u

EditorialsAfloat del 191 f

El moviment de l'any 1909, delqual la gent simplista no en veumés que la crema de convents, foue! primer moviment popular quellançà les masses al carrer per laprotesta de la guerra d'Africà '¡ique indirectament significava unadesatorització i un atac a la mo-narquia, cap visible de les super-vivències feudals que encallaven laRevolució política que a Anglater-ra era vella d'ençà del 1642, aFrança del 1789, a Alemanya del1848, a Itàlia del 1870.*

ÈÌ proletariat espanyol no tornaa posar-se en marxa fins L'anyTQt?, aquesta setmana fa divuit

, > any*. El motrment • de fes jFnaWsmilitars de Defensa, després tandesnaturalitzat i instrument únicde Palau, l'Assemblea de Parla-mentaris, moviment civil que haviad'acabar amb el despotisme reial idel faraonisme hispànic, mobilitzàles forces obreres/ que en virtut delpacte de Saragossa la U. G. T. ila C. N. T. havien posat en peude guerra. Allò que un principisemblava el redreçament d'una clas-se que es disposa a acomplir el seudeure com a classe, es convertí enla lluita específica de la classe tre-balladora contra un Estat decrè-pit al qual solament li feia possi-ble la vida una burgesia covardaque desertava i negava els postu-lats de la seva missió històrica.

Si en la vaga i la revolta vaga-ment republicana de l'any 1909 elsrepublicans foren absents de lalluita, més encara ho foren l'any1917, en què la República era alcor i al pensament de tots els tre-balladors que es tiraren al carrer.Molts dels cavallers de la Repúbli-ca del 1931, aquells dies ni es mo-

¿QIVKP ¿fe £8Sn-Es en mig la deserció de la bur-

gesia enrolada a la Lliga Regiona-lista, que s'adonà a temps del ve-ritable valor i de tota la transcen-dència del moviment del 17, enl'altra covardia dels republicanshistòrics, que encara l'any 1930impossibilitaven la implantació de1» República, que el proletariathispànic fa acte de presencia, so-bretot els camarades del Partit So-cialista Obrer Espanyol.

Com en tots els moviments d'en-vergadura, l'any 1917 l'Estat-gen-darme posà en joc els oficis delsagents provocadors. El dilluns dia13 d'agost els ferroviaris de Ja

••tfe»Pi3«aAa*^g60ffi ffStäSpirel repte que els llançaven els admi-nistradors de les Empreses ferro-viàries i la vaga fou declarada,amb tots els inconvenients i elsperjudicis que això comportava peral moviment general que els socia-listes, en aliança amb la C. N. T.,preparaven contra un règim quesignificava la deshonra i la misèriaper al poble treballador espanyol.

A Barcelona, a Madrid, a Bil-bao, a Astúries, els treballadorscombateren sols i el crit de «Viscala República» no fou recollit a pe-nes per cap republicà.

Les presons i els presidis engoli-ren munió de treballadors i milersde ferroviaris i minaires quedarensense feina.

Amb tot, aquests sacrificis noforen pas estèrils. A partir de l'any1917 a Espanya no és possible go-vernar impunement contra la clas-se treballadora. Hom podrà pres-cindir, momentàniament, durantanys i tot, del proletariat i encarasempre d'una forma més fictíciaque real. •WJwsu.-;**«! **^- '-*&&*&*•-

EstrangerEls fets de Brest i

de TolóFa temps, que la gran burgesia

francesa viu inquieta i nerviosa. Noha pogut pair encara, el magnífic 14de juliol d'enguany. La premsa deM. Wendel aprofita totes les oca-sions per a atacar durament el FrontPopular. Els 400.000 manifestantsde la Plaça de la Bastilla — massaindisciplinada, deien les dretes —,no deixen dormir tranquils moltagent. ' . ; . ' '

Per això, ara, han aprofitat ,e}sfets ocorreguts en aquelles ciutats,per acusar els marxistes del FrontPopular d'haver preparat, d'acordamb Moscou ---l'etern argument ca-pitalista .—,. la protesta contra elsdecrets de Laval. De passada, handonat (¡amicals consells» als radi-cals, i els han recordat que són gentd'ordre i- que no facin cap cas deles imposicions comunistes. ¡(Rússiar— diuen—, us vol dominar...».

Com és natural, les dretes han ser-vit a llur (¡clientela» versions com-pletament tendencioses i, falses. Hanassegurat que els obrers de les dras-sanes de Brest i de Toló han estatenganyats per «agents provoca-dors »... comunistes.

Els provocadors han existit. Nin-gú no en dubta. L'origen, la provo-cació ha vingut, com semppre, dedalt. El prefecte marítim de Brestdonà ordres d'ocupar militarmenttotes les dependències i tallers. Finsaquell moment no s'havia produïtcap acte que reclamés unes mesuressemblants. Hi havia» és cert, com atot França, un evident malestar con-tra els famosos decrets-lleis.i Els obrers, davant d'aquesta in-discutible prpvocació, van protestar.La reclamació no fou atesa. El pre-fecte es= negà a fer retirar, tal comdemanaven els etreballadors, les for-ces nolicíaqnes i militars que havienenvaït les drassanes. Com a respos-ta, sorgí la vaga. La primera auto-

ritat de Brest no esperava altra co-sa. Seguidament, procedí al tanca-ment de les drassanes i a l'expulsióimmediata de tots els protestataris.Colonials, fusellers marins, guàrdiesmòbils i gendarmes obligaren elsobrers, amb aquella amabilitat queels caracteritza, a abandonar el tre-ball. Aquests darrers, fortament in-dignats, organitzaren una manifes-tació de protesta que es desenrotllàpacíficament, fins que intervingue-ren determinats elements provoca-dors. Els fets posteriors ho demos-tren a bastament. A més, és conve-nient de recordar que els obrers noroben ni saquegen. A Toló, l'origendels fets revolucionaris fou, també,molt semblant. Nonobstant, la «granpremsa» ho ha silenciat. Per a de-fugir responsabilitats no ha dubtata assenyalar com. a indocters Dala-daqF^. «Afloat i <3s «mdispGQsa&tes?!^MBHW^ftf-**! •, ." '*,„ ">*;<SilAgì»H

El reaccjonanssim «Echo de Pa-ris» ha dit, en comentar els fetsregistrats en aquelles -poblacions ma-rítimes ço que segueix : .

«...formen part d'un pla elaboratprèviament, fins els més ínfims de-talls, per la Internacional, i l'execu-ció del qual ha estat reservada alsadeptes del comunisme, sota la «mar-ca registrada» del Front Popular...dirigit pels radical-socialistes del 6de febrer, amb Daladier al da-vant...»

L'òrgan dels socialistes ha dit que(>els alts representants del país col-locats en el Govern estan convençutsque no han fet altra cosa que pro-vocar el poble...»

La premsa «frontista» opina que«hi ha gent interessada a crear con-flictes i provocar fets sagnants, pertal de crear una atmosfera de pànicpertot el país i preparar, arribat elmoment oportú, la formació d'unGovern de «força», de tendènciesfrancament feixistes ».

((Ni el Front Popular ni els co-munistes —escrivia «L'Humanité»—no toleren que es trenquin vidres, es

saquegin les botigues i s'arrenquinles banderes tricolor. Construcció, sí ;destrucció, no... Els obrers han deprocurar descobrir i apartar del seucostat els elements provocadors. Esun advertiment que nan de tenir sem-pre present. No s'han de deixar ar-rossegar pels agents del capitalisme.Disciplina i atenció a les ordres delscompanys degudament autoritzats.Cal estar alerta. Els feixistes volendesmembrar el Front Popular ! »

EL PROPIS.ÍH é-*xj rrftt-ãfcr «xfríttaíifcsAi» 'i^fell-tii?

VALERHem observat que el nostre par-

lit pateix un excés de «bonjanis-me». Som massa bons jans. El co-neixement del nostre valer ens im-possibilita de fer-nos-el reconèixer.Som tan coneixedors de les pròpiesqualitats que creiem que no cal po-sar-les de relleu i presentar-les ambl'energia necessària a la lluita po-lítica. I això no pot ésser. Perquè?ucceeix que, sovint, no reaccio-nem davant les falses afirmacionsd'alguns polítics «obreritzats», ambla vivesa precisa. Hem observatcom, moltes vegades, els militantsdel nostre partit quan es troben da-vant els atacs organitzats d'altresorganitzacions de classe o "burge-ses, no fan altra cosa que amagarel cap sota l'ala i defugir la lluita.Unes vegades per creure que la mi-llor rèplica és el menyspreu, d'al-tres per evitar les conseqüències la-mentables que comporta la lluitaentre organitzacions afins i sem-pre per manca d'esperit combatiu.

Doncs bé ; això s'ha d'acabar.Som socialistes i ho diem a ple pul-mó. Som militants de la Unió So-cialista de Catalunya i de la sevaJoventut i n'estem contents i orgu-llosos. Coneixem el nostre valer itambé les nostres imperfeccions iels nostres errors i per això no po-dem dir com aquests Messias quepateix el nostre proletariat : «Nos-otros ya habíamos previsto...» «Laúnica conducta a seguir era la queen su momento preciso señala-mos,.. ¿ w&§¿s -SC , hubieran seguidolas líneas generales que habíamostrazado de antemano...» «El desrarrollo de la situación- actual con-firma el acierto -de nuestras previ-:siones...»,i d'akres petulàncies d'a-quest ordre. No. Nosaltres come-tem errors —- quina culpa tenim deno ésser savis ! — i els reconeixemplenament. Però això, aquesta po-sició netament objectiva, no ens hapas de desvalorar. Nosaltres co-neixem la nostra capacitat, la po-tència exacta de les nostres orga-nitzacions, la nostra sinceritat po-lítica i la nostra honestedat. Sa-bem el que «pesem» avui en el campproletari i el que ((pesarem» demà.Però Catalunya és tan petita que«també» coneixem la capacitat oincapacitat, la potència o la impo-tència, la sinceritat o la insinceritati l'honestedat o le deshonestedat deles altres organitzacions. I com queens coneixem prou, no se'ns potamagar l'ou tan fàcilment... Esprecisament per aquest coneixementdels de l'altra bapda que tenim l'o-bligació de desemmascarar els ho-mes i les organitzacions que seguei-xen una conducta nociva als inte-ressos generals del proletariat.

Prou sentimentalisme. P r o u«unitat obrera». La unitat obrerano s'obtindrà per altre camí que eldel desembarcament dels elementspertorbadors, dels agents provoca-dors i dels revolucionaris poca-sol-tes. Els militants del nostre partithan d'alçar el cap i preparar-se pera la defensiva i l'ofensiva. Con-tr.a qui sigui, porti el .nom que por-ti i vingui d'on vingui. ^

2«!laJ«yfiïÍ

JOSEP MIRET

PER UIVA CENTRALSINDICAL

En tots aquests articles que hem publicat a JUSTÍ-CIA SOCIAL, hem procurat tot i seguint la rigidesa re-glamentària que té la U. G. S. O., com totes les Cen-trals sindicals, bastir-los amb una mica de materialpropi. Són, doncs, l'expressió sincera del que nosal-tres creiem que ha d'ésser i tenir avui una organit-zació sindical.

Volem insistir, encara, una vegada més, que elmoviment socialista, en principi, té definides les fun-cions de demà respecte els organismes sindicals to4destacant-nè en primer lloc la responsabilitat dé^Ütproducció. Es interessant d'observar, en aqueat

Jhs, com en el programa gue eenjunf ' * *^ML.p.iAn.8.," ' • ' •""

atpnefll^

tècnic de la producció és la dominant permanent.Ni per un moment, però, no ens ha passat per la

imaginació que les nostres paraules tinguessin cap va-lor definitiu. No hem aspirat mai a hipotecar el futuri sempre hem dit que les nostres paraules eren sim-ples impressions personals i si les havem fet públi-ques en aquest moment ha estat, més que per a res,per a demostrar que a nosaltres, en els medis obrersde classe, no se'ns pot tractar com als Sindicats Lliu-res, ni per la nostra actuació passada, que no enve-gem a ningú, ni per les nostres activitats i l'actitudpresent, ni per les nostres idees, per la qual cosa éscontrarevolucionari, en aquestes circumstàncies, in-itrigar, amb procediments jesuítics, contra qualsevolorganisme autènticament obrer. Això la censura hodeixarà passar sempre ; això sols poden fer-ho els fa-nàtics o aquells que es diuen obrers i no en coneixenni el seu ambient en tallers i fàbriques ni la seva vi-da en la llar.

De moment, la idea d'una organització sindicalamb saba pròpia ja no hi ha ningú capaç de destruir-la. Ha pres un fort increment en extensos nuclisobrers, que actuen en diferents partits catalans, queno s'expliquen com en l'ordre polític es propugna perorganitzacions nacionals i en l'ordre sindical es vul-gui fer una cosa contrària. Què s'hi oposa? La Inter-nacional? ¿On és l'internacionalisme si no es reco-neixen les nacionalitats? En aquest cas fóra la ínter-

estatal." Questions de solidaritat f ST a Espanya ni liaun altre poble que en aquest sentit hagi fet més quenosaltres, demanem que se'ns digui quin és.

Només hi ha una cosa que s'hi oposa : els interes-sos .materials de la burgesia, que en aquest sentit pen-sa igual la d'ací com la d'allà. Lluitar en pro delreconeixement del dret a l'autodeterminació dels po-bles ni és un sentiment mesquí ni pertorba el movi-ment socialista; a Catalunya hem vist que l'estimu-la i l'incrementa. Demés, ni l'hem inventat nosaltresni el manifesta, com a criteri socialista, per primeravegada, Rússia, en reconèixer-lo en la seva Constitu-ció ; la U. R. S. S. el que fa és ésser lleial amb aquestcriteri sustentat pels militants de -la Internacional,

tant d'una tendència com de l'altra, des de Bakunina De Mann, de Lenin a Labriola, de Bebei a Besteiro.Ací el que hi ha són molts internacionalistes que ig-noren els veritables postulats de la Internacional.

Tan segurs estem que la nostra posició enfront elproblema de les nacionalitats és l'ortodòxia, que, sen-se pretendre donar patents a ningú, nosaltres afir-mem que no és un socialista integral, ni tant sols potestimar-se com a militant obrer alliberat de preju-dicis, el que no accepti la llibertat dels pobles a diri-gir i ordenar llur vida interna, encara que ens hoargumenti amb conceptes d'un internacionalisme es-tantís que no té res a veure amb la Internacional obre-ra i que en canvi coincideix perfectament amb lesideés colonitzadores de la burgesia imperialista.

No cal insistir pas gaire en aquesta qüestió; elsque defensen un punt de mira contrari tenen el pletCompletament perdut i si s'obstinen a mantenir-lo,tant si es diuen anarquistes, com socialistes o comu-nistes, es poden trobar que els arribi a ofegar el ri-dícul.

I en l'ordre de coses que nosaltres tractem hi hatant de camí fet, que nosaltres advertim als que en

, dubtin que a Catalunya la idea d'una organització sin-dical catalana que tingui personalitat i característi-

* ques pròpies no pot fracassar, puix que avui ja exis-teixen els elements suficients per a desenrotllar-se, imés nombrosos que a la resta de totes les altres orga-nitzacions sindicals juntes que s'oposen a la seva rea-lització. El que passa és que cada fracció que acceptael principi té una personalitat tan acusada, que acírau precisament la seva influència i les seves possi-JHlitats, i que per altra banda fóra perillós précipi-tar-se ara en determinacions concretes, ja que aquestsmoments no són els més propicis per a posar-se aedificar cap obra sòlida.

< ! En el Congrés de constitució de la U. o. S. O. và-rem tenir la satisfacció de pronunciar aquestes pa-,raules : «L'acte d'avui, no volem que passi a la histò-íria del proletariat com una escissió més ; des del nos-tre lloc, tan modest com es vulgui, no permetrem queningú ens atropelli i procurarem treballar perquè elstreballadors de Catalunya tinguin la seva Central sin-iíüical».

Imiteis a aquesta consigna, la nostra millor satis-facció és de constatar que els fets ens diuen que potesser una realitat.

I J. PRONJOSA

A part les mutilacions de Ja censura, en el nostre articleanterior els companys deuen haver observat que bi havia unpetit error de redacció. En el paràgraf que diu: tEs tracta dela creació d'un capital amb uns interessos que tágH'n sufi-cients per a donar una subvenció de 6 ptes. cada dia als afi-liats quan arribin a l'edat de 60 anys.»

Havia de dir : tEs tracta de la creació d'un capital els inte-ressos del qual siguin suficients per a donar una subvencióàc 6 ptes. cada dia als afiliats quan arribin a l'edat de 60 anysj: ' - ,' • • • • j: &

ramussesTal com prevèiem i sospitàvem, la

C. G. T. i la C. G. T. U., les duesCentrals sindicals que agrupen lagairebé totalitat del proletariat fran-cès, han denunciat públicament elsmaneigs dels agents provocadors,que tan manifestament s'han donata conèixer en els conflictes parcialsde Brest i Toló.

Els morts i els apallissats que alsarsenals francesos han caigut en unaprotesta justificada per la mutilaciód'uns salaris que no arriben ni demolt a cobrir el pressupost familiarde multitud de famílies obreres, calcarregar-los a l'haver de la confa-bulació feixistoide que un dia nollunyà caurà sobre el Poder si lesforces que s'agrupen entorn del FrontPopular no observen una disciplinad'una rigidesa tal que les posi a co-bert de la iniciativa d'aquells queamb l'aldarull i el motí isolat i ex-temporani no cerquen més que lajustificació d'un Govern d'aquestsque tots els cretins de la terra ano-menen Governs de força.

A França, com primer Alemanyai després Àustria, el gran capitalis-me i els taurons de les finances vo-len tirar al dret i hi tiraran per pocque la classe obrera badi, a despitde l'enorme superioritat numèrica idel pes específic 'de les masses quècontrolen socialistes, comunistes, sin-dicalistes i petita burgesia radical.

TeBBBf^s" podem dissimular-ho,grans esperances i una fe il·limitadaen la força positiva del Front Popu-lar. A França, la classe obrera cor-regeix el gran error dels treballadorsalemanys, llavors de l'elecció pre-sidencial de Hindenburg. Tot i lesparaules assenyades que la clarivi-dència de Trostki adreçava als co-munistes per tal que s'unissin alssocialistes, per així fer eficaç la llui-ta contra els que envestien la Cons-titució de Weimar, els treballadorsinspirats per Moscou no van sabersuperar l'estat passional que els allu-nyava dels social-démocrates. Bé ésveritat que els crims de Noske oque emparava Noske eren un malantecedent per a la fusió que hauriasalvat la classe obrera alemanya. AFrança, si l'allunyament no era trà-gic com a Alemanya, ben poc en fal-tava. Amb tot, les forces de Blumi Cachin, de Jouhaux i els unitaris-tes, han deixat les picabaralles anec-dòtiques per plantar cara al perill

DE R E D A C C I ÓPreguem als companys i amics

que ens honoren amb ttur coüabo-ració que tinguin en compte ' lesnormes següents:

Els originals, a ésder passible,hauran d'anar escrits a màquina, obé en tinta; mai en llapis, comocorre alguna vegada. En ffi 'pri-mer casi'· caldrà que siguin escritsen quartilles apaïsades — d<e tra-vés _ i a doble interlineat. Elsmanuscrits, cal que sigui nescrftsamb u,» interlineat suficient perquèhi, puguem fer les correccions ne-cessàries. .

real del f|ixisme que els ve al da-munt.

Atesa la transcendència històricade l'acoblament d'aquestes massesque, si van unides, ho són tot, per-què són la vida de França i si ellesvolien França no caminaria i finssaltaria a miques, el més important,per tal com aquest és el nexe que lesfarà indestructibles, és que la in-surrecció parcial no faci adeptes enles files del Front Popular. Els es-tralls de les vagues parcials, delsmotins esporàdics i de les batussesque no treuen cap a res perjudica idebilita i descobreix els efectius i lapotència d'un moviment, la gràcia il'eficàcia del qual radica en la sevaobra de conjunt, totalitària. Es unprincipi elemental d'estratègia quela iniciativa no ha d'anar mai a càr-rec de l'enemic.SIOpBDOAOld SJUaaE Spp BU13J EH[i d'aquells que inconscientment elsfan el joc ha portat disgustos serio-sos a la classe obrera internacional.Subàtov, a Rússia, en aquest aspec-te, és el líder i el mestre màxim delsagents provocadors que posaven lesorganitzacions obreres .sota el con-trol dels patrons tsàristes. Per Euro-pa els suvatovistes han fet nombro-sos adeptes i els exemples de llur

pas pel moviment obrer són incalcu-lables.

* »- *Establint la deguda distància i

guardant les proporcions del cas, aBarcelona la impaciència i la cremo-reta de la sang que algú prou teniacura que es mantingués, quan la dic-tadureta Berenguer, provocà la va-ga de novembre del 1930.

La ciutat tota es llançà al car-rer. Les multituds creiem ben bé queaquell vespre de dilluns la Repú-blica inauguraria una era nova pera Catalunya i Espanya...

Als tres dies — sempre tot duratres dies al nostre país : les festesmajors, la mort del porc, les bullan-gues —, tot s'havia acabat.

Què havia passat? Havia passat,senzillament, que les diferèpcies,que venien de lluny, entre els obrersdel Port, que havien fundat durantia Dictadura la Federació d'Enti-tats del Port de Barcelona i queamb obrers del ram Fabril havienformat la Unió Local de SocietatsObreres per tal d'oposar-se alsavenços dels Sindicats lliures, i elselements de la C. N. T. que voliencollar els portuaris al Sindicat Únicdel Transport i en vista que no hiHavia manera de fer-los entendre

El llibre del companyComorera

« L > A V.I »Ja ha començat el tiratge del llibre del company Comorera «L'Avi»,

de manera que dintre de pocs dies sortirà a llum.Recomanem als companys que trametin les demandes d'exemplars a

la redacció de JUSTÍCIA SOCIAL (Pelayo, 10, l.r), dient en els butlletins de

y

demanda si volen l'exemplar en rústica o relligat en cartó.Preus :

En rústica: CINC PESSETES L'EXEMPLAR.Relligat en cartó: SIS PESSETES L'EXEMPLAR.

BUTLLETÍ DE COMANDA

L'infrascrit

domiciliat a carrer

nú/n pis prega la tramesa d exemplars de «L'Avi» i

envia per gir postal (o en la forma que sigui)

l'import de pessetes

1 »1 7Mentre els republicans

no sortien de casa, els tre-balladors es feien matarper la Republicà.

(signatura)

i posar-los d'acord, el Comitè dela Federació Local dels Sindicatsde la C. N. T. portà la qüestió alcarrer i decretà la vaga general.La Federació local mobilitzavaBarcelona per fer entrar a la raó elcompany Desideri Trilles ! !

Resultats? Els següents i beneloqüents per a l'objecte que ensmou a citar aquest exemple típic deles desgràcies que causen les atza-gaiades sense control. El 15 de de-sembre, quan fou decretada la va-ga general a conseqüència de l'ai-xecament de Galán a Jaca ningú,o a penes ningú, no es mobilitzà aBarcelona. Vam ésser ben comptatsels que no vam anar a treballar.De més a més, el dia que s'hrtviadeclarat la jpriimeiia vaga centralel Sindicat d'Arts Gràfiques co-mençava la seva vaga per unes rei-vindicacions i unes millores que lagrandària del moviment general ofe-gà en absolut. ¿Qui havia de fercas de la vaga dels tipògrafs i im-pressors, després de fracassada lavaga general ?

Els obrers d'Arts Gràfiques si nohan millorat més ho deuen als com-panys entabanats del Transport comtots els republicans i treballadorsd'Espanya deuen que la Repúblicano fos implantada gràcies al mo-viment triomfant de desembre del1930. La diferència, no cal entrete-nir-s'hi massa, entre desembre del30 i el 14 d'abril sembla prou ques'hauria saldat força millor per ales capes populars de la societat es-panyola del que s'ha saldat ara.

* * *La inoportunitat cal condemnar-

la sense contemplacions. I això ésel que han fet les dues grans orga-nitzacions sindicals franceses da-vant els incidents de Brest i Toló.

Els portuaris i els obrers de lesdrassanes franceses han estat peruns moments joguina de la «maf-fia» que galiva el punt, únic punt,vulnerable del moviment obrer : lapropensió a les accions parcials ideslligades del total" def movimentobrer. •

Si sotgem bé, els antecedents deles batusses de la setmana passadamés aviat els trobarem en el triomfde Clermont-Ferrand que no en lairritació per uns sous mutilats, queuna vegada més demostren fins onarriba la justícia social en règim ca-pitalista a l'hora de posar a contri-bució l'esforç de tots els ciutadans.

Que ho tinguin en compte els tre-balladors francesos i els que no sónfrancesos.

AMADEU BERNADÓ

blifyació d'ajudar lapremsa que defensaels sens interessos 1treballa pels seusideals d'emancipa-ció. Col·laboren,dones, a la propaga-ció de "JUSTÍCIA

SOCIAL.".

Pàgine« escollides

A M OUn home, ¿com ha pogut fer-se

l'amo d'un altre home, i per quinamena de màgica incomprensible hapogut esdevenir fama de moltsd'altres homes? S'kan escrit sobreaquest fenomen un bon nombre demassissos volums; dono, però, lapreferència a una faula hindostàni-ca, perquè és curta i perquè les fau-les ho han dit tot.

Adimo, el pare de tots els hin-dús, tingué dos fills i dues fillesde la seva. muller Procriti. El mésgran dels nois era un gegant vigo-rós, el més petit era un geperudet,les dues noies eren boniques. D" ençàque el gegant va sentir la seva for-ça, dormi amb les seves germanes,i es féu servir pel geperudet. Deles dues germanes, una fou la sevacuinera, Valira la seva hartolana.Quan el gegant volia dormir, co-mençava per lligar a un arbre elseu germanet; i quan aquest es feiaescàpol, l'atrapava amb ' quatregambades i el fuetejava.

El geperudet esdevingué submísi el millor vassall del món. El ge-gant, satisfet de veure'l complirles seves obligacions^ li permeté decasar-se amb una de les seves ger-manes, de la qual n'era fastiguejat.Ets infants que eixiren d'aquestmatrimoni no foren pas tots gepe-ruts; però foren bastant contrafets'.Van ésser criats en el temor de Déui del gegant. Reberen una educacióexcellent; els ensenyaren que lluroncle era gegant per dret diví, quepodia fer el que li plagués de totala família,- que si tenia alguna né-ta -o besnéta bonica, havia d'ésser,sense cap entrebanc, per a ell tot-sol i que ningú no podria dormir,amò ella fins que ell n'estigués tip..

Una vegada morí el gegant, elseu fiu, que de bon tros no era tanfort ni tan gran, va creure's, tan-maifiz, gegant per drtí d.v¿í Wfcel seu pare. Va pretendre que lotsels homes treballessin per a ell, ivolgué dormir amb totes les noies.La família s'uní contra eti, el ma-taren a f o ps i" proclamaren la Re-pública.

Els siamesos, al contrari, prete-nien que la família va. començarper ésser republicana, i que el ge-gant no havia -vingut fins desprésde molts d'anys i dissencions; pe-rò tots els autors de Benarés i deSiam convenen que els homes varenviure una infinitat de segles, abans,de tenir l'apíitué de fer lleis; i hoproven per una raó sense rèplica, iés que, fins., avui que tothom s" en-•Vfmfvc-éè^t&nr' 'enginy, 'hom xo katrobat eticara la manera de fer unavintena de lleis passablement bo-nes.

Es, encara, per exemple, unaqüestió insoluble, a l'India, si lesrepúbliques han estat establertesabans o després que les monarquies,si la confusió sembla als homes méshorrible que el despotisme. Ignorocl que s'ha esdevingut en l'ordredel f em ps ; però, en el de la natu-ra, cal convenir que havent nascut(ois els homes iguals, la violència il'habilitat feren els primers amos;íes lleis han fei els altres.

(Voltaire, « Diccionari filosòfic»,trad. Domènec Guansé.)

La U.G.T. a Ca-talunya

Sobre les causes que impossibili-taren que la cada dia més presti-giosa Central sindical espanyolano pogués fer solc en el camp del'obrerisme català, s'ha escrit i par-lat molt entre els homes interessatsa les lluites pel millorament de laclasse assalariada. Veritablement,ha d'ésser motiu de preocupacióque un organisme de tanta influèn-cia entre els assalariats de la restade la Península no trobés seguidorsaquí, el poble més industrial d'Es-panya que, a més, fou el brécol delseu naixement. Al meu entendre, lacausa principal que impossibilitàque la U. G. T. no prengués peu aCatalunya es deu, més que a capaltra causa, a la anormalitat en quèels Governs de la monarquia ferenviure el nostre poble. De tots éssabut que en l'interval dels cinquan-ta anys de la primera a la segonaRepública a Catalunya no hi haguémai dos anys seguits de normalitatpolítica ; quan s'aixecava l'estatde guerra, restava el de suspensióde garanties, que equivalia al queavui coneixem per estat d'alarma ;i, quan no, es produïen períodes deterrorisme que feien impossible lapropaganda indispensable per a lacreació dels organismes de classe.Se'm dirà que en mig de tal pertor-bació política l'anarquisme feiaprosèlits, però d'això ja en parla-rem més endavant. Jo crec, .doncs,que en aquests moments, per a ana-litzar les causes del, diguem-ne fra-

Indult per alscondemnats amort pels suc-cessos del po-ble de Turón!

cas, de les tàctiques de la presti-giosa U. G. T. a Catalunya hemd'establir dues èpoques ; una, queva des de la Restauració fins a laDictadura, i una altra des de l'ad-veniment del nou règim a l'octubreproppassat. Els vuit anys de dic-tadura foren de prova per a molts ical diferenciar-los. Sense ànim, pe-rò, d'entaular polèmiques amb nin-gú, em permeto de fer algunes con-sideracions sobre l'objecte que en-capçala aquest treball.

Jo, com és natural, no he viscutla primera de les èpoques esmen-tades i per aquest motiu no copecal detall, com ho ha i'antic lluita-dor i excel·lent company i amic meumolt estimat Joan Codina, de Man-lleu, però sí que entenc, pel quehe pogut veure, degut al meu in-terès per a conèixer tot el referental moviment obrer del nostre poble,que les causes de no haver arrelat

vm&iïm&mtëm,EPOCA IV - NUM. 2OB A R C E L O N A17 d'agost del 1935

P R K U s

2O cents.

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ

Trimestre 2*50Semestre 5*00Any WOO

Redacció i administració:Carrer Pelayo, 1O, V, 1."B A R C E L O N A

2 17 ITACOOT BEL 1935

HHJTUAL·ISUIE I AS-SECrURAlVCES

Molta gent —i, desgraciadament, molts companysobrers-^ no saben veure encara la diferencia entre unamútua i una empresa mercantil d'assegurances. Com,en altres terrenys, també hi ha ciutadans de totes lesclasses que, no-distingeixen una cooperativa d'un co-merç particular. I no ens referim ja, .per exemple, acerts grups interessats, .la bona fe dels quals és al-menys dubtosa, com aquella entitat «defensora del mu-tualisme» ( ! ) que ha sorgit com un bolet a l'ombrad'un règim d'excepció, pretenent donar-se aparencesde vida a còpia de sorprendre la bona fe d'alguns pe-riòdics solvents amb notes pregados. Són barreges d'es-perit confessional i de simple desig de lucre, combina-ció encara més freqüent del que pot sospitar en el mo-ment més lúcid el més abrandat anticlerical.

Per exemple, en un butlletí d'un sindicat obrer, noper autònom menys respectable, com el de l'Associa-ció obrera de la premsa diària de Barcelona, trobemal darrer número un article —i no és el primer ! — queamb el bon desig evident de defensar les mutualitatss'exclama que les lleis de Cooperació i Mutualisme delParlament català —orientades sobretot, i ho podemdir stfob orgull legítim, per la nostra minoria i pelsriostres ideals— no regulin l'activitat de les empresesd'assegurances l Que un obrer pugui dir això de bonafe en un butlletí sindical i que el butlletí ho publiqui—i això que el sindicat és a base múltiple, és a dir,concretament : té secció mutualista— indica prou qui-na desorientació teòrica i pràctica pateix la classe tre-balladora catalana en qüestions elementals.

No tinc pas cap desig de discutir amb aquest inco-negut i estimat company d'ofici, ni amb cap altre.Però em permetré d'aclarir modestament què és mu-tualisme i què és assegurança, en bé de tots.

El primer —i únic— objectiu d'una entitat burgesa(totes les mercantils en són) d'assegurances és elguany. 'Els assegurats tenen unes garanties, més aviatil·lusòries, imposades per l'acció de l'Estat davant laraoacita t crua de certes empreses; però, fins en el casiniprobable de poder fer valer aquests drets, ho faransostenint una veritable lluita contra la companyia queaparentment hauria de servir-los. I es trobaran sempreen situació d'inferioritat davant una entitat econòmi-cament forta, coneixedora dels seus trucs (mentre elsassegurats obrers, en general, no coneixem gaire elque realment contracten en qualitat d'assegurança) iemparada sovint per la llei escrita. Altrament, els as-segurats no poden mai intervenir en la marxa d'aques-ta mena d'empreses. Han d'acceptar o refusar el con-tracte que els volen fer, i prou. I el risc pitjor de totaempresa mercantil, la fallida, encara que teòricamentcobert amb previsions legals, en la pràctica deixa des-emparats els clients, com la fallida d'un banc lesional'estalvi burgès que se li havia confiat.

Bona part de «germandats» o mútues, abans de lallei, també eren en el fons empreses mercantils més omenys dissimulades, sovint amb menys garantia enca-ra que els bancs i les empreses fortes. La intervencióque donaven els reglaments als associats es convertienquasi sempre en lletra morta per incúria d'aquests ma-teixos, amb la qual ja comptaven les Juntes (general-ment confessionals) que s'eternitzaven a la direcció.

Ara yejam què és una mútua. Vol dir una unióvoluntària, lliure, amb igualtat de drets, de ciutadans

que es reuneixen a plena llum per garantir-se uns alsaltres certs riscos. No disposen de l'element principalde l'explotació burgesa : el capital acumulat, i peraixò han de començar-lo a crear des del primer diaamb quotes sovint una mica elevades, però mai inas?sequibles, diguin el que vulguin els que sempre esplanyen. Però els riscos estan coberts de debò ; les ga-ranties legals i morals són molt més grans, per no dirabsolutes, i els mateixos associats administren la co-munitat, restringeixen o amplien —quasi sempre aixòdarrer— l'obra col·lectiva, obtenen avantatges innom-brables que no coneixen els assegurats en empresescapitalistes i, en fi, per mitjà de la Federació i les se-ves caixes compensadores, fins la dissolució de la mu-tualitat no comporta perjudici de cap mena per alsagrupats en ella. Citarem un sol exemple, prou elo-qüent: la Vil·la de Salut l'Aliança ofereix molts mésavantages, i molt millors, que cap assegurança de ti-pus burgès que no resulti antieconòmica per caríssi-ma ; i és una mutualitat de mutualitats.

Vista la diferència de concepte, de fons, d'intenciói d'estructura d'unes i altres entitats,' és evident que lallei que regula a Catalunya l'activitat mutualista nohavia d'ocupar-se per a res de l'assegurança, la qualno solament no té res a veure amb el mutualisme, sinóque n'és la contrapartida exacta i l'enemic natural.Per això és excellent que la llei obligui les mutuali-tats a un control, i que els imposi obligacions —duressi voleu, però molt remuneradores per a tots quan co-mencen de complir-se— a fi que la garantia que ofe-reixen als associats sigui positiva. En efecte : la mu-tualitat ha de comptar respondre sempre. La compa-nyia asseguradora burgesa, en canvi, ha de calcularsempre sobre una base de baixes més o menys força-des, de subsidis no pagats i de compromisos incom-plerts, negats o disminuïts en el moment que la neces-sitat cau damunt dels clients enganyats, per a poderobtenir el guany que és la base de la seva existència.

Hi ha un remei, però aquest no el podia adoptar lallei del Parlament de Catalunya : prohibir, tal comsona, l'assegurança com a negoci. Però per a arribara aquest extrem calia fer la revolució social —ni mésni menys, company impressor—, i potser els que com-baten la llei no se n'han atalaiat. P s çplf»"1*51»*»"*pg55a5S^^^^^^^^

'er això l'única cosa a férT ara com ara, és iriïpüT-sar el mutualisme, estu.-liar-lo ; i, a Catalunya, aplicarles nostres lleis, reconegudes internacionalment entreles més progressives —per no dir les millors— del seugènere. I donar als obrers la consciència de classe queels faltó, almenys la suficient per distingir una coope-rativa d'un botiguer o una mutualitat d'una empresacomercial, i veure si els beneficis aparents de l'asse-gurança burgesa són realitats després, i si es podencomparar als beneficis efectius, mai eludits, de lesmutualitats que podem crear, administrar i enfortirnosaltres mateixos. En un mot : hem d'inculcar alsobrers, perquè és veritat i es pot palpar, que les mu-tualitats són infinitament superiors a tota asseguran-ça, i per això la llei prohibeix als negociants de ladesgràcia vestir-se amb el nom honrós i immerescutde «Mutualitat».

GRANIER-BARRERA

a Catalunya les tàctiques de la U.G. T. no es deuen solament a laguerra contínua dels elements ditsàcrates, sinó al fet que, degut ala anormalitat política, no es poguésdesenvolupar cap partit netamentde classe, i, també, diguem-ho en-cara que sigui amb recança, a lamanca de decisió, dels militants queaquí volien seguir les normes del'organisme fundat pels venerablesIglesias i Quejido, per plantar ca-ra, en tots els terrenys, als titu-lats anarquistes, que no volien to-lerar-ne d'altra que l'anomenadade l'acció directa. Dit sigui sensedesmereixement dels prestigiosos iabnegats lluitadors Comaposada,Codina, Recasens, Comes, Palo-mas, Bobe, etc. Un altre factor en-cara— i no de poca importancia —que privà el creixement de la U.G. T. i del Partit Socialista fouque ambdós organismes obrers, elpolític i el sindical, no es lliurarenmai de manera decidida a la causade Catalunya, que malgrat el ques'ha dit i repetit entre els nuclisobrers, que això no interessava elsassalariats, s'ha palesat a. basta-ment, sense lloc a dubtes,"que lesreivindicacions de Catalunya erenrecolzades per la massa treballado-ra, i això més que altra cosa mo-tivà la fundació de la U. S. C., jaque d'altra manera bon nombred'intel·lectuals i molts milers d'o-brers avui militants socialistes, noho serien més que d'esperit.

Ens trobem, doncs, que degut ales causes esmentades i a altres queno esmentem, per no fer massa ex-tens aquest treball, que en arribarla Dictadura, la U. G. T. ambprou feines si existia i quant alPartit Socialista Obrer Espanyolels seus afiliats eren en nombre benescàs.

Els vuit anys de dictadura ser-

viren per a provar les conviccionsde molts homes i la consistència deno poques col·lectivitats. Foren moltsels que després d-'haver-se demos-trat sempre com a temibles revolu-cionaris no tingueren la valentiaper a resistir les coaccions dels ano-menats Sindicats Lliures i fins itot acabaren per afíliar-s'hi. Encanvi, els homes i organismes per-tanyents a la U. G. T., enamoratsde l'ideal socialista, resistien he-roicament " 'Jí' f^~sr^K

.-^TH^-^-y^^^-rt^RA.rxsm 9 «V» e"*"5-**»"*''''*" ---•-•=-•"-- *-^ílyffl^ìttJLjl'U-',^^^^-,^.»Jgj Aquesta actitud, tan digna-ment mantinguda pels homes de laU. G. T. en el període dictatorial,féu que molts obrers miressin ambsimpatia llur actuació i foren a mi-lers els que acudiren als seus orga-nismes, i es donà el cas que allòque al començament de la Dicta-dura era una cosa migrada, sensecap mena d'influència entre els tre-balladors, en acabar aquell períodeera un organisme potent del qualno podia prescindir-se per realitzaruna acció contra els estaments quellavors dominaven. No creiem equi-vocar-nos si afirmem que la U. G.T. féu més prosèlits a Catalunyaen els vuit anys de dictadura queen els quaranta anys primers dela seva actuació. I aleshores co-mença el moment més important dela Central sindical espanyola a lanostra terra.

En adonar-se els anarço-sindica-listes dels progressos que havia fetla U. G. T. començaren una vio-lent ofensiva contra ella i arribaren,àdhuc, a anar a Madrid una comis-sió de la C. N. T. presidida perPeiró, a denunciar-nos al ministrede la Governació, per veure si esprocedia governativament en con-tra dels nostres organismes. El re-sultat fou- que els obrers anarenafluint a la U. G. T., malgrat les

coaccions i amenaces dels anarco-sindicalistes, que veien com deser-taven de llurs rengles els obrers pera nodrir les de la Unió.

L'afluència d'obrers vers els nos-tres rengles s'accentuà a l'anydi'in Daurada la República, degut

-a, què ïx>na part "d"eHs"¿caconvence-ren que ïa C. N. T. no faria niaires de profit, ja que la llibertatplena de què gaudien en el primeri segon any de República no l'em-praren en altra cosa que a fer dis-barats i a combatre el règim nai-xent, que tant ens havia costatd'instaurar. Calia fer la prova iaquesta palesà que la C. N. T. ésincompatible amb la democràcia ique els seus líders i fanàtics noméssón valents quan els altres demos-tren covardia, puix que no donenmai la cara. Bastà que un estold'homes decidits, entre els qualshi havia Félez, Rovira, Roldan ialtres, els plantessin cara per fer-los perdre l'hegemonia que tenienentre els obrers portuaris.

El que fins el 1932 fou afluèn-cia vers la U. G. T., a partir dellavors fou allau i quedà solidifi-cada com una potèncda plena devida i prosperitat. (Ara bé; totsaquells obrers que afluïen als nos-tres organismes, ¿pot dir-se quefossin homes convençuts? Franca-ment diem que no. Molts, o en llurmajoria, eren companys que veniendesenganyats de la C. N. T.

I això els dirigents dels organis-mes de la U. G. T. no ho copsarendem calia. Potser aquells dirigentscreien que tots venien a fer acte desubmissió i que se'ls podia tractarcom a sotmesos ; el temps, però,curà de demostrar-los el contrari.

El no haver sabut els líders dela U. G. T. valorar la situació ocondició de la immensa majoria delsnous ingressats, fou causa que allò

que, hauria pogut ésser un organismeobrer de tanta o més potència que laC. N. T. en els sens millors temps,quedés partit en dos bocins.

Els dirigents, en- els ' anys "quetant bones possibilitats i grans pers-pectives tingué la U. G. T., tingue-ren més cura d'epfortir llur poderpersonal, o sigui consolidar llur po-sició, que no l'interès de la col·lecti-vitat. Les intrigues i maniobres querealitzaren amb motiu del Congrésde l'any 1933, i que culminaren cales del 1934, aba ho demostren. Ipot beo dir-se que de no haver s>creat la U. G. S. O. la immensa ma-joria dels companys que, fastigue-jats, s'apartaren He la C. N. T., jahi haurien tornati

El company Codina diu que l'Executiva de la U. G. T. no s'immis-cuí mai en els organismes de Cata-lunya ; no ho dubto gens, per b jasap l'amic de Manlleu que a vega-des també es peca per inhibició, il'Executiva de la U. G. T. cometéun pecat de molt d'embalum en tole-

rar, amb la seva presència, les ver-gonyoses maniobres realitzades petsque estaven al davant del Secretariatde Catalunya. Creiem -'que 'hauriabastat la paraula del companysecretari general perquè les ma-niobres antidemocràtiques que esposaren en joc no haguessinprosperat. Tal actitud desil·lusio-nà la major part dels delegats,car molts d'ells havien fugit dela C. N. T. cansats de suportarmaniobres tan vergonyoses i na po-dien tolerar què al seu noti lloc delluita se n'emprés d'iguals -,i menysamb la tolerància de les més altesautoritats de l'organització. A més,i per a acabar: En el Congrés del1934, més. que a enfortir l'organitza-ció obrera que s'havia creat es vo-lia donar la batalla a la tendènciacatalana que hi havia dintre d'ella ;puix que ben alt i clar ho digué undirigent tan significat com DiazAlar, secretari de Federació: «Ve-nimos a dar la puntilla a la U.S. C.» ADOLF SIMÓ

La guerra, el Socia-lisme i les dones

Tots hem sentrt Baitings contra laguerra i hem -pogut donar-noscompte de la unanimitat dels audi-toris a vituperar-la. Podem dir que,en fred, tothom és pacifista i que lamajoria teoritza raonablement abo-minant tie la guerra. Però la guerracom l'amor, essent segons BertrandRussell les dues activitats huma-nes extra-racionals, escapen al con-trol de la raó i per això ens trobemque l'amor és més prolífic en lesclasses i els pobles que menys hau-rien d'ésser-ne i que la guerraabranda la massa del poble que no-més pot patir-ne amb una facilitatesfereïdora. I com a prova collimdel moment present un telegramade Londres a la nostra premsa dià-ria, que diu en data 7 d'agost : «Elpresident de l'Associació de volun-taris de guerra ha facilitat un co-»municat dient que pugen ja a sis»mil les peticions d'allistajnent que»ha rebut per al cas que es tren-»quin les hostilitats a l'Africà cen-»tral», i ile collita pròpia afegimque a la nostra capital s'està proce-dint al reclutament de voluntarisper a Abissínia. Ignorem el nombred'individus reclutats ací fins avui,però sí podem afirmar que jovescultivats a les aules de les nostresUniversitats es preocupen d'allis-tar-se.

* » *Quin impuls profund els mou?

Quina ambició els guia? ¿Amb qui-na raó intel·ligent justifiquen llurgesí?

De moment aquest gest pot atri-buir-se a un acte de desesper o méssenzillament a una posició d'escep-ticisme que deixant l'individu en elmés profund abandó moral el duua temptar la mort en una aventuraque salti el marc .de la vida baña'.,

jniïb 3tó íl-rasj '«te í J* -¿ef ens* Ä'ujW,,causa de justíeí* í»àe<dret. Però sicalem més a fons veurem un con-junt de causes altrament complexesen les quals entren HO sols la parti-cular posició psicològica de l'indivi-du, sinó una taula de valors histò-rics, un sentir d'acord amb aquestataula de valors i la satisfació delsinstints més primaris i ancestrals del'home.

* * » -El miratge de la taula de valors

històrics és innegable. Els noms quetots els infants admiren a través detotes les històries són els dels gransconqueridors, admiració que arri-ba a la passió entusiasta quan estracta de conqueridors dei propipaís. Llurs gestes de rapinya sónanomenats pomposament conques-tes, llur ambició és intel·ligència in-comparable i llur crueltat és he-roisme. El servilisme dels soldatsés disciplina admirable i valentiasense precedents. A través d'aques-ta taula de valors, el «no matar»passa de manament del decàleg acovardia d'impotent i l'homicidi engrans masses pren la significaciódels antics sacrificis humans al déudels exèrcits que no manca mai ala crida de tots els organitzadors deguerres.

Es en part sota el miratge d'a-quests falsos valors que l'amic meuem deia : «Sí, me'n vull anar. En»aquest ambient no hi ha res a fer.»Tots els que han fet quelcom han»hagut de fugir de la covardia de la»vida ordenada.» I en els seus ac-cents ja vibrava la consciència d'un

héroïsme. No obstant, quin miratgemés fal·laciós prendre per valential'aventura guerrera ! El que és hé-roïsme sense cap mena de dubte ésel treball en un laboratori, en unobrador, en el silenci de la més hu-mil cambra, en l'organització de lasolidaritat entre els homes sense es-perança de recompensa, de digni-tats, ni glòries, amb el sol afany d'a-conseguir la coneixença d'una par-cel·la de veritat o de realitzar un bédeslligat de tot interès particular.Aquest desinterès a la recerca d'unaveritat absoluta o d'un bé superiorés héroïsme d'intel·ligència i d'hu-manitat i per això és el veritablesegell de superioritat de l'home da-munt la bèstia. La resta és mirat-ge torbador que només una falsataula de valors, secretament adme-sa, ha pogut fer acceptar com hé-roïsme.

Però el mal és més profund en-cara. Si l'amic cultivat és tan. fàcil-ment enganyat pel miratge de la fal-sa taula de valors històrics, si laseva clara intel·ligència de 25 anysés tan fàcilment atreta per aquestmiratge és que en l'evasió dela vida ordinària que l'aventuraguerrera significa hi ha la fugidade la disciplina social, hi ha comun deslliurament del pes i dels me-canismes que ens junyeixen totsper al conviure diari, hi ha un apa-rent retorn al nòmada, hi ha la sa-tisfacció d'uns instints profunds decombat i de poder, hi ha ¡'afanyde l'inconegut, de l'atzar, del viuretot un diapasó de dolors i de goigsel més ràpidament possible. I elque hi ha de més terrible encara enaquest mal dels homes és que l'im-puls té arrels biològiques i en lail·lusió de l'aventura hi ha un bride veritat.4 Aquesta és k forçat ambula .ijuaipoden comptar se.mpi-e els organit-zadors de guerres, la raó per la qualtan fàcilment abranden les massesde joventut, la facilitat amb què re-cluten voluntaris i l'obstacle mésferm per a la realització de les teo-ries pacifistes.: « * *

I aquí rau, com a dona pacifista,la nostra trista desconfiança en to-ia mena de lligues i conferènciesper a la pau.

No pcdem tenir confiança en unapagament dels instints combatiusper acabar amb les guerres perquècada nova generació renova homesi instints. No podem esperar d'undesarmament de braços, resultantd'un desarmament dels esperits per-què no és la raó que arma els ho-mes. Només el Socialisme, que had'unir tots els homes en una comu-nitat d'interessos; només el Socia-lisme, que ha de crear l'òrgan d'in-ternacionalisme de les coses, delsesperits i dels homes ; només el So-cialisme, que ha d'organitzar lescol·lectivitats entorn als treballs depau en contraposició a totes les for-mes de govern tingudes fins avui,que han organitzat les col·lectivitatssempre entorn a l'activitat de guer-ra, només el Socialisme pot acabaramb les guerres organitzades, pro-mogudes i sostingudes pels Estats.

Car, entenem-nos bé. No evitaremmai que uns homes dirimeixin llursquerelles a cops de puny o de pe-dres ; no evitarem .mai que un grupa un moment donat es tiri contraun altre per resoldre amb la for-

ça i la violència allò que creuràsinsoluble d'altra manera; no po-dem somniar en l'apagament de-l'odi entre els homes ni podem es-perar d'una humanitat en la qualtots els homes usin de la raó perarranjar llurs malentesos o diferèn-cies, però sí podem i hem d'impedirque els Estats s'organitzin per a la"'guerà. Si podem i hem d'impedirque hi hagi exèrcits permanents. Sípodem i hem d'impedir els pressu-postos que els permeten.

I com que el desarmament ambl'abolició consegüent dels pressu-postos de guerra són principis es-sencials del programa socialisla inomés d'ell, com que en la confe-rència del desarmament de Ginebranomés els representants de la IIIInternacional varen poder tenir l'ac-titud lleial que exigeix una voluntatsincera de desarmament, és peraquesta raó, prou pesant en ellasola, que totes les dones que sentincom a mares han d'ésser socialis-tes. Som el nombre i de nosaltresdepèn que el Socialisme pugui rea-litzar l'obra de pau entorn al treball,que és la substància del seu progra-ma i l'esperit de la seva doctrina.Fora de la Internacional Socialista,totes les teories pacifistes són exhi-bició de frases i malabarismes dediplomàcia que justificaran lesguerres, però que no les acabaranrnaí perquè són l'essència de la raód'ésser dels grans Estats, que no sónres més que l'organització del dretde la força.

MARIA PI DE FOLCH

Les comarquesB A D A L O N A

QUE PASSA AL DISPENSARIMUNICIPAL ?

De bell nou ha ocorregut un fetdesagradable al Dispensari Muni-cipal. Aquest cop ha estat una po-bra dona la que ha sofert les con-seqüències de la detestable orga-nització i de l'abandonament en quèes troben els serveis del susditDispensari.

A aquesta dissortada dona hacalgut amputar-li una cama a l'Hos-pital de Badalona, segons potapreciar-se com a resultat de no ha-ver-la assistit com calia. Això, se-gons sembla, no té gaire importàn-cia per al cos de metges municipalsi per al propi Ajuntament ; car elsque integren el primer es limiten atractar-ho com una anècdota, i elsque formen part del segon es re-dueixen a donar-ne compte en unareunió de la Comissió de Govern ia arxivar-ho després, com si el casno tingués cap mena de gravetat.f—J»Ü0~K •« v—»«•• .»' • »•- '»-—f . •*i*ata-=zrJL^~-m.^j* « t'T „ «ctt «»w Ll·lïtt

JOSEP NIUBÓ

M A T A R ÓMalgrat la situació apormal que

travessem no hem perdut pas el con-tacte amb els nostres afiliats.

Per tal d'eixamplar el radi d'ac-ció i de relació entre els camaradesde la Maresme inaugurem avui enaquesta Secció unes notes setmanalsper assabentar els nostres afiliats dela comarca d'aquells assumptes quetenen relació amb la nostra classe.

Per cert que hem de fer-ho, percomençar, sota una dolorosa impres-sió. Hem perdut el company MiquelPlanell, què ha mort víctima d'unallarga i terrible malaltia. Aquestabnegat company pertanyia a l'A-grupació Socialista (U. S. C.) desde molt jovenet i ens deixa en unsmoments difícils i quan encara po-díem esperar tant d'ell.

A l'acte civil, no cal dir, d'acom-panyar el cadàver, assistí un nom-brós grup d'amics i treballadors, laqual cosa demostrà palesament lessimpaties amb què comptava aquestcompapny suara traspassat. El di-putat de la U. . C., company Co-mas, acomiadà el dol, després defer constar la senzillesa d'aquell ac-te, perquè aquesta era la voluntatdel company Planell.

* Sembla que dintre pocs dies —ja seria hora — es veurà la causadels anomenats fets d'octubre. Des-prés de la denegació de suplicatoricontra el nostre company Comas, ésd'esperar que serà fallada en sentitfavorable a aquest estimat company.

De moment, hom manté el pro-cessament contra diversos amics icompanys, entre els quals figurenalguns funcionaris municipals.

Respecte aquests funcionaris, boserà que cridem l'atenció sobre lluranòmala situació. Després del De-cret publicat pel «Butlletí Oficialde la Generalitat», avalat amb la

Fulletó de JUSTÍCIA SOCIAL »T.« *

Karl Marx i Friedrich Engels

Manifest del PartitComunistaTraducció directa de V alemany

PER

PAU CIRERA

xent. Els mercats de les índies orientals i de la Xina,la colonització d'Amèrica, l'intercanvi amb les colò-nies i, sobretot, l'augment dels mitjans de canvi i deles mercaderies, van donar al comerç, a la navegaciói a la indústria un impuls no conegut mai i, en conse-qüènciaj imprimiren una ràpida evolució a l'elementrevolucionari de la societat feudal en descomposició.

El sistema d'explotació de la indústria, fins ales-hores feudal o gremial, era ja insuficient per a les ne-cessitats creixents dels npus mercats. La manufacturaen va ésser el substitut. Els artesans f Oren árreconatsper la nova classe mitja industrial ; la divisió del tre-ball entre els diferents gremis va desaparèixer davantla divisió del treball eh cadascun dels mateixos tallers.

"Però és que a mesura que anaven creixent els mer-cats, anaven augmentant les necessitats. La manufac-tura va "acabar per resultar també insuficient.. Llavors,el Vapor i la maquinària van revolucionar la produccióindustrial. La manufactura va ésser substituïda per lagran indústria moderna i la classe" mitja industrial esVa Veure reemplaçada pels milionaris, industrials, fascaps de veritables exèrcits industrials, els burgesos mo-f^';T^.^-;'.v v " . . - ' - • • • - • • • ' • ·

La gran indùstria ha creat el mercat mundial, pre-parat per la descoberta d'Amèrica. El mercat mundialha donat unes proporcions immenses al comerç, a lanavegació i a les comunicacions terrestres. Aquest des-envolupament ha provocat, al seu torn, una expansióde la indústria ; i en la mateixa mesura en què s'este-nien la indústria, el comerç, la navegació i els ferro-carrils, en aquesta mateixa mesura es desenvolupavala burgesia, augmentava els seus capitals i arrecona-va a segon terme les classes deixades par l'Edat Mit-jana.

Veiem, doncs, que la moderna burgesia és el pro-ducte d'un llarg procés evolutiu, d'un seguit de revolu-cions de les formes de producció i de comunicació.

Cadascuna de les etapes de l'evolució de la burge-sia ha anat acompanyada d'un procés polític correla-tiu. Classe oprimida sota el domini dels senyor feudals,associació armada i governant-se autonòmicament enels Municipis (i), adés república municipal indepen-dent, adés tercer braç tributari de la monarquia ; des-prés, en l'època de la manufactura, contrapès de lanoblesa en la monarquia representativa o en l'absoluta ;base fonamental, sobretot, de les grans monarquies,arriba a la fi, des que s'implanta la gran indústria i elmercat mundial, al domini polític exclusiu en el mo-dern Estat representatiu. El poder modern de l'Estatno és més que un Comitè que administra els afers a to-ta la classe burgesa.

La burgesia ha tingut en la Història un paper al-tament revolucionari.

Allà on ha pogut arribar a dominar, la burgesia hadestruït totes les idíl·liques relacions feudals i patriar-cals. Ha romput sense pietat els multicolors lligamsque unien els homes amb llurs superiors naturals i hareduït els vincles entre home i home al simple interès,a l'insensible «pagament en diner». Ha ofegat.en lesaigües glacials del càlcul egoista la sagrada esgarri-fança de l'èxtasi. religiós, de l'exaltació cavallerescai de la tendresa del menestral. Ha convertit la dignitat

(1) Els habitants de les ciutats d'Itàlia i de França dona-ren aquest nora a llurs entitats de població, després que hague-ren comprat o arrabassat a Uors senyors feudals els primersdrets d'administració autònoma.

personal en una valor de canvi, i ha reemplaçat les in-nombrables llibertats, ben merescudes i reconegudesdocumentalment, per una despietada llibertat de co-merç. En un mot : ' ha substituït l'explotació velada peril·lusions polítiques i religioses per l'explotació franca,descarnada, directa i brutal.

La burgesia ha despullat de llur aparença sagradatotes les activitats fins aleshores respectables i consi-derades amb religiosa temor. El metge, el jurista, elclergue, el poeta, l'home de ciència, els ha convertiten els seus assalariats.

La burgesia ha esquinçat el vel de sentimentalitati de tendresa de les relacions familiars i les ha reduï-des a purés relacions pecuniàries.

La burgesia ha revelat com la brutal manifestacióde la força, que la reacció admira tant en l'Edat Mit-jana, troba el seu complement adient en la més indo-lent ociositat. Ella és la qui ha posat de manifest allòde què és capaç de realitzar l'activitat dels homes. Hacreat meravelles completament diferents de les pirà-mides d'Egipte, dels aqüeductes romans i de les ca-tedrals gòtiques ; ha dut a cap expedicions totalmentdiferents de les emigracions dels pobles í de lescroades,de totes les classes industrials anteriors. La revolució

La burgesia no pot existir sense revolucionar cons-tantment els instruments de producció, és a dir, lescondicions de producció o sigui, totes les condicions so-cials. En canvi, el manteniment inalterable de l'anti-ga forma de producció era la condició de l'existènciapermanent de la producció, la commoció ininterrom-puda de tots els estaments socials, l'eterna inseguretati l'etern movimept caracteritzen l'època burgesa en re-lació a totes les altres. Tots els estats de coses sòlidsi coberts d'una pàtina es dissipen amb llur reguitzellde concepcions i nocions antigues i venerades ; i totsels de neoformació envelleixen abans no puguin conso-lidar-se. Tot allò que és fix i estable és volatilitzat,tot allò que és sagrat és profanat, i els homes acabenper veure's obligats a contemplar amb ulls esbalaïtsllur situació social i llurs relacions mútues.

La necessitat d'un mercat incesantment més extensper als seus productes escampa la burgesia per tot el

món. Li cal establir-se pertot arreu, introduir-se a totarreu i crear-se relacions pertot arreu.

Gràcies a l'explotació del mercat mundial per partd'ella, la burgesia ha donat un caràcter cosmopolitaa la producció i al consum de tots els països. Ambgran desolació dels reaccionaris, ha arrencat la indús-tria del seu terreny purament nacional. Les primitivesindústries nacionals han estat anihilades, i encara sónanihilades diàriament. Són suplantades per noves in-dústries la introducció de les quals esdevé un proble-ma de vida o mort per a totes les nacions civilitza-des ; per indústries que ja no elaboren pas primeresmatèries indígenes, sinó matèries primes procedents deles zones més allunyades i els productes de fabricacióde les quals no sols són consumits en el mateix país,sinó en tots els continents alhora. En el lloc de les ve-lles necessitats, satisfetes pels productes nacionals, se'npresenten de noves que exigeixen per a llur satisfaccióels productes de les contrades i els climes més llunyans.En el lloc dels antics autocontentament i isolament na-cionals, sorgeix el tràfic universal i una interdepen-dència universal de les nacions. I el que passa en laproducció material, s'esdevé també en la intel·lectual.Les produccions intel·lectuals de cadascuna de les na-cions es converteixen en propietat comuna de toteselles. L'estretor i l'exclusivisme nacionals es fan cadadia més impossibles, i amb les nombroses literatureslocals i nacionals es forma una literatura mundial.

Mitjançant el ràpid perfeccionament de tots els ins-truments de producció i gràcies a les comunicacions in-finitament facilitades, la burgesia arrossega també capa la civilització àdhuc les nacions bàrbares. El bonpreu de les seves mercaderies és l'artilleria pesada ambquè bombardeja els fonaments de totes les muralles deXina i amb què obliga a capitular la xenofòbia mésaferrissada dels bàrbars. Obliga totes les nacions, sino volen sucumbir, a adoptar els mètodes de produc-ció de la burgesia, les obliga a introduir a easa sevamateix l'anomenada civilització, és a dir : a esdevenirburgeses. En una paraula: crea un mon a imatge seva.

La burgesia ha sotmès el camp al domini de la ciu-tat. Ha creat ciutats enormes, ha augmentat en un greuextraordinari el nombre de la població urbana en rela-

3Ígnatura del Conseller de Governa-ció, ordenant la reposició de tots efefuncionaris municipals que no si-guin expedientáis, ¿ per què .hom noreintegra aquests companys a llurscàrrecs?

L'alcalde gestor i tots aquellsqne ocupen .escons a l'Ajuntamentmataroní caldria que ens diguessin"alguna cosa sobre el mantenimentd'aquestes suspensions.•HESJSEüa i)

7 « l l e sA França han enviat companyies

de soldats senegalesos a les regionson els obrers s'havien revoltat contraels decrets del Govern Laval.

La història es repeteix.* * *

El magnífic Ajuntament gestorde Barcelona acaba d'arrodonir laplantilla de personal amb uns doscents empleats més, sepse comptar,naturalment, els temporers que hiaavia el 7 d'octubre, així que es féucàrrec de l'Alcaldia el tinent coro-ú Martínez.El senyor Sagarra, aquell galdós

senyor que les esquerres no van sa-sr fer callar mai, no ha dit ni mit-

ja paraula, ell que tant escridassàdavant els nomenaments del 23 desetembre del 1932.

Quan hom ha fet aquests nome-naments i aquestes adaptacions ésperquè n'hi hauria necessitat per aia bona marxa dels serveis munici-pals.

Amb tot, no compaginà gaireamb l'atropell comès pel nostre bonamic senyor Cortina Giner en lapersona d'els nostres camaradesMaria Ramio i Joan Palomas, quehan estat els únics acomiadats del'Ajuntament després dels fets delõ d'octubre per satisfer una ven-jança personal del manefla que es-ià ai davant del Negociat de Polí-tica Social.

El senyor Pic i Pon fa mig anyque coneix el cas Ramió-Palomasi no ha fet res per solucionar-lo.¿Al senyor Pic li sembla just quehagin quedat sense treball aquestsdos temporers que havien complertsempre, davant la nova fornadad'empleats que ara augmentaranun tros més el pressupost de la ciu-tat ?

Ens agradaria saber-ne la sevaopinió.

* * *CANALLA: f r., Canaille; ita-

liano, Canaglia; i., Rabble, Scoun-dreldom ; a., Gesindel, Schurken.2.° acep. fr., Canaille; it., Cana-glia; i.. Scoundrel, Villain; a.,Schuft. (Del lat. vulg. canalia ; decan, canis, perro) í. Hg. y íam.Gente baja, ruin. — m. fig. y fam.Hombre despreciable y de malosprocederes.

(Enciclopedia Espasa.)CANALLA: f. Gent dolenta,

menyspreable, m. Home capaç decometre els actes més reprovables.

(Pompeu Fabra, Diccionari Gene-ral de la llengua catalana.)

» » «El senyor Colilla i Gil comença

a tenir una popularitat que no lienvegem, naturalment, però quel'engreeix com només poden saber-ho els que el coneixen de petit.

Es el defensor més acèrrim de lapropietat a Barcelona ; sempre estàdisposat a rompre llances a favordels pobres propietaris i, natural-ment, a favor seu, perquè no té al-tre títol en aquest món de monesque el d'ésser propietari. I, a més,l'acompanya la circumstància queles seves propietats no li han costatni una gota de suor ni una hora demaldecap ; les va trobar en hereta-ment, tota la vida n'ha viscut, il'home no pot comprendre com lipuguin, no ja prendre el que r.o ésseu perquè res no li ha costat, sinótan sols gravar-li amb uns impostosque li mermin un cèntim els in-gressos que tindria molta feina ademostrar-nos que li pertoquen.

Però el que volíem remarcar ésla seva set de popularitat, que quanera jove cercava en. la literatura.Però no en va sortir i desenganyates dedicà a la defensa de la pro-pietat.

Es l'autor d'aquella cèlebre fra-se:

«—Era de noche y sin embargollovía ! »

* » *Alguns dels nostres lectors

s'hauran fixat alguna vegada enunes pissarres que posen els Bancsa llurs portes o en unes llistes quepublica la premsa en la secció deFinances, eh les quals hi ha elscanvis diaris de ies monedes es-trangeres.

Doncs bé: pel que fa referènciaa certes monedes aquests canvis sónuna enganyifa, sobretot en les mo-nedes dels països feixistes comAlemanya i Itàlia.

Vegeu el canvi de la monedaalemanya. Es de 2*95 aproximada-ment, o sigui que cada Reichs-mark val 2*95 pessetes.

Vegeu el canvi de la moneda ita-liana. Es de 60 aproximadament,0 sigui que cada lira italiana val60 cèntims.

Doncs bé : Aneu a comprarmarks i us els donen a 2 pessetes,1 si n'aneu a vendre els haureu dedonar al preu que vulguin. Aneua comprar lires i us les donaran a50 cèntims i si n'aneu a vendreels haureu de donar a ral o a 30cèntims.

Es un índex de la confiança quemereixen els països de Hitler i Mus-solini i de la confiança mútua dela finança internacional.

* « *Tots recordem els grans crits í

escàndols que, sense cap raó mésd'una vegada, feien elements mer-cantils o polítics — o les dues co-ses alhora — enemics de les esquer-res catalanes quan, governantaquestes, hi havia un augment,més o menys efectiu i immediat,en perspectiva en algun servei pú-blic. I això que aquesta menad'augments, aleshores, acostuma-ven fer-se després de debats pú-blics, discussions de premsa, nego-ciacions i un grapat de gestionsportades, ,-a la.. llum pública. f^J

- .Tï - ï - í — -

Imp. Miret. — Guifré, 12. — Barcelona