICI BUSCANT ALTRES MITJANS PER DIFERENCIAR CADASCUN DELS DOS NOUS MUSEUS, TOT I AIX SHA VOLGUT PORTAR LEXCERCICI AL SEU EXTREM TERIC I DONAR UN LLOC MATERIAL PERO TAMB ICONOPLSTIC DINTRE LESPALANADA DELS ANTICS DIPSITS CFF A CADA ESCUNA DE LES INSTITUCIONS.

DINTRE AQUESTA LECTURA DUN MUSEU, UN MATERIAL I UNA GESTICU-LACI INTRNSTECA A CADA COLLECCI/BOCACI, EL MUSEU CANTON-AL DE BELLES ARTS I LA SEVA COLLECCI DART DELS SEGLES XVII, XVII I XIX REPRESENTA LA TRADICI. LA METERIALITAT PTREA DAQUEST SASIMILA COM LACTITUD PERDURABLE DAQUESTES TRADICIONS. LA LONGITUDINALITAT DEL MATEIX COM UN PROSECUCI TEMPORAL DE LES OBRES DINTRE DUN EXTENS PERIODE DE TEMPS. UNA BARRERA A LES VIES DEL TREN QUE A LA VEGADA AFAVOREIX LA DIRECCIONALITAT VERS ELS ALTRES DOS MUSEUS BEN ENFOCATS EN ARTS PRPIES DE FINALS DEL SEGLE XIX I SEGLES XX I XXI. LA FOTOGRAFIA I EL DISSENY COM A CULMINACI DAQUESTA SEQNCIA TEMPORAL SEXTEN EN ALTRES DUES FORMES INDEPENDENT DE FORMA QUASI DIAGRAMTICA.

LES CIRCULACIONS I ELS ESPAIS FUNCIONALS

A LINFORMACI GRFICA PRESENTADA A AQUESTA PLANXA VEIEM LES PLANTES MEZZANINA, QUARTA I CINQUENA DEL MUSEU FUNDACI DE LELYSE. TENIR TOTES LES PLANTES JUNTES DE FORMA PROGRESIVA, AJUDA A FER UNA LECTURA DE LA PROGRESI COMPOSITIVA ENTRE ELS ESPAIS SERVITS (ESPOSICIONS, SOCIAL, MEDIATECA, SALES MULTIFUNCIONALS) I SERVIDORS (CIRCULACIONS HORITZONTALS I VERTICALS, MAGATZEM, INSTALLACIONS, SANTARIS...)

ALS DOS DISSENYS PRINCIPALS, SENSE PRENDRE EN COMPTE LES FUNCIONS EN COM ACUMULADES A LA TOPOGRAFIA, S AQUESTA RELACI LA QUE DEFINEIX ELS ESPAIS. AQUESTA S DELIVERADAMENT COMPLEXA, PER RESEGUINT PATRONS FACIL DESCRIPTIBLES. A CADA PLANTA EL CIRCUIT DE CIRCULACI REP PETITES VARIACIONS MULTI-PLICANT ELS PUNTS DE VISTA QUE EL VISITANT S CAPA DE REBRE, ELS ESTATS LUMNICS, I ELS PUNTS DACCS ALS ESPAIS EXPOSITIUS.

LES SALES DEXPOSICIONS A LA SEVA VEGADA ES DESPLACEN PER PERMETRE AQUESTA FLEXIBILITAT I PER DEIXAR ESPAI A FUNCIONS COMPLEMENTRIES.

PLANTA MEZZANINA

LA DARRERA PLANTA DEL MUDAC I DARRERA PLANTA DELS ESPAIS EXPOSITIUS CENTRALS DE LELYSE, COINCIDEIX EN ALADA I EN TIPOLOGIA MARCANT UN ESPAI IMAGINARI EN COM ENTRE ELS DOS EDIFICIS. LESPAI EN DOBLE ALADA QUE ES GENERA A TOTS DOS ESDIFICIS NO REPRESENTA UNA ADAPTACI A LES NECESSITATS DE LES COLLEC-CIONS SINO UN EINA COMPOSITIVA QUE ADMET ELEMENTS TRIDIMEN-CIONALS QUE CARACTERITZIN LES FILOSOFIES I LES AMBICIONS DE CADA INSTITUCI. ES TRACTA DUNA EINA REPETIDA PER TRENCAR LA MONOTONIA DE LES PERCEPCIONS VOLUMTRIQUES REPETIDES A LA RESTA I PER AQUEST MATEIX FET, DONA LA POSIBILITAT DAUGMENTAR DESCALA I FER LECTURA TRANSVERSAL DELS ESPAIS.

A LELYSE, LA COMPOSICI ES CENTRA EN UN AMPLI MUR ON SESPERA ES REPRODUEIXI UNA IMATGE FOTOGRFICA ICONICA DE LEXPOSICI EN CURS, UN SEGUIT DELEMENTS DAQUEST CAIRE, O UNA PROJECCI. EL FET DENCARAR AQUEST ESPAI CONTRA UN ELEMENT VERTICAL BUIT DINFORMACI PER SE, RESPN AL FORMAT PLA DELS OBJECTES EXPOSATS A AQUEST MUSEU. LADMISI DE LLUM NATURAL, A TRAVERS DE LESPAI DE CIRCULACI PRICIPAL S LA DE LA PORTA DACCS A LA SALA A PLANTA TERCERCA, QUE NO ES PERCEP DE FORMA DIRECTA DES DE LA MEZZANINA, PER RUIXA AQUEST DUNA LLUM DISPRESA I FOCALITZADA, PEL QUE SESPERA QUE REBI UNA LUMINOSITAT ESPECIAL DINTRE EL CONJUNT. UNA SEGONA PLATATOR-MA FORA DELS ESPAIS EXPOSITIUS, SOBRE LA MEDIATECA/CENTRE DE DOCUMENTACI REP LNICA OBERTURA DE LEDIFICI BUSCANT LES VISTES VERS EL GRAN PAISATGE.

PEL QUE FA AL MUDAC, LESPAI EN DOBLE ALADA ENCARA A EST AMB LOBERTURA MS GENEROSA DEL VOLUM. AQUEST ESPAI REBRA DONCS UNA DE LES LUMINOSITATS NATURALS MS INTENSES, ADOPTANT TAMB CARACTERSTIQUES LUMNIQUES BEN DIFER-ENCIADES A LA RESTA. LATENCI NO ES CENTRA AL MUR, ON LES VISTES VERS LA PLACE DE LA GARE ESTAN TAMISADES DER LA PELL EXTERIOR, SINO A OBJECTES VOLUMTRICS. SESPERA QUE AQUEST ESPAI PERMETI QUE EL MUSEU PUGUI OPTAR PER EXPOSAR ELEMENTS DE FORMAT MAJOR AMB UNA ALADA LLIURE DE 9M I AMB UNA SUPER-FICIE DE 140M2. EL SOTACOBERTA DE LA PLANTA MEZZANINA OFEREIX UNA ALADA 6M AL SEU PUNT MS ALT TAMB ADMETENT PECES DE GRAN FORMAT, FINS ARA MAI EXPOSADES, PERO QUE REPRESENTARIEN UNA OFERTA INTERESANT EN EL FUTUR. AQUEST ESPAI CONFORMA SENS DUBTE LESPAI MS ICNIC DE LEDIFICI

PLANTA MEZZANINA MUDAC: CONTINGUTS

LA FORMA DE DISTRIBUR ELS CONTINGUTS A LEDIFICI NO FORMA PART DELS REQUERIMENTS DEL CONCURS. NO OBSTANT A AQUEST DISSENY ES PLANTEJA CERTA ESTRATIFICACI DELS CONTINGUTS. LA CAPACITAT DE LA PLANTA TERCERA DE COMUNICAR AMB LA PLANTA MENZZANINA GENERA EL DUBTE SI LES DUES SUPERFCIES HAURIEN DESTAR DEDICADES A LA MATEIXA EXPOSICI. EN REALITAT ES PLANTEGEN COM A ESPAIS DEPENDENTS, NO OBSTANT LACCS DES DE EL NUCLI PROTEGIT DE COMUNICACIONS VERTICLAS PERMET LACCS DE PERSONES DIRECTAMENT A AQUEST NIVELL, O BE DIRECTAMENT, O BE A TRAVERS DE LESPAI GALERIA ABANS ESMENTAT. AMB UNA SUPERFCIE DE 270M2 SERIA SUFICIENT PER ALLOTJAR EXPOSICIONS DE CONTINUTS ESPECFICS COM ARA LEXPOSICI DE JUNYA ISHIGAMI A ARC EN RVE, BORDEAUX (ILLUSTRADA A LIMATGE)

PLANTA MEZZANINA MUDAC: MATERIALS

LESQUEMA DE MATERIALS, QUE S CONSISTENT EN LA TOTALITAT DE LEDIFICI S EL MATEIX A AQUEST ESPAI AMB ALGUNA ACCENTUACI PRPIA DE LES DIMENSIONS DAQUESTA SALA EN REFERCIA AMB LA RESTA DE LEDIFICI.

ELS MURS PERIMETRALS BLANCS, EN PANELLS DE GUIX LAMINAT TRACTATS, ES DILLATEN A LES FAANES EST I OEST PER RESSEGUIR EL PERFIL DE LEDIFICI. AQUESTA MATERIALITAT ES REPRN ALS PASSADISSOS A SURD I NORD ALS MURS EXTREMS EN PENDENT. EL TERRA AUTONIVELLANT EN FORMIG RESINS POLLIT REFLECTEIX DE MANERA SINUOSA I MPRESISA ELS ELEMENTS REPRTITS SOBRE LA SUPERFCIE DE LA SALA, PERSONES I EXPOSICIONS. EL SOSTRE EN LAMES FINES I COMPACTES DAVET ROIG SEXTENEN FINS ALS LIMITS DE LEDIFICI UNIFICANT LESPAI I FENT-NE DE TOT I APORTANT DISCRESI A LES OBERTURES I CANVIS DE NIVELL.

PLANTA MEZZANINA MUDAC: LLUM

TRES GENEROSOS PUNTS DADMISI DE LLUM REPARTITS A LA PELL DE LEDIFICI A TRES PUNTS ESTRATGICS MARQUEN DE FORMA BEN DIFERENCIADA ELS PUNTS DATENCI VERS LES COLLECCIONS I ELS ACCESOS. A NORD, UN ESPAI VIDRIAT MOLT AMPLI EN FAANA I EN COBERTA OFEREIXEN UNA ENORME FONT DE LLUM NATURAL QUE CONTRASTA AMB LINTERIOR DE LESPAI PRINCIPAL DEXPOSICIONS. DES DAQUESTA GALERIA SACCEDEIX A LA SUPERFCIE DEXPOSICIONS QUE REP UN SEGON PUNT DE LLUM AL COSTAT SUD DE LA COBERTA A DUES AIGES. UN GENERS TRAGALLUM QUE ES TROBA OPACAT PER LES SUCCESIVES CAPES DE PROTECCI, ADEMTENT UNA PORCI MOLT DIFUSA DE LLUM INDIRECTA QUE BANYA EL RAC MS ALLUNYAT DE LA SALA ALS ALTRES DOS ACCESOS LUMNICS. FINALMENT A EST, LA JA MENCIONADA OBERTURA DE DOBLE ESPAI VERS LA PLANTA TERCERA QUE COMPARTEIX LA SEVA LLUM AMB LA PLANTA INFERIOR I SERVEIX COM A PUNT DE REFERNCIA ENTRE ELS DOS ESPAIS, PODENT-SE PERCEBRE DES DE LEXTERIOR EN ACCEDIR EL CONJUNT DES DE LA PLAA DE LESTACI DE TRENS.

LESPAI PBLIC I CONNEXIONS AMB LENTORN

A LIMATGE ES MOSTRE UNA VISTA AERIA DES DE LALTRE COSTAT DE LES VISTES, DES DEL PROJECTAT PER SSER DERRUT HOSTAL DE LA GARE.

DES DAQUI ES VOL EVIDENCIAR LA PROXIMITAT QUE EXISTEIX ENTRE LESPAI DE PLAA PROJECTAT PER LACABAMENT DEL PASSEIG DES DE LESTACI DE TRENS I ES PLANTEJA UNA FUTURA INTERVENCI EN LA QUAL ELS ESPAIS INTER-SITICALS ENTRE EDIFICIS, ACTUALMENT DE CAIRE PRIVATIU, POGUIN ESDEVENIR EN UN FUTUR I AMB LINICIATIVA PBLICA AL CENTRE, PASSATGES VERDS QUE FACILITIN / TORNIN MS ATRACTIUS ELS ACCESOS AL SOLAR DES DE LA RUE DE VILLARDS. AQUESTA TRANSVERSALITAT DOTARA DE MS RELLEVNCIA I S ALS ESPAIS PLANTEJATS AL NIVELL SUPERIOR SOBRE ELS ESPAIS A USOS COMPLEMENTARIS I DONARIA UN SENTIT DIRECTE A LACCS PERPENDICULAR VERS LESPLANADA DE MONTBENON. DINTRE DAQUESTES ESPLANADES, PLANT-EJADES DENTRADA COM A REDUCTES QUASI INTIMISTES PER LA PROXIMITAT A LA BARRERA DHABITATGES/PROPIERTAT PRIVADA QUE HI HA AVUI EN DIA, HI HA LESPAI DE TALLER PER A ARTISTES CONVIDATS.

PER LA SEVA BANDA, UNALTRE EIX VERD COMENA DARRERA LELYSE, PLANTEJAT COM A UN ESPAI DE DESCANS I DE REFLEXI, NO FOROSAMEMT LLIGAT A LES FUNCIONS DELS MUSEUS O LES FUNDACIONS. ES TRACTA DUN ESPAI VERD DUNALTRA DIMENSI I CARACTERSTIQUES, MENYS COM A PAS ATRACTIU, I MS COM A BARRERA FUNCIONAL ENTRE UNA I ALTRA FUNCI (LA MUSESTICA I LA RESIDENCIAL).

COM A BARRERA ENTRE LES VIES DEL TREN I LA PLAA CENTRAL COMPARTIDA PER LES DUES EDIFICACIONS CENTRALS DE LA PROPOSTA, UN CANVI DE NIVELL DE 1M DALADA, UNA POSSIBLE BARRERA VEGETAL I UN PAVELL VIDRIAT TRANSLCID/OPAC A LIMATGE DE LELYSE PER DOTAR DE FUNCIONALITAT AQUEST EXTREM MS DUR A SOLUCIONAR. A AQUEST PAVELL ES PLANTEJA INCORPORAR UN ESPAI DE GUARDERIA PELS NENS I UN ESPAI DESBARJO/BAR PER ALS VISITANTS. SESPERA ALESHORES NO LIMITAR LS DE LESPAI A SITUACIONS PECULIARS O ESDEVENIMENTS, SINO ATREURE AIX ELS FLUXES DE PERSONES EN TOTES DIRECCIONS. DE SUD A NORD AMB LACCS I AQUESTS PAVELLONS FUNCIONALS, DEST A OUEST AMB ELS FLUXES CENTRALS ALLARGANT-LOS FINS AL PARC A FINAL DE LINTERVENCI. AIX SESPERA DOTAR DE SENTIT TOTES LES POSSIBILITATS DE DESPLAAMENT I CREAR INTERACCIONS MS COMPLEXES.

CO

M V

IUR

E E

L N

OU

MU

DA

C

EL M

UDAC

COM

A IN

STIT

UCI

VOL

SER

AM

IGAB

LE, P

LURA

L, D

INM

ICAI

CAP

A

DAT

REUR

E LA

TENC

I D

E P

BLIC

S DI

VERS

OS T

ANT

ENTE

SOS

COM

A P

BLI

C EN

GE

NERA

L. E

XPOS

ICIO

NS D

INTE

RESO

S TR

ANSV

ERSA

LS, P

ER P

BLI

CS M

S JO

VES,

DE

CAR

CTE

R HI

STR

IC I

DE R

EFLE

XI

CULT

URAL

, O F

INS

I TOT

DE

CAIR

E ER

TIC

HAN

EST

AT O

RGAN

ITZA

DES

AL M

USEU

POS

ANT-

LO S

OVIN

T AL

CEN

TRE

DE C

ONVE

RSES

ALS

HAB

ITAN

TS D

E LA

CIU

TAT.

DEIX

AR-S

E SO

RPRE

NDRE

PEL

S SE

US P

OLIF

ACT

ICS

CONT

INGU

TS I

DISF

RU-

TAR-

NE E

N BO

NA C

OMPA

NYIA

VOL

EN S

ER F

ILOS

OFIE

S QU

E LE

DIFI

CI P

LANT

EJAT

AC

CENT

U. U

N VO

LUM

DE

FORM

A AM

IGAB

LE I

COM

PREH

ENSI

BLE

PER

TOTS

ELS

P

BLIC

S, A

MB

UNA

MAT

ERIA

LITA

T AM

ABLE

, AM

B ES

PAIS

DE

FCI

L LE

CTUR

A I

DIM

ENSI

ONS

DOM

STI

QUES

... T

OT E

STA

ENCA

RAT

A AQ

UEST

A FO

RMA

DE S

ER

DIVE

RTID

A, A

MIG

ABLE

I PR

OPER

A.

LES

AS

PIR

AC

ION

S D

EL

NO

U E

LYS

E

EL M

USEU

CAN

TONA

L DE

FOT

OGRA

FIA,

LE

LYS

E, V

OL E

SDEV

ENIR

LIN

STIT

UCI

IN

TERN

ACIO

NAL

DE R

EFER

NCI

A PE

L QU

E FA

A F

OTOG

RAFI

A, P

ER D

AVAN

T D

INST

ITUC

IONS

LOC

ALIT

ZADE

S A

GRAN

S CA

PITA

LS IN

TERN

ACIO

NALS

I DE

M

OLT

SSIM

A IN

FLU

NCIA

. ES

TRAC

TA D

UNA

AM

BICI

AG

OSSA

RADA

PER

O NO

GEN

S FO

RA D

E LL

OC.

EL M

USEU

I LA

FUN

DACI

CO

MPT

A AM

B UN

A DE

LES

COL

LEC

CION

S ES

PECI

AL-

ITZA

DA D

E CL

ICH

S HI

STR

ICS

MS

NOM

BROS

ES D

EL M

N, C

OLL

ECCI

ONS

RELL

EVAN

TS C

OM E

LS A

RXIU

S CH

APLI

N O

LARX

IU R

EN

BURR

I. AM

B LA

DEQU

A-DA

PRO

JECC

I IN

TERN

ACIO

NAL,

ELS

BON

S SI

STEM

ES D

E CO

NSER

VACI

I C

ON-

TINU

ANT

LA T

RAJE

CTR

IA A

CTUA

L DE

NOM

BROS

ES I

IMPO

RTAN

TS C

OLL

ABOR

A-CI

ONS

INTE

RNAC

IONA

LS, A

QUES

T AR

A M

USEU

LOC

AL T

E BO

NES

OPOR

TUNI

TATS

DE

COB

RAR

RENO

M A

L M

N D

E LA

FOT

OGRA

FIA

EN P

OC T

EMPS

. UN

EDI

FICI

DE

GRAN

ICON

ICIT

AT I

RELL

EVN

CIA,

UN

CAR

CTER

SOR

BI I

MOD

ERN

I QUA

LITA

T ES

PAIA

L I D

ACA

BATS

ASS

EGUR

ARA

A AQ

UEST

A AM

BICI

OSA

INST

ITUC

I U

N SU

PORT

FS

IC D

E QU

ALIT

AT P

ER A

COM

PANY

AR-L

A M

OLTS

ANY

S EN

AQU

EST

CREI

XEM

ENT

I FER

-NE

LORG

ULL.