DiariD E T A R R A G O N A

Perspectives Dimecres, 24 de gener de 2007

Llum verda a lafotònica

ANY D’ANIVERSARISLa URV vol aprofitar que compleixen anysel Tractat de Roma i les beques Erasmusper donar nou impuls a les iniciatives enpro de la mobilitat dels estudiants p. 2

ENGINYERIA QUÍMICAUn projecte d’abast europeu preténtrobar una solució al greu problema queplanteja el tractament dels fangs de lesdepuradores d’aigua p. 6 i 7

ANTROPOLOGIAMillorar la qualitat de l’atenció sanitàriamitjançant la formació continuada delsprofessionals a Bolívia i Brasil és l’objectiud’un programa d’‘e-learning’ p. 8

NOBADISAgenda amb activitats recomanades perals joves universitaris. Crítica de cinema.Noves entitats: el Casal Sageta de Foc.Web mítica: patatabrava.com p. 10 i 11

Fabricat el primer cristall fotònic amb material d’òptica no lineal i compatible amb la tecnologia del silici,pas cabdal en el camí vers la comunicació per ones de llum. En l’equip d’investigadors catalans hi ha dosgrups de recerca de la Universitat Rovira i Virgili. p. 4 i 5

FO

TO

:T

XE

MA

MO

RE

RA

02 P E R S P ECT I V E S DiariDimecres, 24 de gener de 2007

POR MIQUEL CODOLAR

Aquest any, 154 estudiants de laURV han marxat amb la beca Eras-mus a diferents països europeus i120 han vingut a Tarragona. Entretots els programes de mobilitat,hi ha 213 estudiants de la URV enaltres països i 217 que han vingut.L’any de més mobilitat a la URVcoincideix amb el vintè aniversa-ri de l’entrada en funcionamentdel programa Erasmus i el quinzèdes que la URV va participar-hi perprimera vegada, l’any 1992.

Encara hi ha un altre aniversa-ri per celebrar, els 50 anys del Trac-tat de Roma. És el nom amb què esconeixen dos tractats: el consti-tutiu de la Comunitat EconòmicaEuropea (CEE) i el constitutiu dela Comunitat Europea de l’EnergiaAtòmica (CEEA o Euratom). Vanser firmats a Roma el 25 de marçde 1957 per la República FederalAlemanya, França, Itàlia i els trespaïsos del Benelux (Bèlgica, PaïsosBaixos i Luxemburg).

Per tal de celebrar tots aquestsesdeveniments, durant aquest anyla Universitat prepara un seguitd’activitats culturals. El vicerrec-tor de Relacions Externes, San-tiago Castellà, va explicar que «lesaules de la universitat s’implica-ran molt intensament en totesaquestes activitats, i algunes esveuran reflectides als cursosd’aquest estiu».

La part principal de les activi-tats que proposarà la URV per als

seus estudiants se celebraran desdel març a l’octubre. «Volem do-nar un salt a la mobilitat, és un eixmolt important pel qual la Uni-versitat vol apostar perquè, a més,els nous postgraus funcionaranmillor com més estudiants vinguind’altres països».

Per altra banda, cada universi-tat renova el programa Erasmusper sis anys. La pròxima renova-ció és de 2007 a 2013. I ara el pro-grama té una especial importàn-cia perquè inclou les pràctiquesen empreses. L’objectiu de la UnióEuropea és arribar al final del pro-

grama, l’any 2013, amb dos milionsd’estudiants desplaçant-se per laUnió Europea.

Entre les novetats de la novarenovació de l’Erasmus hi ha lapossibilitat que els estudiants fa-cin pràctiques en empreses enpaïsos diferents del seu. Per altrabanda, augmentaran les ajudeseconòmiques per afavorir la mo-bilitat però no serà imprescindi-ble tenir una beca per poder par-ticipar de les estades que organit-za el programa Erasmus.■ ■ ■

mcodolar@diaridetarragona.com

M O B I L I TAT ■ E L N O M B R E D ’ E S T U D I A N T S E S T R A N G E R S H A U R À D E C R É I X E R P E R O M P L I R E L S N O U S C U R S O S D E P O S T G R A U

La URV impulsarà amb una tracad’activitats la mobilitat d’alumnesEl 50è aniversari delTractat de Roma, el20è de l’Erasmus i el15è des que la URV hiparticipa es traduirana la URV en un muntd’activitats

Els estudiants del pro-grama Erasmus de la URVes constituiran en breucom una nova associaciód’estudiants. El nom de lanova entitat serà ErasmusStudents Network.

Els principals objec-tius de la nova associacióseran l’intercanvi d’expe-riències, mantenir el con-tacte entre els estudiantsmés enllà de la pròpia uni-versitat i facilitar l’acolli-da dels alumnes a la URV.Aquests seran els tres prin-

cipals objectius de l’asso-ciació d’estudiants.

Tot i que fins ara en-cara no s’ha constituït ofi-cialment aquesta asso-ciació, ja fa mesos que fun-ciona i organitza activitats,tot i que ho fa de manerainformal. Es tracta, doncs,de reconèixer una asso-ciació que ja funciona.

A través de la novaassociació, la Universitatoferirà la possibilitat als es-tudiants de la URV quemarxin amb el programa

Erasmus fora de l’Estatespanyol de poder ser be-caris d’acollida una vega-da tornin, va explicar elvicerrector de RelacionsExternes, Santiago Cas-tellà. La intenció és fermés fàcil la integració delsestudiants estrangers dinsla Universitat.

L’Erasmus StudentsNetwork de la URV estaràvinculada a la xarxa euro-pea d’associacions d’Eras-mus, que tenen una enti-tat de referència a cada

universitat. Aquesta xar-xa (ESN) és una organit-zació d’estudiants funda-da el 1990 per a l’intercanvii el suport als estudiants.

L’entitat està presentactualment en 240 uni-versitats de 30 països. Laxarxa s’amplia constant-ment amb la creació denoves associacions. Ofe-reix serveis a 150.000 es-tudiants a partir de vo-luntaris que augmentencada any un 12,3% de mitja-na des de 1990.

I N I C I AT I VA

Estudiants de la URV crearan una associació

Festa multicultural.- Aquesta imatge va ser presa durant la trobada que cada any fan els estudiants estrangers de la Universitat Rovira i Virgiliper explicar les tradicions i els costums principals dels seus països de procedència. Durant la celebració, que sempre es fa abans de les festes deNadal, alguns estudiants canten cançons tradicionals dels seus països, fan petites obres teatrals i també coneixen algunes de les principals tradi-

El programa Erasmus(que forma part deles vuit accions inte-grades del Sòcrates)està finançat per laUnió Europea, per laDiputació de Tarra-gona, pel Ministerid’Educació i Ciènciai, en el cas de la Uni-versitat Rovira i Vir-gili, també per lapròpia universitat.

Així mateix, l’Agèn-cia de Gestió d’AjutsUniversitaris i de Re-

cerca (AGAUR) con-voca ajuts de mobilitatper a l’estudiant delprograma Erasmus.

El programa Sòcra-tes-Erasmus facilitaals alumnes matricu-lats en universitatseuropees l’estadaacadèmica en una al-tra universitat europeaper un període queoscil·la entre 3 mesosi un curs acadèmic.

Per altra banda,l’alumne té ple reco-

neixement dels estu-dis cursats en la uni-versitat de destina-ció. Pel que fa a l’ajutque es rep, general-ment està destinat acompensar els costosde mobilitat (despesesde viatge, diferènciadel cost de vida...).

El programa Eras-mus està obert a tot ti-pus d’institucionsd’ensenyament supe-rior, disciplines i ni-vells.

O B J E C T I U

Fomentar la mobilitat

430estudiants quevan i vénen

213 alumnes han

marxat becats i

217 n’han vingut

1%vénen de forade Catalunya

Dins el total

d’alumnes de la URV,

l’1% no són catalans

03P E R S P ECT I V E SDiariDimecres, 24 de gener de 2007

G R U P S D E R E C E R C A ( 3 0 )

Grup de Recercaen Alimentació,Nutrició, Creixementi Salut Mental

El grup té una llarga trajectòria en estudis multicèn-trics, pluridisciplinaris i longitudinals sobre hàbits ali-mentaris, estat nutricional i problemes de nutrició mésimportants de la nostra població. S’ha interessat perdiferents etapes de la vida: gestació, infància, ado-lescència, ancians. També fa recerca clínica en rela-ció amb el metabolisme energètic, l’obesitat i elsseus determinants.

En els darrers anys, el grup s’ha especialitzat en es-tudis d’intervenció nutricional amb dieta medite-rrània, fruits secs, fibra dietètica, aliments enriquitsen fitosterols, liofilitzats d’aliments naturals per ob-servar l’efecte d’aquestes intervencions sobre el pes,el metabolisme lipídic i la sensibilitat a la insulina.

En la recerca epidemiològica també té una trajectòriaen l’estudi dels problemes de salut mental de nens iadolescents, centrat en els darrers anys en els tras-torns de la conducta alimentària, els factors psicosocialsi biològics de risc i les conseqüències.

CAMPS D’APLICACIÓ

- Estudi de l’efecte d’aliments naturals i funcionals so-bre la salut.- Disseny i estudi dels beneficis d’aliments funcionals so-bre el pes, la composició corporal, el metabolismeenergètic, glucídic, lipídic o ossi.- Estudi de l’efecte de nous fàrmacs sobre el pes i el me-tabolisme.- Epidemiologia nutricional (pel que fa a la població i du-rant la gestació).

LÍNIES D’ACTIVITAT

- Estat nutricional de la població. Patrons i hàbits alimentaris.Risc de malnutrició en diferents grups de població.- Influència de factors prenatals sobre el desenvolupa-ment conductual i cognitiu en nens.- Influència de factors prenatals sobre el desenvolupa-ment conductual i cognitiu fins als sis anys.- Estat nutricional durant el procés reproductiu.- Interaccions genètica-nutrició en el metabolisme del’homocisteïna.- Metabolisme energètic del pacient obès i del pacientamb sida.- Efecte de la dieta mediterrània sobre el metabolismelipídic, colesterol, triglicèrids, fraccions lipoproteiquesi altres factors de risc cardiovascular.- Epidemiologia de problemes psicològics en nens iadolescents.- Psicopatologia de l’adolescència- Estat nutricional i característiques psicosocials en es-colars preadolescents i adolescents amb nivells diferentsde severitat en alteracions de la conducta alimentària.- Estudi de seguiment amb determinants genètics i fac-tors de risc psicosocials.

Responsable: Jorge Salas SalvadóDepartament: Bioquímica i Biotecnologia

Grup de Recercaen TransformacionsCulturals i Literàriesen Anglès i Alemany

Aquest grup es dedica a l’anàlisi de textos que s’haginoriginat en llengua anglesa i/o alemanya des d’unpunt de vista cultural i literari. L’àmbit geogràfic i cul-tural de la recerca abasta el Regne Unit, Irlanda,Amèrica del Nord i tots els països que es poden inclouredins la comunitat lingüística angloparlant, i d’una al-tra banda, Alemanya, Àustria i Suïssa, com a països onl’alemany és la llengua (o una de les llengües) oficials.El T-CLAA també inclou l’anàlisi comparada delsfenòmens culturals i literaris que puguin relacionarambdues comunitats lingüisticoculturals.

Té obertes diverses línies de recerca, com les de-senvolupades per la Societat d’Estudis Utòpics, l’Asso-ciació Espanyola de d’Estudis Irlandesos, l’Associacióde Germanistes de Catalunya o la Societat Goethe d’Es-panya. També fa recerques transversals des de les di-ferents perspectives de cada membre del grup.

CAMPS D’APLICACIÓ

- Desenvolupament del coneixement humanístic deles cultures europees.- Difusió de les cultures anglòfones i germanòfones.- Promoció dels estudis de literatures i cultures com-parades.- Assessorament de mitjans de comunicació.

LÍNIES D’ACTIVITAT

- Literatures i cultures anglòfones i germanòfones detotes les èpoques i en totes les seves vessants individualsi comparades, inclosos estudis temàtics, cronològics,de gènere, de cinema, etnoliteraris, tecnocientífics,sociopolítics i de qualsevol altra mena sempre que es-tiguin produïts en anglès o alemany.

MÉS INFORMACIONS D’INTERÈS

El grup està representat en col·lectius i associacionsestatals i internacionals del seu àmbit: Asociación Es-pañola de Estudios Anglonorteamericanos, Asocia-ción Española de Estudios Irlandeses, Spanish Asso-ciation for American Studies, European Society forthe Study of English, European Association for Ame-rican Studies, Utopian Studies Society, Society for Uto-pian Studies, Science Fiction Foundation, EuropeanAssociation for Commonwealth Literature and Lan-guage Studies, Associació Catalana de Germanistes,Federación de Asociaciones de Germanistas en España.

Responsable: Pere Gallardo TorranoDepartament: Filologia Anglogermànica

◗ Bust de J.W. Goethe en una exposició. FOTO: EFE

◗ La incidència dels aliments en el metabolisme ésobjecte d’estudi del grup. FOTO: EFE

I N ST I T U T C ATA L À D ’A RQ U EO LO G I A C L À S S I C A

Isabel Rodà substitueixJosep Guitart a la direccióDes del primer dia de l’any, Isa-bel Rodà de Llanza, catedràticad’Arqueologia de la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB)és la nova directora de l’InstitutCatalà d’Arqueologia Clàssica(ICAC). Substitueix Josep Gui-tart Duran, que en fou el màximresponsable durant quatre anys,des que aquest centre de recercapúblic fou creat per la Generali-tat de Catalunya i la UniversitatRovira i Virgili, amb la partici-pació del Consell Interuniversi-tari de Catalunya. L’ICAC té coma finalitat la recerca, la formacióavançada i la difusió de la civilit-zació i la cultura clàssiques.

Com va assenyalar en una en-trevista recent al Diari, entre elsprojectes i prioritats d’Isabel Ro-dà hi ha «expandir l’ICAC per laresta dels Països Catalans, l’Es-tat i Europa», «convertir-lo enun punt de trobada i fer arqueo-logia clàssica des de Tarragonaper a tot el món, i posar-la a l’abastdels investigadors i del ciutadà»,tot «potenciant nous cursos, sen-se oblidar el món preuniversita-ri dels instituts» i programant«activitats que puguin ser de l’in-terès del públic en general».

La directora de l’ICAC té unallarga trajectòria tant nacionalcom internacional, ha col·laboratamb diferents museus i ha dirigit

exposicions per a la difusió delmón clàssic.

L’Institut Català d’Arqueolo-gia Clàssica té la seu en un edifi-ci cedit per la URV i l’Ajuntamentde Tarragona a l’antic Mercat delFòrum, amb despatxos per al per-sonal investigador i per a l’ad-ministració, un centre de docu-mentació, sales per als becaris,tallers i laboratoris equipats perpermetre el desenvolupamentple de les tasques de recerca, se-minaris, una sala de conferèn-cies i magatzems.

I N FO R M E A N UA L D E V I S I B I L I TAT

La producció científicade la Universitat Rovirai Virgili, a l’alçaLa URV va tornar a ser l’any 2006la quarta universitat de Catalunyaen nombre d’articles publicatsenrevistescientífiques,segonsl’in-forme anual de visibilitat cientí-fica. El document demostra la bo-na tasca dels investigadors de laURV i la seva elevada producti-vitat.

Aquesta producció represen-ta el 6,3 per cent del total de Ca-talunya, i l’1,5 per cent de l’Estat,àmbit en què la URV ocupa la po-sició 24 d’entre les 71 universi-tats existents.

Si es tenen en compte el nom-bre d’articles i el nombre de pro-fessors dels centres universitaris,resulta que la URV està un 50 percent per damunt del nivell que,per grandària, li correspondria.

Així, els investigadors de launiversitat pública de Tarrago-na demostren que són molt ac-tius.

A més, la qualitat dels arti-cles és elevada. Això se sap pelnombre de cites que suscita ca-da publicació (d’altres investi-gadors d’altres centres que fanús d’aquell article per a la sevapròpia tasca científica), que és

d’una mitjana de 7,7. Per aquestíndex, la URV ocupa el lloc 14en les 71 universitats espanyo-les.

Pel que fa a àrees del conei-xement, l’informe ressalta la pro-ducció científica en Física, Quí-mica i Ciències de la Terra (2 percent del total estatal); en Arts i Hu-manitats, (0,8 per cent); i en En-ginyeria, Computació i Tecno-logia (2,2 per cent).

Quant a la cooperació amb al-tres països, cada cop la investigacióde la URV s’internacionalitzamés.

L’informe anual de visibilitatcientífica s’elabora amb dadesde l’Institute for Scientific In-formation (ISI) de Filadèlfia(EUA). És una entitat de referènciamundial en divulgació i infor-mació científica.

La seva web (www.isiwe-bofknowledge.com) i els seus pro-ductes (Current Contents Editioni Essencial Science Indicators) sónemprats per la majoria de la co-munitat científica internacio-nal, i són també els que s’utilit-zen per conèixer, cada any, la vi-sibilitat científica de la URV.

◗ Isabel Rodà a la bibliotecade l’ICAC. FOTO: J.C. LEÓN/DT

04 P E R S P ECT I V E S DiariDimecres, 24 de gener de 2007

1

PER M. VICTÒRIA BERTRAN

La microelectrònica difícilmentpotfer-sejaméspetita.Fatempsquesabem que la revolució vindrà dela mà de les ones electromagnèti-ques. És a dir, de la llum, que viatjaen el buit a 299.792.458 m/s. El grandesafiament tecnològic actual sónels sistemes de comunicació degran capacitat i la fabricació de mi-croxips i transistors òptics.

Però el salt de la tecnologia delsilici a la fotònica no serà d’un diaper l’altre. Estem en un momentde transició. I el repte és com ges-tionar aquest trànsit. Laboratorisde tot el món hi treballen.

La fita l’ha aconseguit fa benpoc, després de dos anys de feina,l’equip format per investigadorsde la Universitat Rovira i Virgili(URV), la Universitat Politècnicade Catalunya (UPC) i l’Institut deCiències Fotòniques (ICFO).

Han creat el primer cristallfotònic basat en un material d’òp-tica no lineal però compatible ambla tecnologia del silici.

«Un cristall fotònic són es-tructures periòdiques nanomètri-ques, fabricades artificialment,que, de la mateixa manera que el

silici i altres semiconductors con-trolen el corrent elèctric, perme-ten manipular i controlar a volun-tat la propagació de la llum i de qual-sevol ona electromagnètica; a més,determinades zones de l’espectreno les deixa passar, les filtra», ex-plica Lluís Marsal, responsable delgrup Nephos de la URV.

«Jugant amb la periodicitat i elsmaterials, dissenyem la banda defreqüència que ens interessa eli-minar per aconseguir una deter-minada finalitat», afegeix.

A més de ser fotònic, però, elnou cristall està basat en un mate-rial no lineal, concretament KTiO-PO4 (KTP). «Per les seves propie-tats físiques, un material no linealpermet la conversió de freqüènciade la llum que hi passa a través»,explica Francesc Díaz, responsa-ble del grup Ficma de la URV.

«Podem, per exemple, trans-formar la freqüència d’ones lumí-niques de la regió de l’infraroig enones lumíniques amb freqüènciesen la regió del color verd. Aquestprocés s’anomena generació de se-gon harmònic», afegeix.

Iaquestaésprecisamentlagràciade l’invent. I el que fa que aquesttreball sigui el més important de-

senvolupat mai pels dos grups de re-cerca, i pel mateix ICFO. Com espot veure en el gràfic, el cristallfotònic no lineal divideix per la mei-tat les longituds d’ona de la llumque el travessa. O sigui, que en mul-

tiplica per dos la freqüència (la lon-gitud d’ona és inversament pro-porcional a la freqüència). És comsi poguéssim fer un salt ‘enrera’,en l’espectre electromagnètic, endirecció de l’infraroig a l’ultravio-

lat, d’una major a una menor lon-gitud d’ona, o d’una menor a unamajor freqüència. «I a més freqüèn-cia, més energia; i això té moltsavantatges tecnològics», ressaltaFrancesc Díaz.

Si en un determinat suport, unDVD per exemple, hi volem emma-gatzemar més informació per uni-tat d’àrea, tant gravador com lec-tor han de comptar amb una emis-sió de llum amb longitud d’ona méspetita(freqüència més alta). Totes pot resoldre en espais més pe-tits, la recepció de la informació ésmés precisa, i en cap més.

Cal afegir l’avantatge que el noucristall és compatible amb la tec-nologia actual del silici, i hi pot serfàcilment integrat, facilitant aixíla transició de la microelectròni-ca a la fotònica.

Ara la investigació s’encaminaa «cercar l’òptima periodicitat iuniformitat de les nanoestructures,és a dir, a eliminar les imperfec-cions i les desviacions en la fabri-cació dels cristalls. Es millora molta poc a poc, però contínuament»,explica Lluís Marsal.

Recordem que parlem de midesnanomètriques. No perdem de vis-ta que un nanòmetre és la milmi-lionèssima part d’un metre, o lamilionèssima d’un mil·límetre. Enl’ample d’un cabell humà hi caben100.000 nanòmetres. Ja ho diuenque les revolucions més grans po-den venir de les coses més petites.■ ■ ■

vbertran@diaridetarragona.com

Q U Í M I C A F Í S I C A I E L ECT R Ò N I C A ■ E L T R E B A L L A C A B A D E S E R P U B L I C AT E N L A P R I M E R A R E V I S TA D E C I È N C I A D E M AT E R I A L S

Fita en el salt de la microelectrònicaa la comunicació per ones de llumDos grups de recerca de la URV junt amb altrescientífics catalans fabriquen el primer cristallfotònic basat en un material d’òptica no linealque és compatible amb la tecnologia del silici

2

1 Alexandra Peña i Joan J. Carvajal contro-lant l’emissió del raig infraroig a través delcristall de KTP, que el converteix en llumverda. 2 Sembla una joia o una pedra pre-ciosa, però és un cristall de KTP dissenyat isintetitzat al laboratori mitjançant un pro-cés llarg, delicat i molt laboriós. Elscalaixos en guarden moltes mos-tres i proves: la feina de 12 anys.

05P E R S P ECT I V E SDiariDimecres, 24 de gener de 2007

A M P L I R E S S Ò I N T E R N AC I O N A L

Sis pàgines en la publicacióamericana de més prestigiEl treball signat per Alexandra Pe-ña (doctoranda), Trifon Trifonov,Joan J. Carvajal (investigador Ca-jal),MagdalenaAguiló,JosepPallarès,Lluís Marsal, Francesc Díaz, totsells de la URV; S. Di Finizio i JordiMartorell (ICFO), i Ángel Rodrí-guez i Ramón Alcubilla (UPC), hatingut un ampli ressò internacio-nal. Advanced Materials, que té unfactor d’impacte de 9,1 -«factorsdel 2 i el 3 en aquesta matèria ja es-tan força bé», diu Francesc Díaz-,hi dedica sis planes senceres. I unindicadorqueaquestarticlejahatin-gut, al seu torn, repercussió, és queuna altra revista, la MRS Bulletin,de l’associació americana d’inves-tigadors en materials, en fa unaressenya amb força espai i foto-grafies, i comentant la recerca.

L’activitat del Grup de Re-cerca de Física i Cristal·lo-grafia de Materials (FiC-MA) se centra en la gène-si i la caracterització físicai cristal·logràfica de nousmaterials volúmics, epita-xials i nanoestructuratscom a propostes al serveidels equipaments làser ide la fotònica en general.

A part de la recerca encristalls fotònics esmentadaen l’article, el FiCMA hadesenvolupat i patentatinternacionalment nousmaterials làser d’estat sòlid(làsers de llum blava i ver-da), que ja han estat trans-ferits a indústries del sec-tor. El mercat potencialestà relacionat amb elsproductes d’àudio, vídeo,impressió, informàtica,

etc. També ha desenvolu-pat làsers amb aplicacionsen medicina que emeten alongituds d’ona que ab-sorbeixen els teixits hu-mans. Aquests làsers podenser utilitzats com a bistu-rís òptics i també per altractament de diferentsmalalties, com alguns ti-pus de càncer, a través dela teràpia fotodinàmica.

El grup està liderat pelsprofessors Francesc Díazi Magdalena Aguiló, ambJaume Massons, JosefinaGavaldà i Rosa M. Solé; M.Cinta Pujol, Joan J. Carva-jal, Xavier Mateos i Isabel Pa-rreu; Alexandra Peña, Ós-car Silvestre, MontserratGalcerán i Western Bola-ños; i Agustí Montero i Ni-colette Baker.

L’activitat del Grup de Re-cerca Nephos (Nanoelec-tronic and Photonic Sys-tems) se centra en els dis-positius electrònics ifotònics basats en la tec-nologia del silici.

La seva tasca es pot di-vidir en tres àrees. La pri-mera se centra en els cris-talls fotònics: disseny, si-mulació i caracterització dedispositius fotònics ba-sats en cristalls fotònicsde silici.

La segona és el desen-volupament d’una tecno-logia basada en silici ma-croporós i nanoporós. Apartir del silici, es tracta defabricar cristalls fotònicsmitjançant l’ordenació demicropors (amb mides del’ordre dels micròmetres).

També treballa en estruc-tures amb nanoporus (ambmides de l’ordre delsnanòmetres) mitjançantalúmina porosa sobre unsubstrat de silici.

La tercera àrea de tre-ball del grup Nephos és eldesenvolupament de mo-dels físics de dispositiuselectrònics avançats: tran-sistor de capa prima (TFT),transistors mosfets de mi-des nanomètriques i dis-positius d’heterounió ba-sats en silici.

Els professors investi-gadors són: Lluís F. Marsal(inv. pral.), Josep Pallarès,Roger Cabré, Benjamí Íñi-guez, Josep Ferré i AntoniLázaro. Compta tambéamb un postdoc i amb vuitestudiants de doctorat.

D E PA RTA M E N T D ’ E N G I N Y E R I A E L E C T R Ò N I C A , E L È C T R I C A I A U T O M À T I C A - U RV

GR Nephos

Etapes del creixement del cristall fotònic de KTP

Columnes de silici

Partícules de diamantde 0,1µm

Solució de creixement de KTP Silici parcialment eliminat

Columnes de KTP Columnes de KTP

Substrat de KTP

b dJOAN CREUS

E TA P E S D E C R E I X E M E N T D E L C R I STA L L F O T Ò N I C D E K T P

A B C D

Preparació de la membrana de silicimacroporós, en la que s’han fet créi-xer les columnes nanomètriques pe-riòdiques.Es fa en una cel·la elec-troquímica, on les làmines se sot-meten a l’acció de l’àcid fluorhídric.

La membrana de silici s’adhereix a unsubstrat cristal·lí de KTP i és immer-sa en una solució de creixement deKTP. Les columnes de KTP creixen enels espais d’aire del motlle mare (tam-bé anomenat màscara) de silici.

Quan les columnes de KTP ja hancrescut, es poleix la base de KTPmitjançant micropartícules de diamantper tal d’obtenir una superfície de qua-litat òptica.

Les columnes de silici que originalmentformaven el motlle són parcialmenteliminades amb àcid fluorhídric. Ensqueden, gairebé lliures, les columnesde KTP. Ja tenim el cristall fotònic dematerial no lineal.

Una ‘simple’ placa.- Així és uncristall fotònic. No s’hi detecta resespecial, tan sols la iridescènciaquan hi incideix la llum. La super-fície és ben llisa. Per veure els fora-dets i columnetes cal un micros-

◗ La revista està valorada amb unfactor d’impacte de 9,1. FOTO: DT

◗ Vista lateral de les columnes que constitueixen elcristall fotònic de dos dimensions de KTP. FOTO: URV

D E PA RTA M E N T D E Q U Í M I C A F Í S I C A I I N O R G À N I C A - U RV

GR de Física i Cristal·lografia de Materials

M I D I F.N E T O CO M I L · LU M I N A R E L F U T U R A M B FOT Ò N I C A

Investigadors en xarxa:més i millors resultatsSegons Lluís Marsal, «l’èxit d’aquesttreball és una prova més que quaninvestigadors punters treballenplegats els resultats no sumen si-nó que multipliquen».

Aquest esperit ha motivat lacreació de la Xarxa Temàtica deMaterials i Dispositius Fotònics(MiDiF.net), que el passat 18 dedesembre, amb el lema Il·luminantel futur amb la fotònica, va celebrara la URV la seva primera reunió perparlar de les diferents línies de re-cerca comunes, debatre els resul-tats obtinguts i fer propostes decol·laboració.

Hi assistiren com a convidatsels directors del nou Centre d’In-vestigació en Nanociència i Na-notecnologia (CIN2) que s’ubicaal campus de la Universitat Autòno-

ma de Barcelona. Hi presentarenels avenços en nanofotònica, quehan de dur a la fabricació del xipòptic integrat, bàsic per al desen-volupament de l’ordinador fotònic:la transmissió d’informació es faràa través d’impulsos de llum, mul-tiplicant per molt la velocitat delsordinadors actuals.

La xarxa MiDiF.net la integrenactualment l’Institut de CiènciesFotòniques (àrees d’Òptica No Li-neal i Cristalls Fotònics, i de Na-nofotònica); la UPC (departamentsde Física i Enginyeria Nuclear id’Enginyeria Electrònica); l’Ins-tituto de Ciencia de Materiales deMadrid-CSIC (àrea de MaterialsÒptics No Lineals); i la mateixaURV amb els dos departaments jaesmentats.

◗ Elaboradíssim cristall fotònic tridimensional desilici creat pel Grup de Recerca Nephos. FOTO: URV

06Diari

Dimecres, 24 de gener de 2007

◗ Esther Torrents treballa amb un reactor de vidre en un laboratori del Campus Sescelades, on es pot veure la reacció dels fangs augmentant la temperatura. FOTO: TXEMA MORERA

PER MIQUEL CODOLAR

Actualment els fangs obtinguts enel procés de depuració es podenutilitzar com a adobs per a l’agri-cultura i la jardineria, o es podenbarrejar amb argila i compactar-los per obtenir Ecobrik, un mate-rial que s’utilitza en la construc-ció. S’aprofiten després de con-vertir-los en una massa espessa,reduir la matèria orgànica que con-tenen i deshidratar-los perquè si-guin més fàcils de transportar.

Fins ara això funcionava així,però ha arribat el moment de bus-car alternatives per tractar aquestsfangs. Els tractaments actuals nocompleixen les estrictes condi-cions marcades recentment per

Brussel·les. La nova directiva pertractar les aigües residuals urbanesestableix que els fangs que prove-nen de les depuradores han de sertractats abans de la seva elimina-ció, han de passar diferents con-trols i poder ser reciclats o reuti-litzats d’alguna manera.

És per complir aquesta norma-tiva que existeix el projecte Re-movals (que prové de les prime-res lletres de les paraules reduc-ció, modificació i valorització delsfangs en anglès), subvencionat perla Unió Europea amb tres milionsd’euros per un període de tres anys,del juliol de 2006 al juliol de 2009.Aquest projecte es desenvolupa apartir de dues vies d’acció com-plementàries.

AlternativesEn primer lloc, vol millorar i apro-fundir els coneixements sobre elstractaments actuals per als fangs.Peraltrabanda,preténdesenvoluparnoves tecnologies i procedimentsque permetin crear alternativesper donar un valor afegit als fangs,que es consideren una deixalla. Através del programa coordinat desde Tarragona s’estan desenvolu-pant processos per reduir la toxi-citat dels fangs i treure’n profit,

convertint-los en una font d’ener-gies verdes com el metà o l’hidro-gen.

El principal objectiu del pro-jecte és precisament el desenvo-lupament d’una sèrie de tecnolo-gies i procediments que permetinla reducció, modificació i valorit-zació dels fangs residuals. Aques-tes noves tecnologies s’han de po-

der aplicar a qualsevol planta de-puradora urbana, ja que la norma-tiva europea les afectarà totes.

En definitiva, es tracta de fermés eficients els processos clàs-sics per reciclar els fangs residuals,implantar noves tecnologies perreduir-ne la producció i reutilit-zar-los per obtenir productes quepuguin ser utilitzats en altres àrees.

Un altre dels objectius és imple-mentar l’ús de productes obtin-guts a partir dels fangs en el trac-tament d’aigües residuals indus-trials; utilitzar carbó actiu fabricatamb fang com a matèria primeraen processos de tractaments d’oxi-dació avançada, processos d’ab-sorció i biofiltres i eliminaciód’emissions gasoses.

E N G I N Y E R I A Q U Í M I C A ■ E L P R O G R A M A R E M O VA L S , C O O R D I N AT A L A U R V, E S T U D I A Q U È F E R A M B E L S FA N G S S O B R A N T S

Un projecte europeu decidiràel futur de les depuradores d’aiguaUna nova normativaobliga a pensar ennous tractamentsper als fangs sobrantsde les depuradoresd’aigua de tot Europa

Una planta depuradora ésuna instal·lació on l’aiguabruta és sotmesa a un pro-cés per eliminar la matèriaen suspensió i les substàn-cies dissoltes. L’aigua ob-tinguda no és suficient-ment pura per beure, peròsí per retornar al riu sen-se malmetre’l. Per prepa-rar l’aigua per al consumhumà ens cal una planta po-tabilitzadora.

Hi ha depuradores fí-siques, on s’utilitzen pro-cessos físics i químics pernetejar l’aigua, i biològi-

ques, on a més dels pro-cessos físics i químics s’uti-litzen éssers vius (bacte-ris) per millorar la depu-ració de l’aigua.

Primer es fa passar l’ai-gua per unes reixes i sen’extreuen els residussòlids. Després se sepa-ren sorres i greixos, i l’ai-gua es fa circular per untanc, on es remou i s’ai-reja. Els greixos suren i lessorres s’enfonsen.

A la decantacióprimària per mitjans fí-sics se separa una part de

la matèria en suspensió. Elsdetritus es dipositen enel fons d’aquests dipòsitsi formen els «fangs pri-maris». Quan hi ha unagran afluència de cabal ouna forta contaminació,s’hi afegeixen compostosquímics per agrupar engrumolls les substàncies ensuspensió. És el que s’ano-mena floculació. D’aques-ta manera s’afavoreix ladecantació.

Una altra de les fases ésl’eliminació de la matèriaorgànica dissolta. En

aquest cas, l’aigua passa aun dipòsit, el «reactorbiològic», on s’afegeixenuns bacteris que es no-dreixen de matèria orgàni-ca. Es bomba aire per tal desubministrar als bacterisl’oxigen que necessitenper viure.

Decantació secundària:es torna a repetir el procésde decantació. Els bacte-ris i les restes de la trans-formació sedimenten enel fons i se separen de l’ai-gua. Així s’obtenen els«fangs secundaris».

D ’ O N S U RT E N E LS FA N G S

El procés de l’aigua a la depuradora

07DiariDimecres, 24 de gener de 2007

Per tal d’investigar en aquestventall de camps, el projecte Re-movals està format per 18 paquetsde treball, que inclouen des de l’es-tudi econòmic de cada propostatecnològica fins a la coordinacióde les estratègies de difusió i la im-portància dels resultats obtinguts.Per posar en comú els avenços, les18 institucions (universitats i em-preses) participants es reuneixencada sis mesos.

InternacionalUn dels compromisos del projec-te és la seva difusió en l’àmbit lo-cal, nacional i internacional delsresultats i els avenços aconseguitsamb la participació dels membresdel projecte. Tant pel que fa a l’as-sistència i participació en con-gressos de caràcter nacional i in-ternacional, jornades d’informa-ció amb la participació de lesautoritats locals de les ciutats in-volucrades, publicacions d’arti-cles en mitjans d’àmbit científic iambiental. També es disposaràd’una pàgina web des d’on es podràaccedir en qualsevol moment a in-formació actualitzada del projec-te i el seu abast.

Amb el projecte es pretén de-senvolupar una guia que serveixiper a la selecció de tecnologies quevagin d’acord amb l’entorn geo-gràfic, econòmic i els recurssostecnològics de què disposin lesplantes depuradores. També eva-luaran la possible valorització delsfangs amb tècniques i procedi-ments per a la fabricació de nousproductes.

D’entre les alternatives pro-posades per tal d’aconseguir la va-lorització dels fangs, el grup d’in-vestigació de la URV ressalta laproducció d’hidrogen, que es pre-senta com l’energia del futur i estroba altament relacionat amb eldesenvolupament de noves alter-natives energètiques. També fanespecial èmfasi en l’obtenció deproductes amb valor en la indústria,com per exemple el carbó actiu,que després serà utilitzat en pro-cessos convencionals d’adsorciói innovadors processos d’oxidacióavançada.

La coordinació del projecte esfa des de la Universitat Rovira iVirgili, però hi ha d’altres partici-pants catalans, com són la Uni-versitat Autònoma de Barcelona iles empreses Gestió Ambiental iAbastament i Tratamientos y Re-cuperaciones Industriales.■ ■ ■

mcodolar@diaridetarragona.com

El catedràtic de la URVAzael Fabregat, coordi-nador del projecte i mem-bre del grup de recercad’Enginyeria de la Reac-ció Química i d’Intensifi-cació de Processos (CRE-PI), diu que «o trobemuna solució al tractamentdels fangs o caldrà tancarles depuradores d’aigua».

El catedràtic va expli-car que «sense la depu-ració de l’aigua, a Cata-lunya només hi podrienviure 2,5 milions de per-sones». El professor va as-

segurar que «la depura-ció de l’aigua és el que hapermès que el món arri-bés a ser el que és».

El cap de planta del’Estació Depuradora d’Ai-gües Residuals de Reus,Jaume Cabré, va expli-car que qualsevol avençen aquesta investigaciócomportarà una reduccióde les despeses per ciu-tadà per a la depuració deles aigües. Actualment laproducció de fang a Ca-talunya se situa al voltantde 540.000 tones i té un

cost aproximat de 25 mi-lions d’euros a l’any.

Formen part de la co-ordinació del grup d’in-vestigació CREPI, junta-ment amb Azael Fabregat,Christophe Bengoa, Jo-sep Font Capafons, FrankStüber i Agustí Fortuny,de la Universitat Po-litècnica de Catalunya.L’estudiant de doctoratMaretva Baricot dónasuport administratiu algrup de recerca que tre-balla en el projecte des-de la URV.

L A I M P O RT À N C I A

‘Un repte europeu fonamental’

◗ Azael Fabregat és catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili. FOTO: TXEMA MORERA

1

2 3

Jaume Cabré, cap de planta de Gaiasa, de l’EstacióDepuradora d’Aigües Residuals de Reus, va explicar que enaquestes instal·lacions que encara no estan en funciona-ment de l’empresa Sanejament Ambiental investiguen lareacció dels fangs a diferents temperatures en quantitatsimportants. Gaiasa és una altra de les empreses que partici-pen amb la URV per investigar noves tecnologies. 1 El

gasòmetre recull el gas produït. 2 Els motors de cogenera-ció produeixen electricitat cremant el biogàs. D’això, enresulta energia elèctrica i aigua calenta. Trobar la tempera-tura ideal per tal de cremar el biogàs amb els motors decogeneració és un dels objectius de la investigació. 3 En eldigestor anaerobi es transforma la matèria orgànica quearriba a través d’una reacció bacteriana que produeix prin-

cipalment Co2 i metà. Una altra part important de les ins-tal·lacions és la caldera i el sistema de bescanvi de calor.Cabré va explicar que actualment es crema el biogàs a lacaldera per obtenir aigua calenta, però que l’objectiu és feruna migració de la caldera a la cogeneració per motors debiogàs. Aquest any l’Agència Catalana de l’Aigua posarà enfuncionament aquestes instal·lacions.

08 P E R S P ECT I V E S DiariDimecres, 24 de gener de 2007

Quin és l’objectiu del projecte?Millorar la qualitat de l’atencióprimària en salut mitjançant la for-maciócontinuadadelsequipsdepro-fessionals. Per assolir-ho, hemdissenyat una varietat de cursosen els llocs pilot que estan realit-zant-se actualment.

Quines accions concretes es fan?La primera va ser la creació d’unaplataforma informàtica prou ro-busta per sostenir tota l’activitatformativa mitjançant l’e-learning.En segon lloc es va equipar els di-ferents llocs pilot amb ordinadorsi, quan va ser necessari, es va alfa-betitzar informàticament els fu-turs usuaris. Posteriorment es vandissenyar els cursos amb la parti-cipació dels professionals localsdesprés d’una investigació etno-gràfica exhaustiva de les necessi-tats de salut i formatives en els di-ferents llocs.

De què tracten els cursos?El tema dels cursos és divers, peròsempre en el context de la salutcomunitària i familiar: comunica-ció clínica, violència, sexualitat,malalties cròniques, antropologiamèdica, llengua i cultura indíge-nes per al cas de Bolívia, etc. Ac-tualment s’estan desenvolupantels cursos. En alguns casos, comel de Bolívia, aquests cursos per-metran un diploma d’especialit-zació universitària en salut co-munitària.

La Universitat Rovira i Virgiliparticipa en el projecte al costatd’altres universitats. Quin és elseu paper concret?El Departament d’Antropologiade la URV participa en la direcciói la gestió del projecte i ha estattambé un soci actiu en el dissenyd’algunes de les seves fases i en lapresa de decisions. També en elmonitoratge o avaluació internaen algun dels llocs pilot (Salva-dor de Bahía, al Brasil), en la in-vestigació etnogràfica sobre elsistema local de salut bolivià prèviaa la intervenció i en la creació d’unmòdul del curs d’AntropologiaMèdica utilitzat a Potosí (Bolí-via) i a Belo Horizonte (Brasil).

Com entrà la URV en el projec-te?A petició del soci coordinador, laFondazione Angelo Celli per unaCultura della Salutte, de Perugia(Itàlia). Des de fa anys el Departa-ment d’Antropologia col·laboraamb la Universitat de Perugia i ambla Fondazione Angelo Celli en di-verses activitats formatives i d’in-vestigació, i a l’inrevés, amb la qualcosa ja existia un coneixement mu-tu abans d’iniciar el projecte. Elpresident de la Fondazione Ange-lo Celli, Tullio Seppilli, ha partici-pat com a docent en el nostre doc-torat en Antropologia Mmèdica ientre la Universitat de Perugia i laURV existeix un conveni de mobi-litat d’estudiants i professors.

Parla de combatre la ‘bretxa di-gital’ que afecta Llatinoamèri-ca. Com es pot fer?Evidentment no hi ha fórmulesmàgiques per resoldre els proble-mes derivats de les desigualtatssocials. La ‘bretxa digital’ és re-sultat de les desigualtats contem-porànies. Vivim en un món queglobalitza, però que també des-globalitza, en el sentit de dur almarge de la presa de decisions i dela riquesa a societats, comunitatsi països sencers. Combatre la ‘bretxadigital’ ha de ser únicament unaestratègia més per potenciar el ca-pital humà i social dels països debaixos ingressos com Bolívia o d’in-gressos mitjans com Brasil.

Formar-los perquè ells mateixospugin solucionar els seus pro-blemes.Aquest sembla ser el millor camí dela cooperació internacional: ca-pacitar i potenciar els equips hu-mans, en aquest cas de l’àmbit sa-nitari, perquè puguin emprendreles seves reformes amb més ga-rantia d’èxit i també d’inde-pendència. Els beneficiaris últimssempre han de ser les persones ila seva qualitat de vida.

Existeix una bretxa també entreles necessitats de la població anivell sanitari i educatiu i el queofereixen els governs d’aquestspaïsos?Podríem dir que sí, però també éscert que de vegades les voluntatspolítiques no poden resoldre elsproblemes endèmics d’un país enpocs anys i el llast d’una històriade desigualtats. A diferència d’Eu-ropa, on, amb excepcions, existeixun llenguatge polític de mínims so-bre la importància de l’educació ila sanitat públiques, a Amèrica Lla-tina és més freqüent la polaritza-ció entre el model neoliberal de leselits i les necessitats reals de lespoblacions i les classes desfavori-des. També hi ha una falta evident

de recursos econòmics per esco-metre les reformes.

Ha viatjat algú de la URV a Bra-sil o Bolívia?Jo personalment he viatjat di-verses vegades a Brasil per a lesreunions de planificació, per al’avaluació interna del projectepilot de Salvador i per impartiruna conferència inaugural delscursos de Belo Horizonte. SusanaRamírez, una investigadora queva realitzar el doctorat en el nos-tre departament, ha portat a ter-

me la investigació etnogràficaprèvia a la implementació del pro-jecte a Potosí i ha redactat un lli-bre excel·lent (On el vent arribacansat) sobre els problemes de sa-lut i els sistemes d’atenció(biomèdics, medicina tradicio-nal, etc.) en aquella zona.

Com està la situació sobre el te-rreny en aquests països?Una de les situacions més gratifi-cants per a mi va ser el contacteamb els professionals sanitaris i lapoblació del Districte Ferroviari

de Salvador de Bahía, un suburbiamb molts problemes de pobresa,violència i desigualtat. La gent estàamb entusiasme i amb ganesd’aprendre i millorar l’atenció sa-nitària. Són molt creatius i alhoraoptimistes i això permet que tuaprenguisd’ellsiellestantomésqueells de tu. A Belo Horizonte es dó-na una situació molt semblant. Elmillor capital de Brasil és l’humà,que facilita com en pocs llocs laparticipació social en salut.■ ■ ■

xfernandez@diaridetarragona.com

Dos escenaris contraposats.- Brasil és un país gran, molt poblat,i una potència emergent. Està catalogat,explica Martínez, com de ingresos mitjans per l’OCDE, i inclou el primer, el segon i el tercer món. Bolívia estàa les antípodes. Poc poblat, amb baixos ingresos i alguns del pitjors indicadors de desenvolupament. A la foto,

ENTREVISTA | Àngel Martínez és responsable a la URV del projecte d’‘e-learning’ de formació en salut que, finançatper la Unió Europea, pretén reduir ‘la bretxa digital’ en el camp de l’atenció primària que pateix Llatinoamèrica.El pla, ‘Salut per a tothom a l’Amèrica Llatina’, vol potenciar també la formació dels professionals sanitaris a tresindrets pilot: Potosí (Bolívia) i Salvador de Bahía i Belo Horizonte (Brasil). PER XAVIER FERNÁNDEZ

‘Vivim en un món que també desglobalitza’

◗L’antropòleg Àngel Martínez ha viatjat diverses vegades a Brasil per treballar al projecte. FOTO: JOSÉ CARLOS LEÓN

‘Comunitats i païsossencers es quedenal marge de la presade decisions ide la riquesa’Àngel MartínezAntropòleg de la URV

09P E R S P ECT I V E SDiariDimecres, 24 de gener de 2007

L’Escola d’Infermeria de Tortosa(URV) va ser l’encarregada d’ini-ciar els actes de celebració del de-sè aniversari de la revista Àgorad’Infermeria, amb una jornada al’auditori Felip Pedrell el passat 15de desembre.

Aquesta jornada va comptaramblapresènciadeCarmeCaja,res-ponsable del Pla Director Socio-sanitari del Departament de Salutde la Generalitat. En la seva con-ferència, Caja va analitzar els rep-

tes amb què es troben els infer-mers i infermeres d’avui, i les se-ves expectatives professionals.

Aquesta va ser la primera d’uncicle de conferències que s’aniranrealitzant per tot el territori cata-là durant el primer semestre del2007. Les properes cites són a Llei-da i Girona per acabar, al mes dejuny, a l’Escola d’Infermeria delMar de Barcelona.

En aquestes jornades es trac-taran des d’un punt de vista glo-

bal els escenaris, els canvis i lesperspectives de la infermeria enels propers anys. Unes reflexionsque han estat també la base de la re-vista en aquests primers deu anysd’existència.

En dos formatsLa publicació és actualment un re-ferent a Catalunya, les Illes Bale-ars i Andorra, tant per als docentscom per a l’alumnat d’aquests es-tudis, incloent articles dels pro-

fessionals, els professors i els es-tudiants de les escoles d’inferme-ria d’aquests territoris. Fins al mo-ment se n’han editat quaranta nú-meros, de caràcter trimestral.

Àgora d’Infermeria compta ambcorresponsals en 18 escoles uni-versitàries, encarregats de facili-tar i revisar els articles que apa-reixen de cadascun dels centres.

Inclou apartats dedicats a l’en-senyament, la investigació, les no-vetats bibliogràfiques en matèriasanitària i un espai per als treballsdels alumnes. A més, cada núme-ro conté una entrevista a un o unaprofessional de la infermeria o delDepartament de Salut.

La revista s’ha anat transfor-mant al llarg dels anys, tant en imat-ge com en contingut. Actualments’edita en dos formats: un de digi-

tal a través de la xarxa, en versióbilingüe català-castellà (des de de-sembre del 2004); i la tradicionalversió impresa (que des de 2005inclou també una versió en caste-llà). En el seu darrer editorial, lapublicació renova el propòsit ambquè va néixer i que, de fet, li dónanom: ser una vertadera àgora d’in-fermeria. –M. M.

TO RTO S A ■ L A P U B L I C A C I Ó É S R E F E R E N T C ATA L À E N D O C È N C I A I I N V E S T I G A C I Ó

El Campus de l’Ebre inicia els actes pel 10èaniversari de la revista ‘Àgora d’Infermeria’

Les jornades decommemoraciócontinuaran aLleida, Gironai Barcelona

L’Ajuntament de Tivissa i el Grupde Recerca del Canvi Climàtic dela Universitat Rovira i Virgili(URV) van retre homenatge aRamon Jardí (1881-1972) en el125è aniversari del seunaixement. El científic nascut enaquest municipi de la Riberad’Ebre va inventar el pluviògrafd’intensitats que porta el seunom i que encara avui s’utilitzaen observatoris de tot el món.

PER M. MILLAN

Corria l’any 1921 quan el presidentde la Mancomunitat de Catalunya,Josep Puig i Cadafalch, va exposaral Servei Meteorològic de Catalu-nya (SMC) la necessitat de dispo-sar de registres de la intensitat deprecipitació, per mesurar millorels temporals mediterranis i dis-senyar claveguerams adequats.Fins aquell moment, els pluviò-metres es limitaven a mesurar laquantitat de pluja que queia al llargd’un dia. I no és el mateix que cai-guin 50 litres per metre quadrat en24 hores que en pocs minuts.

El director del SMC i pare de lameteorologia moderna catalana,Eduard Fontserè, va traspassarl’encàrrec al seu estret col·labo-rador: el tivissà Ramon Jardí, quedonà solució al problema amb laconstrucció d’un prototip de plu-viògraf d’intensitats ideat i ela-borat per ell mateix.

L’aparell es va situar al terratde l’edifici del Servei Meteorolò-gic de Catalunya i va començar aregistrar dades l’any 1922. Peraquesta raó, Barcelona disposa dela sèrie més llarga de registres dela intensitat de la precipitació detot el món.

El pluviògraf d’intensitats Jar-dí es va comercialitzar posterior-ment a tot el món, amb una sèrie depetites modificacions.

Obert a les noves teoriesRamon Jardí (1881-1972) es va lli-cenciar el Ciències Fisicomate-màtiques per la Universitat de Bar-celona el 1902 i només un any més

tard assolí el títol de doctor. Va serprofessor de l’Escola d’Electrici-tat de la Universitat Industrial,membre de l’Acadèmia de les Ci-ències i les Arts de Barcelona i ca-tedràtic de la Universitat de Bar-celona (1930-1951), entre altres tí-tols i càrrecs.

A més del pluviògraf d’intensi-tats, va inventar també l’anemò-metre d’aspiració instal·lat a l’Ob-servatori Fabra el 1913. I segons lescròniques de l’època, va ser un delsúnics tres científics de l’Estat queva entendre i va donar suport desdel primer moment a la teoria dela relativitat d’Albert Einstein, ex-posada pel mateix físic alemanyen una visita a Barcelona l’any 1923.

Lligams amb el seu pobleGràcies al doctor Jardí, Tivissa dis-posa de registres continuats depluja des del mes de setembre del’any 1911, i de temperatura des delmes de setembre de l’any 1912. Enel conjunt de les Terres de l’Ebrei tota la demarcació de Tarragona,l’estació de Tivissa només és su-perada en antiguitat per l’Obser-vatori de l’Ebre de Roquetes, que

l’any 2004 va celebrar el seu cen-tenari.

El primer estudi de climatolo-gia local dut a terme en el marc delServei Meteorològic de Catalunyava ser fet per Jardí l’any 1923, ambles dades del seu poble.

Amb motiu del 125è aniversaridel seu naixement, el municipi deTivissa i la URV van retre home-natge al doctor Jardí en unes jor-nades celebrades al poble riberencels dies 8, 9 i 10 del passat mes dedesembre. Hi van prendre part elsdescendents del científic, entreels quals hi havia el seu nét RamonJardí Gual.

Es va organitzar una exposiciósobre la vida i l’obra de Jardí, ambobjectes i documents particularscedits per la família. L’objectiu delsorganitzadors és que la mostra espugui exposar també a la URV aTarragona i en altres municipis dela Ribera d’Ebre. A més, es va or-ganitzar una visita guiada a l’ob-servatori meteorològic de Tivis-sa i una xerrada de Toni Nadal, ho-me del temps de TV3.■ ■ ■

mmillan@diaaridetarragona.com

M E T EO RO LO G I A ■ VA S E R L’ I N V E N T O R D E L P L U V I Ò G R A F D ’ I N T E N S I TAT S

Tivissa i la URV recordenel científic Ramon Jardí

◗ Imatge del científic de Tivissa, pertanyent a l’arxiu particular de lafamília Jardí. FOTO: DT

◗ Pluviògraf d’intensitats Jardí situat a l’Observatori Fabra de Barcelona.FOTO: ÒSCAR SALADIÉ.

◗ Unes quaranta persones van participar en la visita guiada a l’observa-tori de Tivissa. FOTO:DT

També inventàl’anemògrafd’aspiració instal·lata l’ObservatoriFabra el 1913

L’observatorimeteorològic deTivissa és el segonmés antic de lademarcació

10 P E R S P ECT I V E S DiariDimecres, 24 de gener de 2007

Dimecres, 24 de gener 10.30 h: Lectura tesi doctoral.Mortalidad infantil y brujería: elcaso de la etnia Mazahua, de Pa-tricia Magdalena Peña. AulaMagna Facultat de Lletres, pl.Imperial Tàrraco, 1, Tarragona.

19.30 h: Conferència. Psicofàr-macs: àngels o dimonis? Enric Ál-varez. Vespres de Ciència. Cen-tre Social Fundació La Caixa,carrer Cristòfor Colom, 2, Ta-rragona.

20 h: Cinema. Big Bang Love, Ju-venile A. Takashi Miike, 2006.VOSE. Auditori Caixa Tarrago-na. Pere Martell, 2, Tarragona.Anima’t Serveis Culturals.

20 h: Conferència. La lògica del’angoixa infantil. Gemma Ribe-ra. Escola Lacaniana de Psi-coanàlisi. Carrer Fortuny, 23, 1r,Tarragona.

21.30 h: Teatre. Una còpia, deCaryl Churchill. Direcció: JordiPrat. Teatre Lliure, CAER i Cia.A Number. Teatre Bartrina,

plaça del Teatre, 1, Reus, tel. 977341 100. Fins al 27 de gener.

Dijous, 25 de gener 18 h: Cine-club. Mi padre. GaryDavid Goldberger, 1989. Filmo-teca Andrés de Andrés. PlaçaPallol, 3, Tarragona.

19 h: Xerrada. Escamot Dixan.Sebastià Salelles. Casal PopularSageta de Foc, carrer del Trin-quet Vell, 5, Tarragona.

19.30 h: Conferència. L’OrientMitjà. Antoni Segura. Institutd’Estudis Vallencs. Carrer deJaume Huguet, 1, Valls.

20.30 h: Música. Audició delDpt. Corda, Percussió i Orques-tra Händel. Conservatori deMúsica de Vila-seca. Av. de laGeneralitat, 27, Vila-seca.

21 h Música. Guillamino + Pe-drals. Groove Bar, carrer Cer-vantes, 4, Tarragona. Anima’tServeis Culturals. Gratuït.

21.30 h Dansa. Me llamo Walter.Cia. Erre que erre. Coreògrafa:Teresa Navarrete. Sala Trono,

carrer Misser Sitges, 10 baixos,Tarragona, 10 euros.

21.30 h: Cineclub. El tren de lamemòria. Marta Arribas i AnaPérez (2005). Institut d’Estu-dis Vallencs-Cine Club Valls.Carrer de Jaume Huguet, 1,Valls.

22 h: Cinema. Cruzando el puen-te. Fatih Akin, 2005. Antiga Au-diència, plaça Pallol, 3, Tarrago-na. Anima’t Serveis Culturals.

23 h: Música. Txipi Aite. La Va-queria, carrer Rebolledo, 11, Ta-rragona.

23 h: Música. Nacho Vegas. SalaZero, carrer de Sant Magí, 12,Tarragona. Anima’t ServeisCulturals. De 8 a 12 euros.

Divendres, 26 de gener18 h: Lectura tesi doctoral. Lespolítiques immigratòries de laUnió Europea i el procés de Barce-lona, de Maria Olivé. Edifi ci deComunicació de la UniversitatRovira i Virgili (Facultat de Lle-tres), carrer de Sant Pau, 4, Ta-rragona.

19 h: Dansa. Grup folklòricQuetzalcoalt. Comitè de Soli-daritat Óscar Romero. TeatreBravium, carrer Presó, 13, Reus.

19.30 h: Conferència. De la UnióSoviètica al poloni. Josep Marti-noy. Institut d’Estudis Va-llencs. Carrer de Jaume Hu-guet, 1, Valls.

20.30 h: Conferència. Temps,clima i salut. Tomàs Molina i An-toni Bulbena. Centre d’EstudisMont-rogencs. Casa de CulturaAgustí Sardà, carrer Mare deDéu de la Roca, s/n, Mont-roig.

20.30 h: Documental. A l’es-guard dels Achachillas. Mig anypels Andes. Sergi Ricart. Centred’Estudis Riudomencs Arnaude Palomar. Av. de Pau Casals,84, Riudoms.

21 h: Música. Mozart New Lookamb contrabaix. Orquestra XVI-XXI. Direcció: Markus Schiko-ra. URV. Palau Bofarull de la Di-putació de Tarragona, carrerLlovera, 15, Reus.

21.30 h: Teatre. Petita mort, deDavid Plana. Cia. Belcro. Direc-ció: Montse Pérez. Sala Trono,Misser Sitges, 10, Tarragona. 10euros. També el 27 de gener.

22.30 h: Música. Too Late. La Va-queria, carrer Rebolledo, 11, Ta-rragona.

23 h: Música. Almasäla. ScummBar. Pintor Fortuny, 22, Tarra-gona. De 8 a 10 euros.

23 h: Música. It’s Not Not. SalaZero.Sant Magí, 12, Tarragona.Anima’t Serveis Culturals.

24 h: Música. Whynot Cova-Jazz Quartet Jamm Session.Cova Jazz, Pau del Protectorat,5, Tarragona. Gratuït.

Dissabte, 27 de gener 19 h: Dansa. Grup folklòricQuetzalcoalt. Comitè de Soli-daritat Óscar Romero. CasalMunicipal de Perafort.

23 h: Música. Moksha. ScummBar. Pintor Fortuny, 22, Tarra-gona. Gratuït.

23 h: Música. The Toasters + Fi-rebug. Sala Zero. Sant Magí, 12,Tarragona. Anima’t ServeisCulturals. De 9 a 12 euros.

Diumenge, 28 de gener 9.30 h: Sortida. Plantada popu-lar de tamarius a la Platja delsMuntanyans. Ajuntament deTorredembarra, Gepec i Gata.Trobada a Cal Freu (al costatdel Club Marítim de Torredem-

barra, vora el Pont de Clarà).

12 h: Música. Quartet de saxos.Ajuntament de Tarragona - Es-cola i Conservatori de Músicade la Diputació. Plaça Pallol, 3,Tarragona.

12 h Música: Cristina Ruiz iMarta Mulero. Auditori Pau Ca-sals, Av. Palfuriana, 34, El Ven-drell. Cinc euros.

17.30 h: Cinema. El viento queagita la cebada. Ken Loach,2006. VOSE. Plaça del Pallol, 3,Tarragona. Anima’t ServeisCulturals. També a les 20 h.

D I A P E R D I A

Ja està aquí el primer No Badis del 2007! En aquesta secció podeu explicar allò que us interessa i informar tothomde les vostres iniciatives. Comencem amb una proposta nova a la ciutat -dansa de petit format- i apropant-vos elCasal Popular, una pàgina web del món universitari i moltes activitats. Pero, sobretot, No Badis! PER XAVIER ZARAGOZA OLIVÉ

NOBADIS

LAIA VIRGILI

Jorge ha heretat la feina del seu pa-re després que aquest patís un in-fart cerebral. No obstant, lluitacontra un destí que sembla inevi-table. Durant els últims anys, s’haesforçat per fer el seu treball, te-nir cura del seu progenitor i, a més,estudiar una carrera. Ara, però, laseva obsessió consisteix a trobaruna feina diferent. Tot canviaràquan conegui Paula.

Daniel Sánchez Arévalo explo-ra en el seu primer llargmetratgel’art de la renúncia, on els seus per-sonatges lluiten contra el seu fat.La pel·lícula, tan original com elseu nom, proposa diverses històriesde creixement personal on els pro-

tagonistes lluiten per canviar el co-lor de la seva vida.

Física II és el curtmetratge deSánchez Arévalo que ha donat ori-gen a la seva opera prima, amb laqualhaaconseguitimportantsguar-dons a la passada edició del Festi-val de Cinema Espanyol de Màlaga.A més a més, tot i que el to del filmésexcessivamentdur,eldirector no-vell ha sabut introduir cops d’hu-mor en els moments tensos pertal d’endolcir la tragèdia que viuenels seus protagonistes.

Després de sis curts a l’es-quena, Sánchez Arévalo ha de-mostrat en la seva estrena com adirector que no ha perdut la se-va visió de curtmetratgista. Ca-da escena funciona quasi inde-pendentment de la resta, però,al final, totes s’acaben integrantper explicar una història pro-funda.

Amb joves actors en els papersprotagonistes, com el català QuimGutiérrez, o Marta Etura, els per-sonatges principals desprenen taldosi d’autenticitat que resultencreïbles. La pel·lícula és brillantmalgrat les connotacions cromàti-ques del seu títol.

‘Azuloscurocasinegro’:l’art de la renúncia

Neix el Casal Popular Sageta de FocEl projecte del Casal Popular Sagetade Foc de Tarragona (carrer Trin-quet Vell, 15), neix com a resultatde la col·laboració entre determi-nats col·lectius i persones de la ciu-tat, que, després de treballar con-juntament al voltant de diversesproblemàtiques socials, van tro-bar necessari endegar un projectecomú.

El projecte té com a objectiucrear un espai autònom, autoges-tionat, i una base alternativa a laciutat. Té l’objectiu de promourela diversitat cultural i està contrael pensament únic.

El Casal Popular Sageta de Focvol realitzar actes de tota mena(debats, xerrades, tallers, exposi-cions, representacions musicals iteatrals, formació de tot tipus...) i

facilitar que qualsevol persona ocol·lectiu de la ciutat, per iniciati-va pròpia, pugui desenvoluparaquella expressió artística que tro-bi convenient.

El Casal Popular Sageta de Focvol ser un espai on proliferin to-tes aquelles mostres culturals i ar-tístiques que no tenen lloc a la nos-tra societat perquè no produeixenbeneficis econòmics; i pretén anaren contra d’aquest criteri que diuque només sobreviu l’art que ésconsumit.

És així com aquest mes de ge-ner ha començat a tirar endavanttot un seguit d’activitats que s’ani-ran repetint al llarg dels mesosde l’any amb una periodicitat fixa:la segona i la quarta setmana decada mes.

Teatre Bartrina. FOTO: DT

Paloma Povedano, d’Almasäla. DT◗ Marta Etura, una de les actrius protagonistes, en una imatge del cartellpromocional de la pel·lícula de Sánchez Arévalo. FOTO: DT

El to del film és dur,però el director hasabut introduir copsd’humor en elsmoments tensos

Excursió anterior. FOTO: DT

11P E R S P ECT I V E SDiariDimecres, 24 de gener de 2007

L’ambient de disbauxa carnavalera impregna l’esbojarrat recorregut. FOTO: NOBADIS

Comunica’t amb la gent! Bla, bla, bla.

Ara tens l’oportunitat d’explicar-nos la teva. Pots informar-nos d’esdeveniments quet’agraden i fer-los arribar a tothom. A més, si tens cap història que vulguis donar a co-nèixer, fes-nos-ho saber. A què esperes? L’adreça de correu electrònic? xavier.zara-goza@estudiants.urv.cat.

Oberta la inscripció per ala 2a Baixada del PajarituPER X. ZARAGOZA

La inscripció per a la sego-na edició de la cursa de ca-rretonsa la ciutat de Tarra-gona, la Baixada del Pajari-tu, ja s’ha obert. Elsparticipants han d’anar ambel carretó i disfressats, competites comparses. Es trac-ta d’una cursa i alhora d’unacrida a l’aplec amb el caràc-ter extrovertit del Carnes-toltes. Serà a les 12 h del dis-sabte dia 17 de febrer, i com-binat amb un vermut popular.

Cap als anys 50 i 60, la ca-nalla de Tarragona sortia ajugar pel seu barri. Es cons-

truïen uns carretons ambpeces que trobaven i rodesde coixinet. Les collesd’amics es feien els seus vehi-cles i baixaven pels carrersamb pendent del seu barri.

Ara s’estableixen duesmodalitats: la modalitat clàs-sica (amb rodes de coixinet)i la modalitat pajaritu. Perseguretat, s’aconsella queel carretó no superi els tresmetres i que el pes sigui in-ferior als 150 kg. El períoded’inscripció finalitza a les11 hores del 17 de febrer a laplaça del Rei. Els fulls d’ins-cripció es poden dipositar irecollir al Centre Cultural

El Pallol (Antiga Audiència)o al web www.inoutproduc-cions.org.

Demà dijous 25 de gener es fa el se-gon espectacle de dansa de petit for-mat a la Sala Trono, amb l’espectac-le Me llamo Walter més una projec-ció audiovisual de la companyia ErreQue Erre.

L’Ana Corredor és una jove va-llenca que porta anys endinsada en elmón de la dansa. Segueix els seus es-tudis a Barcelona amb amb profes-sors professionals de la matèria.

La seva formació ha estat a Ams-terdam, Argentina i Granada, i hapassat pel món de les acrobàcies, lafotografia i el flamenc. Ha creat l’as-sociació de dansa ConCompás a Tar-ragona i és la programadora de dan-sa de la Sala Trono.

Ja ha començat la programació de les funcions de dansa de petit format. Quina és la valoració de la primera actuació?La valoració que podem fer tots elsque estem dins de la Trono és molt po-sitiva. Ens alegra veure com un pro-jecte verge ha tingut molt bona res-posta en el seu primer dia de vida,però això no ens ha de donar falses es-perances perquè el més importantés que a partir d’ara el públic segueixitenint ganes de venir a la Trono a co-nèixer més dansa.

A quin públic van dirigides les obres de dansa de la Sala Trono?Apostem per apropar la dansa a tot-hom, ja siguin nens o adults, lam-pistes o metges, banquers o forners,ballarins o administratius... En de-finitiva, es vol donar l’oportunitatde gaudir d’aquesta oferta de la dan-sa a tothom que tingui una certa in-quietud al respecte. La idea és quees pugui dirigir a algun lloc on nave-gar durant uns minuts en el món dela dansa. En aquest cas un dels llocson podeu anar a gaudir-la és a la Sa-la Trono.

Què es vol aconseguir amb aquesta no-va iniciativa? Donar suport a la dansa, apropar la dan-sa al públic, proporcionar un apara-dor d’avantguarda. També, volem fa-cilitar un espai on ballarins, jovescoreògrafs i produccions emergentspuguin mostrar les seves creacions.Apostem per una dansa intimista, depetit format. Volem treballar la sen-sibilitat del moviment des d’un es-pai petit.

Confies en la continuïtat d’aquesta nova alternativa cultural a la ciutat? Sí, o com a mínim hi vull confiar. Hiestem posant tota la nostra energiaperquè rutlli el projecte.

Per quin motiu? Perquè crec que s’està donant la pos-sibilitat de viure la dansa de propmitjançant una programació establei un preus molt assequibles de no-més 5 euros l’entrada. Amb aquestescondicions crec que tothom qui vul-gui pot fer un passeig cap a la Tronoi gaudir, o no, de la dansa. Un cop hastingut els teus contactes amb la dan-sa, llavors ets capaç d’opinar sobreella, ja sigui per criticar-la o per ado-rar-la. La nostra intenció és que lapugui conèixer tot aquell que la des-coneix.

La dansa per a tu és…Utilitzaré una descripció que m’en-canta del periodista i professor deperiodisme i de crítica de dansa ca-talà Joaquim Noguero per poder-vosexpressar en poques paraules què ésper a mi la dansa. Ell diu alguna co-sa semblant a això: «la dansa és mo-viment i més: és una recepta de mo-viments, és un teorema del cos, unaequació orgànica, una fisicalitzacióde les intencions». Per gaudir-ne ésnecessari un terreny compartit: l’es-cena ens fa còmplices.

Ana Corredor posa tota la seva energia en el nou projecte de la Sala Trono. FOTO: NOBADIS

‘Apostem per una dansa intimistaen un aparador d’avantguarda’

[ L’ ENTREVISTA ]ANA CORREDOR, PROGRAMADORA DE DANSA A LA SALA TRONO

Sabem que la vida uni-versitària és dura. Opotser no tant. Peròen tot cas, patatabra-va.com segur que aju-da a passar-la una mi-ca millor.

Què és això de pa-tatabrava?

Patatabrava.comés el punt de trobadaon et pots descarregarapunts de les teves as-signatures, crear elteu espai personal,penjar les teves fotos,conèixer gent nova icompartir les tevesexperiències. A pata-tabrava.com es podenintercanviar idees, crí-tiques o no, sense ne-

cessitat de censura nitampoc de criteri. S’hitroben pixades fora

de test dels professors,un manual de super-vivència amb els con-

sells necessaris persuperar les assigna-tures, un rànquing ano-menat TOP 10 en quèes pot votar aquellapersona que et fa sen-tir especial, i fins i totuna guia «mitxelín»dels millors bars ondegustar patates bra-ves.

Avui ja són més de15.000 els estudiantsuniversitaris de tot Ca-talunya registrats enaquesta comunitat vir-tual.

Si tu també volsformar-ne part, no-més has d’entrar ahttp:// w w w.patata-brava.com.

A L A X A R X A

‘Patatabrava.com’ desembarca a la URV

◗ Cartell anunciador de laBaixada. FOTO: DT

12 P E R S P ECT I V E S DiariDimecres, 24 de gener de 2007