Pesca Recreativa Cap de Creus 2010

2

Impacte ambiental i característiques socioeconòmiques de la pesca

recreativa al Parc Natural de Cap de Creus

Toni Font1 & Josep Lloret2

Universitat de Girona 1 [email protected] 2 [email protected]

Desembre 2010

3

ÍNDEX

Pàgina Introducció 4

Materials i mètodes 6

Resultats 14

Discussió i conclusions 44

Bibliografia 50

4

1. INTRODUCCIÓ

La pesca recreativa és una de les activitats d’oci més practicades a les zones

costaneres de tot el món, la qual cosa implica un gran número de gent i conseqüentment

un esforç de pesca elevat (Cowx, 2002; Pitcher i Hollingworth, 2002; Westera et al.,

2003; Lawerence 2005, ). La pesca comercial i recreativa poden tenir efectes ecològics

similars sobre les poblacions de peixos (McPhee et al., 2002; Coleman et al., 2004;

Cooke i Cowx, 2004, 2006; Lewin et al., 2006; Rangel i Erzini, 2007). Els impactes tan

es produeixen sobre espècies explotades com sobre els ecosistemes aquàtics. Les causes

que han conduït a la situació actual de les pesqueries globals són força similars entre els

sectors de pesca comercial i recreativa (Lewin et al, 2006; Cooke and Cowx, 2006). No

obstant això, les pesqueries marines recreatives no són controlades ni estudiades amb la

mateixa intensitat que les pesqueries comercials. Amb tot, com que la preocupació sobre

la sobrepesca ha crescut en els darrers anys, cada cop es dona més importància a l’estudi

de l’impacte de la pesca recreativa sobre els recursos marins (veure per exemple

National Research Council, 1999, 2006; Lucy i Studholme, 2002; Coleman et al., 2004).

Aquest fet està comportant a la necessitat de realitzar nous estudis utilitzant noves

tècniques de mostreig que són diferents a les utilitzades per a mostrejar les pesqueries

comercials (Pitcher i Hollingworth, 2002; National Research Council, 2006).

A la mar Mediterrània, la pesca recreativa és particularment important, ja que

representa més del 10% de la producció total de les pesqueries (EU, 2004). Malgrat la

seva importància existeixen pocs estudis basats en las pesca recreativa en aquesta mar

(veure e.g. Coll et al., 1999, 2004; Morales-Nin et al., 2004, 2005). L’impacte de la

pesca recreativa sobre la fauna costera pot ser particularment considerable en àrees

protegides (MPAs), on s’ha incrementat el número de visitants que pesquen per lleure

(Cooke et al., 2006).

El Parc Natural del Cap de Creus, creat el 1998 i gestionat pel Departament de

Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, s’emplaça al Nord-oest de la mar

Mediterrània, al Sud-oest del Golf de Lleó. El Parc comprèn part de la costa rocosa dels

Pirineus orientals de Catalunya. El Parc té 3056 ha de mar prop de 10000 ha de terra, i

inclou 4 municipis litorals (Roses, Cadaqués, El Port de la Selva i Llançà) i 4 municipis

interiors. El clima es caracteritza per la presència d’un vent sec i fred, que s’anomena

Tramuntana, que provoca la barreja i enriquiment d’aigües en el Golf de Lleó. Les

condicions oceanogràfiques estan molt influenciades per la presència del corrent del

nord o el corrent Liguro-provençal, que aporta nutrients del riu Roine.

5

A Catalunya, on la pesca esportiva és una activitat important (Soliva, 2006), es

necessita una llicència de pesca recreativa per poder pescar. A més, la legislació vigent

limita tant l’esforç de pesca (número d’aparells) com la captura diària, i estipula talles

mínimes i èpoques de veda de certes espècies. A més, dins de la legislació vigent no es

permet als pescadors esportius utilitzar aparells professionals, com els les soltes i el

palangre, i només uns determinats animals poden ser capturats: peixos, cefalòpodes i

garotes. També hi han restriccions específiques per pescar al Parc Natural de Cap de

Creus, on la pesca submarina (amb fusell o arpó) està prohibida a les reserves naturals

parcials. A més, totes les activitats, amb l’excepció de les realitzades per finalitats

científiques, estan prohibides a la reserva integral. No obstant, no sempre se segueixen

aquestes normes. En altres llocs s’ha pogut observar que les normes dissenyades per

evitar la sobreexplotació poden fracassar (Post et al., 2003).

Els estudis que hem portat a terme sobre la pesca recreativa al Parc Natural del

Cap de Creus han recollit informació sobre els diferents mètodes de pesca recreativa i

les seves variants al llarg dels següents anys: el 2006 i 2009, pesca des d’una

embarcació; el 2007, pesca submarina; i el 2007 i 2009, pesca des de les roques.

Aquests estudis tenen com a objectiu determinar l’impacte biològic i la importància

econòmica i social de la pesca recreativa en aquesta zona marina protegida. Tots ells els

ha portat a terme la Universitat de Girona. Els estudis de pesca des d’una embarcació i

pesca submarina han estat finançats pel projecte europeu MEDPAN (Interreg IIIC)

mentre que el de pesca des de les roques ha estat finançat pel Parc Natural de Cap de

Creus. Els resultats proporcionen informació sobre una gran varietat de tòpics d’interès

als gestors de l’àrea marina protegida ja que informen sobre els impactes

socioeconòmics i mediambientals de la pesca recreativa al Parc. Tot això pot ser utilitzat

per avaluar la pressió de la pesca recreativa sobre els recursos marins del Parc i també

per determinar la contribució econòmica dels pescadors als municipis del Parc. Així, els

resultats pretenen contribuir al coneixement de la pressió actual de la pesca recreativa

sobre els recursos pesquers costaners del Cap de Creus, i al mateix temps donar

informació sobre els aspectes socioeconòmics lligats a aquesta activitat de lleure

(Gartside et al., 1999, Sutinen and Johnston, 2003, Coleman et al., 2004).

Aquest informe resumeix els principals resultats de tots aquests estudis realitzats des del

2006. Per una informació més detallada cal recórrer als informes que té a disposició el

6

Parc Natural de Cap de Creus i als articles publicats en revistes internacionals (Font,

2007; Lloret et al2008a, b).

2. MATERIALS I MÈTODES

Els mètodes que es poden utilitzar per realitzar la recol·lecció de les dades referents a la

pesca recreativa són diversos. Lockwood et al. (2000) en recull les tipologies següents:

• Aerial-access: mitjançant una avioneta es censa el nombre de pescadors de cada

tram que es vol mostrejar, mentre un entrevistador realitza enquestes als

pescadors un cop han finalitzat la jornada de pesca.

• Aerial-roving: mitjançant una avioneta es censa el nombre de pescadors de cada

tram que es vol mostrejar mentre l’entrevistador realitza les enquestes in-situ (en

el mateix lloc de pesca), i per tant les dades seran incompletes, ja que no es

tindrà en compte tota la jornada de pesca.

• Roving-access: quan només l’entrevistador és qui fa el cens de pescadors i

realitza les enquestes un cop el pescador ha acabat la jornada de pesca

(“entrevista completa”).

• Roving-roving: quan només l’entrevistador fa el cens de pescadors i al mateix

temps realitza les enquestes in-situ en el mateix lloc de pesca (“entrevista

incompleta”, perquè no es té en compte la jornada completa de pesca).

• Enquestes per correu o telefòniques: quan es fan enquestes als pescadors per

correu o per telèfon.

Les enquestes fetes per l’entrevistador poden ser a pescadors individuals o a grups de

pescadors.

En els nostres estudis, s’ha desestimat la opció de realitzar les enquestes via correu o

telèfon donat el gran biaix que poden donar els resultats (impossibilitat de mesurar les

captures i la seva identificació, de quantificar les captures tornades al mar, biaixos en les

respostes dels pescadors, subestima de la cobertura geogràfica degut a l’augment en la

utilització de telèfons mòbils, baix percentatge de resposta i alt percentatge de

destinataris que no són pescadors, i perquè no es té informació de contacte dels

7

pescadors que pesquen al parc en no existir cap llicència específica per a pescar dins el

parc).

Per motius estrictament econòmics no ha estat possible realitzar els dos primers

mètodes que impliquen una avioneta per realitzar el mostreig. El mètode roving-access,

que implicava realitzar l’enquesta un cop acabada la jornada de pesca, resultava massa

complicat donada la gran diversitat de punts d’entrada i sortida al parc dels pescadors i

per tant de poder trobar i abordar als pescadors en el moment de marxar o un cop ja eren

a les seves destinacions. S’ha optat doncs per realitzar els censos i enquestes a través

d’un entrevistador in-situ (en el mateix lloc de pesca i mentre encara estan realitzant

aquesta activitat) o mètode roving-roving. Aquest mètode permet abordar al pescador i

confirmar les espècies que han capturat, l’esquer que utilitzen, si pesca o no en

companyia, si el número de canyes és el legalment establert (màxim dos per pescador),

etc., tot i que s’ha d’acabar confiant en el que els pescadors et diuen. Cal tenir en

compte però que amb aquest mètode existeix un biaix per la falta de dades referents a la

sortida completa de pesca.

Per a obtenir una estimació del total de pescadors a l’any, s’ha suposat que la majoria de

pescadors entrevistats en un any constitueixen el gruix anual de pescadors existents a la

zona.

2.1 Caracterització de la pesca recreativa

Pesca des d’una embarcació (2006 i 2009)

L’estudi va ser realitzat durant l’estiu de 2006 (1 Juliol 2006 - 30 setembre 2006),

mitjançant dues embarcacions i dues persones que van cobrir tota la zona de l’àrea

marina protegida de Cap de Creus. Els mostrejos van ser realitzats entre les 8:00 h i les

20:00 h, principalment els caps de setmana. Es varen fer preguntes als pescadors

recreatius que estaven pescant per determinar els aspectes socioeconòmics i per avaluar

les captures, les talles i l’esforç de pesca. En total es van fer 41 sortides (dies) a mar,

que representa unes 200 hores, en les quals es va entrevistar un total de 448 pescadors.

De tots els pescadors entrevistats, només el 2% es va negar a ensenyar-nos la seva

captura o no ens la van deixar mesurar.

8

Posteriorment, el 2009 (de l’abril al desembre), es va realitzar un nou seguiment del que

es mostren també els resultats, tot i que només al llarg del sector sud del Parc Natural i

amb una única persona i embarcació. Es va seguir la mateixa metodologia de mostreig

que en el 2006 i en total es van realitzar 56 sortides a mar amb un total de 230 hores,

291 enquestes realitzades i de 649 pescadors.

Pesca amb curricà des d’una embarcació

Pesca submarina (2007)

Aquest estudi es va portar a terme amb la col·laboració de pescadors submarins durant

la primavera, estiu i tardor (1 de maig- 15 d’octubre) del 2007 per dos observadors

locals que recollien dades de les captures i entrevistaven a pescadors submarins que

havien sortit a pescar (a mar o quan arribaven a port). S’han obtingut detalls específics

de les seves captures, esforç de pesca i aspectes socioeconòmics. Degut a que la majoria

de pescadors entrevistats eren coneguts dels observadors locals, no es pot assumir que

fossin la totalitat dels pescadors que pesquen a la zona. En total varen ser entrevistats e

65 pescadors submarins, que normalment pesquen per tota la costa del Cap de Creus,

inclòs a les reserves naturals parcials, on la pesca amb fusell està prohibida.

9

Pescador submarí

Pesca des de les roques (2007 i 2009)

Durant l’estiu del 2007 (juliol i agost) es va realitzar el primer estudi sobre aquest tipus

de pesca, per recollir informació dels aspectes socioeconòmics. L’entrevistador va

realitzar 16 i 18 sortides (juliol i agost respectivament). Durant la primavera, l’estiu i la

tardor del 2009 es va realitzar un segon estudi amb la intenció de recollir dades de

caràcter majoritàriament biològic. L’entrevistador realitzava aleshores sortides a peu 4 ò

5 cops al mes a les diferents zones on la concentració de pescadors solia ser més

elevada. La pràctica totalitat de les sortides es van realitzar als matins entre les 9h i les

15h. En total, es varen efectuar 84 i 191 enquestes (2007 i 2009 respectivament).

Aproximadament un 5% dels pescadors no van poder ser entrevistats donada la

impossibilitat d’accés al punt de pesca i només un 1% van refusar contestar les

preguntes. També es va avaluar els diferents tipus d’esquer que utilitzaven els pescadors

de roca. A més, consultant els venedors locals d’esquers marins (botigues de pesca) i els

distribuïdors nacionals, i la informació publicada del mercat d’esquers de tot el món

(per exemple Olive, 1993; 1994), es determinava la procedència dels esquers.

Esquers: durant l’estudi de la pesca de les roques de 2007 i 2009, es va avaluar també

el tipus d’esquer utilitzat pels pescadors. A més, es va estudiar l’origen de l’esquer

consultant a les botigues locals d’articles de pesca (on es ven l’esquer) i alguns

majoristes que comercialitzen esquers a l’engrós, així com alguns informes de sobre el

10

comerç internacionals d’esquers (Choi, 1985; Olive, 1993; 1994; Ha et al., 2007; SAC

2010; Fidalgo-Costa et al., 2006).

Pescador pescant des de les roques

2.2 Informació recollida

2.2.1 Aspectes socioeconòmics comuns als tres mètodes de pesca

• Sexe (home/dona)

• Edat

• Nacionalitat i lloc de residència. L’estudi va incloure residents i no-residents per

conèixer el perfil dels pescadors. Els residents van ser definits com a pescadors

que viuen a un dels quatre municipis litorals del Parc Natural (Roses, Llaçà, Port

de la Selva i Cadaqués) mentre que els no-residents van ser definits com a

visitants procedents d’altres municipis de Catalunya, Espanya o de l’estranger.

• Pels no residents es va preguntar el municipi de residència i el lloc d’allotjament

• Esforç de pesca (mesos / any, dies / mes, hores / dia).

• Freqüència de pesca (mesos a l’any, dies al mes, hores al dia)

11

• Despeses (aproximades) anuals del pescador. Aquestes despeses consisteixen en

béns i serveis directament relacionats a les activitats de pesca, com per exemple

gasoil per les embarcacions i subministres de pesca (esquer, aparells, etc.)

2.2.2 Aspectes socioeconòmics específics de la pesca des de les roques

• Anys d’experiència

• Professió

• Pesca sol o acompanyat

• Motiu de la pesca (esport, entreteniment, etc)

• Llicència (anys i cost)

• Accessibilitat a informació sobre llocs de pesca i talles mínimes

• Despeses diàries en ormeigs de pesca (fil, ploms, esquer, etc)

• Inversió inicial en material de pesca (canyes, carrets, maletí, etc)

• Municipi on es realitzen aquestes despeses

• En un context hipotètic, quina taxa estarien disposats a pagar els pescadors per

poder continuar pescant en aquesta reserva marina, invertits en el manteniment

de la qualitat del medi natural i augmentant la vigilància

2.2.3 Informació sobre l’activitat pesquera comuna als tres tipus de pesca

• Data, dia, hora.

• Sector del parc (nord, sud o est) i zona de pesca (reserva natural parcial, parc

natural)

• Condicions meteorològiques (condicions de la mar i del vent)

• Duració de la pesca (hores)

• Aparells de pesca.

• Número total de canyes.

• Número total d’hams.

• Lloc des d’on es realitzava la pesca (des de la costa o des d’una embarcació)

• Espècies capturades.

• Número d’individus capturats per espècie.

• Esquer utilitzat (tipus i lloc d’origen)

• Talla dels individus capturats (talla total), de les espècies seleccionades. En la

pesca des de la costa i la pesca des d’embarcació no es tenen en compte el

12

possible efecte de la mida de l’ham, ni la profunditat sobre la talla del peix, ja

que l’estudi realitzat a la reserva marina veïna de Banyuls – Cerbere (Dubreul

and Rat, 2005) va revelar una baixa correlació entre aquestes variables.

• Índex de vulnerabilitat (IV) de cada espècie obtinguts de Cheung et al. (2005,

2007). Varia entre 1 i 100, on 100 és el valor de màxima vulnerabilitat

(potencial reproductor baix, creixement lent, longevitat alta, entre altres factors)

• Nivell tròfic (TL) de cada espècie. Els valors s’han obtingut a partir de la base

de dades www.fishbase.org. Els valors més elevats (propers a 5) són per a

espècies carnívores i els valors més baixos (propers a 2-3) són per a espècies

herbívores i detritívores.

• Pes de la captura (per espècie, en g). El pes total de la captura va ser calculat

utilitzant les relacions talla-pes de les espècies a partir de la base de dades

www.fishbase.org . Els paràmetres d’aquestes relacions apareixen en la Taula 1.

• Captura per unitat d’esforç (CPUE) expressat com a g / ham / hora de pesca ( o

g/hora per la pesca submarina ja que cada pescador només porta un arpó).

Taula 1. Espècies capturades amb els diferents mètodes (PE: pesca des de l’embarcació, PS: pesca

submarina, PR: pesca des de les roques); a i b són els paràmetres de la relació talla-pes

Espècie a b PE PS PR

Anthias anthias 0.0242 2.6610 X

Belone belone 0.0006 3.1780 X

Boops boops 0.0145 3.0000 X X

Chromis chromis 0.0299 2.7930 X

Conger coger 0.0005 3.2250 X X

Coris julis 0.0069 3.0310 X X

Coryphaena hippurus 0.0380 2.7800 X

Dentex (Dentex) dentex 0.0110 3.0600 X X X

Dicentrarchus labrax 0.0079 3.0800 X X

Diplodus anularis 0.0148 3.0360 X X

Diplodus cervinus cervinus 0.0116 3.1400 X X

Diplodus puntazzo 0.0260 3.5800 X X

Diplodus sargus sargus 0.0097 3.1230 X X X

Diplodus vulgaris 0.0240 3.0000 X X X

Epinephelus marginatus 0.0091 3.1149 X X

Helicolenus dactylopterus dactylopterus 0.0104 3.1440 X

Mola mola 0.0454 3.0500 X

13

Mugil cephalus 0.00717 2.9510 X

Mullus surmuletus 0.0082 3.0900 X X

Muraena helena 0.0005 3.3220 X X

Labrus bimaculatus 0.005 3.2570 X

Labrus merula 0.0109 3.2980 X

Labrus viridis 0.0144 3.0120 X

Oblada melanura 0.0088 3.1230 X X

Pagellus acarne 0.0086 3.1310 X

Pagellus erythrinus 0.0150 3.0000 X X

Pagrus pagrus 0.0152 3.0050 X X

Phycis Phycis 0.0070 3.1690 X X X

Sarda sarda 0.0051 3.1800 X

Sardinela aurita 0.0068 2.99 X

Sarpa salpa 0.0134 2.9780 X X

Sciaena umbra 0.0352 3.0480 X

Scomber scomber 0.0067 3.125 X

Scomber japonicus 0.0039 3.3619 X

Scorpaena notata 0.0191 2.9800 X

Scorpaena porcus 0.0176 3.0000 X

Scorpaena scrofa 0.0313 2.8030 X X X

Seriola dumerilii 0,0351 2.830

X

Serranus cabrilla 0.0187 2.8050 X X

Serranus scriba 0.0137 2.9710 X X

Sparus aurata 0.0153 2.9960 X X X

Sphyraena sphyraena 0.0049 3.0100 X X

Spicara maena 0.054 3.262 X

Spicara smaris 0.0065 3.1260 X

Spondyliosoma cantharus 0.0151 3.0230 X X

Symphodus cinereus 0.0033 3.5210 X

Symphodus mediterraneus 0.0144 3.0120 X X X

Symphodus ocellatus 0.0091 3.1710 X

Symphodus roissali 0.0350 2.670 X

Symphodus tinca 0.0290 2.7950 X X X

Synodus saurus 0.0040 3.1900 X

Thunnus alalunga 0.0214 2.9740 X

Trachinotus ovatus 0.0022 2.7300 X

Trachinus araneus 0.0285 2.662 X

Trachinus draco 0.0074 2.9300 X

14

Trachurus mediterraneus 0.0122 2.9080 X

Trisopterus luscus 0.0120 3.0490 X

Uranoscopus scaber 0.0170 3.0300 X

Cal dir finalment que, per la complexitat del treball, no tots els paràmetres han estat

avaluats en totes les modalitats de pesca recreativa. Així per exemple, el tipus d’esquer

només s’ha avaluat per la pesca des de les roques

3. RESULTATS

3.1 Descripció de les tècniques de pesca utilitzades

La pesca recreativa és una activitat naùticoesportiva molt practicada a les aigües del

Parc Natural de Cap de Creus. Els pescadors utilitzen diferents tècniques de pesca que a

continuació es descriuen :

3.1.1. Pesca des d’una embarcació:

• Pesca de fons amb canya: es sol realitzar amb canyes a carret normalment

curtes i lleugeres. S’utilitzen 1-3 hams i un plom que variarà en pes segons la

profunditat i el tipus de captura. Solen ser espècies demersals de fons de roca.

Cal esmentar que variables com la mida dels hams i l’esquer utilitzat, hi tenen

molt a veure pel que fa les espècies capturades. Entre les espècies que hom

intenta capturar hi ha el Serranus cabrilla, Coris julis, Pagrus pagrus,

Spondyliosoma cantharus, juntament amb altres espàrids i làbrids.

Cameta amb tres hams petits (nº 4) i plom de 100 grams per pescar a fons.

15

• Pesca de fons amb volantí o fluixa: que consisteix en una línia de niló

enrotllada en suro amb una cameta al final de 1-3 hams i plom.

“Volantí” o “fluixa” amb cameta per pescar a fons.

• Pesca a fons d’orada (Sparus aurata) a “la pedra”: és un mètode molt utilitzat

a la costa francesa i que, de tant en tant, també es pot trobar al Cap de Creus.

Consisteix en agafar una pedra i mitjançant un elàstic es fixa un musclo obert i

on anirà enganxat l’ham.

Mesura d’una orada amb l’ictiòmetre

• Pesca a mitges aigües grumejant: es una pesca molt practicada en els límits del

Parc Natural de Cap de Creus, entre el mes de setembre fins desembre

aproximadament, quan s’intenta capturar bonítol (Sarda sarda) i bis (Scomber

japonicus). El vaixell es deixa a la deriva i es grumeja (aboca a mar)

constantment sardina a fi d’atreure el bonítol i el bis. A cada canya s’hi posa un

ham i s’esca una sardina sencera.

16

Un bonítol acabat de capturar

• Pesca a mitges aigües amb el curricà: és un mètode de pesca que es realitza

amb la barca en moviment a poca velocitat. Es llancen dues o més línies (que

poden ser canyes o volantins), i a l’extrem de cada una s’hi lliga una rapala

(“peixet” que pot ser tant de vinil, de plàstic o de metall), un peix viu o un

calamar prèviament pescats amb un altre mètode (és comú utilitzar Trachurus

spp). Per tant, va arrossegant-se l’esquer amb el moviment de l’embarcació.

Depenent de la captura que es vol realitzar, la velocitat i el tipus d’esquer

canviaran.

Canya sòlida amb carret de tambor per la pesca al curricà amb rapala i robadores.

17

• Potera: Un altre art comú a la zona per a la pesca a mitges aigües, tot i què no

s’ha detectat dins el parc ni en els límits, és la pesca de la sèpia (Sepia

officinalis), el calamar (Loligo vulgaris) i el pop roquer (Octopus vulgaris) amb

potera. En canvi, aquest art s’utilitza al Golf de Roses de manera habitual. La

potera consisteix en una peça de metall (o un peixet de colors en el segon cas)

que porta en un extrem una corona d’hams.

Rodet de fil amb “poteres” i plom.

• Jigging: és una modalitat relativament nova que consisteix en una canya amb

carret, resistent, llarga i flexible amb un esquer de plom en forma de peixet amb

tonalitats i pesos molt diversos. Es pesca amb la barca parada i a la deriva i

bàsicament consisteix en fer moure el peixet partint des del fons i pujant cap a la

superfície. Exemples d’espècies més desitjades amb el jigging són la palomida

(Seriola dumerili), el bonítol (Sarda sarda), el déntol (Dentex dentex) i el pagre

(Pagrus pagrus)

“Jigs” sense l’ham incorporat. Canya de jigging amb jig, ham i filament trenat.

18

• Spinning: a diferència del curricà, aquesta modalitat es fa amb la barca parada.

S’utilitza una canya molt lleugera amb una rapala (peixet artificial) a l’extrem de

la línia. S’intenta capturar sobretot bonítol (Sarda sarda) i melva (Auxis rochei).

peixets o rapales per spinning amb les robadores. canya amb carret per spinning.

3.1.2 La pesca des de les roques.

• Pesca de fons: es sol realitzar amb canyes de diferent mida amb carret, on les

més petites s’utilitzen per a intentar capturar espècies de fons de roca de mida

petita (Coris julis, Serranus cabrilla, entre altres), i les més grans per a espècies

de fons de roca de mida més gran com Dentex dentex o Epinephelus marginatus.

S’utilitzen normalment 1-3 hams i un plom. També es pot pescar amb un volantí

o fluixa enlloc d’una canya, i que consisteix en una línia de niló enrotllada en

suro amb una cameta al final de 1-3 hams i plom.

• Fitora: consisteix en un pal o canya generalment de fusta, en un extrem dels

quals s’hi encaixa un trident metàl·lic. Majoritàriament s’utilitza per intentar

capturar Octopus vulgaris i Sepia officinalis.

• Suro (flotador o boia): s’utilitzen canyes més lleugeres, amb carret o sense,

depenent de la distància a la que es vol pescar. Normalment no porta plom, tot i

què en alguns casos s’utilitzen ploms petits. Es solen capturar espècies de roca.

• Robadora: s’utilitza amb canyes preferentment llargues i carret per assolir grans

distàncies en el llançament i pot anar o no acompanyat de suro. L’esquer sol ser

19

“pasteta” de farina, ou i formatge, o pa. Es sol pescar a la part més superficial

espècies com Mugil spp, Liza spp, Oblada melanura i Salpa sarpa

Robadores

• Rapala/Spinning: s’utilitzen canyes mitjanes o llargues i un xic més sòlides,

amb carret, ja que les espècies que se capturen tenen una gran capacitat de

moviment. Es tracta de fer un llançament el més lluny possible i anar recollint fil

paulatinament, a fi que l’esquer, que en aquest cas no és viu sinó artificial

(peixet - rapala), nedi per superfície de l’aigua o molt a prop. Es captura

normalment peix pelàgic i també certs espàrids.

Rapala o peixet de plàstic amb robadores a mode d’hams, que s’utilitza en la pesca de superfície des de les roques.

• Surf-casting: consisteix en llançar de forma continuada la línia amb un ham i

esquer sobre l’onatge. S’utilitza una canya amb o sense carret. S’intenta capturar

espècies com l’Oblada melanura i el Diplodus sargus. Aquest és un mètode que

des de les roques no s’ha detectat però a les aigües del Parc.

3.1.3 Marisqueig: recol·lecció de diferents invertebrats sèssils o sedentaris com ara

musclos, cargols de mar, garotes, etc. amb diferents ormeigs: un ganivet (en el cas dels

20

musclos, petxines, cargols de tap, etc) o una garotera o garoter (canya on s’hi encaixa en

un extrem tires de metall o bé la mateixa canya oberta en tres parts), per tal de

recol·lectar les garotes del fons marí. No s’ha pogut fer un estudi aprofundit del

marisqueig a Cap de Creus ja què no s’ha trobat prous pescadors.

Musclos acabats de recol·lectar

3.1.4 Pesca submarina: es fa amb apnea (prohibit amb escafandre autònoma) amb un

fusell. S’intenta capturar espècies de gran valor ecològic i econòmic com Epinephelus

marginatus i Sciaena umbra.

3.2 Distribució geogràfica dels pescadors i mètodes de pesca utilitzats

A l’estiu de 2004 es va efectuar un estudi de la freqüentació de pescadors recreatius al

Cap de Creus, alhora que es va fer una primera avaluació de les tècniques de pesca

utilitzades. En aquest estudi es va poder observar que la tècnica de pesca més utilitzada

és la pesca des d’una embarcació (60% dels pescadors), seguit per la pesca submarina

(17% dels pescadors), el marisqueig (13%) i la pesca des de les roques (10%). Amb tot,

l’estudi posterior realitzat en el 2009 indicaria que la pesca des de les roques està per

sobre de la pesca submarina i del marisqueig en termes de nombre de pescadors. La

Figura 1 mostra la localització dels pescadors l’estiu de 2004.

21

Fig. 1. Distribució de la freqüentació dels pescadors recreatius al Parc Natural de Cap de Creus segons

l’estudi efectuat l’estudi de 2004. El nombre màxim de pescadors enregistrat a cada lloc durant l’estudi es

mostra segons tres intervals (>10 pescadors, 5-10 pescadors i < 5 pescadors)

3.2.1 Pesca des d’una embarcació

A la Fig. 2 es mostra el mapa de distribució de les enquestes realitzades a embarcacions

al sector sud del parc natural durant l’estiu de 2009.

22

Fig. 2. Distribució dels pescadors des d’una embarcació en els diferents llocs del sector sud del Parc

Natural de Cap de Creus durant el 2009. Els cercles indiquen les posicions dels pescadors.

La taula 2 mostra els diferents mètodes de pesca utilitzats pels pescadors des d’una

embarcació (2006 i 2009). Es pot apreciar que la pesca amb canya de fons és la més

practicada seguit de la pesca a mitges aigües. Altres mètodes com el jigging, spinning,

el curricà o la fluixa s’han trobat amb unes freqüències molt menors.

Taula 2. Percentatge d’utilització de cada aparell de pesca entre els pescadors que pesquen des d’una

embarcació. C : canya de fons, FL : fluixa/volantí, CRN : curricà, CS : canya de superfície, JG : jigging,

MA : Mitges aigües.

Mètode N %

C 500 66,1

CRN 46 6,1

JG 16 2,1

CS 38 5,0

MA 119 15,7

FL 37 4,9

23

3.2.2 Pesca submarina

En el 2007 es van entrevistar 65 pescadors submarins en el Parc Natural de Cap de

Creus. Els pescadors submarins pesquen per tota la costa del Cap de Creus, inclòs a les

reserves naturals parcials, on la pesca submarina està prohibida (en concret, un 9% dels

pescadors submarins entrevistats pescaven dins les reserves naturals parcials). La

distribució dels pescadors submarins segons les nostres observacions es mostra a la

figura 3.

Fig. 3. Distribució dels pescadors submarins en els diferents sectors i zones del Parc Natural de Cap de

Creus durant la primavera, estiu i tardor 2007. Els cercles negres indiquen les posicions dels pescadors

entrevistats i els cercles blancs indiquen les posicions dels pescadors observats però no entrevistats.

RNP: Reserva natural parcial

24

Pesca des de les roques

Al 2009, dels 191 pescadors trobats en la pesca des de les roques, 176 (90% aprox.)

practicaven la pesca amb canya de fons i la resta utilitzaven altres mètodes com el

marisqueig, la pesca amb suro, la robadora, la fitora o el volantí, però amb una

freqüència molt poc significativa com per poder efectuar càlculs sòlids. Per aquest

motiu, quan es tracta de la resta de resultats, només es té en compte la pesca amb canya

de fons (Taula 3).

Taula 3. Nombre i percentatge de pescadors per cada mètode observat.

Mètode pesca nº pescadors %

Canya de fons 176 88.4

Suret 5 2.5

Rapala 2 1.0

Robadora 1 0.5

Marisqueig 12 6.0

Volantí 2 1.0

Fitora 1 0.5

3.3 Implicacions socioeconòmiques

3.3.1 Perfil social dels pescadors

Pesca des d’una embarcació

Sexe i edat:

En el 2006, els pescadors recreatius eren majoritàriament homes (383 homes i 50 dones,

és a dir, 88% homes i 12% dones). Els homes tenien una edat mitjana de 46 anys i de 43

anys les dones.

Origen dels pescadors:

Només un 26% dels pescadors entrevistats el 2006 són residents (és a dir, viuen a un

dels quatre municipis litorals del Parc Natural de Cap de Creus) mentre que el 74%

restant són visitants. Pel que fa a la seva nacionalitat, la majoria són espanyols (68%),

25

entre els quals gairebé tots (280 pescadors) catalans i molt pocs són de fora de

Catalunya (només 2 pescadors). El 32% restant són d’altres nacionalitats, principalment

francesos (30%).

Lloc de pernocta dels no residents:

La majoria (60 %) de pescadors no residents entrevistats en el 2006 pernoctaven a un

dels municipis litorals del Parc. El 40% restant són pescadors que arriben d’altres

municipis propers al parc i que per tant no pernocten a cap municipi litoral del Parc.

Pesca sol o acompanyat:

Els pescadors recreatius des d’una embarcació en el 2006 solien anar a pescar en

parelles (41.5%), en grups de tres (22.8%), o sols (16.5%), i només en 1.3% de les

ocasions eren més de tres pescadors en una embarcació. Es va trobar un màxim de 8

pescadors a bord.

Pesca sol o acompanyat:

Segons els resultats del 2009, en un 50% de les embarcacions hi havia 2 pescadors, en

un 21.5% n’hi havia 1 i en un 22.6% n’hi havia 3. Només un 10% de les embarcacions

hi havien més de 3 pescadors pescant simultàniament. Es va trobar un màxim de 5

pescadors a bord.

Pesca submarina

Sexe i edat:

Els 65 pescadors submarins són homes. L’edat varia entre 18 i 86 anys amb una mitjana

de 36 anys. En promig, els pescadors van començar a pescar als 19 anys, amb un mínim

de 9 anys.


Sexe i Edat:

Els pescadors recreatius que pesquen des de les roques són en la gran majoria homes

(80%). Els homes tenen una edat mitjana de 40 anys i les dones de 38 anys. La Fig. 4

26

mostra els intervals d’edat considerant ambdós sexes. El grup d’edat més present és el

de 26-30 anys.

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

15-20 21-25 26-30 31-35 36-40 41-45 46-50 51-55 56-60 61-65 66-70 71-75

Edats

%

Fig. 4. Distribució per franges d’edats dels pescadors de roca

Origen dels pescadors:

Només el 4% dels entrevistats pertanyen a algun dels 4 municipis del parc (Llançà,

Cadaqués, Port de la Selva o Roses). El 96% són visitants, dels quals un 85% són de

Catalunya i el 15% restant de França. Respecte aquests visitants, tan sols un 25% del

total pernocten o s’allotgen en algun municipi del parc.

Anys d’experiència en la pesca:

Un 26% dels individus entrevistats tenen entre 1 i 5 anys d’experiència en la pesca. Més

d’un 66% dels individus té entre 1 i 20 anys d’experiència, mentre que el 33% restant,

més de 20 anys (fins a un màxim de 50 anys).

Professió:

Les diferents professions dels pescadors s’han agrupat en funció de si són feines per les

quals es requereixen (normalment) estudis universitaris (FU), o s’hi pot accedir sense

estudis de grau superior (o amb FP). Els FU serien els banquers, empresaris, comercials,

infermeres, administratius, delineants, etc. Els FP serien els mecànics, fusters,

lampistes, paletes, camioners, etc. Els jubilats formen un grup apart. El grup més

nombrós és el de FP amb un 54%.

27

Pesca sol o acompanyat

El 89% dels pescadors enquestats manifesta que sol anar a pescar en companyia, contra

el 21% que diu que sol pescar sol.

Motiu de la pesca

Els pescadors practiquen aquest tipus de pesca per diferents motius. La majoria com a

hobby (59%), i d’altres per relax (26%), per menjar (9%), esport (4%) o tradició (2%).

3.3.2 Llicència i número de canyes


En relació al compliment de les regulacions de la pesca recreativa, es va trobar que un

30% dels pescadors entrevistats en el 2006 no tenien llicència de pesca i només en 7

ocasions portaven més de dues canyes per pescador pescant simultàniament (les lleis

actuals disposen un màxim de 2 canyes per pescador). En el 2009, un 2.5% dels

pescadors pescaven amb més de dues canyes simultàniament.

Pesca submarina

Entre els pescadors submarins entrevistats, 17% va admetre que no tenia llicència de

pesca. Amb tot, un 20% va refusar contestar aquesta pregunta.


Un 75% del pescadors diu tenir llicència mentre que el 25% restant admet no posseir-la.

Pel que fa al nombre de canyes utilitzades per persona i dia, quasi un 40 % utilitza més

de dues canyes per persona (il·legal).

28

3.3.3 Freqüentació

Els pescadors van a pescar des de les roques ho fan més sovint els caps de setmana

(72%) i durant les vacances (50%). Un 5% hi anava únicament durant les vacances. Un

50% dels enquestats considera que l’estiu és la millor època per a pescar. Un 15%

prefereix la tardor. També prefereixen els matins (70%) a les tardes (21 %).

3.3.4 Informació sobre llocs de pesca i espècies

Un 81% dels pescadors de roca enquestats no sap com accedir a informació referent a

les zones del parc (permeses o no), ni sobre els límits del parc natural. Tampoc sobre les

talles mínimes de les espècies o espècies protegides.

3.3.5 Esforç de pesca anual


En el 2006, els pescadors consagren a la pesca (de mitjana per persona) 4 hores al dia, 8

dies al mes (sobretot caps de setmana) i 5.78 mesos l’any (sobretot entre els mesos

d’abril i setembre). El 2009, des d’una embarcació es pesca de mitjana de 4.3 h/dia i uns

32 dies l’any. Això equival a unes 137 hores de pesca per embarcació i any. El més

comú és estar pescant entre 3 i 4 hores al dia i entre 11 i 20 dies a l’any. El valor

esmentat de 32 dies/any de mitjana per tant, es veu significativament afectat per uns

pocs valors que superen els 80 dies de pesca/any.

Pesca submarina

Els pescadors submarins solen dedicar a la pesca un promig de 3 hores al dia, 7.73 dies

al mes i 7.85 mesos l’any, representant un promig de 181 hores de pesca per l’any i

persona. Sobretot, solen pescar entre el mesos d’abril i setembre.


Els pescadors dediquen a la pesca de mitjana 6.9 hores al dia, 4 dies al mes i 6.4 mesos

a l’any, representant un promig de 177 hores de pesca per persona i any. Sobretot solen

pescar els mesos d’estiu.

29

3.3.6 Despeses


Els pescadors recreatius gasten de mitjana (per any i pescador) aproximadament 500 €

en béns i servis directament lligats a les activitats de pesca (esquer, ormeigs de pesca,

carburant per l’embarcació, etc.). En total, els pescadors entrevistats gasten (entre tots)

prop de 80000 € a l’any a un dels quatre municipis litorals del Parc (Roses, Llançà, Port

de la Selva o Cadaqués) i prop de 40000 € per any fora d’aquests municipis (així doncs,

el 70% de les despeses s’efectuen a un municipi litoral del Parc).

Pesca submarina

Els pescadors submarins es gasten un promig de 800 € a l’any en béns i serveis

relacionats directament a les activitats de pesca.

Pesca des de les roques (2007)

Aquests pescadors gasten una mitjana anual estimada d’uns 600 € per persona i any en

bens i serveis directament relacionats amb aquesta activitat. Aquest valor inclou la

benzina (250 € per pescador i any o 16 € per pescador i sortida), l’esquer, fil, hams i

ploms (350€ per pescador i any o 14 € per pescador i sortida). A banda d’això, la

inversió inicial en equipament de pesca (canyes, carrets, maletí, etc.) varia entre 0 i

3000 € (Fig. 5). Només el 20% de les despeses en ormeigs de pesca van ser efectuades

dins algun municipi del Parc, mentre que el restant 80% va ser en altres pobles o ciutats

(75% en municipis de Catalunya i 5% en altres zones d’Espanya i França).

30

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

0

1-10

0 €

101-

200 €

201-

300 €

301-

400 €

401-

500 €

501-

600 €

1000

1500

2000

2500

>2500

Despesa inicial (€)

%

Fig. 5. Despesa inicial dels pescadors de roca en material de pesca

3.3.7 Taxa hipotètica

El 64.6% dels pescadors de roca varen respondre que estarien disposats a pagar una

hipotètica taxa per continuar pescant en la reserva marina, mentre que un 25.6% no ho

estarien. La resta (9.8%) no va contestar. La quantia que estarien disposats a pagar varia

entre 5 i 60€, essent 20€ el valor mig.

3.4 Impacte biològic

3.4.1 Captures


A partir de les captures obtingudes pels pescadors recreatius a bord d’una embarcació

(canya de fons, fluixa, curricà, canya de superfície, jigging i mitges aigües) entre els

anys 2006 i 2009 s’identificaren 46 espècies de peixos diferents (Taula 4). Tot i aquesta

gran diversitat d’espècies capturades, l’esforç de pesca es concentra sobretot sobre 6

espècies (són les més abundants o les que tenen un pes superior a les captures):

Serranus cabrilla, Coris julis, Scomber japonicus, Anthias anthias, Trachurus

mediterraneus i Sarda sarda.

Si hom té en compte el mètode de pesca, les espècies capturades són diferents. Amb la

canya de fons es capturen 37 espècies (gairebé totes demersals). L’esforç de pesca es

31

concentra sobretot a Coris julis i Serranus cabrilla, que són les dues espècies més

abundants. Amb la canya de superfície, només es capturen 5 espècies (totes pelàgiques)

essent Sarda sarda la més important a les captures tant en abundància com en pes. Amb

la fluixa o volantí, es capturen 13 espècies (totes demersals excepte Oblada melanura),

essent S. cabrilla la més important quant a abundància i pes. Amb el curricà, es capturen

8 espècies (totes pelàgiques excepte Dicentrarchus labrax i Helicolenus dactylopterus

dactylopterus), essent Scomber japonicus i Trachurus mediterraneus les més importants

en abundància i pes. Són 7 les espècies capturades amb el mètode de mitges agües,

essent Sarda sarda i Scomber japonicus les més capturades i amb un pes total més

elevat. Amb el jigging, que es capturen indistintament espècies demersals, pelàgiques o

bentopelàgiques, un total de 6 espècies han estat censades.

Les espècies censades pertanyen a un total de 19 famílies diferents on hi trobem (per

ordre d’abundància): Sparidae (amb 13 espècies), Labridae (5), Scombridae (4),

Scorpaenidae (4), Serranidae (3), Carangidae (2), Centracanthidae (2), Gadidae (2),

Trachinidae (2), Muraenidae (1), Belonidae (1), Clupeidae (1), Sphyraenaidae (1),

Uranoscopidae (1), Scombridae (1), Coryphaenidae (1), Synodonthide (1),

Pomacentridae (1) i Moronidae (1).

Taula 4. Total d’espècies capturades en la pesca des d’embarcació en els anys 2006 i 2009, amb nombre de captures (N) i pes (W). Ormeigs de pesca utilitzats pels pescadors entrevistats: C: canya de fons, FL: fluixa o volantí, MA: Mitges aigües, CS: canya de superfície o spinning, CR: curricà i JG: jigging

Espècie N W (kg) C FL CS CR MA JG Serranus cabrilla 1329 51,18687 X X Coris julis 399 6,99475 X X Anthias anthias 275 5,9632 X X Trachurus mediterraneus 102 47,42557 X X Pagellus erythrinus 99 15,13665 X Sarda sarda 95 235,0012 X X X Scomber japonicus 69 403,2032 X X X X X Pagrus pagrus 65 6,53069 X X Diplodus vulgaris 55 9,69984 X X Serranus scriba 48 2,95936 X Boops boops 41 2,3854 X Spicara smaris 37 1,21247 X X Spicara maena 30 24,65983 X X Oblada melanura 24 4,27449 X X X X X Scomber scomber 17 2,44133 X

32

Spondyliosoma cantharus 17 1,32057 X X Chromis chromis 15 0,46 X X Sarpa salpa 14 1,64035 X Symphodus cinereus 10 0,33 X Belone belone 8 0,91778 X X Diplodus anularis 8 0,41833 X Diplodus sargus sargus 8 3,08663 X X Pagellus acarne 8 0,7 X X Scorpaena scrofa 6 3,69662 X Dicentrarchus labrax 5 4,38 X X Helicolenus dactylopterus dactylopterus 5 1,01 X X X Sparus aurata 5 3,5217 X X Symphodus mediterraneus 5 0,15362 X Labrus bimaculatus 4 0,64517 X Trisopterus luscus 3 0,33 X Sphyraena sphyraena 2 8,82466 X X Symphodus tinca 2 0,12 X Synodus saurus 2 0,06 X X Coryphaena hippurus 1 4,17 X Dentex dentex 1 0,075 X Diplodus puntazzo 1 0,58881 X Muraena helena 1 2,11466 X Phycis phycis 1 1,13 X Sardinella aurita Valenciennes 1 0,06108 X Scorpaena notata 1 0,00938 X Scorpaena porcus 1 0,06 X Seriola dumerili 1 0,96232 X Thunnus alalunga 1 1,24 X Trachinus araneus 1 0,52423 X Trachinus draco 1 1,1208 X X Uranoscopus scaber 1 0,51 X

33

Spondyliosoma cantharus capturada des d’una embarcació.

Pesca submarina

Es van identificar un total de 20 espècies de peixos i una espècie d’invertebrat, 18 de les

quals eren bentònics i 3 pelàgics. Les espècies que solen capturar són costaneres de

mida gran i de creixement lent. Diplodus sargus, Mullus surmuletus i Phycis phycis són

les tres espècies més importants en termes d’abundància mentre que E marginatus, P.

phycis i D. sargus dominen en pes (Fig. 6). Un total de 12 famílies hi són representades,

7 de les quals són de la família Sparidae i només 3 eren costaneres pelàgiques (la resta

bentòniques o demersals). Les espècies omnívores com el Mullus surmuletus i el

Diplodus sargus representen un 44% del total de captures en termes d’abundància,

mentre que 7 espècies piscívores (Epinephelus marginatus, el Dentex dentex, Sciaena

umbra Phycis phycis, Lichia amia, Dicentratus labrax i Conger conger) representen un

77% en termes de pes. El nivell tròfic mitjà de totes les espècies capturades amb pesca

submarina és 3.89. Exceptuant Diplodus sargus sargus, Diplodus puntazzo i Diplodus

vulgaris, que tenien uns índex de vulnerabilitat per sota de 40, la resta d’espècies estan

entre 40 (vulnerabilitat moderada) i 90 (molt alta). Els índex de vulnerabilitat alts (de 60

o més) són per espècies bentòniques (E. marginatus o S. scrofa), bentopelàgiques (S.

cantharus) i pelàgiques costaneres (S. sphyraena). La vulnerabilitat intrínseca mitjana

de les espècies capturades en la pesca submarina és de 54.15 (sobre 100), considerat de

moderat a alt. Dues de les espècies (E. marginatus i S. umbra) estan incloses dins

l’Annex III dels convenis de Barcelona i Berna. A més, E. marginatus està inclosa dins

el Llibre Vermell de l’IUCN.

34

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Diplodus sargus

Mullus surmuletus

Phycis phicis

Ephinephelus marginatus

Dentex (Dentex) dentex

Dicentrarchus labrax

Sciaena umbra

Scorpaena scrofa

Sparus aurata

Mugil cephalus

Diplodus cervinus cervinus

Diplodus puntazoo

Octopus vulgaris

Symphodus

Diplodus vulgaris

Sphyraena sphyraena

Conger conger

Spondyliosoma cantharus

Symohodus tinca

Trachinotus ovatus

Labrus viridis

N

0 15000 30000 45000 60000

Ephinephelus marginatus

Phycis phicis

Diplodus sargus

Dentex (Dentex) dentex

Sciaena umbra


Conger conger

Octopus vulgaris

Sparus aurata

Mullus surmuletus

Sphyraena sphyraena

Diplodus cervinus cervinus

Scorpaena scrofa

Diplodus puntazoo

Mugil cephalus

Trachinotus ovatus


Symohodus tinca

Diplodus vulgaris

Labrus viridis

Symphodus mediterraneus

W (g)

Fig. 6. Número (N) i pes total (W) de les espècies capturades amb pesca submarina.

35


Segons les dades recollides l’any 2009, es varen identificar 25 espècies. Les famílies

Sparidae i Labridae van ser les més representades en les captures amb 11 i 6 espècies

respectivament. Tot i la gran diversitat, les espècies més capturades per la pesca amb

canya de fons en termes d’abundància van ser Serranus cabrilla i Coris julis (65% del

total de captures; Fig. 7), i Dentex dentex, Epinephelus marginatus i Conger conger en

termes de biomassa (72% del total; Fig. 7). Cap dels pescadors enquestats practicava la

captura i alliberament dels peixos i només un 3% descartava espècies poc apreciades

com el Boops boops o Oblada melanura, o espècies apreciades però amb talles per sota

de la talla mínima.

Els índexs de vulnerabilitat varien entre 21 (D. annularis) i 62 (E. marginatus). La

vulnerabilitat intrínseca mitjana de totes les captures és de 52.17 (sobre 100, on 100 és

la més vulnerable). Per altra banda, els nivells tròfics varien entre 2.0 (Sarpa salpa) i

4.5 (Dentex dentex). El nivell tròfic mitjà de les captures és de 4.03.

36

Number

0 20 40 60 80 100 120 140 160

Serranus cabrilla

Coris julis

Diplodus vulgaris

Conger conger

Diplodus sargus

Pagrus pagrus

Pagellus erythrinus

Boops boops

Serranus scriba

Oblada melanura

Dentex dentex

Symphodus ocellatus

Symphodus tinca

Symphodus roissali

Mullus surmuletus

Muraena helena

Scorpaena scrofa

Epinephelus marginatus

Sarpa salpa


Sparus aurata

Diplodus cervinus

Phycis phycis

N

Total weight (g)

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000 18000 20000

Conger conger

Dentex dentex


Diplodus vulgaris

Serranus cabrilla

Diplodus sargus

Scorpaena scrofa

Labrus merula

Coris julis

Pagrus pagrus

Pagellus erythrinus

Symphodus tinca

Phycis phycis

Oblada melanura

Serranus scriba

Boops boops

Symphodus ocellatus

Symphodus roissali

Diplodus anularis

Sparus aurata

Mullus surmuletus

Diplodus cervinus


W(gr)

Fig. 7. Número (N) i pes total (W) de les espècies capturades amb pesca des de les roques.

37

3.4.2 Estructura de talles


El 2006, la talla mitjana dels individus oscil·la entre 11.87 i 67 cm (Fig. 8), essent Sarda

sarda l’espècie amb una talla mitjana més elevada. Tot i que la talles mitjanes de les

captures han estat sempre per sobre de les mínimes establertes per la llei, cal esmentar

que el 31% de les captures de Pagrus pagrus, el 43% de Diplodus vulgaris, el 49% de

Diplodus sargus i el 20% de Pagellus acarne restaven per sota d’aquestes talles

mínimes.

0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 70,00 80,00

Sarda sarda

Coryphaena hippurus

Belone belone


Phycis phycis

Trachurus mediterraneus

Thunnus alalunga

Scomber japonicus

Scorpaena scrofa

Uranoscopus scaber

Diplodus sargus sargus

Oblada melanura

Pagellus erythrinus

Helicolenus dactylopterus dactylopterus

Trisopterus luscus

Pagrus pagrus


Trachinus draco

Synodus saurus

Diplodus vulgaris

Pagellus acarne

Sarpa salpa

Serranus cabrila

Symphodus tinca


Scorpaena porcus

Anthias anthias

Coris julis

Boops boops

Symphodus cinereus

Serranus scriba

Spicara smaris

Chromis chromis

Talla mitjana (cm)

Fig. 8. Talla mitjana de les espècies capturades per la pesca des d’una embarcació (2006)

38

Mesura dels exemplars amb un ictiòmetre.

El 2009, els resultats de les talles mitjanes capturades són semblants. Si considerem les

talles mitjanes, només Diplodus vulgaris i Pagrus pagrus resten per sota de les mínimes

legals (Taula 5).

Taula 5. Talla mitjana i desviació estàndard (entre parèntesi) de les espècies capturades en la pesca des

d’embarcació.

Espècie Talla mitjana (desviació estàndard)

Sarda sarda 60,6 (7,47)

Sphyraena sphyraena 49,02 (29,7)

Belone belone 43,5 (12,02)

Scomber japonicus 39,39 (3,57)

Sparus aurata 36 (9,88)

Trachurus mediterraneus 31,94 (6,97)

Scorpaena scrofa 31,8 (11,12)

Sarpa salpa 27,67 (8,74)

Diplodus sargus 27,67(11,24)

Trachinus draco 26,22 (6,81)

Scomber scomber 24,29 (1,53)

Oblada melanura 23,92 (3,82)

Labrus bimaculatus 22,75 (6,7)

Pagellus erythrinus 19,54 (7,03)

Spicara maena 18,27 (3,27)

Diplodus vulgaris 17,93 (3,68)

Pagrus pagrus 17,15 (6,52)

Serranus scriba 16,1 (2,83)

Boops boops 15,43 (6,37)

Spicara smaris 15,2 (2,07)

39

Spondyliosoma cantharus 14,8 (2,88)

Diplodus anularis 14,38 (3,11)

Serranus cabrilla 13,96 (2,09)

Coris julis 12,83 (1,41)

Symphodus mediterraneus 12 (0,82)

Anthias anthias 11,89 (1,10)

Muraena helena 100,00

Dentex dentex 75,00

Trachinus araneus 40,23

Seriola dumerili 37,0

Diplodus puntazzo 28,93

Sardinella aurita Valenciennes 21,00

Scorpaena notata 8,03

Dentex dentex capturat amb canya des de les roques

Pesca submarina

La pesca submarina té com objectiu la captura de grans individus: la talla mitjana dels

individus oscil·la entre 21 i 200 cm segons l’espècie, tot i què normalment estan per

sobre de 30 cm (Fig. 9).

40

Fig. 9 Talla mitjana de les espècies capturades pels pescadors submarins


Les talles mitjanes en aquest tipus de pesca oscil·len entre 11.5cm (Coris julis) i 80cm

(Conger conger). Les talles mitjanes de les captures de 7 espècies (C. conger, D.

sargus, D. vulgaris,. S. scriba, M. Surmuletus, S. cabrilla i S. aurata), van ser menors

que la talla de primera maduració de cada una d’elles (Fig. 10).

41

0 20 40 60 80 100 120

Conger conger

Muraena helena


Dentex dentex

Scorpaena scrofa

Phycis phycis

Labrus merula

Sarpa salpa

Symphodus tinca

Diplodus sargus

Oblada melanura

Pagellus erythrinus

Pagrus pagrus

Sparus aurata

Diplodus anularis

Symphodus roissali

Diplodus vulgaris

Symphodus ocellatus

Mullus surmuletus

Serranus scriba

Diplodus cervinus

Boops boops


Serranus cabrilla

Coris julis

Talla mitjana (cm)

Fig. 10. Talla mitjana de les espècies capturades pels pescadors de roca

42

Pagrus pagrus i Pagellus erythrinus pescats des de les roques.

3.4.3 Captures per unitat d’esforç

Pesca des d’una embarcació (2006)

La CPUE (g/ham/hora de pesca; totes les espècies juntes) mitjana és clarament superior

per la pesca amb canya de superfície i curricà (uns 1000g/ham/hora de pesca) que per la

pesca amb canya de fons i la fluixa (uns 100g/ham/hora de pesca). Això és degut a que

les dues primeres tècniques tenen com a objectiu espècies amb una talla mitjana

elevada, mentre que les altres dues, espècies demersals més petites. S’estima que els

409 pescadors des d’una embarcació extreuen anualment unes 20 tones de peix.

Pesca submarina

La captura per unitat d’esforç (kg/pescador i hora de pesca) varia entre 0 i 6.7, amb un

valor mig de 1.347. Tenint en compte que el 65 pescadors entrevistats pesquen un

promig de 181 hores l’any, nosaltres estimem que els 65 pescadors submarins poden

extreure anualment 19 tones de peix del Parc.


La captura per unitat d’esforç total (totes les espècies juntes) varia entre 0 i 923 grams

per hora de pesca i ham, amb una mitjana de 34.4 (+/- 110). S’estima que tots els

43

pescadors enquestats durant el 2009 pescant amb canya de fons (176), extreuen

anualment unes 3 tones de peix.

3.4.4 Esquers

Els pescadors de roca utilitzaven fins a 14 tipus d’esquers diferents (Fig. 11); de

vegades, de manera simultània (diferents esquers en diferents canyes o hams). Els

poliquets vius com el cuc coreà (Perinereis aibuhitensis), el cuc de rosca (Marphysa

sanguinea), el cuc americà (Glycera dibranchiata) i el cuc de sorra (Arenicola spp),

eren les espècies més utilitzades en una proporció de 43.2% del total de les

observacions. La tita (Sipunculus nudus), un sipuncúlid, va ser observada en un 11.5%

de les ocasions. Espècies de peix com el Serranus cabrilla o el Coris julis (que són

normalment poc apreciades), s’utilitzaven com a esquer viu per capturar altres espècies

(Epinephelus marginatus i Dentex dentex) en un 9.9% de les ocasions. Cefalòpodes

(normalment en porcions) com el calamar (Loligo spp i Illex spp), la sèpia (Sepia spp),

el pop (Octopus spp and Eledone spp) o el morralet (Sepiola spp), eren utilitzats en un

15.5% de les ocasions; la sardina (Sardina pilchardus) en un 13.7%. Altres invertebrats

com porcions de petits decàpodes (com crancs i gambes), mol·luscs com el musclo

(Mytilus spp), navalles (Ensis spp i Solen spp) i pegellides o petadilles (Patella spp),

eren utilitzats en un 4.7% de les ocasions. En tan sols un 1.6% de les ocasions

s’utilitzava pa. En cap moment es va detectar la pràctica del grumeig com a tècnica per

atreure els peixos.

El cuc coreà, l’americà, els cucs de sorra i la tita són exclusivament produïts o recollits

en aigües no mediterrànies (s’importen de Xina, Corea, Canadà, Gran Bretanya i Països

Baixos, entre d’altres) i s’utilitzen vius. Les petadilles i el peix viu eren del Mediterrani.

La resta podien ser de la Mediterrània o de qualsevol altre lloc (no ha estat possible

determinar l’origen). D’aquesta manera, s’estima que el 43% del esquers utilitzats pels

pescadors de roca són espècies exòtiques.

44

0 5 10 15 20 25

Perinereis aibuhitensis

Cefalòpods

Sardina pilchardus

Marphysa sanguinea

Sipunculus nudus

Peix viu

Glycera dibranchiata

Mytilus spp

Pa

Petits decàpodes

Arenicola spp

Patella spp

Ensis spp i Solen spp

%

Fig. 11. Esquers utilitzats pels pescadors de roca

4. CONCLUSIONS I DISCUSIÓ

Cadascun dels tres mètodes de pesca (des d’embarcació, des de les roques i pesca

submarina) té unes implicacions socioeconòmiques i uns impactes biològics i ecològics

particulars que suggereixen la realització d’estudis separats amb metodologies pròpies.

En termes biològics, cada mètode de pesca implica un esforç de pesca i unes espècies

objectiu que varien tant quantitativament com qualitativament. Així mateix, els

impactes socioeconòmics que se’n deriven són també molt diversos. No obstant això, és

evident la necessitat d’entendre’ls de forma conjunta alhora d’establir unes bases de

gestió eficients per part dels organismes competents.

Modalitats i distribució

La pesca recreativa és una activitat molt important al Parc Natural de Cap de Creus. La

tècnica de pesca més utilitzada és la pesca des d’una embarcació seguit per la pesca des

de les roques i la pesca submarina. Tant en la pesca des d’una embarcació com en la

pesca des de les roques, la tècnica més utilitzada és la pesca amb canya de fons (amb un

45

74% i un 88% respectivament). Pel que fa a la pesca des d’una embarcació, un 50% dels

pescadors utilitzaven la canya de fons el 2009, un percentatge significativament inferior

a l’any 2006 degut al gran nombre de pescadors que pescaven el bonítol a mitges aigües

(grumeig) en el límit del parc (39% del total) el 2006. Aquest tipus de pesca, tot i que

només es practica dos mesos l’any, concentra un elevadíssim nombre d’embarcacions.

La pesca amb canya de fons es practica durant tot l’any.

L’afluència de pescadors en cada sector depèn del tipus de pesca que es practiqui però

sempre és major al sector sud i est, degut a les facilitats d’accés i pàrking amb vehicle

(sector est) o la presència de ports nàutics importants (sector sud).

Característiques socioeconòmiques

El pescador típic és un home de mitjana edat. En tots els casos els homes representen

més del 80% dels pescadors, i les edats més freqüents estan entre els 36 i els 46 anys.

La gran majoria dels pescadors són visitants. Una petita proporció són residents en

algun dels municipis de dins el parc: 4% dels pescadors de roca, 26% dels pescadors des

d’una embarcació i el 40% dels pescadors submarins. Dels visitants, bona part són

catalans: 68% en la pesca des d’una embarcació, 46% en la pesca submarina i 85% en la

pesca des de les roques. La resta, quasi tots francesos (tret d’un nombre molt poc

rellevant d’altres nacionalitats).

Un 60% dels pescadors d’embarcació visitants pernocten en algun dels municipis del

parc, mentre que dels pescadors de roca visitants només un 25% hi pernocten. En el cas

de la pesca des de les roques s’ha vist que la majoria de visitants provenen de Catalunya

i fan viatges d’un sol dia des del seu municipi de residència i que per tant no necessiten

d’allotjament en cap municipi del parc. Per tant, l’impacte econòmic local (sobre els

municipis del parc) dels pescadors que pesquen des d’una embarcació és major que els

que pesquen des de les roques.

La pesca recreativa a Cap de Creus és practicada majoritàriament per persones (homes)

amb estudis, que tenen un grau d’experiència en la pesca divers, i que bàsicament ho

fan per passar-s’ho bé durant el seu temps d’oci, en companyia d’altres pescadors. Així,

un 66% dels pescadors de roca tenen entre 1 i 20 anys d’experiència en la pesca. La

formació professional (FP) i estudi de mòduls és la més present entre els pescadors de

46

roca (prop del 70% del total); la resta (aprox. 30%) tenen formació universitària. La

majoria (60%), practiquen la pesca com a hobby. Els pescadors de roca solen sortir a

pescar durant les vacances (50%) i els caps de setmana (72%). Un 50% dels enquestats

considera l’estiu la millor època per realitzar aquesta activitat. Els pescadors

d’embarcació prefereixen anar a pescar en companyia en un 66% de les ocasions,

mentre que els pescadors de roca ho prefereixen en un 89%

Compliment de la normativa vigent

Pel que fa la llicència de pesca, prop d’un 25-30% dels pescadors des d’una embarcació

i de roca varen admetre que no disposaven de cap llicència. Aquest percentatge es situa

prop del 20% per la pesca submarina, tot i què en aquest cas gairebé un 20% dels

pescadors no va respondre a aquesta pregunta, per la qual cosa el valor de pescadors

submarins sense llicència pot ser força major que l’estimat.

Pel que fa al nombre de canyes utilitzat, menys del 3 % dels pescadors d’embarcació

portaven més de dues canyes pescant (màxim legal permès), però quasi un 40% dels

pescadors de roca portaven més de dues canyes pescant simultàniament.

Pel que fa les mides dels exemplars capturats per la pesca des de les roques i des de

l’embarcació, trobem quatre espècies en què la seva captura es basa en més del 30 % en

individus que no assoleixen la talla mínima legal de captura: Pagrus pagrus, Diplodus

vulgaris i Diplodus sargus. En la pesca submarina es pesquen majoritàriament individus

per sobre la talla mínima legal de captura.

Tot i aquestes dades, els nostres estudis no han pogut avaluar de manera completa les

il·legalitats: alguns pescadors poden vendre la seva captura, altres poden sortir a pescar

de nit i en alguns casos el màxim diari de captures permès és superat. Tot i què els

mateixos pescadors de vegades denuncien aquests fet, no tenim dades per afirmar-los.

El 81% dels pescadors de roca enquestats afirmen que no tenen un fàcil accés a

informació referent als llocs de pesca permesos dins el parc natural i a les talles

mínimes i espècies protegides.

47

Esforç anual de pesca

L’esforç de pesca anual és força alt en els tres tipus de pesca. Els pescadors des d’una

embarcació pesquen unes 140-180 hores anuals a la pesca (dades del 2006 i 2009

respectivament). Els pescadors submarins i de roca pesquen un total unes 180 hores a

l’any.

Importància econòmica

Pel que fa a les despeses, els pescadors submarins són els que anualment es gasten més

diners en béns i serveis directament relacionats amb l’activitat (800 €), i els pescadors

des d’una embarcació els que menys (500 €). Els pescadors de roca es gasten anualment

uns 600 € i realitzen una inversió inicial que pot anar dels 0 € (quan hereten els ormeigs

o els hi regalen) als 3000€. En aquestes quanties s’hi inclouen tant ormeigs diaris (com

fil, hams, ploms, etc) com despeses en benzina pels desplaçaments (en cotxe o en

embarcació, peatges, etc.

La predisposició d’una majoria de pescadors de roca a pagar una taxa per continuar

pescant a la reserva marina dóna suport a la importància socioeconòmica d’aquesta

activitat. Aquesta taxa es podria utilitzar per a millorar la qualitat de la pesca en la

reserva marina, incrementant la vigilància i el control tant dels pescadors recreatius com

dels comercials i despertar una consciència ambiental entre els pescadors

Impacte biològic i ecològic: les espècies capturades

La considerable diversitat d’espècies capturades per part de la pesca recreativa en

general reflexa una alta i diversa explotació de la fauna litoral. Un total de 58 espècies

han estat capturades per algun dels tres mètodes de pesca (des d’una embarcació, des de

les roques i pesca submarina), essent les famílies Sparidae i Labridae són les més

representades. D’aquestes, 20 s’han capturat en la pesca submarina, 25 en la pesca des

de les roques i 46 en la pesca des d’una embarcació.

Les espècies més capturades en abundància entre els tres mètodes de pesca són

Serranus cabrilla, Coris julis i Anthias anthias, mentre que en termes de pes Scomber

japonicus, Sarda sarda i Epinephelus marginatus. Si tenim en compte les captures per

unitat d’esforç (CPUE) en la pesca des d’una embarcació (300g aprox. per persona i

48

hora), en la pesca submarina (uns 1.300g per persona i hora) i en la pesca des de les

roques (uns 100g per persona i hora), es pot apreciar que la pesca submarina obté un

valor molt més elevat que la resta, mentre que la pesca des de les roques es queda molt

per sota. La pesca submarina, al ser una pesca molt selectiva, sol capturar individus de

talles més grans que no pas amb els altres dos mètodes de pesca. De fet, la CPUE

mitjana de la captura dels pescadors submarins a Cap de Creus és major que la que

obtenen els pescadors submarins a altres indrets del món on aquesta activitat és popular,

com per exemple als esculls de corall de Hawai (uns 1100 grams pes pescador i hora;

Meyer, 2007) i a d’altres esculls de l’oceà Pacífic (uns 1200 grams per pescador i hora;

Dalzell, 1996)

Si hom suma el total de captures anuals estimades pels pescadors de roca (3 tones), amb

les captures anuals totals estimades per la pesca des d’una embarcació (20 tones) i les

estimades en la pesca submarina (19 tones) en l’àrea d’estudi, resulta un total de 42

tones que s’apropa al volum de captures de la pesca artesanal comercial (50 tones;

Gómez et al., 2006) en la mateixa àrea. D’aquesta manera, la proporció de les captures

atribuïdes a la pesca recreativa (ca 50%) sembla més important en el Cap de Creus que

en la mitjana mundial (d’acord amb el 12% establert per Cooke and Cowx, 2004). A

diferència de la pesca recreativa, la pesca artesanal a Cap de Creus es troba immersa en

una crisi important que està fent disminuir any rere any el nombre de pescadors

artesanals (Gómez et al., 2006).

Si comparem els valors mitjans del nivell tròfic i la vulnerabilitat intrínseca de les

captures de la pesca submarina (3.89 i 54.15 respectivament) i de la pesca des de les

roques (4.03 i 52.17 respectivament), es pot comprovar com no existeixen diferències

importants. Amb tot, els valors mitjans de vulnerabilitat són superiors al valor mig

mundial de la captura de totes les espècies costaneres, que és de 48 (Cheung et al.

2007), fet que demostra que a Cap de Creus la pesca recreativa captura força espècies de

vulnerabilitat elevada: tenen un creixement lent, un potencial reproductor baix i una

longevitat elevada. Algunes com Epinephelus marginatus, Sciaena umbra i Pagrus

pagrus han estat incloses en alguns convenis internacionals de protecció de la fauna

com el de Barcelona i el de Berna o en la Llista Vermella de la IUCN.

49

Dels resultats dels nostres estudis s’observa també un possible impacte de la pesca

recreativa sobre la reproducció de les espècies costaneres: en la pesca des de les roques,

la talla mitjana de les captures de set de les 25 espècies estava per sota la seva talla de

maduresa. Amb tot, el cas contrari (pesca submarina, que captura bàsicament individus

grans reproductors) també és perillós ja que pot afectar el potencial reproductor de les

espècies vulnerables.

En canvi, durant els nostres estudis no tenim constància que s’hagin descartat individus

capturats (alliberats un altre cop a mar), tal i com passa a altres llocs de fora la

Mediterrània, on entre un 20 i un 60% de les captures poden alliberar-se un altre cop a

mar (McPhee et al., 2002; Veiga et al., 2010; Cooke and Cowx, 2004).

Impacte biològic i ecològic: els esquers utilitzats

La utilització d’espècies exòtiques com a esquer viu per part dels pescadors recreatius

pot representar també una amenaça per l’ecosistema costaner. En els nostres estudis,

veiem com un mínim d’un 40% aproximadament dels esquers utilitzats pels pescadors

de roca a Cap de Creus són espècies exòtiques. La introducció d’espècies exòtiques que

resulta de l’alliberació de determinats esquers en els ecosistemes aquàtics ha estat ben

documentada a altres ecosistemes aquàtics del món (Carlton, 1992; Ludwig and Leitch,

1996; Courtenay, 2007; Di Stefano et al., 2009). A més, sovint els pescadors aboquen a

mar (o a la vora, en el mateix lloc de pesca) algues vives i altres substrats que mantenen

els esquers vius i humits dins les capses. Aquestes algues exòtiques i substrats poden

contenir altres organismes vius (exòtics també) com petits crustacis, cargols, i altres

cucs. El resultat pot ser l’establiment d’aquestes espècies de petits invertebrats exòtics

en el nou ecosistema (Lau, 1995; Cohen et al., 1995; Cohen et al,. 2001, Weigle et al.,

2005). Juntament als riscs de les introduccions indesitjades, s’ha demostrat que els

esquers (vius i fins i tot morts) poden transferir diferents virus que poden afectar

sèriament les poblacions de peixos salvatges (Goodwin et al., 2004). En aquest sentit i

per evitar l’aparició d’espècies exòtiques, el Codi de Pràctiques per la Pesca Recreativa

(FAO, 2008; Arlinghaus et al., 2010) recomana l’ús d’organismes aquàtics només en les

aigües on aquests han estat extrets, i mai transferir esquers vius ni el substrat associat

(algues o altres materials) d’unes aigües a unes altres. Així mateix, cal també esmentar

els possibles efectes adversos que té la recol·lecció dels esquers en el lloc d’origen. Així

com la pesca recreativa és una activitat creixen arreu del món, també ho és la indústria

50

dels esquers. L’impacte ecològic del creixent negoci de la recol·lecció d’invertebrats -

per a ser utilitzats després com a esquers- sobre la comunitat bentònica ha estat ben

descrita a diferents mars i oceans del món (veure per exemple Mc Phee et al. 2002).

Bibliografia

Arlinghaus R., Cooke S.J, Cowx, I.G. 2010. Providing context to the global code of

practice for recreational fisheries. Fish. Manag. Ecol., 17, 146-156

Carlton, J.T. 1992. Introduced marine and estuarine mollusks of North America: an end

of the 20th century perspective. J Shellfish Res., 11 (2): 489-505.

Cheung,W.W.L., Pitcher, T.J., Pauly, D., 2005. A fuzzy logic expert system to estimate

intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124,

97–111.

Cheung,W.W.L.,Watson, R., Morato, T., Pitcher, T.J., Pauly, D., 2007. Intrinsic

vulnerability in the global fish catch. Mar. Ecol. Prog. Ser. 333, 1–12.

Choi IH. 1985. Lugworms – from harvesting to exporting. Infofish marketing Digest

6/85 : 49-52.

Cohen, A.N., Weinstein, A., Emmett, M.A., Lau, W., Carlton, J.T. 2001. Investigations

into the introduction of non-indigenous marine organisms via the cross-

continental trade in marine baitworms. Report for the U.S. Fish and Wildlife

Service, Sacramento CA. 29pp.

Cohen, A.N., Carlton, J.T., Fountain, M.C. 1995. Introduction, dispersal and potential

impacts of the green crab, Carcinus maenas, in San Francisco Bay. Marine

Biology 122: 225-237.

Coleman, F., Figueira, W.F., Ueland, J.S., Crowder, L.B., 2004. The impact of United

States recreational fisheries on marine fish populations. Science 305, 1958–1959.

51

Coll, J., García-Rubies, A, Moranta, J., Stefanni, S., Morales-Nin, B., 1999. Sport-

fishing prohibition effects on the population structure of Epinephelus marginatus

(Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) in the Cabrera Archipelago National Park

(Majorca, W. Mediterranean), Bulletí de la Societat d'Història Natural de les Illes

Balears 42, 125–138.

Coll, J., Linde, M., García-Rubies, J., Riera, F., Grau, A.M., 2004. Spear fishing in the

Balearic Islands (west central Mediterranean): species affected and catch

evolution during the period 1975–2001. Fish. Res. 70, 97–111.

Cooke, S.J., Cowx, I.G., 2004. The role of recreational fishing in global fish crises.

Bioscience 54, 857–859.

Cooke, S.J., Danylchuk, A.J., Danylchuk, S.E., Suski, C.D., Godberg, T.L. 2006. Is

catch-and release recreational angling compatible with no-take marine protected

areas? Ocean and Coast. Manag. 49(5-6):342-354.

Cooke, S.J., Cowx, I.G., 2006. Contrasting recreational and commercial fishing:

Searching for common issues to promote unified conservation of fisheries

resources and aquatic environments. Biol. Cons. 128 (1): 93-108.

Courtenay, W. R., 2007. Introduced Species: What Species Do You Have and How Do

You Know?. Transactions of the American Fisheries Society 136: 1160-1164

Cowx, I. G, 2002. Recreational fishing. In: Hart, P., Reynolds, J.D. (Eds.), Handbook of

Fish Biology and Fisheries, vol. II. Blackwell Science, Oxford, pp. 367–390.

Dalzell, P., 1996. Catch rates, selectivity and yields of reef fishing. In: Polunin, N.V.C.,

Roberts, C.M. (Eds.), Tropical Reef Fisheries. Fish and Fisheries Series 20.

Chapman and Hall, London, pp. 161–192

52

Di Stefano, R.J., Litvan, M.E., Horner, P.T. 2009. The Bait Industry as a Potential

Vector for Alien Crayfish Introductions: Problem Recognition by Fisheries

Agencies and a Missouri Evaluation. Fisheries 34(12): 586-597

Dubreuil, J., and Céline, R. 2005. Caractérisation de la pêche de loisir dans la région

Banyuls-sur-mer. Rapport Master. Université de Perpignan et Université

d’Anglet.

EU., 2004 Mediterranean: guaranteeing sustainable fisheries. Fishing in Europe 21. 12

pp.

FAO (2008). The EIFAC Code Of Practice for Recreational Fisheries. EIFAC

Occasional Paper No. 42 SEC/EIFAC/OP42. Available online at

http://www.fao.org/docrep/012/i0363e/i0363e00.htm

Fidalgo-Costa P, Gil J, Passos AM, Pereira P, Melo P. 2006. The market features of

imported non-indigenous polychaetes in Portugal and consequent ecological

concerns. Scientia Marina 70 (S3): 287-292.

Font, T. 2007. La pesca des de les roques. Research report Msc. Environmental

Biology, University of Girona, 124 pp (in Catalan)

Gartside, D.F., Harrison, B., Ryan, B.L., 1999. An evaluation of the use of fishing club

records in the management of marine recreational fisheries. Fish. Res. 41, 47–61

Gómez, S., Lloret, J., Demestre, M., Riera, V., 2006. The decline of the artisanal

fisheries in Mediterranean coastal areas: the case of Cap de Creus (Cape Creus).

Coast. Manag. 34, 217–232.

Goodwin, A.E., Peterson, J.E., Meyers, T. R, Money, D.J., 2004. Transmission of exotic

fish viruses: the relative risks of wild and cultured baits. Fisheries, 29: 19–23

53

Ha NTT, Nhuan MT, Ngoc NT, Tien H. 2007. The distribution of peanut-worm

(Sipunculus nudus) in relation with geo-environmental characteristics. VNU

Journal of Science, Earth Sciences 23: 110-115.

Lau, W. 1995. Importation of baitworms and shipping seaweed: vectors for introduced

species? In: Sloan, D., M. Christensen, Kelso, D. (Eds.). Environmental issues:

from a local to a global perspective. Environmental Sciences Group Major,

University of California, Berkeley, California, US, pp. 21-38.

Lawrence, K.S. 2005. Assessing the value of recreational sea angling in South West

England. Fish. Manag.Ecol.12: 369-375

Lewin, W.C., Arlinghaus, R., Mehner, T. 2006. Documented and potential biological

impact of recreational fishing: insight for management and conservation. Rev.

Fish. Sci. 14, 305-367

Lloret, J., Zaragoza, N., Caballero, D., Riera, V. 2004. La pesca recreativa al Cap de

Creus (primeres dades). Rapport Parc Natural Cap de Creus. PRUG.

Lloret, J., Zaragoza, N., Caballero, D., Riera, V. 2008a Biological and socioeconomic

implications of recreational boat fishing for the management of fishery resources

in the marine reserve of Cap de Creus (NW Mediterranean). Fish. Res. 91:252–

259

Lloret, J., Zaragoza, N., Caballero, D., Font, T., Casadevall, M., Riera, V. 2008b

Spearfishing pressure on fish communities in rocky coastal habitats in a

Mediterranean Marine Protected Area. Fish. Res. 94: 84–91

Lockwood, Roger N. 2000. Conducting roving and access site angler surveys. Chapter

14 in Schneider, James C. (ed.) 2000. Manual of fisheries survey methods II: with

periodic updates. Michigan Department of Natural Resources, Fisheries Special

Report 25, Ann Arbor.

54

Lucy, J., Studholme, A.L., 2002. Catch and release in marine recreational fisheries.

American Fisheries Society Symposium 30. American Fisheries Society.

Bethesda, MD, 232 pp

Ludwig, H.R., Leitch, J.A., 1996. Interbasin Transfer of Aquatic Biota via Anglers' Bait

Buckets. Fisheries 21: 14-18

McPhee, D.P., Leadbitter, D., Skilleter, G.A., 2002. Swallowing the bait: is recreational

fishing ecologically sustainable? Pac. Cons. Biol. 8, 40–51.

Meyer, C.G., 2007. The impacts of spear and other recreational fishers on a small

permanent Marine Protected Area and adjacent pulse fished area. Fish. Res. 84,

301–307

Morales-Nin, B., Moranta, J., García, C., Tugores, M.P, Grau, A.M., 2004. Evaluation

of the importance of recreational fisheries in a Mediterranean Island. Fourth

World Fisheries Congress. Reconciling with Conservation: the Challenge of

Managing Aquatic Ecosystems. 2-6 May, 2004. Vancouver, British Columbia,

Canada.

Morales-Nin, B., Moranta, J., García, C., Tugores, M.P., Grau, A.M., Riera, F., Cerdà,

M., 2005. The recreational fishery off Majorca Island (western Mediterranean):

some implications for coastal resource management. ICES J. Mar. Sci. 62, 727-

739.

National Research Council., 1999. Sustaining marine fisheries. National Academy

Press, Washington DC.

National Research Council., 2006. Review of recreational fisheries survey methods.

National Academy Press, Washington DC.

55

Olive, P.J.W. – 1993. Management of the exploitation of the lugworm Arenicola marina

and the ragworm Nereis virens (Polychaeta) in conservation areas: the importance

of population structure and recruitment processes. Aquat. Conserv., 3: 1-24.

Olive, P.J.W. – 1994. Polychaeta as a world resource: a review of patterns of

exploitation as sea angling bait and the potential for aquaculture based production.

In: J.-C. Dauvin, L. Laubier and D.J. Reish (eds.), Actes de la 4ème Conférence

Internationale des Polychètes. Mem. Mus. Nat. Hist. Nat. (Fr.), 162: 603-610.

Pitcher, T.J., Hollingworth, C.E., 2002. Recreational fisheries: ecological, economic and

social Evaluation. Fish and Aquatic Resources Series 8. Blackwell Science,

Oxford, England. 225 pp.

Post, J.R, C. Mushens, A. Paul and M. Sullivan. 2003. Assessment of alternative harvest

regulations for sustaining recreational fisheries: model development and

application to bull trout, North American Journal of Fisheries Management 23:

22–34.

Rangel, M. O., Erzini, K. 2007. An assessment of catches and harvest of recreational

shore angling in the north of Portugal. Fish. Manag. Ecol. 14: 692 343-352

SAC (2010). UK Marine SACs project. Available online at :

http://www.ukmarinesac.org.uk/activities/bait-collection/bc3.htm.

Soliva, A.M., 2006. La pesca marítima recreativa en Cataluña: aspectios biológicos,

sociales y económicos. Research report Msc. Economy and Management of

Fishing Activity. University of Barcelona. 149 pp.

Sutinen, J.G., Johnston, R.J., 2003. Angling management organizations: integrating the

recreational sector into fishery management. Marine Policy 27, 471–487.

Veiga, P., Ribeiro, J., Gonçalves, J.M.S., Erzini, K. 2010. Quantifying recreational

shore angling catch and harvest in the south of Portugal (Northeast Atlantic):

56

implications for conservation and integrated fisheries management. J. Fish Biol.

(in press)

Weigle, S.M., Smith, L.D. Carlton, J.T., Pederson, J. 2005. Assessing the risk of

introducing exotic species via the live marine species trade. Conserv. Biol

19:213–223

Westera, M., Lavery, P., Hyndes, G., 2003. Differences in recreationally targeted fishes

between protected and fished areas of a coral reef marine park. Exp. Mar. Biol.

Ecol. 294, 145-168.

Pesca Recreativa Cap de Creus 2010

Documents

Transcript of Pesca Recreativa Cap de Creus 2010