Parròquies de Sant Joan, Sant Pere, Mare de Déu … comunitat...Parròquia de la Mare de Déu del...

REVISTA DE LA NOSTRA UNITAT PASTORAL7La Nostra Comunitat

2008Parròquies de Sant Joan,

Sant Pere, Mare de Déu del Carme iSantuari de Sant Antoni de Pàdua

LLEIDA

PÒRTIC2

Preparant el cinquantenari delTemple del Carme

El 12 de juliol de 1959 s’inaugurava el nou temple de la Parròquia de la Marede Déu de Carme, després de cinc anys de la seva ubicació provisional en la salade festa «Novetats». Va ser un moment de joia plasmat en el mural de Jaume.Minguell a la sagristia del temple.

Això ens brinda una ocasió per a viure amb més intensitat l’any commemoratiud’aquest esdeveniment.

Ens proposarem, i en això hi estem treballant ja la Comissió preparatòria deposar en acció els presents Objectius:

• Un enfortiment i renovació de la vida cristiana. Es tracta de revitalitzar lanostra fe personal, la de la nostra comunitat i la d’aquells que tenen el desig de«tornar a creure». Els cristians hem de donar testimoni de la nostre fe sense capimposició, però també sense inhibició ni por. L’atenció del cor es prioritària a lesestructures.

• Un nou ardor i impuls per a l’evangelització i el testimoniatge, segons lacarta del bisbes de Catalunya, del febrer, del 2007 que porta com a títol: «Creureen l’evangeli i anunciar-lo amb ardor».

Avui el cristians ens hem de preguntar si som bona notícia per al món i si repro-duïm la figura fascinant de Jesús i això com a comunitat d’Església. Tant de boaquest any ens ajudés a descobrir i a intensificar la comunió que hem de tenir ambl’Església. La parròquia del Carme, per les seves característiques especials, enspot ajudar a viure la projecció i la pertinença a una Església universal

• Voldríem que aquesta valoració de la nostra vocació cristiana fos acompan-yada per un programa social d’ajut als marginats de la nostra societat lleidatana.L’Església s’ha de posar al costat dels febles «sense retòriques», intentant viureles benaurances.

Volem viure aquest moment amb una actitud positiva i esperançada. I animar-nos a no plantejar-nos quins desafiaments ens amenacen, sinó a quins reptes hemd’enfrontar-nos junts els parroquians d’ara.

Mn. Joan Mora, rector

Portada: La fotografia de la portada ens recorda la nit històrica de la Vetlla pasqual del 2007, on les quatre comunitats de la nostra Unitat Pastoral, ensreunirem per iniciar la celebració de la Resurrecció del Senyor.Maquetació: Raquel Contreras i Jesús Fernández

Presentació a la Mare de Dèu dels infants batejatsel 2007, el día de la Candelera.Presentació a la Mare de Dèu dels infants batejatsel 2007, el día de la Candelera.

Parròquia de la Marede Déu del Carme

Abajo Aguilá, MarinaAgaen, Kehinde-JordiAgaen, Taye-JhonAguado Escalante, Agatha del PilarAlegre Font, Maria del MarAnglada Nuñez, MarcAntalut, Luis AntonioBalteanu, Nadine MariaBedoya Gómez, Izan Arley JoanBringué Montero, ManelBringué Montero, MarionaBueria Barberá, BielCarrascal Piedrahita, IsabelaCasals Agusti, JavierCasals Agusti, AlexChelaru, Juan DanielCorsaro Sabaté, IreneCosta Serrano, MartaDasca, David IonutDigtiar, DaniilDisca, Mario LuisEspañol Cañamás, AngelaEsquinas Sampedro, NoaFigueroa Carrillo, John AndresGalatanu, Denisa AlexandraGamboa Cordova, Ares TrinidadGarcía Castells, GuillemGarcía Moret, VictorGarcía Peñalver, MarcGiurgi Baciu, Luis PatriciuGracia Palacin, JanGuiu Argilés, PauIstoc, Andrei PedroJammeh Cañizares, Izan-SanuseyJuliá Teres, MeritxellKhalaf Valls, IkerKoffie, GermaniaLaslau Totu, RobertoMartinas Motoceanu, IngridMartinas Olariu, Amalia MariaMartinez Duran, Isabella

Martinez Sabaté, JaimeMateu Porres, Oriol Joan MiquelMayoral Prado, Joan AntoniMejón Gómez, JuliaMinac, Emanuel LucianMoreno Cano, SeleneNuez Cervera, LauraOmos Omos, GloryOmos Omos, Saveour MogueleOnyeka, Chelsea Nneka MªOporto Salinas, Diego LucasOrtiz Mejia, IvanOsunde Joseph, SundayPal, Patricia LorenaPedros Sabaté, JordiPérez Flausino, KevinPérez Rodriguez, DayronPevida Digtiar, Sofia FranciscaRibera Veganzones, SerniRodas Bonilla, Christian AlejandroRodié Farré, AinaRonquillo Pazmiño, Nuria MicheleRonquillo Pazmiño, Asly BrendaRosell Biel, Oriol JoaquinSénchez Domínguez, MiriamSegura Martinez, LluisSeró Solé, MartaSeve Reig, Joan PolSinyakevich Szechter, JuliaTorrell Castelló, EricTorrell Castelló, Laia

BAPTISMES

ELS SAGRAMENTS EN LA UNITAT PASTORAL 3

Parròquia deSant Joan Baptista

Añorga Caso, PaulaArevalo Solana, Aroa MariaBaiget Junela, JoanaBerdeja Montero, Camila SarayBlanco Burgos, RodrigoCanalejas Batanas, ElsaCapdevila Sancho, DidacCardozo Chasimpanta, FernandoCastell París, NereaCayuela Dolcet, MarcelCondeminas Velilles, AlejandroCondeminas Velilles, ClaudiaCoso Pallejá, JordiFernández Chasimpanta, JeniferFranco Linde, Nacala Del CarmenGarcía Rueda, AngelGonzález Plaza, AnnaLópez Cortada, SaraMartinez Pibrall, PauMateo Bermúdez, AnnaMelendez Mateo, NoahMiró Esteban, LauraMontero Carpi, JudithMoragues Baqué, JuliaPalacios Salmeron, SergiParacuellos Monge, RafaelQuintero Castaño, John EstivenRoca Caro, EmmaRodríguez Gómez, Anna Paula

Altisent Llorens, Georgia MontserratBorniquel Agullo, DolorsCarillo Alba, MilagrosCorbacho, MarinaDa Silva Lopez, Joana

CONFIRMACIONS

PRIMERES COMUNIONSParròquia de la Mare de

Déu del CarmeMª Guadalupe Amongero NoriegaWendyVanesa Anchico FajardoYojani Bebelú Arca BoulanggerClaudia Lorena Arévalo QuintoJuli Tatiana Arévalo QuintoSònia Asensio MuntéJordi Beltrán PeñarrietaIsabel Cruz RamalJudit Grau PifarréCristina Jiménez MartínezLorena Juárez RubiaDaysi Stefania Legno PuertasDavid Mimbrera Monte

ELS SAGRAMENTS EN LA UNITAT PASTORAL4

Da Silva, Trisceu TeuzinhaFarré Macià, RoserFernández Gardeñes, AresGuillen Clariso, RubenLara Consuegra, Jordi

Montse Plana HernándezNoelia Rivera MartínSanti Xuclá Castro

Parròquia de la Mare de Déu del Carme

Rojas Burgoa, AlejandroRubio Dufourg, ClaudiaSala Espachs, Xenia ElisendaSánchez Latorre, BlancaSans Paredes, Maria

Sierra Rodríguez, LaiaTorres Romero, HugoVelilles Moghouzo, AaronVivanco Martinez, AdriàViveros Bautista, Sebastian

Parròquia de Sant Pere Apòstol


Gloria Jacqueline Alvarado Guanán

Farré Mayals, PolQuerol Segues, LaiaSabaté Pitart, Martina

Lozano Navarro, JeniferMarcet Reñe, Maria De La MerceMariezcurrena Font, JordiMartínez Canton, GuillermoMateu Casan, ManelMendes Soares, Francisco De OliveiraMontagut Alandi, JordiMora Ballestertos, Josep MariaOsunde, Sunday JosephRemírez Vicario, NoeliaRojas Méndez, AnabelSaro Sañudo, MiriamTrillo, CarlosValls Zorita, GuillermoVelasco Mendez, DayanaVelilles Taboada, Erika MariaVidal Roselló, Joan CarlesZazurca Ros, Estela

Parròquia de la Mare de Déu del Carme i Sant Antoni de PàduaOliver Rolf Wilhelm Ahl amb Emilia Njuli SonaMarius Cezar Chelaru amb Eugenia Ignat

Ashley Clement amb Jasmin BaniVasile Dasca amb Florentina Dasca (Paulet)

Oscar De La Torre Caballero amb Maria Rosa González ParramonEusebiu Disca amb Petronela HurmuzacheEric Donnason amb Lidia Maria Baran

José Antonio García Rodenas amb Jolanta Elzbieta RyfkaAmjad Hameed amb Sandra Romero Aparicio

Stefan Iacob amb Mihaela IacobChristopher Ikhiense amb Germania Koffie

Ousman Keita amb Silvia KopeckyShahid Mehmood amb Celestina Fernández Alvarez

Ch. Jabar Munawar Mehar amb Joaquina Bernal FernandezAsim Naveed amb Maria Rosa Lobera Castejon

Ejikeme Walter Obodoech amb Carla Sorraia Alves CabralTobe Mark Onuchukwu amb Claudia Bettina Helle

Florin Popa amb María GhergutiJosé Maria Roigé Segura amb Marcela Valencia Sinisterra

Hussain Sajid amb Remedios Marquez MarinAlessandro Scarpa amb Roser Elena Cambrodí Masip

Karnail Singh amb María Gabarri GabarriCarlos Valls Gaset amb MaríaTeresa Mazarico Arnau

Guillermo Valls Zorita amb Dayana Marcela Velasco Méndez

Parròquia de Sant Joan BaptistaXavier Ardiaca López amb Maria Teresa Pineda GrauRamon Blanch López amb Carmen Musons Cerezo

Francisco Caballero López amb Alba Carolina Samudio de LavalleJosep Ramon Cases Franco amb Mª de los Remedios Alberto Gallardo

Joan Maria Claret Codina amb Marta Serrando QuerolLuis Miguel Condeminas Matas amb Erica Maria Velilles Taboada

Sergio Crespo Jiménez amb Joana Pérez NulaJosé Alejandro Domenech Linde amb Berta Gutierrez Giménez

Alfonso Javier Fernández Fernández amb Natalia Latorre EscoláJuan Antonio Franco Monforte amb María Isabel Garrido Santiago

Pablo Gálvez Monne amb Anna Maria Bragos AlfonsoRuben Gareta Gerboles amb Milagros Milla Mora

Oscar Gatius Vidallet amb Nuria Pons BenitezJesús González Martinez amb Judith Arnau Maurici

Gracia Juan pere amb Meritxell Reinoso AixutJoaquin Hernández Escoda amb Vanesa Cortijos Real

Ivan Jaime García amb Inmaculada Pulido CabreraJuan José Jiménez Pérez amb Milagros Carriilo Alba

BODES


ELS SAGRAMENTS EN LA UNITAT PASTORAL6

Francisco-Javier Jiménez-Mena Sarra amb Laura Romero AlinsJavier López Monzon amb Mª de los Angeles Sanz BergéJaime Martinez Bellido amb Marta Ripoll Cases

Cristian Meléndez Martin amb Mª de los Angeles Pérez BustamanteJosé Antonio Mimbrera Castellon amb Patricia Ortiz Pérez

José Luis Modol del Pozo amb Dolores Salazar GordilloSergi Morros Gonzalez amb Sonia Latorre Navarrete

Miguel Angel Ortega Lopez amb María Angeles Costa FontaDenis Osamede Osadolor amb María Libertad Garcia MadridSantiago Pestaña Jimenez amb Judit Torres CamposGabriel Jesús Pla Zanuy amb Ester Orgaz Lasheras

Juan Carlos Roca Santiago amb Lorena Armas ParedesFrancisco Romero Moral amb Maria del Carmen Consuegra Abolafia

Francesc Josep Rubio López amb Monica Dufourg MateuMario Serrano Vargas amb Laura Tarrés Betriu

Llorenç Soler Pla amb Yolanda Divina Huguet HuguetMarc Tor Tixé amb Meritxell Francés Escoda

Jose Carlos Trillo Blazquez amb Marina Corbacho HerreraJuan Carlos Vidal Roselló amb Berta Gilart Albana

NOCES D’ORJosé Barahona Canela amb María Viñes Jordà

Lluis Trilla Bernadó amb Carmelita Felis CunilleraJuan Trilla Bernadó amb Francisca Granados Sentís

Emilio Prat Vergé amb Rosita Porta GarroféJosep Pulido Pérez amb Carmen Delgado del Pino

Manuel Estruc Baqué amb Carmen Carré OtoManuel Fregola Suñé amb Ana María Navarro Pérez

Emilio Sanz Fontova amb Carmen Llarey EstalloAntonio Pedra Magri amb Mª Angeles Guivernau Trilla


DEFUNCIONS

NOCES D’ARGENT

Joaquin Bordes Capdevila amb Mª Eugenia Fernández PuenteAntonio Modol Seró amb Teresa Garriga Castillo

Parròquia de laMare de Déu del Carme

Abio Romia, AngelesAlarcon Alarcon, RodrigoAmenós Garíia, María LuisaBallestar Pueyo, María PilarBallesté Huguet, TeresaBaró Almacellas, JaimeBerenguer Aguilar, AlejandrinaCabanes Traserra, AntoninoCabrejas Minguez, María CruzCalderó Huguet, DamianCarrion Arias, JosefaCots Tribó, PedroDel Olmo Ruiz, ManuelDeu Mangues, ConcepciónDíaz Sáez, BasilisaDomènech Cambra, AngelaEstruga Gil, JorgeFarran Grau, JosefaFerreira Prieto, AntonioFontova Barberá, MercedesFranco Ajenjo, JosefaGarcía González, PalmiraGómez Sancho, FedericoJorge Bosch, MiguelLeón González, CesáreoLópez Caballero, EncarnaciónMarco Solsona, JosefaMartínez Cecilia, AntonioMartínez Serrano, Bernabe

Miguel Miguel, AngelMoix Carabasa, JosefaMolina Solana, AnaMontagut Nadal, RamonaMontoy Domingo, Maria del CarmenMuñoz Punzano, TeófiloNogués Casamitjana, JosefaOliveras Ferrer, AsunciónPalau Mare, DoloresPardo Ferraz, AntoniaPeralta Espierre, RafaelPerera Baella, EnriquePérez Sanagustin, José MariaPifarré Rodriguez, Mª de las MercedesPiulats Mulet, BuenaventuraPont Cornudella, JaimeRambla Pares, MateoRamonet Nogueró, FranciscaRico Ramos, EsperanzaRiera Figueres, AngelesRodamilans Serra, FranciscaRodríguez Ramos, AntonioRos Marti, PrimitivaSala García, Maria AlbaSalla Lafita, AntonioSantiago Montero, FelicianoSerra Soldevila, BertaSerra Solé, JuanSoto Cifuentes, JosefaSuñe Vidal, RamonTabernero Figueroa, María CarmenTeixidó Badia, Dolores

Toledo Galarza, EnriqueTorruella Justribó, Maria TeresaZafra Chamorro, Sebastian


Blanch Andres, Maria TeresaEscuer Peiro, AlbertoFernandez Cid De Temes, Maria LuisaFreixes Borrull, RamonMiquel Peguera, SimeóRodríguez Sedano, EncarnaciónValls Cornado, Teresa

Parròquia deSant Pere Apòstol

Aizpurua Velasco, RicardoBaquero De La Cruz, JoseGarsaball Semis, RamonaMeda Rúbies, AntoniaMelcior Vives, Maria del CarmeMiro Abadia, EduardoMontaña Mestre, Jesus MariaRiu Ribera, RamonaRoca Fregola, MariaRoig Roca, JuanSanabra Sadurni, JuanVea Farre, Nieves

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 2.604,00Quotes col.laboradors 6.096,00Col.lectes dominicals i bústies 10.954,00Donatius ordinaris 7.745,70Donatius especials per obres 39.024,96Col.lectes especials a entregar 10.334,65Interessos bancaris 979,56Subvencions 6.100,00Novena Mare de Déu del Carme 619,94Fundacions i llegats 61.131,42TOTAL INGRESSOS 145.590,23

DESPESES:Articles culte i combustible 12.151,58Reparacions i conservació 4.220,83Mobiliari i instalacions 15.080,25Aigua gas i electricitat 4.831,06Ajut seminarista 1.140,00Despeses oficina i telèfon 2.954,63Despeses financeres 180,33Activitats pastorals 8.381,44Contribució al Bisbat 7.814,10Col.lectes especials entregades 10.334,65Tributs i altres 396,99TOTAL DESPESES 67.485,86

Superavit any 2007 78.104,37Existències al 31-12-2006 11.878,96EXISTÈNCIES AL 31-12-2007 89.983,33Les despeses per activitats assistencialses reflecteixen en el compte de «Càritas».

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 324,00Col.lectes dominicals i bústies 6.406,55Donatius especials per obres 17.610,00Col.lectes especials a entregar 1.877,50Interessos bancaris 11,82TOTAL INGRESSOS 26.229,87

DESPESES:Articles culte i combustible 7.445,01Reparacions i conservació 2.535,13Aigua gas i electricitat 1.245,30Mobiliari (bancs pels fidels) 17.805,00Despeses oficina 1.366,97Despeses financeres 28,38Activitats pastorals 2.379,00Contribució al Bisbat 2.684,78Col.lectes especials entregades 1.877,50Tributs i altres 237,38TOTAL DESPESES 37.604,45

Dèficit any 2007 11.374,58Existències al 31-12-2006 20.941,32EXISTÈNCIES AL 31-12-2007 9.566,74Resten per pagar 5.610 euros per la comprade bancs per als feligresos.

COL.LECTES ESPECIALSTerra Santa 237,00Santa Infància 579,00Mans Unides 894,50Càritas 1.698,50Seminari 1.915,00Missions 1.276,15Germanor 2.991,50Terratrèmol Perù 743,00T O T A L 10.334,65

COL.LECTES ESPECIALSTerra Santa 187,00Santa Infància 252,00Mans Unides 145,50Càritas 125,00Seminari 330,50Missions 452,50Germanor 385,00T O T A L 1.877,50

LA UNITAT PASTORAL I L’ECONOMIA8

Comptes ParròquiaMare de Déu del Carme

Comptes ParròquiaSant Joan

COL.LECTES ESPECIALSTerra Santa 105,00Santa Infància 118,00Mans Unides 123,00Càritas 235,00Seminari 170,00Missions 729,00Germanor 464,00T O T A L 1.944,00

LA UNITAT PASTORAL I L’ECONOMIA 9

Comptes ParròquiaSant Pere

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 324,00Quotes col.laboradors 2.285,08Col.lectes dominicals i bústies 3.065,50Donatius especials per obres 11.690,00Col.lectes especials a entregar 1.944,00Interessos bancaris 91,14TOTAL INGRESSOS 19.399,72

DESPESES:Articles culte i combustible 4.563,75Reparacions i conservació 2.884,37Aigua gas i electricitat 1.501,21Obres extraord. (baixos calefacc) 11.414,42Despeses oficina i telèfon 817,46Despeses financeres 43,14Activitats pastorals 873,50Contribució al Bisbat 3.965,64Col.lectes especials entregades 1.944,00Tributs i altres 253,79Amortz. total instl. gas 549,60TOTAL DESPESES 28.810,88

Dèficit any 2007 9.411,16Existències al 31-12-2006 16.382,08EXISTÈNCIES AL 31-12-2007 6.970,92

CàritasMemòria Econòmica

INGRESSOS: EurosRomanent any anterior (2006) 769,61De Càritas Diocesana 100,00Donatius 510,00Campanyes recollida pròpies 1.925,25Interessos bancaris 6,39TOTAL INGRESSOS 3.311,25

DESPESES:Acollida Parroquial 1.778,44Despeses bancàries 23,99TOTAL DESPESES 1.802,43

Romanent per l’any 2008 1.508,82ACOLLIDA PER TIPUS D’AJUT

Tipus d’ajut Atencions ImportTipus d’ajut Atencions ImportOrientació i suport 13Informació laboral 4 24,73Aliments 104 1.492,49Desplaçaments 1 4,00Informació general 8Medicaments 1 7,22Roba 4Documentació 1 150,00Altres 2 100,00TOTAL 138 1.778,44

DEDICACIÓ VOLUNTARISActivitat Voluntaris Temps dedicatAcollida i gestions 5 235 h.Reunions del grup de Caritas 6 73 h.TOTAL 308 h.

NOTÍCIES DIOCESANES10

2008: Any Jubilar a Lourdes«La Verge m’escollí perquè era la més pobra i la més ignorant».

«Tot ser humà és valuós als ulls de Déu».«Pregaràs pels pecadors...»

«No viuré ni un instant de la meva vida sense estimar».«Et prometo fer-te feliç, no certament en aquest món, sinó a l’altre».

A la riba del Gave (torrent en eldialecte dels Pirineus) de Pau en-tre l’11 de febrer i el 16 de juliol de1858 es van produir les 18 apari-cions de la «Senyora dels ullsblaus» a Santa Bernadette Soubi-rous, una humil noia de la Bigorra,de 14 anys, pobra, malaltissa i in-culta, a la Gruta de Massabielle(roca vella). Aquí s’aixeca ara laimatge de la Verge del polac Jose-ph Fabish, a qui Bernadette re-treia que no reproduïa fidelment la«Senyora» de les aparicions, queli havia confiat la seva identitat:«Que soy era Immaculada Coun-cepcion». Així fou com el cel haviaconfirmat amb el dialecte de la Bi-gorra el dogma definit pel PapaPius IX el 1854.

Les aparicions van acabar dela mateixa manera que havien co-mençat: en la primera i la darrera,l’aigua s’havia interposat entreBernadette i la Verge. El 16 de ju-liol aquesta distància simbòlica ha-via desaparegut un instant com aprova d’esperança. «Em sembla-va estar en la gruta a la mateixadistància que en les altres ocasio-ns . Jo només veia la Santa Ver-ge». Era el dia de la Mare de Déudel Carme, la festa del Mont Car-mel. La Verge insinuà a Bernadet-te que a partir de llavors la sevapresència i protecció, simbolitzadesper l’escapulari, romandrien en lafoscor de la fe.

A través de Bernadette la Marede Déu va voler transmetre a tota

la humanitat el seu ensenyamentespiritual. El Missatge de Lourdesconvida a la penitència i l’oraciópels pecadors, a viure una pobresamés evangèlica i a construir enaquell indret un santuari per anar-hi en peregrinació. Lourdes benaviat es convertiria en un gran fo-cus espiritual on els pelegrins detot el món recuperen la salut del’ànima i omplen el cor de l’amorque Déu els manifesta a través dela Mare.

La universalitat de Lourdes noés només una expressió de la ca-tolicitat del Santuari, sinó també del’atracció que suscita en cristiansortodoxos, protestants, anglicans,i en no cristians com budistes imusulmans que, a la seva mane-ra, també veneren la Verge Ma-ria. La celebració a Lourdes del’Any Jubilar del 150è aniversari

de les aparicions, iniciat en la pas-sada festivitat de la ImmaculadaConcepció, s’integra dins del’esperit de la nova evangelitzacióimpulsada per Joan Pau II, el pri-mer papa que va visitar Lourdesara fa 25 anys.

La parròquia del Carme haestat sempre molt unida al Misteride Lourdes, tan estretament vin-culat a la seva patrona. L’orga-nització anual d’una peregrinació,en el marc de la que organitzal’Hospitalitat de Lourdes a nivelldiocesà, ha afavorit notablementque el Missatge de Lourdes vagicalant en la nostra comunitat. Lacreixent presència de col·lectiusimmigrants ha contribuït a intensifi-car aquesta acció pastoral. I avuies pot copsar l’atmosfera alenadad’universalitat i ecumenisme ques’hi respira, alimentada amb la con-tinuada i confiada pregària a lanostra Mare del Cel.

Deia una persona assídua aLourdes quan li preguntaven elmotiu del seu retorn sistemàtic alSantuari: «Hi torno perquè Lour-des és un lloc molt estret. Aquísembla que s’estreny el gruix quesepara el cel de la terra». Verita-blement, a Lourdes es dilueix lafrontera entre la realitat concreta iquotidiana –sensible- i l’enigma in-visible i etern. Lourdes és, de fet,el cel en la terra. Tant de bo que elcel sigui també, cada vegada més,l’expressió sensible que s’irradiïdes de la nostra comunitat.

NOTÍCIES DIOCESANES 11

Immigració i ecumenisme a la Nostra ComunitatMossèn Joan Mora és rector de la Unitat Pastoral de les parròquies de Sant Joan, Sant Pere i la Mare de

Déu del Carme. La seva absoluta dedicació al servei que el Bisbe Mons. Ciuraneta li va encomanar el2001, i el coneixement directe dels feligresos a través d’una pastoral personalitzada i dialogal ha donat el

fruit d’una progressiva unió entre les tres comunitats parroquials, respectant la seva pròpia identitat isingularitat. Amb el seu nomenament com a Secretari d’Atenció pastoral als immigrants (2004) ha

canalitzat a nivell diocesà la tasca que ja havia endegat amb la seva iniciativa a nivell parroquial. Acolliment iintegració, atenció espiritual i material... Una feina acurada de jardiner que estima la varietat de flors

d’aquesta parcel·la de l’Església que li pertoca cultivar.Mai podrem adquirir consciència i valorar prou el seu lliurament personal. Conscient i segur què és la

Providència qui guia els seus passos, el seu testimoni de vida i la intensa i fecunda activitat pastoral quedesplega constitueixen el millor aval per als nous reptes que planteja per a la nostra comunitat: la projecció

d’una Església universal i acollidora, que procuri viure les Benaurances.

Crec que estava escrit en elsplans de Déu. En els meus projec-tes, ni ho somiava. Em trobava moltbé a la «Muntanya». Hi havia uncorrent d’amistat entre els feligre-sos i el Pastor. Els estimava im’estimaven. En guardo molt bonrecord i encara els tinc presentsen la pregària.

El seu nomenament com arector del Carme va coincidiramb la creació de la Unitat Pas-toral de Sant Joan, Sant Pere ila Mare de Déu del Carme.Aquest ha estat i és un repteimportant?

La creació de la Unitat Pastoralque va coincidir amb el

nomenament de la meva arriba-da a Lleida, ha estat un dels reptesimportants d’aquesta estada aLleida. Quan era a la Ribagorçaja tenia que atendre molts nuclispetits; i, crec, que això em preparàper atendre aquests tres nuclisgrans. He intentat conèixer larealitat de les tres parròquies.M’he sentit molt acompanyat pelsmossens, religioses i laics que hancol·laborat i col·laboren enaquesta tasca pastoral de laUnitat. He afavorit la trobada delsfeligresos de les tres parròquies idels qui formen els consellsrespectius. Això ha fet que entretots emprenguem aquest treballcom una empresa comuna, ambmoltes limitacions.

Com va iniciar el procésd’acostament humà de les tresparròquies en una sola comu-nitat? Creu que s’ha assolitplenament aqueta fita?

La unió de les persones i la for-mació de la comunitat s’està fentcontínuament. Requereix el treballdia a dia, sense treure la identitatde cada parròquia. Per tant, no espot dir mai que s’aconsegueix ple-nament aquesta fita.

Quan temps porta com asacerdot? Com va sorgir laseva vocació? En quines pa-rròquies ha servit?

Ja han passat uns quaranta unanys, des d’aquell dia de TotsSants de l’any 1966 en que vaigrebre el gran do de l’OrdenacióSacerdotal. Aquell moment va serel compliment de tots uns anys deformació i de il·lusions, iniciades enel poblet, ara desaparegut, de Tra-gó de Noguera, on amb el caliufamiliar i l’atenció del mossèn rec-tor de la parròquia es començavaa iniciar, encara que amb ribetsinfantils, el desig del sacerdoci.Quan vaig rebre l’Ordenació sa-cerdotal ja estava al Pont de Suert,com a diaca. En aquesta comarcade l’Alta Ribagorça hi vaig roman-dre trenta cinc anys, fins al mes desetembre de l’any 2001 en que elSenyor Bisbe em va convidar abaixar a Lleida per a fer-me cà-rrec de la Unitat Pastoral de la Marede Déu del Carme, Sant Joan iSant Pere.

Creu que aquest nomena-ment estava «escrit» des de feiatemps en la seva vida...? En-yora la seva etapa com a rectordel Pont de Suert?


I, materialment, quins hanestat els projectes més impor-tants?

Materialment, un projecte im-portant ha estat la rehabilitació delstemples de Sant Joan i de SantPere. El Carme, ja ho havia fet Mn.Ezquerra, abans del meu nome-nament.

Com era la parròquia delCarme quan va arribar? Quinaacció pastoral es va proposarimpulsar? En quins camps haprocurat la continuïtat amb lesetapes anteriors.

Quan vaig arribar al Carme, hivaig trobar uns bons equips de tre-ball que ja ajudaven als rectors an-teriors: Tant en el que fa a la Se-cretaria, com el camp de la Litúrgia,o el referent a la formació i atencióa les necessitats dels menysafavorits, Càritas. Mai seré prouagraït amb la munió de laicscol·laboradors en aquestes tas-ques. Estic convençut que el tre-ball de parròquia, no és de solista,sinó de coral harmònica. Sóc cons-cient que no he fet res més quecontinuar la labor que vaig trobar ique s’havia iniciat amb el diversosrectors després del Vaticà II.

Quan va començar a aten-dre els immigrants? En quinscamps ho ha anat fent?

El immigrants. Aquest sí que haestat un camp de treball de darre-ra hora. Recordo que els últimsanys de la meva estada al Pont deSuert vaig tenir l’oportunitat deconèixer i tractar pastoralment aun grup nombrós d’immigrants del’Equador. Això obrí en el meu es-perit una inquietud per atendre oacollir als cristians que veniend’altre terres. En arribar a Lleidala circumstància de transitar l’Eixcomercial em va facilitar la troba-da i el diàleg amb molts dels immi-grants de Llatinoamèrica, de l’Esti de l’Àfrica. Així, a poc a poc,s’anaren apropant a la parròquiamoltes persones, que per la ne-cessitat religiosa o per necessitatd’ajuts de tots tipus, es familiarit-zaren amb la parròquia.

Després va arribar el nome-nament com a Secretarid’atenció pastoral als immi-grants. Quines comunitatsatén pastoralment?

El Secretariat d’atenció pasto-ral dels immigrants es va crearl’any 2004. El Bisbe Ciuraneta en-

degà tot un moviment de laics quees fessin responsables de les di-verses Delegacions del Bisbat.Aquest Secretariat cregué conve-nient encarregar-me’l a mi segu-rament per tot el moviment que ha-via al redós de la parròquia delCarme. Ara són bastants els immi-grants que col·laboren en el tre-ball pastoral i en les activitats quepromou el Secretariat.

La col·laboració dels mos-sens romanesos, com es vainiciar? Com s’ha anat articu-lant la convivència i lacol·laboració entre ambduescomunitats?

La comunitat Romanesa. Estracta d’una pastoral específica. Jas’havia començat a reunir aquestcol·lectiu abans de baixar a Llei-da. Hi havia un noi romanès, Cle-mente, que tots els diumenges fa-cilitava la participació en l’Eucaristiaamb algunes intervencions en ro-manès. Això feu que, amb el temps,el Bisbe de Iasi, d’acord amb elBisbe Ciuraneta, fes l’enviamentd’un sacerdot per atendre els ro-manesos catòlics. Actualment sónentre nosaltres el Pare Paul Bu-dau i el Pare Adrià Burca.

Posteriorment, aviat farà dosanys, arribà el Pare Daniel, sa-cerdot que atén la comunitat roma-nesa ortodoxa que celebra la litúr-gia en el nostre Local Parroquial.Aquesta comunitat s’hi troba moltbé entre nosaltres i nosaltres enshi trobem molt bé amb ells. A poc apoc, es va aconseguint una comu-nió afectiva entre nosaltres. Undels moments intensius va ser lacelebració de la Pasqua ecumèni-ca en la seva primera part de laVetlla Pasqual a la plaça de SantJoan. Ens hi vam reunir les quatrecomunitats, la d’aquí, del país, la


romanesa catòlica, la romanesaortodoxa i la greco-catòlica deUcraïna, i la llatina. Realment sommolt agraciats de poder viure encomunió amb altres grups religio-sos on la litúrgia i l’espiritualitat esdiferent, però tots som seguidorsdel Crist.

Es pot dir que al Carmes’està gestant un movimentecumènic?

No m’atreviria a dir que estàneixent un moviment ecumènic acasa nostra, tant al Carme com aaltres parròquies. Sí que m’il·lu-siona que tots els qui ens trobem alCarme, ens sentíssim com una fa-mília; que l’Església Universal hifes estada mentre intentem conver-tir els diferents viaranys en una au-topista on tots correm cap el Crist.El jardí té el seu encant per la qua-litat i per la varietat de les flors. Aixíhem de cultivar la nostra parcel·lad’Església que és la Parròquia.Vida intensa en els feligresos i crearponts de relació amb tothom.

Com valora globalment elmoviment migratori que s’estàproduint? La parròquia delCarme és una «taula de salva-ció» per als immigrants?Quinés el balanç i quins són els rep-tes que es planteja en aquestcamp?

Molts pensen que el movimentmigratori és un problema per a lanostra societat. Tot moviment so-cial crea problemes, és cert. Peròjo sóc optimista en el camp de laImmigració. Penso que està naixentuna nova societat multicolor queaportarà grans béns a l’Església ia la societat. Europa necessita laimmigració. L’Església, també en

pot treure grans béns dels immi-grants catòlics que venen d’altresindrets. Llur aportació és una ri-quesa i una injecció de religiositat,de joventut i de solidaritat a lesnostres comunitats marcades perla indiferència religiosa.

Enguany se celebra el 150èaniversari de les aparicions deLourdes. Vostè se sent espe-cialment vinculat al Misteri deLourdes

Lourdes sempre ha estat per ami un lloc privilegiat per a respirarel cristianisme en sentit universal iper a trobar-se amb Maria d’unamanera propera amb els seus fills,especialment amb els malalts i ambels que es troben en camins em-brossats. Les meves visites a Lo-urdes sempre han estat d’un dia,ja que quan estava a la Ribagorça,com ara que sóc a Lleida que pe-regrinem amb el immigrants. Heviscut moments molt intensius enaquestes peregrinacions amb elsnou vinguts. Són religiosos i espe-raven amb il·lusió peregrinar aLourdes. S’estableix amb facilitatuns comunicació filial entre els pe-legrins immigrants i la Mare de Déua Lourdes.

Parlem del temple. Com erai com és? Quins han estat elsdiferents projectes endegats?

Parlem del temple. Hi ha llum.Hi ha riquesa d’art que inspira de-voció. És acollidor. És la nostracasa de pregària. Hi ha una cape-lla privilegiada, Es tracta de la ca-pella de la Mare de Déu de laUnitat. Pintada per la Sra. CarmeBenet i que té tot l’encant d’una ico-na oriental amb les cares de lanostra terra. Esprem de la Mare

que vagi treballant els nostres corsper a viure tots els seguidors deJesús l’espiritualitat de comunió.

Com ho fa per atendre tan-tes realitats simultàniament

Tots els mossens som cons-cients que estem involucrats en unatasca que ens excedeix. Interme-diaris entre Déu i els homes, mi-nistres dels misteris de Déu, Pas-tors i educadors de les comunitats.La meva trajectòria es ben minsa iplena de limitacions. Sempre po-dem fer més. Amb tot i això,m’acompanya l’optimisme. En el tre-ball pastoral és molt poc el quenosaltres podem aportar; Déu hiposa la part més important.

L’any vinent se celebrarà el50è aniversari de la benedic-ció del temple. Quin objectiuprioritari es proposa?

El fet del cinquantenari del noutemple ens ofereix l’oportunitatd’obrir la parròquia a altres perso-nes i implicar persones que noestan del tot compromeses amb eltreball parroquial per a que s’hientusiasmin.

El Temple té un alt significat teo-lògic per ser el lloc de l’aplec delscristians i sobretot del culte i de lescelebracions.

Hem de redescobrir el valor della parròquia, seguint la sembra ques’ha estat efectuant durant aquestsanys dins de la línea del Vaticà II

Alguna cosa més que vul-gui afegir...

Dir a tothom que la parròquiaté les portes obertes. El producteque ella ens ofereix és de granqualitat: Jesucrist. Cal que l’homeactual obri el seu cor al seu missat-ge i a la seva amistat.

Mn. Joan, nosaltres li agraïm de cor que ens hagi «obert les portes» a las seves reflexions.


Nova Acadèmia Mariana

Assemblea diocesana 2007El teatre de l’Acadèmia Mariana de Lleida va

acollir el dissabte 27 d’octubre l’Assembla de laDiòcesi. Sota el prisma del Pla de Pastoral «ObrirNous Camins» es va incidir en la necessitatd’intensificar la pastoral missionera de l’Església.

«Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nouardor». Aquest és el document elaborat pels delsbisbes de Catalunya amb motiu del 125è aniver-sari de la proclamació de la Mare de Déu deMontserrat com a Patro-na de Catalunya. Aquest

fou també el títol de la ponència de Mn. Ramon Prat, director del’IREL, que en una profunda reflexió centrada en aquest documentféu una radiografia de la vivència actual de la fe a casa nostra.

Davant la secularització i el laïcisme que impregna avui la nostrasocietat, l’Església ha de deixar-se de lamentacions i treballar mésper fer present aquest tresor que no té preu: el Crist. «Per això calcreure en l’Evangeli, que vol dir seguir Jesús, i anunciar-lo amb nouardor». Aquesta actitud de cristià obert a Crist i als homes, implicaestar amb el poble i partir de la vida; esdevenint deixebles, testimo-nis i apòstols. Cal humanitzar la fe i la seva expressió, per arribar aser germans i germanes entre germans i germanes; cal ser signed’amor i d’unitat, amb una opció preferent pels pobres.

Inauguració de l’Acadèmia Mariana de Lleida – 1 d’octubre de 2006 .

Inauguració de la Casa d’Espiritualitat – 12 demaig de 2007.

Acadèmia MarianaEl diumenge 1 d’octubre de 2006, la seu de la Pon-

tifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Llei-da, va obrir de nou les seves portes.

A les 9:30 del matí tingué lloc una solemne euca-ristia inaugural, celebrada a l’Oratori de la Patrona dela ciutat, la Verge Blanca de l’Acadèmia. Tot coinci-dint amb el Certamen Literari.

La Missa fou concelebrada pel bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta i el de Vic.Mons. Romà Casanova, per ser aquesta la diòcesi a la que pertany el monestir de Santa Maria deRipoll, advocació mariana a la que enguany estava dedicat l’anyal Certamen Literari Marià.

Els feligresos de la parròquia també ens hi férem presents per una representació.Esperem gaudir moltes vegades d’aquestes instal·lacions pel bé de tots els diocesans.


Nous beats de la DiòcesiEl diumenge dia divuit de novembre, a dos quarts

de vuit del vespre, la Diòcesi de Lleida honorà lamemòria de vuit beats, fills d’aquesta terra, i que for-men part de l’elenc dels 498 màrtirs beatificats, a Roma,el proppassat vint-i-vuit d’octubre, en la solemne ceri-mònia de proclamació de la seva mort com a «Màrtirsdel segle XX a Espanya».

Amb aquesta finalitat, en la nostra Catedral, s’oficiàuna Santa Missa, presidida per Mons. Xavier SalinasViñals, Bisbe Administrador Apostòlic, i concelebradapel Vicari General i Vicaris Episcopals, acompanyatspel Capítol Catedral i un bon nombre de sacerdots;entre els oficiants, concelebraren també represen-tants de les ordres religioses ales quals pertanyien els beats.

Els seus noms: Jeroni Mes-segué Ribera, de Castelló deFarfanya; Josep Ambrós De-juán, de Tragó de Noguera;Josep Blanch Roca, de Torre-grossa; tots tres Germans Ma-ristes. Josep Maria Masip Ta-marit, del Cogul; Ricard FarréMasip, de els Torms; ambdósCarmelites. Alfonso SánchezHernández-Ranera, Francis-cà. Pablo García Sánchez,Salesià, i José Trilla Lastra,de Lleida, Germà de la Doc-trina Cristiana (La Salle).

En iniciar-se l’Eucaristia,en la solemne processód’entrada, els seus retrats,portats a les mans per diversos seglars, quedarensituats al lateral de l’altar major, rebent ja com a ben-aurats l’honor de l’encens. Prosseguí la cerimòniareligiosa, i en el moment de l’homilia, Mons. Salinasva remarcar la fidelitat d’aquests homes, el seu valor,la seva coherència; no van tenir por, varen demos-trar amb fets i no solament amb paraules, que creienveritablement allò que ens digué Sant Pau: «Sé dequi m’he fiat». No varen refusar la seva mort martirial;no van anar a buscar-la, no els agradava; però vanpassar per ella. Tanmateix, esdevenir màrtir nos’improvisa, sinó que és conseqüència d’una coherèn-cia de vida segons l’evangeli. La seva commemora-

ció i el seu record, la seva beatificació, en definitiva,ha de ser, per a tots nosaltres, símbol de reconciliaciói de perdó; enaltí la seva valentia i el seu testimoniindeleble d’adhesió a Jesucrist, fins al martiri, resultantde tot això, aquí, avui i ara, exemple inesborrable deconstància en el sofriment i de confiança infal·lible enla misericòrdia del Senyor.

En acabar la Santa Missa, el Vicari General, Mn.Joan R. Ezquerra, recordà els noms d’altres setzebeats, tots els Germans Maristes, beatificats també elvint-i-vuit d’octubre, la tasca dels quals s’havia des-envolupat en els col·legis de la seva institució enaquesta ciutat, el col·legi «Montserrat», de tanta his-

tòria i tradició a Lleida i que con-tinua la seva docència enl’actualitat, i el col·legi del «Sa-grat Cor», ubicat en el carrerAnselm Clavé, que es va clau-surar, passant alumnes i comu-nitat al de «Montserrat». TambéMn. Ezquerra recordà el beatFrancesc Castelló; i els proces-sos oberts, tant a qui va ser Bis-be de Lleida, en el moment dela persecució religiosa, Mons.Salvi Huix, i el que finalitzà enla seva fase diocesana al nov-embre de l’any passat, que in-clou 137 sacerdots, un semi-narista i trenta laics. Així mateixel procés que inclou JosepNadal i Josep Jordan, «loscuretas de Monzón» i la famíliaGascó, pare i fill, de Sena.

La Diòcesi de Lleida recorda amb emoció els seusnoms, la seva vida i la seva mort, tot demanant ora-cions, si és la voluntat de Déu, per la canonitzaciódels nostres beats, que ja poden rebre culte religióssegons disposa el Codi de Dret Canònic, i les decisio-ns que tingui a bé adoptar la Santa Seu respecte laresta de candidats.

Els noms dels vuit beats, ja esmentats, figuren enuna senzilla placa, amb els seus rostres, en l’accés ala capella del Santíssim de la nostra Catedral, i sa-bem, amb seguretat, que així com han quedat inscritsen la nostra memòria i en el nostre cor, han estatinscrit en el Llibre de la Vida.


Els màrtirs de les tres parròquiesLa Unitat Pastoral, formada per les parròquies de Sant Pere,

Sant Joan i Mare de Déu del Carme, de Lleida, han editat unfulletó que descriu el que va passar en aquestes parròquies,durant la persecució religiosa dels anys 1936 a 1939.

Es veuen els danys caus-ats als diversos temples pa-rroquials i, es descriu la mortmartirial de tots els mossensque hi treballaven. També lamort d’alguns laics de la feli-gresia, el procés dels quals,com el dels sacerdots, està,des de fa un any, a Roma, es-perant que puguin ser beatifi-cats.

El fulletó acaba amb foto-grafies de com estan ara elsesmentats temples parroquialsi amb la làpida que a la catedralde Lleida commemora el procésde què parlàvem i que inclou169 màrtirs del nostre bisbat.

El fulletó s’ha repartit a tots els participants en la missa domi-nical de Sant Joan, Sant Pere i Mare de Déu del Carme, i estàtambé a disposició de qualsevol persona interessada. El fulletóes reparteix gratuïtament.

2ª Setmanadiocesana de la

familiaDel 23 d’abril al 30 de

maig, la nostra Unitat Pasto-ral es va unir a la celebra-ció de la 2ª Setmana Dioce-sana de la Família amb elsactes següents:

• Xerrada formativa a cà-rrec del P. Pablo Budau,sacerdot romanès, sobre«El perfil de la família cris-tiana en els temps actuals”.• Sessió de Cinefòrum,amb la projecció de lapel·lícula Secretos y menti-ras, de Mike Leigh. Una bri-llant exploració de la com-plexa problemàtica d’unafamília anglesa, que va do-nar peu a un intens i enri-quidor diàleg, magistralmentconduit per Juan Luís Sali-nas i Blanca Roca, matrimo-ni responsable de la Dele-gació de Família i Vida delnostre Bisbat.

Amb ocasió de la festa de la memoria dels màrtirs, especialmentdel mártir Josep Ambrós Dejuan, els habitans de Tragó de No-guera es reuniren al nostre local parroquial.

Trobada Tragó de Noguera

LA UNITAT PASTORAL I ELS QUE ENS HAN DEIXAT 17

El Grup ISARD i la Parròquia, editen els «Retalls d’una vida»En el comiat a Mn. Ramon Freixes, els mestres

que havien conformat l’anomena’t Grup Isard i la pa-rroquia de Sant Joan féu lliurament d’un fulletó de 16pagines, bellament editat i que, amb eltítol «Retalls d’una vida», vol ser un sentithomenatge al que fou el seu consiliari.

La publicació s’enceta amb un text ons’evoca la personalitat humana i sacer-dotal de Mn. Freixes i dóna gràcies alSenyor: «...per haver posat mossènRamon en el nostre camí». Continua ambels «Retalls d’una vida» on es fa me-mòria de com Mn. Ramon Freixess’esmerçà en la fundació de les Colònies

Diocesanes, treballant amb els professors de l’Escolade Magisteri, construint comunitat parroquial i tambéesglésies al Secà de Sant Pere i a la partida de Gual-

da (La Verge dels Pobres i sant Isidre) iels seus darrers, encara que molts any,com a rector de Sant Joan. I tot plegat,com a pal de paller, el Grup de MestresIsard, nascut el 1950 i que ben aviat tin-gué les simpaties i ajut de Mn. Freixes:«...avui l’estimat consiliari ha emmudit físi-cament, però els cors dels qui van parti-cipar en el moviment Isard guardaransempre el record entrañable de qui tantels va ajudar.

Mn. Ramon,En el moment del teu comiat

d’aquest món, els mossens i els fe-ligresos de la parròquia de SantJoan i de la Unitat Pastoral, la tevadarrera família, i els molts amics quehas conquerit durant els teus 57anys de ministeri, i que tantes ve-gades t’han vingut a visitar enaquest temple, et volem agrair tot elque has fet per nosaltres com a bonpastor.

Que el rostre alegre i la mà ober-ta que encapçala aquest fulletó, quevol ser un resum, en retalls, de la teva vida apostòlicai en què sembla ens vols dir l’últim adéu, t’acompanyiper tota l’eternitat.

Nosaltres, avui experimentem l’escalf del teu amori de la teva senzillesa, que, com la rosada, amara elsnostres cors.

El teu gest d’enlairar el dit cap d’alt, repetit contí-nuament al llarg de la teva malaltia, com qui té molt

present la Pàtria esperada i que la veu com imminent,ens feia entendre que la llavor d’eternitat, sembradagenerosament en el teu cor, ja ha arribat a la madu-resa.

A reveure!... i fins que ens trobem junts en «el celnou i la terra nova».

En nom dels companys sacerdots de la Unitat.Mn. Joan Mora

La Parròquia de Sant Joan de Lleida acomiadaal seu Rector Emèrit Mn. Ramon Freixes

Reproduïm el comiat que amb to personal, i en nom de tota la comunitat parroquial deSant Joan i de les parròquies de Sant Pere i la Mare de Déu del Carme, va fer el seu rector Mn. Joan.

També volem reproduir, a continuació, part de l’escrit de Mn. Montaña, amb ocasió del seu traspàs.

LA UNITAT PASTORAL I ELS QUE ENS HAN DEIXAT18

Mn. Ramon Freixes Borrull ha mort a Lleidael cinc de desembre confortat amb els sagra-ments de l’Església. Havia nascut a Ulldemo-lins -Tarragona- el 23 d’abril de 1928 i fou orde-nat sacerdot a Lleida el 5 de novembre de 1950.Cursà els estudis eclesiàstica al seminari deTarragona i a Lleida.

Entusiasta de la pastoral amb joves i de lapromoció del laïcat, fou l’ànima del movimentde colònies i dels joves d’Acció Catòlica, iPromotor, amb un grup de joves mestres, d’unprojecte cristià d’Associació de professionalscristians de l’ensenyament. L’Isard, se’n vadir. Són un testimoni viu de la seva àmplia ac-ció pastoral de reconeguda vàlua i molt esti-mada dels joves i adults. Recordant-lo ambagraïment, La parròquia, amb l’aportació delgrup Isard, ha editat un fulletó «Mossèn Ra-mon Freixes - Retalls de vida».

El seu tarannà de Rector de Parròquia esmanifesta al barri del Secà de Sant Pere, on vaconstruir el temple i posà les bases de la Comu-nitat cristiana del Secà.

Bon company i amic dels capellans tenia es-pecial estima dels capellans joves dels què erabon conseller i animador de la pastoral..

Va saber impregnar l’esperit del Vaticà II enel seu fet pastoral. També va conèixer la vida

castrense com a capellà mili-tar durant els dos anys queva estar mobilitzat.

Les Rutes de Pax Christi,l’esperit de les quals viu en-cara en el cor dels «rutistes»,són un exponent del’autenticitat del seu serveia l’Evangeli. Devot de laMare de Déu; Lourdes sapmolt de Lleida i Lleida deLourdes per les peregri-na-cions que hi organitzava.Encara aquest any, al maig,

va poder anar a Lourdes.En el Full de «ruta» de l’acció pastoral de

Mn. Ramon sobresurten aquestes parròquies ialtres activitats: Almacelles, Sant Josep i SantMartí, de Lleida, l’Acció Catòlica de Joves, dela qual fou consiliari diocesà, professor de reli-gió de la Normal de Lleida, director espiritualde l’Institut d’E.M., rector de la Transfiguraciódel Senyor, avui Verge dels Pobres (Secà deSant Pere), delegat diocesà de Colònies, dele-gat episcopal de la zona de la capital, sant Isi-dre –Lleida-, Sant Joan Baptista de Lleida, de-legat diocesà del Congrés Internacional deLourdes, vice-director del servei diocesà deperegrinacions.

Arribada la jubilació, sense deixar a bandal’acció pastoral, continuà exercint el ministerisacerdotal a la Unitat pastoral de les parròquiesde la Mare de Déu del Carme, Sant Joan Baptis-ta i Sant Pere apòstol, de Lleida, fins a la fi delsseus dies.

Per tot el seu servei a l’Església de Lleida, 57anys de vida sacerdotal, Mn. Ramon, gràcies.Fidel servidor del Senyor, entra a la Casa delPare, els àngels t’acullin i et portin al sid’Abraham.

Descansi en pau.Mn. Jaume Montaña

Amb Mn. Ramon Freixes, al cel

LA UNITAT PASTORAL I ELS QUE ENS HAN DEIXAT 19

Ha mort Mn. Josep Maria Quintillà Zanuy, eldia 26 d’agost mentre volava cap a Barcelona, a

l’Hospital de Sant Pau, perser operat. Mn. Quintillà ha-via nascut a Camporrells el16 de desembre de 1928,tenia 78 anys d’edat, i de sa-cerdoci 55; havia estat or-denat prevere a Barcelonaquan el Congrés EucarísticInternacional, el 1952. Ca-

nonge de la Catedral de Lleida, havia estat Presi-dent del Capítol. I de 1959 fins que morí el bisbe D.Aurelio del Pino Gómez fou el seu secretari parti-cular; jubilat D. Aurelio continuà servint-lo com asecretari, residint a Madrid. Tornat a Lleida, exer-cí diferents càrrecs diocesans. Va col·laborar es-tretament amb el bisbe emèrit Ramon Malla, perser ell amb el que Mn. Quintillà va col·laborar mésestretament durant els seus 31 anys de pontificat,havent estat el seu vicari general i canceller delbisbat de Lleida; també vicari general i moderadorde la cúria. L’any 2004 fou distingit amb el títolpontifici de Prelat d’honor de Sa Santedat. Co-mençà el ministeri sacerdotal com a vicari dela parròquia de la Mare de Déu del Carme.«Mn. Quintillà ha estat un bon sacerdot i un bontestimoni de Crist», va dir Mons. Salinas.

Recordant a Mª Carme Melcior«Per pasqua, al cel»Aviat farà un any de la mort de la Mª Carme, però

el seu record continua molt viu entre aquells que lavan conèixer i van gaudir de la seva amistat.

El Senyor la va beneir naixent en el sí d’una famí-lia profundament cristiana. Aquestes arrels van anarfructificant al llarg de la seva vida. L’amor que sentiapels més necessitats la van portar a cursar els estudisper ajudar als nens amb dificultats.

Des de jove va estar membre actiu d’Acció Catòli-ca. De tots es conegut la seva dedicació a la Parrò-quia, a Càritas, en el apostolat de la Salut, etc.

Els últims anys de la seva vida els va dedicarajudant a moltes persones a descobrir el tresor de lapregaria i l’amistat col·laborant amb gran entusiasmeen els grups d’oració i amistat.

Durant la seva malaltia ens va donar un exempled’acceptació a la voluntat de Déu. En tot moment sa-bia comunicar la serenitat i pau que va irradiar a laseva família i tots els que la varem tractar.

Molts membres de la Parròquia de Sant Pere larecordem amb gran estima i agraïm el fet d’haver-laconegut. Des del cel confiem que ens continuï ajudant.

Gràcies a Déu pel gran regal de la Carme.Rosa Carrera

---------

Pepita Ferran, Vda. PontEns va deixar la Sra. Pepita i molts la trobaran a

faltar. La trobaran a faltar aquells malalts i personesque no podien sortir de casa i que ella cada dia elsvisitava i els portava força, alè i esperança. Pot ser undia també la trobaran a faltar tants altars de les parrò-quies que ella va vestir, amb escreix, amb les sevestovalles fetes a mà i amb una paciència sense límits ique amb la seva presencia ens recordaran, molts anys,aquella dona de l’ evangeli que aprofitava el tempsfilant, teixint... La seva segona casa era la Parròquia.

Vídua, des de feia molts anys, mare exemplar, queva educar els seus dos fills, na Maria-Assumpció i enJosep Lluis, fins que ells mateixos, juntament amb elsseus néts, van poder-la acompanyar fins al últim mo-ment. Va marxar a la casa del Pare amb serenor i pau,com va ser tota la seva vida.

Josep Mª i María

Àngels Riera Figuerasi Assumpció Oliveras Ferrer

També ens han deixat, amb deu dies de diferèn-cia, aquestes dues ànimes bessones,

Vides senzilles i sense protagonismes, però ani-madores de la parròquia i de moltes activitats de for-mació i del temple.

Han estimat amb passió la Mare de Déu del Car-me. A les dues les acolliria la Mare comuna, amb unaabraçada forta, en arribar a la Glòria.

Com a bones feligreses, estimaren els mossenscom a Pastors que són de la comunitat. Això ho vis-queren elles i així ho inculcaren als seus fills i filles.Que reposin amb pau.

Ha mort Mn.Josep Maria Quintilla Zanuy

INTERVIU20

Amigo Lucas, ¿cuántotiempo llevas en nuestra pa-rroquia?

Mi relación con la parro-quia del Carmen data desde fi-nales del mes de abril de2006, fecha en que invi-tado por su rector Mn.Joan Mora, intenté ponermi granito de arena en laactividades parroquiales.Desde entonces, y pa-sando a la entrevista quemantuve con el entoncesobispo de Lleida Monse-ñor Ciuraneta para queme acogiera al Seminarioy a la diócesis, he estadovinculado a la comuni-dad pastoral de la citada pa-rroquia; de cuya familia paséa formar parte en la segundaquincena del mes de junio delmismo año hasta nuestrosdías. Desde entonces he idocompaginando la vida del Se-minario, de la parroquia y,últimamente, de la FacultadTeológica de Catalunya res-pectivamente.

¿En qué actividades pa-rroquiales colaboras?

Como seminarista destina-do en esta unidad pastoral,estoy a la disposición en lo quese refiere a la parroquia decuantas tareas me sugiriese elrector. Estas siempre se cir-cunscriben dentro del ejerci-

cio de los ministerios laicalesen la Iglesia.

Procuro ayudar en la cate-quesis fundamentalmente, enlos encuentros con mis herma-

nos inmigrantes. Antes de re-emprender los estudios enBarcelona, compaginaba lacatequesis de comunión de losniños con la de confirmación;la primera la tuve que dejar porincompatibilidad con mis es-tudios. También intento asis-tir a las reuniones semanalessobre la Biblia»; así como a lacatequesis de Bautismo deadultos.

¿Has encontrado buenaacogida entre nosotros?

Como buen africano, valo-ro altamente la hospitalidadque se brinda a un huésped.Esto me permite decir sin titu-beos de que me siento en casa.La disposición y el esfuerzo

que realizan todos los miem-bros de la comunidad: los mo-senes y demás agentes pasto-res de la parroquia viva, porcomprender mis dificultades

así como el calor huma-no que surge de nues-tros roces diarios hacenpara mí, de esta comuni-dad, mi familia. Lo queruego a Dios, me asistamediante su EspírituSanto, para que los pue-da saber corresponder.

¿Con qué proyectoste orientas hacia el sa-cerdocio?

Me oriento hacia elsacerdocio con el único

objetivo de conocer más pro-fundamente a Cristo, el Diosencarnado, y hacerlo conocer.A aprender a amar a Dios e in-vitar a mis hermanos a amarlo;buscar sobre todo, que elEvangelio sea para todos loshombres de nuestro días, unlugar de encuentro fraternocon Dios que nos ama y nues-tro propio reconocimientocomo criatura de Dios, Padrede todos.

Siendo pequeño, me hagomás consciente de lo difícil oimposible que es realizar aque-lla tarea si Dios mismo no quie-re. Por esto, rezo y pido rezarpor mí, para sea Él quien lleveesta tarea a su término.

Interviu a LucasLucas Fco. Evung és un dels seminaristes de la nostra diòcesi. És entusiasta i està molt

il·lusionat en servir l’església en aquesta parcel·la de Lleida. El dimarts Sant passat Lucas rebéordes de mans del senyor bisbe. Des d’ales hores deixà la seva vida com a laic i ingressa en la

vida sacerdotal, formant-se com a sacerdot. Actualment està preparant-se per al sacerdocivivint i participant en el treball pastoral de la nostra parròquia. Ens posem en diàleg amb ell.

ELS IMMIGRANTS A LA NOSTRA COMUNITAT 21

Jornada de l’immigrant

Diumenge, 20 de gener. El col·legi dels ma-ristes canvia d’aspecte durant tot el matí. Per-sones i dares que no es veuen normalment enl’ambient estudiantil. A les 10 del matí , desprèsde la recepció dels participants en l’encontre,s’inicià la celebració de l’Eucaristia Presididaper Mn. Josep Anton Jové, vicari de pastoralde la diòcesi. La Celebració fou participativa,cant i intervencions en diversos idiomes i elofertori amb ofrenes especials d’Àfrica, presen-tades amb ritme africà per unes senyores deGuinea Equatorial.

Amb molta il·lusió les comunitatsd’immigrants han preparat una emotivafesta d’aniversari de Mn. Joan. El dissa-bte 26 de gener es van reunir al localparroquial i després d’un espectacularmuntatge audiovisual curosament pre-parat pel P. Adrian, els parlaments de P.Daniel, Lucas, P. Pablo, Nelson… expre-ssaven unànimement el reconeixement il’agraïment per part de tots de la bondati l’acollida que Mn. Joan dóna als immi-grants. Mn. Joan va expressar amb gransatisfacció el sentiment que aquesta ce-lebració li havia suscitat. Que la unió decors de les comunitats obria més que uncamí, una autopista, vers la tan anhela-da unitat de tots els cristians.

Celebració de l’aniversaride Mn. Joan

ELS IMMIGRANTS A LA NOSTRA COMUNITAT22

Pasqua Ecumènica al cor de la Nostra ComunitatLa coincidència del calendari en el dia de la Pas-

qua va propiciar la celebració conjunta de la VetllaPasqual per part de les diverses comunitats cristianesque convivim en la Unitat Pastoral. Els greco-catòlicsde ritus oriental, amb el P. Yuri, els romanesos orto-doxos, amb el P. Daniel, els romanesos catòlics, ambels P. Pablo, P. Adrián i P. Pedro, i els cristians catòlicsde la nostra comunitat, amb el seu rector, Mn. JoanMora. També hi era present el Vicari general de ladiòcesi de Lleida, Mn. Joan R. Ezquerra. El punt detrobada dels feligresos va estar la plaça de Sant Joanon es van congregar, al vol-tant d’una foguera, les distin-tes comunitats: al centre lescomunitats catòliques roma-nesa i local i, a banda i ban-da, les comunitats orientalsamb les seves espectacularsicones.

Ja a mitjanit, després dela lectura de la Paraula, ambel foc nou s’encengué la llumdel Ciri Pasqual i les espel-

mes de la munió de fidels congregats a la plaça. Unallum nova, signe de la Vida Nova de Crist Ressuscitat,il·luminava el cor de la comunitat viva de seguidorsde Crist que celebrava amb fraternitat i amb joia aques-ta Vetlla Pasqual. Seguidament, en processó, aniriena continuar la cerimònia particular: els greco-orto-doxos a Sant Pere, els romano-ortodoxos a SantJoan, i la nostra comunitat, juntament amb els roma-nesos catòlics, a l’església del Carme.

Allí, en l’homilia, Mn. Joan va aprofundir en eldeure moral que com a cristians ens pertoca, de fer el

bé en totes les circumstàn-cies de la vida. «La força delbé s’imposa al mal. Si avuiens estimem una mica més,és senyal que Crist està pre-sent en les nostres vides.Amb la Resurrecció, Crist havençut la mort.» Efectiva-ment, la Llum de Crist Res-suscitat ha il·luminat la vida iha bategat el cor de la fe deles nostres comunitats.

Vetlla de Sant JoanEnguany. La trobada de final d’activitats pas-

torals i el sant dels nostres mossèns va ser moltcelebrat. Va comptar amb la presència dels sa-cerdots romanesos, el P. Daniel i el metropolitàJosif Pop, el P. Pablo y Adrian, la comunitatfranciscana i les comunitats de la Unitat Pastoral.

Trobada dels agentsde pastoral al Xalet de la

Família RoigLa Unitat parroquial, cada vegada més con-

solidada. «Tres parròquies en una Unitat», unarealitat semblant a la de la Santíssima Trinitat.

Encontrarse para tomar uncafé resulta una buena opor-tunidad para sacar al debate elpasado, el presente y el futu-ro. ¿Porqué delante de uncafé? ¿Por qué con nata? Enrealidad, no lo sabe-mos. Quizá con un caféporqué el tiempo, lasprisas no nos deja losuficiente para reflexio-nar. Los ojos se nosmueven siempre por laventana hacia el futuro.Nos importa más. Y sinembargo el pasado nosmarca. Además no lopodemos evitar mien-tras miramos y pensa-mos, qué rápido pasa eltiempo... Somos dos.Dos personas, si podemospronunciar todavía la palabraen su autentico valor, los quenos hemos encontrado aquípor casualidad, pero que noshemos obligado a vivir aquí lamisma realidad, uno desde laóptica de la fe y el otro por lavida social, familiar e inclusomaternal.

Y lo que nos salta a la vistade la memoria, ya que nos he-mos comprometido a detener-nos unos momentos delantedel pasado, es la misma fraseque, queriendo o no la lleva-mos en nuestra alma: somos

tal vez, es mucho decir, cristia-nos, mensajeros de la esperan-za y del amor de Dios. Y vaga-mos pensando... mas nopodemos no reconocer que almenos aquí está el bien, aquel

bien que vemos desdela óptica de tener unacasa, una situación ma-terial mejorada, unaoportunidad en la vida...y quién sabe, quizás al-gún día, nos reponga-mos. Quizás, algún díadejemos de soñar lafelicidad, pero la vivi-remos tal como nosproponemos personali-zarla en todo lo que no-sotros hacemos aquí.Como no permitirnos

dejarnos llevar por el recuer-do del «día del emigrante»,cuando en el rostro de los quehan vivido el evento se hanreflejado las arrugas de la caray de las palmas, pero tambiénla alegría que tenemos toda-vía en nuestras manos de po-der ser más humanos, mássensibles, y estar más unidos,a todo lo que significa vida,comunión y belleza. La llama-ríamos también oportunidad.La oportunidad de trabajar, deanalizar, de aprender, de so-ñar. La voz de la Iglesia pare-ce que todavía suena: «Joven

peregrinos en esta tierra, o di-ciéndonos con picardía quesomos emigrantes. Añado conun poco de sarcasmo, emigran-tes de cuerpo pero, sobretodo, emigrantes de nuestras

almas. Emigrantes por los ca-minos de esta vida, indiferen-temente del tiempo, espacio olugar, raza o ideología. Y comosi no fuera a contentarnos estaidea, acaba de brotar otra a laluz de nuestros ojos: emigran-tes porque queremos encon-trar la felicidad aquí, dondenunca nos hubiéramos imagi-nado. Hemos llegado a ser losmendigos de nuestro siglo,mendigando la felicidad. Y elprecio es alto. Tan alto que amenudo olvidamos que somoshumanos, padres o hijos, her-manos o hermanas, amigos y,

El café con nataTot prenent un cafè, els nostres amics romanesos P. Adrian i Florentina, reflexionen al voltant

del passat, del present i del futur. El cafè els hi proporciona el temps necessari per a ferbalanç: el contrast entre allò què els proporciona pau i el que els transmet inquietud. La

nata és la dolcesa imprescindible per a afrontar el futur amb confiança i optimisme.


NUESTROS AMIGOS, LOS RUMANOS CATÓLICOS

emigrante, la parroquia salea tu encuentro».

Aquí nos hemos detenido.Un suspiro nos ha conducidoal presente. El suspiro recon-fortante de nuestro tiempo.¿Qué haríamos si la parroquiano saliera mucho antes a nues-tro encuentro? ¿Por dóndeerraría nuestra alma? ¿Qué ico-nos miraríamos para nuestroconsuelo? Y qué puede sermás reconfortante que el sa-ber que en estos lugares hahabido personas que hanmostrado que son humanos;que podemos ser más felicescuando ofrecemos y no tantocuando amontonamos sin co-nocimiento. Qué suerte encon-trarnos con tan buenas perso-nas... Otras personas y no losque nos han hecho derrocharlagrimas, otras y no los que nosofrecieron una felicidad iluso-ria, otras y no aquellas que noshan visto como mano de obrabarata o extranjeros que ame-nazan su felicidad efímera.

Intentamos hacer retratos...¡Qué maravilloso es hablar deuna persona que te ha abiertolos brazos, te ha sonreído y seha puesto de tu lado! ¡Qué ma-ravilloso es escuchar que valela pena vivir y que estamosabocados a la felicidad, no poruna sociedad, sino por una fey los dones que nos envía! Unjuego tan bonito entre dosmundos que parece que cadavez más se vuelven paralelosy, sin embargo no pueden exis-tir el uno sin el otro. Al menosahora... Y seguimos saborean-do el café con estos pensa-mientos. Tal vez ahora, miran-do hacia atrás, al parecer, las

cosas se simplifican y las po-demos transformar en alas paraalzarnos. Suena a mensaje cris-tiano. Nos alza hacia Dios.Aquél Dios que nos remuevecon su idea: Sin mi no alcan-zareis la verdadera felicidad.Y eso que detrás de ésta ideano está la idea sino su Perso-na. Y detrás de su Persona estásu cruz. Casi perdemos la va-lentía de seguir. Y, sin embar-go, recordamos que tambiénnosotros hemos llevado, almenos simbólicamente, estacruz, por las calles que juntanlas tres iglesias de la UnidadPastoral en el Viernes Santo.También nosotros somos losque nos pusimos junto a losfieles autóctonos de la parro-quia para participar en la pro-cesión del día 16 de julio, fes-tividad de la Virgen del Carmen,queriendo decir: necesitamosa Dios, necesitamos a la Ma-dre celeste, necesitamos a loshermanos en la fe. Para volar.Y siempre más alto.

Seguimos soñando en esteritmo. Queríamos hacer memo-ria. Pero esto resulta ser unsueño. Y el sueño nos lleva alcaluroso verano cuando vol-vimos a nuestro país, a nues-tros seres queridos, pensan-do que habíamos dejado desentir el sabor dulce amargode la vida de inmigrante. Y aquísuspiramos otra vez: no pudoser. Aún no... aún se necesi-tan sacrificios...quizás pocos,quien sabe cuantos. Pero nues-tro espíritu, nuestro coraje onuestra locura nos ayudarán.Retornamos con el corazón en-cogido. El mismo corazón quesupo reponerse cuando reen-

contró los brazos abiertos delos que nunca olvidan ser hu-manos. Aquellos brazos quehan abierto las puertas de lasiglesias del Carmen y de SanJuan, o nos elevaron el espíri-tu con todo lo que se ha he-cho en sitios como la Acade-mia Mariana. Y parece que deesta manera el futuro parecemejor. Sin embargo queremosser realistas. Y como dos per-sonas realistas vemos que eloptimismo va mano a manocon el pesimismo. Recuerdosque nos elevan y otros quenos atan. Recuerdos que nossacuden y otros que nos danconsuelo. Recuerdos que na-cen, otros que desaparecen.

Al igual que nuestro café,así son nuestros pensamien-tos. Igual es el tiempo, el mis-mo tiempo que hoy nos pro-pusimos perder. Y aquí mecorrigió: nada perdemos, por-que si no lo materializamos allídonde estemos, nunca enten-deremos qué es lo que busca-mos y mucho menos haciadónde vamos. Y ahora podría-mos contestar al «por qué dela nata». La nata es como eltiempo, como nuestras activi-dades. Su dulzura es como elbien que hacemos para todos,para todos nosotros, paranuestros hijos, para el futuro.Y el futuro pinta bien. Y realis-ta. Porque tenemos que levan-tarnos y pagar la cuenta, perodespués de salir llevaremos ennuestra alma el recuerdo denuestro paso por esta cafete-ría, por esta comunidad, poreste país.

Pr. Adrian Burcãi Florentina Budãu


Aquest anys, amb ocasió de les festes del Carme varem col·locar quatre llànties al cambrilde la Mare de Déu. Ens recorden, al mateix temps que fem present, les quatre comunitats

que s’aixopluguen sota la mirada de María: Els nadius, els romanesos catòlics iortodoxos i els altres grups d’immigrants. Tots trobem acollida en aquest temple.

L’Església no pot ser aliena al fenomen de la Immigració i ha de tenir un compromísespecial d’ajuda i servei religiós vers el estrangers.

Per a coordinar les activitats són molts dels immigrants que hi col·laboren. Són activitatsreligioses, formatives i culturals –recreatives. Aquest any, tot repetint el que altres anys

ens ha deixat un bon gust, també hem realitzat els següents actes:


Enguany coincidint ambla festa de la Verge de Fàti-ma (13 de maig), les trescomunitats vam voler «unir-nos» fent honor al’advocació de la Mare deDéu de la Unitat. Ella és lanostra millor intercessoradavant Jesucrist i qui millorens pot ajudar a complir elseu mandat: «sigueu u comel Pare i jo som u».

Al final de la celebraciócompartida amb els romanesos catòlics –amb l’esglésiaplena a vessar, igual que per Nadal, va pujar al tem-ple la comunitat ortodoxa presidida pel P. Daniel i pera oferirnos un cant a la Mare de Déu. Igualment van

ELS LLATINOAMERICANS I AFRICANS

«Fiesta del Alumbrado»Vetlla de la ImmaculadaTrobada religiosa en el cor del la Rambla Fe-rran. Sota la mirada de Maria enceníem elciris, i amb la pregària i el cant s’abrandavade llum la Rambla i els nostres cors.

Celebració de la Mare de Déu de la UnitatSegon diumenge de maig. Un dia en que vivim la nostra realitat multicultural i religiosa en torn de la

Mare Comuna. Pregària confiada perquè es produeixi entre nosaltres la situació de la primera comunitatcristiana: «Un sol cor i una sola ànima».

fer els nens de la cate-quesi: «jo voldria ser comtu», diu un vers del cantque entonaren dolçamentels nens a la Mare del Cel.Després, actuació folklòri-ca, amb cants i balls delsnens de la comunitat ro-manesa, ben abillats ambels vestits típics del seupaís. I també de Mn. Car-los, que amb el seu art deventriloquia i el seu bon

humor va fer les delícies de tots, grans i petits. Lafesta va acabar compartint els aliments que les di-verses comunitats havien preparat. Tot una comu-nió de béns i d’esperit.

Les dues peregrinacions a LOURDES el dies i1de juliol i 16 de setembre.

Son sortides amb gran assistència i viscudes ambgran fervor. María, en els seus Santuaris, té un granpoder d’atracció i s’experimenta el seu amor.

No han faltat aquest any sortides com:

BALAGUER, trobada festiva per a celebrar en undia les festes nacionals dels diversos països.

El 29 de juliol. No érem molts. Però ens ho passa-rem molt bé...


BOI-TAÜLL, un dia d’expansió entre la neu delPirineu i passeig al poble. (13 de gener).

MINI-TORN A SENET. Una setmana de joia alspirineos. Dies de germanor inoblidables en mig de lanatura.

CERVERA, a veure la Passió.


El quart Rei MagHi va haver un quart rei mag sense

tanta coneixença i nom com els al-tres Reis d’Orient. També va veurebrillar l’estrella de Betlem, però sem-pre arribava tard als llocs on Jesúspodia ser, perquè pobres i miserablesno paraven de demanar-li ajuda.

Després de trenta-tres anys deseguir els passos de Jesús per Egip-te, Galilea i Betània, el rei mag arri-bà a Jerusalem. Ja és massa tard, elnen s’ha convertit en un home i aquelldia mateix el crucifiquen. El rei ha-via comprat perles per a Jesucrist,però les havia venudes gairebé to-tes per ajudar a les persones quehavia trobat pel camí. Només li haviasobrat una perla... però el Salvadorja era mort.

«He fracassat en la missió de lameva vida –pensa el rei mag.

Aleshores, sent una veu que li diu:«Al contrari del que penses, tu

m’has trobat durant tota la vida. Joestava nu, i em vas vestir. Vaig tenirfam, i em vas donar menjar. Era a lapresó, i em vas visitar. Jo era en totsels pobres del teu camí. Moltes grà-cies per tants regals d’amor.

Mamerto Menapace

Dia 6 de gener per la tarda. L’arribada dels Reisdels tres continents (Àfrica, Amèrica i Europa) va anarprecedida de l’explicació del conte «El Quart ReiMag». Al descobrir que cadascú podia ser «el quartrei mag», vam entendre una mica més quin era elmillor regal de reis que podíem fer i que podíem espe-rar: la misericòrdia, l’acolliment i la solidaritat amb elproïsme.

Els Nadals, dies especials per a vivències defraternitat.

EL REIS DELS TRES CONTINENTS

Rumanos OrtodoxosUn extranjero es una persona que lleva con él otra cultura, otra

civilización y muchas veces, otra lengua. El tiene un sentimiento de per-tenencia activa en la nueva su comunidad y quiere integrarse, ofrecien-

do lo que lo mejor que tiene. Cuan-do encuentra personas dispuestasa entenderlo y escucharlo el ex-tranjero se pone contento y agra-decido.

Nosotros, los extranjeros orto-doxos rumanos hemos halladodentro de la comunidad católica dela Iglesia Nuestra Señora del Car-me una muy buena acogida y poreso, en el año pasado realizamosmuchas cosas bonitas.

En la Iglesia Carme se organi-zó un centro de acogida para to-dos los ortodoxos rumanos entre

Barcelona y Zaragoza, hasta a frontera con Francia. Aquí celebró unaliturgia ortodoxa en el día del Nacimiento de San Juan Bautista (24 jun.)el Metropolita Ortodoxo de París, Iosif Pop, responsable de toda EuropaOccidental y Meridional (Francia, Suiza, España, Portugal, Italia, Holan-da, Bélgica, Inglaterra y Irlanda). Antes de esta celebración fue acogidocon caballos y jinetes, una costumbrede Rumania.

También aquí se organizó la se-gunda reunión del movimiento de losjóvenes ortodoxos de España, Nep-sis, con una programa de conferen-cias y visitas a unos monasterios cis-tercienses de alrededor.

No olvidamos los celebracionesjunto con la comunidad católica: Vier-nes Santo- Vía Crucis, en la nochede Pascua- la bendición del fuego,fiesta del parroquia Carme (16 jul.),celebración de difuntos para el pa-triarca Teoctist (3 ago.) ,»colinde» deNavidad, celebración en la noche delAño Nuevo.

Gracias a la unidad pastoral de esta parroquia y a su párroco, elpadre Juan, cada sábado se desarrollan clases de catequesis en elsalón parroquial.

Estamos muy agradecidos por todo lo que nos han ayudado en estecamino, especialmente al padre Juan Mora.

Padre Daniel Simon

COMUNITATS RELIGIOSES UP28

Festa del patró de laparròquia romanoortodoxa de Lleida

Dissabte 23 de juny,4 tarda , al saló parroquialdel carme, conferènciadel metropolità JosifPop amb el tema «Sin Mí,no podéis hacer nada».I a les 6:30 Celebració devespres.

Diumenge 24, a les9:30h. del matí, acollidadel bisbe metropolitàdavant la catedral nova,i 10 matí recepció al’església del Carme iMissa en honor delNaixement de Sant JoanBaptista. Participaciódels joves ortodoxos del’associació Nepsis.

Audiovisual sobreRomania, la realitat reli-giosa, ortodoxos. Actua-ció del grup de nens.Dinar de germanor.

Amb ocasió de les Noces d’Or MatrimonialsAquest any 2008, entre els matrimonis que celebren els 50 anys de casats n’hi ha dos molt vinculats a la

parròquia i, al mateix temps, grans col·laboradors en les tasques parroquials, la qual cosa ens beneficia atots plegats. Es tracta del matrimoni format per Miquel Borrós i Ma. Antònia Farré per una banda, i del

format per Josep Ma. Condal i Maria Beneit per una altra.Des d’aquí i en nom de tota la comunitat parroquial, volem expressar-los la nostra més cordial

FELICITACIÓ i agrair-los la seva disponibilitat. I, com no podia ser menys, els hi hem fet unes senzillespreguntes que, amb la seva resposta, és clar, teniu tot seguit.

Quin us sembla que és el «secret» per acon-seguir un matrimoni durador?

– No hi ha «secrets». És una suma de bons pro-pòsits i actituds com estimació il·limitada, generositat,abnegació, respecte, comprensió, etc.,Tots recordemquan erem promesos, i que, amés a més, podríemresumir en :viure cada un el matrimoni per a fer feliç al’altre. Sembla complicat, però, en ser un sagrament ,rebem la gràcia de Déu, que ens acompanya enaquest estat per aconseguir el que diu l’apòstol: «Així,ja no són dos, sinó una sola carn».(Mt. 19.6).

Què aconsellaríeu als matrimonis joves per auna llarga convivència?

-Tenir present que la persona més estimada i im-portant de la teva vida és la teva parella. Que el sí quehem de donar sigui:

Un sí a un elevat projecte de futur.Un sí a un compromís ferm.Un sí que demostri l’amor mutu.Un sí a Déu que va beneir la vostra unió.

Miguel Borrós i Antonia Farré

Quin us sembla que és el «secret» per acon-seguir un matrimoni durador?

- Creiem que és tan «secret» que ni nosaltresmateixos el sabem. Perquè un matrimoni duri, el pri-mer és no «morir-se» pel camí. No és un acudit, éscert; no morir-se és viure –no sobreviure- , viureamb qualitat, portar una vida senzilla, d’entesa, desacrifici l’un per l’altre, de confiança, de diàleg,de com-prensió. També, saber escoltar abans de parlar, sa-ber que un no té sempre la raó, que sortir d’un con-tratemps –que en tindrem molts – ens reforçarà si elsuperem amb serenor, optimisme i paciència.

Què aconsellaríeu als matrimonis joves per auna llarga convivència?

– Mentalitzar-se de què quan un es casa és per asempre, no refiar-se només del cor sinó, també, delcap. Que, amb el temps, les coses i el vi milloren sisabem tenir-ne cura i el «celler» és l’adequat. Lesdificultats que es puguin tenir es porten millor entredos, pensem que és més fàcil cuidar que una relacióno es trenqui, que reparar-la quan ja s’ha fet a bo-cins. Si l’amor és veritable, no hi ha d’haver obstaclesi tot se suporta i supera.

Josep Maria Condal i Maria Beneit

INTERVIU AMB OCASIÓ DE LES NOCES D’OR 29

Fins aquí, les paraules dels entrevistats que, a ben segur, poden ajudar-nos. Només ens resta donar-losles gràcies i repetir , una vegada més, MOLTES FELICITATS !!!! Manolo Julià

NOTÍCIES CULTURALS30

Concert d’inauguració del nou orgueEl dia 15 d’abril passat la parrò-

quia del Carme va vibrar amb la mú-sica de Lluís Climent. La inauguraciódel nou orgue fou el teló de fons delmagistral Concert amb la interpreta-ció de peces i versions originals del’organista de la parròquia.

El nombrós públic assistent queomplia el temple va poder assaborirel potencial sonor d’aquest instrumentque ha incorporat la tecnologia digitali la capacitat creativa i d’interpretacióde Lluís Climent, amb aspectes poc

coneguts per al gran públic com el solo de pedal. Així ho vaexpressar amb una llarga ovació final.

La Passió de LleidaEspectacular... S’han anat incorporant millores: fa dos anys l’escena

de la Resurrecció; enguany, la Crucifixió... També la millora enl’escenificació. I, sobre tot, el nou fitxatge de l’actor que feia de Ponç Pilata la Passió de Cervera du-rant uns 15 anys consecu-tius... Sembla que la Passióde Lleida, no cansa i semblaja immillorable. Però tractant-se del director Enric Castells,hem de preparar-nos per aacollir qualsevol altra iniciati-va. Mai la seva capacitat pera sorprendre’ns estarà prousuperada...

TOARL’estreta vinculació del grup

TOAR amb la parròquia del Car-me afavoreix la posada en esce-na de moltes de les activitats queorganitza aquesta dinàmica i prolí-fica entitat teatral. Fe i cultura esdonen la mà en totes les represen-tacions . El nombrós elenc d’actorsi actrius ens han fet gaudir nova-ment de la Passió de Lleida en laseva 10ª edició, i dels Pastorets«Borrego i Carquinyoli».

Borrego i CarquinyoliEl local parroquial ha estat

l’escenari entranyable de la novarepresentació de «Els Pastorets».Cosme Garcia (Borrego) i AntoniGuasch (Carquinyoli) han donatprova, una vegada més, de la sevamestria dalt de l’escenari. I, comno! del seu enginy i del seu humorque han tornat a adaptar amb iro-nia alguns diàlegs a la nostra quo-tidianitat. L’Agrupació SardanistaMontserrat ha col·laborat novamenten la interpretació i l’ambientació.

Las joyas de la palabra II,de Mari Cruz Nevot

El dia de la Mare de Déu del Pilar vam gaudir de la poesia de la màde Mª Cruz Nevot amb el seu nou CD «Las Joyas de la PalabraII». Després de la presentació de l’acte per Mn. Joan RamonEzquerra, Mari Cruz Nevot va detallar la gènesi d’aquesta novaexperiència artística, i va delectar-nos amb un magistral recital depoemes religiosos amb fons musical de Mozart.

NOTÍCIES CULTURALS 31

Lliurament de premis del Concurs BíblicEl passat 28 d’abril els nens

de Catequesi van recollir elpremi que van obtingut de laXXII edició del Concurs Bíblic,organitzat per la Federació deCristians de Catalunya, «GrupAvant» de Terrassa.

Participar en aquest concursels ha permès als infantsd’aprofundir en la fe i el testimoniatge de Maria, amb el Sí que va donara Déu. Mn. Joan R. Ezquerra va fer una breu i profunda reflexió sobreels quatre «Sí» que han mogut la Història: Déu (Sí a la Creació), Maria(Sí a ser Mare de Jesús); Jesús (Sí a la Creu) i el quart, que enscorrespon a nosaltres...

Participar en el concurs també ha estat una mostra d’eclesialitat, decompartir tots un mateix objectiu i treballar un mateix tema. Enhorabonaals organitzadors. Els nostres nens que van assistir il·lusionats al lliure-ment de premis van rebre un bon lot de llibres. Però ,el millor, fou lail·lusió que van sentir. L’any vinent hi tornaran a participar, i amb mésganes ho faran encara millor...!

Missa dels pessebristes i concurs de pessebresDins del programa d’activitats

del Cicle de Nadal, l’Associació dePessebristes ha organitzat la ce-lebració de l’Eucaristia al Carmeel quart diumenge d’Advent. Fouconcelebrada per Mn. Vicenç Al-fonso, consiliari de l’Agrupació, iel rector de la parròquia Mn. Joan.

Seguint la tradiciódels darrers anys, la tar-da del Diumenge deRams, el presbiteri del’església del Carme esconverteix en l’escenaridel Recital Anual de Poe-sia Religiosa, organitzatper Mª Cruz Nevot. Unaprimera part dedicada adiversos autors, des deJoan Maragall fins aFrancesc Pané. I una se-gona part dedicada al’Homenatge a MarcoAntonio Remacha: unsemotius Sonetos del Ci-cle de Quaresma. El pú-blic fidel cada cop om-ple més els bancs del’església per assistir aaquest espectacle d’unagran sensibilitat que ensprepara i ens predispo-sa per a acompanyar Je-sús en els misteris de laseva Passió. Aquestavegada de la mà d’un al-tre autor lleidatà. Gràciesper ajudar-nos a desco-brir conciutadans que te-nen tan bons dons. Totun honor!

Recital depoesia religiosa

Festa de Sant Jaume i Concurs de FanalsFestivitat de Sant Jaume,

al Carme. Participació delsnens al Concurs de Fanals.La missa organitzada perl’Agrupació de Pessebristesfou presidida per Mons. Ja-vier Salinas, bisbe adminis-trador del nostre bisbat. Des-prés de la processó van

assistir a l’acte on es van lliurar els premis del Concurs, a l’IMAC.

COMUNITATS PARROQUIALS32

L’Associació Provincial deLaringectomitzats celebraren la

festa de Sant BlaiDia 3 de fe-

brer. Aquest anycoincidí la festadominical ambel dia de SantBlai , el patró del’Associació.L’any 1979 es

funda aquesta Associació que ha anat creixen queatén els Laringectomitzats i les seves famílies amb laintenció d’oferir un raig de llum, una nova vida ambmés confiança per a superar els ensurts de la vida.

La celebració va ser solemnitzada per la coral«Ramon Carnicer» de Tàrrega i el cant de Marissade Benavarri que ens cantà «l’Avemaria» i el «Salu-taris Hostia».

A la sortida se’ns obsequià amb una galeta beneï-da a tots els que varem poder gaudir de la festa. QueSant Blai ens protegeixi.

90 anys de vida al servei de la diòcesiFelicitats en el 90è aniversari de l’àvia Júlia!Des de la nostra Unitat Parro-

quial volem unir-nos a les felicita-cions que un grup molt nombrósde persones vinculades a les as-sociacions, entitats, grups de for-mació i pregària als que ha tre-ballat la Júlia durant la seva llargai dilatada vida, a més de la sevafamília. Dona de fe profunda i en-tregada al proïsme, ha estat el motor dels llocs on hatreballat dedicant amb entusiasme moltes hores enbenefici dels més desfavorits i impulsant a esforçar-nos per tal de poder arribar a tots els que ens neces-sitin, és per aquest motiu que diu una de les estrofesde la cançó que li han cantat al final de la missa delseu aniversari: «Com que ha aterrat en dia assenya-la t/ La festa de la dona que treballa / pronostica: Noha de parar / I a treballar tothom ha d’engrescar!».

SANT JOAN

Als anys quaranta a l’església de Sant Joan es vacrear la Schola Cantorum per iniciativa de ModestGaya, organista de la parròquia, i amb el suport deMn. Ramon Macarulla, el seu rector. Amb un orguede grans dimensions i sota la direcció de Gaya, du-rant vàries dècades un bon elenc de cantors de veusexcepcionals solemnitzava la litúrgia amb el cant gre-gorià. El Cor de les Filles de Maria, de la Congrega-ció Mariana d’Acció Catòlica, el complementava pun-tualment amb cants de devocions marianes.

Paral·lelament s’inicià la creació d’un arxiu de po-lifonia a veus d’home, per al servei litúrgic; l’arxiu aveus blanques; i un inici d’arxiu de veus d’home,veus blanques, orgue i orquestra amb veus. Aquestarxiu, sufragat per la Schola Cantorum, és el mésimportant en composicions litúrgiques a veus d’home,llevat del de la Catedral. Fou lliurat a Lluís Virgili, del’Associació Canta i Estima (La Caparrella), perl’aleshores rector de Sant Joan, Mn. Ramon Freixes.

Josep Aran i Flix, que vivia acollit a casa de Mn.Macarulla després de la guerra civil, s’incorporà deben jovenet a la Schola Cantorum on es formà musi-cal i humanament. Lluís Virgili li va donar les primereslliçons de tècnica vocal i direcció. S’incorporà a l’OrfeóLleidatà com a tenor i en l’organització del Secretariatde Promoció Coral de les Terres de Lleida i delsCursos de Direcció Coral. Esdevingué la síntesi del’Orfeó Lleidatà, que projectà en la seva vila natal deEl Soleràs, en una tasca ja iniciada pel seu pare.

Lluís Virgili

L’arxiu musical de la Schola Cantorum

COMUNITATS PARROQUIALS 33

Sant Joan estrena bancs nousPer la Mare de Déu

d’agost Sant Joan va canviard’aspecte amb el bancs nous.Aquests estan fets amb noblefusta tropical, el mascarell, degran resistència als tèrmits i alpas del temps.

La empresa VeremundoSilvestre de València, ha es-tat l’encarregada de dur a ter-

me el projecte . Són bancs regis i molt forts, elaborats als tallers queaquesta empresa valenciana té a l’Equador, sota la direcció de l’artesà iespecialista en talla Ricardo Germánico, mestre de gran experiència.

Com podem veure dignifiquen el temple. Ha estat un esforç moltconsiderable, ja que el cost dels mateixos ha estat de 31.000 euros. Eldisseny d’aquests bancs es el mateix que dita Empresa ha fet per lacatedral de la Seu d’Urgell i que està inspirat en la cadira solemne de laSeu de la catedral de Santa Maria, el seient del bisbe durant les cerimò-nies.

Esperem que els puguem gaudir per molts anys.

Diumenge de Rams:Processò i missa a Sant Joan.- La intensa pluja caiguda

durant tota la nit i el matí del diumenge no va impedir que els nensi nenes i la resta de gent de la nostra comunitat deixés d’assistir auna celebració tan solem-ne com la de l’entrada deJesús a Jerusalem. Ben alcontrari. L’alegria encaraes feia més evident al com-provar com a les 11:15 elsnúvols deixaven pas a unsol força generós que ensva acompanyar no nomésa la processó de Rams ala plaça de Sant Joan, sinó fins una estona després d’acabada lacelebració de l’Eucaristia.

Els nens i nenes estaven contents acompanyant Jesús el diade la seva entrada triomfal a Jerusalem, poc abans de començarla Passió. Jesús, encara se sentia més colpit per tan dolçacompanyia...

SANT JOAN

Primera missa a laparròquia de

Roger Torres i AguilóEl dia de Nadal, el que havia

estat escolanet en temps de Mos-sèn Ramón Freixes, en Roger To-rres i Aguiló, va celebrar la sevaprimera missa a la parròquia, as-sistit pel rector Joan Mora, desprésque hagués estat ordenat vint-i-tresdies abans, concretament el dosde desembre al Col·legi Claver,atès que és jesuïta.

Roger, fill, nét i besnét de pa-rroquians de sant Joan, havia tin-gut una gran relació a la parrò-quia, on va fer la seva PrimeraComunió, i escolà, fins que el vestitli anava curt, com diu la seva mare.

És llicenciat en Belles Arts. En-trà a la companyia de Jesús al1997 i dos anys més tard va fer elsvots com a jesuïta. A l’estiu del 2007va rebre l’ordre del diaconat a laparròquia de Bellvitge, i al desem-bre del mateix any, de prevere aLleida. Actualment exerceix com avicari a la parròquia de Bellvitge,a l’Hospitalet de Llobregat, i dónaa la vegada classes a un institutdel barri conduït pels jesuïtes.

Per molts anys!

Ens deixa MIQUEL ROIG NADALEl dia 5 de març de 2008, una nombrosa

comunitat ens reunirem a la parròquia de SantJoan per acomiadaral Miquel, a qui benpodríem catalogar-lo com un bon es-pòs, un bon pare,un bon ciutadà -«le-ridano de puracepa»- i un bon cris-tià, molt aimant de laseva parròquia deSant Joan.

Tots coneixem el seu tarannà marcat perles virtuts de la saviesa, l’elegància i humanitat.

En el camps de la seva prolífera creacióartística, la Història i la pintura, en la seva es-pecialitat de la aquarel·la, han estat els méspreferits. Es un goig per a nosaltres tenir en elnostre temple una obra que fa referència alnostre patró, y que està ubicada sobre la portad’entrada del carrer de Santamarta.

La Seu Vella, ha estat un dels edificis prefe-rits de les seves pintures ciutadanes, i la plaça,que per a ell era el cor de la ciutat.

Amb el seu llibre, «renoms de Lleida», ensconvida a no perdre les arrels, encara que lanostres comunitats han de estat sempre ober-tes al present i al futur. I les seves aportacionsal «Caliu», sòn una altra manifestació del seuamor a les arrels ciutadanes.

Malgrat tot, volem fer un calorós esment a laseva trajectòria religiosa. Tota la seva obra crea-tiva no l’ha fet minvar en el seu comportamentreligiós. Amb la seva esposa, Carme Maria,han estat fidels participants de totes les celebra-cions religioses. Han estat membres perma-nents del Consell parroquial i, no cal dir, queha prodigat les seves qualitats artístiques entotes les publicacions de la parròquia.

Gràcies per tot, Miquel. I ... a reveure!

COMUNITATS PARROQUIALS34

SANT JOAN

• Concert de música clàssica, dedicat a Mn.Joan Prenafeta Puig , xantre de la catedral deLleida i beneficiat de l’església de Sant JoanBaptista. El dia 21 d’abril, dissabte, es va interpretarla missa mi bemol major, composada per ell mateix. ElSr. Vicens Aguado, del Vilosell, pàtria de Mn. Prena-feta (1752-1833), va ser el promotor d’aquest concertd’homenatge al que va ser beneficiat de la nostraparròquia.

• Requiem de G. Fauré (1845-1924). El 3 dejuny de 2007, l’Orfeó Llei-datà i a orquestra de cam-bra de l’Orfeó Lleidatà vaninterpretar el Requiem deFauré . El nostre templees convertí en el marc in-comparable per portar aterme aquest projecte.

• Dues actuacions de la Coral... i de la Ron-dalla ... del Club Sant Jordi. Tant per la festapatronal de Sant Joan com per les festes de Nadalens alegraren els cants i les melodies d’aquests dosgrups musicals dirigits pel mestre i professor, senyorSerrando.

• Festivitat de Sant Joan. La festivitat de SantJoan, patró de la pa-rròquia, la recordemespecialment perla missa concele-brada per Mn. Ra-mon Freixes, en la

que seria la seva darrera missa a la parròquia. Elsnens romanesos acompanyaren amb els seus cantsmelodiosos al llarg de la celebració. Finalment, lafelicitació a Mn. Joan, amb flors i aplaudiments.

• Festivitatdel Pilar. LaCasa de Aragónva organitzar unamissa baturraque va congre-gar als aragone-sos de Lleida al voltant de l’altar i de la seva patrona.

Celebracions:• Festa de la Mare de Déu de

l’Arcada

La Festa de la Mare de Déu del’Arcada, patrona dels comerciantsdel carrer Major, es celebrà l’últimdiumenge del mes de gener. A lesdotze del migdia presidí la celebra-ció de l’Eucaristia Mn. Joan Mora,harmonitzada i cantada per ungrup de cantaires, amb l’assistènciadel President i Secretaria dels co-merciants, així com comerciants ifeligresos del carrer major. En aca-bar la Missa, es va fer l’ofrena flo-ral a la Mare de Déu de l’Arcada,en l’hornacina que hi ha al mur del’església que dóna al carrer Ma-jor, allí es feu una pregària i uncant a la Mare de Déu. A continua-ció hi hagué un petit refrigeri a laplaça de Sant Francesc.

Altres celebracions• Mare de Déu de Lourdes,

dia 11 de febrer.• Divendres de Dolors (Mare

de Déu dels Dolors).• Al maig, es va fer el mes de

Maria, i el dia 31, després de la

missa del vespre es va fer el co-miat amb el besamans de la meda-lla a l’altar de la Puríssima.

• Al juny, es va fer el mes delSagrat Cor.

• Solemnitat de Sant PereApòstol, patró principal de la pa-rròquia. El tridu dels dies 26, 27 i28 de juny, ens preparà per viu-re amb més intensitat la festa pa-tronal del dia 29.

• Al juliol, se solemnitzà la festade la Mare de Déu del Carme.

• Al setembre, el dia 15, es vacelebrar la festa de la Mare de Déudels Dolors.

Totes aquestes celebra-cions marianes van precedidesper un tridu i el dia de la festase celebrà la missa amb solem-nitat.

Recordem...• Durant tot l’any, diàriament de

dilluns a dissabte, es fa l’exposiciómajor del Santíssim Sagrament de2/4 de 7 a 2/4 de 8 del vespre i, totseguit, la santa missa.

• Tots els primers dimarts decada mes, es fa un recer espiritualde 2/4 de 7 a ¾ de 8 del vespreseguit de la santa missa.

• L’últim dia de febrer, la “UnióEucarística Reparadora” celebrala seva festa anual.

• Al mes de maig, l’Apostolat dela Lectura, celebra la seva festaanual, aplicant la Missa per tots elfidels col·laboradors que han mortdurant l’any; així com, també, esdóna a conèixer les aportacions aMissions que s’han fet durant l’any.

I no oblidem...• El nostre beat, Francesc Cas-

telló. El seu altar i el museu de lapart superior del temple, ens obli-ga a tenir-lo present en les nostrescelebracions i en les nostres visi-tes personals. Model de vida cris-tiana i jove militant, amb una forçaatractiva per a joves i grans. Ell hade tenir un paper important en larenovació cristiana de la nostraciutat i especialment del jovent.

• Cada any vivim amb moltaintensitat l’aniversari de la sevabeatificació. Enguany hem celebratel 7è aniversari de la seva glorifi-cació. Va celebrar la eucaristia elrector de la parròquia del BeatFrancesc Castelló de Alacant.

• Que les obres d’adequaciódels baixos tel temple continuenendavant, amb pas lent, peròsegur.

Antonio i Lurdes

COMUNITATS PARROQUIALS 35

SANT PERE

Mateo Hidalgo, feligrès de la parròquia,diaca permanent de la nostra diòcesiLa catedral de Lleida va acollir la tarda del

diumenge 13 de gener, l’ordenació de diacapermanent del nostre amic Mateo Hidalgo San-

nicolás, casatamb Rosa MariPiñol i pare dedues Filles. Laseva missió ésde servei icol·laboradorproper del bis-be i dels preve-res. Agraïm detot cor la seva

disponibilitat de servir l’Església Diocesanaamb les funcions pròpies del seu ministeri.«Que cregui el que llegeix, ensenyi el que creui practiqui el que ensenya», aquest és el nos-tre desig.


Durant aquest any s’han fet lessegüents Restauracions:

• Restauració de la capella del Sant Crist.• Neteja i restauració de 12 candelers antics

de llautó de l’altar major i laterals.• Netejar, restaurar i pintar un lampadari de

forja per l’altar de la Puríssima i un altre lam-padari de peu per l’altar del Carme.

• Pintar i daurar el cirier pasqual.• S’ha confeccionat un nou beril·le d’argent

per la custòdia.• Condicionament d’una sala (pintura, arma-

ris, etc.).• Neteja i restauració de les parts malmeses

de la Creu de la sagristia; restauració del’onzena estació del Via Crucis; neteja i pin-tura d’una imatge del Nen Jesús, realitzatper les Carmelites Descalces.

• Canvi de tota la megafonia existent per unade nova, amb incorporació d’un equip demúsica.

SANT PERE

LESMISSIONERES

ESCLAVESDEL COR DE

MARIAcontinúen la

seva tascad’atenció a les

joves, oferintcasa a les

estudiants itreballadorescom un mitjàque les ajudi

en la sevaformació.

COR DE MARIA

Santuari de Sant Antoni de PaduaNou membre de la co-

munitat franciscanaEl pare Ferran R. Ga-

vilán ha estat destinat a lafraternitat franciscana deLleida com a organista delsantuari. El pare Ferran haexercit la mateixa comesadurant una pila d’anys endiversos santuaris de la

Custodia de Terra Santa. A més a més, el pare Fe-rran ha acceptat ser director del cor de cantors de lanostra parròquia del Carme.

Nomenament de la ConferènciaEpiscopal Tarraconense

El pare Joan Pujol i Huguet, o. f. m. fins ara consi-liari de la Delegació de Joventut de la nostra diòcesi,ha estat nomenat coordinador del SIJ (Secretariat In-terdiocesà de Pastoral de Joventut).

Li desitgem un bon en-cert en aquesta nova res-ponsabilitat, més àmplia iglobal. Al preguntar-li quèsuggereix a les entitats dio-cesanes que es lliuren aljovent, el pare Joan harespost: «És imprescindibleel treball en xarxa, lacol.laboració des de quasitots els àmbits. Crec queaquesta pastoral ha de ser un treball transversal enl’acció pastoral de l’Església.»

Mort de la mare del Pare Joan PujolAmb pena, però amb esperança cristiana, comuniquem que el dia 26 de febrer moria a Lleida i als 87

anys, la senyora Dolors Huguet i Urgell, mare del Pare Joan Pujol i fervorosa creient. Tingué la sort deviure els últims anys de la seva vida en la residència geriàtrica «Sant Antoni de Pàdua» al costat del seufill, pare Joan, que li duia cada dia el Pa de l’Eucaristia. Al cel sia!

El pare Joaquim Recasens, reelegitguardià de la fraternitat

En el capítol Provincialdels franciscans de Catalun-ya, fou reelegit per tres anysmés guàrdia de la fraternitatde Lleida el pare JoaquimRecasens i Murillo. A més amés, el pare Joaquim fou ele-git per definidor o consellerdel govern de la ProvínciaFranciscana i designat Secretari de la Formació i Es-tudis de la mateixa Província, responsabilitat que l’obligaa freqüents reunions i desplaçaments.

«La vellesa encalmada»Aquest és el títol d’un fulletó publicat pel pare

Francesc Gamissans, o. F. m., periodista i es-criptor, que inclou cinc conferències que ha dictatell enguany amb motiu de la Quaresma cristia-na. La temàtica versa sobre els ancians. Es potadquirir el fulletó en la sagristia del santuari.

COMUNITATS RELIGIOSES UP 37

FRANCISCANS


Campanya contra el càncerEl passat dimecres 10 d’octubre es va fer una

campanya solidària al nostre Col·legi amb el lema“Una flor per a un projecte”. En el món hi ha moltescauses per les quals hem de lluitar i una de molt im-portant és la de les malaties. En aquest cas, els dinersrecollits no només a la nostra escola sinó a tota laciutat, aniran destinats al càncer de pulmó. Es volinvertir en tecnologia que afavoreixi el diagnòstic deles lesions tumorals pulmonars.

SAGRADA FAMILIA

Renovació de vots a la ComunitatCoincidint amb la festivitat de la Sagrada Família, les germanes de la Sagrada Família

d’Urgell van renovar els seus vots en una celebració presidida per Mn. Joan Mora.

Campanya recollida d’aliments

Sembradors d’estrelles

Tots vam col·laborar amb la Lliga Contra el Càn-cer, l’associació que l’organitzava. Ens vam col·locaral pati amb una cistella de flors i les guardioles damuntde la taula. Cada flor de paper comportava un dona-tiu mínim de 2 euros. En obrir les portes del centre, lesfamílies es van abocar a les taules on joves de Batxi-llerat els informàvem de la campanya. Ens vamsentir molt satisfets pel treball realitzat. Encara que novam aconseguir acabar totes les flors, l’èxit va serdestacable.

Gràcies a la solidaritat de la gent, moltes personesi famílies podran gaudir d’una vida millor. La nostrapetita intervenció farà que el vostre gra de sorra es-devingui, en moltes persones, un gran somriure.

Míriam Saro i Jennifer Lozano

Sensibilitzats pel fet que no tothom podia gaudird’unes bones festes nadalenques, vam organitzaruna nova campanya de recollida d’aliments per talque la Parròquia pogués distribuir-los entre els mésnecessitats.

Els infants i joves del Col·legi s’han reunit a laCapella per celebrar l’inici d’Advent sota el lema deser Sembradors d’estrelles. Aquest lema ha estat pro-posat per la Delegació de Missions i ens ha permèsdescobrir que nosaltres, que hem conegut la BonaNotícia del naixement de Jesús, som enviats a comu-nicar-ho als altres.

Dillunsde formació

Ja fa molts anys que a lanostra parròquia es reuneixendiferents grups de personesper tal de formar-se. Enguanyen una trobada que tinguérema finals d’estiu per a programarel curs o les activitats generalsde la parròquia, va sorgir unainiciativa en aquesta mateixa lí-nea d’aprofundir en la nostra fei saber donar raó d’ella.

Des del mes d’octubre enstrobem els segons dilluns decada mes a les vuit del vespre.

Hem agafat com a tema defons «El fonament apostòlic del’Església». Ens serveix depauta un llibre, on es recullenles catequesis del papa BenetXVI sobre l’experiència i missiódels Apòstols.

La reunió resulta agradable,cada persona pot llegir el con-tingut del que parlarem, abansde trobar-nos, això fa que eldiàleg sigui més ric. Sempre co-mencem amb una introducciógeneral i anem comentant tot elque considerem necessari.

Volem aprofitar aquest es-pai per convidar-vos i animar-vos a participar. Us esperem!!

Roser Garcia

ACCIÓ GRUPS PARROQUIALS 39

La coral del CarmeDesprés d’un parèntesi sense

direcció -encara que el grup haprosseguit els assaigs de cants li-túrgics- hem comptat, a partir delmes d’octubre, amb la dirección i lapedagogía musical del franciscà Fe-rran Rodríguez Gavilán, a qui a-graim la seva generosa dedicació.

El Pare Ferran atresora unallarga experiència en la músicavocal i també en la instrumental,exercida en diversos llocs on haestat destinat per l’Orde al quepertany. Destaca el seu càrreccom a organista a l’església del

Sant Sepulcre de Jerusalem.Aquestes han estat darrera-

ment les actuacions públiques dela Coral:- Celebració eucarística amb

motiu de la tradicional festa delbarri de Noguerola.

- Festa patronal de la Mare deDéu del Carme i novena pre-paratoria. Agraim el valuós ajutd’Antoni Miquel Guasch i Lour-des Solà en aquesta ocasió.

- Felicitació del Nadal i Any Nou2008 amb un breu recital denadales.

Vida creixentEs tracta del moviment cristià per a gent gran obert a tothom.Una del les estrofes del nostre himne diu:Perquè estimem el mon en què vam néixerCom una gràcia que Déu ens donà,Ens esforcem per ajudar-lo a créixerI amb nostra alegria fer-lo un xic més humà.I aquesta alegria ningú no ens la prendrà !Una de les característiques que hem de tenir els membres d’aquestmoviment es l’alegria del viure, que juntament amb l’amistat que escomparteix, fan que ens sentim verdaderament joiosos de la perti-nença a ell.«L’alegria del cor és vida per al homeI la joia li allarga els dies». (Sir 30,22)

Josep Mª Condal

Grup de missionsEl grup de missions, a part de l’animació de les tres campanyes

missionals anuals – la Infància missionera, el clergat nadiu i el Domund,ha endegat aquest any unainiciativa que ha tingut unabona acollida en els feligre-sos del Carme.

Per una banda, ha ad-quirit una «moto serra» pera regalar-la a un sacerdotde Guinea Equatorial queexerceix el seu ministeri sa-cerdotal als pobles de

l’interior. Per a ell suposava una eina important per tal de treballar la fusta,tant per al poblat com per a l’església.

Però el què considerem un pas important ha estat l’aportació de duesbeques per a seminaristes de Burkina Faso, per un valor de 4.000euros. Esperem continuar aquesta experiència enguany.

Publiquem la carta d’agraïment que, en nom del seu rector, ens ha fetarribar Ab Francis Pezingo, Ecònom del Seminari menor de Pabré, al’arxidiòcesi de Ouagadougou (Burkina Faso):

«Monsieur le Curé, par le Père Carles, Nous avions appris votreintention de nous envoyer de l’argent comme étant votre contributionpour le fonctionnement du Séminaire. Nous nous réjouissions de cettebelle initiative qui nous confirme encore une fois deplus que l’Eglise est famille. Dans le mois dedécembre passé, la Conférence EpiscopaleBurkina-Niger nous informais du en notrefaveur, de quatre mille Euro (Euros(4000 E) par votre paroisse. C’estavec joie que nous avons reçu cet-te contribution.

Nous sommes profondémenttouché par cette sollicitude à notre Egardet venons par la présente vous expri-mer, à vous et à toute la communautéparoissiale, notre profonde reconnais-sance pour ce louable ce geste de soutienaux vocations.

Tout en vous assurant de nos prièrespour que le Seigneur récompense vo-tre générosité, nous demandons de re- connaitre ici l’expression denotre profonde gratitude

Nous vous souhaitons également un bon temps de carême et que larésurrection du Christ vous illumine de son puissant rayonnement!».

Montse Ges

ACCIÓ GRUPS PARROQUIALS40

Seminari de Pabrè(Burkina-Faso).

Grup d’atencióals malalts

Si la persona que sofreix ésEsglésia, els membres de lesparròquies no podem passarde llarg davant de la malaltia ide les persones grans que nosurten de casa, o estan en re-sidències.

Hem de fer com el «Bon Sa-marità» que no va passar dellarg davant del patiment del’home, sinó que va tenir com-passió i cura. Embenar-li lesferides, avui significa oferir aco-llida a través de la escolta i ges-tos de bondat a qui viu en eldolor; animar-lo a sentir-sepersona valorada i estimada,que no es vegi abandonada,que sigui cridada pel seu nom,i respectada en les seves deci-sions. No imposar les nostrescreences. Malgrat tot, als quidesitgen rebre la l’Eucaristiase’ls hi porta amb la freqüènciaque vulguin.

Nosaltres ho fem en nomde la comunitat cristiana, la pa-rròquia. Una de les activitatsque emprenem el grup delsmalalts, es facilitar l’adminis-tració dels sagrament de laUnció dels Malalts. L’any pass-at s’administrà a la Parròquiadel Carme.

María Beneit

Taller litúrgicYa se ha pasado un año desde

el último resumen de las activida-des del Ropero parroquial. Duran-te este tiempo no se ha parado detrabajar en distintos campos.

En lo que se refiere a ropa li-túrgica se han confeccionado va-rias estolas con los colores litúrgi-cos, casullas para las parroquiasde San Pedro, San Juan y el Car-men, así como varios corporales ypurificadores.

Nuestras labores han ido másallá de las tres parroquias, puesse ha confeccionado un mantel conuna magnífica puntilla de ganchillopara la parroquia de Ribera deCardós.

También se confeccionaronvarios vestidos de ratón, gato ydemonio para una representacióninfantil en Navidad.

Como todos los años se ha re-pasado todo el vestuario de la«Pasión» (que con tanto entusias-mo representa el grupo TOAR)para que no haya ningún impre-visto de última hora.

Se tomó parte en la exposiciónde «Manos Unidas» con la con-fección de varias labores que se-gún dijeron las organizadoras, fue-ron muy apreciadas.

Si importante es el trabajo ma-nual que se realiza, mucho másimportantes son los lazos de amis-tad y ayuda mutua que se hancreado entre todas las que forma-mos el Ropero parroquial.

Aprovecho la ocasión que mebrinda este resumen para agra-decer a la parroquia en general ,y muy especialmente a los sacer-dotes y a todas y cada una de lasque formamos el Ropero parro-quial la ayuda prestada cuando seha necesitado. ¡Muchas gracias!

Dolors

ACCIÓ GRUPS PARROQUIALS 41

MIJAC-CARME

A la nostra parròquia te-nim molt present el col·lectiude La Torxa. Tot i que ja fatemps que no estan al ca-rrer Comerç, els conside-rem de la nostra família i elsagraïm de tot cor que cadaany vulguin compartir ambnosaltres les seves celebra-cions extraordinàries al’església del Carme.

Hola a tothom!Els nens i nenes del MIJAC

del Carme tornem a estar enmarxa aquest curs 2007-2008,amb el nou lema Si una cosa nova bé, tots junts la solucionaremi amb la campanya Amb respec-te i col·laboració, Lleida aniràmillor!

Els nostres infants han jugatpels carrers del nostre barri, vancelebrar el Nadal anant d’excursióa Albatàrrec amb tots els altres nensi nenes del MIJAC de Lleida. Allítots junts vam fer un pessebre quevam deixar allí. I també vam anaral centre de Balàfia a fer una festade disfresses.

Ara estem preparant una ex-cursió d’un cap de setmana, i tam-bé hi anirem amb els nens i nenesdel MIJAC del Secà, Balàfia i Alba-tàrrec. I cada dissabte continua-rem jugant pel barri, revisarem lesnostres accions, i a l’estiu aniremde colònies. A on? a la casa decolònies Verge Blanca, del 30 dejuliol al 9 d’agost.

I els animadors? No hem pa-rat. Cada dissabte hem acompan-yat els nens i nenes en les sevesdinàmiques, jocs, activitats... tot re-visant-les amb ells a la llum il’escalfor de l’Evangeli.

Fins la propera,L’Equip d’Animadors

Caritas parroquialObjectius:Aquelles persones que es troben en especials dificultats per a la

seva integració i aquelles a qui ningú atén són els destinataris prefe-rencials de la nostra acció.

Que els últims i els no atesos siguin els protagonistes del seuprocés integral de desenvolupament, que ampliïn les seves capaci-tats i relacions, que se’ls reconegui els seus drets i que puguin accedirals recursos socials, participant plenament com a ciutadans.

Paco Oliveras

LA TORXALA TORXA

L’Educació en la FePer a l’educació i la formació cristiana són decisives principalment l’oració i la nostra amistatpersonal amb Jesús.[…] Les nostres comunitats només podran treballar amb fruit i educar en la fei en el seguiment de Crist si son elles mateixes autèntiques «escoles» d’oració (cf. Novo millennioineunte, 33), en les quals es visqui la primacia de Déu. […] La mateixa presència de la comunitatdels creients, els seu compromís educatiu i cultural, el missatge de fe, de confiança i d’amor quetransmet, són en realitat un servei inestimable al bé comú i especialment als infants i joves ques’estan formant i preparant per a la vida.

Benet XVI. «Educar en la fe, en el seguiment i en el testimoni»

Diumenge de Rams aSant Joan.

Participació dels infants en lamissa del diumenge.

La Passió, al Carme.

Cantant a la Mare de Déu.

Grup d’infants de PrimeraComunió a la capella de la Mare

de Déu de la Unitat.

Visita al Santuari de SantaTeresina.

Corpus Christi a la Seu Vella.

Peregrinació a Lourdes.

Pregària per les Vocacions a lacapella del Santíssim.

CATEQUESI D’INFANTS42

Novena a la Mare de Déu delCarme. Recital de poemes.

Preparant els Fanalets.

Participació al concurs deFanalets de Sant Jaume.

Grup d’Infants de l’Esplai.

Tarda d’Esplai.

Passejant al Bus Turístic.

Grup de «dimoniets» de larepresentació Borrego i

Carquinyoli.

Els Pastorets.

El pastor flautista y losratones.

CATEQUESI D’INFANTS 43

«Sant Jaume ve de Galícia»,a l’IEI.

Amb la Mare de Déu del Carme.

90è aniversari de Mn.Antonio Ballarín, a la

Parròquia de la Mare deDéu del Carme

El diumenge dia 10 de febrer laparròquia de la Mare de Déu delCarme va celebrar el 90è aniver-sari de Mn. Antonio Ballarín, en unamissa concelebrada amb el rectorMn. Joan Mora i Mn. Joan RamonEzquerra, vicari general, i solem-nitzada amb la música d’orgue deLluís Climent i la Coral del Carme.Mn. Ballarín es va sentir molt benacompanyat en aquest dia tan im-portant de la seva vida per la co-munitat de la parròquia que«agraeix els 20 anys que ha gau-dit de la seva bondat i servei pas-toral», tal com referia el recordato-ri que es va repartir a tots elsfeligresos. Així ho va expressar elpropi Mn. Ballarín després de re-bre la felicitació que en nom de totsvan fer uns infants del grup de Ca-tequesi. Va insistir en la necessitatde viure com a germans i trans-metre l’amor que Déu te per no-saltres.

Després va continuar la cele-bració, ja amb un to més festiu alLocal parroquial. Allí Mn. Joan valliurar a Mn. Ballarín un jersei i unaicona oriental de la Mare de Déu.Se’ns dubte un parell de regals benpràctics per al cos i per a l’esperit.

Dijous SantÉs el dia en què Jesús va instituir l’Eucaristia. Un dia de comunió per

a tots els cristians. L’Eucaristia ens uneix a Jesús i ens uneix a tots elsgermans en Crist, els cristians, a tota la comunitat. També és el dia de

l’amor universal, el diade la Caritat fraterna. Eldia en què se’ns fa mésviu aquest manamentnou que Jesús ens vadonar: «Estimeu-vosels uns als altres tal comjo us he estimat». Preci-sament l’episodi del La-vatori de peus que Je-sús va fer amb els seusdeixebles ens mostra

aquest amor fet servei humil, abans de seva donació més absoluta en laCreu. L’escenificació dels nens revifa aquest esperit que Jesús va volerinfondre en els nostres cors i en les nostres accions.

PLUJA DE NOTÍCIES: SABIES QUE...?44

Trobada d’ex alumnes del’Escola Parroquial del Carme

La del 31 d’abril passat, ha estat la segona trobada, organitzada peruna comissió molt activa especialment formada per Conxita Gómez iMargarita Castillo. Érem 40 ex alumnes. Vam anar al Funàtic. Abans dedinar, un emotiu re-cord per totes les queens han deixat. «Tam-bé hi són, però d’unaaltra manera», va diremocionada la Marga-rita. La presència va-lenta de la JosefinaLedesma va fer enca-ra més viu el recordde la seva germanaAntonia, que feia moltpoc que havia anat a la casa del Pare. Després, intercanvi de fotos(antigues i noves) i de records personals. Molts...! Moltes cares per anarredescobrint. I moltes sorpreses! La més simpàtica la nina vestida ambl’uniforme que portàvem a l’escola.

Des d’ara, aquesta trobada s’anirà repetint cada dos anys. Fins i tottenim data posada per a la propera: el segon dissabte després de Pas-qua. Confiem en què serà una trobada compartida amb el grup d’exalumnes, i celebrada en el marc de la commemoració del Cinquantenaridel nou temple de la Mare de Déu del Carme.

L’arrelada devoció de la Marede Déu del Carme a la nostra ciu-tat fa que les festes siguin força par-ticipades per part de molts lleida-tans i, també, de molts immigrants.Al cambril de l’església llueixen lesquatre llànties que representen lesquatre comunitats que aixoplugael temple: romanesos ortodoxos,romanesos catòlics, llatinoameri-cans i africans, i la nostra comuni-tat autòctona. Tot un símbol de laprotecció que el mantell de la Marede Déu ens dóna a tots.

La preparació de la festa de lanostra patrona s’inicià amb la no-vena. Enguany tot un regal. Elnostre rector, Mn. Joan, ens vaobsequiar amb unes profundes iviscudes meditacions al voltant deles lletanies del Rosari, que dia adia anava desgranant tot contem-plant el misteri de la Mare de Déu:Verge creient i fidel, Mare del Crist,Mare de l’Església, Mare amable,

Causa de la nostra alegria, Refugidels pecadors i dels afligits, Salutdels malalts, Porta del cel i... Marede la família parroquial.

És un privilegi tenir Maria perMare. Maria ens parla de la Fa-mília. Deuria ser un goig poderdir: «a l’església del Carme em tro-bo com a casa» Sé que en aques-ta casa hi ha persones que pen-sen en mi, que m’estimen i quesóc important als seus ulls. Com-partint la pregària i la taula delSenyor; compartint l’estimació sin-cera i l’ajut desinteressat... Amb

Missa Baturra d’AdventEls vincles d’unió amb la

casa d’Aragó es renoven cadatercer diumenge d’Advent ambla celebració d’una Missa Ba-turra. Els cants i la música in-tensifiquen l’alegria de compartirla mateixa fe, i sentir l’alegriaque el naixement de Jesús jas’acosta.

Novena, processó i festa de la Mare de Déu del Carmeaquestes dues ales connectemamb Jesús i circula per nosaltresla saba vivificant del Cep veritable... creant un futur dissenyat perCrist: «ser llevat en la pasta» i «serllum enmig del món», fruit d’unesforç renovat de tots els mem-bres de la família parròquia.

Aquesta lletania addicional«Mare de la família parroquial» vacurullar el darrer dia de la novenaen una atmosfera plena a vessard’espiritualitat compartida. Elsomni de Mon. Joan s’estava fentrealitat!

La vigília de la festa tingué llocla processó de la Mare de Déu,que va recuperar el trajecte perl’Eix ja renovat, molt ben flanque-jada pels infants de Primera Co-munió, l’hereu i la pubilla del barri,altres infants i molts feligresos. A laplaça Sant Joan les quatre comu-nitats van fer cants i ofrena de florsa la nostra dolça Mare del Cel.

PLUJA DE NOTÍCIES: SABIES QUE...? 45

Festa del BarriNoguerola

(17 de juny)Les festes del

barri són un motiude trobada entre lespersones que hi vi-vim o treballem.Amb la celebracióde l’Eucaristia donem gràcies a Déu per la bona convivència i lidemanem que estrenyi els nostres vincles d’amistat. La missa vaser presidida pel rector de la parròquia, Mn. Joan, i va comptaramb la presència d’Isidre Gavín, aleshores president de la Diputa-ció, i de la Junta de l’Associació de Veïns del Barri.

HEM ANAT A...46

SOLSONA, MIRACLECoincidint amb el final de curs de les activitats, els

agents de pastoral de la nostra comunitat van viatjarenguany a Solsona, Sant Llorenç de Morunys i alSantuari del Miracle. Mn. Joan va definir aquesta sor-tida com el «viatge de la fe», doncs feia molt pocs diesque els sacerdots diocesans havien seguit el mateixitinerari. Nosaltres també vam gaudir de la riquesadel patrimoni artístic d’aquests indrets. En concret dela catedral de Solsona, l’església de Sant Llorenç deMorunys, el santuari del Miracle i Guissona. Peròtambé vam gaudir d’una bona taula i de la immillora-ble companyia de tots els que vam tenir la sort decompartir una diada tan agradable.

LOURDES, PeregrinacionsEls passats 30 de juny i 1 de juliol, la parròquia del

Carme es va unir com cada any a la peregrinaciódiocesana a Lourdes. El darrer dia s’hi sumaren, amés, un centenar d’immigrants i un autocar del grupde catequesi, amb nens, pares i catequistes. Una novaperegrinació a Lourdes es va efectuar el 16 de set-embre per part d’uns 400 immigrants. Tots han sentitla crida de la Mare de Déu i la seva devoció els hadut, com a Bernadette, a acostar-se a la Gruta de lesaparicions i al Santuari. A beure de l’Aigua de la Vida!

GRÈCIA, seguint lespetjades de Sant Pau

El divendres 25 de juny, els locals de la parro-quia del Carme van acollir una trobada dels cin-quanta pelegrins, que del 16 al 24 d’abril varen se-guir a Grècia les petjades de sant Pau. Amb el gruphi anaren quatre mossens: Mn. Antoni Fontova, Mn.Josep Moré, Mn. Josep Martí i Mn. Joan Mora. Totsplegats van viatjar a Grècia, per retornar a les arrelsde l’evangelització d’Europa i seguir les petjades desant Pau. Al nord de Grècia els pelegrins visitarenles ciutats de Tessalònica, Filipos i Kàvala, on un mural recorda la visió on es veu un macedoni que, amb lesmans obertes, suplicava a Pau: «Passa a Macedònia i ajuda’ns». Era el crit d’Europa tot demanant el cristianis-me. Els pelegrins renovaren el baptisme a Filipos, a la vora del riu Gangites, on Pau administrà el baptisme aLídia, la primera cristiana d’Europa. A Atenes van visitar l’Areòpag, on sant Pau dirigí als atenencs el discurs al«Déu desconegut». Emotiva fou la visita a la cova de Patmos, on sant Joan escribí el Llibre de l’Apocalipsi, i a Efes,a la Casa de Maria. En aquesta ciutat, Pau romangué dos anys, prosseguint l’evangelització iniciada per l’ÀsiaMenor i Grècia. A Corint celebraren l’Eucaristia entre les ruïnes de la ciutat històrica i es llegiren els fragments dela carta als Corints: «Benaurats els peus de sant Pau, el missatger que anuncià el Crist i ens deixà la Pau.»

BALAGUER,Viacrucis de quaresmaUn any més el nostre arxiprestat ha volgut

iniciar la quaresma, temps benefactor pels nos-tre esperit, amb el viacrucis a Balaguer. Unatrobada concorrida i una bona acollida pel mos-sèn i les religioses del Santuari del Sant Crist.

GUADALUPE, ExtremaduraDel 8 al 10 de setembre

un grup de 110 persones dela parròquia del Carme hemfet una petita excursió de tresdies a Estremadura, tenintcom a fita principal Guadalu-pe, amb ocasió de l’any jubi-lar. El monestir de Guadalu-pe és un dels llocs méssignificatius de pietat Maria-na, i centre d’elevada cultu-ra i patrimoni de la humani-tat. Aquí es va originarl’expansió i conquesta evan-gelitzadora dels poblesd’Amèrica. A aquest Mones-tir hi va anar Colom, desprès del primer viatge, peragrair el descobriment del nou continent.

Ens vàrem trobar en plena festa, cosa que ha fetmés entranyable el viatge i més difícil d’oblidar.

El recorregut va ser el següent, El dia 8 ambl’AVE,ens dirigirem a Madrid i de Madrid a Toledo,capital monumental. Visita panoràmica de la ciutat,sense oblidar “el Entierro del Conde Orgaz “de laIglesia de Santo Tomé, i la Catedral on es va celebrarl’Eucaristia. Després de dinar, ens obrirem camí cap aGuadalupe y a Cañamero, llocs on es va pernoctar,visitant en la ruta la ciutat de Trujillo. A Guadalupe ensrecrearem amb un espectacle a la plaça del Monestirgaudint del final del dia d’Extremadura i de la festamajor de Guadalupe.

El dia 9, Guadalupe. Missa, celebrada per 13 sa-cerdots, la major part del quals eren franciscans, co-munitat encarregada del Santuari. Un moment emotiude la celebració va ser al final de la missa quan estornà a pujar la Mare de Déu al Cambril, tot cantantels goigs i aclamacions populars. Va ser una cerimò-nia molt emocionant. Per la tarda, visitàrem la ciutat deCáceres; El casc antic i monumental, la plaça extraor-dinària en magnitud, els temples en el seu interior. Totmol bonic de veure.

El dia 10, al mati, ruta a Madrid amb l’autocar.Torrijos era una parada esperada a l’ensems queens servia per a reposar i dinar. En aquesta poblaciócelebràrem l’Eucaristia en la Col·legiata, que manà

construir Teresa Enríquez,a qui s’anomena la “loca delSacramento”, per l’impulsque donà a la veneració delSagrament de l’Eucaristia.Tant a Torrijos com a Caña-mero y Guadalupe van ju-gar un paper molt importantels sacerdots rectors delspobles respectius que ensvan atendre molt bé i ensacompanyaven amb les se-ves explicacions.

La tarda, a Madrid. Visi-ta turística del centre. El Pa-lau d‘Orient, l’Almudena i la

plaça Reial amb la Puerta del Sol. A les 22’19 horespujàvem de nou a l’AVE per arribar a Lleida a les22’19. Fi de trajecte.

Tres dies ben aprofitats, una meravella que, ambla bona convivència, ens ha deixat un bon regustde boca.

Montse Ges

HEM ANAT A... 47

PROPERES EXCURSIONS48

Viatge a ITÀLIA - ROMA, 2008Amb relació amb el procés dels 169 màrtirs, sacerdots i laics del

Bisbat de Lleida, que es va cloure el 5 de novembre de 2006, s’haprogramat aquest pelegrinatge per Itàlia i especialment Roma, on esvisitaran el llocs que fan més referència al martiri dels primers màrtirscristians.

Dies: del 2 al 10 d’abril.Preu: 1.050 eurosRecorregut: Niça, Milà, Venècia, Pàdua, Pisa, Florència, Assís,

ROMA.A Roma, s’hi romandrà tres dies. La tornada a Barcelona es farà

en vaixell (durant la nit).

Peregrinatge a TARRAGONAEn el 1.750è aniversari del martiri dels Sants Fructuós, bisbe, i d’Auguri i Eulogi, diaques

El dia 31 de maig, dissabte, visitarem Tarragona amb ocasió de l’Any Jubilar que s’ha obert enaquesta ciutat, ancorat en les venerables pedres que serven les petjades dels seus sants màrtirs.

Posteriorment es publicarà el programa i altres detalls del viatge. Visitarem els llocs jubilars: la capellarenaixentista de Sant Fructuós de la Catedral; la capella de Sant Pau del S. XIII del claustre del Seminari;la presó on va poder estar Sant Fructuós i l’Amfiteatre; i el conjunt monumental de Centelles, amb mostresd’art paleocristià.

Peregrinació a LOURDESamb ocasió del 150è aniversari de les aparicions

Amb aquesta ocasió, el 8 de dessembre de 2007 s¡inici‘pa a Lourdes l’Any Jubilar. Es tracte d’un delsSantuaris més visitats del món, es calcula que són uns 6 milions els peregrinen que visiten anualmentLourdes. També el Papa té previst visitar el Santuari.

Nosaltres hi anirem els dies 5 i 6 de juliol, dissabte i diumenge.L’itinerari o «Camí del jubileu» segueix la presó, l’església parroquial, la «Grotte» i l’antic Hospici.

Viatge a TERUELDies 11,12, i 13 de setembre, 08Itinerari:Dia 11.- Lleida – Daroca- Albarracín – TeruelDia 12.- TeruelDia 13.- Teruel – Alcañiz – Caspe – Lleida.

Posteriorment sortiran les informacions més detallades sobre aquest viatge.Inscripcions i informacions, a la parròquia del Carme (973.23.71.62)

PÀGINA DE GRANS 49

Esperança

La meva petita esperançaés aquella que es lleva cada matí.

La meva petita esperançaés aquella que diu bon dia al pobre i

a l’orfe.

La meva petita esperançaés aquella que s’acotxa cada vespre

i es lleva cada matíi passa, en veritat, molt bones nits.

La meva petita esperançaés aquella que s’adorm cada vespre

al seu llit d’infantdesprés d’haver ben fet la seva

pregària,i cada matí es desperta i es lleva

i fa la seva pregària amb un esguardnou.

La meva petita esperançano és sinó aquesta petita promesa

de borróque s’anuncia al bell començ d’abril.

Doncs, bé, jo us dic, diu Déu,sense aquesta brotadade bell començ d’abril,

sense aquesta única petita brotadade l’esperança,

que evidentment tothom pot trencar,sense aquest tendre borró cotonós,

que el primer que vepot fer saltar amb l’ungla,

tota la meva creacióno seria sinó fusta morta.

Charles Péguy

La veritable felicitat

El flautistaHi havia una vegada una ciutat on tothom

vivia sol, ocupat només de les seves coses. Totses tancaven a casa i no sortien gairebé mai. Erauna ciutat buida i trista.

Però un dia, va arribar a la ciutat un flautista.Tocava una melodia alegre i divertida. La gentsortia sorpresa als balcons i finestres, perquèfeia molts anys que no sentien tocar cap música.

Poc a poc, tothom va anar sortint al carrer;seguien el flautista, que es passejava per tots elscarrers fent sonar la seva melodia.

De mica en mica, es va anar ajuntant unagentada considerable, que va començar a saltari ballar per tots els carrers. Reien i es divertiencom no ho havien fet mai.

Un home sord, que passava per allà, va veuretota aquella gent, agafats de la mà, donant voltesi saltant. Però com que ell no sentia la música, esva pensar que tota la ciutat s’havia tornat boja, ique de tots els ciutadans ell era l’únic que queda-va de sa.

Amb la Fe passa una cosa semblant. Als quino en tenen, potser els hi costa d’entendre per-què estem tan feliços els qui creiem, però si es-coltessin la música que hem sentit nosaltres, ellstambé n’estarien.

I tu? L’has sentit la melodia? No?Tranquil, segur que el flautista encara ha de

passar pel teu carrer.Adaptació d’un conte popular àrab.

La veritable felicitat

La Senyora MandraCada dia la Senyora Mandra m’acompanya a tots els llocs onvaig.A l’hora de llevar-me, em fa romandre en el llit; comença la feinade tot el dia i no em mouria d’una cadira. La mare em diu: nena,para la taula! Però jo agafo un conte i em poso a llegir.A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.Quants cops no faig les coses que hauria de fer?Quants cops dono excuses per no fer les coses?Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monotonia.Per què fer el que em doni la gana?Per què fer el mandra? No trobava el sentit a les coses.Perquè, sense adonar-me’n, la Senyora Mandra, m’havia fettancar les portes a la meva amiga: L’ALEGRIA.

Mercè Castaño

PÀGINA DE GRANS50

«La unióde corsobre unaautopistaenl’anhelatcamíde launitat»

Marxant defelicitat

Marxant defelicitat

És la història d’un home que estavatip de plorar.Mirà al voltant seu i va veure que lafelicitat la tenia al davant.Estirà la mà i la volia agafar.La felicitat era una flor. La va collir, iencara no la tenia a la mà que jas’havia esfullat.La felicitat era un raig de sol. Aixecàels ulls per escalfar-se la cara i totseguit un núvol el va apagar.La felicitat era una guitarra. La vaacaronar amb els dits. Les cordeses posaren a grinyolar.Quan al capvespre tornava a casa,el bon home seguia plorant.L’endemà va seguir buscant lafelicitat.A la vora del camí hi havia un nenque ploriquejava.Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i lahi donà.La fragància de la flor els perfumàambdós.Una pobre dona tremolava de fred,coberta amb els seus parracs.Ell la va portar fins al sol, i també ells’hi escalfà.Un grup de nois cantava.Ell els acompanyà amb la sevaguitarra.També ell es delectà amb aquellamelodia.En tornar a casa, de nit, el bonhome somreia de debò.

J. de Vietinghoff

HORARIS DE SETMANA SANTA 51

PARRÒQUIES DE LA UNITAT PASTORAL

Bona Pasqua!

Pòrtic ecumenic Setmana Santa: Dissabte a les 21:00 h. al Carme.Pòrtic poètic de Setmana Santa: Diumenge de Rams, a les 19:00 h. al Carme.

OFICIS Sant Pere Sant Joan Carme Franciscans RomanesosLITÚRGICS CatòlicsDiumenge Rams 11:30 (pl.) 11:30 (pl.) 12:30 12:00 11:30 (pl.)

Dilluns Sant Celebració comunitària de la penitència, al Carme, a les 19:00 de la tarda

Dimarts Sant Catedral: Celebració comunitària penitència 6:15 i missa Crismal, 19:00

Dijous Sant Missa 19:30 19:30 17:30 - 20:30 19:00 20:30

Hora Santa 21:00 23:00

Divendres Sant 18:00 18:30 17:30 18:00 17:30

Viacrucis 9:00 8:30 9:00

Dissabte Sant Pregària del silenci a St. Joan, 10 h.

Vetlla Pasqual 20:30 23:00 21:00 22:00

Representació de la Passió de LleidaDivendres Sant, Parròquia del Carme, a les 19:15 h.

Tindries la bondat dedir-me qui ets i quin és el teu nom?

«JO SÓC LA IMMACULADA CONCEPCIÓ»

Tindries la bondat dedir-me qui ets i quin és el teu nom?

«JO SÓC LA IMMACULADA CONCEPCIÓ»

Lourdes150è Aniversari de les AparicionsLourdes150è Aniversari de les Aparicions

Parròquies de Sant Joan, Sant Pere, Mare de Déu … comunitat...Parròquia de la Mare de Déu del...

Documents

Transcript of Parròquies de Sant Joan, Sant Pere, Mare de Déu … comunitat...Parròquia de la Mare de Déu del...