Parlem de Sarrià n 72

SARRIA 72 copia.qxp 21/6/10 10:04 Página 1

La nevada del 8 de març

uan llegiu aquesta revista, potser a punt d’agafar labossa o la motxilla per una excursió o una sortida a laplatja, pensareu que la nevada del vuit de març quedamolt enllà. Va ser una nevada excepcional que va tras-balsar la vida dels sarrianencs, com podreu observaren la selecció de fotos, dificultant la sortida dels nens

i nenes de l’escola, obligant a anul·lar els actes del dia de la dona tre-balladora previstos per aquella jornada i, sense llum en un i dos dies,en moltes llars no es var poder menjar calent ni escalfar-se. Quan tottorna a la normalitat, hom comprova la nostra dependència de l’elec-tricitat i com ens hem tornat vulnerables, pensant que tot estàdomesticat i sota control.Un dels actes que es va ajornar a causa de la nevada va ser la presen-tació del Pla Local de les Dones, que es torna a presentar el mes dejuny, per fer-lo més participatiu. Durant les jornades de la dona treba-lladora a la sala Patronat vàrem poder veure l’exposició “Dones,Memòria i Territori”, comissariada per la historiadora Olga Alonso i eldocumental amb les entrevistes a dones de Sarrià de Ter, testimonisd’un temps de dificultats, quan era rar que la dona treballés fora de lacasa familiar. Aquest document audiovisual és un document històricque s’ha de preservar i divulgar.En aquest número també ens fem ressò de l’any Vicens Vives, de laimportància de l’historiador gironí en la recerca i en la didàctica de lamatèria, així com en les seves aspiracions d’influir en la vida política.Jaume Vicens Vives ha estat moltes vegades citat, però poc llegit,costa trobar els seus llibres, per això és important la prevista reedicióde “Nosaltres els catalans” (obligat en la seva primera edició a serpublicat com “Notícia de Catalunya”), un assaig de la catalanitat.Dels llibres que han aparegut recentment sobre la seva persona iobra, destaquem l’Àlbum de Vicens Vives, que és el catàleg de l’ex-posició itinerant preparada per Josep M. Muñoz i també, el llibre deJaume Sobrequés i Mercè Morales “Jaume Vicens Vives i Girona”una selecció dels estudis i articles de Vicens sobre Girona.Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés varen coincidir amb elmetge sarrianenc Josep Garriga a la dispesa a Barcelona mentre estu-diaven, la qual cosa va significar anys d’amistat i relació. La revista sesuma doncs, amb aquest dossier d’història als actes de commemora-ció del centenari del naixement de l’historiador efemèride que coinci-deix amb el cinquantenari de la seva mort.

EDITORIAL

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante,Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, ÀngelGarcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, JosepM. Sansalvador, Josep Rodeja.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació deGironaHan col·laborat en aquest número: Esther Ferrero, DollyGrau, Olga Alonso, Lluís Aymerich, Assemblea suportNúria Pórtulas, Agustin Jaime, Alba Sala, AntonioFernández, Cristina Viella, Jordi Costa, Sergi Torrentà,Cristina Vicedo, Prese Serrano, CEIP Montserrat, NúriaSenén, Mònica Sala, Ampa EB Confetti, Ampa CEIPMontserrat, Grup Muntanya Sarrià, Emili Marco, GuillemMallolà.

Disseny i maquetació:

Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

Portada: Sarrià nevat. Foto d’Alba Sala

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMER-CIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup edi-tor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) ambel suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no esresponsabilitza necessàriament de les opinions signades.

TEMA Jornades de la dona treballadora

AJUNTAMENT. Contradiccions

ENTITATS Crònica de la setmana de la solidaritat

amb la Núria Pórtules

SARRIÀ NEVATOPINIÓ. El cul de sac del Govern Municipal

Visita al Parlament de Catalunya

ENTREVISTA Anna Verdaguer Dorca

DOSSIER D’HISTÒRIA. Any Jaume Vicens Vives

CULTURA Exposicions

Escola d’adults

Jorge Bucay

AFERS EXTERIORSACTUALITAT. La Rosa més riallera

QUADERN D’APUNTSESPAI ESCOLAR

Primera trobada comitè ambiental d’alumnes

El projecte del cos

Gresca i llegendes: de la diversió a la tradició

L’hort de l’escola

NATURA El Ter a debat

Cho Oyu 210, primer intent de 8.000 del GMS

SALUT Lumbàlgia

ESPORTS. Institut Balmes, nou patrocinador

de la Unió esportiva Sarrià

Handbol

NEWS

411

131519212227333638394042

43454749515355

575859

sumari

parlemDESARRIÀ

pDS_3

Q


DSp4_

TEMA DE PORTADA [Jornades de la dona treballadora

JORNADES DELA DONA

TREBALLADORA


Esther FerreroAgent de Desenvolupament Local

es dones formem partd'un mapa divers iplural. Cada una denosaltres tenim unprojecte vital que ens

és propi i que pren forma en funciódels nostres trets personals, elnostre entorn social i econòmic, i lanostra cultura de referència. Tal icom el tenen els homes en tantque persones, i no en funció dels

homes, en tant que gènere tradi-cionalment dominant. Generalitzarsota el paraigües “dones”, ens potconduir si no tenim cura, a unavisió reduccionista i encotillada delnostre gènere.

La lluita, malauradamentnecessària, per a la igualtat delnostre gènere ha esdevingut un lle-gat generacional, on els guanyslentament assolits per unes, hahagut de ser consolidat i conservatper les altres. No han estat guanyssenzills, ni trivials, estem parlantdel dret a la dignitat humana, eldret a decidir sobre la pròpia vida,el dret a expressar-se més enllà dela intimitat, entre molts d'altres. Encap cas ha estat, és, una lluita derenúncia a l'hormona que ens dife-rencia, ans al contrari, ha estat, és,una lluita contra la invisibilitatfemenina, un posar en valor el drethumà per damunt de l'hormona.

Però les dones, a més de seréssers únics, compartim uneseines comunes, siguem de lageneració que siguem, vinguem dela cultura que vinguem, i que ensconverteix en les grans mediado-res de la història.

Aquesta és segurament unalectura positivista del que totsovint s'ha interpretat com a “rols

de dona”, en un sentit no gaire afa-lagador: creativitat, capacitat d'es-colta, instint de supervivència,enginy, dots comunicatives, aten-ció i cura del que ens és propi,organització, entre moltes d'altres.Cada una d'aquestes aptituds icapacitats són les més valoradesen l'home, sobretot en un entornprofessional, en canvi en la donahan estat confoses, desdibuixades,fins i tot ridiculitzades i menyspre-ades.

Aquesta és, al meu entendre,la història compartida per lesdones d'aquí i d'allà, d'ara i d'a-bans.

PLA LOCAL DE LES DONES

2009-2011 A SARRIÀ DE TER

El compromís històric de les donescap a una societat millor, inclou elcompromís per al desenvolupa-ment femení per tal d'afavorir unasocietat igualitària i equilibrada.Aquest compromís, s'ha anatincorporant i estenent lentament ad'altres nivells de responsabilitatsocial i pública, com ara la Declara-ció dels Drets Humans al 1948 i laConferència Mundial sobre Dona,també al mateix any, passant per lacreació de l'Institut Català de lesDones, el Tractat d'Amsterdam, omés recentment l'aprovació de laLlei Orgànica 1/2004 de Mesuresde protecció integral contra la vio-lència de gènere.

Tots aquests moviments, trac-tats, pactes, lleis, són essencials iassenten unes bases imprescindi-bles per a seguir avançant. Tambéés cert, però, que els manca la pro-ximitat necessària per a ser perce-budes com a reals i útils en la vida

quotidiana de les dones.

És per això, que el compromísmunicipal en el desplegament deles seves polítiques d'igualtat, éssense cap mena de dubte, una deles eines més eficaces per a trans-formar i millorar l'equilibri i el res-pecte entre les dones i els homes.Aquesta premissa és la que vafonamentar el primer Pla Local deles Dones de Sarrià i, consegüent-ment, és la que guia i fonamentaaquest segon Pla Local.

El que diferencia el primer Pladel segon és que si bé en el primers'assentaven les bases de treballmunicipal seguint les directriusassenyalades pel Pla d'Acció i Des-envolupament de les Polítiques deDones de la Generalitat de Catalun-ya, donant cos, forma i nom aaccions que ja es portaven aterme. Alhora, es desplegaven pro-jectes d'atenció vinculats a lesnecessitats detectades, dotant atot el treball d'una estructura cohe-rent, amb mètode i organitzada.

En el segon es fa un pas mésenllà, radiografiant i identificant lespeculiaritats de les dones deSarrià, entenent que a més de laseva singularitat individual, tenenun context comú i compartit. I éstan important conèixer i atendreles necessitats individuals, comconèixer i entendre les debilitats iles fortaleses del context. Nomésdes d'aquest coneixement espoden establir polítiques d'igualtatreals, que responguin a l'avuisense obviar la previsió de futur.

Per a poder portar a termeaquesta radiografia, es va decidirfer-ho a través d'una empresa

DS_5p

L

TEMA [Jornades de la dona treballadora

DONES D'AQUÍ I D'ALLÀ,

DONES D'ARA I D'ABANS


DSp6_


externa, finançada amb la subvenció del'Institut Català de les Dones. La metodo-logia emprada contemplava una anàlisiquantitativa de dades estadístiques mit-jançant un mostreig de la població en rela-ció a la representativitat de les dones almunicipi.

Per un costat 120 enquestes a donesde Sarrià i per l'altre 17 entrevistes a dife-rents entitats i serveis del municipicorresponents a les àrees educatives,esportives, culturals, socials, comercials,de cooperació i veïnals.

Al mateix temps s'ha elaborat unaanàlisi sociodemogràfica de Sarrià de Tera partir de dades del padró municipal i defons oficials d'estadística.

L'estudi també ha contemplat una anàlisi qualita-tiva a partir de la metodologia DAFO (debilitats-ame-naces; fortaleses-oportunitats) amb l'objectiu de feruna prospecció de l'escenari en què ens movem, pertal d'avançar estratègicament cap al futur amb direc-trius clares del que cal fer i del que cal evitar.

Una breu pinzellada de les conclusions a què s'haarribat a partir d'aquest treball en funció de:

LES DADES DEL PADRÓ MUNICIPAL:

La meitat de la població de Sarrià de Ter són dones,doncs cal establir polítiques i treballar per aquestcol·lectiu que té un paper important en el dinamismedel municipi. Cal tenir en compte que la població creixany rere any i les accions han d'arribar a tots els grupsd'edat, des de dones joves fins a les dones mésgrans. La franja d'edat on hi ha un percentatge méselevat de dones és en el grup de població activa,doncs serà important tenir en compte que la majorpart de les dones són treballadores i estan en edatsreproductives. Per tant, caldrà incidir especialment en

polítiques d'integració al mercat de treball, conciliacióde la vida familiar i laboral i en la corresponsabilitatd'ambdós sexes. En el col·lectiu major de 65 anys,observem un percentatge de població femenina supe-rior a la masculina, degut que l'esperança de vida ésmés alta en les dones. S'ha de tenir especial atenciód'aquest col·lectiu pels criteris de risc i de dependèn-cia associats, com la soledat, l'aïllament social, la pre-carietat econòmica, especialment de les donesvídues, que se situen en un alt percentatge dins delllindar de pobresa.

LES ENQUESTES DE CARRER:

A partir de les enquestes efectuades a dones deSarrià de Ter s'ha detectat un alt percentatge (23% deles enquestades) de famílies monoparentals; per tant,aquest col·lectiu de dones poden necessitar especialatenció pel fet de ser dones treballadores o aturades iamb fills/es al seu càrrec; sobretot pel que fa a dificul-tats econòmiques.

La majoria de dones (75% de les enquestades)no formen part d'entitats de Sarrià de Ter. Sónpoques les dones que fan activitats al municipi, però

tampoc hi ha un interès real a fer-ne,més del 95% de les enquestades noté interès en fer activitats a Sarrià deTer.

Els serveis més usats per lesdones a Sarrià de Ter són l'Àrea Bàsi-ca de Salut, el Transport i el Mercat.Això evidencia la responsabilitat queté la dona alhora d'anar a comprar ifer-se càrrec de l'atenció familiar.

El que més valoren les dones deSarrià de Ter és la tranquil·litat itambé els serveis i la seguretat en elmunicipi. En contraposició hi trobemla facilitat per anar a comprar, moltpoc valorada. La manca d'un super-mercat, és la demanda principal deles dones de Sarrià de Ter.


DS_7p


LES ENTREVISTES A ENTITATS:

Tot i que en l'estudi al carrer es detectenpoques dones que participen en entitats ifan activitats, quan s'han avaluat diversesentitats i serveis de Sarrià de Ter s'ha vistque les dones tenen un paper molt rellevanten l'activitat generada al municipi. De fet,les dones que sí participen en entitats iassociacions ho fan de forma molt activa itenen un paper important dins l'associacio-nisme de Sarrià de Ter. En un 40% de lesentitats, les sòcies o usuàries són majorità-riament dones (en un 18% predominen elshomes i la resta ambdós sexes). Pel que faal repartiment de càrrecs, trobem que enmés de la meitat d'entitats dirigeixen lesdones i també tenen un paper més actiu enmoltes de les entitats. Tot això ens demos-tra que a Sarrià de Ter, la dona té un paperrellevant a les entitats, a les activitats delmunicipi i a la mobilització de la gent alhora de portara terme les diverses activitats: comercials, lúdiques,formatives.

En el cas de Sarrià de Ter, en general cal mésimplicació masculina (no només amb la responsabilitatfamiliar com s'ha esmentat anteriorment) sinó tambéen la organització i participació de les activitats dinsdel municipi.

Tot i que la Biblioteca no és un dels serveis mésutilitzats des de les entitats, s'ha dipositat una granil·lusió en la construcció de la biblioteca nova, que per-meti la realització de més cursos d'informàtica, tallersper a nens i nenes i xerrades per adults. A la bibliote-ca predominen els nens i nenes acompanyats de lesmares, doncs també s'hauria d'incentivar la participa-ció dels pares, augmentant així la responsabilitat mas-culina en els rols familiars.

En la majoria d'entitats hi ha una necessitat derecursos econòmics i d'infraestructures (en aquellscasos que encara no tenen un espai cedit per l'Ajunta-ment) per tal d'efectuar millores.

Totes les entitats tenen una bona comunicacióentre elles i l'ajuntament, però es pot potenciar un tre-ball en xarxa per tal que les seves activitats es donina conèixer a nivell de tot el municipi.

En resum, podem dir que la dona a Sarrià de Terés molt activa; ja que és el motor de moltes activitatsdel poble. Això sí, cal potenciar que molts més homess'involucrin i participin de forma igual. A part d'activi-tats específiques de dones també són necessàriesactivitats i tallers participatius per ambdós sexes. Lamajoria d'entitats enquestades pensen que les neces-sitats de la dona de Sarrià de Ter es treballen i escobreixen des de la Comissió de la Dona. Així doncs,

es proposa potenciar aquesta Comissióde la Dona i treballar des d'aquest nucli iconjuntament amb totes les entitats pertal d'arribar al màxim de dones i homespossibles.

El que és evident és que s'ha deseguir treballant per avançar, i seguirqüestionant-nos la responsabilitat de totsi cadascuna de les persones a títol indivi-dual, dels familiars i amics/gues, de lacomunitat, de les entitats, dels serveis ievidentment de l'ajuntament perquèaquests avenços responguin a les neces-sitats reals, i a la previsió de futur perquèrealment s'assoleixi l'objectiu d'unasocietat més justa i equilibrada per a totsi totes. ■

Quins són els serveis que més fan servir

Què valoren més les dones de viure a Sarrià



8_pDS

MDolly GrauRegidora de la Dona

quest any, el dia de la dona treballora, el8 de març, serà recordat durant moltsanys perquè va ser el dia de la grannevada, però les nostres Jornades

inclouen molts més actes...Comencem pel principi: aquest any se'ns va oferir la

possibilitat d'inaugurar les nostres jornades amb unaexposició molt important i entranyable per a totes nosal-tres, i que a més ens ha servit com a lema: Memòriesde Dona.

L'exposició “Dones: Memòria i Territori”, organit-zada pel Consorci de Benestar Social Gironès-Salt junta-ment amb la Universitat de Girona ha volgut donar lapossibilitat de treure a la llum i difondre la història d'unesvides de dones, sovint ignorades però que tanmateixhan estat rellevants pel teixit social dels nostres pobles.Un dels pobles escollits per fer aquest treball va serSarrià de Ter i unes quantes dones de Sarrià en varen serles protagonistes: Anna Verdaguer, Assumpció Grimal,Joanna Rosdevall, Dolors Xabé, Mercè LLausàs i LluïsaViella. Va ser el nostre acte d'inauguració: un acte moltsentit i emotiu per a tots i totes els participants i les

“protagonistes”. Des d'aquí el meu agraïment a toteselles.

El divendres vàrem inaugurar una exposició, percert molt treballada i interessant, de l'Escola Montserratsobre el tema del Joc: “Tot Jugant”. També hi va partici-par l'Ampa de l'Escola Confetti.

Vàrem continuar les nostres Jornades, el dissabte alvespre amb una obra de teatre al Coro de Sarrià titulada“Heroïnes quotidianes” que amb petits relats ens va ferreflexionar sobre el fet que moltes dones són autènti-ques heroïnes perquè lluiten en el dia a dia, en petitescoses, per poder continuar endavant.

Finalment el dia 8 ens tocava anar a sopar totes jun-tes, però va arribar la ja anomenada “gran nevada” i hovàrem haver de suspendre, però no ens volíem quedarsense el nostre acte final, ni deixar de trobar-nos perxerrar i passar una bona estona juntes i ho vàrem passaral dissabte següent, amb un dinar que va ser molt agra-dable; per cert, abans de dinar se'ns va fer una breuexposició del Nou Pla Local de la Dona.

Espero que hagin agradat a tothom que hi ha parti-cipat i us animo a continuar així. ■

JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA

ADolly Grau, regidora de la Dona, Olga Alonso, historiadora, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter i Esperança Per-

manyer, representant de l’Institut Català de les Dones, durant la presentació de l’exposició “Dones Memòria i Territori”.



pDS_9

Olga Alonso RouraHistoriadora Universitat de Girona

“La mujer que no posee habilidad para las laboresfemeninas, ni siente la atracción propia del sexo hacia

los deberes del hogar, está incompletamente dotada”.Maria del Pilar Morales

questes paraules, escrites el 1944, en unllibre editat per la Secció Femenina deFalange mostren clarament la visió que

es tingué de les dones durant bona part del passat segleXX. Malgrat això, moltes d’elles no varen voler acceptaraquesta percepció i lluitaren per trencar amb aquest este-reotip. Un clar exemple són les dones que composenaquest projecte, unes dones singulars que, juntamentamb d’altres, començaren un camí que encara avui dia lesnoves generacions anem seguint.

Al llarg dels anys, però, el paper de la dona ha anatcanviant i evolucionant molt, malgrat que avui dia encaraexisteixin moltes desigualtats. Històricament la dona abanda del seu rol de “mestressa de la llar” treballavaparal·lelament fora de casa, al camp, a les fàbriques, ser-vint, cosint, entre d’altres. No obstant això, el franquismeva voler accentuar aquesta figura “d’àngel de la llar”, per-dent així, part de la seva llibertat.

Silenciosa, treballadora, atenta, ordenada i polida,així ha estat vista durant molt de temps, sense ni tan solsaturar-se a pensar que ella també pensa, té il·lusions,somnis, projectes personals i professionals i que pot llui-tar, també, per uns ideals, els seus. Aquest endarreri-ment dels anys 40 i 50 del passat segle va fer que lesdones, novament, haguessin de tornar a lluitar per lesseves llibertats i caminar cap a l’emancipació.

Els homes en la nostra societat habitualment s’handesvinculat de les obligacions domèstiques deixantaquesta feixuga tasca per a la dona. Més aviat en eltemps i amb més facilitat que elles, han pogut treballarfora de casa i entrar a formar part dels cercles socials, cul-turals, intel·lectuals i polítics de la societat. Han pogutviatjar, veure món, mentre elles, embolcallades per lesrestriccions de la mateixa societat es limitaven a conèixeri comprendre el món que veien des del darrere de les cor-tinetes.

Aquest fet de circumscriure les dones a la vidadomèstica, en el seu paper de “mares”i “esposes” hafet que, en moltes ocasions, s’obviessin totes les sevesaltres cares i facetes tant o més importants. En els anysdurs de la guerra civil, i també als anys quaranta i cinquan-ta del segle passat, bona part de les dones eren al carrer,lluitant per tirar endavant la família, treballant fora i dins decasa, ajudant el marit, els fills, al barri o al poble, conver-

tint-se així en el motor de la família, de la societat i del seufragment d’història.

L'estudi sobre Dones, Memòria i Territori promogutdes del Consell Comarcal del Gironès i Salt la FundacióUniversitat de Girona Formació i Innovació i, encarregat algrup de recerca Història, Memòria i Identitats de la Uni-versitat de Girona, ha donat la possibilitat de conèixer,difondre i treure a la llum la història d’unes vides dedones, sovint ignorades, però que, tanmateix, han resul-tat importants en el teixit social dels seus respectiuspobles: Llagostera, Cassà de la Selva, Salt i Sarrià de Ter.Es tracta, però, d’un desconeixement relatiu, ja que dinsel mateix món de les dones de cada localitat les sevestrajectòries vitals eren ja ben conegudes. Així doncs, laintenció del projecte és fer arribar a tothom la història dela Dolors, de la Joana, de l’Assumpció,de la Lluïsa, del’Anna i de la Mercè, que són la representació serrianen-ca de totes aquelles dones que sempre han caminat unpas més endavant que la resta, en front de la tradicional“invisibilitat” i silenci aparent de les dones en la història.En definitiva, el que es pretén és reconèixer l’indubtableprotagonisme social que han desenvolupat al llarg delsanys les dones.

Des del primer moment que se’ns va proposar elprojecte en el grup de recerca, ens semblà molt interes-sant i necessari. Després d’un sondeig inicial entre lesdones escollides, vàrem poder constatar que aquells tretsque les fan singulars i rellevants són diversos en cadas-cun dels casos, donant-nos així una idea de la multiplicitatde camps en els quals les dones han intervingut al llargdels anys. Així, no parlem tan sols d’unes trajectòries per-sonals importants, sinó també de la seva clara implicaciópolítica, social, cultural i econòmica, com podem observara partir de les vides de les mateixes protagonistes:

La Mercè Llausàs, fou propietària d’una merceria alcarrer Major, al bell mig de Sarrià de Ter. El seu tractehumà, la seva generositat i alegria van mantenir viva labotiga fins el dia de la seva jubilació malgrat totes les difi-cultats que comportava regentar una botiga tota sola.

LES SEVES EMPREMTES

ARoger Torrent entrega un ram de flors a Dolors Xabé, protagonista

del documental sobre les dones de Sarrià de Ter. Fotos: Ràdio Sarrià.



10_pDS

La Dolors Xabé, enèrgica i emprenedora. Des de benjove s’implicà en la vida cultural i social del poble. Actual-ment encara participa a les tertúlies de la ràdio local,escriu, pinta i es familiaritza amb les noves tecnologies.Per què, per dies que passin la Dolors sempre ens sor-prendrà.

La Lluïsa Viella va viure al molí d’en Xuncla fins el diaque es va casar i marxà a viure a Campllong. La seva vidaés un clar exemple de les dificultats que existien anterior-ment a l’hora de portar una casa i la gran duresa quesuposava, davant la mancança d’aigua corrent i electrici-tat que hi havia a moltes llars catalanes. A tall d’anècdo-ta, una nostàlgica Lluïsa recorda aquells durs hiverns queencara havia d’anar a rentar la roba la riu.

L’Anna Verdaguer és coneguda a Sarrià de Ter per laseva etapa d’exili a França després de la Guerra CivilEspanyola i, on va néixer el seu primer fill. Passaren mésde set anys fins que no tornà a Sarrià on encara avui diaresideix.

La Joana Rosdevall i l’Assumpció Grimal comparti-ren i segueixen compartint molts moments de la sevavida. Van ser dependentes de la cooperativa de consumde la fàbrica Torras Hostench. Són conegudes pel seucaràcter emprenedor, la seva valentia i la seva voluntat detransmetre a tothom que les dones poden tenir un rolactiu en la societat. Són les dinamitzadors de l’associacióDones més que mai en la qual organitzen activitats diver-ses, des de fer ratafia a costura, passant per unes classesde gimnàs. La seva presència social no tan sols es limitaa aquest àmbit sinó que també participen en la políticalocal, donant suport a totes aquelles propostes per millo-rar el teixit social del poble.

Quan ens vàrem disposar a començar el projecte i

ens posàrem en contacte amb cada una d’elles la sevaimplicació va ser total i hem pogut treballar conjuntamentdes del primer moment, compartint la il·lusió.

La tasca d’investigació per tal d’obtenir un millorconeixement de les seves circumstàncies personals i, ala vegada, de les condicions socials que les envolten, esva fer a través d’una entrevista oral enregistrada acom-panyada de documents, fotografies, escrits, pintures ocartes, tant de les dones com del seu entorn immediat,del poble, de les activitats, celebracions o associacions ales quals hi estaven vinculades.

D’aquest treball de camp se’n han extret unes histò-ries de vida que han vist la llum a través d’una exposiciói un documental amb fragments de les entrevistes fetesa les seves protagonistes. El passat 4 de març s’inaugu-rà a Sarrià de Ter l’exposició i el documental “Dones,Memòria i Territori”, fruit de l’experiència viscuda percada una d’elles i les fotografies i material divers que ellesmateixes ens van facilitar.

Ha estat un treball fructífer, tant a nivell personalcom professional que ha permès assolir el nostre objec-tiu: fer parlar el silenci que ha pesat sobre aquesta esferafemenina que sovint ha quedat enclaustrada dins l’àmbitd’allò que anomenem “privat” i fer-la visible, tal com lipertoca.

El contacte amb cada una d’elles ha deixat unaempremta en nosaltres. La seva vitalitat, el seu caràcterenèrgic, les seves il·lusions, els seus records, els seuesperit lluitador, els seus ideals i conviccions, no ens handeixat indiferents.

Mercè, Dolors, Anna, Lluïsa, Joana i Assumpció,moltes gràcies pels instants que hem compartit i elsvalors que ens heu transmès. ■

Olga Lozano, Roger Torrent, Dolly Grau i Esperança Permanyer amb les dones protagonistes del documental i exposi-

ció: Mercè Llausàs, Dolors Xabé, Anna Verdaguer, LLuïsa Viella, Assumpció Grimal i Joana Rosdevall. Foto: Ràdio Sarrià


AJUNTAMENT [Contradiccions

pDS_11

Lluís Aymerich ViñalsPrimer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de TerPortaveu del grup municipal de CiU

uanta contradicció la que afecta a lanostra societat! Ningú se n'escapa.Sovint ens queixem d'haver de treba-llar o de no tenir feina; de no tenir proutemps per fruir o d'avorriment permassa temps; d'haver de pagar una

sanció per un infracció comesa o que se sanciona pocals infractors; d'haver de pagar massa impostos o deno haver-ne de pagar per manca d'ingressos; de lamala gestió de les nostres administracions, sensereconèixer la nostra incapacitat per assumir-ne res-ponsabilitats; però aquells que d'alguna manera ens hihem involucrat, també ens lamentem i alhora ens con-gratulem de la feixuga i plaent tasca comunal pública. Això és així i així és com ho hem d'enfrontar.

El que es tracta és de treballar a gust amb allòque t'has compromès i amb més o menys encertdediquis tota la teva capacitat a la tasca encomanada.Si hi ha hagut o no encert amb les decisions presesnomés ho dirà el temps, qualsevol altra opinió o crite-ri donat al mateix moment té una càrrega tan subjec-tiva, que no deixa de ser un parer personal o sectorial,no per això perfectament legítim i necessari. Veiemdoncs, unes quantes qüestions opinables i que perunes o altres administracions s'han fet o programat detal manera que a llarg termini podrem valorar correcta-ment el seu encert o desencert:

EDUCACIÓ

Segons l'ordre del Departament d'Educació de laGeneralitat de Catalunya que estableix el calendariescolar del curs 2010-2011, les classes s'iniciaran eldia 7 de setembre, amb les interrupcions entre el 23de desembre de 2010 i el 6 de gener de 2011 (pervacances de Nadal), entre el 28 de febrer i el 4 demarç o el 7 i l'11 de març (pendent de determinar peldirector territorial), entre el 18 i el 25 d'abril (pervacances de Setmana Santa) i acabarà definitivamentel curs el dia 22 de juny de 2011.

Aquesta, la del calendari, és una important modi-ficació en el nostre sistema educatiu, però per altrabanda hi ha altres qüestions que sortosament no hau-ran sofert modificació en el nostre Col·legi i aixídoncs, si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, per alproper curs tenim assegurat el transport escolar gra-tuït a l'Escola Montserrat.

No voldria pas anar més enllà respecte a altres

qüestions transcendentals -que n'hi ha- i que afecta-ran la nostra escola durant el proper curs, però que-dant-nos només amb aquestes, es poden fer diversesanàlisis carregades de contradiccions que només enformularé els anunciats, alguns d'ells en forma de pre-gunta retòrica:

· Estem contents de poder mantenir la gratuïtatdel transport escolar, però això és així amb lacondició de no incrementar el pressupost res-pecte al curs anterior, la qual cosa comportahaver de renunciar a la sisena hora, de per sitambé contradictòria. · Per què s'ha de fer una setmana de vacancesel febrer - març? A qui beneficia?· És aquesta la manera d'acostar-nos al sistemaeuropeu? Si aquest fos l'objectiu, no haurien deser altres els horaris a modificar, que no pasallargar el calendari escolar sense que aixòsuposi més dies de classe per als alumnes iobviant els horaris i necessitats laborals delspares?· S'ha fet pensant més en la indústria turísticaque no pas en la qualitat d'educació dels nos-tres nens i nenes?

NEVADES

Seguint el mateix fil conductor de les contradiccions,vet aquí l'eterna i tòpica contradicció de les nevades,tan divertides i desitjades i alhora tan molestes idevastadores. Tots els sarrianencs i sarrianenquesvàrem gaudir del bell paisatge nevat i de l'impactantcontacte amb la neu caiguda el dia 8 de març, peròtambé vàrem haver de patir alguna de les seves fatalsconseqüències: hores i dies sense llum, personesgrans i delicades sense calefacció, nens i nenes sensepoder anar a escola o havent-la d'abandonar, arbrescaiguts, camins tallats. ■

CONTRADICCIONS

QAparcament reservat als autobusos dalt de l’escola Montserrat.

Fotos: Lluís Aymerich


DSp12_

AJUNTAMENT [Contradiccions

També com a conseqüència de les nevades, xoquemamb una altra contradicció provocada per les adminis-tracions. En el Diari Oficial de la Generalitat del dia 13d'abril es publiquen les condicions, requisits i tràmitsa realitzar per accedir a subvencions per cobrir les des-peses d'arranjament de les finques forestals afecta-des, donant el termini de fins al dia 30 del mateix mes(totalment insuficient) per a formular-ne les sol·lici-tuds.

EMPADRONAMENT D'IMMIGRANTS

Els ajuntaments estan obligats a empadronar totesles persones que viuen al seu municipi, sigui amb"papers" o sense, la qual cosa ha portat a moltes con-trovèrsies, sobretot per part d'algun municipi catalàque ha intentat negar l'empadronament a les persones“sense papers” per pal·liar el problema de tenir moltshabitants sense feina i sense possibilitats de tenir-ne.No és també això una gran contradicció, quan segons

la normativa estatal, les persones “sense papers” hande ser retornades al seu país i en canvi els ajunta-ments tenen l'obligació d'empadronar-les?

El que hem de fer des dels ajuntaments és crearsocietats i comunitats cohesionades i equilibrades,denunciant les diverses polítiques erràtiques queestan portant a que, avui, molta gent vegi la immigra-ció com un problema, i alhora no tinguem recursos niper ajudar els nous catalans ni els catalans de sempre.

Sortosament podem dir que Sarrià de Ter no és elparadigma d'aquesta situació, però cal estar atents ales dificultats de la societat que ens envolta, motiu pelqual des de l'ajuntament s'han promogut plans d'ocu-pació que d'alguna manera han ajudat a la integració icol·locació de les persones del nostre municipi ambmés dificultat per incorporar-se al mercat de treball.

Des de l'ajuntament continuarem treballant perfer del nostre municipi un poble cohesionat, benestanti amb qualitat de vida. ■

La nevada del vuit de març va provocar força enrenou a la pujada de l’escola.


DS_13p

ENTITATS [Procés Núria Potulas

l diumenge 7 de febrer es va clausurar laSetmana de Solidaritat amb la Núria

Pórtulas, en motiu del tercer aniversaride la seva detenció. Durant tota la set-mana van tenir lloc accions descentralit-zades, com la Dinàmika karcerària a Kan

Kolmo dimecres a la tarda, o la projecció “Presos de lademocràcia” i posterior concert a Can Rusk el divendresal vespre. També se'n van desenvolupar a altres indretsde fora de Girona.

Dissabte es va celebrar un dinar solidari als Jar-dins de la Infància de Girona, on es va comptar amb l'as-sistència de més d'un centenar de persones. Haventdinat va tenir lloc una representació teatral molt emo-tiva.

Seguidament l'activista social Gabriela Serra va

conduir la taula rodona, on es va parlar sobre la repres-sió en diferents àmbits de lluita, posant de manifestcom aquesta afecta a tothom.

- La presidenta de la Federació d'Associacions deVeïns de Barcelona (Eva Fernández) va parlar de larepressió en l'àmbit veïnal i com els ha afectat l'orde-nança del civisme creada per l'Ajuntament de Barcelo-na. Va alertar sobre l'ús actual que es fa del “pànicmoral”, el que a partir d'un discurs negatiu de diversoscol·lectius, se'ls criminalitza i se'ls invisibilitza.

- Un representant del Col·lectiu Antirepressiu del'esquerra independentista Alerta Solidària (Martí Majo-ral) va parlar sobre la repressió que pateixen els movi-ments socials, i va enumerar estratègies com els encer-claments de manifestacions o el paper dels mitjans decomunicació, així com també va alertar de l'ús de les

Assemblea de Suport a la Núria Pórtulaswww.elsud.org/nuria

CRÒNICA DE LA SETMANA DE LA

SOLIDARITAT AMB LA NÚRIA PÓRTULAS

E


ENTITATS [Procés Núria Potulas

14_pDS

noves tecnologies com a eina de control. També va ferincís en la importància de reivindicar-nos com a lluitesconcretes, socials i polítiques, per evidenciar la repres-sió de la que aquests moviments són objecte.

- De parlar de la repressió en l'àmbit laboral se'n vaencarregar un representant dels Conductors d'Autobu-sos de Transports Metropolitans de Barcelona (JosepGarganté), que va fer un repàs de les diferents vies,emparades per les pròpies normatives laborals, quetenen les empreses per fer callar les veus discordantsen aquest àmbit, animant a mobilitzar-se contra aques-tes situacions.

- Una membre de l'Associació Papers i Drets per aTothom (Norma Falconi) va parlar sobre la repressió afe-gida que pateixen el conjunt de les persones immigra-des per aquest fet, i especialment les dones. Va apun-tar que l'Estat construeix enemics potencials als quecriminalitzar, posant com a exemple les persones immi-grades. I va incidir en que s'han de buscar els puntsconjunts de lluita entre tothom qui es mobilitza per ferun front comú, ja que les lluites per separat es debili-ten.

- I finalment, per parlar sobre l'àmbit de defensadel territori dos representants de la Plataforma Popularcontra el Pla Caufec van comentar les seves estratè-gies per afrontar la repressió que pateixen. Van donarimportància en el fet d'intentar portar sempre el propiritme de la lluita, i que aquest ritme no el marqui ni larepressió, ni la premsa. Van aportar el seu testimoni enl'estratègia de desobediència no violenta, i van fer incísen que per l'activisme, és important obrir-se per acon-seguir una diversitat que se sumi i participi a la lluita.

Seguidament van intervenir les persones de la filazero, on eren representats diferents casos actuals derepressió: el cas de l'Amadeu Caselles, els represaliatsdel 4F, el conegut cas de l'Escamot Dixan de comar-ques gironines, i també el cas de l'Alfonso, del cascubotan, a qui recentment s'ha sabut que se li ha des-estimat el recurs i per tant haurà d'ingressar a presó enels propers dies. Va tancar el torn d'intervencions l'ad-

vocat Benet Salellas, posant l'accent en que més enllàde la repressió, no s'han d'oblidar les diferents lluitesque es duen a terme.

Diumenge al matí va tenir lloc la pintada de dos

murals al Pont del Dimoni i al passeig d'Olot de Girona.Al del Pont del Dimoni s'hi reivindica la llibertat de lespersones preses, acompanyant-ho amb la frase “sicreus que ets lliure, és que no has volat prou alt pertocar les reixes”; i al del passeig d'Olot s'hi reprodueixel lema “l'únic terrorista, l'estat capitalista”, i també“les nostres idees, els vostres malsons”.

La tarda del diumenge, la setmana es va clausuraramb la manifestació, amb molta presència policial,que va transcórrer pacíficament i sense incidents pelcentre de la ciutat, durant la qual es van penjar diver-ses pancartes de solidaritat amb altres casos com el del'Amadeu Casellas o el de l'Alfonso del cas del cubotan,i en contra de la repressió patida; així com es van cridarconsignes en contra dels Mossos d'Esquadra, d'ICV, ireclamant la llibertat real de la Núria. La manifestació vaacabar amb un breu repàs d'aquests tres anys, fentpalès que el procés de la Núria és un procés polític, onno s'hi jutgen ni fets ni accions, sinó maneres de pen-sar, de fer i de viure; i on es va recordar que actualments'està pendent de la resolució del recurs que es va pre-sentar al Tribunal Suprem davant la sentència condem-natòria dictada per l'Audiència Nacional a l'estiu de2009.

Des de l'Assemblea de Suport a la Núria Pórtulases va tornar a reivindicar doncs l'absolució de la Núria, il'assumpció de responsabilitats, així com la fi de la cri-minalització dels moviments socials i en concret de lasolidaritat amb les persones preses, la fi de la incomuni-cació que suposen el FIES i les presons, l'abolició de laLlei Antiterrorista i de l'Audiència Nacional, i la fi de laimpunitat de la que gaudeixen els poders polític, policiali judicial. ■

Dinar solidari

Representació teatral


DS_15p


Àlbum de fotos. Nevada del 8 de març a Sarrià de Ter. Autors:Agustín Jaime, Alba Sala, Antonio Fernández i Cristina Viella


DS_19p

OPINIÓ [PSC

Per Roger Casero Gumbau. Regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter

ul de sac” és una expressió que s'utilit-za, en el sentit més literal del terme, perreferir-se als carrers, carrerons, carrete-res o vies sense sortida, o si més nosense més sortida que la de la pròpia

entrada.Però “cul de sac” és una expressió que també s'uti-

litza en un sentit metafòric, ens hi referim quan ens tro-bem en una situació o circumstància sense sortida, sensealternatives, o si més no sense més alternativa que la dedesfer el propi camí.

Tan en la seva literalitat com en la seva expressiómetafòrica a Sarrià de Ter tenim i ens trobem en un cul desac.

EL CUL DE SAC DEL CARRER FRANCESC CAMBÓ

De carrers “cul de sac” a Sarrià de Ter en tenim mésd'un, però aquests darrers mesos n'hem tingut un denou, el del carrer Francesc Cambó, a la zona del PavellóMunicipal. Fins a la construcció de la nova rotonda de la

Via Augusta, a l'alçada dels carrers Firal i Lloses, el carrerFrancesc Cambó era un carrer amb entrada i sortida i dedoble sentit, carrer que donava una gran mobilitat a l'en-torn del Pavelló Municipal, juntament amb el seu paral·lel,el carrer Joan i Francesc Torras Hostench i el tram delcarrer Firal que hi ha davant la Plaça dels Gegants.

Però amb la construcció de la nova rotonda, del totnecessària, val a dir, el carrer Francesc Cambó es va con-vertir, per gentilesa del govern municipal, en un cul desac, barrant-ne l'accés i la sortida al carrer Firal, contri-buint d'aquesta manera a l'empitjorament de la mobilitatal voltant del Pavelló Municipal. El què veïns i veïnes iusuaris del Pavelló Municipal hem notat és que ambaquest cul de sac no és possible voltar-lo, com s'havia fetsempre.

Des del grup municipal del PSC vam advertir algovern d'aquest risc i vam demanar, abans i durant laconstrucció de la rotonda, que el carrer Francesc Cambóno es convertís en un cul de sac, tal i com preveia elgovern en el projecte que va aprovar.

EL CUL DE SAC DEL GOVERN MUNICIPAL

CAccés provisional al carrer Francesc Cambó des de la Via Augusta. Foto: Roger Casero


DSp20_

OPINIÓ [PSC

Aquest cul de sac és obra del govern municipal, quimalgrat els nostres advertiments va tancar l'accés i sorti-da del carrer Francesc Cambó pel carrer Firal. La rotondaera i és necessària, i sense cap mena de dubte ha millo-rat la seguretat, i això era el prioritari, d'un dels punts mésconflictius de la xarxa viària del nostre poble. Però l'errordel govern municipal va ser executar les obres de larotonda sense resoldre tots els punts crítics que planteja-va, i aquest cul de sac n'era un.

El govern municipal ha creat un problema on no n'hihavia cap. Es diu que la política, que els polítics, han deresoldre els problemes de la gent, de la ciutadania, peròen aquest cas la política, l'acció del govern municipal, hancreat, ens han creat un problema. I el problema és doble:el propi cul de sac i la solució que cal cercar, ara, per resol-dre'l. Cal recordar que la rotonda es va finançar a travésdel Fons Estatal d'Inversió Local de l'Estat, i que elsdiners que s'hi havia de destinar ja s'han gastat, tambéper “pagar” aquest cul de sac. La solució, doncs, caldràpagar-la a part, i la nostra preocupació és si, aquest pro-blema que ha creat el govern municipal, l'haurem depagar entre tots els sarrianencs i sarrianenques.

DEL “CUL DE SAC” AL “NYAP” DEL GOVERN

MUNICIPAL

Sembla haver trobat, el govern municipal, una solució, diuque provisional, al cul de sac que, per gentilesa seva, téel carrer Francesc Cambó. Aquesta solució provisional és,a ulls nostres, un “nyap”, una cosa, segons defineix eldiccionari, una cosa mal feta, no gens reeixida, un “brun-yol”!. La seva solució provisional passa per “legalitzar” lainfracció que molts vehicles, inclosos camions de grantonatge, feien per escapolir-se del cul de sac: passar delcarrer Francesc Cambó a la Via Augusta (i viceversa)pujant per la vorera i travessant el voral. Vista la infraccióel govern municipal l'ha “legalitzat” marcant el pas, indi-cant el camí, amb unes pedres. A més aquest “accés”s'ha situat on el govern havia dit que faria una zona d'a-parcament, que per cert tampoc hem vist que s'hagi fet...No és aquesta la solució!

La solució no passa només per donar una via de sor-tida i/o entrada al carrer Francesc Cambó, sinó que tambépassa per resoldre i recuperar la mobilitat al voltant delPavelló Municipal. Des del PSC de Sarrià de Ter hem plan-tejat que el obrir de nou el carrer Francesc Cambó inte-grant-lo a la sortida de la rotonda a l'alçada de la plaça delsGegants. El seu cul de sac els ha portat en una mena decarreró sense sortida, o de moment amb una sortida pro-visional.

Aquest cul de sac té un cost econòmic que tambécal valorar. D'entrada convé recordar que el cost de larotonda era de més de 400.000 € i resulta que pel governno van ser suficients per resoldre positivament la rotonda.La solució provisional, per barata que pugui ser, d'entradala paguem entre tots, i per la solució definitiva el governno només no sap massa com resoldre-la, sinó que notenim clar que tampoc tingui, ara per ara, els diners perfer-ho.

La ciutadania exigeix als polítics no només unacorrecte gestió econòmica, dins els marges de la llei, sinóque també una gestió econòmica eficaç i eficient, i aquestno és el cas de la rotonda i el cul de sac que han creat.

EL CUL DE SAC, METÀFORA DEL GOVERN MUNICIPAL

El cul de sac del carrer Francesc Cambó esdevé, al capda-vall, en una metàfora del propi govern municipal. On ensporta aquest govern? Els errors en l'elaboració del pressu-post (van oblidar-se del Centre Cívic la Cooperativa, dotatamb més de 80.000 €) o la cessió d'equipament munici-pal pel Centre de Visitants, prioritzant la necessitat i inte-ressos del Consell Comarcal per davant els de Sarrià deTer marquen una direcció que dubtem que sigui la queesperen els veïns i veïnes del govern municipal, de qui téla màxima responsabilitat de gestionar allò comú i dedefensar i vetllar, per damunt d'altres interessos, pelsinteressos i necessitats de Sarrià de Ter...

Des del PSC de Sarrià de Ter seguirem mantenint elnostre esperit crític i caràcter constructiu en l'exigènciad'una bona gestió i polítiques del govern, en la defensadels interessos de Sarrià de Ter. ■

florsEmília Cristina

A Sarrià des de 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447


DS_21p

OPINIÓ [CiU

Per Jordi Costa i Serra (Delegat local de CDC)

ecentment tinguérem l'oportunitat d'as-sistir a una sessió plenària del Parlamentde Catalunya; val a dir que amb anteriori-tat ja havíem visitat l'edifici, però en unajornada sense activitat parlamentària, la

qual cosa ens permeté major llibertat de moviment perpoder admirar aquest palau que primer fou un arsenal ique després es va adaptar a palau reial per a ser seu delsreis en les seves visites a la ciutat comtal, funció que nova acomplir mai.

L'edifici, que fou donat a l'Ajuntament de Barcelo-na com a part de la ciutadella, va tenir també al llarg dela seva història la funció de museu d'art fins que el 1932l'Ajuntament de Barcelona va cedir el palau com a seudel Parlament. Amb la derrota de la Segona RepúblicaEspanyola l'edifici va recobrar l'ús de caserna però a par-tir de 1945 recuperava la funció de museu; és ja a partirde 1980 que l'Ajuntament de Barcelona va cedir parcial-ment el palau pel restabliment de Parlament de Catalun-ya i en el 2004 es restitueix totalment l'edifici.

Quant a aquesta visita, una vegada entràrem per laporta lateral i superat el control d'accés, ja enfilàreml'escala noble per accedir a la primera planta i localitzarl'oficina parlamentària de CiU; aquesta es troba ubicadaen una ala de l'edifici i la benvinguda va ser per part deCarles Puigdemont, diputat i cap de llista del nostre grupa l'Ajuntament de Girona; el company ens va ensenyarels diferents despatxos que tenen els parlamentaris i laresta de serveis que poden gaudir en aquesta petitagàl.lia que representa l'espai concedit al grup conver-gent; per aquests moments ja es van incorporant totsels membres del grup per reprendre la sessió a les qua-tre de la tarda; es barregen felicitacions per les interven-cions del matí amb els ànims pels que han d'intervenira la tarda (la sessió havia començat a les 9 del matí inosaltres hi érem per observar la segona part, a latarda).

Rebem la salutació de l'Oriol Pujol, que serà el por-taveu del grup en el control del govern, i ens dedica deuminuts per parlar de Sarrià; ja es comença a notar uncert nerviosisme en els passadissos perquè el ritmedels presents i dels que van arribant augmenta deforma notable; ben acompanyats per en Carles anemcap a la tribuna de convidats i ens trobem en el saló delspassos perduts amb l'Artur Mas que es dirigia primer al'oficina parlamentària, després de la presentació i canvid'impressions es produeix una anècdota curiosa; elmateix Artur fa aturar un fotògraf perquè ens faci la fotoamb la nostra màquina; en un obrir i tancar d'ulls, enstrobem com a objectius d'altres fotògrafs i càmeres detelevisió (si parléssim de l'acudit podríem dir que els

reporters es preguntaven qui eren els que estaven ambels de Sarrià).

Un cop ja asseguts a la sala de plens, comença pun-tualment les consultes al President de Catalunya pelgrup de Ciutadans i aniran preguntant tots fins arribar aCiU (de menor a major grup parlamentari de la cambra).En aquest període, la sala presenta un ple quasi absolutdels 135 escons que hi ha; a part d'aquesta agradableassistència també és d'agrair el respecte amb què trans-corre aquesta funció de control per part dels diputats iprenc consciència d'aquest oasi català que es respira a lasala.

Després d'aquesta part del ple, arriben lesinterpel·lacions al Govern; en aquestes el diputat ja pujaa la tribuna i cal fer una espera perquè ara sí que hi hauna desbandada general de parlamentaris (queden a lasala els tres consellers interpel·lats i una dotzena dediputats sumant tots els partits). La segona interpel·lacióés sobre la legislació estatal relativa als ports d'interèsgeneral i és defensada pel nostre company Josep Rulldavant el conseller de política territorial i obres públiques;en aquesta defensa, tant el diputat de CiU com el conse-ller ens obsequien amb un debat viu de presentacions,rèpliques i contrarèplica.

En aquest període d'interpel·lacions, i tot esperantel moment de votar en les mocions, els passadissos delParlament tenen un anar i venir de diputats, periodistes,assessors, visitants que comporten petites rotllanes iconverses força animades.

Rebem la visita dels diputats Eudald Casadesús,Elena Ribera i altra vegada d'en Carles Puigdemont percomentar el desenvolupament de la sessió i les impres-sions viscudes; els comentem que ens ha agradat molthaver estat en aquest plenari però les obligacions són lesque marquen els horaris i els nostres deures de càrrecselectes de Sarrià ens obliga a marxar abans d'acabar lasessió perquè a les vuit del vespre hi ha una reunió ambveïns al poble. ■

VISITA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

RJordi Costa, Artur Mas, Lluïsa Martínez, Lluís Aymerich i

Carles Puigdemont, al Parlament de Catalunya.


22_pDS

Assumpció Vilaavilasimon.blogspot.com

'Anna em rep a casa seva, a Sarrià deDalt, en la mateixa casa del grup PaulíTorras on ha viscut des que es va cons-truir el 1952. És una dona afable que nide bon tros aparenta els seus bons 98

anys. L'Anna, coneguda per tothom com l'Anita Mera,va néixer el 21 de febrer de 1912 al barri vell de Girona,al número 5 de la travessia Auriga, i el seu nom completés Anna Verdaguer Dorca. El cognom Mera li ve pel seumarit, en Paco Mera, però al llarg de la seva atzarosavida, a la clandestinitat, n'ha tingutd'altres de noms, el que recordaés el de Àngeles Blanco, el mateixde la farmacèutica del Pla de l'Hor-ta.

A la seva família eren vuit decolla: el seu pare, Narcís VerdaguerPlanas; la seva mare, Dolors DorcaPalol; tres germans, en Josep, enManel, en Gregori, i dues germa-nes, la Maria i la Loreto. Va estu-diar a les monges de la Mercè, lesBeates, a cosir i doctrina, pocacosa més, em diu. A llegir i aescriure n'hi ensenyà la Sra. Jun-quera, amb qui anava a estudi unahora al dia.

Als 13 anys entrà a treballar a la fàbrica Grober. Pocmés tard, quan en tenia 17, va morir el seu pare. Sem-pre va treballar en el ram del tèxtil, fins l'any 1939, quanes va exiliar. Primer a la Grober, a la fàbrica del carrerNou, més tard, quan una seva cosina va posar una boti-ga de llanes al carrer de l'Argenteria, va deixar la fàbricaper anar a fer jerseis. El negoci va anar de mal borràs,ja que va perdre diners amb les bosses de pell, resclo-sides per la humitat de Girona i la proximitat del riuOnyar. Va tornar a treballar a la fàbrica, ara a can Don

ANITA VERDAGUER DORCA

L

Anna Verdaguer, asseguda, amb altres refugiats gironins en una casa prop de Perpinyà, l’any 1940. En cadira derodes, l’editor Josep M.Dalmau, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Girona. Fotos cedides per Anna Verdaguer.

Anna Verdaguer, al jardí de casa seva a

Sarrià de Dalt. Foto: A.Vila


ENTREVISTA [Anna Verdaguer

pDS_23

Vicente, un italià amb el taller a la Punxa, on nomésfeien articles de goma: cintes, lligacames, faixes...

Quan el seu xicot, en Ramon, fill de l'Hotel Comerçde Girona, va marxar voluntari al front, l'Anna entrà alSocors Roig, on també ajudava fent jerseis que envia-ven als soldats i s'afilià al Partit Socialista (PSUC), quetenia la seu a can Vinyals, una casa confiscada a la famí-lia Vinyals de Flaçà situada a la plaça Bell-lloc.

El seu xicot va tornar malalt del front, amb tubercu-losi. A finals del gener del 1939, el partit va obligar AnnaVerdaguer a pujar a un autobús amb d'altres exiliats pro-vinents de Madrid per anar a França. Amb 27 anys vahaver de començar de nou. Quan li pregunto per què vamarxar, si havia tingut molta vinculació amb els fets dela rereguarda, diu que només havia repartit propaganda.Per això es va haver d'exiliar.

L'autobús d'exiliats els deixà a Perpinyà i d'allà elsembarcaren en tren fins a la frontera belga, a Ras Pas deCalais, un viatge que durà 25 hores. El grup es va disper-sar i ella va decidir tornar enrere, travessant tot Françafins al camp de concentració d'Argelès, amb la intencióde trobar-se amb el seu germà Manel, que havia traves-sat la frontera amb els soldats de la retirada. Els dos ger-mans havien de contactar amb els seus parents a Bon-pas de Perpinyà, prop de Barcarès. Amb l'ajut dels fami-liars varen trobar feina a les veremes, al camp, ella acosir a les cases i s'instal·laren a Sant Llorenç de laSalanque.

Tampoc va ser fàcil la seva vida a França. El seugermà Gregori creuà la frontera per anar a veure'ls l'any

Enfilada dalt d’una escala, recollint cireres al Roselló.

Plantant enciams, amb els seus parents de Bon Pas

A França, amb el seu germà Manel, també exiliat.


ENTITATS [Gegants a la tardor

24_pDS

1940 i els alemanys el feren presoner. Va morir alcamp de concentració de Güsen, a Mauthausen, el 26de novembre de 1941. 1

A la resistència francesa adoptà el nom d'Ánge-les Blanco. L'any 1943, el partit la posa d'acompan-yant al que haurà de ser el seu home, en Paco MeraBermejo, i el 1945 neix el seu primer fill, en CarlosMera, a Perpinyà, que enregistren amb el nom de Car-los Sánchez, ja que el nom clandestí de Paco Mera aFrança era de Julio Sánchez.

Paco Mera havia nascut a La Haba de la Serena,Badajoz, l'any 1920 i durant la Guerra Civil va pertàn-yer a la 43a divisió de l'Exèrcit de l'Est, comandadaper Antonio Beltrán. Aquesta divisió es va fer famosaper haver quedat encerclats a Bielsa, al Pirineu d'Os-ca, del 14 d'abril al 15 de juny de 1938, resistint l'atacdels nacionals. En una hàbil estratagema, al congostde Las Devotas, els homes de la 43ª varen parar unatrampa als nacionals, provocant una matança. Aquestepisodi fou àmpliament publicitat com un èxit de l'e-xèrcit republicà i de la 43a divisió se n' editarensegells.

Després passaren a França pel Puerto Viejo. Elsfrancesos preguntaven als espanyols si volien entrar albàndol nacional o tornar al republicà, Franco o Negrín?Uns 6.889 homes varen tornar a Espanya per Port-Bouel juliol de 1938. A Figueres i a Girona els varen rebrecom herois i es varen reorganitzar per formar part del'exèrcit de l'Ebre, aquest cop integrats en el Vè CE(Cos de l'Exèrcit) de Líster. A la batalla de l'Ebre, a laserra de Cavalls i Pàndols, la majoria hi va perdre lavida. En la retirada varen passar per Tarragona, Barce-lona, Girona i la frontera, altra vegada per Port-Bou.

Paco Mera, a la dreta, al penal de Cuéllar, on feia d’infermer, cap a 1950.

Anna Verdaguer i Paco Mera, en un dels dinars de l’empresa Torras Hostench.

Paco Mera amb mossèn Vicenç Fiol.


1 “Els catalans als camps nazis”. Montserrat Roig. Pàg. 417. Gregori Verdaguer Dorca nascut el 25.01.20, va serentrat presoner i enviat a Mauthausen el 24.04.41. El número de presoner era el 3.633. El més d’octubre ésenviat a Güsen (20.10.41) amb el número de presoner 13.551. Va morir a Güsen el 26.11.41.


Paco Mera també va participar en l'intent frustat dela UNE (Unión Nacional Española) d'entrar per la Valld'Aran. La UNE era una mena de front popular creat pelPartit Comunista per lluitar contra el nazisme i desprésalliberar Espanya. “La invasió pretenia instal·lar a la Valld'Aran un cap de pont que albergués el nou govern pro-visional de la República presidit per Juan Negrín, per talde poder participar amb més sobirania que un governexiliat en les negociacions i pactes que es farien arrand'un proper acabament de la II Guerra Mundial”. 2 L'o-peració Reconquista de España es va dur a terme l'oc-tubre de 1944. El govern franquista va contraatacar algrup de maquis i el 24 d'octubre la UNE va desistir deprendre Viella.

Paco Mera hi va prendre part com a membre delXIV cos de GE (Guerrilleros Españoles), grup de maquisa la resistència que feien actuacions de guerrilla al sudde França, convertits en AdGRE (Agrupacion de Guerri-lleros Españoles) des del 1944. En l'operació Recon-questa d'Espanya, era l'ajudant de Joan Blázquez Arro-yo, comissari general de l'Estat Major a Tolosa de Llen-guadoc.

L'any 1945, el Partit Comunista envià Paco Mera aMadrid, amb tanta mala sort, que el varen denunciar perhaver demanat en un bar una clara en francès, un demipanaché. Fou empresonat i el tancaren a la presó d'Al-calá de Henares i després a Cuéllar (Segovia).

L'any següent, amb un nen de 14 mesos, l' Annatornà a Espanya i s'arribà fins a Còrdova on hi havia laseva sogra i dos cunyats que cuidarien del nen. Ella se'n

va anar viure a Cuéllar, prop de la presó, on entrà a ser-vir en una casa. En Paco també treballava d'ajudant d'unmetge, i per cada dia de feina n'hi descomptaven tresde pena, però tot i això va arribar a complir cinc anys depresó.

Per l'Anna aquella vida era un desgavell, així que vademanar casar-se per l'església i regularitzar la sevasituació familiar i va aconseguir que traslladessin al seuhome a la presó de Girona. Es varen casar a la capellade la presó del veïnat de Salt, el 1948 i, d'aquesta mane-ra, va poder reunir tota la família, amb el seu fill, la sevamare i una germana a Girona, a la mateixa casa quehavia deixat de soltera. Va trobar feina al restaurant del'Estació, els propietaris del qual també ho eren del barNúria, on guanyava una pesseta per hora per endreçar lacuina i tenir cura de la roba del menjador.

Després que Paco sortís de la presó, el 1950, vanéixer l'altre fill, en Josep Ma. Paco Mera, al conèixer alSr. Xuclà, va entrar a treballar a la secció de les lleixiva-dores de Torras Hostench. Primer anava a la fàbrica apeu des de Girona, i després ja es varen instal·lar aSarrià de Ter, al pis de sobre el dispensari del carrerJosep Flores (abans Avenida de la Victoria). Quan escomençaren a construir les cases del grup Paulí Torras,opten a una, la mateixa on han viscut des d'aleshores.

En Paco Mera va aprendre a parlar en català i vacontactar amb els membres de la HOAC, la HermandadObrera de Acción Católica, de la qual depenien les JOC,Joventuts Obreres Catòliques. 3 Alguns dels seus anticscompanys comunistes i de CCOO no varen entendre

pDS_253 Els maquis. Josep Clara i Resplandis. Pàg 73.

2 Maquis a Catalunya. Ferran Sánchez Agustí. Pàg. 150

Anna amb Paco i els seus dos fills, Carles i Josep Ma.


DSp26_


aquest apropament al clergat, però en Paco va ser fidelal seu compromís a la lluita obrera, des de l'escletxa queli permetia una part més progressista de l'església. Vafer amistat amb el bisbe Jubany, també amb mossènIsidre Molar de Sarrià de Dalt i amb mossèn Iglesiasdels Germans Sàbat. Al poble, era el president de LaAmistad, la cooperativa de consum de l'empresa TorrasHostench.

L'any 1969 va demanar excedència a la fàbrica peranar a dirigir la HOAC a Madrid, on s'hi quedaran fins al1972, al barri del Pilar. Quan tornà, l'Higini Torras no elva readmetre i se'n va a treballar a Rubau i a Arcadi Pla.Per sort varen poder mantenir la seva casa de Sarrià deDalt.

El 1979, quan es va constituir el Consell Municipalde Sarrià de Ter, va entrar en representació del PSUC.Va morir el desembre 1983, a l'edat de 63 anys, des-prés que Sarrià de Ter recuperés la independència.

Anna Verdaguer viu a Sarrià de Dalt amb el seu fillCarles i la seva jove. És bellugadissa, animosa i no esperd cap excursió amb l'Esplai de Sarrià de Ter.Enguany, per la Festa de la Vellesa, l'Ajuntament deSarrià de Ter li retrà l'homenatge a la dona de més edatdel poble. Conserva bona memòria i, tot i els anys difí-cils que ha passat, les anècdotes i els noms de les per-sones que ha conegut se succeeixen, records impresosen el més profund del cor. ■

FERRETERIA DECOFER■ FERRETERIA■ JARDINERIA■ PINTURA■ REGALS

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

■ PARAMENT PER LA LLAR■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC■ MATERIAL ELÈCTRIC… ■ TAMBÉ FEM CLAUS

A Sarrià de Ter, la teva FerreteriaEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

Anna Verdaguer, en un viatge amb l’Esplai de Sarrià de Ter.


DS_27p

DOSSIER D’HISTÒRIA [Any Jaume Vicens Vives

ots els pobles i

totes les cultures

tenen moments i

efemèrides per

commemorar,

per sort els catalans tenim

una o altra referència de la

qual fer-ne memòria. De fet

és lògic si atenem a quina va

ser la història dels catalans i

de la cultura catalana entre

els anys de 1900 i 1936. En

aquest període i a pesar del

revés de la dictadura de

Primo de Rivera dels anys

ANY JAUME VICENS VIVESJosep Brugada

TFotografia del pro-

fessor Jaume Vicens i

Vives (de l'Àlbum).



28_pDS

1923-1930, abans i després van sor-

gir una sèrie de moviments i estèti-

ques culturals que van fer que en el

nou segle que vivim puguem dir

també que fa cent anys de quasi tot

allò que en l'era moderna ens identi-

fica com a catalans. Ja fa més d'un

segle del moviment modernista,

cent anys de l'estètica del noucentis-

me o cent de les avantguardes.

Si donem un cop d'ull als retratso homenots que l'empordanès JosepPla va escriure dels molts personat-ges contemporanis que va conèixer,hi ha una bona llista de figures histò-riques rellevants de la nostra culturaper glosar. Josep Pla en va fer refe-rència a les seves extenses glossesperquè alguns van ser contempora-nis seus. Els va conèixer i els va trac-tar directament. En els quatre volumsdels Homenots i com qui no vol lacosa, va deixar-nos uns comentaris,uns records i uns detalls d'uns perso-natges excepcionals. L'historiadorgironí Jaume Vicens Vives va ser und'aquests homenots. Qui vulgui teniralgunes idees ràpides i ben precisesde la persona, del caràcter, del pensa-ment, del catalanisme i de la fèrriatenacitat de Jaume Vicens Vives, hade llegir necessàriament l'excepcio-nal descripció planiana. Quant adeterminats i precisos detalls delsaspectes personals i familiars deVicenç, remeto doncs, els lectors al'inescamotejable text planià.

Del mes de febrer d'aquest anyfins al gener de 2010 una exposicióitinerant per diverses ciutats de Cata-lunya i de l'Estat espanyol anirà mos-trant fotografies, imatges, llibres idocuments d'aquest historiador giro-ní que va néixer l'any 1910 i quemalauradament va morir l'any 1960.Per tant, si els lectors interessants aconèixer aspectes de la biografia i l'o-bra de Jaume Vicens estan atents,encara podran visitar l'exposició quediverses entitats han preparat sobrel'historiador, sigui al Museu d'Històriade la ciutat de Girona (abril-maig) ollavors hom s'haurà de remetre a les

exposicions previstes que aniran ales ciutats de Toledo, Baeza, Sevilla,Saragossa, Madrid, València i Pam-plona. No cal dir que aquesta rastelle-ra de ciutats on s'anirà traslladant lamostra, van ser ciutats que per unacircumstància o altra van ser signifi-catives en la vida i en l'activitat aca-dèmica de Jaume Vicens. Esmentemtambé Barcelona, on va començar lamostra al·ludida perquè comptat idebatut va ser la ciutat en la qualVicens i la seva família van viure mésanys.

A part dels aspectes biogràficsque són interessantíssims i que val lapena resseguir en el magnífic catàlegque les institucions han preparat i enel seu cas també en la biografiaintel·lectual que Josep M. Muñoz vapublicar l'any 1997, tota persona dela generació d'avui podria preguntar-

se: i bé, quin interès té Jaume VicensVives com a historiador i intel·lectualcompromès en relació a la nostravida moderna? D'una banda -comsuara apuntava- les biografies delshomes i dones il·lustres cal conèixer-les amb profunditat perquè aixíconeixem de més a prop la personaque ha fet l'obra. En el cas deVicens, em sembla que vida i obravan molt més estretament lligadesque la vida d'altres personalitats. Enprimer terme perquè Jaume Vicensva tenir també una vida de compro-mís polític, en moltes ocasions demolta arriscada activitat amb la cultu-ra i la política que afectava Catalunya.Totes les dones i els homes que vanhaver de compondre-se-les persobreviure, surar i respirar intel·lec-tualment parlant en el llarg períodede la dictadura franquista, i que a

1 PLA, Josep; Homenots,. Segona sèrie, O.C. Vol. XVI, Barcelona, 1970 2 “Àlbum” Jaume vicens i Vives, 1910-1960. Edició de Josep M. Muñoz i Lloret, Barcelona, 2010.

1

2



pDS_29

més a més van decidir no exiliar-se iromandre dintre del país, van haverde sortejar i enganyar com van poderels temeraris paranys de la dictadura.Vicens, molt significativament va serun d'ells. Jaume Vicens bàsicamentva ser un historiador apassionat perla història en general, en particularper la història de Catalunya i per lahistòria d'Espanya. Abundant en lesefemèrides, l'any proper tocarà glos-sar pel cap baix amb la mateixa mag-nitud, l'obra i la personalitat d'unaltre gironí il·lustre: la figura de San-tiago Sobrequés. Crec que quanal·ludim a Jaume Vicens Vives i aSantiago Sobrequés i Vidal, tractemde dues vides quasi paral·leles. Nos'entén l'obra de l'un sense l'obra del'altre. Estic convencut que mésenllà que els dos van ser gironins,que es van dedicar amb gran passióa la docència i a la investigació histò-riques, els dos es complementend'una manera extraordinària en elcamp de la investigació històrica per-què sembla que es dedicaven aomplir de nova visió històrica, elsbuits documentals que hi havia ales-hores en el nostre passat nacional. SiSobrequés va fer una immersió enl'edat mitjana, Vicens va rastrejarmés el seu final i les portes del renai-xement. Tindrem ocasió també deglossar l'obra i la dimensió humanade Santiago Sobrequés.

Jaume Vicens, va ser un rigorósanalista dels fets històrics i per la for-mació rebuda i per les seves profun-des conviccions va replantejar moltsfets històrics que naturalment ambl'adveniment del règim franquistaencara va presentar de manera mésoficial i oficiosa. La no sempre clarahistòria dels Reis Catòlics n'és unexemple. La veritat estava immersaen els arxius, concretament en elmagnífic Arxiu de la Corona d'Aragó iVicens hi va bussejar amb la profes-sionalitat científica dels grans histo-riadors. Ho va reinterpretar des d'unaaltra òptica. Quant als Reis Catòlics,¿Quina imatge i quina percepciótenim d'aquests monarques que acausa de la seva estudiada aliançamatrimonial van aconseguir unificartots els regnes d'Espanya? Doncs,bé, Vicens va analitzar la història desd'altres perspectives. El fet de qües-tionar o d'investigar més a fons elpaper del rei Ferran II o d' Isabel deCastella, simplement perquè erentemes que Vicens considerava “malestudiats”. Ell va pretendre peldamunt de tot i “treballant com uncavall” -com diu Pla- interpretar denou la història que pesava sobreaquests i altres personatges. Tot ple-gat li va costar molts recels i moltesincomprensions. Una de les sevesobres cabdals producte de la sevatesi doctoral són justament els dosvolums titulats Ferran II i la ciutat deBarcelona, obra en dos magníficsvolums, escrits en català on el gironíevidentment desmitifica la figura delrei. Què va passar? Doncs, fàcil,Vicenç estudia a fons el personatge ien determinats moments s'apreciaque la figura del monarca no gaudeixdel predicament escaient entre elpoble, tal com també s'havia esde-vingut amb la reina Juana Enríquez, oamb Joan II. La base social catalana,el camp, estava patint un seguit degreuges que s'arrossegaven de feiasegles i que malgrat els intents d'a-paivagament i pacificació que lamonarquia va intentar no es solucio-naven. El 7 de desembre de 1492,sense anar més lluny, a Barcelona,Joan Canyamàs pagès atemptà con-tra la persona del rei Catòlic.

VICENS VIVES,HISTORIADORDE LA QÜESTIÓ'REMENÇA'

Altrament Vicens Vives va aprofundirextraordinàriament i d'una maneraclara en un dels temes de la històriade Catalunya que havia estatdiguem-ne molt recurrent i que s'a-rrossegava des dels inicis del feuda-lisme, el tema dels pagesos deremença o de les revoltes agràries.La qüestió de 'la remença' semprem'ha semblat una autèntica rèmoraper a la vida dels pagesos del nostrepaís. És clar, però, que en altres paï-sos, en altres territoris, els conflictesde 'la remença' s'anomenava d'altramanera, per exemple a Anglaterra laqüestió pagesa era la dels 'lollars',però la problemàtica de fons, venia aser si fa no fa, la mateixa. Què va ser,doncs, 'la remença'? En paraulessenzilles 'la remença' va ser el con-junt de les servituds de tota mena -inclusivament les pecuniàries (lluïs-me)- que els pagesos de les nostresterres havien de satisfer necessària-ment als seus senyors, tant si treba-llaven el terrer com si en algunmoment volien canviar de mas i derem. Per tant, doncs, des del segleIX fins més enllà del XV, es tractàd'una qüestió de dependència vassa-llàtica molt estricta entre els pagesosi els seus senyors de tal manera queels pagesos de casa nostra com quede bell antuvi de moneda anavenfrancament escassos, acostumavena fer els pagaments als seus senyorsen espècies. Aquesta redempció oremença consistia a donar al senyor,una dècima part de les collites, eldelme, o la primícia, la meitat de lescollites. La tasca (una onzena part dela collita) o el braçatge. També enalgunes ocasions havien de lliurar al'amo per altres redempcionsmenors, parelles d'aviram, pernes(carnsalades i pernils), moltons, fei-xos de palla, vi de trescol, (dit vinovell), entre altres productes. Enaltres casos la servitud pagesa es



30_pDS

pagava o 'es redimia' (d'aquí proce-deix el vocable) amb treballs perso-nals de l'explotació agrícola propietatdel senyor, això és amb les femades,la jova, la tirada o sembra, la segada,la batuda, les tragines, etc. I això noera tot! perquè altres formes deremença van ser 'la ferma d'espoliforçada' que era el costum dels sen-yors d'autoritzar el dot i l'escreix quehavia de donar el pagès que es casa-va, a la seva muller. El pagès havia depagar també per això i per molt més,com ara la cugúcia, quan el pagès ola pagesa eren descoberts en adulte-ri. Per raó de la cugúcia el sobiràpodia arribar a prendre'ls la tercerapart dels béns mobles i immobles.Els pagesos pagaven també al sen-yor en cas d'incendi, la dita 'àrsia'; elsenyor podia exercir el maltracte alsseus vassalls 'ius maltractandi', el“ius prima nocte” (el popular dret decuixa, dret que els eclesiàstics soste-nien que no s'havia documentat maii era lògic pensar així, perquè si elsenyor es reservava aquesta salvatja-da, una violació pura i dura, doncs, laduia a terme i Santes Pasqües.Tothom a obeir i a callar. Com escomprendrà per dur a terme tal afer,no calia escriure ni documentar res! ).

Ens hem allargat en aquesta dis-quisició sobre el què havia estat laremença durant tota l'edat mitjanaperquè quasi durant tot el períodemedieval alguns pagesos es vanrevoltar contra tota aquesta succes-sió de redempcions que els pagesoshavien de satisfer i ells, carregats deraó en deien els 'mals usos'. Peròmalgrat la presència i l'actuació de lamonarquia catalana que des de Gui-fre el Pilós s'allarga fins a 1410 ambl'extinció del casal de Barcelona, eldescontentament a pagès no va ces-sar. I quan va extingir-se la monarquiade descendència catalana directa,després del Compromís de Casp, lesrevoltes van continuar. S'allargarende diversa forma i de diverses mane-res i malgrat la intervenció reial ambla sentència arbitral de Guadalupe de1456 en la qual la intervenció del reiFerran II el Catòlic va ser importantperò de cap manera decisiva, el mal-contentament a pagès no s'acabà. Elmalcontentament a pagès -jo diria-que no va acabar-se mai perquè comtothom molt bé sap, les relacionsentre amos i masovers ha durat finsavui i d'històries de la vida a pagès,servituds incloses, n'hi ha un cara-mull.

En relació a aquest llarg temade la remença que hem exposatsumàriament, Jaume Vicens Vivesens va proporcionar un dels llibresmés exhaustius i més aclaridors del'estudi de la vida remença a Catalun-ya, Historia de los remensas (en elsiglo XV) . Ens hi hem referit benextensament perquè enllà de ser untema apassionant el qual ensdemostra com la vida a la Catalunyamedieval va ordir-se en un complexentramat de relacions personals icol·lectives entre l'aparell de lamonarquia, els senyors, els pagesos,la propietat dels masos i de la terra,tota aquesta complexitat deguda-ment documentada i descabdellada,va ser un dels grans temes estrellade la labor d'historiador de JaumeVicens Vives.

ELS TRASTÀMARAObservava anteriorment que els doshistoriadors gironins SantiagoSobrequés i Vicens Vives com ainvestigadors de la història es com-plementen perquè si Sobrequés vaaprofundir -entre altres temesmedievals- en l'estudi i en l'entra-mat polític i social del Compromísde Casp, Vicens va dedicar molteshores de la seva investigació a ladinastia que aconseguí sobreposar-se en les deliberacions i debats quese succeiren entre els anys de 1410i 1412. Com sabem, Ferran d'Ante-quera, de la dinastia anomenada deTrastàmara, nét per la línia femeninade Pere III el Cerimoniós, aconseguíde suplantar tota altra aspiració a lacorona catalana per tal com aquestera fill del rei de Castella i va dispo-sar d'uns recolzaments i d'una fortu-na personals molt superiors a la deJaume d'Urgell, de fet el legítimsuccessor a la corona. Naturalmentun joc oligàrquic dels interessosdels més poderosos, incloent-hi elfamós (i poc procliu a la causa cata-lana), el papa Benet XIII (el papaLuna), qüestions que comptat idebatut van fer que Ferran fos l'en-

3

3 Vegeu edició, editorial Vicens Vives, Barcelona, 1978,



pDS_31

carregat de consolidar la nova dinas-tia durant els anys del seu regnat(1412-1416). Diu sobre això Vicens:“el fracàs de Jaume el Dissortat fouun fracàs feudal tant com una fallapersonal davant d'Aragó i els com-promissaris de Casp. No sabé susci-tar l'entusiasme entre les pobla-cions burgeses de la costa.”

Acabat el curt reialme de FerranI el va seguir en la successió catala-no-aragonesa un dels seus fills, lafigura excepcional d'un rei queesdevindria altament culte i il·lustrat,Alfons IV dit el Magnànim (1416-1458). Alfons però malauradamentva esdevenir un personatge que tin-gué més afanys de fer i aconseguiralta fortuna fora del país català queno pas dintre, puix que llavors es vaveure que des del Regne de Nàpolsera bastant difícil atreure's total-ment l'estimació de les classespopulars catalanes. En aquest perío-de hom va veure poc el rei i val a dirque el territori també es ressentí deles seves llargues i definitiva absèn-cia. Llavors tant Joan II com Ferran IIdit el Catòlic -com analitza Vicens-ambdós van ser valorats amb massarecel. Joan II també fill de Ferran I, iel propi Ferran II esdevingueren reismassa preocupats per llurs reialmescastellans i per la resta de qüestionspeninsulars, les quals feien de malaplaudir entre les classes pageses ipopulars del Principat. Al segle XV, lamonarquia va tenir molts problemesper captar l'admiració i el respectepopulars, altrament les crisis finan-ceres, els pactes i les qüestionsagràries en general, no van satisferels catalans. Per tant, el segle XV ésun període que d'un cap a l'altre ésfarcit de massa conflictes i de suc-cessions, d'alts i baixos, de pocacoherència i de poca visibilitat del'acció de govern. Malgrat els des-oris, el segle XV és un període que

Jaume Vicens Vives va estudiar comningú i encara avui qui vulgui acarar-se al que s'esdevingué en els nos-tres territoris, ha de tenir en comptenecessàriament la bibliografia vicen-tina.

INDUSTRIALS IPOLÍTICS, UNAINCURSIÓ DECI-SIVA AL SEGLE-XIX

Com ja hem afirmat abans, JaumeVicens va haver de treballar obrint-se pas entre la historiografia oficia-lista del règim, però malgrat que vaviure exactament cinquanta-anys, vademostrar una capacitat de treballinaudita. Amb tot això queda clarque en moltes de les seves aporta-cions no sempre li va ser possibleescriure en llengua catalana, peròaixò sí, si volia dotar les seves inves-

tigacions de caràcter científic, elrègim li permetia de fer-ho sempreque fos en la llengua de l'imperi.Per altra banda Vicens sabia queinvestigar bé la història i escriure-labé era, en els seus temps, un serveia Catalunya. La seva extensa recer-ca va omplir molts buits de la nostraparticular història que posteriormentalguns dels seus deixebles vanencarregar-se de continuar. La sevacontribució va ser, doncs, decisiva.Va ser una labor de restitució que vaservir per a tots aquells que poste-riorment van agafar la torxa del cata-lanisme i del nacionalisme per bastirtambé la seva ideologia política. Pertant, doncs, Vicens mentre escriviahistòria, redactava capítols inèdits ique havien estat poc clars de la nos-tra història col·lectiva, puntals fona-mentals del que avui és Catalunya.Ho va fer en dos vessants, l'un per-què Vicens va escriure molts capí-tols de la història dels catalans querestaven inèdits o mal explicats i amés perquè en la seva investigacióhi va afegir un aspecte fonamental:que la història s'ha d'explicar tambédes del vessant de l'economia. Noes pot obviar de la història, la histò-ria de l'economia d'un país o la his-tòria de les relacions econòmiques. Iaixò val evidentment per la mateixaedat mitjana -com avui ja handemostrat tants i tants historiadors-com per un dels períodes claus deldesenvolupament de la manufacturai la industrialització: el segle XIX. Pelque fa a aquest segle un dels llibresde Jaume Vicens Vives que vaomplir buits pel seu component eco-nomicista i el qual encara és benvàlid avui o com a mínim és un refe-rent de treball, és la seva magníficacontribució escrita amb col·laboracióamb Montserrat Llorens a Indus-trials i polítics (segle XIX). 6

4 VICENS VIVES, Jaume; Notícia de Catalunya, pàg. 69, Barcelona, 1960.5 Dos llibres fonamentals per a l'estudi del període són, de VICENS VIVES,J.; Els Trastàmara, Barcelona, ed. VicensVives, 1980 i Juan II de Aragón (1398-1479) Monarquía y revolución en la España del siglo XV, Urgoiti editores,S.L,Navarra, 2003.6 El trobeu igualment a l'editorial Vicens Vives, Barcelona, 1980.

4

5



32_pDS

El Doctor sarrianenc Josep Garriga iMarch, nascut a Sarrià de Ter el 3 denovembre de 1909, va ser companyde l'institut de Girona dels futursinvestigadors Jaume Vicens Vives, iSantiago Sobrequés i Vidal. Els tresvan compartir dispesa a la ciutat deBarcelona mentre estudiaven lescarreres respectives. Diu Vicens enuna de les seves cartes de 1956 queadreça a Santiago Sobrequés:“M'hauria agradat molt d'estar amben Garriga per sentir la sardana de la“Dispesa”. Com sigui que no recor-do la lletra, digues-li si té l'amabilitatd'enviar-me-la.”

El Dr. Garriga, explica que tantVicens com Sobrequés s'interessa-

ven per la música de les sardanesque ell composava: “Sobre el que jofeia musicalment, s'interessaventant en Sobrequés com en Vicensfins al punt que, amb el segon, pro-jectàrem de compondre una sardanaper cantar-la al nostre cor. Com quejo ja tenia la música a punt, va haverd'ésser ell el que, sobre la mevamúsica, havia d'aplicar el poema.Així es va fer, sortint-hi una poesiaamorosa, que més tard se'n vapenedir, canviant-la per una altra decontingut patriòtic, apropiada altemps que vivíem (...) la darreravegada de veure'ns va tenir la finali-tat d'acabar-nos de posar d'acordper adaptar la definitiva lletra a la

meva sardana “Adoració” (...) Quihavia de dir que no podíem veure-lamai més acabada, doncs moria apro-ximadament al mig any d'aquestadata.” (Epistolari Sobrequés,I,pàg.249). En una altra carta deSobrequés a Vicens Vives, Girona 26de juliol de 1957 es diu: “Vindrem aRoses ( amb en Garriga) un cop tuhagis parlat amb el Sr. (aquell), aveure quins dies hi ha sardanes alvespre i per quines cobles. (...).”

A més de la relació que VicensVives va tenir amb el Dr. Josep Garri-ga, en algunes de les seves obreshistòriques sobretot en la citada his-tòria de Els Remences, Vicens citasovint la població de Sarrià de Ter. ■

7

7 Vegi's: SOBREQUÉS, Jaume; Història d'una amistat. Epistolari de Jaume Vicens i Vives i Santiago Sobrequés i Vidal(1929-1960). Girona, 2000..

JAUME VICENS VIVES I SARRIÀ DE TER

Fotografia dels estudiants de la dispesa de la Gran Via, 552, fotografia de 22 d'abril de 1929, hi ha el futur metge sarrianenc Dr. Josep Garriga, Santiago Sobre-

qués i Jaume Vicens.


CULTURA

ÀREA DE CULTURA: TEATRE, EXPOSICIONS I FORMACIÓ

om a tinent d'alcalde i regidor responsa-ble de l'àrea de cultura, em plau veure el2010, tot i la crisi econòmica que ensafecta a tots plegats, que puguem man-tenir el món de la cultura al mateix nivellde programació o superar el de l'any

passat, ja que la Cultura és una de les primeres partidesque cau del pressupost. Però gràcies al Consell Comar-cal del Gironès i a la Diputació de Girona amb iniciativescom Escenaris ajuden a mantenir la qualitat, el dinamis-me i la participació al nostre poble.

Aquest any hem tingut la gran sort de comptar amb unagran companyia de teatre, T de Teatre i Los Tigres, queens han portat a Sarrià Nelly Blue, un musical sorpre-nent i espectacular que ens va deixar a tots bocabadats.Una agredolça història en homenatge a la cançó melò-dica i en especial al gran Nino Bravo, i a on es plantejaque no sempre l'èxit és el millor que ens pot passar, iamb situacions d'ironia, tendresa i molt d'humor negre.

A continuació vàrem poder gaudir de les dues obresper a infants, la primera que vàrem poder veure fou Laprincesa i la formiga de Cia. Festüc Teatre, on ens vansorprendre amb la història d'una formiga que havia detrobar el seu lloc i recorrent el món per esbrinar-ho. Lacompanyia ens va submergir en un món de fantasia,imaginació, ombres xineses i titelles, però sobretot ambun element essencial, el paraigües. Val a dir que al finalla companyia i a dalt de l'escenari ens van deixar con-templar totes les titelles creades per ells i donant expli-cacions de com les havien fet.

I per acabar vàrem poder veure El conte de la lletera de

Cia. Xip Xap, una escenografia espectacular amb unestitelles que fins i tot als més grans ens feien tornar petits

amb molta participació dels sarrianencs i música endirecte.

Des de l'àrea de cultura vull agrair a tots els sarrianencsi en especial al Centre Cultural Parroquial MossènDomingo Casanellas per contribuir a l'èxit d'aquestaproposta de teatre i que s'omplís de gom a gom en lestres funcions que vàrem gaudir.

I aprofitant que parlem de teatre, aprofito per parlar dela Fila Zero. Recordem que el cicle és una iniciativa quevàrem engegar ara fa un parell d'anys i que ha tingutmolt d'èxit. El cicle es va engegar per acabar de comple-tar la temporada fins que arribessin les activitats d'estiu,donant cabuda als nous artistes emergents .Aquest anyno serà així, però no es programarà perquè volem anarmes enllà, volem donarun pas de qualitat enda-vant i estem embrio-nant un projecte perreconvertir Fila zero enun esdeveniment únic ales comarques gironi-nes, i en què el punt dereferència sigui el nos-tre poble, Sarrià,seguint sempre amb lafilosofia en què va néi-xer. Però d'aquesta pro-posta n'anirem parlantmés endavant.

Sergi Torrentà, tinent d'alcalde de CulturaCristina VicedoPresentacion Serrano

cultura

C

Nelly blue de T de teatre.

El conte de la lletera, de la cia Xip Xap

La princesa i la formiga de la Cia. Festüc teatre.


CULTURA [Àrea Cultura Ajuntament

EXPOSICIÓ

“Cuida't les dents!”

'Àrea de Salut de l'Ajunta-ment de Sarrià de Ter vaportar els dies 24 i 25 defebrer a Sarrià l'exposició“Cuida't les dents!”. Es

tracta d'una exposició itinerant promo-guda per Dipsalut, l'organisme de SalutPública de la Diputació de Girona. L'ex-posició està especialment pensada pera nens i nenes entre 6 i 9 anys i per acololectius específics que -per lesseves necessitats educatives espe-cials- puguin treure una experiència pro-fitosa de la visita a l'exposició.

L'Àrea de Cultura va coordinarl'exposició que es va portar a terme a lasala gran del Centre Cívic La Cooperati-va i va organitzar les visites dels alum-nes del Ceip Montserrat, perquè lamostra està pensada perquè els nens inenes facin tot el recorregut amb lasupervisió i explicacions de monitorsespecialitzats. De fet està previst queal final de la seva itinerància per Gironal'hauran visitat 1.125 alumnes, és a dir,una cinquantena de grups de 3r i 4rt deprimària de 18 escoles de la ciutat.

“Cuida't les dents” és una exposi-ció on s'explica als menuts conceptesbàsics com quantes dents tenim o qui-nes malalties bucodentals podem patirsi no tenim uns bons hàbits d'higiene.Està especialment pensada per alsalumnes d'entre 6 i 9 anys de les esco-les de les comarques gironines. L'acti-vitat s'emmarca dins el programa desalut bucodental de Dipsalut. S'hi acce-dia a través d'una dent inflable en formade tobogan. La mostra estava formadaper diversos elements audiovisuals imaterial que es podia manipular. Totplegat forma un itinerari interactiu quepermet desenvolupar de manera didàc-tica tots els continguts i explicacions.Els nens i nenes hi participen, siguiexperimentant amb el material, fentpreguntes o aportant les seves opi-nions. Els grups fan l'itinerari acompan-yats de monitors i monitores especialit-zats en la matèria que els van guiant iels van oferint les explicacions perti-nents.

A l'exposició “Cuida't les dents”els nens i nenes de Sarrià de Ter han

après conceptes bàsics com quantesdents tenim o quines malalties buco-dentals podem patir. S'ha incidit en laimportància dels hàbits saludables comara alimentar-se adequadament, rentar-se les dents com a mínim 3 cops al dia,fer servir el fil dental, glopejar fluor uncop al dia i visitar el dentista.

La mostra es reforçava amb el lliu-rament a tots els nens i nenes de mate-rial educatiu complementari. Se'ls vadonar un joc de cartes que recollia totallò que s'explicava a l'exposició i un“kit” dental amb raspall de dents, pastai un rellotge de sorra per penjar al miralldel bany i poder saber exactamentquanta estona hem d'estar raspatllant-nos les dents (3 minuts). Amb el lliura-ment d'aquest material s'aconsegueixque el missatge també arribi a les famí-lies. Els mestres i educadors assistentsreben una guia didàctica on s'expliquenels continguts de l'exposició per tal quepuguin continuar treballant el tema delsbons hàbits d'higiene bucodental a l'es-cola. ■

L

EXPOSICIÓ

“Hidroquinografia de Girona”n el centre cívic La Coope-rativa es va portar a termedel 19 de gener al 19 defebrer de 2010, léxposi-ció Hidroquinografia de

Girona. Léxposició és del col·lectiu Hidro-

quinona. La mostra està integrada per35 fotrografies de racons de Girona, rea-litzades per diferents fotògrafs. Cadauna délles està acompanyada dúnpoema.

El col.lectiu Hidroquinona ensvolen mostrar que cada ciutat, cadapoble, cada lloc, per petit que sigui, té laseva història. Més curta o més llarga,més o menys apassionant, però històriai històries que donen vida.

Posant a Girona com a exemple,

on gairebé cada mur i cada pedra téalguna cosa que explicar-nos, i queper a sentir-ho només ens cal esti-mar la ciutat i submergir-nos en elseu passat per a viure les seves his-tòries.

Hi ha també una altra ciutat, laciutat literària diferent de la ciutathistòrica. És la Girona vista i explica-da per escriptors i poetes que handeixat sobre el paper aquellaimpressió, aquell sentiment enaquell instant i en aquell indret. Sónles Girones de la Mare de Déu de laPera i Josep Tarrés, del carrer de lÉsco-la Pia de Josep Pla, de la plaça Lledo-ners de Simona Gay i de tants i tantsdáltres que parlen de la seva Girona.

Aquest col·lectiu ha volgut lligar i

agermanar fotografia i literatura, siguiprosa o poesia.

Amb aquesta exposició volen con-tribuir al fet que cada indret tingui la sevahistòria, el seu poema i també la sevafotografia. ■

E

34_pDS


CULTURA [Àrea Cultura Ajuntament

pDS_35

EXPOSICIÓ

“Dones i territori”l dia 4 de març es vainaugurar a la Sala Patro-nat l'exposició Dones iterritori promoguda perla Comissió de la Dona

de Sarrià de Ter.L'exposició, que formava part

del conjunt d'actes organitzats a l'en-torn de la celebració de les Jornadesde la Dona Treballadora, va ser realit-zada per un grup d'estudi i recerca dela Fundació Universitat de Girona quepartia d'un treball de camp basat enles entrevistes realitzades a diversesdones de reconeguda activitat en elsàmbits laboral, social i cultural de les

comarques gironines.En concret, a Sarrià de Ter, les

dones seleccionades foren Anna Ver-daguer, Dolors Xabé, Assumpció Gri-mal, Joana Rosdevall, Lluïsa Viella iMercè Llausàs. Totes elles assistiren ala inauguració de l'exposició, que d'a-questa manera, es convertí en un sen-zill homenatge a unes persones querepresenten els millors valors humansi professionals.

L'exposició incloïa un video querecull totes les vivències, anècdotes ifragments de la història viscuda peraquestes dones que, en el transcursde la seva trajectòria humana, s'han

vist involucrades en diversosmoments convulsos com la guerracivil i la terrible postguerra. Peròtambé constitueixen exemples realsde coratge, energia i humilitat, ensaber tirar endavant família, fills ifeina.

Fotografies actuals i de quaneren joves plenes d'il.lusió, reproduc-cions de carnets de la Sección Feme-nina… I paraules: decisió, repressió,masclisme, valor… i moltes altresomplien i donaven consistència aaquesta exposició, que es va podervisitar durant tot el mes de març. ■

E

EXPOSICIÓ

“Tot jugant”xposició delalumnes delCEIP Mont-serrat i porta-da a terme en

el centre cívic La Coopera-tiva del 5 al 31 de març.

Aquesta exposicióestà inclosa en les VIII Jor-nades de la Dona Treballa-dora de Sarrià de Ter,“Memòries de Dona”.

Els alumnes del CEIPMontserrat un any méshan col·laborat en les Jor-nades de la Dona Treballa-dora portant a terme unaexposició relacionada ambel tema dénguany.

Léxposició té unsquinze murals,quatre muralsper cicle. Elsalumnes hanexposat els jocsals quals juga-ven abans elsavis, àvies i elspares i mares.Ens han tornat

uns quants anys enrera,fent-nos recordar aquellsjocs, molts délls oblidatspels nens i nenes dára.

La inauguració es vaportar a terme el divendres5 de març a les 18 h. I vanser els mateixos protago-nistes, és a dir, els alum-nes els que ens van expli-car la recerca que havienfet per obtenir les dadesnecessàries per elaborarels murals.

La implicació del pro-fessorat i dels alumnes faque cada any ens facingaudir de léxposició i alho-ra ens fan reflexionar sobreel tema exposat. ■

E


cultura

DSp36_

o és pas la primeravegada que parlemdels cursos i tallers deLa Cooperativa, peròen aquesta ocasió

volem parlar-vos de la importància de laformació continuada que reben unabona pila d'alumnes, cada setmana, desde fa una colla d'anys. En els cursos estreballen molts aspectes que, en gene-ral, vénen a contribuir al desenvolupa-ment global de la persona.

Un nombre representatiu d´alum-nes del curs han fet un escrit explicantper què assisteixen a les classes de for-mació. L´escrit es en castellà, perquètot i que treballem el català, encara elsresulta una mica difícil expressar-se deltot en català. Però potser el proper anyja el podrem fer en català.

Quisiera hacerles participes de lasvivencias en el curso de formación deadultos. Son dos horas estupendas.Nos ayuda tanto a recordar muchascosas que teníamos olvidadas tantasque no aprendimos por diferentes cau-sas de la vida.

Las compañeras son estupendas,la comunicación es muy buena, siem-pre sentimos ganas de comunicarnosnuestras pequeñas cosas.

Trabajamos en diferentes aprendi-zajes: informática, practicamos la lectu-ra, la escritura. Hablamos de muchostemas en los que participamos todasayudadas por nuestra profesora conmucha amabilidad y sabiduría. Nosayuda para que nuestra memoria estéactiva. También la profesora busca, den-

tro de programasculturales y excur-siones, motivos ymomentos paradistraernos a lavez que aprendemos, y nos estimulapara seguir con ganas de hacer cosas.

Isabel Díez

Me llamo Dolores, me gusta venira clases de adultos y me lo paso muybien con todas y con la profesora. Megusta mucho lo que hago pero no lohago muy bien pero voy haciendo loque puedo. Pongo mucho interés, notengo mucha memoria pero me gustalo que hago. Me gustaría venir cada díapero las obligaciones de los hijos meatan mucho y además me gusta ir a bai-lar, vengo cuando puedo entre semana.

Dolores Viñuales

Me llamo Brígida. Vengo a clasesde adultos porque me gustan mucho yaprendo cosas nuevas. Aprendo muchoporque me hace mucha ilusión y lepongo muchas ganas. También meayuda a mantener la cabeza activa y acombatir la pérdida de memoria. Nopude ir de pequeña a la escuela, así queahora aprovecho todo lo que pueda yvoy siempre que puedo.

Brígida Flores

Hola, me llamo Enriqueta y vengoa clase de adultos porque de pequeñano fui porque tenia que cuidar a mis her-manos para que mis padres fueran atrabajar. Yo tenia que hacer de todo en

casa, por eso vengo ahora para apren-der todo lo que pueda. Me gustamucho leer.

Enriqueta Medina

Hola me llamo Paula y me gustavenir al cole para adultos para aprendery repassar lo poco que sé y para estarcon las compañeras.

Paula Solà

Me llamo Rosa. Vengo aquí paraaprender. De pequeña no pude ir a laescuela porque tenia que cuidar de mishermanos. También ayudaba en lastareas de casa. Tenia ganas de ir a laescuela pero por mis obligaciones nopude hacerlo hasta ahora. Así que ahoraaprovecho para aprender todo lo quepuedo y también me ayuda a mantenerla cabeza activa.

Rosa Carpio

Un dia me enteré, por una perso-na, que en el pueblo de Sarrià de Terhacían clases para adultos. La cual cosame decidí apuntarme, porque comodice el dicho nunca es tarde para apren-der y aunque me està costando mucho,aquí estoy yo con todas mis fuerzas ymis ganas para llegar a escribir algun diasin pensar. Esa es mi mayor ilusión. ■

Joaquina Calera

La formació d'adults al CC La Cooperativa

N

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

Alumnes del curs de formació d’adults, amb la seva professora Prese Serrano.


DS_37p

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100

Fax 972 508143E-mail: [email protected]

[email protected] I ANNEXES CARROSSERIA

MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

Taller de fanals de Nadal a la Biblioteca

Alumnes del curs de Pilates


DSp38_

CULTURA [Jorge Bucay

Eva Martínez

orge Bucay ens torna a sorprendre ambun nou camí, el de l’espiritualitat. Primerva escriure els quatre camins: “El camí del’autodependència” (2000), “ El camí del’encontre” (2001), “El camí de les llàgri-

mes” (2001) i “El camí de la felicitat” (2002) per encà-rrec de l’editorial Random House Mondadori. Llavors vaescriure un cinquè camí: “Shimriti. De la ignorància a lasaviesa” (2005). Quan ja pensava que havia escrit totsels camins, en va descobrir un altre de nou que va ser elde l’espiritualitat.

El creixement espiritual és buscar l’essència d’allòque som, més enllà del que és tangible. El secret estàen començar a caminar i no en la direcció que es porta.Cadascú pot recórrer un camí espiritual d’una maneradiferent. Cada persona viu en un plànol. Quan algú arri-ba a dalt de tot, et demanen consell i te n’adones quehas crescut molt i que la vida ha deixat de tenir sentit ihi ha una porta que dóna lloc a un altre plànol i avancesal segon plànol. No podràs portar als teus companys deruta. Un dia prens la decisió i passes el plànol i escoltesaplaudiments. No hi ha una fórmula, però hi ha eines.Apareix la sensació de ser una cosa petita, tornes a

començar.El camí espiritual és una sensació

de buidor que no s’omple amb capèxit, amb les coses humanes que unpot voler. A més de la teva ànima,també hi ha un esperit. A l’ànima éson hi ha les aspiracions, les il·lusions il’esperit és la connexió serena i pacífi-ca amb un món diferent, pensar en si

mateix sense exigir a ningú.El més important és ser famós a través de la con-

fiança, l’honestedat, la llibertat i l’amor. L’amor es con-cep d’una manera diferent. Un estima per l’altra. Apareixuna nova dimensió. Hi ha la decisió per la llibertat de l’al-tra. Per recórrer el camí espiritual, aprendrem mitjançantla meditació, l’oració i la religió. No fa falta tenir fe perser espiritual, sinó de tornar-se la millor persona que espugui ser. També farem descobriments a través de l’ac-ceptació, la intuïció, l’amor i l’esperit.

Un ha d’aprendre a deixar-se anar, sinó no pot tro-bar coses noves i queda pres. No s’ha de dependre deningú, només del meu propi camí on podem fer-ho ambl’espai del silenci mitjançant el diàleg intern i la medita-ció per conquerir la buidor.

Durant el camí espiritual pots descobrir coses grati-ficants com abandonar la pressa, estar agraït amb la

vida, aprens a riure més, a ser optimista i aprens el plaerde posar-te al servei dels altres, pel teu propi plaer.

El passat 19 d’abril, Jorge Bucay va presentar elseu nou llibre “ El camí de l’espiritualitat” a la Casa deCultura de Girona. Hi van assistir unes dues-centes per-sones i s’ompliren dues sales una en directe i l’altra ambvideoconferència.

Va ser molt enriquidor poder escoltar en JorgeBucay i tot el seu recorregut per trobar el camí de l’es-piritualitat. Va recomanar els llibres “El poder de la ora-ción” de Larry Dossey , “El elogio de la lentitud” de CarlHonoré per abandonar la pressa i “Anticancer book” delDr. David Servan-Schreiber.

Per emprendre el seu nou camí va consultar a mes-tres i va visitar llocs sagrats com l’Illa de Pasqua, Hed-gestone, Machu Picchu, Mig Orient i Santiago de Com-postela.

La lliçó que ens va donar és que sempre hi ha uncamí. Va ser tot un èxit en què va deixar participar alpúblic formulant preguntes i ell va contestar amb la gransaviesa que el caracteritza.

La meva il·lusió seria que algun dia vingués a feruna conferència a Sarrià de Ter. A veure si algun dia hofaig realitat, d’il·lusions també se’n viu. Felicitats pel teunou llibre, Jorge Bucay!

“EL CAMÍ DE L’ESPIRITUALITAT. FER EL CIM

I CONTINUAR PUJANT” DE JORGE BUCAY

J


DS_39p

AFERS EXTERIORS [Estiu

Josep M.Sansalvador

om a les portes de l’estiu i, quanaquest número de Parlem de Sarriàsigui a les vostres mans, tal vegadaestareu fent les maletes per marxarde vacances. No us oblideu de

posar-hi un exemplar de la revista i endur-vos-elallà on aneu. Poc importa la destinació, ni si aneulluny ni si aneu a prop. Tant li fa si aneu a Tokyocom a Marràqueix com a Nova York com a Grano-llers de Rocacorba. Es tracta de fer una fotografia,estant de vacances, de viatge o d’excursió, ambun exemplar de Parlem de Sarrià ben visible.Empenyent la torre de Pisa, a les cascades delNiàgara, en un càmping de la costa, en un vagó detren o a l’aeroport de Reykjavik durant hores mor-tes d’espera. Si a la tornada ens la feu a mans,prepararem un àlbum fotogràfic com mai s’havist: ha arribat l’hora de promoure i donar fe de lapresència d’aquesta publicació pels quatre puntscardinals! ■

Bones vacances!

AFERS EXTERIORS

S


DSp40_

ACTUALITAT [La Rosa més riallera

Sardi

quest mes d’a-bril se’ns n’haanat una Rosa,la Rosa mésriallera que hi

ha hagut mai a Sarrià de Ter, laRosa Viella i Massegur. La Rosamés estimada d’en Joan Mas-demont i de l’Aida. La Rosamés preuada dels seus fami-liars i dels seus amics més pro-pers. El passat dia 17 d’abrilse’n va anar una amiga i unacompanya excel·lent de la nos-tra inolvidable adolescència ijoventut sarrianenques.

Vull escriure aquesta glos-sa en nom de tots....però se’mfa un nus a la gola... Vull escriu-re alguna cosa bella per a laRosa, en Joan i l’Aida. Nopuc..., però és igual...m’excusa-reu, ho intentaré. Amb el per-mís de tots vosaltres em sobre-posaré...em sobreposaré a total’adversitat i al dolor i escriu-ré...per deixar constància d’al-gun mínim detall entre tantís-sims records i vivències quepodríem garbellar.

En nom de totes les ami-gues i amics de l’adolescència, de l’esbojarrada joventuta Sarrià, vull deixar escrit que recordaré, recordaremsempre la Rosa Viella com l’amiga riallera, alegre, eixe-rida... perspicaç, irònica, crítica... però sempre amable iarriada, treballadora i solidària amb Sarrià com ningú...Rosa amable i diligent...infatigable, servicial, engresca-dora i engrescada... arrauxada i entregada... Tan sarria-nenca, ella! ...com la que més.

Ella, la Rosa Viella i Massegur, feia part també d’a-quell grupet de noies i nois de Sarrià de baix que un bondia –devia ser l’any 1974 o potser abans-, ens vam aple-gar a la plaça de Missa amb la finalitat de muntar ungrup de jovenets i jovenetes. Ens vam assabentar queel rector, Mossèn Gabriel Roura, home també de feliçrecordança sarrianenca, havia cedit a les noies un localperquè es poguessin reunir. I nosaltres els nois, doncs,com que també estàvem per la recerca del mateix, vamanar a trobar les noies per tal de compartir el mateix

local de per allà la sagristia, concretament el cambril dela Mare de Déu de la Misericòrdia, mare de Déu queamb gran paciència i amplitud de mires sempre va inter-cedir per tots nosaltres... I bé, noies i nois de Sarrià vamconvenir d’agrupar-nos tots plegats en un dels localsd’aquella parròquia. I com sigui que tot el que ens envol-tava a Sarrià era industrial i feia ferum de factoria, vamconvenir que del local en diríem MOINSA. Ja vegeu queel nom tenia ressons industrials. De fet l’anagrama voliadir Moviment Infantil de Sarrià. La cosa certa és que pera nosaltres noies i nois, el local no esdevindria la gèneside cap moviment amb una finalitat concreta (tret delsterrabastalls que li organitzàvem al mossèn o al sagristàen les hores de culte), tampoc tenia res d’infantil perquètotes i tots ja devíem rondar els catorze o els quinzeanys. De primer antuvi aquell moviment només tenia decert que deia que érem de Sarrià i això probablementera el més verídic, el més ajustat a la realitat.

LA ROSA MÉS RIALLERA….

A

Rosa Viella, 2002


DS_41p

ACTUALITAT [La Rosa més riallera

Ens vam agrupar, beata jovenalla!, a fi i efecte d’anard’excursió, per fer Els Pastorets, per fer el pessebre, per can-tar a missa, per fer cine, per anar al cine, per escoltar músi-ca, per llegir Tintins, per ballar i sobretot per estimar-nos coma amigues i amics. Sí... i en aquest grupet ens hi vam trobartotes i tots. Entre nosaltres hi havia la Rosa Viella. I totes itots...les Annes, la Concepció, la Marissa, la Teia, la Marta,les Carmes, la Georgina, en Tyron, en Jan, en Jonny, en Rius,en Kelet, els Vadors, en Piru, en Sopa, en Serranu, enSardi...en fi totes i tots. Doncs, bé, és llavors que totes i totsvam conviure amb la Rosa Viella. I és d’aquella època quetambé la recordem. Però també dels temps més recents per-què quan un hom ha format part d’un grup o d’una generacióen un poble…això deixa empremta…et marca com si digués-sim...i és bonic...i és molt humà...perquè saps que ambaquella persona vas viure i conviure unes vivències inoblida-bles, que quedaran per sempre en la memòria. Amb la RosaViella i en Joan Masdemont…quant que vam xalar!…i us dicque els de MOINSA…ens estimem tots…i quan en insospi-tada ocasió ens veiem, se’ns encén automàticament comuna llumeta d’alegria al cor i ens ve al cap la barrila i la gatza-ra que fèiem perquè aliens al que després va ser el nostrefutur i la nostra vida…un sentiment ben especial fa que t’a-proximis a aquella persona…perquè és de Sarrià, és de lacolla…Tant que vam xalar…! Tant que ens vam prendre elpèl…i vam riure i vam ballar…i ens estimem i t’estimaremsempre Rosa, Joan, perquè tots som i serem sempre deSarrià, muïnsus i muïnses... ■

Rosa Viella, a Santa Brigida Amer

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS


DSp42_

QUADERN D’APUNTS

Josep M. Sansalvador [email protected]

AclarimentEn el Quadern d’apunts publicat en el número 71d’aquesta revista parlava de la guia de lectu-ra Un passeig pels carrers de Girona, Salt iSarrià de Ter. Feia referència a l’edició acàrrec dels tres ajuntaments i a la participa-ció d’altres institucions, però no deixava clarque l’elaboració, la selecció de personatges ila redacció dels textos fos obra de les respec-tives biblioteques. Serveixi aquesta nota depuntualització i de just reconeixement a lafeina feta per les bibliotecàries Glòria Bosch,Anna Maria Fornells, Antònia Gimbernat, AlíciaMoreno, Lídia Noguerol, Míriam Oviedo i EvaPrats.

Escola de mares i paresDes de primers de desembre i fins al mes de marçs’ha anat celebrant al Coro un cicle de xerra-des organitzades per l’àrea d’Educació de l’A-juntament de Sarrià, amb la participació de lesescoles de Sarrià i del Pont Major, de les res-pectives AMPES i la col·laboració del Consorcide Benestar Social. Dirigides les sessions perespecialistes en pedagogia i psicologia fami-liar, més que de classes magistrals han servitde fòrum on els assistents hem manifestatinquietuds i hem explicat experiències. S’hantractat temes adreçats a les famílies amb fillsen edat infantil i juvenil, orientats a l’edu-cació en valors, a l’harmonia familiar i a l’ar-bitratge i resolució de conflictes generacio-nals. Escola de mares i pares: un bon títol pera la universitat més exigent i fonamental, a laque sovint s’assisteix sense matrícula, senseconeixement ni avaluació.

La nevada del 8 de marçL’arribada del blanc element ens va agafar a

tots –com sempre- “amb els pixats al ventre”. Amig matí van començar les corredisses: escolesque tancaven, treballadors que marxaven cap acasa, els primers problemes a la carretera, elsprimers talls de subministrament elèctric. Lacosa encara havia d’empitjorar i, en segonsquins casos, trigaria dies i dies a resoldre’s.Al nostre domicili, a la tarda, un cop vam ser-hi tots reagrupats, semblava que havíem retro-cedit a segles passats. Sense electricitat, ni

calefacció, ni aigua calenta, ni internet, nimòbils … vam tenir sort de la llar de foc i delgas natural. Va ser vespre de treure la neu dela terrassa amb una pala, de fer carn a la brasai torrades al caliu, de rondalles al voltant dela taula a la llum de les espelmes i de ficar-se al llit aviat. Fins i tot feia mitja gràciaviure tal com ho feien els besavis, però –cer-tament- amb unes poques hores de parc temàtic,de broma d’aquesta mena, ja n’hi havia ben béprou …

Un nou esportLa tenacitat d’un sarrianenc que es diu ManelIribarne ha aconseguit engrescar una colla decanalla del municipi i fer realitat la creaciód’un equip de flag football, la versió infantili juvenil del futbol americà, aquell esport quees juga amb una pilota que sembla un meló i unreglament que no acabaré d’entendre mai. S’hijuga evitant el contacte físic i, en comptes deduríssims placatges, es neutralitza el contra-ri estirant-li una bandereta que duu lligada ala cintura amb velcro. De la bandereta ve el nomdel joc. Iribarne va començar plantejant l’es-port com a activitat extraescolar al CEIP Mont-serrat i l’èxit de la proposta ha fet que jas’hagin celebrat diverses jornades d’entrena-ment oficial, torneigs i una competició a fora,on el nostre equip de categoria sub-13, elsWolves Sarrià, han demostrat no tenir rival.Tal com va succeir fa més de cinquanta anys ambl’handbol, tal vegada a la vora del Ter tornema ser precursors d’una nova modalitat esporti-va.

La noia de l’autobúsA finals de març corria per l’Eixample de Giro-na (entre els carrers de la Creu, Migdia, JoanMaragall…) una noia que aturava els vianants iels demanava alguna moneda. Explicava que haviaperdut la bossa, que no tenia ni cinc i quehavia d’agafar l’autobús per anar a Sarrià deTer a casa dels seus pares. Sembla que posavaespecial èmfasi a subratllar que havia d’anar aSarrià de Ter, volent indicar que anava lluny.A una meva companya de feina li va fer peticiótres dies seguits … ■

QUADERN D APUNTS


DS_43p

ESPAI ESCOLAR [Trobada escoles verdes

Comissió mediambiental de l’Escola Montserrat

partir de la iniciativa de quatre centresde secundària de la comarca de la Selva,engegada el curs passat i consolidadadurant aquest curs, les escoles verdesde Girona enguany s’han proposat fer

extensives aquestes trobades i durant tot el mes defebrer i part de març s’han celebrat diferents trobadesde comitès ambientals. Amb aquesta iniciativa es pre-tén aplegar, per comarques, l’alumnat de les escolesverdes que participen activament en el Comitè Ambien-tal del seu centre (entre 8 i 12 alumnes per centre), ambl’objectiu de fomentar l’intercanvi d’experiències, conèi-xer el funcionament del centre amfitrió i establir propos-tes de futur. Cada trobada reunia representants d’ entrequatre a vuit centres educatius i, per tant, un total deprop de 500 alumnes han participat en les 9 trobadesd’intercanvi organitzades per les 53 escoles verdes deGirona.

El passat divendres 26 de febrer, els delegats verdsde les escoles verdes del Gironès van celebrar aquestaTrobada de Comitès Ambientals d'alumnes de primària

PRIMERA TROBADA COMITÈ AMBIENTAL

D’ALUMNES

A

Els delegats verds de les escoles verdes varen desplaçar-se a la plaça Emília Xargay per fer uns quants jocs sobre la Biodiversitat.

Trobada dels alumnes de les escoles verdes de Les Moreres de Flaçà,escola de Bordils, l’Aulet de Celrà, Vilademany d’Aiguaviva, Madrenc de

Vilablareix, l’Entorn de Porqueres i Montserrat de Sarrià de Ter.


C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

ESPAI ESCOLAR [Trobada escoles verdes

44_pDS

a l’Escola Montserrat, la nostraescola. En aquesta primera trobadahi participaren vuit alumnes i dosmestres de les escoles: les More-res de Flaçà, l’Escola de Bordils,l’Aulet de Celrà, Vilademany d’Ai-guaviva, Madrenc de Vilablareix,l’Entorn de Porqueres i l’escolaamfitriona, Montserrat de Sarrià deTer.

La jornada es va iniciar quan ladirecció del centre, les responsa-bles del programa d’ Escoles Ver-des, els representants de l’Ajunta-ment i la comissió d’escola verdadonaren la benvinguda a tots elsparticipants, mestres i alumnes.

Tot seguit els alumnes es vandividir en dos grups de treball perreflexionar sobre les accions queduen a terme com a escola verda:un grup havia de parlar sobre elprograma d’actuacions i activitatsque es realitzen a la seva escola com escola verda i l’al-tre sobre la difusió que cadascuna fa del seu programad'escola verda.

Reciclatges, reutilització, construccions amb mate-rials de rebuig, parlaments verds, la mascota, butlletins,horts escolars, esmorzars saludables i campanyes perl’estalvi van ser les actuacions més exposades per lamajoria de les escoles.

Després d’esmorzar es posaren en comú les dife-rents experiències tot destacant el que els havia agradatmés. Els alumnes van participar amb molt d’interès ientusiasme tant a l’hora d’exposar com en el momentde reflexionar i debatre per posar-se d’acord i votarquina actuació els agradaria portar a la pràctica en el seucentre. De ben segur que tots en van poder treure mol-tes idees per traslladar a les seves respectives escoles.

Per concloure el matí, els alumnes delegats verdsdel cicle superior de l’escola van fer uns itineraris pelcentre per tal d’ ensenyar i explicar els diferents puntsverds i l’hort escolar.

L’escola va obsequiar a tots participants amb unsaquet d’olor fet amb plantes aromàtiques del nostrejardí i l’ajuntament amb una carpeta de cartró reciclatpels alumnes i una rèplica d’una escultura de l’EmiliaXargay per als centres.

El temps ens va permetre poder anar a dinar al parcde La Cooperativa i desplaçar-nos fins a la plaça EmiliaXargay per fer uns quants jocs sobre la Biodiversitat.

Aquesta Trobada, que fins ara només s’havia fetamb alumnes de secundària i que a nosaltres ens hono-ra haver estat escollits per iniciar-la amb els de primària,va ser una experiència valorada molt positivament tantpels alumnes com pels docents. ■

El temps va permetre anar a dinar i jugar al parc de la Cooperativa.


ESPAI ESCOLAR [Escola Bressol Confetti

pDS_45

Nuri Senén i Mònica SalaEducadores de les aules 2-3 anys: “el cargol i l’herba de poliol” i “les set cabretes i el llop”

l’escola bressol Con-fetti és el segon anyque els infants de 2 a 3anys treballen el projec-

te del cos.

QUÈ PRETENEM AMB AQUEST

PROJECTE?

- Ampliar els coneixements de les pos-sibilitats del propi cos- Desenvolupar els sentits manipulantdiferents materials- Gaudir de les diferents propostes

COM HO HEM FET?

- Hem preparat diferents caixes on adins els infants han trobat un objecte opeça de vestir que han hagut de relacio-nar amb una part del seu cos (un mitjó,

EL PROJECTE DEL COS

AHem cantat i ballat les cançons. Aula del llop, nens i nenes de 2 i 3 anys

Hem trepitjat farina descalços. Aula del llop, nens i nenes de 2 i 3 anys.


DSp46_

unes ulleres, un clip...) - Ens hem disfressat amb barrets, collarets, ulleres, perru-ques, vestits...- Hem jugat al racó dels metges. En aquest espai elsinfants han trobat un matalàs per estirar-se i diferentsestris de metge i també d’infermera: xeringues, estisores,pinces, fonendoscopis... i també roba per vestir-se. - Hem trepitjat farina descalços, per estimular el sentit deltacte en els peus. - Ens hem fet massatges a la panxa i a l’esquena posant-nos crema hidratant.- Ens hem enganxat gomets a diferents parts del cos.- Hem cantat i ballat les cançons: en Joan Petit, El cos iPassejant dins el bosc .- Hem fet diferents expressions amb la nostra cara (tris-tos, contents, enfadats...) i les hem fotografiat per expo-sar-les a l’escola. - Hem dibuixat la silueta de les nostres mans i del cos d’unnen i d’una nena.- Hem fet sons divertits amb el nostre cos.

Hem observat que els ha agradat molt jugar a met-ges, sentir les sensacions al trepitjar la farina, disfressar-se lliurement amb els diferents vestits i complements isobretot han pogut ampliar els coneixements del seu cos.

Els infants amb el projecte del cos han gaudit de lesdiferents activitats proposades. ■

ESPAI ESCOLAR [Escola Bressol Confetti

Fotos:1- Ens hem fet massatges a la panxa. Fiona, Nil i Laia.

2- Hem jugat al racó dels metges. Martí i Hugo3- Hem fet diferents expressions amb la nostra cara.

4- Hem preparat diferents caixes on a dins els infants han trobat un objecte o peça de vestir. Aula del cargol, 2-3 anys.


DS_47p

AMPA escola bressol Confetti

nguany no tenim gaire sort amb la cele-bració de les festes de l’escola bressolConfetti. En el que portem de curs hacoincidit que sempre que tenim algunaactivitat fa mal temps, plou, fa vent o tot

alhora. Però tot i això des de l’AMPA no ens desanimemi continuem organitzant les activitats per als nostres esti-mats alumnes de l’escola.

LA GRESCA I DIVERSIÓ: CARNESTOLTES

Al febrer vam celebrar Carnestoltes. És una festa moltesperada per tots els nens i nenes que veuen durant unasetmana alterada la seva rutina de classe per petites acti-vitats especials.

Primer de tot tenen la visita del gegantó del poble:

en Quimet. Que al llarg d’una setmana es converteix enun alumne més. El podem trobar situat a l’entrada del’escola i els nens el poden saludar cada dia.

El següent és que al llarg de tota la setmana han d’a-nar complint els manaments que els ha fet el rei carnes-toltes per fer festa i xerinola cada dia. Enguany han con-sistit en: portar un mitjó de cada color, anar un dia vestitd’un únic color, portar un pentinat diferent, portar uncomplement dels pares i anar amb la cara pintada .

Al mateix temps els nens de l’escola amb lacol·laboració dels pares i les educadores s’elaboren lesseves disfresses. Enguany, aprofitant que les aulestenen nom de contes, cada classe s’ha disfressat d’unpersonatge diferent. Així hem pogut veure: patufets,llops i cabretes, cargols, peixos irisats, tulipes i maysis.

GRESCA I LLEGENDES:

DE LA DIVERSIÓ A LA TRADICIÓ

E

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola Bressol Confetti


DSp48_

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola Bressol Confetti

Però com ja hem comentat, el temps no va acom-panyar i aquest any no hi ha hagut cercavila dels nensdisfressats per fora de l’escola. Remarcar que ens hasabut molt de greu no poder-la fer, perquè és una ocasiómolt especial i als nens els agrada molt aquesta petitapassejada per lluïr els seus vestits.

LA LLEGENDA I LA TRADICIÓ: SANT JORDI

A l’abril hem tingut una altra celebració molt important al’escola bressol. que ha estat la festa de Sant Jordi. Com

hem dit abans. el dia 23 d’abril va estar plovinejant tot eldia i va perillar la celebració de la representació teatralque hi havia prevista. Però la bona voluntat dels col·labo-radors i els membres de l’AMPA i les ganes de passar-s’ho bé i fer els nostres fills feliços va fer-nos tirar enda-vant i l’obra de teatre es va fer.

No hi va faltar de res. Teniem: un drac ferotge, unaprincesa molt bonica, un cavaller Sant Jordi molt valent,un rei preocupat pel seu poble, un poble treballador iamable i fins i tot una iaia i una neta que van explicar lahistoria a tots els espectadors. L’obra de teatre ha estatun èxit. Els actors han fet una feina de primera i hemestrenat uns decorats molt bonics que hem fet entretots. El drac ha estat un obsequi de l’escola bressol ques’implica en ajudar-nos en la nostra feina d’organitzar fes-tes.

Aprofitem per donar les gràcies a tots els col·labora-dors que ens han ajudat desinteresadament tant en l’e-laboració de decorats com en la representació teatral.Gràcies a ells la festa ha estat fantástica i els nens inenes i els espectadors en general s’ho han passat molti molt bé.

FEINES DE L’AMPA.

Al mes de març l’AMPA ha participat en les jornades dela dona treballadora. Sempre es fan alguns murals rela-cionats amb el tema a tractar. Enguany el tema era:dones, memòria i territori. Era complicat tractar aquesttema perquè l’AMPA no fa cap feina directa a l’escolasobre cap temática de dones o d’igualtat, però sí quepodíem participar-hi en la vessant del territori. Nosaltresvam escollir dins del territori, les nostres tradicions i aixívam aprofitar totes les festes que celebrem a l’escolabressol i que estan relacionades amb Catalunya per ela-borar els murals. Van ser cinc cartolines amb imatgesdels nostres infants participant a les festes acompanya-des d’un petit text que explicava l’origen de la festa o tra-dició.

Aquesta és una feina que fa l’AMPA i que directa-ment no es veu dins de l’escola, però que ens dóna aconèixer com a entitat en el nostre municipi. ■

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès


DS_49p

ESPAI ESCOLAR [AMPA CEIP Montserrat

David Saulina

om ja ve essent habitual en els darrersanys, a léscola hem començat el nostrehort. Un espai on intentem que tots elsnens i nenes de léscola prenguin con-tacte amb la natura i aprenguin els cicles

vitals que, en aquesta societat tant desenvolupada, per-dem de vista amb molta facilitat.El sistema d´hort que utilitzem és el metode GasparCaballero De Segovia o també anomenat hort amb cres-tall; un sistema de cultiu ecològic que per la seva dispo-

sició, fa que sigui molt didàctic i atractiu visualment ique s´ha desenvolupat en centenars déscoles i centresdéducació especial.El que fa especial aquesta metodologia és que es divi-deix l´hort en quatre espais o bancals i en cada un déllss´hi planten hortícoles dúnes determinades familiesbotàniques i cada any es fa una rotació dels cultius perfer que siguin les mateixes plantes les que proveeixende nutrients a la terra; això es complementa amb la plan-tació de plantes de flors enmig dels parterres, per afavo-

L’HORT DE L’ESCOLA

C

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

Fotos: David Saulina


DSp50_

ESPAI ESCOLAR [AMPA CEIP Montserrat

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

rir lárribada dels insectes que afavoriran la poli-nització de les nostres llegums i verdures.Tambéhi posem uns rajols que ens permeten passarper l´hort sense trepitjar el terreny, condicióindispensable en aquest tipus de cultiu.Aquest any hem provat de fer una cobertura depalla en els bancals per afavorir la vida microbia-na, evitar la excesiva deshidratació del substrac-te i evitar léxcessiva aparició d´herbes indesitja-des.A léspai de l´hort també disposem dún petithivernacle cedit per una mestra de léscola, onde moment hi estem fent el planter i on el pro-per mes de març hi començarem a fer les toma-teres, pebrots, alberginies i altres hortalissesdéstiu.La part més bonica de la nostra escola és la queocupa el nostre jardí, que combina diferentsarbres i arbustos ornamentals amb plantes aro-màtiques i medicinals i altres plantes autòcto-nes.Les plantes més destacades dáquest espaisón les palmeres de canàries, els pins pinyo-ners, el gran lilà, un meravellós hibiscus, elsromanís i les sàlvies i dáltres plantetes moltinteressants.A léscola també disposem dún pati interior alque anomenem pati verd, on tenim unes quan-tes plantes i que utilitzem com a magatzem perguardar les eines i com a taller per aprendre a feresqueixos i altres técniques de mutiplicacióvegetal. ■


DS_51p

NATURA [El Ter a debat

Ivan Bustamante

l dissabte 16 de gener ens vam trobar alCoro per debatre la situació del Ter.Comptàvem amb la presència de l’AnnaRibas, professora de geografia de la Uni-versitat de Girona, d’en Francesc

Camps, president del Consorci Alba-Ter, i d’en DaniBoix, president de l’Associació de Naturalistes de Giro-na.

Els tres ponents convidats van introduir el debatdescrivint el Ter des dels punts de vista oferts pelscorresponents àmbits. Les perspectives exposades desdels móns universitari, administratiu i social es van com-plementar en pro a la recuperació del riu.

Un cop més, es va poder sentir que el patrimonicultural i natural erigit entorn el Ter ha estat la font de

l’activitat econòmica i del poblament de les seves valls;que ofereix unes grans oportunitats de lleure, educaciói dinamització econòmica; i que la relació entre el riu i lasocietat els ha esculpit a tots dos al mateix temps,impedint destriar-los sense perdre les possibilitats d’a-nàlisi i comprensió.

Malgrat la camisa de força que li suposen els trans-vassaments a Barcelona i a la costa Brava Sud, a travésdel complex de pantans de Sau-Susqueda-el Pasteral, elTer encara conserva nombroses espècies en perill d’ex-tinció, racons de gran bellesa i un munt d’activitat huma-na al seu voltant.

La contribució que els municipis riberencs del Terfem, de bon grat i orgullosos, al desenvolupament de lacapital del nostre país, està creant conflictes degut al

EL TER A DEBAT

E

Ivan Bustamante, moderador, Dani Boix, president de l’Associació dels Naturalistesde Girona, Anna Ribas, professora de geografia ala UdG i Francesc Camps, president del

Consorci Alba-Ter, en el debat sobre l’estat del riu Ter, a la sala del Coro de Sarrià de Ter,organitzat per l’associació GERDS de Ter. Fotos: Roger Casero


DSp52_

NATURA [El Ter a debat

debilitament del dinamisme natural delriu. I és que la situació, tot i que rever-sible, ha arribat a un punt crític i l’espaifluvial dóna mostres d’esgotament.

A banda de la marxa de cabal, algu-nes actuacions i actituds a casa sovinttampoc són les desitjables, així, perexemple, no podem donar la culpa alsde fora de les condicions deplorablesper l’acumulació de deixalles d’algunstrams del riu, a Sarrià mateix.

Tal i com es va evidenciar tambéen el torn obert de paraules, l’agricultu-ra del Baix Ter, la qualitat de l’aigua, lapreservació del patrimoni i les novespossibilitats de desenvolupament eco-nòmic es veuen limitades per la mancad’aigua al riu. Alhora, les promeses igestos que es fan des de la Generalitatde Catalunya per alliberar un cert volumd’aigua del Ter, resulten contradictoris iexposen un calendari molt dilatat i pocclar.

En definitiva, els assistents aldebat vam expressar un seguit de veus coincidents pertreballar a favor de la recuperació del Ter, és a dir, per aquè el desenvolupament del país no es faci en detri-

ment dels nostres pobles sinó respectant-nos a tots, demanera coherent amb la història i amb un futur esperan-çador. ■

Francesc Camps, Ivan Bustamante, Dani Boix, Assumpció Vila i Anna Ribas. Foto: Roger Casero


DS_53p

NATURA [Cho Oyu 2010CULTURA [Exposicions

Grup Muntanya Sarrià

ls cims mésalts del mónhan represen-tat per moltescultures san-

tuaris sagrats on habitaven elsdéus, o llocs estratègics perdominar les seves terres desde temps immemorials. Sónl’essència del que avui conei-xem com muntanyisme.

El setembre d’aquest anyun alpinista del Grup de Mun-tanya Sarrià participarà en unaexpedició al Cho Oyu, un cimde 8.201 metres, situat a l’Hi-malaya, la serralada més altadel planeta. L’Himalaya o “llarde les neus” acull les muntan-yes de més altitud del món,amb catorze cims de més de

8.000 metres, entre ells l’Everest, de 8.848 metres. El Cho Oyu està situat entre el Nepal i el Tibet, en

l’eix central de la cadena de l’Himalaya. És una muntan-ya ben definida i individualitzada que s’eleva des de l’al-tiplà Tibetà, a 5.400 metres. El seu cim guanya alçadaprogressivament d’oest a est, la vessant oest baixaregularment fins a les extensions tibetanes i per ellatranscorre la ruta normal d’ascensió a la muntanya.

L’alpinista implicat en aquest projecte, en XeviGómez, practica des de fa anys diferents esports demuntanya, alpinisme, cascades de gel, escalada enparets de roca, esquí de muntanya, curses i ha assolitdiferents cims de més de 6.000 metres a diferentspunts del món.

En Xevi ens descriu el seu plantejament de l’as-censió: “Després dels últims preparatius a Katmandú,partiré via terrestre fins al Tibet. El viatge serà llarg i permala carretera. La primera nit dormiré a Zangmu (2.300m) a la frontera, les dues nits següents a Nyalam (3.750 m) ja al Tibet, i altres duess a Tingri ( 4.342 m).D’aquesta manera, fent recorreguts a peu en els diesentremitjos, faré una aclimatació menys dura, abansd’arribar al Camp Base (4.700 m). Passaré quatre nitsen aquesta alçada preparant tot el material fins arribaral Camp Base Avançat (5.400 m), que serà el veritableCamp Base. A partir d’aquí la ruta segueix vorejant laglacera, que pujarem per tarteres fins al C1 (6.400 m).Ja amb grampons seguiré una aresta de neu i gel fins

CHO OYU 2010,

PRIMER INTENT DE 8.000 DEL GMS

E


DSp54_

NATURA [Cho Oyu 2010 CULTURA [Cursos

a un pas delicat on s’han de superar unsseracs a 6.800 m. El C2 s’instal·larà auns 7.200 m, i un C3 a uns 7.600 m.Amb tot això instal·lat i jo aclimatat, bai-xaré a descansar al Camp Base. Des-cansar i esperar uns dies de bon tempsi intentar l’atac al cim. Tot això depen-dent de la meteorologia i de les condi-cions físiques i mentals en què emtrobi”.

L’expedició tindrà una durada de 43dies, dels quals 26 seran d’aclimatació ala muntanya. Aquest període seràessencial per aconseguir el cim, el quepot representar el primer 8.000 delpoble. Tot i així, els entrenaments i lapreparació ja fa mesos que han comen-çat i dependrà de molts factors, algunsd’imprevisibles, que tot això sigui unèxit. L’objectiu serà acomplert si en Xevipot gaudir al màxim d’aquesta granexperiència, el somni de qualsevol alpi-nista. ■


DS_55p

Emili Marco

s el dolor localitzat a la partbaixa de l’esquena (“mal deronyons").

Quan aquest dolor baixafins als peus s’anomena cia-

tàlgia (ciàtica).Sol ser un procés benigne que es resol

en pocs dies amb el tractament mèdic ade-quat.

La lumbàlgia és un trastorn que potafectar tant a homes com a dones de qualse-vol edat.

QUINES SÓN LES CAUSES?

La columna vertebral està formada per mús-culs, lligaments, vèrtebres i discs interverte-brals (són uns coixinets que les separen). L’a-fectació de qualsevol d’aquestes estructurespot ocasionar dolor lumbar.

Moltes vegades saber la causa exactaque ha produït la lumbàlgia és difícil. En algu-nes ocasions, s’origina en ajupir-se, agafarun pes, o amb una postura incorrecta. Tambées relaciona amb la professió, el grau d’acti-vitat física que desenvolupa la persona i fac-tors psicològics que poden ser importantstant en l’aparició com en la millora del dolor.

COM ES DIAGNOSTICA?

El seu metge de família li farà unes pregun-tes i una exploració física que en la majoriadels casos solen ser suficients.

Si a més ha tingut febre, ha perdut pes, té molès-ties d’orina o nota pèrdua de força o sensibilitat a lescames, caldrà fer un estudi més ampli per esbrinar itractar el veritable origen del dolor.

QUÈ HE DE FER SI TINC LUMBÀLGIA?

El seu metge li recomanarà el millor tractament,segonsla seva edat i les seves característiques. Per tal d’alleu-gerir el dolor, un analgèsic sol ser el tractament més efi-caç. El repòs al llit durant més de 2 o 3 dies no és reco-manable, ja que pot debilitar la musculatura i fer méslenta la recuperació. Cal tornar a les activitats habitualsl’abans possible.

L'escalfor amb bossa d'aigua calenta o estoretapot disminuir el dolor.

PUC FER ESPORT?

Quan es té dolor no s’ha de fer esport. Ara bé, l’exerci-ci és útil per a la seva salut i ajuda a prevenir nous epi-

sodis de lumbàlgia. Caminar és un dels exercicis mésrecomanables i es pot practicar a qualsevol edat. Lanatació enforteix la musculatura de l’esquena.

Mai faci exercicis o esforços que li facin mal. Cald’adequar l’exercici a la seva edat i condicions físiques.

COM CUIDAR LA COLUMNA LUMBAR?

1. En general, cal evitar el sobreprès, sobretot l’ex-cés de panxa, que carrega molt la columna. També calfer exercici suau de forma habitual.

2. No hem de mantenir una mateixa postura moltaestona (a la feina, al sofà, al llit,...).

3. Quan ens girem, cal fer-ho girant tot el cos i noretorçar l’esquena.

4. Quan estem drets, cal que pensem a vascular lapelvis, tirant la cintura cap enrere.

5. Si hem d’estar drets una estona, va bé posar unpeu sobre un tamboret i anar canviant de peu.

6. Cal que portem sabates còmodes i evitem elstalons alts.

7. Per rentar-nos, fer els llits, posar la rentadora i tot

LUMBÀLGIA

E


DSp56_

SALUT [Lumbàlgia

La columna vertebral està formada permúsculs, lligaments, vèrtebres i discsintervertebrals (són uns coixinets que lesseparen). L’afectació de qualsevol d’a-questes estructures pot ocasionar dolorlumbar.

el que normalment fem “inclinats”, també ho hem de fer amb l’es-quena recta i els genolls doblegats.

8. És millor girar les cames a la vegada que torçar el tronc.9. Per agafar pesos (nens, objectes,...) hem de doblegar els

genolls, mantenir l’esquena el més recte possible i agafar el pes aprop del nostre pit. Si hem d’aixecar o moure coses que pesin molt,és millor que demanem ajuda i que ens posem una faixa de vetaadherent.

10. És millor portar la compra en el carret cap endavant (com uncotxet de nens).

11. Al llit: hem de dormir en un matalàs còmode i amb un coixí no massa alt. Les postures recomanades sónde costat en posició fetal (les dues cames flexionades) o posició de flamenc (una cama flexionada i una estirada) ocara amunt amb les cames doblegades i un coixí sota els genolls

12. Per aixecar-nos del llit ens posarem primer de costat mirant cap a la vora del llit, després deixarem caureles cames i, finalment, seurem al llit.

13. Si fem feina d’oficina: cal posar la pantalla de l’ordinador a l’alçada dels ulls, la cadira ha de ser baixa per-què toquem bé de peus a terra i millor si posem un reposapeus, cal seure reposant bé l’esquena, millor si tenimreposabraços, i que la taula quedi a l’alçada dels colzes. ■


DS_57p

ESPORTS [Institut Balmes, nou patrocinador de la unió esportiva Sarrià

'empresa gironina INSTITUT BALMES,especialitzada en formació per a empre-ses i consultoria de projectes formatius,serà el nou patrocinador de la UNIÓESPORTIVA SARRIÀ (UES) per aquesta

temporada i tres més gràcies a un acord formalitzat ambla direcció de l'empresa, Xavier Santos, i el president del'entitat esportiva, Josep Maria Arroyo.

INSTITUT BALMES continua amb la seva apostaper la potenciació de l'esport gironí i per la seva implica-ció en el desenvolupament d'activitats en la societatgironina.

Amb aquest acord la UES fa un pas endavant en lapotenciació tant del primer equip com dels equips debase del club.

INSTITUT BALMES, NOU PATROCINADOR

DE LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ

Xavier Santos i Josep Mª Arroyo durant l'acte de presentació del nou patrocinador.

L


DSp58_

ESPORTS [U.E. Sarrià

'equip infantil de l'Ins-titut Balmes U.E.Sarrià s'ha classificatper disputar els cam-pionats d'Espanya de

la categoria després d'aconseguir elquart lloc en la fase final de la LligaCatalana que s'ha disputat aquestcap de setmana a Sarrià de Ter. L'e-quip sarrianenc, dirigit per JordiArnall, Marc Cassú i Quim Cos, vaaccedir a semifinals derrotant el Car-dedeu per 19 a 13 en un partit marcatpels nervis d'ambdós equips, a lessemifinals va caure derrotat davant elFC Barcelona, que es va acabar pro-clamant campió demostrant la sevasuperioritat per un clar 27 a 14 i final-ment va perdre la final de consolaciódesprés d'una pròrroga per una ajus-

tat 35 a 32.Aquest èxit

de l'equip infan-til constata labona salut del'handbol basesarrianenc, coms'està demos-trant amb elsresultats delsequips del plan-ter sarrianenc.

L ' e q u i pinfantil de l'Insti-tu Balmes U.E.Sarrià està for-mat per: PauGuitart, David Mach, Pere Arnau,Sergi Mach, Pau Creixans, Enric Fer-nández, Jordi Barea, Adrià Serrano,

Tomàs Cullell, Biel Fuster,Albert Diaz,Pol Diaz, Toni Reixach i Jordi Reixach.■

LA U.E. SARRIÀ CLASSIFICAT PER AL

CAMPIONAT D'ESPANYA INFANTIL

l sènior B de la Unió Esportiva Sarrià estroba al grup capdavanter de la fased'ascens a Lliga Catalana, la classifica-ció està molt ajustada i a falta de duesjornades per finalitzar el campionat, laUES es juga una de les dues places lliu-

res amb quatre equips més.L'equip dirigit per Sergi Esparraguera, Fèlix Caste-

llanos i Eduard Castellanos està format per un grup dejugadors joves que en els propers anys poden passara formar part del primer equip. ■

EL SEGON EQUIP DE LA UES EN PLENA

LLUITA PER PUJAR A LLIGA CATALANA

L

E

L'equip infantil de la Unió Esportiva Sarrià.

Els sèniors de la UES.


Editorial

Des d’aquestes pàgines sempre hemdenunciat allò que no estava bé. Avuili toca el rebre al nostre cap deredacció, en Sam Enfot, que pertrasbalsos personals, diu, no pot ferl’editorial. Que si una mudança, quesi la feina, que si va una micaatabalat. Res, excuses de malpagador. La professionalitat had’estar per sobre de tot i si nocompleix, aquí estem nosaltres perdenunciar-ho.Queda dit.

Consell de Redacciódel News.

Moral

Sembla que a Irlanda i als Estats Unitsalgun capellanet va estirar més el braçque la sotana i va tocar algun nen iaquest se n’ha anat de la llengua i ho haexplicat. Ja se sap, és el que tenen elsnens, que tot ho xerren.Però això ha passat a Irlanda i als EUA,o sigui a l’estranger. Per sort això aquíno passa.No, oi?

Benet Sense,TSN, Aquí.

Jutges

El jutge Baltasar Garzón pot jutjar elscrims del dictador Pinochet comesos amés de 10.000 Km. però no pot jutjar elscrims del dictador Franco. La FalangeEspanyola i el seu “sindicat” ManosLimpias ho podrien impedir amb laconnivència d’alguns jutges tancarcamals com ells.Quanta raó tenia aquell Pacheco quanva dir que la “justicia es uncachondeo”...

Rafel Togat,TSN, CGPJ.

Eleccions

Quan això s’escriu encara queden llunyperò quan es publiqui potser no tant, icom sempre des d’aquí, amb l’esperitde servei que ens caracteritza, volem

donar unes senzilles pautes perquè elvostre vot no sigui a la babalà (que demoment no tenim notícia que espresenti la tal Babalà).No voteu els qui dilapiden, elscorruptes o els que us aixequen lacamisa. Voteu només els honestos, elsqui donen la cara per vosaltres i els quees comprometen amb allò que han dit.Ah! Que no en trobeu cap? Sí home, sí.Si busqueu bé, algun n’hi haurà.

Amadeu Vot, TSN,Mesa electoral.

Televisió

Quin plaer fullejar la premsa, aturar-seen un paràgraf, rellegir-lo, tornarenrere, passar les 4 o 8 pàginesd’esports sense ni mirar-les i anar apetar de dret a cultura i espectacles.Això és el que li manca a la tele, quet’has d’empassar vulguis o no el Barça itots els esports. Quan s’inventi la TV a lacarta, potser podrem passar el blocdels esports i anar directament a veureel temps d’en Molina.Calla, que potser ja s’ha inventat i joencara no ho sé. Les noves tecnologiescorren tant...

Miquel Analògic,TSN, TV3

Alimentació

Abans els aliments eren boníssims i note’n podies menjar només un; desprésvan ser equilibrats i ajudaven amantenir la línia, i ara curen (bífidusactius, omega 6, antioxidantsorganolèptics, soja nosequè, contra elcolesterol, el restrenyiment o els peusplans) i a més tenen sabor natural.Com se’ns rifen! Un parell de sardinessempre han estat bones, mai no hanengreixat i sempre han estat naturals.Digui el que digui la publicitat.I un altre dia parlarem dels cosmètics.

Jaume Carrefur,TSN, Eroski.

Economia

El vaixell grec s’enfonsa i les autoritats

monetàries el castiguen durament.Davant el deute de 400.000 milionsl’FMI ofereix un ajut a canvi de rebaixarsalaris públics, la congelació de sous,el rebaix de les pensions i l’augment del’IVA i d’altres impostos indirectes. (Maiels directes: qui més guanya més paga).Quan va començar la crisi elsmandataris internacionals vanassegurar que era prioritari refundar elcapitalisme. Ja ho veieu: refundar elcapitalisme per a ells vol dir seguircollant allà mateix.No entenem quina mena de refundacióés aquesta. Però ja sabem que alcapital(isme) l’importa molt poc elsocial(isme).Jo ho deia la mula sàvia d’en Llach: noentenc massa l’estratègia de posar olial fanal.

Giorgios Papanates,TSN, Atenes.

La reivindicació

Des de temps immemorials, penja delPont de l’Aigua una gallina tenebrosaque ofèn totes les persones bennascudes. Ni les resolucions que esdesprenen de la Llei de la MemòriaHistòrica, ni els acords en Ple del’Ajuntament de Sarrià o del ConsellComarcal del Gironès, ni les reiteradesdenúncies des d’aquestes pàgines, nosemblen motiu suficient perquè lesautoritats (in)competents decideixind’una vegada per totes, treure aquestnefast símbol d’un passat feixista.Ho direm una vegada més: que la posina la cassola, al corral, al museu o que lallencin directament a la deixalleria,però no volem la gallina al Pont. I si noens fan cas, ens adreçarem a aquestesautoritats per recordar-los que les lleises promulguen per complir-les.Com deia una genial revistadesapareguda a finals dels anyssetanta, qui avisa no és traïdor.

samenfot.blogspot.com

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: Cal treballar vuit hores i dormir vuit hores. Però no les mateixes

Woody Allen.


BOTIGUES A:

c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345

Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484


Parlem de Sarrià n 72

Documents

Transcript of Parlem de Sarrià n 72